Veïns del capdamunt de lavila contra el soroll de lescampanes.

Escissió i noves accions deles Pubilles de Belzebú.

El Plà Urbanístic de Calafacaba amb el local delCol·lectiu les Granges.

Mentre tornen els "papersde Salamanca" s'enterrael passat obrer i s'estre-narà una farsa cine-matogràfica sobre enSalvador Puig Antich.

Publicació llibertària de l�Alt Llobregat i Cardener

El 28 de maig començarà aljutjat de menors de Barce-lona el primer dels judicisprevistos arrel dels fets dePatum del 2005. Duraràdues setmanes i les per-sones i col·lectius agre-dits fan una crida alrecolzament i la solidaritatde tothom. Plataforma perla Convivència, col·lectiusllibertaris i independentis-ta i Assemblea de Jovespreparen diferents accions.

GRATIS8.000 exemplarsII època núm. 26

febrer-març 2006

L'especulació torna a triomfarL'especulació torna a triomfar.El Centre Social Okupat (CSO)

"Na Bastardes" després de serdesallotjat ha estat trinxat i araresta buit i en runes esperantque el benefici econòmic dicti elseu futur

El judici pels fets dePatum ja té data

Beques i pràctiques aempreses: nou règimd'esclavatge

/pàg. 3 i 4

Precarietat laboral

!Per si la legislació laboral -sotmesa a constants reformes antiobreres-no era suficient, des de fa temps proliferen les beques i les pràctiques aempreses per esquivar els pocs drets laborals que encara queden. Del'explotació ara en diuen aprenentatge. /pàg. 20

Inauguraciódel local de�La Fona� aGironella /pàg. 10

/pàg. 8

"Arreu

"Berguedà

"Bages

/pàg. 5

/pàg. 7

/pàg. 9

/pàg. 15 i 19

Per uns dies la neu ho ha tapat tot. Però ni l'abundant neu ha pogut tapartota la merderada que surt dels ajuntaments, de les esglésies, dels jutjatsi de les casernes dels Mossos d'Esquadra de les nostres comarques.

A Manresa la justícia ha avalat el muntatge policial contra l'okupació en elcas de la Cocktelera, tal i com va fer una de les jutges de Berga en el casdels flagrants abusos de poder del passat mes de novembre de 2004.Nosaltres no creiem en la "Justícia" -a vegades ens agradaria equivocar-nos- però no és independent i aplica les lleis creades per legalitzar el roba-tori i l'abús dels explotadors i poderosos. Algú dubte qui surt perdent sem-pre?

Per cert, senyors jutges, senyors polítics i societat en general: el CentreSocial Okupat (CSO) Na Bastardes està millor així, buit i en runes desprésde l'acció de les especuladores immobiliàries, que no pas com un centresocial i cultural amb una activitat que ja li agradaria a qualsevol regidoriade cultura poder assolir mai, oi?

I més d'especulació, el Plà Urbanístic de Calaf tanca el local del Col·lectiules Granges després de tres anys d'activitat. I és que la falsa idea deprogrés que ens volen vendre i que ha estat denunciada des d'aquí tantscops (al darrer número Hira2m Gascoigne ho posava al descobert de mane-ra clara i contundent en parlar del Parc Tecnològic de la Catalunya Central)només està al servei de l'enriquiment de quatre.

La falsedat de la "democràcia" es fa evident en veure la desigualtat a l�ho-ra d'accedir als recursos públics de les persones i els col·lectius a Sant Joande Vilatorrada, Berga i tants i tants municipis. La majoria. El caciquisme famassa que dura. Estem farts de la gent d'ordre, dels feixistes de sempreque segueixen remenant les cireres al llarg d'anys i panys, per sobre de lesconjuntures polítiques i econòmiques.

En aquest número, que ja és el 26, parlem de manera clara i amb conei-xement de causa sobre els les beques i les pràctiques a empreses, una deles formes d'esclavatge més utilitzades. Mà d'obra formada i barata ambel fals pretext de la formació. "Lladres amb empreses" i polítics sempre esposen d'acord per escanyar-nos més encara i per això ja es prepara unanova reforma laboral. El món del treball és complex però estem d'acordque fa pena i fàstic per la manera com ens hem quedat sense els pocs dretsque teníem i d'això i del mateix concepte de precarietat en parlem al dos-sier.

Bé, abans d'anar a �arrojar, seguiu llegint que ara explico coses més ale-gres per les quals seguir lluitant. I és que a Gironella el col·lectiu La Fonainaugura la seva seu social després de molts mesos de treball i a Solsonatambé s'obre un Ateneu i això ens omple a tots de molta alegria. Endavantcompanys i molts ànims!

A Berga, les Pubilles de Belzebú van arribar a un acord i van tornar el santsegrestat, fet que ha suposat una escissió en el sí d'aquesta peculiar orga-nització. Ho hem sabut pel segrest d'una santa que han realitzat i han fetpúblic les Pubilles de Belzebú (milis). Seguirem de prop els passos d'a-questes accions humorístico-revolucionàries. Encara a Berga i ara seriosa-ment, els veïns farts del soroll que provoquen els locals d'una associacióinternacional com és l'església catòlica, preparen accions de tot tipus pertal d'alliberar-se de l'infernal i il·legal soroll de les campanes.

L'anarquisme i l'antiautoritarisme té molt passat, però té encara mésfutur. Perquè el que tens als dits és viu, molt viu i està carregat de futur.Per molt ciment que tirin sobre les runes en que han deixat el passat obreri anarquista, per exemple del Poble Nou, o per moltes falsedats i oculta-cions que es facin a la pel·lícula que han d'estrenar sobre en Salvador PuigAntich, l'anarquia seguirà viva, creixent i naixent constantment.

Salut i anarquia!

Edita: Col·lectiu Pèsol Negre. El Pèsol Negre noés el portaveu de cap associació ni entitat. Elcol·lectiu Pèsol Negre és obert i canviant i norepresenta a ningú, solament a qui en forma

part a cada moment. D'altra banda, com a col·lectiu només intentem assumir l'editorial i les granslínies de la publicació, la resta de textos són responsabilitat dels irresponsables dels seus autors.A qui li piqui que es rasqui.Tancament d'aquesta edició: 02/02/2006En aquest Pèsol Negre han participat: Pep i tu, Secció Sindical CGT-correus Manresa,Cocktelero,Barrikada l�afrikanu, Assemblea Na Bastardes, ......, Un veí emprenyat, Gbx, Gat negre, BROCA, Un mutant,Mossèn Comelles, La pantera negra, Una més, Ateneu Columna Terra i Llibertat, Ateneu Llibertari delBerguedà, Casal Panxo, Centre d'Estudis Josep Ester Borràs, Assemblea de Joves, Col·lectiu lesGranges, Fonera, Una fornera, Casal Popular �La Fura�, CNT-AIT Manresa,Grupo de afinidad anarquista-Tedigo que esto NO lo firmamos nosotr*s, Un Clàssic, Juli Montseny, Lesionel·la, Ass. Juvenil L�OvellaNegra,CNT Montcada, Un ex-mil, Memo, Hiram Gascoigne, Allende, Gerard i l�Antonio.Atenció: Aquesta revista la fem entre totes i tots i per això és important que ens feu arribar els

vostres articles de denuncia, pensaments, poemes, etcètera. Intentem publicar-ho tot, tingueupaciència.

Pàgina 3: Crònica d�un procés legal contra l�okupació.

Pàgina 4: Les quatre parets de Na Bastardes encara en peu.· Continuació de la crònica de la pàgina anterior.· Malabaristes d�autopistes.

Pàgina 5: El nou institut públic de Berga portarà el nom d�un mossèn?· Les campanes de l�infern.· Refent pintades.· BROCA.· Un lector.· Marc Coma vergonya del Berguedà.

Pàgina 6: La hipocresía es viu tot l�any.· Des de dalt de la peana les coses es veuen clares.

Pàgina 7: Segrestos al santoral berguedà.

Pàgina 8: Nomès soc una més.· És tan el fàstic que fins aquí hem arribat.

Pàgina 9: Calaf: progrés contra vida.

Pàgina 10:V trobada interpanarra a la Llastenosa (Bages).· Imminent inauguració de �La fona�.· Nou casal a Solsona

Pàgina 11-14: PRECARIETAT LABORAL.

Pàgina 15: Damnatio memoriae.

Pàgina 16: El cap d�any a SAnt Joan de Vilatorrada.· Agressió a un advocat de la CNT a la RENFE.

Pàgina 17: La lesió.

Pàgina 18: Requiem per la dignitat de la persona.

Pàgina 19: Salvador. El film sobre Puig Antich, la gran estafa.

Pàgina 20: Els nous esclaus: becarixs i estudiants en pràctiques.

Pàgina 21: Entresvista al Sant alliberta· Agenda llibertària.

Pàgina 22: Ressenyes.

Pàgina 23: Ressenyes.

Pàgina 24: Entrevista a Rosa Riu, feminista del Bages.

Sumari

I recorda...

*BERGA: Ateneu Llibertari del Berguedà: c/ Pinsania núm. 7 bxos,

Berga 08600. Adreça electrònica: alliberga@hotmail.com i

ateneullibertari@berguedallibertari.org Associació Cultural

Columna Terra i Llibertat (col·lectiu difusor del pensament i la

pràctica anarquistes): c/ del Balç núm. 4 baixos, Berga. Adreça postal: apartat de correus 16 Berga 08600. Adreça

electrònica: actll@berguedallibertari.org www.berguedallibertari.org (Portal llibertari del Berguedà on trobareu les

pàgines web dels col·lectius llibertaris berguedans). Centre d'Estudis Josep Ester Borràs (centre de docu-

mentació, recerca i difusió de la història social de la comarca): c/ del Balç núm. 4 baixos, Berga. Adreça postal:

apartat de correus 16 Berga 08600. Adreça electrònica: cejeb@berguedallibertari.org Pèsol Negre (publicació llib-

ertària de l�Alt Llobregat i Cardener): pesolnegre@hotmail.com *GIRONELLA: Associació Cultural La Fona. *MAN-

RESA: CGT (anarcosindicat): c/ Circunvalació núm. 77, 2on, 08240 - Manresa (Barcelona). Telf. : 93 874 72 60 - Fax

: 93 874 75 59. Adreça electrònica: manre@cgt.es Coordinadora antirepressiva de Manresa:

http://www.nodo50.org/cam/ (en construcció) La Tremenda (centre social okupat):cantonada entre el c/ St.

Salvador i el c/ Hospital al nº 24-26, Manresa.CNT Manresa/CSO Valldaura, c/Jorbetes, 15.

cnt_ait_manresa@yahoo.es *MONISTROL DE MONTSERRAT: CNT-AIT (anarcosindicat): c/ Sant Pere núm. 35, 08691

Monistrol de Montserrat. Adreça electrònica: cnt_ait_monistrol@yahoo.es. *NAVARCLES: Cal Carrasclet: carras-

clet@gmail.com. Masia okupada Ca n'Escaiola: canescaiola@gmail.com. *OLVAN: Ateneu Popular Olvanès *SAL-

LENT: Amics d'Agustín Rueda Adressa electrònica: amicsagustin@berguedallibertari.org, CGT (anarcosindicat): c/

Clos núm. 5, 08650 - Sallent (Barcelona). Telf. : 93 837 07 24 - Fax : 93 820 63 61. Adreça electrònica:

sallent@cgt.es. Pàgina Web: http://www.cgt.es/sallent *SÚRIA: L'Alternativa (col·lectiu polític): c/ Magí Fàbrega, 3,

2n, 08260 Súria. Telf. 93 869 64 26. Pàgina web: www.surialternat.tk Adreça electrònica:

Directori

Crònica d'un procés judicial contra l'okupació

El passat 15 de novembre es va celebrar al Jutjat Penal Número1 de Manresa un nou judici contra l'okupació. Aquest cop s'a-cusava a un jove de Manresa d'haver atemptat a l'autoritat id'haver-li provocat lesions a un dit d'un Mosso d'Esquadra durantel desallotjament il·legal d'una casa okupada que es va produir el5 de Març de 2005. Se li demanaven per aquests fets inexistents3 anys i 6 mesos de presó més un total de 2460 euros d'in-demnització pels 41 dies de baixa que suposadament va haver

d'agafar el Mosso d'Esquadra. A mitjans de desembre es vaconèixer la sentència que condemnava al jove per un delicte de

resistència a l'autoritat i per un de lesions a 6 mesos depresó, a 1080 euros de pena multa (a raó de 6 euros/diadurant 6 mesos) i a pagar la

indemnització de 2.460al Mosso.

3

l judici en si ha estattota una farsa que hamaquillat la persecuciópolítica i repressió que

pateixen avui en dia els col·lec-tius i grups d'afinitat que inten-ten posar fi a aquest ordre socialinjust. I és que darrera d'aquestprocés judicial s'amaga la volun-tat del cos dels Mossosd'Esquadra de posar fre a unmoviment de l'okupació quecomença a agafar força a la nos-tra ciutat.

Analitzant el judici en si i racio-nalitzant els fets ocorregutsaquell maleït 5 de Març espoden trobar algunes escletxesen les declaracions dels Mossosd'Esquadra que haurien d'haverposat si més no en dubte la ver-sió mantinguda per aquest Cosde Seguretat. Respecte el procés judicial en si,volem manifestar que:

· La versió dels fets que recull lasentència dictada per la jutges-sa Miriam de Rosa Palacio éspràcticament la mateixa que vandonar els Mossos d'Esquadra il'acusació particular durant eljudici i que ignora les declara-cions de l'acusat i els seus trestestimonis. La única diferènciaque trobem d'una respecte l'al-tre és a l'hora d'interpretar laintencionalitat dels fets quediuen que van ocórrer: l'acusacióentenia que l'acusat tenia lavoluntat de donar un cop almosso ( i per tant que era culpa-ble d'atemptat) i la jutgessa haentès que l'acusat va donar elcop com a reacció a una subjec-ció per l'espatlla per part d'a-quest mosso(i per tan, culpablede resistència, ja que no teniaintencionalitat d'atemptar).Lapresumpció d'innocència s'haconvertit una vegada més enuna farsa: l'acusat semblava serconsiderat des de bon principiculpable i la defensa havia de fergrans esforços per demostrar locontrari. I com de fet ja ens

esperàvem, la versió mantin-guda pels cossos policialsha tingut molt més pes enel judici que la de l'acusat iels seus testimonis. La pre-sumpta igualtat que imperaen aquesta democràcia haesdevingut una vegada mésuna fal·làcia.

· Denunciar l'enorme iperillós corporativis-me existent en el cosdels Mossosd'Esquadra ques'ha plasmatuna vegada mésen aquest judici. Enaquesta ocasió un totalde12 Mossos d'Esquadra hanestat capaços de posar-se d'a-cord en les seves declaracionsper tal d'intentar empresonar elnostre company i d'obtenir unasucosa indemnització. És preo-cupant aquest corporativismeper què ja no només es mostra ala defensiva quan han de ferfront a les diverses denúnciesexistents per tortures i vexa-cions, sinó que també es mostraa l'ofensiva a l'hora de volerempresonar algú. Endarrerequeden aquells "judicis xapuces"que ens tenien acostumatsaltres cossos on la seva versióno tenia cap mena de lògica i erafàcil de desmuntar. En aquestjudici s'havien preparat la decla-ració bastant bé i tenien clarís-sim els factors clau. Per exem-ple, tots els mossos van arribar amentir exposant que les esposesno es van posar als detingutsfins a l'últim moment abans deportar-los a la comissaria (quanles van posar des de bon princi-pi) impossibilitant la versió de ladefensa que pretenia dir que eraimpossible picar a un mossoamb les esposes posades. A mésa més, molts d'ells utilitzavenidèntiques paraules a l'hora derelatar els fets, cosa que denotauna preparació de la declaracióprèvia. Tot i aquesta preparaciónomés el mosso afectat i el seucompany de binomi van dir quehavien presenciat la agressió. Laresta diuen que perceben un

moviment o quesimplement estan

allà declarant per què escreuen la versió del seu com-pany. Segurament prefereixendir que no van presenciar lasuposada agressió masses mos-sos per què així hi ha menysprobabilitats de què es contradi-guin.

· Denunciar també la possibili-tat que tenien els Mossosd'Esquadra de sortir de la saladel jutjat penal després d'haverdeclarat i de comentar per tanentre ells les preguntes quehavia realitzat la defensa de l'a-cusat i de posar-se d'acord ambels últims detalls.

· La versió oficial és il·lògica iirracional. En primer lloc, diuque el company acusat va propi-nar el cop al mosso d'Esquadraquan estava d'espatlles i com areacció a una subjecció. Ens pre-guntem com es pot trencar un

dit d'esque-nes a l'objec-tiu de l'agres-sió. La forçaque pots realit-zar d'esquenes ésmolt minsa icreiem que elMosso hauriad'estar molt des-pistat per noreaccionar aaquesta possibi-litat. A més amés no esdeixa clar l'ob-jectiu que teniael cop ni lareacció aaquest. Ésdes del nos-tre punt devista inútilen undesallot-j a m e n td ' u n ac a s aokupa-da 24hores

EManresa, gener 2006

Cocktelero

!La presumpció d'in-nocència s'ha conver-tit una vegada mésen una farsa: l'acusatsemblava ser consid-erat des de bon prin-cipi culpable i ladefensa havia de fergrans esforços perdemostrar lo con-trari.

Les 4 parets de Na Bastardesencara en peu

Malabaristes d'autopistes

l'última edició delpèsol negre acabà-vem la crònica deldesallotjament de

Na Bastardes suposant que enaquells moments ja seria unsolar. Doncs ja fa un mes i migdel desallotjament i les paretsde la casa continuen en peu, idic les quatre parets, perquèsón literalment les 4 parets... lateulada no existeix, des de laplanta baixa es veu el cel, leshabitacions que feien part de lavivenda no existeixen, la plantabaixa s'ajunta amb el primer pisfentuna enorme sala plena de runad'envans, terres i teulada queeren NaBastardes. Enmig de tot aixòs'hi troben enterrats quatremobles i altres objectes que nohi va haver temps de treure...

No sé si preferiria veure-hi unsolar... Un espai on durant 3anys i mig s'hi han fet xerrades,tallers, videos, assemblees, jor-nades... on s'han viscut tantsmoments...fa mal veure'l d'a-questa manera, devastat per 4currantes de l'empresaEnderrocs Pau de tal manera

que ningú en pugui fer capmena d'ús... abans morta queocupada!

La porta està oberta de bat abat per qui ho vulgui veure.Sembla que la propietatAutocarta SA, no tenen moltclar el projecte que hivolen dur a terme, perquè elspisos que hi volien construir noels surten a compte pel preuque n'han pagat, però mentres-

tant, ja s'han tret un dels gransal cul que no els permetia espe-cular amb comoditat.L'assemblea de moment enscontinuem reunint en altresespais... però la cosa no es que-darà així!

Una noticia d'últimahora...

El dimarts 16 de gener hi vahaver un incendi a dins de Na

Bastardes. No se sap com vacomençar però van anar-hi 3camions de bombers, els mos-sos i la local... tot un desplega-ment per un accident que podiahaver acabat malament.

Ara la casa es troba precintadaper la local i tancada amb uncandau.

vegades penses ensituacions, diverses,en situacions que

no et són del tot llunyanes, i laúnica capacitat que té aquestasituació és la de despertar-teuns certs dubtes, la única.Et preguntes com la dignitathumana és venuda a una estú-pida demagògia opressiva imanipuladora. Mentrestant,continues arrelan-te al dubte.Et preguntes com un/amateix/a pot dirigir les sevesaccions (en tant que aquestessón interpretades com unadecisió voluntària i conscientper a aconseguir quelcom con-cret) cap a uns suposats objec-tius tan buits de contingut, desentit, de crítica i de reflexió.Però en aquest sentit és impor-tant destacar que la críticacomença per l'autocrítica, i deriure's d'un/a mateix/a no en

sap tothom. I segueixes qües-tionan-te, esperpèntic, coms'ho fa un miserable i trist dis-curs folklòric, arrogant, conser-vador i pedant, per a tenir unressò tan mediàtic i una capaci-tat de mobilització tan massi-va. I alhora que tot aquest tipusde processos van succeint, coma circumstàncies de la incultu-ra, com a conseqüències inqui-sitives o com a esdevenimentsemergents del sistema, el querealment no entens és com esdediquen tants esforços aaquestes situacions alhora que,paral·lelament, i en aquestaglobalitzada jungla -un tanapocalíptica- en que s'estàconvertint la Terra, es van pro-duint, o millor, reproduint,coses com per exemple execu-cions número mil, violacions,transmissions, contagis, desfo-restacions, tortures, adultera-cions, detencions, desallotja-ments, mutacions, clonacionso desnutricions.

Situacions com per exemple, iper quedar-nos a casa, perdreliteralment el cul per aconse-guir esquarterar una terra totrevestint-la de quitrà, intentantaixí (que no falti la capacitatcreativa!) transformar-se en elsmalabaristes de variants i auto-pistes.

I així, mentre l'eterna especula-ció del capital, l'egoisme, l'in-terès i el privatisme continuapresent en aquestes contrades(que potser sí que hauriend'alçar les barricades) van pas-sant coses, coses com perexemple "persones" que s'au-toatribueixen el dret de treurela vida a altres éssers humans,però bé, diuen que la vida éstot allò que va passant mentrenosaltres ens dediquem a feraltres coses. Endavant les barri-cades! I més.

AManresa, gener 2005

Assemblea Na Bastardes

ACasserres, gener 2006

......

abans enfrontar-te a membresde cossos policials superiors ennombre i més fortament armatssi no hi ha possibilitat de fugidai sabent que tens les de perdre.És d'estúpids voler agredir algúque tens al darrera, perquè nosaps ni a on el picaràs i per quèen aquesta posició és molt fàcilque es produeixi una reducciópolicial . L'agressió per tan notindria cap sentit. I encara mésinútil, és el què van dir els mos-sos. Que el cop no va compor-tar cap tipus de reducció perquè després del cop el com-pany acusat es va tornar a mos-trar pacífic. Totes sabem que sialguna persona trenca un dit aun Mosso d'Esquadra, com amínim es menjarà el terra.

· Subratllar també que la jut-gessa defensa amb fermesa laversió dels mossos, aportantnoves interpretacions per tal dedonar més veracitat a la versióoficial i obviant informaciódonada pels testimonis de ladefensa. Respecte això dir querecalca en la forma d'escriurel'amistat existent entre els testi-monis i l'acusat (deixant perentès que els testimonis decla-ren per fer un favor a l'acusat),obviant com no l'amistat i elcorporativisme entre els mos-sos. Dir també que per defen-sar la seva versió, comenta queels Mossos d'Esquadra no tenencap motiu per acusar l'acusat:com si la seva participació endiversos col·lectius de la ciutatque estan denunciant una ialtra vegada els seus constantsabusos de poder, el fet de quèaquesta persona i el seu entornhagin sortit absolts de diversosjudicis de faltes que han tingutanteriorment per culpa d'a-quest cos policial i la sucosaindemnització de 2460 eurosno siguin motius suficients comper voler-lo inculpar.

Informar també que s'ha optatper no presentar cap recurs perla inutilitat que tindria el fer-ho.Suposaria allargar inútilmentun procés per no aconseguirres. Pel què fa al pagament oimpagament de la pena multaper part de l'acusat, encara nohi ha una decisió presa. La pocaconfiança que ens quedava enaquesta justícia s'ha esvaït deltot. Entenem que aquest procésjudicial ha estat un procés polí-tic cap a la persona afectada icap al seu entorn immediat.Amb aquesta sentència i ambaltres de similars ens estandient que fem el què fem,atemptem contra un mosso ono, posem bombes o no,podem ser acusats i sentenciatsd'haver-ho realitzat. La lluita noés un joc i tenim les de perdre.No deixis que t'agafin sensehaver fet res del què teniesganes de fer.

4

! Un camió de bombers davant el que va ser el centre social okupat naBastardes

egons hem pogut llegira la premsa burgesalocal, tot apunta a queportarà el nom de

Mossèn Armengou. Tan propid'un estat laic, vaja. Perquè noes digui que no proposemalternatives, nosaltres apos-tem per una denominaciómés consonant als valors dellibertat, laïcitat, co-educació,cooperació, solidaritat i auto-nomia que hauria de fomentarla educació pública i per això i

més, que millor que anome-nar-lo, potser I.E.S "Pubillesde Belzebú"? O "FrancescFerrer i Guardia". O "RamónVila". O "Pèsol Negre", o "Blatde moro escairat", o "Pi roig",o "Llobregat", "Rasos de Peguera", "Farigola i Romaní", "Aiguadolça", "Sargantana verda"...però n'estem fartes de cape-llans. Una mica de decència sius plau, que donen ganes deno portar els nois i les noies al'escola.

a s�ha parlat altres vega-des de la més incívica ins-titució del poble deBerga. Sense cap menade dubte, aquesta és

l'església catòlica, que des deels seus campanars, i d'unamanera reincident, infringeixles ordenances municipals pelque fa a sorolls. El cas mésescandalós és el de l'esglésiade Sta. Eulàlia, que emet unmínim de 1000 vegades al diauna quantitat molt superiorals decibels acceptats (això ésla suma per duplicat delsquarts, hores, i la cançonetade missa dues o tres vegadesal dia), i no ho fa tan sols desde les campanes, sinó des deun megàfon que ens matxacaquasi a diari amb les campa-nades a morts, una i altravegada, així com a batejos,bodes, comunions i demésnegocis. La tortura no s'atura,dia i nit, i es fa més evident ados quarts de nou del matí,amb la primera missa diària,que sovint ens despertarà delsnostres somnis (o insomnis).Però això no és tot, perquèdes de la mateixa església,amb uns segons de retardrepicaran de nou les campa-nes, ara si (per si amb elmegàfon no ens havíem ente-rat). No s'esforçaran ni tan

sols en ajustar-les, doncs laintenció és clara, castigar-nosamb el pas del temps, amb lamort que és cel o infern i en lasubmissió i l'esclavatge moral.Els més privilegiats podremescoltar també, per triplicatles campanes de St.Francesc,de Queralt o altre focus con-taminants.

A que espera, el nostre nor-matiu Ajuntament a aplicar al'església la flamantOrdenança de convivència ciu-tadana i de bon govern deBerga i la Ordenança munici-pal reguladora de sorolls ivibracions? O es que hauremde pensar, una vegada mésque no són iguals per a totes?

JBerga, gener 2006

Un veí emprenyat

El nou institut públicde Berga portarà elnom d'un mossèn?

Les campanes del�infern

n els dies de l'Estatut larecuperació de depen

quina memòria històrica ja nodóna vots, no és rendible nete-jar els pobles i ciutats de l'a-bundant simbologia feixistaque contamina el nostreentorn. N'estem farts/es d'hi-

pocresia! Hem tornat a passar al'acció: hi havia un monòlit alcoll de Jou , tirant cap a Coll deNargó, dedicat a tres misera-bles feixistes "caídos porEspanya y por la gloria deDios". Si algú té la intenció d'a-nar-lo a visitar fa tard, el varemfer desaparèixer. En temps defeixisme emmascarat cal lluitarper recuperar la nostra història.

ola, sóc un "fidel segui-dor" (lector) del Pèsol

Negre i vull compartir ambvosaltres l'estupefacció quevaig sentir l'altre dia al llegir unanunci aparegut en aquestapublicació. Es tracta de "LaBotiga dels Àngels". Puc enten-dre que l'autogestió d'un mitjàinformatiu que es troba almarge del discurs del poder ésdifícil, però creia que unapublicació llibertària tenia unsbarems per publicar que a partdel "poder oficial" tambéexcloïa la superstició. Potseruns àngels ritualitzats de pro-

tecció ens salvaran dels copsde porra dels mossos quananem a reclamar que s'acabil'especulació? L'energia curati-va salvarà els milers de nensque moren de càncer aTxernòbil o a Kosovo? En totcas podem fer unes teràpies desuperació col·lectiva per aca-bar amb el mal rotllo del capi-talisme (màxim exponent del'energia negativa). O millor,que el tarot ens digui si la revo-lució social arribarà en aquestspròxims 70 anys, sinó aviseu-me que em compraré una play-station i esperaré tranquil·la-ment que la meva reencarnacióla pugui veure...

ixò és el que representaper a molts de nosaltres

el campió de motos del "ralliDakar", la cursa imperialista

que cada any passa per sobrede la dignitat africana ambtota la seva prepotència depublicitat rodada i benzinamalgastada. I tots a celebrar-ho. Quin fàstic!

BROCA ( Bloc Rurald'Ofensiva Cultural

Anti-Feixista )

EBerga, gener 2006

BROCA

Sota el castell de Berga, fa anyshi havia una pintada enormeque deia: CNT-FAI. Amb eltemps es va anar borrant. Fauns anys vam repintar la a. Vaser tapada en blanc però en

unes hores la vam refer.Enguany la hem tornat a pintar,va tornar a ser tapada i ja tornaa lluir. Visca l'anarquia!

Refent pintades

Un lector

Marc Coma, vergonya delBerguedà

5

SBerga, gener 2006

Gbx

HBerga, gener 2006

Gat negre

ABerga, gener 2006

Gbx

! Extracte de la nova Ordenança de convivènciaciutadana i de bon govern de Berga

La hipocresia es viu tot l'anyn any més, el Nadalha cobert els nos-tres pobles i ciutatsde triste-

sa. La festa gran d'occident, ija per extensió global quasid'arreu del món (tot i lesresistències), aboca la ciutada-nia als nous valors universals:el teatre, la farsa cristianareconvertida als nous dogmesdel capitalisme, amb el con-sum com a motiu, tot recobertdel folclore més rànci queanuncia la bona nova que nohem vist per enlloc. Per alpoder, el Nadal és la granoportunitat per a la alienació(entre tantes), la reafirmacióde la fe del poble en el no-res,l'espectacle teledirigit i patroci-nat desde la Santa Aliança con-temporànea.

En aquest context, és quan esfa més difícil la fuga. En l'ofen-siva nadalenca, l'església, elcomerç, la família...llançen lesseves urpes agressives, lacorrent ens arrosega quan noens separa encara més. Lasimbologia nadalenca pren elscarrers: llums, botigues, nada-les i missatges institucionalspubliciten la adhesió popularals vells i nous credos genoci-des.

A tot això (no ens enganyem),les persones crítiques no hiescapem. És per això que,algunes, no podent fugir del'espectacle (quasi obligades aparticipar-hi), s'hi han adherit.La tradició, la cultura popular(com el llenguatge) esta vicia-da, pero pot prendre diferentsformes (que sens dubte, con-formaran un fons); llenguatgesque desde allò establert iincorporat representen unainvitació a la crítica i la trans-formació social.

Aquest any s'ha realitzat el"1er pessebre vivent de la ciu-tat de Berga", a càrrec d'unacompanyia anònima que varepresentar, el passat 24 dedesembre, davant l'església desant Joan el fàstic viscut darre-rament a casa nostra: la vergeconsellera Tura i el Sant alcal-de Camps, que parien unahorrible criatura, envoltadesdel caganer regidor Xoy, undesplegament de Mossos queprotegien de l'espectador, unsreis mags esquizofrènics i unsàngels ambigus que no sabienben be que de quin costatposar-se. L'espectacle va fersomriure i va fer enfadar, i finsi tot, i sense buscar-ho, va ferplorar algun nen que no ente-nia gaire bé el que passava(sap greu, però potser no estàde més que es vagin acostu-mant).

A l'Ateneu Llibertari delBerguedà, per altra banda,s'exposava l'enèssim pessebreàcrata, que any rere any es vasuperant en creativitat, imagi-nació i sàtira.

UBerga, gener 2006

Un mutant

6

!Aquest any s'harealitzat el "1erpessebre vivent de laciutat de Berga", acàrrec d'una compa-nyia anònima que varepresentar el fàs-tic viscut darrera-ment a casa nostra

"" La verge consellera Tura i el Santalcalde Camps

"" Pessebre àcrata a l�Ateneu llibertari dle Berguedà

## Pessebre vivent a la plaça Sant joan

Des de dalt de la peana, les coses es veuenclares

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè

com

partir les id

eolo

gies d

els diferen

ts articles de la p

ublicació

Estació, 16 - Telf 837 08 02 08650 Sallent

DESAYUNOSTAPAS VARIADASPLATOS COMBINADOS

em nego a seguir fingintrespecte tanta xorrada.El teu pensar, el teu

món: el meu dogma.La teva llei sagrada; la mevapagana.Els teus ídols caguen tou. I ettragues a gust la teva gran esta-fa.L'aplaudiment, l'ovació i el salu-dar emocionat: l'astre cec.Canviar de Crist, canviar deSant...fumar-te la meva pasta!Quantes mentides podrides ser-vides amb safata convencional oalternativa,perque piquin i participin del

teu gran negoci que és la hipo-cresia.La pasta, els sants i tot ple-gat...quin gran negoci!

Robar les mantilles dels sants?quin negoci!

Agafar-se els ciris?quin negoci!

Gràcies a déu, que jo no sóccreient.Amb el que una ha vist, i quedéu hem perdoni, no cal sermolt llesta.Per mi, Jesucrist, el primercomunista.I les religions? Posem una decada, que estan de rebaixes.Quina és la millor?La meva, que està al calaix i té

alguna cosa a veure.Digue-li X, em sembla bé.Digue-li energia, em semblaencara més bé.I els capellans?Aquests ni en pintura.I el tarot i l'astrologia?M'els vaig fer ahir a la perruque-ria.I els diners?L'unic déu verdader!El Papa de Roma?Un Particular.

Berga va bé...Serà per vosaltres.Desapareixen Sants per algunscantons... Són al vostre negoci!

A l'esglesia no hi ha atur.

HBerga, gener 2006

Mossèn Comelles

7

Segrestos al Santoral Berguedàl passat 9 de desembredesapareixia un ídolreligiós catòlic (en con-cret una figura de Sant

Antoni de Pàdua i de Jesúsversió nen ), ubicat a l'obagade Queralt . Del segrest de lafigureta se'n va fer responsa-ble el grup anomenat �LesPubilles de Belzebú�, en uncomunicat que podeu trobar alanterior número del PèsolNegre (desembre 2005) a mésd'atribuir-se el segrest, esdemanaven una sèrie de peti-cions a canvi de tornar el santsa i estalvi, del contrari seriadesmembrat i sodomitzat

La premsa oficial, Regió 7,recollia la notícia el 13 dedesembre, segons la citadapublicació, el mossèn custodide Queralt, Ramon Barniol vadenunciar als Mossos la desa-parició del sant, informant queés la tercera vegada en que éssegrestat, segons els Mossosaquest acte no es pot conside-rar robatori sinó furt ja quenomés estava assegurat perun baldet i el seu valor erainferior a 400 euros.

El 15 de desembre de 2005apareixia un segon comunicatde Les Pubilles de Belzebú ahttp://barcelona.indyme-dia.org/newswire/display_any/226841 en el qual s'es-mentava l'interceptació d'unacarta del Papa de Roma, aliasB-16 en el qual designava aRamon Camps i Josep Xoy coma negociadors i es feien saber

les condicions de la negocia-ció.

Finalment, en un tercer comu-nicat aparegut el 21 de generde 2006 i que reproduïm ínte-grament, �Les Pubilles deBelzebú� anunciaven l'allibera-ment de l'ídol, havent estatateses algunes de les sevespeticions i ens deleitaven ambun video on coneixiem d�a-prop els membres de l�organit-zació. http://www.vimeo.com/clip=36845

Tercer comunicatPlatja d'Aro, 10 de gener del2006Pubilles de Belzebú

El passat 9 de desembre del2005, la cèl·lula operativa deles Pubilles de Belzebú alBerguedà, va fer públiques unseguit d'exigències per allibe-rar a Sant Antoni de Pàdua i almalaurat infant que l'acom-panya. Dies després d'aquestademostració de força i com-promís anticlerical per part deles Pubilles de Belzebú, s'inter-ceptava un correu vaticàrubricat pel propi Papa, quedesignava interlocutors ber-guedans per intercedir pelscaptius.

Citats discretament, els nego-ciadors es presenten a la neu-tral Vila de Perpinyà. La dele-gació vaticana, constituida pelbatlle de Berga Sr. RamonCamps, i pel tinent d'alcaldedel mateix ajuntament, Sr.Josep Mª Xoy, inicia les con-verses amb Samantha

Bragulat, portaveu oficial deles Pubilles de Belzebú.

Les tenses negociacions delsdies posteriors semblendesembocar en un principi d'a-cord, que no satisfà adequada-ment les aspiracions de lesPubilles de Belzebú, ja que elcap dels negociadors a l'om-bra, el Papa di Roma, fenthonor a l'estretor de mires queel caracteritza, només autorit-za als negociadors a oferir elspassis del Tibidabo i els 250milions de marcs de la RDA.Samantha Bragulat, portaveuoficial de les Pubilles deBelzebú i sagaç interlocutora,percep d'immediat que la vidadels captius no té importànciapel Pope di Roma, ja que lafactoria de nens/esclau queadministra una unitat especialde la Guàrdia Suïssa al SW deZimbabwe, produeix 25.000rèpliques d'ídols catòlics perdia, a un cost irrisori.

Amb aquest marge de manio-bra tant reduït, s'acorda elsegüent:

-Que el tresor de les ArquesVaticanes farà efectiu un únicingrés al Royal Bank ofHonduras de 250 milions demarcs de la RDA en bitllets dedos marcs usats i no consecu-tius, amb un avançament enmetàl·lic de 150.000Deutsche Mark, que seranentregats de la mà de RamonCamps a Samantha Bragulatabans de finalitzar les con-verses de Perpinyà.

-Entrega de 10 abonaments detemporada pel Tibidabo.

A canvi, les Pubilles de Belzebúdecideixen:

-Lliurament de l'execrable ídolal Sr. Josep Mª Xoy en unmoment no definit de la prime-ra quinzena del mes de generdel 2006.

Les concessions atorgadesnomés evitaran el desmembra-ment de l'ídol, però no l'execu-ció de la litúrgia sodomita.

Les Pubilles de Belzebú us vigi-len silents, visca l'holocaustrectal, visca el Berguedà !

Pubilles de Belzebú

Segons Regió 7, del 17 degener el sant va ser trobat perun funcionari de Correus a lesoficines postals i posterior-ment lliurat als Mossos que enconfirmaren el seu perfecteestat i fou retornat al rectorde Berga.

Un cop acabat el segrest deSant Antoni, una escissió delgrup de les pubilles, anomenatPubilles de Belzebú (milis) vasegrestar la figureta de laVerge del Roser del carrerBoixader de Berga i fou substi-tuïda per una estampa deMehmet Alí Agca (famós perintentar atemptar contra del'anterior Papa de Roma aliasJP-2). Sense intenció de serretornada. La figura va sersubstituïda per una altra desimilar pocs dies després.

Quart comunicat Poble de Peguera, a 21 degener de 2006.Pubilles de Belzebú (milis)

El setge sobre la imatgeriareligiosa berguedana i els seushipòcrites promotors s'estrenydia rere dia.En el marc de la onada anticle-rical iniciada a finals de l'any2005, es circumscriu lasegüent operació sodomitaexecutada amb un èxit nota-ble:La passada matinada, en elnúmero 6 del c/Boixader de lacarlina ciutat de Berga, l'abo-minable figura d'una autode-nominada "Verge Santa delRoser" fou substreta i substi-tuïda per l'estampeta del com-patriota Mehmet Ali Agca alli-berat recentment.La imatge bíblica no seràretornada sota cap concepte iel seu destí, que es preveu fatí-dic i luxuriós, es decidirà en unjudici sumaríssim presidit perun tribunal àcrata en un puntindeterminat de la Serra deNuet.L'etapa de concessions i debili-tat en la lluita per l'eliminacióde la xacra del cristianismes'ha esgotat.

Cristians tremoleu, els lleonsestan afamats!

Prou contemplacions! Ateïsme o mort!

Pubilles de Belzebú (milis)

EBerga, fener 2006

La pantera negra

!! �Les pubilles� gaudeixen al Tibidabo de la seva recompensa !! Nova acció de les �pubilles milis� després de la escissió

na persona mésque tot i nopertànyer a capdels col·lectius

organitzadors, era al concertel divendres de Patum. Unamés que, tot i no ser tanjove, vaig poder disfrutar del'estona que aquells brètolsens van deixar disfrutar. Sócuna més que va poder con-viure amb la bona gent queassistia al concert; joves,grans, menuts i fins i totnadons.

Sóc una més a qui van des-pertar a crits del somni de laconvivència sana, una mésque es va esgarrifar davantde tanta brutalitat. Vaig seruna més dels que van seragredits, humiliats, assal-tats, apunyalats, una més aqui els Mossos d'Esquadravan negar l'auxili desespe-

rat. Una més que va espe-rar, desesperada, l'arriba-da d'algú que pogués atu-

rar tota aquella bogeria.Durant molta estona. En va.Perquè no van fer-ho atemps. Sóc una més que sela veritat del que va passaraquella nit; se que elsMossos no van arribar quandiversos assistents elshavien avisat, i també se laimpotència que vam sentirtotes les que vam saber laterrible notícia a l'hospital.Vaig ser una presa més del'horror i la incomprensió.Sóc una més de les que sapla veritat de debò, perquèsóc una més que hi era.Només nosaltres sabem elque va succeir. Només nosal-tres sabem el que vam sen-tir. I això ens uneix i ens faforts, perquè totes les queérem aquella nit ens uneixuna mateixa veritat, unamateixa realitat.

I jo no sóc cap anarquista. Nicap radical. Ni jove. Ni dife-rent. Només sóc una bergue-dana més com vostè. Ovostè. I qualsevol personacom vostè que fos allà podiahaver estat l'objectiu d'aque-lla banda d'assassins i còm-plices sense escrúpols.

Des de aquell dia, jo sóc unamés que no ha deixat depensar en tot allò cada dia,una més que ha tingut mal-sons cada nit.

I després de tot allò, vaig seruna més que va haver desuportar, amb impotència iràbia, totes les mentides quevan explicar els diaris i lesnotícies, una més que vahaver d'aguantar les acusa-cions i insults de la Sra.(?)Montserrat Tura, que encarano ha tingut la dignitat dedisculpar-se. Sóc una mésque vaig haver d'empassar-me la ràbia, un cop més. Jo

sóc una més que es va haverde buscar assistència psi-cològica, una més que s'hahagut d'espavilar per dema-nar justícia, una berguedanamés a qui l'ajuntament havolgut fer callar, ha volgutfer oblidar, ha ignorat i hamentit. Una més que es facreus de la inoperància ipoca sensibilitat del consis-tori local. Una més que havist, amb tristesa i estupe-facció, com alguns bergue-dans han volgut fer d'aques-ta desgràcia una olla degrills, criticant, dubtant,inventant, traint els propisconciutadans, contribuint afer aquests fets tan dramà-tics encara més dolorosos itristos. També sóc una mésque ha sentit en la pròpiapell les amenaces de l'entorndels agressors, cada cop queens han insultat pels carrers,cada cop que ens han tren-cat una pancarta, cada car-tell que ens han estripat.Amb total impunitat. Sócuna més que s'ha sentitindignada per tot plegat.

Per tot això, sóc una mésque se sent molt dolgudaper l'actitud dels políticslocals. Una més que sent laimpotència d'haver estattraïda pels propis represen-tants, que no han escoltat laversió dels agredits i afec-tats, sinó que ens han igno-rat i callat. Sóc una bergue-dana més que demano res-pecte, que demano com-prensió, que demano ajuda,que demano recolzament. Isobretot, sensibilitat, aixòque ens ha faltat tant alsagredits i afectats, això tansenzill que necessitàvem,això tan humà i tan obvi queno ens han sabut donar, niels serveis socials de l'ajun-tament, ni els mitjans decomunicació, ni alguns ber-guedans/es insolidaris idetestables.

Per tot això, i molt més, sócuna més que no callaré. Nioblidaré ni perdonaré.

Només sóc una més

8

UBerga, gener 2006

Una més

! Manifestació en resposta als tràgics fets de Patum

nirem a Barcelona per dir ben altque no oblidem en Pep, i pregunta-

rem, fins a obtenir resposta: per què hemhagut d'arribar fins aquí?

Els volem preguntar als agressors què oqui els va impulsar en la seva ràtzia assas-sina.

Volem preguntar a la policia, que està perprotegir-nos, perquè no ha parat de per-seguir-nos, d'estar a sobre nostre, menysel dia que els hem necessitat, que no hanestat, han fet tard, massa tard. Per què?Potser mai ho sabrem.

Preguntarem també perquè la justícia éstan contundent i eficient amb certes acti-tuds, persones i col·lectius i tan impunei cega amb altres.

Volem saber quines estranyes circumstàn-cies van generar aquell cúmul de confu-sions, casualitats i negligències.

Ens han assassinat un amic, un company.Ens han agredit i segueixen agredint-nosdes de la Conselleria d'Interior, a través dementides i difamacions, convertint vícti-mes en culpables. Des de l'Ajuntament deBerga, que ha jugat tan brut per cobrir-seles esquenes. I des de els carrers deBerga, on la prepotència en grup encaraes veu i es viu, així com certes intoxica-cions despreciables.

I ho farem davant dels jutjats i allà on cal-gui, perquè ens hi ha obligat, no ensqueda més remei; o potser si, però en unasocietat sana, lliure de tanta podridura.Fins llavors anirem assumint amb pena itristesa el paper que ens ha tocat jugar,amb la dignitat que puguem i des de laimpotència i l'empenta, des de tots elsfronts possibles, perquè mai més unacosa així es torni a repetir.

Ni oblit ni perdó.

És tan gran elfàstic que fins

aquí hem arribat

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicacióCentred�EstudisJosepEster iBorràs

Ateneu difussor de les ideesanarquistes

C./ del Balç, 4 baixosesquerre.

Berga.

Distri de material alternatiuLlibreria i Arxiu Històric C./ del Balç, 4. Berga C

./ P

insa

nia

s/n

. B

erga

A

Berga, gener 2006

Ateneu Columna Terra iLlibertatAteneu Llibertari del BerguedàCasal PanxoCentre d'Estudis Josep EsterBorràsAssemblea de Joves

Calaf: �progrés� contra vida

ol·lectiu les Granges(Calaf)La modernització hacaigut sobre nosal-

tres, el progrés social altravegada ens ha colpejat, altravegada ha vingut pel darrera iens ha likidat. Sabem k akestprogrés social, que així li diueni algú el prèn digne d'akestnom, xo tant sols recau i estàdins la societat, intenta formar-la i donar-li forma, però sabemque no és més k governat x l'e-conomia, pel capital, la èticaque mou el sistema de treball,la jerarkització de tot el poder ide les persones, trobant-sedins akest rol. El progrés, elprogrés, el progrés, el progrésk no s'atura i el temps k ensinvaeix. No és temps natural,és temps artificial, imposat.Maximitzen el temps minimit-zant tot esforç que es puguireduïr al màxim, posant totesles forces a la ètica, i x desgrà-cia ja llei, del mínim esforç i elmàxim treball. X fer possibleaixò ja hem vist k es veuennecessitats a reduïr les perso-nes al mínim i ja una personapot tenir el poder d'una màki-na. Les màkines mica a micaens van substituint, i com anosaltres, al passat i al futur,eliminant-nos i eliminant lanostra força com la del nostreentorn. El valor que se li dóna ales persones ja no posa èmfasia les seves necessitats míni-mes, o de subsistència.Progrés, progrés, progrés. Eltemps que no s'atura i lesànsies de voler i poder no eslimiten ni keden limitades a res.Per ells tot val, per nosaltres,res. Són sarcàstics i escampantbrutícia magnifiken el seupoder, k retraten amb el seu"esforç". Persones "com nosal-tres" k s'engrandeixen perengrandir el seu poder; ensvolen súbdits. Ni tan sols undubte, ningun pensament, nin-

gun sentiment. Són màkines icreen màkines. Són monstres icreen domini. Són farsants icreen mentides. I amb pinzella-des de verí ens custodien la cul-pabilitat a nosaltres. Més, més,més, progrés, progrés,progrés. El seu món s'ha tan-cat, però el nostre s'obra.Encara k ens treguin el nostrelloc i del nostre lloc, del nostreespai compartit i de la nostra"comunitat" creada no enstreuràn les ganes d'actuar.Encara k ens comprenguin,enkara k no ens vulguin enten-dre, nosaltres seguiremactuant, nosaltres seguirempensant. I encara k cometemun delicte, xk ara ja pensar ésun crim. Doncs cometerem elscrims k siguin necessaris x con-tinuar sent nosaltres, x conti-nuar sent com som. Encara kvagin contra nosaltres, que jahi van, continuarem pensant,continuarem estimant els nos-tres ideals, continuaremseguint creant, continuaremdenunciant les seves injustíciesi continuant creant el nostreespai de llibertat, i com akest inosaltres, tants altres. Desd'akí una abraçada a tots els kcontinuen resistint, a tots elsque continuen vivint sent el ksón.

Ara doncs, ens han pres el nos-tre espai. Vam dir k no marxa-riem de les granges fins k lespales ens fessin fora i comen-cesin a enderrocar l'essència, lanatura, i el nostre entorn.Destruissin una mica més i així,segons ells, deconstrucció-construcció, així doncs, x partnostra, acció-reacció. Ells volenconcòrdia i la natura demanadiscòrdia. Vam decidir a kedar-nos, i així ho voliem fer. Peròdes del principi del reclam a lanostra permanència fins ara,han sigut diverses les vegadesk hem intentat fer un acordentre nosaltres i l'amo, komsempre haviem fet i tot anavabé, xo el progrés se'ns ha posat

al davant, i amb ell, la reacciódel propietari del lokal. kuan vatenir la proposta del plaurbanístic de Calaf, ens va venira dir k marxessim del lokal,amb l'excusa de k li havien devalorar el terreny. El k sabem ésk la valoració del terreny ésindependent al k hi pugui havera dins, akesta empresa noméss'enkarregaria de fer una valo-ració numèrica, per terreny edi-ficat, i no res més. Però ell noha volgut conversar, no ens habrindat la confiança amb nosal-tres i tampoc s'ha dignat amirar-nos x sota la nostra mira-da i les nostres persones, totesles persones que estem allàdins i a la primera de canvi, ensha assetjat.

oliem resistir, i de fet, estavemallí, portant a terme activitatsigualment, escoltant peròderrumbant el ressò de lesmales llengües k ens volienfora, dels k podien impedir ifinalment han impedit k esti-guessim allà. Però no hi haprincipi sense final. Vamcomençar a tenir el nostreespai, el lokal les granges, fatres anys, ara, i coincidint ambla data d'entrega d'akest fan-cine, faria tres anys k tin-driem el lokal, però fa pocsdies van aconseguir impedirk celebressim el nostre ani-versari allà dins, com hoteniem preparat. Així, fa tresanys k vam començar la nostravida al lokal les granges, i així,començava també la nostrarutilla entre tantes experiènciesi gent k hem conegut i convis-kut. Ja s'havia fet un lloc de tro-bada, i mica a mica, anavempujant i donant personalitat allloc k abans buit, i ara, ple d'ac-titud, o aktituds. Ell ho ha acor-dat, sense tolerar-no nicasibé escoltar-nos kuan jano ho ha volgut fer, ens hafet fora.

Allà va començar i continuar elnostre camí. Molta gent hi hem

passat, mica a mica hem createl nostre espai, i seguiriem cre-ant, moltes persones ens hanajudat, i també la seva presèn-cia ens ha fet grans, ens ha uniti ha fet possible continuar ambla nostra existència. Sabem kens retrobarem, akí o allà, i unaaltra vegada en més espais xseguir amb la nostra lluita, xtenir un lloc per a nosaltres iobert a tothom k hi vulgui pas-sar, participar i junts continuaramb al nostra raó de ser.Perquè no hi ha un principisense final. Ens han pres el lloc,volen mercantilitzar el k finsara era el lokal les granges, onformavem un col·lectiu i ara enpodem dir assossiació, peròens han fet fora, però fins el diak ens prenguin els nostres ide-als, no morirem, no deixaremd'existir. Així, volem i continua-rem seguint la nostra lluita, lanostra vida, i les nostres vides.Continuarem construint espais

de llibertat i conti-

nuaremcreient en la nostra dig-nitat i en la nostra raó

de ser.

NOS HAN ARREBATADONUESTRO ESPACIO.HAN INTENTADO SOFO-CAR NUESTRO ALIENTO,NOS HAN TACHADODESDE EL PRINCIPIO,KIEREN HACERNOSPERDER LA PARTIDA, REPRIMIRNOS EL SEN-

TIMIENTO, DESPRECIAR NUES-TRA VIDA.BUSCAMOS SENDEROS DISTIN-TOS,GUIADOS POR NUESTROSINSTINTOS, ECHAR LA PARTIDAPARA MOSTRAR LA SALIDA.NO VAN ADORMECER NUESTROGRITO, NO VAN A DERRAMARNUESTRO LLANTO, ESTE GOLPEVA A SER NUESTRA FUERZA,PARA LEVANTAR OTRA FORTA-LEZA DE AUTOGESTIÓN YREVOLUCIÓN, PARA CONS-TRUIR MÁS ESPACIOS DONDEEXPRESAR NUESTRA ILUSIÓN DEVIVIR SIN CORRUPCIÓN, DERESPIRAR SIN TEMOR.

COMPAÑEROS LA ILUSIÓN ESLO ÚLTIMO K SE PIERDE Y PORMUCHOS MUROS QUE NOSIMPIDEN ARRAIGAR NUESTRAIDEA, SEGUIREMOS DESPIERTOSPARA SALTARLOS Y DERRIBAR-LOS.

¡¡¡¡¡LA LUCHA SIGUE!!!!

CCalaf, gener 2006

Col·lectiu les Granges

9

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

PINTURES I DECORACIÓPINTURES I DECORACIÓPRODUCTES DE RESTPRODUCTES DE RESTAURACIÓAURACIÓPRODUCTES QUÍMICSPRODUCTES QUÍMICSAATENCIÓ PERSONALITZADATENCIÓ PERSONALITZADAPlaça d�Anselm i Clavé 4 Baixos08240 ManresaTel. 938722516 i Fax 938720581Web. www.ladrogueriamanresa.comE-mail: info@ladrogueriamanresa.com

C/ passeig, 7telf· 8321164Santpedor

El nou plà urbanístic de Calaf acaba amb tres anys d�intensa activitat social i cultural del local del �Col·lectiu les Granges� per tald�urbanitzar i contruïr en nom d�un �progrés� fals i malentès.

l passat mes de genermoltes masses mares iforneres amb projectes

panarres diversos vam cel·lebrarla 5ª trobada interpanarra ambunes magdalenes gegants plenes,potser, de les ganes i il·lusiómanifestades per seguir entretotes exPArimentant.

Dins de cadascun dels generososforns de llenya ens convoquem,cada vegada, a trobar-nos i anaraprofundint una mica més en elmón del pa (del nostre pa de cadadia): les farines, els cereals panifi-cables, els llevats, la rebosteria,els forns, el temps i les temperatu-res, els processos, etc. Des de l'hi-vern passat a Kan Pasqual(Collserola), la primavera al'Encantada (Castellterçol), l'estiu aLliurona i la tardor a Sales deLlierca (La Garrotxa) aquest hiverna La Llastenosa i la propera prima-

vera al Baix Llobregat, ja fa unesquantes estacions que ens estemtrobant per donar-li una realitat ales motivacions i necessitats de

crear un espai on poder comunicari alimentar pràctiques i produc-cions agroecològiques, amassarcol·lectivament dubtes i curiosi-tats, enfortint-nos per llevar i aixífer fermentar les dificultats i fercréixer els projectes flequers ambaromes dolços i salats per, entretotes, enfornar experiències queens omplin aquells buits que ensanem trobant en la quotidianitatde les nostre històries productivesautònomes, autogestionades iprecàries, artesanals i sanes, múl-tiples i diverses, sota models agro-ecològics i enxarxats.

La massa mare d'aquest cap desetmana compartit a l'amplia ibonica masia de la Llastenosa -onvam concentrar-nos en els llevatscom a tema d'interès- s'alimentaamb la XAC (Xarxa Agroecològicade Catalunya), un projecte enconstant procés de coordinació i

coneixença dins de plantejamentsagroecològics on construir i enfor-tir vincles entre productors i con-sumidors, buscant un equilibrientre la teoria i la pràctica dinsd'un context tan advers i perverscom la constant explotació i espo-li dels recurS.O.S, a base demodels productius agro-indus-trials, consumistes...indignes iindignants.

Salut i bon pa!

V Trobada interpanarraa la Llastenosa (Bages)

ENavàs, gener 2006

Una fornera

10

Massa mare (o llevat natural) és la massaque neix d'una part d'aigua i una de farinaamb que les bactèries "saccharomycescerevicae"(que viuen en el segó del propigra de blat, de sègol, d'espelta)..., podentransformar els hidrats de carboni i elssucres de la massa de pa en Co2(diòxidde carboni), alcohol i diferents àcids, através d'una fermentació alcohòlica que

impulsa el pa -pacient i calentó- percréixer i coures. En menjar pa de mas-samare estem incorporant un pa ambgustet lleugerament àcid molt especial ialhora estem gaudint d'un ajut per poderdigerir més integrament els nutrients pelspans sanots i populars. Us convidem apreguntar a les àvies com i amb que feienllevar el pa.

Imminent inauguracióde �La fona�

inalment, La Fona inaugura el seu localsituat a la plaça de la Vila nº 12, a Gironella.

La inauguració i presentació de l�associació seràen aquest local el dia 18 de febrer, i durant tot eldia us oferirem un reguitzell d�activitats de cairecultural i reivindicatiu. El local compta amb una sala principal, on hi hala biblioteca i on es realitzaran les activitats. Amés a més disposa d�un despatx, una sala dematerial, lavabo i soterrani. La Fona es defineix com una associació culturalsense ànim de lucre, finançada a partir de lesaportacions dels seus socis així com dels possi-bes beeficis d�algunes de les activitats (combarres de concerts o venda de material). La ideadel seu naixement sorgeix de la política i el sis-tema general establerts, i de les seves con-seqüències socials tan injustes i inhumanes.Creiem que la desinformació és la causa del con-formisme actual. Volem crear un espai a l�abast de tothom. El nos-tre objectiu principal és que tota persona puguipensar, opinar i jutjar per ella mateixa les cir-cumstàncies en què vivim, i alhora promoure elcanvi. També creiem important afavorir les inicia-tives locals, estar en contacte amb atres associa-cions, col·laborar amb actes arreu, potenciar lescultures i l�enriquiment cultural, etc. Els motiusen són ben clars: millorar la societat i combatreles injustícies és tasca de tots, però a títol perso-nal és difícil canviar les coses. Així, mijançantl�associació com a punt de trobada, esperem unirles nostres forces amb les de tot aquell qui hodesitgi per tal d�avançar cap a un futur més dignei lliure. Les nostres línies d�actuació estaran encarades aoferir una programació cultural regularmentbasada en l�esperit crític. Així doncs, a partir detallers, xerrades, passis de vídeo i la creaciód�una biblioteca entre altres treballarem per ferrealitat aquesta iniciativa.

UI SOM I QUÈ VOLEM?El Casal Popular La Fura de Solsona neixde la unió d�esforços d�un grup de joves

nacionalment i social compromesos. Ens uneix lavoluntat de crear un espai alternatiu de trobadaper a les persones i les idees. Tots els que hemtreballat i treballem perquè aquest espai siguiuna realitat, ens plantegem dos grans objectius:-Dotar la ciutat d�un espai autogestionat, inde-pendent i al servei de les entitats que ho desitgin. -Plantejar alternatives reals a les actuals tendèn-cies de la societat des d�un punt de vista local, ésa dir afrontar les problemàtiques més properes ales persones. PER UNA SOLSONAParticipativa, sostenible, conscient i activa en ladenúncia i lluita pels drets individuals i col·lec-tius de les persones. Compromesa en la defensade les identitats, les llengües i les cultures. Enlluita constant per la igualtat de gènere i la lli-bertat sexual. Integradora i oberta amb les nou-vingudes. Solidària amb altres lluites dels PaïsosCatalans i del món. En contínua recerca de l�ex-pansió dels espais de llibertat.

FGironella, gener 2006

Fonera

QSolsona, febrer 2006

Casal Popular �La Fura�

Nou Casal a Solsona

El gobierno vuelve a cumplir una de susfunciones básicas, es decir: el quetiene, que tenga más. ¿Y de donde vana sacar más, los que tienen? Se lo qui-tan a los más débiles, que es más fácil.Y hoy por hoy, la clase social mas débiles la clase trabajadora, la clase socialmás indefensa es el proletariado. Estadebilidad viene de su desorganización,viene de su falta de solidaridad y vienedel individualismo que el mundo bur-gués-capitalista nos ha inculcado. Todoesto ha provocado la debilidad que haceque el gobierno se cebe con nosotros,hoy, en forma de reforma laboral.

Por ahora es solo una propuesta dereforma y nuestra obligación como prin-cipales perjudicados es impedir queesta reforma, que quiere desregularizarel mercado de trabajo y abaratar losdespidos, salga adelante.

Ellos nos querrán vender la moto, nosdirán y juraran que los objetivos de estareforma (bendecida por Dios) son los dereducir la temporalidad, de fomentar lacontratación indefinida y promover laigualdad entre hombres y mujeres.¡Mentiras repetidas en el transcurso delos años! Pero no nos dicen lo que real-mente plantea esta reforma, que no esotra cosa que facilitar y abaratar eldespido individual como colectivo,quieren aumentar las prebendas aempresarios duplicando las ayudas ybonificaciones a la contratación yreduciendo cuotas empresariales a laSeguridad Social, quieren potenciar lasodiosas ETTs y plantea el principio a laprivatización del servicio público de

empleo. Algunas cosas que recoge estareforma, son, por ejemplo:

· Igualar legalmente el despido colecti-vo con el despido individual por causasobjetivas, técnicas, organizativas o deproducción, eliminando así laobligación de la autorización adminis-trativa y la necesidad de comunicar ynegociar estos despidos.· Generalizar el contrato indefinido defomento para la contratación indefinidade manera que los trabajadores con-tratados a partir de ahora verían reduci-das a menos de la mitad la indem-nización máxima en caso de despido,en lugar de ser 45 días por año con unmáximo de 42 mensualidades, pasaría aser de33 días con un máximo de 24mensualidades.

· Convertir los despidos nulos porincumplimiento de los requisitos for-males en despidos improcedentes.

Si no fuera bastante estas medidaspara satisfacer a los empresarios, aunse les da mas, más en forma de bonifi-caciones, más en reducciones de lascotizaciones sociales, más en la reduc-ción de las indemnizaciones por fin decontrato para los trabajadores con-tratados a través de ETTs y legalizandolas agencias privadas de colocacióncon ánimo de lucro y abriendo la posi-bilidad que estas sean contratadas porel INEM.

Todo este paquete es lo que nosquieren hacer tragar y tragaremos si noponemos remedio. La organización es

nuestra única arma y el fin de la opre-sión, nuestro objetivo. La pasividad y eldesentendimiento les deja la puertaabierta para que hagan con nosotros loque quieran. ¡La dignidad obrera tieneque volver a alzarse en contra de losque nos manejan como si fuéramosmarionetas! ¡Paremos esta reforma lab-oral YA!

CNT-AIT Manresa

La precarietat laboral

Una nueva reforma laboral sefragua en contra de los

trabajadores

Manual practico de defensa en eltrabajo.

Las personas con dignidad noestán en venta.

1. Saber el horario de trabajo, así como elturno de trabajo, si es de noche -se pagamás (recuerda tiene que ser de 8 horasdiarias en total 40 a la semana si hay másson horas extras y estas són voluntarias,no te pueden obligar a hacerlas).

2. Te han de facilitar un equipo para laprevención de accidentes laborales, tra-baja siempre con seguridad recuerda quete puedes jugar la vida si no estas prote-gido.

3. Si vas contratado por una empresa detrabajo temporal (ETT) no tienes derechoa vacaciones ni a pagas dobles (junio-diciembre) por lo que siempre es mejorser contratado directamente por laempresa.

4. Busca el convenio de tu sector, hayestan tu derechos y deberes (salarios,etcétera):

http://www.mtas.es/empleo/convenios/ini-cio.htmhttp://www.cgt.es/modules.php?name=Downloadshttp://www.cnt.es/Documentos/index.php#laboral

5. Mira si hay secciones sindicales y sison personas legales (recuerda a losempresarios i a los funcionarios sindi-cales no le son gratos las personas dig-nas) hablas con ellas.

6. Denuncia a la empresa si hace unabuso hacia tu persona, busca apoyo enlos sindicatos, no todos son iguales, aunhay quienes pelean por nuestr*s dere-chos:

CGT:www.cgtcatalunya.org y www.cgt.es

CNT:www.cnt.es/crcatalunya_bal ywww.cnt.es

7. Si esta sol* y quieres denunciar ves alos sindicatos ellos pueden actuar sinque el empresario sepa quien los hadenunciado.

En fin tenemos derecho a un trabajodigno, y a no ser esclavo de él.

No a la reforma laboral.

El gobierno, la patronal y la UGT-CCOOplanean una nueva reforma laboral, pocoa poco nos van quitados todos nuestrosderechos laborales arrancados pornuestr*s abuel*s y padres mediante huel-gas, hambre, cárcel�, en época deFranco. Aquí tenéis un resumen.

Dice una canción que no somos nada queresistimos contra el invasor con unapoción mágica llamada el celebro.Esto viene por un hecho asilado que hapasado en diciembre en una empresa quefue un emblema de la lucha anticapital-ista en los años 70 en SEAT (sus huelgassalvajes, aparición ERT). Se ha abierto lacaja de Pandora, se ha despedido a 660personas esto en el año 2006 es normal,pero ahí añadido algo nuevo: se ha hechouna purga con las personas de un sindi-cato (CGT) que lleva tiempo negándose afirmar un convenio nefasto para los traba-jadores. De dicha personas la compañera

Merche era conocida por la dirección dela empresa así como por CCOO-UGT.Aunque luego se dijera que fue un error,igual que con las mujeres embarazadasotro error.

A partir de ahora esto puede ser posible,ellos quieren esclavos para sus fabricasque digan si a todo que no tengan celebroque no piensen. Para eso esta CCOO-UGTque piensan en el "bien de los traba-jadores".

Les molesta nuestra manera de pensar dedecir NO a su esclavitud de decir NO a las

horas extras, de decir NO al salario demiseria.

Esto ha pasado en SEAT en telefónica,correos�

Por eso yo digo que tenemos que ser per-sonas con celebro, somos niet*s de losobrer*s que hicieron la revolución socialque tenemos dignidad.

No tenemos miedo a decir NO.

Grupo de afinidad anarquista-Te digo queesto NO lo firmamos nosotr*s.

Crítica al concepto precarioA la generación que piensa este incipi-ente siglo XX, nos ha tocado padecer unapesada losa teórica, que si bien se hahecho llamar posmodernismo, es sin dudaun asalto muy politizado y nada ingenuode aquello que hemos optado por llamarmodernidad. Este paradigma, con su críti-ca a la racionalidad y a las nociones desujeto y significado (entre otros tantos),ha desembocado en un callejón sin salidaque algunos han llamado "la postura deuna filosofía autoderrotada". Elplanteamiento posmoderno ha sido inca-paz de generar una explicación satisfac-toria de la sociedad, más allá de que nopuede darse ninguna explicación satis-factoria del mundo, de lo real, apelando aun supuesto abismo entre la posibilidadde representación y el mundo. Como cos-mogonía, no se puede decir que seademasiado brillante.

Perdidos en semejante sarta de dis-parates, muchos de nosotros tratamos dehallar nuevos caminos, ingeniosos argu-mentos filosóficos para poder fundamen-tar la perspectiva de las clases traba-jadoras. A través de un lamentable reci-claje de nociones marxistas pocoexplotadas, el postoperaismo tiene elmérito de conservar parte del legado y norenunciar y claudicar ante una palpablederrota política, teórica y cultural, derro-ta en la que ni siquiera los intelectualesosan ya reivindicar cultura o educación,porque estos ya serían elementos delpoder. Pero los hechos son tercos, muchomás que las izquierdistas y manipuladasmentes --tan locuaces, tan obstinadas; yrecién ahora empezamos a calibrar cuales el efecto real, material, de las falta deacceso a la cultura y al educación. Sonmuchos los indicios que llevan a com-prender que el derrumbamiento delproyecto ilustrado nos está llevando denuevo a un oscurantismo dominado por elresurgir de las religiones.

Causa de esta situación cultural, una delas trabas más importantes que seencuentra el pensamiento de la teoríapolítica es la debilidad de los conceptosempleados. Resulta incomprensible quese hayan descartado los conceptos de latradición marxista bajo la insoportablejustificación de que se trata de concep-tos burgueses, heredados del proyectorevolucionario enmarcado por la bur-guesía. En realidad, lo que el postmod-ernismo les reprocha implícitamente esque sean vetustos, pasados de moda, queno sean actuales. Un planteamiento deeste tipo dice ya mucho de la época cul-tural que nos ha tocado sufrir, en la queya no hay una reflexión profunda sobre lahistoria, el lenguaje o los condicionantesmateriales y las causas políticas de lasideologías. Afirmar que el competo "pro-letario" pertenece a la tradición burguesano puede más que invitar a la risa o alllanto. En realidad, se trata quizás delconcepto más fuerte que haya generadoel pensamiento de la clase trabajadora,rico en matices, con una infinidad deexplicaciones que refuerzan y fundamen-tan este concepto.

En filosofía se dice que hay conceptosfuertes y conceptos débiles. A través delconcepto proletariado, penetramos en uncampo semiótico consistente, y seenlazan rápidamente otras nociones quepretenden explicar la realidad, comoplusvalía, enajenación, trabajo,infraestructura, superestructura,Historia, mercancía, revolución, y tantosmás.

La tendencia posmoderna, que se rigepara y por los mecanismos de la moda,necesita para aparentar cierta credibili-dad, una cierta novedad en el discurso.La obsesión por lo nuevo, lo original, enrealidad nos aboca a la eterna derrotarenovada propia de los anuncios del prêt-à-porter. Apenas ya se tiene la últimaprenda, ésta ya no sirve para nada ynecesita ser renovada. Algo similar estáocurriendo con los discursos que gener-amos y manejamos con tanta buena vol-untad, y nos vemos, tanto en los discur-sos como en la práctica política, aboca-dos al reino de lo efímero. Asimilar, atrav-esar esa confusión y ese caotismo, dicenalgunos, podría ser la solución de esterompecabezas. Y podría ser, si no fueraporque, mientras la izquierda radicalpierde el tiempo con estas estúpidas dis-quisiciones y adoraciones a lo caótico,las clases dominantes mantienen susprivilegios con una estrategia absoluta-mente premeditada, ordenada y con unenorme abanico de previsiones y estrate-gias a largo plazo.

Es en este contexto en el que aparece elconcepto de precariado, tratando degenerar un nuevo discurso político capazde circunscribir la realidad social (a suvez, supuestamente nueva, en una épocaen la que todo de ser nuevo, en la quetodo es visto como nuevo). Sobre esteconcepto vale la hacer dos o tres comen-tarios.

1.- Como ya hemos señalado, precariadoes un concepto nuevo, y en el sentido dela lógica contemporánea, mucho tendráque luchar para no ser un conceptoefímero, que pasará de moda cuando estacorta primavera de la autonomía y susefímeros e inconsistentes colectivos sehaya esfumado. Por tratarse de un con-cepto nuevo, es aun un concepto débil, notiene el respaldo de un sistema teóricocomo el que apuntala el concepto prole-tariado, por ejemplo. Si además, acabasucumbiendo a la lógica posmoderna delo efímero, la superficialidad y la aparien-cia, es más que probable que nunca logrefortalecerse lo suficiente como para seralgo más que una nueva anécdota en lamoda de la disidencia.

Difícilmente podrá darse consistencia alconcepto precariado desde la miradaposmoderna, que ya ha renunciado deantemano a la posibilidad de un discursoo un concepto consistente (una filosofíaque ah renunciado a la representación, alsignificado, ¿cómo podría aspirar a elabo-rar un discurso consistente? Sólo aspira

a un discurso bailable o hermoso). Porotra parte, el contexto político, social ysobretodo cultural poco tiene que ver conaquel en el que nació el concepto prole-tariado: esperar un fortalecimiento y unapropagación del concepto precariado enlos mismos términos que el de proletaria-do se ampara en la curiosa ingenuidadpropia de nuestros tiempos.

Ante esta coyuntura, o bien todo elentorno de la izquierda radical se vuelcaen él, se dedica a teorizar con él, a gener-ar un entramado semántico que lo fort-alezca, a generar una teoría consistenteque de cabida a una buena explicación desu significado profundo desmenuzandolas consecuencias teóricas, o bienacabará olvidándose como se olvidan loszapatos viejos con lo que ya no se cami-na.

2.- Fruto de esta debilidad estructural, elconcepto precariado no da una expli-cación suficiente de lo que está sucedi-endo en las sociedades occidentales. Ellastre de renuncias conceptuales quesoporta es enorme. Si se prefiere el con-cepto de precariado al de proletariado, esporque se reniega de toda la semánticaclásica que va unida a la de proletariado,que se ve substituida por otra; el concep-to de fuerza de trabajo por el de potencia,el de proletario por precariado o cogni-tariado, el análisis del trabajo inmaterialse vuelve prioritario al del abstracto. Peroel territorio conceptual es todavía muyangosto. La renuncia teórica es demasia-do grande y la nueva constelacióndemasiado reducida para que, de formaconsecutiva, su explicación de la cosassea satisfactoria. Hagamos pues esaspreguntas para valorar su pertinencia:¿Dónde está escondido ahora aquello quelos marxistas llamaron plusvalía? ¿Dóndese halla el robo que ejerce el capitalistasobre el trabajo? ¿En qué momento de lacadena productiva se produce ese valorañadido? ¿Qué papel asignar al traba-jador occidental medio, al que nada lefalta, con respecto al campesino (75% dela población mundial) de países en víasde desarrollo? ¿Cuál es, si aceptamos suprofunda modificación en occidente, ellugar del trabajo en la realidad y en la his-toria? ¿Es el campesino mexicano un pre-cario? ¿Es cierto que la alienación en eltrabajo aslariado ya no existe (puesto queya no existe sujeto y menos un sujetosano)? ¿Es el trabajador indonesio un serque no se ve alienado por su realidadmaterial? ¿Acaso los trabajadores delmundo entero no están sometidos a lalógica del capital? ¿No gobierna estassus vidas y los trata como mercancías?

El gran problema del deseado cambio deparadigma a través de la nueva semánti-ca del precariado, es que parece que seolvida o renuncia a la dialéctica material-ista que en otro tiempo nos proporciona-ba herramientas para comprender,criticar y transformar el mundo. El con-cepto precario no es suficiente paragenerar una explicación del mundoverosímil, ni una herramienta de transfor-

mación. La pobreza del un discursopolítico sólo puede permitir una rea-grupación de personas entorno a unamoda pasajera y fútil, que difícilmentelogrará algo más que lo que consigue eleslogan de un anuncio publicitario, o elque pide un voto en una urna cada tan-tos años.

3.- Sabemos de forma intuitiva y aprox-imada qué significa precario: es, en suorigen, un adjetivo que se refiere a algodébil, frágil y carente de recursos.Precariedad laboral, precariedad de lavivienda, etc. La lucha contra la pre-cariedad, parece pues, destinada areparar una debilidad. En este marco,difícilmente la lucha contra le pre-cariedad sobrepasará en la realidad sucarácter de mera reivindicación cuanti-tativa a pesar de toda las buenas inten-ciones. Es decir, que la senda que estátomando la reflexión sobre la pre-cariedad está dirigiéndose hacia unareivindicación meramente cuantitati-va. O digamos, para ser más justos ypiadosos en al crítica, corre el enormeriesgo de acabar diluyéndose en elagua sindical de CCOO y UGT: el marcoconceptual permite esa reducción ademandas cuantitativas en el actualmarco de relaciones sociales. Subidade salarios, mejora de la política deviviendas y reforma de la sanidad,sería un marco posible en el que lacrítica de la precariedad que se estáelaborando podría ser sofocada. Elproblema radica en que en el aparatoconceptual, pobre y escueto, que orbi-ta alrededor de esta concepción, noataca las relaciones sociales gener-adas por el trabajo (¿relacionessociales generadas por al precariedad?¿Qué necesidad entonces de cambiaruna palabrita a un marco conceptualque es todavía válido?). Está fue lacrítica exacta del situacionismo alsindicalismo reformista: la reivindi-cación de mejoras materiales no cam-biará nada al actual sistema capital-ista, siempre fundamentado sobre rela-ciones de poder -ahora de control- muyconcretas; la reforma de las canti-dades, no acabará con el problema dela calidad: no queremos más dinero:queremos ser los actores de nuestravida, tomar las decisiones que afectana ella, tanto en el trabajo como en elbarrio.

En la manifestación del primero demayo del año 2005, euromayday sale ala calle con un discurso que desea y seesfuerza por ser diferente de aquel queblande el sindicalismo reformista; peroen la actual tendencia a lo superficial,en el que ya no se atiende a la profun-didad de los discursos, los discursos ylas posturas se confunden. Resulta difí-cil de comprender por que se ha renun-ciado pues a la semántica marxista si acambio se ha adoptado la depauperadaverborrea reformista.

4.- Finalmente vale la pena resaltarcómo hemos pasado de un conceptofuerte en sentido teórico, que tiene

unos buenos cimientos teóricos, querepresenta un mundo en el que el tra-bajador tiene la fuerza (de trabajocuanto menos), creativo, generador(prole), que desemboca en una filosofíade combate que acaricia la épica;cómo hemos pasado de este conceptoa un concepto débil (sin respaldo teóri-co), que representa al trabajador comoalguien débil y carente de recursos(precario), desarmado, sin esperanzade transformar el mundo porque ya nose piensa dueño de su destino ni deldestino de la historia (a pesar de seguirreproduciéndolo todo con su trabajo).¿Cómo iba el pobre y desvalido pre-

cario enfrentarse al aplastante neolib-eralismo? Hemos pasado de unafilosofía de combate a un pensamientodébil y derrotista. Si se permite undesliz, una boutade demasiado simplequizás, nada hay más precario que elpropio concepto de precario.

Durante un cierto tiempo pudimos pen-sar que era necesario generar un nuevolenguaje y una nueva cultura. Pero tam-bién es cierto que no se puede crearnada desde el vacío. Una idea tanobtusa y embriagada de confusión sóloentra en las mentes postradas ante elmisticismo orientalista occidentaliza-do, que aparte de un vasto mercadovolcado al consumo de esta pseudocul-tura, con su viejo formato de misticis-mo cristiano reciclado, en realidad nonos ha traído nada nuevo. Hemos derecuperar, replantear, repensar la críti-ca marxista urgentemente, antes quesea olvidada por la generación pos-moderna que suplanta la lucha por lafiesta. Si bien los posmodernos noquieren una revolución en la que no sepuede bailar, habría que ver si su bailepermite una revolución de las formassociales.

Quizás haya llegado la hora de finalizaresa pequeña aventura neoliberal

(quizás incluso necesaria) que lla-mamos posmodernismo. Eso significarecuperar, no ya la teoría socialista enbloque (entiendo socialista en un senti-do amplio, desde el marxismo al social-

Damnatio memoriaeMentre els partits d�esquerre, ara als governs, fan demagògiaamb la memòria històrica (recuperant només allò que elsinteressa), aquests mateixos partits enterren (també físicament

amb ciment) la memòria que també per a ells és incòmode, elpassat llibertari, el passat dels que no renuncien ni a la llibertatni a la justícia.

15

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

barri barri AnticAnticc/ Sc/ Sta Mariata Maria2828ManrManresaesa

plaça maragall, 7

n ple procés de "recon-versió", tal coml'Ajuntament de

Barcelona anomena el que ésun acte salvatge de destrucció,el barri del Poblenou es trobaen el centre de l'especulacióimmobiliària més gran maiimaginada, emmascarada sotael superflu i eteri nom de22@.El Poblenou havia viscut,fins a l'arribada dels JocsOlímpics, una espècie de "paxromana" de facto ambBarcelona. Hi havia convivèn-cia, però Barcelona era, en rea-litat, un altre món, una altreesfera. No en va, la gent delPoblenou, a l'hora d'anar alcentre, en deia anar aBarcelona.. Se suposava queeren Barcelona, sí, és cert,però tothom sabia que l'auste-ritat del Poblenou poc tenia aveure amb el luxe que es res-pirava al Passeig de Gràcia. Hihavia una sentiment depertànyer a un poble dins una

gran ciutat, en una espècie devida paral·lela a la gran urb.Connectat sols a través dedues artèries principals, elcarrer Almogàvers i Pere IV, esrespirava la sensació d'estarprotegits, de viure reclosos enun món dur, però solidari, ontothom es coneixia. Qui hagi tingut la sort de néi-xer o viure en un barri obrercompartirà la sensació d'amorprofund i veneració per aaquest barri. Recordarà lasensació de buidors delsdiumenges, car tots els tre-balladors descansaven acasa seva. O recordarà l'a-gradable sensació dereconèixer totes aquellesxemeneies que s'enlairavenamunt, com desafiant el cel.De palpar amb les mans elsmaons de les fàbriques quemai més es podran contem-plar. Enyorarà per sempremés les antigues indústriesfabrils i plorarà en secret,com si una part de si mateixhagués mort.

¿Quin pecat ha comès elPoblenou i, pere x t e n s i ó ,Barcelona, per-què se li hagiextirpat doloro-sament part dela seva memò-

ria? El procésp r e -

meditat que s'ha dut a termedes del consistori és el que enHistòria es coneix com a "dam-natio memoriae", és a dir,esborrar o desprestigiar delpresent tot allò que fou passatper poder justificar no sols elpropi present, sinó, mésimportant, el futur. Segur quequan era petit, l'alcalde Closdeuria haver llegit 1984, d'ondeuria extreure'n moltes idees

per aplicar-les aBarcelona. Les novesgeneracions de bar-celonins, quan circu-lin pel Poblenou jano veuran més fàbri-ques. La memòria jaés l'últim refugi delrecord del barriobrer i dinàmic quefou. Tan sols se'lsofereix l'espectacledel triomf: edificismoderns i gratacels,en sintonia amb lestesis de l'arquitectu-ra de Chicago quetant li agrada al nos-tre Clos. Sols veu-

ran la Històriaque els volen

mostrar: laforça delcapital potdestrossar unbarri i la sevac iutadania ,no hi ha opo-sició possibleni lloc onamagar - se .Qui sabràque sota elsf o n a m e n t sde totes lescases benes-tants ques'han alçatdescansa elssofriment iels anhels demolts obre-res. S'ha vol-gut esborrar

de la

Història un barri incòmodeque feia recordar massa cosesi que feia pensar massa a lagent. Un barri eminentmentobrer, associatiu i progressis-ta. El que s'ha dut a terme ésun genocidi cultural planificatdes dels despatxos de la PlaçaSant Jaume.

La consigna és clara, que maimés ningú recordi el passateminentment revolucionari delbarri, no sigui que a algú se liacudeixi tornar a pensar. Quemai ningú recordi que elComitè de Defensa Anarquistaes reuní en una habitació delcarrer Pujades 276 ambEspronceda en ser Jover,Garcia Oliver, Ascaso i Durrutiresidents al Poblenou. GarciaOliver treballava a Can Rottier,Durruti a Can Felipa, Ascasotenia un pis a Sant Joan deMalta (gairebé no han deixat niuna sola casa d'aquestcarreró)... Que mai més ningúrecordi que al Poblenou hitrobà la seva llar Durruti, però,qui sap ja qui era Durruti? Quemai més ningú recordi que al'Avinguda Icària hi haguéenfrontaments entre pobleno-vins i els miliars feixistes alvoltant de la caserna Docks.Qui recorda les columnes mili-cianes que des del Poblenouanaren a lluitar i a fer la revo-

lució al front d'Aragó? Quirecorda la repressió franquistaal Camp de la Bóta (on s'alçaara l'edifici del Fòrum)? Quemai més ningú recordi!

És la força del capitalisme,expulsar els més pobres quemolesten per tal que els ricspuguin gaudir del que els per-toca: tot. I el més trist és queaixò ho han permès uns gover-nants que s'anomenen d'es-querres; llops reaccionarisamb pell de corder és el quesón. Fa 60 anys aquestaesquerra nostra ortodoxoa ioficial va celebrar la mort deDurruti. Avui han aconseguitacabar amb el cercle, hantapat sota tones de formigó elseu mite, el seu barri, tot allòper que va lluitar. Aquesta ésla nostra esquerra, aquesta ésla nostra desgràcia. El méstrist, però, és que el silenciade la classe autoanomendaprogressista és el símptomamés palpable de la sevacorrupció moral.

ECardadéu, gener 2006

Juli Mntseny

!Fa 60 anys aquestaesquerra nostra orto-doxoa i oficial va cel-ebrar la mort deDurruti. Avui hanaconseguit acabaramb el cercle, hantapat sota tones deformigó el seu mite,el seu barri, tot allòper que va lluitar.Aquesta és la nostraesquerra, aquesta ésla nostra desgràcia.

El cap d�any a Sant Joan deVilatorrada

Agressió a un advocat de la CNT a laRENFE

robablement algunsde vosaltres vareuassistir o sabeu que el31 de desembre pas-

sat, el grup de diables ORCO'S,el Grup de Teatre Xalana il'Associació Juvenil L'OvellaNegra varen organitzar a laSala de Cultura de Cal Gallifade Sant Joan de Vilatorradauna festa de cap d'any onvaren actuar els grupsFanfarria, Dumbala Canalla iAndreu i els Rumberos.

L'organització però, no va sergens fàcil. Com sempre, lesdecisions sobre el calendarid'activitats que tenen lloc a CalGallifa es prenen des del'anomenada Comissió CalGallifa, un òrgan de partici-pació i decisió democràtic delqual en formen part totes les

entitats que organitzen activi-tats en l'esmentada sala i desdel que es resolen les qües-tions que afecten a aquesta. Esdes de fa anys, la Comissió CalGallifa qui pren aquestes deci-sions i no l'ajuntament, elsregidors o l'alcalde individual-ment, com algunes personeshan fet córrer.

A la reunió de la Comissió delmes de maig s'havia de decidirel calendari de la sala fins afinals de l'any 2005, en el qualhi havia una data tant conflicti-va com el cap d'any, per alqual havien demanat la salal'Associació de Balls de Saló iles entitats ORCO'S, Xalana iL'Ovella Negra. Els membresd'aquestes ens presentàvem ala reunió sabent, com l'exper-iència ens ha demostrat, queaquesta no seria fàcil ipreparats per rebre (com hapassat en alguna ocasió),

algun comentari despectiu perpart de la representant del'Associació de Balls de Salócap a les activitats que portema terme. Finalment, es vadecidir per unanimitat i con-sens de totes les entitats (pertant, amb l'acceptació del'Associació Balls de Saló) quela celebració del cap d'any2005 l'organitzarien conjunta-ment les tres entitats abansesmentades. L'acord també vaser que al 2006, el cap d'anys'organitzaria des del'Associació de Balls de Saló.

Després de tot l'estiu trebal-lant, sabent que un dels entre-bancs més durs abans d'arrib-ar a la "meta" ja estava superatens en vam trobar un altre,més gros encara. Durant elmes d'octubre, fet insòlit alnostre poble, es van recollirsignatures contra la festa decap d'any i les entitats que l'or-

ganitzem. En els fulls on esrecollien les signatures nos'explicaven els motius peròtot i així, i més sorprenentencara, hi haver gent que sig-nava sense saber ben bé elperquè. Per tant, la mínimaexplicació, del perquè, si hiera, es feia oralment, carrega-da però de mentides, o mitgesveritats. En alguns casos fins itot pronunciant insults (talcom algun familiar nostre hahagut de suportar) com ara"colla de borratxos", "drogoad-ictes" o "alteradors de l'ordepúblic" referint-se als mem-bres d'aquestes tres entitats. En resum, que durant les set-manes prèvies a la festa, es vaorquestrar una campanya con-tra un acte i contra tres enti-tats organitzadores del poble.Des de l'Associació de Balls deSaló (alguns no ho deveusaber, formada i coordinadaper part d'una única persona)

i l'Associació de "Veïns" s'hanrecollit signatures contra unacte a Cal Gallifa, saltant-seuna decisió democràtica ques'havia pres en un òrgandemocràtic i en aquest cas perunanimitat (perdoneu larepetició però hi ha gent queencara no ho té clar).

Nosaltres, no entrarem en elmateix joc. Simplement volemque un fet com aquest noquedés només en la memòriade les persones que formempart d'alguna entitat del poble(per exemple, en la memòriadels "borratxos", "drogadictes"i "alteradors de l'ordre públic")i seguirem reclamant, tal comes fa, que les decisions sobreCal Gallifa, es prenguin desd'una comissió formada pertotes les entitats que en femús.

imarts 22 denovembre de 2005,sobre les 12:30hores, uns agents

d'in-seguretat sense distintiude l'empresa per la qual tre-ballen i armats de pistoles iporres, van intentar, arribantfins i tot a l'agressió, que l'ad-vocat de CNT Xavier AsensioCastro, que havia sortit del'estació de Granollers Centreamb el corresponent bitllet, noarribés en tren a Girona, onhavia de presentar un escrit determini en un cas que defensacontra les forces i cossos de

seguretat de l'estat.

Aquesta injustícia de mena, vaser evitada per la resta de viat-gers del vagó que, posterior-ment, un cop a l'estació deGirona, gràcies a la sevaprotesta, també van avortar elpropòsit dels esmentatsagents d'in-seguretat de seg-restar a l'advocat fins a les20:00 hores a un quartet deneteja de l'estació, on l'havienintroduït per la força, estirant-li dels cabells, i on li estavenclavant una brutal pallissa.Així l'advocat va ésser alliberati l'escrit, finalment, presentatdins de termini, això darrer,gràcies, especialment, a un

dels veïns que viatjaven entren aquell dia que amb el seuvehicle particular va apropar al'advocat fins l'AudiènciaProvincial de Girona.

¡SI EL POBLE S'UNEIX EL FEIX-ISME NO AVANÇARÀ!

STOP AGRESSIONS!!! ProuRepressió als companys deCNT!!! STOP a la Repressió deRENFE!!!

DISSABTE 21 DE GENER 12:00H HI VA HAVER UNACONCENTRACIÓ DE PROTESTAA L'ESTACIÓ RENFE DE GIRONAQUE VA FER-SE SENSE CAPINCIDENT.

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

c/ de la sabateria(Manresa)

casal els carlins cuina vegetarian

a

16

PSant Joan, gener 2006

Ass. Juvenil L�Ovella Negra

DLa Llagosta, gener 2006

CNT Montcada

a figura jurídico-penalque pretenem analit-zar és la de la lesióque ve recollida en

els articles 147-156 i 617 a621 del Codi Penal. La lesió espodria definir com "el menys-cabament (detriment) de laintegritat corporal o de la salutfísica o mental d'algú". El delic-te de lesions és un delicte deresultat (no existeix la tempta-tiva de lesions) i que admettan la comissió activa com lacomissió omissiva. Per quèexisteixi un delicte o una faltade lesions s'han de produir lescircumstàncies següents:- Una clara relació de causali-tat: una lesió només tindràconsideració penal quan hagiestat produïda per una perso-na cap a una altra. I hi ha d'ha-ver necessàriament una relacióde causalitat entre el fet nociui el resultat delicitiu. - Quan una lesió hagi estatcomesa per un animal, quanhagi estat produïda amb lavoluntat de matar (no de lesio-nar) o quan estiguem davantd'una autolesió no podremparlar mai de l'existència d'undelicte o de una falta delesions.- Ha d'existir dol o ànim delesionar: per què existeixi eldelicte de lesions és necessarique existeixi la intenció no dematar sinó de ferir, colpejar omaltractar a una altra persona.Però també és punible el notenir la precaució suficient o elfet d'ometrer qualsevol tipusd'auxili si aquest fos necessa-ri, produint amb aquesta acti-tud un detriment en la salut oen la integritat física d'unapersona.

Dintre de la figura de leslesions trobem una diferencia-ció legal entre el delicte i lesfaltes. Per què s'incorri en undelicte de lesions és necessarique la persona afectada hagide ser curada mitjançant untractament mèdic o quirúrgic.El Tribunal Suprem entén per

tractament mèdic "la planifica-ció d'un sistema de curació od'un esquema mèdic prescritper un titulat en medicina ambfinalitat curativa" i per tracta-ment quirúrgic "tot aquell actemèdic que comporti cirurgia,ja sigui aquesta major omenor". Per tal d'intentar acla-rir una mica més aquests con-ceptes bona part de laJurisprudència determina queexisteix tractament mèdic oquirúrgic "quan existeixen doso més asistències facultativeso sanitàries, diferents i inde-pendents, que el lesionat harebut per causa del dany quese li ha causat". La idea ques'està imposant en la majoriade sentències és que uns sim-ples punts (fins i tot en algunscasos els què es realitzen mit-jançant els "stire-strip") han deser considerats com a tracta-ment quirúrgic, i per tan, san-cionables com a delicte (i nocom a falta).

La pena que s'imposa a la per-sona encausada per un delictede lesions anirà en un principide sis mesos a tres anys depresó, a no ser que la lesiósigui considerada de menorgravetat, per la qual cosas'hauria d'imposar una penade tres a sis mesos o multa desis a dotze mesos. La penaque s'imposa per cometre undelicte o per una falta delesions hauria de dependre,també:1.) Del mitjà utilitzat, la formai la qualitat de la víctima: Si enla agressió a) S'haguessin utilitzat armesinstruments, objectes, mitjansmètodes o formes concreta-ment perilloses per la vida o lasalut física o psíquica dellesionat b) Si el delicte s'hagués comèsamb acarnissament (entenent-lo com a l'augment deliberat,innecessari i inhumà del sofri-ment del lesionat) c) si la víctima fos menor dedotze anys o incapaçla pena a imposar seria de dosa cinc anys

2.) Del resultat obtingut: a) "S'imposa una pena depresó de sis a dotze anys depresó a qui causi a una altrapersona pèrdua o inutilitatd'un òrgan o membre princi-pal, o de un sentit, la impotèn-cia, la esterilitat, una greudeformitat, o una malaltiasomàtica o psíquica greu".L'òrgan inutilitzat ha de serprincipal, és a dir, essencialperò no vitalb) "Es castiga amb la pena depresó de 3 a sis anys al quicausi a una altra persona lapèrdua o inutilitat d'un òrgano membre no principal, o ladeformitat".

"La provocació, conspiració oproposició per dur a terme undelicte de lesions, ha de sercastigada amb la pena inferioren un o dos graus".

Per altra banda, informar queactuar en legítima defensa exi-meix a la persona de respon-sabilitat criminal. S'entén perlegitima defensa a aquelladefensa necessària per a apar-tar d'un mateix o d'un altre

una agressió anti-jurídica. Peractuar en legítima defensa,s'ha d'actuar en defensa de lapersona i dels seus drets pro-pis o aliens i la persona queagredeix ho ha de fer demanera il·legítima, imminent,actual, injusta, immotivada,imprevista i directa i amb unaentitat suficient. A més a més,el mitjà utilitzat per impedir orepel·lir l'agressió ha de serracional i no hi ha d'haver captipus de provocació per partde la persona que es defensa.També existeixen diversosatenuants, com el fet de lesio-nar mitjançant el consenti-ment de la persona, el lesionaren un estat de por insuporta-ble, sota els efectes de dro-gues, ...

Tipus específics:Informar també que existeixendiferents tipus específics delesions: el de "la violència físi-ca en l'àmbit familiar", el de"lesions al fetus o manipulaciógenètica" i el de "barallestumultuàries". L'article 154 delCodi Penal diu que "Els què esbarallin entre si, acometent-se

tumultuàriament, i utilitzantmitjans o instruments queposin en perill la vida o la inte-gritat física de les persones,seran castigades per la sevaparticipació en la baralla ambla pena de presó de sis mesosa un any o multa superior ados fins a dotze mesos".El Codi Penal no sanciona lamera participació en una bara-lla (s'incorreria tan sols en undelicte de desordres públics),sinó la participació utilitzantmitjans o instruments queposin en perill la vida o la inte-gritat de les persones.Per què una baralla sigui con-siderada tumultuària, hi hand'intervenir més de dos perso-nes. Per què penalment hi hagibaralla, es fa necessària l'e-xistència de dos bàndols rela-tivament equivalents en núme-ro de forces, i l'acometimentha de ser recíproc. No hi habaralla si hi ha un acord previper causar lesions o per matar.Tampoc si no existeix confu-sió en l'acometiment recí-proc(no hi pot haver un repar-timent ordenat dels contrin-cants).

LManresa, gener 2006

Lesionel·la

La lesió

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

Bi.cilindrics, s.c.p. C/ Raval, s/n

08272 Sant Fruitós de Bages Telèfon i fax: 93 876 03 09Especialitat en Moto Guzzi

Fanàtics de les OSSA i DUCATIServei DERBI i KAWASAKIMòbil: 639 11 25 58

web: http://personal2.redestb.es/bi.cilindrics Persona de contacte: Pep.

e-mail:bi.cilindrics@retemail.es

C/ Mossen Jacint Verdaguer, 46Manresa

tel. 93873 13 50

17

o se si és moltdemanar, però unsempre té la sensa-ció que és un dret

de la persona el ser tractadaamb dignitat en totes les par-cel·les de la seva existència; isobretot per aquells que dispo-sen de l'accés privilegiat als,anomenats, mitjans de comuni-cació -no deixa de ser cínicaquest nom, perquè el concep-te de comunicació pressuposala possibilitat de la transmissiód'opinions en una doble direc-cionalitat d'anada i tornada,cosa que, en aquests mitjans,no és mai el cas. Així, seria méscorrecte anomenar-los mitjansde creació (manipulació) d'opi-nió-. Sovint, quan ens arriba lainformació d'aquests canals, nosolament tens la sensació deque vulneren la dignitat de lapersona sinó que sovint etsents tractat com un idiota. I ésque les argumentacions ques'utilitzen per justificar deter-minats plantejaments políticssolament poden convèncer apersones amb les capacitatscognitives greument deteriora-des. Com a mostra, un botó:Per a justificar la presència dela religió dins del currículum,en la nova llei d'educació, s'a-pel·la a l'evidència inqüestio-nable que les religions consti-tueixen un fet cultural de granimportància en la història de lahumanitat; així, solament com-prenent com l'home ha definitla seva relació amb la trans-cendència es pot arribar haentendre l'home actual i la sevasocietat. Per a donar més forçaa la seva argumentació, sovintes menciona el nom d'intel·lec-tuals de solvència demostrada iimparcialitat fora de totaombra de dubte. Un cop creuenjustificada amb aquesta argu-

mentació la presència de l'as-signatura, i donat que el marcconstitucional defineix l'Estatcom a no confessional, esta-blint la llibertat de culte i, pertant, la il·legalitat de qualsevolingerència de l'Estat en aquestàmbit essencialment privat, iper tal de no mostrar l'obligato-rietat encoberta -i, per tant, laseva inconstitucionalitat- s'in-venten una matèria anomenada"alternativa a la religió", que l'ú-nic que té d'alternatiu és elnom. Aquí els demagogs delpoder no ho tenen tan fàcil:Com justificar aquesta matèria,des d'ella mateixa, quan la sevapresència en el currículum vedonada simplement pel fet dejustificar la religió a les aulesd'un sistema d'ensenyamentpúblic en un Estat no confes-sional? La cosa no és pas fàcil,però ancha es castilla i semprehi haurà aquell fabricant d'ide-es que creu haver trobat lapedra filosofal: els contingutsd'aquesta matèria consistiranessencialment en l'educació enaquells valors fonamentals dela societat moderna que fona-menten la convivència humanai que, tan importants com són,no poden mancar en la forma-ció de la persona (solidaritat,respecte, etc.) Així de simple!Ja ens han convençut ambaquesta argumentació irrefuta-ble!.... Ja ens han tractat d'idio-tes. Deixeu-me dir un parell decoses: Certament és innegableel fet que l'home, en el trans-curs de la seva història, s'haauto-definit a partir de la sevarelació amb la transcendència; iaixò - precisament com anversde la mateixa moneda- en lamesura que pren consciènciade la seva finitut. Cal, per tant,saber que els primers vestigisen la prehistòria que fanreferència a l'existència entreels humans (homo sapiens) dela creença en divinitats estan

datats als voltants del 30.000a.c.; que aquestes divinitatseren totes elles de naturalesafemenina; que Deu no va can-viar de sexe fins aproximada-ment els anys 4.000 a.c.; queles religions que s'estudien enels centres de secundària eslimiten a una ínfima part detota aquesta relació de l'humàamb la transcendència, en lamesura que solament s'estu-dien tres religions, totes ellesvinculades a una mateixa bran-ca de tradició monoteista amb,com a molt, 3.000 anys d'histò-ria; etc. Però no és el llocaquest on s'ha de valorar niqüestionar la importància delfet religiós en la construcció del'home actual -especialmentl'home occidental-, sinó que laqüestió és si, tot i reconèixeraquesta importància, es justifi-ca la presència de la religiócom una assignatura diferen-ciada dintre del sistema educa-tiu, encara que sigui oferint l'al-ternativitat d'una assignaturade contingut en valors. I és queel reconeixement de laimportància de la religiositat enla comprensió de l'home actual

solament justifica el fet queaquests continguts -com qual-sevol altre que ajudi a aquestacomprensió (art, política, eco-nomia, etc.)- han d'aparèixer enel currículum, però no que esti-guin dotats d'una específicaassignació d'hores lectives; dela mateixa manera que tro-baríem absurd l'existència d'u-nes hores específiques, fixadesper llei de manera totalmentdiferenciades i en totes les eta-pes de l'escolarització, per l'es-tudi de les manifestacions artís-tiques, i més si solament s'hiestudiés l'impressionismeanglès i l'expressionisme ale-many (sense desvalorar capdels dos moviments artístics).Pel que fa a l'assignatura d'al-ternativa a la religió, si aquestaassignatura es justifica dientque els seus continguts devalors són tan importants peldesenvolupament humà delsalumnes, hauríem de fer lasegüent reflexió: o bé els alum-nes que facin religió seran dis-criminats en no permetre el seuaccés a aquests contingutsfonamentals pel desenvolupa-ment humà (seria una discrimi-

nació per motius religiosos,clarament inconstitucional), obé, aquests mateixos valorssón assolibles des de l'assigna-tura de religió, cosa que posa-ria de manifest l'absència d'al-ternativitat pel que fa als con-tinguts en valors de totes duesassignatures; si aquest és elcas, també hauríem de parlard'inconstitucionalitat, ja que,sota noms diferents estarienimpartint els mateixos i únicscontinguts, discriminant qual-sevol dels altres que podrienser donats. Deixeu-me, doncs,reivindicar el meu dret a sertractat amb dignitat i no se'minsulti tractant-me d'idiota. Si laintenció és seguir cedint davantdeterminats poders fàctics quedes de sempre, i més o menysdes de l'ombra, regeixen deter-minades estructures socials iestatals, que ho diguin ambclaredat i no se n 'amaguin. Oés que els hi fa vergonya per-què, en el fons, saben que allòque fan no està bé, valorat desde la seva pròpia escala devalors? Ai, ai, ai..... pecadors!

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

Passeig de laindústria, 44

Requiem perla dignitat de

la persona

18

NManresa, gener 2006

Memo

19

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

C./ Clos, 5. 1r pis.08605 Sallenttel. 938370724

SINDICAT DE MINERIASINDICAT D�ACTIVITATS

DIVERSESSALLENT

973 37 01 89Plaça Major

num.625716 Gósol

Lleida

alten pocs dies per l�es-trena als cinemes delnostre país i de tot

l�Estat de la pel·lícula Salvador,el ex-membre del MIL o ex-1.000, executat a garrot vil el 2de març del 2004 a la presómodel de Barcelona.

I ara que tant es parla de larecuperació de la memòriahistòrica, ens trobem davantd�una clara manipulació d�a-questa memòria que diuenvoler recuperar amb el muntat-ge i exhibició d�aquest film,curiosament preparat en aquestdarrers anys.

De fet fa poc ens van servir unentremès a TV3 en el primerprograma que va fer sobre latransició, dedicat a SalvadorPuig Antich i el MIL i ara ensarriba el plat fort.

El llibre de Compte enrera deFrancesc Escribano

No podíem, tanmateix, esperarun altre resultat tenint en comp-te que la pel·lícula es basa en elllibre de l�actual director deTV3, Francesc Escribano. Comteenrere, molt ben escrit per cert,mostra el perfecte art de lamanipulació i la mentida. Unmelodrama consumista imorbós on no s�explica la veri-table lluita de Puig Antich, elperquè va lluitar i va morir, lesseves idees, el seu procés deradicalització política i el seucompromís de lluita amb elmoviment anticapitalista mésradical del moviment obrer d�a-leshores. La relació estreta ambaquest moviment i l�enfronta-ment al dirigisme i reformismede les Comissions Obreres(CCOO) controlades pel PSUC.Es silencia el context socio-polí-tic que origina l�aparició del MILi igualment les seves aporta-cions de trencament revolucio-

nari i, està clar, la complicitatde les forces �democràtiques�catalanes agrupades al voltantde l�Assemblea de Catalunya ontenia una gran capacitat demobilització el PSUC que esnegà sistemàticament fins lamateixa fatídica nit a fer res permobilitzar al poble per salvar enSalvador. Estaven a punt depactar amb els franquistes.Calia per tant combatre aquestnuclis obrers i populars, antica-pitalistes que encaminaven laseva lluita vers una transforma-ció social.

Bé, de fet, no ens hem d�estran-yar del resultat d�aquestapel·lícula, tot està ben lligat irelligat per silenciar i desfiguraruns fets que no interessen, quetenen relació amb el falseja-ment de la transició i amb lesconseqüències tràgiques queha tingut i té en l�actitud de laclasse treballadora i popular.No ens hem d�estranyar de comes tapen les vergonyes i inten-ten dissimular la mala conscièn-cia.

Mediapro es la segona multina-cional d�audiovisuals mésimportant d�Europa: una fàbricaque produeix la major part deproductes televisius, anuncis,pel·lícules, etcètera; amb ungran control sobre els diversosmitjans de comunicació, querealitza una revisió i adaptació,a la conveniència del poder, dela història més recent, silen-ciant les lluites d�ahir i d�avui.Mediapro està ben relacionadaamb les institucions �democrà-tiques�, la Generalitat, amb TV3i Manuel Huerga, especialistaúltimament en tele-novel·les,és el perfecte servidor útil d�a-quest projecte revisionista ifabricador de la història. Ésincreïble que aquest home afir-mi que un dels objectius d�a-quest film sigui la denúncia dela pena de mort, quan d�ençà de1978 està abolida a l�Estatespanyol i quan ja s�han fetexcel·lents films, anys enrera,

com el de Berlanga i altres, enaquest sentit.

Aquesta no és la història deSalvador Puig Antich

Ens presenten un melodramaconsumista i morbosa, cal por-tar molts mocadors per eixugarles copioses llàgrimes. És unfilm lacrimogen. Un melodramaridícul de ficció, típic de ColinTellado, tirant a novel·la fami-liar. Film d�acció morbosa queens oculta la veritable històriad�en Salvador i de tants d�altresi sobretot el com, el perquè icontra qui lluitaven. S�ocultenles circumstàncies, acció políti-ca i finalitats de les expropia-cions, la consciència política irevolucionària a través d�unallarga trajectòria de lluita. Comi per què neix el MIL? La sevarelació amb les lluites més radi-cals del moviment obrer. No hisurt cap referència a aquesteslluites, ni tan sols al final,després de l�execució d�enSalvador, quan paren les fàbri-ques més importants deBarcelona i zona metropolitanai es produeixen manifestacionsde milers de treballadors a lesrambles centenars de deten-cions.

Al Salvador ens el plantegencom una mena de playboy i elsseus companys com una bandade quinquis amb inquietudspolítiques.

La increïble actuació delcarceller major JesúsIrurre

Hi ha un fet increïble iindignant per tots elsque hem conegut ipatit la repressió a lapresó model del�funcionari de pre-sons� Jesús Irurre: al�escena que execu-ten a Salvador, saltaaïrat l�esmentatcarceller i cridaper dues vega-

des: �¡Hijo de la gran puta!¡Franco asesino! ¡Cabrón!. I no lipassa res, senyors, encara con-tinua fent de carceller de preso-ners! Tenim el testimoni de laseva actuació repressiva a lapresó model des de 1973 al1978, de diversos presos polí-tics que patiren vexacions,humiliacions i les razzies, porraen mà, que solia organitzarcontra els polítics a les nits.Però l�Escribano ens el presentaen el seu llibre com un �grandemòcrata convertit� i enManuel Huerga manté, malgratles queixes rebudes, aquesta�reconfortant� escena, car li vecom oli amb un llum a la teoriao �moraleja� que se�n desprèn,que destil·la la seva pel·lícula:el règim franquista s�ensorra,queia a trossos per sí mateix, ifins i tot el carceller major erapro-mil i contra el règim. Tesibrillant i comprovable pel pesde la història. Mentida ambintencionalitat política, amb elque s�insinua que llavors el quetocava, a principis dels 70, erafer política i no el que féremnosaltres, que quedem com unseixelebrats uns fora de lloc. I en

Salvador un pobre, un bon noi,la víctima mistificada però queestava equivocat. No era aquestel camí. I evidentment el mis-satge és clar: Així poden acabarels que s�enfronten amb el sis-tema d�explotació i dominaciócapitalista. Cal no ser tant radi-cal. Hi ha altres maneres políti-ques d�actuació, és clar, les quetenim i no canvien ni han can-viat. Un missatge clar a la joven-tut.

Una pel·lícula alhora en queanècdotes intranscendents se�lsdona total rellevància iimportància, amagant la verita-ble història de subversió antica-pitalista, de pràctica autònoma itransformadora de la vida quo-tidiana. Una pel·lícula manipu-ladora i fabricadora de la histò-ria real, indignant i esfereïdoraper a tots aquells i aquelles quehem lluitat i viscut aquellaèpoca.

PER UN BOICOT ACTIU I UNADENÚNCIA CONTUNDENT DEL�APROPIACIÓ I FALSIFICACIÓHSTÒRIQUES DE LAPEL·LÍCULA!

Salvador, el film sobre Puig Antich.La gran estafa

FBarcelona, gener 2006

Un ex-mil

ctualment elxs treba-lladorxs són conside-rats com a mitjansde producció i no tan

com a força de treball, en espe-cial en el sector serveis, i en laproducció de coneixements iinnovació. En aquest sentit esconsidera, a nivell teòric, que elseu valor econòmic augmentacom major és la seva formació iexperiència. Donat el cas que lateoria econòmica hegemònicaés aquella que diu que el valoreconòmic augmenta proporcio-nalment a l'escassetat, allò a lapràctica ha servit a l'empresariatper a justificar la incorporacióde treballadorxs en formació(pot traduir-se per "sense expe-riència"), com si els hi fessin unfavor, i al proletariat a conside-rar com a necessitat i com a bélimitat aquesta formació. Aixòimplica que, des de l'empresa-riat, no es vulgui pagar a treba-lladors inexperts i als qui s'en-senya i, des del proletariat, aacceptar al preu que sigui(sense remuneració) allò que ésescàs i necessari. És a dir, es

constitueix l'esclavatge, que enacceptar-ho governs i sindicatss'institucionalitza. Aquest sec-tor esclavitzat està constituïtpels sectors de la població mésdesprotegits en el mercat de tre-ball, més precaris -el precariat,de fet- com són elxs estudiantsi elxs aturatxs, caracteritzats pelseu atomisme, manca de coordi-nació, maca de drets laborals iper trobar-se al marge de la lògi-ca sindical.

La mobilització dels nousesclaus a França

Amb l'objectiu d'acabar amb lasituació d'explotació laboral enla que es troben la major partdels estudiants francesos queestan en pràctiques (les famo-ses estades en empreses) es vacrear la plataforma GénérationPrécaire (www.generation-pre-caire.org), que a través d'inter-net i en només tres mesos haaconseguit mobilitzar a pràcti-cament totxs els/les estudiantsen pràctiques (uns 800.000).Génération Précaire va convocaruna manifestació (1 de novem-bre passat) i una jornada devaga (24 de novembre), fruit de

les quals van aconseguir reunir-se amb els ministeris d'Educaciói de Treball (20 i 22 de desem-bre respectivament), un gestatorgat per la classe políticagovernant per quedar bé davantdels mitjans de comunicacióperò buit de continguts. Elcol·lectiu d'estudiants no genssatisfet amb les falses promesesi la maca de compromís de laclasse governant (il·lusamentesperant-la), i després delparèntesi de consumisme deNadal, va tornar a convocar unaconcentració al centre de Parísel 10 de gener.

Génération Précaire té 4 gransdemandes: l'aprovació d'unestatut legal, l'establiment d'unaremuneració mínima, un segui-ment pedagògic de les estadesen empreses i la limitació de laduració de les pràctiques. Laplataforma denuncia que moltesempreses utilitzen les estadesper cobrir llocs de treball fixos,especialment en el sector de lacomunicació i la publicitat, laindústria cultural, el cinema i lesprofessions liberals. De maneraque s'ha acabat pervertint elsentit original de les estades (si

s'assumeix que eren ben inten-cionades en un principi, cosa dela qual dubto), convertint-les enuna via de infra-contractació iesclavatge de joves estudiants.Com es manifesta des deGénération Précaire: "Un becaripagat a 365 euros al mes nonomés és més barat que untemporal, sinó també que unesclau (al qual s'ha d'alimentar,allotjar i vestir); però encara ésmés barat aquell que no se lipaga res.

Les seves reivindicacions sónmolt reformistes, lluny de qües-tionar el propi concepte de"pràctiques" i de treball assala-riat, ni les relacions socials delcapitalisme. Simplement com esdeia durant la manifestació: "Si ala formació, no a l'explotació".En tot cas s'ha aconseguit queels propis estudiants es recone-guin com a esclavitzats, un pri-mer pas molt necessari; reconei-xement que encara no s'ha rea-litzat des del sindicalisme.

A nivell espanyol

De moment no existeix uncol·lectiu que agrupi el conjunt

de becaris i estudiants en pràcti-ques, tot i que des de l'any 2000existeix la Federació de JovesInvestigadors/Precaris, queagrupa les diferents associa-cions d'investigadors universita-ris becats (dels menys precarisentre el precariat).

Experiències de nous esclausa l'Alt Llobregat i Cardener

Es presenta el cas de quatre per-sones que han fet, estant fent ofaran pràctiques, amb el fetcomú de ser estudiants o treba-lladorxs a l'atur i no cobrarabsolutament res per la feinaque fan.

Xavier (Navarcles, 22 anys):durant l'últim curs de la carreraha hagut d'impartir 4 hores set-manals (en total 140 hores) declasse de ciències socials a 3rd'ESO, a l'institut de Sant Quirzedel Vallès, en substitució delprofessor titular (en teoria eraper ajudar-lo només). A més hahagut d'elaborar els materialsdidàctics (que teòricament jahauria d'haver tingut i que aral'institut té) i realitzar part de l'a-valuació dels alumnes. No hacobrat res per aquesta feina, niha rebut cap compensacióeconòmica pel viatge deNavarcles a St. Quirze (45minuts només per anar, semprehi quan no hi hagués reten-cions).

M. Dolors (St. Fruitós, 49 anys):fa més d'una any es va quedar al'atur i va decidir fer un curs detreballadora familiar. Ara fa lespràctiques (8 hores diàries; 150en total) en una residència deManresa. Tampoc cobra res ni lipaguem el transport.

Oriol (Navarcles, 22 anys): estu-diant de periodisme, aquestestiu farà les pràctiques al diariEl Punt, on treballarà durant tresmesos entre 4 i 6 hores diàries.Evidentment no cobrarà res, ni lipagaran els viatges a Barcelona.Tenia altres opcions per a fer lespràctiques, entre les quals aTVC on, comenta, que volenestudiants per a tot l'any i nonomés uns mesos determinats,ja que d'aquesta manera s'estal-vien contractar a personal.

Anna (Gironella, 23 anys): men-tre estudiava enginyeria químicava fer les pràctiques a l'empresaTYPTSA (DRESCA) de Navarcles.Treballava 8 hores al dia duranttot el curs universitari (al voltantd'unes 1200 hores!). No vacobrar absolutament res ni varebre res pel transport. Tenintesclaus no és d'estranyar queaquesta empresa es dediqui aacomiadar elxs treballadorxsfixes.

Els nous esclaus: Becarixs i estudiants en pràctiques

20

L'esclavatge encara existeix. Si bé el treballassalariat és una forma d'esclavitud i de prostitu-ció, aquesta encara és més evident en aquell tre-ball que no es cobra res: com és el cas de les pràc-

tiques d'estudiants i aturats/des. Recentment elprecariat francès s'ha organitzat per primera veg-ada per lluitar contra aquest esclavatge.

ABarcelona, gener 2006

Hiram Gascoigne

Agenda llibertàriaHumor

21

Entrevista al sant alliberatEns trobem amb Sant Antoni dePàdua, segrestat el 9 de desem-bre per les Pubilles de Belzebú ia qui volem agrair la seva presèn-cia davant els micròfons del PèsolNegre.

Com es troba ara que per fil'han alliberat?Bé, bé ...Vaja, no sembla massa contentpel seu alliberamentDoncs la veritat és que no massa,van arribar a l'acord de lliurar-meal senyor Xoy però jo m'hi vaignegar rotundament, però em vasortir el tiro per la culata perquède Correus em van portar alsMossos i allà em volien fer cantarsap?, a més amb l'excusa demirar si estava bé, em van ferexploracions m'entén? I em sem-bla que els hi va agradar. Però elque realment em dol és que noens portessin al Tibidabo era lail·lusió de la meva vida i el nens'ho hagués passat molt bé, peròles pubilles no ens hi van portar.

Però no està content de tornara casa?A casa? Allà a la capella aquella lidiu casa, allò es una gàbia, no vemai ningú a veurem, tancat tot eldia ningú m'ha tret a passejarexcepte les pubilles, jo tinc les

meves necessitats fisiològiques,estic a l'obaga on no toca mai elSol, no com els enxufats delJaume, el Jacint i la Loli, però jocom no llepo al cul a ja se sapqui, aquí em tenen que fot unfred que pela i se'm va caient elmoc del nas tot l'hivern.

Així que pensa fer?Si us plau, no em feu tornar aaquell antre, jo necessito respiraraire pur, conèixer món, quan erajove treballava d'estàtua a lesRambles i guanyava prou diners,aquí em paguen una misèria i emfan treballar tot el puto dia, jo emvolia afiliar a la CNT, secció idolsde masses com el Ronaldinho il'Eto'o, però em van amenaçar dedivulgar coses compromeses dela meva vida privada.

Coses compromeses?No, no no vull parlar que despréstot se sap.

Va home, que després es sen-tirà millor

Mmmm, d'això Doncs res jom'anava veient amb un noi deBerga, que treballa amb algo rela-cionat amb lo meu, i em ve aveure de vegades i em cuida, ésmolt bon noi, de Berga, té una

botiga, ens agradàvem, però hiha un problema, ...que... bueno...

Expliqui, expliqui

El problema que aquest noi téuna mare molt possessiva i esveu que no el deixava tenir rela-cions, era una relació mare-fillmolt tenebrosa, sap que vull dir.Ell ja em començava a tocar, peròa mi em feia por d'enamorar-meperquè ell treballa amb moltsaltres sants i amb nens jesus i josé que li agraden, em deia a minomés m'agrades tu, però esmirava al nen amb un ulls, unsulls... tenebrosos. Miri, he estatuns dies fora segrestat, i ja m'hasubstituït per una foto més rànciaque la seva mare, segur que siestic fora una setmana més n'hiposa un altre, això es lo quem'estima, (somiqueja).

Si us plau ajudin-me, quan estavaamb les pubilles he vist la llum!Vull anar-me'n amb elles alTibidabo, Pubilleeeeeees! Jo vullvenir a Trinidad i Tobago ambvosaltres!!!! Jo vull el meu túneldel Cadí!!!!!!

Cotxeres de Sants

Cicle de vídeo fòrum: "Experiències educatives alternatives"

La Xell, xarxa d'educació lliure, organitza un cicle devídeo fòrum sobre experiències educatives alterantivesd'arreu del món. Es tracta d'un cicle de 6 sessions,una sessió mensual, en que es presentaran experièn-cies d'educació alternatives d'arreu del món:

27 de Gener: Summerhill avui 17 de Febrer: Escoles Sudbury 17 de Març: Escoles Krishnamurti 21 d'Abril: Escola Pestalozzi i experiències al 3r món 19 de Maig: La desescolarització 16 de Juny: Xarxes, observatoris i instituts d'educació

Cada sessió comptarà amb la participació d'una per-sona que ha estat convivint, treballant o estudiant al'experiència en qüestió

Totes les sessions tindran lloc al centre cívic Cotxeresde Sants a les 19 hores.

Podeu descarregar-vos tota la informació del cicle a:www.educaciolliure.org

Berga

Onzè aniversari de l�Ateneu llibertari del Berguedà

10, 11i 12 de Març (veure programa)

Feliç NO aniversari de l�Ateneu Columna Terra iLlibertat

17 i 18 de març: Pitanda de murals a al�Ateneu, dinar iconcert de cantautors

22

ressenyes

Text llegit a la presentació del llibreper part dels amics del Pep

Aprèn a estimar, ara haurem de tornara començar!

Ja no tenim por, sabent que et venim atrobar!

Com més diem més ens deixem perdir!

Així és com acabo la meva carta, ara lacomencem entre tots si és que algunaestà acabada.

Els nostres records, individuals, iguals!Tots plens d'amor i felicitat, la llumque ens has donat. El pilar major queeres de la nostra amistat, amb la tevamort, es transformarà en el sentimentd'agonia més fort, oprimint el nostrecentre.

Agafant-nos a l'esperança de la troba-da, allà, enlloc del lloc serà el nostrelloc.

Però tots sabem que ens diria el Pep:"Jo he marxat, però vosaltres us heuquedat aquí; gaudiu de la vida, sentiu-la dintre. Experimenteu les millors sen-sacions que pogueu trobar, lluiteu perla gent que us envolta, compartiu eldolor de la meva pèrdua perquè entrevosaltres podreu minvar l'amargor delsentiment".

El nostre més sincer agraïment a totesles persones que esteu aquí amb nosal-tres i als que avui no heu pogueu assis-tir, per el comportament exemplar iper el suport que heu mostrat duranttot aquest temps. I sobretot agraïr alToni que des del seu silenci, ha hagutde viure i conviure amb tots aquestsgrans records per obsquiar-nos ambaquest gran regal. Diu: "L'he fet pertots vosaltres, els que compartiu elmateix dolor que jo".

Com més diem, més ens deixem perdir, no hi cap en pàgines i pàgines lateva valia, la teva generositat, la tevafilosofia de compartir i de gaudir de totamb els teus, que estem aquí.Mirarem enrere i riurem... pensant entu, llavors ens diràs que cal mirar enda-vant.

Per la teva família un últim vers,Per ells una bona abraçada

Que no oblidin mai per resQue després de cada nit,Ve una nova albada.

Ressenya del llibre

Las gotas, como representación decada uno de nosotros, nuestra fragili-dad, belleza, necesidad de existenciacomo elemento común, como elemen-to individual.

Hemos perdido la individualidadcorpórea de una de ellas, su interac-ción con nosotros. Pero ganamos conel tiempo pasado, todos los recuerdosque compartimos con tigo.Un recuerdo a Pep en estas primeraslíneas, y en las siguientes, una descrip-ción de conceptos sobre el libro quellevamos a cabo y acabó con el peorfinal nunca propuesto.

Lo primero que nos puede sorprenderen este libro, es el hecho de utilizardos lenguas. Acción que representa larealidad que nos rodea, el uso de todoslos recursos lingüísticos a nuestroabasto. La utilización del lenguaje y laescritura con su finalidad esencial, lacomunicación. La destrucción de lasbarreras ideológicas muchas vecesimpuestas por errores de la mente. Lacomprensión y la aceptación del indivi-duo por encima de la identidad nacio-nal o territorial.

Al adentrarnos en el libro observamosque esta formado por nueve capítulos,dos zonas de recuerdos y una reflexiónfinal. Esta estructura se puede dividiren dos bloques, el Antes y el Después.

El AntesAntes de la finalidad a la que estamostodos abocados, la presencia de lamuerte. "Però aquest cop va arribarmassa d'hora".Los ocho primeros capítulos represen-tan la expresión emocional de dosentes en la juventud. Cada capítulo unnuevo concepto, y en el paso del tiem-po, su acumulación. Hecho que se bedescrito en el libro con el paso de lashojas. Abanico que se va abriendo alobservar la complejidad de la vida ysus posibilidades. El camino que elegi-mos fue el de las vidas emocionales.Por eso la impresión en papel de nues-tros mejores tesoros; para que su orosea utilizado en el mejor momento,para que su recuerdo nos lleve a la

compresión de los actos pasados.Comprensión que no nos servirá paranada o para nacer en mejor al siguien-te día.

El Después La trasformación de la forma originaldel libro. De un cono que se abre, aotro que se cierra. Como se cerro lavida del autor que nos falta y comoprosiguió la vida del que se quedo paraacabar la historia que queríamos con-tar. Un triste despertar, no al amane-cer, sino en medio de la noche cuandosurgió la luna roja del odio, de la ven-ganza, de la impotencia, de la locura,�

Pero en el movimiento del reloj, surgenlas "Cartes des de aquí". Recuerdo dealgunas de las muchas personas queesperaban su presencia, y en su ausen-cia su recuerdo. En la expresión de lascartas, la bondad descrita del amigoque hemos perdido.

En el cierre del libro, la proximidad:

"Més aprop". Los textos, que a mientender, tienen mas valor. La expre-sión de las personas mas cercanas a él.A ellos las gracias por compartir connosotros el dolor, las gracias por suconfianza.

Como última reflexión del libro, laexpresión del autoconocimiento queconcebimos al escribir y analizar lo queexpresábamos, y su porqué. Nuestracomprensión, el instrumento que utili-zamos para conocer al individuo.Nuestra aportación, una pequeña hue-lla que dejamos para la curiosidad decualquier mente.

" Que tingueu somnis de vells colors "

Gotes de silencioLa patumaire edicions. Berga, 2006.Josep Maria Isanta Casellas i Antonio Abad Siro. BergaGerard i Antonio

23

El pensador italiàGiorgio Agamben és pot-ser un exemple de comés recomanable raonardesprés d'un esdeveni-ment d'especial trans-cendència. Després del11-S i la conseqüentpolítica lliberticida delsEstats Units, quan tota laclasse intel·lectual esllençà a la recerca del'explicació més acuradao la idea més insòlita,somiant poder encarnarla figura del gran desco-bridor de la història deles idees del segle XXI,Agamben treballavapacientment, sensepresses, allunyat de lapressió d'haver descriure EL article sobre la política nord-americana, allun-yat de la frenètica carrera intel·lectualoïde per destacar en la grisor quedomina el panorama intel·lectual actual.

El resultat, fruit d'una bona estratègia intel·lectual i d'un treball seriós iprofund, fou excel·lent. No es tracta doncs d'un llibre postmodern tanactual com efímer, sinó de l'estudi d'una realitat política present, en l'estatde dret en les anomenades democràcies occidentals.

El llibre parteix d'una pregunta: com pot un sistema jurídic democràticanul·lar-se, jurídicament, a si mateix? I ara que a tota la caverna li dona perrugir amb la seva veu lúgubre, aclamant l'article vuit de la constitució, araque França emprèn les mesures d'excepció per aturar les conseqüènciesd'un capitalisme tou que tampoc a funcionat, ara que els militar uruguaianss'exalten i recorden desavinences del passat... Tot plegat mostra com unbon anàlisi ha de superar el caràcter merament efímer, per ser retrobatanys més tard i en un altres continents i altres entorns polítics.

En efecte les democràcies tenen una clàusula que les fa "místiques", per dir-ho amb ironia, que escapen a la raó. ¿Quin és aquell espai del dret que esnega a sí mateix, pretenent seguir sent dret?

L'estat d'excepció seria exactament això: l'element desagradable per als"demòcrates de tota la vida", l'argument irrefutable que ens permet d'afir-mar que hi ha alguna cosa de fal·laç en les nostres democràcies. Per aixòodien (els demòcrates de tota la vida) que els hi recordem que tan en Hitlercom en Mussolini van arribar al poder per la tan democràtica i constitu-cional via de la figura de l'excepció, en un recorregut que recorda la políti-ca de l'administració Bush o la que va planejar el govern D'Aznar al 11-M.De vegades, l'argumentació freda i analítica en contra de l'estat de dret potser molt més incisiu que una veu plena de ràbia, que, potser sense saber-ho, s'ofega en l'emoció.

El llibre és en definitiva, un veritable plaer per a l'esperit crític i l'amant dela teoria política intel·ligent, apartada de les depauperades modesintel·lectualistes del nostre temps.

ressenyesEstado de excepciónPretextos, Madrid, 2004En Giorgio AgambenBergaAllende

Segons Michel Onfray el momenthistòric actual es caracteritza pelretorn de l'ateisme, en contrad'algunes opinions que conside-ren que Déu ha mort o que vivimen una època atea, que nomésho és als ulls dels creients.Considera que es dóna un doblemoviment: davant d'una aparentdesaparició del fet religiós hi haun reforçament, no gens ama-gat, de les pràctiques religioses idel teisme en general. Com ellmateix diu: "l'abandonament dela pràctica no és cap indici de lapèrdua de la creença" (p.54),sobretot fent referència al típicexemple de que cada cop hi hamenys gent a missa. D'aquestasituació ve la urgència d'unateisme argumentat, elaborat,sòlid i militant, el resultat del qual és aquest llibre. Aquest és el primer llibre quetracta aquesta qüestió com el contrari de la teologia: d'aquí prové el seu títol; és adir, no és només un tractat sobre ateisme, sinó que també n'és un contra la cons-trucció del teisme, a través de la pràctica post-estructuralista de la deconstrucció.

Onfray, a través de l'ateologia (a la qual dedica el primer capítol del llibre), duu aterme tres tasques (cada un dels tres següents capítols): en primer lloc, deconstruirels tres monoteismes (judaisme, cristianisme i islamisme) i demostrar que les basesde cada un d'ells és la mateixa per als tres; segon, analitzar com es construeix lamitologia del teisme, per mitjà de la deconstrucció del cristinanisme, fet que supo-sa desmuntar la elaboració de la seva ficció i analitzar l'esdevenir d'aquesta neuro-si al llarg del temps i en l'espai; i, en darrer lloc, deconstruir les teocràcies, és a dirdestruir la reivindicació pràctica i política del poder pretesament sorgit de Déu.

Es parteix del fet que la religió esdevé la pràctica d'alineació per excel·lència, jaque la religió suposa un trencament dels éssers humans amb si mateixos i la crea-ció d'un món imaginari al qual es dota fictíciament de veritat. En aquest sentits'entén que els humans creen a Déu a la seva imatge inversa, dotat d'un poderexactament amb les qualitats oposades. Segons Onfray això no seria tan greu si nos'hagués de pagar un preu tan alt: "l'oblit de la realitat, és a dir, la negligència cul-pable de l'únic món que existeix" (p.19).

Però la religió va més enllà quan aquesta es converteix en teocràcia, és a dir en lajustificació de l'existència de les jerarquies, de les desigualtats socials, de l'abús depoder, del racisme,... fent "impossible la democràcia. Més ben dit, un bri de teocrà-cia impedeix l'existència mateixa de la democràcia" (p.163). De fet el concepte dedemocràcia utilitzat aquí equival amb el d'acràcia proposat des de l'anarquisme.

Per tant el teisme, a nivell individual, suposa l'allunyament de la realitat i la neuro-si i, a nivell social, la submissió i l'autoritarisme sobre la major part de la poblaciói, també, del territori on aquesta viu.

Per posar un exemple de la necessitat d'un ateisme militant pot llegir-se en el darrernúmero (94) de la revista Descobrir Catalunya el dossier "Religions a Catalunya. Elnou paisatge espiritual" (pp.34-73), en el qual es posa de manifest la progressivarevifalla del catolicisme i l'arrelament d'altres religions, sigui a través de la immi-gració (islamisme, evangelisme, hinduisme...) com per la conversió de poblaciócatalana (al budisme, sintoisme,...; però també, encara que no s'ha faci referència,als manuals d'autoajuda, la neurosi individual).

Tractat d�ateologiaBarcelona: Edicions de 1984, 2005 Michel OnfrayNavarclesHiram Gascoigne

�...(...)... les monges t'ensenyaven a fer ganxet, a resar, llegir, escriure... A lesdones les volien per criades o putes o bé esposes�

Rosa Riu, feminista del BagesEl passat 17 de desembre es va inaugurar el Centre SocialOkupat La Tremenda, espai expropiat pel col·lectiu de donesColumna Clitoriana. Un dels actes de la jornada va consistiren un intercanvi d'experiències sobre les lluites antipatriarcalsentre diverses generacions. Entre les convidades que van assi-stir a l'acte hi havia la Rosa Riu, membre fundadora de

l'Associació de Dones del Bages. La Rosa va néixer el 1926 albarri de Valldaura on ha viscut tota la seva vida. Ha participatde varis projectes de lluita social, des de l'Associació de Veïnsdel Barri de Valldaura, passant per l'Associació de Dones delBages, tirant endavant una llibreria o participant en la lluitaper l'eutanàsia.

Quin tipus d'educació vas rebredurant la teva infància?De petita vaig anar amb les mon-ges, amb les Dominiques ja quequeien a prop de casa, totes lesnenes del barri hi anaven. Vaigser educada per les monges. Entinc molt bon record, perquè ésclar quan érem petites ens deixa-ven cantar... Vaig anar-hi fins als9 anys, fins que va venir la guerra.Durant aquest temps amb lesmonges t'ensenyaven allò ques'ensenyava a les nenes: a ferganxet, a resar, llegir,escriure...les quatre regles... lla-vors va venir la guerra i ho va inte-rrompre tot. Durant la guerraanava amb professores particu-lars i després vaig anar a l'institut,que era el primer cop. Però és clarquan van entrar els nacionals emvan tornar a les monges altre copfins als 14 o 15 anys. Llavors vaiganar a aprendre a cosir, perquèles noies havíem de saber acosir... llavors també hi haviamoltes noies que treballaven a lafàbrica perquè aquí estava envol-tat de fàbriques, era un barriobrer. Després els meus tiets vanposar una botiga i vaig anar a tre-ballar a la botiga durant uns anys,que hi vaig disfrutar molt i llavorsem vaig casar. Va ser casar-me ideixar la botiga. Vaig tenir 3 cria-tures i ho vaig passar molt bé,molt feliç. Una vegada la canallavan ser una mica gambats, vaigposar la llibreria, que la vaig tenironze anys.

... així doncs, l'Associació deVeïns va ser el primer movi-ment on vas estar...Sí... a veure, també em podiaapuntar a la Falange! Però no m'hivaig apuntar. També totes lesmeves amigues eren d'AccióCatòlica i jo no... de movimentsd'església per dir-ho d'algunamanera... Clar... de la manera queestàvem educades la majoria,moltes estaven en aquestes asso-ciacions, quedava molt bé ... peròbé, jo no hi estava. Ambl'Associació de Veïns, vamcomençar a venir aquí a la llibre-ria pel vespre, érem molta colla iaixí va tirar endavant.

I exactament que fèieu ambl'Associació de Veïns?Bueno, és clar... reivindicar llums,

reivindicar papereres, reivindi-car... coses que faltaven al barri.En aquells moments el promotorera el Robert Ricard... que valiamolt aquell home! Va ser el pri-mer president de l'Associació deVeïns de Valldaura i junt amb laCarme Martínez i altre gent, vantreballar molt, molt pel barri.Llavors, aquest barri estava man-cat de tot i gràcies a això s'haanat equipant.

... després vas estar al'Associació de Dones delBages... quin any va ser?Això va ser al 1976 que ja haviamort el Franco, perquè sinó...Abans d'això però ja s'havien fetalgunes conferències: dona i tre-ball, dona i educació,... però vaser a partir del 76 que es van ferles Jornades a Barcelona, les pri-meres Jornades Feministes que esvan fer al Paraninf de La universi-tat. D'aquí Manresa hi vam anaruna colla. Ens ho vam tornar per-què eren quatre dies. Jo vaig anar-hi un dissabte des de les 9 delmatí fins a les 8 del vespre. Vaigdisfrutar molt, va estar molt bé! Joa part tenia la llibreria i feia depont entre Manresa i Barcelonaamb la llibreria de Dones deBarcelona. Hi havia una llibreriade Dones a Barcelona que preci-sament al cap de 7 o 8 anys, lavan incendiar, un dia a la nit lavan cremar. En aquesta llibreriaera gent voluntària qui hi anava iés clar, un dia trobaves a un, l'al-tre dia l'altre... i allà tenien llibres,propaganda,... i el que hi haviaallà jo ho portava aquí. Recordo,quan hi havia el Tarradelles enca-ra, que es van fer uns pòsters fentpropaganda d'anticonceptius, delcondó... de tot. Eren uns pòstersmolt macos. Els van fer per repar-tir per Catalunya, als instituts, perla canalla per prevenir els emba-rassos. Jo vaig dir que me'ndonessin 25 per Manresa i quanvaig arribar allà... què? No, no...no hi són (em van dir). Va ser elcanvi de president del Tarradellesal Jordi Pujol, i es veu que el Pujolquan els va veure, els va fer cre-mar. I no va haver-hi cartells! Me'nvan poder donar uns quants d'a-magat. I encara en tinc algunsque els guardo, perquè estavenmolt bé. Valien molt cèntims!

Quins temes tocàveu a l'asso-ciació?Tractàvem els temes de l'avorta-ment i el divorci. Fèiem xerradesamb gent que parlava d'aqueststemes. Ajudàvem a noies quehavien d'avortar i els hi donàvemadreces,...Perquè per anar a avor-tar s'havia d'anar a Londres i aHolanda.

Ara en perspectiva, quins canvisveus en la situació de la dona?Clar del que jo he viscut des depetita fins ara ha canviat molt, noté res a veure. Has de pensar queabans deien: "una nena estudiarno, si és un nen encara, però lanena no val la pena, una nena elque ha de fer és cosí i portar unacasa", "... i mentre sàpiga les qua-tre regles ja n'hi ha prou". I a miem van voler fer aprendre a tocarel piano i a anar a brodar, això sique no ho van aconseguir. (...) Lamajor part de les meves amiguesanaven a brodar, perquè llavorss'havien de casar i tot havia d'es-tar ben brodat i a passar-se horesbrodant i brodant i què volies ferbrodant, doncs res, impossiblefer res, abans les atontaven així iara ho fan amb la televisió, és elmateix.El que també va aplanar molt a ladona va ser l'església. Pel fet deser una dona ja et tallava ambmoltes coses. Primer la dona jaera la costella de l'Adam. Desprésla dona el que havia de fer eraanar a missa per pujar bé els fills.Si la dona era gaire llesta mala-ment, perquè les dones que lle-gien mal asunto. A les dones lesvolien per criades o putes o béesposes. Penso que s'ha avançat,però que no ens hem de quedaraquí. Encara queda molt per fer.

I ens ho podries explicar unamica això de l'eutanàsia?Sí. Cada vegada s'ha vist més quehi havia problemes amb la gentgran perquè la vida s'ha allargatmolt, estem en una societat enque mai a la vida havia estat tantbé la gent gran, mai, mai. Has depensar que fa 70 anys, quan joera petita la gent moria als 40-45anys. Després als 60. Abans arri-bar als 60, ja era molt! Ara diuen:Ai, 70? O no diguis que ets vella!Tot va així, però clar les malaltiesi tots els problemes de la gent

gran, que es clar, vas agafantcoses, et van limitant.

... es noten els anys.Ui si es noten! No te'n donescompte... però carai!Llavors... davant d'aquest proble-ma van venir aquí Manresa a feruna conferència el SalvadorPániker i el Jordi Llimona, que eraun frare de Sarrià que havia escritllibres. Doncs, van venir a fer unaxerrada sobre el testament vital iem va agradar molt. Després vaiganar a Barcelona i em vaig apun-tar a Mort Digna, que és una asso-ciació que promou la llibertat decadascú. Perquè l'eutanàsia és lli-bertat. El que passa aquí, és quetu no pots dir a un metge que etfaci acabar. L'eutanàsia és quequan tu creguis convenientpuguis acabar... i ja està. I que t'a-judin a morir-te,... si pot ser rient!Jo si puc, vull morir rient. Peròaquí no és així, com a tots els paï-sos, menys Holanda, Suïssa i aAnglaterra, em sembla que és...que hi ha unes associacions quet'hi has d'apuntar, a Holanda hasde ser d'allà, però a Suïssa tambého fan amb els estrangers. Allà hiha unes lleis molt diferents i aquíhem de lluitar, perquè hem d'anar

cap a aquest cantó. Catalunya vaser la primera regió d'Espanya ones va acceptar el testament vitall'any 1999-2000.Per fer el testament vital s'ha dedemanar hora a St. Joan de Déu,allà ja t'ho t'expliquen, has d'anaravalat per tres persones i amb lesteves dades, fins i tot ara t'hoposen per internet i si tens unaccident i ets a fora surt el teuhistorial, el què tu vols, que aixòtambé és interessant. El quepassa és que la gent no ho sap. Al'octubre vam fer unes jornadesde la gent gran. A les jornadesvam fer tres grups per tractardiferents temes entre ells el devellesa i societat i un altra demort digne, aquest és el que emvaig apuntar jo. És la gent que had'empènyer, i sobretot la gentgran, però per desgràcia se'nescapen, diuen que ja ho faran,però no. L'interessa a gent mésaviat jove. Són d'aquelles cosesque costa molt parlar, l'esglésiacatòlica ens havia fet tanta poramb l'infern i els pecats, pernosaltres tot era un pecat i t'ha-vies d'anar confessar, si ensenya-ves un braç, el sexe era terrible, sianaves a la piscina, sinó anaves amissa,....