V I C E N T J O S E P E S C A R T I

EL MS. 212 DE LA BUVI LES CRÓNIQUES DE JOAN I, MARTÍ L'HUMÁ IFERRANI

(1) El present estudi es desprén de les nostres recerques al projecte «La historiografía va-lenciana deis segles xv al xvm», becat l'any 1992 per FInstitut d'Históriade la Institució Valen-ciana d'Estudis i Investigado.

(2) Informado citada per Pagés(1941:X).

0. PRELIMINARS1

El manuscrit 212 de la Biblioteca Universitaria de Valencia ha centrat l'atenció deis investigadors, al llarg del temps, sobretot perqué a les seues pagines es conserven la tradicionalment anomenada Crónica de SantJoan de la Penya i, tot seguit, la Crónica de Pere el Cerimoniós. Tanmateix, les diverses aproximacions que hom hi ha fet no han abordat suficientment alguns aspectes com la correcta datació del volum o la intencionalitat política que subjau a la seua confecció, motiu peí qual ens proposem, ara, per tal de fonamentar la nostra proposta de datació i la posterior interpretado del conjunt de textos historiográfics que aplega, fer-ne la descripció i donar-ne noticia, breument, del contingut. Per una altra part, aportarem l'edició de les cróniques de Joan I, Martí l'Humá i Ferran I, ja que, a mes de ser textos clau per conéixer la finalitat de l'esmentat manuscrit, només les dues primeres han estat publicades en aquest segle (Verrié 1950 i 1951) i, com ja esmentarem, son de difícil accés, amb qué la nostra edició queda plenament justificada.

1. DESCRIPCIÓ I CONTINGUT DEL MANUSCRIT

El volum manuscrit que ens ocupa, val a dir que és conegut des d'antic, i ja en donaven la referencia l'erudit valencia Pérez Bayer i el bibliógraf Latassa,2 els quals n'assenyalaven l'existéncia, tot formant part de la biblioteca privada del canonge

Caplletra 15 (Tardor 1993), pp. 31-48

VlCENT JOSEP ESCARTÍ

valencia Vicent Blasco, rector de la Universitat. Blasco, en morir, llega el volum, juntament amb la resta deis seus Uibres, a l'esmentada institució, tal i com testimonia encara Vex-libris imprés que figura al segon full de guarda, sota el títol, de má moder-na.3 El recorregut anterior del manuscrit ens és, ara com ara, desconegut en bona me-sura, si exceptuem que fou confegit a la Cancellería deis reis d'Aragó i que el 1709 encara ni era, com assenyala Feliu de la Penya ais seus Anales de Cataluña, tot anomenant-lo amb el títol que actualment hi figura.4

Peí que fa a la descripció física del manuscrit,5 cal dir que es tracta d'un códex totalment en paper, de 275x215 mm., amb els marges superior i inferior retalláis -en haver-lo enquadernat posteriorment-, i relligat en pergamí. Consta de 216 fulls -inclosos els dos iniciáis de guarda i els divuit fináis, en blanc i ja probablement de fináis del xvii6- escrits a rengló seguit, d'una sola má i amb les caplletres roges o blaves o roges i blaves, ornamentades Ueugerament. El paper presenta una filigrana del tipus «carro» que, tot i haver estat datada per Pagés (1941: IX) al segle xvi, és evident que pertany a un model ben freqüent en époques anteriors, i marques d'aigua mes o menys semblants es troben datades a la Corona d'Aragó i a Europa des deis primers decennis del xv (Valls i Subirá 1980: núm. 39; Briquet 1968: núm. 3528). Cal afegir, finalment, que el manuscrit es troba incomplet i que possiblement hom hi adjunta els fulls fináis per substituir-ne els origináis -potser en mal estat- i amb la intenció de copiar-hi el contingut.

Respecte al tipus de Uetra que féu servir l'escrivá (vegeu la fig. I), podem dir que es tracta d'una minúscula cursiva del tipus cancelleresc -anomenada gótica bastarda per altres autors-, emparentada amb el mateix tronc de les escriptures llibráries que es troben datades entre la fi del segle xiv i les primeres décades del segle xv a la Corona d'Aragó.7 El tipus gráfic emprat, dones, ens permet de datar l'elaboració del manuscrit -a tot estirar- a la década deis anys vint del Quatre-cents, data que s'allunya de totes totes déla proposada per Pagés (1941: X), el qual sitúa la confecció del manuscrit entre el 1497 i el 1515, «sans doute a la méme époque et sous la direction du méme Carbo-nell» (Pagés 1941: XXI-XXII), i, encara, de la donada per Massó Torrents (1906:550), que data eí volum «a les darreries» del segle xv. La nostra proposta de datació, com veurem, vindrá recolzada, a mes a mes, per dades provinents deis mateixos textos.

El volum, miscellani, es troba conformat per les següents obres: 1/ Geneologia deis reys de Sicilia (f. Ir),8 que s'inicia amb Menelau, rei d'Itália,

i acaba amb uns consells de l'emperador Frederic al seu fill Manfré. 2/ Chrónica (f. 6r). Es tracta d'una breu cronología. Vincipit fa: «Del comencament

del món fins al comencament de la ciutat de Troya hac II mília CCXLHII anys». 3/ Fragment amb noticies sobre Otger Cátalo, intitulat: Com en Proenca de

Gascunya hac un cavaller senyor de un castell que hom appella Cathaló, lo qual cavaller conquerí la ciutat de Barchinona, la qual tenien gens qui no créyen Déu (f- 7v).

(3) El títol del manuscrit és: Historia de Aragó. Crónica del rey don Pere e! Cerimoniós, escrita per ell mateys. Peí que fa a Vex-libris, hom hi pot llegir. «Ex bibliotheca quam D.D. Vin-centius Blasco, Academiae Va-lentinae rector perpetuus, eidem testamento legavit».

(4) Citat per Pagés (1941: X), el qual, d'altra banda, creu que el nostre manuscrit «rem-plaijait done, au debut du xvmc

siécle, dans les Archives d'Ara-gón, le manuscrit qu'avait utilisé Carbonell pour son édition des Chroniques de Espanya». Ja veu-rem, en parlar de la datació d'a-quest volum, que Pagés s'equi-vocá, i que el nostre manuscrit de la BUV no fou eiaborat per l'arxiver Carbonell (entre el 1497 i el 1515), sino queja existia a la Cancellería, on fou utilitzat per l'historiógraf de Ferran el Católic (vegeu, mes avall, també, l'apar-tat 3 d'aquest mateix estudi).

(5) Hem confronta! les descripcions mes exhaustives del manuscrit, realitzades per Massó Torrents (1906: 550-551), Gu-tiérrez del Caño (1929: III, 16-18) i Pagés (1941: IX-X1II, i encara, vegeu la nota 4 de la p. IX). Hi ha una breu nota sobre el nostre volum a Soberanas Lleó (1961: 194-195).

(6) La marca d'aigua d'a-quests fulls está formada per un torejador a cavall i un bou, ben semblant, d'altra banda, a la d'origen italiá anomenada «mata-dor» i a la catalana fabricada per Costas (Valls i Subirá 1980: I, 261 i II, 42-43).

(7) Vegeu la lámina LXVI (datada el 1391) i la LXVII (da-tada el 1408)deCanellas(1974), i la lámina 149b (datada el 1413) a Mateu Ibars (1980). Vegeu també el ms. de les Ordinacions de Pere el Cerimoniós (Bibliote-ca Nacional de París, esp. 98),

El ms. 212 de la BUV i les cróniques de Joan I, Martí VHuma i Ferran I

Yexplicit del qual el data l'any 1412 (citat a Gimeno Blay en premsa). Volem fer constar el nostre agraíment al catedratic de Paleografía de la Universitat de Valencia, Franciso M. Gimeno Blay, el qual ens ha ajudat a resoldre alguns punts, en aquest aspecte, i ens ha deixat veure el seu treball en premsa.

(8) Indiquem. només, el full en qué comenten les diverses obres o fragments.

(9) Editada per Soberanas Lleó(1961).

(10) Editada per Pagés (1941).

M Altra istória en qué.s conté com los francesos levaren per rey Caries Manyes, e com sonfill, apellat Ludovich, en vida del dit Caries Manyes, conquista la ciutat de Barchinona de sarrayns (f. 7v).

5/ Com lo dit Ludovich hedijficá un bell monestir de dones qui hac nom Sent Pere (f. 9r).

6/ Text llatí que comenca: «Iheronimianum hoc opus per Johanem Andree urgen-te devocione compositum in partes rite dividitur testante Iheronimo super Ezechiel libri IX, in primo» i acaba «Et comendat id facientem que desistit ad marcellam 1111a, V facit ad magnum oratorem V terrens eas que ipsarum voltus quandoque» (f. lOr).

II Aquesta és la [gejneologia deis reys de F ranga (f. 12v), Es tracta d'una succinta cronología que acaba, pero, amb una nota referida al nostre país: «Aquest rey Felip entra en lo principat de Cathalunya -a má del papa Martí-, e envestí Carlot, fill seu, del reyalme d'Aragó. En aquest temps era rey d'Aragó en Pere, intitulat «deis Fran-cesos», en l'any MCCLXXVII. E morí en l'any MCCLXXXV. E per 50 se appellá «deis Francesos», per 50 com los desbarata e los foragitá de tota sa térra, mort e vencut lo dit rey lur, de Franca, qui era cunyat del dit rey en Pere d'Aragó. E los dits dos filis del dit rey de Franca, 90 és, Phelip e Carlot, eren nebot[s] del dit rey en Pere d'Aragó».

8/ Aquesta és la [gejneologia deis reys d'Aragó (f. 13r). La cronología deis reis aragonesos acaba amb «Ferrando, fill de la germana d'ell, morí l'any MCCCCXVI. Alfons, fill del dit Ferrando.» Tot indicant-nos que en aquells moments regnava Alfons el Magnánim. Finalitza, pero, amb una nota mes extensa sobre el rei Ferran I: «Aquest rey Ferrando triga ésser elegit en rey per espay de dos anys, per 50 com romas lo regne sens hereu, e en aquella (sic) havia V compatidors, 90 és, don Jayme d'Aragó, comte d'Urgell, e lo duch de Gandía e lo fill del rey Luís, nét del rey en Johan, e don Frederich, bort, fill del rey de Sicilia e nét del rey en Martí, jatsia fos ledesmat. E lo dit Ferrando, qui era infant de Castella, lavors, e nebot del dit rey en Ma[r]tí. E lo qual dit Ferrando, rey d'Aragó, morí en la vila d'Egualada a dos del mes d'abrill, l'any MCCCCXVI, a XI hores».

9/ Algunes rubriques de l'obra següent i uns fragments sobre els orígens mes remots de les terres hispániques (f. 12v). Cal destacar l'epígraf «Quala és appellada la primera Spanya e qual la segona e qual la ter9a Spanya, lo qual present capítol es contengut en un libre appellat La gran Biblia, segons se segueix».

10/ L'anomenada tradicionalment Crónica de Sant Joan de la Penya, mes própiament dita Crónica general de Pere el Cerimonios (f. 15r).9

11/ Crónica del rei Pere el Cerimonios (f. 72r).10 A la fi apareix un afegit: «Fins a9Í foren los actes per lo dit rey en Pere fets en sa vida, mas encara ne fan especificar alguns que ell féu que no dits, los quals yo, actor d'aquesta conclusió, no.n sé per qué-ls se calla, e pus ell no-ls ha dits, yo-ls hi narraré, e son aquests». L'«actor» hi narra (ff. 276v-278v) com el rei maná redactar les conegudes Ordinacions, «les quals Ordinacions foren meses per escriptura en latí, e aprés, a pregáries del dit rey, per lo

VlCENT JOSEP ESCARTÍ

dit archabisbe qui aquellas dicta e causa en tanta perfecció, que no és cosa que y sia supérflua, reprehensible ne esmenadora, foren reduídes en romane, per les quals Ordinacions tot quant de la cort reyal vuy en dia sorteix per estill d'aquellas, qui escriptura sia, és dita procehir de santedat». També comenta la fundació de l'«Orde de Sant Jordi» i, després de fer la descripció del rei («en Pere fo hom de pocha e feble estatura personal, mas hac lo seu cor molt ardit, liberal, avalorat e justicier, e molt execudor de malfaytors, especialment de homeyers, de violadors de fembres, de ladres e de f alsadors de moneda, ais quals per res no perdonava»), passa a relatar la seua mort.

12/ Croniquetes de Joan I, Martí l'Humá i Ferran I (f. 278v). (Vegeu-ne I'edició a l'apartat 4 d'aquest treball).

13/ Capítols 293-298 de la Crónica de Ramón Muntaner, destináis a relatar la coronado del rei Alfons IV, el Benigne (f. 288r).'' Comencen amb la següent nota: «En lo libre d'en Ramón Muntaner, lo qual té en Lobet, son continuades les coses dejús escrites e sigüents en qué lo dit Ramón Muntaner fo personalment». Acaba: «E aprés seyen tots los cavallers novells qui en aquell dia se eren fets. E lo senyor rey sehia tan...» (cap. 297).

Comptat i debatut, el compilador -1* «actor» del manuscrit, com hem vist que s'anomenaell mateix-intenta fer un recull d'«historia universal», alamanerad'aquells volums freqüents al segle xv, tot aprofitant materials d'origen ben divers: cronologies, genealogies, fragments de cronicons, les cróniques reíais i d'altres fragments que ell mateix confegeix.12 Tanmateix, no pot deixar de sorprendre'ns que aquell anónim «actor» inicie el seu relat amb la genealogía deis reis de Sicilia i l'acabe amb la coronació d'AIfons IV, cronológicament anterior a Pere el Cerimoniós i els seus successors.13 Ja veurem que aixó no obeeix a un atzar, sino que forma part d'un pía preestablert. Retenim, pero, com el manuscrit «comenca» a Italia -a Sicilia- i acaba amb la coronació d'un rei Alfons.

2. LES CRÓNIQUES DE JOAN I, MARTÍ L'HUMA I FERRAN I

Sense cap dubte, la part mes original d'aquest manuscrit, és la conformada per les croniquetes deis dos darrers reis del casal de Barcelona i el primer deis Trastámares. Foren preses a considerado per Pere Miquel Carbonell quan elabora les seues Chróniques de Espanya, entre el 1495 i el 1513 (Pagés 1941: XXI-XXIV i Aguiló Fuster 1923: 678-679) i apareixen reproduídes en I'edició del treball del notari barceloní i arxiver no «avec quelques modifications ou additions peu importantes», com afirmava Pagés (1941: XXXVI), sino notóriament «actualitzades» -lingüís-ticament i estilísticament- i augmentades (Carbonell 1547: CCIIIIr-CCXVIv).14

Tanmateix pero, des del 1547 -data de la publicació de l'obra de Carbonell-ja no varen meréixer I'atenció de cap editor, fins ais primers anys cinquantes del present segle, en

(ll)VegeuSoldevila(1971: 934-943).

(12) Malgratquenos'ajusta del tot al que hom denomina «ero-ñiques universals» (Coll i Alen-torn 1991: 350-356), ens sembla obvia la voluntat de fer un com-pendi historie, des deis orígens «coneguts» de les terres hispa-niques -amb les genealogies deis reis de qui descendeixen els d'Aragó i la inclusió de la pseu-do-pinatense- fins al moment de l'autor.

(13) L'alteració cronológica que suposava aixó, ja va ser de-tectada al mateix segle xv. De fet, en copiar el nostre manuscrit un altre escrivá, «reordená» el mate-rial, tal i com es pot veure al volum (ms. 74) conserva! a la Bi-blioteca del Seminan de Barcelo-na (Pagés 1941: XIII-XVI). Aquest manuscrit, també sense datació explícita, va ser datat per Massó Torrents (1906: 552), sítuant-lo al segle xv. Com que aixó desbaratava la proposta de Pagés, aquest darrer li esmena la plana al primer (Pagés 1941: XIII).

(14) No reproduim al nostre article la complexa collatio que s'imposava entre la versió oferta peí nostre manuscrit i I'edició de Carbonell, perqué la millor forma de veure les diferencies entre els uns i els altres hauria estat la confrontació, a doble columna, deis textos. Tanmateix, hem espe-cificat, a les notes de peu de pá-gina, aquells punts en qué Car-bonell hi introduí detalls o pará-grafs signiñeatius, per tal d'orien-tar el lector sobre la tasca del notari i arxiver barceloní.

El ms. 212 de la BUV i les cróniques de Joan I, Martí l'Huma i Ferran l

(15) L'evident dificuítat de trobar, ara, un d'aquells exem-plars -a Valencia, per exemple, no n'hem trobat un de sol en cap biblioteca pública-, justificaria, en part, la utilitat de publicar aquelles cróniques en aquest arricie. D'altra, l'únic autor con-temporani que ha contemplat aqüestes obres en el conjunt de la historiografia catalana, ha estat Hauf (en premsa).

(16) Verrié, no ho afirma taxativament. De mes a mes, no hem trobat recollida aquesta atribució de valencianitat en cap altre autor que s'haja ocupat d'aquests textos. Els arguments que fa servir Verrié (la presencia de noticies de de fets esdevinguts a Valencia -com no podia ser altrament, ja que Valencia era en aquells moments la ciutat mes important de la Corona-, el des-coneixement de fets barceíonins -que fan l'efecte de ser oculta -cions deliberades- o l'admiració per fra Vicent Ferrer -que era ge-neral al país i encara fora de les seues fronteres-), ens semblen, pero, massa febles. Per altra ban-da, els trets lingüístics del ma-nuscrit (com ara la confusió grá-fica de les vocals a/e en posició átona) indicarien mes aviat l'au-toria d'un catalanoparlant pro-vinent de les zones on dominen els dialectes orientáis que no pas d'un valencia. Tanmateix, aqües-tes característiques podrien deu-re's al copista. Per altra banda, com que el model de Hengua usat a la Cancellería tendia a ser uni-forme, és ben arriscat de proposar la procedencia geográfica de l'autor, si no possei'm cap dada mes. Sobre el model lingüístic de la Cancellería deis reis d'Aragó, vegeu Marcet i Salom (1987: I, 133-136).

(17) Sobre la vida i el regnat d'aquest rei, encara és ben útil el treball de Tasis i Marca (1959).

qué F. P. Verrié (1950 i 1951) en féu la seua transcripció -amb molt bon criteri, a partir del manuscrit de Valencia- i foren publicades en sengles fullets de difusió privada -nádales-, amb un tiratge molt redui't i, encara, sense incloure el text de la crónica dedicada a Ferran I.15

Totes tres cróniques son, en paraules de Riquer (1984:1, 502-503), «molt breus i esquemátiques, i de fet no son altra cosa que unes semblances biográfiques amb l'ex-posició sumaria d' alguns fets histories». Tanmateix, ens aporten molt mes: encara que hom podría suposar un mateix tractament per ais tres reis, la lectura revela clarament que el seu autor-al qual Verrié (1951: 15) li detecta una «possible valencianitat»,16 i que «és un bon escriptor, dins l'estil de Bernat Metge, amb un Uenguatge ric i una sintaxi sovint d'imitació llatina» (Coll i Alentorn 1991: 299)-, era, sobretot, i peí que ara ens interessa, un partidari de la casa deis Trastámares, amb qué és ben diversa la forma en qué ens presenta els tres monarques. Passem, pero, a analitzar-ne els textos.

La crónica de Joan I és, segurament, la mes crítica amb el monarca.17 L'autor, q ue anomena el rei amb el sobrenom de «lo Descurat», «car no havia ansia alguna de res», després d'assenyalar, tan bon punt comencat el text, que el rei Joan no va assistir a la morí del pare, Pere IV, «per rahó de alguna ingratitut», adverteix que «no hac oportunitat de demanar-li venia» per a iniciar el reu regnat, amb qué, d'alguna mane-ra, el desautoritzava per a governar. Tot seguit, i amb un ciar to irónic, anota que, «per estrenes de principi de son regiment», empresoná la seua madrastra, la reina Sibil-la de Fortiá,18 i el seu partit de nobles, els quals «foren qui escapeáis, estorterats, cremats e penjats. E la dita reyna marturiada, la qual cosa fon tant terrible que tot hom se'n dona terror e fastig». Afegeix, a continuació, que, en produir-se la invasió d'una part de Catalunya peí comte d'Armanyac, fou el General de Catalunya «que soldejá en lloch del rey». També assenyala la protecció donada per Joan I ais jueus, arran deis avalots antisemites esdevinguts a Catalunya i Valencia, el 1391. L'autor sembla que només «salva» -i segurament per incidir en el contrast-, les accions de l'infant Martí a Sicilia. Pero, destaca ben clarament que, «la millor cosa que aquest rey en Johan féu», fou la institució de la festa de la Concepció de María, el 8 de desembre. Per tal d'acabar, inicia uns parágrafs on critica a bastament l'afecció del rei per la caca (amb falcons i gossos) i les altres diversions cortesanes (música, dansa, menjars, vestimentes, jocs «de taules e d'escachs» i «fer-se legir libres istorials»), destacant que «no hagué gayre consciéncia de pagar les quitacions a sos doméstichs qui-I servien» i que «tots quants diners haver podia» els gastava en diversions, amb qué, ádhuc «aquell poch patrimoni que son pare li jaquí, vené e dona e bernejá». Per últim, després d' indicar que «li hagués mes valgut» no passar a Mallorca, reconta la mort del rei, que s'esdevingué, com és ben sabut, mentre cacava. La imatge que ens transmetia el cronista, d'aquell regnat, no pot ser mes negativa.

Semblantment -encara que de forma menys contundent- s'esdevé amb el regnat del seu successor. El rei Martí «lo Ecclesiástich»,19 és criticat peí seu excessiu interés

VlCENT JOSEP ESCARTÍ

en les practiques religioses -extraordinari, fins i tot en aquella época- i «en los ornaments de les esglésies», i, també, perqué en comptes de castigar els consellers del seu germá mort -entre els quals es trobaven Bernat Metge i el vescomte Ramón de Perellós-, que havien estat empresonats per «la térra», «per dar cástich a aquests e aximpli ais consellers deis reys esdevenidors», tot just arribat a Barcelona, «ell soltá aquells».20 Després d'alguns altres detalls, el cronista té especial cura de narrar com el regne de Sicilia revertí al rei Martí -«per qué és ara ací conclós lo fet de Sicilia», el qual «és de bon dret deis succehídors d'aquell dit rey en Martí». A mes d'algunes dades de carácter genealógic, l'autor no s'está de dir que «aquest rey Martí d'Aragó, despuys que fo vengut de Cicília, no féu nenguns affers de cap» i que per causa de la seua «opilació de carns» i que «volgués viure reposat», deixá les campanyes militars de Sardenya al seu fill Martí el Jove, les quals relata, així com la seua mort, que deixá «dols, plors e amargures de cor en les terres d'aquest rey son pare, e el doble mes en lo seu regne de Sicilia». Aquesta és Túnica vegada que el cronista mostra una certa simpatía per un representant de la monarquía aragonesa de la casa de Barcelona.21 Per acabar, fa referencia a les darreres noces del rei Martí, amb Margarida de Prades, i la posterior mort del rei, «no lexant progénia de la muller».

L' actitud de V anónim autor d' aqüestes croniquetes canvia radicalment en comencar a parlar del rei Ferran I, de la nouvinguda casa de Trastámara.22 Després d'anomenar els cinc competidors al tron, rere la mort sense descendencia directa i legítima de Martí, narra breument el compromís de Casp i l'elecció que se'n deriva. Fa especial esment de com Alfons, duc de Gandia, i Frederic, comte de Luna, acceptaren la decisió deis compromissaris i mostraren «la obediencia que.s pertanyia» al nou rei, mentre que so-bre l'afer del pretenent Jaume d'Urgell dona poques dades, reduides básicament al setge de Balaguer i al posterior empresonament d'aquell. El cronista anónim fa un comentari prou extens sobre l'intent de Ferran I de casar el seu fill Joan amb la reina de Nápols, tot i que «lo fet aquest no hac efecte algú», i dedica l'última part deis seus comentaris a narrar les darreres manifestacions del papat d'A vinyó en qué va intervenir 1'Antequera «per si e com a procurador del rey de Castella, del rey de Portogal e del rey de Navarra» i que acaba amb la retirada de l'obediéncia al papa Benet XIII. En arribar el moment de relatar la mort del rei, el nostre autor té bona cura d'anotar-hi tots els filis que el sobrevisqueren i, tot seguit, un elogi a la personalitat del monarca traspassat: «Aquest rey amable de justicia e d'aquella molt especulatiu, no permés que per algún jurista fos fet tort a algún littigant, volent mal ais mals, car no haguera soffert lurs cauteloses maneres. E per 50 se havia mes al cor, si Déu li hagués allongada la vida, de metre o reduhir en altra molt breu manera los actes deis littigis, per co que la justicia hi fos pus prestament e fácil, sens maxinoses dilacions de jutges e de parts, ministrada». Cap reserva o rancúnia, dones, davant la nova casa regnant, tal i com, per altra banda, era ben lógic d' esperar, si 1' autor havia confegit el seu treball a recer de la Cancellería i, per tant, formant part de la maquinaria burocrática deis Trastámares.

(18) Sobre aquesta reina ca-talana, vegeu Boscolo (1971).

(19) Vegeu Salrach-Duran (1981: 11,766-796).

(20) Vegeu Mitjá (1957-1958).

(21) Ja destacava Verrié (1951: 16), en to patriótic, com «per damunt del conjunt de les tres croniquetes s'efeva, vibrant, l'esperanca sense tornaveu de les gestes sense gaire profít de Martí el Jove de Sicilia».

(22) Sobre Ferran I, vegeu Mac Donald (1948) i Vicens Vi-ves (1966).

El ms. 212 de la BUV i les cróniques de Joan I, Martíl'Huma i Ferran I

Del que hem vist suara es pot inferir, segurament, que l'anónim «actor», a mes de ser un partidari deis Trastámares, era un personatge relacionat amb la cort i, mes que no pas un eclesiástic, com apunta Verrié (1951: 14), ens decantaríem per situar-lo al grup deis escrivans, notaris i juristes de la Cancellería, preocupat peí protocol de la cort i per la reglamentació de llurs oficis (com hem vist ais afegits realitzats a la Crónica del Cerimoniós), atent a les maniobres deis consellers reials (com demostra el fet que consigne l'empresonament deis nobles del cercle del rei Joan), interessat a destacar que els monarques han de pagar regularment els seus servidors -entre els quals es trobava ell-, i vinculat al que podem suposar una voluntat de reforma de 1'aplicado de la justicia, mes acord amb els nous temps, que ell creu que hauria pogut materialitzar el rei Ferran.

3. HISTORIOGRAFÍA I POLÍTICA

L'elaboració d'un qualsevol paper historiográfic, a banda d'una obvia voluntat recordatoria, memorialística, sempre ha destil-lat la ideología de 1'autor i ha fet palesa una certa voluntat política, tot mostrant-nos els esdeveniments des d'un únic punt de vista: generalment el deis vencedors, el d'aquells que sol-liciten i paguen el treball del cronista, el d'aquells deis quals l'historiador espera obtenir favors i recompenses o, senzillament, el d'aquells a qui el cronista els está agrai't. Els historiadors lligats a la Cort, naturalment, redactaven els seus textos pensant a deixar constancia de la «ve-ritat»; pero, aquest pressupósit es veia afectat per la intenció d'honorar el rei, el seu monarca (Lacroix 1971: 160-167).

La nostra historiografía major de l'Edat Mitjana, prou que ho demostra. Com bé s'ha encarregat de destacar Hauf (1986), els textos mes venerats de la historiografía catalana son, entre altres coses, poderoses armes de propaganda, de legitimado d'actes, amb la subsegüent ocultado de les dades que no interessaven ais seus «inductors» -els reis- o que podien minvar la seua gloria, la imatge que d'ells mateixos volien deixar ais seus successors i, mes generalment, a la posteritat.

En aquesta mateixa línia, dones, haurem de contemplar la confecció del ms. 212 de la BUV. Peí que fa al contingut -com ja hem dit, una de les claus per entendre l'elaboració d'aquest volum miscel-lani-, el fet d'iniciar el conjunt amb la Geneologia deis reys de Sicilia, ben a les clares está lligant la trajectória d'aquell regne ultramarí ais destins del casal d'Aragó. Els interessos de la monarquía catalano-aragonesa, en el segle xv, s'orientaven vers el sud d'Itália, com s'encarregaria de plasmar el rei Alfons el Magnánim.23 D'una altra banda, les cróniques -«general» i «particular»- de Pere el Cerimoniós, i especialment la segona, mirarien de posar en relleu l'origen de la nova dinastía regnant: el rei Pere IV, avi de Ferran d'Antequera. Per aixó, cal connectar

(23) vegeu Ryder {1986). aquell rei «glories» per al casal de Barcelona -queja utilitzá la historiografía amb unes

VICENT JOSEP ESCARTÍ

evidents pretensions de propaganda política (Hauf 1986:53-56)- amb els Trastámares, els seus legítims successors d'acord amb el Compromís de Casp, acceptats per la resta deis pretendents catalans -Alfons i Frederic- i imposats a Jaume d'Urgell, del qual, com és natural esperar, es fa poc esment en les nostres croniquetes. I la forma d'accentuar aquella «relació» entre Pere IV i Ferran I és, ais ulls del cronista anónim, de 1'«actor», presentar els regnats de Joan I i Martí com uns anys poc positius i amb la imatge d'uns monarques mes aviat lliurats a diversions o devocions que no pas a encarregar-se deis afers de la corona. El contrast vindrá donat, encara, quan Ferran I se'ns mostrará com un rei interessat a millorar l'administració de la justicia i ocupat a resoldre aspectes tan importants com la qüestió del papat d'Avinyó. O, encara, quan es relatará l'intent de casar el seu fill Joan amb la reina de Nápols: aquest aspecte, que pot semblar irrellevant ais ulls d'un qualsevol lector -tal i com está narrat-, no ho és en absolut, ja que remarca la intenció deis napolitans de teñir un rei de la casa d'Aragó.

La nova datació del manuscrit que hem proposat -els anys vint del segle xv-, també ens aprofita per situar-lo amb major precisió en el context polític en qué es va gene-rar. Si tenim en compte les característiques paleográfiques, ben evidents d'altra ban-da, pero ensems ens fixem en les informacions de qué ens forneix el text, haurem de concloure que aquell volum fou elaborat poc temps després de la coronado d'Alfons el Magnánim i tot just comencades les campanyes italianes d'aquest rei.

En aquest sentit apuntaría la inclusió de la coronado d'Alfons IV, a partir del text de Muntaner, que apareix a la fi del volum: hom tenia així un precedent gloriós d'un rei anomenat igual que el nou monarca i, alhora, hom comptava amb l'escripturació d'un ritual de coronado, Huida i fastuosa, ben segur que del gust del Magnánim. Si aquest, en fer l'entrada triomfal a Nápols, no es va estar de donar una aparenca «quasi-mitológica» a la seua aparició davant el poblé,24 amb mes motiu es podia veure per-fectament representat peí seu antecessor Alfons el Benigne. Es tractava d'utilitzar la paraula escrita com a representado del poder del príncep, una idea, siga dit de passada, ben «humanista».25

Altres elements, encara, ens fan situar la confecció del manuscrit en aquells anys iniciáis del regnat del Magnánim. Verrié (1951: 16) ja va situar la redacció de les cró-niques entre l'abril de 1419 i potser el maig de 1420, data en qué s'iniciaren les empreses italianes del rei Alfons V. La datació fou acceptada per Rubio i Balaguer (1984:1, 352), mentre que Coll i Alentorn (1991: 299), per la seua banda, indica que son posteriors al 1418 (ja que la infanta María, filia de Ferran I, apareix com a esposada del rei de Castella), i anteriors a la canonització de sant Vicent Ferrer (1455). Tots aquests indicis ens semblen encertats, pero, mes que no ajustar tant els marges -com fa Verrié-, potser cal contemplar una altra possibilitat: quan el cronista anónim esmenta els filis que sobreviuen a Ferran I, de l'infant don Pedro no diu que fos capitá de 1'armada del seu germá Alfons, carree que ocupa des del 1424 (Sanchis i Sivera 1932: 127). Per tant, potser és mes assenyafde datar la confecció del present manuscrit entre

(24) La descripció que fa un coetani del rei Alfons, ens pot aprontar al nostre intent: «fonch aportat un caro molt gran e bel, de quatre rodes, rodant, tot cubert de drap de brocat, e lo senyor rey seya al mig del dit caro, quatre palms pus alt que no hera lo caro, en huna cadira real segut, en cabéis, vestit de una roba de car-mesí forada de marchs gebelins. E portaven un palis damunt, de brocat sobre brocat carmesí, lo pus bel e rich que may hom ves. E davant lo dit senyor rey, dins lo caro, li estava lo Citi Perilós, molt belament aparelat a molt gran maravella; e estava en tal forma que hom ves lo dit senyor rey en la manera que estava. E aquest caro hera tirat per V caváis blanchs molt bels, portant cascun caval en lo dors un bel coxí de velut carmesí, tirant lo dit caro ab cordes de seda groga e vérmela» (Sanchis Sivera 1932: 163). El fragment es traba reproduít mo-dernament a Miralles (1988: 75-76).

(25) Algunes idees sobre aqüestes qüestions, referides pre-cisament al nostre rei Magnánim, es poden veure a Farticle de Pe-trucci (1991: 9-19).

El ms. 212 de la BUV i les croniqu.es de Joan 1, Martí VHuma i Ferran I

el 1418 i el 1424. Encara, davant la possibilitat que el manuscrit hagués estat copiat -com assenyalava Pagés, tal com hem comentat mes amunt- sota les ordres de Carbonell, a mes que el copista no hauria pogut deixar la Geneologia deis reys d'Aragó en el punt on s'atura -l'inici del regnat d'Alfons el Magnánim-, de cap manera no hauria deixat d'anotar, en parlar de fra Vicent Ferrer, la seua posterior elevació ais altars, el 1455, com, per un altre costat, sí que ho fa Carbonell, interpolant al text de la nostra crónica una informado tan destacada -ais ulls deis coetanis- com aquella.26

En resum, la Cancellería deis nous Trastámares mira de deixar enllestit un text que els afermás en el tron d'Aragó i que, d'altra banda, justificas les ambicions del Mag-nánim de cara a la guerra italiana que per aquells anys estava iniciant-se. La histo-riografía, de bell nou, es posava al servei de la política. Un recurs ben freqüent per tal de justificar les pretensions deis monarques: el mateix recurs que faria servir el valencia Llop d'Espill en confegir la seua Summa dei re di Napoli e Sicilia e dei re d'Aragona amb la finalitat de donar el recolzament «oficial» que transmetien els textos his-toriográfics al pretenent al tron, el duc de Calabria, descendent del nostre Alfons V.27

4. EDICIO DEL TEXT

(26) Vegeu mes avall la nota 46.

(27) Així ho destaca a la «Introduzione» A.M. Compagna Perrone Capano: «I! carattere di pamphlet político della Summa é súbito evidente: si cerca di daré un fondamento storico-legale alia dinastía aragonese, regnante giá da almeno un quarto di secólo, ma che ancora vede mettere in dub-bio il suo diritto» (Spechio 1990: 23).

(28) L'edició d'aquestes cróniques, en l'obra de Carbonell (1547), ocupa els ff. CCIIIIr-CCXVIv. Carbonell afegeix, abans de comencar cada regnat, noticies genealógiques (esposes i filis) de cada monarca.

(29) Al marge dret: Rey don Juan el Descuydat.

En editar aquests textos, hem seguit el ms. 212 de la BUV. No ha estat el nostre desig fer-ne l'edició crítica, que hauria requerit la confrontació amb el ms. 74 del Seminari de Barcelona -copiat de l'actualment servat a Valencia- i l'edició de Carbonell -que altera notablement els textos, com ja hem explicat-, sino donar a la llum, integres, les cróniques de Joan I, Martí i Ferran I, a partir del manuscrit «oficial», en tant que és l'elaborat i custodiat a la Cancellería Reial. Peí que fa a la transcripció, hem seguit les normes habituáis en aquests treballs: desenvolupament d'abreviatures, regularització de les majuscules, de l'ús de i/j i u/v, accentuació i inclusió de la resta de signes ortografíes del cátala hodiern. Les elisions que actualment no teñen representació gráfica venen indicades amb el punt volat.

[Cróniques de Joan I, Martí l'Humá i Ferran I]

[f. 278 v] Del rey en Johan, primer fill del dit rey En Pere Ter?28

Mort lo rey en Pere Tere,29 succehí a ell en sos regnes e comtats son fill primogénit, lo rey en Johan lo Descurat, e per co li fon imposat tal sobrenom, car no havia ansia alguna de res. E esdevench-se que quant son pare fon malalt de la malaltia de qué morí, semblantment aquest rey se trobá malalt en lo loch de Hostalrich, e per rahó de alguna ingratitut en qué-1 dit pare seu, per causa de sa madastre, l'avia pres, no hac opportunitat de demanar-li venia al dit son pare, de qui se era desgradejat. E axí malalt com era, ésser se fét portar aprés la sepultura del dit rey pare seu, en la ciutat de Barchinona.

39

http://croniqu.es

VlCENT JOSEP ESCARTÍ

Per estrenes de principi de son regiment féu apresonar la dita madrastre e nobles e cavallers e molta gent de poblé de baxa má, deis quals foren qui escapeáis, estorterats, cremats e penjats. E la dita sa madrastra marturiada, la qual cosa fon tant terrible que tot hom se'n dona terror e fastig. E per co com son germá l'infant don Martí, a manament seu, se mena bé a les dites [f. 279 r] execucions fer, doná-li la vilade Muntblanch, promovent-lo en títol de duch. Aquest rey en Johan, possehi'a la reyna dona Yolant per muller, de qué és estada feta menció en la Chrónica del dit rey en Pere, com la pres. E pot ésser dit que féu bona obra, com se empará de la dita infanta dona Ysabel, germana sua, filia de sa madastra, acompanyant aquella a ses filies dona Johana e dona Yolant.

Aquest rey era malvolgut del comte d'Armanyach, per la qual rahó lo dit comte trames son frare, appellat en Bernat d'Armanyach, ab XIX mília hómens d'armes ací en Cathalunya, per intenció de voler desbostar lo dit rey de sa senyoria e applicar-la ací, les quals companyes vingueren en Empurdá e migencant lo voler de Déu prengueren la vila de Básquera e molts logarets no murats, la qual cosa fon per lo mes bé, car fon causa de aturar aquí e no avant passar, car si haguessen passat lo riu de Teer, tant de dan hagueren fet que fóra estat massa per al rey e a la térra. Tot lo dan fo tant solament lá hon se attendaren, lo qual attendament los fon forcat per la obviació que-1 General de Cathalunya hi féu de la gent d'armes, que soldejá en loch del rey, la qual socórrech a fer alotjament a la ciutat de Gerona, qui u havia ben mester e s'abandonava ja, tenent-se per perduda per les grans corregudes e oppressures que aquelles companyes li fahíen, les quals hic aturaren per VI mesos. Mal hic faeren e dan, pero a la final, pijor hagueren elles, qui entre morts e presos per via d'armes e per habundáncia de desayres, envides se'n tornaren la meytat. E acó fon en la hivernada de l'any MCCCLXXXIX.30 En acó [f. 279 v] féu un poch de adjutori Valencia e fon a la desaxida. Aragó no y féu adjutori.

En temps d'aquest rey Johan se mogué en la ciutat de Valencia avalot per lo poblé menut contra los juheus, en tal manera que ells foren robats, presos e maltractats, en aquesta forma: que-ls era dit sis volien fer christians e, si fer-ho volien, salvaven-los; e si deyen no, aucih'fen-los. E axí haver-los robats e maltractats, los malfaytors se penediren de la error per pahor de la punició de la senyoria, en tant que tots aquells qui pres ne havien, restituhíren les robaries per les esglésies perroquials d'aquella ciutat, e los curats d'aquelles esglésies restituhi'ren-ho a aquells conversos de qui les coses eren estades. E semblantment, tal avalot fo en les ciutats de Barchinona e de Leyda, e en molts altres lochs de Cathalunya. D'aquest acte fo preservat Aragó, per 90 com aquest rey era en la ciutat de Saragoca, e pus la cosa no-s comencá en la ciutat principa] d'aquell regne, per consegüent les altres universitats en tal acte no gosaren estendre les mans. Per la qual rahó, lo dit rey vench en les dites ciutats de Leyda e de Barchinona, per co com de l'acte no s'eren volguts penedir, e féu en aqüestes dues ciutats cástichs de terribles execucions personáis en di verses maneres. E esguardada la manera que s'i tenia, engenrá's molt gran espavantament en los coratges deis menuts pobles. E per co com aquells de Valencia havien restituhída la robaría, lo dit rey no féu punicions personáis, mas per viapeceuniária ells mateys universalment se [f. 280 rj condempnaren, lo qual acte fo en l'any MCCCXCI.31

Aprés acó, l'infant don Martí, duch de Muntblanch, germá d'aquest rey, per virtut de la donació per son pare, lo rey en Pere, a ell feta, del regne de Cicília, amprés de passar en lo dit regne32. E amprats molts nobles cavallers e altres gentils hómens de la senyoria d'aquest regne, féu gran estol de navilis de diverses maneres, aplegats per recullir en Portfangós. Lo dit duch, amenant ab si son fil], appellat semblantment Martí, de edat de XII anys, e la reyna de Sicilia,

(30) Al marge dret: 1389. (31) Al marge dret : /39/ . (32) Al marge dret: Don

Martín, duque de Montblanc pasó a Sicilia.

El ms. 212 de la BUV i les cróniques de Joan I, Martí l'Humá i Ferran I

neboda sua, ans de recullir fét ligament d' aquella matrimonialment, per paraules de present, en lo dit Portfangós, en lo mes de janer de l'any MCCCXCII.33 E fet lo dit matrimonial ligament, trames p[ri]merament, ans que-s recullís, dos nobles hómens, co [é]s, mossén Berenguer de Cruylles e mossén Guerau de Queralt, ab sengles galeas del dit estol al dit regne de Sicilia, 90 és a saber, lo dit mossén Berenguer a la Valí de Not e lo dit mossén Guerau a la Valí de Matzara, per veure e escusir si reebrien los dits senyors qui devien passar o si-ls contradirien. Aquests cavallers partits, encontinent lo dit estol féu vela. E los dits cavallers ésser junts, tot lo dit regne e los barons d'aquell los faeren bon aculliment, los quals assabentaren lo dit duch de Munt-blanch, qui ja era en Cáller, la plasent acullenca a aquells feta. Per qué los dits senyors del tot passaren e, navagants, quant foren a vista del dit regne, una vila qui está alt, appellada lo Munt de Sent Julia, sobre Trápena, comencá a fer alimares; e l'estol, prenent térra en Ia forest entre Trápena e Márcala, primerament la vila de Trápena aporta les claus al duch, e a- [f. 280 v] prés les altres viles.

E partint de la dita forest, tengueren lur via vers la ciutat de Palerm, e alguns macips de gentils hómens, cuytants-se per pendre posades e essents dins en la dita ciutat, tancants los portáis, foren morts e pessejats per permissió de Ándria de Xaramunt, qui u maná fer, lo qual regia la dita ciutat. Lo duch, sabent acó, arbitrant que-1 dit Ándria mostrava ésser rebel-la, majorment com no li obrí los portáis, quant li fon davant posá-y setge, hon estech per XL dies. E un dia lo dit Ándria, vinent al dit duch per voler-lo en altra manera decebre, fon pres per lo dit duch e fon mes presoner en la galea del dit duch. E encontinent la dita ciutat, cridant altes veus, «Viva! Viva lo rey, la reyna e lo duch!», la qual se dona a ells. E ells ésser entrats dins la ciutat, tolch lo cap al dit Ándria, axí com a rebelle. Les quals coses fetes, lo dit duch notifica aquelles, e com havia a sa obediencia tota la illa fins lo castell de Jaig, a aquest dit rey en Johan, germá seu, qui-s trobá en la ciutat de Barchinona, per la qual nova aquesta prop dita ciutat féu tres dies festa, ab gran alagria de alimares, per les quals alagria e festes lo coratge d'aquest rey en Johan s'estomoch de ampendre a passar en Sardenya e féu sos preparatoris a fer estol. Haüda la dita ciutat de Palerm per lo dit duch, vench a ell nova que Artal d'Alagó, qui tenia lo castell de Jaig rebelle, era entrat en ciutat de Cathánia, qui havia feta aquella rebellar, lo qual duch, ab lo rey e reyna, partí per mar, e la gent d'armes per térra, e ana a la dita ciutat de Cathánia; e ésser exit lo dit Artal d' aquella, al dit duch foren uber- [f. 281 r] tes les portes. Aprés se rebellaren totes les ciutats e viles d' aquell regne, sino Messina, Saragoca e Not. Lo duch, vaent que la feyna anava a mal, hisqué de Cathánia e ana primerament contra la vila de Lenti e éntra-la, donant-la a sacomano. E aprés ana a Castro Johan, qui era lo pus fort de térra de Cicília, e entrá'l per combat. E ánant per execució de sacomano e per eximpli del cástich de aqüestes viles, algunes altres se reteren, mas no totes. E lo dith duch, hujat e cancat, volgué tornar en Cathánia. Fon-li dit quel dit Artal hi era entrat, qui tenia aquella rebellada, la qual cosa li fon molt greu, tenint-se per mig perdut. Al dit duch convench de posar-hi setge, e estant en aquell, tots los barons del regne se ajustaren ab companyes, en nombre de XV mília combatents, volents venir per ociure los del setge, perqué lo dit Artal d'Alagó, companyó lur, fos preservat de perill.

E com l'estol d'aquest en Johan fos fet per causa del regne de Sardenya, e lo dit rey no volgués ne volgués muntar en aquell, féu-hi muntar per capitá lo noble don Pero Massa, qui, com fos en les mars de Sardenya, sabe per una barcha qui venia de Sicilia quel dit duch ab sa host estava en ávol partit, per la qual rahó hac de acord de venir en Cicília per socorrer al dit

C33) AI marge dret: 1392. duch. E de venguda, pres térra a la vila de Márcala, e donant-li combat, entrá-la matent-la a

41

VlCENT JOSEP ESCARTÍ

sacomano. Los barons qui venien per esvehir lo dit setge, sabents que estol havia vengut en Cicília e que havia entrada Márcala, e havents pahor de lurs províncies que senyorejaven, de perdre-les, dispergiren-se. E axí lo dit duch e sa host foren fora, lavors, de [f. 281 v] aquel! perill. E lo dit don Pero Massa ab XXII galeas e una galiota foren ab lo dit duch en lo dit setge, en tal manera que, ab la ajuda de Déu, la dita ciutat de Cathánia se hagué a IX dies d'agost de I'any MCCCXCIIII.34 Pero, lo dit don Pero Massa, en lo dit segte morí de mort natural. E entrada la dita ciutat, encontinent lo dit estol se'n torna. E aprés lo dit duch hac bé master a manar mans per les altres ciutats e viles qui romangueren rebel-les. Lexem los fets de Cicília e tornem al material d'aquest rey en Johan.

Dementre quels actes de Cicília se faeren, aquest rey en Johan marida sa filia, la infanta dona Johana, ab en Matheu, comte de Foix, de la qual no fon procreat fill ne filia. E la millor cosa que aquest rey en Johan féu, sí fo que com la festa de la Concepció de la Verge María,35

qui és a VIII dies de deembre, no se acostumás de colre, introduhí que fos honradament colta per tota sa térra.

E trobá's ésser d'aquesta condició, que no hagué gayre consciéncia de pagar les quitacions a sos doméstichs quil servien, com fos tot son bé ben galdir axí en menjars, en vestirs e en mirar jocs de taules e d'escachs, e de fer-se legir libres istorials. La major áncia que en ell era, sí era en fer cercar per lo món los pus abtes ministres que trobar se poguessen, axí de esturments de corda com de bocha, e xantres, perqué li sonassen e cantassen davant tres vegades al dia, co és, una de matí e altra a migdia e altra al vespre. E aquesta regla volia que fos servada cascun dia de la setmana. E ans que-s gitás, los donzells e donzelles havia fer davant si dancar e solacar, exceptats los divendres. Mes avant se adelitava de teñir molts [f. 282 r] ocells de casa de di verses natures, ab lurs arreus fets de plata d'or. E per semblant, infinits cans de diverses natures molt altament encoblats, divisats ab los36 cobles de brodadures, garnits de plata d'argent sobredaurat. E era mester ais falconers e munters que tenia en gran nombre, que cascun dicmenge se ajustassen en lo pati de son palau faent-li mostra deis dits ocells e cans, de la gloria deis quals ell molt se presava. E un dia part altra anava a cassa, o de munt o de ribera que enloch ne fos. E acó tots temps de sa vida fon son delit; e per los dits ministrers e cassadors se defahía, car tots quants diners ha ver podia, a aquells dava, car aquell poch patrimoni que son pare li jaquí, vené e dona e bernejá.

E aviat passá en Mallorques, en tal punt que aquella illa mes en destrucció mes que en augmentació, com li hagués mes valgut, per benavenir d'aquella, no y fos passat. E ésser de Mallorques retornat, hac a venir a supplici de manlevar a mogubells, ais quals no poch satisfer, per les quals manleutes que féu molta gent ne romas desfeta.

Perhó quesque ais fos, d'ell se troba ésser vertader cacador. E tant volgué húsar de la casa, que aquest cars li n'esdevench, co és, que un dia, vinent de Rosselló, e ésser en la térra d'Ampurdá, fon mogut un lop; e faent-hi soltar los cans, e ell corrent a cavall derrera aquells, los cans hagueren pres aquell. E lo dit rey, cridant, interroga aquells si era lop o loba. E no attés a la clusa del dit lop: soptadament morí, no lexant fill másele algú, jatsia ne hagués fets haver, pero eren-li estats morts. Lo cors del qual fon poitat per via de comanda a sebollir en la Seu de Barchinona molt sol-lemp- [f. 282 v] nament, a XVffl dies de maig de I'any MCCCXCVI.37 Axí que havia regnat IX anys e MI mesos e mig. Fon aprés transladat en la església del monestir de Poblet. Anima eius requiescat in pace. Amen.33

(34) Al marge esquerre: 1394.

(35) Al marge esquerre: Festa de la Concepció, ab pri-vilegi concedit en Valencia, a 2 dejaner 1394, de [...] regnat 8.

(36) Al marge esquerre, de la mateixa má del text.

(37) Al marge esquerre; Morí año 1395, andando a casar.

(38) Carbonell afegeix: «E per quant los actes bons com los mals fets per lo dit rey don Joan, fill del rey Pere Tere, alias appe-llat «del Punyalet», no.s deuen oblidarde descriure aquells, he delliberat, ultraja los mals e bons ja desús en la sua present historia designáis, ajusfar encara altres bons actes e sanets per aquest rey don Joan fets, deis quals se troben scrites en aquest real archiu de Barcelona moltes bones ordi-nacions que n'ha fetes. Y, entre les altres ordinacions, he trobat haver ell manat ésser feta ordi-nació que no fos algü de casa gosás teñir fembre en bordell, la qual és registrada en lo real archiu de Barcelona, y és del tenor se-güent: «Que negú de casa del senyor rey gos teñir fembre en bordell». I continua ambl'esmen-tada disposició reial (Carbonell 1547:CCVIv-CCVIIr).

El ms. 212 de la BUV i les cróniques de Joan I, Martí l'Humá i Ferran I

Del rey en Martí, segon fill del dit rey en Pere Tere, e germá del dit rey en Johan

(39) Al marge esquerre: Don Martí lo Eclesiáslic, duc de Monblanc.

(40) A l'original: notifica.

E mort lo dit rey en Johan, succehí a ell en los regnes e comtats son jermá, lo rey en Martí, lo Ecclesiástich.39 E per co li fon sobreposat tal sobrenom, com cascun dia volia hoir tres misses e dehia les hores axí com un preveré ordináriament; e mirave's molt en los ornaments de les esglésies e en especial de la sua capella. Aquest rey era en Cicília quant son germá, lo rey en Johan, morí. Lo qual mort, la térra, sentint-se agreujada deis consellers qui eren estats seus, a consell deis quals en sa vida havia fets actes injusts contra la térra, en tant que si aquell rey hagués mes viscut, haguera mesa la dita térra a total destrucció, e per dar cástich a aquests e aximpli ais consellers deis reys esdevenidors, levá's, co és, los regnes e comtats qui foren de un acort, a metre aquells en presons, axí com fon complit per obra. E agó fet, los tres bracos del General de Cathalunya arma tres galeas e la ciutat de Valencia una, en les quals galeas del [f. 283 r] dit General muntaren per missatgers mossén Huc de Lupia, bisbe de Tortosa, don Johan Ramón Folch, comte de Cardona, mossén Manuel de Rejadell e en Ramón Cavall, ciutadá de Barchinona. E en la galere de Valencia muntaren misser Guillem Caerá e misser Johan Mer-cader, juristes d'aquella ciutat. Per regne d'Aragó no y muntá algú, jatsia ne fossen estats requests o convidats, pero ells se n'escusaren, dient que no u havien en custum. Los quals missatgers junts en Sicilia, e notifficafda]40 al rey en Martí la mort del dit jermá seu, requeriren-lo que degués venir a regir sos regnes e terres, lo qual rey los ho atorgá, qui encontinent féu celebrar benedicció en fac d'esgleya sobre son fill, lo rey de Sicilia, e la reyna, sa ñora. E noces sol-lempnes fetes per la festivitat d'aquelles, e donat orde a l'endressament del dit fill seu e de son regne, jatsia fos mes de la meytat rebel-la, pres comiat del dit son fill en la ciutat de Messina a XIII dies de deembre de l'any MCCCXCVI.

E aquest rey vinent, se'n passá per la ciutat de Avinyó, hon era papa Benet XIII. Allí estech o atura marc e abril de l'any MCCCXCVII, obtinent del dit papa concessió del dit regne de Sicilia per al dit fill seu. Aprés ésser vengut en la térra, la gent d'aquella pensant que ell donas mort ais dits presoners qui eren estats consellers del dit rey en Johan, e ell soltá aquells. E aprés convoca Corts, les quals triga celebrar per covinent temps, e aquelles tengudes, ana a Saragoca, hon ab molt sollempnial festa, de la qual james fon vista semblant, fon coronat e untat en rey e senyor, qui fon en l'any MCCCXCIX. E en lo temps de la celebració [f. 283 v] de les dites Corts, lo rey de Sicilia procrea de sa muller un fill al qual mes nom Pere. Lo qual prop dit rey ab gran affany recobra les terres de barons que aquest rey pare seu li havia lexats rebelles. Aprés, l'infant fill del dit rey de Sicilia dessús dit, morí, a IX de noembre de l'any prop dit MCCCXCIX. E en lo mes de maig sigüent, co és, a XXV del dit mes, morí la dita reyna de Sicíla, ñora d'aquest rey en Martí d'Aragó, en l'any MCCCC, la qual reyna en la malaltia de qué morí, en son píen seny e ferma memoria, ordoná son testament, en lo qual hereu seu universal lo dit rey de Sicilia, marit seu, a totes ses volentats faedores instituhí. Per qué és ara agí conclos lo fet de Sicilia, com e en qual manera: vulles per lo testament del rey Frederich lo Veyll, vulles per virtut de la Gregoriana, lo regne de Sicilia és de bon dret deis succehidors d'aquell dit rey en Martí.

En aquest any mateix, lo dit rey d'Aragó trames sa neboda, filia del rey en Johan, appellada Yolant, al rey Luís de Napols, de qui per paraules de present era muller ja vivint lo dit rey en Johan, son pare, la qual fon acompanyada molt honradament per don Jayme de Prades e d'altres molts nobles e cavallers.

43

VICENT JOSEP ESCARTÍ

Lo dit rey de Sicilia, estant viduu d'aquesta muller dessús dita, procrea de dues fembres fadrínes soltes, 90 és, de la una un fill al qual mes nom Frederich, e de la altra una filia appellada Yolant. E aquest rey en Martí d'Aragó, vaent que-1 dit rey de Sicilia fill seu no estava bé sens muller, percassá-li per muller la filia del rey de Navarra, anomenada Blancha, la qual per contemplado del dit matrimoni lo dit rey de Navarra, pare seu, la féu jurar per primogénita sua, no contrestant [f. 284 r] fos segona filia en generació, la qual infanta lo dit rey d'Aragó li trames ab V galeres; e foren novis en la ciutat de Palerm, dicmenge, a XXVIII dies de noembre de l'any MCCCCII,41 de la qual procrea un fill per distancia de temps appellat Martí, qui solament visque IX mesos e morí a VII de juliol de l'any MCCCCVII.42

En aquest mateix any morí en Vila-Reyal la rey na dona María, muller de aquest rey en Martí d'Aragó e mare del dit rey de Sicilia, la qual fon sebollida en lo monestir de Poblet, jatsia aprés sa mort fos mesa en comanda a Sent Vicent de la ciutat de Valencia, per la mort de la qual, per tal com fon virtuosa senyora, fon molt planta per la térra.

Aquest rey en Martí d'Aragó, despuys que fon vengut de Cicília, no féu nenguns affers de cap, sino que marida sa germana43 dona Ysabell ab lo comte d'Urgell, appellat don Jayme, en l'any MCCCCVI.44 En aquest mateix any, a XXIIII dies de noembre, morí la reyna dona Sibília, muller que fon quarta e derrera del dit rey en Pere Tere, la qual fon soterrada ab gran sollempnitat ais Frares Menors de Barchinona.

E per tal com aquest rey no havia la persona ben disposta a trebayll, com hagués aquella en opilació de carns e axí volgués viure reposat, lo rey de Sicilia, fill seu, vahent la indisposició de son pare e desijant com a cavaller treballar en lo fet de les armes, com se trobás en la plena flor de la joventut, de edat de XXX anys, trames a supplicar a aquest rey pare seu que li degués dar liscéncia de aquistar lo regne de Sardenya e fer aquell raduhir a hobediéncia de la casa d'Aragó, la qual cosa aquest rey son pare li atorgá. E per major complacencia, féu-li fer gran estol de [f. 284 v] diverses navilis, fornit de barons nobles e cavallers e inmumerables gentills hómens, axí de Cathalunya com de Gascunya, los quals de Gascunya foren lo comte de Foix e mossén Archimbau, frare seu, lo vescomte d'Orta, mossén Giraut de Mal Leo, mossén Guillem de Rebollet ab sos filis, mossén Arnau de Coha-rasa, mossén Bernat, son frare; e de Cathalunya, lo comte de Cardona, mossén Bernat de Cabrera, Berenguer Arnau de Cervelló, mossén Pere de Cervelló, son Frare, mossén Ramón de Bages, mossén Galcará de Sentmanat, mossén Gispert de Guimerá e molts d'altres cavallers en nombre, entre tots, de mil bacinets, deis quals dits de Cathalunya fon conductor e cap un cavaller appellat mossén Pere Torrelles, tro foren en presencia del dit rey de Sicilia, qui era ja en Sardenya, qui féu venir de Cicília XIIII naus de gent d'armes, de qué foren caps lo comte Johan de Vintimilla e lo comte Anthoni de Muncada, mossén Johan de Cruylles, mossén Abdó Barres, mossén Colomat de Sancta Coloma, Augerot de l'Arcar, mossén Johan Ferrández d'Arédia, mossén Sancho Roi'c de Liorí e altres cavallers e gentils hómens, en nombre de D bacinets. E CC bascinets que lo papa Benet dessús dit hi trames, de qué fon cap don Johan de Luna, nebot seu.

Vench a batalla lo dit rey de Cicília contra lo poder deis sarts, qui foren mes de XVI mília combatents, deis quals fon cap lo vescomte de Narbona. E los quals sarts perderen la batalla en tal manera que romangueren d'ells, en camp, de morts, mes de VII mília. De la part del rey ne moriren pochs, mas d'aquells pochs, entre-ls altres, ne fon lo dit vescomte d'Orta e mossén Johan de Vilarasa e altres, la qual ba- [f. 285 r] talla fon lo derrer dia de juny de l'any MCCCCIX", davant la vila de Sent Luri. És ver, empero, que abans que-1 dit estol fos en

(41) Al marge dret: 1402. (42) Al marge dret: 1407. (43) A 1'original: germada. (44) Al marge dret: 1406.

El ms. 212 de la BUV i les cróniques de Joan I, Martí l'Humá i Ferran I

(45) Al marge dret: 1409. Morí don Martí, rey de Sicilia.

(46) Carbonell (1547: CCIXr) afegeix: «ni fo frare Vin-cén Ferrer, de l 'orde de Prei-cadors, qui aprés és estat cano-nitzat sanct, e aquesta benedicció fon dada en la térra o casa appe-llada de Bell-Esguart».

(47) Al marge esquerre: Morí don Martí, rey de Aragó, 1410.

(48) Carbonell (1547: CCIXr-v) continua la crónica: «E per quant aquest rey en Marti de Aragó era molt devot del gloriós sanct Sever, bisbe de Barcelona, lo cors del qual és recondit en la seu de aquesta ciutat de Barcelo-na (...) yo he delliberat escriure ací lo que he ohít predicar en la trona de la dita seu...» I afegeix un llarg fragment que,en nota margi-nal, ve intitulat: «De la vida del gloriós sanct Sever».

(49) La crónica que relata la vida de Ferran 1 apareix a Car-bonell (1547: CCXr-CCVIIIv), evidentment ampliada, tot i que segueix resquema de la que edi-tem nosaltres ara.

(50) A la fi d'aquest full apareix un reclam per indicar el quadern que continuava a l'en-quadernador, on es pot llegir, dins un rectangle decorat: de Sicilia la.

Sardenya, 90 és, lo primer dia del mes, VII galeas del dit rey de Cicília, circuhint la illa per guardejar aquella, a la linayre prengueren quatre galeas de genovesos, les quals venien en ajuda deis dits saris, deis quals genovesos molts ne foren morts, e les fustes foren amenades en Castell de Cáller. E en lo dit derrer dia de juny, obtenguda per gracia de Déu la dita batalla, per forca d'armes se n'entrá la dita vila de Selluri, la qual fo mesa a sacomano, e d'aquí retornás-se'n lo dit rey de Sicilia en Castell de Cáller, hon aprés, detengut per malaltia, en son píen seny ordoná son testament, en qué lexá lo comtat de Luna al dit fill seu natural, appellat Fredench, lo qual era ab sa germana Yolant en poder d'aquest rey en Martí d'[A]ragó, avi d'aquells, qui romas hereu universal testamentan del dit rey de Sicilia, fill seu, qui finí sos dies a XXV de juliol, que és la festa de sent Jacme e sent Cugat, l'any dessús dit MCCCCIX,45 lexant dols, plors e amargures de cor en les terres d'aquest rey son pare, e el doble mes en lo seu regne de Sicilia.

Aquest rey en Martí d'Aragó, en vida de son fill havia acordat no pendre muller, perno mort son fill, muda de son propósit, co és, que en lo mes de setembre aprés següent, pres per muller la neta del comte de Prades, appellada Margarita, a XVII dies del mes prop dit, en la qual sol-lempnitat de les noces hi fo present lo dit papa Benet e frare Vicent Ferrer,46 qui los dona la benedicció; e fo en la torra appellada Bell-Esguart. E aprés poch temps lo dit rey d'Aragó, detengut de ma- [f. 285 v] laltia qui solament li dura quatre dies, reebuts los órdens que christiá deu reebre, trames a Déu l'esperit lo derrer dia de maig de l'any MCCCCX,47 no lexant progénia de la muller. Fon sebullit lo seu cors per via de comanda en la seu de Barchinona, a fi de ésser transladat en la església del monestir de Poblet. L'ánima del qual Déus vulla en lo seu regne entre-ls sants col-locar. Amén.48

Del rey en Ferrando, primer nét del dit rey en Pere Ter^ e nebot deis prop dits reys en Johan e en Martí de Aragó, qui per elecció fon tret de Castella per ésser rey d'Aragó49

Mort lo rey en Martí dessús dit sens filis máseles legítims, suscitaren-se V competitors, deis quals la un fo l'infant don Fenando, fill del rey don Johan de Castella, procreat de la infanta dona Elionor, filia del prop dit rey en Pere Tere. L'altra competitor fon lo fill del rey Luhís de Nápols, procreat de la dita infanta Yolant, filia del rey en Johan atrás mencionat. L'altra competitor fon lo duch de Gandia, besnét del rey en Jacme d'Aragó. L'altra fo don Jayme d'Aragó„comte d'Urgell, besnét del rey n'Amfós d'Aragó atrás a prop mensionat. E l'altra fo don Frederich d'Aragó, fill natural del prop dit rey de Sicilia. Cascun, per haver la successio de la senyoria, com ja en vida del dit rey en Martí, aprés mort del dit rey50 [f. 286 r] de Sicilia la demanás e anelás aconseguir-la, per aquesta rahó los Generáis deis regnes e terres de la dita senyoria se levaren, per veure e saber a qual d'aquells dretament per justicia se pertanyia. E tenguts sobre acó lurs diversos colloquis, fon entre-ls parlaments conclós en aquesta manera, co és, que fos comes a IX persones qui ruminassen, coneguessen e determenassen lo dit dret a qui pertányer. E per acó fon comes per regne d'Aragó a misser Domingo Ram, bisbe d'Oscha, mossén Francisco d'Aranda, cavaller, e don Berenguer de Bardaxí, savi en dret, de Saragoca. Per lo principat de Cathalunya, misser Pere Cagarriga, archabisbe de Terragona, misser Guillem de Vallsecha e misser Bernat de Galbes, doctors en cascun dret, ciutadans de Barchinona. E per regne de Valencia, lo majoral o don del regna, de Cartoxa, qui era savi en cascun dret, frare

45

VlCENT JOSEP ESCARTÍ

Vicent Ferrer, de l'orde deis Pr[e]ycadors, molt fundat maestre en theologia, tengut en reputado de sant, segons sa vida; e misser Pere Bertrán, jurista, de la ciutat de Valencia. Los quals elegits e ésser endosos en lo castell de la vila de Casp, e vistes per ells en distánccia de temps les rahons e al-legacions de cascuns deis dits competitors, fon pronunciat e declarat per aquells dits comissaris o elets lo dit dret pertányer al dit infant don Ferrando de Castella, la qual declarado o pronunciado, qui fon a tot lo regne acceptable, fon promulgada la vigilia de sent Pere del mes de juny de l'any MCCCCXII.5' E axí fon fet rey d'aquest regne, e per fer acceptació d'aquell, vinent de Castella, entra en Saragoca a tres dies d'agost del prop dit any. E ésser entrat, celebra Cort particular a aquell regne, hon foren o entrevingueren los dits qui eren [f. 286 v] competitors, 90 és, lo duch de Gandía e don Frederich, qui eren davant sa presencia venguts per fer-li la obediencia que-s pertanyia. E aprés tenguda la Cort, ordoná sa casa segons la Ordinació del dit rey Pere Tere, avi seu. Fet acó, anás-se'n a la ciutat de Barchinona, hon ab gran alagria de sol-lempna festa fon reebut a XXVIII de noembre del prop dit any, hon ell se pensá que-1 dit don Jayme d'Aragó, comte d'Urgell, degués venir a fer-li la obediencia que-s pertanyia, la qual cosa lo dit comte recusa fer. E volent estar e perseverar en partinácia de desobediencia vers lo dit rey, per 50 covench a aquest dit rey venir-li ab totes les hosts desobre, posant-li setge davant Balaguer, hon aquell trobá, e allí lo enclogué a tres dies d'agost de l'any MCCCCXIII, lo qual tench axí assetjat fins a V de noembre del dit prop any, que-1 dit comte per forca se hac a metre soltament en son poder, lo qual comte fon condempnat per lo dit rey estar presoner en lo reyalme de Castella.

E acó fet, lo rey haná's coronar ab molt sol-lempnial festa en la ciutat de Saragoca, a XI dies de febrer de l'any MCCCCXIIII52, la qual coronado celebrada, lo dit rey, en lo mes de juny sigüent, se'n muntá en la vila de Morella, hon papa Benet dessús dit vench per haver parlament ab lo dit rey sobre lo fet de la unitat de la Església. E estant en la dita vila, lo dit rey vench-li embaxada de part de dama Johana, reyna de Nápols, demanant la dita reyna un de sos filis per marit, per la qual rahó lo dit rey acordá per co com lo primogénit seu era ja esposat ab la in-fanta dona Maria, germana del rey de Castella, de dar-li lo segongénit, appellat Johan, per qué arma XII naus de gents d'armes en qué muntaren, per acompanyar [f. 287 r] aquell, molts nobles e cavallers en nombre de D bacinets, a ab aquells ell trames lo dit segongénit, qui dreta via se n'aná abans en la illa de Sicilia e no volgué mes avant passar vers Nápols, per causa qui fóra longa de recitar. Lo fet aquest no hac efecte algú; lo qual passatge féu en lo mes d'abril de l'any MCCCCXV.

En aquest temps mateix, per ¡'emperador d'Alamanya e per gran col-legi de cardenals romans fon lo dit rey request de ésser presencialment en lo general col-legi o concili, qui per unitat de la Esgleya se devia teñir en aquest any en la ciutat de Nica, per la qual rahó li covench armar en la ciutat de Valencia, hon ell e al dit papa eren venguts, XIIII galeas ab qué y entenia anar. E per rahó de aquesta añada que fer devia, acordá de fer celebrar abans sol-lempna festa nupcial en fac d'esgleya, del dit primogénit seu ab la dita infanta de Castella, per dar compliment al matrimoni d'aquells, la celebració del qual fo lo XI dia de juny de l'any dessús prop dit. E a cap de XXII dies aprés d'aquesta festa, lo dit rey en Ferrando enferma de malaltia corporal incurable. E en aquest mateix temps del principi de sa malaltia, lo dit emperador li trames revocació del viatge de Nica ab cominació d'esmena que vingués a la vila de Perpinyá, hon lo (5I ) A1 marge dret: l412'

• , , , , . . ,. %,, , . , , Elegit don Fernando.

dit emperador sena per haver aquí col-loqui ab aquest dit rey. E lo qual rey, axí malalt com era, ,52, M m a r„ e esquerre-ab les dites galeas arriba en Copliure e per térra fon en la dita vila de Perpinyá. Perhó lo dit papa 1414.

El ms. 212 de la BUV i les cróniques de Joan I, Martí l'Huma i Ferran I

hi fon vengut abans partint de la dita ciutat de Valencia ab V galeres. En la qual vila, aprés lo dit emperador arriba, axí com havia dit e ordonat, a XIX dies de setembre. E aquí lo dit empe-rador estech a tota messió de a- [f. 287 v] quest rey, fins a VII dies de deembre d'aquell mateix hany que se'n partí per retornar-se'n en Alamanya. Lo qual partit, lo dit rey, per a benavenir de la dita unitat de la Església, per si e com a procurador del rey de Castella, del rey de Portogal e del rey de Navarra, leva la obediencia al dit papa en la dita vila de Perpinyá. E fet acó, per rahó de la dita sua malaltia, declinant e desijant guarir, acordá de anar en lo regne de Castella, e caminant arriba en la vila d'Egualada, hon reebuts los sants sagraments de la Esgleya com a cathólich christiá, reté lo seu sperit a Déu a dos dies del mes d'abril de l'any MCCCCXVI,53

lexant sa muller, appellada Elionor, que havia de la progénia de la casa de Castella, ab VI filis, 90 és, lo primógena appellat Alfonco, qui succehí en lo regne, l'altra appellat Johan ja damunt nomenat, l'altra appellat Enrich, maestre de Sanct Yago, e l'altra, Pedro; e dues filies, 50 és, la una appellada María, esposada del rey de Castella, e l'altra appellada Elionor. Aquest rey amable de justicia e d'aquella molt especulatiu, no permés que per algún jurista fos fet tort a algún littigant, volent mal ais mals, car no haguera soffert lurs cauteloses maneres. E per 50 se havia mes al cor, si Déu li hagués allongada la vida, de metre o reduhir en altra molt breu manera los actes deis littigis, per co que la justicia hi fos pus prestament e fácil, sens maxinoses dilacions de jutges e de parts, ministrada. Fon sebollit lo seu cors en la església del monestir de Poblet ab degudes funeráries, les quals li foren solempnialment fetes, e del qual la anima en Paradís haja repós. Amén.

VlCENT JOSEP ESCARTÍ Universitat de Valencia

REFERENCIES BIBLIOGRAFIQUES

(53) Al marge dret: Morí en Igualada, 2 de abril. 1416. Filis; 1, Alfonso; 2, Juan; 3, Enrich; 4, Pedro; 5, María; 6, Lionor.

AGUILÓ FUSTER, M. (1923) Catálogo de obras en lengua catalana impresas desde 1474 hasta 1860, Madrid. [Hi ha ed. facs. Barcelona-Sueca 1977].

BOSCOLO, A. (1971) La reina Sibil-la de Fortiá, Barcelona. BRIQUET, C.M. (1968) Lesfiligranes, Dictionaire historique des marques dupapierdés

leur apparition vers 1282jusqu'en 1600, 3 vols. Arnsterdam [Esed. facs. de la de 1907].

CANELLAS, A. (1974) Exempla scripturarum latinarum in usum scholarum. Pars alte-ra, Saragossa.

CARBONELL, P.M. (1547) Chróniques de Espanya, Barcelona. COLL i ALENTORN, M. (1991) Historiografía, Barcelona. GIMENO BLAY, F.M. (en premsa) «Copistas y comittenza de manuscritos en catalán,

siglos xiv-xv», ponencia presentada al congrés Scribes andcolophons, Erice, Oc-tubre 1993.

GUTIÉRREZ DEL CAÑO, M. (1929) Catálogo de los manuscritos existentes en la Biblio-teca Universitaria de Valencia, 3 vols., Valencia.

VlCENT JOSEP ESCARTÍ

HAUF, A. (1986) «Mes sobre la intencionalitat deis textos historiográfics catalans medievals», dins Medieval and Renaissance Studies in Honour ofRobert Brian Tate, Oxford, pp. 47-61.

— (en premsa) «Historiographie», Grundriss der Romanischen Literaturen des Mittelalters, VII, II.

LACROIX, B. (1971) L'historien au Moyen age, Montreal-París. MAC DONALD, I.I. (1948) Don Fernando de Antequera, Oxford. MARCET I SALOM, P. (1987) Historia de la llengua catalana, 2 vols. Barcelona. MASSÓ TORRENTS, J. (1906) «Historiografía de Catalunya en cátala durant l'época na-

cional», Revue Hispanique, XV, pp. 486-613. [Hi ha ed. facs. Vaduz 1963]. MATEU IBARS, J. i M.D. (1980) Colectánea paleográfica de la Corona de Aragón. Si-

glos IX-XVIII, Barcelona. MIRALLES, M. (1988) Dietari del capellá d'Alfons el Magnánim. Ed. a cura de V.J.

Escartí, Valencia. MITJÁ, M. (1957-1958) «Procés contra els consellers, doméstics i curiáis de Joan I, entre

ells Bernat Metge», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona XXVII, pp. 375-417.

PAGÉS, A. (ed.) (1941) Chronique catalane de Pierre IVd'Aragón IIIde Catalogne, Tolosa-París.

PETRUCCI, A. (1991) «Biblioteca, libri, scritture nella Napoli aragonese», dins Ma-nuscrits del duc de Calabria. Cddexs de la Universitat de Valencia, Valencia, pp. 9-19.

RIQUER, M. de (1984) Historia de la literatura catalana, 4 vols., Barcelona [La Ia ed. és de 1964],

RUBIO I BALAGUER, J. (1984) Historia de la literatura catalana, vol. I, Barcelona, Abadía de Montserrat.

RYDER, A. (1986) El reino de Ñapóles en la época de Alfonso el Magnánimo, Valencia. SALRACH, J.M.-DURAN, E. (1981) Historia deis Paisos Catalans, 3 vols., Barcelona. SANCHIS I SIVERA, J. (ed.) (1932) Dietari del capellá d'Anfds el Magnánim, Valencia. SOBERANAS LLEÓ, A. J. (ed.) (1961) Crónica general de Pere III el Cerimoniós, Barce-

lona. SOLDEVILA, F. (ed.) (1971) Les quatre grans cróniques, Barcelona. [Hi ha ed. del 1983]. SPECHIO, L. de (1990) Summa dei re di Napoli e Sicilia e dei re d'Aragona. Ed. a cura

d'A.M. Compagna Perrone Capano, Nápols. TASIS I MARCA, R. (1959) Joan I, el rei cacador i músic, Barcelona. VALLS I SUBIRÁ, O. (1980) La historia del papel en España, siglos XV-XVI. 2 vols.,

Madrid. VERRIÉ, F. P. (ed.) (1950) Crónica del regnat de Joan I, Barcelona. VERRIÉ, F. P. (ed.) (1951) Crónica del regnat de Martí I, Barcelona. VICENS VIVES, J. (1966) Els Trastornares (segle XV), Barcelona.

48