Fenòmens marítims definitiu

18
Fet per : Fet per : Guillem Argemí Guillem Argemí Nico Jachym Nico Jachym Elena Riera Elena Riera Mariona Carnby Mariona Carnby

Transcript of Fenòmens marítims definitiu

Fet per :Fet per :Guillem ArgemíGuillem Argemí Nico JachymNico Jachym Elena RieraElena Riera

Mariona CarnbyMariona Carnby

Rius…………………………………............P.3Rius…………………………………............P.3 Volcans Submarins……………………….P.6Volcans Submarins……………………….P.6 Maremotos………………………………….P.8Maremotos………………………………….P.8 Erupció Límnica…………………………...P.10Erupció Límnica…………………………...P.10 Marees………………………………………P.12Marees………………………………………P.12

• Què és un riu?Què és un riu?

• Un riu és un corrent d’aigua que, si desemboca al Un riu és un corrent d’aigua que, si desemboca al mar és anomenat mar és anomenat afluentafluent. Desemboca en un delta.. Desemboca en un delta.

• Un delta és el lloc on el riu desemboca al mar. Un delta és el lloc on el riu desemboca al mar.

• El delta més gran del món és el dels rius Ganges El delta més gran del món és el dels rius Ganges i Brahmaputra a Àsia amb 75.000 km2.i Brahmaputra a Àsia amb 75.000 km2.

• El més llarg és el Amazones amb 6.800 km.El més llarg és el Amazones amb 6.800 km.

• El 2n més llarg és el Nil, amb 6.671 km.El 2n més llarg és el Nil, amb 6.671 km.

• Es formen a través de fenòmens naturals com la nevada, Es formen a través de fenòmens naturals com la nevada, la pluja, la calamarsa, etc.la pluja, la calamarsa, etc.

• Quan neva, per exemple, la neu s’acumula a la cima de les Quan neva, per exemple, la neu s’acumula a la cima de les muntanyes, es fon i baixa, amb tanta força que forma un riu muntanyes, es fon i baixa, amb tanta força que forma un riu que corre fins a la seva desembocadura.que corre fins a la seva desembocadura.

• Els rius podrien provocar potser una inundació si plou Els rius podrien provocar potser una inundació si plou molt i l’aigua no hi cap, o bémolt i l’aigua no hi cap, o bé

perquè el llit és massa perquè el llit és massa

petit, o bé perquè la pluja és petit, o bé perquè la pluja és

molt forta i hi ha molta aigua. molt forta i hi ha molta aigua.

• És un fenomen que És un fenomen que passa a prop de passa a prop de llocs on les plaques tectòniques es llocs on les plaques tectòniques es mouen sovint.mouen sovint.

• La lava, per sortir busca el terreny La lava, per sortir busca el terreny més pla i comença a formar una més pla i comença a formar una muntanya que serà el volcà.muntanya que serà el volcà.

• Normalment no tenen conseqüències, Normalment no tenen conseqüències, com a màxim que mori algun peix.com a màxim que mori algun peix.

• Maremoto és el terratrèmol que Maremoto és el terratrèmol que provoca el tsunami.provoca el tsunami.

• El més gran de tots ha estat el de El més gran de tots ha estat el de Japó al 2011 de 9.0 graus.Japó al 2011 de 9.0 graus.

• Si el terratrèmol submarí es provoca Si el terratrèmol submarí es provoca en una entrada a aigües poc en una entrada a aigües poc profundes el tsunami serà més alt. profundes el tsunami serà més alt.

(Vegeu foto a baix)(Vegeu foto a baix)

Es crean a partir de la Es crean a partir de la acumulació de C02 al fons del acumulació de C02 al fons del riu.riu.

• Registre de casos:Registre de casos:• Llac Monoun (Camerun,1984)Llac Monoun (Camerun,1984)• LLac Nyon (Camerun,1984)LLac Nyon (Camerun,1984)• El llac Kivu (Rússia) és un dels El llac Kivu (Rússia) és un dels

llacs amb possible erupció.llacs amb possible erupció.

Què és una marea?Què és una marea?

Una marea és un canvi de distància entre la Lluna i la Una marea és un canvi de distància entre la Lluna i la Terra.Terra.

Com més a prop està la Lluna més forta és la marea.Com més a prop està la Lluna més forta és la marea.

Hi ha 2 tipus de marees; el nivell màxim (plenamar) i el Hi ha 2 tipus de marees; el nivell màxim (plenamar) i el nivell mínim (baixa mar). nivell mínim (baixa mar).

La marea vermella és l’excesiu creixement de La marea vermella és l’excesiu creixement de microalgues.microalgues.

El primer cop que va succeir va ser al segle VI a.C El primer cop que va succeir va ser al segle VI a.C a Croàcia. El futur promès de la princesa va ser a Croàcia. El futur promès de la princesa va ser empresonat perquè la princesa el va acusar de empresonat perquè la princesa el va acusar de maltractament i ell, una nit la va ofegar amb un maltractament i ell, una nit la va ofegar amb un coixí ple de sang, així que cada 27 de juny (el coixí ple de sang, així que cada 27 de juny (el dia del seu periòde mensual) es provoca una dia del seu periòde mensual) es provoca una marea vermella.marea vermella.

Però no pel plàcton, sinó per la menstruació de la Però no pel plàcton, sinó per la menstruació de la princesa. Aquesta és la llegenda.princesa. Aquesta és la llegenda.

Al nostre grup no hi han hagut problemes (el A l nostre grup no hi han hagut problemes (el Guillem i el Nico posaven noms “artístics” a Guillem i el Nico posaven noms “artístics” a les fotos). Jo, el que ja sabia, ho he les fotos). Jo, el que ja sabia, ho he “perfeccionat”, és a dir , que si sabia que els “perfeccionat”, és a dir , que si sabia que els maremotos tenien molt a veure amb els maremotos tenien molt a veure amb els tsunamis i he descobert que són la raó que tsunamis i he descobert que són la raó que provoca als tsunamis.provoca als tsunamis.

M’ho he passat molt bé (també he après molt).M’ho he passat molt bé (també he après molt).

El treball m'ha semblat bé perquè és un El treball m'ha semblat bé perquè és un mètode per aprendremètode per aprendre i també per millorar i també per millorar informàtica,però no m'han deixat participar informàtica,però no m'han deixat participar com ells però el final sí.com ells però el final sí.

Ens hem passat amb les fotos i per aixòEns hem passat amb les fotos i per això tardàvem en acabar-lo i hauré de treballar tardàvem en acabar-lo i hauré de treballar

més, però a la fi, ens hem esforçat molt més, però a la fi, ens hem esforçat molt més. més.

Tampoc hem buscat informació dels llibres només del ordenador.

Els maremotos i la erupció límnica no hem fet gaire, però ens ha sort it molt

bé els r ius, tampoc no sabem on passen habitualment les marees,

tampoc quant buscàvem informació.

Ens sortia el que volíem, per això és millor buscar en els l l ibres que hem

portat al cole.

El recull de la informació principal ha anat bastant El recull de la informació principal ha anat bastant bé. El problema és que en un moment donat bé. El problema és que en un moment donat necessitàvem certa informació, i no la trobàvem necessitàvem certa informació, i no la trobàvem en cap lloc. Al final la vam aconseguir trobar en cap lloc. Al final la vam aconseguir trobar gràcies a la Mariona ( és del mateix grup que jo) gràcies a la Mariona ( és del mateix grup que jo) va trobar la forma de trobar-ho. Quan ens va trobar la forma de trobar-ho. Quan ens pensàvem que ja havíem acabat ens vam pensàvem que ja havíem acabat ens vam adonar de que havíem perdut un full de adonar de que havíem perdut un full de preguntes que necessitàvem per acabar el preguntes que necessitàvem per acabar el treball.treball.