El Prometeu encadenat d’Artur Masrieratrilcat.upf.edu/wp-content/uploads/Mussarra-AT4.pdf · Anu...

AnuAri TriLCAT 4 2014 [issn 2014-4644] [4365]

El Prometeu encadenat dArtur Masriera

Joan-Josep Mussarra Departament de Traducci i Cincies del Llenguatge universitat Pompeu Fabra [email protected]

Resum: Artur Masriera i Colomer (18601929), escriptor, historiador i polgraf, autor de nombroses obres en catal i castell, va publicar lany 1898 una primera traducci en llengua catalana del Prometeu encadenat dsquil. La importncia histrica daquesta traducci s innegable: va aparixer en un perode fonamental per a la normalitzaci dels usos cultes de la llengua catalana, i tamb per al desenvolupament dun teatre seris en catal. Alhora, per, hi trobem les limitacions prpies de lpoca i de lentorn social: tot i que el seu autor tingus una certa formaci filolgica, s una versi poc acurada, que en molts moments demostra un domini escs del grec antic. En aquest article tractem de veure les seves qualitats i els seus defectes mitjanant lanlisi dalguns passatges escollits.

PaRaules clau: Artur Masriera, Traducci dels clssics, squil, Prometeu encadenat, Traducci al catal

TiTle: The Translation of Prometheus Bound by Artur MasrieraabsTR acT: Artur Masriera i Colomer (18601929), a Catalan writer, historian and polygraph,

author of numerous books both in Catalan and in Spanish language, published in 1898 the first Catalan translation of the tragic play Prometheus Bound by Aeschylus. its historical importance is indisputable: it appeared in an epoch that was crucial both for the normalization of Catalan as a cultured language and for the development of serious theater also in Catalan. But nonetheless the cultural limitations of Masrieras epoch and social milieu are recognizable in his work. Despite having some philological education, Artur Masriera wrote a translation often imprecise and plagued with mistakes, that points to a rather poor knowledge of Ancient Greek. Our goal is to analyze its qualities and faults through some selected passages.

KeywoRds: Artur Masriera, Translation of the Classics, Aeschylus, Prometheus Bound, Translation into Catalan.

1 El traductor Masriera

Artur Masriera (18601929) ha passat a la histria com a escriptor i historiador. respon

encara a la figura del polgraf, lhome de lletres que conrea diferents gneres i escriu sobre

els assumptes ms variats sense arribar a una veritable especialitzaci.1 s poeta i assoleix

1 Larticle In memoriam que li va dedicar Bonaventura Bassegoda, publicat el 31 de desembre de 1929 a La Vanguardia, tradueix al castell passatges dun article publicat per Ferran Valls i Taberner a La Veu de Catalunya, i que no hem pogut consultar en la llengua original: La copiosa labor de Arturo Masriera, como poeta, humanista, crtico literario, fillogo, historiador, periodista, traductor de obras capitales de la literatura; sus trabajos innumerables como a [sic] colaborador de la Enciclopedia universal ilustrada, de la casa Espasa; su actuacin como catedrtico y como acadmico, forman las diversas facetas de su incansable actividad. Masriera perteneca a una promocin de la cultura catalana renaciente, que tena que ocuparse
mailto:joanjosep.mussarra%40upf.edu?subject=


J-J. MussArrA EL Prometeu enCadenat DArTur MAsriErA 44

el ttol de Mestre en Gai saber lany 1905, i encara que la seva obra en vers quedi molt lluny

de la sensibilitat esttica dpoques posteriors, no podem negar-li un cert mrit. segons la

necrolgica publicada a La Vanguardia el dia 26 de novembre de 1929, va arribar a guanyar

uns dos-cents premis literaris entre 1875 i 1900. Les seves colaboracions periodstiques

a publicacions com la mateixa Vanguardia, La Bandera Catalana, La Patria Catalana i

Laureneta de Buenos Aires varen ser freqents. La seva obra en prosa tracta temes molt

diversos, per hi tenen preeminncia els literaris i els de carcter local.

Va escriure en castell i en catal en un moment molt definit de la histria daquesta segona

llengua: lesfor normalitzador que al llarg del segle xix havia consistit fonamentalment en

manifestacions de caire literari, cultural i artstic sarticula, sobretot a partir de 1880, amb

un moviment poltic dun cert abast.2 Artur Masriera veur, ja en edat madura, com aquest

moviment entra en les institucions i es funda la Mancomunitat.

El 1898 publica en catal tres traduccions molt ambicioses: Prometeu encadenat i els

Perses dsquil, i Hamlet de William shakespeare. En tots tres casos es tracta dobres de

les anomenades clssiques que sincorporen per primera vegada a la llengua catalana.3

Aquestes traduccions shan de veure en un context, no solament de normalitzaci de ls

culte del catal, sin tamb de transformaci en lmbit del teatre. Artur Masriera precedeix

el procs de renovaci de la dramatrgia catalana que, alhora que promou un teatre

seris en aquesta llengua, cerca nous models en lentorn immediat europeu. Certament,

lorientaci literria i tamb ideolgica de Masriera concorda molt escassament amb el que

havien de ser les lnies mestres daquest procs. La seva visi de la poesia i el teatre sn

cristians4 i moralitzants, i entn la vigncia dels autors grecs i llatins precisament dacord

amb aquests principis que el guien en la seva activitat literria.5 Per alhora les seves

de muchas cosas a la vez s un passatge interessant perqu ens presenta, en primer lloc, aquest Masriera polgraf que encara no coneix lespecialitzaci acadmica; tamb perqu aquesta activitat variada apareix com a necessria en la consolidaci del catal com a llengua culta, en un context en qu els mitjans eren certament escassos.

2 En la breu biografia que li va dedicar el seu familiar Llus Masriera ms aviat un escrit encomistic hi llegim: [] no s possible de comprendre la infncia dArtur Masriera sense evocar la societat daquell temps, la societat de la vella Barcelona, on hi havia un tan [sic] per cent formidable de ciutadans que no sabien llegir. se lha de veure menut, corrent per aquells carrers tan estrets que els infants sortien al balc per jugar amb el ve del davant, i ens lhem dafigurar en mig duna parentela que havia vingut a la conquesta de la ciutat procurant fer fortuna, uns a fora de treball i gasiveria, altres amb anhel de glria i de bellesa. i lhem de seguir creixent al costat del primer catalanisme, del qual es pot dir que el van portar a batejar, si fa o no fa, a la mateixa poca que Artur.

3 s que existien versions anteriors de Hamlet en llengua catalana, per no eren ntegres. Vid. Pujol (2007: 33 i ss).

4 Bassegoda (1930: 277) el caracteritza com a catlich molt devot y practicant. A la p. 279 i ss., en explicar la mort de Masriera, diu: La seva taula ja no era de treball. ni un sol paper. sols llibres de devoci y meditaci; estampes, medalles y un crucifix era lnich quhi hava.

5 Es fa evident en la breu monografia sobre Sneca publicada a Masriera (1912: 127160). Interpreta el filsof com un ejemplo ms de la ineficacia de la potencia intelectual cuando se halla desposeda del espritu recto que vivifica (p. 130). La filosofia de Sneca s essencialment positiva, per incompleta, en tant que li falta el cristianisme. A la p. 131 diu: como el Cristianismo descansa tanto en la fe y en la revelacin



traduccions sinsereixen en un procs dactualitzaci dels clssics que va molt ms enll.

Masriera viu en una poca en qu els grecs i llatins desperten un nou inters des de punts de

vista diversos, com a possible model per a una renovaci cultural.6

Les tres traduccions van aparixer, com era freqent en lpoca, en publicacions vinculades

a revistes. Prometeu encadenat i els Perses varen sortir a la llum dins la Biblioteca dramtica

de Laven, publicada per la Tipografia de Laven, mentre que el Hamlet du el segell de

la Tipografia de Latlntida. els Perses tamb va aparixer seriada en la revista Catalnia.

Artur Masriera les havia concebudes per a la representaci escnica. Prometeu encadenat

fou efectivament representada el 30 de desembre de 1903 pel Teatre ntim dAdri Gual.7

Almenys les traduccions de tragdies gregues pretenien fonamentar-se en una

especialitzaci acadmica. Encara que lactivitat acadmica de Masriera no discorrer

prpiament en lmbit de la Filologia Clssica, s que t una formaci en aquest mbit, i el

1903 defensar una tesi doctoral de Filosofia i Lletres ben filolgica, sobre problemes de

crtica textual en lars Poetica dHoraci.8 indubtablement t una certa familiaritat amb la

llengua i la literatura de la Grcia antiga.

En el prleg de la seva traducci de Les Syracusanes de Tecrit una traducci publicada

el 1921, parla en detall dels anys en qu va aprendre el grec clssic. En la p. 18 de

lesmentat prleg diu amb honradesa: [] no vull passar per helenista; per s per dexeble

divina, como en los cimientos de la razn natural, exenta de prejuicios y apasionamientos, y sneca fu, ayudado de la razn y del buen sentido, tan all como lo consentan la corrupcin de costumbres de su tiempo y la huella profunda del paganismo en la sociedad romana; todo lo bueno y elevado que sneca hizo y escribi, se halla de acuerdo con las enseanzas fundamentales del Cristianismo. Algo de sneca se halla en los Evangelios, pero no todo el Evangelio se halla en sneca. El seu judici sobre les tragdies de sneca tamb entra dins les convencions de la seva poca: Esto, en el captulo de lunares literarios (p. 140). T un especial inters el tractament de la relaci entre sneca i el jansenisme (pp. 150157), en qu es manifesta novament lortodxia de Masriera.

6 Mal (2003: 235 i ss.): El fet que els redactors daquesta revista [sc. Laven] incloguessin lesmentada traducci, feta per un autor ali a lrbita modernista, cal entendre-la dins el context de la revifalla classicista que es va produir durant la darrera fase del Modernisme, de marcada influncia francesa i dannunziana. I s possible que fos aquesta mateixa influncia com insinua Joan-Llus Marfany la que mogus Masriera a traduir els Perses, ja que el novembre de 1896 el Thtre de lOeuvre havia ofert una representaci daquesta obra, en traducci dA. Ferdinand-Hrold. Camps (2010: p. 34 n. 24): [] Artur Masriera ser el responsable de las traducciones Prometeu encadenat y els Perses, realizadas en 1898. Este hecho se vincula estrechamente a la recuperacin del teatro griego clsico y a la nueva propuesta de un teatro al aire libre, y por lo mismo cabe relacionarlo con la nueva dramaturgia propugnada por DAnnunzio precisamente en las mismas fechas. Per, alhora, Masriera fa les seves traduccions des dun punt de vista oposat al que llavors representava DAnnunzio a Catalunya. Vid. Camps (2010 passim). Cf. tamb Galln (2009: esp. pp. 183 i ss.), sobre el gir classicista que es produeix en el Modernisme en aquests anys de final de segle i linters per un teatre potic seris que superi els models dramtics del xix.

7 Cf. Batlle i Jord (1998: 119125) sobre la importncia de la traducci de la Ifignia a Turida de Goethe representada pel Teatre ntim lany 1898, i com aquesta va contribuir a la reivindicaci del teatre clssic com un dels pilars fundacionals de lntim (p. 123).

8 Lecciones dudosas en los textos de la epstola Ad Pisones de Horacio, publicada per Cristiano Ferrando a reus, a lentorn del 1910.



(poc aprofitat malhauradament) de grans helenistes.9 Es refereix als seus estudis amb els

jesutes que llavors ocupaven el monestir de santa Mara de Veruela a Arag. A la p. 19 i ss.

Diu:

En lo primer curs, lo de Gramtica, lo P. Manuel Carceller, fill de Fatarella (Tortosa), un

dels homes ms abnegats y competents en lart de saber veure belleses lexicogrfiques,

fins all ahont nhi havien poques, nos ensenyava lo mecanisme gramatical de lobra

del P. Gretseri,10 y desprs destar ben imposats en declinacions y conjugacions de

verbs regulars y irregulars, en ses tres formes activa, passiva y mitja, nos feya fruir

gramaticalment les Faules disop, alguns discursos de s. Joan Chrysstom, o algn

dilech de Lluci. La gimnasia mnemotcnica, yls exercicis de lectura rpida y correcta

a quens subjectava, anaven tan ben encadenats y graduats ensemps, que no era

possible substraures a la fascinaci de lhelenisme, que sanava apoderant de nosaltres

y de part dalguns consegua que fins resessim les oracions litrgiques ordinaries en

llengua grega, ja per medi del Pieux helleniste, del canonge Cognet (Pars, 1874), ja per

lenchiridion den Lhomond. Qui no feya ax, llegia levangeli de sant Lluch en loriginal

grech, ab una destresa y perfecci com no sha vist may en cap universitat del mn, als

pochs mesos de freqentar les aules de gramtica grega.

una mica ms avall, a la p. 21, afegeix:

Les cartes de sinesi, los panegrichs y homiles de sant Basili y sant Gregori nazianz,

les relacions de Polibi y Tucdides y les odes dAnacre, Alceu y safo, lo propi quels

epigrames de lAntologa, eren estudiats ab tot deteniment y cura.

s difcil de jutjar quins varen ser els resultats efectius daquest pla destudis. Certament

s un programa ampli: al costat de Pares de lEsglsia com ara Joan Crisstom i Gregori

9 Aquestes manifestacions de modstia sn constants en Masriera. Aix, en la p. 14 del Prometeu encadenat ja deia: Estudiants dhelenista som, sense cap pretenci dhaver fet una obra de mrit. Als aprenents ens toca ensenyar la tasca al mestre, escoltar larrambatge i desprs treballar mellor. En lAdvertiment que precedeix els Perses insisteix: Nostre treball podr esser poc inspirat i correcte; per en quant a fidelitat que ho digui qui ns puga ajudar a admirar en la llengua original els conceptes grandiosos de lautor del Prometheu i els Perses. En la nota que precedeix el seu Hamlet diu, tamb [] amb santa i catalana franquesa cridem alguna vegada latenci del lector confessant nostra insuficincia davant dalgun passatge obscur o difcil, fent notar de pas com sen sortiren altres traductors.

10 no deixa de ser simptomtic que Artur Masriera, anys desprs dhaver estudiat el grec i el llat, faci referncia a Gretseri com a autor del llibre que empraven per aprendre la llengua helnica. s gaireb segur que es refereix a les Institutiones Linguae Graecae de Jacob Gretser, un jesuta alemany dels segles xvixvii. Gretseri s bviament la forma en genitiu del cognom Gretser, que s la que apareixia en la coberta del llibre. s possible que aquesta manera de citar sigui merament un lapsus, provinent dun costum dels seus temps destudiant, per tamb demostra un cert oblit de les qestions ms bsiques que ha de conixer lestudis de les llenges clssiques.



nazianz, previsibles en una instituci acadmica de carcter religis, hi trobem una

selecci dautors pagans no gens menyspreable. s probable, de fet, que lelenc dautors

indicat per Masriera no sigui complet; costa dimaginar, per exemple, que els aprenents

de jesuta llegissin autors com Lluci i safo de Lesbos, i en canvi no toquessin els textos de

Plat, o de Plutarc.

De tota manera, una lectura atenta de les seves traduccions ms aviat indica que no va

arribar a dominar plenament el grec antic. Els errors i les imprecisions sn freqents, i

no sembla que siguin conseqncia duna traducci indirecta, sin derrors de comprensi

del text original. Aix, per exemple, la traducci del Prometeu encadenat de Menndez y

Pelayo,11 que Masriera gaireb indubtablement coneixia i que podria haver utilitzat, s

molt ms ajustada al sentit del text dsquil. En general, trobem en el Prometeu de Masriera

evidncies dunes bases filolgiques no gens menyspreables,12 al costat derrors13 que tal

vegada denoten llacunes en la seva formaci, o potser, simplement, prdua de contacte amb

els estudis clssics desprs dhaver abandonat els seus estudis a la Companyia de Jess. La

nostra impressi subjectiva s que, en molts casos, les inexactituds dArtur Masriera no es

deuen a la manca de coneixements, sin a una manera de treballar apressada i poc curosa.

2 Els Prometeu encadenat dArtur Masriera: criteris de traducci i anlisi dalguns passatges

Els criteris amb qu va realitzar les seves traduccions shan de deduir, sobretot, de les

traduccions mateixes. Masriera no va arribar a elaborar una veritable esttica. Els seus

punts de vista sobre poesia i teatre estan dispersos per una gran quantitat darticles que

varen aparixer en diferents publicacions. Tot i aix, en la notcia dAeschyl i ses obres

que lany 1898 acompanyava la traducci del Prometeu encadenat ens dna una idea de la

seva manera dentendre la tragdia. La nota preliminar de la seva versi dels Perses que

lautor anomena simplement advertiment no aporta gaireb res de nou, sin que ens

remet a la notcia prvia.

11 Publicada dins Menndez y Pelayo (1883).12 Aix, enumera en detall les edicions del text original totes anteriors al segle xix que ha emprat per

fer la seva traducci en donem una llista a la bibliografia, i hi afegeix una llista dels ttols de les obres perdudes dsquil, vlida en el seu temps.

13 un exemple: en la noticia dAeschyl i ses obres que precedeix la traducci del Prometeu encadenat afirma, amb una certa imprecisi, que squil va abandonar Atenes desprs que Sfocles el derrots varies vegades en el concurs trgic. De fet, es refereix a una notcia transmesa per Plutarc a Cim 8.7, en qu es parla duna nica derrota. Encara que aquesta notcia sigui probablement falsa, no seria sorprenent que un erudit de finals del xix la cits com a histrica, perqu en aquella poca les biografies dels poetes antics despertaven molta ms confiana que en els nostres dies. A Joyas del clasicismo, p. 212, en canvi, parla duna nica derrota, per recull una notcia tan dubtosa, ja en poca de Masriera, com que sfocles va triomfar amb una trilogia trgica constituda per dip rei, dip a Colonos i antgona.



una altra font important per entendre la visi dels clssics en Masriera es troba en un

llibre posterior, de 1912, titulat Joyas del clasicismo: estudios de investigacin crtica y

vulgarizacin literaria. Es tracta, en realitat, dun volum miscelani en qu va recollir

textos danys diversos.14 Entre daltres escrits, cont una traducci castellana de la

noticia dAeschyl i ses obres ja esmentada. Aquesta traducci cont nombrosos retocs i

ampliacions.

La visi de la poesia dsquil que sexpressa en aquests textos correspon als llocs comuns

del segle xix. Masriera presenta squil com a poeta genial, i alhora fa alguns retrets a la seva

dicci. A la p. 13 diu:

sa dicci es sempre sublim, sense arribar mai a laltisonancia, encara que s difcil

que algun cop no sembli un xic inflada. I aix s fill de latreviment de les metaphores,

denamorar-se massa sovint de lonomatopeia, i, ms que tot, duna concisi que, de tant

gels que sen mostra, arriba alguna vegada a lencarcarament.

I la traducci de Masriera reflecteix aquests punts de vista. En primer lloc, perqu, dins

la relativa llibertat amb qu adapta el text comprensible en una traducci en vers

sembla que tendeix a evitar les imatges que en el context de publicaci podien semblar ms

atrevides o poc convencionals. s difcil de valorar fins a quin punt aquesta s una opci

conscient, i fins a quin punt, simplement, ref el text dacord amb el seu propi gust esttic

cada vegada que sacrifica la literalitat per quadrar el vers. Per, en tot cas, el resultat ns

una obra dexpressi ms convencional que no ho seria una traducci literal dsquil.

En segon lloc, per la qesti de les onomatopeies. no s del tot clar a qu es refereix amb

aquest terme, ats que en la poesia dsquil, precisament, no abunden les onomatopeies.

Per, amb la traducci al davant, creiem entendre-ho: Masriera elimina en la mesura del

possible tota mena dinterjeccions i de crits inarticulats, que s que es troben en el text grec.

Encara que no ho digui duna manera clara, sembla que el traductor vulgui ajustar-se, en

aquest cas, a unes determinades nocions de decrum.

14 Comprn els textos segents, dinters desigual:P. 5 La potica de Aristteles. Vertida al castellano y reducida dilogos literarios.P. 55 Lecciones dudosas en los textos de la Epistola ad Pisones de Horacio. Tesis doctoral [Es tracta,

evidentment, duna memria daquesta tesi, defensada amb xit l1 doctubre de 1903.]P. 107 Marco Valerio MarcialP. 127 Lucio Anneo snecaP. 161 Influencia de las obras maestras de la literatura clsica en la escultura [Discurso ledo en la

Academia Provincial de Bellas Artes, de Barcelona; en la sesin pblica de 1 de abril de 1906.]P. 179 De la influencia del clasicismo en las obras maestras de literatura contempornea [Discurso

ledo por el autor en la solemne apertura del curso acadmico, de 19051906, en el instituto General y Tcnico de reus.]

P. 199 Esquilo y su teatroLa memria de la tesi doctoral denota, com a mnim, un coneixement de lofici del filleg clssic.



En tercer lloc, perqu tamb observem una certa tendncia a adaptar els passatges en qu

predomina la juxtaposici doracions, la parataxi, la sintaxi poc lligada, en benefici dun

model de llengua que, en el seu temps, es devia considerar ms correcte i adient per a una

obra de teatre culte.

s possible que lencarcarament a qu feia referncia en el prleg no sigui el que

normalment entendrem com a tal, sin el carcter obscur i difcil de molts passatges

dsquil, especialment daquells que, com diu el mateix autor, sn concisos. Encara que

no sigui un fet determinant, lautotraducci castellana que Masriera publica dins Joyas del

clasicismo apunta en aquesta direcci: una concisin tan mal empleada y entendida

veces, que en muchos pasajes toca los lmites de lo enigmtico. En definitiva, la prctica

traductora de Masriera tendeix a la normalitzaci del text.15

un aspecte en qu es nota aquesta tendncia normalitzadora s el vers emprat. Artur

Masriera tradueix sistemticament lobra sencera en decaslabs,16 amb independncia del

vers original.

La substituci duna forma mtrica per una altra pot ser discutible des dun punt de

vista teric, per res no impedeix que funcioni literriament, sobretot si existeix una certa

equivalncia funcional entre els versos. Aix, si tingussim en compte noms les parts

dialogades de la tragdia escrites en trmetres imbics, ls del decaslab seria raonable,

sobretot si aquest ltim tamb fos imbic: se substituiria una forma mtrica estranya a la

llengua darribada per una altra que s ms familiar, i que fins a un cert punt sempre

noms fins a un cert punt ns lanleg, en tant que el decaslab t tradici teatral. Igual

que el trmetre imbic en grec antic, s, o almenys es considera, un dels ms propers als

ritmes naturals de la llengua parlada.17

El problema ens el planteja la polimetria del gnere trgic grec. Aquesta polimetria est

lligada a la forma original de lespectacle que era la tragdia grega, per, fins i tot reduda al

mer pla textual, t valor com a significant: els canvis de metre permeten de distingir entre les

diferents parts de lobra, marquen transicions, expressen estats dnim dels personatges.18

s ben cert que tots els matisos introduts pel vers en una tragdia grega es perden

completament en una traducci en prosa, i, de fet, tamb en una traducci rigorosa en vers,

15 Cal reconixer que aquesta voluntat normalitzadora, expressada duna manera o una altra, era comuna en el seu temps. Cf. Campbell (1936: xiii): The Agamemnon in its original form was decent Greek as well as good sense and elegant verse and fine poetry, and to such condition I have endeavoured to restore it throughout. El filleg justificava les seves emendationes amb un squil virtual, que forosament havia dhaver escrit textos ms elegants que no pas els que han arribat a les nostres mans.

16 Artur Masriera compta les slabes a la italiana de fet, a la castellana i anomena endecassylab el que nosaltres anomenarem normalment decaslab.

17 Masriera ho planteja, precisament, en aquests termes, a la p. 15: Lendecassylab lliure ns ha semblat ms acomodat al vers jambic en que la major part de les tragedies dAEschyl estan escrites. El problema s que pren el vers jmbic simplement com a vers normal de la tragdia, i no com una de les diferents formes mtriques que sempren en la seva construcci.

18 Per a una descripci general de les formes mtriques del teatre grec: West (1982: 77137). Explicacions ms detallades sobre la funci dramtica del vers i el ritme a Kitto (1955 i 1956), i a silva (2013).



excepte per a uns pocs coneixedors. Per en el cas duna traducci en prosa, simplement

se sostreu sense afegir-hi res, mentre que a una versi que aspiri a reproduir, en cada cas,

lestructura rtmica de loriginal li hem de reconixer com a mnim un valor, diguem-ne,

arqueolgic. En canvi, lopci que adopta Artur Masriera ens sembla la menys convenient:

redueix tota la riquesa mtrica de la tragdia grega a la uniformitat duna obra de teatre

composta ntegrament en un vers, com diem, relativament proper a la naturalitat de

la llengua parlada. Entenem que aquesta manera de treballar respon a una concepci

superficial del que s una obra de teatre en vers, i ms especficament una tragdia grega.

Linstrument ltim emprat per Masriera s la llengua catalana, en un moment histric

en qu els seus registres cultes encara no estaven plenament formats. En la p. 14 de la

noticia hi ha un passatge que s un cas prou tpic didealitzaci que sabstreu de les

circumstncies concretes en qu es troba lidioma:

[] nostre goig ha sigut molt gran en el curs del nostre treball al traduir mot per mot de

loriginal grec, a una llengua tant germana de lhelnica com ho s la catalana. En cap

altra de les neo-llatines trobrem expressions i modismes tant felios com en nostra

llengua.

En la pgina segent afegeix:

Per confirmar lo que tenim dit en llaor de la concisa expressi de la llengua catalana,

ens plau afirmar que ms de la meitat de nostres endecassylabs se corresponen, un per

un, aun [sic] jambic del original. Nostra llengua, tant concisa i grafica, molt ens hi ha

ajudat, ab la llarga llista didiotismes ab que compta. Per no hem abusat de la concisi

en termes de consentir que l text grec no fos fidelment interpretat.

Si b la traducci no s tan fidel com diu Masriera, el cert s que la llengua potica que

forneix s prou efica, i indubtablement meritria, si tenim en compte quina era la situaci

en la seva poca.

Hi ha un detall curis que no voldrem deixar de comentar. En la p. 10 de la publicaci en

catal diu:

Lobra del primer dels tragics fou de tanta durada que avui, vintiquatre segles desprs,

els dramaturgs symbolistes ms modernitzants emmatlleven no poques situacions i

segueixen de ben aprop les tendencies del autor de Prometheu.

En la versi castellana de 1912, aquest text es transforma en:

La obra esquiliana fu tan permanente y duradera, que hoy, veinticuatro siglos despus

de iniciada, vemos todos los prncipes de la dramaturgia, sin distincin de escuela,



ni tendencias, como siguen sus derroteros y an adoptan muchas de las situaciones

dramticas del autor de Prometeo.

Aix, al cap de catorze anys, la referncia al simbolisme desapareix, i es transforma en

un genric sin distincin de escuelas, ni tendencias. Cal evitar les sobreinterpretacions.

Masriera, que certament no s modernista19, escriu la notcia en un moment en qu el

simbolisme es troba en el centre datenci del mn literari, i s possible que la seva alusi

a aquest moviment no tingui altre objecte que subratllar lactualitat dsquil, dins duna

colecci de llibres vinculada a una publicaci que s que s modernista. El 1912 la situaci

ha canviat i Masriera prefereix expressar aquesta importncia dsquil duna manera

ms neutra. Per fins i tot si la referncia al simbolisme fos trivial des del punt de vista de

Masriera, no deixaria de ser indicativa dalguna cosa: el 1898, el traductor s conscient que la

feina que est realitzant t una certa importncia per a la renovaci de les lletres catalanes

que ell contempla amb una certa distncia, per en la qual, alhora, es troba immers. El 1912,

en canvi, ja han passat anys des de la representaci del seu Prometeu encadenat, la situaci

del teatre catal ha canviat molt, i ja no sent la necessitat dassociar-se explcitament, ni que

sigui daquesta manera indirecta, amb lactualitat literria.

Dacord amb la notcia que precedeix la traducci, aquesta es basa en una edici que ja

era antiga en temps de Masriera, i que no venia acompanyada dun aparat filolgic notable:

lsquil publicat a Glasgow lany 1746 pel clebre tipgraf robert Foulis,20 acompanyat duna

traducci llatina. Artur Masriera cita altres edicions que ha consultat, i que es troben en

la bibliografia que acompanya aquest article. En aquesta mateixa bibliografia indiquem

els problemes que hem tingut per identificar algunes daquestes edicions, que sembla que

Masriera cita de manera poc curosa.

19 Masriera (1912: 179198) formula un cnon dautors excelsos, amb la intenci de mostrar la importncia que els clssics grecs i llatins han tingut en lobra de cadascun dells. Encara que aquest cnon no sigui exhaustiu, ens permet de fer-nos una idea de la literatura que li agrada, i per aix en donem la llista completa. En els casos en qu Masriera noms dna el cognom, hi hem afegit el nom entre claudtors. Els autors sn: [Henry Wadsworth] Longfellow, [Alfred] Tennyson, [Carl Theodor] Kerner (aquest cognom shauria descriure Krner o, en tot cas, Koerner; sembla que Masriera va confondre les dues grafies), [Johann Wolfgang von] Goethe, [Alfred de] Musset, [Frdric] Mistral, [Giosu] Carducci, [Olindo Guerrini, conegut entre daltres pseudnims com Lorenzo] Stechetthi aquests dos ltims amb reserves que no queden ben explicades, [Alessandro] Manzoni, [Gabriello] Chiabrera, [Donato] Calvi. Els espanyols dexpressi castellana sn: [Juan] Valera, [Gaspar] nez de Arce, [Marcelino] Menndez y Pelayo, [Leandro Fernndez de] Moratn, [Alberto rodrguez de] Lista, [Flix Jos] reinoso, Javier de Burgos, [Juan] Melndez. Els catalans els noms dels quals, invariablement, dna en castell, Miguel Costa y Llobera, Jos Carner, Gregorio Zann, ramn Bassegoda, [ramn] Pic y Campanar, [Juan] Montserrat y Archs, [Josep Llus] Pons y Gallarza, Miguel s. Oliver. Hi afegeix els valencians Teodoro Llorente i Wenceslao V. Querol, i els gallecs [Manuel] Curros Enrquez i rosala Castro [sic]. Pel que fa a la llengua basca, pren com a exemples de corte homrico y concisin hebraica (p. 194) els versos de laurrera i del Guernikako arbola.

20 A vegades referenciat errniament com a Foule, perqu apareix daquesta manera en el ttol del llibre. En realitat, Foule s la forma dablatiu de Foulis.



En ledici de Foulis almenys, en lexemplar escanejat que hem pogut consultar, i que

sembla estar complet no hi consten de manera explcita els noms de leditor ni de lautor

de la traducci llatina. Aparentment, el text grec s leditat per lholands Willem Canter

lany 1580, i la traducci llatina s la clebre de Thomas stanley, que aquest ltim va publicar

lany 1663 juntament amb una reimpressi del text de Canter ja esmentat.21

A continuaci veurem alguns exemples de la manera de treballar de Masriera. sn

passatges prou coneguts en qu podem apreciar la metodologia emprada en la traducci, els

seus procediments normalitzadors i, a voltes, les seves mancances.

En alguns casos ser inevitable de comparar la seva versi amb la traducci en prosa de

Carles riba. Les traduccions en prosa daquest ltim, a part totes les altres qualitats que els

puguem atribuir, en tenen una dindiscutible: una extrema literalitat, gaireb paraula per

paraula, que alhora sexpressa per mitj dun model de llengua efica. s aquesta literalitat

la que ens permet demprar-lo, a vegades, com a terme de comparaci. Per res ms. no

pretenem, en absolut, que la traducci dArtur Masriera, feta des duns pressupsits molt

diferents, shi pugui comparar. seria totalment anacrnic i no ens permetria dapreciar-ne

les qualitats.

Aix, els coneguts vv. 88103, el primer tram dun monleg mtricament complex que

Artur Masriera redueix a decaslabs. El text grec de ledici de Robert Foulis s:

,

, ,

,

.

, , [sic]

,

.

,

[]22

21 ni que sigui com a mera curiositat, fem notar que Eduard Fraenkel, a Aeschylus (1950: vol. 1, 39) dedica grans elogis a la labor de stanley com a traductor dsquil.

22 Aquesta s la traducci llatina publicada dins la mateixa edici de Foulis:O aether divine, et flatus celeribus alisFluviorumque fontes, marinorumque fluctuumCrispatio innumerabilis, et terra omniparens,



La traducci dArtur Masriera:

Aire div, i revoladors oratges,

oh fonts dels rius, onades sense nombre,

i tu, mare de tot, fecunda terra,

i tu, que tot ho vetlles, sol vivssim:

jo us invoco i us prego que mirar-me

vulgueu lo que sofresc, afrontant lira

dels dus, i quantes penes i misries

tinc de sofrir eternalment pels segles!

Lo novell capithost dels dus ditxosos

contra mi ha fet reblar eixes cadenes,

i, ai!, per ms que m planyo, no veig lhora

que tinguin fi ni treva mes desditxes.

Per, dic mal: jo tot ho vaig preveure,

i cap dissort per mi ha sigut novella.

En aquest passatge es fa palesa la importncia de la homogenetzaci de la forma mtrica

practicada per Artur Masriera. Mentre que en squil, com en tota la tragdia grega, el vers

t valor de significant referit a la situaci dramtica especfica,23 el decaslab de Masriera

no s ms que un vers del teatre genric.

invoco etiam solis orbem omnium inspectorem,Videte qualia ipse Deus a diis patior.Aspicite qualibus plagisPeresus, myriadum annorumTempus tolerabo: talem iste novitiusDeorum dux adversus me excogitavitCaptivitatem immitem.Heu heu, et praesentem et futuramCalamitatem ingemisco: quando tandem aerumnarumistarum terminos oportet existere?Quanquam quid haec dico? omnia praecipioAccurate quae sunt futura, nec mihi inopinatoMalum ullum eveniet []

23 A Aeschylus (1983), leditor Mark Griffith comenta ad loc.: When P. finally does burst into speech, he expresses himself in an uparalleled succession of metres: iambic trimetres (8892), anapaests (93100), iambic trimeters (10113), lyric iambics (11419), anapaests (1207). The change of metre reflects a change of mood at 1001 and 11314; but at 923 and 11920 there is no such correlation. The effect is a curious blend of formalism and passion. En el tram que hem copiat, doncs, tenim trmetres imbics, el metre ordinari en el dileg trgic, que en el v. 93, fins al final del passatge que nosaltres citem, es veu substitut per la forma que podrem anomenar marcada: lanapest, que no t unes connotacions unvoques, per que pot estar associat a una expressi emftica de les passions. Els vv. 101103 tornen a ser trmetres imbics: Prometeu, en recuperar la serenor, torna a la forma anterior.



Lestructura del text tradut tamb contribueix a difuminar limportant tall que hi ha en el

v. 93. Aix, el monleg de Prometeu sinicia en el v. 88 amb una invocaci a lter, dacord

amb un recurs habitual en la tragdia grega: presentar un soliloqui com un discurs adreat

a un du. En loriginal, la invocaci conclou en el cinqu vers. La traducci de Masriera, en

canvi, uneix aquesta oraci amb la segent, per la via de traduir els dos imperatius i , nuclis de dues oracions diferents, per una nica expressi: us prego que mirar-me vulgueu. Aix doncs, els dos blocs que en loriginal es distingeixen clarament pel canvi

en la mtrica, i que tampoc no estan enllaats sintcticament, es transformen aqu en una

nica oraci.

Aqu, com en daltres passatges, la traducci de Masriera tendeix a evitar les imatges que

puguin resultar sorprenents, o poc convencionals, i en molts casos es nota una certa manca

de coneixement del mn grec antic. Aix, tradueix com a aire div, per b que la mtrica li hauria perms perfectament demprar ter div, i certament lter grec no

correspon a la nostra noci daire24. A continuaci, es transforma en revoladors oratges. La traducci ms literal seria oratges dales veloces, i no tenim clar

que revolador reculli adequadament el sentit del terme helnic. s un adjectiu que no

apareix en el diccionari del DiEC ni en lAlcover-Moll. s que sempra revolador en espanyol

modern amb el significat de gbia per a ocells, encara que no aparegui en el diccionari

de la RAE i, en tot cas, no sigui un adjectiu, ni tingui el mateix significat. Tot i aix, trobem

pjaro revolador en la poesia popular de Castella25, per b que segurament el significat no

sigui ben b de vol rpid.

seguidament tradueix | com a onades sense nombre. La traducci literal seria somriure innombrable de les ones del mar. La

supressi del somriure innombrable podria estar condicionada per la necessitat de

comprimir el text grec en la traducci catalana. Per alhora s un fet que, tant en aquest cas

com en el de , Masriera ha optat per solucions que eviten atribuir trets propis dssers animats a ssers inanimats.

A continuaci llegim dues inexactituds en la traducci que no sembla que corresponguin

a aquesta tendncia a normalitzar el llenguatge del text. segurament es tracta noms de

solucions ideades pel traductor per fer que quadri el vers.

Aix, trobem literalment, el cercle omnivident del sol tradut com a tu, que tot ho vetlles, sol vivssim. A part de la substituci dun adjectiu

grec per una oraci de relatiu, Masriera dna vivssim, un terme que no t equivalent en

loriginal, i que segurament ha estat afegit per completar el vers. seguidament, Masriera

prescindeix de la doble aparici del terme a i tradueixi, simplement, lo que sofresc, afrontant lira dels dus, on de fet hauria de dir alguna cosa

com lo que sofresc a mans dels dus, essent jo mateix un du. Tampoc no sembla que

24 A propsit daquesta noci, el comentari de Griffith ad loc., a Aeschylus (1983).25 Pjaro revolador | que en el pico llevas hilo, | dmelo para coser | su corazn con el mo. A Vergara

(2010: 211).



afrontant lira dels dus sigui una traducci ptima de , en tant que contribueix a difuminar la idea de loriginal: la qesti, aqu, no s que Prometeu afronti la ira dels

dus, sin que sn els dus, i no uns altres, els qui el fan sofrir.

Especialment en aquest segon exemple, es perd un mats important en el text original,

en tant que la injustcia que un du sofreixi daquesta manera a mans dun altre du s

un dels temes centrals en aquesta obra, i reapareixer en el monleg final del personatge.

Lexpansi de , certament, t menys importncia, per el traductor renuncia a lexpressiva concisi de loriginal grec i substitueix una imatge,

almenys en aparena, molt efectiva la presentaci objectivadora del sol com un cercle,

com una imatge visual, combinada amb la referncia a la idea tpicament grega que el sol s

un du que ho veu tot per una personificaci banal.

A continuaci, la substituci, ja esmentada, dels dos imperatius per us prego que mirar-

me vulgueu. A part que la distinci entre totes dues sries de versos quedi anulada tamb

per la sintaxi, aquesta soluci no s gens convincent: perdem la contundncia dels imperatius

grecs, a canvi duna construcci que ni tan sols no s gaire afortunada en catal. Lestructura

que ve a continuaci s tamb una combinaci de les subordinades que depenien dels dos

imperatius grecs, totes dues introdudes en loriginal pel pronom de relatiu , primer en acusatiu complement directe i desprs en datiu instrumental. En el text grec hi ha un

paralelisme evident entre les dues oracions introdudes per imperatius de verbs de visi,

seguits per sengles oracions de relatiu substantivades introdudes per formes diferents

daquest pronom. El resultat s estilsticament molt vlid en grec. Masriera, com ja hem vist,

ens dna una expressi equivalent a un imperatiu i en fa dependre les dues subordinades,

i reflecteix fins a un cert punt el paralelisme de loriginal no sabem si deliberadament

mitjanant la repetici del verb sofrir, que de tota manera no s gaire afortunada: lo que

sofresc, afrontant lira dels dus, i quantes penes i miseries tinc de sofrir eternalment pels

segles! El traductor substitueix sofrir per tinc de sofrir, per aquest canvi no t la mateixa importncia, i la traducci de | el temps de deu mil anys | danys incomptables per pels segles s molt raonable.

En loraci segent, la glossa implcita en dus ditxosos mentre que loriginal diu

simplement els felios respon segurament a una voluntat de facilitar la comprensi del

text, i en aquest cas tamb ens sembla prou afortunada: els Felios s una manera habitual

de referir-se als dus en la poesia grega. no ens sembla tan convincent que el traductor no

intenti traslladar pronom relatiu amb valor ponderatiu, que en molts casos es pot traduir per tal i tamb renunci a traduir indigne, infame. Aix, el que Riba tradueix amb exactitud com a Tal s la cadena dinfmia queda redut, potser tamb per

raons mtriques, a eixes cadenes.

La traducci del passatge que ve a continuaci s clarament insatisfactria. Aix, el

sintagma 26 literalment, el dolor dara i el que ha de

26 no sembla possible de trobar un sentit a la coma que segueix aquest segon article en Foulis, i en prescindim, perqu sembla una errada. Tamb es troba en ledici del text de Willem Canter publicada



venir es redueix a mes desditxes. Lestructura que Masriera dna al conjunt de loraci

tampoc no s massa afortunada, per b que, cal dir-ho, la de loriginal grec tampoc no s

senzilla. Les dues oracions de | , | es poden entendre, segons la puntuaci, com a dues oracions totalment independents, com a juxtaposades, i fins i tot, forant una mica la sintaxi, podem

veure la segona com una subordinada de la primera. Per la traducci literal, en qualsevol

cas, ser bsicament la mateixa, i tamb aqu podem prendre riba com a referent: Pel mal

present i pel que ha de venir sangloto, sense saber per on albejar un dia el terme daquestes

misries. Masriera ho tradueix com per ms que m planyo, no veig lhora que tinguin fi

ni treva les meves desditxes. A part de lempobriment que representa desditxes sense

els complements que caldrien per reflectir adequadament el sentit de loriginal, no veig

lhora s ambigu. Pot expressar mer desconeixement, per tamb almenys si acceptem

el castellanisme desig. s clar que no seria impossible de trobar aquest mats tamb

en loriginal grec, per aqu no s apropiat, perqu en els versos segents Prometeu es

desmenteix a si mateix i diu que, en realitat, ell s que sap quan tindran fi els seus sofriments.

Daltra banda, per ms que tamb estableix una relaci entre els perodes que no es troba

en loriginal.

Finalment, cap dissort per mi ha sigut novella tampoc no s una bona traducci de | , en tant que la forma verbal s de futur. Aix doncs, la traducci correcta seria, si de cas, cap dissort per mi ser novella.

A continuaci, un altre passatge daquesta mateixa tragdia, prou conegut. Prometeu

enumera els beneficis que en altre temps va atorgar als ssers humans (vv. 476483):

, ,

.

, ,

, ,

, ,

,

.27

prviament per Thomas stanley. Malauradament, no hem pogut consultar ledici original de Canter.27 Aquesta s la versi llatina publicada per Foulis:

reliqua ex me audiens mirabere magisQuales artes et dolos excogitarim.Hoc maximum; si quis in morbum incideretnon erat remedium ullum, neque esculentum,neque unguentum, neque poculentum, sed pharmacoruminopia exsiccabantur, antequam ego eisMonstravi salubrium medicamentorum compositiones,Quibus omnes profligarent morbos.



La traducci de Masriera diu:

si vols, escolta

tot lo dems, i admirars encara

quines arts tant precioses i tant tils

vaig inventar. Fou delles la primera

els remeis pera ls mals, puix no hi havia,

al caure alg malalt, cap menj i beure

ni cap ungent que estimuls les forces

i mancats de remeis se decandien,

fins que jo les mixtures els mostrava

pera lluitar ab tots els mals que ls vnen.

En aquest cas, la mtrica de loriginal s homognia. Es compon tot ell de trmetres

imbics, i podem considerar que el decaslab catal ns un equivalent vlid.

La traducci daquest passatge, en conjunt, s molt ms afortunada que la del que hem

vist abans. Artur Masriera no sallunya tant de loriginal i en reprodueix el to amb molta

ms fidelitat. De tota manera, cal indicar alguns passatges problemtics.

En el primer dels versos que transcrivim hi ha un si vols potser qestionable, perqu

no es troba tal qual en el text grec, per b que segurament podrem considerar-lo implcit

en el participi apositiu . La traducci de com a quines arts tant precioses i tant utils | vaig inventar cont una llicncia ms discutible:

all que riba tradueix, amb plena literalitat, com a les arts i els recursos es transforma

en unes meres arts a les quals shi afegeixen els adjectius tant precioses i tant utils,

aparentment per completar el vers. s una soluci feble, per no introdueix cap alteraci

fonamental en el sentit de loriginal.

En canvi, s que s molt discutible la traducci de [] com a la primera. Es pot entendre com que linvent de la medicina fou el primer en una seqncia temporal,

mentre que loriginal ens diu, molt marcadament, que aquesta invenci fou la ms gran,

la ms important. La sintaxi del perode que ve desprs no segueix en absolut la de

loriginal grec, per en aquest cas ladaptaci est plenament justificada: la construcci

grega s difcil de traslladar al catal, i seria encara ms difcil de fer-ho en vers. noms

podem retreure-li que tradueixi com les mixtures, i deixi sense traduir. una traducci literal podria haver estat les mixtures de remeis gentils. Daltra banda, que ls vnen, depenent de mals, s una addici, segurament per

fer quadrar el vers.

Un tercer passatge, una monodia lrica que en aquest tram t carcter estrfic i en qu

predomina el ritme imbic. s un passatge apassionat en qu o expressa el seu dolor, i la

por que Argos, el guardi que Zeus li tenia assignat, la persegueixi fins i tot quan ja s mort

(vv. 566575):



,

,

, ,

.

,

.

,

, []28

La traducci de Masriera fa:

Un altre cop ja lagull me fibla,

lassa de mi; s imatge daquell Argos

fill de la terra, i ara ab ulls plorosos

mesglaio al veure aquell pastor que m mira.

Ab mirar de traidor veig que sacosta

(i mort i tot li colga els ulls la terra)

i em segueix a mi trista i fa que vagi

sempre amb ell de la mar per les arenes.

Els crits inarticulats29 i la construcci paratctica que un home de lletres del 1900 hauria

trobat primitives i que, daltra banda, encaixarien tan b en alguns dels corrents esttics

que llavors comenaven desapareixen del text. Tamb en aquest cas, ls totalment regular

del decaslab contribueix a normalitzar el passatge i a donar-li un to ms uniforme: encara

que no sabem realment com es cantava aquesta lrica estrfica, podem suposar que la

manca de regularitat cooperava tamb en la representaci teatral de lalteraci anmica do.

28 La traducci llatina publicada per Foulis diu:Heu heu ah ah.rursus me miseram oestrus quispiam stimulat;spectrum Argi terrigenae avertas o Terra.inhorresco illum multioculum bubulcum intuens.incedit ille fraudulentum oculum habens;Quem ne defunctum quidem occultat terra.sed ab inferis commeans me miseramExagitat, et errare facit famelicam per maritimamArenam; []

29 Menndez y Pelayo, en la seva prpia traducci, els tradueix com a Ay! Ay! no direm que estigui malament, per intutivament direm que una interjecci com la castellana Ay! o lhomfona catalana sn ms estndard, no tenen la mateixa violncia que els crits que, en aquest cas, empra squil en loriginal.



Encara que aquestes opcions esttiques puguin no agradar-nos, no hi ha dubte que estan

aplicades de manera seriosa, coherent i sistemtica. Per trobem altres problemes en la

traducci mateixa.

En primer lloc, un error de traducci evident: , que en loriginal es troba en aposici a 30 donaria, literalment: el tvec, imatge/espectre dArgos nascut de la terra es transforma en s imatge daquell Argos fill de la terra. La primera

persona no es troba en loriginal.

En segon lloc, un passatge de sentit dubtosssim com desapareix totalment. Potser no s del tot injustificat que Masriera el suprimeixi en una traducci en vers, que

presumiblement aspira a oferir una obra en catal que saguanti per si mateixa, i no una

explicaci de tots els problemes que es troben en loriginal. En comptes despecular sobre el

significat daquestes paraules, simplement en prescindeix.

En canvi, s molt ms discutible que pugui traduir literalment: tinc por en veure el pastor de deu mil ulls | dulls innombrables com i ara ab ulls plorosos mesglaio al veure aquell pastor que m mira. En la traducci hi

ha com a mnim dos elements, plorosos i que m mira, que no tenen un equivalent en

loriginal, i en aquest, hi trobem de deu mil ulls | dulls innombrables que queda sense traduir.

El v. 572 tamb t una traducci difcilment acceptable: i mort i tot li colga els ulls la

terra. Labsurditat daquest vers s evident, i noms podem atribuir-lo a una redacci

apressada. La traducci correcta seria precisament la contrria: i ni tan sols mort el colga

la terra. no podem donar massa importncia a els ulls, que evidentment s aqu per

completar el vers.

Tamb prescindeix del sintagma del v. 574 emergint dentre les ombres, i de , dejuna, encara que segurament aquest ltim terme no t la mateixa rellevncia.

Les incorreccions daquest passatge sn especialment greus, simplement perqu, si

noms conegussim aquesta traducci, no entendrem la situaci en qu es troba o, i que en

loriginal grec queda perfectament definida: el guardi de la noia, Argos, el monstre dulls

incomptables, ha estat mort, i ella sent pnic, perqu pensa que lespectre de la criatura

encara la persegueix.

Un quart passatge que volem comentar, molt important dins lobra, s el monleg final de

Prometeu.

El text publicat per Foulis s el segent (vv. 10801093):

30 El terme grec se sol traduir per tvec. Masriera, en canvi, el tradueix com a agull. Per la traducci es pot considerar igualment correcta. , que en sentit recte vol dir tvec, semprava en sentit figurat per referir-se a qualsevol cosa que ens esperona, i Aeschylus (1983), comentari de leditor ad loc. entn que totes dues traduccions sn possibles, i que fins i tot s possible que el terme, en un context com aquest, ja fos ambigu per al public atens.



,

,

,

[sic] .

.

,

,

31

La traducci de Masriera fa aix:

Ja la terra no s mou per cap paraula,

ja brama l tro que ronca com un monstre,

i lespai omplen remolins polosos.

Els vents lluiten entre ells i es desafien

bufant contraris, i la mar i terra

agitant-se topen. Pera veure

si jo mesglaiar, Jove mho envia.

Oh du sagrat que per ma mare vetlles,

oh aire, que ets de tots, oh llum sagrada,

31 La traducci llatina publicada per Foulis:Atqui facto et non amplius verboTerra concussa est:Et reboat fremens sonusTonitru, glomerationes vero emicantCoruscationis igneae, turbines autem pulveremCircumagitant; et exsiliunt ventorumOmnium flatus, in se mutuoEx adverso spirantem discordiam exercentes:Aether vero mari est concusus.Talis impetus in me coelitusTerrorem incutiens aperte venit.O mater mea veneranda, o omniumCommunem lucem circumvolvens aether,Cernis quam injusta patiar.



que ets tamb de tothom, ara mireu-me32

quant i quant jo pateixo sense culpa!

En primer lloc, la traducci de | . La traducci literal daquest passatge seria La terra ara es mou de fet, i ja no de paraula, i

el que dna a entendre s que la catstrofe amb qu Zeus lhavia prviament amenaat33

comena a realitzar-se. La traducci de Masriera s Ja la terra no s mou per cap paraula,

i implica, o b un error de comprensi del text original com si la terra shagus mogut

prviament com a conseqncia de paraules, o b una translaci molt matussera del

sentit de loriginal.

A continuaci, dna | com ja brama l tro que ronca com un monstre. Clarament, Masriera tracta de construir una imatge anloga a loriginal i,

alhora, acordada amb el metre. El terme brama s una traducci vlida de . El que resulta ms sorprenent s la traducci de [] literalment, leco pregon dun tro com a tro que ronca com un monstre. De fet, ladjectiu ja apareix ell mateix en sentit translatici, en tant que sembla que vol dir des de les profunditats

del mar, i en aquest cas voldria indicar simplement des de la fondria. s possible que

Masriera entengui que un so ronc com el dun monstre sigui anleg a un so que prov de

les profunditats, i es tracti duna mera adaptaci que ha aconseguit ajustar al metre. Tamb

podria ser que hagi confs amb , que vol dir, precisament, ronc, encara que aquest possible error, per si mateix, no explicaria el monstre. s igualment plausible

que Masriera, aqu, shagi basat en Menndez y Pelayo, que dna aquest passatge com Ya

se mueve | La tierra; ya del trueno el fragor ronco | resuena; [] Per no s gens segur,

perqu Masriera, en la resta del passatge, no segueix aquesta versi castellana, molt ms

ajustada a loriginal.

En els vv. 1083 i ss., | literalment, lluen les ziga-zagues inflamades del llamp queda simplement sense traduir. Desprs duns

versos raonablement ben fets, el 1088 literalment lter es confon amb el mar es converteix en i la mar i terra | agitant-se ja topen. Novament, la

traducci saparta inexplicablement del text original. Encara que noms podem especular

sobre els motius, tamb en aquest cas sembla que el traductor hagi treballat amb una pressa

excessiva, o sense la cura necessria. Ens hi tornem a trobar en els tres versos finals, que

Masriera tradueix amb quatre: Oh du sagrat que per ma mare vetlles, | oh aire, que

ets de tots, oh llum sagrada, | que ets tamb de tothom, ara mireu-me, | quant i quant jo

pateixo sense culpa! Lnic vers que dna una idea exacta del text original s lltim. El

32 La forma verbal present en ledici de robert Foulis s singular, i s la que es troba en els manuscrits, per la forma en plural del verb grec, mtricament equivalent si hi suposem un apstrof ben plausible, ha estat conjecturada per West (vid. sommerstein, 2008, p. 562). De fet, s una correcci prou lgica, perqu Prometeu sadrea a una pluralitat dens. Per b que la traducci de Masriera no sembla dependre duna tasca filolgica prvia gaire acurada, no s del tot impossible que hagus tingut independentment la mateixa idea.

33 Cf. els vv. 9924, 101619, 104352, 10612 de lobra.



du sagrat que per ma mare vetlles no es troba en loriginal, que Carles riba tradueix

adequadament com Oh Majestat de la meva mare. sembla prou evident que Masriera ha

malinterpretat el terme grec , a qu riba sapropa amb majestat, per que, de fet, significa aquella qualitat que fa que una persona o un objecte inspirin temor reverencial.

Els versos segents, oh aire, que ets de tots, oh llum sagrada, que ets tamb de tothom,

sn una adaptaci inadequada de lestructura original, que diu simplement ter que fas

girar la llum comuna. Ja ens hem referit abans al problema de traduir per aire. si Masriera hagus mantingut lestructura de loriginal, la traducci hauria estat francament

desafortunada, perqu no t gaire sentit que laire faci girar la llum. Per de tota

manera aquest carcter agent de lter es perd en la traducci, i en comptes dun element

celeste lter que en mou un altre que s com la llum, tenim ara dos elements

comuns a tothom.

3 A tall de conclusi

Jutjar el treball dArtur Masriera s difcil. La seva traducci saparta repetidament de

loriginal i s prou obvi que no la podrem recomanar. Linters principal que pugui tenir s

de caire histric. Alhora, no podem deixar de valorar-la com a primer esfor per produir un

squil catal de manera digna, sobre una base filolgica per defectuosa que aquesta pugui

ser, i sobretot per haver fornit un llenguatge potic que, amb totes les seves limitacions,

s plenament acceptable. Hem de tenir en compte el context histric i cultural: pertany a

una poca que no s la nostra i est feta amb uns mitjans molt diferents dels que podrem

emprar-hi nosaltres. Les seves mancances sn, sobretot, les del seu temps i el seu pas. Com

deia Valls i Taberner en larticle que citvem al comenament, Artur Masriera pertanyia a

una generaci que va haver de fer-ho gaireb tot.

Els defectes daquesta traducci ens donen una idea de la manera de treballar, de les

limitacions, i tamb de lhonradesa segurament mal entesa de Masriera. No sembla que

elabors la seva versi catalana a partir duna traducci prvia, ni tan sols que consults

traduccions en altres idiomes, fcilment accessibles. Aparentment, els seus errors provenen

duna mala comprensi de la sintaxi grega, en alguns casos derrors de morfologia molt

elementals, que hauria pogut evitar mitjanant la consulta duna gramtica escolar34. Com

ja apuntvem, tot fa pensar en una feina realitzada amb presses i sense cura, per b que,

tamb, sense trampes: Masriera hi va emprar els coneixements de qu disposava i no va

cercar dreceres que segurament li haurien perms de fer una traducci ms acurada en els

nivells ms bsics, per que hauria defugit el que sembla que era el seu propsit fonamental:

presentar una traducci filolgica com les que shavien realitzat i se seguien realitzant en

altres llenges europees, i no una mera versi a partir del francs o duna altra llengua

34 recordem un exemple ben banal: en el v. 103 tradua com a pretrit una forma de futur.



pont. En definitiva: va tractar de dur a terme una tasca per a la qual no estava preparat, ni

provet de les eines necessries.

En alguns casos hem comparat la seva traducci amb la de Carles riba. Ja hem comentat

els nostres motius per emprar aquesta segona com a referent. De tota manera, hi ha una

altra ra, ms profunda: les diferncies entre la manera de treballar de tots dos ens donen

una idea del llarg cam que les lletres catalanes varen recrrer en un temps relativament

breu. Podrem dir que Carles riba va haver de fer tot sol una bona part daquest cam;35 per

no podem deslligar-lo de les seves circumstncies ni del procs de normalitzaci que havia

experimentat el catal com a llengua de cultura en solament tres dcades, o, si ho preferim

aix, en les dues dcades que separen el Prometeu de Masriera de la primera odissea ribiana.

En qualsevol cas, lobra dArtur Masriera s valuosa en tant que pertany a aquest procs

de normalitzaci. Amb totes les seves imperfeccions, forma part dun esfor de renovaci

de llenguatge que va donar els seus fruits, i podem veure-la, ara, com una de les creacions

dun poeta i escriptor potser modest, per que mereixeria sortir del relatiu oblit en qu

actualment es troba.

Referncies bibliogrfiques

Bassegoda i Amig, B. 1930. El polgraf nArthur Masriera y Colomer, Boletn de la real

academia de nuevas Letras de Barcelona, vol. 30, 106: 261280.

Batlle i Jord, C. 1998. El teatre dAdri Gual (18911902). Tesi doctoral. Barcelona: universitat

Autnoma de Barcelona.

Camps, A. 2010. el decadentismo italiano en la literatura catalana. Berna: Peter Lang.

Galln, E. 2009. Enquesta sobrel teatre en vers a teatralia (19081909): Estudi i edici,

estudis romnics xxxi: 183218.

. 1986. El teatre. Dins riquer-Comas-Molas, Histria de la literatura catalana 8, 379

448. Ariel, Barcelona.

. 2004. La traduccin entre el siglo xix i el modernisme. Dins Historia de la traduccin

en espaa, ed. F. Lafarga i L. Pegenaute, 661673. salamanca: Ambos Mundos.

Gretser, J. 2012. Institutionum Linguae Graecae Libri tres. Charleston: nabu Press.

Gual, A. 1960. mitja vida al teatre. memries. Barcelona: Aedos.

Kitto, H. D. F. 1955. The Dance in Greek Tragedy, Journal of Hellenic Studies 75: 3641.

. 1956. Form and meaning in drama, Methuen, Londres.

Mal, J. 2003. Els trgics grecs, entre el Modernisme i el noucentisme. Dins Polis i naci.

Poltica i literatura (19001939), edici de r. Cabr, M. Jufresa i J. Mal, 235254. Barcelona:

societat Catalana dEstudis Clssics.

35 Jaume Prtulas (1984: 42 i ss.): Val la pena, per ms incmode que sigui, davant de lengrescament per obscurs personatges que semblen justificar la nostra prpia activitat en exhumar-los, de no obliterar la discriminaci objectiva, necessria, entre una modesta tradici dabast local i una figura com Riba, que permet ms o menys de comenar a anar pel mn amb les vergonyes salvades. bviament un daquests obscurs personatges deu ser Artur Masriera.



Masriera i Colomer, A. 1912. Joyas del clasicismo: estudios de investigacin crtica y

vulgarizacin literaria. reus: Celestino Ferrando impr.

. circa 1910. Lecciones dudosas en los textos de la epstola Ad Pisones de Horacio. Tesi

doctoral. reus: Cristiano Ferrando, .

Masriera i ross, L. 1931. Artur Masriera 18601929. Barcelona: impr. Casa de la Caritat.

Menndez y Pelayo, M. 1883. Odas, epstolas y tragedias de Marcelino Menndez y Pelayo, con

una introduccin de d. Juan Valera. Madrid: impr. de A. Prez Dubrull.

Prtulas, J. 1984. En els navilis de Pantagruel, els marges 32: 2544.

Pujol, D. 2007. Traduir Shakespeare: les reflexions dels traductors catalans. Lleida: Punctum

& TriLCAT.

silva, J. 2014. Musical rythm and Dramatic structure in Aeschylus Agamemnon. Dins

Drama, Philosophy, Politics in Ancient Greece, edici de M. reig i X. riu. Barcelona:

Publicacions i Edicions de la universitat de Barcelona.

Tecrit. 1921. Les Syracusanes de Tecrit, tradut directament del grec. Trad. Artur Masriera

i Colomer. Barcelona: Oliva de Vilanova.

Vergara Martn, G. M. 1982. Cantares populares recogidos en diferentes regiones de Castilla

la Vieja y particularmente en Segovia y su tierra. Madrid: Establecimiento de Tipografa de

Fortanet, , 1912. West, M. L., Greek metre, Clarendon Press, Oxford.

Edici emprada per Artur Masriera per fer la seva traducciAeschylus. 1746. Tragoediae, Quae Extant Septem. Cum Versione Latina, et Lectionibus

Variantibus. Glasguae: in Aedibus Academicis Excudebat robertus Foulis, Academiae

Typographus, apud quem prostant.

Altres edicions conegudes per Artur Masriera

Aeschylus. 1782. aeschyli tragoedia quae supersunt ac deperditarum fragmenta. recensuit

Christian G. Schtz. Halle: impens. ioannis iacobi Gebaueri. [Artur Masriera cita una

edici de lany 1782 i latribueix a M. schtz. suposem que deu ser aquesta. A the new

Annual Register, Or, General Repository of History, Politics and Literature for the Year 1800

publicat lany 1801 per Andrew Kippis, p. 350, es fa referncia a una reedici daquesta

obra i al seu autor, anomenat, alternativament, C. G. schtz i M. schtz = Mister

schtz. no sabem si la probable errada de Masriera pot tenir un origen anleg.]

. 1745. aeschyli tragoediae Superstites. Edici de Jan Cornelis de Pauw, acompanyat

de la versi llatina de Thomas Stanley; Petrus Grosse filius & socii. [Artur Masriera fa

referncia a ledici de Corneli de Pau de 1745. Entenem que es deu tractar daquesta.]

. 1663. tragodiai Hepta. Edici de Thomas stanley amb traducci llatina. Londres:

Cornelius Bee.

. 1877. Tragoediae et fragmenta, Graece & Latine, cum indicibus. Edici de K. W.

Dindorf. Pars: Firmin-Didot. [Artur Masriera fa referncia simplement a la de Didot de

1877. suposem que es refereix a aquesta, encara que Didot sigui el nom de leditorial,

no el de leditor del text.]



Aeschylus. 1779. Tragoediae Prometheus, Persae et Septem ad Thebas, Sophoclis Antigone.

euripidis medea. ex optimis exemplaris emendatae. Edici de richard Franz Phillipp

Brunck. Heitz: Argentorati.

Eschyle. 179436. Thtre dAeschyle, traduit en franois avec des notes philologiques et

deux discours critiques, par F. J. G. de La Porte du Theil. 2 vols. Pars: Limprimerie de la

rpublique iii. [Artur Masriera cita lautor daquesta traducci com a Theil, i no com a

La Porte du Theil. Entenem, per, que es deu tractar daquesta.]

. 1770. Tragdies dEschyle, traduites en franais par Le Franc de Pompignan. Pars:

saillant.

Altres edicions i traduccions dsquil citades

Aeschylus. 1950. Agamemnon, Edited with a commentary. Text establert i comentari per E.

Fraenkel, 3 vols. Oxford: Clarendon Press.

. 2008. Persians, Seven Against Thebes, Suppliants, Prometheus Bound. Edici i

traducci dAlan H. Sommerstein. Cambridge/Massachusetts/Londres: Harvard University

Press.

. 1983. Prometheus Bound edited by Mark Griffith. Cambridge: Cambridge university

Press.

. 1936. the agamemnon of aeschylus. Edici dA. Y. Campbell. Londres: Hodder and

stoughton.

Eschyle. 1949. Tragdies. Les Suppliantes. Les Perses. Les Sept contre Thbes. Promthe

enchan. Orestie. Text establert i tradut per Paul Mazon. Pars: Les Belles Lettres.

squil. 1898. Els Perses: Tragdia dAEschyl traduida del grec en vers catal. Traducci

dArtur Masriera i Colom. Barcelona: Tipografia LAven.

. 1933. Tragdies, vol. ii. Text establert per Paul Mazon i traducci de Carles riba.

Barcelona: Fundaci Bernat Metge.

36 Les referncies bibliogrfiques als dos volums de qu consta aquesta edici solen estar datades lany 1794, per b que en alguns repertoris figura amb data de 1795. En els volums mateixos hi apareix com a nica data lany iii de la repblica Francesa. Entenem que aquest any s el 1794. Potser es tracta duna confusi deguda al fet que lany i del calendari revolucionari francs s el 1792, i no el 1793, que s lany en qu es va comenar a emprar oficialment la nova numeraci.

El Prometeu encadenat d’Artur Masrieratrilcat.upf.edu/wp-content/uploads/Mussarra-AT4.pdf · Anu...

Documents

Transcript of El Prometeu encadenat d’Artur Masrieratrilcat.upf.edu/wp-content/uploads/Mussarra-AT4.pdf · Anu...