BerguedàEls ateneus llibertaris deBerga fan anys /pàg 9

La nova ordenança muni-cipal de civisme de Berga:feixisme postmodern /A l’especial Isanta pàg 28

BagesVelles repressions, bellesokupacions /pàg 6

Exemple de tenacitat i constància de l’oku-pació a Manresa.

ArreuPerill d’extradició del presanarquista berguedàRoberto B. Catrino /pàg 16

Repressió a anarquistes aBarcelona /pàg 15

Publicació llibertària de l’Alt Llobregat i Cardener

Torcidos Ibéricos:crònica d’una mortanunciada

El Centre Social Okupat(CSO) la Tremenda cele-bra el primer aniversari ila Columna Clitorianaprotesta contra la mer-cantilització del desig.Una nova assemblea dedones a Berga realitzaunes jornades de ladona treballadora.

Dues-centes famílies afectades pel tancament deles plantes de Puig-reig i Castellbell iel Vilar. Una simbòlica manifestacióva precedir l’acord entre elcomitè, l’administració i l’em-presa, que sentenciava el futurde les treballadores.

A Manresa, Navarcles, la Butjosa (Sallent), Borredà: la indús-tria del totxo dóna crèdits, el negoci immobiliari està servit i lavivenda es torna inaccesible /pàg 3-5

GRATIS8.000 exemplarsII època núm. 27

Abril-maig del 2006

Els col·lectius afectats es plantendavant l’actitut autoritària iobstruccionista de l’Ajuntamentde Berga i anuncíen una Patumcalenta.

Urbanisme agressiu ales nostres comarques

/pàg 19

Control social

/pàg 7 i 8

Comença el judici de menorspels fets de Patum 2005

/pàg 3 i 4

Col·lectius de dones illuites antipatriarcals

Edició especial de el pèsol negre dedicat a l’Isanta (a l’interior)

Arribem en aquest número amb un parell de setmanes de retard. Tanmateixaquesta vegada amb el número 27 a aparegut també un número especialextraordinari que recull tots els articles que han sortit a el pèsol negre arrelde l’assassinat del nostre amic i company Pep Isanta. I és que està a puntde començar el judici de menors a Barcelona pel fets de Patum de 2005. Noens cansarem de repetir que no creiem en l’aparell judicial ni en les presons,tot i que si que creiem en la Justícia i tampoc ens cansarem de dir que nioblit ni perdó.

Encara des de Berga, estem pendents de la situació del company Roberto B.Catrino, en el seu periple d’anys i anys per les presons, a causa de la sevarebel·lia i el seu amor a la llibertat. Com és que els rics no van a la presó?A algú se li acut?

Mentre Torcidos Ibéricos a Puig-reig i Castellbell i el Vilar deixa dues-centesfamílies sense feina amb el consentiment de l’administració i els sindicats ofi-cials i grocs, l’especulació immobiliària i la destrossa del medi no s’atura enuna espiral que alguns anomenen la “cultura del pelotazo” que fora de totaraó només respon al benefici econòmic immediat dels de sempre i dels quevolen ser com “els de sempre”.

Per sort en mig d’aquest panorama tant tossudament injust, no paren denàixer i créixer projectes i accions encaminades a l’alliberament i a la justí-cia social. Entre d’altres, destaquem la tasca dels col·lectius de dones deManresa i Berga que a part de les opressions que patim totes, treballen espe-cialment l’opressió de gènere de la qual també totes en som víctimes.

A Manresa segueixen endavant l’okupació, posant de manifest l’especulacióirracional guiada només pel benefici econòmic, beneïda pels poders públics.Malgrat que la repressió no s’aturi, cal destacar que tampoc s’atura l’ener-gia de les companyes que okupen.

Pel que fa al dossier central el dediquem al control social, qüestió que espe-rem poder-la tractar durant un temps a cada número com a una secció fixaa partir del pèsol que tens als dits.

També ens volem fer ressó de la treva declarada per ETA. Ens han bombar-dejat mediaticament fins a limits insospitats que per fi s’obria el procés quedurà al final de la violència i nosaltres ens preguntem quina violència? si bépot ser el final de la violència etarra n’hi ha una altra que segueix mante-nint-se. La violència quotidiana d’aquest sistema, la violència que ofega amilers d’immigrants a les costes espanyoles, la violència que s’exerceix adiari dins les presons i comisaries estatals, la violència quotidiana que ensobliga a mal vendre la nostra força de treball pel lucre d’uns pocs, la violèn-cia de no ser nosaltres els que controlem les nostres vides, sinó polítics,empreses, mitjans de comunicació, religions i demés paràsits socials. Perquèestem farts d’aquesta altra violència, assimilada, silenciada i normalitzada.Farts de paràsits que viuen a costa nostra i que ens prenen el dret a auto-gobernarnos i autogestionarnos. En definitiva farts de no ser lliures i que elsrebels que s’aixequen a conciència contra tanta infàmia siguin perseguits iempresonats, com els companys anarquistes detinguts darrerament amb elsquals ens solidaritzem!

Nosaltres apostem per la societat lliure, totalment horitzontal, sense políticsi sense explotats ni explotadors on els mitjans de producció siguin de tots iper a tots. En definitiva per l’anarquia!

Edita: Col·lectiu Pèsol Negre. El Pèsol Negre no és

el portaveu de cap associació ni entitat. El col·lec-

tiu Pèsol Negre és obert i canviant i no representa

a ningú, solament a qui en forma part a cada

moment. D'altra banda, com a col·lectiu només intentem assumir l'editorial i les grans línies de la

publicació, la resta de textos són responsabilitat dels irresponsables dels seus autors. A qui li piqui

que es rasqui.

Tancament d'aquesta edició: 21/04/2006 a les 3:00 del matí.

En aquest Pèsol Negre han participat: Pep i tu, Hiram Gascoine, Gbx, Barrikada, Milicianu, La pan-

tera negre, Secció Sindical CGT-correus Manresa, Pubilles de Belzebú, Lola de Bellaesguard,

Margansol, Santa Barbara, Cockteleru, Parabailarlabamba, Dones, Assamblea, Columna clitoriana,

Allende, Uns, Pelussa, Cruz negra anarquista, Memo, Fariols, Twn, FL CNT Barcelona, Roger.

Atenció: Aquesta revista la fem entre totes i tots i per això és important que ens feu arribar els

vostres articles de denuncia, pensaments, poemes, etcètera. Intentem publicar-ho tot, tingueu

paciència.

Pàgina 3: Crítica al liberalisme urbanístic a Navarcles.

Pàgina 4: Berguedà-park temàtic.

Pàgina 5: La Butjosa i Vilafruns, barrios mineros de Sallent y Balsareny condenados a la muerte lenta.

Pàgina 6: Cinc persones més seran processades pel dessallotjament de la Cocktelera a Manresa.

· L’ajuntament de Manresa presiona per dessallotjar una vivenda · okupada.

Pàgina 7: 8 de març cada dia.

Pàgina 8:Accions de la Columna clitoriana contra el festival eròtic de Manresa.

Pàgina 9: Col·letius culturals i juvenils de Berga es planten.· I els anys que ens queden...

Pàgina 10: Les Pubilles hi tornen.· Caballitos.

Pàgina 11-14: DOSSIER CONTROL SOCIAL.

PÈSOL ESPECIAL SOBRE ELS FETS DE PATUM (32 pàgines)

Pàgina 15: Repressió al moviment anarquista.

Pàgina 16: CIRE: explotació laboral a les presons catalanes.· ¡Alto a la extradición de Roberto Catrino López!

Pàgina 17: Campanya d’objecció fiscal 2006 de la CGT.· Juan Roma, denunciat.· Sobre el artículo “ecologistas en acción, uns altres ignorants de

l’anarquisme”· Èxit de Hormigón armado.

Pàgina 18: Els territoris autònoms a Chiapas.

Pàgina 19:Torcidos Ibéricos: crònica d’una mort anunciada.· Expltació laboral i anarcosindicalisme a Mercadona.

Pàgina 20-21: De l’home de fang a l’home de plastilina.

Pàgina 22-23: Ressenyes.· Còmics.

Pàgina 24: Entrevista a “La berguedana de jazz”.

Sumari

I recorda...

*BERGA: Ateneu Llibertari del Berguedà: c/ Pinsania núm. 7 bxos,

Berga 08600. Adreça electrònica: ateneullibertari@berguedalliber-

tari.org Associació Cultural Columna Terra i Llibertat (col·lectiu

difusor del pensament i la pràctica anarquistes): c/ del Balç núm. 4

baixos, Berga. Adreça postal: apartat de correus 16 Berga 08600. Adreça electrònica: actll@berguedallibertari.org

www.berguedallibertari.org (Portal llibertari del Berguedà on trobareu les pàgines web dels col·lectius llibertaris

berguedans). Centre d'Estudis Josep Ester Borràs (centre de documentació, recerca i difusió de la història social

de la comarca): c/ del Balç núm. 4 baixos, Berga. Adreça postal: apartat de correus 16 Berga 08600. Adreça elec-

trònica: cejeb@berguedallibertari.org Pèsol Negre (publicació llibertària de l’Alt Llobregat i Cardener): pesolne-

gre@hotmail.com *GIRONELLA: Associació Cultural La Fona. *MANRESA: CGT (anarcosindicat): c/ Circunvalació

núm. 77, 2on, 08240 - Manresa (Barcelona). Telf. : 93 874 72 60 - Fax : 93 874 75 59. Adreça electrònica:

manre@cgt.es Coordinadora antirepressiva de Manresa: http://www.nodo50.org/cam/ (en construcció) La

Tremenda (centre social okupat):cantonada entre el c/ St. Salvador i el c/ Hospital al nº 24-26, Manresa.CNT

Manresa/CSO Valldaura, c/Jorbetes, 15. cnt_ait_manresa@yahoo.es *MONISTROL DE MONTSERRAT: CNT-AIT (anar-

cosindicat): c/ Sant Pere núm. 35, 08691 Monistrol de Montserrat. Adreça electrònica: cnt_ait_monistrol@yahoo.es.

*NAVARCLES: Cal Carrasclet: carrasclet@gmail.com. Masia okupada Ca n'Escaiola: canescaiola@gmail.com.

*OLVAN: Ateneu Popular Olvanès *SALLENT: Amics d'Agustín Rueda Adressa electrònica:

amicsagustin@berguedallibertari.org, CGT (anarcosindicat): c/ Clos núm. 5, 08650 - Sallent (Barcelona). Telf. : 93

837 07 24 - Fax : 93 820 63 61. Adreça electrònica: sallent@cgt.es. Pàgina Web: http://www.cgt.es/sallent *SÚRIA:

L'Alternativa (col·lectiu polític): c/ Magí Fàbrega, 3, 2n, 08260 Súria. Telf. 93 869 64 26. Pàgina web: www.surial-

ternat.tk Adreça electrònica: surialternat@latinmail.com

Directori

wwwwww.berguedallibertari.org

pesolnegre@@hotmail.com

Crítica al liberalisme urbanístic a NavarclesDes de fa uns anys al Bages s’ha intensificat l’especulació i laconstrucció d’habitatges i de noves infraestructures (uns fetsprou evidents), la causa dels quals es troba en el model capital-ista actual i en la seva plasmació en el territori. A Navarcles, la

lògica d’aquest sistema amb la complaença de l’Ajuntament, lesconstructores i els propietaris estan canviant la seva estructuraurbana i, per tant, social.

uccessos com el dife-rent preu del sòl aquí ia la regió metropolita-na de Barcelona fa del

Bages un lloc molt llaminer perpart de les immobiliàries i lesconstructores; així com el fetque ja no hi hagi gaire espailliure de construccions, provo-ca que les noves infraestructu-res metropolitanes es vulguinsituar a la “perifèria” (com és elcas de la central logística quees construirà als Plans de laSala, a Sallent, o l’aeroport aFonollosa); o que entre elshàbits de la població urbana declasse mitjana i alta hi hagi elconsum turístic de qualsevolracó del país i la propietat desegones (i terceres,...) residèn-cies.

Des de la classe dirigent (polí-tics, tecnòcrates i empresaris)això es presenta com a inevita-ble i natural, amb un discursfatalista que busca la complici-tat i alienació de la resta de lapoblació. Però no és ni inevita-ble ni natural. No és inevitableperquè pot limitar-se i regu-lar-se, inclús des d’un puntde vista de la lògica delsistema; només ésqüestió de volun-tat. I no és natu-ral perquè ésfruit de lesrelacionssocials,

econòmiques i tecnològiquesdel capitalisme. Un exempletípic d’aquest discurs és el quejustifica la construcció denoves àrees residencials inoves carreteres tenint encompte que la població crei-xerà en un futur. En el cas delBages es preveu de maneracientífica (és clar; i si haguésestat fa dos segles la classe diri-gent hagués dit que provenia deDéu) que la població es doblaràen els propers 20 anys; potser sío potser no, però aquesta dadaés utilitzada per immobiliàries,administracions públiques ipropietaris del sòl per cons-truir i vendre al preu quesigui, al lloc que sigui i enles condicionsque sigui sota elpretext que nopot perdre’s eltemps (i eltemps és or,ens diuen).

Entre les conseqüències d’aixòhi ha, d’una banda, el consumindiscriminat del territori, delsrecursos (bé, cal tenir en comp-te que en el discurs hegemònictot és considera com a recursper a ser utilitzat, destruït iconsumit per part dels éssershumans, justificant-ho en unasuposada superioritat d’aques-ta espècie), sense tenir encompte que el creixementil·limitat és autodestructiu icomplicat d’assumir per almedi ambient; i, de l’altra, pro-

voca una intensificació deles diferències socials i indi-viduals, entre aquells quepoden i aquells que volen.

Una de les conseqüènciesdirectes d’aquest creixement, aNavarcles, és la transformaciódel conjunt del poble. D’unabanda es construeixen les par-cel·les buides tantde dins del nucliurbà com

del seu voltant, i, de l’altra, alpoble vell es tiren a terra i esdeixen caure edificis per tal defer blocs de pisos. Aviat,també, hi haurà una tercerapossibilitat: en pocs dies escomençaran a enderrocar edifi-cis de la resta del nucli urbà (demoment ja n’hi ha 4 de previs-tos).

Al nucli antic (evidentment!) esfa respectant l’alçada i adequantla façana en funció de la norma-tiva que l’Ajuntament imposaals constructors. Des de l’ajun-tament (sigui governat per CiU oPSC) es considera que el caràc-ter del nucli antic és només allòque es veu des de l’exterior (laimatge), independentment del’arquitectura dels edificis, elsmaterials de construcció o elselements ornamentals de lesgaleries, por-talades, esca-

les,... Undels pri-mers edifi-cis del poblevell a enderrocar-se va ser el “Coro”,un edifici que tothom,inclús el govern muni-cipal, considerava d’altvalor històric i social.Però l’Ajuntament i elspropietaris (que en bonapart governaven l’ajunta-ment en aquell moment)van considerar que teniamés valor com a sòl urba-nitzable. Avui hi ha un blocamb 14 habitatges.

Recentment la CUP Navarcles(Candidatura d’Unitat Popular),a través de la revista que edita,ha posat de manifest que elmobbing immobiliari també esdóna a Navarcles, que nonomés és un fet que passa a lesciutats, tal i com els mitjans decomunicació volen fer creure.Des de fa anys l’Ajuntament voltirar a terra un edifici de la sevapropietat en el qual encara hiviu una família. En els darrersmesos, les visites de diversosregidors als llogaters s’hanintensificat, “convidant-los amarxar”. L’obsessió de l’ajunta-ment per fer-lo desaparèixer éstant que aquest edifici, queencara existeix, no apareix nien el planejament municipal,que data de l’any 2000: enaquest s’indica que la parcel·laés un solar buit!, i no pas unedifici de 2 plantes.

En el passat ple municipal delmes de gener, el regidor socia-lista, Llorenç Ferrer, valent-sed’una suposada autoritat cien-tífica sobre la resta de perso-nes pel fet de ser doctor enhistòria, va justificar el seu

enderroc, així com el d’al-tres edificis del poble,

argumentant que lamorfologia urbana

del poble vell jahavia estat

SNavarcles, març 2006

Hiram Gascoigne

4transformada en el passati que, per tant, si s’haviafet des de sempre notenia sentit conservar unatrama i uns edificis que defet no eren els originals.Aquest procés històric,però, no autoritza a res. Elfet que en el passat esproduïssin una sèrie detransformacions, no signi-fica que s’hagin de conti-nuar produint en el pre-sent, de la mateixa mane-ra que en l’actualitat no estira la merda directamenten els rius com s’havia fetdurant anys. Alhora queés fals considerar que hiha un nucli antic autèntic ique la resta no ho és. Enquè es basa per dir que témés valor, per exemple, latrama urbana i els edificisdel segle XV que els delXVIII? Es basa en el mateixque quan es considera demés valor l’art romànicque el barroc: en unadecisió totalment aleatò-ria per part de la classedominant i imposada comsi fos una veritat absolutai científicament demostra-ble.

Tant socialistes com con-vergents (entre aquests,l’actual alcaldessa M. Car-me Alòs) estan d’acord enenderrocar edificis delnucli antic per poder ferrectes els carrers (precisa-ment una de les caracte-rístiques dels pobles vellsés la sinuositat delscarrers), justificant-ho enmillorar la mobilitat de lespersones que van encotxe. De fet, el cementirivell només va enderrocar-se per poder-hi fer un pàr-quing per a aquelles per-sones que van al poblevell en cotxe! És l’urbanis-me pensat per a la tecno-logia (transport mecanit-zat) i el control (millora dela visibilitat, eliminació depunts foscos).

Mentrestant els propieta-ris dels edificis, davant deles immenses quantitatsde diners que les immobi-liàries i constructores ofe-reixen (com la constructo-ra navarclina Font), venenles seves propietats. Estanen el seu dret legal a fer-ho; però la propietat pri-vada no dóna dret a trans-formar la fesomia urbanad’un poble.

I l’Ajuntament, per moltesllicències d’obra quepugui donar (a canvi deles taxes corresponentsper omplir –o buidar enca-ra més ràpid– l’eraripúblic), tampoc té el dretde permetre aquesta

transformació urbana isocial. En lloc d’això, perquè no es rehabiliten o esposen a lloguer la granquantitat d’edificis buitsque hi ha a Navarcles? Nipropietaris, ni immobilià-ries ni l’administraciólocal en treuen tant comde tirar a terra i fer denou.

La defensa del nucli antici de la resta del nucli urbàno significa que s’hagi demuseïtzar, tal i com s’hafet en molts pobles deCatalunya (Mura, Rupit,...)o com d’altres envegenpoder fer, i que només fala funció d’atraure turis-tes, convertint la vidaquotidiana dels seus habi-tants en un autènticespectacle per al gust ibenefici d’aquells. El con-servacionisme dels nuclisurbans, propi dels grupsde defensa del patrimonipaisatgístic, històric oarquitectònic i de les pla-taformes ciutadanes, aixícom de diverses indivi-dualitats, és una actitudelitista i, alhora, llibertà-ria. El seu elitisme ésreflex dels valors post-materials propis de laclasse mitjana i alta que jaha satisfet fins a la sacie-tat les necessitats mate-rials (inclús les imposa-des) i insatisfeta (però nofastiguejada) d’un consu-misme buit. Aquest elitis-me pot entendre’s com unacte de protesta vers a l’a-lineació material, peròtambé (i em sembla queés el més freqüent) comuna forma de reafirmarl’estatus social enfront deles classes baixes. Demanera que és molt clas-sista pretendre viure enun entorn rural/rústic ique es foti la població a larecerca d’un habitatgemés assequible i digne.Però aquest conservacio-nisme també és llibertarien quant que és el reflexde la recuperació, o lavoluntat de recuperació,de l’espai públic i polític(en el bon sentit de laparaula, al marge de laperversió que n’han fetels partits) per part de lapoblació. És a dir, si bé unedifici o una parcel·la ésde propietat privada, eldomini i ús de la tramaurbana, la imatge i l’en-torn que creen és, i ha deser, públic/col·lectiu.

a colonització metropolita-na ha sobrepassat ambescreix la saturació a la

comarca veïna de la Cerdanya. Perproximitat, el Berguedà és el nouobjectiu del turisme urbanita, aque-lla corrua de cotxes que veiem des-filar amb lentitud per la comarcalcada cap de setmana segueix allà,estàtica i inalterable. Però, hi hauna diferència substancial, hemdeixat de ser zona de pas per esde-venir destí final.

Els dissabtes, el centre de la ciutats’embussa de famílies hipotecada-ment domesticades, matrimonisfeliços i criatures de ciutat assetgenl’espai públic a la recerca d’unbinomi ciutat-món rural, que imagi-nen fins el despropòsit exempt dequalsevol problema. Els joves ber-guedans ens hem vist abocats perla nostra pròpia passivitat a la tris-ta representació de figurants d’unaurbs blanca i asèptica que nomésexisteix en l’imaginari col·lectiud’un determinat model de ciutadà.La diferència només interessa desdel punt de vista folklòric i quanaquesta genera o reflexa un con-flicte latent, fruït de la desigualtat,senzillament es ignorada o sancio-nada administrativament. Els turis-tes de cap de setmana volen unaciutat amorfa per on passejar la

seva prepotència, car són honora-bles ciutadans de primera. Homes-Consum.

Mentrestant, les institucions i lesseves fidels amants (empresaris,comerciants, catòlics ben pen-sants,...) eixamplen carreteres, totesbudellant el territori per facilitarl’entrada de divises. Fins ara, lanostra resposta no ha estat molt

més que la pura perplexitat, peròpotser seria bona hora percomençar a articular una respostacontundent cap a un model decreixement que ens nega i invisibi-litza com a individus i col·lectius;que ens aboca ineludiblement capa la desaparició d’allò que ensvolem.

es coses que s’arriben acoure sobre una “bona”taula. El Parc Temàtic

Berguedà també creix al municipide Borredà. Els nous propietaris delcamping Campalans (sens dubte,empresaris emprenedors), handecidit donar al seu negoci unaempenta milionaria. Resultat:ampliació i elitització del camping(convertint-lo d’un camping de3ª categoria en un de 1ª A)i construcció d’un “ParcAventura” unamena de parctemàtic a lamateixafinca.

El camping

en qüestió, tindrà una capacitat de1.200 places, és a dir, el dobled’habitants del municipi. L’alcaldeaforat Joan Roma no cap en el seugoig i com un promotor més ensexplica que “el Borredà-ParcAventura ocuparà un espai de pocmés de 8.000 metres quadrats al’entrada de la finca de Campalans”,que “tot el conjunt quedarà total-ment integrat, en un un marc d’unagran bellesa paisatgística i forestal.Una zona privilegiada a peu de lacarretera entre Borredà i St..Jaume

de Frontanyà”. Perúltim “l’empresa

promotora del

Parc i l’Ajuntament de Borredà sig-naran un conveni pel qual els alum-nes de les escoles de Borredà tin-dran accés privilegiat a lesinstal.lacions durant tot l’any, itambé els habitants disposaran d’u-nes condicions especials per fer-loservir”. Dit això, els habitants deBorredà tampoc no caben en el seugoig. Tothom content, i el negoci,rodó. Així ens venen la moto, totesperant més asfalt.

LBerga, març 2006

Lola de Bellesguard

LBorredà, març 2006

Margansol

Berguedà-park temàtic

Carretera C-16 al seu pas pel Berguedà.

Roma&Campalans: amistat eterna

l abandono de estosbarrios es cada díamayor y cada día másindígnate, y sus veci-

nos se sienten toreados unalarga tras otra. Hartos están dever como el barrio ha idopasando de mano en mano porlas distintas empresas queexplotaban la mina para acabarahora en manos de INFOIN-VEST, inmobiliaria del estadoque pertenece al SEPI y que alunísono con los políticos deturno te venden como solucio-nes a los problemas de aban-dono y la recuperación delbarrio, lo que en la práctica noes otra cosa que ganar tiempoy dar un paso más en la muertelenta pero estudiada de estosbarrios.

Ganar tiempo y dilatar el pro-blema es muy importante, eltiempo juega descaradamentea favor de INFOINVEST y lospolíticos de turno conchavadosentre sí y en contra de los veci-nos de los barrios (personasmayoritariamente de edadesmuy avanzadas), y unas pordefunción y otros porque dejande valerse por sí mismas y lafamilia tiene que hacerse cargode ellas, se ven obligadas aabandonar sus viviendas. Paralas personas mayores la vida enel barrio se ha hecho muy difí-cil, pues no cuenta con ningúntipo de servicio: economato,carnicería, bar, quiosco, escue-las, local socio-cultural, dispen-sario médico, etc. Todo poco apoco ha ido cerrando sus puer-tas como lo hacen las de lasviviendas que se dejan y querápidamente INFOINVEST man-da tapiar. Para esto si quecorren, no les importa riesgosde hundimientos, ratas, etc.

También hay otras familias másjóvenes, que no quieren seguirviviendo en un barrio que nodeja de degradarse y las solu-ciones nunca llegan, y cedenante el ofrecimiento económicoque les hace INFOINVEST, queestá tanteando a todos los veci-nos para que dejen su casa acambio de dinero.

Lo más indignante es que ten-gan estudiada la desapariciónde estos barrios y su conver-sión en polígonos industrialesque escasean en la comarca yson muy valorados; y no ten-gan ni tan siquiera el coraje deadmitirlo y jueguen con las per-sonas que habitan estosbarrios. Algunas nacieron aquí,otras llevan 40 o 50 años,cuando no se sabía ni lo queera un polígono industrial. Sesupone que las personas estánantes que las cosas, aunquepara los burócratas de INFOIN-VEST el negocio es lo primero.

La Butjosa y Vilafruns, los pati-tos feos entre las coloniasmineras del Bages. Durante losúltimos años los barrios de losmineros tanto en Súria como enCardona han sido rehabilitadosy han pasado a ser propiedadde los mineros, de distintas for-mas, una vez que las empresasse desentendían de ellos, puesla política de tener mano deobra segura, al tener a losobreros y sus familiares aloja-dos en viviendas de la empresadeja de tener sentido cuandolas empresas tienen toda lamano de obra que quieren lla-mando a la puerta y todo tipode forma de contratación, porlo que lo único que les interesaes la producción, en este casosacar toneladas de mineral.Como queda dicho los barriosmineros de Súria y Cardonapasan a ser propiedad de sushabitantes.

Quedaban los chalets de losdirectivos de la empresa deVilafruns y Suria, que pasan a

ser suyos por 50.000 pts sim-bólicas, y los barrios en cues-tión, La Butjosa y Vilafruns, quepasan a manos de INFOINVEST.Aquí ya ni tan siquiera se plan-tea la posibilidad de que losque más legitimidad tienen deser los dueños de las casas lopuedan ser, los polígonospesan mucho.

En el año 2004 el congreso delos diputados aprueba una par-tida con cargo a los presupues-tos generales del estado delaño 2005 de 4,5 millones deeuros para el traslado delbarrio de la Butjosa al cascourbano de Sallent, y 2,5 millo-nes de euros para el trasladode Vilafruns a Balsareny. Yaexistían los terrenos donde seubicarían.

A últimos del 2005 nuevo cam-bio de planes: los barrios queeran irrecuperables ahora pare-ce ser que sí son habitables, yesas viviendas nuevas que seiban a construir ya no son nece-

sarias, pues recuperando unaparte del barrio de la Butjosa,concretamente la de la derechadirección Berga, allí arrincona-rían y realojarían a todos losvecinos, con lo que queda can-tidad de terreno despejado y elcoste irrisorio comparado conla construcción de viviendasnuevas. Ojo que pueden uste-des hacer malversación dedinero público.

Los barrios de los que estamoshablando son totalmente recu-perables y no sólo eso, sinoque si se urbanizara terreroadyacente y se construyeravivienda nueva sin duda esta se

vendería, y en el caso de Sallentsería una salida, dado los gra-ves problemas de crecimientoque tiene por causa de las sub-sidencias del terreno. Si existie-ra la justicia tendría que ser undelito el que se tabiquen puer-tas con total impunidad con elgrave problema que hoy día esla vivienda para las personas.

Deseamos larga vida a los veci-nos de estos barrios y fuerzapara no ceder ante los que pre-tenden acabar con el barrio. Sino os dan vivienda nueva quese recupere totalmente elbarrio, ni una casa al suelo, niuna casa vacía, gente joven enel barrio y revitalizarlo, que notiene por qué morir.

Sallent, març 2006

Santa Barbara

La Butjosa i Vilafruns, barriosmineros de Sallent y Balsareny condenados a la muerte lentaDiferentes políticos, con sus respectivos partidos, han pasadodurante los últimos años tanto por los municipios de Sallent yBalsareny como por la Generalitat y el gobierno central. De

todos estos, los vecinos de la Butjosa y Vilafruns sólo hanrecibido buenas palabras, promesas y proyectos que con el pasodel tiempo se han demostrado falsas.

5

tener a los obrerosy sus familiares aloja-dos en viviendas de laempresa deja de tenersentido cuando lasempresas tienen todala mano de obra quequieren llamando a lapuerta y todo tipo deforma de contratación,por lo que lo único queles interesa es la pro-ducción

Si existiera la justí-cia tendría que ser undelito el que se tabi-quen puertas con totalimpunidad con el graveproblema que hoy díaes la vivienda para laspersonas.

La Butjosa. Detalle de portones y ventanas tapiadas.

Escuelas.

E

om ja s’ha anatexplicant en els ante-riors números del

pèsol negre, el dia 4 de marçdel 2.005 va ser ocupada unacasa a Manresa, la Coctelera idesallotjada al cap d’un dia,sent detingudes les sis perso-nes que es trobaven a l’interior.A conseqüència d’aquest desa-llotjament una persona ha sigutcondemnada a mig any depresó, 1.000 euros de penamulta i a 2400 euros d’indem-nització per una falsa acusaciód’atemptat a l’autoritat delsgossos de quadra. El dia 2 d’a-bril la casa es va tornar a ocu-par i el 8 del mateix més va tor-nar a ser desallotjada, aquestcop també es trobaven 6 perso-nes a l’interior.

A partir del desallotjament esva obrir un procés penal perusurpació, amenaces, assetja-ment, injúries i agressió a lapropietària de la casa, l’AnnaMaria Pujol Devant. Desprésque s’hagi acabat la fase d’ins-trucció, el jutge del jutjat núm.5 de Manresa, ha arxivat totesles acusacions excepte la d’u-surpació per a cinc de les sispersones i l’altra persona haquedat sense càrrecs.

A mitjans de febrer va arribar lapetició fiscal per les cinc encau-sades, que consisteix en unapena multa de sis mesos a 15euros per dia, que puja a 2.700euros per persona i a un totalde 13.500 euros. Actualment elcas està a espera del judici quees celebrarà abans de l’estiu.

l barri de la Font delsCapellans de Manre-sa, en un racó entre

la via del tren i els immensosblocs de pisos que poblen elbarri, hi ha una caseta, amb uncamp d’ametllers, fruiters, hor-tets... que ja porta quatre anyshabitada després d’estardurant molts anys abandonada.Aquesta casa va ser expropiadaals seus antics propietaris perl’ajuntament de Manresa famés de 10 anys i l’Ajuntamentl’ha tingut abandonada totaquest temps amb el projected’allargar el carrer arquitecteGaudí fins a la rotonda del pontde ferro i a més, de fer-hi unazona verda. Suposem que esdeuen referir a una d’aquelles

places de formigó amb 4 arbresofegats, perquè el què se’n diuzona verda, ja ho és ara.

L’assetjament va començar arafa uns 5 mesos quan vam rebrela visita de 2 tècnics de l’ajun-tament dient que volien ferfotos per saber els costos quesuposaria enderrocar la casa idient que al cap de 2 mesos latirarien al terra. Al cap de 3dies (com que les desgràciesmai arriben soles) van arribaruns tècnics de fecsa-endesadient que en una setmana ensdeixaven sense llum.

Una mica alarmades vam anar al’ajuntament a fer una instànciaperquè quedés una prova escri-ta que allà hi està vivint gent ique les terres s’estan utilitzant,i demanant que se’ns informéssi havien de començar les

obres. Encara no hem rebutresposta (estan massa enfei-nats!!).

Després d’aquests 2 episodis,ens van deixar tranquil·lesdurant uns quatre mesos, finsaquests últims dies, que hanvingut els tècnics de fecsa atallar la llum, i que després d’u-nes quantes visites de la policialocal, sense arribar a entrar a lacasa, ha vingut una patrullaamb una ordre d’identificació,suposem que ja per denunciar-nos i començar el procés judi-cial.

Un dels treballadors de fecsacomentava que els “jefes” s’ha-vien reunit amb l’ajuntament...això explica perquè les desgrà-cies mai venen soles!!

I així es reafirma una vegada

més, que aquest ajuntamenttant progre, d’esquerres i segu-rament ecologista, apostanovament per l’aniquilació deles petites zones d’autosub-sistència (i realment verdes) dela comarca i promou la dictadu-ra del formigó i l’asfalt, perquèManresa ha de ser una grancapital del civisme, del comerçi de l’indústria, on els cotxes iles mercaderies han de tenirbons accessos i aparcaments(olé per l’obra faraònica de lareforma!!), on com que ja arri-ben fruita de llatinoamèrica,verdura d’Andalusia i arròs del’altra punta del món, els petitspagesos de la comarca japoden desaparèixer, on la gents’ha de matar treballant cadadia per pagar hipotequesmilionàries, on només parlemamb els personatges de la sèriede la TV i ni coneixem qui viu a

la casa del costat, o com a moltens deixen divertir-nos a lesgrans jornades d’oci organitzat(fira medieval, arrel tradicio-nal... ) o en un dels nombrososcentres comercials que trobemper tota la ciutat!

Doncs nosaltres, seguiremplantant, seguirem aprenent,menjant fruita, rient amb lesveïnes i resistint a aquestabarbàrie!!

Salut!

Cinc persones més seran processades pel desallotjament de

la Cocktelera a Manresa

L’Ajuntament de Manresa pressionaper desallotjar una vivenda okupada

CManresa, març 2006

Cockteleru

AManresa, març 2006

Parabailarlabamba

El dia 8 d’abril del 2005 va ser desallotjada laCoktelera per segona vegada, 5 persones seran jutjades per usurpació i la petició fiscal puja a13500 euros de pena multa.

Els poders polítics i judicials passen de nou el corró sobre un projecte vital i autogestionari que qüestiona els models urbanísticsi socials i que no passa per la dictaura del diner i la propietat privada.

6

8 de març cada dia7

l dia 4 de març al matíes va portar a terme untaller d´autodefensa,realitzat al casal Panxo.

Amb la participació d´unes 15dones, el taller va estar enfocatal treball corporal, verbal i psi-cològic de situacions que vivimdia a dia i que no sempre ensadonem del seu caràcterd´agressió pel fet de ser quoti-dianes i ja integrades en la nos-tra persona. El fet de poderafrontar aquestes situacions ,havent après a treballar-les desde la pròpia consciència degènere, ens permet sentir-nosamb més eines i armes per fer-hi front.

L´èxit del treball queda reflectiten diferents situacions viscudesper nosaltres dies després, i lapropera continuitat que tindrà eltaller de forma regular.

A la tarda a l'Ateneu ColumnaTerra i Llibertat és va fer la pre-sentació de l'exposició fotogrà-fica "Descolonitzem el nostrecos" d'Edurne. Es tracta d'unhomenatge a les dones per labellesa de les imatges i la críticadirecta als mitjans de comunica-ció que ens imposen estereotipsde dona passiva. La presentacióva donar lloc a un col·loqui ontotes i tots vam compartir elrebuig a la utilització del cosfemení com un objecte decora-tiu, intèrpret de rols que s'hau-rien d'allunyar de la realitat.L'autora ens va explicar la duali-tat del seu treball. Per unabanda la curiositat i el descobri-ment del propi cos, l'expressiónatural i relaxada de les com-panyes que protagonitzen lesfotografies. Per l'altra, un critd'oposició a engegar la televisiói veure com fan desaparèixer elsnostres drets amb rentavaixe-lles, com esborren la nostra dig-nitat amb tovalloletes desma-quillants i com aprimen els nos-tres cossos amb cereals sensegreix.

L'exposició que va néixer comun treball de Belles Arts ha visi-tat diverses ciutats acompanya-da d'una performance on queda-va clar que n'estem fartes deveure anuncis on les dones somexclusivament models, minyo-nes i mullers comprensives, ten-dres i submisses. Que constant isubliminalment ens intentinacomplexar i canviar convidant-nos al consum de productesdesnatats, cirurgia estètica i cre-

mes anticel·lulítiques, antiarru-gues i antipersona.

Posteriorment es van projectardos audiovisuals que resenyema continuació:

“Precarias a la deriva”

Aquest video de dones deMadrid, incorporat en paral.lel al’edició d’un llibre (A la derivapor los circuitos de la precarie-dad femenina; ed traficantes desueños), posa al descobert lesformes en que s’explota i es sot-met la dona treballadora en elsnous àmbits laborals i socials, ies fa a partir dels testimonisbuscats i trobats sobre elterreny a partir de diferentsescenaris reals: el carrer, el tre-ball, la casa... Així trobem laprecarietat manifesta de les tre-balladores del sexe, del telemàr-queting, del treball en cadena,del comerç, de la hosteleria, del’ensenyament o del treballdomèstic no reconegut, i el seurecorregut vital que atravessa icondiciona la vida d’aquestesdones en un context urbà, enque la subsistència passa per lanegació del temps d’ una matei-xa vers el dia a dia que imposael preu abusiu de la vivenda, elrebost o el transport,. que polei-xen el salari indefugiblement.Contractes escombreria (o nocontractes) que es fan més pre-caris per la condició de dones iencara més enllà, per la condi-ció d’immigrades. Es tracta d’un

context en que la feminitzaciód’algunes tasques imposa alho-ra cànons estètics i formalsagressius per competir, en unaclara expressió patriarcal deltreball i de la vida. Sentim parlartambé de l’economia de lescures, enteses com les tasquesd’atenció i manutenció a lespersones, no valoritzades peròque reforcen els vincles mésenllà de l’economia. De tot ple-gat en resulten escenes d’unagran duresa, la del treball i lavida precàries (alguns testimo-nis i imatges es fan colpidores),pero alhora s’hi manifesta forçatendresa, que passa a l’optimis-me en les expressions finals dedesobediència i solidaritat entretreballadores, no tant en les for-mes més orgàniques (sindicalis-me...), sinó en la complicitatentre iguals, que fa trencar elsrols laborals assignats per digni-ficar les pròpies vides dinsl’empresa, mitjançant el recol-zament mutu, el boicot, elsbraços caiguts o la reapropiacióde productes: la gratuïtat d’allòque ens és pres, i que s’exerceixtambé okupant una casa, colant-se al metro o mangant les com-preses del súper. Dones quedesplegen les seves armes sòli-daries i que rebutjen la obedièn-cia adquirida.

Projecte “Fem Safareig”

Amb motiu del “dia internacio-nal contra la violència vers lesdones”, el 25 de novembre de

2004, un col·lectiu de donesentremesclaren poesia i imatgesen el safareig del seu poble,Palafrugell (Baix Empordà), unespai ara en desús, reapropiant-se i transformant-lo activamentper proposar-nos estendre ientendre alguns “draps bruts”,socialment invisibilitzats.

En la nit, apareix la llum de lalluna plena, que il·lumina eldesplegament d’accions creati-ves envolvent i removent lesaigües del safareig, dansant-lo,pintant-lo, parlant-lo, jugant-lo,rentant-lo, palpant-lo… reom-plint aquest espai públic de sig-nificats i memòria històrica orali visual de les dones.

Representa un espai de trobadaentre dones on la intimitat com-partida recórre el dins i el fora,desde casa cap al safareig, desdel cos que flueix cap a l’aigua:netejant interiors i exteriors.En l’aigua, se’ns mostren refle-xes de les cases i dels cossos,mirall de fora i de dins (de lesemocions i de les robes que por-tem i que ens porten…)que ensremulla, ens esquitxa, ens ensa-bona, ens aclareix, ens esban-deix, ens mou i remou, ensneteja, ens renova… mentreveiem rentar la roba bruta, labrutalitat, els draps bruts, elsllençols blancs… les teles, pot-ser, teixides amb les vides decada dona que fa safareig.“Fent visible l’invisible”, ensdiuen, públic allò privat en el

xafardejar col·lectivamentd’allò que ens taca, refrega,esbandeix, embolica, sacseja,eixuga, aireja i recobreix, com laroba que ens tapa i que ens pro-tegeix alhora, sempre a la vorade l’aigua que hidrata la pode-rosa poesia d’aquesta acciódocumentada que s’expandeixper la pantalla i per les paretstot deixant-hi una petjada fixeentre aquest fluir d’esdeveni-ments: les siluetes d’aquestesdones en relació.

Al vespre, com ja comencen aconèixer els nostres com-panys/es vam demostrar la nos-tra mà esquerre en la fabricacióde suculentes menges "denomi-nació d'origen" (je, je) en formad'originals "montaditos" fabri-cats amb molt d'amor i dedica-ció. Sense manies, vam menjarous i ovaris variats, pizzes tene-broses, i samfaina consistorial. Iens haguéssim menjat també lallengua d'alguns! De postre, lanostra fornera artesana ens vadeleitar amb un puding de xoco-lata que va anar de conya perpujar la tensió arterial. Després de zampar fins a lasacietat, alguns dels comensalsvam allargar la nit participant endiversos jocs improvisats.

En el marc de la celebració del'onzè aniversari de l'AteneuLlibertari el dissabte 11 de marça la tarda es va projectar elvídeo "Mujeres del 36". En elreportatge dones de diversesideologies (CNT, Mujeres Libres,ERC, PSUC, PSOE...) aporten elseu testimoni relatant diversesexperiències viscudes durant laGuerra Civil, els anys previs i lapostguerra.

La naturalitat i quotidianitat deles vivències narrades en prime-ra persona, juntament ambimatges històriques, ens apropaal dia a dia d'uns fets que vanmarcar el nostre passat i encaraavui ens marquen el present.

El documental és un homenatgea totes aquelles dones que desde diverses organitzacions, desde primera línea de foc, o bé anivell particular ens demostrenla importància del paper que vatenir el col·lectiu femení dins lalluita revolucionària.

Volem manifestar el nostre calo-rós agraïment a totes les donesque van participar i colaborar enles jornades.

Us mantindrem informades.Salut!

EBerga, març 2006

Dones

Enguany, a partir de la iniciativa d’algunes dones de diferents col·lectius de Berga, s’ha celebrat el dia de la dona treballadora ambunes jornades dutes a termes els dies 4 i 11 de març a diferent espais socials

Presentació de l’exposició “descolonitzem el nostre cos” al localde la Columna terra columna terra i lliberat

8

Accions de la Columna Clitoriana contrael festival eròtic de Manresa

ent un saló del sexe, perquè ens hauria d’estran-yar que el promocioni

únicament el cos d’una dona?Això sí, es tracta d’un cos queestereotipa el tipus de sensuali-tat heterosexual i patriarcalimposada i ja gairebé interiorit-zada per tots/es.

I, és clar, com que l’objectiu delsaló és «dinamitzar la normalit-zació lingüística dels productes itecnologies de la indústria delsexe a Catalunya», i el cos d’a-questa dona deu ser consideratcom a un d’aquests productes,com a mínim per part de les per-sones que han dissenyat el car-tell, per què no folrar-la ambuna senyera i marcar-la amb el«burro català»? Però això sí, totsigui per la normalització lin-güística.

Tal i com s’explica a la pàginawww.sexecatalà.org, aquest salócompta amb el recolzament deles principals institucions delpaís. La complicitat és tambéevident a nivell local, si més no através de la permissibilitat del’Ajuntament de Manresa. Ésforça paradoxal tot plegat.

El Palau Firal de Manresa acolliràdoncs un saló qualificat com aeròtic en el qual hi tindrà cabudal’anomenat «món de la dona»,aquest constarà d’un consultoriamb sexòlegs; des d’on segurque no es propiciarà trencaramb el règim de producciósexual hegemònic ni s’intentaràcrear una nova cultura del sexemolt més rica, flexible i on ladona hi tingui un paper actiu.Per altra banda, aquesta «sec-ció» també comptarà amb «pas-sis de moda de llenceria i robaíntima»; no fos cas que ens obli-déssim per un moment de lacossificació del cos de la dona ila mercantilització d’aquest queha caracteritzat la història de lapornografia. A través d’aquesta«secció per a elles» es cobreixl’expedient de correcció políticaamb el qual es treu contingut alsreclams de les lluites relaciona-des al voltant de la visibilitzaciódel desig sexual femení. Ambaquest saló es perpetua i reforçal’estructura en la qual la dona ésconcebuda com a subjecte pro-ductor d’un plaer subjugat al

desig sexual masculí. Volemreflexionar per possibilitar dis-curs al voltant d’una pornografiaen la qual hi participin subjectesactius (homes i dones) produc-tors de desig i plaer sexualsense imposicions de cap tipus

de rol ni gènere i lliure de l’arti-ficialitat que denota la pornogra-fia.

Promocionant aquest saló delsexe en català s’ha fet referèn-cia, des dels mitjans i d’una

manera continuada, al seu caràc-ter eròtic. Aquest afany peremmascarar la connotació por-nogràfica del saló respon, alnostre entendre, a la necessitatde justificar l’existència de lapornografia, ja que aquesta no

està ben considerada. Les cultu-res orientals i d’altres han fet del’erotisme una religió (culte dellinga i el yóni, bases de les pràc-tiques tàntriques), un art o unaciència; per contra, la civilitzaciójudeo-cristiana li ha negat totadimensió espiritual i l’ha conver-tit en quelcom vergonyós i peca-minós. L’erotisme és un con-cepte ambigu. Aquesta ambigüi-tat s’ha plasmat també en leslegislacions occidentals, que hancreat una dicotomia puramentsubjectiva, entre erotisme i por-nografia, barrejant i confonentaquests conceptes i veient art enel primer i pura artesania comer-cial i grollera en el segon.Publicitant aquest saló del sexeen català s’ha contribuït també aaquesta dicotomia. Una vegadamés és evident la necessitat derepensar la història i l’actualmode de representació de lasexualitat i alliberant-nos aixídel llegat socio-religiós i delpuritanisme que intenta dictardogmatismes també en el campde les representacions sexuals.

Des del col·lectiu de donescolumna clitoriana volemdenunciar que sota el paraiguade la normalització lingüística iamb el recolzament i la compli-citat institucional, s’elogia lamercantilització del sexe i esreforça una pornografia basadaen una visió reduccionista i limi-tant d’aquest, acompanyada devalors sexistes. A finals del segleXX sorgí un corrent del feminis-me que es posicionà contra lapornografia com a instrumentper a l’opressió de la dona.Actualment, sorgeixen veus dedones que clamen per un pornodiferent que aculli la representa-ció de múltiples sexualitats.Amb aquesta protesta al saló delsexe en català intentem reflexio-nar al voltant dels rols de gènereque es troben inherents en totsels aspectes de les nostres vides,i de manera més silenciada ipudorosa, en el sexe i la porno-grafia. Intentem subvertiraquests rols apostant per unanormalització del sexe en lliber-tat, no liberalitzat i contra la des-naturalització que la indústriapornogràfica en fa.

NO ÉS LA INDÚSTRIA DEL PORNOLA QUE ENS HA DE DIR COMHEM D’OBRIR LES CAMES.NOSALTRES LES OBRIM QUAN I SIVOLEM!!

Columna ClitorianaManresa, abril 2006

Al llarg de la primera setmanad’abril des del col·lectiu dedones columna clitoriana s’haportat a terme una crítica alsaló del sexe en català realitzata Manresa. Després de fer unareflexió sobre la pornografia iconcretament d’aquest salóens vam disposar a encartellarun escrit explicatiu i unes ban-des contra els cartells publicita-ris del saló.

Entre moltes altres ocasions enquè s’ha utilitzat la via públicaper exposar la contrainforma-ció, aquesta ha sigut la primeravegada que ha suscitat tantaexpectativa i que s’hi ha donattanta importància fent-la públi-ca a través d’alguns mitjans depremsa escrita locals.

Tot i la cura amb què s’haintentat transmetre el missat-ge, aquest ha estat mal inter-pretat ja des de l’entorn mésproper fins alguns d’aquestsmitjans de comunicació.

Per clarificar la nostra posturavolem reiterar la crítica concre-ta al saló. Ara bé, aquesta no esrefereix a una posició antipor-nogràfica ni abolicionista i tam-poc puritana, sinó que és unacrítica que clama per una por-nografia que representi ladiversitat de sexualitats donantalternatives a les proposadesper la pornografia dominant.

Per tot això la tarda del dissab-te vuit d’abril, un grupet depersones vam anar a les portesdel saló a distribuir octavetes ia mostrar una pancata on s’hipodia llegir “ Un altre porno éspossible”. A les mateixes por-tes del Palau Firal vam exposardirectament la nostra posicióals organitzadors del saló i almateix director Conrad Son i al’actriu i directora Evita deLuna. Aquesta tampoc vaentendre el missatge i va pren-dre una actitud prepotent justi-ficant-se amb la seva suposadatrajectòria feminista i acomia-dant-se amb la cèlebre frase“voy a tocarme el coño un rato”,

reafirmant així la seva capacitatcomunicativa. La tasca infor-mativa i la mostra del nostredesacord van ser els nostresobjectius des d’un bon principi,contràriament a la manifestacióanunciada al Més Manresa; laqual fou suposadament convo-cada i comunicada als mitjansper part nostra. Remarcardoncs que el col·lectiu no vaconvocar cap manifestació nimolt menys va tenir cap con-tacte directe amb la premsa.

Davant d’això hem vist lanecessitat de donar la nostraversió dels fets i així possibili-tar la relectura del nostre dis-curs a totes aquelles personesque no han copsat l’essènciad’aquest a través del text ini-cial. Creiem que per part d’al-guns sectors hi ha hagut unacrítica fàcil que ens ha emmar-cat dins dels típics tòpics delfeminisme purità, fet que ensha conduït a una justificacióconstant més que no pas a undebat constructiu, sobre untema tant tabú com el sexe i lapornografia.

Al llarg de la primera setmana d’abril des del col·lectiu de donesColumna clitoriana s’ha portat a terme una crítica al saló delsexe en català realitzat a Manresa. Després de fer una reflexió

sobre la pornografia i concretament d’aquest saló ens vam disposar a encartellar un escrit explicatiu i unes bandes contraels cartells publicitaris del saló.

SManresa, abril 2006

Columna clitoriana

Construint crítica sobre crítiques

Pancarta penjada a l’entrada nord de Manresa contra el festival eròtic de Manresa.

l passat dia 1 d’abrill’Ateneu ColumnaTerra i Llibertat(col·lectiu difusor

del pensament i la pràcticaanarquistes) va celebrar elseu cinquè aniversari. De fetl’aniversari el fan al novem-bre i per això, entre altrescoses, anunciaven l’acte comel seu no aniversari.

La celebració es va fer a laseu social de l’entitat, situa-da al carrer del Balç número4 baixos esquerra de la ciu-tat de Berga. L’activitat vacomençar amb l’elaboraciód’un mural a l’interior dellocal per part dels amics i

companys del “Col·lectiuHelios”, els quals a la tardadel mateix dia van començara fer una reproducció delfamós cartells de Fontserède la FAI a la paret exteriordel local. El resultat delsmurals és impressionant. Alvespre es va poder gaudir dela narració de contes acom-panyada de la guitarra acàrrec del grup Cercles.Després un sopar a base detapes i finalment per fi vampoder tornar a sentir al nos-tre ídol Manolito acompan-yat de la resta de Manolito’s.

Cinc anys de l’AteneuColumna Terra i Llibertat

9

EBerga, març 2006

Assemblea

ls passats 11 i 12 deMarç es va celebrarl’onzè aniversari del’Ateneu Llibertari del

Berguedà, en un cap de setmanaple d’activitats diverses i unagran assistència de gent a toteselles. Des de l’assemblea del’Ateneu volem agrair a totes lespersones que hi van participar ia totes les que heu fet possiblesaquests 11 anys, i recordarsobretot a dues persones perles estones i projectes compar-tits.

Ateneu Llibertari del Berguedà,a 10 de Març de 2006

Salut, Pep i Jordi

Avui celebrem un altre cumplede l’ate, i vosaltres també souaquí amb nosaltres, perquè sí,perquè volem seguir estant ambvosaltres!

Salut, Pep, company!Vas marxar, de cop. Tan brusc,tan inesperat, tan violentamentet van segar la vida que tantt’estimaves, aquesta vida pre-ciosa. I segur que avui ensdiries: disfruteu-la com-panys...viviu-la i assaboriu-la. Iaixí ho farem. I avui brindarem,per tu, per nosaltres i per moltsanys.

Salut, Jordi, company!Ens has deixat, de cop. A lamuntanya, aquesta muntanyaque tant t’estimaves, que tantt’omplia. Aquesta muntanya tan

preciosa i tant poderosa, alho-ra.Nosaltres aquí, al boulder, a lestàpies o avui, de festa, recorda-rem les estones de trepar, ple-nes de riures, plenes de vida. Iavui, aquí mateix, brindarem ala teva salut, i per molts anyspujarem muntanyes per estar aprop teu, company!

Salut, Jordi i Pep!Tots els companys-es de l’ate usrecordem, avui i sempre, i aixe-quem els nostres gots per brin-dar alhora a la vostra salut...i ala de l’amistat eterna.

SALUT!!!

Onzè aniversari de l’Ateneu Llibertari delBerguedà

EBerga, març 2006

Assemblea

Pasturant bocs bords: la Tura i els Mossos d’esquadra no van volerfaltar a la cita.

Contes a l’Ateneu columna terra i llibertat en motiu de seu cinquè aniversari

l Centre d’Estudis Jo-sep Ester Borràs, l’Ate-neu Llibertari del Ber-guedà, el Casal Panxo,

l’Ateneu Columna Terra iLlibertat i l’Assemblea de Joves,després d’intentar negociardiverses vegades amb l’Ajunta-ment de Berga (governat perPSC i ERC) una sèrie de qües-tions bàsiques per elles, handecidit que ja n´hi ha prou.

Les demandes d’aquestscol·lectius venen d’anys enrere(des del regnat de Farguell,CiU) i aborden una sèrie deqüestions de mínims com: per-misos de les seus socials,democratització de l’accés alspocs equipaments municipalsexistents, facilitar que espuguin fer actes al carrer i l’a-bolició dels impostos munici-pals a les associacions senseànim de lucre...El més escan-dalós ha estat que l’Ajuntament tampoc ha accedit a la

demanda de programar lesbarraques de la Patum 2006 toti la intenció de fer-ho per partdels mateixos col·lectius desde l’any passat.

Les demandes mai han tingutuna resposta positiva per partde l’ajuntament. Enguany, desde desembre, intenten nego-ciar amb el consistori, s’hanreunit tres vegades sempre apetició de les associacionssense ànim de lucre i com éshabitual no ha servit per a res;

s’han donat llargues. Són elscol·lectius els que han instat areunir-se obtenint també enaquestes demandes excuses imés excuses.

Finalment, els col·lectiusveient que les paraules i lesbones intencions no es mate-rialitzen en res, han decidit quesi l’Ajuntament de Berga deci-deix reunir-se amb ells, abanscaldrà que hagin demostrat laseva voluntat amb fets i noamb paraules. Els col·lectius

en qüestió afirmen que jasaben quines són les sevesnecessitats i exigències i quetambé saben on trobar-los, queles reunions no han servit deres i que ja estan farts de per-dre el temps. Anuncien quepassaran a la mobilització.Sembla ser que les accions deprotesta podrien començar enbreu i intensificar-se i multipli-car-se durant els dies de Patumd’aquest 2006.

Col·lectius culturals i juvenils deBerga es planten

I els anys que ens queden...

La Patum 2006 pot ser l’escenari de les protestes dels col·lectius llibertaris i independetista de Berga.

EBerga, març 2006

Pep i Tu i Gbx

Les pubilles milis hi tornen

Caballitos

10

omunicat oficial Pubilles de Belzebú(milis)

Les accions subversives seguei-xen instigant el clergat covard iels seus sequaços menysprea-bles. La ofensiva revolucionària,lluny de recular avança impara-ble, cada dia amb més força icoratge.

La nostra organització en eltranscurs de tasques rutinàriesde vigilància i control de poten-cials objectius militars, vaobservar moviments sospitososque indicaven de forma inequí-voca la represa de contactescontrarevolucionaris entrerepresentants de l'església locali el consistori municipal, amb lafinalitat de colpejar el cor de ladissidència berguedana.Utilitzant com a principal armal'aplicació repressora d'unaordenança municipal, aprovada

l'estiu passat i elaboradamaquiavèlicament pels dos sec-tors del poder citat anterior-ment. A més a més, d'un seguitde normatives abstractes i sub-jectives, l'únic motiu de lesquals és ofegar qualsevol formad'organització alternativa idemocràtica a la ciutat de Berga.

Davant l'evidència de la conxor-xa existent, les Pubilles deBelzebú (milis) vam decidir lapassada matinada procedir aclausurar els locals on aquestspersonatges execrables reunei-xen la seva misèria humana ides d'on prediquen falsetats,escalfen poltrones i escampendifamacions contra la conscièn-cia de classe. Els dos edificisafectats per l'acció són:

-Ajuntament de Berga-Església de Sant Francesc

Cap aliança conservadora ensaturarà!

Proletaris i àcrates del món,unim-nos per la lluita final!

Que instalen caballitosen todas las calles,

que llenen de caballitos las ciudades.Siglos

llevamos con el invento de feria en feriasin descubrir su humanísima aventura.

Que celebren los noviossu viaje en los caballitos,de caballito en caballito.

Que cada familia tenga sus caballitos,todos en los caballitos!

Que los amigoshablen y sueñen y discutan

dando vueltas en los caballitos.En ellos celebren su consejo los ministros,

mientras queden ministros,y en ellos se reúnen los señores obispos,

naturalmente, revestidosde señores obispos,

mientras queden obispos.Los pobres subirán para reírse del mundo

y los ricos¡que suban los ricos a los caballitos

mientras todos los aplaudimos!¡Y los señoritos!

¡Que suban los señoritos!Y que acudan todos los solitarios, todos los vagabundos.

Y el congreso de los diputadosserá el congreso de los caballitos.

Y los empresarios ¡qué risa, los empresarios!Que suban los empresarios con los asalariados,

mientras existan salarios.¡Los salarios del miedo!

Y, venga: comités centrales,mafias, sectas, castas, clanes, etnias:

¡a los caballitos!

Y los músicos con los guardabosquesy el alcalde y los concejales

con las verduleras y los panaderos.¡Viva! ¡Viva!,

gritarán los niños cuando veanque suben los Honorables.

¡Venga, Honorables!:¡A los caballitos!

Vamos a la ciudad a subir a los caballitos,dirán los monjes a sus abades.

Y los académicos:que se reúnan los académicos en los caballitos

y que se cierren todas las academias.¡Ah, si todos los filósofos hubieran subido a los caballitos!

Que instalen caballitos en las cárceles,en los cuarteles,en los hospitales,

en los frenopáticosy que se fugen todos

montados en los caballitos.Y todos los jueces a los caballitos,¡venga! ¡venga!: ¡a los caballitos!

¿Y nada de procesos y de sentencias!¡Ya vale de juzgar los efectos y no las causas!

¡A los caballitos!Y que todos los funerales

se celebren montados en los caballitosal paso silencioso y tranquilo de los caballitos.

Es la nueva ordenanza,es el nuevo precepto:¡todos a los caballitos!

¡La cabalgata de los caballitos!¡Hacia la confederación de todos los caballitos!

Hasta que todos fuéramos niños...

Jesús Lizano

CFumanya, abril 2006

Pubilles de Belzebú (milis)

Clausura de l’església de Sant Francesc

control social

Una cuestión abierta

Obrim en aquest número del Pèsol Negre una nova secció que tractarà de mantenirse en un llarg temps en aquesta revista.La secció pretén analitzar desde un marc teòric la questió del control social. Dos motius ens hi emputjen als autors: peruna banda, perque considerem que és una questió temàtica a la que no parem prou atenció, tenint en compte que estàconsolidant la base de les noves condicions de govern de les poblacions; per altra banda, perque sembla interessant feruna anàlisi alternativa al de la sociologia oficial i aportar un granet de sorra a la construcció de la crítica de la gestiósocial que s’està realitzant en diversos territoris conceptuals.Serà una reflexió amb un nivell d’abstracció important i d’un alt grau de complexitat discursiva, que pot suposar un esforçsuplementari en la lectura per accedir a més continguts, pero hem cregut que la millor manera de respectar-nos és exig-int-nos. Desitjem que en tregueu profit.

La cuestión que deseamosabordar, el control social,es una cuestión en sus-penso. Escribe Di Giorgi(2004) que “nos movemos,en suma, en un áreaindefinida, en una zona detransición entre el ya no yel no todavía. Entre unantes y un después queapenas vislumbramosentre los pliegues de esteconfuso presente”. Nosólo no está clara sudefinición, sino que lacuestión se diversifica enmuchas ramas, que sonanalizadas bajo distintasreferencias. Así, desde lasociología oficial se hablade “sistemas de inte-gración”, de “sistemas deregulación social”, de“cultura de la partici-pación”, “sistemas de pre-vención”, “fuentes de con-formidad”, etc. Por otrolado, desde la sociologíacrítica, se habla de “con-trol social”, de “políticaactuarial”, de “políticas decontrol”. Sin contar lafamosa política de toler-ancia cero, en las quetodo atisbo de diplomaciasocial ha sido abandona-da. Por otro lado, cuandohablamos de controlsocial, se mezclan reflex-iones dispares, que pare-cen integradas en unamisma estrategia sin que,entre la multitud de reflex-iones que aparecenentorno a la cuestión,aparezca una sistemati-zación de su fun-cionamiento. Por ejemplo,en el terreno de la crimi-nología crítica, parecenintegradas bajo el rúbrica“control social” distintasreflexiones, que compren-den desde el análisis delas nuevas líneas deactuación del poder ejecu-tivo o judicial (sistemarepresivo), hasta el análi-sis de las cárceles, pasan-do por los sistemas de

regulación o de gen-eración de consensocomo pueden ser losmedios de comunicación olas políticas legislativas(sistema simbólico). Bajola temática de controlsocial se incluye unaenorme cantidad de posi-bles líneas de análisis yde estrategias político-sociales.

El control social es puesun concepto débil, pocoaposentado, sin unadefinición fuerte, lo quesuele llevar a estudiosparciales –lo que no sig-nifica que no sean profun-dos- de las distintas reali-dades sociales a las quese le puede aplicar estanoción, pero sin aportarun visión de conjunto quepermita comprender afondo lo que está sucedi-endo en esta incipienteconcepción de la gestiónsocial. Y es que cuando sehabla de control social, nose suele referir a un fun-cionamiento en bloque,único y monolítico, a unaforma unitaria y central-izada de gestión social,sino a una estrategia queatraviesa todo lo social yque además lo hace deforma transversal a variosniveles.

Es por todo ello que demomento, nos referiremospor control social a esarealidad un tanto difusa(en exceso difusa) quecomprende múltiples for-mas de intervención,diversificadas y disemi-nadas por todo el corpussocial. Parece pues nece-sario retomar la primeraproblemática que circun-da el control social, queno es otro que un marcode definición en el que nosmovamos sabiendo,grosso modo, a que nosreferimos. Sería deseable,por ende, distanciarse

momentáneamente de lareflexión meramente soci-ológica, y profundizar enun línea más propiamentefilosófica, que de cuentade la verdadera dimensiónde los mecanismos decontrol. Y es que losmecanismo de controlabarcan mucho más queel ámbito de los social, yaque este no es más que unterreno de aplicación deun nuevo paradigma queha penetrado en todas lasdisciplinas. El control esuna estrategia presenteen el ámbito económico,tecnológico, científico,político, psicológico, setrata de un auténtico par-adigma que se instala demanera paulatina, peroinexorable.

Una aproximación al control

Doble estrategia del control

normativa

El control como paradigmageneral, brota con toda proba-bilidad en un contexto marcadopor el desarrollo de las nuevastecnologías de la información yla comunicación (TIC). Estoresponde a múltiples motivosde los que vale la pena señalarunos pocos y hacer algunasobservaciones. El control estádesde un principio, tal y comosu raíz etimóloga indica, pro-fundamente relacionado con elmanejo de informaciones.Controlar proviene de la raízcontra, en frente de y de role(del latín medieval del sigloXII), rotulus, pergamino enrol-lado. Así, se puede y se suelever en “control” una direcciónque apunta hacia la ideaescribir sobre un rótulo, y porextensión de ésta, segundacopia en un registro, es decir,en definitiva compilar yarchivar informaciones. Losbancos de datos, la elabo-ración de listados, las identifi-

caciones, enmarcar y etique-tar, clasificar esas informa-ciones, forma parte del proce-so que todo control lleva acabo. Por ello, el control en susentido más amplio, implicaprocesos de calculabilidad,inspección, examen y vigilan-cia, en función de unos datos,de una información recabadacon anterioridad. La finalidadde todo proceso de controlestriba en el deseo de dominaruna técnica, una persona ounos procedimientos paraanticipar los resultados y lasactividades, incluso de impedirun proceso o de forzar a quetenga lugar, un forzamiento deprocesos que supone una con-stante proyección hacia elfuturo que se quiere controlar.

Es por ello que en la cuestióndel control social, debemosante todo comprender que setrata de una gestión del losocial y lo político que está dis-

eñada en función, no sólo através de una técnica concre-ta, que es lo que la sociologíaoficial describe, sino además,para unos fines concretos: y esaquí dónde empieza la soci-ología crítica. La técnica, laconocemos ya, es la de ges-tionar informaciones para asídeterminar la dirección de losprocesos, sean económicos,científicos, políticos osociales. Elaboración de unregistro y gestión de la infor-mación en dos direcciones, unaque busca en conocimientoexhaustivo de todo lo quesucede y otra que determinacomo gestionar la informacióny que parte de esos datos va aser empleada (y de qué man-era): para fines propagandísti-cos o represivos por ejemplo.Pero los fines, questión queabordaremos en breve, quedandemasiadas veces ocultos yvelados.

En cuanto que la estrategia decontrol se lanza sobre lo social,es decir, en cuanto arranca laestrategia de control socialcomo forma de gobierno, puedendistinguirse dos líneas estratégi-cas básicas: la función instru-mental y la función simbólica.Por función instrumental com-prendemos la necesidad de iden-tificar continuamente, clasificaren grupos determinados, con elempleo de técnicas de identifi-cación y ejecución de medidasrepresivas o coercitivas cuandoresulte necesario (expulsión,castigo, neutralización, elimi-nación), para una correctagestión de lo social. Pero estavertiente de vigilancia, represiónno basta resulta suficiente paracomprender con que estrategia

nos están gobernando. No puedeolvidarse la doble vertiente delcontrol social que hemos señala-do si se desea comprender afondo el fenómeno. No puedeolvidarse, si se quiere afinar enel estudio de la cuestión, que lavertiente coercitiva sólo fun-ciona cogida de la mano de lafunción simbólica, de legiti-mación y generación de consen-so: tecnologías de generación deconsenso, regulación social dela normatividad a través demedios masivos de propaganda,estimulación y recompensa delos comportamientos normaliza-dos (y marginación de lo anóma-lo, de lo desviado, de lo poten-cialmente peligroso), generaciónde un léxico favorable al desar-rollo de las políticas represivas,generación de la imagen del ene-

migo y propuesta de seguridad,modulación de las emociones yla sensibilidad del corpus socialhacia determinadas temáticas,etc.

Esto es esencial. Si se piensa enel control social, debe pensarseen esta doble faceta, en la que larepresión siempre irá acompaña-da de propaganda, que la coer-ción siempre tiene otra caradada al gran público, que es laimagen de consenso. El gran her-mano en un mundo feliz, la manode hierro en el guante de seda.

El punto hacia le que señalantodas las teorizaciones del con-trol social, es el arreglo a unapauta normativa. No se determi-na en función de un Bien y Maldefinido a través de unateología, de un régimen decreencias. Entonces la regu-lación se hará en función de unaserie de normas, aleatorias perodeterminantes: las diversassituaciones que pueden darse enel entorno social, la gestión deaquello que no se adecua, laactuación ante la desviación conrespecto a las normas, los casos

irregulares con respecto a laspautas sociales marcadas por lapauta normativa, estableceránlos nuevos marcos que determi-nan la actuación represiva asícomo el trabajo de legitimación.Se reprime al sujeto que no sesomete a una normativa, normasque necesitan de una legiti-mación continua. Legitimacióncontinua, porque les permite serflexibles, las normativas cam-bian de un año para otro (lasleyes divinas o jurídicas no).

Así pues, los diversos mecanis-mos (“desde la violencia física ala seducción amorosa”) paralograr la sumisión, conformidado adaptación a una normativapor parte de colectivos o individ-uos forma parte de lo quepodemos reagrupar bajo la rúbri-ca control social.

Normativa, desviación, correc-ción y regulación son tres de losconceptos reinantes en estaprimera concepción del controlsocial, conceptos fuertementemarcados por una escala de val-

ores conservadora, que deja delado conceptos como los declase dominante/clase traba-jadora, plusvalía, etc. quepudieran dar una explicación delos fines del control, elementocomo vimos inseparable de lapráctica del control, también delcontrol social.

Edició especial recollida i elaborada per l’assemblea local delBerguedà de el pèsol negre.

Aviat farà un any dels desgraciats fets de Patum. El cop va ser molt gran iinesperat. Els col·lectius que dia a dia treballem per una profunda transfor-mació social al Berguedà afrontem dia a dia la nostra lluita quotidiana con-tra el patró, el polític, el clero, la policia, la reacció en general, que noaccepta la nostra presència, la nostra existència crítica, i utilitzen els mit-jans de comunicació de masses i tots els mitjans al seu abast per reafirmarel seu poder i privilegi. Però no estàvem preparats per tot allò.

Si aquells fets, per inesperats ens van portar al dol, a la tristesa, quasi a l’a-nulació, per absurds que ens semblaven, aviat vam entendre que la lluitacontinuava, més que mai. Vam entendre que les agressions no eren fruit d’unatzar, que van ser un seguit de circumstàncies que es venen sembrant ja desde fa temps al nostre poble, a la nostra comarca, i més enllà. De la impotèn-cia vam passar a la ràbia, a la protesta, a la lluita que omple la nostres videsi a la convicció que les coses han de canviar, les hem de canviar. Premsa,polítics locals i nacionals, policia ...mostraven el seu cinisme, dins el guióestablert de la mentida quotidiana que omple les seves vides, recreant-seamb el dolor i la ofensiva oportunista i criminal.

Vam plantar-nos al carrer, a la plaça, als jutjats, a comissaria, al costat detota aquella gent que com nosaltres es va sentir agredida i vexada, i tot ple-gat ens va animar a tirar endavant. De tota aquella empenta va sortir elsegüent pèsol negre i tot els que han vingut, perquè allà estàvem moltes per-sones que el construïm (una abraçada a la gent del Bages); va sorgirl’Assemblea de Joves del Berguedà i els col·lectius llibertaris vam fer un pasmés endavant.

En aquesta edició especial –ara que afrontem el primer judici per aquellsfets– l’assemblea del pèsol del Berguedà volem oferir un repàs dels fets oco-rreguts des de llavors fins ara, de la visió que hem donat i dels últims acon-teixements. Volem agrair a tota la gent que ens ha motivat en la realitzaciód’aquest exemplar (gràcies per la pasta, tenim uns patrons que no ens elsmereixem) i als que heu escrit i heu col·laborat per tal que tot això estiguial carrer. Un tastet comunicatiu per tots i totes vosaltres, pel Pep i pels com-panys i companyes d’arreu.

No ens faran creure. Guerra a l’Estat i visca l’anarquia!

Edita: Col·lectiu Pèsol Negre. El Pèsol Negreno és el portaveu de cap associació ni enti-tat. El col·lectiu Pèsol Negre és obert i can-viant i no representa a ningú, solament a qui

en forma part a cada moment. D'altra banda, com a col·lectiu només intentem assumirl'editorial i les grans línies de la publicació, la resta de textos són responsabilitat delsirresponsables dels seus autors. A qui li piqui que es rasqui.

Tancament d'aquesta edició: 21/04/2006 a les 3:00 del matí.

En aquest Pèsol Negre han participat: Pep i tu, M.,Ateneu llibertari del Berguedà, CasalPanxo, Centre d’estudis Josep Ester i Borràs, Ateneu columna terra i llibertat, Plataformaper la convivència, Pèsols negres berguedans, Parany 2015, Nosaltres, DC, Ofuska, Davidi Eva, Gbx, Barrikada, Milicianu, La pantera negre, Secció Sindical CGT-correus Manresa,Pantera negre, Els tenebres, Yoko ono, Otro, Un veí del capdamunt de la Vila, ChicoBuarque, Barrufet rundinaire, Els cunillets d’índies, Una més, António, Assamblea deJoves, Un llibertari que cada dia flipa més, Lola de Bellesguard, Uns pèsols més

Atenció: Aquesta revista la fem entre totes i tots i per això és important que ens feuarribar els vostres articles de denuncia, pensaments, poemes, etcètera. Intentem pub-licar-ho tot, tingueu paciència.

Pàgina 3-5: Divendres 28 van assassinar el nostre company i amic Pep Isanta.

Pàgina 6-7: La resposta: mobilitzacions.

Pàgina 8: La visió dels col·lectius organitzadors.· La ferida d’un poble.

Pàgina 9: Carta oberta a la Consellera Montserrat Tura.

Pàgina 10: La compareixença al parlament d’una mentidera compulsiva.· La consellera s’equivoca.

Pàgina 11: Declaracions.

Pàgina 12: Des de fora.

Pàgina 13: Per Tu, Pep.· Breus.

Pàgina 14: El sistema al descobert.

Pàgina 15: Sí, el sistema.· Sóc un radical i també un antisistema:Ah! i també un mamífer.· Poemes.

Pàgina 16-17: Poster central.

Pàgina 18: Carta a la senyora Tura.· Carta a Roser Farràs.· Breus

Pàgina 19:Violència per a nosaltres.

Pàgina 20: El pueblo, eterna alegría golpeada.· Sobre algunes associacions de veïns.

Pàgina 21: Sobre la plataforma per la convivència.

Pàgina 22: Sobre l’Ajuntament de Berga i la seva política cultural i de participació ciutadana.

Pàgina 23:Als carrers de Berga.

Pàgina 24: L’atenció psicològica als jovent afectat pels fets de Patum.· Polítics berguedans el pitjor de cada casa.

Pàgina 25: La justícia garanteix la impunitat policíaca.· Negligències arxivades.

Pàgina 26: Només soc una més.· És tan gran el fàstic que fins aquí hem arribat.

Pàgina 27: Ressenyes “gotes de silencio”

Pàgina 28: Sobre les noves ordenances.

Pàgina 29: Pressionar a la Justícia.· Judici als menors.

Pàgina 30: L’acusació popular treballa per defensar l’ajuntament.· Comprant complicitats.

Pàgina 31: Carta oberta a en Titot.

Sumari

I recorda...

wwwwww.berguedallibertari.org

pesolnegre@@hotmail.com

l dia 27 de maig, diven-dres de Patum, comcada any a la zona de lesbarraques dels col·lec-

tius culturals, polítics i/o juve-nils de Berga es feia un concertper potenciar la creació delsgrups de música locals. Enguanytocaven The Mentes (que debu-taven), Ajos Porros Band iKolumna Metralla.

Tal i com s'havia acordat ambl'Ajuntament de Berga (que vafacilitar l'escenari) el concert vacomençar força d'hora per talque a les 02.30 h hagués finalit-zat. Malgrat els retards propisd'aquests actes, divendres anavamés ràpid que les millors previ-sions. Cap a quarts d'una apro-ximadament va començar atocar Kolumna Metralla, el darrergrup programat. El concert eramolt tranquil i tot i que anavaarribant gent, el gruix del públics'esperava que arribés cap alfinal del concert.

Cap a les 22 h (segons vanassenyalar uns joves testimonisen una de les assemblees ober-tes del jovent berguedà) un grupde joves va començar a provocaraldarulls al Passeig de laIndústria on hi havia la fira. Vanagredir, almenys, dues perso-nes: un noi d'Avià a qui vandonar dos cops de puny i unaltre noi que va fugir cap a laplaça Viladomat. Segons testi-monis presencials, aleshores,algun vianant ja va avisar elsMossos d'Esquadra.

Aquest grup de joves va seguiractuant i cap a les 12 h es va diri-gir a la zona de les barraques onhi havia el concert (a partir d'a-quí els testimonis directes escompten per desenes i cente-nes). De seguida que van arribarja van agredir de manera total-ment gratuïta i absurda a uncompany de Manresa el qualsense ganes de seguir la festa vamarxar minuts després cap acasa seva. Els agressors tambévan marxar durant uns minuts,però cap a les 00.15 h van tornaren major nombre i es vancomençar a passejar pel mig iper fora del concert i la zona debarraques, com si busquessinalgú. A partir d'aquests

moments algunes persones deles barraques van començar avigilar què feien aquell grup degent i si hi havia Mossos pelsvoltants com habitualment(dimecres i dijous per exemple),però no hi havia cap efectiu delMossos visible.

Al cap d'uns minuts d'estar vol-tant, alguns dels nanos van fervisibles navalles i cinturons.Seguien entrant i sortint de lazona de barraques ara amb acti-tud clarament amenaçadora.Aleshores ja volien brega ambqui fos. Davant l'exhibició d'ar-mes blanques varies personesvan trucar als Mossos, ja que allàno hi havia cap cotxe ni furgonavisible (al contrari que els dosdies anteriors i que la resta dePatums). Les trucades demanant

auxili no van servir de res.Devien ser les 00:30 h aproxi-madament. Es van passejar demanera intimidatoria més devint minuts. En aquest espai detemps es va trucar diversesvegades al mossos i malgrat elque diu la senyora Tura, per allàno vam veure passar cap mossoni en cotxe ni a peu, a part delssecretes, que va dir en Fornasque hi eren, però, en tot cas, nosabem què feien.

De sobte algú dels agressors vadir: "Estan allí. Vamos a pillarlos"i es van dirigir a les personesque havia fora de la barra delCentre d'Estudis Josep EsterBorràs i també per darrera de laseva barraca. Van ferir una per-sona. Alguns ferits van fugir capal Caprabo i van ser perseguitsper alguns dels agressors, quetot seguit van dirigir-se cap adarrera de l'escenari on estavatocant Kolumna Metralla. Al'alçada del Bar Cati (on habitual-ment passen les hores elsMossos) els joves violents vanagredir quatre persones més,entre elles hi havia el companyPep Isanta. Van tirar-se sobred'ell i el van apunyalar. Amb l'a-juda d'un amic es va poder esca-par direcció al carrer MansoSolà. Mentre fugia va poder dir:"atureu-los que m'han apunya-lat!".

Va ser aleshores quan van arri-bar els Mossos d'Esquadra: mésde mitja hora després de la pri-mera agressió. Ben bé vintminuts després que els agres-sors exhibíssin les navalles i quees donés avís al cos policial,quan els agressors ja havienassassinat el nostre amic, havienferit greument amb arma blancaun altre company i una tercerapersona de Sabadell, i havienagredit a nombroses personespresents al concert. De fet elsMossos no es van ni aturar, peròal sentir les sirenes els assassinsvan marxar corrents. Al cap, arasí, de pocs minuts, arriben defi-nitivament els Mossos i l'am-bulància. Passaven pocs minutsde la una de la matinada.

Els Mossos van detenir algunsdels agressors, però en serrequerits pels testimonis per talque detinguessin altres agres-sors que marxaven, els Mossosvan fer cas omís i fins i tot res-ponien de mala manera, totdient que si tenien res a dir quefessin una denúncia.

La gent encara corria desconcer-tada i les informacions són con-fuses. Els col·lectius van tancarles barraques amb l'ajuda demolts dels espectadors i en pocsminuts restà tot tancat.

Alguns dels presents ens assa-

bentem que un company del'Espunyola es ferit i poc desprésens diuen que l'Isanta tambéestà ferit. Dos o tres minuts des-prés de saber que també hanferit l'Isanta, quan s'estan aca-bant de lligar els barrils de cer-vesa, una trucada des del'Hospital Sant Bernabé ens diuque el nostre amic és mort. Vanpassar molts minuts, potser unquart d'hora o més fins que vampoder ser conscients de la notí-cia que ens acabaven de donar.Els rostres paralitzats dels com-panys ens espantaven. Ningú nos'ho volia creure. Vint minutsdesprés de la notícia, encaraamb l'esperança que no fos veri-tat, pujàvem cap a l'hospital inomés arribar els plors delscompanys que ja hi eren ensconfirmaven allò que feia estonaens resistíem a creure. Va ser undels pitjors moments de la nos-tra vida. Una estona horrible,només trencada per la barroerapresència de l'alcalde i la policialocal, que s'havien desplaçat perfer el "paperot" (quina vergonya).La gent li va exigir que s'aturésla Patum i alguns li van cridarque en comptes d'anar protegitamb els "urbanos" que potserestaria bé que detinguessin elsagressors que estaven fent unacervesa a un conegut bar de laciutat.

La gent va anar marxant pro-gressivament de l'hospital,havent convocat ja una concen-tració per l'endemà a les 12 a laplaça de sant Pere i una assem-blea posterior a l'AteneuColumna Terra i Llibertat. Pocsvan dormir i ningú no es vapoder despertar del mal soncol·lectiu que va començaraquella nit i que encara dura.

però per què?

La veritat és que l'agressió i l'as-sassinat que vam patir durant elconcert de divendres de Patumno tenia cap sentit. I aquestaabsurditat no fa res més queaugmentar el nostre dolor, elnostre desconcert i la nostraimpotència. No hi havia capmòbil polític, malgrat les afirma-cions d'alguns mitjans, ni capenfrontament de bandes ni caprevenja o enfrontament perso-nal. Tampoc cap enfrontamententre berguedans de naixement

El divendres 28 van assassinar elnostre company i amic Pep Isanta

EBergaPep i tu

extrets del Pèsol Negre núm. 22

3

Va ser aleshoresquan van arribar elsMossos d'Esquadra:més de mitja horadesprés de la primeraagressió. Ben bé vintminuts després que elsagressors exhibíssinles navalles i que esdonés avís al cos poli-cial, quan els agres-sors ja havien assassi-nat el nostre amic.

fets simplista i falsa, basada enla combinació de drogues,jovent, independentisme, espan-yolisme, joves antisistema, etcè-tera.

Però les manipulacions mésgrosses han estat sens dubte lespolítiques. Les de la senyoraTura són miserables però lògi-ques ja que volia tapar qualsevoldels raonables dubtes que hi haentorn l'actuació dels mossosd'esquadra. Al seu servei ha tin-gut gairebé tots els mitjans, delsque destaquem per la seva servi-tud: El Periodico de Catalunya,La Com Ràdio, Catalunya Radio,TV3 i altres.

CIU i PP han fet el paperot fentuna pregunta al Parlament,només per desgastar, ja que noels importa el tema i si gover-nessin farien el mateix. Ja sesap: la porca política. També haestat manipulat el tema en unprimer moment per alguns diri-gents nacionals de partits polí-tics com ERC, tot explotant laidea d'enfrontament entre cata-lanistes i espanyolistes. El colofóés que al Parlament, durant lacompareixença de la Tura, vantornar a demostrar molt pocaindependència i molt poca quali-tat humana. Cal dir però, que lasecció comarcal del Berguedàd'ERC en tot moment s'ha mos-trat respectuosa amb les vícti-mes i fins i tot ha emès un comu-nicat criticant la barroera com-pareixença de la senyora Tura.

Per més desgràcia la mort delnostre amic ha volgut ser mani-pulada també per alguns grupsindependentistes no bergue-dans, com el Moviment deDefensa de la Terra (MDT), totbuscant màrtirs de manera mise-rable. Els independentistes deBerga com la resta de joves i notan joves de la ciutat i la comar-ca i al marge de la ideologia decada un, s'han comportat d'unamanera exemplar.

Totes aquestes manipulacions imés, passant per sobre del dolordels familiars, els amics i elscompanys. Ha estat fastigós.

I els mossos, on éren?

No ho sabem. El que sí quesabem i sap tothom que aquellanit va estar al concert, és que nohi havia cap efectiu visible d'a-quest cos. La senyor Tura sim-plement menteix en afirmar quehi havia un cotxe patrulla al llocdels fets i que no els van avisar.I les seves mentides, que són pertapar-se les vergonyes i tapar-lesals seus Mossos, ens fan moltmal perquè són un insult a laveritat que van veure els ulls de

tants i tants berguedans, perquèno parlem de política com volenfer ells, sinó de fets i de la mortd'una persona a la qual estimà-vem molt.

Dimecres van passar variesvegades voltant la zona debarraques una caravana formadaper tres tot terrenys i dos furgo-nes de Mossos. A més van estarvisibles durant la major part dela nit. Dijous fou el mateix (percert, ningú, que nosaltres sapi-guem, no va tirar res als Mossos

ni els va insultar tal i com afirmala reina de les mentides de laGeneralitat).

Divendres en canvi no hi eren, ono eren visibles. Divendres, elconcert era l'únic acte de Berga isi bé es cert que no cal que esti-guin allà al mig, ja que la gents'emborratxa i en aquest país elsuniformes no són ben vistos, nocosta res tenir-los a trentametres, com fan habitualmentcada Patum, de manera quepoden fer la seva feina senseprovocar conflictes inútils ambpersones que puguin anar begu-

des o com altres anys provocanta la gent en arrencar pancartes idemés. Però sembla que diven-dres tenien molta feina...

El més greu és que, segons MarcFornas, cap de l'àrea bàsica delsMossos d'Esquadra de Berga, alconcert hi havia dos secretes.Aquesta afirmació feta al Canal 4va ser posteriorment rectificada.Quin cap tenim oi? Potser és quenomés pensa en l'ascens promèsque l'ha de dur lluny de Berga?Tant és. Ara diuen, després d'ha-

ver rectificat i canviat de versióvaries vegades, que hi havia dossecretes però que en aquellmoment (50 minuts) no hi erenperquè havien anat a sopar o acagar o alguna altra cosa.Nosaltres ens ho creiem perquèens ho diuen i perquè seriaincreïble que haguessin estatpresents i sense fer absoluta-ment res, ni tant sols avisar aningú durant els 20 o 30 minutsen que els assassins es van pas-sejar amb navalles pel concert;oi?

D'acord, no hi eren perquè eraun concert tranquil i estavencontrolant el transit i els secre-tes estaven fent un bocata de 50minuts. Però, ¿i perquè no vanatendre les trucades que dema-naven auxili? Sabem que sónmoltes les persones que ens handit que van trucar als Mossos, icom a mínim hem pogut saberde fonts molt fiables que van servàries: una trucada feta per unade les víctimes i que simplementno va ser atesa, altres trucadesde testimonis berguedans que síque van ser ateses. A part tambévan trucar persones de Manresa

i altes espectadors. Davant d'a-questes informacions elsMossos en un primer momentvan negar que ningú hagués tru-cat. Però davant l'evidència, aradiuen que sí, però que no vanentendre el que els hi deien (pot-ser que algú els ensenyi català) ique quan hi van anar (abans delsapunyalaments) ningú els va dirque aturessin el cotxe. En aixòcal respondre clarament: és falsque cap cotxe de Mossos passéspel concert (00:42 h) com ellsdiuen i si ho van fer no sabem

per on van passar, ja que per allàningú els va veure, i si haguessinpassat sens dubte que elshaguéssim aturat ja que feiaestona que se'ls estava trucant.

Si encara voleu quedar mésesgarrifats de l'actuació delsMossos heu de saber que van ferel control d'alcoholèmia a perso-nes que havien estat víctimesd'agressions amb arma blancaabans de ser atesos pel personalsanitari i quan es dirigien a l'hos-pital. Ells ho neguen i diuen quevan fer servir el dispositiu decontrol d'alcoholèmia per no dei-xar marxar els agressors. Aixòés fals: hi ha testimonis que afir-men que se'ls va fer l'esmentatcontrol. I els Mossos que elfeien, quan se'ls deia que els dei-xessin passar que acabaven deser víctimes d'una agressió, notenien ni idea de que els parla-ven.

Si encara en voleu més, heu detenir en compte que algunes deles persones que participaren enles rodes de reconeixement delsagressors es veieren les cares ala mateixa comissaria. Amb això

(que ha passat amb 4 persones)s'estaven passant pel forro elprocediment legal de seguretatpersonal per aquestes persones.

I si encara us voleu indignar méscal que sabeu que el dia abansde l'agressió que va costar lavida a en Pep, una de les perso-nes que ha entrat a presó provi-sional acusat d'intent d'homicidi,havia estat ja detinguda en unbar de Berga. De la mateixamanera que tenia una ordre derecerca i captura del Jutjat deCadis. Ah! i no oblidem que elsprimers dies de Patum ja havienagredit brutalment al companyPau i que divendres aquestacolla ja corria feia hores, com amínim des de les 22 h, fentdiverses agressions.

Si no voleu mossos ara nous queixeu!

Aquesta frase no ha estat pro-nunciada només per personesde poques llums que desconei-xen el funcionament d'unademocràcia liberal representati-va, tampoc ha estat dita nomésper gent que odia als col·lectiusque organitzaven el concert ique no li importa una merda lamort del Pep. No. També haestat dita, i de fet ha estat intro-duïda en el debat posterior a lamort del nostre amic, perl'Administració, concretamentper la senyora Tura. Però, ¿perquè? Si aquest argument és estú-pid! Qualsevol sap que per moltque no estiguis d'acord amb leslleis t'afecten igualment! Aquestargument és demagògic i ridícul,¿per què l'han fet servir? Doncs,per intentar marejar la perdiu idistreure l'opinió pública, perpoder ocultar les moltíssimesirregularitats que els Mossosd'Esquadra van cometre aquellafatídica nit. Perquè mai ens handemanat si els volem o no, sim-plement estan allà, perquè nique no els volguéssim estarienobligats a fer la seva feina igual ien cap cas aquest hipotèticrebuig no justificaria la negaciód'auxili que aquests funcionarisde l'estat van protagonitzar. I ésque això es gravíssim, ja que sino hagués hagut aquesta deixa-desa en el compliment dels seusdeures el nostre amic potser araseria viu.

El pitjor de tot és que sense capmena de vergonya la senyoraTura i els seus lacais policials imediàtics volen fer de les vícti-mes culpables. Si per això hande mentir ho fan sense capmena de pudor ni remordiment,arribant a una mesquinesaincreïble. Però la Tura nomésconvencerà a qui vulgui ser con-vençut, ja que als centenars de

extrets del Pèsol Negre núm. 22

4

Milers de persones van concentrar-se dia i nit davant de lacaserna dels mossos de Berga exigint justícia.

Si encara voleuquedar més esgarri-fats de l'actuació delsMossos heu de saberque van fer el controld'alcoholèmia a per-sones que havien estatvíctimes d'agressionsamb arma blancaabans de ser atesospel personal sanitari iquan es dirigien al'hospital

testimonis que érem allà aquellanit no ens pot enganyar, ni a lagran majoria de Berga, que no éstant estúpida per creure menti-des tant grolleres com les ques'han arribat a dir.

Vergonyós

L'espectacle que estan donantpolítics catalans, els diferentscàrrecs dels Mossos d'Esquadra,una gran part dels mitjans decomunicació i alguns movimentspolítics és realment patètic, demal gust i insultant. En desta-quem algunes actuacions de:Montserrat Tura, MiquelEsquius, Marc Fornas i elPeriódico de Catalunya. Peròtambé hauríem pogut posar al'Artur Mas i als polítics localsque han fet "la puta i la ramone-ta", i a la super Roser Farràs iuna llarga colla de periodistes,cronistes oficials del govern idels partits i per desgràcia, unllarg etcètera.

La compareixença de la senyora Tura i els mitjans

de comunicació

La compareixença de la senyoraTura va ser vergonyosa. Va expli-car amb molts minuts i segons lasuposada actuació dels Mossos.Els minuts i segons enganyarana qui vulgui ser enganyat ja queals qui érem allà aquella nit noens pot enganyar ningú. A part,la senyora Tura va demostrarunes grans dots de demagògiatot barrejant actes certs i altresfalsos de suposades il·legalitatscomeses per suposats grupsanarquistes i independentistesde la comarca. Es va treure de lamàniga com a anècdota diverti-da un reguitzell d'organitzacionssocials i "malèfiques" inexistentsa la ciutat. El seu atreviment vaarribar al grau de qüestionardirectament la democràcia enplantejar com una anormalitat lallibertat de pensament i l'asso-ciacionisme de la comarca delBerguedà. Va semblar ben béque a la Tura la democràcia livingués molt gran, cosa curiosaen una persona que s'omple laboca, constantment, de la sevasuposada lluita per la democrà-cia i contra el franquisme.L'afany desmesurat de volertapar als Mossos i la demagògiaper acusar (amb falsedats quanva caldre) a les associacions mésactives de la ciutat va ser superatper la mesquinesa que aquestasenyora va tenir en acusar elsamics de l'Isanta de ser culpa-bles de la seva mort. Era comacusar-lo a ell mateix. Va fer fàs-tic. En voler culpabilitzar elsorganitzadors del concert vatirar merda sobre l'Ajuntamentde Berga ja que els organitza-

dors tenien tot legalitzat segonsles exigències del consistori.Però el deliri de la senyora Turano tenia final. Per acabar unaintervenció plena de mentides,mitges veritats intencionades, laTura va fer una demostració decinísme increïble fent un cant ala veritat, tot dient que els con-flictes no es podien solucionaramb mentides. Té raó i ella hamentit com una veritable cam-piona.

L'endemà de la barroera inter-venció de la senyora Tura, lamajoria dels mitjans, sense capmena de criteri, ni independèn-cia ni esperit crític, tancavenfiles entorn la senyora conselle-ra. El Periodico sabem que éssocialista i que ara és el fullparroquial del govern però quefins i tot el Barril es mostrés tantobedient ens va sobtar. Dels mit-jans públics també era d'espe-rar. Són molt pocs els mitjans quehagin fet una feina mínimamentdecent. Regió7 ha fet un esforçper apropar-se a la realitat demanera força independent. Peròcal destacar la feina d'algunsmitjans (no tots ho han fet mala-ment), pel que fa a la premsa ElPunt ha fet veritable periodismei a més s'ha posicionat de mane-ra realment independent ambuna línia editorial exemplar(Destaquem la magnífica edito-rial del dia 10 de juny). Pel que faals webs destaquem vilaweb,bergueda.org, berguedalliberta-ri.org i malgrat les intoxicacions,barcelona.indymedia.org.

El rebuig dels mossos aBerga

El rebuig de la policia autonòmi-ca a Berga és fruit única i exclu-sivament de la seva actuació. Éssimplement fruit del que ells hansembrant reiteradament i sobra-dament des del dia que van arri-bar aquí. No és una qüestió ide-ològica ja que una majoria deberguedans estan descontents

amb la seva actuació i demoment la majoria de bergue-dans no són anarquistes. La genta Berga actualment té més malrecord dels Mossos d'Esquadraque de la Guàrdia Civil i això ésun fet. La gent no té mania alsMossos per l'acció dels supera-narquistes berguedans, no sen-yor, els té mania perquè s'hohan guanyat a base dels seus rei-terats abusos d'autoritat i aixòsenyora Tura són FETS, FETS isolament FETS i els berguedansho tenim molt clar.

Fets, fets i només fets.Alguns abusos d’autoritat

recollits al Pèsol Negre

· Núm. 2 Gener-febrer de2001. "El perquè de tot ple-gat". Els mossos apallisen un noien un portal i provoca una res-posta en forma de llançamentd'un coctel molotov que no vaarribar a esclatar. · Núm. 2. Gener-febrer de2001. "+ policia?". Crítica a lacreació del cos de transit delsmossos i denuncia de varis fets:4 joves detinguts i empresonatssense motiu. Detenció i apallisa-ment d'un indepe a la "volta aEspanya" a Castellar de N'hug.Detenció agressiva i violentad'un jove imputant-li les destros-ses d'una ETT. Extorsió i interro-gatori d'uns joves arran d'unespintades. Retards en l'apariciódels mossos quan es produeixenagressions gratuïtes.· Núm. 2. Gener-febrer de2001. "Increïble però cert". Elsmossos, cridats per uns com-panys afectats en uns aldarullsarriben amb prepotència i regis-tren a aquests mateixos nois iels hi diuen de declarar els fetsvoluntàriament a la comissaria.Un cop allà llarga espera decla-ració un per un i posterior deten-ció per escàndol pùblic i lesions,amb registre de cos nú i inspec-cións anals previes al tancamental calabos. 15 h. de detencióamb maltracte amb el menjar i elbeure. Després identificació poli-cial -empremptes i fitxa - i porta-da davant del jutge enmanillats,declaració de 5 minuts i al carreramb càrrecs.· Núm. 2. Gener-febrer de2001. "Els mossos d'esquadra,una policia com cal". Reflexiósobre la nova policia i descripcióde nou dels fets de les notíciesanteriors.· Núm. 4. Maig de 2001."Prou repressió policíaca alBerguedà". Descripció dels fetsocurreguts a uns nois que varenser detinguts i portats a comis-saria després d'un escurcollhumiliant i posterior trobadad'un esprai al cotxe d'un dells.Els acusen d'haver fet unes pin-tades i son detinguts més de 16

h.· Núm. 9. Febrer-març de2002. "Sospechosos habituales".Descripció d'un registre humi-liant i prepotent d'un noi quantornava a casa seva de nit. Uncotxe policial s'atura a la sevaalçada i mirant d'entxampar-loamb drogues. No en té cap. Larabia dels mossos s'incrementaamb aquest fet i l'identificacióencara es torna més violentaamb registre humiliant pel noi.S'excusen dient-li que última-ment hi han hagut robatoris albarri i els veïs els truquen moltsovint. El noi viu al barri i no tecap noticia de robatoris… Totplegat, inseguretat al barri acausa dels mossos.· Núm. 11. Juny-juliol de2002. "Robatori amb força aPatum". Una pancarta es robadaper un nombrós grup de mossosa les barraques de Patumal·legant que contenia una fraseofensiva cap a ells. Se l'emporteni amenacen verbalment als com-panys que intenten recuperar-la.· Núm. 12. Agost-setem-bre de 2002. "Més repressió".Uns grup de nois i noies que pre-nen tranquilament el got a lafresca de la plaça de Sant Pereson vigilats per una parella desecretes. De cop apareixen doscotxes de mossos i els secretes iels altres mossos practiquenregistres i identificacións humi-liants i sense sentit a tothom.Mitja hora després d'un registrea un noi, el tornen a identificar ies treuen de la mánega una bos-seta amb marihuana que un delssecretes l'imputa al noi. El noiinsisteix que ell no tenia res aamagar i que la bosseta no eraseva. Els mossos l'amenacen iintenten que inculpi a algún altrecompany amb l'amenaça dedenunciar-lo a ell si no ho fà. · Núm. 13. Gener-febrerde 2003. "El moviment anarquis-ta en el punt de mira de la poli-cia". Durant mes de gener de2003 i arrel del diferents abusosd'autoritat comesos pels Mossosd'Esquadra a Berga des de laseva implantació efectiva a laciutat, es fan unes JornadesAntirepressives a la ciutat. Elsactes inclouen una xerrada ambun advocat que va ser molt con-correguda, l'edició d'un dossier iuna concentració de protesta ala plaça del Forn que va acabarsent una manifestació fins a laplaça de Sant Pere amb una par-ticipació de poc més de cent per-sones.· Núm. 19. desembre2004-gener 2005. "Abusos depoder i mentides dels Mossosd'Esquadra a Berga". La matina-da de dissabte 6 de novembre adiumenge 7, pels carrers deBerga (bàsicament a la RondaMoreta) és va viure una actuació

d'un nombros grups de Mossosd'Esquadra extremadament vio-lenta i indiscrimindada cap alsciutadans que es trobaven a lavia pública. Aquesta actuaciórepresentava un abús d'autoritatextraordinari inquestinoble icentenars de persones en forentestimoni. Arrel d'aquest abúsd'autoritat es van presentar tresdenúncies per lesions, tres quei-xes al síndic de greuges i va serdetingut arbritàriament un noi.Dissabte 13 de novembre unes1.000 persones sortíen al carrerde Berga per protestar contral'esmentat abús d'autoritat. Lasetmana següent era detingutun noi de manera arbritària, acasa seva, com en altres temps.Dissabte 20 de novembre unes200 persones tornaven a mani-festar-se per mostrar el rebuig ales noves detencions. El judicicontra els Mossos d'Esquadraencara s'ha de celebrar.

I a partir d’ara què?

A partir d'ara res. Han mort elnostre amic i company i això resno ho pot canviar. D'una banda,hi haurà vàries acusacions parti-culars (família, col·lectius queorganitzaven el concert,Plataformes, Ajuntament...),també es denunciaran les moltesirregularitats comeses pelsMossos d'Esquadra. Més enllàd'això, a Berga portaran mésMossos, tot i que no en fan faltamés, simplement cal que facin laseva feina ni més ni menys: niabusos d'autoritat ni negaciód'auxili. Malgrat tot, estem con-vençuts que no es "depurarà"cap responsabilitat i que ambtota seguretat es taparan les ver-gonyes entre ells, amb l'ajuda depolítics i jutges (i es que sí, dub-tem de la famosa separació delstres poders). Els polítics deBerga que mai han volgut saberres dels abusos d'autoritat ni dela gestió de conflictes a la ciutat,ara faran programes i comis-sions d'aquelles que es fan pertal que res no canviï però quesembli que sí, de manera quepugin seguir vivint del cuento.Finalment les entitats que ess'autogestionen a través de lesbarraques de Patum hauran d'es-pavilar-se econòmicament demanera molt seriosa per podersobreviure i lluitar molt per evi-tar els esforços de la Tura i lesforces vives locals per mirar quedesapareguin. A més, quan esfaci qualsevol altre acte caldràque comptin amb servei d'ordrepropi per evitar de manera efec-tiva qualsevol agressió vinguid'on vingui i per tal de no depen-dre de la ineptitud o mala fedemostrada pels cossos deseguretat de l'estat.

extrets del Pèsol Negre núm. 22

5

L'espectacle que es-tan donant políticscatalans, els diferentscàrrecs dels Mossosd'Esquadra, una granpart dels mitjans decomunicació i algunsmoviments polítics ésrealment patètic, demal gust i insultant. Endestaquem algunesactuacions de: Montserrat Tura, Mi-quel Esquius, MarcFornas i el Periódico deCatalunya.

l dissabte de Patum, aBerga el dolor era per-tot. I el poble de Berga

va escampar una crida espontà-nia que s'escampava per lesconverses i pels mòbils: a lesdotze concentració a la plaça. Iel poble de Berga va respondre.Un miler de berguedans detotes les edats i ideologiesomplien la plaça, on el silencifou el crit unànime d'un pobleintel·ligent, el berguedà, querebutja tota mena de violènciagratuïta. Com ho va fer massiva-ment el novembre passat davantla violència gratuïta delsMossos, el poble berguedà sortía protestar per aquests actesviolents i gratuïts que van tenirun desenllaç fatal. I recordentambé la passivitat dels Mossos,que si mesos enrera es delecta-ven apallissant els ciutadans deBerga sense motiu, el divendresde Patum, amb la seva ino-perància, van permetre que ungrup violent i armat es passejésimpunement per tota la ciutat iacabéssin ferint diverses perso-nes i assassinant al Pep. Bergaestava trista, dolguda, enrabia-da, estafada. Tot això removiales entranyes i els cors dels con-gregats a la plaça. I a les sis dela tarda, de nou una cridaespontània omplia la plaça, araamb més gent encara; i de nouel silenci. Un silenci tens, emo-tiu, trist, dolgut, enfadat, enso-rrat. La plaça estava a vessar,com si d'una Patum es tractés;tot el poble feia pinya i bategavai sentia al mateix ritme, i tots elsberguedans eren un, i tota laràbia i la tristesa es despreniade cada mirada, de cada gest. Iels berguedans sentiren quealmenys no estaven sols; que elpoble era un en el seu plany. I esllegí un manifest denunciant elsactes violents així com la ino-perància policial. Un manifestque no es va poder llegir permegafonia perquè l'Ajuntamentno ho va permetre. La plaça s'a-nava omplint de pancartesrecordant-lo. "Ens has ensenyatque compartir és viure" acabavael manifest, mentre podíem lle-gir en una pancarta: "Isanta, mait'oblidarem". El dol s'estenia perla ciutat; els col·lectius des-muntaven les barraques; esfeien pancartes; alguns bars icomerços tancaven; es decreta-ven tres dies de dol, les bande-res onejarien a mitja asta ambun crespó negre; es suspenien

tots els actes de la jornada ensenyal de dol; es creava unaPlataforma en assamblea... .

La Patum de Lluïment de diu-menge fou més seguida quemai. Ja des de quarts d'onze hihavia gent concentrada. A laplaça tot eren cares llargues; elsactes de Patum del diumenge secelebrarien, però els cors ber-guedans seguien de dol. I si noera prou evident que la Patum lafa el poble i n'és expressió,aquesta Patum de Lluïment foul'expressió clara de l'estat d'à-nim dels berguedans.

Precediren els salts de Patum lasortida de les autoritats -ambMaragall i el Conseller deJustícia Josep Maria Vallès- del'església, per anar a acomodar-se al balcó de l'Ajuntament;només van endur-se xiulets icrits de desaprovació. En canvi,se'ls va acostar un grup de ber-guedans amb una pancarta prouexplícita que deia Mossos, ¿onéreu? i van mostrar la pancarta a

tota la plaça, rebuda per tothomamb aplaudiments desenfre-nats. La tensió era a l'aire, i elpropi Maragall n'era conscient;no sabia on amagar-se. La pan-carta amb el lema Mossos ¿onéreu? -un clam que ha fet fortu-na- es va penjar a la barana; alsbalcons hi havia també pancar-tes, moltes d'elles en record delJosep Maria Isanta. Cada copque sortia algú al balcó per pen-jar-ne una els presents mostra-ven el seu suport aplaudint-los.La Patum començà, però fouuna Patum muda, desconcerta-da, trista, melancòlica. La músi-ca sonava, més trista que mai,emmandrida, per complir; ningúsaltava, ni cridava, ni picava demans. La Patum, festa de la dis-bauxa, aquest diumenge fou,per contra, escenificació d'undol col·lectiu. Per tots elsracons de la plaça els senti-ments eren a flor de pell, i lesllàgrimes es contenien amb méso menys destresa. Fins i tot lesguites, enlloc de córrer esperei-tades per la plaça, es van afegira les denúncies populars acos-tant-se a la pancarta de Mossos¿on éreu? movent el cap aquí iallà. I l'àliga, que saludà la plaçaenlloc de saludar les autoritats,també es va posar al costat delpoble. I amb cadascun d'aquestsactes de les comparses, elpúblic aplaudia fervorós, i elpoble i la Patum s'unien mésque mai. I va arribar l'hora deldarrer salt, el de Nans Nous, la

comparsa de l'Isanta. I sortí albell mig de la plaça aquell capde Nan al que l'Isanta haviadonat vida, junt amb el seu ves-tit. El silenci fou absolut durantgairebé deu minuts i acabà ambun sentit aplaudiment. Totseguit es llegí un comunicat dela comparsa dels Nans Nous;unes paraules molt boniquesque van arrencar més d'una llà-grima i van deixar més d'un corencongit.

La plaça es va anar buidant,però part de la gent volia veureels polítics presents i van seguiresperant. En Maragall no vavoler fer declaracions i va mar-xar qüasi corrent; en canvi,Vallès sí que ens va oferir, cínici sense cap mena de respecte,una presó a la plaça de SantPere. Els polítics, és clar, vanmarxar acompanyats d'unamerescuda escridassada.

A les quatre de la tarda escomençava una recollida de fir-mes a la plaça de Sant Pere, pertal de prorrogar el màxim possi-ble la detenció dels agressors.Al llarg del dia i fins a les tres dela matinada, una colla de gentmolt entregada es va moure peraconseguir firmes i en menys de12 hores, el poble de Berga,totalment entregat, va aconse-guir nou mil firmes; una xifraimpressionant en tant poctemps i en un poble de nomésquinze mil habitants. És una

dada prou clara de com estavenles coses el diumenge a Berga.Aquell vespre sortia un comuni-cat de les entitats juvenils acla-rint els fets, ja que les personesque ho van viure veien com esdistorsionava tot des dels mit-jans de comunicació; el mateixvespre es convocava el poble deBerga a concentrar-se davantdels jutjats dilluns al matí devuit a dues. I arribà el dilluns i espresentaren les signatures alsjutjats, acordonats des de pri-mera hora del matí per cente-nars de persones. Es van penjarpancartes, entre elles la que espreguntava on eren els Mossosdurant l'assassinat. Els ànimsestaven encesos. A dos quartsde quatre de la tarda hi havial'enterrament, on van assistirdues mil persones, que vanomplir de gom a gom l'esglésiai la plaça. Foren les hores dedinar i de l'enterrament les quemés gent van allunyar dels jut-jats. Però tanmateix alguns enshi vem quedar, conscients quees podia aprofitar aquesta esto-na per portar els detinguts adeclarar. També va ser enaquesta estona, cap a les dues,que una parella de Mossos vaintentar arrancar la pancarta deMossos ¿on éreu?, que estava alportal gran dels jutjats. Tota lagent va córrer per evitar que esretirés la pancarta. Un delsMossos deia que s'havia de treu-re perquè per allà havia d'entrarel furgó amb els detinguts, però

La resposta: mobilitzacions

EViladaM.

extrets del Pèsol Negre núm. 22

6

Decenes de policies antidistubis custudiaren els assassins a la comissaria de Berga .

Fins i tot les guites,enlloc de córrer espe-reitades per la plaça,es van afegir a lesdenúncies popularsacostant-se a la pan-carta de Mossos ¿onéreu? movent el capaquí i allà

se'ls contestà que entréssin apeu per la porta principal comtothom, i que els hi volíemveure la cara. Finalment, elsMossos van haver de desisitir.Per contra, es va penjar la pan-carta un poc més amunt perquèes veiés ben bé, i la gent ho vaaplaudir. Tot el dia, la poblacióberguedana va mostrar el seusuport a la família Isanta-Casellas; el seu rebuig a l'agres-sió i la crítica a l'actuació poli-cial. Com en els dies anteriors,la ràbia, la por, el dol, tot unseguit de sensacions i senti-ments van fermentar en cadas-cun dels presents a la concen-tració, que va tenir momentstensos com l'esmentat.

Cap a les cinc de la tarda, elspresents a l'enterrament vanarribar massivament davant delsjutjats. Va ser el moment demàxima afluència, amb lapresència d'unes dues mil per-sones. Al llarg del dia vem veureallà un munt de gent: els pro-fessors de l'institut; aquellscompanys de classe que feiaanys que no véiem; els treballa-dors del Mercadona que acaba-ven de sortir de treballar ivenien encara amb l'uniforme;coneguts que mai hauríem ima-ginat veure en una manifestacióo concentració; etc. Tota Bergaes va volcar en aquesta concen-tració. Ningú volia que se'nsriféssin, i davant la possibilitatque entréssin per una petitaporta secundària, es va optarper sellar-la amb silicona i unacadena. L'evidència de la malaactuació dels Mossos els va ferel centre de les crítiques enaquelles hores d'interminableespera. Tot seguit van sortirdels jutjats la família Isanta-Casellas, i des d'una obra pròxi-ma les càmeres de televisió elsvan filmar. Tothom va passardels aplaudiments en suport dela família als xiulets i escridas-sades contra els mitjans decomunicació que, apart demanipular els fets n'estaven fentun espectacle. Així ho denunciaun comunicat que la família vatreure el mateix dia més tard,on ens confirmen que el primertinent d'alcalde de Berga JosepXoy s'havia compromès a man-tenir la premsa allunyada de lafamília i de l'enterrament. Iaquest compromís es va tren-car: tant als jutjats com a l'ente-rrament hi havia càmeres. Elcomunicat denuncia "la transfor-mació d'un acte tràgic (ques'hauria d'haver celebrat en lamés estricta intimitat) en unlamentable espectacle mediàtic,que ha vulnerat el dret fona-mental a la intimitat, tant la dela família com la dels assistentsa la cerimònia". Ni polítics, ni

Mossos ni mitjans de comunica-ció no estaven a l'alçada del ques'espera d'ells; aquesta era lasensació que tenien els cente-nars de berguedans concentratsallí. Algun cop va intentar entraralgun furgó, entre xiulets i crits,i cops al furgó; la pressió era talque la jutgessa va veure que eraimpossible portar els detingutsa declarar als jutjats. Així, men-tre erem davant els jutjats,entorn la comissaria delsMossos es creava un cordó poli-cial de seguretat sense quenosaltres ho sospitéssim. Va sercap a les set que ens vem assa-bentar que al final era la jutges-sa la que havia anat a prendredeclaració als detinguts aComissaria mateix. Llavors laconcentració es va anar des-plaçant cap a davant de laComissaria dels Mossosd'Esquadra, on un miler de per-sones van continuar fent pres-sió. Hi havia molts nervis, moltatensió; les valles de proteccióvan anar per terra en algunaocasió, i els crits contra elsagressors i els Mossos (a qui esculpa de la tragèdia per acció iomissió, respectivament) vanseguir. La mateixa pressiópopular que tant s'ha fet sentiraquests dies va aconseguir quel'Ajuntament es presentés com aacusació popular i perjudicat, elque s'aprofita des del'Ajuntament per millorar una

mica la seva imatge. Aquellamateixa nit el cap de l'oposició al'Ajuntament de Berga, el senyorBadia, va anar a la Comissariaper tenir notícies del que passa-va, i ot seguit sortí a informar lafent que estava concentradaallà. Es tracta d'una maniobraoportunista detestable, però sino ens fixem en això, enten-drem per què va ser tan benrebut per part dels presents; evi-dentment, tothom volia tenirnotícies. Fou aleshores que vanavisar a l'alcalde Camps i aquestva córrer cap a la Comissaria perevitar que Badia li passi la màper la cara. Va fer unes breusdeclaracions als mitjans i vamarxar corrents, davant l'es-broncada general que li van cla-var els presents. Eren passadesles tres quan van sortir de laComissaria els dos primersdetinguts, que havien d'ingres-sar a la Model, i després de lainevitable escridassada i algunobjecte llançat contra el furgó,la gent que quedava (a mitjaniteren uns cinc cents) es va reti-rar.

Però dimarts de bon matí, unatrentena de persones ja tornen aser davant les dependènciespolicials, i al llarg del dia la xifrava augmentant. A les vuit delvespre un miler de persones esconcentren en una cassolada ala plaça Sant Pere, contra la

violència i reclamant justícia. Elsenyor Camps i alguns regidorss'hi van afegir, en un intent a ladesesperada de recuperar ellideratge d'una ciutat que es saporganitzar i actuar sola i aquestsdies ho ha demostrat. Desprésde vint minuts a la plaça, elspresents es van dirigir cap a laComissaria dels Mossos permostrar la seva indignació;encapçalava la comitiva unapancarta que deia "Prou impuni-tat". Es parla d'entre un i dosmilers de persones, i la situaciócontinuava sent tensa com elprimer dia. Perquè Berga ho témolt clar, i no oblida ni perdona.La ràbia va anar dirigida cap alsassassins cap als Mossos i capals mitjans de comunicació, queaquests dies han demostrat alBerguedà la seva manca d'ètica ide rigor. A la nit encara hi haviacentenars de persones davant laComissaria. Mentrestant, aque-lla nit hi havia una assambleapopular, que va culminar amb lacreació d'una plataforma cívicaformada per un centenar d'enti-tats berguedanes.

Dimecres continuen les concen-tracions davant de laComissaria, i de nou hi ha unasituació tensa quan surten elssis detinguts per ingressar apresó. Davant d'un fort cordópolicial de seguretat destinat alsagressors, cinc centes persones

llançen objectes als furgons i elsescridassen. "Assassins!Criminals!"... són cinc centscrits, però és el clam de tot unpoble que porta dies benmogut. I a les vuit del vespre hiha una nova cassolada a la PlaçaSant Pere (la convocatòria ja ésdiària fins dissabte), al mateixtemps que a Barcelona,Tarragona, Lleida i Girona hi hatambé concentracions. ABarcelona ja el dia abans,dimarts, hi havia hagut una con-centració espontània i moltimprovisada, on es van trobaruna cinquantena de bergue-dans. La concentració a les vuitdel vespre es repetí el dijous, eldivendres, i el dissabte. Aquestdarrer dia, el dissabte 4 de juny,la concentració era convocada atots els pobles de Catalunya a laplaça de l'Ajuntament, i es va ferun nou manifest que es vaenviar a les diferents localitatsperquè el llegíssin arreu. Ensconsta que es van fer concentra-cions, a part de Berga, a Saldes,Gironella, Puig-Reig, Reus,Lleida, Girona, Barcelona,Tarragona, etc. El mateix dis-sabte al matí es va posar unataula informativa a la plaçaViladomat, on es va difondre elnúmero de compte percol·laborar amb les despesesd'advocats.

I aquestes són a grans trets lesmobilitzacions que hem viscut.Però la resposta del poble ber-guedà ha sigut tan gran, tanincreïble, que hi ha més a dir iben segur que ens deixaremcoses. El dimarts dia 31 demaig, per exemple, uns veïnsvan posar un ram de flors iespelmes al lloc on morí Isanta,al carrer Lluís Millet. Altres hanoptat per escriure cartes aldirector, als diaris; és el cas deFerran Octavi Martínez Verdú,nouvingut al Berguedà proce-dent del País Valencià, que vaescriure una carta preciosa alRegió7 el dimarts 31 de maig ique, per mi, ja es pot considerartant berguedà com el que més.O a Viladomiu es va fer un con-cert el divendres 3 de juny i esvan recaptar diners per als cos-tos dels advocats. Tot elBerguedà s'ha mobilitzatdemostrant que és una comarcaviva, intel·ligent i sensible, quevol recuperar aquella tranquili-tat, respecte i qualitat de vidaque sempre havíem tingut. Potsestar orgullós de la teva gent,Pep.

extrets del Pèsol Negre núm. 22

7

La pluja no va fer desistir els ciutadans de Bergaconcentrats ara davant els jutjats.

extrets del Pèsol Negre núm. 22

La visió dels col·lectius organitzadors

omunicat dePremsa 04/06/05

Davant dels tràgicsfets del divendres de Patum elscol·lectius organitzadors delconcert seguim mantenint elnostre suport incondicional a lafamília de l'Isanta. Mantenimtambé el nostre suport als seusamics i propers.

Dit això i en referència al queha passat a partir d'aquellsfets:- Constatem la manca

d'escrúpols de la majoria delsmitjans de comunicació, no hanrespectat la intimitat de la famí-lia i han convetit l'enterramenten un xou mediàtic. - Els mitjans de comuni-

cació han utilitzat la nostra ide-ologia i una sèrie de fets queno tenen res a veure amb elstràgics successos de la nit deldivendres per criminalitzar elsnostres col·lectius i justificar o

amagar una actuació policialplena d'irregularitats (demoraen l'actuació, no protecció de laidentitat de les víctimes, con-trols d'alcoholèmia a ferits encamí de l'hospital, presència depolicies de paisà reconegudapel cap dels mossos d'esquadrade Berga…).- Rebutgem l'augmentd'efectius policials i l'enduri-ment del codi penal com a solu-cions a uns problemes d'arreleconòmica i social que noméses resoldran erradicant la mar-ginació, el desarrelament i laprecarietat. Fenòmens que pre-cisament aquestes mesurescontribueixen a provocar.- No es pot criticar i qua-lificar d'intimidatòria la respos-ta i la mobilització de la gentde Berga, tenim tot el dret amanifestar-nos i exigir justiciasempre i en cada moment.- Volem manifestar el

nostre malestar en referència ales declaracions de laConsellera Montserrat Tura, enla seva compareixença d'ahirdimecres per parlar dels fets dela Patum. La seva intervenció,lluny d'aclarir els fets quedenunciem, confón l'opiniópública. La seva descripció,tant dels fets passats com pre-sents, és plena, al nostre enten-dre, d'imprecisions, mitgesveritats, descontextualitza-cions i exageracions que aca-ben falsejant completament larealitat. Sembla que se'ns vul-gui posar al nivell dels agres-sors quan, recordem que és elnostre amic a qui han assassi-nat i que els fets que despréshan passat, han estat la respos-ta de tot un poble.

C

Berga, juny 2005Ateneu Llibertari delBerguedàCasal PanxoCentre d'Estudis JosepEster BorràsAteneu Columna Terra iLlibertat

La ferida d’unpoble

l poble de Berga estàferit. Vivim dies dedolor, de por i de res-sentiment. Aquest any

celebrem Patum amb la il·lusióde cada any. Cadascú a la sevamanera ens barrejavem alscarrers per fer de la festa allòque té de recuperar el carrerper a l'alegria, la vida, per sermés nosaltres amb els altres,per fer cultura popular. Peròuns fets tràgics van atacar elcor d'aquests anhels per recor-dar-nos, una vegada més, quevivim en un món d'absurds itragèdies. A les barraques,joves i no tan joves ens trobà-vem per gaudir del concert quecada any organitzem algunscol·lectius socials a la comar-ca. Una manera de fer nostre elcarrer i compartir-lo amb laresta del poble.Una comparsaparticular que volem fercol·lectiva. Mirar enrera per aconstruír un millor demà (elpoble que oblida la seva histò-ria està condemnada a repetir-la). I mentre en gaudiem l'ab-surd va arribar, i va atacar ale-gries i il·lusions. Perquè?Perquè ells? I perquè a nosal-

tres? Potser hem estat víctimesal·leatòries (o no tant). Vivimen mons diferents en un mateixpoble i potser algú n'és respon-sable. D'un poble que ara estàdonant una lliçó de dignitat.Però un cop més estem assabo-rint el gust amarg dels que cen-suren, els que temen que unpoble aixequi la veu. Hi ha quipreten convertir les víctimes enbotxins. Potser ens recorden,una vegada més, que ni elsvolem ni els necessitem. Elsque administren aquest dramaens han fallat, una vegada més.Però podíem esperar una altracosa? No hi podem confiar; esreconforten en la nostra debili-tat. Del dolor, la impotència, lahumiliació i la por que sentimara n'hem de fer fortalesa. Laferida trigarà a curar. Fem cos-tat a la família, a la gent agre-dida i col·lectius afectats i tre-ballem en tots els fronts per-què una cosa com aquesta noes torni a repetir. Mai més.

Poble de Berga, no deixis delluitar!"

EBerga, juny 2006Plataforma per la

Convivència

8

Roda de premsa dels col·lectius organitzadors del concert de Patum

ncara fa massa poc queens van prendre el nos-tre company. Encara

tenim el record a la retina, elsfets al concert, el dolor a l'hospi-tal. I malgrat el dolor i l'angoixaque pot suposar un fet comaquest, la lògica absurda delnostre món ens empaita cap adireccions que no ens agraden,però s'imposen.

És des d’aquest sentiment quehem de veure com la MontserratTura continua el seu deliri, inca-paç de la més mínima autocríti-ca, enrocada en el corporativis-me, i emprèn un camí que ens ésdesagradable i que ens fereix,encara més, l'ànima ja dolguda.

Malgrat tot, no perdem l'ús de laraó, i les motivacions de la sen-yora consellera s'entenen. Elserrors dels mossos van sergreus, molt greus, ni si aquestadona no accepta i investiga lescauses del malestar, no li quedamés remei que continuar, insen-sible al dolor del nostre poble, laseva croada cega.

Amb el dolor encara al cor em desentir que nosaltres també somdelinqüents, somposats almateix nivell que els assassins.Ara, un altre cop, les víctimessóm convertides en culpables.Tot per fer una crítica des que havist i viscut el que va succeiraquella nit de tragèdies i atroci-tats, de rituals trencats per labogeria.

El debat ja no és el laxisme deles forces de seguretat enverscerts grupúsculs, la incompren-sible demora del cossos deseguretat, no. Ara el debat ésque hi ha un jovent contestatarique critica els Mossos per siste-ma.

En part és cert que hem estat cri-ticant els Mossos. Els vam criti-car per les tortures de Torà. Perla mort d'un noi al Berguedà,quan li van clavar un matalàs asobre i el van ofegar. Els vam cri-ticar per la seva política en con-tra de les drogues a Berga, quandetenien el jovent alternatiu,enlloc de detenir les famílies quemouen la cocaïna a Berga, ja quetothom ho sap. Els critiquem araper tot plegat, per haver-se equi-

vocat de política, perquè semblamolt fàcil detenir el jovent delBerguedà que es fuma els seuscanelos: però a l'hora d'aturar elsveritables narcotraficants, elsaprenents d'assassins, aquellsque trenquen la convivència iimposen la por al carrer, semblaque la seva eficàcia disminueixincomprensiblement.

¿Com explicar que l'ambulànciaque va rebre el primer avís, vaestar buscant durant tantsminuts el jove company encaraferit, sense trobar ningú, (capdotació policial, cap informaciósobre el lloc exacte)?. ¿Comexplicar que els Mossos de paisàno varen intervenir ni avisar delque estava succeint, Com expli-car que a les rodes de reconeixe-ment, van deixar passar els acu-sats davant dels testimonis? (endues ocasions, no és només unaqüestió de negligència). ¿Comexplicar que els Mossos es vanpresentar, arran de la primeratrucada, al local de l'ateneu lli-bertari? (¿qui es pot creure queels mossos no sabien que no hihavia un concert allà, que el con-cert era a les barraques?). És difí-cil d'explicar, però sembla que lasenyora Tura no necessita expli-cacions. No en vol, no vol anar amirar què és el que va passar.

Però els fets són tossuts, i la rea-litat és que la primera policia quees presenta com a democràticaés rebutjada per la immensamajoria del poble, ara per ara.No servirà de res dir que somuns exaltats, que sempre criti-quem els Mossos per sistema.

El que no és cert és que els criti-quem per sistema: els critiquempels seus errors, errors que no

es pot permetre una policiasuposadament democràtica. Perque no fem res d'antidemocràticassenyalant les tortures que estàpracticant, com ho va fer a Torà,quan després de l'interrogatori aun nano del poble el van haverd'ingressar d'urgència per unacrisi nerviosa. Ni quan critiquem"l'excés de zel" que els va portara ofegar el noi que patia una cri-sis nerviosa al Berguedà nord. Niquan protestem perquè les sevesactuacions van dirigides contrala població, que també pateix lesagressions de grupúscles deses-tructurats. En aquest sentit, no hiha actuació més democràticaque la de denunciar els errorsque es veuen, que es viuen.

Berga és un poble. Això vol dirque se sap ràpidament el que vapassar. Parles amb els assistentsque eren presents, amb amicsdels de Torà, amb qui feia unservei a l'hospital la fatídica nitde Patum... En el cas de que laMontserrat Tura estigui mentintconscientment (jo encara li ator-go el benefici del dubte, encaravull creure que algú la estàenganyant a ella) no podràenganyar el poble de Berga, per-què tothom parla, tothom s'hoexplica tot i la veritat apareixgràcies a testimonis directes decada situació...

L’única sortida que té la senyoraconsellera és investigar què vapassar de veritat, que està pas-sant des de fa un any al poble deBerga, i depuri responsabilitats.La realitat és que el poble deBerga no se sent segur, i sesuposa que aquesta gent estàper servir el poble, no per esto-macar-lo o deixar que l'assassi-nin. Berga és un poble i tot sesap: per això sabem que fins i totcert sector dels Mossos no estàd'acord amb la línia política queels fan seguir.

Els Mossos que haurien dedefensar el poble, es troben ambl’oposició frontal d'aquest. ¿Nos'han demanat encara perquè?¿De veritat que la gent es satis-farà amb l'explicació de la senyo-ra consellera: hi ha una gent quesempre critica els Mossos?Lamento dir-li, molt honorableconsellera, que aquest jovent ésuna part massa important delpoble com per descartar-la enfunció de les seves creences oels seus posicionaments polítics.

Encara que l'engany podria arri-bar a passar a la resta delsPaïsos Catalans, a la resta delmón. Però, senyora Tura, ¿queno veu que la veritat és una forçaque no es pot aturar, que lesmentides sobre les que intentarecolzar-se no poden calmar-nos, que en realitat està tallantla branca sobre la que està asse-guda?

I tot això, diria Hamlet, noméssón paraules. La mort de l'Isantaens torna al cor un i altre cop,ens trenca els ulls encarahumits. ¿Com explicar el quèsentim, cada dia, quan sortim unaltre cop als carrers de Berga,encara amb el dol al cor; elscarrers ara buits d'una buidorque no s'entén, ara crispats,d'una ràbia que no era nostra?¿Com explicar el dia a dia delsberguedans, els batecs del cordolgut, la sensació d'haver sigutultratjats, d'haver perdut l'Isantacom si fos el nostre propi fill?

Perquè això és el que no potviure en la seva pròpia carn lasenyora consellera: al poble quediuen defensar i protegir, l'hanestat perseguint. Per un costat

ens detenen, i per l'altre ensassassinen. Ara, a més, ensassassinen. Aquest és un fet, delque ella és directament respon-sable, i que a nosaltres mai enspodrà treure del cap. Perquè hiérem, perquè hi som, i perquè lamort de l'Isanta, per a nosaltres,no és un qüestió de política, sinóde tristesa; no és una qüestió deparaules, sinó d'existència; noés una qüestió que ens quedalluny del cor, sinó que hem vistcom a la gent que estimem, li vala vida.

Hi ha actuacions i declaracions,senyora consellera, que ens fanmolt de mal. I vostè, potser undia, accedeixi a la humanitatnecessària per comprendre-ho.

Francament, li desitjo sort enaquesta recerca: a vostè li va lacredibilitat, però a nosaltres enshi va la vida...I el descans delsque hem estimat i que ara no hisón.

*Escrit abans de la compareixença de la conselle-ra al Parlament

Carta oberta a la conselleraMontserrat TuraEBergaPèsols negresberguedans

extrets del Pèsol Negre núm. 22

9

Montserrat Tura: consellera d’interior

Berga és un poble.Això vol dir que sesap ràpidament elque va passar. Parlesamb els assistentsque eren presents, amb amics dels deTorà, amb qui feia unservei a l'hospital lafatídica nit de Patum..Montserrat Tura est-gui mentint conscient-ment no podrà engan-yar el poble de Berga,perquè tothom parla.

La compareixença al parlament d’unamentidera compulsiva

imecres 8 de juny alvespre quelcom insòlit succeïa als com-panys que ens anà-

vem trobant pel carrer. Totsestaven extremadament grocs,amb clars símptomes d'havervomitat en abundància pocaestona abans...les declaracionsde la Tura no havien deixatindiferent al poble de Berga: Iés que els nostres estómacstenen un límit, i no són capaçosde digerir tanta infàmia, menti-da i tergiversació sintetitzadaen 2 hores dignes del surrealis-me més kafkià.

La nostra "estimada" Consellerava fer una acurada descripciódel "medi hostil" en el què elsMossos d'Esquadra han de dura terme les seves tasques deseguretat: És evident que no hade ser fàcil cobrant 1.500euros cada mes i duent unapipa a sobre, haver-se d'enfron-tar a intimidadores pintadescom "Mossos Karakuls"(literal),pancartes com "Mossos espan-yols" o als 7 "temibles" col·lec-tius (és curiós aquí Berganomés en comptem 4) quesembren el poble d'odi i discòr-dia contra els agents de la llei.Algun oient accidental podriapensar que s'està parlant deDerry o Hernani i no de la nos-

tra tranquil·la vila al sentirtotes les accions que la prodi-giosa memòria de Tura aconse-guia recopil·lar des de 1998,inclòs un còctel molotov queels rumors populars assegurenque estava format per anís imoscatell.

La Sra. Consellera en la sevaintervenció va demostrar una"gran capacitat d'anàlisi auto-crític". Evidentment els Mossosvan tenir una actuació impeca-ble tot i els nombrosos testi-monis que asseguren una llar-ga relació de negligències deles quals tots i totes som cons-cients (retard en l'actuació, vio-lació de la confidencialitat delstestimonis, controls d' alco-holèmia de ferits i de faculta-tius que es dirigien a l'hospi-tal...) o del desenllaç fatal de latràgica nit de divendres deCorpus. On està el seu jura-ment hipocràtic, no és vostèmetge?

Per altra banda l'amiga Montseha posat de manifest quepateix un greu problema dedaltonisme ja que oblidant quel'Ajuntament de Berga, del seumateix color polític ens va con-cedir l'autorització pel concert iun formidable escenari de 6per 8 metres que va muntar labrigada municipal per a la rea-lització de l'acte, va acusar-nosen la seva intervenció de no

tenir les mesures de seguretatconvenients... fins on arriba l'e-goisme polític de la Sra. Turaque per salvar el seu indefeca-ble cul a la poltrona de laConselleria és capaç de mentir itrair els seus propis companysde partit? Sra. Consellera ons'ha deixat el "talante" del quetant ens parlen, és aquesta lacara menys amable del PSOE?

Creiem que es troba immersaen un greu episodi de"Deliriums Tremens" substi-tuint potser milers d'escarabatsper "rojos-separatistas" o per"Kaleborroquistas" i joves radi-cals. La mentida també és unadroga tant o més nociva que lesque vostè ens insinua.

Ha caigut en l'error de la gene-ralització i sense pensar en lesmúltiples conseqüències quepoden comportar les sevesdeclaracions al Parlament, s'hacomportat com un rosegadorde claveguera urbanita i fred.Ens ha fet partíceps de la mortdel nostre amic, no ha respec-tat ni la simplicitat de la pena iel dol, ha utilitzat tots els mit-jans, fins i tot els de comunica-ció, per desacreditar, no nomésal jovent combatiu d'aquestavila, sinó també la veu de tot unpoble que sols demana justícia.

DBergaParany 2015

La consellera s’equivocaontserrat Tura vacomparèixer al Par-lament i va parlarmolt i detallada-

ment dels fets de Berga durantla Patum. La consellera vadefensar aferrissadament l'ac-tuació dels Mossos d'Esquadra ies va referir àmpliament al pro-blema de relació entre el cospolicial i una part important deberguedans. Tura va decidir ferpinya amb l'actuació delsMossos sense permetre's ni unbri d'autocrítica a la feina fetaper la nostra policia alBerguedà i encara va anar mésenllà, quan va decidir derivarcap als organitzadors del con-cert la responsabilitat dels fetsper no haver disposat d'un ser-vei d'ordre i perquè els assis-

tents a la festa no hi volien poli-cia. I es va permetre unes con-sideracions perilloses quan esva preguntar si és normal queen un poble com Berga hi hagitants casals llibertaris, anar-quistes i el que va qualificard'independentistes radicals.

Es va equivocar la consellera:volent carregar només cap auna de les parts la mala relacióentre Mossos i uns ciutadansals quals han de servir; i perquèno va aprofundir sobre el per-què d'aquest problema d'imat-ge, estima i identificació delsMossos a Berga. S'ha volgutderivar responsabilitats i aixòno pot ser. Si al concert deBerga li calia un servei d'ordre,per què els Mossos no el van

exigir? Si calien policies a dinsdel recinte, ni que fos de paisà,per què no hi eren? No perquèun ciutadà vulgui deixar depagar impostos, l'administracióli ho permetrà. Fa l'efecte queen el terreny de la informació ila prevenció, alguna cosa no esva acabar de fer bé i la compa-reixença de la consellera noajudarà a resoldre aquesta frac-tura oberta entre policia i partdel poble de Berga. Hi ha situa-cions enquistades que calresoldre. Si hi ha problemesd'ordre públic, i la mateixa con-sellera els reconeix quan diuque el que dóna cohesió algrup agressor és la provocació,la violència gratuïta i la brutali-tat, el que cal és posar els mit-jans per minimitzar-los. I si es

produeixen i acaben tràgica-ment, és millor analitzar-losper aprendre'n sense voler tras-lladar la culpa als que en reali-tat n'han estat les víctimes.

*Hem reproduït l’editorial deldiari El Punt de divendres 10de juny. No acostumem acopiar textos de la premsaburgesa ni de cap altra, peròen aquest cas i degut a l’en-cert d’aquesta editorial i a laindependència demostradahem decidit fer una excepció.

M

extrets del Pèsol Negre núm. 22

10

El Periódico de CatalunyaÉs un dels mitjans que ha demostrat més submissió al govern, al PSC i bàsica-ment a la senyora Tura: editorials, tractament de notícies, articles d'opinió... .Destaquem però, per la seva extravagància, fragments de la notícia aparegudaa la seva versió digital del dia 10 de juny:"Ciutadans de Berga van denunciar al febrer davant la Generalitat el risc

que suposava un grup llibertari. Berga.-- Ciutadans de la ciutat de Berga (...)van denunciar el febrer d'aquest any a la Conselleria d'Interior de laGeneralitat que o els Mossos actuaven contra una banda d'anarquistes os'acostaven greus desordres públics, segons ha pogut saber Europa Pressde fonts veïnals. Els mateixos veïns van donar a conèixer la seva preocu-pació per la crisi d'ordre públic a Berga davant la Fiscalia del TribunalSuperior i davant la Delegació del Govern a Catalunya. Aquests ciutadans,que es qualifiquen de "normals, pacífics i catalans", van demanar a la con-sellera d'Interior, Montserrat Tura, i al secretari general d'Interior, JordiParto, que actuessin contra... Els veïns es lamenten des de fa mesos de ladistribució gratuïta d'una revista a la ciutat (...) anomenada Pèsol Negre,que s'autoqualifica de "llibertària", i que es distribueix als comerços de laciutat..."

Un exemple de notícia: fulanet diu que ja va denunciar a no sé quins anarquis-tes perquè com que són anarquistes ja se sap... i a sobre escriuen i s'expressenlliurement. Els suposats veïns (tot i que algun no viu a Berga), i fins i tot m'a-treviria a dir que alguna veïna, us els podríem dir amb noms i cognoms (no sónmés de tres) i pel que fa al Periódico..., què voleu que us diguem... . Per cert,els veïns "normals, pacífics i catalans" no sé perquè em recorden als pistolersdel sindicat lliure. Per cert, l'endemà la notícia ja no hi era.

Montserrat Tura, consellera d’interior

"La llei atribueix responsabilitats als organitzadors de concerts i d'a-questes encara no n'he sentit a parlar" (Els organitzadors disposaven de totallò que des de l'Ajuntament de Berga se'ls va demanar i exigir. No està béatacar als amics. En Ramon Camps ha sigut lleial a la consellera i vostè li pagaaixí...)

"Teníem prou efectius, i si els organitzadors ens haguessin ajudat, pot-ser hauríem evitat la punyalada". "Teníem un cotxe patrulla al lloc delsfets i ningú ens va requerir" (Vostè està segura d’això? Estaven parats al llocdels fets? Exactament on? Estaven voltant pel lloc dels fets? Segur? Tants ullsno es poden equivocar. Si no és que té en compte els famosos secretes. Percert, què feien i què van fer els secretes?)

"No sé si és normal que en una ciutat de 16.000 habitants hi hagi setcasals llibertaris, quatre d'anarquistes i tres d'independentistes radicals"(No n'ha de fer res llesta! En principi vostè es cuida de que es persegueixinels delictes i no les idees! O potser no és així?)

Ramon Camps, alcade deBerga

Senyor Ramon Camps: la Tura s’ha passat molt i tothom ho sap; tambévostè.

¿Pensa dir o fer alguna cosa davant de les paraules de la senyoraMontserrat Tura al Parlament? ¿Potser ja li sembla bé el que va dir? ¿I lamesquina criminalització de les víctimes?

Ha de triar a qui és fidel, si a la senyora Tura i al partit del qual tots dossón membres, o bé al poble de Berga. Faci el que hagi de fer, però nooblidi que un alcalde ha d’obeïr al poble i no a cap partit.

"Al concert hi havia dos policies de paisà" Declaracions a Canal 4Televisió. (I per què no van fer res?)

Marc Fornas Cap de l’àrea bàsica dels Mossos d’Esquadra de Berga (esperantl’ascens i el trasllat)

extrets del Pèsol Negre núm. 22

11

Des de foral divendres de Patumtambé érem a Berga idavant de tot el què s'ha

estat dient sobre els fets d'aque-lla nit, volem expressar el nostrepunt de vista, tenint en compteque la resta de temps hem estata 40 kms de distància i per tantens hem pogut mirar les cosesdes de fora.

Pretenem plantejar-nos els fetsanalitzant per sobre àmbits tandiversos com l'autodefensa ol'autoorganització, la recerca deles possibles causes d'una agres-sió que en principi sembla inex-plicable, la funció que ha jugat el"triangle maleït" (les Forces iCossos de Seguretat, els mass-media i la classe política)...

En un primer moment ens plan-tegem els motius pels quals unsxavals són capaços d'utilitizar laviolència contra persones que noels han fet res. Cal dir que nosal-tres no pretenem jutjar-los, perquè no hem viscut les sevesvides i per tan no ens veiemcapaces de fer-ho. Tampoc pre-tenem justificar-los. Pensar quesón persones amb una maldatinnata és fer un anàlisi gens acu-rat de la realitat, que ratlla laignorància. Per intentar enten-dre'ls es fa necessari analitzarun cúmul de circumstàncies quepodríem englobar dins de laseva realitat social i econòmica.

Circumstàncies com el rebuigsocial, la violència entesa com aforma de solucionar els conflic-tes diaris, la normalització delmón punitiu com a factor implí-cit de les seves vides (i per tantno eficaç), la força que en uncert moment et dóna el grup i lavoluntat de mostrar-se fortdavant de tothom, la ràbia deviure en un sistema ple de pro-meses que mai no es satisfan, lapor al desconegut, el consum dedrogues, el poder que et dónaveure que tú fas el què vols i

ningú dóna una resposta,....Característiques totes elles de larealitat de la pobresa i/o de lamarginació. Una realitat violentaen si mateixa, que molts demò-crates no han hagut de patir ique per tan no han intentat can-viar. El problema ha estat queaquesta violència s'ha canalitzatd'una forma inadequada, cap alssectors més febles de la pobla-ció (com sempre sol passar).

En segon lloc, aquests fetsdemostren la vulnerabilitat i lainmaduresa de factors importan-tíssims com l'autodefensa dinsdels moviments socials. Aquípodem veure una gran diferènciaentre la teoria i la pràctica.Parlem de què existeix un con-flicte social, però quan ens tro-bem amb algunes situacionslímit en les què es fa necessàriauna reacció inmediata, se'ns fadifícil respondre. En aquest casles persones que ens han agredithan sigut persones que no situà-vem com a enemigues i amb lesquè nosaltres no ens hi hauríemvolgut enfrontar. Però si apos-tem per la autorganització i perla auto-resolució dels conflictescom a forma de viure i de rela-

cionar-nos, hem de prendreconsciència del què això com-porta.

Estem acostumats a aquestapseudo-pau amb alts i baixosrepressius i/o conflictius que ensenganya i ens fa abaixar la guàr-dia. No podem delegar en capcas factors tan importants comla nostra seguretat als aparellspolicials que el què pretenen ésdesactivar les nostres lluites coma forma de mantenir l'status quo.

En tercer lloc i seguint aquestalínea, no té sentit demanar-seperquè els mossos no varenintervenir. És sistemàtic en lesseves actuacions esperar que lesbaralles es resolguin soles abansde passar a l'acció.

Que la parella de mossos depaisà que es van passar tota lanit a la plaça no moguéssin ni unsol dit per aturar les diferentsagressions, no fa més que corro-borar una vegada més aquestalògica. Però és que repetim-ho:la seva raó de ser no és la de pro-tegir a les persones, sinó alsinteressos del capitalisme i delpoder.

Les veus crítiques amb l'actuaciódels mossos han reforçat el cor-porativisme existent entreaquest cos policial, polítics i mit-jans de comunicació. Els políticsresponent de bones a primeresque els Mossos han actuatcorrectament i que les mesuresque realitzaran per tal d'afrontarels conflictes serà l'incrementdels cossos de seguretat a lapoblació. Un detall curiós: elspolítics que ni tan sols han estatals llocs dels fets, són els quèacaben explicant a la resta depoblació com ha anat tot i elsquè acaben imposant la sevaveritat. Amb tot la molt honora-ble consellera d'interior Montse-rrat Tura, ha utitlitzat la típicaestratètgia de convertir els agre-dits en agressors al culpabilit-zar, davant del Parlament deCatalunya als organitzadors delconcert de divendres, entre elsquals molts companys del'Isanta, de no haver evitat l'as-sassinat al no cumplir certesnormes de seguretat .

Per la seva banda, els mitjans decomunicació, han mostrat laseva típica complicitat amb laclasse política i els cossos poli-

cials. A més, s'han recreat (comés habitual en ells) en els detallsmés intims del dolor de les per-sones properes a la victima pas-sant per sobre la voluntat d'a-questes, invaint vides de perso-nes com si per ells només comp-tessin els índex d'audiència,comportant-se com a veritablescarronyers.

Tots aquests aspectes han pro-vocat una forta pressió sobre lagent dels col·lectius i jovent engeneral de Berga, en som cons-cients. El dol sentit, sentir lesbestieses que surten pels mit-jans de comunicació, les desa-fortunadíssimes declaracions depolítics no ajuden a tirar enda-vant. Amb aquestes ratlles novolem crtitcar ni jutjar ningú, ésuna autovaloració, una reflexiófeta des dels 40 Km que ensseparen. Des d'aquí enviem unaforta i sentida abraçada a tots itotes les companyes de Berga iun munt d'ànims que us perme-tin recomposar el dia a dia.

Salut i força!

EManresaNosaltres

extrets del Pèsol Negre núm. 22

12

Dos solidaris pengen una pancarta a l’entrada dels jutjats mentres els concentratsaplaudeixen l’acció.

En tercer lloc iseguint aquesta línea,no té sentit demanar-se perquè els mossosno varen intervenir.És sistemàtic en lesseves actuacions es-perar que les baralleses resolguin solesabans de passar al'acció.

Per tu, Pep

óc incapaç de recor-dar quan ens vamconèixer… deviemtenir uns tres anys.

De fet des que tinc ús de raó,et recordo al meu costat.Sempre…

De cop i volta m'he trobat soldavant de la pantalla, mirantfotos, recordant; Tot és moltcontradictori… Quan et veig,no puc evitar que un somriu-re se m'escapi de la boca,mentre les llàgrimes mésamargues que han tastat lesmeves galtes, baixen senseque res ni ningú no ho puguievitar. Et trobo a faltar.

És molt dur fer-se a la ideaque no ens tornarem a veure.Molt. El meu cap no para dedonar voltes endintsant-seen els records. Quanteshistòries que hem passat,eh? Em vénen al cap un muntde moments, plens de rialles,i també d'alguna llàgrima.Segur que tu també els por-tes ben guardats, com jo.Recordo un munt de conver-ses. Per mi era molt recon-fortant parlar amb tu, comuna bossa d'aire fresc quanet costa respirar. Sempreintentant ajudar a tothom…

Sempre estimant. Semprecompartint. Generós com nohe conegut mai ningú… Te’nrecordes quants cops t'hohavia dit? Que de bo que eresque et deixaves prendre elpèl? Mai em vas dir que no,perque sabíes que a vegades,era veritat… Tampoc mai emvas dir que sí. Eres massahumil per reconèixer-ho.Simplement encongies lesespatlles amb un somriure,com només tu sabies fer-ho,i llavors demanaves un parellde cerveses més, que mai emvolies deixar pagar…

La teva alegria contagiosa,s'ha esvaït des de diven-dres… I em fa mal. Sento unabuidor a dins que em cou.Com una ferida oberta quemai cicatritzarà del tot. I etprometo que tiraré endavant,que recuperaré aquesta ale-gria que tu m'has ensenyat aviure a mi i a tants d'altres,perquè sé que així ho voldrí-es. Però és difícil. Perdretant, en tant poc temps, ésuna cosa que no puc assimi-lar de cop.

Te’n recordes de la casavella? Amb aquells núvols iaquelles flames de cartró,que tu mateix havies fet? Allàsí que estaves a la tevasalsa… les parets de pedra,

rodejat de bosc… Envoltatsempre pels teus. Era màgicaaquella casa. Tenia un encantespecial. Aquella pau de lestardes d'hivern a la vora delfoc, amb el teu fantàstic"xoriço cremat", o la bojeriaabsoluta d'aquelles nits defesta que muntavem, queacabaries transformant en el"punk al bosc"… Era genial.Com tu… Perquè eres tu elque feia que aquella casa fosmàgica… Ara m'ha vingut alcap la temporada en quebuscaves una casa de pagèsper anar a viure, abans detrobar la casa vella. Me'nrecordo que provaves deconvençe'm per què me'nanés a viure amb tu, perònomés vas aconseguir quet'acompanyés a buscar cases.Vam anar a mirar-ne una queestava aparentment abando-nada, i en comptes d'esbrinarqui n'era l'amo, vas deixar unpaper escrit amb llapis, enaquella porta vella plena demales herbes, dient que t'in-teressava llogar la casa, i dei-xant el teu telèfon. Mai etvan trucar. Qui sap si encarahi és el paper, un dia d'a-quests ho aniré a mirar… Alguna vegada m'havia ima-ginat com seríem de vells…Asseguts en un banc a lafresca recordant velles histò-ries. Repassant records. Mai

m'hagués imaginat trobar-me en aquesta situació.Diuen que sempre se’n vanels millors…

Desgraciadament aquestcop és veritat. Sóc incapaçd'entendre com ha pogutpassar. Sento una rabia tre-menda, una impotència terri-ble que m'estreny i em portasempre a una mateixa pre-gunta… perquè?Com pot ser algú tant des-graciat? Com pot algú assasi-nar a una persona, que basala seva vida en els demés? Esinexplicable per a mí… Sonells els que no mereixenviure.

Pep, tu m'has donat molt.Molt més del que és possibleescriure en aquestes pàgi-nes. Els records que tinc detu, els guardaré com un tre-sor, i t'asseguro que mentreels meus pulmons bombejinaire, mai no moriràs del tot.Et porto a dins. I t'hi vull por-tar per sempre. I els dossabem que molts altrestambé pensen i senten comjo. Ens has ensenyat molt.Gràcies Pep. Una abraçada idos petons. Arreveure.

Apareció la oscuridad,al filo de un adiós forzado,

sin tiempo a despedir,a no querer olvidarlo.

Miles de corazones partidos,cada uno en mil pedazos,

unidos en uno solo que llora por su encanto.

Voces ahogadas en llantosescuchados en lo más alto,

solo intentando asumirque partió en el viaje más largo.

Y cada recuerdo se clavaen lo más profundo del alma,promesas de vidas cercanas

matadas por una navaja.

Perdimos una batallaque nos ha dejado exhaustos,pero almenos nos da la fuerzapara poder seguir luchando.

La rabia se va acumulando.

Ofuska

David i Eva (Berga)

Dolguts perquè ens han pres amb unaviolència desmesurada, aleatòria igratuïta la presència d'una gran per-sona, de la seva pau i del seu perma-nent somriure. Dolguts perquè s'havolgut classificar a una persona quel'unic que era és ell mateix, que esti-mava la terra i sobretot a les perso-nes, que ho donava tot a canvi de resi sense distingir races o ideologies.Estem dolguts per l'absurda especula-ció i poca sensibilitat per part de ter-tulians, polítics i mitjans de comuni-cació, que ni tan sols van deixar-nosdespedir del Pep en la nostra intimitati dolor; que divaguen especulacionssense sentit i que barrejen fets pas-sats que no tenen res a veure amb elnostre estimat amic ni amb la sevafamília.

Només volem alçar la veu perquès'imposi el respecte. Respecte a lamemòria, respecte a la intimitat, res-pecte a la convivència i, sobretot, res-pecte a la vida. Perquè, com deia sem-pre el Pep, compartir és viure.

BergaD.C.

S

extrets del Pèsol Negre núm. 22

Els amics del’Isanta estemmolt dolguts

La rabia se vaacumulando

13

El sistema al descobertai m'oblidaré de lescares llargues, elsulls vidrosos mirantal no res, els plors

desenfrenats d'aquella nit dedivendres. La notícia havia arri-bat, una trucada ens informavadel pitjor. Ningú no s'ho podiacreure, ningú s'ho volia creure.Un company va arribar correntsde l'hospital golpejà la barradel centre d'estudis i , no senseembarbusar-se, així ens hoconfirmà. En Pep era mort.

Vint minuts, potser mitja horapassà i seguiem sense poder-no-sho creure. Vam decidirapropar-nos a l’hospital i ladesesperació, el plor i laimpotència col·lectiva hi erenpresents com mai havia vistabans.

Va ser llavors quan vacomençar tot, quan aquest sis-tema ens deixaria veure la sevacara més cruel i inhumana.

Les mobilitzacions espontàne-as van pendre carrers i places,el dol, la impotència i la ràbiavan ser l'expressió més notablede tot un poble. Ningú enteniacom tot allò havia pogut pas-sar.

Primer van ser els mossos d'es-quadra. Aquests personatges,farts de registrar i intimidar agent normal i corrent no havienevitat que la gent realmentperillosa actuessin de la mane-ra com van actuar i amb el finalque tots coneixem.

Després va ser el poder polític.L'alcalde, més preocupat dedesvincular la mort d'en Pep dela Patum per aconseguir nose-qué de la UNESCO, que de lamort del company i amic en simateixa. Arribant fins hi tot aintentar desmobilitzar a lagent, per tornar a la "normalitatdemocràtica". No presentant-secom a acusació particular finsque tot el poble era al carrer,exigint justícia. En definitiva,en Ramón Camps volia fer comsi res, calmar els ànims d'unpoble que demanava justícia,no fos cas que la cosa se liescapés de les mans i la sevapoltrona i els seus 4000 eurusmensuals perillésin. En Campstancà files amb els seus caps itambé afirmà que la policiahavia actuat correctament.

Però el colofó va arribar amb la

senyora Montserrat Tura queamb una mostra de cinisme ifalta d'humanitat increïble nofeu cap autocrítica i arribà aassenyalar-nos a nosaltres, elsamics d'en Pep de culpables dela seva mort. Convertint les víc-times amb culpables.

Llavors va ser el poder medià-tic. Els voltors van arribar ambles seves furgonetes per ferd'una mort una notícia, el mésmorbosa possible. Amb unafalta de rigor periodíscticincreïble van agafar les fontsdel poder i les van plagiar enels seus diaris i telenotícies.Parlaven de baralla, de motiusideològics, de tribus, de dro-gues i un no parar de bajana-des més que encara no sabemd'on les van treure. Senseescoltar la veu del carrer, la veude les víctimes. Copiant ienganxant tot allò que els hideien des del poder.Mediatitzant l'enterrament,convertint així una cosa ques'havia de dur a terme en lamés estricte intimitat amb unxou mediàtic sense escrúpols.

I tornant a la senyora Montse-rrat reprouïnt el seu discurscom si de portaveus del govern

es tractéssin. Desinformant atot Catalunya i a tot l'EstatEspanyol.

I enmig de tot això hi somnosaltres, les víctimes, impo-tents davant tantes mentides ifalses acusacions escupidespels mitjans de comunicació.Intimidats diàriament per lapolicia que no apareix quancom es cansen de repetir-nos

enss ha de protegir (algu creuara mateix que la policia estaaqui per protegir-nos?)

Representats per uns políticsmés preocupats per conservarel poder que per fer justícia.

Jo ja no creia en tot aquest sis-tema molt abans de que totaixò passés. Però ara m'hatocat viure el seu costat méscruel de manera molt mésintensa que la que visc diària-ment i sento odi i ràbia però ala vegada una impotència tantgran que em fa replantejar lalluita. Rabiós de veure quementres les declaracions de lasenyora Tura aparèixien a por-tada de molts diaris la nostraresposta a tanta mentida ésarraconada de manera tantindiscriminada. Rabiós deveure com els polítics ens acu-sen a nosaltres de responsa-bles de la mort del nostre com-pany i no poder fer res perquèla gent de fora sàpiga la veritat.Rabiós contra els mitjans decomunicació, perquè com hempogut veure son veritables por-taveus del poder.

El poder i el diner son el quemouen aquest sistema i no es

dubta en fer qualsevol cosa perconservar-los o aconseguir-los.Si cal es mercantilitza el dolorde les victimes, si cal es menys-prea la mort d’una persona is’intenta ignorar-la si això per-met conservar el poder. Aquestsistema esta podrit.

El sistema, basat en la divisiósocial crea aquesta situació demarginació i delinqüència.Llavors quan la gent normal repatacs d'aquest delinqüents, ésel sistema el que utilitza elmateix monstre que ell ha creatper retroalimentarse, per legiti-marse (necesitem més policia).Però aquest cop també volintentar acabar amb tot el teixitsocial contestatari present a laciutat que en Pep compartia.

No ho sé, són dies molt difícilson un es sent tant trist per laperdua d'un amic i impotentdavant la megamàquina alveure que ho tenen tot tant lli-gat i ben lligat que donenganes d'abandonar la lluita.

Espero no fer-ho.

Pep mai t'oblidarem.

BergaBarrikada

M

extrets del Pèsol Negre núm. 22

14

La caserna dels Mossos de Berga protegida pels antidistubis.

El sistema, basat enla divisió social creaaquesta situació demarginació i delin-qüència. Llavors quan la gentnormal rep atacs d'a-quest delinqüents, és elsistema el que utilitzael mateix monstre queell ha creat per retroal-imentarse, per legiti-marse (necesitem méspolicia). Però aquestcop també vol intentaracabar amb tot el teix-it social contestataripresent a la ciutat queen Pep compartia.

Sí, el sisteman aquest sistema socialque ens han imposat ique hem acceptat demés o menys grat sem-

pre perd el poble. La societat,dividida i malalta, té enganxatl'estat, les grans empreses i lesgrans religions que actuen comun paràsit. I a sobre han propa-gat aquesta manera de fer, quetothom exploti a tothom i aixíés, i en diferents mesures imaneres aquestes relacionssocials es van extenent arreudel món.

D'aquesta manera els assas-sins, sorgits d'una classe social

determinada i marginal (hand'haver marginats perquè hihagi super rics i poderosos)assassinen gent del poble. Devegades aquest assassins hanestat "formats" a les diversespresons catalanes (on es des-humanitza les persones i onmoltes passen a ser assassins).Les institucions que ens hanimposat creen aquest malalts -molts d'ells irrecuperables- queassassinen als fills del poble. Ila resposta del sistema és méspolicia que actui amb mésduresa, ara sí suposadamentamb més legitimitat, contra elmateix poble, ja que no estàper protegir el poble sinó perdefensar els interessos d'uns

quans que ja no són poble (i alsfets em remeto). Senyors quetant us agrada manar: vosaltrescreeu els assassins que ensmaten i creeu la policia que ensreprimeix amb la falsa excusade defensar-nos. El cercle es

tanca i aquí sempre perdemnosaltres. El colofó de tot ple-gat: els insults i les mentidesde la senyora Tura i el silencidels demés. Ja es trist que els"antisistema" us haguem derecordar constantment als

"demòcrates" el funcionamentdel sistema de la democràciaparlamentària representativa,que de fet rebutgem.

M'agradaria conversar amb tu, sense parlar d'amargues absències,hores duradores carents de pressa.

M'agradaria que els braços estesos de l'arbre,on van ensenyar-nos, i vam aprendre a créixer,

no s'estellessin just quan donen fruit.

M'agradaria parlar-te sense anomenar la tristor,la ràbia, la incúria, la buidor, o l'impotència,

sense humitejar l'ambient de llagrimes.

M'agradaria trobar la saba de la vida,provar-la i alimentar-nos del seu suc.

sense pensar que per primera vegada estàs lluny.

On és la saba si no la portes tu ???

Pel Pep

No s'atura la penuria d'entomar la seva furia,la teúrgica centúria fa abatre amb injuries l'unanimitat,d'un comportament condescendent sense embocament.Quan afirma els tetrics axiomas ens surten hematomes,la censura de la matrona ens fa pagar la manca d'usura,

amb turgida ubiqüitat capturant la partitura que s'escapa del compàs.

Quid pro quo senyora Tura si s'escapen els gossos no culpi a les ovelles.

Dejen la memoria ahí, donde se olvida el olvido,para que el verdugo sepa que adonde vaya lo sigo.No importa que ya no esté, soy un silencio testigo.

Si soy recuerdo, recuerda.No olvides que no hay olvido.

Cuando las madres pregunten qué fue de nuestro destino, no se olviden de acordarse de que aquí y ahí comienza el camino.

BergaPep i tu

E

Sóc un radical i també un antisistema, Ah! i també un mamífer

'adreço a vostè perquè vaigveure al Parlament que és lecto-ra d'aquesta publicació llibertà-ria, antisistema i radical.

Senyora mamífera i consellera Tura. Vostè ijo som mamífers. Jo ja ho sabia perquèm'ho va dir el bon amic Lizano, però empenso que vostè es creu que és consellera.També em sembla que vostè es creu que éssocialista i demòcrata i fins i tot està con-vençuda de que va ser antifranquista; peròtot això només s'ho creu vostè.

Sóc i vull ser radical, sí. Radicalment dife-rent a vostè perquè a mi em repugna lainjustícia, la desigualtat, la mesquinesa, lademagògia i la mentida. Adjectius que avostè l'omplen i li donen sentit.

Sóc i vull ser antisistema perquè jo intentono participar en allò que trobo injust, per-què no vull participar en el festí de la igno-mínia i perquè hi ha molts altres sistemessocials més justos i lliures que al que vostès'aferra tot defensant interessos bastards.Vostè diu molt del que s'entén avui persocialisme.

Vostè és una dona d'Estat (un invent moltmasclista, per cert) i jo als Estats no els hiveig cap virtut. De fet vostè ha assumit laRaó d'Estat tant íntimament que ha esde-vingut més papista que el papa, fins al puntque faria enrojolir al mateix Maquiavel. Pelseu bé com a persona, per la seva salut i laseva felicitat, i sobretot per la meva i la deles persones que estimo; senyora Tura, faciel favor de dedicar-se a alguna cosa que nofaci tant de mal als altres. O simplementvagi-se'n a cagar.

MBergaPep i tu

extrets del Pèsol Negre núm. 22

Gossos de Tura

A la família Isanta-Casellas

Absències enyorades

15

Davant dels jutjats centenars de persones recriminaven alsmossos la seva no actuació al divendres de Patum.

La solidaritat s’extengué per tot catalunya. Pancartes desupor penjades a Lleida.

Poble de Berga no deixis de lluitar

extrets del Pèsol Negre núm. 23

ola Monste, comva això "guapa"?Perdona si ettutejo, però com

sabem que ets una assídualectora del Pèsol Negre jacrec que s'ha creat una certaconfiança entre companysllibertaris, a més ens va fermolta il·lusió que ensen-yessis el Pèsol al Parlament,que ho podries tornar a fer?Si no pot ser, no pateixis, jasabem que tens molta feinareprimint moviments socialso visitant puticlubs a laJonquera, ja se sap cosesdel càrrec.

De totes maneres agrair-tela carta que vas escriure alregió 7 el mes passat, javeig que no pots deixar depensar en nosaltres, nosal-tres també ens solem recor-dar de tu.

Doncs bé anant al gra "elmotivo de la presente " ésdita carta en la qual a partd'intentar perdre el menor

nombre de vots possiblesfent-te la preocupada, perresumir i no avorrir a l'au-diència venies a dir queBerga té dos problemes: unla petita delinqüència juve-nil, gent marginada i senserecursos que es dedica a ferpetits delictes que a vega-des es fan grossos ja se sappobrets; i segon una mino-ria de gent que no respectales lleis, ni l'ordre (et faltavadir i ni creuen en la Mare deDéu de Montserrat).

M'imagino que això de gentque no respecta la llei nil'ordre deu anar pelscol·lectius de joves que esvan manifestar bàsicamenten contra la teva gestió, noés per ser corcó però crecque l´únic que s'ha fet éscriticar la tasca dels Mossosd'Esquadra, la no-gestiódels polítics berguedans i avostè en general per la sevagestió i per com és com apersona. Crec que en unestat democràtic i de dretque vostès tant defensen espoden tenir formes de pen-sar discordants amb l'he-gemònica, sigui alhora de

criticar dubtoses accions onoaccions policíaques, permanifestar el desacord amblleis que considerem injus-tes o pel rebuig a les mani-festacions d'alguns políticsque acusen a les víctimesper tal de salvar el cul itapar-se les vergonyes.

Potser t'agradaria que eljovent de Berga només pen-séssim en treballar, consu-mir i creure'ns el què dieu,però per desgràcia teva idels teus, hi ha molta gentque tenim desperta la cons-ciència i no ens agrada queens enganyin. Segons tusom gent que no respectal'ordre ni la llei ... ni laMoreneta, però jo per lameva part tinc tot el dret apensar que els Mossosd'Esquadra són una força del'ordre ineficaç, i no ho diccom a rebuig a la policia engeneral (que també), sinóreferint-me a les pèssimesactuacions dels Mossos,perquè m'agradaria recor-dar-te que si algú ha estatdenunciat per AmnistiaInternacional i si algú haestat condemnat per tortu-

res i maltractaments nohem estat nosaltres, sinó elteu cos de policia que enteoria ens ha de servir i pro-tegir.Que li demanin als jovesindependentistes de Torà, oque li demanin al Driss Zaidique va ser torturat per 14mossos a la comissaria deRoses, que li demanin alFrancisco Javier Román ambla vella tàctica de reduir a lagent ofegant-la amb unmatalàs (riu-te'n tu de laGuardia Civil de Roquetas,segur que us admiren) odemana-li al Pep Isanta quementre l'apunyalaven, vosal-tres ves a saber on éreu,potser perseguint algunpobre nano, no sigui quefumés un porro.

En fi, per tu potser noméssom gent que no respectel'ordre ni les lleis, però joseguiré manifestant-me perdemanar un món més just,on la policia es dediqui adefensar-te dels assassins,enlloc de perseguir-te pelsideals polítics, fins a la prò-xima

enyora" Farràs: Elsjoves, i no tan jovesde Berga, n'estemfins al capdamunt de

vostè. Si, els seus esforçosper destrossar qualsevolmoviment en el qual esti-guem els casals de joveshan donat el seu fruit, iaquest fruit es diu VOMIT. Sisenyora, ho ha entès bé. Laseva presencia ens remoules tripes. Sentim fàstic, unfàstic immens i profundenvers la seva persona, queavui volem fer públic. S'hoha guanyat a pols mestres-sa… Ja fa molt temps quesabem que ens odia. Ens hoha demostrat en diversesocasions. Ens hem hagut desentir dir coses molt gros-ses, i d'altra banda, tambémolt estúpides…"Aquestsels hi mengen el cap alsaltres, i després els envien amatar…". A matar a qui sen-yora? S'ha de reconèixer queté imaginació…Però tantens feia. Perquè sincera-

ment, no ens importa elmés mínim el que vostèpensi de nosaltres. Quan hiva haver la famosa batudadel novembre, es va afanyara defensar-la sense saber elmés mínim, del que haviapassat realment…, lamenta-ble. Però realment tampocens va importar massa, defet ja ens ho esperàvem.Però aquest cop s'ha passat.Mentre nosaltres ens hemintegrat en una plataformacívica i ciutadana creadaarran dels lamentables fetsde divendres de Patum,vostè intenta rebentar-la. Iho fa només perquè ensodia. Encara que la sevarepugnant doble moral cris-tiana no li deixi veure-ho,ho fa només perquè ensodia. I per aquí no pensempassar-hi… Vostè, "senyora"no te cap dret, a insinuarque els diners que recaptemper pagar despeses delsafectats directes en el casIsanta, els recaptem pernosaltres. No te cap dret aenverinar les ments de lespersones contra la platafor-

ma, amb arguments sensefonament. S'ha dedicat a dircoses com que hi ha inte-ressos polítics…M'agradaria saber d'on hoha tret vostè això, perquèque sapiguem, només haassistit a un parell de reu-nions, i sempre ho ha fetper criticar. Mai ha aportatcap cosa positiva… No tecap dret a parlar de la famí-lia, ni de testimonis directesi protegits de les agressionscom si en fos la portaveu.Però tot i no tenir-ne capdret, ho ha fet. Com tambéha fet servir els mitjans decomunicació, mitjançantperiodistes totalment man-cats de rigor professional,com el "senyor" Raul Floresde Regió 7. Ha arribat a direstupideses del tamanyd'una catedral, com ara queles guardioles que s'hanrepartit extorsionen (ho vadir textualment) els boti-guers… Va dir en declara-cions a Regió 7 quel'Associació de Veïns delCapdamunt de la vila deixa-ria la plataforma. Pel que

tenim entès, quan es vanreunir només vostè i unaaltra persona eren partidà-ries de deixar la platafor-ma..., patètic. I el mal quevostè fa, ens el fa a tots. Atots els que d'una manera od'una altra hem sentit nos-tra la terrible injustícia d'enPep Isanta. A tots els qued'una manera o altra, inten-tem dia a dia mirar de fermenys dura de portaraquesta enorme carrega a lafamília d'en Pep i a tots elsafectats. Per això, des d'a-quí li volem demanar, quees quedi a casa. Que nomolesti més. Que no men-teixi, ni manipuli una plata-forma, que està fent unafeina important… Que esquedi a la seva cereria, i noens munti més el ciri. Quedeixi de "liar el cristo", i quese'n vagi a cagar. I a la gent,només li demanem quesiguin conscients de qui ésvostè, i que al què vostèpugui dir o fer, li donin laimportància que esmereix… CAP.

Carta a la senyora Tura

Carta a Roser Farràs

HBerga 20/07/2005

La Pantera negre

SBerga, agost 2005

Els Tenebres

Pep i tu (Berga)

Finalment i malgrat l'oposició aferrissada(que el temps ha donat per bona delscol·lectius de joves) la Plataforma es vareunir amb la Tura. Resultat menys quezero. D'altra banda i gràcies a la pressiósocial l'Ajuntament de Berga va reprovarles paraules de la consellera Tura. Diuenque més val tard que mai, però és que elcas de l'Ajuntament de Berga ha estat unescàndol: el poc que han fet ho han fet tardi malament. De fet han fet ben poca cosa,simplement marejar la perdiu per intentartreure's de sobre qualsevol possible res-ponsabilitat. Pel que fa a l'oposició hanestat a la mateixa altura que els que gover-nen, intentant fer política del greu succés.

D'altra banda, s'han succeït una sèrie d'a-menaces. Destaca les que els amics i fami-liars d'alguns dels detinguts per l'assassi-nat del company Isanta van fer a la que vaser companya del nostre amic. Nosaltresno esperem que cap policia ens tregui lescastanyes del foc (d'altra banda mai ho hanfet, ni quan se'ls va avisar la fatídica nit dedivendres de Patum) i és per això queapel·lem a la responsabilitat de cadascúper evitar amb els mitjans que tenim alnostre abast que aquestes amenaces esrepeteixin.

Pep i Tu (Berga)

Ara s'obren noves hipòtesis o s'aclareixencoses. Molts ja van dir que els mossosestaven sopant. Fins i tot el cap delsMossos d'Esquadra de Berga, Marc Fornas,va dir que els secretes no estaven al con-cert durant de 24 a 1 h perquè estavensopant. I es que tenien molta feina a sopari acabar-s'ho tot ja que només els dinersgastats per l'Ajuntament de Berga en tecapuja més de quatre mil euros: "Cateringdels cossos de seguretat per Patum:4176,21 euros".

Tampoc podien estar a la zona del concertperquè havien de protegir l'edifici de l'a-juntament (no sabem de què), en tot cas esvan gastar dos mil euros per aquesta"feina": "Vigilància de la casa consistorialper Patum: 1848,95". Total joguines pels cossos de seguretat:24.460,41euros

Per veure algunes de les despeses del'Ajuntament de Berga (les que es podenfer públiques clar) cal veure les actes de lajunta de govern del 4 de juliol o altres a:http://www.ajberga.es/docs/docstra-mits.html

Res de bo

On éren els cossosde seguretat i elsfamosos secretes

divendres depatum ?

18

Violència per a nosaltres

iolència. Paraula maleï-da que ningú vol per así. Es desqualificasocialment les perso-

nes parlant d'"els violents". Esdesprestigia en l'àmbit personalquan es diu que una persona ésviolenta, que té una actitud vio-lenta. Nosaltres som fills d'unasocietat a qui no li agrada laviolència i això s'entén.Violència, paraula satanitzada i

que de fet, fa girar gran partdels discursos polítics actuals.Tothom rebutja la violència, tot-hom demana la condemnaexplícita de la violència com arequisit per a solucionar proble-mes polítics centenaris.

Així som fruit d'una generacióque va créixer rebutjant laviolència, vam aprendre elsvalors del pacifisme, de latolerància, del diàleg i la com-prensió. Quan ens barallàvemen el col·legi, ens renyien; quanera al carrer, ens detenien; quanera a casa, ens increpaven elspares i així vàrem anar aprenenta no fer servir la violència perresoldre els conflictes, ja queaquesta no porta mai a res debo; vam aprendre a protestarcontra la guerra, vàrem serinsubmissos, vam aprendre arebutjar les actituds violentes.Ara som una generació que nosap barallar-se, que no sapdefensar-se, que no sap què ferdavant d'una agressió si no esmirar-se-la, i anar despréscorrents als mossos d'esquadraper que aquests ens fotin mésnavallades per l'esquena (con-trols d'alcoholèmia camí del'hospital, fets a les rodes dereconeixement, inoperànciadavant les amenaces...).

Però la violència perdura.Malgrat tot, la violència no ensha dit que no a nosaltres. Vamveure com les guerres continua-ven, com les massacres seguiengenerant els ordres dels domi-nants i el nostre benestar, vamcomprendre que el dret, la pro-pietat, la economia estan basa-des sobre terribles violències,exercides de manera estructuralsobre els més febles; vam viurela violència laboral, i encarapatim la extorsió exercida a tra-vés de les ETT. Veiem comaquesta violència no s'atura,

malgrat el nostre pacifismebenintencionat. La població harenunciat doncs a la violència,però ha sigut la única a fer-ho.La població, malgrat el seu gestafable, suportem com els delin-qüents ens atraquen; com lapolicia ens matxaca a multes,entre actituds prepotents deconsiderable violència psicològi-ca quan no és directament físi-ca; com els patrons ens impo-sen reestructuracions econòmi-ques cada cop més agressives;com els polítics de les capitalsens destrossen les contradesamb autovies per anar a esquiari especular també a la muntan-ya. Però sembla que tot això nosigui violència. Nosaltres, per side cas, per no ser com ells, perno ser com la resta del món,seguim sense exercir aquestamaleïda violència.

També vàrem patir una violènciamés tràgica i desesperant. Vamveure com vint i quatre mons-tres descerebrats (aquests sique no semblaven rebutjar laviolència) apunyalaven variscompanys nostres, vam estar al'hospital, vam sentir la noticiade la mort d'un company. Vamrebre un altre cop la violència dela manera més àgria. Aquestaviolència es va anar multiplicant,amb les violentes declaracionsde la Tura, compenetrades ambles violentes amenaces de l'en-torn dels assassins. Tots els vio-lents s'ensanyen contra lapoblació, oh, tan pacífica.

Aquí tampoc vam ser violents.Durant els apunyalaments,nosaltres miràvem, purs i atò-nits, sense entrar en el joc de laviolència que mai porta a res debo. Tampoc vam respondre a lesagressions perquè no volíemgenerar una dinàmica plena deviolència que no és

bona. Tampoc vam cremarl'Ajuntament quan la Tura ensva fer culpables de la mort delnostre company, i ara, tampocresponem a les constants intimi-dacions de l'entorn dels assas-sins. Això es ser bo de debò.

Sembla doncs que estem en unasituació molt curiosa: ens vandir, des de sempre, que no s'ha-via de ser violents, i ara semblaque som els únics que seguei-xen les regles d'un joc que no éspas el nostre. Violència per anosaltres: sembla que, de tantrebutjar la violència, aquesta nopara de recrear-se sobre nosal-tres. Això de la no violència estàmolt bé, però ¿Quan de tempsl'haurem d'aguantar? ¿En quinaposició quedem si rebutgemuna violència que es fa present ique malgrat el nostre rebuig, nodeixa de ser exercida sobrenosaltres? ¿Quants Gandis,quants companys demanantpau haurem de veure caure, plo-rant-los amb ulls de ràbia iimpotència, de violència contin-guda? ¿Quanta violència, sem-pre només en un sentit per anosaltres?

I es que jo també sóc un demò-crata: sé que en l'estat de dret,se suposa que hem firmat uncontracte social. Que hem ceditla nostra força, la nostra potèn-cia a un Estat que, ja que nosal-tres neguem la nostra violència ila cedim a l'Estat, és el seudeure de defendre'ns: aquest ésel veritable sentit del dret a laseguretat. Quan cedim a l'Estatel monopoli de la violència, ésamb el pacte que aquest ensdefensarà, perque nosaltreshem renunciat a fer-ho. Però elsmossos no ens defendran, ja hos a b e m :

estan massa ocupants en casti-gar-nos contínuament. La provaes que les amenaces continuen iaquí ningú fa res, perquè aInterior ja li va bé, ofegar-nos enles nostres pròpies festes, en lanostra pròpia tragèdia. Encaras'ha de veure que els mossos noestiguessin darrera els fets deBerga. Masses coincidències.

Jo sóc un demòcrata, però con-sidero que ja fa temps que novivim en democràcia, sinó queaquesta ha estat suplantada peruna aristocràcia que, ara perara, ha degenerat en una oligar-quia fosca; avara, egoista. Unaoligarquia que té la policia alseu servei (protegir la gran pro-pietat privada, protegir l'Estatde dret quan s'aplica contra lescapes desafavorides): Per això lapolicia és violenta amb lespoblacions: per això les pobla-cions estan indefenses.

L'oligarquia, en desprotegir lapoblació, trenca el pacte socialque legitima l'Estat. Es per aixòque, en l'actual estat de lescoses al Berguedà, no podemcontinuar en aquesta cultura dela pau, perquè la violèncianomés es pot respondre ambviolència. Si no hi ha ningú perexercir-la en la nostra defensa,estem condemnats a desaparèi-xer. A més d'una això li interes-sa, és per això que ningú no ensdefendrà mai, i és per això queno es pot continuar esperantentre banderes blanques ja taca-des de sang.

Només es pot ser pacifista quanalgú altre agafa la responsabili-tat de la seguretat, i ara ningúno exerceix aquesta funció per anosaltres, al Berguedà. Vivim en

un món on abunda la violència ino podem ser els únics il·lumi-nats en rebutjar-la. Perquè enshi va l’existència com a pobla-ció, com a societat civil organit-zada contra els violents abusosdels poders... Perquè ens hi vala vida companys i companyes, iens hi va de veritat. Fiquem-nosdoncs una cosa al cap, quetenien clara tots els revoluciona-ris de fa cinquanta anys il'amnèsia social ja ha fet obli-dar: en un món violent, s'ha deser violent: "és això o res". Hemd'aprendre a ser violents sivolem sobreviure. Dit d'unamanera més planera: cap agres-sió sense resposta.

Abans de tancar aquest article,vull deixar ben clar als dirigentso funcionaris que el llegeixin,que no es tracta aquí d'una apo-logia a la lluita armada en la quel'autor no creu (encara quepensi, això si, que els bergue-dans hem de començar a armar-nos per defendre's en la situacióactual), sinó d'una crida deses-perada al inalienable dret a laautodefensa. La violència fa fàs-tic, és horrible, lletja, però quanés pateix és pitjor, i a falta desolucions, no es pot esperar aseguir rebent-la. Quan la con-fiança i la credibilitat en elsmossos d'esquadra i la classepolítica està en el seu pitjormoment des de fa 30 anys, noens deixen altre camí, tant debo no fos així. Que no sobti aningú, ja hem precisat que, avuidia, no estem en democràcia, ien aquest règim hem d'apren-dre a defendre'ns tot esperantuna nova i profunda reformademocràtica.

N'estem fartes de ser les quereben la violència, constant-ment, sense poder exercir-la,tenint en compte que en el nos-tre cas es tracta exclusivamentd'autodefensa. Continuar cedintla nostra força seria un disbarat.Té ronyons la cosa: ens dema-nen que no donem bufetades iens maten a ganivetades.

És doncs molt senzill, senyors isenyores diputades, senyorsfuncionaris, detestada conselle-ra:

¿Violència per a nosaltres?O cap...O totes.

VBerga, agost 2005Yoko ono

Apologia de l’inalienable dret d'autodefensa

extrets del Pèsol Negre núm. 23

19

El pueblo, eterna alegría golpeadal pueblo golpeado denuevo por dos costa-dos. El pueblo al queasesinan en su propia

calle, el pueblo al que agredendesde los medios de comuni-cación y las instituciones de ladominación de los dominantes.¿Qué mecanismo actúa paraque los golpes siempre caigansobre los mismos lomos? Noes suficiente que trabajemostodo el año, partiéndonos ellomo por la riqueza de otros.No es suficiente que la policíanos cosa a multas, precisa-mente a aquellos que batallanpara llegar a final de mes,mientras que los poderososenvían sus abogados a prote-ger su impunidad; no es sufi-ciente que el pueblo mueraapuñalado en su propia calle.Era necesario más encarniza-miento, era necesario hacer unespectáculo porque la noticiaera rentable; era necesarioacusar a los jóvenes libertariosy exhortar su sentimiento deculpa.

El pueblo víctima de todo, detodo culpable.

Se supone que la Consellería d'Interior debería trabajar para laseguridad de su pueblo -puesto

que ante él responde-, pero enlugar de ello señala, difama,amenaza. Las fuerzas deseguridad deberían proteger alpueblo, y en lugar de ello,multa, golpea, vigila.

Cuando las instituciones traba-jan a las órdenes de una clasemúltiple pero dominante, susconsellerías y sus policías opri-men, por razones estruc-turales, al pueblo soberanoante el que deberían postrarse.El caso de Berga es muy repre-sentativo.

Tratan de hacer responsablesde los acontecimientos deBerga un tres docenas dechavales, en lugar de compren-der que su policía es ajena alpueblo porque no ha podido,por causas estructurales, sercercano a él. Lo han cosido amultas, le han abierto la cabeza

en Sallent, han quebrado elentramado social de la nochetomando las carreteras. No essuficiente que les vendan loscoches, los permisos de con-ducir, los impuestos, la gasoli-na y los peajes: además esnecesario detenerlos, quitarlesel carné, registrarlos, ficharlos,multarlos y si no pagan,perseguirlos.

No se dan cuenta, pero es tal elpeso que el pueblo debe sopor-tar, y los mossos han tenidoque ejercer una presión tanfuerte sobre él, que no podíansino caer en desgracia.

¿Qué se espera de una policíademocrática? Una policía "dealgodón", quizás, pero con ypara el pueblo. Una policíadura, porque no, con los políti-cos corruptos que viven de lapolítica, con los empresarios

que contaminan los ríos consus purines y sus abocamien-tos, de los terratenientes quelanzan insecticidas sin reparo ysecan las fuentes con susexplotaciones animales, losempresarios con su riquezasiempre oscura y sus negociossiempre irregulares, con losproxenetas (tan cercanos siem-pre a la policía) que se enrique-cen con el trafico de mujeresinmigrantes, con los especu-ladores que hacen un lujo delhecho de tener un hogar,construyen carreteras para suscamiones y pisotean nuestrosvalles, de las ETT que imponennormas de trabajo insosteni-bles para la juventud abocadaal implacable mercado de tra-bajo en el que la carne frescasale más barata.

Si se hiciera esto o algo similar,las problemáticas sociales de

las calles, que también paga elpueblo, la violencia de lascalles de manos de sectoresmarginales, la precariedad deltrabajo, la sanidad lenta,quizás se resolverían al tiempo.

Se es revolucionario cuando secomprende que las clasesdominantes nunca querránhacer ese paso, que la oligar-quía seguirá lavándose la cara ylas manos, que el puebloseguirá pagando los platos yponiendo los muertos.

Si siguen golpeando, sigamosdespiertos.

"Contra los palos de ciegola única respuesta eficazes dar palos de vidente"

Mario Benedetti.

EBerga, agost 2005Otro

extrets del Pèsol Negre núm. 23

Sobre algunes associacions de VeïnsBerga moltes person-es n'estan fartes degent que s'auto-proclama portaveu de

col·lectius diversos sense que siguin aquests col·lectius elsque els hagin nomenat. Hi hamolts lladres de voluntats i a lamés coneguda, darrerament liescriuen moltes cartes. Jo no li

faig cap carta perquè ho con-sidero inútil i perquè no parloamb gent que em demostrapersonalment tant poca quali-tat humana i tanta baixesa.Però sí que m'adreçaré alsmeus veïns.

Jo visc al casc antic(Capdemunt de la Vila que endiuen) hi he viscut sempre iconec molts veïns i veïnes iconec poca gent que se sentirepresentada per la famosa i

mediàtica presidenta de l'asso-ciació de veïns que se suposadefensa els nostres drets.

Crec que ha arribat el momentque els veïns exigim ser verita-blement representats en aques-ta associació o en la que sigui.Senyora (és una manera de par-lar) aprofitant que s'ha de can-viar la junta, com la normativaindica, perquè no plega i deixael lloc a persones més vàlides iamb el cap més clar. Si no és

així considero que els veïns delcasc antic haurem de fer unaaltra associació o encara milloruna assemblea per tractar delsnostres problemes sense queningú manipuli la nostra veu.

Personalment no em sentogens representat per vostè icom jo moltes persones ensesgarrifem quan la sentim par-lar com si parlés en nom nos-tre. Li repeteixo, faci el favor deplegar que per sort al barri vell

hi viu molt bona gent que va decara, sense hipocresies i persort no la necessitem per res.

Els veins del casc antic ensmereixem una associació quefaci sentir la nostra veu i defen-si els nostres drets i vostè estàal capdavant de l'entitat permotius personals i això és moltlleig. Si vol fer política presen-tis per alcaldesa i sinó resi qued'això en deu saber i em pensoque a vostè li farà bé

ABerga, agost 2005Un veí del Capdamunt de

la Vila

20

Cuando las institu-ciones trabajan a lasórdenes de una clasemúltiple pero domi-nante, sus consellerí-as y sus policías opri-men, por razones es-tructurales, al pueblosoberano ante el quedeberían postrarse.

extrets del Pèsol Negre núm. 23

ies després delstràgics fets dePatum es constituïala Plataforma per la

Convivència del Berguedà, a laque s'hi adherien més d'uncentenar de col.lectius i asso-ciacions de la comarca. LaPlataforma, sorgida com aresposta espontània i populares marcava uns objectius, esdotava d'uns estatuts i es reg-istrava com a associació ambentitat legal pròpia. La preocu-pació compartida davant lagravetat dels fets posava a tre-ballar en comú persones icol.lectius molt diversos: esgeneraven aliançes impens-ables mesos enrera. Aquestacircumstància ha suposat quela tasca no hagi estat gensfàcil, doncs ha representat ungran esforç de flexibilitat permoltes bandes. Malgrat aque-sts esforços i els objectiuscompartits sembla que aalgunes persones, espantadesper l'autoorganització de lasocietat civil berguedana,s'han posat en la tasca d'in-toxicar, difamar i generar ladiscòrdia en el seu si.

Els primers passos de laplataforma varen ser els decondemnar les agressions irecolzar les víctimes a travésdel suport moral i l'engegadad'una campanya econòmica -através de la difusió deguardioles i d'un compte cor-rent- destinada a les despeses,bàsicament legals, que se'npuguessin derivar.

La Plataforma, alhora, ha fetun treball de denúncia, infor-

mació i movilització destinat aque aquests fets no es tornin arepetir. Destacarém la mani-festació de suport realitzadael passat 2 de Juliol de vora1000 persones i la cassoladade rebuig a les amenaces pro-duides per persones despre-ciables després d'aquests fets.Desde la Plataforma -i nosense la desconfiança d'algunscol.lectius de joves, bàsica-ment- s'han produit entre-vistes amb les institucions,d'entre elles la Consellerad'Interior Montserrat Tura. Enaquesta reunió es va repetirl'actitut tancada i coorpora-tivista que la Tura haviamostrat en les diverses com-pareixençes i declaracions a lapremsa, provocant el desen-cant i la indigació dels assis-tents. Dies després es filtravad'una manera interessada iparcial el contingut d'aquestareunió i es desencadenava totauna ofensiva mediàtica perpart de la Conselleriad'Interior i Regio 7, mitjançantuna llarga entrevista un dia iun espai d'opinió un altre dia.Al servei de la consellera. LaPlataforma, desde la nostraperspectiva, va actuar tard imalament: en el camp de labatalla institucional i mediàti-ca s'acabà imposant la menti-da. També destacaríem entre-vistes amb representants del'Ajuntament, Mossos d'Esqua-dra, Policia local, així com ambempresaris de l'oci nocturn ialtres associacions empresari-als, circumstància a la nostravista no gaire encertada,tenint en compte que l'ACEB(Associació Comarcal d'Empre-saris del Berguedà) es comptaentre les associacionsadherides a la Plataforma, iper tant, per qualsevol cosa aparlar, saber o manifestar, perpart d'aquest col.lectiu té elseu espai en l'assemblea; elsaires de prepotència i superi-oritat de part de la burgesia,no cedeixen, ni tan sols enaquestes circumstàncies. Lavoluntat de diàleg per part dela Plataforma és, a la vista,inquestionable. Darrerament,cal destacar l'actitut dels rep-resentants de varies associa-

cions. Per una banda el repre-sentant de les AMPA's (asso-ciacions de mares i paresd'alumnes), que condicionavala seva adhesió a la Plataformaa un canvi d'orientació, totcriticant especialment el paperdels joves, que segons ell nohavien exercit el paper ques'esperava d'ells. Per altrabanda altres quatre associa-cions (Orfeó Berguedà,Associació de Veïns de la Fontdel Ros, Associació de dones iAssociació de Fibromialgia)feien saber a través de la

premsa que se´n donaven debaixa. Els seus representantsquestionen la politització de laPlataforma, el protagonismedels col.lectius de joves o elfet de demanar responsabili-tats polítiques. Més generica-ment s'acusa a la Plataformade no respondre als objectius,per no promoure la convivèn-cia. Esperem, en aquest cas,que la seva tasca fora de laPlataforma sigui més reeixida,i ho dubtem alhora els queveiem la fractura social actualcom a conseqüència de la

incompetència o mala fe d'al-gunes persones i institucions,i que per tant s'imposen can-vis.

Paral.lelament ha sorgit aBerga una assemblea de jovesque ha suposat un apropa-ment i intercanvi molt profitós(més enllà de discrepànciesideològiques i organitzatives)que ha donat un marc de tre-ball comú que esperem tinguicontinuitat.

Sobre laPlataforma perla Convivència

DBerga juliol 2005

Gbx

21

Imatge d’una de les múltiples manifestacions realitzades aBerga condemnant l’assassinat.

Paral.lelament hasorgit a Berga unaassemblea de jovesque ha suposat unapropament i inter-canvi molt profitós(més enllà de dis-crepàncies ideològi-ques i organitzatives)

extrets del Pèsol Negre núm. 23

'Ajuntament de Berga,com la majoria d'ajunta-ments, mai ha tingut capinterès per la cultura més

enllà de l'estríctament necessàriaper fer-se propaganda. Les úni-ques activitats, produccions iexpressions culturals que hapotenciat i fins i tot subvencio-nat àmpliament han estat aque-lles que poden ser consideradescom propaganda política (explí-citament o implícitament), aque-lles expressions d'un malanome-nat folklore i sobretot les quefeien els seus amics, parents oalgun altre berguedà il·lustre.Tot plegat la màxima expressióde la Catalunya rància. Durant lallarga tirania de CiU, en Farguelldonava els diners per fer la cul-tura que ell volia de maneratotalment arbitrària i sense quese sàpigues quan i què es dona-va, al marge de l'interès culturalo social que tingués l'actuació enqüestió. No tothom tenia elsmateixos drets alhora de fer ser-vir els pocs equipaments i infras-tructures públiques de què dis-posa l'Ajuntament, les subven-cions mai van ser clares ni res-ponien a necessitats ni les des-peses eren justificades, etc. Elsde CiU sempre han estat unscacics, fins aquí d'acord. Ara bé,amb l'entrada d'ERC al'Ajuntament, primer de la mà deBadia (CiU) i més tard de Camps(PSC) es va fer molta propagandade que les coses canviarien, araes democratitzaria l'accés alsrecursos municipals, la gestióeconòmica cultural seria trans-parent i el tracte amb les entitatsseria igualitari, democràtic. Elcaciquisme s'havia d'acabar. Iaixò ho garantia el Pla d'AccióCultural que havia de culminaramb la creació de l'InstitutMunicipal de Cultura, la granaposta de Josep Xoy (ERC).Doncs si algú es pensa que resha canviat va molt i molt equivo-cat. Ni durant la legislatura enque manaven Badia i Xoy ni ambaquesta que manen Camps i Xoy(se suposa que ara ja haurienhagut de tenir temps d'acabaramb les males costums anteriorsi desenvolupar la democratitza-ció de la gestió municipal).Obviament no ha canviat res, i sino ho ha fet ja és perquè no hafarà mai.

Pel que fa al foment de la parti-cipació ciutadana (darrerainvenció de l'Ajuntament delPSC) és el colmo de la hipocre-sia. Ja que la poca activitatmunicipal en el terreny de laparticipació ciutadana va justencaminada a evitar-la, ometre-la, no escoltar-la i aixafar-la atota costa. És a dir com sempre,però a sobre tenen el morro deparlar de la conveniència de laparticipació ciutadana quan nofan res més que evitar-la a totacosta.

Res no ha canviat. Fer plansd'acció cultural o plans per a laparticipació ciutadana és comfer una comissió d'investigació inomés buscar allò que deiaLampedusa: "Cal que tot canvïiper tal que pugui seguir igual".La resta es cantarella política inomés se la creu qui li convé

creure-se-la pels interessos quehi té en joc, o bé aquell que ésabsolutament estúpid.

Tot això que explico ho faigamb coneixement de causa,amb més de vuit anys de tracteconstant amb l'Ajuntament hepogut comprovar tot això i més.I és que clar, si vols fer ús d'unainfrastructura pública, demanarun permís per fer alguna cosa alcarrer..., has d'acabar parlantamb ells per força. Els col·lec-tius que tenim vocació autoges-tionària i d'autofinançamentvolem el mínim tracte ambl'Ajuntament però poc o moltn'has de tenir per fer segonsquines activitats públiques.Doncs és esgotador, decepcio-nant i fins i tot repugnant.Durant anys i panys (al margede qui governi) ens han posatpals a les rodes, tots els que hanpogut i a tots els nivells, mentrela "cultura" rància o la domesti-cada o la d'aparador o la del fol-klore mal entès ha seguit gau-dint de totes les avantatges. Unexemple per acabar: si vols ferús d'un equipament públic (quepaguem entre tots) un ciutadà ocol·lectiu anònim haurà de feruna instància, possiblement nola responguin i si ho fan potserque la deixin o no, i si la deixenli ho diran a darrera hora i

posant tants impediments tèc-nics i legals com puguin. Si aixòmateix o vol fer alguna altraentitat (Penya Boletaire, Àmbitde Recerques, Patum o algunaaltra pocasoltada) no cal presen-tar res, amb una trucada a l'a-mic de torn tot va sobre rodes.

No hi ha res a fer, és definitiu.L'activitat social i cultural ha deser efectivament autogestiona-da i per evitar els pals a lesrodes dels politicutxus locals calque es faci al marge de les seveslleis i normes, ja que només lesfan servir quan volen i nomésles apliquen a qui volen, pertant cal ocupar el carrer perquèés nostre i no és d'ells. Cal fer lanostra activitat social i culturalal marge d'ells i si ho volenimpedir que ens tanquin a tots,el conflicte el crearan ells per-què la cultura popular no potser aturada per quatre mama-rratxos que viuen de la políticao que són addictes al poder.

A partir de l’assassinat delcompany Isanta

Més enllà del fàstic que ha fetl'actuació de tots els grupsmunicipals, ja que el poc quehan fet o han fet tard i forçatsper la realitat social (presentar-se com acusació particular i la

reprovació de la conselleraTura), ara es torna a veure elpoc que els interessa l'associa-cionisme de la comarca i és quecom va dir la seva amiga Tura éspreocupant que existeixi teixitassociatiu no depenent ni con-trolat per l'Ajuntament.

Des l'assassinat del nostre com-pany s'han derivat diverses con-seqüències. L'Ajuntament estàdesenvolupant normatives quemai ha tingut i que a la pràcticafan impossible la celebració decap acte legal al carrer si no ésque es compta amb la sevacol·laboració, ja que amb lesexigències municipals és econò-micament impossible fer res deles esmentades característi-ques. A la pràctica això que voldir? Doncs que de fet, un copsuperada la por que els va fer notenir les normes desenvolupa-des (ja que han continuat fent elque feia CiU), por de què esdepurin responsabilitats per laseva incompetència que va por-tar els tràgics resultats que totssabem, por en definitiva de per-dre el seient. Doncs bé, un copsuperada aquesta por i desenvo-lupades les normatives munici-pals que calguin, podran seguiractuant com fins ara però ambla llei de la seva part. Podranprohibir, sense prohibir-hoexplícitament, qualsevol acte alcarrer que no els interessi quees faci. Les normatives són sim-ples impediments econòmics ala lliure creació cultural i ells hosaben molt bé i ho fan servirconscientment.

Davant d'això cal seguir creant ifer tanta cultura i lluita socialcom sigui possible, legal oil·legalment, tant és. Si les lleisi les normes són simples instru-ments de coerció i d'impedi-ment camuflat de la lliure asso-ciació i la lliure expressió, caldràsens dubte desobeir i ensenyara desobeir. Visca la desobedièn-cia! Fora polítics i fora la medio-critat dels berguedans il·lus-tres! Visca la llibertat!

L’Ajuntament de Berga i la seva políticacultural i de participació ciutadana

LBerga, agost 2005Pep i Tu

22

L'Ajuntament estàdesenvolupant norma-tives que mai hatingut i que a la pràc-tica fan impossible lacelebració de cap actelegal al carrer si no ésque es compta amb laseva col·laboració

extrets del Pèsol Negre núm. 24

a han passat uns quantsmesos des dels fets dePatum. Des de llavors per-sones afectades i bonapart del poble hem viscut

tot un seguit de circumstàn-cies que han fet augmentar eldolor, la ràbia i la impotència ala què ens aboquen les institu-cions d'aquest país. Davant ladesídia institucional, el pobleorganitzat no ha parat de tre-ballar per a que fets similars noes tornin a repetir i per a queels responsables i còmplices nosegueixin eternament malfe-rint-nos en les seves dinàmi-ques criminals. Ja vam explicarcom les amenaces continuavenamb la passivitat institucionalde qui no fa, ni tan sols decla-racions d'intencions o suport.En aquest context a principisde setembre corria la veu sobreuna altra agressió amb navalla

al Passeig de la Pau. Algunespersones van ser testimoni d'a-quest fets però Mossosd'Esquadra, Policia Local,Ajuntament i Regió 7, tot apli-cant un nou protocol i per nofer créixer l'alarma social(paraules de l'alcalde) silencia-ven aquest fet. Tan sols quanels fets eren de domini públic,una setmana després, Regió 7en feia esment. L'alcalde dona-va poca gravetat als fets, peròel que no es deia és que l'a-gressor és un dels acusats pelsfets de Patum, en llibertat pro-visional.

El passat 22 de setembre laPlataforma per la Convivènciadel Berguedà realitzava unaassemblea general. Hi varenassistir representants de mésde 40 entitats i associacions dela comarca. En aquesta assem-blea es va poder calar l'estatd'ànim del poble berguedà: peruna banda no van faltar críti-

ques al paper de l'Ajuntamentde Berga i la seva Policia Localaixí com a la nostra estimadaConselleria d'Interior per laseva actitud tancada i enroca-da. Entre altres aspectes es vagestionar el paper del'Ajuntament en les diversesreunions realitzades ambrepresentants de la Plataforma,a la que tracta com a adversàriapolítica. Vam saber, entre d'al-tres coses, que el regidor deGovernació, Sr. Fernández Polano ha assistit a cap de les reu-nions realitzades, que el tancacarejat pla de seguretat ambel que van estar marejant laperdiu durant una quantsmesos no existia, com vareconèixer el cap de la PoliciaLocal durant la última reunió,que l'acusació particular del'Ajuntament de Berga, que ahores d'ara ja ens costa a totesles ciutadanes vora 20.000euros, no fa més que desviarles responsabilitats institucio-

nals cap als col·lectius organit-zadors del concert i poca cosamés. També vam saber que lesúniques mesures que es propo-sen són de caràcter policíac, iaixò, a algunes, ens mereixmolt poca confiança. En aques-ta assemblea, per altra bandaes posava a votació la juntaprovisional de la Plataforma,que va ser reafirmada permajoria aclaparadora, potserper acallar certes veus difama-dores.

Tornant a les amenaces perpart de l'entorn dels detinguts,la Plataforma n'ha recollit infor-mes i fins i tot s'hi ha celebrarun judici creuat. És convenient,en tot cas, no deixar aquestsfets només en mans de la poli-cia i la justícia ineficient, queno actuen mai amb caràcterpreventiu, sinó repressiu.

Pel que fa a les forces repressi-ves, hem sabut del discretrelleu del Marc Fornas, cap delsMossos a la Comissaria deBerga així com del cap de laPolicia Local. En aquest segoncas, l'entrada va ser triomfant:el nou cap de la local afirmavaque el poble de Berga haviaestat manipulat per una mino-ria. Vaja, que ens ha tractat detontos en amunt. Bona manerade començar.

De les accions sorgides de laPlataforma i els col·lectius dejoves cal destacar la Maratóesportiva que va tenir un granèxit de participació i de recap-tació de fons, així com el con-cert solidari organitzat percompanys d'en Pep Isanta aCastellbisbal, on vam anar a ferun cop de mà i gaudir de lafesta per donar una patada a latragèdia. Moltes gràcies alsorganitzadors, grups i assis-tents al festival, al poble deCastellbisbal per cedir-nos ellocal cultural i recreatiu (queguapo), i sense que serveixi deprecedent, a l'Ajuntament deCastellbisbal, que ens va donarles facilitats i suport que notrobem al nostre poble. Isobretot al Pep, perquè senseell això no hagués estat possi-ble (Punk not dead!). Finalmentdir que Berga no s'aTura. Hollegim a les parets del poble iens ho creiem fermament. Queescoltin, els que no ho han fetfins ara, la veu d'un poble quereclama Justícia, no institucio-nal sinó social.

Als carrers de Berga

JBerga, octubre 2005

Gbx

Passen els mesos, el poble segueixdemanant justícia, les institucionsinsisteixen en la seva actitud enrocadai als carrers s'adverteix una forta ten-sió social. Mentre la Plataforma dem-

ana mesures institucionals (polítiques,judicials i policíacs) altres col·lectius,especialment juvenils, animen a lamobilització.

Concert a Castellbisbal per recaptar fons pel cas Isanta.

Aunque no quierasmañana será

otro díaY te pregunto:

¿Dónde te vas a esconderde tamaña alegría?¿Qué vas a hacer

para evitar que cante el gallosi el gallo insiste en cantar?

Brotarà agua nuevanos amaremos todos

sin parar.Cuando llege el momento

voy a cobrarme estesufrimiento

con creces, te lo juro.Todo este amor reprimido,

este grito ahogado,esta samba prohibido.

Vos que inventaste la tristezatené la delicadeza

De dar marcha atrás.Porque vas a pagar caro

todo el llanto derramado,Mi penar.

Aunque no quierasmañana será

otro día.Y te apuesto lo que sea

que veré el jardín florido,ese jardín

que tu odio no desea.Cómo te vas a amargar

viendo nacer el díade repente, impunemente.

¿Y como vas a sofocarnuestro coro, nuestra gente?

Aunque no quierasmañana será

otro día.Y vas a tener que verla mañana renacida,

el desborde de poesía.¿Cómo te vas a explicarque el día pueda asomar

sin pedirte permiso?Me voy a morir de risa,

ese día va a llegarantes de lo que creésAunque no quieras

mañana será otro día.

Te vas a sentir tan mal,va a ser algo fenomenal

Chico Buarque

Aunque noquieras

23

L'atenció psicològica al jovent afectatpels fets de Patum i el nostre ajuntament

legim al Regió7 dedijous 8 de desembre de2005:

"L'Ajuntament de Berga ha posaten marxa el servei d'atenció psi-cològica per als afectats del casIsanta, segons la regidora deServeis Socials, Mª AntòniaCarrasco.Ara l'ajuntament es penja unamedalla de mèrits propis quanla realitat és que la seva actua-ció ha sigut totalment decebe-dora.

Des del primer moment, esconstatable, que es va produiruna commoció directa sobre eljovent assistent al lloc dels fets ique més tard va derivar en epi-

sodis d'ansietat, depressió,angoixa i afegint-hi por peramenaces rebudes des de l'en-torn dels agressors.

Un ajuntament "normal" dequalsevol altre municipi català,espanyol o de qualsevol racó demón més o menys desenvolupaten termes socials, seguramenthauria actuat IMMEDIATAMENT,donant suport en aquestes per-sones, sobretot tenint en comp-te que parlem de jovent el qualpsicològicament te teòricamentmenys elements per defensar-sede la violència.

No sols no es va actuar des d'unprimer moment sinó que setmesos després quan molts delsafectats ja estan en un procésavançat i aguditzat d'estrèssomàtic, el "nostre?" ajuntament

es penja medalles. Set mesosdurant els quals han estat insis-tint als mitjans de comunicacióque a Berga NO PASSAVA RES,que senzillament era l’ hora dela justícia i que a part d'això aBerga s'ha estat respirant unambient d'absoluta normalitat.

Si la sospita que aquest "no ferres", "no actuar" es confirmésque ha obeït a consignes dePartit i de Govern Català, seria jaabsolutament decepcionant,perquè:

A qui es deu en primer terme unalcalde que representa ciuta-dans, i a qui ha de garantir laseva tranquil·litat i les sevesdemandes? Tampoc no es potargumentar que no hagi hagutuna demanda social des de pri-mers de juliol, quan es va fer la

primera demanda d'atenció pelsfets d'amenaces a la General. Apartir d'aquesta primera deman-da, i sobretot a través de laPlataforma per la Convivèncias'ha insistit en les reunions de laJunta de Seguiment.

La resposta era sempre la matei-xa: "Ja hi estem treballant, vosal-tres no us ocupeu ni preocu-peu". Fins que al final es vahaver de recórrer a l'amenaça:"o reaccioneu o us fem una rodade premsa denunciant la inepti-tud de l'ajuntament". Davantd'aquest avís, i de la constataciód'una notícia no publicada sobreun intent de suïcidi, l'alcalde vaadquirir un compromís personalque no va acomplir adduint pos-teriorment que tot s'havia deguta un malentès entre la regidoriade Serveis Socials i la gerència

de l'Hospital Sant Bernabé.

És a dir que estem molt con-tents i més tranquils ara ques'han fet els "deures". Cal afegirque aquí l'únic que ha adquiritun compromís personal ha sigutel psicòleg de l'hospital que desdel primer moment que se'l varequerir va mostrar esperit decol·laboració i interès, tot ate-nent casos que la comissió d'a-fectats de la Plataforma li pre-sentava i als quals se'ls ha d'a-grair la feina duta a terme mal-grat el tracte rebut per l'ajunta-ment i mentre es produïen els"malentesos" entre la regidoriade Serveis Socials i la gerènciade Sant Bernabé.

LBerga, desembre 2005

Barrufet rondinaire

uan la política sesepara de la socie-tat com passa a lessocietats amb Es-

tat, la injustícia està servida. Ales anomenades democràciesrepresentatives els polítics, sor-gits d'una classe social determi-nada i al marge del color quediuen representar, són els enca-rregats de gestionar el controlsocial mentre roben al poble. Elspolítics solen ser personesmediocres, culturalment juste-tes, amb doble o triple moral iamb el benefici propi com amàxima. Això passa arreu. Ésuna norma aplicable a tota laclasse política.

A Berga passa com a la resta delmón. Però és que poder obser-var un espectacle tant dantescde tant a prop és realment fasti-gós i alliçonador. Després del'assassinat del nostre companyper Patum hem pogut compro-var de què estan fets els polítics,per si algú tenia dubtes.Fem una repassadeta:

El senyor Camps, en Pola i elssuposats socialistes (com s'em-bruten les paraules de vegades).Repugnant, només mirant detapar-se les vergonyes senseimportar-los res més i sense dis-simular. Marejant la perdiu iamagant el cap sota l'ala. Ni tansols van tenir pebrots per defen-sar els berguedans davant l'acar-nissament de la seva companyade partit la molt despreciablesenyora Tura.

Xoy i els suposats republicansd'esquerres (que no són ni d'es-querres ni tenen ni idea de quèvol dir ser republicà). S'agafen alpoder com a un clau incandes-cent però no són tant estúpidscom la resta. Han protagonitzatla millor interpretació, fora detemps respecte els aconteixe-ments però perfectament sincro-nitzats respecte les propereseleccions. Ara comencen a criti-car als seus socis amb grans

escenes, però quan calia donarla cara callaven com...

Badia i la colla troglodítica deConveniència i Unció: Des delprimer moment van voler ferporca política de l'assassinat delPep. Aprofitar la situació percomprar algun vot en el futur idesgastar a l'inoperant alcalde iel seu equip, més per oportunis-me que per convicció. Una inter-pretació tant pèssima com patè-tica.

El del pepé, aquest simplements'ha mantingut en la seva líniahabitual.

Ara mateix no votaria no nomésels que no votem habitualmentper convicció o distracció sinómoltíssima més gent, perquè elpanorama fa fàstic. Realment sia les properes eleccions es pre-senta part del jovent es possibleque treguin uns bons resultats,es difícil fer-ho pitjor que coms'ha fet en els darreres vint i cincanys a Berga, tot i que a mi noem consola massa perquè nosóc creient de la religió política.Tan de bo algun dia ens deslliu-rem d'aquesta xacra social quesón els polítics. Salut i anarquia!

QBerga, desembre 2005

Pep i Tu

Polítics berguedans: el pitjor decada casa

extrets del Pèsol Negre núm. 25

24

Ara mateix no vota-ria no només els queno votem habitual-ment per convicció odistracció sinó moltís-sima més gent

extrets del Pèsol Negre núm. 25

La Justícia garanteix la impunitatpolicíaca

l passat dos de desem-bre el jutjat de primerainstància i instrucciónúmero 1 de Berga va

disposar sobreseure provisio-nalment i parcialment les actua-cions en relació als fets denun-ciats per tres de les personesque van ser objectes d'agres-sions per part del Mossosd'Esquadra a Berga el passatnovembre de 2004.

Recordem que, com s'explicaàmpliament el pèsol negrenúmero 19, durant la matinadadel 6 al 7 de novembre de 2004un fort desplegament delsMossos d'Esquadra, previ acordamb l'Ajuntament de Berga, vaprotagonitzar un episodi deviolència gratuïta, indiscrimina-da i injustificada cap a tothomque es trobava als carrers de laciutat de Berga. En resum: cap aquarts de tres de la matinadaarriben davant del Bar Musical ElCau dos cotxes i una furgómatrícula CME-9097, en surtenun bon nombre d'agents delsMossos d'Esquadra, excitadís-

sims i sense que fos visible elseu número de placa. Vancomençar a fer fora la gent dedavant del bar a empentes i pocdesprés i SENSE QUE REBÈSSINCAP AGRESSIÓ (més enllà de lesqueixes verbals) van carregaramb molta violència contra tot-hom que es trobava caminantdel Bar el Cau cap al Bar laGeneral. Diverses persones vanhaver de ser ateses a l'hospital iun noi va ser detingut acusat fal-sament d'agressió a l'autoritat.Si som contundents amb lesafirmacions és perquè els nos-tres ulls no ens enganyen i per-què foren desenes les personesque eren presents allà aquellanit.

El dissabte següent, dia 13, milpersones sortien al carrer perdenunciar el flagrant abús d'au-toritat protagonitzat pel cos deMossos d'Esquadra. Paral·lela-ment eren presentades tresdenúncies als jutjats de Berga ial Síndic de Greuges. També esdemanava a l'Ajuntament deBerga que es posiciones.L'Ajuntament com es habitualno va fer res. L'stalinista senyorRibó (ICV), actual Síndic de

Greuges, va tapar les vergonyesal cos de Mossos d'Esquadra dela senyora Tura (PSC), antigastalinista. La nit després de lamanifestació una patrulla delsMossos d'Esquadra intentavadetenir un noi davant la General,una multitud que va sortir delbar va intentar impedir-ho. Lasetmana a sobre eren assetja-des i detingudes a casa sevatres persones que casualmenteren al capdavant de la manifes-tació i "casualment" també(visca la independència judicial)algun d'ells era dels denun-ciants de la setmana anterior. Enaquest cas el judici de faltes esva fer immediatament i van sercondemnats, sense proves, apagar una multa, tot i que nom-broses persones van donar elseu testimoni conforme els acu-sats no van participar en elsimperfectes que l'automòbildels mossos va patir. Les con-tradiccions dels mossos van serespectaculars i el jutge simple-ment va donar la raó als poli-cies, basant-se únicament en lesmentides del segurata de laGeneral Sergio Garcia Leon i finsi tot acusant penalment de falstestimoni a un persona que va

dir el que va passar, negant pertant les mentides del segurata.Dissabte 20 cent persones estornaven a manifestar davant lacaça de bruixes que el senyorFornas, amb la complicitat del'Ajuntament de Berga, havia ini-ciat contra qui s'atrevia a denun-ciar els abusos d'autoritat aBerga.

Ara la jutja de Berga diu que"resulta evident que aquest diaels agents de Mossosd'Esquadra amb carnet profes-sional 2546, 7708, 7878, 9246,10310, 10321 i 10578 vanactuar en l'exercici de les sevesfuncions" (ella sap els númerosnosaltres no, perquè aquella nitno els duien visibles i es vannegar a dir-los quan se'ls hi vademanar). La jutja segueix dientque "es procedent de disposarel sobreseïment provisional par-cial de les actuacions d'acordamb el que disposa l'article641.1 de la Llei d'enjudiciamentcriminal". L'es-mentat article diu que "proce-dirà el sobreseïment provisionalquan no resulti degudamentjustificada la perpetració deldelicte que hagi estat motiu de

la formació de la causa". Lesdenúncies van ser degudamentjustificades amb l'explicaciódetallada i verídica dels fets,aportant els informes mèdics iaportant gairebé una desena detestimonis. La jutjessa semblaque no ha cridat a declarar a captestimoni ja que en té prou amballò que diuen els Mossosd'Esquadra. Queda la possibili-tat de fer recurs però els noisque aquella nit van rebre laviolència dels mossos i que vantenir el valor de presentardenúncia i la ingenuïtat de creu-re que era possible que es fesjustícia (creient en la separaciódels poders i la independènciajudicial) han comprovat que elsmitjans que el sistema ens ofe-reix per defensar-nos no servei-xen per a res: ni els mossos,que en lloc de protegir-nos ensagredeixen; ni el síndic de greu-ges que ha quedat demostratque no és un organisme inde-pendent; ni la Justícia que fun-ciona corporativament amb laresta de poders, sense ser inde-pendent i estant al servei del'Estat i no dels ciutadans.

EBerga, desembre 2005

Pep i Tu

Negligències arxivadesmitjans de desem-

bre, en arribar-nos lacomunicació dels jut-

jats, ens trobem amb una res-posta per mala sort recurrenten aquests casos. Hi pensemuna estona i veiem que mentrela gran majoria de poblacióberguedana, després d'unseguit força voluminós d'actua-cions dubtoses dels mossosd'esquadra, demana que elsagents d'aquest cos compleixinla seva feina amb al màxim decorrecció possible (en sóncapaços?) deixant de banda elstípics errors als que ens tenenacostumats. Als jutjats s'arxivauna denuncia formulada per 3persones on es denuncia unade les actuacions més critica-des últimament, la del mes denovembre de l'any passat, ones va produir una batuda con-tra el jovent que es trobava

aquella nit al carrer, amb unsposteriors arguments oficialsmolt allunyats de la realitat.La setmana següent, desprésque tots tres fóssim agreditsentre molta altra gent varemdecidir que aquesta actuació nopodia quedar impune, i peraixò, varem presentar tresdenuncies als jutjats, perquèaquells que ens van colpejarindiscriminadament assumis-sint les seves responsabilitats.En la denuncia, apart de nosal-tres tres, s'hi van afegir lesdades de vuit persones mésque van ser presents durant elsincidents, per si a la jutgessa lifeia falta informació addicional.

Ha passat un any, als denun-ciants durant tot aquest tempstranscorregut, només varemser citats una vegada per decla-rar davant del jutge uns mesosdesprés de presentar la denún-cia. I ara, ens arriba un paperet,on diu que quatre dels mossospresents van anar a declarar i

que això ja li ha servit a la jut-gessa per deduir que aquellanit van actuar com ho havien defer. Ens preguntem si els nos-tres informes mèdics, i la restade vuit testimonis citats a ladenúncia, als quals ni tan solsse'ls ha demanat que vagin adeclarar per contrastar les duesversions, es veu que no tenentant valor com les mentidesdels agents de la Generalitat. Jase sap, en aquesta societat lesmentides pesen més que lesveritats.

Després de conèixer tot això,arribem tots a unes conclu-sions similars. No pot ser queels membres integrants de l'or-ganisme encarregat de vetllarper la llibertat individual icol·lectiva, a més de la segure-tat de tota la població quedinimpunes davant d'un cas denegligència professional comaquest, és a dir quan són ellsmateixos els que fan perillar lallibertat i la integritat física de

la gent. Aquesta gratuïtat com-porta que aquestes deficiènciesen la seva conducta es repetei-xin variant la seva duresa enfunció de l'humor amb ques'hagin aixecat els mossos detorn aquell dia.

La utilitat de la policia de laGeneralitat ha quedat total-ment qüestionada, no tan solsper la majoria de joves, sinóper gran part de la poblacióberguedana. Com va quedarprou demostrat en la manifes-tació de la setmana posterior.Davant d'aquesta situació críti-ca per les autoritats governa-mentals, i de manca de legiti-mació a l'hora d'actuar pelsmossos que estan patrullant alscarrers. Les forces obscures delpoder (Tura, no t'amaguis!) hanhagut d'aixecar la seva urpaperquè la justícia, que en lateoria actua i pren decisions deforma autònoma, no evidenciïmés la ineficàcia de la policia,que produeix aquesta fracturaamb la població.

Després que totstres fóssim agreditsentre molta altra gentvarem decidir queaquesta actuació nopodia quedar impune,i per això, varem pre-sentar tres denunciesals jutjats(...)I ara, ens arriba unpaperet, on diu quequatre dels mossospresents van anar adeclarar i que això jali ha servit a la jutges-sa per deduir queaquella nit van actuarcom ho havien de fer.

ABerga, desembre 2005

Els Conillets d’Índies

25

na persona més quetot i no pertànyer acap dels col·lectiusorganitzadors, era

al concert el divendres dePatum. Una més que, tot i noser tan jove, vaig poder disfru-tar de l'estona que aquells brè-tols ens van deixar disfrutar.Sóc una més que va poder con-viure amb la bona gent queassistia al concert; joves,grans, menuts i fins i totnadons.

Sóc una més a qui van desper-tar a crits del somni de la con-vivència sana, una més que esva esgarrifar davant de tantabrutalitat. Vaig ser una mésdels que van ser agredits,humiliats, assaltats, apunya-lats, una més a qui els Mossosd'Esquadra van negar l'auxilidesesperat. Una més que va

esperar, desesperada, l'arriba-da d'algú que pogués aturartota aquella bogeria. Durantmolta estona. En va. Perquè novan fer-ho a temps. Sóc unamés que se la veritat del que vapassar aquella nit; se que elsMossos no van arribar quandiversos assistents els havienavisat, i també se la impotènciaque vam sentir totes les quevam saber la terrible notícia al'hospital. Vaig ser una presamés de l'horror i la incompren-sió. Sóc una més de les que sapla veritat de debò, perquè sócuna més que hi era. Nomésnosaltres sabem el que va suc-ceir. Només nosaltres sabem elque vam sentir. I això ens uneixi ens fa forts, perquè totes lesque érem aquella nit ens uneixuna mateixa veritat, una matei-xa realitat.

I jo no sóc cap anarquista. Nicap radical. Ni jove. Ni diferent.Només sóc una berguedanamés com vostè. O vostè. I qual-sevol persona com vostè quefos allà podia haver estat l'ob-jectiu d'aquella banda d'assas-sins i còmplices sense escrú-pols.

Des de aquell dia, jo sóc unamés que no ha deixat de pen-sar en tot allò cada dia, unamés que ha tingut malsonscada nit.

I després de tot allò, vaig seruna més que va haver de supor-tar, amb impotència i ràbia,

totes les mentides que vanexplicar els diaris i les notícies,una més que va haver d'aguan-tar les acusacions i insults de laSra.(?) Montserrat Tura, queencara no ha tingut la dignitatde disculpar-se. Sóc una mésque vaig haver d'empassar-mela ràbia, un cop més. Jo sóc unamés que es va haver de buscarassistència psicològica, unamés que s'ha hagut d'espavilarper demanar justícia, una ber-guedana més a qui l'ajunta-ment ha volgut fer callar, havolgut fer oblidar, ha ignorat iha mentit. Una més que es facreus de la inoperància i pocasensibilitat del consistori local.Una més que ha vist, amb tris-tesa i estupefacció, com algunsberguedans han volgut fer d'a-

questa desgràcia una olla degrills, criticant, dubtant, inven-tant, traint els propis conciuta-dans, contribuint a fer aquestsfets tan dramàtics encara mésdolorosos i tristos. També sócuna més que ha sentit en lapròpia pell les amenaces del'entorn dels agressors, cadacop que ens han insultat pelscarrers, cada cop que ens hantrencat una pancarta, cada car-tell que ens han estripat. Ambtotal impunitat. Sóc una mésque s'ha sentit indignada pertot plegat.

Per tot això, sóc una més quese sent molt dolguda per l'acti-tud dels polítics locals. Unamés que sent la impotènciad'haver estat traïda pels propis

representants, que no hanescoltat la versió dels agredits iafectats, sinó que ens han igno-rat i callat. Sóc una berguedanamés que demano respecte, quedemano comprensió, quedemano ajuda, que demanorecolzament. I sobretot, sensi-bilitat, això que ens ha faltattant als agredits i afectats, aixòtan senzill que necessitàvem,això tan humà i tan obvi que noens han sabut donar, ni els ser-veis socials de l'ajuntament, niels mitjans de comunicació, nialguns berguedans/es insolida-ris i detestables.

Per tot això, i molt més, sócuna més que no callaré. Ni obli-daré ni perdonaré.

Només sócuna més

UBerga, gener 2006

Una més

nirem a Barcelona perdir ben alt que nooblidem en Pep, i pre-guntarem, fins a obte-

nir resposta: per què hem

hagut d'arribar fins aquí?

Els volem preguntar als agres-sors què o qui els va impulsaren la seva ràtzia assassina.

Volem preguntar a la policia,que està per protegir-nos, per-què no ha parat de perseguir-nos, d'estar a sobre nostre,menys el dia que els hemnecessitat, que no hi eren, hanfet tard, massa tard. Per què?Potser mai ho sabrem.

Preguntarem també perquè lajustícia és tan contundent i efi-cient amb certes actituds, per-sones i col·lectius i tan impunei cega amb altres.

Volem saber quines estranyescircumstàncies van generaraquell cúmul de confusions,casualitats i negligències.

Ens han assassinat un amic, uncompany. Ens han agredit isegueixen agredint-nos des dela Conselleria d'Interior, a tra-

vés de mentides i difamacions,convertint víctimes en culpa-bles. Des de l'Ajuntament deBerga, que ha jugat tan brutper cobrir-se les esquenes. Ides de els carrers de Berga, onla prepotència en grup encaraes veu i es viu, així com certesintoxicacions despreciables.

I ho farem davant dels jutjats iallà on calgui, perquè ens hi haobligat, no ens queda mésremei; o potser si, però en unasocietat sana, lliure de tanta

podridura. Fins llavors aniremassumint amb pena i tristesa elpaper que ens ha tocat jugar,amb la dignitat que puguem ides de la impotència i l'empen-ta, des de tots els fronts possi-bles, perquè mai més una cosaaixí es torni a repetir.

Ni oblit ni perdó.

És tan gran el fàstic que fins aquíhem arribat

A

Berga, gener 2006Ateneu Columna Terra iLlibertatAteneu Llibertari delBerguedàCasal PanxoCentre d'Estudis JosepEster BorràsAssemblea de Joves

extrets del Pèsol Negre núm. 26

26

Després de tot allò,vaig ser una més queva haver de suportar,amb impotència iràbia, totes les men-tides que van explicarels diaris i les notícies,una més que va haverd'aguantar les acusa-cions i insults de laSra.(?) Montserrat Tu-ra

extrets del Pèsol Negre núm. 26

Aprèn a estimar, ara haurem detornar a començar!

Ja no tenim por, sabent que etvenim a trobar!

Com més diem més ens dei-xem per dir!

Així és com acabo la meva carta,ara la comencem entre tots si ésque alguna està acabada.Els nostres records, individuals,iguals! Tots plens d'amor i felici-tat, la llum que ens has donat. Elpilar major que eres de la nostraamistat, amb la teva mort, estransformarà en el sentimentd'agonia més fort, oprimint elnostre centre.

Agafant-nos a l'esperança de latrobada, allà, enlloc del lloc seràel nostre lloc.

Però tots sabem que ens diria elPep: "Jo he marxat, però vosal-tres us heu quedat aquí; gaudiude la vida, sentiu-la dintre.Experimenteu les millors sensa-cions que pogueu trobar, lluiteuper la gent que us envolta, com-partiu el dolor de la meva pèr-dua perquè entre vosaltrespodreu minvar l'amargor delsentiment".

El nostre més sincer agraïment atotes les persones que esteuaquí amb nosaltres i als queavui no heu pogueu assistir, perel comportament exemplar i perel suport que heu mostratdurant tot aquest temps. Isobretot agraïr al Toni que desdel seu silenci, ha hagut deviure i conviure amb totsaquests grans records per obs-quiar-nos amb aquest granregal. Diu: "L'he fet per totsvosaltres, els que compartiu elmateix dolor que jo".

Com més diem, més ens deixemper dir, no hi cap en pàgines ipàgines la teva valia, la tevagenerositat, la teva filosofia decompartir i de gaudir de tot ambels teus, que estem aquí.Mirarem enrere i riurem... pen-sant en tu, llavors ens diràs quecal mirar endavant.Per la teva família un últim vers,Per ells una bona abraçadaQue no oblidin mai per resQue després de cada nit,Ve una nova albada.

Las gotas, como representaciónde cada uno de nosotros, nues-tra fragilidad, belleza, necesi-dad de existencia como elemen-to común, como elemento indi-vidual.

Hemos perdido la individualidadcorpórea de una de ellas, suinteracción con nosotros. Peroganamos con el tiempo pasado,todos los recuerdos que com-partimos con tigo.Un recuerdo a Pep en estas pri-meras líneas, y en las siguien-tes, una descripción de concep-tos sobre el libro que llevamos acabo y acabó con el peor finalnunca propuesto.

Lo primero que nos puede sor-prender en este libro, es elhecho de utilizar dos lenguas.Acción que representa la reali-dad que nos rodea, el uso detodos los recursos lingüísticos anuestro abasto. La utilizacióndel lenguaje y la escritura consu finalidad esencial, la comuni-cación. La destrucción de lasbarreras ideológicas muchasveces impuestas por errores dela mente. La comprensión y laaceptación del individuo porencima de la identidad nacionalo territorial.

Al adentrarnos en el libro obser-vamos que esta formado pornueve capítulos, dos zonas derecuerdos y una reflexión final.Esta estructura se puede dividiren dos bloques, el Antes y elDespués.

El Antes

Antes de la finalidad a la queestamos todos abocados, la pre-sencia de la muerte. "Peròaquest cop va arribar massad'hora".Los ocho primeros capítulosrepresentan la expresión emo-cional de dos entes en la juven-tud. Cada capítulo un nuevoconcepto, y en el paso del tiem-po, su acumulación. Hecho quese be descrito en el libro con elpaso de las hojas. Abanico quese va abriendo al observar lacomplejidad de la vida y susposibilidades. El camino queelegimos fue el de las vidasemocionales. Por eso la impre-sión en papel de nuestros mejo-res tesoros; para que su oro sea

utilizado en el mejor momento,para que su recuerdo nos lleve ala compresión de los actos pasa-dos. Comprensión que no nosservirá para nada o para naceren mejor al siguiente día.

El Después

La trasformación de la formaoriginal del libro. De un conoque se abre, a otro que se cie-rra. Como se cerro la vida delautor que nos falta y como pro-siguió la vida del que se quedopara acabar la historia que que-ríamos contar. Un triste desper-tar, no al amanecer, sino enmedio de la noche cuando sur-

gió la luna roja del odio, de lavenganza, de la impotencia, dela locura, …

Pero en el movimiento del reloj,surgen las "Cartes des de aquí".Recuerdo de algunas de lasmuchas personas que espera-ban su presencia, y en su ausen-cia su recuerdo. En la expresiónde las cartas, la bondad descritadel amigo que hemos perdido.

En el cierre del libro, la proximi-dad: "Més aprop". Los textos,que a mi entender, tienen masvalor. La expresión de las perso-nas mas cercanas a él. A elloslas gracias por compartir con

nosotros el dolor, las graciaspor su confianza.

Como última reflexión del libro,la expresión del autoconoci-miento que concebimos al escri-bir y analizar lo que expresába-mos, y su porqué. Nuestra com-prensión, el instrumento queutilizamos para conocer al indi-viduo. Nuestra aportación, unapequeña huella que dejamospara la curiosidad de cualquiermente.

" Que tingueu somnis de vellscolors "

Gotes de silencioLa patumaire edicions. Berga, 2006.Josep Maria Isanta Casellas i Antonio Abad Siro. BergaAntonio

27

Sobre les noves ordenances

questes traves hanestat facilitades arepresentants d’a-questes entitats per

responsables municipals en uninforme on s’explicita la norma-tiva aplicable a un munt desupòsits, acompanyats de leslleis i decrets que els justifi-quen. Aquestes ordenancesindiquen la obligació, entre d’al-tres, de nomenar responsablesde cada acte amb nom i cog-noms, encara que es tracti d’as-sociacions de caràcter col·lec-tiu, així com la identificació deles persones o artistes que rea-litzaran l’acte o espectacle; ol’exigència de contractar serveisprivats de seguretat, ambulàn-cia, etc.

És conegut per tothom que, engeneral, els ajuntaments d’al-tres poblacions faciliten aquestserveis de manera gratuïta alsseus conciutadans, entenent lesseves activitats com a part del’engranatge popular d’oci i cul-tura.

Entenem, tanmateix, quel’Ajuntament ha de tenir einesde regulació de l’espai públic,que al nostre parer han derecaure sobre les persones oempreses que utilitzen la viapública per generar beneficiseconòmics privats, però la lectu-ra restrictiva d’aquestes no potde ser aplicada a les entitatssense afany de lucre de Berga,que són part indissociable delteixit social de la Vila.

L’Ajuntament de Berga, tanma-

teix, es reserva la capacitat ded’aplicar de manera arbitrària lanormativa sobre les entitats i/oactes selectivament (manifestatoralment aquest extrem per unresponsable municipal en unareunió a l’Ajuntament).

Per poder celebrar el cap d’anyal Pavelló d’Esports Municipals,el Consistori va demanar al’Assemblea de Joves un seguitde requisits obligatoris (contin-guts en les Ordenances) queascendien a 6.000 Eurus aproxi-madament (no es va poder assu-mir). D’altre banda, diversesentitats van sol·licitar el mateixPavelló Municipal d’Esports pelcarnestoltes, i els va ser conce-dit sense requeriments de captipus, cosa que des del’Assemblea de Joves celebrem,però que crea un greuge com-paratiu de difícil justificació. I apropòsit d’això, val a dir quel’Ajuntament ha intentat desau-toritzar la concentració que laPlataforma per la Convivència téprevista el 22 d’abril a la PlaçaSt. Pere en homenatge a JosepMaria Isanta, adjuntant a la res-posta de petició del permís unseguit de lleis en virtut de lesquals l’acte no era autoritzat,entre les quals n’hi havia unaque estava derogada des delsanys ’80!

Malhauradament, des de l’Asse-mbla de Joves tenim la sensacióque l’Ajuntament pretén des-gastar algunes entitats localsofegant-les econòmicamentretallant la seva capacitat d’ac-cés als espais públics a cop denormativa.

Resulta evident que les entitatsque treballen per aclarir totesles responsabilitats en el casIsanta (no només dels culpablesmaterials) resulten incòmodes al’Ajuntament i a la Conselleriad’Interior, que pretenen apartardel cas l’absència de Pla deSeguretat Municipal i lanegligència en el desplegamentde l’operatiu especial delsMossos d’Esquadra per Patum, iper això se les castiga. Tothomvol que el cas Isanta es tanqui,

però no en fals. Vàries genera-cions de joves, que van viuretraumàticament aquells fets, nocomprendran de cap maneraque l’Ajuntament castigui a quicerca la justícia mentre dilapidasumes ingents de diner públicen un advocat que treballa úni-cament per eximir de tota res-ponsabilitat al consistori.

L’associacionisme és imprescin-dible per compensar les arbitra-rietats del poder.

Animeu-vos i participeu!!

ABerga, març 2006

Assamblea de Joves

L’Assemblea de Joves de Berga volposar en coneixement del conjunt de laciutadania de la ciutat els impedimentsque el nostre Ajuntament pretén infligir

a diverses entitats culturals locals peraccedir als equipaments municipals iespais públics on celebrar els actes iactivitats que els són propis.

Estupidesa o mala fe? L'Ajuntament de Berga autoritza una concen-tració a la plaça de Sant Pere a la Plataforma per la Convivència sem-pre i quan aquesta entitat disposi de l'autorització del ministeri de l'in-terior de l'Estat espanyol. Per realitzar una concentració només s'had'informar al consistori, però sembla que segons els governants deBerga cal l'autorització del delegat del govern a la província, del Bisbede Solsona i de la Mare de Deu de Queralt. I es que als polítics els fanosa la democràcia.

tenim la sensació quel’Ajuntament preténdesgastar algunes enti-tats locals ofegant-leseconòmicament retal-lant la seva capacitatd’accés als espaispúblics a cop de nor-mativa.

Última hora

28

còmi

cs

Última hora

e les múltiples defini-cions de “cinisme”, niha una que vol dir

actuar de manera contrària a comes pensa. És dir, un punt de indig-nitat superior respecta a l’hipocre-sia. El cínic és abjecte i desapren-sible, amb tot el respecte quepodem sentir per Diogenes, queres no té a veure ara amb tot ple-gat. L’hipòcrita mostra una actitudque no reflecteix el que la personapensa realment; en canvi el cínic,no només ho farà en un momentpuntual, sinó que tota la sevaactuació sembla formar part d’unsimulacre. El cínic, falseja cons-cientment i menteix amb alevosia,perquè és necessari, sota unaexcusa transcendent que tampocs’acaba de creure, com en la raód’estat.

Acceptem aquest significat comun dels possibles de la polisèmiaparaula “cinisme”, i passem ara almotiu del article que té l’honor deser llegit, pel poble Berguedà.

Durant les concentracions davantjutjats, van ser molts els políticsque va llançar el crit al cel: “no éspot pressionar la justícia!!”. I aixòes un escàndol. Ara ja fa tempsd’això, i el vostre humil redactorno se’n recorda bé de si va ser laTura (amb la de bestieses que vadir, la llenguallarga aquesta,durant aquelles dates, estic casi

segur que ella n’és una), o laEugènia Alegret, presidenta delTSJC, o bé si va ser algun altre delspolítics que va participar de laepidèmia de cretinisme crònic d’a-quelles dates. Una vergonya. Ésuna vergonya que es digui així,sense mes, que el poble no té dreta demanar, perdó, a EXIGIR justí-cia.

El fet és que van repetir fins lasacietat que no podien continuartolerant les pressions sobre la jus-tícia. Era necessari repetir unaimbecil·litat tantes vegades comcalgui, s’havia d’aturar allò...Però... perquè tant de zel aquestcop?

Tot plegat és el que em permetretornar al inici de la meva disqui-sició. La classe política sabia queera necessari mentir, tantes vega-des com calgui, i eren conscientsde que era un desgavell necessari.Aquesta classe, que sap perfecta-ment que al justícia sempre reppressions, que sap perfectamentque la realitat de la justícia respona interessos, polítics, econòmics,etc... ara ve a dir-nos que nopodem ser el protagonistes de lespressions?! Es que no saben que elpolítics no pressionen els jutges?Es que no saben que els oligar-ques, gran empresaris i alts càrrecsmilitars pressionen els jutges? Esque no m’ho puc creure. És unavergonya, és realment indignant.No entenc com ningú no ha sortit adir res, m’estranya que paraulescom aquestes passin com si aquíningú hagués dit quelcom.

I és que em sembla fins i tot inne-cessari posar exemples de judicisde lo evident que em sembla.Banquers milionaris que entren apresó uns dies, militants queentren i no en surten mai, assassi-nats a les presons no investigats,polítics amb casos de corrupciómai clarificats, grans traficantsmai condemnats...la llista és tan llarga! Qui creu enla Justícia, qui creu en la sevaimparcialitat, avui dia? Qui és creuque no es pressiona, des delpoder, a la justícia?

El que de fet estan dient que rics ipolítics tenen el dret de pressio-nar els jutges, però el poble no.Aquesta es la història de comJustícia -burgesa- esdevé unafal·làcia.

Resulta doncs necessari mantenirel status quo, mantenir lafal·làcia. Ningú no es pot perme-tre dir les coses com són: “en unasocietat con rics i polítics SEMPREpressionen la justícia, al poble si lidiu que no pot fer-ho”. Un copmés, cal ser cínics, el deure s’im-posa en la mentida.

Que no es pot pressionar la justí-cia! Que fort, quina barra. Calriure per no plorar. Cal riure perno cremar. Cada dia que passam’allunyo més del ramat, perquèel pastor i els gossos no son pasde fiar, i el ramat, pobre, elramat...Ningú sap cap a on va.

l divendres 28 demaig del passatany, durant les

festes de la Patum, en lacelebració del concertorganitzat per diversoscol·lectius de Berga, ungrup d’unes 25 personesva interrompre violenta-ment l’acte provocantvàries agressions de lesquals en resultaren 9 per-sones ferides de diversaconsideració i Josep MariaIsanta fou assassinat.

La impotència de fer frontals fets, la omissió desocors per part dels mos-sos d’esquadra, la ino-perància de l’Ajuntamentde Berga, així com la pos-terior difamació d’algunsmitjans de comunicació i laConselleria d’Interior por-taren al poble de Berga a lacrispació absoluta.

D’aquest fet nasquél’Assemblea de Joves i laPlataforma per laConvivència amb la inten-ció de donar suport a lesvíctimes i fer front alsactes de violència (amena-ces, agressions, segui-

ments,…) que s’han suc-ceït fins el dia d’avui, sentuna mostra del rebuigcompartit de col·lectius,entitats i persones que hiparticipen.

Convocatòria als jutjatsde Barcelona pel judicide menors pels fets de

Patum

L´hotel Ciutat de Bergano col.labora

DBerga, març 2006

Un llibertari que cada dia

flipa mes

EBerga, març 2006

Assemblea de joves

Els propers 26, 27i 28 d’ABRIL esdurà a terme elJudici delsmenors imputats,es convoca a totesles persones quevulguin donarsuport als afec-tats a:

DIES 26, 27 I 28D’ABRIL A 2/4 DE10 MATÍ

JUTJAT DEMENORSC/ Roger de Flornº62 – 68 L1 Arc de triomfBARCELONA

NI OBLIT NIPERDÓ

Pressionar a la justícia

29

Les agressions dela passada Patumvan comencarhores abans de

l’assasinat d’en JosepMaria Isanta. Vora les22:00 ja es van produïrvaries agressions, desprésque diversos testimonisadvertissin la presència denois exhibint navalles. Justal costat d’aquest hotelvan ser agredits dos noisde Lleida, i un d’ells va per-dre varies dents i encaraavui pateix les conseqüèn-cies físiques.Posteriorment alguns testi-monis van trucar desde eltelèfon de l’hotel. Doncsdesde aquell dia l’Hotel

Ciutat de Berga s’ha negata facilitar les facturestelèfòniques, tot i que ladarrera vegada van ser elsmateixos advocats de lafamilia Isanta els que vanrequerirles personalment.Des de l’hotel vanreconèixer l’existència deles trucades en qüestió,però de moment no hi hahagut manera d’accedir aaquestes proves impor-tants per l’aclariment delsfets. En aquest punt,només a requeriment deljutge podríen ser obligatsfacilitar aquesta i altresinformacions, perol’actitutobstruccionista dels advo-cats de l’Ajuntament, quees vol rentar les mans enl’afer, ho ha impedit.

EBerga, abril 2006

Gbx

Última hora

L’acusació popular treballa perdefensar l’Ajuntament

s per això que Jufresa-Corominas no han esca-timat esforços per evitarcap responsabilitat de

les administracions, impugnantper exemple el recurs que vaposar l’advocat de la famíliaIsanta per tal que es tinguessinen compte diverses diligènciesencaminades a determinar laresponsabilitat que poguésexistir fruit de les fets del passatCorpus. Proves com saber elsmecanismes de seguretat dis-senyats per la Junta deSeguretat Local de Berga; sabercom es va fer la previsió deseguretat i com era formataquest dispositiu de seguretat(mossos, Guàrdia Urbana, etcè-tera); quants agents dels mos-sos hi havia al lloc dels fets i siestaven de paisà o uniformats;les comunicacions internes demossos, policia local; dispositiude la Creu Roja; els incidentsprevis a les festes de la Patum aBerga per la possible relacióamb l’agressió, la relació de tru-cades dels mòbils dels agres-sors i un llarg etcètera de qües-tions de gran interès per aclarir

els famosos i desgraciats fets dePatum. Qüestions, d'altrabanda, l’interès de les quals ésde sentit comú si es vol saber laveritat i que no haurien demolestar a ningú que no tinguipor a la veritat. Peròl'Ajuntament i la conselleria d'in-terior han demostrat sobrada-ment que la veritat ni els inte-ressa ni els agrada. Si d’unabanda cal destacar i reconèixerla feina feta per l'advocat de lafamília Isanta per tal de sabertota la veritat de la mort del nos-tre amic i company, igualmentcal destacar el gran interès i laforça de l'advocat Corominas ennom de Jufressa i a les ordres del'Ajuntament de Berga (acusaciópopular tot i que l'únic paperque ha fet ha estat de Defensade l'Ajuntament) en evitar a totacosta que s’obrin les diligènciessol·licitades per l'advocat de lafamília i que possibilitarienobtenir unes proves que escla-rissin davant la "justícia" TOT elque va passar la nit de diven-dres de Patum. L'advocat de l’a-cusació popular el senyorJufresa, per ordres del’Ajuntament, s'oposa aferrissa-dament a totes i cada una de lespropostes de l'advocat de la

família Isanta i sense cap tipusde vergonya diu que res del quees demana té cap relació ambl'assassinat! i el pocavergonyade Jufresa (seguint instruccionsdel tàndem Camps i Xoy) diuque les propostes són imperti-nents, innecessàries i que caloblidar tot el que va passar justfins al moment en que vanassassinar al Pep.

És per tot això que recordem atothom (a l'Ajuntament, al seuadvocat, a la "justícia", a la Tura,als assassins i a qui faci falta)que a Berga no s'oblida i que elsamics i companys del Pep no l'o-

blidarem mai ni a ell ni el que vapassar i vam veure aquella fotu-da nit. Ah! i el perdó que se'lquedin els cristians; nosaltres

no perdonem i aquestes no sónparaules buides.

ÉBerga, abril 2006

Pep i Tu

Al principi l’Ajuntament de Berga no volia presentar-se comacusació popular, després de la pressió al carrer es va veure oblig-at a fer-ho. Van contractar el senyor Francesc de Paula JufresaPatau, tot i que fa la feina Xavier Corominas Frigola (Jufresa estàper altres coses...). Però Camps i Xoy s’han assegurat que la feina

del senyor advocat de l’acusació popular, que financem tots elsciutadans a través de l’Ajuntament de Berga, hagi anat únicamentencaminada a evitar qualsevol responsabilitat de l’administració enels fets de Patum de 2005.Però som massa els testimonis que vamveure el que va passar la nit que van matar-nos al Pep.

L'advocat de l'Ajun-tament s'oposa afer-rissadament a totes icada una de les pro-postes de l'advocat dela familia Isanta (...)diu que les propostessón impertinents, in-necessàries i que caloblidar tot el que vapassar just fins almoment en que vanassassinar al Pep.

Comprant complicitatsl passat 28 de gener l'e-dició del diari comarcalRegió 7, concretament

en la pàgina 45. Ens informavaenmig de l'autoelogi que aca-bava de ser guardonat amb elPremi Tasis-Torrent pel treballperiodístic sobre el crim deJosep Maria Isanta.Específicament l'objecte merei-xedor del premi segons elpropi diari era:

"El recull d'articles del casIsanta...publicat en els 9 diesposteriors al crim, ocorregut la

nit del dissabte 28 de maig, enplena celebració de la Patum, amés de la cobertura informati-va de la compareixença alParlament de la Consellerad'Interior, Montserrat Tura".

A partir d’aquí, era obligat pre-guntar-se qui atorgava aquestssucosos premis, Regió 7 es vaembutxacar 6000 eurus per lafeina ben feta, o potser per lasubmissió informativa. Els pre-mis i la corresponent festassaeren promogudes per laDiputació de Barcelona, gover-nada pel PSC i les mestres decerimònies eren una premoni-ció de la gran farsa, periodistesfidels al règim socialista i assa-

lariades de COM Ràdio (altra-ment coneguda com la ràdiodel partit) i Catalunya Ràdio (laràdio del govern autonòmic).Arribats a aquest punt, elferum que generava aquestagran exaltació de la propagan-da disfressada de bon periodis-me, ja era considerable. Però,l'esdeveniment es converteixen repugnant a l'esbrinar elsnoms del jurat, que no sónaltres que el mateix presidentde la Diputació i el cap delDepartament de premsa del'entitat provincial. Així doncs,els companys de partit de l'esti-mada Montserrat Tura eren elsencarregats de premiar la pro-fessionalitat del diari pel tracta-

ment informatiu que feren delcas Isanta i amb un èmfasiespecial (li poso jo), la mencio-nada compareixença.

L’arrogància de l'endogamiadel poder premiava la docilitatinformativa i comprava amb elprestigi que hauria de suposarrebre qualsevol premi i elsdiners que l'acompanyen, ladomesticació d'un altre mitjàde comunicació. La veu del seuamo, a qui des d'aquí desitgemuna gloriosa afonia.

EBerga, febrer 2006

Lola de Bellesguard

Regió 7 es va em-butxacar 6000 eurusper la feina ben feta,o potser per la sub-missió informativa.Els premis i la corre-sponent festassa erenpromogudes per laDiputació de Barce-lona, governada pelPSC i les mestres decerimònies eren unapremonició de la granfarsa, periodistes fi-dels al règim social-ista

30

Jufresa Corominas: advocat de l’ajuntament

Última hora

orpresa. És l’expressió que millordescriu el que em sentit algunscompanys de Berga per la carta

que em llegit i que vas escriure per al set-manari de comunicació Directa (www.set-manaridirecta.info, num.0, “Cas Isanta:nosaltres i la policia”). Entenem la neces-sitat de donar una explicació de cara a lagent que no era del poble, per tal quecomprenguin alguna cosa del que hapassat, ja que vist des de fora, és difícilentendre bé la indignació d’ una partconsiderable de la població, sobretot pelque respecta a la relació amb els mossosd’esquadra. Ens agradaria, deixant clar elrespecte que tenim envers una persona-litat important pel poble (i fins i tot per lacultura d'aquesta terra), poder exercir elnostre dret a dissentir i criticar moltsaspectes d’aquell text amb el que estemen profund desacord. Sabem que ets unpaio solidari i compromès i el notre res-pecte la nostra admiració envers tu noserà tan com artista que com a persona...Però tot plegat no pot entelar-nos lamirada. Anem doncs per parts.

En el text apareix una crítica a la relaciódel moviments antagonistes envers elsmossos d’esquadra, tot evidenciant unacontradicció que malgrat les aparences,potser no és tan excessiva com pot sem-blar, fet però que aclarirem més enda-vant. El text en qüestió, per nosaltres,parteix d’un supòsit completament erro-ni, que falseja tot el raonament. Que eraaquest: els mossos d’esquadra ens pro-tegiran “del primer pertorbat que passi”.I aquí rau l’error, vèrtex silenciós de totala reflexió. Les forces de l’ordre, abansde tot, defensen la propietat privada il’ordre del dominants, del poder.Entenent per poder el mitjans pels qualsuna minoria privilegiada viu del treballd’una majoria treballadora. Els mossosd’esquadra son forces d’ocupació, peròforces de classe, d’ocupació de classe. Enaquest sentit és una ingenuïtat esperarque els mossos resolguin el que està suc-ceint, perquè estan molt més interessatsen la desactivació dels moviments lliber-tari i independentista que en la de la cri-minalitat “de baixa intensitat”. És la vellaestratègia de enviar els pobres a matarels pobres. Pel que fa “al primer pertor-bat que passa”, és sabut que les forcesde l’ordre mai el reprimiran de maneradefinitiva, sinó que canalitzaran la sevapresència, controlant els seus movi-ments per tal d’intensificar el poder. Aixídoncs, primer punt, enlloc de repressió,control de la ‘delinqüència’.

Tot plegat té els seus motius, i anirà béaclarir o recordar l’especial interès quepugui tenir per la classe dominant de“netejar” Berga, perquè fem, ara especial-ment, més nosa que mai. El marc en elque ens movem avui és el següent: Berga

comercial, especulació creixent a lazona, autopistes que ja arribem per mul-tiplicar els preus de l’habitatge, apostapel turisme “de qualitat”, i la cirera sobreel pastís: Patum, patrimoni universal dela humanitat. Aviat tocarà repartir-se elpastís, però abans, cal netejar la cuina.

La indignació de la gent que ha sentit ipatit això és comprensible. Les redadesper temes de drogues, no es centrensobre els grans traficants del poble, quetothom sap qui són i on són; ataquen lagent del poble que es fuma els seus llirissense pertorbar ningú. Fan control d’al-coholèmia a les carreteres, trencant laxarxa social festiva ja prou complexa del’indret, però deixen en impunitat que elsmalalts juguin arreu amb la seva demèn-cia sobre rodes; tanquen locals on és fapolítica, és a dir, cultura popular; ensidentifiquen als carrers, mentre d’altresencara corren navalla amunt per totarreu, sense gaires preocupacions.Pressionen els moviments socials mentreles màfies gaudeixen de total impunitat.Hi ho sabem. Si ens trobem doncs entredos focs, amb dos fronts oberts, no éspas per atzar: és una qüestió estratègica,és la millor manera d’acabar amb nosal-tres.

Un exercici de necessària humilitat ésescoltar amb respecte la paraula delpobles, perquè de vegades les nostresteories flaquegen davant la realitat,milions de vegades més complexa quequalsevol teoria. “¿On éreu mossos?”s’havia d’entendre en el seu context: “onéreu aquest cop colla de mercenariscorruptes?”. Per reprimir no falteu mai ala cita, per salvar vides no hi sou. Vanser-hi, durant anys, cada nit de Patumsense excepció, al costat de les barra-ques. Provocadors, segurs dels seuspoder i la seva impunitat, molt vitami-nats (fins i tot la creu roja se’n escanda-litzava), menyspreant, insultant, pressio-nant. Només una nit, només una solamaleïda nit van mancar a la cita: la nit del’assassinat d’en Pep Isanta, en que se’lsva requerir. Quina casualitat.

I ara ens podem fer la pregunta en el seucontext: On éreu, mossos?

Per tot plegat no es pot caure en la ingè-nua posició d’esperar, des dels movi-ments de protesta social, que els mossosens ajudin a resoldre els problemessocials que ens ofeguen. Ans al contrari,només cal esperar d’ells que apretin perreblar el clau. Sembla ser, pel que es diuen les altes esferes de Berga, que hi haun sector de mossos que ens vol fotrecandela, més candela. No resodranaquest problema fins que, primer, nohagin acabat amb nosaltres tot aprofi-tant-ho.

Ja ho va dir la Tura, quan justificava lainjustificable actuació dels seus mossosd’esquadra la tràgica nit dels fets de

Patum: el problema a Berga és la existèn-cia de quatre col·lectius radicals en unalocalitat tan reduïda. La traiciona el seupropi pensament ocult, que deixa veurela seva repugnant i vomitiva essència: elproblema no és que ens matin, el pro-blema és que existim.

El fet que s’assenyala a l’article, que elsmossos formen part de la població delspaïsos catalans i parlen la seva llengua,no és més que un mecanisme de legiti-mitat i, en aquest sentit, de reforç delpoder. És veritat que té moltes més con-seqüències, però no hi ha temps ni espaiara per aprofundir en el tema.

Res més sinó assenyalar que ens hasabut greu que el judici fos, per part del’autor, tan sever. Potser si que hi hacerta immaduresa en no saber resoldreaquest problema d’un altra manera, és adir, resoldre el problema. Cridar justíciadavant els jutjats és trist... encaraque potser no tan quan es trac-ta de jutjats que no tenenpietat a l’hora de repri-mir la dissidènciapolítica. Benmirat, recal-ca lesseves

contradiccions,mes que les nos-tres. Potser és lasagrada intuïtivasaviesa popular.Potser: no les tenimtotes.

Podríem acabar ambaquell lema, ques’ha fet conegut através del món del’espectacle, peròa hores d’ara nosembla pas uninconvenient...

“Sols elpoble salvael poble”

Berga, març 2006

Uns pèsols més

Carta oberta a en Titot

31

S

Un arbre, una branca creix,

sola, distant, seguint el camí més planer a la llum.

Lligant i deslligant. Vivint i abandonant. Milions de rametes com tu

que cedeixen davant la telaranya invisible de la vida.

Totes tenen el seu camí, soles!!

Però totes beuen la mateixa saba. ¡Quina saba!! L'has provat?

Josep Maria Isanta Caselles, ens has ensenyat que compartir és viure.

La razón de esto, según el propioFoucault, era una cuestión económi-ca, de economía del poder.

A partir del siglo XIX aproximada-mente, los mecanismos de gestión seadaptarán a una nueva situación y losnuevos recursos generados por losbruscos cambios sociales queimplicó la industrialización. El fordis-mo y el taylorismo fueron concep-ciones que desbordaron el marco dela fábrica para empapar una mentali-dad que irá recorriendo todos losámbitos. Paralelamente, el desarrolloprogresivo de las tecnologías de lainformación y la comunicación permi-tirán una nueva organización de lagestión o política y social. Con regu-laridad va siendo necesario, comobien escribe Giuseppe Tomasi diLampedusa, “cambiar alguna cosapara que todo siga igual”.

Foucault señala tres grandes trans-formaciones en las estrategias delpoder. Primero, como ya hemos idoseñalando, está el desarrollo de lanormatividad y la regulación comomecanismos intensificadores delpoder. A través de la generación dela normativa, los mecanismos deinclusión /exclusión social quedarándiluidos por todo el entrando social,pasado de la esfera privilegiada delpoder legislativo a otras esferas,como el entorno que se relaciona conla educación, la medicina, la sexuali-dad, etc. Que determinarán a su vezque responden a una actividadnormal, asimilada, adap-tada a la pauta exigi-da desde losocialmenteaceptada, yque respondea una actituddesviada, peli-grosa, dañina.Esto sería,dicho conexcesivabrevedad elprimer ele-mento aporta-do por lareflexión delpensadorfrancés.

Las novedades que suponen unagestión de lo social a través de unanormatividad son muchas y enormes.El control de lo social deja de ser dis-continuo (detención del infractor,aplicación de un castigo) para sercontinuo, con unos límites quepueden ser desplazados constante-mente, y con una comunicacióninstantánea (vale la pena subrayar laimportancia del desarrollo de las TICy su relación con el nuevo marco degestión social). El régi-men de sanciones ycastigos puedeseguir partici-pando de cier-ta discon-tinuidad (la cárcelcomo medi-da disuaso-ria no

desaparecerá, todo lo contrario), peroirán apareciendo una medida ingentede presiones sociales y nuevas san-ciones que se aplicarán sucesiva-mente. Ese régimen normativo,estrechamente relacionado con losavatares del capital, se expondrácomo un modelo a seguir, como unreferente, patrón de comportamientoque colonizará nuestra vida cotidi-ana, que -promovido por múltiplesmecanismos de estimulación, gratifi-cación y recompensa- impondrá un

modelo de mayorías. Noimportará si estemodelo es seguidopor un grupo reduci-

do de gentes,seguirá sien-

do el modelode las may-orías. Enese sentido,

pertenecea la

m i n o r í aes quien

presenta un

Control social, normatividad yregulación

Hablar de relación con disciplinas

Michel Foucault es un autor de refer-encia en las distintas reflexionesentorno a la cuestión del controlsocial. Fue él quién sentó las basespara la reflexión de los nuevos rum-bos que parecía tomar las nuevas for-mas de gestión social, basculando deuna estrategia basada en leyes, en

códigos jurídicos mantenidos sobrela amenaza del castigo, a unaestrategia más sutil que vendría, sino a substituir la primera, si a com-plementarla y tomar gran parte de lanueva carga en la gestión de losocial.

comportamiento desviado respecto a lanorma social.

Por otra parte la norma, su regulación ysu vigilancia, deja de pertenecer a unlugar central, sino que esa tarea se diluyeen todo lo social. Múltiples estamentosde la sociedad pasarán a ser losguardianes de la norma y establecerán unrégimen invisible de vigilancia y san-ciones. Quizás en este sentido dijo unavez Adorno, que las presiones socialessobre las personas que disentían delorden de las cosas sería silenciosa yatávica, y que sólo un “héroe moral”podrá resistir a estas presiones. El poderha pasado a ser local, microfísico.

Este significa que las sociedades ya no seregulan a través de mecanismos estrictosde castigo, sino mediante un control con-tinuo de la adecuación de las poblacionesa las normas, de su regularización, connuevas formas de conformidad,adaptación, sanción y vigilancia.

Otro elemento que vale la pena destacares que –en el nuevo marco de actuacióndel poder, centrado sobre la vida de losindividuos- los procesos normativos no seinsertan tanto sobre los individuos, sinoque enfocan poblaciones enteras. Losprocesos disciplinarios apuntaban más a

los cuerpos de los individuos, tratando deapelar a sus emociones, sentimientos,apetitos o deseos, mientras que los pro-cesos normativos se encargan de la vidade las poblaciones. Sigue siendo la vidael centro de las atenciones del poder,pero esta vez se trata de la vida en unsentido normativo, de regular la vida (reg-ular la natalidad, regular las condicionesde existencia, regular los flujos migrato-rios, regular la sanidad, etc.).

Finalmente, como ya hemos ido seña-lando, vale la pena insistir en el hecho deque el poder tomará como elemento pref-erente de control la vida, tanto de losindividuos como de las poblaciones: es lavida lo que será elemento de investi-gación, es de la vida de lo que se tomarándatos precisos y es sobre la vida sobre loque lo que se establecerán los nuevosdiscursos, por ejemplo, el nuevos discur-so de la seguridad.

A través del establecimiento de una nor-mativa, se podrá clasificar los individuosrespecto a dos grandes grupos. Uno, reg-ulado, y el otro desviado, o de riesgo. Eltema de la desviación o de los grupos deriesgo es central para comprender la fun-ción instrumental del control social, suoperatividad. Los individuos y los colec-tivos deberán ser categorizados y clasifi-cados en uno de estos dos grandes gru-

pos (que luego, evidentemente, se subdi-vidirán en subgrupos). Y a cada grupo sele aplicará una actuación distinta. Noimportará dónde se halle exactamente unindividuo, quien sea realmente una per-sona: el hecho de que pertenezca a ungrupo u otro determinará la manera en laque se actuará sobre él. Principio delmétodo actuarial. Para ello, será nece-sario identificar las personas, establecerbases de datos, listas y clasificar a laspersonas en las listas en las que per-toque, para aplicar posteriormente lapolítica necesaria a cada colectivo o indi-viduo. Esta labor de identificación es laque requiere de una recogida masiva dedatos sobre cada persona, que es lo quese entiende de manera más generalizadapor control social: pero la cadena quecompone la estrategia es, como hemosvisto, larga y complicada.

Finalidad política del control social

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

C./ Clos, 5. 1r pis.08605 Sallenttel. 938370724

SINDICAT DE MINERIASINDICAT D’ACTIVITATS

DIVERSESSALLENT

Raramente se recuerda, sin embargo losfines y los agentes interesados en estosfines. Pero no se puede pensar el controlsocial si no se piensa la finalidad de este: nohay análisis de los mecanismo sociales sinteleología. Si bien el autor francés se detienepoco sobre esta cuestión, parece posiblerecuperar de su obra las razones materialesde este desenlace. Foucault apela a lanecesidad de generar “cuerpos dóciles”, esdecir, mantener la mano de obra barata, loque significa, hacer posibles en el nuevomarco de relaciones sociales, las relacionesde dominación entre la clase trabajadora y laclase ociosa, o como decía Lukács, la claseque trabaja forzosamente y la clase que eligetrabajar.

No puede comprenderse en profundidad quesignifica el control social si no se busca com-prender que agentes sociales impulsan estaestrategia y que fines persiguen. Es a partirde aquí que podemos hablar de controlsocial, es decir, de controlar el rumbo de losacontecimientos políticos y sociales.

l 9 de febrer els Mossosd’Esquadra organitzenun exagerat desplega-ment per detenir a tres

companys anarquistes. Inicialment detenen a dosespanyols i un italià. L’italià ésposat en llibertat sense càrrecsper la tarda, després que lapolicia li fes preguntes sobrevaries persones de Barcelona(algunes d’elles també italia-nes). Les preguntes no van sercontestades. A l’Ignasi i elRuben se’ls acusa d’haver dei-xat dos artefactes incendiaris:un al Centre d’Iniciatives per ala Reinserció (CIRE) –treball apresons– i l'altre a un Banc deSabadell entre el novembre idesembre del 2005. Als regis-tres que se’ls va efectuar a casaseva no van trobar res que fosinflamable, la policia va agafarempremtes, roba, propaganda iun ordinador portàtil.

Les suposades proves amb queels acusen son les següents: al’Ignasi l’acusen a partir d’unsuposat comunicat on es reivin-dica l'acció al CIRE escrit a ma,diuen que la lletra és seva peròun parell de proves grafològi-

ques, de moment, donen la raóa l'Ignasi; al Ruben se l’acusaperquè diuen que el reconeixena la gravació que apareix en uncaixer cremat. Està pendent defer-se una prova d’alguna cosadels ulls (la súper tecnologiadels gossos d'esquadra) i ambaquesta prova acusar-lo.

De la comissaria se’ls vanemportar als jutjats i d'allà a laModel. A la presó van estar unsdeu dies compartint cel·la, lla-vors ja els van dispersar: a unel van portar a Quatre camins il'altre a Can Brians.

Hi ha hagut diverses accions desolidaritat i de diversos tipusamb el companys empresonats.Aquestes accions han estat tantde caràcter nacional com inter-nacional: talls de carreteres,ocupacions del consulat espan-yol a diversos països, unamanifestació a Barcelona elpassat 18 de març –on van par-ticipar unes 300– persones,així com a altres llocs del’Estat, i la reivindicació de l’in-cendi d'una acadèmia on for-men per a les oposicions per aMossos d’Esquadra i dues car-tes bomba, una al CIRE i l'altrea un cap dels mossos.

Aquests companys compleixen

tots els requisits per poderestar en llibertat fins al judici:domicili fixe, treball, núclifamiliar i arrelament social, pertal d’evitar el risc de fuga. Tanla investigació policial del grupd’informació dels Mossosd’Esquadra com l’opinió deljutjat número 13 manifes-ten que els companys sónmembres actius de l’idea-ri anarquista “radical” ique formen part degrups de recolzament apersones preses i queformen part d’altreslluites socials.

Que no falti la soli-daritat revolucionà-ria amb els com-panys i que larepressió quellença l'Estatcontra nosal-tres no ensfreni i ens rea-firmi encaramés en lesnostres con-viccions.

Som poquets però estem enguerra contra l'Estat.

Darrera hora:

El passat 30 de març va serposat en llibertat sota una

fiança de 3.000e u r o s .

En Ruben segueix empresonatesperant els capricis de la justí-cia. Per fer front a les despesesderivades d’aquest segrest“legal” per part de l’Estat, s’haobert un número de compte:0182-4209-47-0201518073.E

Berga, març 2006

Uns

Mural en solidaritatamb els presos àcratessituat a Sant Boi.

Repressió al moviment anarquista 15

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

PINTURES I DECORACIÓPINTURES I DECORACIÓPRODUCTES DE RESTPRODUCTES DE RESTAURACIÓAURACIÓPRODUCTES QUÍMICSPRODUCTES QUÍMICSAATENCIÓ PERSONALITZADATENCIÓ PERSONALITZADAPlaça d’Anselm i Clavé 4 Baixos08240 ManresaTel. 938722516 i Fax 938720581Web. www.ladrogueriamanresa.comE-mail: info@ladrogueriamanresa.com

C/ passeig, 7telf· 8321164Santpedor

a de pont entre lesempreses privades i elstallers de producció a

les presons, al més pur estild'una ETT amb les conseqüèn-cies que això comporta per lespersones que hi treballen(preca-rietat laboral, sous baixos, flexi-bilització dels horaris, restricciódels drets laborals,...). El CIRE jaestà produint també els seuspropis productes, beneficiant-sedirectament de la difícil situacióque viuen les persones preses.

El dret a treballar, queda res-tringit a una part mínima de lapoblació penitenciària, ja queper exemple l’any 2001 nomésun 21’28% de les persones pre-ses van poder treballar. Dadesmés recents, de finals de l’any2005, mostren que la tònicageneral segueix sent la mateixa

ja que d’un total d’unes 8.000persones preses a Catalunya,només 2325 treballaven.

No s’adequa el treball al tracta-ment de l'intern, sinó que és l'in-tern el què s'ha d’adequar a lescondicions del treball. És a dir,que segons les necessitats de lesempreses es seleccionen unespersones o unes altres. L’accésal treball es converteix en unaforma de xantatge.

La majoria d'activitats laboralsque es realitzen en els tallersconsisteixen en activitats demanipulació que no suposen capaprenentatge per les personespreses. El treball que realitzenles dones en els tallers és discri-minatori, ja que sol estar total-ment relacionats amb el rol quela cultura patriarcal sempre elshi ha atribuit: treballs de costu-ra, d'elaboració de teixits, ...

En la majoria dels tallers de lespresons es cobra a "tant per

peça. No es garantitza la feina sino hi ha demanda de producció.

Tal i com diu l’Informe del’OSPDP en els tallers de produc-ció hi ha una total manca d'hi-giene i de mesures de protecciócontra els accidents laborals.Molts pres@s es veuen obligats autilitzar maquinària perillosasense cap tipus de formació prè-via.

Tot i que la legislació actual diuque "la retribució ha de prendrecom referència el Salari MínimInterprofessional (SMI) vigent encada moment", la mitjana sala-rial que es rebia l’any 2003 peltreball realitzat estava al voltantdel 83% del SMI. Per altra bandahi ha treball a la presó (com arael treball de manteniment) queel CIRE té dret a no pagar. Moltsdels contractes que es realitzena les presons es fan de formaverbal, de manera que hi ha lli-bertat total per acomiadar a lapersona presa quan convé sense

haver de donar explicacions isense haver de donar la indem-nització corresponent. Si hi hacanvi de presó o de mòdul o sies compleixen sancions disci-plinàries d'aïllament es proce-deix a la suspensió de sou i defeina.

Hi ha la possibilitat de d’acomia-dar persones tan sols al·legant"raons de tractament". No estàpermès cap tipus de vaga ni deforma de mobilització tradicio-nal “per raons de seguretat”

Alto a la extradición deRoberto Catrino López!

F.I.E.S. hay por todas partes

En julio de 2005 el anarquistaespañol, Roberto Catrino Lópezfue detenido en Amsterdam,unos meses después de haberescapado desde la cárcel deZaragoza donde se encontrabadetenido bajo el régimen F.I.E.S.

Por temor de ser extraditadido alEstado Español Roberto habíadecidido de no montar una cam-paña contra su detención enHolanda. A pesar de esto la jus-ticía española logró descubrir elparadero de este compañero y lasemana pasada pidió su extradi-ción al Estado Español. Bajo nin-gun circumstancia Roberto, quese contagió con el virus VIH,quiere volver a la realidad durade la detención aislada y los mal-tratos que se sufre bajo el régi-

men F.I.E.S. Este preso que porel momento se encuentra enfer-ma de forma crítica y debe sertratado conforme con su situa-ción médica para poder terminarel resto de su vida de una formadigna.

Roberto es un preso social quienestaba cumpliendo una pena de18 años, de lo cual pasaba lamayoria en aislación. Su penaoriginal fue de 8 años, pero porsu participación en varios amoti-namientos, huelgas de paseo yde hambre y varios intentos defuga, sus penas se acumularonhasta un total de 18 años. Sólopor no querer acceptar la reali-dad de la tortura y estar conven-cido de que la resistencia fue susóla opción.

El régimen F.I.E.S. (FicheroInterno de Especial Seguimien-to) fue la respuesta del EstadoEspañol a los muchísimos rebe-lliones y amotinamientos coordi-nados que tuvieron lugar en losaños sesenta y ochenta del siglopasado (para mós informaciónvease entre otras la pagina:

http://www.nodo50.org/desde-dentro y http://www.escapeinto-rebellión.info). Para acabar conla resistencia el estado constru-yó cárceles especiales dentro delas cárceles existentes, dondelos presos fueron detenidos ais-lados el uno del otro. Este trata-miento en los módulos, que engeneral se consideran comocalabozos, se combinó con aisla-ción total, censura de correos ymaltratos. Los presos fueron lavíctima de la arbitrariedad y elodio de los carceleros. Los pre-sos fueron trasladados contínua-mente, se limitaba lo más queposible el contacto con elmundo fuera del talego y losenfermos no recibieron trata-miento médico. Cada año presosmueren en la cárcel por proble-mas físicas o por falta de espe-ranza de poder vivir dignamen-te.

Durante muchos años Robertoha vivido bajo este terror y nopuede soportar la idea de debervolver al régimen de donde se hafugado. Por el momento seencuentra en el Hospital

Penintenciario de La Haya(Holanda) donde se está recupe-rando de una neumonía grave,después de que la cárcel enLelystad (Holanda) donde seencontraba detenido, le habíanegado tratamiento médico.Hasta que estaba al punto demorir, fue trasladado al HospitalPenitenciario.

No debe pasar el mismo con élcomo lo que pasó a otros presosenfermos en el Estado Español,que han muerto por y en la pri-sión. Nos recordamos muy bienla muerte del anarquista presoXosé Tarrío, quien murrió enenero de 2005. Este chaval, quetenía una historia parecida a lacual de Roberto, sufrió el SIDA ymurrío justamente después desu liberación a principios de2005. En la última fase de suenfermedad destructiva le aisla-ron de su familia y casi hasta elfinal no le dejaron en libertadpara murir en la intimidad de sufamilia. Desgraciadamente estosólamente es un ejemplo de unalarga serie de muertos en y porla cárcel.

Exigimos que Roberto CatrinoLópez no sea extraditado y quesea dejado en libertad y que reci-ba el tratamiento médico quenecesita. Seguiremos apoyándo-le y continuaremos luchando porsu libertad! La semana que vienepasaremos más informaciónsobre su caso.

¡Enfermos al hospital, presos a lacalle!

Roberto Catrino LópezP.I. HaaglandenLocatie Scheveningen-OostPenitentiair ZiekenhuisPostbus 878102508 DE Den HaagHolanda

Algunes empreses, esdeveniments,… relacionades amb l’eco-nomia de l’empresonament:

-0 “La Caixa”: a partir de la seva “obra social” s’explota apersones preses en tercer grau que treballen en la neteja imanteniment de boscos-1 Productes Made in CIRE: bossa catalana (una espèciede bolso), l’Urna BIOS (urna funerària biodegradable).-2 Fòrum de les Cultures: reciclatge de banderoles, con-fecció de bosses i motxilles de la marca Fòrum, realització depeces artesanals amb paper reciclat pel fòrum. -3 Caro Import: empresa distribuïdora de les bosses delfòrum-4 Raimat- Codorniu: l’empresa Raimat utilitza els tallersde les presons per elaborar taps d’ampolles de cava Codorniu-5 El Corte Inglés: confecciona roba per a les personespreses, exèrcit i Mossos d’Esquadra

FManresa, abril 2006

Assamblea contra les

presons

¡Amsterdam, abril 2006

Cruz Negra Anarquista

El treball a les presons catalanes està gestionat pel CIRE, una empresa pública creada el 1989, que depèn del Departament deJustícia de la Generalitat de Catalunya.

C.I.R.E : explotació laboral a lespresons catalanes

¡Alto a la extradición de RobertoCatrino López!

16

Escriu a enRoberto

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

Passeig de laindústria 62

egons ens fa saber unciutadà anònim, elcotxe de l’alcalde deBorredà, parlamentari

pel PSC, i predicador del Regió7hauria estat denunciat (ambproves gràfiques i testimonis)per tres infraccions viàries, tanper estacionar assiduament irepetida en zona prohibidacom per conduïr contradirec-ció. Sr.Roma, això és moltlleig, ni tan sols guardar les for-mes...és vostè un incivic.

Dit això, la redacció del PèsolNegre, vol fer saber a aquestciutadà (que ens ha demanat deconservar el seu anonimat) queesperem que un dia les sevesdenúncies deixin de caure con-tra les seus propis veins, quetrampegen el normativismeque sobreregula les sevesvides. No és el mateix, desd’una perspectiva ètica, denun-ciar un aforat en el seu exercicidel cinisme, que ciutadansindefensos.

stimados amigos:

En un reciente artículopublicado en vuestro

Boletín, con fecha de diciem-bre, descubro con interés unanota de Hiram Gascoigne, en laque se alude a un artículo míode El Ecologista (45), sobre eco-fobia en España. Gascoigne leecon irritación un pasaje de miartículo, donde se dice:

"si hay un ámbito de anarquía,donde cada uno hace lo que leviene en gana, es el de la tras-tienda rural"

A continuación paso revista alos diversos desarreglos socia-les y ambientales que se cebansobre el medio rural.Gascoigne, con alguna razón,clasifica estos desarreglosentre los frutos de la rapacidadcapitalista. Pero su salto haciala indignación es difícilmentecomprensible. Evidentemente,mi artículo no hace ningunareferencia al anarquismo políti-co (entendido como fenómenocircunscrito a una época y aunos cauces de acción pública).

Como mi texto indica, se está

pasando revista a actitudesexpresas en charlas de café yargumentaciones en la calle. Sedice con claridad, al mencionarel anarquismo ibérico exclusi-vamente para aludir, al modoimpresionista, al "carácter pre-suntamente indómito atribuidoa los peninsulares". Por lotanto, uso anarquía en estaacepción popular: comomero sinónimo de "desbarajus-te, desmadre, rio revuelto..."; yno intento tocar aspectos deciencia política ajenos a la dis-cusión central del artículo: laecofobia.

Y por otra parte, aunque ésteno fuera el objeto de mi artícu-lo, claro que el anarquismopolítico mostró signos de acer-camiento integrador al medionatural que no tenían otrascorrientes de la época. Pero deeso no trataba mi breve nota.Parece pues poco feliz la invita-ción de Gascoigne a fulminaranatemas hacia Ecologistas enAcción, cuerpo social dondehabitan no pocos simpatizan-tes de vuestra causa.

Un saludo cordial

óna suport als fons de resistència,fes Objecció Fiscal"

Cal fer un esforç per a explicar perquè és important que fem l'Objecció Fiscal, comuna forma de no col·laborar amb les despesesmilitars i de reivindicar que es destinin a finali-tats socials, i a més que és fàcil i senzill fer-la.

A més, aquest any els comptes als que es donasuport es refereixen a fons de resistència contrala repressió, entre elles el compte de suport perla readmissió del company Angel Luis, delegatde CGT acomiadat per Atento i secretari d'AccióSindical del Comitè Confederal de CGT, i el pro-jecte de l'Oficina d’Okupació de Barcelona.

Amb el primer compte reiterem la nostra lluitaenfront de la repressió sindical (no només con-tra un delegat sindical, si no contra la pròpiaCGT). Amb el segon volem mostrar la nostrasolidaritat amb els projectes d'autogestió social(ocupació d'habitatges per a habitar, i d'edificisbuits per a centres socials) que lluiten contral'especulació de les màfies immobiliàries, i quede forma reiterada i indiscriminada sofreixen larepressió policial i institucional dels desallotja-ments i les inculpacions injustes d'usurpació idesordre, com en el macrojudici que tindrà llocel mes de maig contra 32 okupes de Terrassa.

Descarrega't el Full explicatiu de la campanya deCGT en PDF a:

http://www.rojoynegro.info/2004/IMG/pdf/OF06GT.pdf

17

Joan Roma, denunciat

Sobre el artículo "Ecologistasen Acción, uns altres

ignorants de l’anarquisme"

Èxit total del primer concert del grup dehardcore berguedà Hormigón Armado

Campanya d'Objecció Fiscal 2006 de la CGT

SDBerga, març 2006

C26

març 2006

CGT

ESevilla, març 2006

Pascual Riesco Chueca

Els Territoris Autònoms a Chiapas

'1 de gener d'aquest anys'ha commemorat el 12èAniversari de l'aixeca-ment i ocupació d'algu-

nes ciutats importants deChiapas per part de l'EZLN. Peròaquesta data és el resultat de 10anys de preparació i entrena-ment a les muntanyes, prenentconsciència i creant vincles entreles comunitats. Així doncs, hanestat uns 22 anys de pèrdues ivictòries, de desfer, construir,desaprendre, i tornar a construirde nou. Nosaltres hem arribat enaquest moment, on evidentmenthi ha contradiccions, però tambéhi ha moltes coses a valorar posi-tivament.

Quan entres a territori zapatista,el que primer et trobes és el car-tell de "El pueblo manda y elgobierno obedece". Dins d'a-questes paraules s'amaga totl'entramat organitzatiu que vades de les petites comunitatsautònomes fins als caracoles,amb la complicitat sempre pre-sent dels insurgents de l'EZLN,que tal i com indica el seu nom(Ejército Zapatista de LiberaciónNacional) té una estructura ijerarquia militar.

Per conèixer tot això, vam dirigir-nos primer 10 dies a un caracol,per parlar amb la Junta de BuenGobierno (JBG) i observar l'orga-nització. Després vam anar 10dies més a una comunitat autò-noma, convivint i compartintamb els que fan créixer i enfortirl'organització.

Una comunitat és com un pobletrural que viu bàsicament de l'a-gricultura de subsistència. Desdel 1992 algunes comunitats esvan declarar ComunidadesAutónomas Rebeldes Zapatistas,el que significava adquirir com-promisos i responsabilitats ambun mateix i amb els altres, unint-

se amb altres comunitats i for-mant territoris autònoms.Actualment es calculen aproxi-madament unes 1100 comuni-tats autònomes zapatistes pertot l'estat de Chiapas. El màximòrgan d'una comunitat és l’as-semblea, formada per totes lesfamílies i on es decideix el mésimportant. Les comunitats s'a-grupen en municipis. Des de lesassemblees es reparteixen lesdiferents tasques a realitzar, o béper comissions, o bé en algunscasos, en tasques col·lectives.

Cada municipi té les comissionssegüents: producció, seguretat,salut, educació i justícia i honor.Cada comissió està formada per4 homes i 4 dones que treballenper les comunitats sense rebreres a canvi. A més, hi ha jornadesde treball col·lectiu on participatothom.

Des de les assemblees tambés'escullen els representants deles diferents àrees que han d'a-nar a treballar en les qüestionsd’àmbit regional als caracoles enrepresentació de totes i cada unade les comunitats.

Pels zapatistes, Chiapas està divi-dit en cinc regions o caracoles:La Realidad, Oventic, LaGarrucha, Morelia i RobertoBarrios. Nosaltres ven anar aconèixer el caracol número 4, elde Morelia.

Els caracoles i les JBG es formenal 2003 per intentar solventardos problemes que s'estavenveient: Que no tots els municipises trobaven al mateix punt dedesenvolupament, per que unsrebien més que d'altres, i que labranca politico-militar de l'EZLNes ficava massa en les decisionsque tocaven a la societat civil.

Així doncs, un caracol no és mésque una zona amb diferentsbarracons o casetes on es trobenels representants de cadascuna

de les comunitats de la regió perdesenvolupar les tasques comu-nes. Com a nucli central hi ha laJunta del Buen Gobierno quesegons ells, "intentan resolverlos problemas y demandas detodos y que el dinero, capacita-ciones y solidaridad llegue atodos por igual". Paral·lelamenta les JBG hi ha el Comité deVigilancia que s'encarrega de"vigilar" que la JBG faci la sevafeina. També els acompanyen lacomissió de cuina per tot el temalogístic. Amb tots ells hi ha elComité de Seguridad, que senseser "insurgentes" són els encarre-gats de cada comunitat de lesvigilàncies i control dels caraco-les. A part de tot això, a cadacaracol hi han petits tallers perautogestionar-se, com són els desabateria, artesanies, latrines... ifins i tot una escola d'idiomesper estrangers.

En el caracol de Morelia, lescomissions canvien cada setma-na excepte la de seguretat quecanvia cada mes. Aquest sistemade rotació és per garantir lademocràcia i la participació, perevitar lideratges i distorsions depoder. A més d'aquesta maneraningú deixa més d'una setmanales seves obligacions quotidia-nes, tenint en compte que ningúcobra per la feina que fa, itots/es depenen del camp.

Amb tot aquest sistema quesembla complexe, s'intenta queel poder sigui del poble i pelpoble, el màxim d'horitzontal ique les decisions vagin de baix adalt en les qüestions civils.D'aquesta manera tothom éstractat per igual i es procura quela participació sigui per part detots i totes, sense distinció desexes, edats o cultura. Totes itotes són iguals anomenant-seentre ells i elles compas.

Aquesta manera d'organitzar-seen els últims 10 anys s'ha refle-xat en el millor desenvolupament

i qualitat de vida en les comuni-tats zapatistes, sense rebre resdel govern, tal i com indica l'úl-tim informe de Nacions Unidessobre desenvolupament i pobre-sa a Chiapas.

Paral·lelament a aquesta orga-nització civil, es troba l'estructu-ra militar de l'EZLN, compost permilicians insurgents i clandestinsamb una comandància formadaa les muntanyes i provenint deles mateixes comunitats deChiapas en la seva gran majoria.Des de el 2003 i amb la formacióde les JBG s'intenta separa l'àm-bit militar del civil. Com ensexplicava la JBG de Morelia, "ElEZLN se hace a un lado comoguardián del pueblo. El pueblo esquine debe hacer la autonomía.El EZLN solo interviene si el pue-blo es atacado. Y las comunida-des son bases de apoyo al EZLN".Tot i així a cada caracol i munici-pi hi ha insurgentes que clandes-tinament fan tasques al costat de

la resta.

Tot i que aquest sistema s'estàveient en el món com una expe-riència molt nova, la veritat ésque les comunitats no estan fentres més que el que han vingutfent durant segles les comunitatsindígenes. I si ens ho parem apensar bé, no està tant lluny deles col·lectivitzacions que es vandur a terme a casa nostra.

Totes aquestes realitats viscudesen el passat i en el present arreu,no fan res més que confirmarque contra el sistema agressiu,destructiu i finit que ens volenfer viure i creure, hi ha una reali-tat de vida igualitària, sostenible,justa i respectuosa amb totes itot. Començant per la conscièn-cia individual i creant el treballcol·lectiu i autogestionat, es potcrear un món o totes les perso-nes hi tinguem cabuda.

Consciència i Coherència.

Hem intentat conèixer, o més aviat aproximar-nos a les realitatsde l'estat de Chiapas (Mèxic) durant una miqueta més d'un mesi mig. Si Mèxic ja és un país complex i ric en diversitats, l'estatde Chiapas i els seus estats veïns són un bullir constant de

lluites, propostes i acció. No podem parlar de tot, però si volemcomentar i explicar a partir de les nostres vivències, el que haestat conviure en les comunitats zapatistes, sense entrar enlloances o misticismes que hi ha al voltant de l'EZLN.

18

LEl món, març 2006

Lola X

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

Barri Barri AnticAnticc/ Sc/ Sta Mariata Maria2828ManrManresaesa

plaça maragall, 7c/Les Piques, 17 - Tel. 93 875 44 56 - 08240 MANRESA

NOVA ADREÇA

ecordem ràpidament elsfets: el Ministerid’Indústria, amb Josep

Piqué al front l’any 1998, subvencio-na de forma fraudulenta l’empresa,amb 198 milions de pessetes, el2004 presenta suspensió de paga-ments amb 18 milions d’euros dedeutes que acorden (comitè d’em-presa i patronal) pal·liar-lo amb lasuspensió temporal de feina a 45treballadores. A finals del mateixany ve la segona garrotada per laplantilla: expedient de regulació defeina, amb 78 persones al carrer iara la garrotada final, el tancament.Crònica d’una mort anunciada, sensdubte.

A més del tancament de les fàbri-ques, els i les treballadores hanestat informades que l’empresa, quetot just va aixecar la suspensió depagaments el mes passat, no potpagar els salaris endarrerits ni el d’a-quest mes. El tancament ha d’anaracompanyat d’un pla social per tald’”alleugerir” els acomiadaments,però la veritat és que pinten bastos.Una possible solució és la venda delsterrenys de l’empresa, però ja sesap... són uns terrenys amb els queés més que probable que s’especuli.Ens podem imaginar els vincles

entre el tancament de l’empresa il’especulació amb els seus terrenys,tot es veurà.

El tèxtil a l’Alt Llobregat i CardenerLa situació que viuen totes aquellestreballadores i treballadors del sec-tor tèxtil de l’Alt Llobregat iCardener és, si més no, de neguit. Eltancament d’empreses en el sectorno fa més que créixer i són moltesles que trontollen, com per exempleHilaturas Labor i Belfil a Súria, lesquals porten 2 anys acomiadant tre-balladores, això si, en comptagotesper tal de no fer gaire soroll.

I és que el context econòmic inter-nacional no és gaire favorable pelsector. L’aixecament dels aranzelsals productes asiàtics tenen unagran part de culpa. No es pot com-petir amb els miserables salaris desupervivència i les condicions deni-grants en què treballen els i les asià-tiques. Però hi han altres motiuscom per exemple l’antiquada maqui-naria i la falta d’inversió de capitalque han portat a aquestes empresesa desaparèixer del mapa, o mésaviat hauríem de dir aparèixer a unaltre lloc del mapa, en referència ales famoses deslocalitzacions. Totplegat un entramat macroeconòmicen el marc del neoliberalisme queoprimeix al proletariat a nivell inter-nacional.

Manifestació dels treballadors de Torcidos SA

L’empresa tèxtil Torcidos SA que tédues plantes, una a Puig-Reig i l’al-tre a Castellbell i el Vilar va plante-jar un expedient de tancament.Arrel d’aquest acte de terrorismeempresarial, dos-cents treballadorsde l’empresa es van manifestardavant del Centre de Mediació iArbitratge de Catalunya (CEMAC) deBarcelona, el passat 16 de març perprotestar contra aquest “Expedientde tancament” de l’empresa.

Torcidos SA. Definitivament alcarrer

Com era d'esperar ningú hi ha fetres, i els treballadors de TorcidosSA se'n van al carrer. El comitèd'empresa, representants de l'em-presa, i representants del departa-ment de treball sembla que arribenal final de les negociacions. No hiha res a fer 200 famílies més mal-tractades per incompetents.

Només afegir que hi ha matrimonisi parelles que hi treballen els doscomponents, i que el proper dime-cres al matí es manifestaran davantdel CEMAC.Solidaritat amb els companys deTorcidos SA.

RSúria, març 2005

Farriols

Torcidos Ibéricos:crònica d’una mort

anunciada

El sector del tèxtil de l’Alt Llobregat iCardener està patint la crisis més greu dela seva història. La direcció del grupTorcidos Ibéricos amb plantes a Castellbelli el Vilar i Puig-reig ha presentat un expe-dient per tal de tancar les seves fàbriquesdeixant al carrer a 150 treballadores.

Aquest és el tràgic i esperat final d’unaempresa que ha estat jugant amb la sevaplantilla des de l’abril de 2004,quan va pre-sentar suspensió de pagaments i amb els78 acomiadaments que ja vam explicar enaquest espai (vegeu el pèsol negre dedesembre – gener 2004-2005).

19

ls treballadorsde Mercadona,convoquen unaonada de

protestes a Barcelona. Esfaran manifestacionsdiàries a les principalsavingudes de la ciutatcomtal. La CNT denunciaa més la presència de tre-balladors portats des d’al-tres centres. CNT legalitzadavant la subdelegació delGovern, una onada demanifestacions aBarcelona per a denunciarla situació laboral aMercadona. Paral·lela-ment, el sindicat seguiràdenunciant la presènciade treballadors foranisper a substituir elsvaguistes (esquirols).

Els treballadors en vagadel Centre Logístic deMercadona de SantSadurní d’Anoia (Barcelo-na), comencen la primerasetmana de vaga indefini-da. Amb la condició depoder informar a un ampliventall de la societat cata-lana resident a Barcelona,han decidit plantejar unconjunt d’actes i manifes-tacions al centre de la ciu-tat durant el mes d’abril.L’onada de protestes,pràcticament diàries,començaran el dissabte 8d’abril a la PlaçaUniversitat a les 12:00h.

A més, el conjunt d’acteses complementarà ambmanifestacions periòdi-ques a Sant Sadurníd’Anoia, actes que desem-bocaran amb una marxa apeu cap al Centre Logístic.

Els treballadors en vagavolen, a través d’aquestabateria de protestes,poder informar al conjuntde ciutadans de SantSadurní i Barcelona, aixícom als clients i usuarisde Mercadona sobre larealitat laboral de l’empre-sa.

CNT, per la seva banda,denunciarà avui la reitera-ció de la vulneració deldret a vaga per part del’empresa, ja que seguei-xen treballant a les ins-tal·lacions del centrelogístic treballadors aliensal mateix centre de tre-ball, amb la finalitat deMercadona d’anul·lar lavaga indefinida.

Motius de la vaga

Mesures de seguretat ireadmissió de tres dele-gats sindicals, un d’ellsreconegut com improce-dent per Mercadona, i elcessament de l’assetja-ment laboral són elsmotius de la vaga.

Explotació laboral ianarcosindicalisme a

Mercadona

EBcn, març 2006

F. L. CNT Barcelona

Nau de l’empresa a Puig-reig.

Manifestació dels treballadors deMercadona pel centre de Barcelona.

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

Centred’EstudisJosepEster iBorràs

Ateneu difussor de les ideesanarquistes

C./ del Balç, 4 baixosesquerre.

Berga.

Distri de material alternatiuLlibreria i Arxiu Històric C./ del Balç, 4. Berga

20

ensar en temes serio-sos està bé; però mais’hauria de perdreaquell punt –puntet, si

voleu- de sarcasme, si més noper tal que la grandiloqüènciadels mots que ens parlen detemes seriosos –i això és,temes en què hi ha implicatsvalors- no enterboleixin allòque es diu, com es diu i elsimplícits d’aquest dir. I és queLa Raó no existeix; no hi hacap idea, cap pensament, ques’autojustifiqui, que puguiapel·lar a una pretesa autoe-vidència –a no ser que siguiuna tautologia merament for-mal buida de tot contingut. Enaquest cas, ni tan sols podemdir que hi ha formulació d’i-dea; no hi ha pensament sinósolament forma de pensa-ment.- Si La raó no existeix, al’únic que podem aspirar és ales raons: és en el joc del dià-leg presentador de les raonson es juga la pretensió de ver-semblança dels pensaments ide les idees. Així, tota ideas’ha de sotmetre al joc dialò-gic en què haurà d’intentarjustificar la seva pretesa ver-semblança. I en aquest àgora oespai públic on les idees i pen-saments concorren per litigaren la seva pretensió de valide-sa, aquestes s’independitzende les persones que les pre-senten i assoleixen aquellaautonomia epistèmica que jus-tifica a qualsevol dels concu-rrents a sospesar analítica-ment els fonaments i les impli-cacions de tota idea presenta-da a debat. És com a resultatd’aquest procedir analitzador icrític que els pensaments ensacabaran desvelant aquellsvalors implícits –i generalmentinqüestionats en tan que ope-ren inconscientment- en quèes fonamenten, i que, sola-ment suposant-los, les ideespoden ser fonamentades.

Aquest procedir ens mena,doncs, al qüestionament delsvalors que, actuant com amarc paradigmàtic, sustentenels pensaments i les idees; avalorar fins a quin punt la deri-vació a partir d’aquests es ade-quada o intencionadamentesbiaixada; i en últim terme,serà a partir de la total deriva-ció d’implicacions d’aquestsvalors i principis d’on se’npodrà treure conclusions pelque fa a la seva consistència.Si com a resultat d’aquestaanàlisi crítica obtenim unesconclusions correctament deri-vades però que, contrària-ment, no són acceptades pelsdefensors de les tesis analitza-des, estem justificats a exigiruna reformulació dels princi-pis i valors, o, si més no, unaexplicitació dels elements queoperen en el seu pensar, amanera de prejudicis, condi-cionant la seva reflexió.

Com que tot això sona moltabstracte, i com que els exem-ples serveixen precisamentper aclarir –en tan que ensremeten al concret- les abs-traccions, deixeu-me oferir unpetit exercici d’aquest proce-dir analitzador i crític que,espero, exemplifiqui el que heestat dient. En aquests últimsanys hem assistit a una menade debat públic (o seria millordir que hem hagut de serespectadors d’una altra paro-dia protagonitzada pels polí-tics professionals?) en què esdebatia sobre la idoneïtat d’e-quiparar els drets de les pare-lles homosexuals amb lesheterosexuals; això és, elreconeixement legal a lesparelles homosexuals de lapossibilitat de constituir nuclisfamiliars amb els mateixosdrets i deures que gaudeixenles parelles heterosexuals.Sense entrar en l’anàlisi delcontingut de la llei finalmentaprovada i, per tant, de fins aquin punt aquesta equiparació

a estat real o no, parem-nosun moment en l’anàlisi críticd’un dels plantejaments quevan ser formulats en el seumoment (no cal atribuir-lo aningú, però tothom reconei-xerà els seus possibles defen-sors). En un moment determi-nat del debat un parlamentariafirmà que no s’havia de per-metre aquesta equiparació pelfet, segons ell obvi, que enuna família constituïda peruna parella homosexual, lescriatures que hi creixessinserien condicionades a desen-volupar en el futur les matei-xes tendències sexuals.Evidentment, aquesta grolleraargumentació va ser contesta-da per una parlamentaria (enaquest cas una dona; cosa queno considero que siguianecdòtica. Donada la relativa-ment recent incorporació de ladona al àmbit de la políticaprofessional, aquestes encaramantenen aquella clarividènciaoriginal i, en certa mesura,autonomia de pensament que,en el cas dels homes, ja fatemps que ha estat domestica-da per la disciplina de partit.),argüint que per aquesta matei-xa regla de tres, actualmentno hi hauria cap persona ambtendències homosexuals,donat que, en l’actualitat, totsels nuclis familiars són hetero-sexuals i, evidentment, en ellshi creixen infants que desen-voluparan tendències homose-xuals tot hi que el contextsocio-familiar sigui heterose-xual. La resposta no va produirl’efecte desitjat, simplementperquè l’interlocutor del cas japartia de la pressuposició quel’homosexualitat és, de fet,una anomalia (una patologiafins hi tot) i, per tant, es potesperar que es produeixin enel si de la normalitat. Tot hiaixò, es veu que aquella nit elgrup parlamentari detractor del’equiparació van fer els deu-res i, consultant algun manualde sociologia, descobriren

De l’home de fang a l’home dePlastilina

PEl món, març 2006

Memo

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicacióc/ de la sabateria

(Manresa)

casal els carlins cuina vegetarian

a

21que, en la mesura en què lafamília esta considerada undels principals agents sociabi-litzador primari, i que el pro-cés de socialització és no sola-ment transmissor de valorssinó també modelador de con-ductes, resulta que com mésric en models sigui un contexthumà, més enriquidor serà pera la persona que en ell esforma. Així, es parla de defi-cients socioculturals com aresultat de processos de socia-bilització en contextos pocestimuladors, ja sigui per lamanca de qualitat dels estí-muls o per manca de quantitat(poca diversitat). Així, darrerade l’aparent cientificitat iobjectivitat de tots aquestsconceptes van poder fer l’afir-mació següent: No s’ha de per-metre legalment la constitucióde famílies homosexuals ambinfants (adoptats, inseminats,etc.), perquè s’estaria legalit-zant una situació claramentdiscriminatòria per les criatu-res, condemnant-les a unamena de deficiència estimula-tiva, en tant que solament tin-drien un model sexual i no dos(el masculí i el femení). Aixòés: la família heterosexual ésmillor agent sociabilitzadorque l’homosexual per ser mésrica en models sexuals; il’Estat, en tant que ha de vet-llar pels interessos dels seusciutadans, no pot donar cober-tura legal a situacions quegenerin desigualtats i discrimi-nacions tan evidents. Tot ple-gat sembla que ens aboca a uncontraposicionament clar i dedifícil solució: per un cantoaquells que defensen els dretsdels adults a no ser discrimi-nats per raó de la seva tendèn-cia sexual, i per l’altre aquellsque defensen el dret delsinfants a ser sociabilitzats enun context màximament enri-quidor.

Arribats en aquest punt, i pertal de mostrar la fal·làcia quehi ha en l’argumentació prece-dent, reivindico el dret a inde-penditzar les idees de les per-sones que les formulen iextreure’n d’elles tot allò qued’elles se’n derivi. Així, accep-tem per un moment laimportància de la família comagent sociabilitzador i l’e-xistència de models socials

masculins i femenins (que totplegat ja és molt acceptar).S’haurà d’acceptar també l’e-xistència de models lèsbics igais (sense haver d’apel·lar acap altra principi justificadorque aquell que podria justifi-car l’existència del masculí i elfemení). Així, per fer encaramés enriquidora en models ala família s’hauria d’ampliaraquesta, a partir de la parellaheterosexual de què partíem,amb quatre membres més(una parella de lesbianes i unade gais), constituint un nuclifamiliar de sis membres. Peròdonat que també hi ha la bise-xualitat, caldria també inserir-la. En aquest cas, és més difí-cil comptabilitzar l’augmentnecessari, però com a mínimseria de quatre persones méssi les filiacions afectives entreells coincideixen (això són, pelcap baix, deu membres en launitat familiar). Si, a més amés, és veritat allò que diuenalguns homosexuals que essenten dones en cossos d’ho-mes, o homes en cossos dedona, també cabria la possibi-litat que hi hagin sentimentsde dona amb tendències lèsbi-ques habitant cossos d’home,i sentiments d’home ambtendències gais habitant cos-sos de dona (aquests casossón de difícil identificació con-ductual ja que aparentmentsimulen ser heterosexualsclàssics). Hem d’afegir, doncs,dos models socio-sexuals mésamb les seves respectivesparelles (catorze membres, sino m’he descomptat). Per aca-bar –i no sabria dir si és peruna limitació meva (falta d’i-maginació) o del tema mateix-caldria afegir un membre més(i farien quinze) com a modelsexual –aquest genuïnamenthumà, ja que en cap altraespècie del regne animal esdóna- el celibat ( en aquest casdubto si, per tal d’oferir tota lariquesa en models, caldriadiferenciar i introduir l’opcióde celibat o contenció sexualabsoluta per cada una de lespossibles tendències. Però pera fer-ho més simple en el nos-tre model d’estudi considera-rem una sola com a represen-tant de totes.). Ara observoque encara en mancaria un:l’onanista (i ja en són setze).Hauríem de posar nom a

aquest descobriment sociolò-gic, que no em fa rés compar-tir amb els lectors, ja que nocrec en la propietat privada nitan sols de les idees; jo propo-saria el nom de família plurise-xual. Cal observar que aquestaestructura familiar té la virtutde poder realitzar tan els dretsdels adults com els delsinfants, que en els modelsanteriors apareixien com acontraposats; així, s’ha deconcloure que a nivell teòric ésclarament superior socialmenta les dues estructures fami-liars de les què partíem; il’Estat, com a garantitzadordels drets dels ciutadans, hau-ria d’imposar aquest modelcom agent sociabilitzador pri-mari.

No sóc cec a les dificultats d’a-quest model teòric, però tam-poc a les seves virtuts; imagi-neu, per exemple, el ritual deldissabte a la nit en què s’acos-tuma ha poder dedicar a lamanifestació de l’afectivitat(no s’ha treballat, i no s’ha dellevar d’hora; si més no,alguns privilegiats): catorzepersones, pel cap baix,besant-se, llepant-se acari-ciant-se, xumant-se, etc-se....No cal escandalitzar-se; si hiha consentiment, no hi ha per-versió. I dic catorze perquè aaquests hi hauríem d’afegirl’onaniste dedicant-se a l’auto-satisfacció i el

qui aoptat per elcelibat realit-zant l’autoconstriccióde la continència (sensetemptació no hi ha sante-dat). Però també he dit queno em passen inadvertides lesseves dificultats, aquestes node caràcter teòric sinó

pragmàtic. A tall d’exemplemencionaré la necessitat decanviar els estàndards pel quèfa a les dimensions dels llits(modificacions en els sistemesde producció), augment signi-ficatiu de la superfície habita-ble en la construcció d’habitat-ges i redistribució d’aquesta(fins i tot en els de proteccióoficial, i en l’àmbit de l’hoste-leria), desaparició del clàssicturisme i substitució d’aquestper autocars (estil Imserso) –conseqüentment es reduiriatambé l’emissió de gasos con-taminants -, sobredimensiona-ment dels paks familiars en lesofertes de les grans superfí-cies comercials, etc.

Sembla que la reflexió ens haportat a una situació de difícilsolució: a nivell teòric la famí-lia plurisexual és el millormodel possible de família entant que agent sociabilitzador,¿cal, doncs, imposar-lo institu-cionalment, tot i la seva difi-cultat material?. Pot ser quetot plegat no sigui més que unpseudoproblema. Pot ser queels principis dels què emdeduït el concepte de famíliaplurisexual siguin erronis;recordo: la importància de lafamília com agent sociabilitza-dor, i l’existència dem o d e l ss e x u a l s .

T o t

plegat, pot ser guanyaríemmés reconeixent que elsmodels són personals, i supri-mint la família com a instituciósocial (cal recordar que el con-cepte de família que cultural-ment s’ha imposat a l’occidentes d’origen judeocristiá i decaràcter patriarcal i androcèn-tric. I no és pas difícil mostrarque en el si d’una instituciósocial com aquesta, fonamen-tada i estructurada per rela-cions de dominació, es potarribar a produir manifesta-cions extremes com son lestan actuals de la violència degènere), i es sap que “mort elgos, morta la ràbia”.

Amb tot això es fa evident quela seriositat d’una reflexiódepèn directament de la serio-sitat dels conceptes a reflexio-nar. A qui li sembli que totaaquesta reflexió és estúpida,que es pregunti pel nivell d’es-tupidesa de conceptes com elde família i model sexual. Eltítol de l’article el deixo comexercici d’hermenèutica.

22

Tercer libro de la tríada de Homosacer, Lo que queda de Auschwitzpretende reflexionar sobre la con-dición del “ser humano” teniendoen mente la dramática realidaddescrita por Primo Levi (Si esto esun hombre) que supone el musul-mán (de la etimología siguiente;hombre replegado sobre sí mismo,hombre sometido a la voluntad deAllá, el que ha visto la Gorgona...),esa especie de zombi, ni muerto nivivo, retrato del ser humano que seha rendido a la desesperación, quedejado de vivir antes de morir,cuanso su alma ha sido destruida yno ha soportado el horror delcampo.

En ese ser, que no es ya hombrepero todavía no está muerto, esarealización de la promesa nazi“hacer que lo imposible sea posi-ble”, verá Agamben la posibilidadde hacer que lo humano sea no-humano, de quebrar lo posible enel terreno de lo humano, lo que lepermite reflexionar, desde unabase trágica, entrono la cuestiónde lo humano, de la humanidad.

<< El denominado musulmán,escribe Amery, como se llamaba enle lenguaje del Lager al prisioneroque había abandonado cualquieresperanza y que había sido aban-donado por compañeros, no pose-ía ya un estado de conocimientoque le permitiera comparar entre elbien y el mal nobleza y bajeza, unhaz de funciones físicas ya en ago-nía >><< Eran hombres momia, escribeCapri, los muertos vivos; y loshicieron bajar con nosotros sólopara hacérnoslos ver, como paradecirnos: llegaréis a ser igual queellos >> Giorgio Agamben, Lo quequeda de Auschwitz, (p.41-42)

Agamben continúa su reflexión deun modo curioso, penetra en laperspectiva de la biopolítica fou-cautliana –la política que se centrasobre los cuerpos, los afectos, lavida-: es en ese sentido que veAuswitch como una tecnología delpoder, un experimento biopolítico:más allá de exterminar las perso-nas en serie, hacer un sistema degobierno enfocado a que las perso-nas dejen de ser personas, que lohumano deje de ser humano.

Valga también resaltar otro aspec-to de la reflexión : Agamben entraen conflicto con la concepción delsujeto de Foucault, que predicó lamuerte de éste. Halla en la muertedel sujeto, un vacío ético, quelamenta. Inspirado en la obra dePrimo Levi, del superviviente delcampo, buscará en el testigo algoque supere la contradicción quehalla en Foucault : un sujeto que noes sujeto directo (porque ha sobre-vivido, porque no fue consumidocomo el exterminado o el musul-mán), porque el sujeto directo nopuede ya ser testigo. Así el testigono es sujeto, pero de todos modos,no hay sujetos posibles. Entoncesle único acto valeroso es la recupe-ración de este sujeto ético, precisa-mente en un lugar en el que elsujeto ético no tiene sentido, en elque la ética ha sido suspendida haperdido todo sentido.

<< Lo que su palabra nos dice [ladel testigo], es que por el hechomismo de que el no.-humano y elhumano, el viviente y el hablante,el musulmán y el superviviente nocoinciden; precisamente porquehay entre ellos una división insupe-rable, puede haber testimonio. Esjustamente el hecho de que éstesea inherente a la lengua como tal,porque el manifestase de unapotencia de decir solamente pormedio de una impotencia, lo quehace que su autoridad no dependa

de una verdad factual, dela confor-midad entre lo dicho y los hechos,entre la memoria y lo acaecido,sino lar relación inmemorial entrelo indecible y lo decible, entre eldentro y el afuera de la lengua. Laautoridad del testigo consiste enque puede hablar únicamente ennombre de un no poder decir, osea, en sus ser sujeto. >> GiorgioAgamben, Lo que queda deAuschwitz, (p.164)

Si alguien conoce la obra deFoucault, comprenderá el abismoque puede abrirse frente a susnociones principales, esencialmen-te las epistemológicas, por la signi-ficación que el testigo tiene paraFoucault, tanto en un sentido jurí-dico como extrajurídico (testigocomo factor de verdad)

Para acabar una reflexión de estelibro, un breve pasaje, que dejaentrever la finura y la dignidad quesu pensamiento alcanza pormomentos:

<<La figura extrema de la “zonagris” es el Sonderkommando. Coneste eufemismo -Escuadra espe-cial- las SS se referían a los depor-tados a los que confiaban la ges-tión de las cámaras de gas y loscrematorios. Eran los que teníanque conducir a los prisioneros des-nudos ante la muerte en las cáma-ras de gas y mantener el ordenentre ellos ; sacar después loscadáveres con sus manchas rojas yverdes por efecto del ácido cianhí-drico, y lavarlos con chorros deagua ; comprobar que no hubieraobjetos preciosos escondidos enlos orificios corporales; arrancarlos dientes de oro de la mandíbu-las, cortar el pelo de las mujeres ylavarlo con cloruro amoníaco;transportar las cadáveres a los cre-matorios y asegurarse de su com-bustión y, por último, limpiar loshorno de los restos de ceniza.

-- Levi refiere, con todo, que un tes-tigo, Miklos Nyiszli, uno de lospoquísimos sobrevivientes de laúltima Escuadra especial deAuschwitz, contó que había asisti-

do, durante una pausa del “traba-jo”, a un partido de fútbol entre lasSS y representantes delSonderkommando.

Al encuentro asisten otros soldadose las SS y el resto de la escuadra,muestran sus preferencias, apues-tan, aplauden, animan a los juga-dores como si, en lugar de las puer-tas del infierno, le partido se estu-viera celebrado en le campo de unpueblo

A algunos este partido les podráparecer quizás una breve pausa dehumanidad en medio de un horrorinfinito. Pero para mí, como paralos testigos, este partido, estemomento de normalidad, es el ver-dadero horror del campo.Podemos pensar, tal vez, que lasmatanzas masivas han terminado,aunque se repitan aquí y allá, nodemasiado lejos de nosotros: Peroeste partido no ha acabado nunca,es como si todavía durase, sin

haber sido interrumpido nunca.Representa la cifra perfecta y eter-na de la “zona gris”, que no entien-de de tiempo y está en todas par-tes. De allí proceden la angustia yla vergüenza de los supervivientes,“la angustia inscrita en todos lostòhu vavòhu del universo desiertoy vacío, aplastado bajo el espíritude Dios, pero del que está ausenteel espíritu del hombre: todavía nonacido y ya extinto”. Mas es toda-vía nuestra vergüenza, la de quie-nes no hemos conocido los cam-pos y que, sin embargo, asistimos,no se sabe como, a aquel partido,que se repite en cada uno de lospartidos de nuestro estadios, encada transmisión televisiva, entoda las formas de normalidadcotidiana. SI no llegamos a com-prender ese partido, si no logra-mos que termine, no habrá nuncaesperanza.>>

Giorgio Agamben, Lo que queda deAuschwitz, p.24

Lo que queda de AuschwitzGiorgio AgambenEd Pre-textos, Valencia, 2002AllendeBerga

ressenyes

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

Encara no la tens?

Anuncia’tal PèsolNegre!Són 20 eurus i unaajuda necessària (unxollo, vamos!)

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

Estació, 16 - Telf 837 08 02 08650Sallent

DESAYUNOSTAPAS VARIADASPLATOS COMBINADOS

Bi.cilindrics, s.c.p. C/ Raval, s/n

08272 Sant Fruitós de Bages Telèfon i fax: 93 876 03 09Especialitat en Moto Guzzi

Fanàtics de les OSSA i DUCATIServei DERBI i KAWASAKI

Mòbil: 639 11 25 58 web: http://personal2.redestb.es/bi.cilindrics

Persona de contacte: Pep.e-mail:bi.cilindrics@retemail.es

C/ Mossen Jacint Verdaguer, 46Manresa

tel. 93873 13 50

Vaig conèixer Tomás Ibánez fa uns anys mentreestudiava a la Universitat Autònoma deBarcelona, on encara exerceix de professor depsicologia social. Havíem coincidit en alguna deles assemblees del Fòrum Anarquista de la UAB,un espai de trobada per als diversos col·lectius iindividualitats anarquistes presents a l’Autònoma(el Col·lectiu 30 de Febrer, la revista “SocialismeLlibertari”, la CGT, un grup d’afinitat situacionis-ta del qual no recordo el nom,...). Una de lescoses què més em va impactar d’ell en aquellestrobades va ser la seva llarga trajectòria en el sidel moviment anarquista francès (va residir aFrança fins al 1973) i ibèric i el seu protagonismeen la creació del símbol volgudament anarquista(A) (la “A-en-un-cercle”).

¿Por qué (A)? és un seguiment de les seves apor-tacions teòriques durant la seva llarga trajectòria,i això és el que em va conduir a llegir-lo. Aquestllibre és una recopilació dels principals articles(20 de 42) que ha publicat sobre anarquisme(entre 1962 i 2005), i ordenats de forma cronolò-gica. Entre aquests hi ha el seu primer article, “Pourquoi j’ai choisi l’Anarchie” (“Por qué he elegido la anarquía),publicat al Bulletin des Jeunes Libertaires, i el darrer, “Nacida en París y potenciada en Milán, miles de manos lacrearon en las calles del mundo...”, publicat a Polémica. Entre mig hi ha un conjunt d’articles escollits, tal i comdiu ell mateix, a vegades per nostàlgia, d’altres per l’impacte que van tenir en el moviment llibertari o fins i totpel moment en què van ser escrits. D’aquí que el subtítol sigui Fragmentos dispersos...

En tot cas, la seva lectura permet copsar com la construcció de l’ideari anarquista ha anat evolucionant al llargdels anys. En la meva opinió l’interès d’aquesta obra no rau tant en veure quines qüestions ha analitzat sinó enadonar-nos que el corpus teòric de l’anarquisme no és homogeni; és més, que tal corpus no existeix, que l’a-narquisme és un conjunt complex i heterogeni d’idees, sovint contradictòries i oposades entre elles. Ens permetadonar-nos que no pot parlar-se d’anarquisme en singular, sinó d’anarquismes en plural, sigui entre col·lectiusi individualitats com en una mateixa persona. Aquest darrer aspecte sovint és oblidat per part dels anarquistesi, inclús, a vegades s’intenta amagar; i no entenc el perquè quan no hi ha res més anàrquic que deixar lliure elpensament, no domesticar-lo amb el llenguatge formal i acadèmic. Això explica que el seu subtítol sigui ...unanarquismo sin dogmas. Però ell va més enllà en qüestionar-se allò que es considera natural de l’anarquisme, ésa dir, en aplicar l’anarquia a l’anarquisme: en el cas, per exemple, del seu primer i darrer articles passa de d’unaidea ingènua de l’anarquia (1962) a desmitificar els símbols de l’anarquisme (A) (2005).

L’anarquisme sense dogmes no justifica pas que no hagin de raonar-se les idees expressades, tal i com el Tomásmostra en els seus textos: desenvolupa fins a l’últim detall el seu raonament. És possible que aquesta caracte-rística sigui fruit de la seva formació i professió universitària, que alhora provoca que alguns dels seus textos nosiguin compresos a la primera. Però em quedo amb la idea que no és incompatible, sinó preferible, el pensamentlliure amb l’anàlisi profunda, alliberat de dogmes i sectarismes. És aquesta la resposta a perquè un símbol assu-mible per tothom/totdon com és l’A-en-un-cercle.

Agenda llibertàriaressenyes¿Por qué A?Tomás IbánezAntrophos editorial, RubíHiram GascoigneNavarcles

PRIMER DE MAIG 2006 A BERGAPerquè el Primer de Maig no és cap fira!

Dissabte 29 d’abril

9.30 h Ruta per les antigues fàbriques tèxtils de Berga,comentada per un historiador que ens parlarà del movi-ment obrer berguedà al segle xx. Sortida des de la plaçaSant Pere.

14 h Dinar per l’autogestió a l’Ateneu Columna Terra iLlibertat.

18 h Concentració informativa a les portes de Mercadona,en solidaritat amb els treballadors en lluita.

20 h Concentració informativa davant Seat i Wolkswagen,en solidaritat amb els treballadors en lluita i els acomia-dats.

Diumenge 30 d’abril

20.30 h El grup “Teatre Etílic” presenta: Pasturant bocsbords.

21 h Cinema a la fresca a la plaça de les Fonts. Projeccióde Sacco e Vanzetti (1971) de Giuliano Montaldo.

Dilluns 1 de maig

Anem a la mani de Barcelona! (Si vols venir i no tens cotxe envia un correu a:actll@berguedallibertari.org)

23

còmics

om i quan vacomençar tot? Ens vam trobar un

dia al Celler i ens vam plantejarperque haviem d’anar a veureJazz a Barcelona si podiem fer-ho a casa. Va ser la primaveradel 94. Primer vam constituirl’associació i aviat vam fer elprimer concert. Va ser dels JazzNatural. Al principi ens plante-javem dos o tres concerts almes. Ara anem a un concertmensual.

On eren els concerts?Vam començar a la Font delBalç, a Gironella, un local on jas’hi feien concerts i ens donavamoltes facilitats. Després s’hanfet a altres locals que han estatinteressats i que s’han associatpuntualment amb nosaltres.Són llocs una mica preparatsper això També s’han fet con-certs a varies .plaçes a Berga(Plaça Maragall, Plaça del Forn,Plaça St.Pere...).

Heu tingut ajut extern?A nivell econòmic, funcionemper quotes de soci. El finança-ment és complicat. Les quotessón l’entrada del concert perals associats. La resta no paga.Volem que sigui una propostagratuïta. Amb els locals ens hofem a mitjes i per fer coses alcarrer haviem fet un cicle dejazz a l’estiu, l’ajuntament ensdonava permís i ens proporcio-nava part de la infraestructura.Ens van proposar d’organitzaractuacions sense haver depagar fiança, ni assegurança niaquests gastos; a canvi esposaven la medalla, pero anosaltres ens era igual la meda-lla. Darrerament l’Ajuntamentens ha demanat masses coses iens ha denegat permisos, jaabans de Patum.

Es pot viure del jazz?Completament impossible.Nosaltres tan sols una vegadahem fet contracte. Com mésbona és la música menyscobres.

Vosaltres també toqueu?Si, es clar, pero no només jazz,també blues i altres. La graciaes la programació de musica enviu, en l’orbita del Jazz i laimprovització, també hem fetflamenc, blues, fins i tot rockfora dels circuits comercials.Difondre la música de qualitatque no té uns canals oficials.Alguns fundadors teniem elsnostres grups i vam tocar. Eljazz no funciona tan per grupscom per musics, individus, quefan funcionar els grups. Un tiotruca i ho munta. D’aquí el nomd’un músic i el quartet, perexemple.

Com van els contactes ambels músics?No hi ha managers ni promoto-res. Ens truquen ells mateixos.Els músics són totalment free-lance, toquen en multiplesgrups...funciona per famílies icapelletes. Portem músics defama mundial, i més desde quetenim la pagina web (www.bde-jazz.net). Actualment hi ha uncontacte Barcelona-Nova Yorkmolt important. Quan ve unmúsic nou ens truquen. Hi hacontractes i locals més grans iaprofitem. A més algunshaviem estudiat al Taller deMusics a Barcelona i es mante-nen els contactes i les conei-xençes desde llavors.

I la vostra difusió s’ha limitatals concerts?Haviem fet programes a RadioBerga. Tenim gravacions anti-gues, pero no hi ha qualitat nimitjans. Són documents.

I com està la cosa alBerguedà...Hi ha musics berguedans dejazz, hi ha un públic fidel perominoritari. Hi ha associacions

de jazz a varies comarques, hiha l’associació de clubs de jazzde Catalunya, és una cosa mésregulada, estan subvencionats itenen una relació i un circuit,nosaltres hi tenim contactepero no ens hem preocupatgaire en sortir de la comarca.

La Patum en Jazz...Va ser un projecte d’en Guitó,que el va presentar a la bergue-dana i vam interessar-nos i aju-dar-lo a muntar al concert. Erenmusics d’arreu. Posteriormentho va grabar. Vam estar encan-tats de col.laborar-hi.

S’hi interessa gent nova o éscosa de puretes?Hi ha interès en la gent mésjove, també minoritari pero ésintergeneracional, com la bonaescudella, les bones novel.les.S’ha anat renovant la llista desocis. Ara som 48.

El jazz té ideologia?La gent del jazz és revolucionà-ria. La base del jazz és l’impro-vització. És un aspecte artísticbastant insòlit, que no trobesen la resta de les arts. És bas-tant anàrquic. Un tema es fa idificilment es repeteix. Era unamúsica d’alliberament. Musicanegra americana, sorgida delpoble, de gent que no anava ales escoles de música (NovaOrleans...). No tenia l’aspecteintel.lectual amb que es veuara. A partir del Miles Davis lacosa es va fer gran.

Participeu en disc d’homenat-ge a en Pep Isanta?Si, formem part de laPlataforma i hi hem donatsuport. Hem estat en el procésde preparació i alguns hitoquem. Està molt be perque hihaurà molta varietat estilística iserà una fotografia molt inte-ressant de la realitat musicalberguedana. Un treball antro-pològic.

Que teniu entre mans darre-rament?Aconseguir nous socis per tirarendavant la programació.Continuem amb un concert almes, pero l’equip humà estàuna mica cremat. Lo ideal seria

tenir un local propi...

Continuem parlant una estone-ta, de concerts que han estatfestivals, de la relació del jazzamb el ball, de la relació de la

música amb les drogues...i esaquí, quan la cosa es posa inte-ressant, que s’acaba l’entrevis-ta, pero ja sabreu on trobar-los...

“El Jazz és intergeneracional, com la bona escudella, lesbones novel.les...”

La fem petar amb...

Quedem a l’Ateneu Llibertari amb el “tripartit”, com es fan dirtres membres actius d’aquesta associació cultural. Des de fa mésde deu anys “la berguedana” pretén dinamitzar la vida musical ala comarca, oferint una programació estable d’actuacions endirecte, tant de jazz com de músiques afins, així com crear una

infraestructura que faciliti la organització d’aquest tipus d’activi-tats. Des de llavors, i malgrat els inconvenients, no han aturat laseva oferta musical. Uns veritables resistents. Nosaltres de laseves veus en fem una.

CBerga, abril 2006

G bx

La Berguedana de Jazz

La gent del jazz ésrevolucionària. La ba-se del jazz és l’im-provització. És un as-pecte artístic bastantinsòlit, que no trobesen la resta de les arts.És bastant anàrquic.