El nostre sistema solar definitiu

100
EL NOSTRE SISTEMA SOLAR UN CIRC EN MIG DE L’UNIVERS” ESCOLA MAS MARIA A

Transcript of El nostre sistema solar definitiu

Page 1: El nostre sistema solar definitiu

EL NOSTRE SISTEMA SOLAR

“UN CIRC EN MIG DE L’UNIVERS”

ESCOLA MAS MARIA

5è A

CURS 2013-2014

Page 2: El nostre sistema solar definitiu
Page 3: El nostre sistema solar definitiu

EL ORIGEN DEL SISTEMA SOLAR

BRUNO I ESTELA

Page 4: El nostre sistema solar definitiu

EL ORIGEN DEL SISTEMA SOLAR

• 1-El sistema Solar està format per una estrella que està al mig ,anomenada Sol, i els planetes que l'acompanyen que estan al seu voltant i el espai que queda entre ells.

• 2-Es creu que l’origen del Sistema Solar es va crear fa 4600 milions d'anys aproximadament, segons els científics.

• 3- L’origen del Sistema Solar: és molt difícil saber el que va passar exactament, però ....

Page 5: El nostre sistema solar definitiu

EL ORIGEN DEL SISTEMA SOLAR

4- ... diuen que va ser un núvol immens de gas i pols que es va comprimir a causa de la força de la gravetat i va començar a girar a gran velocitat per l'explosió d'una estrella propera.

• 5-Amb aquesta energia es va crear la nostra estrella anomenada Sol.

Page 6: El nostre sistema solar definitiu

4.600 milions d'anys, quan un inmens núvol de gas i pols es va contreure a causa de la força de la gravetat i va començar a girar a gran velocitat, probablement, degut a l'explosió d'una supernova

propera.

És molt difícil precissar l'origen del nostre Sistema Solar. Els científics creuen que pot situar-se fa uns

Al centre es va acumular la major part de la matèria. La pressió era tan elevada que els àtoms van començar a partir-se, alliberant energia i formant una estrella. Al mateix temps s'anaven definint

alguns remolins que, en fer-se grans, augmentaven la seva gravetat i recollien més materials a cada volta.

També hi havia moltes colissions. Milions d'objectes s'apropaven i s'unien o bé xocaven amb violència i es partien en bocins. Les trobades constructives van predominar i, en només 100 milions

d'anys, va adquirir un aspecte semblant a l'actual. Després cada cos va continuar la seva pròpia evolució.

Page 7: El nostre sistema solar definitiu

• 6- I al voltant del Sol s’anaven creant remolins de gas i pols amb la seva gravetat que atrauen la matèria que crea planetes.

• 7- En només 100 milions d’anys es va crear “El sistema solar” i ja va ser molt similar al de ara.

Page 8: El nostre sistema solar definitiu

• 8 estan entre Mart i Júpiter 8- Hi han 9 planetes que giren al voltant del sol: Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú i Plutó

• ( que no es considera un planeta).

– 9- El nostre planeta es la Terra i te un satèl·lit que anomenem Lluna. No tots els planetes tenen satèl·lits.

• 10- Els asteroides també formen part del sistema solar , i son roques més petites que també giren. La majoria.

Page 9: El nostre sistema solar definitiu
Page 10: El nostre sistema solar definitiu
Page 11: El nostre sistema solar definitiu

Aran Orfila MateuAinoha Godas

2013-2014

Page 12: El nostre sistema solar definitiu

LA GRAVETAT

• La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten els cossos pel fet de tenir una massa determina.

• La gravetat depèn de la massa dels objectes i de la distància que els separa.

• Quan sortim de la terra no hi ha gravetat.• Si no hi hagués gravetat la gent del planeta

flotaria.• La força de la gravetat és la força responsable del

fet que els cossos siguin atrets cap a la superfície de la Terra, per això quan saltem tornem a caure a terra.

Page 13: El nostre sistema solar definitiu

LA GRAVETAT

• La gravetat manté els planetes en òrbita al voltant del sol.

• Es tracta d'una de les quatre forces fonamentals observades fins ara a la naturalesa: la força electromagnètica, la força nuclear feble, la força nuclear forta i la força de la gravetat.

Page 14: El nostre sistema solar definitiu

NEWTON

• T:\CS\5è 2013 - 2014\5è A\Aran\Best Idea Ever! - YouTube.htm

Page 15: El nostre sistema solar definitiu
Page 16: El nostre sistema solar definitiu
Page 17: El nostre sistema solar definitiu

Marc Ribó-Jon Leighton

Page 18: El nostre sistema solar definitiu

• El sol és una estrella bastant comú.• En el cel trobem milers d’astres molt allunyats de nosaltres.• Vist des de terra a nosaltres ens sembla que el sol és l’estrella

més gran , però només és perquè és l’estrella més propera a la terra.

• El sol no és un objecte sòli, sinó una gran concentració de gas, sobretot d´hidrogen i heli.

• El volum del sol suposa el 99% del sistema solar i el tamany del seu diametre s’apropa els 1392000Km.

• Gira sobre el seu eix cada cert temps depenent del punt on es mesuri; Si és en l’equador 28 dies i si la mesura és en un pol és cada 34 dies resultant una mitja de 31 dies i al voltant del centre de la nostra galàxia cada 225 milions d’anys.

Page 19: El nostre sistema solar definitiu

• El nucli, conté el 60% de massa. És la part més interna o profunda del sol ( ocupa uns 139000 Km del radi solar).

• Després trobem la zona de radiació, que és la zona on trobem grans quantitats d’hidrogen i heli.

• Zona convectiva , capa en la qual no és produeixen reccions nuclears.• Seguidament la fotosfera és la llum practicament visible per el sol i és

considera com la superfície solar. • La cromosfera , capa estreta d’un gas molt clar. Situada entre la fotosfera i

la corona solar.• La corona és la capa més extrema.

Page 20: El nostre sistema solar definitiu

• El sol és l’estel més pròxim a la terra i és troba a 150 milions de Km.• El sol està a molta vida per davant , té més de 4500 milions d’anys i creuen que

encara durarà 5000 milions d’anys més.• Les estrelles són els únics cossos de l’univers que mantenen llum.• El sol també és la nostra principal font d’energia , en forma de llum i calor.• Exerceix una forta atracció sobre els planetes i els fa girar al seu entorn.• L’energia solar és crea a l’interior del sol , on la temperatura arriba als 15 milions

de graus és per això que fa que hi hagi una pressió molt forta i provoca petites explosions.

• No podem mirar directament al sol ni tampoc a través d’un telescopi. • Per poder observar amb seguretat és projecta la seva imatge en una pantalla

blanca perquè si no fos així podria fer mal a la nostra vista.

Page 21: El nostre sistema solar definitiu

• En algunes ocasions, les erupcions arriben a formar grans arcs, això passa gràcies a la potent força d’atracció que exerceix el sol.

• En la seva superfície s’aprecien grans erupcions que es desprenen cap a l’espai a quasi 100.000km de distància.

Page 22: El nostre sistema solar definitiu
Page 23: El nostre sistema solar definitiu

Mercuri

Page 24: El nostre sistema solar definitiu

• Mercuri orbita al voltant del sol cada 88 dies terrestres1 any de mercuri = 88 dies de la terra

Page 25: El nostre sistema solar definitiu

• Mercuri és el planeta més proper al sol. Està a uns 58 milions de kilòmetres del sol.

Page 26: El nostre sistema solar definitiu

• Mercuri orbita al voltant del sol cada 88 dies terrestres1 any de mercuri = 88 dies de la terra

Page 27: El nostre sistema solar definitiu

• Mercuri gira sobre el seu eix una vegada cada 58,7 dies

En aquesta foto Plutó encara era considerat un planeta.Ara només són vuit.

Page 28: El nostre sistema solar definitiu

• El nucli de Mercuri està fos. El contingut del nucli en ferro és major que el de qualsevol altre planeta solar.-Al voltant del nucli hi ha un mantell d´entre 500 i 700 km format per silicats.-L´escorça del planeta podria ser d´entre 100 i 300 km d´espesor (dades proporcionades per la sonda Mariner 10)-En total està format per un 70% d´elements metàl.lics i un 30% de silicats.

Page 29: El nostre sistema solar definitiu

• La densitat del planeta és de 5,42 gr/cm3-Com la massa és elevada, la gravetat del planeta també ho és: per això, encara que és el planeta més petit, la gravetat és la meitat de la de la terra

Page 30: El nostre sistema solar definitiu

• La temperatura mitja de la superfície de Mercuri és de 179º C-La temperatura mitja de la superfície de la terra és de 15º C

Page 31: El nostre sistema solar definitiu

• -Mercuri té el nom del deu romà del comerç

Page 32: El nostre sistema solar definitiu
Page 33: El nostre sistema solar definitiu
Page 34: El nostre sistema solar definitiu
Page 35: El nostre sistema solar definitiu
Page 36: El nostre sistema solar definitiu
Page 37: El nostre sistema solar definitiu
Page 38: El nostre sistema solar definitiu
Page 39: El nostre sistema solar definitiu
Page 40: El nostre sistema solar definitiu
Page 41: El nostre sistema solar definitiu
Page 42: El nostre sistema solar definitiu

Fet per la Chloe I trevallat amb la Melanie

Page 43: El nostre sistema solar definitiu

1. La Terra és un planeta. També és el tercer planeta del sistema solar en apropar-se més al sol , té 149.600.000 quilometres de distancia fins el sol , també de dímetre té 12. 756kl.

2. La Terra té els colors següents: verd de naturalesa , marró de les muntanyes , blau dels oceans i blanc dels núvols.

3 La Terra és l’únic planeta del sistema solar on hi ha vida, gràcies a l’existència d’una barreja de gasos que s’anomena : “atmosfera”

• El nostre planeta abans era una bola de foc.

Com va arribar a tindre aigua? Dons un volcà estava a punt d’entrar en erupció i en contes expulsar lava va expulsar fum, va a començar a ploure i va durar molts i molts anys.

5. Quan veiem la Terra des de l’espai ens crida més l’atenció el color blavós dels oceans.

Page 44: El nostre sistema solar definitiu

6. La Terra triga 24 hores en fer una volta sencera en ella mateixa.

7.També tarda 365 dies i 6 hores en donar la volta sencera al Sol.

8. Quan un meteorit cau des de l’espai al nostre planeta té més del doble de probabilitats de caure al mar que sobre la terra ferma.

9.La Terra és l’únic planeta en el que hi ha aigua líquida en tot el sistema solar.

El producte químic més abundant de la terra és el carboni perquè és l’element permanent dels compostos orgànics.

11.Les primeres formes de vida van aparèixer a la terra fa aproximadament 1.000 milions d’anys.

Page 45: El nostre sistema solar definitiu

MART

Page 46: El nostre sistema solar definitiu

Mart

1-Mart es el tercer planeta més petit del Sistema Solar.2-Geografia: Les roques de Mart contenen ferro, pero aquell ferro es rovella al cap d’un temps i es crea amb un color vermellós. Si mires des de dalt Mart, es veuen

volcans i rius assecats.3- Comparació de tamany: Mart se suposa que es mes

gran que la lluna de la terra.4- Dia/Hora: Un dia a la terra es igual a 24h:30 min. a

Mart, només hi ha una diferència de mitja hora.5- Distància del Sol: Mart està a 228.000.000 km del

Sol.

Page 47: El nostre sistema solar definitiu

• 6- Tamany: El tamany de Mart es 6.800 km en tot el planeta.

• 7- Gravetat: La gravetat en Mart es un 38% de la Terra; una persona a la Terra de 100 kg, a Mart pesaria 38 kg.

• 8- Temperatura: La temperatura a Mart es menys 140 graus i un màxim de 30 graus.

• 9- Naus visitades: La nau Mayner 4 va ser la primera nau en visitar Mart.

• 10- Llunes: Mart te dos llunes anomenades Deimos i Fobos la lluna Fobos de aquí uns anys es probable que xoqui contra Mart.

Page 48: El nostre sistema solar definitiu
Page 49: El nostre sistema solar definitiu

1- Júpiter és el planeta més gran del sistema solar, és 1000 vegades més gran que la Terra, el seu nucli (és com el pinyol d’una fruita però molt gran i a més és de gel) és 10-15 vegades més gran que la terra.2- Júpiter té més de 60 satèl·lits. L’any 1610 Galileo va descobrir les 4 llunes més grans de Júpiter: Io, Europa, Ganímedes i Calixto.

Page 50: El nostre sistema solar definitiu

3-Júpiter està fet amb una capa gasosa d’hidrogen a la part superior, una capa de hidrogen líquid a certa profunditat, una capa d’hidrogen metàl·lic líquid (que és com el mercuri que és un metall, però no és dur és líquid) i un nucli de gel.4- La pressió és 30 vegades superior a la de la Terra i té un fort camp electromagnètic, que és com un iman MOLT fort, generat per les corrents elèctriques que es produeixen a les capes d’hidrogen metàl·lic líquid.

Page 52: El nostre sistema solar definitiu

La gran taca roja que apareix en la superfície (la capa exterior, com la pell d’una fruita) de Júpiter és una turmenta que dura 300 anys i 3 vegades la mida de la terra!! És tan violenta que els seus vents superen els 400 km/h.7- Júpiter té 71.492 km de diàmetre i està a 778.330.000 km del Sol. El dia dura 9,84 hores i 1 any dura 4.328 dies. La seva temperatura està entre -75ºC i -163 ºC

Page 53: El nostre sistema solar definitiu
Page 54: El nostre sistema solar definitiu
Page 55: El nostre sistema solar definitiu

1) Saturn és el segon planeta més gran del sistema solar després de Júpiter ,Saturn és el sisè planeta més aprop del  Sol...

2)L'interior consisteix en un petit nucli de roca i gel, envoltat d'una capa gruixuda d'hidrogen i una capa gasosa exterior.

3)A Saturn, els vents poden arribar a una velocitat de 1.800 km/h, i són més ràpids que els de Júpiter. 

4)Saturn té un sistema d'anells, que consisteix en partícules de gel amb una menor quantitat de roques petites i pols. 

Page 56: El nostre sistema solar definitiu

1 Es el únic planeta amb anelles visibles des de la terra.

2 És l'únic planeta que té una densitat menor que l'aigua.

3 El color groguenc dels núvols té bandes d'altres colors, com Júpiter, però no tant marcades. Prop de l'equador el vent bufa a 500 Km/h.

4 Cada anell principal està format per molts anells estrets. La seva composició és dubtosa, però sabem que contenen aigua.

Page 57: El nostre sistema solar definitiu
Page 58: El nostre sistema solar definitiu
Page 59: El nostre sistema solar definitiu
Page 60: El nostre sistema solar definitiu
Page 61: El nostre sistema solar definitiu

INFORMACIÓ

1-Urà és el setè planeta del S.S., el tercer

més gran i el quart amb major massa. massa:és la quantitat de materia. Materia:la materia es tot allo que te

localitzacions.

Page 62: El nostre sistema solar definitiu

COM S’ANOMENA URÀ?

2- S’anomena així en honor de la divinitat grega del cel, Urà el pare del Cronos i l’avi de Zeus.

Divinitat:la divinitat o el diví està formada o format per un deu.

Page 63: El nostre sistema solar definitiu

DESCOBRIMENT

3-És el primer planeta que es va descobrir gràcies al telescopi en 1781.

-DATA DE DESCOBRIMENT: 13 de març del 1781.-DESCOBRIDOR:William Herschel que va ser un científic alemany.

Page 64: El nostre sistema solar definitiu

LA DISTANCIA ÚRA

4-La distancia de Urà al sol és el doble que

la de Saturn. Està tan lluny que des d’ Urà el Sol sembla un punt de llum en l’espai.

- RADI: 25.362 km. -MASSA: 86,81E24 KG (14,54 MASSA DEL

TERRA) 7- ÀREA DE SUPERFÍCIE: 8.083.079.690 km2

Page 65: El nostre sistema solar definitiu

DE QUIN COLOR ÉS URÀ ?

5-Què fa que Urà sigui de color blau?

• L’atmosfera d’Urà conté gas metà. Quan els raigs solars passen a través d’ ella, el metà absorbeix tota la porció roja de la llum i l’atmosfera. Per això apareix de color blau.

•Gas metà : És una substància que es presenta en forma de gas. És incolor i no gaire soluble en

aigua en la seva fase líquida.

• A la natura es produeix com a producte final de la descomposició de la matèria orgànica.

Page 66: El nostre sistema solar definitiu

ELS ANELLS D’URÀ

6-Quina és la mida de l’anell d’Urà ? Urà té 11 anells dèbils. Aquests anells están compostos per roques i pols. Van ser descoberts l’any 1977. L’anell més anple d’Urà és conegut com 1986U2R. Mesuren entre 1km i 95km d’ample.

Page 67: El nostre sistema solar definitiu

QUANTES LLUNES TÉ URÀ

7-Quines llunes té Urà ?

Urà té 27 llunes conegudes. Aquestes llunes tenen el nom dels personatges d’obres de Shakespeare i Alexander Pope.

Page 68: El nostre sistema solar definitiu

URÀ VA SER…

8- Segons la mitología, Urà va ser el senyor dels Cels i marit de la Mare Terra. També va ser el rei dels deus fins que el seu fill Saturn el va derrocar.

Page 69: El nostre sistema solar definitiu

LES CARACTERÍSTIQUES D’URÀ

• 9-El que fa a Urà més característic és que està tombat de costat: la inclinació de l’eix de rotació és de gairebé 90 graus, de manera que quan el Voyager 2 el va visitar en 1986 s’el va trovar amb el pol sud apuntant directament cap el sol.

Page 70: El nostre sistema solar definitiu

LA ÒRBITA D’URÀ

• 10-A mesura de que Urà avança en la seva òrbita al voltant del Sol, la part il·luminada del planeta va canviant: l’any 2007 el sol il·luminaba l’equador del planeta, i quan arribi el 2028 serà el pol nord el que apuntarà cap al sol. El planeta triga 84 anys en completar una òrbita sencera. En conseqüència, passa una cosa molt curiosa amb els dos pols d’Urà, i és que en ells durant 42 anys seguits és de dia, i desprès durant 42 anys seguits és de nit.

Page 71: El nostre sistema solar definitiu

NÚBOLS I OCEANS D’URÀ

• 11- Els astrònoms creuen que Urà té un oceà d’aigüa dintre dels seus núvols. El seu nucli podría contenir bilions de grans diamants.

Page 72: El nostre sistema solar definitiu

NEPTÚ

Júlia Gaspar Ferré – Ainara Tharrats López

5é.A 2013-2014

Page 73: El nostre sistema solar definitiu

• 1- El centre de Neptú està format per una roca coberta per un mantell de gel dur.+

Mantell: Part de la terra situada entre l’escorça i el nucli.• 2- Neptú emet calor des del seu interior. Aquesta calor, que

s’eleva a través de l’atmosfera, fa créixer núvols i crea fenòmens meteorològics i tempestes.

• 3- Neptú és el planeta que té els vents més forts del sistema solar.

  4- Neptú a vegades està més lluny del Sol que Plutó, per la geometria de les òrbites. Però normalment és Plutó, el planeta que està més lluny .

Geometria: Part de matemàtiques que estudia les mesures i

línes, de les figures planes i amb volum.

Page 74: El nostre sistema solar definitiu

NEPTÚ• 5- Si la Terra orbita a 1 milió de Km del Sol,

Neptú ho faria a uns 30 milions de Km. • 6- El Planeta Neptú és molt semblant al seu

Planeta veí Urà, i té 4 anelles i al menys 8 llunes.

• 7- No es disposa de molta informació de Neptú perquè està massa lluny de la Terra. Només es pot descriure pels seus efectes sobre cossos propers: en 1845 variacions irregulars en l’òrbita d’ Urà van posar als astrònoms sobre la pista de Neptú.

Page 75: El nostre sistema solar definitiu

8- Fins l’any 2006 era el penúltim planeta del sistema solar. Ara la comunitat científica ha descobert que Neptú és l’últim planeta està tan lluny del Sol que gairebé no rep influència dels seus raigs, per la qual cosa , a més de ser un planeta allunyat, és un dels més freds.

9- Malgrat que Urà té el doble de llunes que Neptú, les llunes d’aquest últim pesen més a causa de la gran mida i massa de Tritó. Les llunes dels dos planetes es componen bàsicament de gel.

10- Tot i tenir una superfície extrena freda (-235 C), tritó una de les llunes de Neptú, té gassos enormes que surten a la surperfície creant columnes de nitrogen líquid, que després cau en forma de pluja i cobreix la superfície amb gebrada de nitrogen.

Page 76: El nostre sistema solar definitiu
Page 77: El nostre sistema solar definitiu

• La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten els cossos pel fet de tenir una massa determina.

• La gravetat depèn de la massa dels objectes i de la distància que els separa.

• Quan sortim de la terra no hi ha gravetat.• Si no hi hagués gravetat la gent del planeta

flotaria.• La força de la gravetat és la força responsable del

fet que els cossos siguen atrets cap a la superfície de la Terra, per això quan saltem tornem a caure a terra.

Page 78: El nostre sistema solar definitiu

DANIEL BUENO QUIROZ

I

POL LUCENA ESPRIU

Page 79: El nostre sistema solar definitiu

1. Que és la Via Làctia?2. Que vol dir aquest nom?3. Qui li va posar aquest nom?4. Quina forma té la Via Làctia?5. El Sistema Solar on està de la nostra galàxia?6. Que és una galàxia? Que forma una galàxia? Evolucionen?7. Hi ha més galàxies a l’univers?8. Classificació de les galàxies9. Distancies còsmiques o astronòmiques (any llum)10.Observació de la Via Làctia

Page 80: El nostre sistema solar definitiu

QUE ÉS LA VIA LÀCTIA?

La Via Làctia és una galàxia on es troba el nostre sistema solar.

Page 81: El nostre sistema solar definitiu

QUE VOL DIR AQUEST NOM?

Té un banda de llum que la borda i que s’assembla a la llet.El seu nom ve d'un mite que explica que la deesa Juno (dona de Júpiter) estava donant el pit a Hèrcules quan, per accident, algunes gotetes de llet es van vessar pel cel transformant-se en estrelles.

Page 82: El nostre sistema solar definitiu

QUI LI VA POSAR AQUEST NOM?

Edwin Hubble li va posar el nom. Va ser l’astrònom més important pels seus descobriments entre ells la teoria del Big Bang.

Page 83: El nostre sistema solar definitiu

QUINA FORMA TÉ LA VIA LÀCTIA? EL SISTEMA SOLAR ON ESTÀ DE LA

NOSTRA GALÀXIA?

La Via Làctia té forma de plat fondo, i el Sistema Solar està en una punta a uns 32.000 anys llum del centre de la galàxia i per aquest motiu si mirem cap els costats A, B, C, i D, veuríem molts més pocs estels que si miréssim cap els costats E, F, G i H. Però als costats G i H veurem més estels que als costats E i F.

Page 84: El nostre sistema solar definitiu

QUE ÉS UNA GALÀXIA? QUE FORMA UNA GALÀXIA?

EVOLUCIONEN? Una galàxia és un conjunt d’estrelles, núvols de gas (nebulosa), planetes, pols còsmica i matèria fosca unit per la força de la gravetat. Tots aquests objectes còsmics s’han pogut observar amb telescopis i radiotelescopis. Les galàxies poden evolucionar.

El Sol Les Pléyades

Nebulosa del cavall

Nebulosa de l’anell

Page 85: El nostre sistema solar definitiu

HI HA MÉS GALÀXIES A L’UNIVERS?

Sí, hi ha més galàxies a l’univers: 30 conegudes, que són las del grup local, i la Via Làctia és la 2ª més gran per darrere de l’Andròmeda.

Page 86: El nostre sistema solar definitiu

CLASSIFICACIÓ DE LES GALÀXIES

Les galàxies es classifiquen per la forma.Hi ha tres tipus de galàxies: el·líptiques, espirals i irregulars.

També es poden classificar per la seva activitat. Les galàxies desprenen energia i matèria, depèn de la quantitat i el tipus es classifiquen.

Page 87: El nostre sistema solar definitiu

GALÀXIES ESPIRALS

Són discos que van girant amb al centre una acumulació d’estrelles velles d’on hi surten uns braços d’estrelles.La nostra galàxia, la Via Làctia, pertany al grup de les galàxies espirals.

Andròmeda, una de les galàxies més grans

Via Làctia

Page 88: El nostre sistema solar definitiu

GALÀXIES IRREGULARSLes galàxies irregulars són les que no es poden classificar ni com a espirals ni com a el·líptiques.

Page 89: El nostre sistema solar definitiu

DISTANCIES CÒSMIQUES O ASTRONÒMIQUES (ANY

LLUM)

Per les grans distancies els astrònoms fan servir una mesura prou gran anomenada any llum.

La velocitat de la llum és de 300.000 km. per segon.

La distancia que recorre la llum en un any és de 9.460.800.000.000 km.

Page 90: El nostre sistema solar definitiu

OBSERVACIÓAhir vaig anar a un lloc sense fanals i vaig observar la Via Làctia, vaig veure que entre totes les estrelles hi havia una franja blanca. També vaig veure constel·lacions i un planeta (Venus).

Page 91: El nostre sistema solar definitiu

LLUNES DEL SISTEMA SOLAR

ARIADNA MATEUMAR SALA

Escola Mas Maria5é.A 2.013- 2.014

Page 92: El nostre sistema solar definitiu

El Nostre Satèl·lit• Un satèl·lit és qualsevol objecte natural que

pot girar al voltant d'un planeta.• La lluna té 1 moviment de translació al

voltant de la terra i triga 28 dies en fer una volta sencera.

• La lluna està feta de un tros de pedra de la terra.

• El diametre de la lluna es: de 3.476 Km.

Page 93: El nostre sistema solar definitiu

ELS PLANETES I LES SEVES LLUNES• MERCURI- No en té• VENUS – No en té• LA TERRA- En té una: la Lluna• MART – Té 2 llunes: Fobos I Deimos• JÚPITER- Té 67 llunes, però posem les 4 més grans: Ió,

Europa, Ganímedes, Cal·listo• SATURN- Té 59 llunes, però posem 9: Tità, Rea, Jàpet,

Dione, Tetis, Enceland, Mimes, Hiperió i Febe• URÀ – Te 27 llunes pero només posarem 5:Titània, Oberó,

Umbriel, Ariel I Miranda.• NEPTÚ-Te 13 llunes però posem les 2 més grans: Proteu i

Tritó

Page 94: El nostre sistema solar definitiu

Lluna de la Terra

Page 95: El nostre sistema solar definitiu

Llunes de Mart

Deimos Fobos

Page 96: El nostre sistema solar definitiu

Llunes de Júpiter

CALISTO

EUROPA

GANÍMEDES

Page 97: El nostre sistema solar definitiu

Llunes de Saturn

ENCELAND TITÀ DIONE REA

FEBE

MIMES HIPERIÓ JÀPET TETIS

Page 98: El nostre sistema solar definitiu

Llunes d’Urà

UMBRIEL TITANIA OBERÓ

MIRANDA TITANIA ARIEL

Page 99: El nostre sistema solar definitiu

Llunes de Neptú

TRITÓ PROTEUS

Page 100: El nostre sistema solar definitiu