El pèsol. Negre Nº 39. Setembre-Octubre 2008

uManresa

La Font vs l’ajuntament iGrup Mas. /pàg 17

El llibre de Tous o com justificar un assassinat/pàg 18

uSallent

Joan Puig i Elies i la bib-lioteca de Sallent /pàg 17

uArreu

Xile: més que paraules/pàg 23

Aperheid europeu /pàg 21

76 dies en vaga de fam/pàg 22

Publicació llibertària de l’Alt Llobregat i Cardener

Iberpotash continuadestruïnt les nostrescomarques

Sant Fruitós, Sant Vicenç o Sant Joan, podrienquadruplicar la seva població en l'horitzó del'any 2025. Això és el que s'extreu del PlaTerritorial de les Comarques Centrals, aprovat elpassat 16 de setembre. L'objectiu del pla terri-torial és el de reequilibrar el creixementdemogràfic de Catalunya i en especial, descon-gestionar l'àrea metropolitana de Barcelona.

Mentretant el Govern va aprovar el mes d'oc-tubre de 2007 el Decret Llei de mesures urgentsen matèria urbanística per dotar a la Generalitatd'instruments per tal d'obtenir de manera imme-diata sòl per a la construcció d'habitatge. La sumad'aquestes 10 ARE ocuparia 160 hectàrees isegons les seves previsions suposarien 8.106habitatges nous.

GRATIS6.000 exemplarsII època núm. 39

Setembre-octubre de 2008

La presó dels lledonersja és una relitat

/pàg 3-4

Nocions sobre Colombia:de l'extensio del narco-

trafic a la llei de"Justicia y Paz"

L’organització del territori al servei delsinterressos econòmics

El 6 d'agost, a la Corbatera, espai d'interès natural i punt de para-da per a moltes aus migratòries, s'hi produí un bessament.Iberpotash únicament respòn amb campanyes per netajar-se lacara.I amb tot això la lluita de Prou Sal continua i també lesaccions de denúncia.

xLa presó dels Lledoners s’inaugura el divendres 25 d’octubre i estarà en “plefuncionament” a partir del gener del 2009 /pàg 19-20

/pàg 5-6

x L’empresa Tyco electronics pretén tancar la sevaplanta de Berga on hi treballen 121 persones.L’empresa ja fa anys que està seguint aquestatendència. pag 7-9

Ja tornem a ser aquí. Tard però amb un munt de coses per dir. Notenim ganes de ser pessimistes ni res d'això però el panoramasegueix pintant malament i no ens referim a la crisi que s'han inven-tat per tal que alguns guanyin encara més. Ens referim a l'obertu-ra de la presó de Manresa. Un nou centre per matar la vida, peratemptar contra la dignitat de les persones, per ficar aquelles queatempten contra el sistema o contra els seus iguals (per causesdiverses: l'espiral de la injustícia sembla que no té final). Mentrel'Estat dona quartos als bancs (que en cap moment han deixat deguanyar morterades de diners) moltes persones s'estan quedant enatur. La construcció n'és un exemple: empreses que aprofitant la"crisi" tanquen, no paguen sous, i paral·lelament munten una altraempresa, pagant menys... Doncs res, paral·lelament al PlaTerritorial, i no fos cas que els lladres de les constructores deixes-sin de guanyar al Bages les administracions els hi donen vida ambles Àrees Residencials Especials (30.000 habitatges insostenibles):per solucionar el problema de l'habitatge? No, perquè els construc-tors segueixin amb el seu nivell de vidorra. Per seguir amb el melo-drama, a Berga Tyco tanca, tal i com fa habitualment, mentre noha parat de guanyar calès, amb la complicitat de les administra-cions i dels sindicats grocs (CCOO i UGT), que estan per certificar-ne la mort i embutxacar-se algun caler. Des d'aquí també lamentemla mort o l'assassinat de Ràdio Korneta (sobren els comentaris).

I ara coses bones: absoltes les persones de l'Alt Llobregat que es vanencadenar per protestar contra el Pla Caufec, l'Agenda Llibertàriaque d'Igualada ha passat a Berga acaba de sortir i l'amic JoanBusquets ens ha recordat a tots la lluita -també l'armada- contra lainjustícia que van dur els maquis a casa nostra. Manresa segueix envenda i Sallent segueix ben salada (tot i que ara amb la façanad'Iberpotach ben verda, és l'únic verd que hi ha ja que la sal homata tot), però mentre hi hagi injustícia hi haurà lluita i a Bergas'anuncia l'inici d'una campanya contra el turisme rural i tot el quecomporta. Salut i bona lectura!

Web de el pèsol negre

Al web trobaràs en PDF els diversosnúmeros de la revista que han aparegut(tant de la primera com de la segonaèpoca) a part de les darreres notícies iinformacions respecte aquesta publicacióllibertària.

Pàgina 3: · I encara més ciment.

Pàgina 4: · Pla territorial de les comarques centrals: creixement insostenible.

Pàgina 5: · Nous vessaments del col·lector de salmorres a Súria i Sallent.

Pàgina 6: ·Última acció de Prou Sal! Pancarta a l’eix Transversal..Iberpotash es renta la cara, la salinització no para.

Pàgina 7, 8 i 9: · Desemmascarem Tyco Electronics.

Pàgina 9: · Readmissió Montse!

Pàgina 10: · La marxa dels maquis a Berga.· Ruta dels maquis a Barcelona.·Anul·lació judicis franquistes per a tothom.

Pàgina 11 a 16:· DOSSIER CENTRAL “Nocions sobre Colòmbia: de l’extensió del narcotr``afic a la llei de just´´icia i pau.

Pàgina 17:·La Font vs l’ajuntament i Grup Mas.·Joan Puig Elias i la biblioteca de Sallent.

Pàgina 18:· El llibre dels Tous o com justificar un assassinat.

Pàgina 19, 20:· Augmenta el sistema carcerari: s’inaugura la presó dels lledoners.

Pàgina 21:· L’aparheid europeu.

Pàgina 22:· 76 dies en vaga de fam.· Resenya de migración.

Pàgina 23:· Xile: més que paraules.

Pàgina 24:· Els moviments en defensa del territori: defensa? territori?.

Pàgina 25: · Per ells els honors, per a elles l’oblit.

Pàgina 26: · Humor.·Poesia

Pàgina 27: ·Ressenya.·Agenda.

Pàgina 28: Parlem...amb el Senzill.

SumariEditorial

*BERGA: Ateneu Llibertari del Berguedà: c/ Pinsanianúm. 7 bxos, Berga 08600. Adreça electrònica:[email protected] Associació

Cultural Columna Terra i Llibertat (col·lectiu difusordel pensament i la pràctica anarquistes): c/ del Balç núm. 4 baixos, Berga. Adreça postal: apartatde correus 16 Berga 08600. Adreça electrònica: [email protected] www.berguedalliber-tari.org (Portal llibertari del Berguedà on trobareu les pàgines web dels col·lectius llibertarisberguedans). Centre d'Estudis Josep Ester Borràs (centre de documentació, recerca i difusió dela història social de la comarca): c/ del Balç núm. 4 baixos, Berga. Adreça postal: apartat de cor-reus 16 Berga 08600. Adreça electrònica: [email protected] Pèsol Negre (publicacióllibertària de l’Alt Llobregat i Cardener): [email protected]. Ràdio Korneta Apartat de cor-reus número 16, 08600 BERGA Telèfon: 93 821 65 92 Correu electrònic: [email protected] Web: http://radiokorneta.info Myspace: http://www.myspace.com/rkorneta*GIRONELLA: Associació Cultural La Fona. *MANRESA: CGT (anarcosindicat): c/ Circunvalaciónúm. 77, 2on, 08240 - Manresa (Barcelona). Telf. : 93 874 72 60 - Fax : 93 874 75 59. Adreça elec-trònica: [email protected] La Tremenda (centre social okupat):cantonada entre el c/ St. Salvador i elc/ Hospital al nº 24-26, Manresa.CNT Manresa/CSO Valldaura, c/Jorbetes, 15. [email protected] *MONISTROL DE MONTSERRAT: CNT-AIT (anarcosindicat): c/ Sant Pere núm. 35,08691 Monistrol de Montserrat. Adreça electrònica: [email protected]. *NAVARCLES: Cal

Carrasclet: [email protected]. Masia okupada Ca n'Escaiola: [email protected].*OLVAN: Ateneu Popular Olvanès *SALLENT: Amics d'Agustín Rueda Adressa electrònica: [email protected], CGT (anarcosindicat): c/ Clos núm. 5, 08650 - Sallent (Barcelona).Telf. : 93 837 07 24 - Fax : 93 820 63 61. Adreça electrònica: [email protected]. Pàgina Web:http://www.cgt.es/sallent *SÚRIA: L'Alternativa (col·lectiu polític): c/ Magí Fàbrega, 3, 2n, 08260Súria. Telf. 93 869 64 26. Pàgina web: www.surialternat.tk Adreça electrònica: [email protected]

Directori

www.berguedallibertari.org/pesolnou

[email protected]

Edita: Col·lectiu Pèsol Negre. El Pèsol Negre no és el por-taveu de cap associació ni entitat. El col·lectiu Pèsol Negreés obert i canviant i no representa a ningú, solament a quien forma part a cada moment. D'altra banda, com a col·lec-tiu només intentem assumir l'editorial i les grans línies de

la publicació, la resta de textos són responsabilitat dels irresponsables dels seus autors. A qui li piqui que es rasqui.

Tancament d'aquesta edició: 14/01/2008 a les 19:00.

En aquest Pèsol Negre han participat: Niara Nimai, L’espurna, Plataforma Prou Sal!, Salmorranes, Barrikada, CNT-AIT, SonyaTorres, Avuinodormiré, Mundana una lista de Sabadell, Antifeixista, Solidaria, Enviat especial, Hiram Gaskoine, ColumnaClitoriana, Roger, Disha, Berga Podrida, Un del Poble, Pep i Tu i el Vandelpal.

Atenció: Aquesta revista la fem entre totes i tots i per això és important que ens feu arribar els vostresarticles de denuncia, pensaments, poemes, etcètera. Intentem publicar-ho tot, tingueu paciència.

I recorda...

uè són les ARE?D'entrada, segonsel paper oficial sónun instrument perobtenir sòl de

forma immediata i facilitar laconstrucció d'habitatge asse-quible. Segons el documentaprovat, es desenvoluparan100 àrees en un total de 86municipis catalans, amb untotal de 90.157 nous habitat-ges, amb l'objectiu que un 50%siguin "protegits".

El Govern va aprovar el mesd'octubre de 2007 el DecretLlei de mesures urgents enmatèria urbanística, que té coma objectiu, entre d'altres, dotara l'administració de laGeneralitat d'instruments pertal d'obtenir de manera imme-diata sòl per a la construcciód'habitatge. D'aquesta manerapoden requalificar ràpidamentun terreny, escurçant el perío-de d'al·legacions, per tal d'agi-litzar el procés.

El mitjà per poder exercir-ho ésa través d'un Decret Llei queestableix un nou procedimentper qualificar de sòl per a usosresidencials mitjançant l'elabo-ració per part de la Generalitatde 12 plans directors urbanís-tics, que serien els següents:Alt Penedès-Garraf, BaixLlobregat, Barcelonès,Maresme, Vallès Occidental,Vallès Oriental, Alt Pirineu iAran, Camp Tarragona,Comarques Centrals, Comar-ques Gironines, Ponent i Terresde l'Ebre. Afectant doncs a lamajoria de comarques.

Concretament el Pla DirectorUrbanístic de les comarquescentrals preveu que es realitzinARE a les següents poblacions:Vic, Berga, Manresa, Manlleu,

St. Vicenç de Castellet, St. Joande Vilato -rrada, Sta. Margaridade Montbui, Solsona, Igualada iTona. La suma d'aquestes 10ARE ocuparia 160 hectàrees isegons les seves previsionssuposarien 8.106 habitatgesnous. Es preveu que el març de2009 s'hagin aprovat definitiva-

ment els plans directors urba-nístics i que durant el 2010 s'e-xecutin les urbanitzacions.

Concretament la de Manresaestà prevista a la zona quequeda a l'interior de la ronda,als camps i horts que hi haentre la Font dels capellans, els

Trullols i la Pujada Roja, al cos-tat del nou vial que sortiria dela rotonda del Pont de Ferrofins arribar a la ronda (lesobres del qual sembla que hancomençat). Edificis que hauriende ser construïts seguint crite-ris de sostenibilitat.

La primera pregunta que ve enment és tant bàsica com evi-dent: Fa falta construir encaramés habitatges? A qui beneficiaaquestes ARE? A sobre el paperpot quedar bonic dir que unapart seran habitatges protegitsi construïts tenint en comptecriteris de sostenibilitat, peròque no ens enganyin.Aclarim d'entrada què vol dirhabitatge protegit, quan qui hi Tampoc ens creiem que facinfalta més habitatges, ni "prote-gits" (una persona a l'atur no hité dret, i menys encara una jovesense feina).

Heu comptat quantes casesbuides hi ha a Manresa o aBerga o a Sallent? Quanta gentespecula o ha estat especulantdurant anys amb aquesta situa-ció? I és aquí l'arrel del proble-ma, i ara no es vol protegir a lagent amb dificultat d'accés al'habitatge, sinó a les construc-tores que estan veient que s'a-caba el "txollo" i l'administracióque els hi aplana el terreny.Fins ara deixava que s'enriquis-sin sense miraments a travésdel mercat immobiliari, fentl'habitatge inaccessible a lamajoria de la població, provo-cant aquesta caiguda anuncia-da. I ara ens treuen els horts,perquè els altres puguin conti-nuar especulant i enriquint-se.Com sempre protegint aempresaris i constuctors, quesón part del problema.

I sostenible? Què és sostenible?Construir sense parar fins queho haguem enterrat tot sota elciment? Ei! Que el ciment no esmenja! D'on traurem el blat, lespatates I els enciams? I l'aigua?

Manresa, setembre 2008

Niara Nimai

Q

I encara més ciment!!!El febrer del 2008, just abans que rebentés l'anomenada bombolla immobiliària, El Departament de Política Territorial i Obres Públiques i elde Medi Ambient i Habitatge van presentar el Pla pel desenvolupament de les ARE (Àrees residencials estratègiques).

// 3

Actualitat / agressions al territori

q Plànol de la futura àrea residencial estratègica

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

C./ Clos, 5. 1r pis.

08605 Sallent

tel. 938370724

SINDICAT DE MINERIASINDICAT D’ACTIVITATS

DIVERSESSALLENT

Pla Territorial de les comarques centrals:creixement inasumible

ant Fruitós, Sant Vicenç oSant Joan, podrien qua-druplicar la seva pobla-ció en l'horitzó de l'any

2025. Això és el que s'extreudel Pla Territorial de lesComarques Centrals, aprovat elpassat 16 de setembre.

Amb l'objectiu de reequilibrar elcreixement demogràfic deCatalunya i en especial, descon-gestionar l'àrea metropolitanade Barcelona, el Pla Territorialde les Comarques Centrals(comarques de l'Anoia, el Bages,Osona, el Solsonès i el Berguedà) promou un alt desenvolupa-ment urbanístic d'aquesta àrea.

Un creixement urbanístic del totdesproporcionat i inassumibleamb els recursos disponibles ique comportarà massificació,contaminació i problemes d'in-frastructura. Un exemple d'aixòés el creixement previst a la pobla-ció de Sant Fruitós, a la comarcadel Bages, que actualment té unapoblació de 7.500 persones i queel Pla Territorial, contra la posiciódel poble, preveu que arribi a unsostre de població de 35.000. El Pla Territorial es centra en tressistemes d'estructuració i funcio-nalitat del territori: creixementurbanístic, espais oberts i infras-tructures de mobilitat. Cada siste-ma té uns objectius estratègics,que segons el Pla van encaminatsal "creixement demogràfic, a lapotenciació econòmica de leszones i els seus eixos de comuni-cació verticals i horitzontals".

Creixement urbanístic

El Pla contempla sis tipus decreixement dels quals destacael creixement potenciat, el crei-xement mitjà i el creixementmoderat. El creixement poten-ciat va destinat a potenciar eldesenvolupament urbanístic degrans nuclis urbans comManresa, Igualada, Vic, Berga,Solsona o Calaf. Aquest tipus decreixement també es preveu a la

població de Sant Fruitós. El crei-xement mitjà és un altre delsmés polèmics, ja que es centraen aquells municipis mitjans ipreveu afegir un 60% al sòl urbàconsolidat actual. Aquest fetafecta, entre altres, a les pobla-cions del Bages com Sant Joande Vilatorrada o Sant Vicenç deCastellet. Pel que fa a la terceratipologia, el creixement previst ietiquetat com a "moderat" ateny

a aquelles poblacions mitjanes-petites, com Navarcles, SantSalvador de Guardiola o Súria,les quals el seu creixement nosuperarà al 30% del sòl consoli-dat ja existent.

Segons el Pla, aquest creixe-ment urbanístic anirà acompan-yat d'un "progrés econòmic"amb diverses mesures, comsón l'aparició de noves àreesd'activitat econòmica com acti-vitats d'alt valor afegit - refe-renciades amb el polèmic Parc

Tecnològic del Bages- el mante-niment i difusió d'activitatsindustrials o la diversificació del'activitat econòmica fomenta-da en productes alimentaris.

Espais "protegits"

El Pla distingeix diversos tipusde sòl no urbanitzable com elsespais naturals i les àrees agrí-coles. Associa aquestes parts

com actiu econòmic i estableixla normativa de protecció i lesdirectrius de gestió. La protec-ció d'aquests sistemes d'espaisoberts es nomenclen en tres:protecció especial, territorial ipreventiva. Malgrat això, detotes les àrees que el Pla recullcom a no urbanitzables, les úni-ques que tenen garantida laprotecció són les zones de ParcsNaturals (PEIN) i els espais inte-grats a la Xarxa Natura 2000. Laresta queden en una protecciófictícia, ja que el Pla Territorial

de les Comarques Central ésinferior jeràrquicament a altresplans que podrien desclassificaralgunes d'aquestes zones i con-vertir-les en urbanitzables. És elcas dels plans d'Olzinelles i leszones boscoses properes (elBages), les quals tenen una pro-tecció especial per valor agríco-la, natural i de connexió ecolò-gica, i que en el mateix Pla, isuposadament també en el Pla

d'Infrastructures de Catalunya,es preveu el trasllat de l'autopis-ta de Montserrat, a l'altura deSant Fruitós, cap a aquella zona.

Infrastructures i mobilitat

Segons el Pla, aquest darrer sis-tema s'ha d'integrar i ha d'anaren acord amb el creixementurbanístic previst en el Pla, tot ique una de les finalitats bàsi-ques d'aquest és la implamenta-ció i potenciació de les xarxesdestinades al transport de mer-

caderies i a la connexió depunts estratègics com són elspolígons. En aquest sentit, el Plaincorpora projectes viaris comel nou tram de la C-16 entreBerga i Bagà o el desdoblamentde la C-17, de Vic-nord fins aRipoll i millora del tram Ripoll-Puigcerdà. Pel que fa la mobili-tat interna dels sistemesurbans, cal destacar les novesobres del nus del Guix al Bagesque enllaça la C-55, C-25 i C-16o la constitució de la variantsud-oest de la C-55 a Manresa.El Pla, però, s'encara cap a lacompetitivitat exclusiva de l'úsdel vehicle particular i no dónamassa millores al transport demobilitat sostenible (bicicleta,transport col·lectiu...), tret d'al-gunes xarxes ferroviàries i laincrementació de l'oferta d'algu-nes línies intercomarcals detransport públic per carretera,com els trajectes Igualada-Manresa, Callús-Súria, ColòniaPalà-Súria, Manresa- Monistrol deCalders i de les línies que cobrei-xen els nuclis a l'est del Pla.

Pel que fa a la xarxa ferroviària,el Pla incorpora el projecte del'Eix Transversal Ferroviari deCatalunya que permetria con-nectar el tram de Lleida aFigueres integrant l'àmbit cen-tral (Conca d'Òdena, Pla deBages i Plana de Vic). En l'àmbitdel Bages, es projecta un futurtren tramvia a Súria i Sallentamb la transformació de lesactuals línies de mercaderiesdestinades a l'extracció depotassa de les mines de la zona.En el Pla però, no apareix la pre-visió que fa el Pla Director del Plade Bages sobre el metro deManresa o una extensió de la líniade tren que arribaria a SantFruitós i Navarcles.

Pel que fa a la situació d'unfutur aeroport auxiliar al delPrat, es podria projectar cap a lacomarca de l'Anoia després del'oposició de diferents pobla-cions del Bages a albergaraquest tipus d'infrastructura.

Manresa, setembre de 2008

L'espurna

S

x Les úniques que tenengarantida la protecció sónles zones PEIN i els espaisintegrats en la XarxaNatura 2000

x El Pla, s'encara cap a lacompetitivitat exclusiva del'ús del vehicle i no al trans-port de mobilitatsostenible

// 4


qMapa de Sant Fruitós

// 5


l Col·lector de salmor-res, què és?

El col·lector és un tub

que porta aigua salada des de les

mines de Sallent i Súria fins al

mar. Té dues branques, una arri-

ba fins a Cardona i l'altra fins a

Balsareny, s'ajunten les dues a

Castellgalí i porten les salmorres

dels diferents runams salins del

Bages fins a la depuradora del

Prat de Llobregat, des d'on s'abo-

ca l'aigua al mar.

El col·lector és una mesura

pal·liativa construït fa gairebé

20 anys que, tot i haver aconse-

guit disminuir la salinitat del

Cardener i del Llobregat, no solu-

ciona el problema dels runams,

que segueixen salinitzant el terri-

tori. A més, ara el col·lector

vessa sovint i tampoc ve de nou,

ja que hi ha comptabilitzades

més de 300 fugues des que es va

instal·lar. Avui, és propietat de

l'ACA (Agència Catalana de

l'Aigua) i el gestiona l'empresa

privada Aigües de Barcelona, que

és l'encarregada de fer-ne el

manteniment.

Vessaments a Sallent: espaid'interès natural la Corbatera

El 6 d'agost, a la Corbatera, espai

d'interès natural i punt de parada

per a moltes aus migratòries, s'hi

produí un bassal d'uns 200m de

llarg per 50 d'ample i d'una pro-

funditat entre 1 i 30 cm. Tota la

vegetació que creixia en el bassal

ha mort, deixant una taca marró

que ocupa una bona part de l'in-

dret i que el fa pràcticament

irrecuperable. El dia després

Aigües de Barcelona va inter-

rompre el pas d'aigua pel

col·lector i va procurar buidar la

bassa amb camions, però més

d'una cinquantena d'arbres ja

havien mort. A dia d'avui, la zona

salinitzada es va ampliant, degut

a les filtracions, destruint més i

més vegetació de l'aiguamoll

considerat com un dels espais

naturals més rics i interessants

del terme.

I l'empresa Iberpotash, men-

trestant? Doncs com que el

col·lector es va pagar amb diner

públic i és propietat de l'ACA, no

en té cap responsabilitat legal.

Després d'aquesta violenta

agressió cap al medi, veiem un

cop més com una gran empresa

contamina impunement i

segueix traient benefici de la

destrucció.

El dia 11, uns 500m al nord de la

Corbatera, al mig d'un camp llau-

rat va aparèixer una nova bassa

d'uns 120m de llarg per 25 d'am-

ple, que Agbar s'afanyava a rec-

ollir amb camions. El camp,

propietat d'un pagès de la zona,

ha quedat totalment inservible

per al conreu.

Vessament a Súria: horts delFusteret

El passat 28 d'agost, en Josep,

cap a les 8h del matí va treure el

cap per la finestra de casa seva,

al barri del Fusteret, que es troba

just abans d'arribar a Súria. Va

veure que un riu d'aigua brollava

de la terra i passava sobre l'hort

que té davant de casa. En Josep,

ex-treballador de la mina, de

seguida va endevinar que era

una fuita del col·lector de

salmorra que porta aigua salada

des de la mina de Súria, propietat

de l'empresa Iberpotash (que

pertany a l'empresa israeliana

ICL Fertilizers) fins al mar. Va tru-

car immediatament a la mina i

seguidament van tallar el pas de

salmorra pel col·lector.

L'endemà, van fer acte de

presència a la zona afectada

directius de la mina i tècnics

d'Aigües de Barcelona per avalu-

ar els danys causats per la fuita,

per tal que l'asseguradora pugui

indemnitzar els damnificats.

Una excavadora va desenterrar el

col·lector tal de reparar-lo. El

col·lector s'havia trencat per una

saturació a la canalització que va

provocar la ruptura del tub i va

fer que la salmorra sortís a gran

pressió cap a la superfície.

La imatge dels horts impres-

siona, els cultius i els fruiters

estan grocs i sense vida i con-

trasten amb la verdor del

voltant,...Com expressen els

mateixos hortolans que culti-

vaven aquelles terres de vora el

Cardener, és molt difícil que el

què han perdut es pugui pagar

amb diners. A part de la pèrdua

de la collita, les terres per on ha

passat la salmorra, han quedat

inutilitzades pel conreu durant

uns 10 o 15 anys, molt pitjor que

un incendi o una pedregada, que

només destrossen el cultiu; la

salmorra obliga a abandonar ter-

res que feia 100 anys que culti-

vava la mateixa família, terres

amb fruiters centenaris,...

20 anys del "colador"

Cada fuita del col·lector de

salmorres de la conca del

Llobregat té per conseqüència la

mort fulminant de la vegetació

del lloc i la contaminació salina

del sòl. Als primers anys de fun-

cionament del col·lector de

salmorres, de tant en tant es pro-

duïen vessaments accidentals,

gairebé sempre trencaments

causats per obres o per

maquinària remenant-hi massa a

prop. Darrerament, però, els ves-

saments de salmorra del col·lec-

tor són cada vegada més fre-

qüents, afecten a més punts i no

són causats per agents externs,

sinó que es tracta de fuites

degudes al propi mal estat del

tub. Després de quasi 20 anys de

funcionament, el col·lector de

salmorres s'ha envellit. El tub

principal és fet de material plàs-

tic, però hi ha també elements i

juntes metàl·liques. Amb els

anys, la sal i el cabal de salmorra

cada vegada més gran, el metall

s'ha deteriorat. A l'interior s'hi

hauran dipositat concrecions de

sals complexes.

A més, la capacitat del col·lector

ja fa anys que no dóna l'abast,

per això el 2003 l'Agència

Catalana de l'Aigua va presentar

un projecte d'ampliació del

col·lector. I curiosament el pas-

sat 28 d'agost, l'ACA posa en

funcionament el primer tram del

desdoblament, d'Abrera fins a la

depuradora del Baix Llobregat,

així milloren el gust i l'olor de

l'aigua que arriba als ciutadans

(de l'àrea metropolitana, és clar).

Tres vessaments en 20 dies,

però aquests últims anys, només

a la branca del Cardener, es

poden comptabilitzar vessa-

ments de salmorra del col·lector

al pont de Malagarriga (enclava-

ment de Pinós), en una torre del

propi col·lector prop de Palà de

Torroella (Navàs), a l'entrada sud

de Súria, a Antius (Callús), a Sant

Joan de Vilatorrada on va matar

els plàtans del passeig, a la pol-

lancreda de Miralpeix (Manresa) i

tres més encara a Manresa,

només en el curt tram comprès

entre el Pont Vell i el barri de

Sant Pau. En total, s'han produït

més de 300 fugues i el runam del

Cogulló i el del Fusteret segueix-

en creixent sense disminuir les

agressions al medi ambient, les

administracions segueixen

callant o demanant a Iberpotash

que sigui més respectuós amb el

medi a canvi de res. Pensem

seguir deixant que els esdeveni-

ments ens sobrepassin? Des de

Prou Sal ho tenim clar! PROU SAL!

Aquest és un dels preus que s'ha

de pagar per tenir una empresa

com Iberpotash a la comarca i

per tenir unes instal·lacions

obsoletes, gestionades per

Aigües de Barcelona, que passen

per les nostres terres vessant

rius de mort.

Nous vessaments delcol·lector de salmorres a

Súria i Sallent

ESallent, setembre 2008

salmorranas i Prou Sal

En només 20 dies de diferència, el col·lector vessa tres vegades salmorra, afectant un paratgenatural a Sallent, la Corbatera, uns camps de conreu i uns horts a Súria, el Fusteret.

q Panoràmica de la montanya de sal de Sallent

Actualitat /Agressions al territori

// 6

l passat dijous 2 El passatdijous 2 d'Octubre laPlataforma Prou Sal! hapenjat una enorme pan-carta (25m x 5,5m) en unaparet visible des de l'eix

Transversal, a la recta situadaentre Artés i Avinyó.

En la pancarta s'hi pot llegir lesparaules que resumeixen lafilosofia de la plataforma "Prou Sal". Ipretén que es deixi d'abocar al runamssalins (als quals s'hi aboca el voltant de6.000 tones de sal diàries) i que esretirin immediatament els abocadorsgenerats en tants anys d'existència.

Els runams salins, creats per l'ac-tivitat minera d'extracció de potas-sa, són actualment propietatd'Iberpotash, multinacional israelí

de la potassa i dels fertilitzants(ICL Fertilizers). El runam delCogulló de Sallent, tot i ocupar unes40 hectàrees i més de 200 metresd'altura, ara el volen ampliar.

El Departament de medi ambient(en mans d'ICV, ecologistes dedebò), vol duplicar ara aquestrunam, que no té cap mesura d'im-permeabilització i està salinitzantles aigües del poble i, a més, l'aigua delLlobregat fins que arriba a Barcelona.

Prova d'això és que actualmentestan construint una planta dessal-adora a Abrera per dessalar l'aigua,no del mar, sinó del propi riu!!!

Per a més informació: www.prousal.org

Pobles del Llobregat: unim-nos!responem a les agressions quepateix el nostre riu!

plaça maragall, 7

c./ MossŁn Huch, 11(Mercat Municipal) BergaTel. 938221334-Tapes variades, esmorzars, entrepans freds i

calents, sucs naturals i gran

assortit de tes aromàtics-

ESallent, octubre de 2008

Plataforma Prou Sal!

esprés de la cam-panya de netejad'imatge queIberpotash vacomençar ara fauns mesos amb

l'obtenció dels certificats ISOde qualitat i mediambiental, amés de la càtedra per la mine-ria sostenible, ara ens sorprènde nou.

L'última de la multinacionalde la potassa que està destru-int casa nostra és, ni més nimenys, pintar la façana de lafàbrica de color verd. Quinagran metàfora! Quina actuaciómés representativa i fidedignedel què pretenen! Vindria aser com una declaració d'in-

tencions: no hi ha cap intencióde solucionar el problemadels runams, sinó simplementde camuflar-lo i pintar-lo deverd. O sigui, actuar de cara ala galeria per poder seguirabocant al medi 6.000 tonesde sal diàries impunement,això si, amb una imatge millo-rada. No els deixem queestiguin més tranquils, doncsfins que no es moguin persolucionar el problema realdels runams, és un insult a ladignitat i a la intel·ligènciaque pintin la façana de verd,mentre segueixen destruintcasa nostra i el riu Llobregatdia a dia.

L'altra estratègia utilitzadaper l'empresa amb el mateix fiha estat posar un anuncid'Iberpotash a la contraporta-

da del programa de festamajor. Fins on pot arribar elcinisme? Té límits la hipocre-sia? O millor preguntem:quin preu té el poble, és adir, l'anunci? Doncs 1.200euros. Prou barat els ha sor-tit, mentre les conseqüèn-cies del què fan les paguementre tots, i ben cares.

Volen netejar la imatge?Doncs si no netegen el quèrealment embruten, que ésla sal, perquè no els hiembrutem? Si pretenendonar una imatge que no és,contribuïm entre tots adesemmascarar-la i equi-parem-la amb la realitat quevivim els sallentins cada dia.

DManresa/Sallent, Agost 08

Plataforma Prou Sal!

q Estat en què va quedarl’hort d’un veí de súriadesprés d’un vessament

Iberpotash es renta la cara, la salinització no para

Última acció de Prou Sal! Pancart al'Eix Transversal

q Pancarta de prou sal penjada a l’eix a l’altura d’Artés


Centre

d’Estudis

Josep

Ester i

Borràs

Ateneu difussor de les ideesanarquistes

C./ del Balç, 4 baixosesquerre.

Berga.

Distri de material alternatiuLlibreria i Arxiu Històric C./ del Balç, 4. Berga

// 7

l 4 de setembre passatsortia publicat a lapremsa la notícia deltancament de la plantade Berga de l'empresa

Tyco Electrònics. Aquestadecisió empresarial suposa l'a-comiadament de 121 trebal-ladors pel què fa al Berguedà,69 a Montcada i Reixac i 23més a Barcelona. El tancamentde la planta de Berga es faràefectiu d'una manera progressi-va durant l'any vinent, amb un60% dels acomiadaments entregener i maig i la resta fins afinals d'any. A més, la multina-cional ha posat a la venta laseva planta de Valls on hi tre-ballen 112 treballadors i on s'hifabrica cablejat. Les raons queexpliquen la venta de la planta(segons l'empresa) serien queel cablejat ha deixat de ser unsector estratègic per a Tyco.Tyco actualment ocupa 754persones a Catalunya, per tantel pla inicial de l'empresa afec-ta al 28,2% de la plantilla.L'actuació de Tyco forma part"d'un pla de reestructuració perreduir costos" i proposa l'aco-miadament de 850 trebal-

ladors; dels quals només 213serien catalans. La resta, mésde 600, són de dues plantesfranceses del grup.

La planta que Tyco té a Berganomés té 8 anys i es dedica a lainjecció de plàstics. Els argu-ments que Tyco ha donat perjustificar el tancament hanestat la reducció a tot Europade les vendes de vehicles i l'es-timació que fins a finals d'anyse'n vendran un 30% menys.Això afectarà a les indústriesauxiliars, com és el cas deTyco. Textualment per Tyco eltancament de la planta deBerga és degut a un seguit demesures "per fer front a la duracompetència en el sector", quehan de servir "per optimitzar,reduir costos i millorar la com-petitivitat de l'empresa". Tot iaixí la empresa TYCO ELEC-TRONICS AMP ESPAÑA SA (de laqual forma part la planta deBerga) va tancar el 2007 ambbeneficis (com veurem en elssegüents apartats de l'article).

Els mitjans de comunicació, diaa dia, ens expliquen que aque-sta tendència a la deslocal-ització que pateixen lesindústries europees, forma partd'un procés molt més ampli dedivisió internacional del treballde la mà de la globalitzaciócapitalista. Així les empresesd'aquí no podrien competiramb les empreses d'altres paï-sos que tenen els sous mésbaixos i es veurien obligades acanviar d'ubicació (o a deslocal-itzar-se, com es el cas de laplanta de Berga). Dins d'aquestalògica entrarien també lesdemandes de "flexibilitat" (queels acomiadaments siguin mésbarats) per ser més "competitius"i per "dinamitzar" l'economia.

Però aquest argument parteixde que l'empresa i els seus tre-balladors són la mateixa cosa,negant la realitat que uns esveuen obligats a vendre la sevaforça de treball a canvi d'un sou

que no es equivalent a la rique-sa que el mateix treballadorgenera. Així, les classes socialsexisteixen i uns i altres viuenuna realitat molt diferent, peraixò els arguments de la divisióinternacional del treball nopoden tenir-se en compte finsque les empreses no siguinportades pels mateixos trebal-ladors i els guanys repartitsequitativament. Els treballadorssón una cosa i els empresaris ensón una altra i és normal quecada un defensi els seus interes-sos (lògicament contraposats).

En tot cas, i com veurem a con-tinuació, Tyco a l'estat espany-ol té beneficis i si tanca la plan-ta de Berga és perquè si s'in-stal·la a països on els salarissón més baixos en tindrà més.

El passat 9 d'octubre va tenirlloc a Berga una manifestaciócontra els acomiadaments. Entotal es van aplegar més de700 persones vingudes de lesdiferents plantes afectades pel"pla de reestructuració" del'empresa sota el lema "perl'ocupació al Berguedà i el futurindustrial de Tyco Electrònics".La manifestació, que va recór-rer els principals carrers de laciutat estava convocada pels

"sindicats" CCOO i UGT. De fetaixò va quedar més que clarpels que ens vam acostar a lamarxa, doncs hi havia més ban-deroles de propaganda sindicalque de denúncia del tanca-ment. I és que per CCOO i UGTa banda de publicitar els seusrespectius sindicats, cada tan-cament suposa una oportunitatper embutxacar-se un bon pes-sic per gestionar la derrota.

Encara més patètic va ser lapresència de polítics locals queno van dubtar en suplantar ales veus dels propis trebal-ladors (almenys al canal taron-ja). La primera tinent d'alcalde,Maribel Iglesias, s'encarregavade condemnar el tancament,tot i que no sabem en quinafàbrica afectada pel tancamenttreballa. A part de no viure elsmateixos problemes que elsafectats directes, els políticstambé són responsables

Berga, octubre de 2008

Barrikada

E

Desemmascarem Tyco Electronics

PINTURES I DECORACIÓPINTURES I DECORACIÓPRODUCTES DE RESTPRODUCTES DE RESTAURACIÓAURACIÓPRODUCTES QUÍMICSPRODUCTES QUÍMICSAATENCIÓ PERSONALITZADATENCIÓ PERSONALITZADAPlaça d’Anselm i Clavé 4 Baixos08240 ManresaTel. 938722516 i Fax 938720581Web. www .ladrogueriamanresa.comE-mail: [email protected]

C/ Mossen Jacint V erdaguer , 46Manresa

tel. 93873 13 50


x TYCO ELECTRONICSAMP ESPAÑA SA va tan-car el 2007 amb beneficis

x Per CCOO i UGTcada tancament suposauna oportunitat perembutxacar-se un bonpessic per gestionar laderrota.

x Si tanca la planta deBerga és perquè si s'in-stal·la a països on elssalaris són més baixos tin-drà més beneficis.

Continua a la pàgina següent

Actualitat /Laboral

// 8

Actualitat /Laboral

d'aquesta situació, és més, sónells els que van posar les mil iuna facilitats a l'empresa desd'un primer moment.

D'altra banda, segons informa-va ràdio Berga, si els 121 tre-balladors de Tyco Berga s'a-puntessin a la vegada a l'atur lataxa pujaria fins al 11,55 % i laxifra de persones a l'atur seriaun total de 1950. En tot cas,dels mateixos treballadorsdependrà que aquesta xifrasigui una realitat.

Dijous 9 d'octubre Regió 7obria edició amb la notícia queTyco ja ha posat a la venda elsseus terrenys a la Valldan. Comexplicaré més endavant aque-sts terrenys van ser cedits perl'Ajuntament de Berga ja 13anys. També aquest cas té bas-tants similituds amb el tanca-ment de Madrid i Valladolid,que també explico més enda-vant. En total són 6597 metresquadrats, amb una nau degairebé 4000 metres quadrats.

Parlem de la multinacionalTyco

Tyco és una multinacional nordamericana dedicada a la fabri-cació de components d'enginy-eria electrònica. Aquesta multi-nacional està formada per unconglomerat d'empreses dis-tribuïdes arreu del món, totesamb funcions molt concretes.Fabrica al voltant d'uns 50.000productes d'enginyeria de pre-cisió, és present a més de 25països, opera a més de 50 i venels seus productes a més de150 països. A la seva pàginaweb, Tyco es felicita per havertingut unes vendes de més de13.000 milions de dòlars en eldarrer any 2007. Ara mateixTyco compta amb uns 92.000treballadors repartits per tot elmón. Tot i així la majoria estana Àsia (38.000), on només aXina n'hi té 32.000. A Amèrica27.000 persones treballen a lesseves instal·lacions i pel què faa Europa i Àfrica també n'hi té27.000. Com veurem mésendavant, Tyco té tendència aanar tancant les seves planteseuropees per anar-ne obrint denoves a països on les condi-cions d'explotació són moltpitjors que a Europa i per tant,els seus beneficis majors.

Pel què fa als productes quefabrica Tyco, un 16% té a veureamb telecomunicacions, un31% amb la indústria de l'au-tomòbil, un 9% fa referència amaterial per ordinadors, un 5%del total són peces per elec-trodomèstics, un 4% per xarxesde connexió, un 2% per articleselectrònics pel consumidor,mentre que un 5% del total delsproductes que fabrica aquestamultinacional té a veure amb laindústria de la guerra, doncscom ens informa la seva pàginaweb van destinats a la indústriaaerospacial i a defensa.

Pel què fa als beneficis de Tycol'1 de maig del 2008 podíemllegir al diari digital elEconomista com Tyco duplicaels beneficis i supera les previ-sions: "El conglomerado esta-dounidense Tyco Internationalha anunciado hoy unas ganan-cias por operaciones continuasde su segundo trimestre fiscalmayores que las esperadas yelevó sus previsiones, debido aque cuatro de sus cinco divi-siones reportaron incrementosde utilidades de dos dígitos. Enconcreto, los beneficios poroperaciones continuas fueronde 273 millones de dólares, o

56 centavos por acción, frentea los 164 millones, o 33 cen-tavos por título, del mismoperiodo del año pasado.", tot iaixí la multinacional tambédurant aquest període, segueixacomiadant treballadors.

Parlem de Tyco Electronicsamp España SA

Aquesta empresa, que té laplanta aquí al Berguedà, formapart de conglomerat de Tyco.L'empresa (anomenada abansdel 2000 AMP) compta amb uncapital social de 55 milionsd'euros, amb un import net dexifra de negocis al 2007 demés de 136 milions d'euros.Segons el registre mercantil,l'activitat principal seria la fab-ricació i venda de terminals iconnectors elèctrics i elec-trònics. La distribució devendes seria sobretot a l'estatespanyol, però també vendria aEuropa i a fora. El 2007 comp-taria amb menys de 800 trebal-ladors a totes les plantes ioficines del territori (aquí s'in-clourien les de Berga també) icomptaria amb 76 directius. Elsbeneficis de l'empresa el 2007,segons el registre mercantil,

ascendirien a més de 2 milionsa Europa, però és possible quesiguin molt més doncs, commés declaren més impostorhan de pagar. A més els ingres-sos pel 2007 ascendirien a mésde 166 milions d'euros.

Pel què fa als òrgans socials elpresident és Henning E Jensen,mentre que el gerent és MartínAlonso Sala, tot i que aquest té13 càrrecs més en aquestasocietat. Carlos BartesBlázquez és director financerentre altres coses, doncs tambéostenta 10 càrrecs més. Éstambé, juntament amb Martín

Alonso, director general i con-seller de Ici seguridad SA, pres-ident de Tyco Electrònics ray-chem SA, conseller de Tycomarine SA, apoderat deMicroser Electrònics SL (que vatancar l'any passat deixant mésde 300 persones al carrer),apoderat de Thinlayer SL,apoderat de Diamit SL i final-ment conseller de Tyco Iberia SL.

Pel què fa a les vinculacionssocietàries de l'empresa enconcret, com he comentatforma part del conglomerat deTyco, per tant participa en unaentitat més, té com a accionistaa un altre entitat, és matriu dedues més i està relacionadaamb 10 entitats més. Totes del'entramat de Tyco.

Pel què fa a les subvencionsaparegudes a les memòries deldipòsit de balanços al registremercantil, hi he trobat fins aquatre subvencions concedidesa l'empresa des del 2006. LaGeneralitat de Catalunya els vaconcedir fins a tres subven-cions, la primera de 300.000euros, la segona de prop de850.000 euros i finalment unatercera de 273.730 euros.També l'institut de la reestruc-turació de la mineria del carbói desenvolupament alternatiude les comarques mineres elshi va donar 284.000 euros. Un

total de més d'un milió set-cents mil euros en subven-cions. A aquesta xifra s'hi ha desumar 467000 eurus, el valorde 7000 metres quadrats quel'Ajuntament de Berga varegalar ara fa 13 anys a l'empre-sa, perquè s'instal·lés al polígonde la Valldan i que els políticsberguedans ara demanen tími-dament a l'empresa… Aquestaperò ja els té a al venta.

Aquestes són només les sub-vencions a Tyco electrònicsAMP España, però altres empre-ses de Tyco també instal·ladesa l'estat espanyol han gaudit desubvencions milionàries, comés el cas de Microser EletrònicsSL que va rebre 28 milionsd'euros en 8 anys, en concepted'ajudes a les plantes deMadrid i Valladolid abans queaquests dues plantes tan-quessin. Així Tyco des de lesseves respectives empreses vademanant subvencions mil-ionàries abans que les sevesplantes vagin tancant i es vagin

deslocalitzant a països on podertreure encara més benefici.

Altres tancaments de Tyco

Madrid i ValladolidEl dimarts 13 de Febrer del2007 el diari el dia deValladolid publicava "Tycomicroser presenta suspensiónde pagos 9 meses después delERE". I és que a l'abril del 2006l'empresa nortamericana Denaliva comprar Tyco microser i totseguit va presentar un expedi-ent de regulació d'ocupació,que va afectar a 400 trebal-ladors i va derivar amb el tan-

cament de la fàbricamadrilenya i la continuïtat de lade Boecillo. Els sindicats ofi-cials van firmar aquest acordd'acomiadament pel compro-mís que la planta de Boecillo noes tancaria en un futur. Noumesos després, com diu el titu-lar del diari, l'empresa presentasuspensió de pagaments pelque 330 treballadors més ani-ran a petar al carrer. Segons elsmateixos treballadors: "Se hademostrado que la estrategiade Denali Partners LLC no erapotenciar la planta deValladolid sino la de realizaruna maniobra de especulacióninmobiliaria con los terrenos delas factorías de Madrid yValladolid así como eliminartoda mención a la multina-cional Tyco Electronics, que esla que nos vendió a este grupoinversor que se ha encargadode hacer este trabajo sucio"(extret de http://tycomi-croser.blogspot.com/ ) És mes,Tyco va vendre la planta a Denaliper un euro (segons la mateixaescriptura de compravenda).

Després de varies manifesta-cions i accions de protesta,CC.OO i UGT es salten el quès'havia aprovat a les assem-blees de treballadors i firmen

x Tyco va vendre laplanta a Denali per 1 euro(segons la mateixa escrit-ura de compraventa).

x La generalitat deCatalunya els va concedirfins a tres subvencions itambé l'institut de lareestructuració de lamineria del carbó i desen-volupament alternatiu.Un total de mes d'unmilió set-cents mil eurosen subvencions.


q Planta de Tyco

tot el que l'empresa els hi posasobre la taula. És per això quela CGT va realitzar una mani-festació el 18 de maig que vaacabar davant les seus deCCOO i UGT, on va repartir unpamflet on s'hi podia llegir:"Con esta manifestación, pre-tendíamos que los ciudadanosde Valladolid, supieran queCCOO y UGT, han servido, unavez más para allanar el caminode la empresa, que en ningúnmomento han respetado ladecisión acordada por referén-dum por la mayoría de la plan-tilla del NO a la firma del acuerdo,incluso llegando a ocultar datos alos trabajadores y que jamás hanluchado por mantener el empleo".

València

El dijous 6 de desembre de2007 Terra actualitat publicava:"Tyco cerrará a finales de 2008la planta de Valencia y pro-ducirá en China" La planta es vatancar i 90 treballadors es vanquedar al carrer. Les indemnitza-cions van anar d'entre els 67 als69 dies per any treballat per lamajoria de treballadors, amb unmàxim de 42 mensualitats.Com es podia llegir també a lapremsa del moment, les raonsque motivaven al tancament dela planta d'Albuixech (València)no són que no sigui productiva,

sinó que els beneficis queobtindrà l'empresa a Xina seranmolt majors.

Hi ha alguna cosa a fer?

És interessant veure les ajudesque reben aquests tipus demultinacionals, el poder quearriben a tenir i la impunitatamb la qual actuen. Però tambées interessant pensar i repensarla manera de fer front al domi-ni. Les multinacionals represen-ten concentracions de poderenormes, més que els estats,que condicionen la teva vida iprenen decisions sense consul-tar-ho des de milers dequilòmetres, obeint a finalitatsparticulars i a interessos

econòmics. Si els anarquistesens oposem a l'existència delpoder i apostem per la sobira-nia personal, les multina-cionals representen a l'igualque els estats tot allò contrarial què defensem nosaltres.

Pel què fa als treballadors de

Tyco crec que l'única manera defer front a l'empresa és la lluitaper mitjà de l'acció directa, és adir, la no delegació, ni a polítics(responsables tots de lasituació actual) ni a sindicatspactistes. Que siguin elsmateixos treballadors senseintermediaris els que portin elconflicte i, a la vegada, radical-itzar-lo per intentar fer elmàxim de mal a la empresa. Defet de la mateixa manera coms'han guanyat totes les lluitesobreres a casa nostra al llargde la història fins a la malanomenada transició.

Si la lluita és sense intermedi-aris (CCOO, UGT, polítics,...) i ésduta pels propis treballadors, quecontin amb nosaltres pel quèsigui i fins al final.

Actualitat /Laboral

// 9

x CC.OO i UGT es saltael que s'havia aprovat ales assemblees de trebal-ladors i firma tot el quel'empresa li posa sobre lataula.

a Montse ha estatacomiadada injusta-ment. La nostra com-panya, a l'exigir elsseus drets fonamen-

tals, estava rebent per part dela seva encarregada, ja d'untemps endarrere, pressionsfins al moment de fer-se insu-portables per a la companya iacabant en un atac d'ansietatper l'assetjament sofert i labaixa mèdica. Estant en aque-st procés de baixa mèdica lanostra companya ha estatacomiadada. La companyatambé ha sofert una sèrie d'ir-regularitats per part de l'em-presa: treballava 44 hores set-manals, mentre l'empresasolament li cotitzava a laseguretat social 40 hores,l'empresa no havia pactat elcalendari laboral amb lesseves treballadores i a això seli suma que la Montse real-itzava tasques a l'empresaque no es corresponien ambla seva categoria profession-al. La Montse duia la botigaella sola, mentre que la sevacategoria era la d'ajudant dedependenta, robant-li l'em-presa la diferència de salari idrets que li corresponien. Lesreivindicacions de la Montsesón les següents:

- Pagament dels salaris noreportats fins a la data dela seva readmissió.- Signatura del calendari labo-

ral incloent vacances no gau-dides fins a la data.- Contracte indefinit. - La categoria laboral que licorrespon.- Pagament d'uns dies nopagats (de l'1 al 7 d'Agost). - Retribució de les horesextres segons conveni.(unes44 hores mentre cotitzava40).- Cessament de l'abús d'au-toritat de la seva encarregadaMercè i retractació per escrit.

Envia faxos i e-mails en soli-daritat amb la companya FAX93.877.19.16 , FAX93.8742062 i correus elec-trònics a [email protected] amb aquest text:

L'EMPRESA BONET ROCA VUL-NERA ELS DRETS DELS SEUSTREBALLADORS

o Van acomiadar la trebal-ladora Montse estant debaixa, produïda per l'assetja-ment laboral de la seva encar-regada Mercè, al reivindicarels seus drets.

o La categoria laboral quetenia, no es corresponia ambla feina que feia, robant-li a latreballadora la diferència desalari i drets.READMISSIÓ MONTSE!!!

Sindicat d'Oficis Varis de laCNT/AIT Manresa

ReadmissióMontse!

Manresa, octubre de 2008

CNT-AIT Manresa

L

Carta de Pako als seus excompanys de Tyco microser

"Lo primero de todo queríamandar mis felicitaciones atoda la gente que luchó por loque consideró justo y no sedejó influenciar ni por los unos,ni por los otros. Esosluchadores incesantes, íntegrosy valientes que no se dejanembaucar: personas que nomendigan limosnas, sino queexigen lo que les corresponde.

Aquellos que, por el contrario,practicaban la defensa enarde-cida del servilismo, basándoseen la cobarde premonición deuna derrota anticipada sinhaber disputado ninguna batal-la; aquellos que convirtieron lasmanifestaciones de protesta delos trabajadores en campañaselectorales; aquellos que rozanla cabeza contra el suelo por nopoder levantarla a causa de sudeplorable actuación;… A esossólo se les puede tener lástima;porque su continua reverenciaante el amo les acarreará prob-lemas de columna durante elresto de su muerte en vida.

A pesar de que la rendicióncondicional que firmaron les haproporcionado un supuestobeneficio individual, han tenidoque pagar un precio muy alto ypor ser conscientes de ello sehan rodeado de afiliados quepractican el vasallaje y señalanencolerizadamente con su dedoacusador a sus "compañerosradicales", excluyéndoles paraimpedir que cuenten esta histo-ria de privilegios a cambio desubsistencias ajenas.

También resulta paradójico,como la encarnizada crítica dela preferencia en las contrata-ciones muda repentinamenteen defensa exacerbada, cuandose intercambian los papeles ypasamos a ser uno de los vasal-los "elegidos". Esta dualidaddemuestra los férreos princip-ios y la honestidad de losinteresados en fomentar ladesigualdad de oportunidades."

q Concentració de CNT-AIt el dissabte 18 d’oc-tubre demanant la readmissió de la Montse

// 10

Actualitat /Memòria històrica

ins dels actes de laMarxa Homenatge alsMaquis 2008, el dia 7de setembre, es va ferun recorregut de més

de cinc hores organitzat pelCol·lectiu Negres Tempestes il'Ateneu Llibertari de Sants que vaseguir la pista dels maquis haBarcelona. Foren molts els espaisde la ciutat que van esdevenir esce-naris de la lluita anti-franquista i alsseus carrers es practicaren sabotat-ges, atracaments, distribució clan-destina de fulletons i també assassi-nats i empresonaments. Aquestaruta recupera els espais de la ciutati els episodis de la nostra història,poques vegades recordats, episodisrelatats i conduïts per MiquelTorrijos i Agustí Giralt i distribuïtsen set parades o punts estratègics.El punt de trobada va ser a la Plaçade Sants, al costat del monument elciclista, on es va presentar unaintroducció de la història del MLR(Movimiento Libertario deResistencia), Òrgan de defensa deles JJLL de Catalunya i Balears i lesprimeres accions del QuicoSabaté (octubre 1945).

El segon punt d'aturada fou a laPlaça Bonsuccés, davant del BarCastell, establiment que encaraexisteix avui, on va tenir lloc l'ajus-ticiament del confident Eliseu MelisDíaz (1 agost 1947).

El tercer punt estratègic del recor-regut va ser la Plaça de la Catedral,on es varen explicar els fets que

portaren a la col·locació debombes (maig 1949), arran de quees discutia a l'assemblea de l'ONUel cas de l'estat espanyol i d'algunspaïsos sud-americans que havienproposat la "normalització" de lesrelacions diplomàtiques (Brasil,Perú i Bolívia) i, per tant, anul·lar larecomanació de 1946 de no acred-itar ambaixadors o ministres.Aprofitant una visita de Franco (30de maig de 1949) es van col·locaralgunes bombes (una a l'altar de laCatedral) que van suposar la destitu-ció del cap de policia de Barcelona.

El quart punt de la ruta va ser alCarrer Sant Pere més Baix, per tald'explicar in situ la mort de JosepSabaté i Llopart (germà del Quico).Tenia una cita amb alguns companysal Carrer Trafalgar. En arribar a laparada del tramvia del carrer delBruc número 42, Josep va detectarla presència policial i va disparar.Vafugir pel carrer Trafalgar, però es vatrobar amb dos policies que l'es-peraven a prop del carrer SantBenito. Josep va disparar i va matara un d'ells. Altres policies que estrobaven molt pròxims van disparari ferir greument en Josep, queencara va poder fugir per la plaçaSant Pere fins arribar a una farmàciadel carrer Sant Pere més baix, aju-dat per un vianant, on va morir (17juliol 1949).A partir d'aquests fets iles nombroses baixes que provo-caren i la caiguda en massa de mili-tants, començà una nova etapa car-acteritzada per l'acció i portada aterme ja no tant des de l'interiordel país sinó des de l'exili.

Al cinquè lloc de visita, la SagradaFamília, no vàrem poder acostar-

nos per falta de temps, però sí quees varen explicar els fets delsatemptats frustrats contra EduardoQuintela (confident addicte alrègim), un dels quals va ser portat aterme pel grup d'Els Manyos encol·laboració amb el grup delQuico (2 de març de 1949), quan elcotxe oficial va enfilar el CarrerMarina i entre el Carrer Mallorca iel Carrer Provença (a cent metresde la Sagrada Família) dos vehiclesesperaven el pas del cotxe deQuintela.Van disparar, però al vehicleno hi anava Quintela, si no dos capsde la Falange que resultaren morts.

El sisè lloc de visita del recorregutfou l'immoble de "La Casita Blanca",situat al Carrer Bolívar número 1, aprop de la Plaça Lesseps, lloc deconcentració de la burgesia i elsfalangistes que llogaven els"mobles" (habitacions per portar-hiles amants i prostitutes). El grup delFacerias, que estava necessitat dediners i aquests no arribaven des del'exili, va decidir donar un cop al"Sublimeu Pedralbes". La mitjanitdel 21 d'octubre del 1951 sis per-sones van donar el cop desprésd'apoderar-se d'un Cadillac. Al'establiment hi havia AntonioMasana Sanjuán, notori franquistaque es trobava amb una nebodaseva, que va intentar evitar l'atraca-ment però va resultar mort.

La ruta es va acabar davant de laPresó Model de Barcelona, lloc sim-bòlic de la repressió franquista.

Ruta dels Maquis

nguany era la onzena edi-ció de la Marxa-Homenatge als Maquis icom no, els actes deBerga no hi podien faltar.

En aquesta edició destacava la pre-

sentació del llibre de Joan Busquetseditat pel Centre d'Estudis JosepEster Borràs: El senzill. Guerrilla ipresó d'un maqui. Just el fet detenir el llibre a temps és el motiuque ha fet que els actes de Bergafossin en aquesta edició al setem-bre i no el darrer cap de setmanade juliol com sempre. A part, la jatradicional caminada per les bases

guerrilleres de Cal Moreno i laconcentració on hi ha la placa enrecord i homenatge a Joan Vilella,Josep Bertobillo i Josep Puertas,van acabar d'omplir una jornadad'actes que va concloure amb lasempre sorprenent i increïble"Cagalera Conspiracy", que vatornar a l'Ateneu Columna Terra iLlibertat. Fins l'any que ve!

Bagà, setembre de 2008

Sonya Torres

D

l passat 29 de setembre, a dosquarts de vuit del vespre, es vacelebrar a l'Auditori de laGeneralitat de Catalunya l'acted'homenatge al President Lluís

Companys (1882-1940) amb motiu del68è aniversari de la seva deportació iposterior afusellament. Hi van ser convi-dats el cònsol general de França, PascalBrice, i la cònsol general d'Alemanya,Christine Gläser que van parlar en nomdels seus respectius països en un acte dedesgreuge a Companys, entregat durantla Segona Gerra Mundial, des de laFrança ocupada pels nazis a les autori-tats de la dictadura franquista espanyola,sense respectar el dret internacionald'extradicions. Companys es va exiliar el23 de gener de 1939 a França. El 13d'agost, malgrat disposar de la condicióde refugiat polític reconeguda per lesautoritats franceses, va ser detingut alseu domicili de La Baule-Les-Pins, a laBretanya. La detenció la va practicar lapolicia alemanya (Gestapo), que haviarebut informació (oficial o extraoficial-ment) de la policia francesa. Rapidamentva ser conduït a la direcció general deSeguretat, situada a la Puerta del Sol deMadrid, on va ser torturat i interrogat, iposteriorment conduït al Castell deMontjuïc, on va ser afusellat l'alba del 15d'octubre de 1940 després d'un judicisumaríssim sense garanties processals. Elseu cas ha estat similar al de tants altresexiliats del franquisme...

Com a membre l'Ateneu ColumnaTerra i Llibertat i Centre d'Estudis JosepEster Borràs de Berga vaig volguersumar-me a aquest modest però sim-bòlic gest, el primer de caire diplomàticinternacional, amb una acció reivindicati-va per tal de recordar als assistents al'acte de la Generalitat que TOTS elscondemnats mereixen l'ANUL·LACIÓDELS JUDICIS FRANQUISTES. L'acte vaser iniciativa de la Comissió de laDignitat i inaugurat amb les paraules delseu representant Josep Cruanyes, qui

molt encertadament va reivindicar el fetque "no fa falta cap certificat que diguique la condemna de companys va serinjusta..., ni la Generalitat ni la famíliahaurien de demanar la rehabilitació, sino l'anul·lació del judici." El cònsolfrancès va recordar la seva àvia, tambéexiliada, i va voler identificar la històriadel seu país amb la resistència.

La cònsol d'Alemanya va recordar queHelmunt Kolh ja havia demanat dis-culpes anteriorment al nostre país perles deportacions i execucions comesesinjustament pel règim nazi, també vaassenyalar el camí que ha portat haterme el seu país per tal d'intentarreparar la injustícia històrica en treslínies de treball que suposen un modelha seguir: en primer lloc, cal indemnitzarles víctimes pels treballs forçats, les tor-tures i els empresonaments patits injus-tament; en segon lloc, cal l'anul·lació detots els judicis portats a terme pelsrègims feixistes; i en tercer lloc calrecordar pedagògicament, a escoles imuseus, els fets històrics i les negativesconseqüències que el racisme, l'an-tisemitisme i les ideologies totalitàrieshan tingut per la humanitat per que maimés es tornin a repetir uns fets tantexecrables com els viscuts a l'Europa delfeixisme.

Després va intervenir Carod Rovirarecordant la figura de Companys i queés a l'Estat espanyol a qui corresponl'anul·lació del seu procés judicial aixícom l'anul·lació de tots el processos.L'acte el va acabar l'actor Jordi Dauderamb una emotiva lectura de l'Oda aCompanys. Em d'agrair la tasca de rescatde la memòria històrica dels represaliatsdel franquisme portada a terme per M.José Barreiro, familiar d'afectats, amb quiconjuntament portàrem a terme l'accióreivindicativa a la Generalitat, i amb quipròximament iniciarem una campanyade recollida de signatures per L'AN-UL·LACIÓ DE TOTS ELS JUDICISFRANQUISTES.

Bagà, setembre de 2008

Sonya Torres

E

Anul·lació judi-cis franquistes

per a tots

La marxa dels maquis a Berga

La marxa a Barcelona


Pep i tu

E

q Participans del ruta dels maquis a Barcelona

les diferents entitats a sota anunciades no tenenperquè compartir les ideologies dels diferents arti-

cles de la publicacióCol·labora amb el

Pèsol Negre! Anuncia’ t, envia’ns articles,

dibuixos, poemes... a:pesolnegre@berguedalliber -

tari.org

El negoci de les drogues ésen l'actualitat un dels nego-cis més rentables del capi-talisme. Segons les mateix-es Nacions Unides el valordel negoci al planeta estàentre els 300 i els 500 milmilions de dòlars anuals,situant-se com la segonaeconomia mundial darreredel comerç de les armes, iavançant la mateixa econo-mia del petroli. Comprendreaquesta realitat és compren-dre els motius que fan quees mantingui en la il·legali-tat.

El principal contacte quehan tingut la majoria delshabitants de l'estat espanyolamb la cocaïna és a travésdel seu nas. Com és sabutper tothom els païsoseuropeus i els Estats Unitssón els principals consumi-dors de la cocaïna que escultiva en països comColòmbia. Així ho reflecteix-en organismes coml'Observatori Europeu de lesDrogues i la Toxicomania en

el seu informe anual de l'any2007, on s'afirma entrealtres coses que la cocaïnaés la segona droga il·legalmés consumida a Europa ique fins a 12 milions d'eu-ropeus l'han provat almenysuna vegada (un 4% de lapoblació europea).

Colòmbia és el principal paísproductor i exportador decoca del món . A hores d'araaquesta substància s'haconvertit en un dels puntalsde l'economia del país, sentla seva major font d'ingres-sos darrera la indústria delpetroli i la mineria. Perentendre la seva entrada enel negoci de les droguesil·lícites ens hem de remu-ntar a finals dels anys 60.L'augment en els païsoseconòmicament més desen-volupats del consum demarihuana, propiciat en partpel boom de la contraculturabeat i hippy, implicà quealguns elements del paísandí veiessin la possibilitatde realitzar negocis amb

aquesta substància. El cultiues mantingué fins que lamultiplicació de països pro-ductors de la mata i l'apari-ció en els propis països con-sumidors de cultius de mari-huana, obligaren a substituiraquesta planta verda peldenominat or blanc.

Les primeres plantacionscomercials destinades a laproducció de coca aColòmbia aparegueren aprincipis dels anys 80 ivingueren acompanyadesdel cultiu d'amapola. A difer-ència d'altres estats com elBolivià no havia estat mai unproducte autòcton del país.Tan sols algunes comunitatsindígenes residuals la culti-vaven per fer front a la gana,a la set o al cansament ocom a part implícita de lesseves pràctiques ancestrals.La davallada dels preus delsmonocultius "tradicionals"com el cacau o el cafè;l'agudització de l'oberturaeconòmica propiciada pelBanc Mundial durant elsmandats de Virgilio Barco iCésar Gaviria que com-portaren una greu crisi enels sectors rurals; l'existèn-cia de distintes xarxes denarcotràfic ja organitzades;l'augment de demandad'aquesta substància aEuropa i a Estats Units arrelde la deselitització de la

droga a través del crack; ol'existència d'àmplies zonessense cap tipus de presèn-cia estatal, són alguns delsmotius que ens poden aju-dar a entendre la seva ràpi-da expansió.

Moltes famílies de camper-ols desplaçades de la vio-lència que habitaven leszones rurals començaren adescombrar la selva perdonar pas a aquest cultiu.La inexistència de bonesvies de comunicació a lazona i la subjecció de l'e-conomia nacional a l'econo-mia global, impossibilitarenla sortida a un preu raonabledels productes autòctons demercat intern com la iuca,l'arròs, el plàtan o el cacau icondemnaren a la granmajoria dels habitants aentrar en aquesta economiail·legal. Un cultiu del què nosols es beneficiaren lesfamílies camperoles sinómoltes altres famílies deColòmbia amb pocs recur-sos que emigraren a trebal-

x El negoci de lesdrogues és en l'ac-tualitat un delsnegocis més renta-bles del capital-isme. Segons lesmateixes NacionsUnides el valor delnegoci al planetaplaneta està entreels 300 i els 500mil milions dedòlars anuals, situ-ant-se com la sego-na economiamundial darreredel comerç de les ,i avançant lamateixa economiadel petroli.

DOSSIER CENTRALNocions sobre Colombia: de

l'extensio del narcotrafic a

la llei de "Justicia y Paz"

lar, tot participant directa-ment en alguna part delprocés productiu o en lesnoves economies emer-gents que generà aquestcomerç. I és que s'ha d'en-tendre que de la coca nonomés en viuen els petitspropietaris dels terrenys ons'ha plantat. Es converteixen una veritable economiaregional que beneficia (mon-etàriament) a transportistes,petits científics encarregatsd'un primer processament,obrers raspadors contrac-tats, dones encarregadesdel manteniment i neteja deles llars de les veredes,petits comerciants,... La par-ticipació de tots/es aque-sts/es treballadors/es humilsen el "boom de la coca" noha reportat però, ni moltmenys, grans beneficis aaquest sector, sinó que sim-plement ha permès la sevasubsistència. Es tracta delsector de població que sem-pre s'ha mantingut a la basede la piràmide dels benefi-ciaris del cultiu, que rep unaretribució unes 250 vegadesinferior al producte de laseva venda i 40 vegadesinferior a la que percebenels intermediaris exporta-dors. Però de la coca tambése'n beneficien altres sec-tors. Uns segons beneficia-ris que integrarien el sectormig de la piràmide sónaquests intermediaris querefinen i exporten el pro-ducte, que configuren unapart més reduïda depoblació i que vindrien aconformar els càrtelsnacionals. I per últim, a l'es-glaó més alt de la figurageomètrica trobem els granstraficants distribuïdors,assentats als EUA o aEuropa, que es lucren ambel percentatge més elevatdel producte. Entre el 96% i

el 98% dels guanys totalss'integren a la economiadels EUA o Europa i entreun 2% i un 4% ingressaclandestinament a l'econo-mia colombiana. Algunsestudiosos situen en un80% les utilitats del nar-cotràfic que ingressen direc-tament a la Banca estatu-nidenca.

INSURGÈNCIAI

"NARCOTRÀFIC"

Són absurdes les argu-mentacions que diuen que sino hi hagués guerrilla, noexistiria el narcotràfic. Lesguerrilles apareguerenabans que es desenvolupésaquesta economia aColòmbia i igualment, si elnegoci s'acabés les guer-rilles existents continuarieninsurrectes. No en totes lesregions on hi ha la insurgèn-cia hi ha cultius de coca iaquesta no ha tingut maicom a política forçar alscamperols a cultivar aquestaplanta.

Per comprendre l'entrada deles guerrilles que es mante-nen operatives avui en dia al'estat andí en el negoci deles drogues, s'ha d'analitzarla situació política delmoment, de mitjans/finalsdels anys 80.L'efervescència que vivienno només els grups insur-gents, sinó els movimentssocials en general, crearenun període que molts handefinit de pre-revolucionari.El suport social que tingué elllançament del movimentpolític de la Unión Patrióticacom a resultat dels "acordsde la Uribe" entre el govern i

les FARC, pot resultar repre-sentatiu. Estem parlant del'única època en la qual haexistit una certa unitat entrela denominada esquerrarevolucionària, plasmada enels moviments armats de laèpoca (ELN, M-19, EPL,Mir-Patria-Libre, PRT,FARC, Quintín Lame) através de la CoordinadoraGuerrillera Simón Bolívar.L'enorme creixement quanti-tatiu experimentat per lesguerrilles les forçaren aqüestionar-se un possiblesalt qualitatiu a nivell militar,que hauria d'implicar majorformació per als comanda-ments i per a les bases, lapreparació per a poderdesenvolupar una guerraregular complementàriaamb la ja habitual guerra deguerrilles i amb l'adquisiciód'armament. Per fer front ales possibles despeses quetot això implicava es neces-sitava, com és lògic, unaingent quantitat de recursoseconòmics que no es podiensufragar amb les meresextorsions, expropiacions isegrestos. Molts d'aquestsgrups armats, els més debil-itats (M-19, Mir Patria-Libre,PRT, Quintín Lame, ELNCorriente de RenovaciónSocialista i una part delEPL), es veieren incapaçosde donar aquest salt polític-militar en un context en elquè es preveia la caiguda dela URSS i del SandinismeNicaragüenc, i la majorreclusió del règim cubà,principals sostenidors indi-rectes dels grups a l'exterior.Finalment optaren per enge-gar unes negociacions ambel govern que implicaren ladesmobilització d'aquestsactors i donaren com a prin-cipal resultat la "NuevaConstitución de Colombia"del 1991. Per contra, les

FARC optaren per entrar enel negoci de la coca com aúnica sortida viable perpoder seguir creixent. S'had'entendre la lògica queempeny a aquest gruparmat a entrar en el negoci,perquè a la guerra (a l'igualque en el capitalisme) o escreix, o es perd. Per la sevabanda, la fracció de l'ELNque es mantingué alçada enarmes, tot i en un inici,negar-se rotundament al'existència de la planta a leszones sota el seu control(arribant a executar algunscamperols que es saltarenles normes), acabà claudi-cant a les demandes de lescomunitats, mantenint aixòsí, unes certes mesures reg-ulatives que en limitavenl'extensió d'hectàrees cul-tivables. Des de llavors lesguerrilles s'han beneficiatcertament de la coca, man-tenint un impost aproximatd'un 15% (similar a l'IVAespanyol) sobre el preu totalestipulat amb els intermedi-aris. La participació de lesFARC i l'ELN en el negoci (isense voler justificar-les)s'ha d'entendre també desd'una clau de mantenimentde l'ordre i dels preus apactar amb les instànciesmitjanes de la piràmide. Elcontrol sobre el cultiu esdesenvolupa igual com esdesenvolupa en moltes deles altres activitatseconòmiques, polítiques,socials i jurídiques. Abansde la intromissió de lainsurgència, molts camper-ols queien assassinats enmans dels narcotraficants ila retribució que percebienpel seu treball era inferior al'actual.

"PLACOLÒMBIA":

L'any 1999 es llançà elconegut "Pla Colòmbia" dela mà del president AndrésPastrana amb l'objectiu debuscar el suport interna-cional en la suposada lluitacontra les drogues, princi-palment a través de l'enforti-ment de la força pública. Pertal de justificar aquest plas'argumentà des del governque, per fer front al caireglobal del narcotràfic, eratotalment necessària unaresposta igualment globaldes dels diferents estats qued'una manera o altra resul-taven implicats en el seucomerç. Actualment s'haconvertit en un dels puntalsbàsics de la reconeguda"Política de SeguridadDemocràtica" d'ÁlvaroUribe.

El "Pla Colòmbia" inicial foureelaborat meticulosamentpel govern dels EUA peraguditzar la seva políticaintervencionista en aquestpaís, subordinant l'estatColombià i les mateixesForces Armades deColòmbia al ComandamentSud de l'imperi nord-amer-icà. L'excusa de la guerracontra les drogues ha per-mès a aquest país participardirectament en el conflictecolombià, col·laborant estre-tament en la lluita anti-sub-versiva i reforçant la protec-

x Per comprendrel'entrada de lesguerrilles que esmantenen opera-tives avui en dia al'estat andí en elnegoci de lesdrogues, s'had'analitzar lasituació política delmoment, de mit-jans/finals delsanys 80.L'efervescència quevivien no només elsgrups insurgents,sinó els movimentssocials en general,crearen un períodeque molts handefinit de pre-rev-olucionari.

ció de les diferents multina-cionals assetjades per lesextorsions i els atacs intermi-tents de les guerrilles; tambéli ha servit per derivar fonspúblics a la seva indústria deguerra. La compra de diver-sos helicòpters Black Howk iSuper Huey o l'equipamentde les brigades anti-narcòtics"made in" Pla Colòmbia ambel reconegut fusell m-16 yan-kee en són una bona mostra. Resulta obvi que la estratè-gia desenvolupada per laCasa Blanca està basadapràcticament en la repressióals sectors més desfavoritsque es senten obligats a cul-tivar la planta i a la militar-ització. Dels 860,3 milions dedòlars aprovats perColòmbia en la definició delpla, el 75% s'ha destinat al'enfortiment militar de laguerra. Ha suposat un incre-ment de les Forces Armadescolombianes en un 34%; hapropiciat la creació de tresbatallons anti-narcòtics alsud del país, de diferentsbases militars; ha dotat a laforça pública dels equips i dela infrastructura necessàriaper permetre la seva mobili-tat total en el territori; ha per-mès la posada en marxa del'operació militar més ambi-ciosa de la història colom-biana ("el Pla Patriota"), ambel desplegament de 18.000efectius especialitzats al suddel país; i ha permès l'envia-ment de 400 militars nord-americans encarregatsd'altes tasques d'entrena-ment, vigilància i assessoria. La presència de les denomi-nades Companyies MilitarsPrivades (CMP) a Colòmbiatambé s'ha aguditzat ambl'entrada del Pla. Recordarque aquestes apareguerendesprés de la pèrdua de laguerra del Vietnam per partdels EUA. Són les encar-regades de dur a termeaquelles operacions quepoden ser mal vistes perl'opinió pública; serveixenper reduir el nombre de víc-times de l'exèrcit, tot presen-tant a les baixes de les CMPcom a mers civils; i aportengrans beneficis a fons pri-vats. Fins a 400 mercenarisyankis pertanyents a aque-stes empreses poden operardirectament en el país, entasques tan diverses com laconstrucció de bases mili-

tars, l'aprovisionament detropes, l'assenyalament i larecerca d'objectius, segure-tat privada, recerca d'infor-mació, fumigacions...Computer Sciences Corp(que absorbí a Dyncorp),MPRI, Defense Systems,Ariscan Inc., ... són algunesd'aquestes CMP que "tre-ballen" en el país. Moltesd'elles ja han estat denunci-ades per narcotràfic, sobre-limitació en les seves fun-cions, vulneració reiteradadels drets humans, promociódel paramilitarisme,...Però la lògica del PlanColòmbia no és meramentmilitarista. El seu caire impe-rialista es veu amb les ajudes

al desenvolupament de laregió. Unes ajudes que esrealitzen amb la imple-mentació de nous mono-cul-tius trangènics necessarisper a la maquinària delprimer món, com poden serel de Palma Africana per aagro-combustibles.

Dir que el "Pla Colòmbia" haestat un fracàs perquè no haaconseguit reduir consider-ablement el nombre deplantacions de coca o perquèni tan sols ha permès aug-mentar el preu de vendad'aquesta substància als paï-sos econòmicament desen-volupats, és absurd. Ésabsurd perquè és no com-prendre l'essència mateixad'aquest pla, que tal i comhem vist no pretén posar fi alnarcotràfic.

Si realment aquest fos l'ob-jectiu, es tindrien en compte

estudis com l'elaborat perRand Corporation, quedemostren que invertir en laprevenció i el tractament alsconsumidors és 23 vegadesmés eficaç que invertir en laeradicació de cultius enaltres països; es posaria fi elsecretisme implícit de lescomptes de les grans ban-ques, màximes beneficiàriesde la "neteja" de diner; os'optaria obertament per unapolítica abolicionista. L'entrada en vigor l'any 2002de la Iniciativa RegionalAndina (IRA) per con-trarestar suposadament elsefectes negatius del "PlaColòmbia" sobre els païsosveïns, principalment el

trasllat de cultius, processa-ment i/o rutes de tràfic aEquador, Perú, Bolívia, Brasilo Veneçuela, representa l'ex-cusa perfecte per exercir uncontrol major sobre totsaquests països.

PARAMILI-TARISME I

NARCOTRÀFIC

El suplement secret desen-volupat durant la visita l'any1962 per un equip d'alt nivelldel Centre Especial deGuerra dels Estats Units noté pèrdua: "Debe crearseahora mismo un equipo en elpaís acordado, para selec-cionar personal civil y militarcon miras a un entrenamien-to clandestino en opera-ciones de represión, por si senecesitaran después. Estodebe hacerse con miras a

desarrollar una estructuracívico militar que se exploteen la eventualidad de que elsistema de seguridad internade Colombia se deterioremás. Esta estructura seusará para presionar loscambios que sabemos quese van a necesitar paraponer en acción funcionesde contra-agentes y contra-propaganda y, en la medidaen que sea necesario, impul-sar sabotajes y/o actividadesterroristas paramilitares con-tra los conocidos partidariosdel comunismo. Los EUAdeben apoyar esto". Ja aleshores es preveia l'a-parició de moviments insur-gents revolucionaris. La radi-

calització, abans de dis-minuir la seva presència odesaparèixer, d'algunes deles experiències guerrilleresque s'originaren amb l'as-sassinat del líder populistaJorge Eliécer Gaitán i que esdesmarcaren del partidismeliberal per convertir-se alcomunisme, feien preveureals analistes estatunidencsl'aparició de nous movimentsarmats. I així fou, doncs lesFARC sorgiren l'any 1964 enforma d'AutodefensesCamperoles i l'ELN i l'EPLformalitzaren la seva aparicióel 1965 amb la presa deSimacota i el 1967 amb "eljurament a la bandera"respectivament.

L'eclosió social que acompa-nyava a aquests movimentsarmats "obligà" al sistemabipartidista colombià apotenciar, sistematitzar ilegalitzar tota una estratègia

de guerra basada en el para-militarisme que fins almoment havia aparegut deforma intermitent. La llei 48de 1968 establí que tots elscivils podien ser utilitzats perpart de les forces armadesper realitzar treballs dedefensa i restabliment del'ordre públic, permetent-els-hi la utilització d'armes con-siderades d'ús privatiu de lesForces Armades.

A la dècada dels 80, ambl'aliança entre els grups d'au-todefensa camperola para-militars assessorats per lesforces armades, la CIA i lesorganitzacions privadesarmades del narcotràfic, esprodueix un salt en la políticacontrainsurgent. Uns util-itzant les informacions privi-legiades, els contactes arma-mentístics i creant estruc-tures d'autodefensa amb elreclutament de personesamb pocs recursos i camper-ols, i els altres finançant l'em-presa amb les grans quanti-tats de diners de la quals dis-posaven. Des de llavors finsa l'actualitat, aquestes duesestructures de poder s'hananat difonent i interrelacio-nant de manera continuada,fent difícil l'establiment d'unalínia divisòria que les diferen-ciï.

Cal concebre aquestaaliança com a una estratègiaper salvaguardar interessoscomuns.

Tant el paramilitarisme (ali-mentat per les èlitseconòmiques i polítiquescolombianes) com els narco-traficants eren colpejatssovint per accions i extor-sions de la insurgència.Compartien a més a més l'in-terès per unes terres quesovint estaven sota lainfluència contestatària i queels hi permetien desenvolu-par grans explotacionsramaderes o agrícoles alsprimers, i exercir un controlsense condicions i potenciarel cultiu de drogues il·lícitesals segons. No hem d'oblidartampoc que la compra de ter-res segueix sent una de lesmillors formes de blanqueigde diners.

Dos dels acords que han sor-tit a la llum pública i que visu-

alitzen aquestes relacionscreades es remunten al1981 i al 1987. El primerd'ells, aparegut en un comu-nicat, advertia de la firmad'un acord entre 223 capsmafiosos per crear el Mas(Muerte a losSecuestradores), un exèrcitprivat de 2230 homes. Perfer-lo possible cada un delsnarcotraficants haviad'assignar dos milions de"pesos" i deu dels seus mil-lors homes. El segon, esconsolidà a la vereda "ElCincuenta" de PuertoBoyaca (Magdalena Medio)i donà pas a l'enviament perinvitació del govern esta-dounidenc d'un coronel del'exèrcit israelià, Yair Klein,que hauria de facilitar entre-nament als homes dereconeguts narco-paramili-tars com Rodríguez Gacha,Pablo Escobar, FabioOchoa o Víctor Carranza.Posteriorment altres mem-bres de forces armades aus-tralianes, angleses i sud-africanes foren enviadesamb aquest mateix objectiu. Els excessos produïts peraquests grups narco-para-militars dins la dinàmica delterror, que pretenien crearcom a estratègia d'elimi-nació de les organitzacionssocials i polítiques de l'es-querra contestatària,

afectaren també a altressectors de la població. Lespràctiques de "neteja social"que es dugueren a termecontra treballadores sexu-als, homosexuals, lladres,consumidors de drogues,...foren desenvolupades pelsesquadrons de la mort endiferents ciutats del país("Cali Limpia", "Amor porMedellín", "Por la fe, elReato y la Moral","Prolimpieza del Valle delMagdalena",...). Són les quehan fet que molta gent situïaquests grups a l'extremadreta de l'espectre polític, toti demostrar en la majoriadels seus comunicats unaclara despolitització, mésenllà del seu reconegut anti-comunisme (i a tot allò quepinti a transformació social) idels insults constants.

Fins i tot alguns sectorspròxims a les èlitseconòmiques passaren aestar en el punt de mira delparamilitarisme. La para-doxa del moment era quealguns elements del govern il'oposició estaven poten-ciant directament a aquestsgrups i en canvi, altres sec-tors del poder resultarenafectats per les seves pràc-tiques. L'anàlisi que es potfer d'aquest fenomen és queen certa manera la necessi-

tat acumulativa d'uns i altresinherent al capitalisme i ladisputa de certes zones decontrol, implicava en moltesocasions interessosenfrontats. La recerca d'unalegitimitat democràtica através d'una certa con-tundència contra la delin-qüència organitzada quemassacrava a la població,també és un altre factor atenir en compte. Es feiatotalment imprescindible pera la democràcia, si tenimclar que davant la greu crisieconòmica, humanitària isocial molta gent fàcilmentes podia sentir atreta pelsmoviments revolucionarisemergents. D'aquesta man-era alguns membres delspartits tradicionals, person-alitats democràtiques, peri-odístiques o policials pas-saren a estar en el punt demira del narcoparamili-tarisme. Situació que esmaximitzà quan es crearenels primers acords amb elsEUA d'extradició de narco-traficants, com a mesuresindispensables per rebre lesprimeres ajudeseconòmiques que conduïrenindefectiblement a la liberal-ització de l'economia colom-biana.

Però tornem a l'essència delparamilitarisme.

Generalment es realitzauna interpretació simplistad'aquest fenomen vislum-brant, tan sols la punta del'iceberg i les seves mostresmés espectaculars: les mas-sacres realitzades arreu delpaís andí. El paramilitarismecom a fenomen social acon-seguí la seva implementacióterritorial en moltes zonesde Colòmbia, sobretot a par-tir de mitjans dels 90. Elparamilitarisme utilitza enprimer lloc aquestes mas-sacres o els assassinatsselectius per aconseguir eldesplaçament i el someti-ment de les regions ons'estén. S'apodera de leseconomies il·legals allà on jaexistien o les imposa siencara no havien tingutpresència (no tan sols elnarcotràfic, sinó altres pràc-tiques com el negoci del tre-ball sexual). Mica en micaes va apoderant de totes icada una de les activitatseconòmiques de lesregions: dels comerços, elstransports i els serveis. Icom no, de les administra-cions públiques forçant amolta gent a votar pels seuscandidats. Es converteixirremeiablement en unpoder paraestatal amb unacerta autonomia, però quesens dubte facilita les cosesa les èlits econòmiques. La

transformació cultural queha implicat la fusió del nar-cotràfic amb el sicariat para-estatal dins les àrees rurals iperifèriques per on s'haestès, és una de les conse-qüències ocultes que sensdubte molta gent no s'haparat a analitzar.

Una cultura de diner fàcil,totalment despolititzada,que idolatra al mercenaricom a model masculí aseguir i a la dona sotmesa i"fàcil" com a model femení;una cultura d'apostes, dejoc, de prostitució, dedrogues, de violència... dinsd'un suposat marc de

x L'excusa de laguerra contra lesdrogues ha permèsal EUA aquest paísparticipar directa-ment en el con-flicte colombià,col·laborant estre-tament en la lluitaanti-subversiva ireforçant la protec-ció de les diferentsmultinacionalsassetjades per lesextorsions i elsatacs intermitentsde les guerrilles.

seguretat que retroalimentael fenomen paramilitar, apor-tant no solament nousadeptes a les seves files sinótambé finançament a la sevaempresa. Un finançamentque s'utilitza en ocasions perrealitzar obres socials quelegitimen novament el seupoder.

"LLEI DE JUSTI-CIA I PAU..."

Els acords de "Justícia yPaz" establerts per la llei 975de 2005 impulsada pel gov-ern d'Álvaro Uribe, són elmarc jurídic que teòricamentha permès la desmobilitzaciódel paramilitarisme aColòmbia.

Els moviments socialscolombians han alçat la sevaveu per dir que aquesta lleil'únic que ha permès ha estatlegalitzar aquesta pràctica.És incontestable que hi hahagut una disminució físicade la presència de grupsparamilitars armats en el ter-reny o que fins i tot hi hahagut una disminució de lesmassacres realitzades.

Però s'ha d'entendre aquestarealitat no com una victòriade la democràcia parlamen-tària sinó com un canvi d'es-tratègia del sistema de domi-ni, que impulsen les èlitscolombianes amb l'ajuda del'imperi. La fi de les pràc-tiques més ostentoses real-itzades per aquests grups esdeu al fet que ja han aconse-guit la majoria d'objectiuspels quals foren creats.

L'aplicació de polítiques deterra arrassada a les zonesrurals, seguint la doctrina de

treure l'aigua al peix (és a dir,implicar les organitzacionssocials i les comunitatscamperoles en la guerra,convertint-les amb objectiumilitar per ser suposatssostenidors de la insurgèn-cia) ha demostrat la sevaeficàcia en l'aïllament de lesguerrilles; ha imposat unimaginari col·lectiu de terrorque ha fet disminuir consid-erablement la politització dela població; ha impedit o difi-cultat la pràctica del sindical-isme o les activitats dedefensa dels drets humans,propiciant unes condicionsmés òptimes per a l'ex-plotació; ha protegit aquellesempreses i terrenys queanteriorment havien estatamenaçades i extorsionadespels grups insurgents i hafacilitat l'entrada de les multi-nacionals en moltes àreesrurals amb ingents interes-sos; les pràctiques senseremordiments han desplaçatels grups armats dels nuclisurbans, condemnant-los auna reclusió estratègica i aun aïllament més gran quedificulta la seva tasca políticai militar; ha propiciat un climade violència que obligà a lesguerrilles a contestar amb

una contundència major, totrecorrent a mitjans queabans no havien hagut d'util-itzar i, per tant, a facilitar laseva criminalització per partdel poder,....

La pressió nacional i interna-cional, la desviació d'algunsgrups paramilitars que esdeslligaren dels seus suportseconòmics i començaren aoperar amb autonomia d'in-teressos, les ajudes en mili-tarització derivades del PlanColòmbia que han possibili-tat un major control intern ola intenció de donar legitimi-tat amb resultats concrets ala política de SeguretatDemocràtica d'Álvaro Uribe(amb múltiples lligams ambla para-política), són algunesde les raons que poden aju-dar a entendre els interessosde l'establiment en posar fi ales pràctiques més visiblesdel paramilitarisme.

Les argumentacions que s'u-tilitzen per defensar que lallei de Justícia i Pau ha legal-itzat el paramilitarisme sónmúltiples i incontestables: nos'ha posat fi als negocis ni ales economies que han gen-erat aquest fenomen; no hi

ha hagut una política dereparació integral cap a lesvíctimes; no hi ha hagut unveritable estudi ni judicial-ització dels actors para-econòmics i para-polítics quel'han impulsat; l'opinió públi-ca no ha tingut accés a laveritat; es mantenen unsgraus d'impunitat elevadís-sims, que giren al voltant del95%; amb l'excusa de la rein-serció s'han derivat moltselements implicats en greusvulneracions dels dretshumans de l'empresa para-militar cap a l'exèrcit; lespenes màximes que s'hanaplicat (tot i no creure en lainstitució carcerària) als capsvisibles han estat de 8 anysde presó, amb beneficis pen-itenciaris com visites perma-nents de familiars, condi-cions confortables en mòdulsespecials, accés constant atreballadores sexuals... Tot fapensar que aquesta llei l'únicque pretén és fer taula rasa,esborrar de la memòria elgenocidi establert, condem-nant indefectiblement a queel paramilitarisme torni aaparèixer tard o d'hora.

Actualment ja no fan falta lesgrans massacres per acon-

seguir el desplaçament de lapoblació agrícola o la inutil-ització de les lluites socials,ja que tothom té en el seuimaginari col·lectiu el passatrecent de l'extermini. S'optaper la judicialització a granescala o "l'assassinat encomptagotes", a voltes selec-tiu, realitzat majoritàriamentper la força pública a travésdels denominats falsos posi-tius. Es vesteixen a civils deguerrillers i es simulen falsoscombats. S'aconsegueix així,per un cantó, justificardavant els acreedors i lesmasses l'èxit de les ajudesque està rebent la instituciómilitar, que veu molt méscomplicat posar fi a la vidadels guerrillers acostumats ala reclusió de la selva, que acivils camperols desarmats; iper l'altre, mantenir l'estat deterror a les comunitats. Les"primes" o els beneficis(vacacionals, profession-als,...) que s'ofereix a cadamembre de l'exèrcit quemata a un suposat insurgent,són l'element fonamental queempeny a tants militars a ferel què estan fent.

L'entrada en escena delsanomenats "nous" grups

x Tot fa pensarque aquesta lleil'únic que pretén ésfer taula rasa,esborrar de lamemòria el genoci-di establert, con-demnant inde-fectiblement a queel paramilitarismetorni a aparèixertard o d'hora.

DOSSIER CENTRALparamilitars sota la denomi-nació de les "ÀguilesNegres" representa unparaigües per poder seguiramb el terrorisme d'estat,mantenint els amplis grausd'impunitat. Moltes organ-itzacions camperoles hanadvertit que les amenacesque es realitzen utilitzantaquest nom han estatdesenvolupades pel mateixexèrcit, el principal estamentcontrari a la "desmobil-ització" perquè la lògicasicarial els hi facilitavaàmpliament les coses.Diferents persones d'organ-itzacions i movimentssocials han caigut ja sota lesbales de les "ÀguilesNegres" o han aparegut enles llistes negres d'aquestgrup. El paramilitarisme aColòmbia, segueix més quevigent.

... O SENSEJUSTÍCIA NOHI HA PAU

Tot anàlisi polític que tractide la situació colombiana hade tractar, com no, el possi-ble camí cap a la resolucióal conflicte armat intestí, quedura ja més de 50 anys. La"Política de SeguridadDemocrática d'Álvaro Uribe"i la seva màxima expressióvislumbrada en l'ofensivadel "Plan Patriota" handemostrat la impossibilitatde vèncer a la insurgència através de les armes. Lesguerrilles tampoc tenen lapossibilitat ara per ara d'en-derrocar l'estat mitjançant lalluita armada. La clau quedaper tant, en intentar debilitaral màxim a l'oponentforçant-lo a entrar en unprocés de pau en el quèhagi de fer àmplies conces-sions.

En cap cas les guerrilles nos'acontentarien amb meresreformes constitucionalscom succeí el 1991, sinóque aposten per la cele-bració d'una novaAssemblea Constituent i peruna pau amb justícia social. El procés de pau delCaguán de l'any 1998 entreel govern Pastrana i lesFARC-EP fou conseqüència

de l'enorme quantitat de vic-tòries propiciades per aque-sta última a l'exèrcit colom-bià. La voluntat de no renun-ciar a certs privilegis con-duïren a l'estat a seguir desotamà amb la política mili-

tarista amb l'entrada al PlanColòmbia. Les FARC tambéaprofitaren per reforçar-seamb l'adquisició de nouarmament i la possibilitat derestablir certs lligams amb lasocietat civil colombiana.S'ha d'entendre que hi hamolts sectors de la poblacióque sabotegen (a l'igual quel'estat espanyol) tot intent deprocés de pau. Sectors queno apunten precisament a lainsurgència. Primeramentles grans indústries militars,que veurien reduïts els seusbeneficis. En segon lloc,l'exèrcit que perdria bonapart de les partides queactualment se li assignen il'enorme pes que té avui endia en l'agenda políticacolombiana. En tercer lloc,els grups paramilitars i lesseves economies. En quartlloc, les èlits econòmiques,que no estan disposades arenunciar als seus privilegis.Per exemple, els grans ter-ratinents no volen cedir auna pau que passaria irre-meiablement per una verita-

ble reforma agrària (no obli-dem el marc ruralista en elqual es desenvolupa i en elqual sorgeix la lluita insur-gent).

Les temptatives d'acords

que s'han dut a terme últi-mament han estat sabote-jades per l'uribisme mésranci que s'ha tancat enbanda. Els intents d'arribar aun "acord humanitari" quepermetria la llibertat deguerrillers empresonats deles FARC i d'elements queestan a les mans de lainsugència, foren troncatsamb l'assassinat de l'inter-locutor Raül Reyes quanestava ubicat a la fronteraequatoriana. Tot fa pensarque amb l'uribisme al poderno hi ha cap possibilitatd'entrar en un procés depau, ja que ni tan sols estàdisposat a desmilitaritzartemporalment les zones de"Florida" y "Pradera" ambaquest fi.

Un dels reptes els que hauràde fer front la guerrilla perseguir creixent i propiciar unprocés, serà possiblementla dificultat de trobar nousparticipants en el projecteper la dinàmica d'urban-ització que ha sofert la soci-

etat colombiana (actualmentla població rural gira tan solsal voltant d'un 20-30%), quela forçarà si més no a haver-se de guanyar novamentespais en les ciutats del país(i per tant a deixar algunes

de les pràctiques queactualment està realitzantper tal de guanyar legitimi-tat). O també veure quinessón les mesures que prenper aturar la despolititzacióen les seves files que hanportat, entre altres coses, aalguns dels seus membres ala traïció.

Però no només la insurgèn-cia té elements en contra. Elgovern d'Álvaro Uribe estàen una crisi constant propici-ada per la seva clara relacióamb la para-política, que faque vagi a contra-rellotge.La subordinació de la políti-ca uribista a la política de laCasa Blanca és un delsaltres factors que en un certmoment pot jugar en contraseva. S'ha d'estar atent aquè passarà amb les ajudesnord-americanes al paísandí amb la possible entra-da al govern delsDemòcrates de Obhama enles futures eleccions. No ésque creiem (ni molt menys)en la seva bondat (de fet,

ells són els que van enviarles primeres partides del PlaColòmbia), però és ben certque molts dels seus votantsexerceixen pressió perquèno hi hagi noves ajudes capal país andí. Aquestes pres-sions però han de fer frontals interessos que consid-eren a Colòmbia com l'Israelde Llatinoamèrica (escenifi-cats amb el trasllat, pràctica-ment segur, de la base mili-tar de Malta ubicada al'Equador), cosa que no ésgens fàcil.

La ruptura de les grans par-tides del Pla Colòmbia con-demnaria possiblement al'estat Colombià a entrar enun tan anel·lat procés depau.

Les organitzacions i movi-ments socials del país estanjugant un paper pioner perdonar un pas més en la pos-sible solució del conflicte.Elles són la clau i per tanthan de ser àmpliamentescoltades. El missatge quehem d'enviar des d'Europaés que no poden caure en lalluita per una democràciacom la nostra, perquè totsels esforços realitzats hau-rien estat en va. Perquèsuposaria una pau sensejustícia social. I ja se sap...sense justícia, no hi ha pau.

x Les organitza-cions i movimentssocials del paísestan jugant unpaper pioner perdonar un pas mésen la possible solu-ció del conflicte.Elles són la clau iper tant han de seràmpliamentescoltades. El mis-satge que hemd'enviar desd'Europa és que nopoden caure en lalluita per unademocràcia com lanostra, perquè totsels esforços real-itzats haurien estaten va. Perquèsuposaria una pausense justícia social

// 17

Actualitat

illuns 15 de setem-bre l'ajuntament deManresa començales obres que con-

nectaran la plaça Prat de la Riba(el pont de ferro) amb elscarrers la Font dels Capellans iArquitecte Montagut.

Qui dóna el vist i plau i per

què?

El 15 de maig del 2006 l'equipde govern, unànimement pertots els partits, aprova la recu-peració de la casa i el requeri-ment a les ocupants a marxarde la casa voluntàriament (veieupèsol nº28 II època). Aquesteses neguen i, amb l'ajut d'altrespersones i col·lectius, enge-guen una campanya per denun-ciar aquest fet, amb diferentsaccions per plantar cara a ladecisió del govern manresà.Arrel d'aquesta campanya l'ajun-tament deixa el tema aparcat ino tornar a donar indicis de con-tinuar les obres fins ara. Segonsles expropiades dels terrenyspel quals passarà el nou carrer,l'ajuntament ha començat lesobres degut a reclamacions quehavien fet les afectades per tor-nar a recuperar les parcel·lesexpropiades. El novembre d'a-quest any seria el final del ter-mini de l'expropiació i l'ajunta-ment hauria de tornar elsterrenys a les expropiades perno fer-ne us del sòl després detants anys sense realitzar-hi cap

obra. La sospita és evident,doncs segons el consistori lesobres no es realitzaran del tot,només es faran fins la meitat i,sospitosament, és just on aca-ben les parcel·les reclamades alconsistori. Les altres que no hanestat reclamades continuaranintactes segons l'ajuntamentfins l'any que ve. Casualitat?Vosaltres mateixes!

Qui efectua les obres?

Les efectuarà el grup Mas S.Lute, que neix a Manresa l'any1971 com a Exca-mas S.L i esdedica als moviments de terradins d'un àmbit comarcal però,el 1998 consolida el seu camícap a una empresa "destructora"i comença així la seva expansióper tot Catalunya fins el dia d'a-vui. Treballant per Generalitatde Catalunya, Diputació deBarcelona, Fòrum universal deles cultures Barcelona 2004,ajuntament de Manresa,Fundació Pujol Muntalà, S.A,etc...). També ha efectuat obrescom la urbanització RamblaSant Nebridi (Terrassa), urbanit-zació del polígon Els Ametllers(Manresa), construcció de la naual polígon industrial els Dolors(Manresa), construcció de 11vivendes unifamiliars aparella-des a la urbanització de CalMigrat (Collbató). Aquests sónnomés uns exemples dels seuscontactes i obres, en tenen mol-tíssims més.

Punt i fins un altre!

El grup Mas, a la seva pàgina

web diu "grup mas és plena-ment conscient de la seva res-ponsabilitat com a partícip actiuen la societat en la qual treba-lla". A l'apartat de compromíssocial, juntament amb l'ajunta-ment de Manresa, és responsa-ble de destruir uns terrenys enels quals fa molts anys que lespropietàries i les seves àvies cul-tiven la terra i ells no nomésdestrueixen la terra sinó tambépart de la vida dels i les expro-piades, per construir un carrerque ja no produirà hortalissessinó CO2 i enderrocar unamasia de mitjans del 1800 perconstruir una "zona verda" ambciment i gespa. Doncs així és elcompromís social que el grupMas dóna a les ciutadanes deManresa per poder fer feliç alseu client, l'ajuntament deManresa. Però des d'aquesteslínies els hi volem fer saber queles seves mentides ja no se lescreu ningú, per molt que s'ama-guin darrera de paraules comcompromís social, sostenibilitat,baix impacte ambiental, etc...Totes sabem que són responsa-bles de la destrucció del territo-ri, dels recursos i de les nostresvides. Per això i molt més,nosaltres no pararem fins queels nostres somnis siguin elsvostres malsons.

La font es queda i nosaltres nomarxem!

FINS A LA FI DELS VOSTRES DIESPATIREU LA NOSTRA IRA!

ls quatre companys del'Alt Llobregat (dos deBerga, un de Sallent i unde Manresa) jutjats per

protagonitzar les protestes delprimer dels tres dies de lluitacontra el Pla Caufec a Espluguesde Llobregat, el mes de maig,van ser absoltes el passat mes desetembre. L'acció de protesta vaconsistir en encadenar-se, perparelles, a dos barrils de cimenta l'entrada de les obres durantsis hores, fins que els Mossosd'Esquadra van deslligar els acti-vistes. Es va fer evident per tantl'agressió al territori que s'estàportant a terme per part deSacresa, amb el vist i plau delspolítics. Durant el judici, l'empre-sa va fer anar diversos treballa-

dors que van dir que va serimpossible accedir a la zona deles obres i que per tant no vanpoder treballar aquell matí.Alguns dels mossos també vanmentir per tal que fóssim conde-manades. Els mossos ho van ferper una qüestió purament ide-ològica, això de mentir. A desta-car la feina de l'advocada, elsuport de la gent i sobretot elvalent relat dels dos testimonisaportats per la defensa.

Les persones que van protestarel segon dia, que van ser jutjadesdies abans, han estat condemna-des i se'ls demana fins a 44.000euros de responsabilitat civil. Araés el torn dels recursos. Ens ale-grem de l'absolució dels primersi treballarem per l'absolució delssegons i dels que encara han dejutjar. No al Pla Caufec. Salut!

La font vs ajuntafems i grup Mas

Absoltes!

Manresa, noctubre de 2008

avuinodormire

D

q Els horts afectats abans de les obres

q Aspecte dels horts després de l’inici de les obres

EBerga , setembre 2008

Pep i tu

q Foto de dia d Judici, a Esplugues de Llobregat

a joieria Tous és segura-ment l'empresa manre-sana més conegudaarreu del món, essent

una de les multinacionals cata-lanes més importants en quanta facturació i expansió pel llargi ample del planeta. Sense anartan lluny, també és conegudaper l'assassinat, el 9 de desem-bre de 2006, d'un suposat lla-dre (albanokosavar, com cons-tantment matisaven els mitjansde comunicació) a casa delsjoiers, situada a Pineda deBages (Sant Fruitós), urbanitza-ció en la qual es concentra unapart destacada d'empresaris irics del Bages. L'assassí, i aquírau la part sucosa, va ser el gen-dre dels Tous, Lluís Corominas,marit d'una de les filles, Alba. D'aquell cas se'n va parlar molt,sobretot pel fet que des de feiasetmanes els mitjans de comu-nicació catalans estaven infla-mant la paranoia dels robatorissilenciosos per part d'immi-grants (especialment els alba-nokosovars), de la inseguretatde les llars i les famílies en lesurbanitzacions, de la manca(suposadament) d'efectius poli-cials, de la necessitat de crearbrigades ciutadanes i cossos deseguretat privats, per a vigilarels carrers i controlar l'entradaa les urbanitzacions. En aquellambient paranoic, l'assassinatdels Tous, enlloc de ser repro-vat, va ser aplaudit i celebratper una part significativa de lapoblació de la comarca i d'unmitjà de comunicació tan neu-tral com és Regió 7: així, perexemple, un miler de personesvan sortir al carrer a manifestarel seu suport a Corominas i encontra de la intenció del jutge acondemnar-lo, es va crear unaplataforma ("Amics de LluísCorominas") i va organitzar-seuna campanya de recollida designatures demanant que no sel'empresonés. De fet, AlbaTous, va comentar que "el quevam tenir en tot moment és elsuport del carrer".

Ara que, més que el suport del"carrer", el que van tenir i conti-nuen tenint, és el suport de l'o-ligarquia i l'empresariat bagenc.Independentment de la mevaopinió en relació a les lleispenals, la justícia o el sistema

penitenciari, el què em pregun-to és si, posem pel cas, l'intentde robatori hagués estat en unaltre barri (un d'obrer o d'immi-grants, per exemple) i l'assassíun pelacanyes, aquest haguésrebut el mateix suport. El mésprobable és que s'hagués difósque havia estat una venjançaper tema de drogues o algunacosa per l'estil i a l'endemà delsfets ja ningú en parlés.

Tornant al suport que han rebutels Tous cal mencionar la publi-cació, aquest juny passat, d'unabiografia no autoritzada, peròacceptada i tutelada, sobreaquesta família, l'empresa i elsfets del 9 de desembre. El llibre,titulat Los Tous. Historia de unafamilia, una empresa y un ositohecho joya (editat per La Esferade los Libros; 158pp.), ha estatescrit per Anna R. Alós, unaperiodista d'un diari tan parcialtambé com és El Mundo, edito-ra de la revista de tendènciesfashion Ask!? i autora de quatrellibres, igualment de temes fas-hion, sobre on menjar, quèmenjar i on dormir a Eivissa iFormentera i sobre l'estil devida dit oriental (ioga, budis-me,...). Un fet interessant de laseva publicació és la pràcticacoincidència entre la posada ala venda i la resolució de lesautoritats judicials sobre siCorominas havia de ser jutjatmitjançant un jutge o amb laintervenció d'un jurat popular.La versió oficial de l'editorial ésque ha estat una "pura coin-cidència". Potser si o potser no.El cert és que arran de la publi-cació del llibre, altre cop elsmitjans de comunicació han tor-nat a fer campanya a favor deLluís Corominas, sobretot ElMundo, on treballa Anna R. Alós, iel grup "Prensa Ibérica", empresapropietària de Regió 7 i d'una vin-tena de diaris més de l'estatespanyol (i, inclús, un d'Austràlia).El llibre explica, des del punt devista dels Tous i com si d'unconte de fades es tractés, l'ori-gen, la creació i l'expansió de laJoieria Tous, fent especial èmfa-si en el fet que l'empresa vapassar de ser una petita bijute-ria de Manresa a convertir-se enuna empresa establerta interna-cionalment, així com també larevolució i èxit que han provo-cat en el mercat de les joies,convertint-les en objectes deconsum de masses i com a

complements de moda. Nos'està, tampoc, de fer gala delsgrans beneficis econòmics quehan obtingut (pràcticament1.000 milions d'euros en elmoment que va escriure's el lli-bre). També es centra en algunsretalls convenients de la vidapersonal i sentimental deSalvador Tous i Rosa Oriol i deles quatre filles (Rosa, Alba,Laura i Marta), totes elles ambcàrrecs a l'empresa i amb sen-gles xalets també a Pineda deBages, així com els tractes quehan mantingut amb la jet set anivell empresarial (desd'Eugenia Martínez de Irujo, laDuquessa de Montoro, a la can-tant australiana Kylie Minogue).Per últim, en el darrer capítol,La historia que quisieron borrar(reproduït a les pàgines deRegió 7), es relaten l'assassinati els antecedents dels fets, quehavien portat a Corominas al'obsessió i la paranoia per laseguretat. En una entrevista aldiari Siglo XXI, l'autora explicaque escriure sobre això li sem-blava immoral però que com aperiodista ho va fer perquè eltema era mediàtic i afegia que,d'haver sabut l'èxit que tindriael llibre, encara s'hi haguésrecreat més.

Del text es desprèn la idea quela història del Tous és la d'unafamília/empresa catalanamodèlica, tal i com poden sertambé les nissagues delsPerelada, Codorniu, Basi,... queamb el seu treball constant diarere dia han arribat a formarpart de la història gloriosa deCatalunya. I que, per tant, elshem de venerar i respectar pelbé que han fet al país i que nohem de tenir en compte el petiterror del Lluís Corominas que,d'altra banda, podria havercomès qualsevol. Com la bonanarrativa empresarial, de la queja havia parlat en un altre articledel Pèsol , s'ensenya que ambl'esforç personal inclús els méspobres poden escalar en el capi-talisme; no dubto dels esforçosque feren el Salvador i la Rosa,però s'obliden de mencionarque el seu èxit personal iempresarial es recolza en l'ex-plotació dels treballadors i decontactes en altes esferes.

El que tampoc explica el llibresón certs aspectes no tan gla-murosos, com ara quin és el sis-

tema de producció, les condi-cions de treball, els salaris delsempleats o el fet que tinguinbotigues a pràcticament tots elsparadisos fiscals del planeta. Hiha un hermetisme total sobre elquè passa a dins de l'empresa,però algunes coses han anatescapant-se. Així, per exemple,els pràcticament 1.000 milionsd'euros de benefici que revelenen el llibre són, en realitat,només la part que correspon ala família Tous, no el total del'empresa. Com s'exposa en elllibre Manresa Innova, fruitd'una entrevista que van fer elsseus autors als Tous, la famílias'enduu el 50% del benefici deles botigues instal·lades a l'es-tat espanyol i entre un 10% i un20% de les que hi ha a la restad'estats, de manera que el totalsegurament triplica o quadru-plica aquesta xifra. O que legal-ment l'empresa només és pro-pietària d'una fàbrica, la deManresa, on només es produei-xen alguns dels productesvenuts a Catalunya; de la restade fàbriques disperses per laresta del món i del què hi passaa dins no en tenen cap respon-sabilitat legal. Dit de passada,la fàbrica de Manresa es traslla-darà a una de les naus del ParcTecnològic de la CatalunyaCentral, al costat de la sevanova seu al Guix. El curiós ésque Tous va comprar l'edifici

del Guix unes setmanes abansque Projectes Territorials delBages (PTB, S.A.) anunciés ofi-cialment la seva intenció deconstruir el parc tecnològicentre l'Agulla i el Guix, fet queels Tous van qualificar tambéde coincidència i que ambdósprojectes no tenien res a veure.El llibre tampoc explica les con-nexions entre la família Tous,l'arquitecte Josep Maria Esquiusi Caixa Manresa: aquest arqui-tecte, el més cobejat per l'em-presariat bagenc, és el respon-sable de les cinc cases de lafamília a Pineda de Bages,també és el responsable de larehabilitació de la fàbrica delGuix (la nova seu de l'empresa),així com del Pla director de SantBenet de Bages i de la rehabilita-ció del monestir (propietat deCaixa Manresa), o com els Touss'han convertit en una de lesempreses mecenes del CentreAlícia, a Sant Benet, amb ladonació, com a mínim, de180.000 euros a Caixa Manresa.En fi, un llibre propagandísticque, si bé no s'ha venut ni debon tros tan com les joies (clar,s'ha de llegir i no es pot lluir),està al servei de l'empresariat idelxs consumidorxs i en el que,de passada, es justifica unassassinat. Immoral, oi Anna?

El llibre del Tous, o com justificar unassassinat


Hiram Gascoigne

L

// 18

Actualitat

q Portada del llibre que parla del’empresa i de la família Tous

Actualitat /Presons

// 19

ràcticament a la vigíliade la inauguració de lapresó dels Lledoners,m'agradaria emprendre

alguns dels articles que el PèsolNegre ja ha publicat sobre elbatibull que hi ha hagut a lacomarca durant aquests 4 anysde polèmiques al voltant de laconstrucció d'aquesta presó,que ara alguns presenten coma quelcom semblant a un com-plex de luxe amb una ramblapoblada d'arbres, piscina,mediateca i vistes a Montserrat(El Periódico 4/08/08). No crecque la presó es conforminomés de les hectàrees on estroba emplaçada, sinó que crecque la composa des de la per-sona presa a la psicòloga benintencionada, passant per l'ar-quitectx que la dissenya, l'em-presa constructora, la que ges-tiona l'economat, el càtering, lainfermeria, els i les educadoressocials, ... fins als/les matei-xos/es ciutadans/eshonrats/des que han permès ilegitimat tot tipus de pràcti-ques d'explotació amb el SEUsilenci, a través de les SEVESlleis i amb els SEUS vots al sis-tema democràtic, sigui quinsigui el partit escollit per a ladelegació conscient.

Malgrat ser ja conegut per totala comarca m'aturaré a recor-dar el què ha passat al llarg d'a-quests darrers 4 anys. El 15 degener del 2004 el Regió7 publi-cava la notícia de la compradels terrenys a les Torres deBages per fer-hi una presó.Aleshores amb CIU al governliderà la decisió i la compra

amb la intenció de construir-hiuna macropresó (per a 1500presos). Un any després s'a-provà el pla especial per aconstruir-la, però no a lesTorres del Bages sinó al costat,a la finca anomenadaLledoners. L'excusa de la prio-rització d'aquesta decisió,segons el conseller de Justíciade la Generalitat J.M Vallès i elconseller Joaquim Nadal, fou el

motí i l'agressió a dos funcio-naris el divendres 30 d'abril del2004 a Quatre Camins, a laRoca del Vallès. Un emplaça-ment es troba separat de l'altreper la via del tren de potassa deSúria. Aquest darrer movimentes realitzà ja amb el Tripartit algovern i Jordi Valls a l'alcaldiade Manresa, també tripartita.La primera compra de la fincade les Torres del Bages va

posar al descobert una granoperació especulativa.L'empresa Activitats i Territori,liderada per l'empresariRICARD TORRAS, havia adquiritles 42 hectàrees de la finca perun valor conjunt d'1,3 milionsd'euros i s'ho va vendre a laGeneralitat per 5,2 milionsd'euros. Algunes de les finquesque formaven tot el conjunt esvan adquirir i vendre en mesos

i, en alguns casos, dies.L'operació va aixecar polsegue-ra i la coincidència de RicardTorras com a líder de l'operaciói com a màxim responsable del'empresa de capital públic iprivat Projectes Territorials delBages (PTB), va provocar unaltra revolada de crítiques.Aquest va acabar dimitint dePTB sense perdre ni un cèntimper alliberar aquesta empresadel que és evident: RicardTorras obtingué informació pri-vilegiada al voltant de les inten-cions de la Generalitat persituar una presó a la CatalunyaCentral, gràcies a la seva activi-tat en una empresa semi públi-ca. En la segona compra elmoviment va ser més dissimu-lat però també tela a nivellespeculatiu: una finca de cere-als d'un milió d'euros i escaig.La finca rep el nom de Camp deLledoners, tot i que d'aquestsarbres ja fa molts anys que non'hi queda cap, perquè estavadedicada pràcticament demanera exclusiva al cultiu decereals. Les terres d'aquestafinca foren menades els darrersanys per l'alcalde de Sant Martíde Torroella, Jaume Rovira,però es veu que l'últim propie-tari d'aquestes fou Jordi Mas,empresari del món de la cons-trucció. Malgrat que els pri-mers terrenys de la presó esvan pagar el 72% més cars queels actuals, aquests darrerstampoc es van comprar baratsni fora de culpes especulatives:el mercat de sòl rústic del Plade Bages de l'època marcava elpreu per hectàrea a l'entorn de30.000 euros mentre queIncasòl els va acabar adquirinta 72.121 euros per hectàrea.

Augmenta el sistema carcerari: s'inagura la presó dels lledoners!


Mundana, una lista de Sabadell

P

El nou projecte de domini ja és aquí: la presó demòcra-ta, progre i creixentment humanitzada, amb milloresd'infraestructura i tracte! Sent la societat cada vegadamés un gegant panòptic, les presons de nova generacióes presenten com a quelcom aparentment similar a"petits i còmodes barris" (El Periódico 4/08/08). Mentreaugmenten les possibilitats de control a través de lestelecomunicacions, la centralització dels cossos policialsa nivell internacional, amb exemples com la nova basede dades d'ADN de Portugal, la utilització de la biome-tria per identificacions a posteriori, ... el panòptic cami-na cap a la seva museïtzació. Les presons ja no es con-strueixen en ple centre urbà sinó que es distribueixen alllarg del territori. S'ha canviat el nom de presó pel de

centre penitenciari, carceller per funcionari, tortura perrigor innecessari, repressió per tractament, ...El pla penitenciari dissenyat per la Conselleria deJustícia estableix que després de l'estiu s'inaugurarà lapresó de joves de Quatre Camins, que substituirà la delbarri barcelonès de la Trinitat.Al novembre s'inauguraràla presó dels Lledoners al Bages. Ja s'està aixecant la dePuig de Les Basses, a Figueres. Les altres presons plani-ficades són les del Mas Enric, al Catllar; la de Els Plans,a Tàrrega; la de dones a Sant Vicenç d'Hortons i la pre-ventiva a la Zona Franca de Barcelona. Aquesta proba-blement estarà acabada al 2012, aleshores es podrà par-lar de la desaparició de la centenària Model barceloni-na.


q Accés principal de la nova presó els Lledoners

Un cop tenint el sac lligat delsterrenys i l'oposició ja gensoposició, al menys al carrer, esprocedia endavant "amb trans-parència", "diàleg" i amb l'obracaritativa de la descongestiócarcerària marcant que cadaregió havia de tenir una presóde compliment de penes. Així,el 23 de març del 2006 laGeneralitat va adjudicar l'obra al'empresa FERROVIAL (que alseu dia ja es va fer càrrec de laconstrucció de l'autopistaTerrassa-Manresa, el projecte22@ a Bcn, ... empresa dirigidaper un familiar de Calvo Sotelo)amb un model de contracteque inclou no només l'execuciómaterial del projecte, sinótambé el manteniment de lesinstal·lacions de la futurapresó del Bages, amb un acordque tindrà una vigència de 32anys. El govern pagarà aFerrovial 6.012.749 euros(1.000 milions de pessetes) elprimer any, xifra que es faràefectiva anualment amb unaactualització a l'alça del 2,5%fins que s'extingeixi l'acord.Mica en mica s'omple la pica i amitjans de juny del 2006 escomencen a fer els primersmoviments de terres per aixe-car una presó semisoterrada.200 treballadorxs i dotze hores

diàries de feina de dilluns adivendres. Força sovint jorna-des de 14 i 16 hores i tambéels dissabtes permeten avançarla construcció a un ritme rapi-díssim. Així el setembre del2008 la transformació del sec-tor dels Lledoners a Sant Joanja és un fet. Els 55.000m2 decamps comprats a preu d'orper la Generalitat s'han conver-tit en un espai tètric ple d'edifi-cis destinats a la privació de lallibertat en nom de la seguretatciutadana i la pau social.

Tots els edificis s'han construïta tres metres per sota del nivellde la superfície, amb la qualcosa si tenim en compte quecada un fa sis o set metresd'alçada, la part que sobresurtés només d'uns quatre metres.És un recinte que fa 300 metresde longitud i que al seu entornhi ha dos murs perimetrals deformigó paral·lels situats a 15metres entre ells. Cada un téuna alçada de 6 metres, i entreun i l'altre hi ha un filatmetàl·lic. Pujar a cada mur potcostar uns 6 minuts, per tant12 minuts es converteixen entemps més que suficient perpoder aturar a un fuguista,encara que espero que quedinpossibilitats per alguns. El ter-

cer i darrer mur és el més exte-rior, metàl·lic i deixa intuir através dels cables més alts i lacaixa elèctrica a la qual estanconnectats que aquests enram-pen al tocar-los. El centre no éspanòptic i és que, per què caluna gran torre mentre tot elcentre està equipat d'unavançat sistema de seguretatamb càmeres, censors a terra imicroones que detecten la ubi-cació de cada pres i que es con-trolaran des d'un centre decontrol interior. A tot això s'hiafegirà la vigilància de duespatrulles dels Mossosd'Esquadra per un vial perime-tral exterior al centre. Quin sis-tema deuen utilitzar contra lafuga per helicòpter, disparar amatar directament? Però encarano s'ha acabat tot: cada duescel·les s'ha construït un patid'instal·lacions on es podenmanipular tots els serveissense la necessitat d'accedir al'espai on es troba el pres: si unpres embussa el desguàs de lapica, per posar un exemple, espot arreglar des de fora lacel·la. Es veu que cada dosmòduls també hi ha una cabinaper als funcionaris i un accés aun passadís subterrani pel qualpoden sortir en cas d'aldarulls.I com no, a la presó "top

model" guia per a les properesque s'han de construir aCatalunya, també hi ha unespai per l'aïllament al qualanomenen DepartamentEspecial de Règim Tancat: unapresó dins d'una presó.

"Li diuen democràcia i SÍ queho és ... SÍ que ho és!!" Aquestés el tipus de presó social-demòcrata en la qual és evidentque existeixen millores. Peròés cert també que aquestesseran les presons de la partici-pació, de la polarització entreels/les que participaran iels/les que no. Per la inèrciaque prenen les presons semblaque es troba en curs unatendència cap a l'obertura d'a-questes, hi ha iniciatives cultu-rals de tots tipus (cinema, tea-tre, pintura, poesia, ...). I ésque és matemàtic, si la presós'obre d'un cantó a algunxspresxs disposats/des a partici-par, es tanca cap a aquellxsque van més enllà de les lleis,que també dins de la presótampoc estan disposats/des aparticipar. Seran tractats/desde bojos/ges???

Per acabar ja, dir que la presódels Lledoners s'inaugurarà el25 d'octubre, segons les darre-

res declaracions de la Tura,però que fins al gener del 2009no funcionarà plenament, el"100% del seu rendiment". Jomateixa veig aquest tipus depresó "de nova generació"inclosa en aquesta inèrcia de laqual parlava anteriorment, iinclosa per tant, en un nou pro-jecte de domini que fins i totpodria mirar d'abolir la presótal i com la coneixem, obrint-laa la participació, però creant almateix temps un nou tipus depresó absolutament tancada,una presó de bata blanca on lespersones "més enllà de la llei"acabaran els seus dies i la qualfins i tot podria perdre el seucaire punitiu actual i passar aser anomenada clínica per amalaltxs mentals; clínica per adesviats/des, per a no inte-grats/des ... (Aspecte, junta-ment a d'altres, a reflexionarmés àmpliament però que perqüestions d'espai es donarà enel següent Pèsol Negre o bé enalguna altra publicació llibertà-ria afí).

Actualitat /Presons

// 20

L'1 de gener de 1972 hi havia al'Estat espanyol 13.109 presxs,actualment n'hi ha més de67.000 (sense comptar els/lesimmigrants reclosxs al CIES,els/les menors que hi ha alscentres de reforma i els/les "internats/des" en psiquiàtrics.De moment a l'Estat ja s'hanprivatitzat completament lespresons per menors anomena-des hipòcritament "Centres deMenors". Les presons de perso-nes adultes són construïdesper empreses privades però delcontrol directe se n'encarre-guen funcionaris de presons iguàrdies civils.

Entre el 2006 i el 2012Institucions Penitenciàries téprevista la construcció de 46noves infraestructures peniten-ciàries en les quals l'Estatespanyol gastarà més de 3.000milions d'euros; entre aquesteshi trobem 11 noves macropre-sons i 18 de tercer grau ano-menades CIS (Centresd'Integració Social). Aquestapasta anirà a parar directamenta les butxaques dels gransgrups empresarials que, percert, tenen vincles evidentsamb polítics i jutges. La cons-trucció de mòduls de Quatre

Camins l'ha fet FCC, empresade les Koplowitz i de MarcelinoOreja (ex eurodiputat del PP). Elgrup Villejas (el de les polèmi-ques obres a casa de JoanIgnasi Pla del PSOE) ha fet lesreformes del PsiquiàtricPenitenciari d'Alicant. El grupempreserial que més presonsestà construïnt és FERROVIAL,empresa dirigida per un fami-liar de l'expresident CalvoSotelo. La dels Lledoners n'ésun exemple. El grup ACS, deFlorentino Pérez, també cons-trueix presons. Un altra gegantd'aquest sector és COMSA ...Els sistemes de vigilància elsduen a terme empreses comISOLUX que està participant aAlbocasser i a altres païsoscom Veneçuela. Una vegadaconstruïdes ... a equipar-lesamb matalassos ignífurs dePikolín; de càtering com perexemple l'empresa vinculada al'Opus Dei que porta el menjarde Picassent, "GastronomiaMediterránea S.L", ...

Un altre motiu que fa rentablesles presons és que un grannombre de presxs treballin alstallers de les presons cobrantsous mensuals que no arribena 150 euros al mes per 40

hores setmanals. L'OrganismeAutònom de Treball iPrestacions Penitenciàries(OATPP) informa que té 11.350presos treballant, a aquestesxifres cal afegir-hi als queexplota el CIRE de laGeneralitat a fora i a dins de lapresó amb el rexinxe dels pro-ductes Made in CIRE tipus elnou model de la barretina cata-lana amb cremallera (visca laintegració social a través delfolklore català, ja, ja) ... A parttambé els menors dels centresde reforma que també estantreballant. En fi, un total d'unxs15.000 persones captives tre-ballant esclavitzadament.Algunes de les empreses priva-des que exploten als/lespresxs són la CooperativaMondragón, Citröen, Codurniu,Mercabarna, la UniversitatAutònoma de Barcelona i elCorte Inglés.

Als reformatoris (Centres deMenors), els majors de 16 anyspateixen especialment la pre-carietat i l'explotació ja quese'ls fa contractes d'aprenen-tatge i els paguen molt poc. Elstreballs més usuals que realit-zen són tallar màrmol a cante-res, treballar a la construcció i

empaquetar productes agríco-les. Els/les educadorxs-carce-llers transporten als/les ado-lescents als llocs de treball idesprés els/les recullen per aportar-los a la presó. On espren com a model d'una mane-ra més clara l'actual políticapenitenciària anglosaxona ésals Centres de Menors: sóngestionats i controlats per fun-dacions (eufemisme d'empresaprivada). Aquests centres sónvigilats per empreses de segu-retat. Algunes de les empresesque fan diners a costa de l'úsde la violència a les presons demenors és Securitas, GrupoNorte i Grupo Eden, "La levanti-na de Seguridad", vinculada al'extrema dreta, ...

Un altre sector quemou milions és el de la indús-tria farmacèutica substituïntles camises de força. Els psi-cofàrmacs utilitzats es com-pren principalment a Novartis(recordar HLS ...), a Lilly SA i aJansen-Ciliag del grupJohnson&Johnson. També calpensar en el gran consum demedicaments per part delsreclusxs que tenen Hepatitis iSida.

A més a més l'Estatpagarà 18.000 carcellerxs. A

Catalunya és la Generalitat quipaga, ja que és l'única comuni-tat autònoma que gestiona lesseves presons.

Les presons garanteixen l'or-dre de dominació ja sigui capi-talisme o comunisme d'Estat, larepressió és el seu fonament.La manipulació mediàtica volpresentar als/les preses com aassassinxs i violadors però defet, els assassinxs no arriben a2.000 (entre una poblacióreclusa de 67.000 presxs) i devioladors tancats n'hi han moltpocs, la gran majoria de presxsho són per delictes contra lapropietat privada o pel tràfic dedrogues. Quin és el problema iquina és la solució davantd'això ara??

La presó és un negoci, no una solució

n el mes de juny, elslegisladors de la UnióEuropea van acordaruna nova directiva de

Retorn per a les persones quees troben il·legalment dins lesfronteres europees. És curióscom cada cop més ens apro-pem a la societat imaginada perOrwell en el llibre "1984", enquè l'anomenat Ministeri del'Amor era l'encarregat d'impo-sar la llei i l'ordre i el Ministeride la Pau es dedicava alsassumptes de guerra. Avui ensparlen d'intervencions huma-nitàries per dur a terme inva-sions militars i diuen "Directivade Retorn" per referir-se a l'ex-torsió i final expulsió dels quesobren en el pastís del capital, idic els que sobren, perquè lagran majoria són d'utilitat.

Les fronteresL'origen de les fronteres va lli-gat al naixement dels estatsque necessitaven d'elles perdelimitar el seu domini i controlimposat per la força militar. Alllarg de la història han servit ales èlits de poder per protegirels interessos econòmics d'unabanda, amb aranzels i impostosi controlar, per l'altra, un terri-tori sota un codi legal determi-nat. Avui dia, veiem com elcapital financer es mou d'unabanda a l'altra del planeta, lesfronteres s'aixequen quan estracta de que EUA, Europa o elJapó exportin els seus produc-tes, però s'abaixen quan l'Índiavol exportar les seves teles oNicaragua el seu cafè. I les per-sones, només podran moure's"lliurement" si porten les butxa-ques plenes de diners. De lamateix manera que "Barcelonaés bona si la bossa sona", unalemany és un turista i un sene-galès és un il·legal.

Migració i treballNo és revelador dir que les per-sones nascudes fora d'Europapateixen les condicions labo-rals més precàries i reben elssous més miserables. En el2006, la mitjana del salari delshomes nascuts a l'Estat espan-yol era de 14.000 euros l'any iel de les dones era de 10.200euros, mentre que el dels nas-cuts fora de les fronteres euro-pees era de 11.220 euros perals homes i 8.400 euros per ales dones . Aquestes dadesprou explícites només expres-sen els salaris dels que tenenpermís de treball i treballenamb contracte, la diferència ésmolt més exagerada pels quees troben en una situació admi-nistrativa irregular.

"Indocumentats" i economiaIl·legal, indocumentat, sensepapers, irregular,… Qualsevold'aquestes paraules ha servitper menysprear i criminalitzaraquelles persones que simple-ment han creuat una de lesseves fronteres sense fer-li cas.Es calcula que a la UE n'hi hauns 8 milions, tant se val. La

realitat és que els movimentsmigratoris mundials han existitsempre des dels inicis de lahistòria de la humanitat.Intentar controlar-los ara ésnomés una jugada per provocarexactament l'efecte contrari.Mentre des de les esferes políti-ques ens diuen que volen aca-bar amb la immigració il·legal,darrera les cortines del teatre,treuen rendiment i profit depoder explotar i extorsionarfora de qualsevol llei. Un bonexemple el trobem amb elstemporers del camp o les nom-broses treballadores de la llar.És per això que ara no és d'es-tranyar que surti una nova nor-mativa per "convidar" el retorndels que han estat cotitzant laseguretat social, unificant-losl'atur i agilitzar la seva sortida.Per altra banda, els que es tro-ben en situació irregular podendemanar el què s'anomena"retorn voluntari", amb unapetita ajuda de la UE per supo-sadament reincerir-se nova-ment al país d'origen.Curiosament, ara s'estan parantaquestes últimes per prioritzarles primeres. Són les noves for-

mes d'esclavatge. Processos de regularitzacióTenint en compte que semblade gran gravetat trobar-se ensituació irregular, hauria de serfàcil aconseguir els famosos"papers", doncs no. Per tal d'en-trar en el procés de regularitza-ció has de demostrar haver vis-cut de forma permanent duranttres anys en el territori del'Estat espanyol (i és clar,aquests tres anys han estat deforma il·legal). Després, hasd'aconseguir que algú et vulguifer un contracte i estigui encondicions de poder fer-ho(valorat en milers d'euros, ésclar).Nova directiva de retornEn el mes de juny, els legisla-dors de la Unió Europea vanacordar una nova directiva deRetorn (és a dir, expulsió) per ales persones que es trobenil·legalment dins les frontereseuropees. Es preveu l'aplicacióen un parell d'anys, en els qualssegurament es prepararan lesconsciències dels ciutadans pera acceptar aquestes mesures.Amb aquesta mesura s'establei-xen normes comunes per tots

els estats de la Unió Europea enles que es possibilita els inter-canvis d'informació i com endiuen ells, la cooperació poli-cial. Són oberts amb els dedins, però cada vegada méstancats amb els de fora. Peraixò es parla de nascuts en ter-cers països. Una de les esme-nes més preocupant és l'am-pliació de l'estada en els CIE(Centre d'Internament perEstrangers) de 6 a 18 mesos.L'objectiu d'aquests centres éscontrolar les persones quetenen una ordre d'expulsió perno tenir permís de residència,res més que un simple paper,aquest és el seu delicte. La gra-vetat de la qüestió és el què sig-nifiquen aquests centres ambinfrastructures i organitzaciópròpies d'una presó. El més proper a casa nostra ésel de Barcelona, amb una capa-citat de 226 persones (148homes i 78 dones). L'horari,ben marcat, recorda el sistemacarcerari: a les 8.30 esmorzar;de 10 a 13.30 pati o sala comúperquè les cel·les es tanquen;12.30h dinar; de 13.30 a 16hsón tancats als dormitoris; de17 a 19 possibles visites;19.30h sopar i després cap a lacel·la. A les 23h es tanca ambclau fins l'endemà al matí. Desdel metge, fins el director i elcos de seguretat, són personalde la Policia Nacional, no hi hapsicòlegs, educadors o capaltre tipus de professionalsocial.Evidentment aquestes políti-ques d'estrangeria no són moltdiferents a les que puguin teniraltres estats, ja que formen partde la mateixa naturalesa delsmateixos, per tal de mantenir laforça, el domini i el control deles èlits i els centres de poder. Una vegada més, la UnióEuropea ens mostra les sevesurpes de llop disfressat d'ove-lla.


Antifeixista

E

L'aparheid europeu

Actualitat /Repressió

// 21

En un parell d'anys entrarà en vigor la nova Directiva de Retorn per als migrats indocumentats aprovada a inicis d'estiu. El perfeccionament de laxenofòbia en les institucions europees.

FES MÚSICAEscola-t allers de musica

Soterrat s Berga c/ Clavé 10Baixos

Soterrat s GironellaAvg.Catalunya 99

NO ES PAGAMATRICULA

Per les inscripcions trucar a:696834714 938213942

938229771Una altre manera d’entendre

la música .


El preu de venta de l’AGENDA és de 7 euros• D’1 a 4 agendes: 7 euros/unitat + despeses d’enviament.

• De 5 a 10 agendes (només col•lectius i distris): 5 euros/unitat + despeses d’enviament.

• Més de 10 agendes (només col•lectius i distris): 5euros/unitat

(enviament gratis).PAGAMENTS CONTRA REEMBOSSAMENT

Agenda LlibertàriaAteneu Columna Terra i Llibertat

Centre d'Estudis Josep Ester BorràsCarrer del Balç número 4

Apartat de correus número 1608600 BERGA (Barcelona)

Tel. 938 216 [email protected]

www.berguedallibertari.org

l passat 23 de juny,Amadeu Casellas, presanarquista que es trobaal penal de QuatreCamins (Granollers), va

iniciar una vaga de fam per exi-gir que es resolguin les sevesdemandes sobre l'aplicació delimitació de temps de condem-na a la qual té dret i obtenir,així, la llibertat condicional.Fins llavors Amadeu no haviaobtingut cap resposta favorableni dels poders judicials ni de ladirecció de serveis penitenciarisde Catalunya.

Amadeu ja porta més de 25anys empresonat per la sevaparticipació en desenes d'atra-caments a bancs amb els qualsajudava a finançar lluites obr-eres en els anys 70. Amadeu hasigut sempre una persona com-promesa i activa, participant enlluites i denúncies col·lectivescontra el sistema, tant en el car-rer com a dins la presó.

Als pocs dies d'iniciar la vaga vaser traslladat al modul peniten-ciari de l'hospital de Terrassa.La jutgessa del jutjat nº 2 deManresa, que es troba al carrerAlfons XII, que porta el cas del'Amadeu, ja fa un temps li vanegar la possibilitat de poderreduir la condemna.

Les mostres de solidaritatdurant la vaga de fam han arrib-at d'arreu del món, des de con-centracions, a petits sabotatges,accions directes: atacs a entitatsbancàries, seus de partits, tallsde línies ferroviaries, manifesta-

cions, pintades, vagues de famsolidaries, enviades de faxos ajutjats i serveis penitenciaris...

Després de 76 dies de vaga defam, Amadeu ha arribat a unacord amb el Síndic de Greugesde Catalunya.

Els dos comunicats que venen acontinuació són un del mateixAmadeu un cop abandonada lavaga de fam, i el segon delsgrups de suport:

Amadeu Casellas Ramón,Hospital de Terrassa-Comunicado:

Ayer, día 05/09/2008, a las14.30 he dejado la huelga dehambre que venía manteniendodesde el pasado día22/06/2008, tras alcanzar unacuerdo con el Síndic deGreuges de Catalunya, en con-creto con Ignasi Garcia i Clavel,

Director de Seguridad Pública yRelaciones sociales, tambiénpor mi estado de salud.

Quiero dar las gracias al apoyorecibido sin el cual este acuerdono hubiera sido posible, a mimadre, también y muy especial-mente a mi abogada, que aún yestando con un delicado estadode salud ha estado en todomomento, junto a su com-pañero, a mi lado. También a laCNT, en especial a los deManresa donde estoy afiliado.También agradezco todo elapoyo recibido desde laPlataforma de la comarca deOsona. A mis amigos/as, a losMaulets de Vic, a mi prima, (…),a todas las asociaciones dederechos humanos y contra latortura, a mis compañeros, gru-pos anarquistas de todo el esta-do español y del extranjero, y atodas las personas que con suscartas y postales me habeisdado ánimos y fuerzas cuandoflaqueaban. No sigo con la lista

porque es muy larga, pero osdoy las gracias a todxs por vue-stro apoyo y solidaridad ya quesin él no hubiera sido posiblellegar a este acuerdo con elSíndic de Greuges, que merecetoda mi confianza porque, entreotras cosas, nos conocemosdesde hace muchos años.

Espero que en un plazo cortopodamos celebrar mi salida.Como os podeís imaginar aúntengo que estar unos días en elhospital y después en la enfer-mería. Por lo que a través mío ode las personas más cercanas osiré informando.Salud y Anarquía,Amadeu

Els grups de suport a AmadeuCaselles, advocada i advocats, ila seva mare:

Tenim el goig de fer-vos saberque ahir, 5 de setembre,després de 76 dies de vaga defam, Amadeu Casellas va posar

fi a la seva protesta, que ame-naçava greument la seva vida.Ahir, el Sr. Ignasi García Clavel,en representació del Síndic deGreuges de Catalunya va visitarl'Amadeu a l'HospitalPenitenciari de Terrassa i li vaprometre:1. Que quan s'hagi recuperat dela vaga de fam li donaran per-misos.2. Que després dels permisos liotorgaran el que el reglamentde règim penitenciari coneixcom a 100.2, i que és un tercergrau restringit.3. Que després se li concedirà eltercer grau.Considerem que aquesta vic-tòria (parcial) és fruit de lesmobilitzacions populars, mal-grat que no estan regalant res al'Amadeu, i el procediment queli han promès és el normal.Volem denunciar també enèrgi-cament, però, que les autoritatspenitenciàries i polítiques deCatalunya han permès que lavaga de fam arribés als 76 dies,amb tot el risc i patiment queaixò ha comportat al propiAmadeu i als seus familiars. Calno oblidar que hi poden haverseqüeles, i que la recuperacióserà llarga... Anunciem també que no dissol-drem els grups de suport, i quevetllarem perquè es compleixintotes i cada una de les promesesfetes a Amadeu.Però queden molts altresAmadeus a les presons.Continuarem denunciant lesinjustícies que pateixen cadadia, i continuarem reclamant laseva llibertat.Hospital Penitenciari deTerrassa, 6 de setembre de2008.


Solidaria

E

76 dies de Vaga de Fam

sí fue el III ForoSocial Mundial delas Migraciones,obstruido de mane-

ra descarada por los que deja-ron caer unos cuantos cénti-mos sobre los golosos 'volun-tarios' organizadores, comolo son CEAR, el ayuntamientode Rivas Vaciamadrid y suscompadres el Ministerio delTrabajo e Inmigración, la cajade ahorros bbk, el Ministeriode suntos exteriores y de coo-peración, entre otros de lamisma calaña. El patrocinio

tuvo el cinismo de abanderar lostempletes publicitarios, desdelos inaugurales hasta los conclu-sorios como "los grandes intere-sados benefactores", interesadossi, pero, ¿benefactores?La pena no termina ahí: granparte de la gente migranteentusiasmada persigue unobjetivo falso, ofertado con sub-vención y destructivo en lainconsciencia del desinformado.A esto hay que agregar laescasa asistencia de migran-tes en relación con la presen-cia de autóctonos y en com-paración con la multitudmigrante que radica sólo en laciudad sede y sus cercanías.

El mundo donde cada quiense monta su película en elescenario colectivo, conmuchos gritos de opinión noatendidos, camarógrafos ven-didos, personajes de relleno,maquilladores, chismosos,modelos y, por sobre de todo,espectadores que aplauden lastomas inconclusas y mal hechas.Así comenzó, así transcurrió yasí terminó, sin modificaciónimportante o siquiera consi-derable en el tema que atañí-amos. A veces, la formalidadreglamentaria es coladera defluidos en movimiento peroinofensivos al sistema y filtrode propuestas radicales e inteli-

gentes que hicieran virar real-mente el barco que naufraga. Latormenta apenas comienza.Los que quieren los papeles,por ejemplo, quieren la legali-dad del fraude, a ciegas ycorriendo detrás del engaño-so brillo del desarrollo, lamodernidad insostenible… Y para cerrar con broche depapel, una manifestación dedos horas desde Legazpihasta Atocha y los internos delos CIE's ni se enteraron. Losmedios de comunicación con-sideraron que merecía sólo decincuenta a cien palabrascomo nota de sus diarios. Yoles dije que ahí (en uno de los

CIE's) teníamos que manifes-tarnos de manera permanentehasta obtener resultados,pero prefieren ir a cumplircon sus deberes laborales yterminar de pagar su coche ysu hipoteca. Eso de pasarhambre y sensibilizarse hastalos resultados deseados, esahora cosa de palabras escritascon tinta de sangre ajena.… como dice la cancion1 "emi-grantes ahogados de para enpar, y aquí no pasa nada".

Reseña de Migración¿De qué sirve un Foro cuyos organizadores limitan los objetivos?

Actualitat /Repressió

// 22


Israel Jafet Robles

A

// 23

n dels països on l'ac-ció directa deixa deser merament unterme teòric estampat

en cartells per passar a ser unapràctica inherent quotidiana éssens dubte Xile. Com cada any,els denominats setembresnegres es converteixen en unniu de conflictivitats exemplifi-cades per les sempre recurrentsmolotovs de les "filles del foc",que omplen algunes de lesnegres nits (sobretot) de la capi-tal Xilena. Així mentre aCatalunya alguns hissen la sen-yera acompanyats dels segadorsi dels sicaris catalans altramentconeguts com a Mossosd'Esquadra i a Estats Units plo-ren de nou les morts dels cai-guts (alguns literalment par-lant) de les Torres Bessons, aXile es commemora l'11 desetembre de 1973.Amb l'excusa de la commemora-ció de l'onze de setembre de1973, aquella fatídica data enquè les bombes i les bales caie-ren no solament (com algunss'entesten a recordar) sobre ellíder populista Salvador Allende iels seus defensors, la multiplici-tat d'actuacions mostren el ver-tader rostre de l'estat Xile. I ésque per molts i moltes no estracta de fer un exercici dememòria històrica, elevadora delprimer president socialista arri-bat al poder per mitjà de lesurnes, sinó de visualitzar que ladictadura no fou més que unareestructuració del capital mit-jançant la força militar i que lademocràcia no és més que unacontinuació subtil de l'establi-ment per mantenir l'estatus quo.En definitiva, els encaputxatsconceben cada setembre comuna oportunitat més d'expressarel fàstic i la ràbia que provoca unsistema depriment, causant demisèries i exclusions, que ten-deixen a perpetuar-se (o inclòsaguditzar-se) durant el governde la Concertació. I de recor-dar activament a companyscom la Claudia López, assas-sinada fa 10 anys en el trans-curs de la guerra social.

Setembre Negre 2008: laflama continua vivaLes mobilitzacions que posenfi a l'hivern i deixen pas a laprimavera Xilena no han estattan contundents com en anysanteriors, incloent la típicamarxa al cementiri que enaquesta ocasió s'ha realitzat el14 de setembre. Així ho exem-plifica el fet que els "pacos de

roig", membres del PartitComunista Xile encarregats demantenir "l'ordre" intern de lamarxa no han hagut d'intervenir. Però sempre hi ha lloc per a dis-turbis... així ho corroboren les jatradicionals sortides de laUniversidad Pedagógica del"Macul con grecia" durantaquests dies, que han aconse-guit que algunes unitats de"zorrillos" i "guanacos" (furgone-tes policials llançadores de gas iaigua, respectivament) es man-tinguin permanentment als vol-tants d'aquesta "institució edu-cativa". O les voluptuoses nits del'11 a les poblacions perifèriques(Villa Francia, Cerro Navia,Pintana, Estación Central,...) dela ciutat acompanyades no sola-ment d'artefactes incendiaris,sinó en moltes ocasions d'armes

de foc (que li diguin sinó als 4carabineris ferits aquest any perbalanceres, o potser fa faltarecordar el cas del cabo Vera,abatut d'un tret al cap l'11 desetembre passat a la "Poblaciónde Pudahuel"). En part aquestdescens en l'activitat s'ha pro-duït per l'augment de les mesu-res policials emprades pels cos-sos repressius de Bachelet: rea-litzant amplis cordons policials ales poblacions, estrenyent elsetge policial cap a tots aquellssubjectes de participar en lessenyalades mobilitzacions omillorant l'armament dels efec-tius (amb "chalecos" anti-bales icascos d'acer, visors nocturnsper contrarestar la foscor queimplica la pràctica subversivadels "cadenazos", aparells dedispersió audífona d'última tec-nologia,...). Mesures policialsque han causat un nou difunt aposteriori, en aquest casMarcelo Antonio, que morí perun edema pulmonar el 18 de

setembre passat a causa de lescontusions rebudes mentre parti-cipava de la "disbauxa nocturna".Però per combatre el poder notothom recorre a la participacióen els més que previsibles alda-rulls del Setembre negre. Algunsaltres prefereixen els extintorscarregats de pólvora o la irrefre-nable combinació d'àcids i ele-ments casolans per il·luminarles lluites socials. És així com elBanc Bci d'un carrer cèntric deles zones riques de la capitalsucumbí el 10 de setembre al'acció de l'autodenominat"Grupos AnarquistasRevolucionarios" o com laTercera Comisaría de Santiagoes veigué amenaçada pel"Comando Johnny Cariqueo".Ineficiència policial o operati-vitat dels grups d'afinitat anti-

a u t o r i t a r i s .El "modus operandi" dels grupsanarquistes (que han arribat areivindicar uns 40 incendis iexplosions en els últims dosanys) contra els interessos delcapital a Santiago de Xile estàdeixant en rídicul als tan tutejats"ratis" (policia d'investigació delscarabineris), incapaços fins almoment d'encausar a una solapersona per aquests atacs tanexplícits. Tan desesperats estan,que segons sembla el ministerid'interior Xilè ha hagut de recó-rrer a la formació de personal acàrrec de membres de les poli-cies italianes i espanyoles on lapràctica repressiva contra grupsanarquistes acumula una llargatrajectòria i experiència. Però unindici que sens dubte provaaquest fet han estat les dues ope-racions policíaques pràcticamentinfructuoses i de "baix perfil",desenvolupades contra grupsanarquistes i encaminades sensdubte a mostrar uns resultats

necessaris per salvaguardar la tannecessaris legitimitat policial.La primera d'elles fou efectuadael 26 de setembre de 2006 con-tra sis anarquistes (un dels qualsera barceloní) que habitavenl'immoble okupat de la CalleIgnacio 165. Operació realitzadasota les ordres del, fins llavorsencara viu, Director General delsCarabineros, José Bernales. Elsjoves foren acusats de tenir unaquarantena d'ampolles de vidre ialtres materials tan "perillosos"(com àcid moriàtic per a descon-gestionar canyaries o monedesde 5 pesos d'alumini), destina-des suposadament a la fabrica-ció de còctels molotov i bombesde soroll. Aquesta operació esrealitzà després d'una àmpliacampanya mediàtica, condem-natòria de l'incendi perpetrat pel

bloc negre al Palau de la Monedadurant la marxa de l'11 del2006, comparat mediàticamentamb el què es produí durant elcop d'estat de Pinochet. Però lesacusacions contra els joves s'es-vaïren poc a poc, deixant deser responsables d'una autèn-tica fàbrica d'elaboració d'ar-tefactes casolans a passar aestar en llibertat condicionaluna setmana després.La segona, molt més recent iencara inconclusa, es produíel passat 8 de setembre de 2008quan tres persones foren detin-gudes i posteriorment empreso-nades acusades d'encartellarpresumptament cartells, quecridaven a la guerra social imostraven com es fabricaaquest còctel subversiu taneficaç de nominació russa.

Un còctel explosiu prometedor:Diversos són els factors que enspoden ajudar a entendre la con-flictivitat emergent que té

immers Xile en una calma méstensa que la nostra, més enllà dela idealització inconscient quemoltes de nosaltres solem realit-zar: la més recent entrada a lademocràcia partidista que mantéel recel de bona part de la socie-tat als pacos (carabineris)repressors. Un accés més fàcil aarmament derivat, en bona part,de les partides enviades als anys80 per Cuba i la URSS als com-batents comunistes del FrentePatriótico Manuel Rodríguez quesegueixen en curs; les enormesdesigualtats socials en un delspaïsos amb una economia mésforta de Llatinoamèrica; l'enor-me cost de la vida; l'herènciaorganitzativa de les poblacionsperifèriques i la forma arqui-tectònica en què estan incons-cientment construïdes, més pro-picies per a l'enfrontament, laclandestinitat,...; l'emergènciade grups anti-autoritaris i anar-quistes derivats del treball realit-zat durant les dècades anteriorsi del desengany de la joventutamb les organitzacions tradicio-nals; l'aproximació de personesderivades dels grups armats dels80-90 a les idees llibertàries; l'e-xistència de descontentamenten molts altres àmbits socials(estudiants, professors, serveispúblics,...) que els merament"polititzats"; l'encara vigent com-bat mapuche amb molta presèn-cia al sud del país,...Caldrà veure la capacitat de res-posta dels grups organitzats a lamés que previsible onadarepressiva que es desenvoluparà(segurament) a curt termini perfer front a tants factors i atacsdesfavorables pel poder. Lasuperació d'aquesta fase perpart d'aquests grups podria sig-nificar un salt qualitatiu en lalluita de classes. Esperem queno passi com a l'estat espanyol oa Itàlia, on aquesta onada haaconseguit parar part de lespràctiques més destructives iconvertir les lluites socials endebats teòrics, mansturbacionsnostàlgiques en un passat millori manifestacions folklòriquespoc contestatàries.En definitiva, pels amants de larevolta cal estar atents a les llui-tes, no solament d'aquest país,sinó també de l'efecte papallonaque poden tenir sobre les activi-tats dels companys d'Argentina iUruguai, en el què algunscomencen a denominar com atriangle anarquista deL l a t i n o a m è r i c a .

Xile: més que paraulesXile, setembre de 2008

Enviat especial

U

Actualitat/ internacional

// 24

Didàctica

ls "moviments en defen-sa del territori" hanemergit i s'han consoli-dat amb força en

aquests darrers anys, però defet s'enllacen directament ambels moviments veïnal i ecologis-ta dels anys 70, no només anivell estructural (organització,finalitats...) sinó també perso-nal (no són poques les indivi-dualitats que hi tenen una llar-ga trajectòria). Sota aquestnom s'agrupen diferentscol·lectius, objectius i inten-cions, acompanyats de les per-tinents diferències a nivell ide-ològic. Malgrat això compartei-xen dues característiques a des-tacar, una en relació als objectiusi l'altra a les relacions de poder. En primer lloc s'oposen a dife-rents "agressions al territori" i,consegüentment, el "defen-sen", com les generades per lesinfraestructures de mobilitat ienergètiques, l'explotació delsrecursos naturals o el creixe-ment urbanístic; en són exem-ples les conegudíssimes reivin-dicacions en contra el 4rtCinturó, la MAT, el pla Caufeco, en un àmbit més proper, lesmines de potassa del Bages.Darrerament també han assu-mit la crítica a les formes degestió territorial i de la infor-mació al respecte, com en elcas del minitransvasament del'Ebre a Barcelona, les averiesde Renfe o les fugues de partí-cules radioactives de les cen-trals nuclears. En segon lloc,les reivindicacions i l'organitza-ció són d'iniciativa eminent-ment popular, ja sigui a títolindividual o col·lectiu, en frontdel domini exercit per les admi-nistracions públiques i lesempreses sobre el territori i elsrecursos. Aquests movimentspoden entendre's, en aquestsentit, com una reacció socialen front a unes relacions depoder desiguals, com un clamdels individus i els col·lectiusa poder participar en les deci-sions polítiques, tecnològi-ques i econòmiques. Davant d'això, la reacció del'Estat (al llarg i ample de laseva jerarquia político-adminis-

trativa) i de les empreses (enconnivència amb aquestaestructura) d'intransigència id'enrocament no només és, pertant, fruit de la seva creença enla possessió monopolística dela capacitat d'ordenar i gestio-nar el territori -de fet com enqualsevol altre aspecte social-,que quasi totalment la té, operseguir els seus interessos(polítics o econòmics), sinótambé la por de perdre poder iser deslegitimat. D'aquí quel'administració pública i lesempreses busquin la desapari-ció d'aquests moviments, jasigui per absorció dins de lalògica estatal i capitalista o béla seva desestructuració i dis-solució. Al respecte d'això, nosón pocs els col·lectius quehan desaparegut, que han estatabsorbits pels partits polítics ohan acabat negociant engrunesamb l'Estat, però aquest és unaltre debat en el que no entraréara. En el fons, en definitiva, elsmoviments territorials són unapugna ideològica aparentmententre uns grups dominats i unsaltres de dominants, essent elterritori alhora l'espai i l'objected'enfrontament; de defensa delsprimers i d'agressió delssegons, d'acord al discursmetafòric d'aquests moviments.Una primera qüestió que calplantejar, doncs, des d'unaperspectiva llibertària és el dis-curs d'aquests moviments (queevidentment no comparteixentots) i la seva lògica. Parteixend'una concepció dual de lesrelacions de poder, dividint elsindividus i les institucions endues classes, però ¿realmentens trobem en una situaciósocial dicotòmica, dividits entreunxs dominatxs i unxs domi-nantxs? Segons aquesta lògica,una, la dominant, és vista iinterpretada com el "mal", quecerca l'acompliment dels seuspropis interessos i per a fer-hodestrueix i agredeix el territori,explota els recursos naturals.L'altra, la dominada, en la ques'originen els moviments és el"bé", que en front del "mal"cerca defensar el territori de lesagressions de l'altra. El cert,però, és que les relacions depoder no només s'exerceixendes d'un grup a l'altre, sinó que

també es reprodueixen entreelxs dominatxs. En aquest sen-tit resulta interessant pregun-tar-se en quin grau reproduei-xen estructures autoritàries.No són poques les plataformesi entitats que s'han erigit (o hovolen fer) com una avantguardaque creu representar legítima-ment uns suposats interessoscol·lectius que en realitat sónexclusius dels seus membres.En aquest sentit, els movimentsreprodueixen la mateixa retòri-ca que l'Estat: ambdós suposenque els seus interessos sóncol·lectius, per emmascarar laseva particularitat. Però el pro-blema no rau en que siguininteressos particulars, sinóque, com exposava MaxStirner, en creure i imposar-loscom a suposadament col·lec-tius, en elevar-los a sagrats; endeïficar, en definitiva, una entitatsuprema anomenada "territori", ala que tothom ha de retre culte.Partint d'això cal qüestionartambé les relacions de poderde l'ésser humà envers al terri-tori: només l'Estat i les empre-ses són les responsables de laseva explotació? És que la restano consumim espai i recursos?La construcció metafòrica de ladefensa i l'agressió, permet alsmoviments presentar-se comels garants i els defensors i,com a tals, consideren queestan en posició de la raó.Aquesta és, de fet, una posiciómolt autoritària, reproduintaltra vegada la lògica antro-pocèntrica, estatista i capitalis-ta. No només això, per aquestmecanisme també s'apropienconceptualment del territori, ien fer-ho obliden que el territo-ri i els recursos són parcel·lesde propietat privada i estatal.Això els allunya de vehicular undiscurs més efectiu; potserseria més apropiat defensar elterritori rebutjant-ne la sevapropietat i parcel·lació, i l'a-propiació dels beneficis obtin-guts, però sobretot la idea queel territori pertany a l'ésserhumà, i que està a disposició del'ús i abús d'aquesta espècie.De forma particular, elscol·lectius i individualitatsanarquistes en general no s'hanposicionat gaire o ho han fetseguint la inèrcia dels propis

moviments; en tot cas, li hamancat un discurs propi, queresta per construir. És cert quealguns col·lectius i individuali-tats han generat un importanttreball, però moltes vegades hiés evident la manca d'una refle-xió profunda i coherent a nivellconceptual i des d'una perspec-tiva anarquista. Les diferentstendències àcrates tenen molt adir i a criticar sobre el model dedesenvolupament que es trobaa la base de les infraestructuresde transport i energètiques, delcreixement urbà, de l'explota-ció dels recursos naturals... aixícom de la gestió del territori,del poder sobre aquest o lapresa de decisions i els agentssocials que les prenen.Aquestes qüestions s'han dedirigir tant al cantó de l'Estat idels seus sequaços i còmplices,com al dels moviments endefensa del territori. La manca de reflexió en elsespais llibertaris es pot exem-plificar en l'ús i abús del con-cepte "especulació", que apa-reix constantment, fins al puntque ha esdevingut obligatoriutilitzar-lo per legitimar elspropis discursos en defensa delterritori, però som capaços dedefinir-lo? o d'identificar elsmecanismes pel qual s'exer-ceix? o quins mecanismes espoden usar per a contrarestar-la? O, més greu encara, aques-ta mancança s'ha traduït enestratègies deficients: ¿s'ésconscient que, en una situacióde preus creixents del sòl, com

fins fa poc es donava, la para-lització dels processos devenda que propugnaven elsmoviments contribuïa de formadirecta en l'especulació? Si nos'aconseguia paralitzar total-ment, el preu del sòl podiahaver augmentat a causa delpas del temps. Un altre exem-ple: en algunes ocasions s'hanpogut llegir en publicacions lli-bertàries, com en el pèsolnegre mateix, textos reclamanta l'Estat, encara que no de formaexplícita, que compleixi amb unrol de bon gestor del territori.Un darrer aspecte a tenir encompte és el fet que, malgratque els col·lectius i individuali-tats anarquistes han estatcapaços d'elaborar propostesalternatives de gestió del terri-tori basades en models noautoritaris (almenys teòrica-ment) ni agressius amb el terri-tur, com poden ser els deldecreixement i de l'autogestiólocal, no han estat capaçosencara de traslladar-los alsmoviments de defensa del terri-tori, quedant-se moltes vega-des únicament en el guetoanarquista on no han passat deser experiències aïllades.

Els moviments en defensa del territori:defensa? territori?

En els darrers anys hi ha hagut un creixement destacable del que s'ha anomenat genèricament com a "moviments en defensa delterritori", i aquest text vol ser una petita reflexió des d'una perspectiva anarquista a l'entorn d'aquests. No es tracta d'una revisiódogmàtica, del què són o haurien de ser, sinó d'apuntar una sèrie de qüestions que els col·lectius i les individualitats llibertàriespodríem tenir present.Manresa, octubre de 2008

Hiram Gascoigne

E

// 25

Antipatriarcal

Per a ells els honors, per a elles l'oblit

om cada any, s'orga-nitza la MarxaHomenatge alsMaquis des de diver-

sos col·lectius del territori ambla finalitat de recordar la lluitaper la llibertat que tant s'haamagat des de la història ofi-cial. Una història que sempres'ha explicat des d'una visióandrocèntrica, com un més delsmecanismes patriarcals, i queha desvaloritzat i omès el tre-ball de les dones en la lluitaper un canvi social. Amb aquest text el que prete-

nem és exposar i retre reconei-xement al paper de les dones.Una paper que ha estat invisibi-litat i que sense aquest no espodria entendre la història ni lalluita i resistència maqui. Comdiu Remedios MonteroMartínez, guerrillera maqui: "Dela dona mai s'ha dit res i hemlluitat sempre: abans, durant idesprés de Franco". En la majoria de conflictes itambé en la resistència maqui,la dona ha desenvolupat unpaper important en la reraguar-da. Segons el guerriller gallecFrancisco Rey Balbís "Moncho":"Més del 45 % de la nostra gue-rrilla eren dones. S'entén: nocom a guerrilleres permanent-ment a la muntanya, però si enla resta de les activitats". Elpaper de la dona anava molt lli-gat a les condicions socials quehi havien a l'època: feien majo-ritàriament un treball clandestí,ja que eren elles les que esta-ven entre la població. Les sevestasques eren molt diverses, desde ser punt d'enllaç en llocs

estratègics fins a donar suportlogístic als grups armats.Aquest tipus de suport submi-nistrava aliments, medecines,armes, informació, desinforma-ció a l'enemic, ... Tot i ser tas-ques majoritàriament de caireassistencial, el nivell de com-promís i les repercussions d'a-quells actes eren importants.Moltes d'aquestes dones vanser assassinades per negar-se arebel·lar el lloc d'estada delsgrups o empresonades percol·laborar amb els maquis.Aquestes últimes sovint hanestat objecte de desprestigi capa la lluita maqui. Se les ha vol-gut acusar de que la seva funcióa la guerrilla era "proporcionardiversió" als guerrillers, obli-gant-les a firmar sota torturadeclaracions que anaven enaquest sentit. Com diu la gue-rrillera gallega, ConsueloRodríguez Lopez "Chelo": "El queno admeto que diguin els llibresni la història, és que fóssim unesputes. Això és el que deien elsfeixistes i la Guàrdia Civil". Tot i que la majoria de donesvan participar de la lluita realit-zant tasques als grups desuport, algunes d'elles vanprendre part en l'acció directa.Moltes d'elles hi van arribardesprés d'estar un temps a lareraguarda. Cal dir, que enaquella època hi havia també,repartició de rols dins del movi-ment maqui i per això s'aga-fava una actitud pater-nalista vers les donesguerrilleres. Enaquest sentit, segonsFrancisco MorenoGómez en el seucapítol "La mujer i elmovimiento guerri-llero" , les tasquesmés destacades en elcamp de l'acciódirecta que realitza-ven la dones van serels atracaments, elssegrestos o les guàr-dies de campament.

Tot i així trobem iniciativesautònomes d'acció directa enalguna de les guerrilleres, comés el cas de "La Paquita". Tot ique hi ha diverses versionssobre el fet, podem aclarir quela Paquita formava part del grupanarquista de Francisco Mario.El fets succeeixen a un bar delbarri Xino de Barcelona a l'any1947. S'organitza una operaciópolicial per a enxampar el grupi "La Paquita" agafa la iniciativatirant una granada a l'interiordel bar, on suposadament hihavia els agents policials.Segons la versió de JuanBusquets Verges, "El Senzill", laPaquita va ser assassinada en eltiroteig que va succeir desprésamb la resta de policia. Un altrecas especial és el de la TeresaPla Messeguer, "La Pastora",que va patir una doble repres-sió: ser guerrillera i hermafrodi-ta. La història d'aquesta perso-na ha estat molt marcada pel fetque quan va néixer no tenia unsexe definit (el que avui en diaentendríem com hermafrodita).A la seva partida de naixementla van inscriure com a dona. Amesura que va anar creixent,e l s

seus trets masculins es feienmés evidents. Tot i ser una per-sona sense cap ideologia políti-ca coneguda, arran d'una agres-

sió provocada per part d'agentsde la Guàrdia Civil (la van ridi-culitzar en públic obligant-la adespullar-se) i dels fets ocorre-guts a la masia on ella treballa-va com a pastora (la masia vaser cremada al descobrir ques'amagaven maquis) va optarper canviar d'identitat sexual iincorporar-se amb els maquis.El seu nom de guerra va ser"Durruti" i va estar 20 mesoscom a maqui en els

grups d'El Catalan i El València.Quan alguns dels seus mem-bres van passar cap a França,ella es va quedar a Andorra fenttasques de contraban. Va serallà, al març de l'any 1960, onles autoritats andorranes la vanentregar a l'estat. Va ser empre-sonada primer a una presó dedones i, després d'un examenforense, va passar a complircondemna a una presó d'homeson s'hi va estar 17 anys.Malgrat la poca informació quehi ha sobre dones guerrilleresen acció directa, hem pogut tro-bar alguns noms que cauen enl'oblit : La "Chelo", la "Reme", la"Rosario", "La Pastora", " Celia","Sole", "Rosita" i moltes més, lesquals no hem pogut trobarreferències. Totes elles han esde-vingut personatges invisibles.


Columna Clitoriana

C

Bi.cilindrics, s.c.p. C/ Raval, s/n

08272 Sant Fruitós de Bages Telèfon i fax: 93 876 03 09Especialit at en Moto Guzzi

Fanàtics de les OSSA i DUCATIServei DERBI

Mòbil: 639 1 1 25 58 web: http://personal2.redestb.es/bi.cilindrics

Persona de cont acte: Pep.e-mail:[email protected]

MATERIAL TÈCNIC DE MUNTANYA

LA NOVA BOTIGA DE MUNTANYA DE MANRESA

Psg. Pere III 49-51 (Galeries Manresa Centre)Local 15

Tel. 93 874 86 13


x Una paper que haestat invisibilitzat i quesense aquest no es podriaentendre la història ni lalluita i resistència maqui.

x Moltes d'aquestesdones van ser assassinadesper negar-se a rebel·lar ellloc d'estada dels grups oempresonades per col·lab-orar amb els maquis.

Humor// 26

Poesia/ Varis

La vida no sempre ens porta per on volem:el destí té la seva pròpia història i,

moltes vegades no és la que un voldria.

Camins diversos i no sempre fàcilsque et fan prendre decisions.

És llavors quan et replantejes un seguit de cosesi et fas una sèrie de preguntes.

Aquestes es responen amb uns canvisen el teu plantejament i estil de vida;

que, per alguns, poden semblar radicals;però, que per a tu eren, des de feia temps, necessaris.

Ímpetu i espontaneïtat,força i responsabilitat;

el què has de fer,o el què vols fer.

El dilema etern: el què et convéo el què el diu l'instint.

Un grup amb un objectiu comú,pel què creus que val la pena,

independentment de la ideología personal de cadascú.

I en aquest ambient,contràriament al que es podria pensar,

el què importa ets tu:com a individu i

com a pròpia personalitat.

Perquè això és el què verdaderament importa:en el què creus, materialitzat en un projecte i en un grup.

Uns ideals i pensaments PROPIS,els quals formen part de la teva vida

i, precisament per això ningú té res a dir-hi;o almenys hauria de ser així: fer i deixar fer.

Disha

Passa un carroi la telera hi té al damuntl'illa de Pasqua. La carretera és una gregad'àvia sueca i ull antic.Sent venir el cosí Dalmaumolt abans de la tempesta. De la vara hi penja un ramd'all i cascall.Un fuster amb carade faune enamoratve saltant per fer-li trenes.A casa seu hi ha novetat:ha nascut l'àngel rebelde sota l'om, que afuat de soca, orà sens veu per la llegenda. Temps ha, en el vergerhi parà taverna el vell dimoni,car l'hivern no se n'anava, plantà el fred de llengua marei tornà mut l'ambre de l'astre. Cada corba de la roda té el color d'un roc distint:la llicorella del Conflentequidista amb l'aspre marbre deBegur i amb el basalt de vora Olot.

La contraperna és tota negrai hi ha inscrits noms de drapaires: Orellaroja, Caraesquinçada iPoudevida. Hi ha l'instint d'una cançó lleugera i planadonant voltes per la barana. En el descans hi ha el no fer remés que no pas no cal fer re. Passa un carroi la telera hi té al damuntla fosca nit. La carretera creua un filde serpentines. La masovera es descambuixa i el fuster mai no l'atrapa. Fam de faune volent trena queda a baix, a la rodera. Rodant per vetusta drecera'riba al mig de l'envelatun poema en dia de festa...

blanCalluM

3108

Ens ha deixat l'amic i company Jofre Cruz


www.berguedallibertari.org

L'amic i company Jofre Cruz va morir el 26 d'agost al vespre a l'hospital deBellvitge de Barcelona. Ens ha deixat després d'una ràpida i greu malaltia.Els teus amics i companys del Centre d'Estudis Josep Ester Borràs, del'Ateneu Columna Terra i Llibertat i del pèsol negre no t'oblidarem mai. Desd'aquí expressem els nostres ànims i condols a la família i a la resta d'amicsdel Jofre. Que la terra et sigui lleu company!

FESTA MAJOR PENSAMENTS

Ressenyes Breus // 27

c/ de la sabateria(Manresa)

casal els car lins cuina vegetarian

a C/ passeig, 7telf· 8321164Santpedor


l Centre d'Estudis JosepEster Borràs acaba de publi-car les memòries delSenzill. Joan Busquets

Verges, el Senzill, és un company lli-bertari que va fer de guerriller a l'AltLlobregat i el Cardener durant un anyentre el 1948 i el 1949. El Joan vaactuar, entre d'altres, amb guerrillersberguedans com Ramon VilaCapdevila i Marcel·lí Massana, anar-quistes de la Confederació Nacionaldel Treball (CNT) que no van donar-se per vençuts i, acabada la guerra,van continuar la lluita contra el fei-xisme. En la seva lluita, el Ramon Vilahi va deixar la vida l'any 1963.

Les memòries del Joan van ser publi-cades en un primer moment enanglès i al 1998 en castellà per laFundación de Estudios LibertariosAnselmo Lorenzo de Madrid. El llibreque ara presenta el Centre d'Estudis Josep Ester Borràs de Berga ha estat traduït al català,el text ha estat ampliat per l'autor en una cinquantena de pàgines (explicant la seva infan-tesa per exemple) i ha estat ampliat també el nombre de fotografies.

La narració que parteix de la seva infantesa a Barcelona durant la guerra civil i la revolu-ció social del 1936-39, de la seva adolescència i primera joventut el gris i cruel primer fran-quisme. El seu primer contacte amb l'anarquisme. Ens explica el seu primer intent de fugircap a França a buscar una situació millor i de la seva primera estada a la presó. Ens expli-ca també la seva vida a França a mig camí de l'immigrant i l'exiliat. La seva militància a lesJoventuts Llibertàries i la seva determinació de prendre les armes. La primera trobada ambMassana i el seu primer i dur viatge travessant la frontera espanyola. Un any de sabotat-ges, i intensos viatges cap a un i l'altre costat de la frontera. La caiguda de 1949. La sevadetenció i la condemna a mort. Molt destriable és les vivències que ens explica estant ambla resta de condemnats a mort esperant el final. La conversa amb el Tarantula i ambManolo Sabater són molt especials, emotives i emocionants. També el que se'ns explicadel grup del carrer de la Cera o el moment en que li és commutada la pena, el dia abansque assassinin al Manolo i el Saturnino. Després el relat carcelari, que suposen vint anysde presó són un referent d'algú que ha viscut una realitat d'una duresa extraordinària i hasortit prou bé per a poder-ho explicar. No tots van poder, el mateix José Ibañez -companyde presó del Joan- mai va superar-ho i havent sortit de la presó va morir sense haver-seadaptat mai la "llibertat" de l'exterior. El Joan surt de la presó al 1969 i segueix el relat peldifícil món que es troba qui ha estat tancat des del 1949. A fora, la dura adaptació, el tre-ball en favor dels presos i els des de fa quinze anys un dur treball per reivindicar la lluitadels guerrillers per tal d'exigir la seva reparació moral i també material. Presentacions aBerga, a la ZTA Banzai de Manresa, a Can Vies i la FELLA de Barcelona ens ha possibilitatconèixer una persona extraordinària.


Pep i tu

E

El Senzill. Guerrilla i presó d'un maquiJoan Busquets Verges

Centre d’Estudis Josep Ester Borràs, 2008

a primera biblioteca públicade Catalunya ideada i cons-truïda el 1918 perquè tot-hom, sense exclusions

socials de classe, pogués fer-ne ús.Per primer cop la gent de Sallentamb pocs recursos però sobrats degana per la lectura, els llibres i elconeixement de tota mena, tenien alseu abast el servei de préstec de lli-bres, igual com el que coneixem avuien dia. Això va ser un avenç, la cul-tura ja no estava en mans d'uns pocs.El que es vivia en aquells anys, era pro-grés saludable. La classe treballadoraaconseguia drets, dignitat i cultura.

Acabada la guerra civil, els guanya-dors van apropiar-se de tot , el cleroi el dret de conquista ho feren impo-sant el nom del sant sallentí claret a labiblioteca, quan l'esperit era totalmentcontrari al pensament eclesiàstic.En l'actualitat, els llibres són en un altrelloc i amb ells el nom, que des del 1940segueix representant la manera coml'església tracta l'educació i la cultura.Amb l'homenatge a la persona deJoan Puig i Elías, sallentí, mestrepedagog, anarquista i amb influèn-cies de Ferrer i Guàrdia, l'antigabiblioteca recupera el seu valor històrici la seva essència, portant per nom CEN-TRE CULTURAL JOAN PUIG I ELÌAS

Joan Puig Elies i la biblioteca deSallent

Sallent, octubre de 2008

un del poble

L

Som les persones de "BergaPodrida", el programa endirecta, de tres hores, que finsfa ben poc hem estat emetentdes de Ràdio Korneta, ràdio a

la qual vam donar vida. Consideremde justícia explicar a tothom que:

Després de tres mesos d'insistència, lagent que feia el programa "Un altrematí és possible", "Veus de la terra" il'encarregat de la franja de Hip-Hop,pares de Ràdio Korneta, membres del'Ateneu de Cal Corneta i/o membresi/o simpatitzants de les CUP de Berga,han fet fora de Ràdio Korneta a lespersones que fèiem el programa"Berga podrida", mares i pares tambéde la ràdio. Això ha suposat la mortdel projecte de Ràdio Korneta (lliure iautònoma) i està possibilitant la crea-ció d'un projecte de Ràdio afí a l'es-mentat Ateneu i a les CUP, sense críti-ques incòmodes.

Nosaltres hem insistit fins a l'extrem lanecessitat que la ràdio continués (capprograma ni cap veu ens feia nosa)mentre ells insistien en què volienseguir amb la Ràdio però sense nosal-

tres. La seva decisió unilateral ens haestat imposada. En definitiva, ens hanfet fora.

El motiu de l'expulsió: criticar des delnostre programa la decisió de la CUP ila resta de polítics de l'Ajuntament deBerga d'aprovar l'ordenança de civis-me.

Les persones que ens han fet fora nitant sols han respectat "l'acord" queells mateixos van forçar (o imposar)per tal de repartir "materials" de laRàdio, devent-nos encara 560 euros. Iestant apunt d'emetre aprofitant-sedel nostre treball i del dels nostrescompanys de Ràdio Bronka.

Som moltes les que lamentem la mortd'aquest projecte i igualment, lamen-tem les dinàmiques de censura i auto-ritarisme que han acabat amb ella.També és destacable en negatiu lamanca d'ètica d'aquesta gent quedavant de crítiques polítiques i davantla impossibilitat de defensar-se enaquest terreny, han optat per l'atacpersonal i familiar, l'assetjament, lamentida i les agressions. Però cal quesàpiga tothom que mai no ens farancreure!

Han matat Ràdio Korneta Berga, octubre de 2008

Berga Podrida

S

Entrevista

u vas néixer aBarcelona i durant laguerra civil un nen, oi? Jo vaig néixer l'any1928 i durant la

Guerra Civil, al 1936, doncstenia vuit anys.

El teu contacte amb la CNT i l'a-narquisme en general d'on prové?Ve una mica de família: el meupare era de la CNT, gent quevenia a casa, va ser delegat deltaller on treballava però aixòdurant la guerra i clar, jo era unnen. Després vaig entrar en con-tacte amb un company que, pre-cisament, després el van detenir.

A la postguerra això, oi?Sí, sí, això va ser l'any 1945-1946. Anys després de l'entra-da dels franquistes a Barcelona,treballant a la Hispano-Suizavaig tenir contactes amb aque-st home que hem va iniciar enl'anarquisme, deixant-me lli-bres, el primer SembrandoFlores de l'Urales i a mi em vaimpactar i vam estar parlant iva tenir certes atencions ambmi. Després d'aquell primercontacte em va deixar més lli-bres i dialogàvem sobre l'anar-quisme, anava a casa seva i emva dir que anés alerta queaquests llibres estaven pro-hibits, fins que un dia vaig anara casa seva la seva dona em vadir que l'havien detingut.Després vaig saber que l'haviencondemnat a diversos anys depresó per deixar llibres. Llavorsestà tot dit el que era aquellrègim. A mi aquell règim emqueia molt gros i com a mi, a lamajoria de la gent, el que passaés que l'altra gent no esmovien, i per això vaig marxar

a França, fastiguejat de tot allò.Allà vaig tenir contacte amb elsrefugiats polítics i em va sor-prendre molt la gran solidaritatque hi havia. I llavors vaig con-tactar amb els que tenia mésafinitat: els anarquistes. Vaigdemanar l'entrada a lesJoventuts Llibertàries que lla-vors estava bastant forta enaquell centre miner on estavajo que era Cransac. I vaig teniractivitats, venent els diaris comel Ruta, fent festivals... i elsdiners que recollíem doncs elsenviàvem als lluitadors queestaven a Espanya, siguin elspresos o els guerrillers... Jodesprés vaig voler-me provar ami mateix, que podia fer mésque tot això i vaig tenir con-tacte amb Marcel·linoMassana. Ell em va dir: "pensa-t'ho bé", "ja està pensat" -vaigdir-, malgrat tot em va aconsel-lar que no anés que era massajove..., però ni el vaig escoltar.D'aquesta manera vaig baixaramb el Massana i el seu grup.

Anàveu gaires?Vuit o nou, més el Ramon Vila iel Pernales que estaven a labase de Berga. El Ramon estavaferit d'una ràfega a la cara i elva atendre el Cosp, allà a labase. Quan vam arribar a la CalMoreno, que per cert jo vaigarribar amb els peusdestrossats d'ampolles, vaigconèixer al Ramon. El Ramonportava la cara rústica de lesferides i de les cremades, noméseren els ulls que tenia expressió.

Així vas passar un any més omenys no?Sí un any amb els grups demuntanya i després com quetenia nostàlgia de baixar aBarcelona i vaig contactar ambel Pep Sabaté que estavapreparant gent per baixar. Hihavia diversos grups, entre ellsel "Cubano", els "Primos"..., i elde Sabaté. A mi van ficar-me aldels "Primos" per baixar i elRamon va ser el responsablecom a guia. La baixada d'aque-ll grup va ser un desastreperquè no estaven acostumatsa caminar. Després d'un acci-dentat viatge a Barcelona emvaig entrevistar amb el Pep i livaig explicar que les armeshavien desaparegut. Total quedies més tard vaig saber pelPep que Manuel Sabater, el seugermà, havia sigut detingut ique estava a Mollà i va dir quevolien anar a alliberar-lo i li vaigdir que contés amb mi. Moltmés tard vaig saber que tambéhavien detingut a l'italià i quehavien ferit una altra vegada alpit i a la cara al Ramon. Ramon

va anar a Berga i es va fer curarpel farmacèutic. El Manolo vaser interrogat per la GuàrdiaCivil i el passejaven per totsaquells contorns i a l'Italià livan aplicar la llei de fugues.

Llavors no vas tornar ja aFrança.No, no em van deixar, em vandetenir. Resulta que al carrerTrafalgar van matar al PepeSabater.

Una trampa?Sí, abans va caure algú, i estavatot allò ple de policia, tots elsbalcons plens esperant-lo. I und'ells el va disparar per l'esque-na i el Pep es va girar i el vamatar, però ja ferit de mort.Sabaté encara va córrer i vacaure prop del passeig de SantJoan davant d'una farmàcia. Iallà va morir i li van trobarentre la documentació l'adreçadel meu pare. Va oblidar tren-car-la, va ser un fallo, perquèaquestes coses s'han deguardar de memòria. I em vandetenir a mi. Em van dur a ViaLaietana i allà em van interrogardurant tres setmanes aproxi-madament i després em vanenviar a la Modelo de Barcelona.Tot això ho explico al llibre eh!

Un cop a la Model et condem-nen a mort i un cop commuta-da et passes vint anys a lapresó...Sí em van condemnar a mort,i van afusellar a Saturnino perser delegat de grup i aManolo Sabaté per ser germàdel Pep i el Quico.

Explica'ns l'anècdota del quesignificava per vosaltres l'arròsamb lletSí, és una anècdota que a miem va tocar molt endins. Ambel Manolo vam dir que: "si ettreuen en a tu o en a mi peranar-nos a matar demanaremun arròs amb llet perquè veginque no ens acolloniran". Ell vaestar d'acord, a ell li agradaval'arròs amb llet i a mi també...,doncs no era un gran sacrifici.L'únic que havia que fer-ho enaquell moment. Com que va serell que el van anar a afusellardoncs va demanar ell l'arròsamb llet i les monges queestaven per això, per a la últi-ma voluntat estaven tant acol-lonides que no es van atrevir iva ser un funcionari que va tru-car la dona que li fes un arròsamb llet i se'l va menjar i totsvan quedar van acollonits.L'endemà m'ho va dir un pres ijo no vaig explicar res de l'ar-ròs amb llet. El pres em va dir"que cojones tenia..." i jo ho

vaig veure d'una altra manera:havia complert amb la sevaparaula i això m'ha afectat pertota la vida i a més per mi ManoloSabaté era un gran amic.

Dels vint anys de presó vas pas-sar la major part a València idesprés a BurgosSí, a València vaig aprofitar eltemps com tots d'una manerao altra. Malgrat la gana, estu-diar així era difícil, vaig estu-diar música i també vaig estu-diar cultura general.

Amb un intent de fugaSí va ser el 7 de febrer de 1956.Amb un pres comú i ambGómez Casas que havia sigutsecretari general de la CNT iautor de varis llibres. Era unbon amic. El dia de la fuga elcomú no va complir alhorad'esperar-nos avall un cophaguéssim baixat la façana deSant Miquel de los Reyes. Elcomú un cop avall va perdre elnord i va sortir corrent de man-era que vaig saltar, vaig tirar-mesense veure que havia unasèquia i em vaig trencar la cama.

Et van castigar tot i estar ambla cama d'aquella maneraI tant! Després d'estar set diesen una cel·la i després que elscompanys de l'exterior fessinun bon escàndol em van portara l'Hospital Provincial deValència on em va operar LópezTrigo un home republicà i amicde Progreso Fernández (un delsfundadors de la FAI). ElProgreso em va venir a veure,tenia la cama a punt de la gan-grena i va aconseguir l'an-tibiòtic que em feia falta.

Després vas anar a parar aBurgos però el que m'interessamés és quan surts de la presó iels problemes que tens perintegrar-te a la societatHome després de 20 anys surtsa un món que no coneixes, jotenia 21 anys quan vaig entrar ivaig sortir amb 41. Les cosescanvien, mentalitats diferents,els companys diferents, la solidar-itat ja no era la mateixa, la gentanava més a la seva. Més difícil.

A la presentació del llibre aManresa vas dir que no eraqüestió de que t'ajudessin méso menys els companys o l'or-ganització sinó que era untema més individualNo em podien ajudar, era unproblema molt personal meu.És una qüestió psicològica. Ésmolt difícil d'entendre per algúque no hagi passat per això.Precisament el José Ibáñez nova superar-ho i va morir indi-

gent i boig completament. Jovaig sortir al 1969 i fins al1974 anava d'un costat a l'al-tre: vaig anar a parar a Tolouse,després Andorra, després aParís d'un districte a un altre.

I a Londres, no?Sí però això va ser un viatgeper parlar amb Miguel Garcíaque estava pitjor que jo. Peròmira entre nosaltres ensenteníem millor que la gentque no havia estat a la presó.Ens enteníem perquè hi haviauna confiança i compartíem unpassat, amb la resta de la genthi havia com un mur. Jo, de fet,me'n surto de casualitat. Vaigconèixer una francesa i vam

tenir un fill i la responsabilitat ila il·lusió que m'aporta quem'ajuda molt.

Què t'ha semblat la gent deBerga i Manresa?La majoria joves, simpàticsamb cert interès..., molts emmiraven com si fos undinosaure d'una altre època...

Perquè tu ja coneixies a BergaBerga no, la muntanya. Els enl-laços i només alguns. A Bergahi havia força organització. AlCosp el vaig conèixer a lapresó. Al Bertobillo també elconeixia, era un enllaç, eramolt entusiasta, era el maritde la filla del Moreno era unxaval molt entusiasta.

Per acabar, què en penses delfutur de l'anarquisme?Cadascú aporta el que potperquè creiem en un futur..

Parlem amb... el Senzill

TBerga i Bcn, setembre 2008

Pep i tu

Parlem amb l'amic i company Joan Busquets Verges, el Senzill.Llibertari, ex-guerriller i company de maquis anarquistes del'Alt Llobregat com són Marcel·lí Massana, Ramon VilaCapdevila, Jordi Pons, el Tallaventres.., i d'altres com Pepe iManolo Sabater, el germans Culebras i tants d'altres que van

donar la vida per la llibertat mentre molts dels que ara tantparlen de llibertat aixecaven el braç. El Senzill va actuar durantun any amb el grup del Massana participant, per exemple, enla voladura de les torres d'alta tensió i les vies de ferrocarril deTerrassa.

El pèsol. Negre Nº 39. Setembre-Octubre 2008

News & Politics

Transcript of El pèsol. Negre Nº 39. Setembre-Octubre 2008