Desenvolupament de les activitats · 2019-02-11 · Comparar les principals semblances de les grans...

11

• Estrenem llibre de Religió. I estrenem classe de Religió. Un temps que els alumnes haurien de perce-bre com a diferenciat, per la nostra actitud i l’ambient general de l’estona de classe: dialogant, relaxat, amb la novetat que suposa tractar de temes d’un àmbit diferent. Diferent sobretot per la seva temà-tica: parlar d’ells i d’elles en unes coordenades d’una certa intimitat i personalització, i, en definitiva, de la seva dimensió més profunda; tot això fa que la classe sigui diferent.

• Les tres primeres unitats del llibre, el primer trimestre, ens volen ajudar a reflexionar sobre com tots els homes i les dones, al llarg de tota la història de la religió busquen Déu, des d’Abraham, Moisès, els profetes i Jesús, fins a nosaltres. I com Déu es deixa trobar.

• Partim del fet que Déu ens ha donat la vida, i ens ha dotat de llibertat, essent cada un de nosaltres responsables dels nostres actes.

Desenvolupament de les activitats

D É U S’ H A F E T C O N È I X E R

4

El gran regal que Déu ens ha fet, a través dels nostres pares, és la vida. Déu ha sembrat en el cor dels homes i de les dones de totes les religions el desig de buscar-lo i de trobar-lo. Déu vol que el coneguem i que siguem feliços.

Però aquesta experiència no és gens fàcil. Dotats de llibertat, els homes i les dones podem escollir el camí del bé o del mal. Però sempre podem rectificar. La nostra vida és com una cursa d’obstacles fins a arribar a la meta: ser feliços.

Per als cristians, el camí que porta a aquesta felicitat ve de lluny. Déu va escollir un poble, unes persones concretes que, d’alguna manera, ja van traçar aquest camí: Abraham, Isaac, Moisès, els profetes i, sobretot, la figura de Jesús. Així ho descriu un dels llibres més importants de la cultura de tota la humanitat: la Bíblia.

5

Notes

1. Déu ens ha fet lliures

13


Aquesta unitat es divideix en dues parts ben diferenciades, complementàries, no contradictòries: una pre-gunta important, «Qui és Déu?», amb una visió conjunta de la figura d’Abraham, en especial per ponderar en ell que va ser el primer que es va preguntar qui era Déu; i la capacitat de decidir, com un aspecte inherent a la llibertat humana.

El desenvolupament de la unitat contribueix a l’apropament de l’alumnat a continguts relacionats amb l’àrea de Religió –partint d’un context que té sentit tant per a l’alumnat com per al coneixement que es pretén desenvolupar–, així com a l’assoliment dels objectius de l’etapa següents: reconèixer alguns elements de les grans religions vigents, la resposta que donen a les preguntes primeres sobre el sentit de la vida; co-nèixer la Bíblia, identificant alguns textos bàsics com a Paraula de Déu; descobrir l’acció de Déu en la perso-na, com a fonament i font dels valors bàsics de l’ésser humà; identificar alguns personatges fonamentals de la Història de la salvació i la seva resposta de la fe; analitzar la jerarquia de valors, actituds i normes que con-formen el fet de ser cristià i aplicar-les a les diferents situacions de la vida; valorar que la fe cristiana implica mantenir una actitud de tolerància i respecte.

Aquesta unitat, a més dels continguts propis de la matèria, afavoreix el desenvolupament de les compe-tències bàsiques que sustenten la realització personal, la inclusió social i la ciutadania activa: la competència en comunicació lingüística, la social i cívica, la d’aprendre a aprendre, la d’autonomia i iniciativa personal i la de coneixement i interacció amb el món físic.

La proposta d’activitats i de reflexions d’aquesta unitat permetrà, des d’aquesta àrea, aprofundir en els valors de la convivència i en el fet d’estimar, com a ensenyaments transversals del currículum de l’etapa.

A més de les activitats del llibre de l’alumne, en aquesta Guia d’aula hi trobareu activitats complementà-ries que serviran per aprofundir, reforçar o consolidar aspectes treballats en el llibre.

UNITAT 1

14 PROGRAMACIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA 1

OB

JEC

TIU

S D

’APR

ENEN

TATG

ECO

MPE

TÈN

CIES

BÀ

SIQ

UES

CRIT

ERIS

D’A

VALU

ACI

Ó1

23

45

67

8

Com

para

r les

prin

cipa

ls se

mbl

ance

s de

les g

rans

relig

ions

ac

tual

s.X

XX

XRe

conè

ixer

que

les d

ifere

nts r

elig

ions

mon

otei

stes

don

en re

spos

ta

a le

s gra

ns p

regu

ntes

de

l’éss

er h

umà.

Valo

rar i

des

cobr

ir, e

n la

vid

a di

ària

, per

sona

l i so

cial

, l’a

mor

de

Déu

, en

com

port

amen

ts i

gest

os.

XX

XX

Sabe

r ide

ntifi

car l

’estim

a en

acc

ions

que

fem

am

b la

gen

t que

te

nim

a p

rop

nost

re.

Adon

ar-s

e qu

e le

s per

sone

s d’a

rreu

del m

ón a

lgun

dia

es

preg

unte

n pe

r l’ex

istèn

cia

de D

éu i

la se

va re

laci

ó am

b el

l.

Reco

nèix

er la

nos

tra

llibe

rtat

com

un

rega

l de

Déu

.

Mos

trar

inte

rès i

sent

it cr

ític

pels

esde

veni

men

ts d

e la

hist

òria

i el

pr

esen

t d’u

n po

ble.

Iden

tific

ar p

erso

natg

es fo

nam

enta

ls de

la h

istòr

ia d

e la

Re

ligió

.X

XX

X

Pren

dre

cons

cièn

cia

de la

reve

laci

ó i d

e l’a

cció

salv

ador

a de

Déu

m

itjan

çant

Abr

aham

i M

oisè

s.

Des

cobr

ir en

Abr

aham

i M

oisè

s ver

dade

res a

ctitu

ds h

uman

es i

relig

iose

s de

sem

pre,

act

uals.

Reco

nèix

er a

ctitu

ds i

norm

es q

ue c

onfo

rmen

el v

alor

de

ser c

ristià

, i a

plic

ar-le

s a le

s dife

rent

s situ

acio

ns d

e la

vid

a.X

XX

Iden

tific

ar e

ls m

anam

ents

com

une

s pist

es q

ue e

ns a

jude

n a

actu

ar

d’ac

ord

amb

una

llibe

rtat

.

Sabe

r apl

icar

els

Man

amen

ts d

e la

Lle

i de

Déu

a la

vid

a qu

otid

iana

: la

con

vivè

ncia

.

Sabe

r apl

icar

els

Man

amen

ts d

e la

Lle

i de

Déu

a la

vid

a qu

otid

iana

: es

timar

els

altr

es.

Esco

llir a

mb

crite

ri pr

opi l

es a

ccio

ns a

real

itzar

tant

en

l’àm

bit

pers

onal

com

en

el so

cial

ass

umin

t-ne

la p

ròpi

a re

spon

sabi

litat

.

Valo

rar l

a im

port

ànci

a de

l man

amen

t de

l’am

or d

e Je

sús

per m

illor

ar la

con

vivè

ncia

ent

re le

s per

sone

s.X

XX

Esta

blir

rela

cion

s d’ig

ualta

t ent

re to

tes l

es p

erso

nes,

sens

e te

nir e

n co

mpt

e qu

alse

vol t

ipus

de

dife

rènc

ia (s

exe,

llen

gua,

cul

tura

, raç

a…).

Resp

ecta

r i v

alor

ar, p

el fe

t rel

igió

s cris

tià, d

’altr

es re

ligio

ns i

opci

ons

agnò

stiq

ues o

ate

es, b

ase

d’un

a bo

na c

onvi

vènc

ia.

Posa

r-se

en e

l llo

c de

l’al

tre:

esc

olta

r, an

alitz

ar i

valo

rar l

es o

pini

ons

dife

rent

s de

la p

ròpi

a.

15PROGRAMACIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA 1

Els

co

nti

ng

uts

de

la

un

ita

t te

ne

n e

n c

om

pte

le

s q

ua

tre

gra

ns

dim

en

sio

ns

seg

üe

nts

: d

ime

nsi

ó c

ult

ura

l i

his

tòri

ca,

dim

en

sió

hu

ma

nit

zad

ora

, d

ime

nsi

ó e

tico

mo

ral

i d

ime

nsi

ó e

pis

tem

olò

gic

a.

OB

JEC

TIU

S D

’APR

ENEN

TATG

ECO

MPE

TÈN

CIES

BÀ

SIQ

UES

CRIT

ERIS

D’A

VALU

ACI

Ó1

23

45

67

8

Conè

ixer

la B

íblia

, ide

ntifi

cant

alg

uns t

exto

s bàs

ics c

om a

Pa

raul

a de

Déu

.X

XX

XX

Mos

trar

inte

rès p

er la

Bíb

lia c

om a

llib

re, c

om a

man

ifest

ació

de

l’exp

eriè

ncia

de

la h

istòr

ia d

’Isra

el, c

om a

font

del

cris

tiani

sme.

Reco

nèix

er, e

n el

s tex

tos,

els p

erso

natg

es b

íblic

s, fu

ndad

ors d

’un

pobl

e.

Valo

rar l

es d

ifere

nts a

ctiv

itats

que

fan

a la

cla

sse

de R

elig

ió.

XX

XD

ur a

term

e le

s dife

rent

s act

ivita

ts q

ue e

s fan

a c

lass

e: o

bser

var

imat

ges,

parla

r, es

colta

r, es

criu

re.

Mos

trar

cur

iosit

at p

er p

lant

ejar

-se

inte

rroga

nts.

Part

icip

ar e

n el

dià

leg

que

es p

ropo

sa a

l’au

la, a

par

tir d

e la

pr

òpia

exp

eriè

ncia

.X

XX

XPa

rtic

ipac

ió a

ctiv

a en

les c

onve

rses

que

es p

ropo

sen

sobr

e la

co

nviv

ènci

a i l

’estim

a en

vers

tote

s les

per

sone

s.

Resp

ecta

r les

opi

nion

s i e

ls co

men

taris

del

s com

pany

s.

CON

TIN

GU

TS

– O

bser

vaci

ó i r

efle

xió

a pa

rtir

d’im

atge

s.–

Part

icip

ació

en

el d

iàle

g.–

La re

cerc

a de

Déu

.–

Les r

espo

stes

a le

s gra

ns p

regu

ntes

de

l’éss

er h

umà

en

les g

rans

relig

ions

de

la h

istòr

ia d

e la

hum

anita

t.–

Els m

anam

ents

i la

con

vivè

ncia

: res

pect

e i v

alor

ació

pe

r les

dife

rent

s man

eres

de

pens

ar.

– El

s cre

ient

s es r

elac

ione

n am

b D

éu.

– L’a

cció

salv

ador

a de

Déu

, a tr

avés

d’A

brah

am, a

l pob

le ju

eu.

– Re

lat b

íblic

: el s

acrif

ici d

’Isaa

c.–

Cone

ixem

ent d

e le

s per

sone

s del

pro

pi e

ntor

n: le

s sev

es q

ualit

ats,

le

s sev

es d

iferè

ncie

s i la

seva

dig

nita

t.

– El

s man

amen

ts i

la c

onvi

vènc

ia a

cas

a i a

l’esc

ola:

la p

au.

– L’a

mor

i l’e

stim

a en

vers

un

mat

eix

i els

altr

es: c

ompr

omís

i con

fianç

a.–

La n

ostr

a lli

bert

at: u

n re

gal d

e D

éu.

– La

reve

laci

ó i l

’acc

ió sa

lvad

ora

de D

éu m

itjan

çant

Moi

sès.

– La

sort

ida

d’Eg

ipte

del

pob

le d

’Isra

el.

– El

s Deu

Man

amen

ts: e

l res

pect

e pe

ls dr

ets d

els a

ltres

.–

Aplic

ació

del

s Deu

Man

amen

ts.

– L’é

sser

hum

à és

resp

onsa

ble

dels

seus

act

es.

– Es

truc

tura

i se

ntit

de la

Bíb

lia, p

arau

la d

e D

éu.

– El

s prin

cipa

ls en

seny

amen

ts d

e Je

sús:

l’am

or.

– El

man

amen

t de

l’am

or.

– El

val

or d

e la

pre

gària

com

a re

laci

ó am

b D

éu.

16

CONTINGUTS

6 UNITAT 1


Al llarg de la història de la humanitat, les persones s’han plantejat preguntes molt

difícils de respondre: «Qui ha creat el món en què vivim?», «Per què ho ha fet?»,

«Es pot conèixer Déu?», «Què és la vida?», «Què fem en aquest món?».

Totes les religions donen respostes a aquestes preguntes. A través de les religions, les

persones es relacionen amb Déu.

Tots els homes i les dones tenen la preocupació, secreta o no, de buscar Déu.

Aquest llibre de Religió no hauria nascut sense aquesta inquietud.

• En grups petits, fer un treball de recerca o investigació per identifi-car a quines religions pertanyen les imatges representades en aques ta pàgina.

Activitats complementàries

• Iniciem aquesta unitat amb un collage d’imatges que fàcilment captaran l’atenció dels nostres alum-nes. Amb la lectura del títol de la unitat i l’observació de les imatges, entaularem una conversa inicial, en la qual pretenem que cada nen i cada nena expressi lliurement el que li suggereixen. Nosaltres no els condicionarem, ni farem afirmacions a les seves aportacions. El treball al llarg de la unitat ja servirà per reafirmar tots i cada un dels seus comentaris.

• Que no estranyi a ningú el fet que posem un monjo budista a la primera pàgina del llibre de Religió catòlica. Volem, d’entrada, explicar el fenomen universal del fet religiós. Vivim uns temps més globa-litzats.

• Amb la lectura del text de la pàgina destacarem les preguntes sobre el sentit de la vida. Podem de-manar als nens i a les nenes que les comentin i comparteixin, amb la resta de companys, si ells alguna vegada se les han plantejades i, si fos el cas, si ja coneixen la resposta a les seves preguntes. Cal que els nens s’adonin que totes les religions donen respostes a aquestes preguntes, que és a través de les religions que els homes i les dones es relacionen amb Déu. Valdria la pena de fer-los adonar que no tothom manifesta públicament la seva recerca de Déu. Seria interessant dialogar al voltant d’aquesta idea.

• Quan parlem de religió, ens referim a una experiència profunda de les persones. Aquesta experiència és un fet que existeix des de l’inici de la humanitat. L’home i la dona busquen el sentit a la seva vida. Creiem que cal que els nens i les nenes s’adonin que el que pot donar sentit a la vida és estar conven-çut que val la pena viure-la.


UNITAT 1

• Observació i reflexió a partir d’imatges.

• Participació en el diàleg.• La recerca de Déu.

CONTINGUTS

7UNITAT 1

1. Déu ens ha fet lliures Totes les preguntes tenen resposta? Des de sempre, les persones hem observat el nostre entorn i ens hem preguntat

el perquè de les coses.

Déu ens ha fet molt curiosos i ens interessem per tot, per totes les coses que hi ha

al nostre voltant. Cal, però, estar molt atents per trobar la resposta que ens faci sentir

millor i que ens ajudi a entendre les coses.

Hi ha preguntes que fan referència als misteris de la natura: «Per què plou?»,

«Per què cauen els llamps?», «Per què creixem?».

La ciència ens dóna resposta a aquestes

preguntes i ens ajuda a comprendre millor

la natura i el món en què vivim.

Hi ha altres preguntes sobre

assumptes que, per apropar-nos a la

resposta, necessitem viure’ls: «Com

m’anirà aquest curs?», «Per què em

sento feliç quan la mare em fa un

petó?», «Per què em sento malament

si no em deixen jugar al pati?».

Imaginem que un dia pel carrer

preguntem a tota mena de gent, homes

i dones, rics i pobres, gent enfeinada i

gent que passeja: «Si us plau, qui és Déu per a

vostè?». Ben segur que la pregunta els sorprendrà

una mica. I ens adonarem també que hi haurà respostes per a tots els gustos.

Però hem de respectar totes les maneres de pensar.

• Ara que comenceu cinquè i teniu tot un curs per compartir junts, quines preguntes us feu?

• Creieu que totes les preguntes que us feu tenen resposta?

• En cas que féssiu la pregunta que proposem en el text, com creieu

que reaccionarà la gent? Penseu que tothom us respondrà? Per què alguns no us voldran dir res? Quines respostes us donaran? És fàcil respondre aquesta pregunta? Per què? Creieu que hi haurà alguna resposta millor que una altra? Per què? I vosaltres, què respondríeu?

Reflexioneu-hi

• Participació en el diàleg.• Les respostes a les grans preguntes

bàsiques sobre el sentit de la vida.• Els manaments i la convivència:

respecte i valoració per les diferents maneres de pensar.

• El títol de la pàgina redactat en forma de pregunta ajudarà els nens i les nenes a poder començar a dialogar abans de fer la lectura del text. Presentem tota mena de preguntes: tant les relacionades amb fets naturals, com les que tenen a veure amb els seus sentiments i emocions.

• En el darrer tram de la pàgina presentem una pregunta important adreçada a tota mena de gent: «Qui és Déu per a vostè?». Som conscients que les respostes han de ser diferents, atesa la pluralitat de pensaments i situacions culturals religioses de la nostra societat. Respectem totes les posicions. El fet que simulem fer aquesta enquesta pública és per implicar els nostres alumnes en una temàtica que sembla adormida, però que es desvetlla sovint en el cor dels homes i les dones de la societat. La imatge de fer ells mateixos una enquesta pels carrers els permet sentir-se protagonistes de la temàti-ca. És important que valorem dos detalls d’aquesta enquesta. El primer: el tema, que és atípic. Nor-malment es fan enquestes arran d’altres interessos. És un tema important. El segon detall és que la pregunta va adreçada a tota mena de persones. Pintem el pluralisme de la societat en què vivim, encara que algun nen o alguna nena pugui ser bastant simplista en els seus plantejaments: és bo el qui creu; no ho és el qui no creu. No entrem de moment en aquest terreny. Déu i ells ho saben si són bons o no són bons. Proposem, doncs, un petit diàleg per concretar les possibles reaccions de les persones enquestades: interès, despreocupació, prescindir d’ells, presses, curiositat, rebuig, adhesió, etc. Els improvisats periodistes es poden trobar amb tot.

• Iniciem en aquesta pàgina l’apartat «Reflexioneu-hi». Pretenem que reflexionin al voltant de les pre-guntes i les seves possibles respostes.


17UNITAT 1

Notes

18

• Pensar en «un dia D, a una hora H» i escriure individualment sobre a-quest fet. Anotar, al costat, el senti-ment o l’emoció que li produeix el fet de recordar-ho.


CONTINGUTS

8 UNITAT 1

Tothom, fins i tot qui no creu en Déu, s’ha fet alguna vegada preguntes semblants

a aquestes: «Déu, tu qui ets?», «Què hi fas en la meva vida?», «On ets?», «Per què

la gent et busca?». Quan diem tothom, volem dir totes les persones de les grans

religions del món: els budistes, els hindús, els musulmans, els jueus, els cristians

i els creients de les religions naturals.

Tots tenim un moment en la nostra vida en què sentim la necessitat de fer-nos

aquestes preguntes. Potser aquesta necessitat ens sorgeix mirant la bellesa

i grandiositat de la natura, en un dia molt feliç o en un moment molt trist.

També hi ha molta gent que diu que això no l’interessa i que prescindeix de

Déu per viure. Però, en el fons, no és veritat. Des que es va iniciar la història de la

humanitat, sis grans religions s’han fet aquesta pregunta: «Qui és Déu per a

nosaltres?».

Fixeu-vos en la il·lustració: aquest soldat no sabem qui és ni en quina guerra es

troba, però, segurament, «un dia D, a una hora H» va tenir la necessitat de preguntar-se

qui era Déu i què significava per a la seva vida i per a la vida de totes aquelles

persones que, com ell, també patien.

UNITAT 1

• Participació en el diàleg.• La recerca de Déu. • Les respostes a les grans preguntes

de l’ésser humà.

• L’exemple històric que oferim ajuda a concretar el testimoni. Parlar d’«un dia D, a una hora H» vol dir que ningú no s’escapa de fer-se la pregunta sobre qui és Déu, perquè aquesta pregunta ve en forma de molts interrogants (sentit de la vida, presència del bé i del mal, experiència d’algú o d’alguna cosa que em supera). Després direm que aquesta pregunta no es pot fer mai al carrer, perquè és massa íntima, massa transcendental.

• La nostra intenció és afirmar rotundament que tothom, algun cop a la vida, es pregunta amb tots els ets i uts de la seva pròpia sinceritat qui és Déu, què hi pinta, en la seva vida. Tenir «un dia D, a una hora H» vol dir tenir un moment intens, un dia que es recorda amb un interès i una emoció especials, un dia secret però d’una vivència fora del normal. El dia i l’hora vénen amb força, com un flaix lluminós que ens pot encegar. I l’experiència que vivim la recordem sempre. Una experiència motivada en ocasió d’unes circumstàncies molt variades per a les persones afectades: alegries, tristeses, salut, ma-laltia, encontre amb algú. Hi ha algú, darrere de tot això que ens passa…

• Al final del text, quan es planteja el fet que el soldat devia tenir la necessitat de preguntar-se sobre qui era Déu, demanarem als nens i a les nenes que pensin i expliquin per què creuen que el soldat podria haver-se fet aquesta pregunta.


19UNITAT 1

• Participació en el diàleg.• La recerca de Déu.• El valor de la pregària com a relació

amb Déu.

CONTINGUTS

• Convé que, abans de llegir la carta que escriu el soldat per parlar amb Déu, pintem amb detalls fílmics la situació en què es devia trobar aquell soldat: cansat, ulls tristos, amb el casc al costat, gaudint d’una petita treva que el descans de la guerra imposa de tant en tant. S’aparta del grup de companys i es fa un xic enllà, mentre va desgra-nant totes les seves emocions, escrivint-les en un tros de full i amb una punta de llapis. Ningú no ha sabut mai qui era aquell soldat, un soldat anònim. L’únic que sabem és la seva pregària recollida en el llibre Pregàries d’avui i de sempre. (Trobareu la lectura de la pregària del soldat a la pàgina 195 d’aquesta Guia d’aula.)

• L’apartat «Reflexioneu-hi» ens ajudarà a aprofundir en les actituds humanes i religioses del soldat, així com en els seus propis sentiments davant diferents situacions i dife-rents persones.


9UNITAT 1

• Us creieu totes les coses que us diu la gent que us estima?

• Quines coses necessiteu comprovar que són veritat per vosaltres mateixos?

• Us agrada contemplar el cel estrellat? Per què?

• Quines altres coses de la natura us agrada admirar i contemplar?

• Quan teniu por, què feu?

• Per què creieu que el soldat va escriure la carta a Déu i es va plantejar aquelles preguntes?

• Quins penseu que eren els seus sentiments?

• El soldat s’imaginava que, d’alguna manera, estava davant de Déu?

• Què vol dir «un dia D, una hora H de la nostra vida»?

Reflexioneu-hi

Hola Déu, escolta’m! Jo mai no havia parlat amb tu!

Avui voldria saludar-te. Com va, això?…

No sé si saps –sí que ho saps– que em deien que no existies, i jo, beneit de mi, vaig creure que era veritat, que tu no existies.

Mai no havia mirat la teva gran obra, però AHIR, des del cràter que va fer aquella bomba, vaig veure…1

1 Trobareu la carta completa a la Guia d’aula.

El soldat va tenir la necessitat de parlar amb Déu, d’apropar-s’hi i conèixer-lo.

I ho va fer a través d’una carta.

Notes

20 UNITAT 1

• Participació en el diàleg.• La recerca de Déu.• Els creients es relacionen amb Déu.• Les respostes a les grans preguntes

de l’ésser humà en les grans religions de la història de la humanitat.

CONTINGUTS

• El text d’aquesta pàgina ens porta de nou a l’afirmació del que hem estat treballant des de l’inici de la unitat: tothom es pregunta, encara que sigui per negar-lo, qui és Déu per a ell, per a ella, en la seva vida. Cal ajudar els nens i les nenes a valorar el fet de creure, gairebé universal, estès arreu del món. I, en concret, les persones que formen el seu entorn. Aquest fet de creure el concreten en la pregunta: «Qui és Déu per a nosaltres?». Destaquem, de nou, la idea d’interioritat, del fet que la pregunta passa pel nostre interior, pel nostre cor.

• Tant en el títol com en el text, pren rellevància la paraula creients. En finalitzar el treball d’aquesta pà-gina, els nens i les nenes han de ser capaços d’identificar les persones a les quals s’atribueix aquest nom com les persones que troben sentit a la vida a partir de l’existència i de la seva relació amb Déu.

• Amb l’apartat «Reflexioneu-hi» pretenem que reflexionin al voltant dels creients de les diferents reli-gions del món i que es comencin a adonar que l’objectiu de les religions és proposar camins que ajudin les persones a relacionar-se amb Déu.

1 • Ordenar la frase. Podem buscar i trobar Déu en molts moments de la vida.

2 • En la recerca trobaran diferents trets de les religions actuals. El treball podria fer-se en grups petits i que cada un s’encarregués d’investigar una de les religions, i després compartir els coneixe-ments amb la resta de grups.Cristianisme, judaisme, budisme, hinduisme, islamisme i tradicional xinesa (confusionisme, taoisme i xintoisme).


10 UNITAT 1

• Què tenen en comú tots els creients de totes les religions del món?

• En quins moments de la nostra vida podem pensar en Déu i notar la seva presència a prop nostre?

• Què penseu dels qui diuen que no creuen en Déu? I dels qui diuen que hi creuen?

• Per què penseu que és important conèixer la cultura de les diferents religions que existeixen en el món?

Reflexioneu-hi

Els creients es relacionen amb Déu Totes les persones naixem amb la necessitat

de buscar i trobar Déu. Això ha passat sempre,

des dels primers éssers humans fins avui.

I Déu sempre s’ha manifestat a les persones

de totes les èpoques i cultures. Actualment

existeixen moltes religions en el món.

Els homes i les dones, els infants i els joves

que creuen en Déu, i que troben el sentit

de la vida a partir de l’existència de Déu,

són els creients.

1 Ordena la frase següent:

Déumoltsvida.

Podembuscar

moments

la de

2 Investiga. Quines són les sis grans religions de la història de la humanitat?

Destaca una qualitat important de cada una d’aquestes religions.

trobar

i en

Els homes i les dones de totes les religions, envoltats de la vida

i la presència misteriosa de Déu, s’han preguntat alguna vegada,

dins el seu cor, qui és Déu.

Notes

21UNITAT 1


• Participació en el diàleg.• L’acció salvadora de Déu, a través

d’Abraham, envers el poble jueu.

CONTINGUTS

• Oferim en aquesta pàgina una visió de conjunt de la figu-ra d’Abraham, en especial per ponderar en ell que va ser el primer –que consti en la Bíblia– que es va preguntar qui era Déu. La seva fe monoteista, d’arrels patriarcals, el va diferenciar ben aviat dels pensaments religiosos dels pobles veïns, que creien en diferents déus. Això el va fer fugir d’Ur i el va fer encaminar a la recerca del Déu verta-der.

• Després va venir l’experiència del cel estrellat. Presentem una ambientació de la història del primer patriarca en la fe: Abraham; la seva ciutat, Ur; la seva situació geogràfica. Però especialment el context socioreligiós en què es va moure i que va motivar les seves reaccions i opcions. El llibre de l’alumne ja ho suggereix.

• Més aviat sembla una prova que Abraham posa a Déu («Ets tu el Déu vertader o ets com els altres?»). Després del túnel, ve la llum. I la renovació de la promesa: serà pare d’un gran poble! Un dia, d’aquest poble, naixerà Je-sús, el Salvador.


11UNITAT 1

Abraham busca i troba Déu Molt abans que Jesús de Natzaret vingués en la nostra història, cap a l’any 1850 aC,

un home ric, que vivia en l’antiquíssima ciutat d’Ur, ja es va fer aquesta pregunta:

«Qui deu ser aquest a qui anomenen Déu?».

Aquell home ric es deia Abraham. Vivia en un país on hi havia molts déus i moltes

forces del bé i del mal. Eren els ídols, imatges de déus. Allò no li omplia el cor i va

decidir posar-se en camí pel desert. El seu cor ja buscava un únic déu perquè de

déus, pensava Abraham, només n’hi pot haver un.

I el Senyor se li va manifestar en el seu cor. Déu el va escollir perquè, amb el pas

del temps, fos el primer gran creient en Déu.

El camí per descobrir el Déu veritable no va ser gens fàcil per a Abraham i la seva

dona Sara. Una nit estrellada, sortint d’Ur, Déu li va fer sentir que la seva dona Sara

tindria un fill, Isaac, amb el qual començaria la història d’un poble, d’on sorgiria,

algun dia, Jesús. • La manera com hem de tractar els personatges bíblics, els herois bí-blics, tal com arriba a dir la norma-tiva oficial, és la més semblant a la manera de tractar les persones de carn i ossos com nosaltres. L’infant no s’ha de distreure i veure una pel·lícula religiosa d’aquelles que projecta la televisió per Setmana Santa. Els nens i nenes han de cap-tar que les actituds dels homes que busquen Déu, que se senten motivats per experiències trans-cendents, no són fictícies sinó pro-fundament reals.

• Tenen una història, un context fa-miliar, socioreligiós, unes inquie-tuds, uns costums diferents dels nostres i unes vivències que s’as-semblen a les dels homes i les do-nes d’avui. Abraham és el prototi-pus de tot home que busca sentit a la vida, a la religió, que s’interroga per la realitat de Déu, que viu unes tradicions i que les vol eixamplar amb una visió més gran. Si algun dia s’arribés a la conclusió que Abraham és un símbol i que no ha existit mai, tanmateix caldria conti-nuar pensant que la fe d’Abraham ha existit en tot home i en tota dona que busca Déu. Tampoc no ha existit mai el personatge Job, encarnació de la lluita contra el mal que ens envaeix, però la seva presència surt en cada topant de la vida.

PEDAGOGIA DE LA FE

22 UNITAT 1


d’Abraham, envers el poble jueu.• L’amor i l’estima envers un mateix i els

altres: compromís i confiança.

CONTINGUTS

• Continuem avançant en la descripció de la figura d’Abraham, iniciada a la pàgina anterior. Després de l’experiència del cel estrellat, succeeix la promesa d’un fill –malgrat l’edat de Sara, la seva dona.

• En la lectura del text, cal que els nens i les nenes identifiquin dos grans valors: la confiança i el com-promís d’Abraham envers Déu. Podem demanar als nens i a les nenes que expliquin amb paraules seves per què podem dir que Abraham és el model de fe i de confiança en Déu.

• Amb l’apartat «Reflexioneu-hi» permetem que els nens i les nenes puguin reflexionar sobre els seus pensaments, opinions, coneixements i sentiments i compartir-los amb la resta de companys. Cal dei-xar-los temps perquè puguin respondre individualment les preguntes per compartir-les, a continua-ció, amb la resta de companys. Pretenem que reflexionin al voltant del compromís i de la confiança. El punt de partida és Déu i és Abraham, per, a continuació, posar aquests dos valors i actituds en exemples quotidians dels nostres alumnes, per tal d’ajudar-los a identificar-los, comprendre’ls i valo-rar-los.

3 • Déu es va comprometre a fer a Abraham pare d’un poble. Ho va complir, primer fent que ell i Sara, la seva dona, tinguessin un fill.

4 • Abraham va confiar en Déu i en el compliment de la seva promesa.


12 UNITAT 1

• Per què penseu que Déu li va demanar a Abraham que marxés i ho deixés tot?

• En aquells temps, va ser important que Abraham fos el primer de creure en un sol déu i no en molts déus?

• Quines dificultats creieu que va tenir Abraham per entendre el que Déu li va demanar?

• Penseu que Déu i Abraham van fer un pacte?

• La gent pot confiar en vosaltres? Sempre? Per què?

• Acostumeu a complir les promeses que us feu a vosaltres mateixos? I les que feu als pares? I als amics?

• De vegades compliu les vostres promeses perquè espereu rebre alguna cosa a canvi?

• Quina promesa us agradaria complir? Si aconseguiu complir-la, com us sentireu?

• Amb quines persones confieu sempre, perquè sabeu que mai us fallaran?

• Podeu confiar en Déu? Per què?

Reflexioneu-hi

3 A què es va comprometre Déu? Com ho va complir?

4 Com va reaccionar Abraham en sentir la promesa de Déu?

Abraham confia en Déu Abraham tenia 75 anys i va pensar que era

massa vell per fer allò que Déu li havia

manat: que sortís de casa seva i que marxés

cap a una terra que Ell li indicaria.

Déu també li va dir que el faria pare d’un

poble, però Abraham es preguntava com

podia ser pare d’un poble si no tenia fills…

Malgrat tot, Abraham va confiar en Déu

i en el compliment de la seva promesa: una

terra i fills. I va fer el que Déu li demanava.

Abraham és el model de fe i de confiança

en Déu per als homes i les dones de tots

els temps. Per això se l’anomena «pare

dels creients».Abraham va confiar en Déu i va decidir començar

a caminar per buscar la terra del seu nou poble.

Notes

23UNITAT 1

• Pensar en temptacions que ells han tingut alguna vegada. Expli-car-les. És important que diguin com van reaccionar i quins senti-ments van tenir. El nostre paper no és el de jutjar. Cal que els escol-tem i els acompanyem en la refle-xió, perquè ells sols s’adonin de com han actuat i si ho podrien haver fet d’alguna altra manera.




d’Abraham, envers el poble jueu.• L’amor i l’estima envers els altres:

confiança.• Relat bíblic: el sacrifici d’Isaac.

CONTINGUTS

• Continuem avançant en la descripció de la figura d’Abra-ham. Després de l’experiència del cel estrellat, succeeix la promesa d’un fill –malgrat l’edat de Sara, la seva dona. I per últim, la temptació: creure que Déu li demanava un sacrifici molt gran (com el que ell mateix havia vist en els rituals sagnants dels déus caldeus).

• En la lectura del text que acompanya el relat bíblic, es destaca la paraula temptació. Demanarem que intentin explicar què significa. El fet de buscar exemples concrets i situacions quotidianes pròpies els ajudarà.

• En aquesta pàgina trobem l’adaptació del text bíblic El sacrifici d’Isaac, el text del Gènesi 22 adaptat a la mentali-tat dels infants, sense rebaixar gens ni mica la situació dolorosa del pare i del fill, però suavitzant la cruesa d’un llenguatge en el qual destaca l’intervencionisme directe i absolut de Déu, tan propi de la fe patriarcal, de les tribus que, vivint en contacte amb el desert i la natura, se sen-ten en mans del Senyor de la Vida i de la Mort. La lectura del text del Gènesi ha de permetre reforçar en els nens la confiança que Abraham tenia en Déu.


13UNITAT 1

Déu va posar una prova molt dura a Abraham, una mena de temptació.

Abraham pensava que, tal com havien fet els altres déus que havia conegut

a Ur, Déu li demanava que sacrifiqués el seu fill Isaac, el que més estimava

en la seva vida, com un regal que havia d’oferir-li.

La Bíblia ens explica…

Abraham prengué la llenya del sacrifici i la carregà damunt del

seu fill Isaac: ell portà a la mà el foc i el ganivet, i se n’anaren

tots dos junts en silenci. De sobte, Isaac parlà així al seu pare:

–Pare, portem el foc i la llenya, però on és l’animal per al

sacrifici?

–Déu proveirà de tot, Déu parlarà.

En arribar al lloc que Abraham cregué adient, hi aixecà un

altar, disposà la llenya, lligà el seu fill Isaac, i el posà a l’altar,

sobre la llenya. Abraham estengué la mà i agafà el ganivet per

degollar el seu fill. Aleshores, l’àngel del Senyor va fer veure ben

clar a Abraham que Déu mai no li podia demanar una cosa així.

I més quan el Senyor mateix li havia promès que després d’Isaac

vindria una multitud de pobles més nombrosa que les estrelles

del cel i la sorra del desert. El Senyor digué a Abraham:

–No alcis la mà contra el teu fill. Fins i tot he vist que series

capaç de sacrificar el que més estimes per mi. Però, Abraham,

pensa que jo sóc un Déu de vius, no de morts.

Gènesi 22, 6-12 (Text adaptat)

• La fe d’Abraham i de tothom que busca Déu no és una possessió tranquil·la d’una veritat, sinó una lluita i una superació de proves: fugir del propi país, creure que Déu li demana que sacrifiqui fins i tot allò que més estima (el sacrifici d’Isaac, amb el seu terrible ganivet disposat a degollar el fill). Això no pot demanar-ho mai el Senyor. A Abraham, acostumat a veure altres religions i a conviure amb el sacri-fici humà, no li era gens estrany; es veu embolicat i arrossegat per una crisi de fe terrible, fins que la pro-mesa de Déu es veu clara.

PEDAGOGIA DE LA FE

24 UNITAT 1

• Participació en el diàleg.• L’amor i l’estima envers un mateix

i envers els altres: compromís i confiança.

• Coneixement de les persones del propi entorn: les seves qualitats, les seves diferències i la seva dignitat.

CONTINGUTS

• En aquestes darreres pàgines hem presentat la figura d’Abraham com el pare dels creients en un sol Déu. Ens hem proposat com a objectiu fer que els nens i les nenes puguin veure que aquest perso-natge s’amaga en qualsevol persona de nosaltres.

• Iniciem aquesta pàgina amb l’apartat «Reflexioneu-hi». Pretenem que reflexionin al voltant de la his-tòria del sacrifici d’Isaac i de com reaccionem nosaltres davant situacions semblants que impliquin confiança, dubte, temptació, esforç…

5 • Amb l’ajuda d’internet, podeu visionar amb els nens i les nenes imatges de la ciutat d’Ur (recons-truccions). També, fent servir Google Maps, podeu veure imatges de satèl·lit dels rius Tigris i Eufra-tes, actualment al país de l’Iraq. Activitat oberta.

6 • Activitat oberta.

7 • El fet de partir de la pròpia experiència dotaria l’activitat de molt més significat. Per tant, si en el nostre voltant hi ha persones immigrants, seria molt profitós partir de la seva pròpia experiència. Cal tenir cura en la selecció de notícies, ja que l’activitat hauria de permetre fomentar el respecte envers totes les persones.L’activitat es podria dur a terme en grups petits de treball. Activitat oberta.

8 • Seria interessant de compartir amb la resta de companys la lectura de les dues frases ja comple-tades. Activitat oberta.


14 UNITAT 1

5 Dibuixa (o busca a Internet) un mapa de la regió on va viure Abraham, amb

els dos grans rius i la ciutat d’Ur.

6 Explica amb les teves paraules què significa aquesta afirmació: «Qui promet es

compromet».

7 Abraham va emigrar del

seu poble. Ell i la seva dona

eren immigrants. Investiga

sobre aquest tema. Coneixes

immigrants? Quin és el seu

poble o país d’origen? Saps per

què han vingut a casa nostra?

Busca notícies a la premsa

relacionades amb immigrants,

gent que ho ha deixat tot i ha

marxat del seu poble buscant

un lloc millor per viure i per

educar els seus fills. Feu un

mural tota la classe i parleu

sobre què en penseu.

8 Pensa. És fàcil creure en Déu? Completa en el teu quadern les frases següents:

– Creure en Déu no és fàcil perquè…

– Creure en Déu és fàcil perquè…

• Creieu que Déu pot demanar mai una cosa com la que li va demanar a Abraham? Per què penseu que Abraham li va fer cas?

• Com es devia sentir Abraham quan va decidir fer el que li havia demanat Déu?

• Per què Déu no podia permetre que Abraham sacrifiqués el seu fill?

• Alguna vegada us han proposat fer alguna cosa que pensàveu que no era possible fer-la? Com vau reaccionar?

• Què cal fer quan algú us proposa fer alguna cosa que penseu que no és correcte de fer-la?

Reflexioneu-hi

Notes

25UNITAT 1

• Participació en el diàleg.• La nostra llibertat: un regal de Déu.

CONTINGUTS

• Presentem un joc-test per reflexionar i comprovar quina és la visió que els nens i les nenes (reflex de la societat d’avui) tenen de la felicitat. La descripció del joc-test que els alumnes tenen en el seu llibre és prou clara. De totes maneres, aniria molt bé que nosaltres intervinguéssim en el joc de la manera següent:– Fent a la pissarra el dibuix de la barca amb els paquets.– Confeccionant la distribució dels grups de nens i nenes que faran la feina de discernir la importàn-

cia dels paquets. – Evitant de tirar cap paquet al mar sense justificar per què en prescindim.– Possiblement els primers paquets seran més fàcils de tirar al mar. El debat començarà quan arribem

als valors salut i fe.– Parlar de fe no vol dir únicament creure en Déu o anar a missa, com fàcilment opinen certs nens i

nenes. Vol dir creure en la vida, en el sentit de la vida, en la bondat, tenir una motivació forta per viure, creure en l’amor o en la lluita per un món millor, la qual cosa en molts casos s’identifica amb la fe religiosa portada fins a les darreres conseqüències.

– No hi ha cap valor que sigui intrínsecament dolent. Sovint són valors prescindibles, relatius, amb una capacitat tremenda de manipular la nostra llibertat feble (el poder, la fama, el diner).

– Si llencem el valor salut, no vol dir que ens hàgim de morir. Simplement vol dir que la nostra vida transcorrerà sense la plenitud que té una persona absolutament sana. Per exemple: ser un invident, haver d’anar en un moment determinat de la vida amb cadira de rodes, tenir una malaltia crònica…


15UNITAT 1

• Feu grups de quatre o cinc companys i companyes i discutiu entre vosaltres quins paquets llençaríeu per la borda:

- Quins són els paquets menys importants per ser feliços? Cada vegada que llenceu un d’aquests paquets al mar, digueu per què podeu prescindir-ne.

- Quin és el paquet que us ha costat més de llençar al mar? Per què? Per què penseu que els quatre que us queden són els indispensables per ser feliços?

- Penseu situacions que no deixin que les persones se sentin lliures. Què podríeu fer vosaltres per solucionar-ho?

Reflexioneu-hi

Déu ens ha regalat la llibertat Davant de qualsevol situació podem decidir què volem fer, podem escollir el camí

bo o el camí dolent. La nostra capacitat de decidir ens demostra que podem ser

lliures. Ser lliures és un dels béns més valuosos que tenim les persones.

Qui no és lliure no pot ser feliç.

Per parlar de llibertat us proposem l’experiència següent: fer

un viatge a la recerca de la felicitat. Imaginem que tots anem

en una barca que es diu Felicitat. Portem uns paquets que seran

les provisions per a aquest viatge. Ho carreguem tot i sortim mar

endins a buscar la felicitat.

Cada paquet representa un valor necessari per a la vida:

la família, la pau, la fe, l’amistat, la riquesa, la salut, el poder

i la fama.

De sobte, la barca comença a fer aigües. Convé descarregar

alguna cosa perquè no pesi tant, i no tenim altre remei que

llençar per la borda alguns d’aquests paquets. Per tal de poder

arribar amb seguretat a bon port, n’hem de llençar quatre.

Llavors la barca de la felicitat arribarà a la seva destinació.

Notes

26 UNITAT 1

• Representar, en petits grups, situa-cions en les quals el personatge principal hagi de fer ús de la seva llibertat per decidir actuar d’una manera o d’una altra. Podem facili-tar també la mateixa situació i que cada grup representi un final dife-rent.

• En finalitzar les petites obres de teatre, cal poder dialogar amb la resta de companys de la classe, per destacar els elements que hem estat treballant (llibertat, es-forç…).


• Participació en el diàleg.• La nostra llibertat: un regal de Déu.• Els manaments i la convivència a casa

i a l’escola: la pau.

CONTINGUTS

• Fem l’elogi de la llibertat, la seva transcendència, i, sobretot, el respecte infinit que Déu guarda per la nostra llibertat: mai no ens la prendrà. Ell mateix se l’ha jugada; som nosaltres, els grans nostàlgics de la llibertat, els qui som capaços de prendre-la dels nostres germans, individus o pobles.

• La descripció de la joguina teledirigida és claríssima per a un infant. Cal dir, per tant, que no estem teledirigits ni per Déu ni pel mal. Normalment –fora de casos extrems– som amos de la nostra vida. Pretenem, a partir del treball realitzat en aquesta pàgina, que els nens i les nenes interpretin correcta-ment el significat del concepte llibertat, sense identificar-lo amb el fet de fer el que cadascú vulgui.

• Destaquem un exemple quotidià que pot ajudar a entendre les idees presentades: treballar des de l’entorn més proper per aconseguir que hi hagi pau en el nostre voltant. Fem adonar els infants que són lliures de fer-ho, que cal esforç per aconseguir-ho; i que si alguna vegada ens equivoquem, po-dem rectificar i, per tant, millorar.

• Amb l’apartat «Reflexioneu-hi», els nens i les nenes podran reflexionar sobre els seus pensaments, opinions, coneixements i sentiments i compartir-los amb la resta de companys. Cal deixar-los temps perquè puguin respondre individualment les preguntes per compartir-les, a continuació, amb la resta de companys. Pretenem, a partir de les preguntes que es proposen, ajudar-los a fer una aplicació concreta de l’ús de la nostra llibertat.


16 UNITAT 1

• Expliqueu alguna situació en què vau dubtar entre fer una cosa o una altra. Quina decisió vau acabar prenent?

• Comenteu aquesta frase: «La pau no ens la regalen; ens l’hem de guanyar».

• Quines persones ens poden ajudar a fer bon ús de la nostra llibertat?

• És el mateix tenir llibertat que fer el primer que ens passa pel cap?

• Per què les persones no som joguines teledirigides?

Reflexioneu-hi

Nosaltres podem triar Les persones tenim a les nostres mans un poder extraordinari, una eina meravellosa

però també molt perillosa: depèn de com la fem servir. És la llibertat. Amb la llibertat

podem fer que la nostra història, i la de les persones que ens envolten, sigui feliç

o desgraciada. Si en el món hi ha guerres és perquè, malauradament, hi ha uns

quants homes, els poderosos de la terra, que les provoquen, moguts per l’odi, els

diners, el petroli i altres interessos.

Si hi ha pau, dependrà en bona part de

la decisió dels qui tenen el poder per

posar pau i fer que les guerres s’acabin.

Vosaltres, els nens i les nenes de

la classe, no podeu fer res per la pau

en el món, però sí que podeu contribuir

a què la convivència a la classe sigui

bona o no tan bona. I el mateix

podem dir de les vostres famílies.

La pau no ens la regalen; ens l’hem

de guanyar. Depèn molt del nostre

esforç i de la nostra bona voluntat.

Nosaltres no som joguines

teledirigides, ni ordinadors que uns

altres fan funcionar. Som persones

que podem decidir el nostre camí amb llibertat. Sense la llibertat no som persones.

Encara que alguna vegada ens equivoquem, sempre som a temps de rectificar i

d’escollir el camí correcte. Ser lliures no sempre vol dir que podem fer el que vulguem.

Hem de pensar en fer el que és millor per a nosaltres i per als altres.

27UNITAT 1

• Explicar la vida de Moisès. (Trobareu el relat a la pàgina 196 d’aquesta Guia d’aula.)

• Visionar la pel·lícula El príncep d’Egipte.


• Participació en el diàleg.• La revelació i acció salvadora de Déu

mitjançant Moisès.• La sortida d’Egipte del poble d’Israel.• La llibertat: un regal de Déu.

CONTINGUTS

• Un dels personatges fonamentals de la història de la Re-ligió és Moisès. Ara el presentem en relació amb la idea de llibertat. Moisès és l’escollit per Déu per alliberar el seu poble.


17UNITAT 1

Moisès allibera el seu poble Després d’Abraham, Isaac i Jacob (fill d’Isaac), el poble jueu va créixer més nombrós

que les estrelles del cel i la sorra del desert, segons la promesa que Déu va fer a

Abraham. Però van venir temps difícils i d’escassetat quan el poble jueu va viure

esclau a Egipte, on el gran faraó Ramsès II els va maltractar amb treballs inhumans,

fent-los construir piràmides i palaus.

El pitjor de tot és que els jueus es van veure privats del gran do de viure

en llibertat. Després de moltes peripècies, aquell poble, guiat per Moisès, va arribar

lliure al peu de la muntanya del Sinaí.

Ben aviat van començar a sorgir problemes entre ells: robatoris, enveges,

mentides, egoismes… Algú havia de posar fre a tots aquells pecats i disbarats.

Moisès es veia impotent per conduir aquell poble i necessitava que el Senyor

l’il·luminés. Moisès, amb la força espiritual del Senyor, va anar descobrint aquella

llei que tant els ajudaria, i així es van crear els Deu Manaments.

Desert al peu del Sinaí, on Moisès i el seu poble van aconseguir els Deu Manaments amb l´ajuda de Déu.

Notes

28 UNITAT 1

• Observar l’escultura Moisès, de Miquel Àngel.


• Participació en el diàleg.• La revelació i l’acció salvadora de Déu

mitjançant Moisès.• Els Deu Manaments.

CONTINGUTS

• Ja hem explicat, al final de la pàgina anterior, per què Moisès necessita l’ajuda de Déu i la creació dels Deu Manaments.

• Interessa fer constar que, recobrada la llibertat física (sense cadenes materials), aquell poble comença a notar la manca de llibertat moral, perquè se senten dominats per l’egoisme en totes les seves for-mes de presentar-se, per la manca de fe (volen en realitat una altra forma de Déu, el vedell d’or). Per això Moisès viu la necessitat de concretar una llei: amb l’ajuda de Déu i amb la pròpia pregària i refle-xió, s’arriba al gran do dels manaments. Aquesta llei –la famosa Torà, sagrada per als jueus– serà el camí durant segles per a uns mínims de convivència i estimació: respectar els drets humans.

• Amb aquesta pàgina treballarem la situació, l’exposició, la lectura i la comprensió dels Deu Mana-ments. Al costat dels manaments més difícils d’entendre per als nens i les nenes, presentem la seva aplicació al llenguatge actual per tal d’afavorir la seva comprensió.


18 UNITAT 1

Els Deu Manaments Un dia, Moisès va pujar a la muntanya del

Sinaí per demanar la llum i la força de Déu.

Fent pregària i pensant en el bé del seu

poble, després va escriure en unes taules

de pedra el text dels Deu Manaments.

En realitat, el que diuen aquests Deu

Manaments és el mateix que recullen els

Drets Humans actuals, que expliquen què

cal fer perquè les persones i els pobles de

la humanitat visquin feliços i en una bona

convivència. Aquests són, en llenguatge

d’avui, aquells Deu Manaments que, ara fa

més de 3.000 anys, Moisès va donar al seu

poble per protegir la llibertat i el benestar

de les persones.

Els Deu Manaments

1. Estimaràs Déu per sobre totes les coses.

2. No diràs el nom de Déu en va (respectaràs el seu nom).

3. Santificaràs les festes (descansaràs i celebraràs l’Eucaristia

els dies festius).

4. Honraràs el teu pare i la teva mare (obeiràs, respectaràs,

ajudaràs i estimaràs els teus pares).

5. No mataràs (no seràs violent amb els altres, respectaràs la vida

dels altres).

6. No cometràs actes impurs (el teu cos i el dels altres es mereixen

un respecte i una dignitat).

7. No robaràs.

8. No diràs mentides ni acusaràs els altres.

9. No tindràs mals desitjos.

10. No envejaràs les coses dels altres.

Moisès amb els Deu Manaments,

de Domenico Mastroianni (detall).

Notes

29UNITAT 1

CONTINGUTS • Participació en el diàleg.• Aplicació dels Deu Manaments: el

respecte als drets dels altres.• L’ésser humà és responsable dels seus

actes.

• Volem, amb aquesta pàgina, fer adonar els nens i les nenes de la fragilitat i ambigüitat a què moltes vegades la nostra llibertat es troba sotmesa. I, encara que sembli anar contra els corrents de pensa-ment, creiem que una llei justa, uns manaments fets per orientar la persona, afavoreixen el ritme de la llibertat. Algú digué que «la llei és com un pedagog», que acompanya, que senyala, que posa fre, que estimula. En aquest sentit és com entenem els Manaments de la Llei de Déu.

• Posem una imatge pedagògica per als nens i les nenes. La idea fonamental –expressada per un infant fa uns quants anys– és molt vàlida encara avui: «Els manaments són com uns senyals de trànsit per al cor».

• Tant a partir del treball de l’apartat «Reflexioneu-hi» com a partir de la resolució de les activitats, pre-tenem que els nens puguin adonar-se que darrere la llibertat hi ha un tema tan important com el respecte als drets de l’altre.

9 • Cal resoldre l’activitat individualment. Seria interessant posar en comú les accions individuals. Activitat oberta.

10 • L’activitat està pensada per resoldre-la en petits grups de treball. Els demanarem que no expliquin solament la notícia que han escollit, sinó les emocions i els sentiments que els produeixen. Cal que puguin analitzar-los críticament. Activitat oberta.

11 • Activitat oberta.

12 • El llibre de l’Èxode és el segon llibre de la Bíblia (es troba a l’Antic Testament).


19UNITAT 1

9 Dibuixa una cruïlla de camins que representin el camí bo i el camí dolent.

Escriu-hi al damunt dues o tres coses bones i dolentes que podem fer.

10 Feu un mural amb fotografies de diaris o d’Internet de notícies bones

i dolentes. El títol del mural pot ser: «El bon o el mal ús de la llibertat».

11 Completa en el teu quadern aquesta frase: «Amb la meva llibertat…».

12 Els fets que ens parlen de Moisès estan narrats en el llibre de l’Èxode, paraula

que significa ‘sortida’. Busca en quina part de la Bíblia es troba aquest llibre.

• Sabeu què signifiquen els dos senyals de circulació de les imatges? Tots dos ens indiquen el camí a seguir?

• Llegiu els Deu Manaments i digueu quin és per a vosaltres el manament més important.

• Ara, entre tots, inventeu-vos tres manaments perquè la vostra convivència a la classe sigui encara més bona. Escriviu-los a la pissarra. Després trieu els que creieu que són més necessaris.

Reflexioneu-hi

Un nen d’una escola va dir que els Deu Manaments de la Llei de Déu eren com

uns senyals de circulació que ens orienten per no anar en «contra direcció». I tenia

raó. Si anem en «contra direcció», ens perjudiquem i a nosaltres mateixos i a les

persones del nostre voltant.

Notes

30 UNITAT 1

• Identificar els gestos que fan les persones que tenim a prop nostre (pare, mare, avis, mestres, amics…) durant un dia, per demostrar-nos que ens estimen.


• Participació en el diàleg.• Estructura i sentit de la Bíblia, paraula

de Déu.• Els principals ensenyaments de Jesús:

l’amor.• El manament de l’amor.

CONTINGUTS

• Acabem aquesta unitat amb el text de Jesús, que en aquell moment (amb la mort imminent) no es perd en detalls secundaris del seu missatge, sinó que va a l’essencial. Resumirà els Deu Manaments: «Estimeu-vos els uns als altres…». En realitat, Jesús no fa més que agafar el primer manament de Moisès: «Estima el Senyor, el teu Déu…» i li dóna una sortida pràctica, una dimensió fraternal, horit-zontal.

• L’apartat «Reflexioneu-hi» permet que els nens i les nenes puguin reflexionar sobre els seus pensa-ments, opinions, coneixements i sentiments i compartir-los amb la resta de companys. Cal deixar-los temps perquè puguin respondre individualment les preguntes per compartir-les, a continuació, amb la resta de companys. Pretenem que identifiquin en situacions quotidianes i properes aquest mana-ment que hem llegit del text de l’Evangeli, que s’adonin tant de quan estimen com de quan els esti-men, així com dels gestos que fem per demostrar l’amor als altres.


20 UNITAT 1

Jesús de Natzaret, que coneixia prou bé els manaments de Déu, la vigília de la

seva mort, quan estava reunit amb els seus amics i les seves amigues celebrant

l’Eucaristia, ens va donar un sol manament. Estava convençut que els Deu

Manaments es resumien en una sola paraula: estimar. Aquestes són les paraules

de l’Evangeli, tal com ens les ha deixat escrites un dels deixebles de Jesús:

L’Evangeli ens explica…

Aquest és el meu manament:

que us estimeu els uns als altres

tal com jo us he estimat. En això

tothom coneixerà que sou

deixebles meus.

Joan 13, 34-35 (Text adaptat)

• Com podem aconseguir que les persones que hi ha a prop nostre, com els pares, els germans, els mestres o els amics, sàpiguen que les estimem?

• Com sabeu que la mare i el pare us estimen? I el germà o la germana? I un amic o una amiga?

• Sabeu que hi ha moltes persones que us estimen? Què penseu que esperen de vosaltres?

• Com penseu que se senten les persones que estimeu quan els ho demostreu?

• Quins gestos fem per demostrar que estimem algú?

Reflexioneu-hi

Notes

31UNITAT 1

CONTINGUTS

UNITAT 1

HE APRÈS…

Al llarg de la història de la humanitat,

les persones s’han plantejat preguntes

molt difícils de respondre. Les diferents

religions donen resposta a aquestes

preguntes.

Abraham va creure en un sol déu.

I va confiar plenament en el que

Déu li va manar. Va passar un mal

moment, creient que Déu li

demanava sacrificar la vida del seu

fill Isaac.

Déu, en crear l’home i la dona, els ha donat la llibertat: una

eina meravellosa, però alhora, perillosa. Amb ella podem fer

un món millor o pitjor. Volem fer un bon ús de la nostra

llibertat.

Els Deu Manaments són com senyals de

circulació que ajuden les persones a escollir

el bon camí. Jesús va resumir aquells Deu

Manaments en un de sol: «Estimeu-vos els

uns als altres com jo us he estimat».

El poble d’Abraham, Isaac i Jacob va viure a

Egipte privat de la seva llibertat. Moisès, amb

l’ajuda de Déu, els va alliberar i va escriure els

Deu Manaments per al seu poble i per a tota

la humanitat.

21

• Elaborar un mapa conceptual amb tots els continguts treballats en aquesta unitat.


• Aquest apartat «He après…» vol ser un recurs didàctic que afavoreix la síntesi del contingut de la unitat, partint del fet que, des de sempre, i a tot arreu, les persones es pregunten per l’existència de Déu i per la seva relació amb ell, fomentant el respecte i la valoració de cada una de les diferents religions i valorant el bon ús de la nostra llibertat com una eina absolutament necessària per ser persones, però de risc. Déu ens l’ha donada i ens la res-pectarà fins al final de la nostra vida per poder esdevenir, així, protagonistes de la nostra pròpia història.

• Hem presentat dos personatges bíblics, fundadors d’un poble: Abraham i Moisès. Hem descobert en ells verda-deres actituds humanes i religioses, comprenent, entre altres coses, que els manaments són com unes pistes que ens ajuden a actuar d’acord amb una llibertat. I re-cordant el manament de l’amor de Jesús.


• Participació en el diàleg.• Observació i reflexió a partir

d’imatges.• Les respostes a les grans preguntes

bàsiques sobre el sentit de la vida.• La nostra llibertat: un regal de Déu.• L’acció salvadora de Déu, a través

d’Abraham, envers el poble jueu.• La revelació i l’acció salvadora de Déu

mitjançant Moisès.• Aplicació dels Deu Manaments:

el respecte als drets dels altres.• El manament de l’amor.

Notes

Desenvolupament de les activitats · 2019-02-11 · Comparar les principals semblances de les grans...

Documents

Transcript of Desenvolupament de les activitats · 2019-02-11 · Comparar les principals semblances de les grans...