El Park Guell

7/29/2019 El Park Guell

1/52

El Park Gell de Gaud. Anlisi simblica

Joan Camps Montaner


2/52

Gaud: El Park Gell Resums-Adaptaci J oan Camps 2

Fitxa tcnica

Ubicat en un tur de Barcelona, la Muntanya Pelada, situat entre el cam delCarmel i Sant J osep de la Muntanya, al barri de La Salut, on hi havia la finca deCan Muntaner de Dalt que Eusebi Gell va comprar a Salvador Sam, marqusde Marianao, i la finca de Can Coll i Pujol, per a crear-hi una parc i unaurbanitzaci, s a dir, un barri residencial privat. El barri, que havia nascut el1864 al voltant dun santuari, esdevingu lloc de residncia de la classe altabarcelonina.

La muntanya Pelada era un lloc on es feien dinars i berenars popularsmultitudinaris, mentre que el tur del Carmel, del qual formava part, eraaleshores un bosc. Durant la Guerra Civil (1936-1939), el Carmel es convert en

un erm. A la Muntanya Pelada noms hi havia alguns garrofers, com el deltronc que encara es conserva per voluntat de Gaud al Viaducte del Mig. Shiplantaren pins i shi afegiren accies, palmeres, cedres, eucaliptus, xiprers,pltans, oms, pruners..., tamb matolls i plantes baixes com roman, ginesta,farigola, atzavares, altimires, evnims, datures, hibiscs, llorers, azalees, heures,buguenvllees i moltes altres. Algunes daquestes espcies tenen un valorsimblic, daltres medicinal, daltres defensiu i daltres ornamental.

Fou construt entre 1900 i 1914. A partir del 1901 la labor principal consist aaplanar el terreny; no es va intervenir massa en el paisatge i es va respectarmolt la seva conservaci. Abans de 1903 estaven construts els pavellons

dentrada, el barrat del carrer Olot, lescalinata principal, el refugi per a cotxesde cavalls i els quatre viaductes. Cap a 1906 sacaba la Casa Trias (obra deJ uli Batllevell) i del xalet pilot (obra de Francesc Berenguer), avui museu Gaud.De 1907-1908 s el temple-mercat i els seus plafons cermics (obra de J osepM J ujol) i la cisterna. Segurament daquest perode (i anterior a 1909) s elCalvari o Tres Creus. De 1913-1914 s lacabament del banc ondulat i el seurecobriment cermic, aix com les reformes de la masia (la casa Larrard de canMuntaner) on sinstallar, definitivament, la famlia Gell a partir de 1914.

Est inspirat en els establiments anglesos densenyament (per aix la k dePark), amb els habitatges dels estudiants escampats en un parc particular i

tancat. Per a Gaud es tractava duna colnia autnoma destudiosos quevolen viure en comunitat, per tamb, cadascun dells, en allament. Tambadopt com a model el Santuari dApollo a Delfos, paradigma de recinte sagratde lantiguitat.

El conjunt havia de formar una figura de 7 costats, amb 7 portes, com lantigaTebes, amb 15 ha. parcellades en 60 triangles iguals; al centre de cadapropietat shi havia de construir una casa amb jard; nhavien de sortir un totalde 40, per a unes 400 persones.

El volgu mantenir el Park inaccessible, com una illa, fins i tot als tramvieselctrics.


3/52


Sign el contracte de compra el dia de Santa Marta, el 29 de juliol, una santaescollida, a lEdat Mitjana, patrona dels hostalers. Segons la llegenda, desprsde morir J ess, uns jueus prengueren Marta i els seus germans i elsabandonaren en una nau, que els dugu a les costes de Provena, on la noiafou atacada per un drac ferotge que, venut, sendugu lligat amb el cintur,

cap a Tarasc. Aquesta relaci es veu subratllada pel fet que Gell va estudiara Nmes, ciutat que ostenta al seu escut un cocodril, o un drac, lligat a unapalmera.

Conrad A. Kent i Dennis Prindle [(1992), Hacia la arquitectura de un Paraiso.Park Gell. Madrid. Hermann Blume ed. 176 pgs.] remarquen amb molt rigorla sntesi admirable destils arquitectnics, la devoci religiosa, lorgull nacional,laven tecnolgic i el sentit utpic de les belleses naturals del parc. El Parkuneix, doncs, naturalesa, urbanisme i arquitectura, i organitza una ciutat-jarden un terreny de molt de pendent i de constituci pissarrosa.

Els objectius del Park Gell, que sindiquen expressament als contractes devenda de les parcelles, sn: la bellesa, lesbarjo, la higiene i la salubritat,avalats per la presncia del propi Eusebi Gell i la seva famlia al parc. Esprohibeix tot el que sigui contrari a aquests principis i sequipa la finca amb unainfrastructura no gens inferior a la ms exigent davui dia; fins i tot, compta ambla vigilncia permanent a crrec duna caserna de la gurdia civil, pagada pelpropi Gell.

El Park hauria desdevenir una lgia, amb branca femenina, els membres de laqual practicarien la meditaci solitria a la seva cambra, i potser de tant en tanten una de les coves de la plaa. Es reunirien en assemblea al Temple, de caraa les imatges del Sol i de la Lluna, amb els objectes simblics prescrits pelritual el mall, el comps, lescaire, etc.-, i tamb la creu, vestits duniforme, unao dues vegades al mes, al capvespre; i per les dues grans festes anuals delssolsticis destiu i dhivern.

Fou catalogat com a monument artstic el 1962 per lAjuntament de Barcelona;el 1969 lEstat espanyol el va declarar monument nacional; el 1984 la UNESCOca inclourel en el Patrimoni de la Humanitat.


4/52



5/52


Porta principal

Lentrada cal efectuar-la per la porta principal, al carrer dOlot, ja que es tractadun recorregut inicitic.

A lesquerra, a un merlet del costatexterior de la muralla, trobem lesparaules ALABA / POR. Mirem dedesxifrar-ho.Es tracta dun anagrama: LABOR PAA isegons un manual de maoneria del1871 [Cassard, A (1871), Manual demasonera. Barcelona] P A Asignifica alberg -en angls lodge, s a

dir, lgia.

La lgia s el taller o temple on esreuneixen els germans maons peracomplir els seus treballs.Aix, el Park esdev lacollidora (persanta Marta) Casa de Labor.

La muralla est ornadaamb unes frangesroges i blanques comles que emprava

lantiga marina fencia[Rojo, E. (1997), ElPark Gell. Historia ysimbologa. Barcelona]Voldria significar que elPark s una nau o unailla, a la manera de lillaUtopia de Toms Moro,accessible noms permar.


6/52


La K de Park dels 14 medallons del mursuggereix que es tracta dun parc alanglesa.

Lestrella de cinc puntes a la P de Park,invertida, com un diable amb banyes, indicaque es tracta dun indret exotric, i la destrals smbol de treball, deLabor.

Les accies que Gaud va fer plantar al carrer fan referncia a la iniciaci a lafamosa societat secreta.

Els medallons en forma de vitola de cigar fanallusi als negocis del tabac dels Gell i elsComillas a Cuba i a Filipines.

Dels sets portals previstos nomssen construren 3, dos als extremsdel mur ornat i un altre a la sevapart ms alta.

El portal de lentrada principal maisarrib a realitzar.

La reixa actual prov de la Casa

Vicen.


7/52


A cada banda de lentrada hi hauns pavellons i el mur exteriorsenrosca al voltant de cadascundells, com saprecia als plnols,tot formant dues serps

enfrontades [Torii, Tokutoshi(1983), El mundo enigmtico deGaud. Madrid. Instituto deEspaa. 832 pgs.] com les queel du mercuri duia al caduceu,cosa que pot significar laneutralitzaci mtua dambduesforces, smbol, per tant, deprotecci, pau i salut.

Lelefant

Entrant pel carrer dOlot a mdreta hi ha la cotxera, per, pelseu format i textura, s unelefant, del que se li veuen elventre i les potes, perobservant-lo amb detenimenthom pot descobrir-lo la trompa ila cua i, amb una micadimaginaci, el seu caminarfeixuc.


8/52


Aquesta cotxera ret homenatge a la

cripta medieval de Sant Pere deRodes, que t una columna centralsimilar a aquesta, en forma de copa,constituda en arbre de la vida, aixcom un forat per mostrar que, perdins, s buida.

Els pavellons

El Park est ple dobres i figures de sentit catlic, manic i alqumic. El pavellde la dreta s la Casa de lalquimista, i el de lesquerra, el Forn amb la cpulaen forma dou i la xemeneia i, per damunt dambds, les sortides de fumsdolents a travs de les amanites.

Els dos pavellons de lentradasn de parets massisses irstegues, com les de lacotxera, per les cobertes snde trencads de colors plcids i

vistosos i tenen la forma dunasella de muntar elefants -msamples que les de cavalls- quepoden sostenir torres.


9/52


Seguint amb el joc de lelefant,a linterior del pavell esquerra,on ara hi ha la llibreria, el

sostre sembla un enormepaladar ondulat, propi de laboca dun elefant, i elsfinestrals semblen duesorellasses.


10/52


El pavell de la llibreria, la torre t la forma duna trompa delefant, com si sursal cim dun raig daigua, i mant una creu al capdamunt.

La idea de lelefant prov de lexplicaci-llegenda de quan Gaud i J acintVerdaguer anaven a Montserrat, visitaren les Coves del Salnitre, de Collbat,on hi ha una roca que sassembla a un elefant i que Verdaguer cita a laLlegenda de Montserrat: ...de lelefant que duu una torre a lespatlla.

Per a la seva construcci va fer servir materials i pintures corrents, i combinles tcniques tradicionals dels paletes amb les del prefabricat, mercs alempresa de ciments de Gell. El trencads recobreix amb una flexibilitatperfecta les cobertes, agrupat en escates, en forma de teixits, pells i metalls. Enaquestes cobertes podem veure destrals (com les que hi ha al costat de la Pdels medallons), smbol universal de la lluita i el treball, que es converteixen enullals.


11/52


El pavell de la dreta era el de laconsergeria, que aleshores ocupavenun antic masover dels Gell i la sevagermana. T sala i cuina a la planta

baixa, dormitoris i lloc com al primerpis, i golfes, amb una llar de foc laxemeneia de la qual t forma de bolet.

El de lesquerra, ms petit, que abans tenia butaques i telfons per als visitantsi ara s llibreria, s de planta ovalada, murs sense arestes i arcs parablics,amb dos espais en semicercle coberts per una gran volta la del paladar-, i,damunt, una cpula en forma dou, amb un fog a terra que ja no existeix i untub que va a parar a la xemeneia i que es transforma en un bolet gairebidntic a laltre.


12/52


Els rectangles blancs i blaus de la torre, colors aleshores de moda, semblen

inspirats en la bandera dels Comillas el marqus era el sogre dEusebi Gell- ien lescut dels comtes de Montcada abans que participessin en la conquesta deMallorca amb J aume I, emparentats, segons la tradici, amb la corona deBaviera, descut blanc i blau. Aix, Gell relacionava el seu llinatge amb elsmateixos comtes-reis dArag i Catalunya, perqu aspirava al ttol de comteamb les seves maneres de gran senyor i les seves festes i recepcions al PalauGell i al Park Gell. Si, a ms, pensem que Baviera era la terra de Wagner,ldol musical del modernisme, podem concloure que Gell es podia permetre elsentiment de ser tot un senyor de lEuropa de lpoca. El rei Alfons XIII liconced el ttol de comte el 1908; en agrament, desprs de la seva mort el1918, la famlia fu donaci a la corona dEspanya de la casa Gell i els seus

jardins, avui dia Palau Reial de Pedralbes.


13/52


Els bolets que culminen els pavellons sn exemplars joves de lespcie amanitamuscaria, el reig bord o reig foll, de barret roig amb clapes blanques. Tenenefectes allucingens i per aix sels sol representar en relaci amb xamans,druides, mags, bruixes i gnoms, a part de ls que en feien artistes i

intellectuals com ara Baudelaire, Delacroix, Verlaine, Rimbaud, Hugo, Balzac,Nietzsche, Yeats...


14/52


Escalinata

Els diferents trams de lescala, donze graons, estan tancats per mursemmerlats, revestits amb mosaics de trencads que juguen amb conformacionscncaves i convexes i admirables combinacions de formes i colors, amb

parterres laterals.

Als costats de lescalinata hi ha unes rajoles de sis costats que fan pensar enles celles hexagonals dels ruscs dabelles (per aquesta relaci amb les cellesde les bresques suggereixen construcci, comunitat i treball).

De formes variades i simtriques, t al seu centre unes piques daigua encascada. El conjunt recorda fora lescalinata de la Plaa dEspanya de Roma,construda per De Sanctis el 1723.


15/52


Resumim el cam des de lentrada del Park fins el capdamunt de lescalinata:

arquitectura i escultura mostren laLabor simblica del procs alqumicque cerca la transformaci de lhome

material en savi immortal

el pavell de la dreta s el delalquimista, que en temps de Gellacollia dos germans, com Apollo iArtemisa (Diana), principis delmascul i del femen.

el pavell de lesquerra, amb lacpula en forma dou, o dembri, i latorre adjunta, evoquen el forn delalquimista que per la sevaxemeneia escampa vapors purificats.

a les piques de lescalinata, elcorall representa la pedra en brutque el no iniciat ha de purificar, laserpent de bronze significa la taladall que s superficial i la fixaci delsser hum bsic, a la superior,mitjanant laigua de la cascada i el

foc de la salamandra, sassoleix launi del mascul (sofre) amb elfemen (mercuri), uni representadaal cim de lescalinata per la pedrafilosofal de la Gnosis o de la saviesa.

Laigua que cau de pica en pica i danimal en animal unifica el conjunt icontrasta amb la pujada diniciaci al Temple.


16/52


Argenteria

Al primer tram hi trobem una pica amb lloses i figures estranyes entre les qualssentreveu, a lesquerra, un comps graduat i, a la dreta, un cercle gruixut donsurten dos pals cap amunt i tres cap avall. Sens mostren, doncs, les eines

simbliques dels constructors, que sn, tamb, les de la maoneria (masignifica mestre dobres i la figura ideal que el caracteritza s la medieval deDu com a Gran Arquitecte que amb el comps dibuixa el cercle de lunivers).

Quant als traos que surten del cercle, el 2 i el 3, sumen 5, nmero essencialdel Park (tamb Gell i Gaud tenen 5 lletres).

A la mateixa pica hi ha formacions de corall, que sn smbols de la pedra enbrut, la matria prima que lalquimista ha de purificar al seu propi interior.

A les parets del primer repl hi havia una llosa que duia gravat Reus 1898, iuna copa de xampany. El possible significat es pot trobar en el fet que desprsde la visita estiuenca daquell any al marqus de Marianao, al seu parc deSam, a Cambrils, Gell hagus decidit comprar-li la finca de Can Muntanerper installar-hi el seu propi Park. Desprs haurien celebrat la compra-venda i elfet que aquell 25 de juny, festa solsticial i manica de lestiu, Gaud compliaels 45 anys i, segons el reglament de lorde dels seguidors dHiram, ja podiarebre el grau de Gran Mestre Arquitecte [cfr. Cassard. Ob. Cit.]. aquestacelebraci amb copes de xampany tamb est representada al segon tram delprtic de les columnes.


17/52


A la font de lescalinata de lentrada al

Park, Gaud hi recrea lArgenteria delcongost de Collegats, en el curs delNoguera Pallaresa. Es tracta dunaroca que sassembla a la proa dunanau.

Cap de serp

Al segon tram hi destaca lescutde Catalunya que dna al Park elseu sentit catalanista.

Del centre de lescut surt un capde serpent de color de bronze,com les que Moiss o el grecAsclepi aixecaven amb el bastper defensar el seu poble de lesplagues. Duu banyes perqu s lamanera com es solia representarles imatges alqumiques, i laire degos que adopta el deu a lanimalque, amb la serp, acompanya el

du de la Medicina.


18/52


Les incrustacions al voltant delescut sn fruits deucaliptus, unarbre amb una gran capacitat

dabsorci daigua, ideal per adessecar zones pantanoses iacabar amb el paludisme.

Tot plegat alludeix a Gell com aautor del tractat La inmunidad por lasleucomanas, contra les epidmies(com a apareix en un retrat del tortosJ uli Moiss amb el llibre a les mans iel Park i Barcelona al fons)


19/52


Salamandra

Al tercer tram, i als vorells de la tercera pica aferma les grapes una de lesfigures ms populars i atractives de Gaud: la salamandra alqumica,representaci animal i vivent del foc, com ho designen els seus esplndids

colors a lesquena.

s en aquesta figura on millor es denota lapresncia de Nmes i de lalqumia, carrecorda la de marbre blanc que coronava lacolumna dreada el 1533 a la plaa de laSalamandra de Nmes en honor del reiFrancesc I, que era addicte a aquestadoctrina i tenia aquell animal per smbolamb el lema: Men alimento i lextingeixo,

en referncia al foc, en qu pot viure i fins itot apagar-lo, amb el sentit moral defermesa davant les adversitats. [cfr..Gautier, H. (1991), Histoire deNmes,(1724)].

Altres aspectes de Nmes presents en elPark: el cocodril lligat a la palmera delescut (aqu substitut per la salamandraamb les palmeres plantades a banda ibanda de lescalinata), la corona de llorer

(el jard de llorers vora la Casa Gell), lesrunes del temple de Diana, les inscripcions


20/52


premaniques, lAmfiteatre i el TempleRom...

Dalt de tot del quart tram hi ha una figura de color

marr la part baixa de la qual s un trpode, com elque emprava la pitonisa de Delfos quan deialoracle. Aqu Gaud mescl el trpode amblomphalos de pedra, el llombrgol del mn, protegitper tres serpents. Aquesta pedra desaparegu, i nosabem com era, per tal vegada representava lapedra filosofal alqumica o lomphalos primigeni.

Seguint la comparaci amb el santuari de Delfos, podem suposar que al costatdel trpode hi havia el lloc on Apolllo mat la serpent Pit, a lesquerda quecomunica amb el mn inferior, de manera que la pedra filosofal, o lomphalos,estableix la connexi daquest mn amb el dels morts i el dels dus, quesimbolitza la cisterna, en tant que cripta, sota la Columnata.


21/52


Darrere el tropode hi ha un banc per reposar i contemplar el panorama: li tocael sol a lhivern, per roman a lombra la resta de lany. Sembla una boca oberta(la de la pitonisa o la porta de les aiges subterrnies?), de mscara trgica,que tesa el llavi inferior per la profunditat del plor (trist o alegre?).


22/52


Temple-mercat

El Park es configura a imatge i semblana del Santuari dApollo a Delfos [cfr.Lahuerta, J .J . (1992),Antoni Gaud. Arquitectura, ideologa y poltica.Barcelona].

Es tracta dun recinte tancat, de cara al mar, amb una Via sacra ascendent(lescalinata), el Temple del du a mitja altura, el du que mata la serp Pit; lapitonissa que, beguda laigua de la font Castlia (aqu Sarva), atorga oraclesasseguda al trpode, i que per mitj de lomphalos connecta amb el mnsubterrani (la Cisterna). Delfos significa la ptria comuna dels grecs, i el Parksimbolitza els catalans.

Apollo s un du del Sol, lastre que envia les epidmies amb les sevessagetes, que tamb sn de curaci el mal i el b, que venen de la llum i lacalor-, i t, sobre el seu santuari, a Delfos i al Park, un teatre on els heroispoden mostrar als pelegrins, per mitj de faules o de mites en forma detragdies o de comdies, el dest i les profunditats de lsser hum.


23/52


Columnata

La Columnata drica sanomen Templeper tamb Mercat, a causa delsvenedors que hom pensava atreure a lacolnia. s la construcci ms discutidade Gaud: uns la lloen com a homenatge a

Grcia o com a revivaldel passat, daltresdiuen que el seu hellenisme s de Vitruvii del barroc, altres que s el menysoriginal del Park, una desgraciadadesfiguraci del dric, una stira cruel delart clssic, una crtica de larquitecturadecimonnica...

He fet la columnata dricaarcaica del Park Gull tal i comlhaurien fet els grecs dunacolnia mediterrnia (suggerintque, a les colnies, esconstrua sense massa rigor iper a impressionar elsprovincians.


24/52


Les columnes exteriors sinclinen cap a dinsper compensar el pes enorme de la plaa, isimulen que es claven al sostre, amb els

capitells enfonsats al fus, com si aquest fosun coix tou. El conjunt temple-banc estconstrut a base de dos nics mdulsprefabricats.

Es tracta dun espai ocupat per 90 columnes: 3 al davant, 5 a segona fila, 7 atercera, 9 a quarta i 11 a cadascuna de les sis files del fons. Per Gaud deix

de construir-ne quatre, una a la quarta fila, una a la cinquena i dues a la sisena,de manera que nhi ha 86 de construdes; la plaa que sost la columnatatamb fa 86 metres de llarg i al voltant dels sols destiu, hivern, primavera itardor hi ha 14 llunes, i 8 + 6 = 14, i 1 + 4 = 5.


25/52


Al fons de la sala hi havia una font daiguamagnesiana que tamb queia a la cisterna i quealguns comparaven amb la font de Castlia delsantuari de Delfos. Gell la comercialitz amb elnom de Sarva, i a les etiquetes de les ampolles

saprecia una ncora i dues lletres en escripturadevanagaridel snscrit: Sar i Va, les lletresinicials de Siva i Visn, dus que, units,signifiquen el Tot, com lalfa i lomega. Tanmateix,Sarva (Zerwa) apareix a la Bblia com a vdua,mare de J eroboam, cap de les fortificacions deSalom, ms tard rei de J ud i creador dun culteheterodox (I Reis II, 26-33). De les vduesfamoses la ms gran fou Isis, vdua dOsiris, permor de la qual els maons sanomenen a simateixos fills de la vdua.

Entre els caps de lle, hi ha grups de quatre gotes a punt de caure situats justdessota dels desguassos del banc, de manera que sestableix una relaci

directa entre la modernitat i lacoloriment del banc que hi ha al damunt i elhieratisme antic i descolorit de la Columnata.


26/52


Cisterna

Lescalinata condueix a la columnata

drica que sost la plaa del teatregrec. Quan plou, aquesta plaasomple de bassals i, ats que no tcap inclinaci, laigua hi restariaembassada o es desbordaria pelscostats enrunant el banc ondulat;per Gaud ide un sistema que filtralaigua, travessa una capa de pedra isorra i es recull al cim de lescolumnes per linterior de les quals,en u n tub, desguassa a lenorme

cisterna. Daquesta manera, la plaadel teatre, la Columnata i la Cisternaresten relacionats entre s per lafunci de la pluja, de laigua (a ligualque les figures de lescalinata).

La cisterna fou el primer que esconstru a la segona fase de lesinstallacions entre el 1906 i el 1908.La seva gran capacitat permetia unacerta autonomia a la comunitat, tot ique laigua no era destinada alconsum sin al regadiu.


27/52


Ocupa la meitat dreta de la sala deles columnes i shi baixa per unaescala coberta per una portella nos permesa la visita al pblic. Al

terra shi aixequen pilastres dalturesdiverses, entre el dos i els tresmetres, que sostenen unesrstegues voltes de pedra totformant grans passadissos. Lespilastres han adquirit un color daurati verds i els capitells sn de colornegre.

Plafons

En lloc de les columnes suprimides hom situ al sostre uns plafons rodons,elaborats amb trossos de porcellana, vaixella i vidre, dentre uns dos i tresmetres de dimetre i, al seu voltant, uns altres de ms petits.

Els quatre plafons grans representen un nic dibuix bsic, tot i que ambvariacions de materials i de colors.

El ms exterior (A) s un disc de fons blaufort amb una zona verdosa, amb un sol de

20 puntes, amb alternana de llargues icurtes, de color daurat. A linterior del soles veu una cinta estreta, llarga i blanca,que forma un lla a la dreta i un altre,dinvertit, per simtric, a lesquerra.Aquesta cinta s gaireb recta al centre,on hi ha el ganxo per a penjar-hi el llum, ia cada costat hi ha unes creus blanquesinclinades, templeres. La idea, els colors,lestructura i els materials sn de Gaud,mentre que la realitzaci, lacoloriment iles formes concretes sn de J ujol.


28/52


Els quatre sols corresponen a les quatreestacions. El ms avanat (A) s el delsolstici d'estiu, esplendor de llum i decolor. Al seu darrere (B), el dhivern, fred, iels altres dos, als fons, els equinoccis, el

de primavera a la dreta (C), i el de tardora lesquerra (D).

Al seu voltant 14 plafons petits, quesuggereixen la Lluna en els seus ciclescreixent i minvant del mes lunar i femende 28 dies. Situats al voltant dels plafonsgrans, les rosasses lunars sn molinets iespirals de cermica vidriada, ms o

menys circulars i regulars, amb dos oquatre braos en direccions oposades, a fidindicar que la rotaci de lespiral, quangira en un sentit, sembla que ho faci en elcontrari. Els de davant sn de colors clarsi verds, o perla i mirall, de lluna pllida isomniadora, mentre que els de darreresn duna major varietat i intensitat decolors. Els de la sisena fila sn figuratius isembla que corresponen a lequinocci deprimavera, quan lngel anuncia a lamarededu lEncarnaci, representadaper un estel roig.


29/52


Es tracta, per tant, del Temple csmic del Sol i de la Lluna, dels principismascul i femen, de la llum i el seu reflex, de la ra i del sentiment.


30/52


Plaa del teatre

Damunt del Temple hi ha la gran Plaa de la colnia, anomenada des dunprincipi plaa del Teatre Grec, limitada, a la banda de baix, pel gran bancondulant i, a la banda de dalt, pel passeig de palmeres, autntiques les de fora i

artificials les de dins, que tenen damunt unes baranetes rstiques quepresenten una certa semblana amb el banc ondulant, el qual, amb els seusreplecs, forma llotges per a petits grups de persones.

Poc desprs que Eusebi Gell mors, el1918, el Park Gell esdevingu parcpblic. Abans, per, Gell obria el Parkper a celebrar-hi actes culturals i festes:aix, al 1906, pel Primer CongrsInternacional de la Llengua Catalana; al1907, per la festa de les AssociacionsAutonomistes en benefici delsdamnificats a les darreres inundacions aCatalunya; al 1908 per un festival ambballs i curses; al 1909, per un festivalbenfic, amb bandes militars, sardanes,elevaci de globus, curses de bicicletes;o al 1911, per la festa organitzada per laFederaci femenina contra latuberculosi... Sembla ser que es

representaren diverses obres al teatregrec, per noms hi ha constncia delprojecte duna delles.

Gaud havia dissenyat unes grades llevadisses de ferro i fusta, seguramentpensades per al desnivell entre la via de les palmeres i la plaa, amb lescenaal davant, de manera que els espectadors podien veure la interpretaci i, perdamunt del banc, la ciutat i el mar, en una disposici semblant a la del TeatredApollo a Delfos.


31/52


Banc ondulant

El banc s una obra admirable denginyeria en restar gaireb susps a laire, is una meravella per la seva forma, colors, lluminositat, imaginaci, contrastos,mescla dart humil i art major (tot i que sha perdut una gran part del trencads,restaurat posteriorment amb cermica blanca).

Per fer el banc, Gaud estudi, amb un joveobrer assegut, la forma del seient mscmode per als usuaris. J ujol pintava ipreparava les peces de cermica per a laseva cocci. Es van fer uns mduls, osegments de banc, dun metre i mig de llarg,que es van anar unint, amb les adaptacions

adients a les corbes, car no totes sn iguals.Sobre aquests mduls es van enganxar lespeces de cermica, picant-les amb una maaa fi que, en trencar-se, sadaptessin a la sevaforma [el trencads permet innombrablesvariacions, amb peces de diversos formats,colors i materials, tant a superfcies llises comcorbes]. Per tal de crear els efectes de msimpacte, J ujol empr tota mena de peces,com les de la seva prpia vaixella, ambangelets, o la dels Trias.


32/52


La forma global del banc suggereix unaserp que es doblega en forma dU.Recordem que, segons els mites grecs,Asclepi (lEsculapi llat) esdevingu un

du de la medicina, a qui els anticsdedicaren una constellaci celeste, ladOfic, el manipulador de serpents.Aquesta constellaci dOfic-Asclepi tsobreposada la de la Serp, de maneraque la pot aferrar amb les dues mansseparades; s per aix que la de laserp t una forma dU molt ampla, ques precisament la forma del bancondulant, els extrems del qual, cap icua, sagiten alhora que aferren elsgrans testos all situats. Tot plegatsignifica, doncs, que Asclepi haaconseguit de sotmetre la serp i posar-la al servei del seu art humanitari.


33/52


Mosaic

La part posterior del banc est decorada amb palmetes de 5 braos que, en elsdiversos dissenys es van descomponent fins a formar una mena daranya (o esvan recomponent en palmetes). En observar-los detingudament podemapreciar el fet que es tracta de la metamorfosi dun cranc de poderoses pinces ien posicions diferents. I el cranc s el signe de Cncer, quan el domini del solarriba a la seva plenitud, per comenar desprs el declivi de les hores de llum. ICncer s el signe de Gaud, nascut a Reus a dos quarts de 10 del mat del 25de juny, solstici destiu, del 1852 (tamb al gran zodac de la faana del templede la Sagrada Famlia, damunt lAnunciaci, el signe de Cncer ocupa el cimde la roda dels signes).


34/52



35/52


Al costat de la metamorfosi del cranc hi ha altres signes. A una banda lesbanyes retorades de Capricorn, larc de sagitari amb sageta de colors alcostat, i les banyes dries. A laltra, els peixos enfrontats de Piscis, i, a linteriordel banc, els de Libra i Virgo, car segurament hi havia representats els 12signes zodiacals.

Coronant el Temple csmic del Sol i la Lluna, la gran onada petrificada del bancamb els signes del zodac.


36/52


Inscripcions

En diversos punts del banc trobem un seguit dinscripcions de J ujol, en catal oen llat, gaireb grafitti, que participen de lesperit cartogrfic, car sn situats apunts poc vistosos i semblen de m inexperta (un altre truc de lescriptura

secreta). Foren gravades abans de la cocci de la cermica pintada, cosa queindica el desig de perdurar. Algunes shan perdut (com Reus o Maria).

Les referncies a Maria, sobre el banc, fan pensar que ella trepitja la serp, ques el banc mateix, de manera que Maria esdevindria, com Esculapi, sanadora osalvadora dels humans. Aix, hom pot llegir Oh Maria, Angelus Domininuntiavit Maria.

Daltres inscripcions sn ambiges, com: Ay urbs antiga y atresorada, Tumserveixes, Tum somrius, Sos ulls, Son front, fora gelosia.


37/52


Una possible hiptesi s que es tracti dun dileg, en estar disposades unes ialtres en direccions inverses, entre la verge i el creient. A causa de ls que esfa de lastrologia al Park, cal tenir present, tamb, que J osep Maria J ujol era del

signe de la Verge.


38/52


Porxades i viaductes

Tots els camins del Park serpentegen, i tamb les porxades i els viaductes.

Per fer-los shagueren de retirar, amb grans treballs i depeses, diverses zones

rocoses; hi treballaren 14 paletes i els seus ajudants. Gaud va declarar:Lobjectiu s augmentar i fer ms cmodes les comunicacions dels diversosindrets del Park, emprant nicament els materials propis del terreny [Gaud, A.El pensament de Gaud, escrits i declaracions seves recollides per Puig iBoada, Barcelona, 1981]


39/52


Porxades de la Bugadera

A lesquerra de la plaa del Teatre saccedeix fcilment a tres porxadesconsecutives.

A la primera, que sallarga per darrere de laCasa Gell actualment una escola pblica-,totes les columnes sn diferents i dunasobresurt una figura anomenada la Bugaderaque, segons sembla, abans duia a la m unapala de picar roba (la festa de les bugadereses celebrava el dia de santa Marta). La figurafa pensar que tamb representa la germanaMaona amb el cistell de pomes; fotografies i

dibuixos dels voltants del 1900 mostren lgiesamb maones del segon o el tercer grau i ambel mateix vestuari que la figura de la porxada:els cabells recollits, una cinta ampla sobre elpit que sost un joiell, les mniguesarremangades per a la labor, el davantalarrodonit a la banda de baix i, a la m, unapaleta dacer amb mnec per escampar iigualar el guix [cfr. Taxil, L. (1887), Losmisterios de lla francmasonera. Barcelona].

A la cerimnia dadmissi de la Maona Perfecta, que s la que hi harepresentada al Park, sescenifica la temptaci de lInductor a Eva, al Parads,


40/52


per fer-li mossegar la poma de larbre del B i del Mal: per aix ella duu uncistell de pomes (pedres) damunt del cap, i que, pel fet de tastar-ne una, la friade Du fa estremir la terra i cauen pedres com ganivets entorn de la dona, talcom suggereix de manera molt expressiva aquest conjunt.

La Porxada de la Bugadera t forma degran ona allargassada, que enmaoneria suposa el fams pas bblicdel Mar Roig. Les columnates exteriorssinclinen cap a dins a fi de suportar lapressi del desnivell de la terra i formenuna volta molt llarga de pedra que, demanera sorprenent, engloba el passadsgaireb en cercle. Es tracta de lona que

embolcalla i protegeix, com si fos untnel, el poble hebreu guiat per Moiss,mentre lexrcit del fara els persegueix.Tamb a ladmissi de la MaonaPerfecta es ritualitza aquest fet amb lesespases dels barons i les varetes de lesdones fent tnel, segons que suggereixel bra ests de Moiss a la Bblia.


41/52


Al capdavall daquesta porxada comena lasegona, que queda tallada, formada per unsemicercle de columnes, que sn alts remolinsde creixement helicodal i que semblen copesde cristall per al Brindis, propis del Convits

dAmistat que es celebren els solsticis destiu idhivern, que sn festes principals de lordemanic.

A sota de la Porxada del Brind is, la tercera porxada s un clar simbolisme dela uni que hi ha dhaver entre els germans, i de lajut que els forts han dedonar als altres. Suggereix les festives torres humanes que en aquell tempsnoms eren tpiques de Valls (els castellers).


42/52


Via de sant Sever

Es tracta de la via principal, la ms ampla, de deu metres. Pel mateix indrettranscorria, segons Gaud, el cam que anava de lantiga Barcino a Sant Cugat,per aix sanomena de Sant Sever, en record del bisbe que fug per aqu en

una de les persecucions de cristians [cfr. Sells, S. Informacions donades perGaud: El Parque Gell. Memoria descriptiva. Barcelona. 1903].

Encarat a la plaa, voregen la via palmeresvertaderes i artificials, i al mur hi ha unesportes de ferro i una parada de begudes quebarren el pas a les coves i galeries delinterior de la muntanya que havien estatemprades pels picapedrers que hiarrencaven la pedra.. Gaud va voler

installar en aquestes galeries artefactesamb jocs daigua i llum, possiblementrelacionats amb laltar primitiu que esconserva, en un rac.


43/52


A la mateixa via es poden veure una filera depedres esfriques. Corresponen a les denesdun rosarigegant (el rosari cristi consta de5 vegades 10 denes per deu avemaries-, i 5ms dintercalades per als parenostres, en

forma de collaret del qual pengen unes altres5 denes i, al capdavall, una creu. El rosaricomplet equival als tres resos del senzill,amb un total de 150 de les primeres, 15 delssegons i 5 gloriapatris. Cada rs representaun misteri goig, dolor, glria- corresponenta passatges de la vida de J ess i de la Marede Du).


44/52


Viaductes

La via de sant Sever passa per davant de laCasa-Museu Gaud i, tombant a la dreta,sarriba al primer pont o viaducte corbat,

anomenat de Baix. Aquest pont, calculat perlarquitecte J oan Rubi, t 2 o 3 vegades 14columnes. El cam elevat s vorejat per unsbancs rstics en posici irregular i uns gerrosde pedra, amb testos datzavares naturals. Abaix, dues fileres de palmeres artificials, tambinclinades les unes vers les altres, tenen lespalmes convertides en voltes de claustre.Notem les pedres dels troncs de palmera quesembla que es vulguin escapar de la sevafunci de suport i traspunten com si fossin caps

de tortuga, de drac o de b (o del que laimaginaci ens dicti).

Aquests viaductes sn sostinguts per unes pilastres cilndriques de maons,revestides amb pedres del propi terreny, tot i que tamb hi ha pedres sensedesbastar que formen columnes: al vespre la confusi s perfecta.

Per la via principal sarriba a la porta de lacarretera del Carmel. A prop daquesta entradaarrenca el cam que passa pel Viaducte delMig i, a continuaci, pel de Dalt, tot formantdues corbes de gaireb 360 graus. El del Migs ms complex que el de Baix; al centre hi hauna fila de columnes verticals damunt les qualsgraviten, inclinades per cada banda, dues altresfileres iguals, que constitueixen dospassadissos separats, amb voltes quasi planesque formen quadrats.

El Viaducte de Dalttamb t tres sries de 14columnes, per alternades, i les branques que

suporten els sostres de pedra semblentrencades pel seu pes excessiu. Les columnessn de tres classes: les ms elaborades ipolides formen el fust; daltres mostren pedresrstegues que en sobresurten; les tercerestenen capitells que semblen de fang o de pedramig desfeta. Al peu dalgunes columnes hi haseients amb respatllers i mnsules als costats,com si fos un lloc de meditaci i de treball, perpensar, llegir, escriure. Els gerros que voregenla via, en nombre de 21, sn semblants als del

Viaducte de Baix


45/52



46/52


Cases

Casa Gell


47/52


Gaud socup dhabilitar la casaMuntaner per als Gell, amb un porxo,un arc daccs a la capella i unhivernacle; al sal shi installaren lesteles neoclssiques dEl Vigat, amb

figures dApollo, mercuri i altres dusgrecs. La Casa Gell es convert deseguida en el punt ms destacat de laciutat, i acollia des de membres de lafamlia reial fins a menestrals ijornalers.

El comte Gell mor a la seva casa delPark el 8 de juliol de 1918.

Casa Trias

Ladvocat Mart Trias i Domnech vaencarregar a larquitecte Batllevell deconstruir la seva casa, destil modernista(1906), en dues parcelles dun indret elevatdel Park, que Gaud li aconsell perlesplndida vista i perqu el cingle de lamuntanya permetria sortir al bosc per la partde baix i per la terrassa del darrere.


48/52


Tot i que les parcelles eren la C i la D, la casa fou registrada amb el nmero32, xifres que sumades fan 5.Les tres cases, la de Gell, la de Gaud i aquesta, formen un escaire lahipotenusa del qual s la lnia que va de Gell a Trias, de manera que alVenerable Gaud no li queda altre remei que esdevenir langle recte. El triangle,

com a figura manica, caracteritza els Venerables.

El cognom Trias, com les muses Trias, la triple deessa o la Trinitat, refora laimpressi que, per accedir al Park com a propietari, hi havia unes condicionsocultes que aquesta mena de dades fan evidents.

Casa Gaud

Lactual Casa-Museu Gaud abans era lacasa rosada de Gaud al Park, on hi visqu20 anys, construda entre 1903 i 1904 com amodel per a ensenyar als clients. Sexplicaque Gaud la compr a principis de 1906perqu encara no shavia pogut vendre. Hiva anar a viure amb el seu pare, que morpoc desprs, la seva neboda Roseta i lacriada Vicenta, a ms de lassistncia de lesmonges carmelites de Sant J osep. El 1925es trasllad a la Sagrada Famlia i mordaccident, atropellat per un tramvia, el 10 dejuny de 1926.


49/52


s un tpic xalet modernista, a tocar de la via principal, construt per FrancescBerenguer, primer ajudant de Gaud, en un terreny abrupte, amb jardesglaonat. Consta dun soterrani i una cova amb carner, tres plantes i una torrede tres cossos, amb sageta, creu i penell, i unes xemeneies tpicament

gaudinianes, inspirades en els bolets anomenats mrgoles, que suggereixen laLabor dels ruscs dabelles. La segona planta disposa dun balc de ferro.

En deien la Torre Rosa, un color molt adient, perqu Gaud era de Reus i, alescut daquesta ciutat hi ha una rosa; perqu la rosa tamb es relaciona ambla mare de Du del Roser i amb el rosari, del qual era molt devot; perqu, ams de ser catlic, tenia altres creences: els principis de la Rosa-Creu,lalqumia o el gnosticisme.

Fou comprada pels Amics de Gaud i el1963 sinaugurava la Casa-Museu Gaud.


50/52


Tur de les Menes

A la banda esquerra del Park hi ha el Tur de les Menes, anomenat aix pelmineral de ferro que contenia, al peu del qual es va descobrir una caverna ambfssils de rinoceronts i altres animals; amb aquesta troballa el Park adquiria uns

orgens mtics, ideals per a Gell i Gaud, a la recerca darrels ancestrals,caracterstica del XIX.

Capella

Per al cim del tur, Gaud disseny primer una gran creu cristiana, per alplnol del 1903 ja apareix la planta dun petit edifici en forma de 6 lbuls i laindicaci Capelya, referint-se a una capella arcaica.


51/52


La Capelya s un talaiot balear, decarcter militar, i es relaciona amb lamuralla, els merlets i la seguretat delPark.

Hom pensava que els talaiots erensantuaris primitius, i per aix Gaud endigu Capelya, atesos per sacerdotsdruides, aleshores de moda.

La forma lobulada de la Capelya evoca larosa, per s una capella sense portes nifinestres, hermtica. Podem suposar quepotser hi ha un accs: les velles minespodrien connectar amb el talaiot, i el quehi ha dins, per davall.

Calvari

Damunt de la Capelya hi ha un Calvari, amb una creu central cristiana, perque t una pirmide sobre el pal major, de sentit clarament manic, que tambostenta la del Bon Lladre. La tercera sageta fa referncia al du del Sol (Apollos una figura clau del Park) que amb les seves sagetes de Sagitari envia lesmortferes epidmies o dna vida al mn. Des del costat un suneixen les duesescales, les tres creus es sobreposen visualment i formen una sageta deSagitari amb creu.

La rosa i la creu unides formen el signe de la Rosa-Creu, la societat secretacreada, al segle XVII, pel teleg protestant alemany J .V. Andreae quansintegr a la maoneria. A finals del XIX aparegu una Rosa-Creu catlica, undels fundadors de la qual, J osephin Pladan, va ser a Barcelona el 1901.


52/52

Bibliografia

Carandell, Jos Mara (1998), Park Gell, utopa de Gaud. Sant Llus (Menorca).Triangle Postals. 128 pgs.

Carandell, Jos Mara (2005), Park Gell. Sant Llus (Menorca). Triangle Postals. 240pgs.

Rojo Albarrn, Eduardo (1986), Antoni Gaud aquest desconegut: el Park Gell. SantCugat del Valls. La llar del llibre. Col. Els llibres de la frontera 15. 198 pgs.

Giordano Rodrguez, Carlos Alber i Palmisano, Lionel Nicols (2008), El Park Gell :un lugar mgico y enigmtico. Barcelona. Dos de Arte ed. 144 pgs.

El Park Guell

Documents

Transcript of El Park Guell