1 7

19

Les activitats que us proposem acontinuació tenen un format de“fitxes” didàctiques que, repetim,pretenen oferir-vos exemples quehan funcionat, a nosaltres i a altrespersones. La vostra creativitat, elvostre tarannà, les manies, els gus-tos... faran que aquest petit reculles pugui ampliar tant com vul-gueu.

2 1

Per definició, la convivència es faa l’espai grupal i és des d’aquestespai que s’ha de treballar. I pro-posem treballar, en primer lloc, lapresa de contacte amb l’altredivers (sigui quin sigui el factor dediversitat). Les activitats que pro-posem, en l’àmbit grupal, legiti-men el contacte i la relació ambels altres: una dansa de movimentgrupal o una activitat de contactefísic ens porta inevitablement aestablir contactes no basats en cri-teris d’afinitat (no em relacionoamb el que és com jo o amb elque m’agrada, el que conec, sinóamb la parella que em toca en ladansa, amb qui tinc al costat, ambels del mocador del mateix color...).

Però la relació amb el grup no ésnomés per prendre contacte, calfer-se un lloc dins del grup,establir una relació amb la restade membres, i això també hopodem treballar a partir d’aquestesactivitats.

23

3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16

Hola (Mireia, khalid, Ruben, Malika...), digue’m com estàs?Molt bé (cansada, fatal, bé...)I les teves amistats com van?

Molt béFarem el possible per ser bons amics

Hola (Mireia, Khalid, Ruben, Malika..), digue’m com estàs?Molt bé

HOLA, DIGUE’M COM ESTÀS?

Europa-Catalunyacançó edats recomenades

3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16

24

25

REFERÈNCIA

Tradició oral. CD 1 Diversita’t Pista1 (EMM Can Ponsic).

Aquesta cançó és molt senzilla, ensajuda a recordar els noms i va moltbé per començar una sessió demúsica o una altra activitat.

PROPOSTA DE TREBALL

Proposem utilitzar-la per donar unespai a nens i nenes perquè espreguntin i diguin com estan (peraixò proposem que la respostasigui variable).

Per ensenyar-la, ho farem per fra-ses. Nosaltres preguntarem direc-tament a un nen o a una nena, iesperarem la resposta:

Hola Pere, digue’m com estàs?

Esperarem que en Pere ens contesti,i, si no, li ensenyarem a fer-ho.

Ho repetim unes quantes vegades,fins que el grup entengui la dinà-mica de la cançó. A continuaciódemanarem al grup que ens pre-gunti a nosaltres, i d’aquesta ma-nera exemplificarem que no sem-pre s’ha de contestar el mateix,sinó en funció de com realmentens trobem.

Seguim el joc, cada nen/a preguntaa un/a altre/a.

També podem proposar un exercicid’expressió corporal: en el momentde respondre, en lloc de dir-ho,ho expressem amb llenguatge noverbal.

OBSERVACIONS

El nom és molt important, és allòque ens identifica, i, per tant, siens oblidem del nom d’un nen od’una nena, d’alguna manera liestem dient que no ens interessagaire (encara que el problema siguinomés de memòria!), de maneraque estaria bé que estiguéssimatents que tots els nens i les nenespuguin participar-hi, en especialaquelles i aquells que normalmentno tenen gaire veu al grup.

3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 163 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16

26

Salam alaikumSalam alayna (bis)

Crida1‘Oddo Salam

Resposta1Ahlo Salam

Crida1‘Oddo Salam

Resposta1Ahlo Salam

Crida2Oh!

Resposta2Eh!

Crida2Oh!

Resposta2Eh!

SALAM ALAIKUM (Nass Marrakesh; versionat pels alumnes de l’IES Miquel Tarradell)

Àfrica-Marroccançó / instruments edats recomenades

(transcripció lliure)

La Pau sigui en vosaltres, la Pau sigui en nosaltres.Torneu la pau, gent de pau.

27

REFERÈNCIA

Nass Marrakech: Sabil ‘a ‘salaam.CD 1 Diversita’t Pista 2 (versiódels alumnes de l’IES Miquel Ta-rradell extreta del CD Contrastos).

És una cançó de benvinguda enestructura de crida-resposta, queconvida a la participació de to-thom.

Es pot acompanyar amb darbukas,djembés, caixons, panderos... ialgun instrument de placa (xilòfonsi metalòfons).

Si disposem d’un instrumentmelòdic (flauta, clarinet, teclat,violí...) podem fer els fragmentsinstrumentals, però si no se’n técap, també es poden fer aquestspassatges cantant-los amb na o la.

PROPOSTA DE TREBALL

L’execució de la peça en comunitatafavoreix la cohesió i el sentit depertinença al grup a través de lamúsica.

És una peça que, tot i no ser difícil,té una notable complicació a l’horad’interpretar-la. Requereix unamica de feina, però de segur quela vivència i el resultat faran quevalgui la pena l’esforç.

Un o una solista canta els dosprimers versos i després fa la cridaque la comunitat respon.

L’aprenentatge de la cançó el po-dem fer seguint el seu propi es-quema i per repetició.

L’obstinat rítmic que acompanyala cançó es manté (amb participa-ció de més o menys instrumentsa l’hora) al llarg de tota la cançó.

La introducció és més complexa,però pot substituir-se per l’entradade l’obstinat directament o pen-sant-ne una més senzilla.

OBSERVACIONS

És una peça que va guanyant forçai alegria a mida que es va cantanti que deixa als nois i noies unsentiment proper a l’eufòria quanla fan tots junts.

3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 163 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16

28

Un amic per la mà dreta,el saludo amb la mà esquerra,junts ens belluguem i li faigdos petons al nas (mx,mx)

Caminem, les mans enllaçadesCaminem i el cul remenem

Una volta cap aquí i una volta cap allàL’abraço ben fort per tornar a començar

AMICS (Guida Sellarès)

Europa-Catalunyacançó / moviment edats recomenades

29

=noi =noia =parella amb la mà agafada, mirant endavant =parella encarada amb les mans agafades =posició “V” =posició “W”

=desplaçament lateral cap a la dreta =lateral cap a l’esquerra =endavant i enrere =primer camí endavant i segon enrere =diagonals

=volta cap a la dreta sobre si mateix =peu dret =peu esquerre =sense peso o =donant un cop (accent) =pas de córrer (lleuger)

=salt sobre el peu dret =salt en peus junts o =creuar per darrere o =creuar per davant o =arrossegar el peu =picar de mans

REFERÈNCIA

CD 1 Diversita’t Pista 3 (EMM CanPonsic).

És una cançó per a petits que im-plica el contacte físic perquè elsnens van fent el que diu el text.

PROPOSTA DE TREBALL

Aquesta cançó és una presa decontacte dels diferents nens i nenesde manera espontània i aleatòria.La dansa-joc porta al contacte físicde manera desenfadada i al con-tacte visual espontani.

Els nens i les nenes s’agafen de lamà i fan un cuc al davant del quales col·loca l’educador/a que vacaminant i cantant la cançó.

L’educador/a atura el cuc seguintuna línea imaginària o pintada aterra i s’avança mínimament per-què tots els nens puguin imitar elsgestos que van acompanyant cadafrase (si són molt petits podemposar un gomet o llaçada en unamà o canell, per diferenciar dretai esquerra). Quan ja ho han aprèsels encarem en dues files i fan lacançó amb un/a company/a. Sitanquem la doble fila en un doblecercle, cada vegada podem canviarde parella (desplaçant una de lesrotllanes cap a la dreta o esquerra).

OBSERVACIONS

Es poden fer altres cançons desalutació, observar com es saludaen diferents llocs, llengües,... quinsgestos acompanyen la salutació (lamà, petita reverència, dos o trespetons, fregar-se el nas...). Podeminventar fórmules noves de saluta-ció, sonores i gestuals. Què passasi no sabem com contestar unasalutació? Com hi podem posarremei? És important saludar-se iacomiadar-se?

Els nens i les nenes poden demanarals pares o avis que els ensenyincançons de salutació per cantar-les amb el grup.

1 2 3 4

5 6 7 8

3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 163 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16

30

Funga alafia, ashe, ashe.Funga alafia, ashe, ashe.

FUNGA ALAFIA

Àfrica-Libèriacançó / dansa edats recomenades

REFERÈNCIA

CD 1 Diversita’t Pista 4 (EMM CanPonsic).

És una melodia molt senzilla enpregunta-resposta musical, de sa-lutació als nouvinguts. Es balla enrotllana i el llenguatge del cosdóna la benvinguda a qui arriba.

PROPOSTA DE TREBALL

La rotllana o el cercle són moltcaracterístics en els costums del’Àfrica negra, i posen a tots elsmembres del grup en el mateixpla.

Ens situem en rotllana mirant capa dins en la posició del dibuix id’entrada ensenyem la cançó perrepetició (solo-repeteixen tots).Una vegada apresa, algun/a nen/apot cantar sol/a la 1ª frase a ma-nera de crida i tots la repeteixena manera de resposta; després fanel mateix amb la 2ª frase. D’aques-ta manera es pot repetir diversesvegades sense que perdin l’atenció(els pot tocar fer de solista), l’apre-nen amb més seguretat i a l’afegirel moviment no deixen de cantaramb naturalitat.

Els moviments no són complicatsperò els salts requereixen certaconcentració, destresa i equilibriper part de nois i noies.

La cançó es repeteix tres vegadessencera.

1. Girem cap a la dreta en la pri-mera frase i cap a l’esquerra enla segona.

2. Fem un salt fent 1/2 volta capa la dreta sobre nosaltres ma-teixos, fem 1/4 de volta cap al’esquerra, fem 1/2 volta cap ala dreta i 1/4 de volta cap a ladreta, de manera que tornema quedar mirant cap a dins dela rotllana.

3. La tercera vegada que la cantemfem gestos amb les mans: desdel front cap endavant, des delsllavis cap endavant, des del corcap endavant i recuperem laposició de dansa la darrera ve-gada, per tornar a començar.

=posicióinicial

=1/2 volta dretaprimer salt

=1/4 volta esquerrasegon salt

=1/2 volta dretatercer salt

=1/4 volta dretaquart salt

31

La simbologia de la dansa és,d’entrada, la pertinença al grup(1).

Els gestos que fem la 2ª vegadaque la cantem (2) volen donar labenvinguda s’arribi d’on s’arribi(N/ S/ E/ O)

Els gestos de la tercera vegada (3)donen la benvinguda amb el pen-sament, la paraula i el cor (senti-ments).

=noi =noia =parella amb la mà agafada, mirant endavant =parella encarada amb les mans agafades =posició “V” =posició “W”

=desplaçament lateral cap a la dreta =lateral cap a l’esquerra =endavant i enrere =primer camí endavant i segon enrere =diagonals

=volta cap a la dreta sobre si mateix =peu dret =peu esquerre =sense peso o =donant un cop (accent) =pas de córrer (lleuger)

=salt sobre el peu dret =salt en peus junts o =creuar per darrere o =creuar per davant o =arrossegar el peu =picar de mans

OBSERVACIONS

D’aquesta dansa se’n pot fer unapetita “representació”, ballant-la,en un principi un petit grup en elqual s’hi van afegint nens i nenes“nous”.

El fet que la dansa expressi corpo-ralment la benvinguda al nouvin-gut o nouvinguda, arribi d’allà onarribi, ens pot donar peu a fer unexercici de reflexió de “què t’agra-daria si fossis tu el nouvingut”.

front - pensament llavis - paraula cor - sentiments posició inicial

3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 163 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16

32

Sabeu qui sóc?M’heu d’endevinar

No faig olorni se’m pot tocar.Si em vols tastar

boca no et caldrà.No has de mirar,només escoltar.

SABEU QUI SÓC? (Adap. Ester Bonal)

Europa-Dinamarcacançó / instruments edats recomenades

PROPOSTA DE TREBALL

La podem utilitzar com a activitatde presentació i coneixementdels noms de nens i nenes delgrup, noms i cançons amagats.

Cantem la cançó sencera perquèendevinin què és (el so o la mú-sica).

La podem aprendre per repetició.La canto per períodes de dos com-passos que nens i nenes repeteixen,després enllaço quatre compassosi els han de repetir, canto la pri-mera frase i em contesten la sego-na, al revés... La cantem sencera.

Ens asseiem en rotllana i ens“passem” el nom, que ha de dir-se en dues pulsacions (o un tic-tacdel rellotge). Deixem dos silencisentre nom i nom (picant a la falda)i després ja els podem dir seguits,en cadena.

La cadena de noms té múltiplesvariants que es poden anar fenten diferents ocasions: cadascú diuel seu nom, cadascú diu el del neno la nena del costat, tots diem tots

els noms de la rotllana, la “frasemaleïda” (cadascú diu tots els nomsdes del primer que ha començat),els piquem sense dir-los.

Cantem la cançó i mentre cadascúpica el seu nom (obstinat rítmic:que es repeteix sempre igual). Quanacabem de cantar l’endevinallapico els noms sense dir on hecomençat (els nens ho endevinen).

Una altra proposta és fer petitsgrups de manera aleatòria: Lescançons amagades.

Nens i nenes piquen els seus nomspassejant-se per l’espai i busquenel nen o la nena que té el mateixritme en el seu nom (coincideixenel nombre de síl·labes i l’accen-tuació). S’agrupen, per exemple:Alba-Sara-Carles,... Carolina-Darinaida... Mohamed-Adrià...Mireia-Joan Carles-Maria-Carlota-Itziar... Guillem-Rachid-Martí...

Cada grup es pensa el ritme d’unacançó que tots coneguin (senseque els altres la sàpiguen) i s’“en-trenen” una mica.

REFERÈNCIA

CD 1 Diversita’t Pista 5 (EMM CanPonsic).

És una melodia religiosa danesasenzilla, de només 3 notes ques’organitzen en dues frases en for-ma de pregunta-resposta.

33

Una vegada fets els grups cadagrup pot picar el seu ritme ambdiferents parts del seu cos, en pa-relles, amb instruments de petitapercussió (agrupats per famílies)...Canten sabeu qui sóc? I en elscompassos 2-4-6-8 piquen el seuritme una vegada.

Acabada l’endevinalla, un delsgrups pica la seva “cançó amagada”i els altres l’han d’endevinar. Esrepeteix l’endevinalla fins que totsels grups han picat la seva cançóamagada.

Si disposem d’instruments Orff (iens hi veiem en cor), podeu acom-panyar l’endevinalla amb la petita

instrumentació que adjuntem ambla partitura de la cançó.

Si som en una classe de música,també podem aprendre la cançóa partir del ritme.

Ex: Pico pam pa-ra pam (silenci) inens i nenes fan l’eco, pico pa-rapa-ra pam i fan l’eco. Descobreixenque té dues cèl·lules rítmiquesque s’alternen. Canto Sabeu quisóc? i nens i nenes ho piquen.Canto no faig olor i ho piquen. Quèpassa amb les notes? El ritme ésigual, però les notes no! Igual ambm’heu d’endevinar i ni se’m pottocar. Posem les quatre cèl·lulesmelòdiques a la pissarra o en qua-

tre cartrons 1,2,3,4 i endevinemquina canto?, quina pico?...

Cantem la cançó amb lletra.

Depenent de l’edat i de la forma-ció musical prèvia, podem apro-fundir en el llenguatge musical:cantar la cançó dient el nom deles notes, endevinar i escriure elritme de la cançó, escriure-la alpentagrama, improvisant cèl·lulescurtes amb les notes do-re-mi,fent dictats orals i/o escrits decèl·lules curtes amb do-re-mi,tocant el ritme de cançons ama-gades, però amb les notes do-re-mi...

3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 163 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16

34

Senyora Francisca

Bones tardes tingui senyora Francisca,Digui’m què li passa,

que està tan tristaBones tardes tingui senyora Mercè,

Ballarem un xotis jo i vostè.Ballarem un xotis remenat,

Culi, culi, carabassa,Ballarem un xotis remenat,Carabassa ens han donat

Pop. menorquina

SENYORA FRANCISCA / SENYORA MARQUESA

Europa-València/Menorcadansa / cançó edats recomenades

Senyora Marquesa

Bona tarda tingui senyora marquesatan emperifolladai amb la cua tiessa

Bona tarda tingui senyor Josepballarem un tango jo i vostèBallarem un tango ballarem

Ole duli, carabassaBallarem un tango ballarem

el ballarem jo i vostè

Pop. valenciana

35

3. Al final de la primera estrofa,ballarem un xotis jo i vostè, espara amb els peus junts davantdel nen o la nena que hi hagi.

4. La parella formada balla la se-gona estrofa per la font delsbraços saltant al galop.

PROPOSTA DE TREBALL

El que trobem interessant d’aquesttipus de danses és que fomentenel contacte físic, i a més, toca quitoca, és a dir, ens permeten escaparde les díades i tríades del grup.

Primer de tot, aprendrem la cançó.Tenint en compte que és un pèldifícil d’afinar, si la volem treballaramb nens petits (de 4 a 7 anys)podem tenir-ne l’enregistrament,o senzillament cantar-la nosaltresi a ells ensenyar-los la dansa.

Amb els més grans, es podenaprendre les dues versions i veurecom amb una mateixa melodia espot variar la lletra segons el terri-tori.

Passos per aprendre la dansa:

1. Ens col·loquem en rotllana, ambun nen o una nena al centre.

REFERÈNCIA

CD 1 Diversita’t Pista 6 (EMM CanPonsic).

De la lletra d’aquesta cançó entenim dues versions, una popularmenorquina i l’altra popular va-lenciana; la melodia és la mateixaper a ambdues.

És una invitació a la dansa, queens permetrà fàcilment treballarla relació entre nens i nenes delgrup, permetent que els que notenen massa contacte, l’hagin detenir per poder fer-la bé.

=noi =noia =parella amb la mà agafada, mirant endavant =parella encarada amb les mans agafades =posició “V” =posició “W”

=desplaçament lateral cap a la dreta =lateral cap a l’esquerra =endavant i enrere =primer camí endavant i segon enrere =diagonals

=volta cap a la dreta sobre si mateix =peu dret =peu esquerre =sense peso o =donant un cop (accent) =pas de córrer (lleuger)

=salt sobre el peu dret =salt en peus junts o =creuar per darrere o =creuar per davant o =arrossegar el peu =picar de mans

2. El nen del centre va donantvoltes mentre cantem la primeraestrofa, amb les mans a la cin-tura, fent el galop, mentre can-tem la primera estrofa.

5. Al final, es posen un darrerel’altre a l’interior de la rotllana,i tornen a començar, anant abuscar una altra parella, donantvoltes amb les mans a la cintura,fent el galop.

6. La dansa acaba quan tots somdins la rotllana.

OBSERVACIONS

És possible que es generi alguntipus de petit conflicte (no vullballar amb aquest/a nen/a), però hopodem aprofitar per treballar insitu la relació intragrupal.

3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 163 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16

36

Amesi wodzi dzodza,Duwoé, duwoé.

Amesi wodzi dzodza,Duwoé, duwóe.

La, la, la, la... soé.

Amesi wodzi bradza,Duwoé, duwoé...

Amesi wodzi kudza...Amesi wodzi yawodza...

Amesi wodzi fidza...Amesi wodzi memledza...Amesi wodzi ksasidza...

AMESI WODZI DZODZA

Àfrica - Togo (ètnia ewé)cançó / dansa edats recomenades

37

PROPOSTA DE TREBALL

L’interès d’aquesta cançó, com lade totes les activitats d’invitació ala dansa, és que ens permet untreball de contacte i integracióintragrupal. Amb aquesta dansafomentem la relació entrenens/nenes que poden no tenir-ne gaire.

L’estructura de la dansa és bàsica-ment igual a la de la Senyora Fran-cisca (vegeu l’esquema a la fitxa)i a d’altres d’invitació a la dansa.Se situa un ballador al mig, queva dansant a l’interior de la rotlla-na, donant voltes, mentre la restacanta. Quan acaba la primera part(abans del la, la, la), el balladorqueda parat davant la persona queté al davant i ballen totes duesamb la mà esquerra a la cintura ila dreta enlaire, fent-la girar. Des-prés el primer ballador es quedaal lloc de l’altre i aquest segonsurt a ballar al mig de la rotllana.

Si la rotllana és molt gran i novolem fer la dansa individualment,proposem que el primer ballador,en comptes de quedar-se al llocde l’altre, continuï ballant. Aixíacabaríem la dansa amb tothomballant.

Aquesta dansa permet també altrestipus de treball:

n Treball comparatiu: podem ferun doble treball comparatiu. Enprimer lloc, d’estructura de ladansa. Hem vist que és unaestructura molt fàcil i habitual.

REFERÈNCIA

Tradició oral. Apresa al sud delTogo (ètnia ewé) en una estada decooperació.

CD 1 Diversita’t Pista 7 (EMM CanPonsic).

És una cançó apresa al Togo enllengua ewé, en una estada decooperació. La traducció de lalletra, és la següent: l’home que vanéixer el dilluns (va canviant els diesde la setmana), balla, balla. La, la,la..., pren!

Podem ensenyar-la juntamentamb alguna dansa popular ca-talana (o d’algun altre origen)que tingui una estructura similar(un ballador al mig de la rotlla-na, que es para davant d’unaltre i s’intercanvien): podemprendre com a model les queproposem per treballar la invi-tació a la dansa (Senyora Francis-ca, Vols ballar la dansa, La coquetade sucre...).

n Treball lingüístic i temàtic:l’aprenentatge de la cançó enspermet fer un treball fonètic i,fonamentalment, lèxic. Aquítambé podem proposar un tre-ball comparatiu: podem buscaraltres cançons (de diferents llocs)que també parlin dels dies dela setmana (La masovera, perexemple...).

n Aquesta dansa també ens potservir per introduir un treballd’informació sobre el país onla vam recollir, el Togo, o d’unamanera més àmplia sobrel’Àfrica negra. Atenció, de totamanera, amb les generalitzacio-ns: si treballem el continentafricà o l’Àfrica sub-saharianahem de tenir molt clar (i deixar-ho clar a nens i nenes) que hiha una gran diversitat interna:és un continent molt gran i moltpoblat, on es parlen moltesllengües, hi ha moltes creencesreligioses, moltes formes d’orga-nització social i familiar, i mal-grat que hi podem trobar ele-ments culturals comuns, tambén’hi ha de diferenciadors.

3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 163 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16

38

Jo tinc cinc pomes a la butxaca,Les voldries tu?

Jo tinc cinc pomes a la butxaca,Les voldries tu?

Si tu sabessis com són de bonesI volguessis totes les pomes,

Te les dono a tu.Te les dono a tu.

Tinc quatre pomes...

Jo tinc tres pomes...

JO TINC CINC POMES (popularitzada)

Europa-Françacançó edats recomenades

39

PROPOSTA DE TREBALL

Aquesta cançó, a part d’anar moltbé per aprendre a comptar al revés,ens permet generar un contacteentre els diferents membres delgrup. Proposem, quan ja la sàpi-guen prou bé, cantar-la individual-ment. Quan la lletra diu “les vol-dries tu”, el que canta s’adreça aalgun altre nen, que continua lacançó. D’atrezzo podem utilitzarcinc pomes o similar, per escenifi-car-ho.

OBSERVACIONS

Convé que fomentem les associa-cions poc habituals i que cada nenofereixi les pomes a algú amb quino es relacioni gaire. Ho podemfer amb totes les variants que vul-guem.

REFERÈNCIA

CD 1 Divesrita’t Pista 8 (EMM CanPonsic).

És una cançó divertida, d’anarrestant. Els més petits poden teniralgunes dificultats d’afinació id’articulació del text, però la lletraés molt fàcil i entenedora.

3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 163 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16

40

Sota el pont, sota el pont;Apa tots passem-hi!

El nostre pont de dos pilars,Passem sense tocar-los.

Tu passes, tu passes,Tu quedes presoner del pont!

SOTA EL PONT (Adapt. M. Martorell)

Europa-Alemanyacançó / moviment edats recomenades

PROPOSTA DE TREBALL

L’interès del joc és la possibilitatde contacte físic i de formació degrups aleatoris (en la segona ver-sió). La cooperació entre els mem-bres del grup per estirar i guanyarpot generar solidaritats que derivinen una relació posterior. És un jocque es pot fer amb nens de dife-rents edats.

Trobem dues versions d’aquest joc:

n Dos fan el pont i la resta, fentun tren, van passant per sotaseguint la pulsació. Quan cantentu quedes presoner del pont, elque en aquell moment hi passaqueda presoner. Quan n’hi hados, formen un pont a continua-ció del primer, i així successiva-ment.

REFERÈNCIA

CD 1 Diversita’t Pista 9 (EMM CanPonsic).

41

=noi =noia =parella amb la mà agafada, mirant endavant =parella encarada amb les mans agafades =posició “V” =posició “W”

=desplaçament lateral cap a la dreta =lateral cap a l’esquerra =endavant i enrere =primer camí endavant i segon enrere =diagonals

=volta cap a la dreta sobre si mateix =peu dret =peu esquerre =sense peso o =donant un cop (accent) =pas de córrer (lleuger)

=salt sobre el peu dret =salt en peus junts o =creuar per darrere o =creuar per davant o =arrossegar el peu =picar de mans

n Els dos que fan el pont trien uncolor, fruita..., cadascun. El joces fa com en l’altra versió, peròquan atrapen algú, aquest hade triar el color o la fruita (elque sigui) que li agrada més iposar-se darrere de qui corres-pongui, agafat de la cintura.Evidentment, a l’hora de triarno pot saber quina opció corres-pon a cada equip! Al final, quanels nens ja estan distribuïts enels dos equips, es fa una línia aterra, al mig del pont, i cadauna de les fileres estira l’altrafins que un dels dos grups tra-vessa la línia o cauen.

Podem trobar altres cançons quepermetin aquest contacte físic: Quil’arrencarà, el joc d’arrencar cebes,Amics...

3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 163 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16

42

Heio io io hum heio

(4 vegades)

HEIO IO IO

Àsia-Taiwancançó / dansa edats recomenades

REFERÈNCIA

Tradició oral. Après en un cursamb la Sofía López Ibor.

CD 1 Diversita’t Pista 10 (EMMCanPonsic).

És una cançó dansada de pescadorsde Taiwan, que utilitza els elementsde pescar, en aquest cas les canyes.No és ben bé una cançó de treballperò sí que es val dels estris de lafeina per fer música.

PROPOSTA DE TREBALL

L’interès d’aquesta dansa és treba-llar la coordinació dels membresdel grup: és imprescindible unabona entesa i la col·laboració entretots perquè la dansa surti bé.

Primer començarem aprenent lacançó. La cantarem per frases i leshan de repetir. Hem de vigilaramb la tercera i la quarta fraseperquè no són fàcils de cantar bé.

Asseguts en rotllana amb camescreuades, cantem la cançó tot teixintuna xarxa imaginària passant-nosparelles de palets xinesos (fent unmoviment d’obrir braços passem elsnostres amb la mà dreta i recollimels de l’esquerra i tancant braçospassem els palets de la mà esquerraa la dreta. El moviment es fa seguintuna pulsació* regular de la cançó.

Aprenem un obstinat* rítmic, queés la base de la dansa, picant ambles dues mans als genolls (obert)i picant de mans cadascú (tancat)el ritme pa-ra pa-ra pa-ra pam (atempo o velocitat tranquil·la).

Ho repetim picant amb els paletsxinesos a terra, amb un/a com-pany/a... sempre mentre cantemi picant obert-tancat.

Aprenem el pas de dansa per imi-tació amb les mans (com si fossinels peus) a terra i després ensaixequem per fer-lo amb els peusen rotllana, amb una parella, co-

Esquema 1:

mans

genolls

Esquema 2:

44

44

Poden fer tots dos (roden )

Poden fer tots dos (roden )

Poden fer un i l’altre (es desplacen)

43

mençant tots dos amb el mateix(roda) o amb el contrari (mirall-desplaçament)...

Agafem les canyes del riu i perparelles n’agafen dues que obreni tanquen fent l’obstinat que hemaprès (obert, tancat) per acompan-yar la cançó. Les parelles ambcanyes es col·loquen unes a con-

Esquema 3:

=noi =noia =parella amb la mà agafada, mirant endavant =parella encarada amb les mans agafades =posició “V” =posició “W”

=desplaçament lateral cap a la dreta =lateral cap a l’esquerra =endavant i enrere =primer camí endavant i segon enrere =diagonals

=volta cap a la dreta sobre si mateix =peu dret =peu esquerre =sense peso o =donant un cop (accent) =pas de córrer (lleuger)

=salt sobre el peu dret =salt en peus junts o =creuar per darrere o =creuar per davant o =arrossegar el peu =picar de mans

tinuació de les altres (canyes pa-ral·leles) i canten picant amb lescanyes. La resta del grup fa ladansa avançant al llarg de les can-yes. Podem canviar la disposicióde canyes entre elles, que els nensinventin variants de disposició, depassos de dansa...

Si disposem d’instruments Orff espot tocar l’obstinat amb un bordóde do-sol, i també poden fer peti-tes improvisacions amb les notesdo-mi-sol donant regles del joc(amb el ritme de la cançó, ritmesdiferents, però de la mateixa du-rada de la cançó...).

Seqüència de moviments de les dues canyes i del ballador:

Hei io io io hm hei io

Disposicions possibles de 4 parelles de canyes:

1 2 3 4

4

2

1 3

3

21

4

etc.