el pèsol negre núm. 40

Publicació llibertària de l’Alt Llobregat i Cardener

Cinc "agents cívics" recorrenBerga per "informar"

GRATIS6.000 exemplarsII època núm. 40

Desembre-gener de 2008-09

El president de Ràdio Puig-reig il'assetjament immobiliari

Juli Gendrau, alcalde de Berga (CiU), presentava els agents com:"els ulls i les orelles de l'Ajuntament". En això estem d'acord ambl'alcalde i que no serveixi de precedent. Al Juli només li va faltar dirque també seran els llavis delators per tal que el consistori a travésde la Guàrdia Urbana pugui denunciar formalment tot allò quedesitgi gràcies a la coneguda Ordenança de Civisme. Una orde-nança que s'entesta en controlar comportaments privats i públics ique, no oblidem, va ser possible gràcies a la baixesa de tots elspartits polítics de l'Ajuntament. Els anarquistes, i la part de lapoblació que s'estima la seva llibertat individual, ens hi seguimoposant frontalment.

xJosep Genescà, president de Ràdio Puig-reig i amo d'una assessoria en aquest poble, ha estat condemnat per lesionsa una veïna que l'acusa d'assetjament immobiliari. El cas no ha sortit als mitjans de comunicació amb dependènciespolítiques i econòmiques, ja que en Genescà és tot un cacic a Puig-reig i un pes pesat al món de la comunicació de lacomarca. /pàg 3-4

/pàg 5-6

Ja saps que etprens?

Fertilitat i anticoncepció

Grècia crema. Pàg 7Després d'anys de treball de base,els grups anarquistes grecs estantdonant-nos un exemple de comrespondre, amb un mínim de digni-tat, a una agressió tant dura com laque han rebut.

Can Kristu resisteix, ZT ABanzai segueix en alert a iCal Okupi fa un any . Pàg 9Aquests dos espais okupats man-resans segueixen amenaçats iresistint mentres la primera oku-pació berguedana fa un any

CUP i democràcia p articip ativaa Berga. Pàg 5La CUP recull el testimoni del PSC fomentantels "paranys" que són els "processos de par-ticipació ciutadana" institucionals. Utilitzant-losa fons en l'Ordenança de Civisme i, fins i tot,afavorint interessos econòmics de membresde l'esmentada candidatura.

Albert Pericas Riu, conegut "popularment" comAnimal, va prendre possessió com a regidor dePlataforma per Catalunya, passant a ser la repre-sentació d'aquest grup polític a l'Ajuntament deManresa. Ell i els seus amics …eren els màximsexponents de l'ultradreta de xoc als carrers de lacomarca (FN, Falange…). Es dedicaven a feragressions de tota mena, rebentar festes majorsi/o populars, concerts… Res millor que unahistòria viscuda per l'autor de l'article l'any 1991per tal d'il·lustrat qui és Albert Pericas Riu.

Més injustícia comporta que l'Estat per protegir elsprivilegis posi més policia, més presons (comLledoners) i clar, també calen més jutjats.

Un "Animal" al'Ajuntament de Manresa

Un nou jutjat Penal aManresa

/pàg 5-6

/pàg 5-6

Com cada any tornen les festes del consumisme nadalenc i, per unaminoria, la celebració del naixement d'un dels personatges més ter-giversats de la història. A diferència, però, dels darrers anys estemenvoltats d'una crisi del sistema capitalista. A hores d'ara elscomerciants ja s'estan queixant de la caiguda de les vendes i pocfalta per a que demanin a la Generalitat declarar-los en situaciócatastròfica i cobrar compensacions econòmiques, com si els haguésafectat una pedregada o una torrentada! Malauradament, i encara que realment hagi baixat el nivell de con-sum, aquest continua sent totalment irresponsable i acrític social,cultural, ecològica i políticament. En front d'això pot aprendre's aautogestionar la producció i el consum, i amb aquest fi iniciem apartir d'aquest número del pésol negre una nova secció.Com que nadal és una època de bons desitjos, i nosaltres d'això entenim a cabassos, desitgem que encara baixi més el nivell de ven-des, que els ajuntaments apaguin les llums nadalencs (qui punyetesles veu a la 1 de la matinada?), que els reis mags d'orient siguindecapitats a les places dels pobles i els tions cremats (o compos-tats) i que s'ennuegui tothom amb els canalons, els torrons i elspolvorons.Nadal és un somnífer i un estupiditzador per a les consciències que,entre missatges de bones festes, desitjos de pau i amor i regals,actua contra la realitat social: permet oblidar que moltxs com-panyxs són acomiadats del seu lloc de feina, represaliats per pro-testar, reduïts els seus salaris, assetjats en les seves llars o ame-naçats de desallotjament. I tot sense cap mena de remordiment! Iper a més informació consulti amb el seu farmacèutic, que pels con-formistes el més important és la salut.Qui protestarà i qui desitjarà únicament bona salut d'entre els i lestreballadorxs acomiadats per l'Ajuntament de Manresa? I de laPirelli? I de tantes altres empreses i institucions que tanquen,redueixen plantilla o retallen els drets laborals i els convenis col·lec-tius. Protesten o es desitgen bona salut els veïns afectats de Puig-reig pel mobbing immobiliari? O els companyxes del ZTA Banzai queencara aguanten en front de les amenaces? A aquests temes s'hidedica una especial atenció en els articles que segueixen i en l'en-trevista final.I qui consultarà al seu farmacèutic? (i per què mai s'anuncia "a laseva farmacèutica"?). La repressió a la dona i al seu cos és constant,des d'anuncis d'operacions d'augment de pit gratuïtes en discote-ques fins a la producció i consum d'anticonceptius orals, qüestióaquesta darrera a la que es dedica el dossier central d'aquest núme-ro. N'estem fartxs de la instrumentalització del cos femení i tambéens ho expliquen les companyes del MST que fa uns dies han parti-cipat en una xerrada.També estem fartxs dels partits polítics, pels vincles feixistes delsregidors que ha tingut la Plataforma per Catalunya (PxC) al'Ajuntament de Manresa o pels vincles empresarials que ha tingutla Candidatura d'Unitat Popular (CUP) en el procés participatiu (perno dir dirigit i manipulat) de l'ordenança de civisme de Berga. Ah,el civisme a Berga... ara hi haurà "agents cívics per fomentar labona educació"!Un nadal amb crisi econòmica és una època en la que augmenta ladomesticació i el conformisme entre aquellxs que desitgen espe-rança i seguretat, justament dels estaments que els\les exploten.Però també és una oportunitat per protestar i transformar! (o aixòus desitgem).

Web de el pèsol negre

Al web trobaràs en PDF els diversosnúmeros de la revista que han aparegut(tant de la primera com de la segonaèpoca) a part de les darreres notícies iinformacions respecte aquesta publicacióllibertària.

Pàgina 3: El president de Ràdio Puig-reig condemnat per lesions a una veïna quel'acusa d'assetjament immobiliari

Pàgina 4: Cinc "agents cívics" recorren Berga per "informar" sobre civisme

Pàgina 5: CUP: Democràcia Participativa i interessos econòmics a BergaParticipació ciutadana i agents cívics

Pàgina 6: Crònica de la I Marxa de Torxes al XocolatUn "animal" a l'Ajuntament de Manresa

Pàgina 7: Un nou jutjat penal a ManresaGrècia crema

Pàgina 8:Volen construir un circuit de karts a sota el CollbaixAgenda llibertària 2009

Pàgina 9: El ZTA Banzai en alertaL'MST a la Zona Temporalment Alliberada BanzaiCan Cristu resisteixCal Okupi fa un any

Pàgina 10: Continua el conflicte amb Benet RocaL'ajuntament de Manresa acomiada 42 persones per evitar fer-les fixes

Pàgina 11-14: DOSSIER CENTRAL: Ja saps que et prens? Fertilitat i anticoncepció

Pàgina 15:Atado y bien atado

Pàgina 16: Penes multa

Pàgina 17: Falange Española finança als grups de xoc d'extrema dreta boliviansMontevideo anárquico

Pàgina 18: "Pretty woman": en època de crisi, augment de pits gratuït

Pàgina 19:Visca la terra lliure de patriotismosCosas de la vida

Pàgina 20: Comunicat d'Amadeu CasellasCarta de Rafael Martínez Zea

Pàgina 21: Un forn contra la MAT

Pàgina 22: Ressenyes

Pàgina 23: Humor, poesia, agenda…

Pàgina 24: Entrevista a un treballador de la Pirelli

SumariEditorial

*BERGA: Associació Cultural Columna Terra iLlibertat (col·lectiu difusor del pensament i lapràctica anarquistes): c/ del Balç núm. 4 baixos,Berga. Adreça postal: apartat de correus 16 Berga

08600. Adreça electrònica: [email protected] www.berguedallibertari.org(Portal llibertari del Berguedà on trobareu les pàgines web dels col·lectius llibertarisberguedans). Centre d'Estudis Josep Ester Borràs (centre de documentació, recercai difusió de la història social de la comarca): c/ del Balç núm. 4 baixos, Berga. Adreçapostal: apartat de correus 16 Berga 08600. Adreça electrònica: [email protected] Pèsol Negre (publicació llibertària de l’Alt Llobregat i Cardener): [email protected]*MANRESA: CGT (anarcosindicat): c/ Circunvalació núm.77, 2on, 08240 - Manresa (Barcelona). Telf. : 93 874 72 60 - Fax : 93 874 75 59.Adreça electrònica: [email protected] Ladistri C/ Puigterrà de dalt. ZTA Banzai c/ de lamel. La Tremenda (centre social okupat):cantonada entre el c/ St. Salvador i el c/Hospital al nº 24-26, Manresa.CNT Manresa/CSO Valldaura, c/Jorbetes, [email protected] *MONISTROL DE MONTSERRAT: CNT-AIT (anarcosindi-cat): c/ Sant Pere núm. 35, 08691 Monistrol de Montserrat. Adreça electrònica:[email protected]. Masia okupada Ca n'Escaiola: [email protected].*OLVAN: Ateneu Popular Olvanès *SALLENT: Amics d'Agustín Rueda CGT (anar-cosindicat): c/ Clos núm. 5, 08650 - Sallent (Barcelona). Telf. : 93 837 07 24 - Fax : 93820 63 61. Adreça electrònica: [email protected]. Pàgina Web: http://www.cgt.es/sallent

Directori

www.berguedallibertari.org/pesolnou

[email protected]

Edita: Col·lectiu Pèsol Negre. El Pèsol Negre no és el

portaveu de cap associació ni entitat. El col·lectiu

Pèsol Negre és obert i canviant i no representa a

ningú, solament a qui en forma part a cada moment.

D'altra banda, com a col·lectiu només intentem assumir l'editorial i les grans línies de la publicació, la

resta de textos són responsabilitat dels irresponsables dels seus autors. A qui li piqui que es rasqui.

Tancament d'aquesta edició: 22/12/2008 a les 19:00.

En aquest Pèsol Negre han participat: Barrikada, CNT-AIT, Pep i Tu, Edwin Guthman, un decrèpit, Amor

Machete, Esquiva, Kinaenveja, Anacleta, Compralaja!, En Guàrdia, L’Espurna, Histèria, Joan Busquets,

Hiram Gascoigne, Cholito, Un compa, Dones amb ganes de rebentar caps, Apàtrida, Acràcia desconoci-

da, Amadeu casellas, rafael Martinez zea, Azimut, Latinaantikings, Roger, zerototal, Cremant pneumàtics.

Atenció: Aquesta revista la fem entre totes i tots i per això és important que ens feu arribar els

vostres articles de denuncia, pensaments, poemes, etcètera. Intentem publicar-ho tot, tingueu

paciència.

I recorda...

ra fa unes setmanes,va arribar un correuelectrònic al pèsolnegre on se'ns infor-

mava de l'existència de primerasentència condemnatòria demobbing (assetjament immobi-liari) a la comarca. Uns diesmés tard vam decidir anar aPuig-reig a veure la Francisca,la denunciant. La Francisca vadecidir rebre'ns a un bar. Elpropietari i administrador de lafinca on viu ha instal·lat tot decàmeres a l'entrada i al primerpis de l'edifici i estava temoro-sa que la videovigilancia enspogués incomodar. Finalment,vam decidir pujar a casa seva iprendre un cafè tranquil·lamentmentre ens explicava la seva his-toria. La Francisca i la sevafamília porten molts anys vivintal segon pis del número 1 delcarrer Llobregat de Puig-reig. Elseu contracte indefinit és derenta antiga i per més inri estàa nom del seu marit i família.Així la naturalesa del contractefa molt difícil l'expulsió de laFrancisca i la seva família. Larelació entre els antics propie-taris i la Francisca sempre haviaestat cordial però la situació vacanviar quan ara fa 9 anys enJosep Genescà Baraldés, con-juntament amb 3 socis més,van decidir comprar tota lafinca. A partir d'aleshores vancomençar els problemes. LaFrancisca i la seva família eren-i són- els únics habitants detota la finca ja que un mestreque vivia al pis de sota d'onviuen ells va acabar marxant. Jades del principi van conèixerles intencions dels nous propie-taris de fer reformes als pisosper tal de vendre'ls. Els nouspropietaris van anar a veure laFrancisca i van exposar-li lanova situació creada. A causade les obres de remodelació laFrancisca i la seva família mar-xarien del pis de manera tem-poral, el seu contracte quedariaanul·lat i se'n faria un altrequan tornessin. Òbviament,segons ens segueix explicant,van desconfiar i van demanarque totes les condicions fossinposades per escrit. El següentpas dels propietaris va ser con-tundent. Van interposar unadenuncia als llogaters per

haver realitzat unes obressense permís. Amb això elspropietaris buscaven laanul·lació del contracte i queels nous propietaris poguessindisposar del pis de la Franciscalliurement. Però, van perdre eljudici. A partir d'aquí enGenescà comença a torna'ls-hiels pagaments del pis.D'aquesta manera pretenia aca-bar denunciant la Francisca perimpagament del rebut del llo-guer i fer-los fora. La Franciscael que va fer és fer un gir pos-tal cada mes enviant els dinersal Genescà. Aquest però, retor-na els diners a través del correuconvencional. Finalment, laFrancisca decideix pagar unadvocat i dipositar els diners aun notari. Al cap d'un temps enGenescà es dona per vençut iaccepta els diners a través detransferència bancària. Lesdenuncies i contradenuncies essucceiran i l'enemistat entre elpropietari i els llogaters cadavegada serà més gran. EnGenescà acaba instal·lant eldespatx de la seva assessoria alprimer pis de l'edifici, on enca-

ra el té. Les denuncies als jut-jats s'aniran creuant, perinsults, per rallades a l'escala,per falç testimoni..., fins i totper agressions per part delGenescà cap a la Francisca.

La sentència que ens ensenyala Francisca, de fet, és unasentència en base a una denún-cia d'agressions de JosepGenescà Baraldés cap a laFrancisca. La primera queguanya en aquest sentit. ElGenescà hauria agredit a laFrancisca i li hauria provocat unesguinç al peu. La sentencia

condemnatòria tot i no serexplícitament de mobbingimmobiliari sí que en fareferència en alguns paràgrafsde la mateixa:

"De la declaración de la sra.Medina se desprende que lamisma considera que el acusa-do quiere echarla del piso quetiene alquilado y que consideraque las acciones del propietariovan estudiadamente dirigidas aese fin, es decir, entraría den-tro de lo que podriamos llamar"mobbing immobiliario" con-siste en las tecnicas empleadaspor los dueños de edificios queestán deseando deshacerse delos inquilinos para poder ven-der los pisos o hacer uso de losmismos de forma mas lucrati-va. En dichas prácticas los pro-pietarios suelen utilizar todotipo de estratagemas parahacer la vida imposible a losvecinos y que estos se mar-chen".

La sentència segueix dient:

"La declaración del acusado en

la vista resultó insincera, conomisiones oportunas, sinembargo la declaración de lasra. Medina en este juicio resul-tó creïble, convincente, angus-tiada y temorosa de que denuevo nadie la creyera"

Per tot això el jutge acaba con-demnant a en Josep Genescàper una falta de lesions a unapena multa d'un mes amb unaquota diària de 50 euros i ambresponsabilitat personal subsi-diària en cas d’ impagament d’un dia per cada dos quotesimpagades, a la vegada que hade pagar les despeses del judi-ci i 686,42 euros d'indemnitza-ció a la Francisca.

Un cop es publica la sentènciala Francisca la porta al'Ajuntament de Puig-reig per aquè els polítics en tinguinconeixement i intenta contactaramb diferents mitjans decomunicació per tal de que esfacin ressò de la notícia.Primer, contacta amb Regió7 is'entrevista amb una periodista

Berga, desembre 2008

Barrikada

A

El president de Ràdio Puig-reig condemnat per lesions a una veïna que

l’acusa d’assetjament immobiliari

Josep Genescà condemnat

// 3

Actualitat / especulació

q Josep Genescà en el lliurement dels premis nacionals de comunicació 2008

Continua a la pàgina següent

x En Josep Genescà pos-seeix l'assessoria Puig-reigsituada al primer pis delnúmero 1 del carrer Llobre-gat en virtut d'un 25 percent, és propietari de l'edi-fici on té l'assessoria tambéen un 25 per cent i és pres-ident fundador de RàdioPuig-reig cosa que li hapermès embutxacar-se15000 euros

Cinc "agents cívics" recorrenBerga per "informar" sobre civisme

n cop tornada aaprovar l'orde-nança de civisme

de Berga per part dels polí-tics de l'Ajuntament de laciutat, ara vestida de con-sens social gràcies a la CUP ial seu "procés participatiu"(tot i que l'únic consens quehi va haver fou el dels polí-tics). Doncs un cop amb lavella ordenança -ara vestidade seda- i en ple funciona-ment, els polítics han deciditcompletar la seva aplicació(que ara només estava enmans de la Guàrdia Urbana ila seva facciosa cap) amb lacreació de cinc "agentscívics".

Segons el web de RàdioBerga la tasca dels agentscívics és: "...advertiran alspropietaris de gossos que norecullin els excrements queho facin, vetllaran perquè noes facin pintades ni graffitisa parets i mobiliari urbà, inotificaran als conductorsque aparquin malament.Promouran actituds cíviquesa través de la informació i lasensibilització. I també hau-ran de detectar incidències,atendre queixes i recollirsuggeriments..."

Aprofitant la situació de crisi

suposo que no ha costatgaire trobar cinc personesdisposades a assumir aques-ta tasca -penosa al meuentendre-. D'altra banda, elpaper dels agents, que tanedulcoradament el consistoriha explicat als mitjans decomunicació locals, passaamb tota seguretat perdenunciar als nens de laVizuete (llegeixis GuàrdiaUrbana) les esmentades"incidències" que diu Ràdio

Berga que hauran de "detec-tar". És a dir, una funció dedelació necessària per com-pletar la tasca de la GuàrdiaUrbana. I, finalment, la tascade trobar normal que els"agents cívics", GuàrdiaUrbana, policia, polítics i jut-ges tinguin tot el dret a ficar-se, fiscalitzar i controlar lesnostres vides, les nostresrelacions i els nostrescarrers.

Els anarquistes de Berga hememès un comunicat (quereproduïm a continuació) demanera immediata dient allòque pensem d'aquest noupas dels polítics cívics contrala llibertat i podem anunciarque la lluita no s'ha acabat ique no ens pensem deixarsotmetre. No obeirem ni ensempassarem el vostre civis-me. El conflicte segueixobert i aviat el traslladaremde nou al carrer. Contra elcinisme del vostre civisme,contra els polítics i contra elstraïdors..., que visqui l'anar-quia!

molt interessada. La notícia però, noacaba sortint en aquest diari per ordresexpresses "d'un superior". El mateixpassarà amb el Berguedà Actual. I, ésque en Josep Genescà és una personaimportant i influent dins la política ber-guedana. Propietari de diferentsempreses i mitjans de comunicació,segons anirem veient.

Qui és en Josep Genescà?

En Josep Genescà posseeix l'assessoriaPuig-reig situada al primer pis delnúmero 1 del carrer Llobregat en virtutd'un 25 per cent, és propietari de l'edi-fici on té l'assessoria també en un 25per cent i es president fundador deRàdio Puig-reig cosa que li ha permèsembutxacar-se 15000 euros:

El 14 d'octubre, segons publicavaRàdio Berga "El director de Ràdio Puig-reig, Josep Genescà, de 53 anys, impul-sor de l'emissora que dirigeix des de fa27 anys, ha rebut el Premi Nacional deComunicació de Proximitat. Els PremisNacionals de Comunicació els atorga eldepartament de Presidència des del1999 amb motiu dels 75 anys del nai-xement de la primera emissió regularde ràdio a Catalunya. (…) ja fa 27 anys,és el director de la ràdio local, i des d’en fa 18, amb l'edició d'aquest any, haestat el coordinador i organitzador deles jornades de comunicació Forum 10.A banda, ha col·laborat en múltiplesmitjans de comunicació (…) Cada guar-dó està valorat en 15.000 euros."S'entén ara el zel dels diferents mitjansde comunicacó locals d'enfrontar-se aalgú amb tanta trajectoria i tantainfluència.

Els polítics tot i tenir coneixement de lasentència, no van estalviar elogis a lafigura d'en Josep Genescà, segons esdesprèn del resum del ple del 30 d'oc-tubre que ens fa el grup municipal d'ERCde Puig-reig que es suma -com no- al'homenatge d'en Josep. El punt número10 diu: "Reconeixement Sr. JosepGenescà i Baraldés, director de RàdioPuig-reig. El grup municipal d'ERC es volsumar a les moltes i moltes mostres dereconeixement del nostre director deRàdio Puig-reig (…) Gràcies JosepGenescà per tivar del carro durant totsaquests anys".

La Francisca ha vist com els clients delseu petit taller de costura anaven min-vant fins a desaparèixer. La majoria degent no s'ha volgut posicionar a favorseu doncs, tot i reconèixer, amb la bocapetita, que en Genescà és "un peça"intenten no posicionar-se, ja que és totun personatge poderós, com hem pogutllegir, i desperta molta admiració i res-pecte, tot i les seves pràctiques quoti-dianes. La doble moral, a la ens tenentant acostumats els poderosos i la sub-missió permanent de la majoria depoblació als amos de sempre permetentaquest tipus d'abusos.

// 4

Actualitat / ordenança de civisme

U


Pep i Tu

x el paper dels agents,(...), passa amb totaseguretat per denunciarals nens de la Vizuete(llegeixis Guàrdia Urba-na) les esmentades"incidències" que diuRàdio Berga que haurande "detectar". És a dir,una funció de delaciónecessària per comple-tar la tasca de laGuàrdia Urbana.

Som incívics perquè som lliures. I per això, seguim reivin-dicant el carrer com el principal patrimoni social de lesnostres vides. Perquè entenem l'espai públic com un espaisense determinismes, on les relacions que hi conflueixenhan de poder quedar al marge de lògiques legisladores iconsumistes.

Aquí seguim, sense renúncies partidistes: amos de lespròpies vides. Tres anys després de l'aprovació de laprimera ordenança a casa nostra. Ara, ens volen hereusd'una nova normativa cívica, bessona de l'anterior, peròvestida de gala gracies a la manipulació de la "participacióciutadana". L'arbitrarietat segueix en escena i allò que erabuit de contingut tan sols fa uns dies, ara requereix armar-se amb una patrulla de policia cívica, una nova subespèciede paràsits municipals. Nous Torrentes i precaris fun-cionaris que vetllaran pel compliment de la bona moral,sota amenaça sancionadora.

Ja que els polítics es vesteixen de nous mecanismes percontrolar les nostres vides, nosaltres seguirem al carrer perdenunciar la privatització de l'espai públic. Alhora, que elshi recordarem que no es faran creure; perquè les lleisrepressives només condueixen cap a la conflictivitat social.Ben aviat, ens trobarem als carrers i les places. Allà usestarem esperant amb la desobediència per bandera.

Policia Cívica: Desobediència

q Els agents cívics

// 5

Actualitat / ordenança de civisme

Cada dia que passa, desgranar el paper que van

jugar les CUP en l'aprovació de la nova ordenança

cívica a Berga destapa noves misèries. Aquest par-

tit polític s'ha felicitat públicament per l'aprovació d'aquesta llei. Un dels principals

arguments per vestir l'optimisme legislador és que les CUP han buidat de contingut

classista l'esmentada ordenança. Però, si realment s'hagués buidat de contingut

classista la nova normativa -quelcom discutible- s'hi ha omplert algú les butx-

aques?

Una de les condicions sine qua non imposades per les CUP per tal d'aprovar una

nova ordenança, que substituís l'anterior, fou que aquesta sorgís fruït del debat

ciutadà. Així doncs, es pretenia exercir la democràcia participativa. El instrument

escollit per materialitzar aquest model fou engegar un procés de participació ciu-

tadana de la mà d'una consultora:

DELIBERA- SERVEIS DE PARTICIPACIÓ INTERACTIVA S.L.

Aquesta empresa privada amb seu a Centelles, va iniciar a principis del 2008 l'e-

laboració d'un qüestionari, el Regió7 en el seu moment va recollir les següents

paraules del representant de DELIBERA: "L'enquesta està pensada perquè ningú no

pugui interpretar malament la veu del poble." (1)

La contradicció rau en què, qui teòricament ha d'interpretar de forma profession-

al, objectiva i sobretot remunerada la veu del poble o l'enquesta, no és tan impar-

cial a la praxis com en el seu discurs. Ja que aquesta mateixa empresa, participa

de la mà d'un dels seus integrants -Eloy Mayordomo qui s'autodefineix als mitjans

de premsa com a politòleg- d'escoles, jornades, tallers i xerrades encaminades cap

a la formació interna dels membres de la CUP, partit al qual milita des de Ponent.

Fins i tot, a la recent Escola de Tardor de les CUP celebrada a Arenys de Munt, la

seva intervenció és celebrava just abans que intervinguessin els regidors

berguedans del mateix partit.

Així doncs, les CUP de

Berga van tancar el

conflicte sorgit arrel

de la importació del

civisme a casa nostra

amb una nova normati-

va, que a la pràctica ha

servit per poc més que

omplir les butxaques

dels projectes empre-

sarials afins. Alhora, és

clar, que la imatge de

les CUP estava garantida per un procés participatiu tutelat, i a sobre cobrant, pels

companys de partit que juguen a erigir-se com intel·lectuals de bracet de l'ad-

ministració local. Ja ho diu la veu, realment, popular: "Donde fueras, haz lo que

vieras", i per suposat a Berga hi tenen uns bons mestres amb els seus socis de gov-

ern.

Benvinguts al Show de la política municipal!

1.www.regio7.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=132_26_7433__Com

arques-Berga-estova-lordenana-civisme-arribar-major-consens-ciutad

2. Fragments del qüestionari elaborat per Delibera.

3. www.delibera.info

4. Fragment del programa de l'Escola de Tardor 2008 de les CUP a Arenys

de Munt

CUP: Democràcia participativa iinteressos econòmics a Berga

Participació ciutadana i agents cívics

Berga, novembre 2008

Edwin Guthman

l divendres 15 de febrerde 2008 l'Ajuntamentde Berga va dur a terme

una sessió presencial de "parti-cipació ciutadana" en teoriaencaminada a que el consistoriconegués l'opinió d'entitats iparticulars respecte les modifi-cacions que les formacionspolítiques de l'ajuntament vanfer a l'Ordenança Municipal deConvivència Ciutadana i de BonGovern. En aquesta sessió (se'nvan fer dues) una quinzena depersones van irrompre a l'acteper protestar contra l'existèn-cia de qualsevol ordenança de

civisme, les sancions per noobeir-la i contra la farsa que elmateix "procés" representava. El "procés" era una mena d'en-questa, feta per una empresade "sociologia". Quelcom sem-blant al que l'anterior governsocialista havia fet amb elsuport de la Diputació en elsàmbits de cultura i joventut.Abans a Berga no s'havia fet ressemblant, tot i que els socialis-tes ho havien fet amb moltsaltres municipis.

Aquests processos -encaminatsa legitimar decisions polítiquesprèviament preses- en el millordels casos són un passatempsinnocu per persones amb poca

feina que hi assisteixen i que,en qualsevol cas, serveixen pertriar el color (quelcom menor)d'allò que l'Ajuntament pensafer igualment. Pretenen doncs,

legitimar decisions polítiques(per tant unilaterals i única-ment de polítics) com si fossinfruit d'un ampli consens social.D'aquesta manera no cal parlarde participació ciutadana real ipoden fins i tot perseguir lalliure participació de persones icol·lectius en la gestió directade la seva vida. El colo vaja.

En aquesta dinàmica perversahi va participar activament laCUP de Berga (municipalismellibertari?! De què!), fins a l'ex-trem de "falsificar" més delnoranta per cent de les seixan-ta butlletes omplertes i presen-tades al procés, per tal d'avalarels seus "canvis" a l'ordenança.

Canvis que com ha estat sobra-dament demostrat no van serreals (veure article d'AndreuVilardell al Berguedà Actual

núm 73, 25-30 d'abril).

Ara seguim tenint ordenançamalgrat l'acceptació parcial deles al·legacions presentadesper dues entitats llibertàries deBerga que en demanaven ivolen la derogació i, aviat, tin-drem cinc agents cívics i tot.Felicitats, polítics de merda!

x En aquesta dinàmicaperversa hi va participaractivament la CUP deBerga (municipalisme llib-ertari?! De què!), fins al'extrem de "falsificar"més del noranta per centde les seixanta butlletesomplertes i presentadesal procés, per tal d'avalarels seus "canvis" a l'orde-nança.

(2)

(3)

(4)

Berga, novembre de 2008

Pep i Tu

E

Actualitat// 6

mb el titular no hemrefereixo a què les mem-bres que ocupen càrrecsmunicipals de Manresas'hagin acostat a les

idees d'alliberament animal, sinóque des del passat 17 de novem-bre, Albert Pericas Riu, conegut"popularment" com “Animal”, vaprendre possessió com a regidorde Plataforma per Catalunya, pas-sant a ser la representació d'aque-st grup polític als plens de l'ajunta-ment i a les comissions de segui-ment.

Moltes hem sentit a parlar sobrel'Animal, altres ens en recordembé de la seva cara, i algunes l'hempatit en primera persona. Corrienels inicis dels 90 i el clima aManresa (com arreu) no era tantranquil com a l'actualitat. Hihavia certa conflictivitat al carrer icertes nits la situació es tensavafins a punts que avui en dia sónimpensables.

Albert Pericas primer treballavaper la Matutano i després perl'empresa de transports i paquete-ria TNT. Ell i altres com el Morte,Mazinger, Cacahuete, Isma,Baldufa…eren els màxims expo-nents de l'ultradreta de xoc alscarrers de la comarca (FN,Falange…). Amb diferents estè-tiques (motars, skin-heads…), totsamb insígnies nazis i feixistes esdedicaven a fer agressions de totamena, rebentar festes majors i/opopulars, concerts… Òbviament,eren més que els atacats, jugavenamb el factor edat i preparació,alguns d'ells anaven armats, i nonomés amb navalles.

Per no allargar el tema, descriuréel que podia passar una nit qual-sevol en la que et podries trobaramb aquest actual membre de lademocràcia manresana, més queaixò, explicaré breument el queem va passar a mi una nit del'estiu del 91 a la porta de l'insti-tut Lluís de Peguera de Manresa, auns 150m de la comissaria de laPolicia Nacional.

Tornava cap a la plaça amb unacompanya i un company, era forçatard. Tot i que sempre anàvemvigilants, va aparèixer des de laplaça 11 de setembre la furgo dela TNT, o sigui la de l'Animal, a totgas. Vam començar a córrer, peròper mi va ser tard. Vaig sentir laporta lateral de la furgo i a l'en-trada de l'insti vaig rebre el primercop al cap que em va enviar aterra. Em vaig posar en defensade les parts importants del cosmentre sentia els passos de lesmartins i rangers que s'acostaveni uns crits femenins que cridavendes de la furgo "matar a esecerdo…". A partir d'aquellmoment em van començar aploure patades de com a mínim 4i no recordo gran cosa més finsque vaig sentir "ahora estamossolos, levantate!!!" cosa que vaigfer ple de ràbia i inconsciència.Llavors vaig veure un tio immensdavant i la furgo carregada degent darrera amb la porta lateraloberta. No vaig tenir temps dereacció quan vaig sentir un copmolt fort al cap i ja era de nou alterra. Sense aixecar-me vaig veuredesaparèixer la furgo girant a ladreta, passant davant de la poli-cia. El següent que recordo era elmeu pare aixecant-me. Jo tenia 17

anys, anava a peu i estava sol. Ellsi elles eren un mínim de 6, totssuperaven els 18-20 anys i un vaser detingut per assassinat aSaragossa mesos més tard.

Aquella nit “l'Animal” era el con-ductor, altres nit també l'he vistpicar, per sort també l'he vist cór-rer i ser picat. Avui ell estàassegut de representant d'un par-tit polític.

Jo aquella nit era un jove ambinquietuds polítiques, em va tocarcórrer i vaig rebre, altres nits vaigpicar jo.

Avui les inquietuds han evolu-cionat cap a ideari, estic preparatmental i físicament i no em crecaquesta democràcia i el joc delspartits que et permeten els espaisen ella. Per això et dic Albert queno et tinc por, ni a tu ni als quetens darrera teu, sigui qui sigui, nials altres partits que comparteix-en espais amb feixistes excusant-se en un hipotètic boicot polític.No us tinc por, però tincmemòria…

Mort al feixisme i als seus còm-plices i visca la llibertat!!!

A

Manresa, novembre 2008

Amor Machete

Un "animal" al'Ajuntament de Manresa

Crònica de la IMarxa de Torxes

al Xocolata nit es presentava entretinguda, primer els decrè-pits ens vem acostar a l' Ateneu Columna Terra iLLibertat on feien concert dels Manolito's. Allàvem estar gaudint de la música mentres ens ana-

vem trobant i relacionant amb més gent que s'havia dis-fressat per a l'ocasió (gràcies a tots per venir). Cap al finaldel concert els Manolito´s ens varen deixar el micro alsDecrèpits d'Alta Muntanya i un company va llegir el mani-fest mostrant la nostra disconformitat amb el Xocolat iamb la comercialització de l'oci en general.

Un cop arribades les 3 vem procedir a anar a buscar lacarrossa que havíem preparat per fer la baixada, ens vemconcentrar a la plaça Sant Ramon i allà, ja un cop junts totsels personatges vem començar a baixar passant per laRonda Moreta, Passeig de la Pau i finalment pel lateral dela carretera fins arribar al Xocolat. Durant la baixada esce-nes de tota mena, tot de personatges disfressats amb elscomplements més diversos (canyes de pescar, antorxes,cuadres, radiocassets per amenitzar, un megafón…) engeneral la baixada va anar bé: el carro donant voltes comun posseit, la gent divertint-se, "locuras varias" en general.

Un cop plantats a la porta del Xocolat vem començar arepartir les octavetes amb el manifest i a decorar l'am-bient; amb els segurates en un primer moment no vemtenir cap problema, "qui ens tenia que dir algo amb lespintes que portavem, jaja ja" quan ja duiem una bona esto-na a davant del Xocolat i ja havíem repartit totes les octa-vetes i havíem fet espectacles varis i començavem a estarfarts d'estar allà (no teniem priva) ens vem acostar ben béa davant de la porta on els segurates ens havien dit que noens acostessim (no fos cas que ens infectessin amb l'olora podrit que desprenien tota aquella calanya asídua aaquestes discoteques) i vem posar el casset amb músicadisparatada (Los Gandules, Manos de topo, etc) i vem feruns balls d'un altre planeta, alguna petita discussió ambalgun gorila, alguna torxa va acabar reventan contra elsostre, una escombra encessa que feia unes guspires gua-pissimes anuncian l'apocalipsis, i demés, finalment ensvem retirar davant de les mirades sorpresas dels segura-tes. Quan anavem pujant ja cap al poble fotent merderamb el megàfon i amb el carro emboigit ens van fotre unparon els mossos argumentant que els havien avisat desdel Xocolat per qué i havien problemas (el problema sonells) pero no va tenir cap conseqüencia més que l'identifi-cació d'un de nosaltres per si passava res. I ja un cop arri-bats al poble vem donar per finalitzada la marxa, bensatisfets i sabent que aquesta no sera l'última marxa quefarem, perquè no volem més discoteques ni merda d'a-questa mena al nostre poble ni en lloc.

LBerga, octubre 2008

Un decrèpit

c/ de la sabateria(Manresa)

casal els car lins cuina vegetarian

a C/ passeig, 7telf· 8321164Santpedor

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

// 7

Actualitat/

n tercer jutjat penal estre-narà el proper 30 de desem-bre el futur "Palau Judicial".Tot i que la inauguració ofi-cial no està prevista fins al

primer semestre del 2009, hicomençarà a funcionar el tercer jutjatpenal de la ciutat. I és que entre eldesplegament dels mossos al novem-bre del 2001 i el constant endurimentde les penes, a jutjats se'ls triplica l'ac-tivitat i estan desbordats. El desborda-ment és tal que ni s'esperen a la final-ització de l'obra faraònica. Augmentael control, augmenten les penes, aug-menten les noves places als centresd'extermini, evidentment han de com-pletar la cadena augmentant també lesdependències judicials. I si dos ja enssemblaven masses....doncs tres!

Les futures dependències albergaran 9jutjats, amb capacitat de creixementfins a 15 (encara preveuen més enduri-ment del conjunt del cos repressiu). Hihauran dependències per al RegistreCivil, Deganat, Adscripció Permanentde la Fiscalia i despatx per als metgesforenses.

La nova obra no està deixantindiferent a la ciutat. Primer van ender-rocar una sèrie de cases del c/Arbonésper obrir, teòricament, Manresa al riu icrear-hi un espai públic. Al final hanacabat edificant un monstre amb15.544,86 m2 construïts, que eclipsaqualsevol altra visió: ni riu, nimuntanya, "el gran hermano te vigila!"doncs l'alçada de l'edifici (molt mésalta del què estava previst inicialment),el farà visible des de molts indrets,canviant totalment la fisonomia d'en-trada a la ciutat. Adquirint les actualsdimensions no hi ha superfície perespais públics.. I doncs: en sintoniaamb l’esmentat abans... l'espai urbàestà pensat pel control social i no perla trobada i el diàleg.

I després parlen de crisi.... l'importestimat per a la construcció del nouedifici arriba als 18 milions d'euros,segurament la xifra haurà augmentatquan arribi la data d'inauguració ofi-cial. Sense comptar amb les despesesde les obres de la plaça de la reforma.Per a la construcció del Centre d'exter-mini dels Lledoners s'han gastataproximadament 72,5 milions d'eu-ros. Només amb edificacions desti-nades a reprimir-nos, sense comptaramb els sous de qui ho executarà, laxifra puja a 90 milions d'euros.

Un nou jutjatpenal a Manresa

Manresa, desembre 2008

Esquiva

U

plaça maragall, 7

c./ MossŁn Huch, 11(Mercat Municipal) BergaTel. 938221334-Tapes variades, esmorzars, entrepans freds i

calents, sucs naturals i gran

assortit de tes aromàtics-


Centre

d’Estudis

Josep

Ester i

Borràs

Ateneu difussor de les ideesanarquistes

C./ del Balç, 4 baixosesquerre.

Berga.

Distri de material alternatiuLlibreria i Arxiu Històric C./ del Balç, 4. Berga

a mort del jove simpatitzant anar-quista Alexandros Grigoropulosel passat 6 de desembre a mansd'un policia ha desencadenat unarevolta que pel moment sembla

que no tingui fre. Tot i el silenci mediàticque envolta els calents esdevenimentsque estan tenint lloc encara avui aGrècia, malgrat els centenars de deten-cions realitzats, els judicis ràpids i ladeclaració pública d'Estat d'Excepció; toti l'empresonament preventiu delsbotxins del poder responsables d'aquestnou crim, les revoltades de Grèciasegueixen als carrers 10 dies després del'assassinat.

És fàcil comprendre que aquest descon-tentament generalitzat no surt del nores. Les vagues estudiantils del 2006-2007, les accions continuades perpe-trades pels grups antiautoritaris contrael poder establert, les mobilitzacionsdels immigrants, la recent vaga de famgeneralitzada a les presons gregues ambla participació de més de 7500 presos(dels prop de 12000 existents), espodrien identificar com alguns delsantecedents fàcilment localitzables.

Altre cop un fet menys puntual del quèens pensem, ha encès la metxa de larevolta. La destrucció dels símbols delcapital s'ha estès de manera generalitza-da; la maquinària publicitària dels sicarisdesinformatius parla de saquejos indis-criminats, d'agressions a civils inno-cents. Com si les caixes i els bancs notinguessin res a veure amb la condemnadiària en la què es veuen obligades aviure moltes de les precàries gregues.Com si les grans cadenes de supermer-cats no fossin còmplices de la fam. Rescomenten els grans mitjans de la pràcti-ca inexistència de danys al petit comerç.

Les accions dels què sostenen el poder,s'han diversificat, pretenent dividir a unacombativitat irreductible que fins almoment se'ls hi ha escapat de les mans.L'entrada en joc del Partit Comunista alcarrer i en Universitats, pretén apaivagaruna vegada més els ànims; apagar el focde la revolta, a canvi de petites conces-sions. Per què com sempre, allò del quèno pot treure rendiment aquest partit,allò que no controla, li resulta molest. Larecent okupació de la seu del sindicatgroc GSEE (Confederació General deTreballadors de Grècia) per part de tre-balladors de base, indica que potseraquest cop, no es realitzarà concessióalguna, no es delegarà res a ningú.

La solidaritat internacional, tot i no sertan contundent ni tan extesa com esvoldria, no s'ha fet esperar: concentra-cions en les principals capitals europees,accions directes de diversa intensitat,manifestacions combatives, okupacionsd'embaixades, grafits i cartells,... hanestat una vegada més les eines permostrar el suport a la revolta. Queda perveure què passarà el pròxim 20 dedesembre, data proposada pels compa-nys grecs per estendre el conflicte.

Per aquelles que creuen que l'únic que esdivisa a Grècia és pura ràbia acumulada,pura destrucció, no comprenen la forçacreadora en cada una de les accions real-itzades. L'organització indistintament através d'assemblees barrials i univer-sitàries o de grups d'afinitat, denotal'existència de tot un seguit de lligamscreats, de tot un camí fet. Cert és quedesprés de la destrucció hi ha una certadificultat en veure quin camí s'ha deseguir per què la flama segueixi viva.Però s'ha demostrat una vegada més queel sistema es pot posar (almenys tempo-ralment), en "jaque".

Grècia cremaManresa, desembre 2008

kinaenveja

L

Actualitat /Agressions al territori

// 8

es de l'Ateneu AnarquistaColumna Terra i Llibertat idel Centre d'Estudis JosepEster Borràs estem molt i

molt contentes de presentar-vosl'Agenda Llibertària d'enguany. Malgratla feinada que ens va caure a sobre,aquest estiu, quan finalment vam dirque sí a les amigues i companyesd'Igualada que ens passaven el projec-te, la satisfacció, en veure el resultatdel treball col·lectiu i autogestionatque hem fet, és molt gran. Sobretot,quan enguany fa vint anys de la prime-ra agenda que van treure des del'Ateneu Llibertari del Poble Sec.

En la present agenda hi trobareu unavintena de textos i imatges de diferentspersones que han volgut fer amb nosal-tres l'agenda. Pel que fa a l'ús de lesllengües a l'agenda ha estat un temaque hem debatut bastant. Finalment,els textos estan en la llengua en què elshan fet les seves autores. Les llengüesde dies i mesos els hem reduït a cinc:català, gallec, euskera i castellà, mésl'esperanto per la seva condició de llen-gua internacional no subordinadora.Pel que fa a la resta està en català jaque és la llengua que emprem habi-tualment, excepte alguns petits missat-ges pràctics que hem fet en les cincllengües abans esmentades.

Si vols distribuir-la fes la comanda a:Més de 10 agendes (només col·lectiusi distribuïdores): 5 euros/unitat (envia-ment gratis)

Agenda Llibertària Ateneu Columna Terra i LlibertatCentre d'Estudis Josep Ester BorràsCarrer del Balç número 4 Apartat de correus número 1608600 BERGA (Barcelona)Tel. 938 216 [email protected]

Volen construir un circuitde karts a sota el Collbaix

AgendaLlibertària

2009quests últimsmesos s'ha desta-pat la propostad'un particular,

Pablo Martinez Fedi, ambalta vocació empresarial, deconstruir un circuit de kar-ting a sota el Collbaix, enconcret a la plana de cal'Alegre, en uns terrenys quepertanyen majoritàriament al'ajuntament de Rajadell iuna petita part al deManresa. La proposta del'empresa representada perMartinez Fedi anomenadaCircuit de Karting deCatalunya, S.L. amb el suportde la Federació Catalanad'Automobilisme, és cons-truir un complex que entrecircuit de velocitat, pàdoc(on es mouen els corredors),bar, oficines, terrassa delbar, botiga, taller, emmagat-zematge de karts, sala d'ac-tes, espai de formació, salade control... ocuparia unes10,11 ha. El circuit aniriadestinat a l'acolliment de cur-ses internacionals de karts iformació de pilots.

Els terrenys tot i trobar-se ensòl no urbanitzable, com quela instal·lació es considera"d'interès públic" existeix unarticle que contempla l'apro-vació d'aquests projectes ensòl no urbanitzable quan sónd'interès general. Aquestsuposat "interès general" voldir que des de la Generalitat,en concret des de la secreta-ria general de l'esport estanenormement interessats enel projecte ja que han donata la proposta una subvenciód'1,8 milions d'euros!!

El projecte és tant d'interèspúblic, que fins ara no se'nsabia res, tot i que des del2005 ja se n'havia redactatl'avantprojecte. Polítics iempresaris van de bracet perdefensar uns interessos "tantpúblics" que cada dia enssorprenen més agradable-ment.L'ajuntament de Manresas'ha oposat al projecte, totsels grups han votat en contraexcepte el PP i CIU que s'hanabstingut. En canvi l'ajunta-ment de Rajadell està inte-ressat en la proposta peròdiuen que tot just està en la

"fase previa", en la qual estanconsultant als diferents depar-taments de la Generalitat ialtres Organismes i empresesper veure quina picossada enpoden treure, o com diuenells, que el projecte contin-gui la máxima definició posi-ble.

Polígons, eix transversal,desdoblament de l'eix, eixferroviari amb alta velocitat,eix del llobregat, futur eixdiagonal, runams salins,incendis... a nosaltres si queens ha tocat la grossa. Enpocs anys, les nostrescomarques han patit unatransformació brutal, elimi-nant formes de subsistència

més directes i independentsdel capital i sembrant lacomarca de parcs tecnolò-gics, residus, magatzems,que omplen les butxaquesd'uns quants... i només falta-va... el karting!

Tendim a un món on totesles necessitats primàries sónimportades des de països onla mà d'obra és més barata iaquí vivim en el món delsserveis, l'oci i el consumdesenfrenat. En els tempsque corren quan famílies esqueden al carrer perquè nopoden pagar la hipoteca,quan la gent té dificultats perarribar a final de mes, estemparlant de construir un cir-cuit de karts per competi-cions internacionals amb unasubvenció institucional d'1,8milions d'euros, que això síque portarà diners a lacomarca! I de passada des-trossar encara més un delsracons verds que queden alcostat de Manresa.

La Generalitat i ajuntamentscontinuen apostant per créi-xer en aquest sentit, afavo-rint la mobilitat de mà d'obra

i mercaderies, afavorint unaindústria i uns empresarisque miren pels seus benefi-cis i afavorint també un ocicontrolat basat en el consu-misme.

El karting no el volem ni aquíni enlloc!

Ni als empresaris, ni als polí-tics, ni al seu sèquit que ensimposen un creixement demort i destrucció.

Algun dia, la destrucció arri-barà a les vostres cases!

Noticia d'última hora

A través del nostre "benvol-gut" regio-7, hem sapigutque l'empresa constructoradel karting ha desestimat elsterrenys de Rajadell perquèhi havia masses impedi-ments, ens l'alegrem i espe-rem que trobin impedimentsarreu on vagin!

x A través del nostre"benvolgut" Regio-7,hem sapigut que l'em-presa constructora delkarting ha desestimatels terrenys de Rajadellperquè hi havia massesimpediments, ens n'ale-grem i esperem quetrobin impedimentsarreu on vagin!

A


Anacleta

D


Compralaja!

// 9

a unes setmanes les okupants de lacasa Can Cristu van saber que s'ac-ceptava el recurs a l'execució provi-sional de desallotjament. Els fets esremunten al mes de juny quan es

dicta sentència per lo civil de desallotjamentde Can Cristu. Les okupants van recorre lasentència de la part denunciant i Ferrocarrilsde la Generalitat de Catalunya va demanarl'execució provisional de la sentència amb lafinalitat de practicar el desallotjament abansd'analitzar i exhaurir el recurs presentat. Enun primer moment els jutjats van acceptar lapetició d'execució provisional i van marcarel 8 de novembre com data límit perquè lesokupants abandonessin l'habitatge. Ara,però s'ha acceptat el recurs i per tant l'exe-cució de la sentència no es farà fins ques'hagi resolt aquest. Les okupants de CanCristu han valorat positivament l'acceptaciódel recurs, ja que així tindran un margeaproximat de mig any per poder sospesar elpossible desallotjament.

Aquesta notícia coincideix amb el seu quartaniversari que el van celebrar el divendres12 de desembre al CSO Valldaura. En elmarc de l'aniversari també hi va haver elPrimer Campionat Mundial d'EscaladaUrbana Nocturna.

l Banzai es va ocupar alfebrer del 2007 i fins elmoment se li ha estat donantun ús tant de vivenda comde centre social. L'edifici

portava alguns anys abandonat ihavia estat comprat per una imobil-iaria de Barcelona.

Des de l'assemblea del ZTA Banzaivolem explicar l'actual situació enquè es troba la zona temporalmentalliberada Banzai. A l'abril d'aquestany va tenir lloc a Manresa el judici dedesnonament per precari contra elBanzai, el jutje va dictar sentència elmes següent en la qual instava aldesallotjament. Cal dir que en elprocés hi van haver moltes irregulari-tats formals i processals a les qualsens hem agafat per presentar unrecurs a l'audiència provincial deBarcelona per demanar la nul·litatdel procés. A part d'aquests errorstambé vem assistir a escenetes deprepotència per part de l'advocada dela propietat i per part del jutje.Després de la sentència, les personesencausades, vem iniciar el procés perdemanar advocat d'ofici per tal depoder presentar el recurs. Tot i jahaver contactat amb les advocadesd'ofici abans de l'estiu, no ha sigutfins a finals de novembre que des deljutjat ens han comunicat la designad'advocats i la possibilitat de presen-tar el recurs. La sorpresa ens la vamemportar quan, el 24 de novembre,vam anar al jutjat i juntament amb ladesigna ens van entregar la notifi-cació de l'execució cautelar de la sen-tència que marcava el desallotjamentpel 18 de desembre a les 10 del matí.A partir d'aquí vem haver d'iniciar

tots els preparatius per afrontar eldesallotjamant i entre d'altres coseses va convocar a una concentracióper tal de fer front al desallotjamentel mateix dia 18 de desembre davantdel Banzai. Paral·lelament es va ferun escrit per tal de qüestionar eldesallotjament cautelar, ja ques'havia demant abans de temps iinstant al jutje que no executés lasentència fins que no es resolgués elrecurs interposat. Només pel primermotiu la nova jutjesa que porta el casha anul·lat el desallotjament del dia18 i ara hem d'esperar si es torna afixar una nova data o s'espera a quees resolgui el recurs.

Per la nostra part ens mantenim enguardia, ja que tot i tenir raons legals

de pes perquè ens donguin la raó, lafe en la justícia no és el nostre puntfort. Nosaltres continuarem donantvida a l'espai i de moment ja tenimpreparades unes jornades quecomençaran el 16 de gener sobre laresistència armada en els últims anysdel franquisme i durant la transissió,en el qual hi participaran personesque havien format part del MIL, del'OLLA, dels GARI i de la COPEL. Apart d'una xerrada amb la partici-pació de mebres del MST.No pensembaixar la guàrdia i tenim intenció dedefensar el Banzai contre aquells queodiem i que ens creen un profundaborriment. Quan hi hagi noves infor-macions sobre el futur del ZTA Banzailes comunicarem juntament ambnoves convocatòries.

urant el mes de desembrei gener dues integrants delMovimento dos Trebalha-ores Rurais Sem Terra MSTdel Brasil, estaran de visita

per les nostres comarques. L'MST ésun dels moviments més forts i multitu-dinaris de llatinoamèrica, les sevesprincipals reivindicacions són la lluitaper la reforma agrària i la transforma-ció social.

A Brasil l'1% té el 53% de la riquesa. El70% de la força de treball guanyamenys de tres salaris mínims (fixat enprop de 12.000 pessetes/mes).Quaranta-sis grans grups econòmicscontrolen 22 milions d'hectàrees deterra (la meitat de la península Ibèrica).El 10% és propietària del 79% de laterra, propietaris que estan recolzatsper una llei que afavoreix el lati-

fundisme i finançat pel capitalestranger que hi veuen una fàcil i ràpi-da font d'ingressos amb l'explotació dela terra. Al 2003 el 28% de la poblacióestava en situació de pobresa.

Amb aquesta conjuntura al 1979 elshereus de les lluites i revoltes per laterra que es donen a Brasil des del'època de la conquesta comencen aokupar terres de latifundis improduc-tius per donar-se una opció de vida,durant anys cada vegada més famílieses sumen a aquesta forma de lluita i devida. Al 1984 es realitza la primeraokupació com a MST. Actualment hi haunes 300.000 famílies en assenta-ments o campaments de l'MST,presents a 23 estats diferents del país.

Als assentaments es respira revoltaconstantment, l'organització de lavida, del treball, de l'educació es basenen criteris de justícia social i de suportmutu. La terra en molts dels assenta-ments es treballa de forma cooperati-

va. L'educació pren un pes molt impor-tant en una societat on l'índex d'anal-fabetisme assoleix el 12,4%, s'organ-itzen escoles basades amb criteris depedagogia antiautoritària on primer detot s'ensenya a llegir i escriure al tempsque es traspassen els esdevenimentsque han marcat la història de la lluitadel Brasil, d'Amèrica i del món.

Es respira revolta també perquè a partde començar a formar la societat quevolen s'enfronten a qui els hiimpedeixi, s'enfronten al latifundisme,a les multinacionals que promouen elscultius transgènics i energètics quepretenen continuar condemnant a lapoblació a la misèria.

Tindrem l'oportunitat de conèixer demés a prop aquesta realitat conversantamb les dues integrants del movimentque realitzaran una xerrada a la ZTABanzai el dimarts 13 de gener a les vuitdel vespre, al C/ de la Mel de Manresa.

l 30 de desembre de l’any passats’ocupava la casa situada al número8 del carrer Torre de les Hores deBerga. Així doncs, aviat farà un any

d’aquesta okupació, i és per aquest motiuque s’han preparat un seguit d’activitatsdestinades a celebrar el seu aniversari.L’el·laboració d’un mural, una paella popu-lar, un dinar, un taller de serigrafia, unaexposició permanent, musica i la decoracióde la plaça son les activitats que tindran llocel dia 27 de desembre a partir de les 10 delmatí a la plaça Maragall de Berga. Desprésde dinar a la tarda i ja arreserats del fred alsegon pis del número 8 del carrer Torre deles hores es desenvoluparà una xerradasobre les màfies especulatives del casc anticde Berga i de okupacions i desallotjamentsa Manresa. La jornada conclourà a l’AteneuColumna Terra i Llibertat, on hi haurà, a les23:00 un concert a càrrec de las hermanasCalatrava i el pd S-tupendo, i Raimon,Granfunquel sin piltrafilla.


L’Espurna

F


Barrikada

E

El ZTA Banzai en alerta

L'MST a la Zona TemporalmentAlliberada Banzai

Actualitat /Okupació

E

D


En guàrdia


Esquiva

Can Cristuresisteix

Cal Okupi fa un any


Laboral// 10

ot i que no es sap del certquantes persones són afec-tades per aquest tipus d'acomi-adaments, és calcula que propde 42 persones contractades

per l'Ajuntament de Manresa poden per-dre el seu lloc de treball en els propersdos mesos segons informa el sindicatCoordinadora Obrera Sindical (COS). Elconflicte parteix de la contractació tem-poral que practica el consistori. Segonsla legislació laboral vigent, una trebal-ladora al portar dos anys de contractestemporals hauria de ser contractadacom a indefinida de forma immediata.Però segons informa la COS,l'Ajuntament manresà en comptes dedonar el contracte indefinit, acomiadeno traslladen les treballadores a altresempreses. Així doncs, s'estableix unadoble pressió a les treballadores. Peruna banda s'apliquen unes condicionsde precarietat al estar contractades ambcontractes temporals durant anys . Hi hapersones que porten 12 anys anant decontracte en contracte, perdent lescondicions laborals d'altres contractes,

salaris, antiguitat ... Per altra banda, alevitar els contractes fixes, acomiaden ala treballadora la qual ja comptava (comcada any) que seria tornada a contractar.La majoria d'acomiadaments afecten al'àmbit del Servei d'Ocupació, Formació iEconomia Social (OFES) i al Centred'Iniciatives per a l'Ocupació (CIO). Elsllocs de treball abarquen a diversosàmbits, des de professorat dels cursos itallers ocupacionals, fins a personald'administració.

Aquests tipus d'acomiadament són com-plicats de reclamar, ja que són con-tractes que tenen un data límit i no hi hacap compromís per tornar a acollir a lapersona. Tot i així la pràctica de l'ajun-tament és contractar a les mateixes tre-balladores curs rere curs, any rere any.L'organització de les treballadores esescassa, ja que malgrat treballar moltsanys al mateix lloc, no és coneixen entreelles i no saben quin nombre hi ha d'a-fectades pels acomiadaments. Tampocajuda gaire a l'organització de les tre-balladores la silenciació, a nivell delsmitjans de comunicació massius,d'aquest conflicte.

ovament, el pròximdissabte 20 de desembre,es durà a terme diferentspiquets enfront les seusde l'empresa manresana

Bonet Roca, per denunciar l'acomiada-ment i les irregularitats contractualsque duu a terme.

Tal com s'ha informat en diferentsaccions, el conflicte ha vingut motivatper l'acomiadament de la afiliada aCNT- AIT, Montse Alpáñez Agustí, tre-balladora d'un dels comerços que tél'empresa a Manresa, i la nul·laresposta, fins al moment, per part dela mercantil a solucionar el conflicte,tal i com s'ha demostrat fins almoment, negant-se a reincorporar latreballadora, sense resoldre les irregu-laritats contractuals, i prosseguir ambla via jurídica, negant l'entesa a la con-ciliació al SMAC, el passat 22 d'octubrea Sabadell, i el posterior judici, cele-brat el dia 3 de desembre, al JutjatSocial nº1 de Manresa.

L'acte de dissabte, emmarcat en unacampanya d'informació durant la cam-panya nadalenca, s'iniciarà amb difer-ents concentracions a les seus del'empresa a Manresa, donant cobertu-

ra als locals dels carrers PompeuFabra, Passeig Pere III, i la tenda queposseeixen a la carretera de Berga,aSant Fruitós. Igualment, es formaranpiquets a les seus de les empresesLlums a Sac i BR2, propietat també dela família Bonet Roca.

Des de CNT, seguirem informant a laciutadania manresana sobre la vul-neració de drets comesa per l'empresaBonet Roca vers els seus treballadors,com va sofrir la nostra companyaMontse, i que la resolució del conflictenomés arribarà quan s'arribi a unentesa amb l'anarcosindical i la trebal-ladora, retornant-li el seu lloc de tre-ball amb els drets corresponents, jaque entenem que l'acomiadament foufraudulent al encobrir-ne el motiureal, motivat per la reivindicació delsseus drets més fonamentals, com laconciliació de la vida laboral i familiar,al ser mare treballadora, i les irregu-laritats contractuals comeses.

Reivindicacions

Readmissió i equiparació a la catego-ria corresponent amb les condicionsestablertes segons categoria, abona-ment salaris no devengats fins la datade readmissió, cessament de l'abúsd'autoritat per part dels seus superi-ors, i la regularització de l'horari labo-ral que correspon.

L'ajuntament de Manresaacomiada 42 personesper evitar fer-les fixes

Continua el conflicteamb Bonet Roca


L’espurna

T


CNT-AIT Manresa

N

PINTURES I DECORACIÓPINTURES I DECORACIÓPRODUCTES DE RESTPRODUCTES DE RESTAURACIÓAURACIÓPRODUCTES QUÍMICSPRODUCTES QUÍMICSAATENCIÓ PERSONALITZADATENCIÓ PERSONALITZADAPlaça d’Anselm i Clavé 4 Baixos08240 ManresaTel. 938722516 i Fax 938720581Web. www .ladrogueriamanresa.comE-mail: [email protected]

C/ Mossen Jacint V erdaguer , 46Manresa

tel. 93873 13 50

L’inici de l’ombra

HistèriaPrepirineu, desembre de2008

En la situació actual la donapren conscientment la decisióde tenir fills o no i de prendreles mesures adients per evi-tar-ho mentre no ho vol,aquest article parla de com laindústria farmacèutica, reraaconseguir sintetitzar hor-mones als anys 40, començaa prescriure-les a les donescom anticonceptius orals. Leshormones es van descobrir aprincipis del segle passat i,sense cap tipus d'estudi d'e-fectes a llarg termini, s'empràa les dones com a conillsd'índies en pro d'un discursd'alliberació, que amagainformació sobre la nostrasalut, per convertir-nos enperfectes consumidores delsseus productes. Així, moltesdones ofereixen la seva fertil-itat al metge (qui té el saber i,per tant, el domini del nostrecos) i als laboratoris, encomptes de conèixer-la i con-trolar-la ella.

L'inici de la píndola anticon-ceptiva el trobem en elscamps de concentració nazis,on van començar a experi-mentar amb la sopa d'estro-gens (primer a base deplantes i més tard sintetitzats)per evitar que les donestinguessin la menstruació ique els homes perdessin eldesig sexual. Més tard, aAuschwitz van començar amedicar per injeccions càus-tiques que obstruïen lestrompes de falopi (entre 700i varis milers de donesmortes) i per intervencionsquirúrgiques (cremaven elsteixits per rajos X i desprésextirpaven els ovaris a lesdones).

No gaire més tard la dretanord-americana a EEUU,per por a la immigració i alcreixement massiu, irecolzats econòmicamentper partits i institucions

eugenistes, començà cam-panyes d'esterilització força-da. Així, les vasectomies afinals del segle XIX a lespenitencieries eren corrents(la seva visió biomedical esbasa en preservar la raça).S'esterilitzava a presxs i alsque consideraven genètica-ment inferiors (malalts o per-sones amb anomalies queestaven ingressades a hospi-tals). Parlem de genocidi.

El finançament de la píndolaanticonceptiva va arribar defons de laboratoris privats ide la Federació Nacional perla Planificació Familiar amb150.000 dòlars (la seva fun-dadora fou M. Sangler, infer-mera d'idees eugenistes querepartia anticonceptius oralsa les dones del seu hospitalque considerava "tarades").

Els laboratoris Syntex van serels primers en experimentarla síntesi dels elements indis-pensables per construir lapastilla. No obstant va ser unaltre laboratori, Searle, que lapatenta i la treu al mercat al1960. Curiosament no vaexistir cap plet administratiu

entre ambdós laboratoris quepresumiblement van haverd'arreglar-ho a base demoure molts diners. Laprimera píndola era feta abase de progestagens. Elseu discurs era que s'intenta-va evitar fabricar-la a based'estrogens perquè des de1940 ja es coneixien els seusefectes secundaris i la sevapotenciació en càncers. Detotes maneres, tot i dir públi-cament això, en un anàlisi esva trobar contaminat el pro-ducte amb estrògens,cosaque va acabar amb un escàn-dol mínim i amb una milloradel producte que resultavamenys eficaç perquè nosuprimia l'ovulació completa-ment. Un cop l'incident vapassar a formar part de l'oblitde les consciènciespúbliques, la següent remesava ser presentada com unacombinació de dues hor-mones, estrogens i proges-terons. Es va presentar coma segura (tot i sabent lainducció al càncer de laprimera hormona) i sensesaber com afectaria al cos dela dona la alteració hormonala llarg termini.

Les organitzacions encar-regades de donar el vist iplau d'aquests productes (laFDA de caire nacional aEEUU i la OMS a nivellmundial) ho fan als conti-nents privilegiats rera ser pre-sentat el resultat de laexperimentació de lespastilles a Puerto Rico (paísen vies de desenvolupa-ment). Es va fer un segui-ment de 132 dones porto-riquenyes durant un any (vanmorir 3 de les quals no hi haautòpsia pública).

També cal dir que l'au-torització de la FDA la vadonar, entre d'altres mem-bres, el doctor J.F. Sadusk,que curiosament al 1964 vaaccedir a un lloc d'honordirectiu dins la multinacionalPark Davis, que es dedicavaa fabricar anticonceptiusorals.

En aquells moments s'està aldavant d'una època de con-fiança en la medicina orto-doxa. On la primera reacciódel feminisme institucional esapreciar els productes de la

indústria farmacèutica com asímbol de l'alliberament dela dona, com si la fi del patri-arcat arribés envasada einnòcua cap a les dones.

Però els problemes vanaparèixer ràpid. Al 1962, enuna conferència dels labora-toris Searle a Chicago, amb l’Associació Mèdica America-na se'ls preguntà per 132casos de trombosis iembòlies i 11 morts entreconsumidores de les sevespastilles. La seva reacció vaser bromejar i atribuir-los aviatges i dur roba apretada demoda. No obstant, la pressióva ser suficient com per aque acabessin reconeixent iinformant, almenys, que sabi-en que és cert que hi ha unaugment del temps de coag-ulació vinculat al seu pro-ducte.

Treta aquesta informació, laFDA crea al 1963, per rentar-se la cara, una comissió perestudiar els seus efectessecundaris però curiosamentno arriben a cap conclusió.Paral·lelament, el Dr. WilliamSpellacy estableix relacióentre modificacions diabè-tiques i la pastilla, que li costauna retirada de fons econò-mic per part de la FDA i lapèrdua de 10 anys de treball.El mateix succeeix amb el Dr.Myron Melamed, que des de1965 estudiava la incidènciadel càncer de coll d'úter endones que prenien anticon-ceptius orals versus les queno es mediquen, perdent al1968 les subvencions iobligant-lo a abandonar elsestudis.

A Europa no és fins al 1968,per part del Comitè Dulop deGran Bretanya sobre lainnocuitat dels medicaments,que s'estableix la relacióentre alteracions tromboem-bòliques i de coagulació, enocasions mortals, amb la pín-dola. És aleshores que lapublicació del llibre"Metabolic Effects of gonadalhormones & contraceptiveesteroids" afirma que "cap

DOSSIER CENTRALJa saps que et prens?

Fertilitat i anticoncepcio`

òrgan escapa dels efectes dela píndola", obligant a ques'allarguin a Europa elsprospectes y la llista de con-traindicacions.

Un any després a EstatsUnits, l' AMA s'oposava aenvasar amb prospecte iinformació mèdica argumen-tant que "s'espanta a la donai s'interfereix en la relacióm e t g e - pa c i e n t " . A q u e l lmateix any, els laboratorisSearle, impedien l'aparicióde tres llibres que demostra-ven que la píndola estavarelacionada amb trombosismortals.

Però la indústria americanacau en un cop clau: l'escàn-dol Searle. Un metge con-tractat per la FDA va anar afer un dels controls habitualsal laboratori esmentat sobreel producte Flagyl (gel per ales infeccions vaginals). Allàdescobreix tests amagats,informació que no s'ha donat,i fins i tot canvis d'animalsamb els que s'ha testat i handesenvolupat algun efectesecundari (els substituïen denou per animals sans).S'estableix que el gel és can-cerigen, la FDA no pot eludirl'escàndol i acaba per ferpúblic que no hi ha credibilitaten els tests d'innocuitat detota empresa farmacèutica.No cal comentari sobre laineficàcia dels tests en ani-mals i la tortura que se'n fa ennom de la ciència.

Al 1976 es retiren del mercatdiverses marques d'anticon-ceptius orals per tenir dins laseva formulació acetat demegestrol (cancerigen). Arriben les primeres denún-cies per part de dones alaboratoris.

La segona fase del femi-nisme, crític amb el que ensvenen i ens amaguen, ambcom experimenten amb nos-altres, amb el nostre cos i lanostra fertilitat, veient-noscom consumidores amb lesque faran negoci llarg, segur ipròsper, decideix anar contrala llosa que li posen a la donaal damunt venent-la com aalliberació. La desconfiançaamb la medicina ortodoxacreix.

Perills iriscos

Entre els efectes secundarisque ens amaguen, inclòsamb el prospecte, que moltscops vé a mode de llibret,podem trobar un tant per centmés alt de risc de patir vàriesanomalies i desajustos com:

Augment de mortalitat, malal-ties cardiovasculars (trombo-sis, atacs cardíacs i embòliespulmonars), hipertensió,modificacions a la sang (aug-ment de lípids), càlculs de lavesícula biliar i de la bufeta,malalties del fetge (icterícies,hemorràgies, tumors), dia-betis i alteracions del metab-olisme de la glucosa,fibromes uterins, quistsovàrics, descens del pH vagi-nal (és el que controla la nos-tra flora vaginal), augment devolum, sensibilitat, dolor isecreció de llet als pits,esterilitat i alteracions a lamenstruació rera prendre lapastilla, disminució de lalibido, alteracions de les hor-mones del creixement, dis-minució de les defenses einfeccions, dèficits d'oligoele-ments i vitamines, alteracionsals fetus, alteracions nervios-es (mals de cap, nervis,depressions, vertígens ifatigues), alteracions de la

pell (picors, caiguda delcabell, herpes, acné...),alteracions oculars (catara-ctes), inflamació de lesgenives...

No s'escriu aquest llistat amode de crear alarma sinóde prendre consciència delque silencien. A més, a modede comparativa es pot citarun article d'aquest mateix anyal Mundo (del 26/01/2008,dins el seu setmanari sobresalut) on el titular diu "La píl-dora anticonceptiva previene30.000 cánceres de ovario alaño". Ho argumenten ambtests fets a Europa i EEUU(és clar, les seves vendeshan baixat molt en païsosindustrialitzats) i, per això,declaren que es puguiadquirir sense recepta mèdi-ca. La medicina és la novareligió, inqüestionable, i através d'ella i en nom d'ellaens volen fer creure tot el queels vingui bé, per al negoci i elcontrol.

Com hem vist, cap sistemadel nostre cos queda exemptde patir en major percentatgeanomalies associades a lapastilla. A més, moltes de lesalteracions citades sónimportants a l'hora depreparar el terreny al càncer,efecte secundari ja citat a lollarg del text degut a la seva

composició estrogènica de lapíndola. Bàsicament elscàncers detectats en estudis iassociats al medicament esdonen en dues zones delcos: a l'úter i a les mames.

Per més inri, l'any 1995, dels14 anticonceptius orals quefiguraven al vademecum demedicina espanyol, en capsortia com a efecte secundariel càncer. Aquest oblit i moltsaltres sí es trobaven citats envademecums estrangers.Així, ens trobem amb infor-macions mèdiques contradic-tòries segons els països onens trobem. Es tracta de ver-sions light segons la sociolo-gia de diferents zones i decom s'espera la seva rebudai el seu rebuig?

Implicacionsmundials,

impliacacionsindividuals

Però lluny de l'inici de reac-cions per part del movimentfeminista a occident i Amèricadel nord, milers de dones apaïsos en desenvolupamentcomençaven a ser esteril-itzades o incentivades, en elmillor dels casos, per no pro-crear.

Els mateixos productes que

es venien com alliberamentper unes, foren tortura iobligació per altres. El quealgunes dones recolzaren aoccident, fora denunciat peraltres en zones més desfa-vorides econòmicament. Elque unes dones compren i esprenen, a altres se'ls força aprendre-ho (molts copssense saber-ho). El mateixproducte que s'ofereix a unesconsumidores es testa enaltres dones.

Les principals organitzacionseconòmiques mundialistes,Banc Mundial i FonsMonetari Internacional, influ-encien les polítiquesdemogràfiques d'aquests paï-sos emprant com a xantatgeels fons al desenvolupament iel deute extern. Nomésadjudiquen ajudes i crèdits(curiosament a nom del seudepartament de "nutrició ipoblació") a canvi de controlsdemogràfics. El BM i el FMItambé actuen com agents decoacció directe. Un delscasos el trobem a Àsia, on vafinançar cooperatives dedones amb la condició deque les beneficiaries notinguessin fills o fossinsolteres. Incentiven l'imperial-isme contraceptiu.

El mateix paper se'ls potadjudicar a les agènciesgovernamentals d'EEUU:FDA i AID. Aquesta última esva formar sota la justificaciód'ajudar al desenvolupamentdels països citats com a "ter-cer món". A qui si vanempènyer a créixer iexpandir-se, especialment al'Amèrica Llatina, va ser a laindústria farmacèutica, doncsdes de mitjans dels anys 60,les seves missions "d'ajuda"van establir com a condicióobligatòria (ells la van anom-enar "prioritat") que els paï-sos que rebessin l'ajutobeïssin amb els programesde planificació familiar queels hi imposaven.

Com a exemple es pot citar elcas de Norplant (anticoncep-tiu que s'implanta i dura cincanys). Es van emprar donesd'EEUU, Xile, Finlàndia,República Dominicana,Brasil, Jamaica, Equador,Egipte, Colòmbia, Dinam-arca, Suècia, Tailàndia,Indonèsia, Xina e Índia com

a animals d'estudis i test.Moltes d'elles dins campa-nyes dutes a terme gràcies ala pressió econòmica entrel'AID i el govern del seu paísd'origen, totes sense saber elsperills als que s'exposaven,els efectes secundaris de l'an-ticonceptiu. Norplant vaprovocar entre elles símp-tomes com ara ceguesa,hemorràgies, tumors cere-brals i inmunodeficiència. ABrasil va ser implantat en ado-lescents, embarassades imares lactants. No obstant,l'informe oficial de l'AID el vadonar com a segur l'any 1993rera experimentar en més de40 països del "tercer món". Elmés anecdòtic va ser, com no,com la diplomàcia dels seusrepresentants queia en unaentrevista l'any 1996 concedi-da a TVE, dins el programatitulat "El laboratorio humano". Un dels responsables del'AID, al ser qüestionat el seumètode de testar l'anticoncep-tiu, va afirmar que no sabiares sobre les condicionsabominables de les que liparlaven, de dones que noeren informades de la sevasubmissió i dels perills quecorrien ni de tests en adoles-cents o mares lactants. Reracàmera va donar percancel·lada la entrevista.Abans de desaparèixerd'escena va dir que esrevisaria el cas. I així va ser,només que va encarregar-se’n una associació nord-americana privada anomena-da "Salut Familiar Internacio-nal", que al rebre fons conti-

nus pel seu manteniment dela AID i d'empreses farmacèu-tiques (i fundada per StephenMumford), va trobar que elsmitjans d'emprar, distribuir,experimentar sobre dones iexposar-les a un risc per tal devendre els seu producte erenels correctes.

No gaire més tard van sortir ala venta les noves versions del'anticonceptiu: Norplant 2 iCapronor.

La manera en com s'incor-poren les polítiques demogrà-fiques des d'occident i EEUUa tercers països, no noméspassa per les coaccions a lesajudes del BM i FMI, sinó perla corrupció dels governs queles reben i per les institucionsde planificació familiar pri-vades i eugenistes, bàsica-ment situades a Amèrica delnord.

Entre aquestes institucions deplanificació familiar caldestacar-ne bàsicament dues:la IPPF i el PC. La primera,forma part d'un subcomité dela Societat d'Eugenèsia i a laseva formació s'ha demostratrelacions amb afiliats algovern de Hitler. Consta ambel recolzament de Rockefelleri amb laboratoris com araSyntex Co. Rep ajudeseconòmiques per part de l'AIDi va començar rebent subven-cions del govern d'EEUU, quemés tard foren ampliades grà-cies a governs com el deJapó, Suècia i Holanda. Espot entendre com una fusió

entre el moviment eugenista iel control de natalitat (el segonno és més que un requeri-ment del primer per dur aterme els seus propòsits).

L'altre institució va ser funda-da directament per J.D.Rockefeller III. Va tenir com adirector a McGeorge Brundy,ideòleg i autor del genocidi deles "aldees estratègiques" a laguerra de Vietnam. ElPopulation Council va implan-tar el Norplant en més de500.000 dones a Brasil.

Però el més sorprenent quees pot trobar i llegir, on la cruarealitat surt i res queda ama-gat, sense que calgui comen-taris afegits, és un informe del'organització IPPF del 1969on recomanen diferentsestratègies per al control denatalitat en països del tercermón com:· Ús massiu d'un agent decontrol de fertilitat en zonesurbanes, emprant unasubstància que es barregi al'aigua potable o en productesalimentaris de base.· Que s'hagin de demanarautoritzacions per tenir fills ies pagui taxa econòmica perpoder ser acceptades les peti-cions.· Esterilització temporal detotes les noies amb implantsd'anticonceptius - retràs ren-ovables a cada part. Es con-cedeix la fertilitat peraprovació administrativa.· Esterilització obligatòria enhomes que tinguin més detres fills i avorts obligatoris en

fills que no siguin legítims.· Compensació econòmica encasos d'esterilització o si noes tenen fills.

Per a la indústria farmacèuti-ca, els programes de planifi-cació familiar ofereixen uncamp de proves, experi-mentació i ventes segures enpaïsos en vies de desenvolu-pament. Poden vendre pro-ductes que han estat prohibitsa països industrialitzats i, amés, com que entren dins depolítiques demogràfiques isón receptats pels metges, nonecessiten gastar ni invertir enpropaganda i marketing. Defet, la IPPF és una de lesmajors distribuïdores de pín-doles a nivell mundial. L'AIDcompra els anticonceptius alslaboratoris, li dona a la IPPF iaquesta les distribueix als paï-sos de destí, on els ministerisde sanitat i les agències decontrol d'aliments fan final-ment que tot el procés siguipossible.

De fet, altres agències de con-trol d'aliments i medicamentsa nivell internacional també hicol·laboren. Parlem de lesNacions Unides i de subor-ganitzacions seves com laUNFPA (fundada l'any 1969en col·laboració amb el BancMundial). La OMS no hadenunciat mai les polítiqueseugenístiques, el seu pressu-post depèn de finançamentextern (és a dir, de la indústriaquímico-farmacèutica i d'insti-tucions polític-financeres, comel BM). La OMS té un paper

burocràtic i diplomàtic, és lacara neta i bonica de tot això.És menys cruel que sigui laONNU qui experimenti ambdones i no els laboratoris, quetenen tanta mala fama i de quicosta fiar-se'n. Tot i que peracabar de fer que el negocibrut no ho sembli també hihan altres organitzacions decaire ONG's que ajuden invis-ibilitzar el problemes (cas deCàritas).

I com a exemple posarem uncas, pel qual la OMS ja haestat denunciada, sobre laseva participació en pro-grames de vacunació ambproductes abortius ocults. Estracta de la vacuna deltètanus, que va ser injectada aFilipines, Mèxic, Nicaragua iÍndia, adulterada amb HCGabortives. Al principi no vanvoler acceptar les acusacionsperò rera els anàlisi de sangen dones no van tenir mésremei que admetre-les totargumentant que les dosisdetectades eren molt baixes ique havien de provenir delprocés productiu.

No obstant, en altres dadesd'esterilitzacions obligatòriesno se sap ven bé qui n’està aldarrera (o sí). És el cas delssuccessos a l'Índia, al pobled'Uttawar, on policies entren ala força i rera fer pujar alshomes en autobusos elsdesvien fins a campaments onels roben per força la seva fer-tilitat (moren 1.774 persones).El juny de 1983 a Bangladeshes va decretar obligatòria l'es-

terilització per a dones quetenien més de tres fills. Se lesobligava a signar un paperconforme consentien. Es vanesterilitzar unes 500 dones iper l'any següent el governva planificar arribar a 63.760operacions al mes.L'administració donava acanvi una compensacióeconòmica de 175 takas(moneda de la zona equiva-lent a uns 72 euros) i un Siri(peça de roba tradicional).També hi ha interposada unadenuncia al tribunal de dretshumans per esterilitzacionsforçades al poble indígena deGuerreros (Mèxic).

Una Mica més... vinga va!!!!

En el NSSM-200 (Memo-ràndum de SeguretatNacional amb el que EEUUes va regir des de que Nixonfou president), creat al 1974però que fins al 1991 no vaser públic, s'afirma que "elcreixement de la població detretze nacions grans del ter-cer món és una amenaça perla seguretat nacional delsEEUU". En el mateix docu-ment s'hi expliquen lescauses per les quals ho con-sideren perillós, entre les queestan presents les relacionsde dependència dels païsosindustrialitzats cap als recur-sos i reserves de mineralsdels altres països. Consta lapor a que un creixementdemogràfic en aquests paï-sos augmenti el consum dematèries que ells volen i queempreses estrangeres puguinser víctimes de revoltes, con-flictes laborals, sabotatges...Així que tot i reconèixer quela pressió demogràfica no ésun factor determinant per dura terme el robatori iexpropiació que es produeix-en en països no industrial-itzats, considerem que el per-ill de ser titllats com a lladresi oposar-se violentament aldesmantellament de sub-stàncies primeres és menorsi es redueixen les condi-cions de creixement de lapoblació. En conclusió, lespolítiques demogràfiquesimposades per occident iEEUU a tercers països,obeeixen una causaestratègica. La finalitat éspoder seguir mantenint lasupremacia capitalista (i l'a-vanç del seu desenvolupa-

ment, pel que es necessitaexplotar, entre d'altres, lesreserves mundials a menorcost possible i, per tant, reduirel risc de rebel·lions queespatllin el negoci que tenenmuntat des de fa més d'unsegle). Però ara també sónuna amenaça els pobres delspaïsos industrialitzats. Cadacop tenen més enemics.

L'anticoncepció té unahistòria obscura. A més debeneficiar la indústria, s'haemprat com a estratègia decontrol de població en el jocdels recursos i de com esreparteixen el pastís. Estanimplicats governs, associa-cions eugenistes i organ-ismes polítics internacionals.

Considerem que la nostrafertilitat l'hem de reconèixer iregular nosaltres, no entranta ser partíceps de les sevespolítiques. I, sobretot, notapant-nos els ulls davant totl'embolic econòmic i socialque hi ha al darrera. Hem decomprendre que les píndolesque recepten aquí suposentestos i esterilitzacions allà.La relació és directa.

LA RESISTÈNCIA ÉSFÈRTIL

Coneixentla nostrafertilitat

Hem de potenciar l'auto-coneixement i l'observacióper tal de saber distingir elscanvis que es produeixen alnostre cos, reconèixer sensa-cions, aprendre a tocar-nos ipalpar-nos, detectar anom-alies i per poder conèixer lanostra època fèrtil i estèril iaixí afavorir o evitar un possi-ble embaràs. Hi han bàsica-ment dues tècniques d'obser-vació, que combinades ensajuden a entendre els nostresprocessos i de què depeneno com varien en funció defactors interns i externs. Cal adir que, per ser fiables, s'hande dur a terme amb rigor,cada dia, a hores determi-nades i en condicions con-cretes i anotar tot allò queens pugui alterar els nostrescicles. És important compartirles nostres anotacions ambaltres dones a fi de saberinterpretar els resultats itreure'n conclusions.

No hi ha cap mètode anticon-ceptiu fiable 100 % ni alterna-tiva natural real. No obstant,és significatiu que guanyemun major control nosaltres,suposant un menor controlmèdic (no periòdic), i que lanostra capacitat crítica creixfruit d'un major coneixementdels nostres propis proces-sos físics i psíquics. Que ensobrim les portes cap a unanova manera de cercar con-tínuament allò que ens afa-vorirà i que més a gustpodrem compartir.

Mètode del moc cervical

Es tracta d'observar comvaria el nostre flux o moc cer-vical durant el nostre cicle ianotar-ho. Just després d'a-cabar-se la regla hi han unsdies de sequedat vaginal.Quan apareix el moc cervicalo fa amb aparença enganx-osa, pastosa i opaca. Vaevolucionant guanyant elas-ticitat (es pot estirar amb elsdits i no es trenca). Arribataquest moment estem vora elmoment d'ovulació (sensaciód'humitat amb moc elàstic).Si l'òvul no es fecundat moren 24 hores. Aleshores elnostre flux es torna més densi/o s'absenta. Ens trobem a lanostra fase infèrtil.

El nostre moc cervical pro-tegeix els espermatozoidesdurant 4 dies aproximada-ment. Per això, relacions sex-uals amb ejaculació quatredies abans d'ovular podendonar con a resultat unafecundació.

Aquest mètode d'observacióté l'inconvenient que durant lafase fèrtil (fins passada lamort de l'òvul) , qualsevolrelació sexual amb pene-tració pot variar el flux de ladona i per tant produir errorsd'interpretació.

Mètode de la temperaturabassal

Es basa en observar els can-vis de temperatura dins lavagina de la dona durant totel cicle per saber a quina faseestem. La temperatura espren amb un termòmetreespecial anomenat "bassal",que és molt més precís i acu-rat. S'ha de prendre la tem-

peratura cada dia a lamateixa hora, abans d'aixe-car-se i rera reposar o haverdormit unes 8 hores (perquètal i com ens llevem, alsprimers moviments del nostrecos, la temperatura començaa augmentar per tal de posaren marxa el nostre cos perl'activitat del dia). S'ha deprendre cada dia a la mateixahora per tal d'obtenir dadescomparables entre elles icapaces de fer una gràfica.Ho anotarem en un fullquadriculat (normalment sicompres un termòmetre bas-sal et ve ja amb unaquadrícula per anotar elsresultats). Després de tenir laregla (durant els 15 dies pos-teriors aproximadament), latemperatura és constant ibaixa, no sol arribar als 37graus (tot i que cada dona téuna temperatura diferent, ésclar). Sobre el dia 15 normal-ment es dóna una baixada detemperatura d'un dia seguitd'una pujada per damunt delsgraus dels primers 15 dies.És entre la baixada i la puja-da de temperatura que s'haproduït l'ovulació. Si no volempotenciar un embaràs enshaurem hagut de protegir finsdos dies després d'haverovulat (fins que estemsegures que l'òvul mor).

Aquest mètode té com ainconvenient que si no estemdormint les mateixes horescada dia, ni tenim hàbits devida amb horaris fixes o enscosta de ser constants a l'ho-ra de mesurar-nos i anotarles dades, no funciona. S'hade dir que una dona pot, tot ique no sol ser habitual, ovu-lar més d'un cop en un cicle,amb el que aquest mètode nodetectaria la segona ovu-lació. Tant si observem latemperatura i/o el moc cervi-cal, s'ha de combinar ambmètodes de barrera o d'altresper evitar una possible con-cepció. No obstant ens ajudaa conèixer les nostres pautesi veure com el menjar, dormirmalament, estats d'estrèsalteren els nostres cicles.També ens pot ajudar sivolem quedar embarassadesa saber quin és el momentidoni per potenciar-ho (amés, rera mesurar per mésde 20 seguits una temperatu-ra bassal alta, més de 37graus, es pot estar segura

d'embaràs).

A l'hora d'escollir entre altresmètodes per combinar, ésclar que no es recomanenpas els mètodes hormonalsni el DIU (alguns duen incor-porats hormones, i, a més,s'han donat casos de perfora-cions a l'úter degut al seu ús).Pensem que els mètodeshan de complir els següentsrequisits: ser innocus (absèn-cia d'efectes secundaris), efi-caços i cooperatius (quesiguin acceptats per les per-sones que mantenen rela-cions plegades i sense con-trol mèdic continu).

Molts cops l'elecció delmètode anticonceptiu aemprar queda totalment amans de la dona i com queés ella qui tindrà o no un pos-sible embaràs acaba escollintmètodes que només laimpliquen a ella (diafragma,DIU, píndoles...). Creiem quel'anticoncepció ha de ser par-ticipativa, les relacions ja hosón de per si. El mètode per-fecte no existeix. Es tracta depoder gaudir de la nostrasexualitat sense por dequedar embarassades quanno ho desitgem i sensedeixar-nos robar la nostra fer-tilitat en nom de la medicina inegocis afiliats. És importantaprendre a conèixe'ns ireconèixe'ns com a dones,amb els nostres cicles i elsseus significats. I de solidar-itzar-nos amb altres col·lec-tius (amb les dones del nos-tre entorn per compartirexperiències i amb les d'al-tres llocs per ajudar-nos aveure l'entramat mundial i lesimplicacions dels anticoncep-tius i la procreació arreu delmón, per establir llaços i cam-panyes entre nosaltres).

Per la destrucció de les doc-trines mèdiques i el negocipolític i industrial que ensexplota.

// 15

Actualitat

n 1998 el juezBaltasar Garzón,valiéndose de estaLey en materia de crí-

menes contra la humanidad,particularmente de genocidio,solicitó la extradición deAugusto Pinochet para serjuzgado en España. En aquellaocasión el Tribunal Supremoadmitió que Garzón era com-petente, pero desde elmomento que trata de investi-gar los crímenes del franquis-mo lo declara incompetente.

En 1998 salí al paso sobre laextradición de AugustoPinochet, con un artículo quedenunciaba a España 'ser elpaís que prevalecía el criteriode la impunidad, a este efectoestimé que el TribunalSupremo español, moralmen-te no era competente de juz-gar a Pinochet, ya que no eracapaz de juzgar a los crimina-les de su propio país'. Cosaque en Argentina el TribunalSupremo declaró inconstitu-cional las leyes del perdón,decididas bajo la presidencia

de Alfonsín, de 1986 y 1987,mientras que en España losverdugos franquistas estabancubiertos de sus crímenes porla Constitución.

Lo que ocurrió en Argentinadebería servir de ejemplo aEspaña, que sigue sin conde-nar los crímenes del franquis-mo. La legislación internacio-nal, establece que el que losverdugos estén muertos no esun impedimento de declarar-les culpables. El TribunalArgentino sirviéndose de estederecho internacional declaraimprescriptibles los crímenescometidos por la ultra dere-cha (Triple A) en la década de1970. El fallo refuerza losargumentos para extraditar ala ex presidenta argentinaMaría Estela Martínez dePerón, quién reside enEspaña. A la que se atribuyedecenas de asesinatos. Lasautoridades españolas a estademanda de extradición nohan hecho ningún comenta-rio.

El fiscal de la AudienciaNacional, Javier Zaragoza, quedefiende los intereses de los

verdugos franquistas, y no elde las victimas. Afirma que eljuez Garzón no es competen-te de investigar sobre denun-cias aportadas por asociacio-nes, por estimar no es trabajode la Audiencia Nacional deinvestigar sobre las fosascomunes. 'Son los juzgadosde cada territorio, que la Leyde la Memoria Histórica yaampara los derechos de lasvictimas y, además, que setrata de delitos comunes y nocrímenes contra la humani-dad, como justifica el juezpara declararse competente'.

El juez Garzón ha tenido querenunciar de seguir investi-gando las desapariciones ocu-rridas durante la guerra civil yel franquismo, pasando lacausa a los juzgados territo-riales en los que se encuen-tran las fosas. El magistradotrata de evitar que se le decla-re incompetente en la investi-gación, es una forma elegantede escurrir el bulto. Pero noquita que gracias a su gestiónla Memoria Histórica vuelve aplantearse con fuerza.

El debate promovido por el

fiscal, Javier Zaragoza, esimprocedente y encierra malafe, en 1998 el Supremo con-firmó que el juez Garzón eracompetente. Ahora, por inte-reses políticos juzga que nolo es. Al mismo tiempo añadeque los crímenes del franquis-mo prescribieron en 1977,con la aprobación de la Ley deAmnistía. El fiscal sabe per-fectamente, que los crímenescontra la humanidad son deli-tos que no prescriben nunca.

José Luis Zapatero 'elogia elolvido sobre la Ley de laMemoria Histórica'; lo dacomo un asunto resuelto,cosa que no es verdad, pues,tanto que no se anulen lassentencias dictadas por lostribunales de la dictadura, elconflicto subsistirá, por másque Zapatero diga lo contra-rio.

El Gobierno creyó errónea-mente que ese asunto queda-ría zanjado una vez desapare-cida la generación que vivióaquel trauma, pero calculómal, las heridas después detres o cuatro generacionesreaparecen con vigor, el sufri-

miento de las victimas se vapasando de padres a hijos, degeneración en generación.

Actualmente los descendien-tes de las victimas inculpan alEstado de no cumplir con susdeberes en la investigaciónsobre las fosas comunes yrobos de niños. Se trata de losniños que el franquismo arre-bató a sus padres legítimospor ser republicanos, ymuchos de estos niños fueronadoptados por matrimoniosadictos al régimen sin el con-sentimiento de sus progenito-res. El trafico de niños es unasunto grave que el gobiernode la nación lo ha pasado poralto como todo el resto.

A las victimas sólo les quedarecurrir al Tribunal de laHaya, a no ser que haya otraalternativa, y creo que no lahay, ya que los respectivosgobiernos que se han sucedi-do ninguno ha tenido ladecencia ni el coraje de abolirel pacto del olvido.

Atado y bien atadoPicauvile, desembre 2008

Joan Busquets

E

FES MÚSICAEscola-t allers de musica

Soterrat s Berga c/ Clavé 10Baixos

Soterrat s GironellaAvg.Catalunya 99

NO ES PAGAMATRICULA

Per les inscripcions trucar a:696834714 938213942

938229771Una altre manera d’entendre

la música .


El Tribunal Supremo admitió en 1998 que el juez Garzón era competente para juzgar a Pinochet por crimines contra la humanidad.Pero no lo es para juzgar los crímenes del franquismo

l passat 20 i 21 denovembre, van detenir iempresonar dos com-

panys de la CNT (sector carrerJoaquim Costa). El seu delicte:negar-se a pagar una penamulta de 50 €. Aquesta multaels va ser imposada per negar-se a lliurar una bandera del sin-dicat als Mossos d'Esquadraabans d'una manifestació, con-vocada precisament sota ellema "la repressió mai no enstallarà les ales"; davant la sevanegativa van ser colpejats i,posteriorment, acusats deresistència. Aquests dos com-panys van decidir no pagar lamulta pel caràcter abusiu iabsurd de tot l'afer. Fet que vasuposar la seva detenció i elseu empresonament a la Modelde Barcelona.

Aquest cas no és aïllat. Les con-demnes de pena multa s'hanconvertit en l'arma de repressióhabitual contra qualsevol dis-sidència política. L'ofegamenteconòmic és una forma de per-secució política. En aquest cas,el xantatge s'ha consumat i elscompanys van passar 5 diesempresonats, a raó de 10€ perdia.

Maleïdes penes multa lespenes multa?

Article de l'Assemblea contrales presons de Manresa,escrit el maig de 2006 i publi-cat al pèsol negre número 28(pàg. 20)

Què són les penes multasegons el Codi Penal?Les denominades Penes deMulta vénen regulades en elsarticles 50, 51, 52 i 53 del CodiPenal de 1995. S'imposen mit-jançant el sistema de diesmulta: es sentencia al penat apagar una quantitat fixa dediners durant un temps deter-minat (comptabilitzat per dies).L’extensió mínima que pottenir una pena multa és de 5dies i l'extensió màxima de 2anys, a no ser que s'imposicom a pena substitutiva d'unaaltra pena, podent llavors sermés extensa. A efectes de còm-put s'entendrà que els mesossón de 30 dies i els anys de360. En cas de què la personapenada no satisfés la multaimposada quedaria subjecte auna responsabilitat penal sub-sidiària d'un dia de privació dellibertat per cada dos quotesdiàries no satisfetes. La quotadiària que s'imposa és com amínim de 2 euros i no potsobrepassar els 400. ElTribunal determinarà el temps ila forma de pagament de lesquotes, tenint en compte eldany causat, el delicte comès ila situació econòmica del

penat. Si després de què esdicti la sentència el penatempitjora la seva fortuna, elTribunal podrà reduir l'importde les quotes. El Jutge tambépodrà, prèvia conformitat ambel penat, acordar que la res-ponsabilitat subsidiària es com-pleixi mitjançant treballs enbenefici de la comunitat. Enaquest cas, cada dia de privacióde llibertat equivaldria a unajornada de treball.

Per què ens oposem a lespenes multa?La incorporació de les penesmulta en el Codi Penal de l'EstatEspanyol s'efectua l'any 1996amb les reformes realitzades iconsensuades pels dos princi-pals partits polítics: el PSOE i elPP. Aquest Codi Penal es vacaracteritzar pel seu enduri-ment, reflectint la clara volun-tat política de perseguir i aïllarals moviments socials i a lesclasses socials més empobri-des econòmicament. Algunsexemples els trobem amb lapenalització de l'okupació, laregulació més acurada delsdrets a reunió i a manifestaciói/o amb la remodelació delsarticles que tenen a veure ambels conflictes que poden sorgiramb els cossos i forces deseguretat (atemptat, resistèn-cia, desobediència a l'autori-tat,...).

Pel què fa més concretament alfenomen de les penes multa,indicar que es van voler pre-sentar a la opinió pública comuna mesura progressista quepermetria a molta gent evitar lapresó, pagant una quantitat dediners determinada.

Observant atentament com s'a-pliquen a l'actualitat però, enstrobem amb una realitat quepot ser àmpliament criticable.En primer lloc per què aquestamesura incrementa de formasubstancial la utilització de lainstància coercitiva de la presócom a forma de resolució deconflictes. Amb l'entrada de lespenes multa una persona potentrar a la presó per tan solscomplir cinc dies sense tenirantecedents penals. Cosa quees contradiu amb els principisdemocràtics que diu defensarl'actual estat de dret, en el qualla presó només s'hauria d'utilit-zar com a últim recurs.

En segon lloc per què aquestamesura sorgeix amb una finali-tat clarament recaptatòria perpart de l'Estat. El dèficit econò-mic estatal, segons un governprogressista, no s'hauria decontrarestar amb mesurespunitives com aquesta, sinó

gravant més impostos a lespersones amb gran poderadquisitiu, a les operacionsespeculatives o reduint (i perquè no) eliminant els pressu-postos donats a l'exèrcit o simi-lars.

La pena multa, en algunscasos, no fa més que substituiralgunes formes de càstig penalque abans eren penalitzatsamb simples multes. Aquestapetita diferenciació que semblairrisòria és a la pràctica moltimportant, per què mentreabans hi havia la possibilitat dedeclarar-se insolvent (és a dir,econòmicament incapaç desatisfer en aquest cas, el deuteamb l'estat), amb les penes demulta i amb l'anomenada res-ponsabilitat penal subsidiàriaaquesta possibilitat no exis-teix. En cas d'impagament de lapena multa es procedeix a l'em-bargament de béns materialsde la persona penada i en casde no tenir-ne, al seu empreso-nament.

La naturalesa de les penesmulta és per si mateixa injusta,ja que realment les úniquespersones que entren a la presóper aquest tipus de pena, sónaquelles amb pocs recursoseconòmics. La Jurisprudèncias'ha posat d'acord en què coma mínim es faran pagar 6 eurosa la persona penada, per quèamb una multa econòmica mésreduïda la sentència no tindriaraó de ser. 6 euros al diadurant dies o mesos per moltade la gent condemnada és unafortuna. Els penats amb pocsrecursos econòmics es veuenobligats a fer enormes esforçosper poder pagar una penamulta, i en molts casos ha detornar a cometre robatoris odelictes similars per podertreure els diners d'on sigui.Aquesta mesura coercitiva noserveix per prevenir moltsdelictes, sinó que contribueix aaugmentar-los.

Per últim, criticar la utilitzaciódels treballs en benefici de lacomunitat com a forma de con-trarestar la pena multa. Per quèpriven de la possibilitat derebre un sou (per indisponibili-tat de temps i/o d'horaris) amoltes de les persones pena-des amb les dificultats econò-miques que això els hi compor-ta. I per què serveixen com asistema de treball gratuït al'Estat i/o a algunes empresesque troben amb aquesta màd'obra un fórmula d'augmentarels seus beneficis.

Desobediència a les penesmulta?

Tots aquests motius són sufi-cients com perquè si més noens plantegem la possibilitatde no pagar una pena mula encas de què se'ns imposi. I ésque les persones que denun-ciem de mil maneres el modeleconòmic actual som de lesquè ens podem trobar méssovint amb una d'aquestespenes. Accions com la okupa-ció d'immobles o l'atemptat al'autoritat poden ser penalit-zats amb una pena multa, aixícom algun tipus de danys a lapropietat o de desordrespúblics.

Val a dir que aquesta decisió noresulta gens fàcil, i ens podeninfluir mil factors diferents: finsi tot a nivell polític hi ha dubtesentorn de si val més la penaestar fora al carrer per poderseguir realitzant les accions iiniciatives que tenim ganes dedur a terme, a estar tancatentre quatre parets durant untemps. De si s'aconseguiràalguna cosa amb el nostreempresonament o no. O de siles dures condicions de lapresó acabaran amb la nostravoluntat de seguir denunciantaquest sistema.

El què està clar és que nopodem seguir sense plantejar-nos l'impagament voluntari deles penes, per què suposa unasubmissió total als manamentsde l'estat, i per què tard o d'ho-ra el pagament de les multes (alritme que anem) serà gairebéinassumible.

Informar que si algú es voldeclarar insubmís a les penesmulta no pot tenir diners elbanc, ni propietats en el seunom, per què en cas d'impaga-ment primerament recórreren al'embargament. Per últim,comentar que algunes sentèn-cies assenyalen la possibilitatde pagar la pena multa un copa dintre la presó, cosa que per-metria a la persona presa sortiramb el pagament de la part res-tant de la pena. Tot i així, noassegurem aquesta possibilitatper què és un jutge el què elcap i a la fi ha de decidir si dei-xar o no a la persona en lliber-tat.

Més informació a:http://alespenespunyala-des.blogspot.com/

Penes multaBerga, octubre de 2008

Pep i Tu

E

// 16

Actualitat

Actualitat /Internacional

// 17

Falange Española finançaals grups de xoc

d'extrema dreta bolivians

es de l'arribada alpoder de l'actualpresident indígenaEvo Morales a

Bolívia, els grups econòmicsque tradicionalment hanostentat el poder en aquellpaís, engegaren una estratègiaper tal de recuperar el poder osi més no, d'evitar que elgovern masista realitzés elspocs canvis que tenia previstosdesenvolupar que haurien deservir per disminuir els benefi-cis d'aquells sectors més enri-quits.

Utilitzant com a coartada lasuposada reivindicació històri-ca d'autonomia en departa-ments com Santa Marta (on esconcentren les principalsreserves d'hidrocarburs delpaís) o la disputa permanentsobre la capitalitat entre Sucrei la Paz, les èlits econòmiqueshan afavorit tot un discursobertament racista que igualaa l’indígena i al treballador delcamp amb el delinqüent o elnarcotraficant. La formació degrups de xoc i grups paramili-tars en els territoris de la mitjalluna (Santa Cruz, Beni, Pando,

Tarija) així com tot una estruc-tura de poder paral·lela, hanposat en dubte la governabili-tat masista en aquests depar-taments. La pèrdua de la combativitatdels moviments socials boli-vians, i la delegació de la sevaforça al president del país, hanimpossibilitat una reacció a lesagressions racistes estructura-da des de les bases.

La "Falange Española", estàrecollint des de fa uns mesos,diners per enviar als seushomòlegs bolivians de "laFalange Socialista Boliviana ",una de les organitzacions queha estat impulsant les"Uniones Juveniles" causantsconjuntament amb els deno-minats "Comitès Cívics" d'a-quests violents incidents con-tra indígenes que s'han pro-duït i aguditzat durant elsúltims anys. Els linxamentspúblics realitzats pels grupsd'extrema dreta finançats perla oligarquia en ciutats comCochabamba (l'11 de gener del2007) que acabaren amb lavida d'un "cocaler" i d'un joveestudiant o els produïts el 24de Maig d'aquest any ambhumiliació pública inclosa a laciutat de Sucre són un exem-

ple prou significatiu del destífinal d’aquestes donacions.

Quedaria per veure la relacióde l’organització falangistaamb la massacre perpetradadurant l'11 i el 12 de Setembrede l'any corrent per grupsparamilitars que posaren fi a lavida d'una trentena de campe-rols al Departament de Pando.

Les donacions les realitzenmitjançant girs postals de lesempreses Western Union iMoney Gram, i de comptesbancàris del Banco Ganadero idel Commerzbank alemany.

Plataforma per Catalunya i elsseus representants a la ciutatde Manresa són còmplices d'a-quests i tants altres assassi-nats, al permetre dins de lesseves files elements comAaron Argudo, que en el seumoment fou Delegat Territorialde Falange-Catalunya.

Contra l'estat i la dreta, mésodi que mai!


Cholito

D

Montevideoanárquico

omo internacionalis-tas queremos quenuestras llamas seunan a las del resto

de los rebeldes en toda América yel resto del mundo. Apostamos arescatar a los compañeros presosen toda la región y a vengar a losque han caído en estos últimosintensos años. América Latina veun reflotar de las ideas anárquicasy no es raro que con eso veamoscaer a los nuestros en la luchacontra el poder.

En Montevideo, como otras ciuda-des el movimiento anarquista esuna gran duda que les nace a lospolicías, sacerdotes de izquierda yotros defensores del poder. Quélo alimenta realmente? Por quécrece cuando crece y por qué aveces parece desaparecer de esegran mundo que es la prensa?

Uruguay pertenece a la línea pro-gresista que cierra el rompecabe-zas de la izquierda latinoamerica-na. Esta tiene su parte populista(Venezuela, Argentina y Bolivia) ysu parte mas negociadora (Brasil,Chile, Uruguay). La izquierda uru-guaya ha condenado las zonascerealeras y los ríos trayendo parasaquear a capitales españoles,portugueses y finlandeses.Además, está ejerciendo una polí-tica de control más profunda quelo que había hecho la dictadura enlos años 70.En este contexto y con una pobla-ción muy desgastada, entre lapobreza, la pasta base (una espe-cie de crack) y la represión es quepeleamos nosotros.

Tal vez nuestra ventaja es que enUruguay el anarquismo nuncadesapareció, más allá de los gran-des períodos, nunca desaparecie-ron los grupos y los individuos dela bandera negra. Ahora,Montevideo acompañó la crecidaanárquica que ha ocurrido desdelos 90's en toda América.

De los últimos años tal vez elpunto de conflicto y actuacióncolectiva más alto fue en 2006.Pasados los sucesos de la CiudadVieja, en donde el Estado secues-tró a 4 compañeros luego de unamarcha que generó destrozos a lazona financiera, rompiendo vidrei-ras, señales y autos a su paso, trasla 4ta Cumbre de las Américas. Lamarcha finalizó con disparos quehizo la policía a los manifestantesy en la represión posterior 15 per-

sonas fueron detenidas, quedan-do 4 de ellos, presos. Las intensas movilizaciones logra-ron sacar un mes después a loscompañeros presos. La campañaque se desarrolló en Montevideo yun poco en Maldonado y enCanelones, fue el momento enque más se vio presencia anar-quista en la calle en los últimostiempos.

El anarquismo más de izquierda,más plataformista, se rompió endos teniendo que decidir si apoya-ba a los presos y al movimientoque peleaba revindicando la pelea,o no. En verdad, la mayoría de losanarquistas se volcaron al apoyode los vándalos de Ciudad Vieja. Durante la campaña, el poderapretó sus puños, periódicossecuestrados, un compañerosecuestrado un rato, mientra conun arma en su cabeza le pedíaninformación mostrándole fotosde otros compañeros, intentos dedetener la propaganda en losmuros, etc. Pero nuncaMontevideo tuvo tanta presenciaanárquica como en este período.El movimiento anarquista ha pro-seguido, en su mayoría es unanarquismo autónomo basado engrupos de propaganda y afini-dad. Tal vez, esta sea la particula-ridad del movimiento enMontevideo, la mayor presencia,en periódicos, en los barrios, latiene el anarquismo autónomo yno alguna " organización políticoanarquista ". Existen por lo menosdos zonas en las cuales los anar-quistas tienen más presencia,grandes muros pintados de blan-co avisan, amenazan con grandesletras negras las consignas quevarían de zona y grupo, pero quetodas llevan por firma una gran Acirculada.

En estas zonas, históricamentemás combativas, la presencia y laactividad es mayor. La ventajapara las ideas anarquistas seencuentra en que aún los códigosde los barrios tiene una fuerterazón libertaria, no alcahuetear,no denunciar, el rechazo a la poli-cía y algo de mutuo apoyo quecon el tiempo y la violencia estándesapareciendo. En cambio, ladesventaja para la anaraquía sonlos 10 años casi de pasta base y laviolencia asociada, junta al exter-minio que esta hace a la par de lacárcel, a los más pobres,que sonla mayoría de nuestra población. Asi, con todo, continuamosfomentando las ideas y potencian-do las libertades, vivendo en ypara la anarquía.

Montevideo, desembre 2008

Un compa

C

// 18

Antipatriarcal

"Pretty woman": en època de crisi, augment de pits gratuït

avant les paraulesque han corregut deboca en boca i quehan estat font

d'escàndol, en aquest article esproposa una reflexió críticaentorn aquest tema i la maneracom es tracten certes notíciesen els mitjans de comunicació.

Els fets es remunten el 5 dedesembre quan la discotecaPachà de València organitzauna festa anomenada "prettywoman"; l'espai virtual de notí-cies 3cat24.cat, redacta així elsuccés:

"La discoteca Pachá de Valèncias'ha apuntat a la moda argenti-na i el 5 de desembre sortejaràuna operació d'augment de pitentre les assistents. La inter-venció, valorada en 4.500euros, es podrà canviar per unaltre tractament d'estètica si hodesitja la guanyadora, com arauna fotodepilació o injeccionsde Botox. La discoteca assegu-ra que l'operació anirà a càrrecd'un "prestigiós" cirurgià deValència, del qual no n'ha vol-gut revelar el nom. El sorteig esfarà com un "Homenatge a ladona".Els sortejos d'operacions d'aug-ment de pit es van posar demoda mesos enrere al'Argentina. La polèmica que vasuscitar va fer que en molteszones es prohibís aquest tipusde pràctica. El gerent de Pacháa València, Carlos Monsell, noentén que un sorteig d'aquesttipus generi polèmica. "Lasocietat és una mica hipòcrita,ja que aquesta realitat socialexisteix, i més a València", haafirmat Monsell. "Si li regalo unaugment de pit a la meva pare-

lla per Reis, no passa res, sivaig al banc per finançar-lo, nopassa res", ha insistit.

Segons Monsell, aquest sorteigpretén fer més fàcil la situacióeconòmica actual, sobretot aqui ja tenia pensat operar-se."

Tot indagant per la xarxa, ésfàcil trobar evidències quedesemascaren les ideologiesdels promotors d'aquest grannegoci. L'empresa Levantina,que s'encarrega de la seguretatde la discoteca Pachá València,és propietat del líder de la for-mació d'ultra dreta España2000, José Luis Roberto. Amés, el discjòquei oficial ésVíctor Pérez, regidor del PP itambé militant d' España 2000.

La festa en homenatge a ladona i les tècniques de màr-queting utilitzades per "captar"possibles clientes ha tingut unressò mediàtic important bus-

cant el sensacionalisme de lanotícia i fins a cert punt amb unto anecdòtic.

Pocs són els mitjans que hanfet una crítica al cas i menysencara els que han assenyalataquest cas com a violència degènere.

Ens trobem davant la doblecara dels mitjans de comunica-ció:Per una banda la insistent per-secució contra els crims mas-clistes tipificats com a violènciade gènere, que són tractats deforma morbosa, victimista isense context ni qüestiona-ment del sistema patriarcal.

Per altra banda, el silencia-ment de tots els altres casos deviolència de gènere que el sis-tema perpetua en la nostra vidaquotidiana; ens referim a totaagressió practicada per l'es-tructura patriarcal-capitalista

com l'estigmatització de lestreballadores sexuals, el nopoder decidir sobre el propicos -per exemple en el cas deldret a l'avortament-, la no retri-bució de les feines domèsti-ques, l'estereotipació i rolimposat com a dona, etc. Totsaquests casos no són conside-rats violència de gènere pelsmitjans de comunicació, ja queaquests tenen la seva pròpiadefinició del terme sempreassociada als casos de granalarma social i tractats deforma superficial.

I realment què és la violènciade gènere? Per violència degènere entenem tota agressió,física, psicològica i estructuralque té les seves arrels en unsistema de relacions patriar-cals. Relacions de domini,poder i repressió que exerceixun model d'hetero-masculinitatque es creu superior a totésser. Aquestes es troben en

l'àmbit públic i en l'àmbit arcai-cament considerat com a "pri-vat".

En acord amb Jordi Bonet iMartí, en la seva aportació en elllibre Estado de Wonderbras'associa el terme gènere ambdona, i per tant, quan es parlade violència de gènere, al equi-parar-lo només a la condiciófemenina, s'obvia la violènciacap a l'home, ja que la repres-sió patriarcal l'encasella cap auns models d'hetero-masculini-tat hegemònics estigmatitzant-lo si surt d'aquests paràmetres.Igualment el significat de gène-re ja representa una opressióper si sol, ja que es tracta d'unaconstrucció social que parteixdel binarisme sexual home-dona.

Dit tot això, el cas anteriormentcitat és un clar exemple deviolència de gènere no tipifica-da com a tal pels mass mèdia.El fet que una promoció d'unadiscoteca sigui el sorteig d'unaoperació de pits i aquesta pràc-tica es vegi com una tendènciade moda dins d'ambients deter-minats d'aquesta societat, legi-tima en certs entorns l'opressiódel cos de la dona sota uncànon de bellesa imperant quel'estereotipa i l'esclavitza.

Per tant, cal donar una respos-ta a tot tipus d'agressionspatriarcals i no permetre la vic-timització de la dona. Calrebentar tots aquells/es quesubvencionin, promoguin i per-petuïn la societat patriarcal-capitalista i destruir qualsevolempresa o discoteca que sus-tenti els rols i estereotips domi-nants que tant ens oprimeixen.


Dones amb ganes de

rebentar caps

D

Bi.cilindrics, s.c.p. C/ Raval, s/n

08272 Sant Fruitós de Bages Telèfon i fax: 93 876 03 09Especialit at en Moto Guzzi

Fanàtics de les OSSA i DUCATIServei DERBI

Mòbil: 639 1 1 25 58 web: http://personal2.redestb.es/bi.cilindrics

Persona de cont acte: Pep.e-mail:[email protected]

MATERIAL TÈCNIC DE MUNTANYA

LA NOVA BOTIGA DE MUNTANYA DE MANRESA

Psg. Pere III 49-51 (Galeries Manresa Centre)Local 15

Tel. 93 874 86 13


Visca la terra lliure de patriotismes

Cosas de lavida

// 19

Didàctica


C./ Clos, 5. 1r pis.

08605 Sallent

tel. 938370724

[email protected]

SINDICAT DE MINERIASINDICAT D’ACTIVITATS

DIVERSESSALLENT

istòricament, l'orga-nització territorial através dels Estats-Nació, estructura que

mica en mica posà fi a l'anticordre dels estats feudals (contro-lats i privatitzats per un títol nobi-liari), fou la què predominà des-prés de la firma del tractat deWestfàlia l'any 1648. Tot i que lacaracterística que se sol ressaltarsobre aquesta forma d'organitza-ció és la seva correspondènciaamb les realitats culturals, lin-güístiques i històriques, tambéresulta cert que aquest nou ordreimplicà un sistema d'organitza-cions territorials i poblacionalsdefinides al voltant d'un governque reconeix els seus límits espa-cials de poder. És a dir, la con-cepció d'una estructura d'Estat-Nació implica necessàriament l'e-xistència d'un govern i per tant,d'una autoritat. No oblidem queles idees que fonamenten l'Estat-Nació provingueren en bona partdel racionalisme i del concepte deciutadà, l'individu que reconeix al'Estat com el seu àmbit legal.Totes aquestes particularitatsxoquen frontalment amb la con-cepció anarquista d'absènciad'autoritat.La convenció respecte a "l'Estatutdels apàtrides de les NacionsUnides del 1954" considera alsapàtrides com a "qualsevol perso-na a la que cap Estat consideradestinatari de l'aplicació de laseua legislació". Quan els anar-quistes reivindiquem una terralliure de patriotismes reivindi-quem per un cantó, aquesta con-dició d'apàtrides, entenent-lacom la voluntat de no estar sub-jectes a la legislació i autoritat decap estat. I òbviament, per l'altra,la voluntat expressa de no sentir-nos pertanyent merament a unadeterminada zona, de no sentir-

nos orgullosos ni identificats (onomés parcialment) amb la iden-titat històrica, cultural, lingüísti-ca,... que ens ha tocat.Aquesta no identificació voluntà-ria prové de múltiples factors. Laidentificació nacional ha estathistòricament una arma delpoder per aconseguir la confron-tació de les explotades. L'eclosióde la no identificació de l'anar-quisme en la pràctica política,begué sobretot de la incidènciade la primera guerra mundial enla classe treballadora del momentaixí com de totes les guerrescolonialistes. Per a les anarquis-tes aquelles no eren les sevesguerres, perquè entenien que notenia sentit lluitar per l'expansiódels interessos de les èlits econò-miques de l'estat-nació en la quènaixeren. Unes guerres justifica-des per un patriotisme extrem,altrament anomenat com a xovi-nisme (d'aquí els esdevenimentsper exemple de la denominadacom a Setmana Tràgica). De lamateixa manera, no s'identifica-ren amb algunes lluites per l'alli-berament nacional impulsadesdes de les burgesies nacionalsansioses d'ampliar els seus bene-ficis, ni amb les revolucionssocialistes d'alliberament nacio-nal per considerar-les autoritàries(cal esmentar que en aquest cashi ha petites excepcions indivi-duals o de grups plataformistesque sí apostaren per donarsuport a aquestes propostes).Un altre motiu que ha influenciaten el rebuig al patriotisme haestat la negació d'un sentimentde pertinença a una determinadazona considerada fictícia;la insuficiència d'argumentacionsque permetrien definir una reali-tat prou distant de les altres comper divisar-hi una sola realitatparticular. Deixar clar que no esnega l'existència de particulari-tats, es nega que aquestes parti-cularitats siguin símbol de cohe-

sió, unió, identificació. En el casdel patriotisme català (i perquè ésel què ens ha tocat viure sensenegar l'existència de l’espanyol),el ja famós i recurrent de "Salsesa Guardamar" i de "Fraga fins aMaó". Perquè en certa manera,s'interpreta el què es podriadenominar com a cultura catala-na (o espanyola, o francesa) comuna simplització i homogeanitza-ció de les múltiples realitats exis-tents. Per què no és el mateix lacultura ni la forma de vida de lespoblacions de la Vall d'Aran queles de la metròpoli barcelonina.De fet, i malgrat la possiblediferència d'idioma, de segur quetenen molt més en comú aques-tes poblacions rurals amb les delPaís Vasc, Astúries o Galícia (perposar algun exemple) que amb lacapital Barcelonina. De manera,que ens preguntem: com es creaaquesta identitat nacional? És lallengua la única premissa per acrear-la? Ens hem de basar enunes fronteres fictícies? Per a quèho voldríem si per l'únic que ser-viria seria per a crear unes novesestructures de poder a aplicar enaquest territori? S'han de minorit-zar i menystenir la multiplicitatde llengües que es poden parlaravui en dia en el territori de parlacatalana? Hi ha realment unahistòria comuna? És la mateixahistòria la dels anarquistes del 36que la dels feixistes del 36'? No témolt més sentit una identitat cre-ada a partir de la solidaritat entreles explotades o entre l'afinitat decerts grups? De la mateixa mane-ra que moltes de nosaltres rebut-gem una identitat sexual definidades del naixement, rebutgemtambé aquesta identitat nacionalque sentim com a predetermina-da des d'un principi. El protagonisme que s'atorga ales llengües és un dels elementsvertebradors del discurs patriòtic.La llengua, és un mecanisme queserveix merament per establir

una comunicació entre diversespersones. La seva funcionalitat iel seu manteniment depenen úni-cament de la voluntat de les per-sones de seguir-la utilitzant. I permi, l'existència d'una llenguacomuna entre persones que habi-ten un mateix territori, és un sim-ple element més, com qualsevolaltre, que no justifiquen en capcas un sentiment de pertinença ares. Respectar la llengua catalanaés parlar-la, no exigir a les insti-tucions que elaborin lleis perdefensar-la. Igual que amb lesparticularitats culturals de cadaregió/barri/individu, mentre con-siderem necessàries mantenir-les. La simplització d'alguns sectorsindependentistes en titllar alsanarquistes d'espanyolistes ésuna de les qüestions que denotaun gran desconeixement. Nosaltres no només neguem elpatriotisme català, neguem qual-sevol tipus de patriotisme. Si escremen banderes catalanes (unacte per altre part totalmentsimbòlic) s'està simbolitzant almateix temps la crema de totesles altres banderes. Simplement,ens posem amb el què ens hatocat viure de més a prop. I lesargumentacions que qualsevolcrítica a les organitzacions inde-pendentistes catalanes o a lavoluntat d'alliberar-se d'una partdel poble català només fan queafavorir a les aspiracions naciona-listes espanyoles, ens fan fàsticper simplistes. Perquè ens recor-den a les crítiques que en el seumoment es realitzaren als anar-quistes per oposar-se al règimautoritari soviètic, republicà ocubà d'estar fent el joc a l'impe-rialisme o al feixisme. I tot això,mentre ens estaven exterminantamb les contrarevolucions.

Visca la terra lliure de patriotis-mes! Mort als Estats!

l amor, ese bien tan precia-do por algunos, tan desco-nocido por otros. Sin él,pierden fuerza factores

vitales como: equilibrio, modera-ción, comprensión, razón, sensatezetc.

Para poder ser amado, primero hayque amar; para poder recibir, anteshay que dar, sencillamente es unintercambio de cosas positivas: res-peto, atención, fidelidad, buenosdeseos etc. Ofreciendo siempre lomejor, probablemente recibiremoslo mismo, por el contrario, si única-mente podemos ofrecer falsedad,intereses ocultos, desprecio, trai-ción, orgullo y estupidez, más tardeo temprano, nos llegarán los frutosde esa misma siembra negativa.

Bien es verdad, que no es fácil, salirun poco de nosotros mismos (denuestro ego) y dedicarnos más a losdemás. Pero también cierto es, quesolamente hace falta voluntad, parapracticar el verbo amar. Una dedica-ción masiva, comportaría en losseres humanos, la desaparición deproblemas tan graves como: depre-sión, soledad, pobreza, desespera-ción. Pero para ello, debemos recor-dar que el amor, al intentar privati-zarlo, suele desaparecer; no puedeacabar en una pareja o en una fami-lia, sino que debe fluir por todas par-tes, por todo el planeta. Es, el verda-dero patrimonio de la humanidad.Todos, sin excepción, tenemos acce-so directo a el, únicamente, debe-mos activarlo y llevarlo a la prácticadiaria. De este modo, algún día,estaremos en condiciones de podertransformar este mundo, en otro,más justo y acogedor para todos, nosolamente para unos cuantos.Aunque siempre estará ahí, el granrival a todo esto; la otra opción (paraque nada cambie): poderoso caballe-ro don dinero.

Hoy estamos aquí, un día ya no esta-remos, por lo tanto, AMEMOS. Salud.

Manresa, desembre de 2008

Apàtrida

H

Berga, desembre de 2008

Acràcia desconocida

E

Carta de Rafael Martínez Zea Comunicatd’AmadeuCasellas

Actualitat /Presons

// 20

sperando que al recibo de estasletras, os encontréis tod@s tan feli-ces como bien os merecéis, y tan

rebeldes como se merezcan los demás....¡Viva la anarquía!

El motivo de esta carta abierta es para noti-ficaros a tod@s la importancia que tiene laorganización, la coordinación y sobre todo,la participación en las jornadas contra lascadenas perpetuas que existen en el"Estado" italiano (entre otros) al igual quelas cadenas perpetuas camufladas queexisten en otros "Estados" (como en el pre-sente). Estas jornadas se van a celebrar y/oiniciar desde el día 1/12/08 hasta el día16/03/09, conque, "tiempo" tenemos másbien poco para organizarnos y coordinar-nos tod@s para dicho evento.

Supongo que tod@s sabéis el sufrimientotortuoso que están pasando l@s ergasto-lan@s (l@s condenad@s a cadenas perpe-tuas) en Italia. Este tipo de secuestro DEBEY TIENE QUE SER TOTALMENTE ABOLIDO.Por varios motivos:

-El ser humano nació y nace libre, y nopara estar toda una vida entera encarceladoen un campo de exterminio, alejado delmundo y de sus seres queridos.

-Este tipo de tortura va justo en contra(bajo mi humilde entender) de cualquiertipo de política judicial y penitenciaria,debido a que el fin político de la encarcela-ción de una persona es: "rehabilitación","reeducación" y "reinserción" social, cosaque al estar condenado a cadena perpetua,estos tres objetivos de la política "reinserta-dora" de los sistemas penitenciarios, son...¡NULOS!!! Porqué ¿cómo se puede rehabili-tar, reeducar y reinsertar a un ser humanoque ya está condenad@ a no salir nunca dela cárcel? Pues imaginaros que un serhumano entra en una cárcel con una con-dena de 40 años, que es el máximo en elcaso del "Estado" español, y que este serhumano, entra a pagar esos 40 años a latemprana edad de 20 a 25 años, entoncessaldría a los 60 ó 65 años, ¿no?, por lo cual,¿qué tipo de reinserción social ha recibidoesta persona saliendo de la cárcel a tanavanzada edad? ¡Yo creo que bien poca! Omejor dicho... ¡nula!

Cambiando de tema, os expondré la formaen la que cada unx puede participar endichas jornadas, y/o lo que la gran mayoríade lxs presxs que participan van a hacer:

1. Días 1, 2 y 3 de diciembre de2008: ayunos (tod@s, menos aquell@s queestén enferm@s y/o no compartan la luchade las huelgas de hambre). 2. Escrito, quejas de disconformidada todos los órganos posibles, tanto delEstado italiano, como del español y otros. 3. L@s que no deseen hacer ayuno,podrían participar con un chapeo (no bajaral patio) durante los días 1, 2, y 3 dediciembre de 2008.

4. El día 16 de marzo de 2009 (cuan-do se finaliza la jornada) se hará ayuno.También es admisible (bajo mi humildepensar) hacer ayunos (aparte de los días 1,2, y 3 de diciembre de 2008 y 16 de marzode 2009) cuando os de la gana.

Tan importante es la participación de l@ssecuestrad@s en los campos de extermi-nio, como la gran labor y participación delexterior: grupos de apoyo a pres@s,amig@s, familiares, simpatizantes, asícomo cualquiera que se quiera solidarizar yparticipar en estas jornadas contra las cade-nas perpetuas (legales o camufladas). Esmás, esta carta abierta será divulgada hastallegar a tod@s l@s pres@s que quieran par-ticipar en ello. Eso si, creo conveniente quecuando recibáis esta carta abierta, toméisuna decisión casi inmediata, por el escasotiempo que tenemos para iniciar la campa-ña contra las cadenas perpetuas y ¡abolir-las!

A si mismo, de manera independiente,podéis reivindicar cosas como: la total abo-lición de los F.I.E.S y el aislamiento, el acer-camiento geográfico para tod@s l@spres@s a sus lugares de origen y/o resi-dencia, la excarcelación de tod@s l@spres@s enferm@s, etc.

Lo que si se solicita en vuestras reivindica-ciones individuales es seriedad y compro-miso.

Otras reivindicaciones (para mi pensar) serí-an: la libertad condicional para tod@s l@spres@s que han cumplido sus 2/3 de con-dena, para cambiar la actual situación de laposible libertad condicional que existe eneste "Estado" cuando se cumplen las ¾ par-tes de la condena! y una amnistía generalpara tod@s l@s pres@s que estén conde-nad@s a 3 años.

Pero que sepáis tod@s que el objetivo prin-cipal de estas jornadas es la total aboliciónde todas las cadenas perpetuas (tanto las"legales" como las "camufladas").

Yo soy VIH+ y VHC+ desde el año 1989, y asu vez, he estado hasta hace poco, en unestado de salud algo delicado. Y no es porecharme flores, pero ya me encuentromucho mejor compañerxs! ¿Cómo? a basede luchar y con ganas de ¡VENCER! Me hevuelto vegetariano, hago deporte casi a dia-rio y me ha dado un subidón la salud… ¡queflipas! Y de manera independiente, partici-paré en los ayunos 1, 2, y 3 de diciembrede 2008 y en el ayuno del 16 de marzo de2009, al igual que formularé todo tipo dequejas a los órganos que sean necesarios, yalgún otro ayuno que haré por el camino,como pudieran ser los días 24 y 31 dediciembre de 2008 (así terminamos yempezamos bien el año...).

Bueno compañer@s, como os habréis dadotod@s cuenta, esto de las cartas abiertas noes lo mío, pero tampoco voy a pedir discul-pas por ello; solo espero que alguien mehaya comprendido, comparta y sobre todoparticipe de todo lo expuesto.

Imaginaos un halcón peregrino nacido paravolar y ser libre y que lo enjaulen para todauna vida...la SUYA!!!

Sin más que comentar por ahora, me des-pido de todxs con un fuerte abrazo quetraspasa todo muro y frontera!

CON AMOR Y RABIA...NO A LAS CADENASPERPETUAS!!!

¡VIVA LA ANARQUÍA!!!

uposo que tots els qui m'esteudonant suport voleu saber com estanles coses i si les compliran. Bé, fa uns10 dies vaig signar un contracte en el

qual ens impliquem el sotsdirector de tracta-ment, la responsable de l'equip de tractamenti jo. Aquest contracte és de 6 mesos des quevaig ingressar en aquest centre pel que acabaa principis de març, que és quan he decomençar a sortir de permís. A la tornada delpermís els presentaré l'oferta de treball per apoder sortir diàriament amb el 100.2 delReglament.Penitenciari. Com que en aquestcentre no hi ha cap mòdul per a tenir gent enaquestes condicions i per la llunyania i despe-sa que em produiria haver de desplaçar-mefins a la comarca d'Osona (Vic), suposo quehauré de traslladar-me a la zona de Barcelona.

El contracte l'envio a la meva advocada i al meuadvocat. D'aquest acord té constància JoanTardà, diputat de ERC, cosa que va comunicaral Director d'aquest centre l'últim dia que emva visitar. Ara s'ha de controlar que ho com-pleixin tal com ho estic complint jo.

Sobre la recuperació de la vaga de fam, emtrobo bastant millor però des que la vaig dei-xar no se m'han facilitat cap tipus de comple-ment alimentari, els serveis mèdics a part deposar-me impediments perquè pugui entrar ladoctora de la nostra confiança, no han fet res.Gran part de la recuperació la dec als meuscompanys presxs que m'han estat donant partdel seu menjar, especialment iogurts, fruita ipasta. Els serveis mèdics només m'han donatvitamines en pastilles, però com dic em trobobastant recuperat i ara solament cal esperarque passin aquests 90 dies.

D'altra banda no ens podem oblidar que lameva advocada Diana Reig i el meu advocatFrancesc Arnau tenen expedients oberts ambfalses acusacions dels carcellers de l'hospitalpenitenciari de Terrassa. Aquests expedientsestan en els col·legis d'advocats de Lleida,Terrassa i Barcelona pel que us demano a totesque no pareu d'enviar faxs, correus o el queconsidereu oportú, i mostreu la repulsa aaquests falsos expedients.

En la mateixa situació es troba el nostre com-pany FRANKI , en la presó Model de Barcelona.No es pot permetre que un sistema feixista vul-gui censurar i intimidar als que ens expressemfent ús d'aquesta llibertat d'expressió que nohan aconseguit silenciar ni ho aconseguiranmai perquè per a això ens han de matar inosaltres no ens deixarem.

SALUT I ANARQUIA

C.P. Brians 2, desembre de 2008

Amadeu Casellas

S

Centro de Exterminio de Puerto III

ERafael Martínez Zea

// 21

Autogestiona’t contra el poder

Un forn contra la MATens a les teves mansla nova secció delPèsol titulada"Autogestiona't contra

el poder". La idea principal d'a-questa nova secció és proposaridees pràctiques, senzilles,aplicables a la vida quotidiana,que permetin cobrir "necessi-tats bàsiques" sense haver derecórrer als fluxes de poder(tant energètics com econò-mics) dels quals som tantescandalosament dependents.

Al llarg dels següents Pèsolsanirem donant eines perconstruir-nos artilugisque ens permetin viurea u t o g e s t i o n a d a m e n tsense ser còmplices de lesbarbàries de Repsol, ni deGas Natural, niMonsantos, ni La Caixa, nidels tants altres milers devoltors que ens xuclen lasang.

La secció estarà divididaen dues parts. A la prime-ra explicarem com cons-truir, elaborar o tirarendavant una idea o pro-jecte en particular. A lasegona part descobriremquè s'amaga darrera l'àm-bit que deixem de fer ser-vir: què hi ha darrera l'en-doll; què hi ha darrera elsfogons; què hi ha darrerael sobret de llavors comer-cials; quines són lesmàfies energètiques, polí-tiques i econòmiques ques'hi mouen. Sigui dit depas: deixar d'utilitzar-lono vol dir deixar de senya-lar-lo o estroncar-lo.

Un forn....

Començarem explicantcom construir un forn solar,doncs va ser mentre menjàvemuna pizza cuinada al sol, enuna de les tantes reunions delPèsol que varem decidir ence-tar aquesta secció. El forn de lanostra pizza és molt senzill, ésuna caixa de calor on es pro-dueix l'efecte hivernacle:necessitem una coberta devidre que tanqui una caixa defusta ben aïllada. El model queproposem té dues posicions: lad'estiu i la d'hivern. La formadel forn ens permet col·locar-lo de manera més perpendicu-lar als rajos del sol, buscantinclinacions altes a l'estiu i almigdia, o bé buscant les incli-

nacions més baixes dels rajossolars a l'hivern, al matí i al ves-pre (figura 1).El material necessari és elsegüent:

·Un tauló de fusta de 10mm degruix 1m x 1m·Un tauló de fusta de 10mm degruix de 1,5m x 1m·Una planxa de fusta, tipusokumen, de 2m x 1m·5 llistons de 48cm de llarg i40mm x 40mm·4 llistons de 40 x 20mm·Caixes de cartró per fer servird'aïllament·Xapa metàl·lica de 39 x 62cmi 0.5mm de gruix de color

negre·4m de llistonets de fusta de10mm x 10mm·1 vidre o climalit de 43cm x46,5cm·1 rotllo de paper d'alumini oaltre material reflectant mane-jable·Frontissa de piano 47cm llargi 20mm ample·2 m cinta adhesiva aïllantd'escuma.·Cola blanca, silicona.

Mans a la feina: El primer pasés fer l'esquelet del fornseguint les mesures de la figu-ra 2 utilitzant els llistons de 40x 40 i els taulons de 10mm de

gruix. Amb els taulons es fa elsdos laterals que unirem amb 5llistons tallats a uns 48cm. Lesparts que ens quedin buides(excepte la de 53 cm de llargque serà l'obertura) les tapa-rem amb la planxa de fustacom es veu a la figura 3.L'interior es forra primer ambel cartró per tal d'aïllar-lo ter-micament i després amb elpaper d'alumini per tal que elsrajos del sol es reflecteixin capa la base de l'olla. Ja està feta lacarcassa del forn.

La xapa metàl·lica ha de ser decolor negre, si optem per pin-tar-la s'ha de tenir en compte

que sigui pintura inolora i queaguanti fins a 100º. Aquestapeça serà la base on s'hi posaràl'olla. Al ser metàl·lica i decolor negre absorbirà la radia-ció solar que entri al forn trans-formant-la amb calor totcedint-la al cul de l'olla. No esfixa a cap base, doncs enalguns moments del dia o del'any la base serà a un costat ien altres moments serà a l'al-tre.

Per fer la coberta s'utilitzen elsllistons de 40 x 20 mm prenentcom a mesures de referència elmarc de la carcassa del forn i elvidre o altre material transpa-

rent. Es fan servir els llistonetsde 10 x 10mm per poder sub-jectar el vidre a la coberta, elqual s'acabarà de fixar amb sili-cona. La unió de la coberta ambla resta del forn es fa amb lafrontissa com es veu a la figura4. Per assegurar que quedi bentancat i no s'escapi l'escalfores col·loca la cinta aïllant d'es-cuma als costats que quedenen contacte entre la coberta i lacarcassa i un parell de tanquesque ho deixin ben aferrat.

El forn ja està construït, s'hi potcuinar pizzes, qualsevol verdu-ra, pastissos etc. Tot el que escuina en un forn convencional.

Per més informació: JoséManuel Jiménez, IngeniosSolares, Ed Pamiela, 1997 Iruña

...contra la MAT

Desgranar de què ens deslliu-rem si cuinem amb el sol ésamplíssim: de les nuclears encas de substituir la vitroceràmi-ca i tota la xarxa de distribucióelèctrica, del gas natural, delbutà en cas de substituir pelsfogons tradicionals... per quincomençar? Com que és el pri-mer capítol d'aquesta nova sec-ció millor començar per quel-com general i bàsic; ja ens ani-

rem endinsant i concretant amesura que anem avançant.

Al principi de tot trobem elshàbits de consum actuals: cadavegada consumim més i mésenergia, i els recursos energè-tics en canvi cada vegada sónmenors, doncs ens els anemmenjant. Cada dia volem mésenergia arribant a l'entrada decasa i per tant es necessitencorredors més amples perquèaquesta hi circuli. Les línies quedistribueixen aquest flux s'es-tan quedant obsoletes. La MAT(línia de Molta Alta Tensió) estàideada, entre d'altres raons,per poder subministrar aquesta

creixent demandaenergètica.

I com es generaràtanta energia? Ambnivells de consumtant alts no femgran cosa amb lesenergies renova-bles. Es pot apreciaren canvi com eltema de les nuclearsés cada vegada mésun tema força recu-rrent en els mitjansde comunicació i al'odre del dia delplanning dels polí-tics. Però què endirà la població? AEuropa la lluita con-tra les nuclears alsanys 70 va tenir elsseus moments deglòria, arribant-se arealitzar accionsforça contundents, aItàlia per exemplees va parar la cons-trucció d'aquesttipus de centrals.

Ja s'ho tenen totpensat : d'entrada jaestan creant opiniófavorable a través

dels mass media, l'estan pre-sentant com una energia netadoncs no genera CO2 durant laproducció elèctrica (no contenl'emès durant la construcció dela mateixa central). A part deljoc mediàtic tenen lligat eltema estratègic: la MAT no ésnomés el tram SentmenatBescanó, el resultat final és unanell energètic del mediterrani,començant a França i passantper Turquia. Les centrals nucle-ars podran estar a qualsevolpaís d'aquest anell, allà on tro-bin més facilitats i pocs entre-bancs a canvi d'algunes presta-cions.


Azimut

T

Ressenyes // 22

D'aquest llibre hi ha hagut bastantes exa-geracions sobre els seus continguts i refle-xions. Les informacions que n'han donatels mitjans de comunicació catalans (l'Avui

o Catalunya Ràdio) mostren un excessiu afany depromoció del llibre bé un desconeixement sobre eltema per part de qui el ressenya. Me l'he llegit perles expectatives creades i ara puc assegurar que lesconclusions a les que arriba Sáez no són ni per pri-mera vegada formulades ni tan documentades comque se n'ha dit.

Al marge d'això, fa una interessant aproximació a laconstrucció del "bon salvatge": des de la seva apari-ció al segle XV (arran de l'excusa que oferia la des-coberta europea d'Amèrica i dels seus pobladors),utilitzat com a subjecte polític de denúncia (com feuMichel Montagne, de qui Sáez n'és considerat unespecialista), passant pel segle XVIII on, a través deJean-Jacques Rousseau, fou convertit en una realitatantropològica utilitzada per a justificar els projectespolítics revolucionaris del XIX al XXI (tot en el mateixsac: el comunisme, l'anarquisme, el nazisme, l'eco-logisme, l'okupació...). L'autor mostra que la cons-trucció d'aquestes ideologies -sinistres i totalitàries-basades en el "bon salvatge" i els futurs perfectes,han estat una de les pitjors coses que li ha pogutocórrer a la humanitat i, per tant, conclou que cal eliminar aquesta figura per tal d'elaborar noves propostes políti-ques.

Quines són aquestes polítiques més encertades, segons l'autor? La democràcia liberal (independentment de la formaque prengui -socialdemocràcia, democràcia cristiana...-), basada en la racionalitat i en la voluntat de millorar, adiferència de les anteriors que ho són en la irracionalitat i la voluntat de perfecció.

Coincideixo amb Sáez en que no cal justificar els projectes polítics en suposades veritats antropològiques; ni històri-ques ni geogràfiques ni místiques... Sóc partidari del que s'ha anomenat epistemologia del desig, l'hedonisme: elsprojectes polítics anarquistes han de ser justificats en el fet que l'individu o un col·lectiu ho desitja i vol dur-lo aterme. Més enllà d'aquest desig no cal una justificació científica o religiosa; la voluntat individual hauria de ser sufi-cientment legitimadora sense l'efecte discursiu de la ciència i la religió, sigui inventada -com el bon salvatge- o demos-trada.

En quant a la resta del llibre, discrepo força. En primer lloc, malgrat que l'autor senyala que el bon salvatge està pre-sent tant en les polítiques d'esquerra com de dreta, tots els casos que exposa en profunditat corresponen a ideolo-gies d'esquerra. Al llarg del text queda bastant clar quines són les seves preferències ideològiques. Més enllà d'això,val la pena mostrar l'animadversió que té envers l'anarquisme, basada en tòpics i un desconeixement general.S'embarca a criticar-lo basant-se únicament en Mikhaïl Bakunin i John Zerzan; és més, en el capítol que hi dedica sor-prenentment parla pràcticament del comunisme soviètic! (repetint algunes de les frases que ja havia apuntat en elcapítol dedicat justament al comunisme). D'altra banda, per demostrar la seva sinistralitat fa referència a les bombesque llencen els anarquistes, i per demostrar que és un projecte fallit posa d'exemple la curta durada de les col·lecti-vitzacions aragoneses. En aquest darrer aspecte s'oblida o ignora, no ho sabria pas dir, que si no van prosperar fouprincipalment per les ofensives feixista i comunista.El que més em sorprèn és que no sigui conscient que els seus raonaments també serveixen en contra seva. El textestà basat en una concepció dualista en la que, d'una banda, situa les utopies basades en el bon salvatge i, de l'altra,la democràcia liberal: les primeres han fracassat, la segona no. Mentre que Sáez retreu a les primeres una inherentvoluntat de perfecció, de la segona es dedueix que no té voluntat de perfecció sinó que representa la perfecció! Enaquest sentit, cau al mateix parany que acusa d'haver caigut al comunisme, l'anarquisme...

Paral·lelament, Sáez no té en compte que la democràcia que defensa es basa en la contrapartida del bon salvatge, lacriminalització de l'altre: l'immigrant, l'estranger, el roig, el terrorista anarquista, islamista o basc. Ni que en nom dela democràcia s'han comés també molts crims; la guerra de l'Iraq n'és sols un exemple: un combat contra el terroris-me per a portar-hi la democràcia. En aquest sentit, els arguments que esgrimeix en contra dels projectes políticsbasats en subjectes inventats també l'hauria d'aplicar aquí, tan se val si és el "bon salvatge" com el "terrorista".

Si us plau, que algú escrigui el llibre Els terroristes. El fracàs inevitable de la utopia democràtica liberal i l'estampi con-tra la cara de Ferran Sáez.

a creació del "Centro de Documentaciónde los Movimientos Armados" respon,segons afirmen els seus impulsors, a lanecessitat de reflectir totes les expres-

sions escrites emanades de les organitzacionspolítico-militars del continent americà.

A través de la pàgina web que es posà en fun-cionament aproximadament des de l'any 2005www.cedema.org, es pot tenir accés a una ingentquantitat de recursos de les pràctiques més con-frontades de llatino-centro-amèrica: comunicats,llibres, revistes, entrevistes...

Bona part dels comunicats realitzats per les rea-litats/grups/moviments/ armats de les diferentstendències ideològiques són mostrades enaquesta pàgina, actualitzada constantment, iimprescindible per conèixer la naturalesa i l'es-tat actual en el què es troben aquestes expres-sions de lluita.

També es pot tenir accés a molts comunicatsrealitzats anteriorment pels grups guerrillers,moviments armats i agrupacions (més o menys)revolucionàries d'anys i dècades anteriors actual-ment inoperatius. La classificació per països delportal ens permet tenir accés a aquelles realitatsque preferim conèixer.

Les anarquistes ens podem sentir més afins ambles reivindicacions i accions expressades sobre-tot al "cono sur" d'Amèrica (i més concretamenta Xilé), on podem trobar la major part dels comu-nicats dels grups antiautoritaris i anarquistesmés actius i que operen sota una multiplicitat desigles evident.

Com és obvi, als què ostenten el poder no els hiha agradat la iniciativa i podria estar sent inves-tigada per la interpol a petició expressa entrealtres del govern Mexicà.

En definitiva, cedema és una eina imprescindibleper a totes aquelles interessades en comprendrede més a prop les realitats de les lluites queopten per la via combativa i violenta per enfron-tar-se al sistema capitalista.

Manresa, novembre de 2008

Hiram Gascoigne

E

Els bons salvatges. El fracàs inevitable de lesutopies polítiques modernesFerran Sáes Mateu Barcelona: l'arquer (2008)

Centro deDocumentación delos MovimientosArmados

Manresa, novembre de 2008

Latinantikings

L

Humor/ poemes/ agenda...// 23


HORARIS CNT MANRESA/CSO VALLDAURAC/Jorbetes, 15 Telfs: 686305111 / 686304012

e-mail: [email protected] i Biblioteca

Kafeta (amb futbolín i preus populars !!)Divendres de 19 a 00hDissabte de 19 a 01h

HORARIS CENTRE D’ESTUDIS JOSEP ESTER BORRÀSC/ Del Balç num 4

Dissabtes tarda de 18:00 a 21:00938216747

LADISTRIDistribuidora de material antiautoritari C/ Puigterrà de Dalt

Dimecres, Dijous i divendres de 17 a 21hDissabte de 10 a 13h i de 17 a 21h

Agenda Manresa

uDissabte 13 de gener a les 20:00 al ZTA Banzai (C/ de la mel) xerradaa càrrec de dues integrants del Movimento dos Trebalhaores Rurais SemTerra MST del Brasil.

Berga

uDissabte 27 de desembre Aniversari de Cal Okupi; a partir de les 10del matí a la plaça Maragall de Berga: el·laboració d’un mural, d’unapaella, dinar popular, taller de serigrafia, garrafada popular. A les 18:00Xerrada les màfies especulatives al casc antic de Berga i desallotjamentsi okupacions a la capital del Bages. A la nit a l’Ateneu Columna Terra iLlibertat: Las hermanas Calatrava, PosaDiscus S-tupendu (Paxanga Tech)i Raimon i Garfunquel (Musica No protesta).

si cadens adoraveris me.Satanàs

(si caus m'adoraràs)

I QUÈ?, AH! Els condemnats hi donen voltes; quasi dansenprô no poden, car l'estructura no ho permet niel protocol no ho estipula. Per tot viu la penaeterna. No hi ha lloc ni per a l'aire. Tot és a puntpel paradís: una corrua d'homes muts a l'aven-tura de l'abstret són només fúria i gran delerper posseir tota la pompa i tot el fast que hi haa la vora i serà seu. A l'infern hi venen mobles.Els vigilants, armats, que hi ha a l'entrada, van

predicant corrua endins que són barats. I el tor-naveu de llur maligne va dient que són els bonsi bons de dur i que si véns dines de franc. Lamida justa de les tatxes i el precís nombre declaus. El martell, te l'inventes. La perfecció hiput a llum. De la llum n'han fet estigma: avuil'infern té marca sueca i digerint esprits inertses fica dins de cada casa com si fos l'habitual,la cosa d'ara, la més normal. Per a trobar unalleixa he hagut d'anar a l'infern!

blanCalluM231008

Entrevista

uina era lasituació laboralde Pirelli fins ara?

Tenim un sou alt,però treballant amb unescondicions laborals determi-nades: horaris de torns rotatius(mati, tarda i nit), treballantbastants festius i, des de fa uns5 anys, fent el que en diuenhores "extrajornada" que van abanda de les 40 hores set-manals. També hi ha els tornsvoluntaris.

…hores "extrajornada"?

Sí, hi ha un conveni firmat desdel 2003 que obliga als trebal-ladors a treballar 8 diumengesa l'any. L'objectiu de la fàbricaés que aquesta no pari ni undia a l'any, que estigui en fun-cionament al màxim de dies.Clar, això era una gran con-tradicció; presentar un expedi-ent de regulació, quan tenenals treballadors obligats a ferhores…no acaba de quadrar.Per això el primer que s'haeliminat és fer aquest diu-menges.

Però al juny no es parlavad'una nova fàbrica?

Sí, abans de l'estiu es parlavad'una nova fàbrica amb unafabricació basada enpneumàtics de més valor afe-git. Per tal de fer això lesadministracions donaven facili-tats a l'empresa. L'Ajuntamentde Manresa requalificaria elsterrenys on es troba la fàbrica,d'industrials a urbanitzables.L'ajuntament de St. Joan deVilatorrada per exemple elsoferia cedir-los els terrenys aun nou polígon industrial. Peròara potser ja no els interessaperquè el negoci de la con-strucció ja ha passat. Desprésde l'estiu van dir que no es fariala fàbrica i farien fora a un terçde la plantilla. L'argumentaciócentral és la crisi.

Aquesta notícia com es viuentre els treballadors?

Amb molta preocupació perquède treballadors en edat de jubi-lar-se en queden molt pocs, lagran majoria som gent detrenta i pico - quaranta anys.Molts de nosaltres tenim nens,estem embolicats amb hipote-ques als bancs… i que neces-sitem uns ingressos per viure.Deixar de tenir aquesta feinaens comporta un canvi deplantejament de vida total, i ésun canvi molt difícil quan estàs

lligat per tantes bandes. A més,tal i com està la cosa no ensserà pas fàcil trobar una altrefeina...

Què han fet les institucions iadministracions des de l'a-nunci de l'ERO?

Montilla en tot moment assegu-ra que no hi ha perill per lacomarca, que la fàbrica esquedarà…Però bé, ja s'ha vist,les inversions des de fa tempss'han anat fent a fora, no pas ala fàbrica d'aquí. L'estructura

de la fàbrica i la maquinàriasón molt velles...Mentre haestat rentable s'ha anat aguan-tant, però ara ja fa un tempsque s'ha deixat morir, i és quanrealment veus que no hi ha uninterès de quedar-se aquí. Amés arriben informacions quel'empresa està invertint aRomania cosa que fa pensarque el tema es tractés d'unadeslocalització.I és que real-ment et dóna la sensació queen aquests moments poden ferde tu el què vulguin, nosaltresallà només som un número,no?

I és que per una multinacionalés això; els treballadors no sompersones,el "drama" social quepot representar les sevesaccions no els importa. Lesadministracions, s'ha deveure...a veure que fan ara ambels treballadors que ens afectal'expedient.

Entre els i les treballadoreses viu la indignació ... esteuunides?

Ara al comitè li toca estar unit.Però, avui en dia no hi ha la vol-untat que hi havia tempsenrere. Ara la gent va més a laseva, la preocupació tots lavivim però cadascú mira lasituació en que està ell i el quèli interessa més: hi ha els de laprejubilació amb uns interes-sos, els qui tenen contracte de"relleu" (treballadors que famenys de cinc anys que els vancontractar i no els poden aco-miadar) amb uns altres interes-sos,…no es viu tampoc unclima general d'unitat. Aixòtambé es nota amb els sindi-cats, cada un va a la seva. Tot iaixí s'han fet mobilitzacions,vagues i talls de carretera.

Voldries ressaltar algunaidea?

Bé, més que res reflexionarsobre la idea que la gent quanllegeix o escolta les notícies, uncas com el de Pirelli només sentxifres i números, però és quedarrera d'aquests números detreballadors hi ha persones,cadascuna amb la seva història,cadascú amb una situacióeconòmica i social determina-da. Una cosa així t'obliga a can-viar la vida que portaves…i ésque en el moment que tensfeina i no la veus perillar etsembla que tot és estable, queet parlen d'una crisi però que atu pràcticament no t'afecta,però el dia que et lleves i veusque et quedes sense feina i quetota la vida que tenies muntadadepenia en gran part d'aquestfeina, llavors és quan t'adonesde que li pot tocar a tothom ique, de la manera que estàmuntat tot, li tocarà a moltagent.

Parlem amb... un treballador de la pirelli

Q


Cremant pneumàtics

L'Antonio és un treballador afectat per l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO), presentat a l'octubre per l'empresa Pirelli,que vol deixar al carrer unes 280 treballadores (amb una alta proporció de dones). A hores d'ara l'ERO no va acompanyat d'unpla de viabilitat ni cap justificació de les pèrdues de la planta. Des de fa dos mesos la plantilla s'ha mobilitzat i no ha arribata cap acord amb l'empresa a l'espera de la documentació requerida. En aquesta entrevista ens dóna la visió un treballador queno està al Comitè d'Empresa ni és representant de cap sindicat.

"Darrera d'aquests números de treballadors hi ha persones, cadascú amb laseva història, cadascú amb una situació econòmica i social determinada"

el pèsol negre núm. 40

Documents

Transcript of el pèsol negre núm. 40