el Periòdic dt. Activitats Extraescolars · nens on els pares deixen les criatu-res un cop surten...

Tornada a l’escola Pàgina 3 Aprendre idiomes Pàgina 4 Els beneficis de la música Pàgina 8 El repàs extraescolar Pàgina 10 Millora la vida amb l’esport Pàgina 12 Teatre Pàgina 14 Art Pàgina 16 Dansa Pàgina 18

el Periòdicd'A

ndo

rra

29dt.

Activitats ExtraescolarsDesprés de les classes encara hi ha dia

2 el Periòdic d’Andorraactivitats extraescolars DIMARTS, 29 D’AGOST DEL 2017

3el Periòdic d’Andorraactivitats extraescolars DIMARTS, 29 D’AGOST DEL 2017

L’ estiu ja arriba a la seva fi, i torna al-tra cop la rutina. Els nens recupera-ran amb la torna-

da a l’escola aquells amics que han enyorat i aquelles activitats que s’han aturat durant les vacances. I un cop acabin les classes, molts d’ells tornaran a fer les activitats extraescolars habituals.

Andorra és un país on, per cau-sa de la naturalesa de les feines dels pares, sobretot en serveis i turis-me, molts nens realitzen activi-tats de tot tipus un cop han finalit-zat les seves classes a l’escola, i ai-xò passa no només amb els infants, sinó també amb els joves. És per ai-xò que l’oferta d’activitats, tant pú-bliques com privades, és molt àm-plia, i va des de la pràctica d’esport a les classes de reforç extraescolar, tot passant per la música, el teatre, l’art o els idiomes.

Sovint es pensa que aquestes ac-tivitats són un aparcament per a nens on els pares deixen les criatu-res un cop surten d’escola i així no se n’han de preocupar mentre són a la feina. I en part és cert. Però en el rerefons de cada una d’aquestes activitats hi trobem uns beneficis molt clars per els nens, que estimu-

EL PERIÒDIC len diverses parts de la seva educa-ció que potser a simple vista no són evidents. Per exempre, aprendre ritmes amb la música els ajuda a crear patrons que després els faran més fàcils les matemàtiques. Per-dre un partit de futbol els ajudarà a entendre que a la vida no tot és gua-nyar, i que perdre sovint no és tan

La majoria d’activitats extraescolars aportaran als nostres fills més beneficis del que ens imaginem

Amb el setembre els nens inicien un nou curs ple de noves experiències

Tornada a l’escola

terrible. Fer més classes després de l’escola els estimularà la ment pe-rò també la constància i l’esforç. O aprendre un nou idioma els apor-tarà un nou punt de vista sobre to-tes les coses.

Són tot avantatges, i ara el que cal és decidir quins són els que vo-lem que els nostres fills desenvolu-pin i treballin, però això sí, sempre deixant-los particiar en la tria, per-què a més d’aprendre, s’hi sentin a gust i còmodes. H


S empre hem sentit a dir que ensenyar idi-omes als menuts és molt positiu perquè a aquestes edats són

com una esponja que tot ho absor-beix. El que és clar, és que si el nen (o adult, perquè passa el mateix in-dependentment de l’edat) té faci-litat per aprendre altres llengües, les aprendrà; i si li és complicat li ho serà de petit o de gran.

Ara bé, si s’aprèn de petit, pot arribar a dominar la llengua amb

En un món cada cop més global, els idiomes juguen un paper imprescindible en el futur laboral dels nens

Aprendre idiomes

EL PERIÒDIC

En un món cada cop més global, els idiomes juguen un paper imprescindible en el futur laboral dels nens

Aprendre idiomes


un nivell alt, gairebé com un na-diu, en canvi si l’aprenentatge es fa a l’edat adulta, s’aprèn el segon idioma a partir del que ja es té pre-establert amb el primer, i el procés és diferent i, per tant, és més difícil que es parli com un nadiu, o si més no es trigarà més a poder fer-ho.

Això sí, hi ha un seguit de bene-ficis per a la persona que aprèn un idioma, tot seguit te’n detallem al-guns:

MILLORA LA FLEXIBILITAT COGNITIVA

Un estudi realitzat per The Jour-nal of Neuroscience, explica que si

agafes dos adults, un que ha parlat dos idiomes des de la infància i un que sigui monolingüe, el primer té més bona flexibilitat cognitiva, és a dir, té més facilitat per adaptar-se a una circumstància nova o in-esperada.

DESENVOLUPA L’AGILITAT MENTAL

Una persona que aprèn una llen-gua, millora la seva capacitat pel que fa a l’agilitat mental, ho expli-ca un estudi publicat a Annals of Neurology que explica que fet un

Passa a la pàgina següent


Ve de la pàgina anterior

test d’intel·ligència a nadius angle-sos als 11 anys i el mateix test als 70, els que havien après alguna al-tra llengua durant aquesta època milloren les capacitats cognitives respecte dels que no n’han après cap altra.

POT RETARDAR L’ALZEHIMER

Ho va explicar l’any 2011 la American Association for the Advancement of Science que explicava que les perso-nes bilingües desenvolupen aquesta malaltia quatre o cinc anys més tard que no pas les monolingües.

DUES MANERES DE VEURE EL MÓN

Cada idioma ens explica el món a la se-va manera, ja hem sentit a dir que els esquimals, tenen desenes de parau-les per definir la neu o el color blanc, mentre que en català en tenim mol-tes menys. Aprendre un altre idioma és una finestra cap a uns altres conei-xements i una altra manera de perce-bre l’entorn.

AJUDA A SOLUCIONAR PROBLEMES

I no només relacionats amb la llen-gua, sinó també amb matemàtiques, colors i patrons. Ho va explicar un es-tudi fet a 121 de l’International Jour-nal of Bilingualism.

FACILITA EL CANVI DE TASQUES

Segons un estudi de Child Develop-ment., fet a nens bilingües i monolin-gües, els primers eren més capaços de canviar de tasques de manera ràpida que no pas els que tan sols parlen una llengua. Així doncs, desenvolupen

més habilitats multitasca.

REGULAR LES EMOCIONS NEGATIVES

Normalment les emocions negatives les expressem amb l’idioma nadiu, malgrat que en sapiguem un altre. Si en el moment en què ens aborden es canvia de llengua cap a la no nativa, que és menys emocional, les emoci-

bé laborals, perquè t’obre més portes i opcions.

Són molts els beneficis d’aprendre llengües, més enllà del més lògic i evi-dent que és poder viatjar amb més co-moditat i comunicar-nos amb més gent sense problemes. I per als més menuts hi ha diversitat de maneres d’aprendre’ls. Com és normal, la mi-

llor és a través d’una escola d’idiomes on tinguin un programa atractiu dis-senyat expressament per a ells, però de manera paral·lela o alternativa po-den aprendre un altre idioma a través de colònies i viatges a l’estranger, es-coltant cançons, llegint llibres o mi-rant sèries, pel·lícules i dibuixos ani-mats. H

ons negatives tendeixen a ser menys fortes.

MÉS POSSIBILITATS EN UN FUTUR

Com és normal, aprendre un idio-ma de petit pot ajudar-te a tenir més possibilitats en l’edat adulta, sobre-tot d’estudi, ja que poden adquirir co-neixements a altres països, però tam-


Posar música a la vida dels més menuts no és només una qüestió de ritme sinó també de creixement intelectual

Els beneficis de la música

L a música és pràctica-ment indispensable en les nostres vides i és per aquest motiu que és present en molts

àmbits del nostre dia a dia. Ho po-dem notar en el fet que estem en-voltats contínuament de melodies i cançons, i això és fantàstic!

És un mitjà d’expressió univer-sal que té nombrosos efectes posi-tius en l’èsser humà, especialment en els primers anys de vida. Des que naixem afecta el nostre cervell i durant els primers anys ajuda al desenvolupament cognitiu, social, motor, emocional i del llenguatge.

A la música clàssica sempre se li ha atorgat múltiples benefi-cis: redueix l’estrès, millora l’es-tat d’ànim i fins i tot afecta de for-ma positiva les plantes i animals. No obstant això, l’ensenyança de la música no s’ha d’encasellar no-més en la música clàssica.

En els primers anys, els nens son receptors absoluts de tot tipus d’es-tímuls, la música exerceix a l’oïda una influència molt poderosa i po-sitiva sempre que se sàpiga imple-mentar adequadament, no s’ha de veure com una obligació.

Diversos estudis demostren la importància de la música com aju-da per al creixement intel·lectual, ja que genera una gran quantitat d’activitat neuronal. És l’estímul humà que més parts del cervell ac-tiva. L’exposició dels nens a la mú-sica, i el seu desenvolupament mu-sical a mesura que van creixent, ja sigui cantant, ballant o tocant al-gun instrument, els proporciona els següents efectes positius:

AUGMENT DE LA MEMÒRIA,

L’ATENCIÓ I LA CONCENTRACIÓ

Al posar atenció a la melodia i a la lletra de les cançons, els nens apre-nen a recordar i reproduir el que han escoltat mentre s’ho passen d’allò més bé cantant. És una ac-tivitat que els encanta i que alho-ra reforça totes aquestes caracte-rístiques.

EL PERIÒDIC

MÉS FACILITAT A L’HORA DE RESOLDRE

PROBLEMES

La percepció dels patrons rítmics augmenta el raonament dels nens per trobar solucions més comple-xes als problemes de matemàti-ques i de lògica. Si a més hi inclo-em l’educació musical, l’efecte augmenta: comprendre la durada de les notes en una partitura acti-va directament la zona del cervell que està relacionada amb les ope-racions matemàtiques.

ESTIMULACIÓ DE LA IMAGINACIÓ

I LA CREATIVITAT

Fer front a una disciplina artísti-ca fa que es desenvolupi el món in-terior dels nens. També augmenta la seva habilitat per desplegar al-tres matèries de la mateixa branca, com el dibuix i la pintura. A més, el reconeixement de patrons rít-mics en una melodia actua sobre la regió creativa i motivadora del cervell, impulsant directament els nens a desenvolupar la seva ima-ginació.

REFORÇAMENT DEL LLENGUATGE

Les lletres de les cançons aporten paraules i sons que fan ampliar el vocabulari dels nens. De nou men-cionem la facilitat per reproduir frases complexes quan se segueix el ritme de la cançó que en un al-tre context els nens no utilitzarien. La música és també una gran aju-da per a l’aprenentatge en general, per la qual cosa pot ser un recurs didàctic directe.

DESENVOLUPAMENT DE L’EQUILIBRI,

ELS SENTITS I ELS MUSCLES

Al ballar els nens adapten els seus moviments als ritmes que escol-ten, facilita una més gran coordi-nació i força muscular. Els ajuda a aprendre a moure’s i a ser consci-ents de l’espai que els envolta.

ENRIQUIMENT DE L’INTEL·LECTE

L’evocació de records relacionats amb la música desencadena un de-senvolupament intel·lectual ma-jor en els nens. La creació de memò-ries està relacionada en moltes oca-sions amb cançons i fins i tot hi ha records que es desperten amb més facilitat al tornar a escoltar aque-lles melodies.

AUGMENT DE LA SOCIABILITAT

La música els facilita la possibilitat d’interactuar amb d’altres nens i adults donant-los així més oportu-nitats de desenvolupar-se en la so-cietat. Balls en grup, grups de cant

La música, a més d’estimular el ritme, també estimula la imaginació i la creativitat

La compresió de patrons rítmics ajuden a resoltre problemes matemàtics

d’un moment trist fins a un estat important d’estrès.

IMPLANTACIÓ DE RUTINES

A l’associar certes activitats a la música i a les cançons, els nens s’habituaran a realitzar-les quan tornin a escoltar la melodia, cosa que fa que es tornin més discipli-nats.

AUGMENT DE L’AUTOESTIMA

L’aprenentatge de cançons i balls, ja sigui com a oci o com una acti-vitat supervisada, aporta als nens més autoestima i amor propi a tra-vés d’una activitat divertida i en-tretinguda. Aconseguir tocar una melodia amb un instrument pro-voca la mateixa reacció.

MILLORA DE LA SALUT

La música té la propietat de fer més lleuger el dolor i d’enfortir el sis-tema immunològic. També ajuda a coordinar la respiració i els ba-tecs del cor, ens ajuda a calmar-

nos i relaxar-nos. Escoltar melo-dies tranquil·les i alegres ajuda a la recuperació tant física com mental.

Com heu pogut comprovar, els beneficis de la música son molt extensos i variats. Per tant, no hem d’oblidar que la música

representa un paper molt im-portant en el procés d’apre-nentatge i la millor manera d’ensenyar música és pro-movent que els nens hi par-ticipin activament. La mú-

sica és un reforç positiu i poderós per a tot-

hom. No ho dub-

tis més i en-v o l t a e l s t e u s m e -nuts de mú-sica! H

MILLORA DE LA FLUÏDESA D’EXPRESSIÓ

Tant parlada com corporal, es de-senvolupa tant al ballar com al cantar. Entonar la lletra de la can-çó pot resultar senzill quan es co-neix el ritme per tant, el nen pot repetir frases complexes que d’al-tra manera no utilitzaria. El ball li aporta la capacitat d’expressar-se amb el cos i tocar un instrument incorpora una nova manera de co-municació.

o el simple fet de conèixer la matei-xa cançó fa que els nens puguin conèixer més gent i divertir-se junts.

MAJOR CONTROL DELS ESTATS

D’ÀNIM

La música evoca emoci-ons tant en els nens com en els adults, pot fer que ens relaxem o ens acti-vem segons qui -n a m e l o -d i a e s -coltem. Escoltar c a n ç o n s alegres pot mi-l l o r a r d e s


E n els joves estudiants, les principals causes de les males notes acos-tumen a ser la falta de concentració, la falta

de comprensió i el repàs. Les dues primeres són òbvies, si

l’alumne no para atenció o no està concentrat, és molt complicat que pugui assolir els objectius que se li plantegin, i si l’alumne no pot com-prendre el que se li planteja, difícil-ment podrà aprovar. Per altra ban-da, la falta de repàs afecta la corva de l’oblit. Es tracta d’una corva que indica que a mesura que passa el temps els coneixements assolits van oblidant-se. Perquè això no passi és fonamental el repàs, que ajuda a fi-xar els coneixements.

Així doncs, assistir a classes de re-pàs no serveix tan sols per aconse-guir comprendre aquells conceptes que a l’escola no s’ha pogut enten-dre, sinó també repassar i practicar per tal de fixar els continguts estudi-ats i retardar així la corva de l’oblit.

Alhora, assolir els coneixements i

EL PERIÒDIC

El repàs extraescolarLes classes extraescolars no tan sols són per alumnes que sospenguin, sinó que ajuden tothom a crear l’hàbit de l’estudi

Aconseguir millors notes gràcies a les classes de repàs aporta motivació a l’alumne

11el Periòdic d’Andorra 11el Periòdic d’Andorraactivitats extraescolars DIMARTS, 6 DE JUNY DEL 2017

practicar-los, ajuda l’alumne a pren-dre més interès per l’assignatura i per tant, motivació i positivisme. El repàs, a més, ajuda a la distribució optima del temps, i la constància en l’estudi.

Les classes extraescolars ajuden a l’alumne en diferents aspectes dels seus estudis:

- Resoldre dubtesL’alumne pot aconseguir enten-

dre alguns conceptes que a classe li han quedat poc clars o no ha entès bé. En un entorn més petit i persona-litzat, és més fàcil que surti de l’aula amb el concepte ben après.

- Control del rendimentEn una classe amb molts alum-

nes és complicat que el professor pu-gui estar per tots els alumnes i con-trolar-ne els coneixements i el rendi-ment. A les classes de repàs el docent personalitza l’estudi al jove.

- MotivacióQuan un alumne va a classes de

repàs és per obtenir millor notes. És un objectiu compartit amb el pro-fessor, que l’esperonarà i l’animarà a treure millor nota, i quan ho acon-segueixi, l’objectiu és asolit de ma-nera compartida.

- Millorar la seguretat i la confi-ança

Quan una assignatura et costa i se «t’atrevessa», és molt fàcil que es generi una

inseguretat en l’alumne. Repas-sar al costat d’un professor que t’aju-da a entendre-la fa que la confiança es recuperi i millori la seguretat en un mateix. H

El repàs extraescolarLes classes extraescolars no tan sols són per alumnes que sospenguin, sinó que ajuden tothom a crear l’hàbit de l’estudi

.

.

.

.

.

.

.


Millora la vida amb l’esport

L’ exercici físic és bo a qualsevol edat, però especialment ho és per als més menuts, que estan en fase de

creixement i que a més, és més fà-cil establir-los unes rutines de com-portament.

Però comencem des del principi. S’entén com a esport, qualsevol mo-viment físic segons l’Organització Mundial de la Salut que impliqui una despesa d’energia. Així doncs, un esport no és tan sols el que po-dem considerar competició, sinó que també ho és una excursió a la muntanya, uns campaments d’es-tiu o un dia de platja, per exemple. Però és clar que aquestes activitats són més difícils de fer de manera re-current durant el curs escolar. Ara bé, hi ha una àmplia gamma d’ac-tivitats esportives extraescolars al principat per poder triar.

EL PERIÒDIC Però per què és tan important l’esport? Doncs perquè la inactivi-tat física suposa un especial factor de mortalitat i provoca diverses ma-lalties en la nostra societat. De fet, segons l’OMS, el 6% de les morts a tot el món són a causa d’aquest fac-tor. A més, es calcula que també in-flueix força en malalties com els càncers. Més d’un 20% dels càncers de mama són associats a una baixa activitat física i el mateix passa amb un 27% dels càncers de còlon. Altres dolències com els problemes isquè-mics poden ser també a causa de la inactivitat, concretament un 30%.

Així doncs, la pràctica de l’esport millora la salut, però també té al-tres factors positius, com ara la con-fiança en un mateix. El nen, en un entorn esportiu, aprèn que l’equip depèn, en part, d’ell; i per tant, els resultats depenen de la seva actua-ció. Quan guanya és en part gràcies a ell; quan perd, comparteix el fra-càs. A més, els resultats acadèmics

també se’n senten beneficiats. Hi ha estudis que demostren que els nens que practiquen esport apre-nen a gestionar millor el seu temps, ja que han de combinar estudis i l’oci de l’esport, això els fa millo-rar a classe.

tres.- Ensenya al menut a seguir les re-

gles, i a respectar l’autoritat.- L’ajuda a obrir-se als altres i a su-

perar la seva timidesa.- Frena els seus impulsos exces-

sius.- L’impulsa a col»laborar i treba-

llar en equip, per sobre de l’indivi-dualisme.

- Li fa acceptar la derrota, el fra-càs.

- L’ajuda a veure que té com-panys millors que ell, i a valorar-los com cal.

- L’Ajuda en la coordinació de moviments.

- Fa que desenvolupi plaer pel moviment i l’exercici.

-Li augmenta les capacitats mo-trius.

- Li estimula la higiene.- Potencia la creació d’hàbits en

el seu comportament.- Li ensenya a tenir responsabi-

litats. H

Saber guanyar i també aprendre a perdre són algunes de les lliçons que el teu fill rebrà de l’esport

L’esport és un factor de millora de les capacitats físiques, motrius i acadèmiques, però també beneficia els menuts de la família amb una sè-rie d’aspectes:

- Introdueix el nen a la societat, millora la seva relació amb els al-


Molt més que moure’s al ritme de la música; un estímul i una motivació per seguir millorant

TeatreS

i el teu fill et diu «Vull ser artista» pren-t’ho al peu de la lletra! Que vagi a classes de teatre, ja que només pot apor-

tar-li coses bones!El teatre a més de ser una estu-

penda forma d’entreteniment i oci en família, és una font d’aprenen-tatge per als nens. Com a especta-dors, presenciar teatre augmenta la seva concentració i fa que enten-guin millor el món gràcies a l’anà-lisi de les situacions que es plante-gen. La majoria d’obres infantils transmeten valors: és a dir, els aju-den a través d’històries a distingir el bé del mal, igual que fan molts contes i pel·lícules. És per aquest motiu que el teatre és una bona for-ma d’apropar i reforçar de forma divertida i entretinguda els conei-xements que aprenen a classe.

La pràctica del teatre és un com-plement necessari per a la seva for-mació, ja que els ajuda a descobrir moltes habilitats que no saben que posseeixen o que, en ocasions sí que saben que tenen però no s’atre-veixen a demostrar-les per por. Aquesta activitat els aporta segu-retat i motivació personal. Els es-timula, encara més, la seva imagi-nació i ajuda el desenvolupament de les seves capacitats expressives.

Un altre factor que potencia el tea-tre és el treball en equip. Els nens han d’empatitzar zar amb d’altres nens dia a dia.

Per poder fer teatre no és essen-cial que els nens siguin uns artis-tes o tinguin una qualitat innata, serà suficient que es vulguin diver-tir, inventar i interpretar histori-es mentre fan amics nous. El tea-tre ajudarà el teu fill a accelerar la seva capacitat de memòria i la seva agilitat mental. També serveix per a què els nens retinguin diàlegs mi-llorant i afavorint la seva dicció.

CREATIVITAT

El teatre els ajuda a potenciar el seu nivell de creativitat. Això es deu al fet que han de donar vida a multi-tud de personatges i això implica tenir una creativitat molt alta.

DISCIPLINA

Per la manera en què es de-senvolupa aquesta ac-tivitat els nens solen ser molt més disci-plinats, aprenen el valor de fer les co-ses, d’obeir i respec-tar els temps. Són més constants en la seva feina. Apre-nen també que els resultats no són immediats sinó que s’han de treballar per a c o n s e g u i r l’objectiu.

VALORS

A través de les obres de teatre els nens aprenen valors com, la igual-tat, el respecte, la col-laboració, la responsabi-litat, el compromís, la tole-rància, etc.

EXPRESSIÓ VERBAL

Afavoreix que els nens millorin la seva manera de comunicar-se: dic-ció, fluïdesa, claretat, vocabulari, etc.

EXPRESSIÓ CORPORAL

Facilita als nens a prendre consci-ència del seu cos i la seva expres-sió tot afavorint-les sensacions i en sentiments. Aprenen a connectar-se i reflexionen amb les seves sen-sacions ja que s’han de posar en el lloc del seu personatge i enten-dre’l. Això els permet entendre mi-llor el món en què viuen i els ajuda a agafar més confiança.

La millor edat per iniciar-se al teatre és als 6 anys, ja que en aques-ta edat els nens podran llegir i en-tendre els textos, a més, que la seva capacitat de memòria és major. No obstant això, el teu fill es pot inici-ar al teatre des dels 18 mesos, tot i que és una altre vesant del teatre. En aquesta edat, el teatre és més aviat un joc simbòlic que els per-met representar situacions reals o fictícies ajudant així a compren-dre el seu entorn: jugar a pares i mares, a superherois, etc...

Atents perquè ... s’obre el teló! H

El teatre els permet entendre millor el món en què viuen i els ajuda a agafar més confiança

CONFIANÇA EN SI MATEIXOS - SOCIABILITAT

En el cas de nens tímids, el teatre els ajuda a relacionar-se amb d’al-tres nens i a parlar davant de pú-blic. Gràcies al fet d’ha-ver d’interpre-

tar diversos personatges, una part d’aquests personatges persisteix en ells i els ajuda a guanyar confi-ança en les seves capacitats i habi-

litats. Guanyen en au-toestima.


Molt més que embrutar-se les mans, una manera d’aprendre i un desenvolupament integral

ArtQ

uan es tracta de l’educació dels nos·tres fills, se solen prioritzar els as·pectes més intel·

lectuals, com per exemple l’apre·nentatge d’un altre idioma o les ci·ències exactes, per damunt de les activitats artístiques. Les exteriorit·zacions artístiques són prescindi·bles o passen a ocupar el lloc d’un humil passatemps. No obstant ai·xò, és un error.

Quan els nens són petits i s’inte·ressen per l’art s’ha de deixar que expressin tota la seva creativitat perquè és una part molt important per al seu desenvolupament inte·

EL PERIÒDIC gral. L’art és un llenguatge que farà que els menuts es manifestin a tra·vés de diferents elements, com ara: ceres, retoladors plastilina; i seran la creativitat i la imaginació les pro·tagonistes principals de tot aquest procés.

Tot i que no ho sembli, quan un nen dibuixa o realitza una altra ac·tivitat plàstica, sense adonar·se’n està expressant les seves emocions i sensacions, inclús les que es troben més profundes dins seu, ja que te·nim emocions des que naixem.

L’art per als nens és una forma de viure i té molts beneficis. A continu·ació, en detallem alguns:

DESENVOLUPAMENT PERSONAL

Les activitats plàstiques proporci·

Tot nen mereix tenir una educació que valori tots els camps del saber, sense desmerèixer-ne cap

pament a mesura que els nens par·len de les seves obres artístiques. A més, el dibuix contribueix al desen·volupament de l’escriptura en els més petits.

DESENVOLUPAMENT COGNITIU

Els beneficis de l’art es deixen mos·trar notablement en àrees com: la representació simbòlica, els núme·ros i les quantitats, la relació espa·cial, l’ordre, les classificacions, etc.

Tot nen mereix tenir una educa·ció que valori tots els camps del sa·ber, sense desmerèixer·ne cap, ja que no sabem quines són les habi·litats més innates dels nostres fills ni tampoc quines seran les seves as·piracions en un futur, relacionades amb la seva vocació laboral. H

onen oportunitats per expressar la pròpia creativitat, per descobrir·se un mateix potenciant l’autoestima. Cada dibuix que un nen realitza, li crea un sentiment de satisfacció d’haver aconseguit l’assoliment.

DESENVOLUPAMENT SOCIAL/

El desenvolupament social es po·tencia a mesura que el nen aprèn a cooperar en grup per realitzar un treball artístic. El nen és conscient de la seva participació i aportació al grup i a més també se sent integrat dintre del grup.

DESENVOLUPAMENT FÍSIC

Els músculs més petits, la coordi·nació mà·ull, la lateralitat i el sen·tit del ritme es desenvolupen grà·

cies a les diverses formes d’expres·sió artística.

DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE

L’art és una forma d’expressió que no es basa en l’habilitat verbal, però el llenguatge i el vocabulari infantil experimenten un gran desenvolu·


La dansa no només millora les qualitats físiques dels nens, sinó que també millora les destreses socials

Dansa

Q uè és ballar? Ballar significa moure’s amb ritme davant la música. La dansa és la candidata ideal

per estimular el desenvolupament físic, psíquic i emocional dels més menuts.

Des de ben petits, és molt normal veure un nadó ballant en sentir mú-sica en resposta a la música que es-colta. Reaccionen espontàniament fent petits moviments amb el seu cos. Segons investigacions del De-partament de Psicologia de la Uni-versitat de York (Regne Unit), els na-dons neixen amb una tendència in-nata a moure’s amb el ritme. És molt important que els nens gaudeixin d’activitats físiques amb les quals puguin interactuar amb altres nens, al mateix temps que estan en cons-

EL PERIÒDIC tant moviment. La pràctica de la dansa és molt im-

portant en els nens perquè estimu-la la disciplina i el compromís, aju-dant-los a enfrontant-se a reptes i a desenvolupar la sensibilitat a través de la música.

Els beneficis de la dansa fomen-ten la seva creativitat i n’enfortei-xen l’autoestima. La dansa els apor-ta una sèrie d’avantatges que duren tota la vida, físics i psicològics.

MILLORA LA SEVA CONDICIÓ FÍSICA

Els nens que practiquen dansa amb regularitat, normalment, creixen en òptimes condicions físiques per-què aprenen a viure activament. Ajuda al desenvolupament de la psicomotricitat, agilitat dels movi-ments i l’equilibri.

AUGMENT DE LA FORÇA I RESISTÈNCIA FÍ-

SICA

El ball millora la circulació sangu-ínia i el sistema respiratori. Afavo-reix l’eliminació de greixos i contri-bueix a corregir males postures. A més a més, contribueix al desenvo-lupament muscular i la forma de la columna.

DESENVOLUPAMENT DE DESTRESES SO-

CIALS

Alguns dels beneficis de la dan-sa en els nens són les destre-ses socials que adquireixen com ara aprendre a coope-rar i treballar en equip; milloren la disciplina, pels pasos que han de

memoritzar, així com el compromís per dur-los a terme; a més, augmen-

ta l’agilitat men-tal, es relaxen i

alliberen adre-nalina, entre altres.

CONFIANÇA EN

SI MATEIXOS

Milloren l’au-toestima

i redu-eixen

e l s

símptomes d’estrès o ansietat, aug-mentant la confiança en si matei-xos. Segons diversos estudis, els nens que practiquen dansa solen ser més emprenedors perquè la veuen com una esperança, tenen més èxit acadèmic ja que els aporta beneficis per al desenvolupament tant men-tal com intel·lectual.

En definitiva, la dansa és una for-ma d’expressió en què els nens po-den expressar-se a través del movi-ment. No obstant això, cal remarcar aquest apunt: la dansa no és una ac-tivitat exclusiva per a noies, els nois, i ara més que abans, gaudeixen tam-bé del moviment i de ballar, sobretot si es combina amb la música que els agrada. El sexe no ha de ser el motiu per descartar aquesta activitat.

Dit això.... a ballar! H

el Periòdic dt. Activitats Extraescolars · nens on els pares deixen les criatu-res un cop surten...

Documents

Transcript of el Periòdic dt. Activitats Extraescolars · nens on els pares deixen les criatu-res un cop surten...