EL MODERNISME EN L'ARQUITECTURA DE VILANOVA l LA GELTRÚ · impulsades per una poderosa burgesia...
29
EL MODERNISME EN L'ARQUITECTURA DE VILANOVA l LA GELTRÚ CARME HUERTA I MARTIN PERE MARSÉ I FERRER Vilanova i la Geltrú va rebre en els últims anys del segle XIX I'empremta del Modernisme. En aquest article ens proposem analitzar la incidencia que aquest corrent cultural va tenir en I'arquitectura vilanovina, i realitzarem un recorregut pels edificis més representatius, a partir dels quals es pot explicar la formació, el desenvolupament i la crisi del moviment en el context economic i urbanístic de la ciutat.
Transcript of EL MODERNISME EN L'ARQUITECTURA DE VILANOVA l LA GELTRÚ · impulsades per una poderosa burgesia...
EL MODERNISME EN L'ARQUITECTURA DE VILANOVA
l LA GELTRÚ
CARME HUERTA I MARTIN PERE MARSÉ I FERRER
Vilanova i la Geltrú va rebre en els últims anys del segle XIX I'empremta del Modernisme.
En aquest article ens proposem analitzar la incidencia que aquest corrent cultural va tenir en I'arquitectura vilanovina, i realitzarem un
recorregut pels edificis més representatius, a partir dels quals es pot explicar la formació, el desenvolupament i la crisi del moviment en el
context economic i urbanístic de la ciutat.
EL MODERNISME EN L'ARQUITECTURA DE VILANOVA I LA GELTRÚ
En els últims anys del segle XIX una nova sensibilitat impregnava la cultura i les arts europees. Era el temps del Modernisme, moviment cultural que es proposava la renovació global de les arts com a alternativa a la crisi cultural de fi de segle.
El Modernisme va afectar tots els ambits creatius: la literatura, la música, la pintura, I'arquitectura . . . i va deixar la seva empremta a diferents ciutats europees.
En I'ambit catala, Barcelona havia estat el bressol de la cultura modernista. Més tard, les noves propostes es van divulgar per altres ciutats del país.
A Vilanova i la Geltrú, aquest llenguatge es manifesta, encara que tímidament, en I'escenari urba. La introducció del nou repertori formal a I'arquitectura de la ciutat es produeix a partir de les propostes de Josep Font i Guma, d'intervencions puntuals com la de Josep Puig i Cadafalch a la casa Florenci Sala, o dels treballs del mestre d'obres Gaieta Miret i Reventós.
Al llarg d'aquest article intentarem valorar la incidencia que va tenir el Modernisme en I'arquitectura de Vilanova i la Geltrú, realitzant un
538 MISCEL.LANIA PENEDESENCA 1991 - Carme Huerta 1 Pere Marsé
recorregut pels exemples més representatius, a partir dels quals es pot explicar el procés de formació, desenvolupament i crisi d'aquest llenguatge en el context economic i urbanístic de la ciutat dels últims anys del segle XIX i els primers anys del segle XX.
L'EXPANSIÓ URBANISTICA DEL XIX I EL MODERNISME INCIPIENT
Al segle XIX, Vilanova experimenta una dinamica de creixement similar a la d'altres ciutats catalanes. L'exportació de vins i aiguardents a America i a Europa, laconstrucció de vaixells i la indústria textil eren els pilars essencials de la prosperitat economica vilanovina, reforcada a partir del 1881 amb la presencia del ferrocarril, que fou el motor per al rellancament de I'activitat economica local. Aquesta prosperitat es pro- jecta en la imatge de la ciutat.
En la segona meitat del segle XIX es configuren els trets morfolo- gics essencials que defineixen la ciutat contemporania. Aquesta és I'epoca de I'expansió urbanística, que a Vilanova es regula a partir del pla d'eixample projectat per GUMA I FERRAN I'any 1874.
El projecte definia els principals eixos de creixement que unien el nucli primitiu de Vilanova i la Geltrú amb el barri del Mar. Amb I'eixample GUMA, la ciutat s'apropa al mar.
Vilanovacreix i s'enriqueix amb operacionsde millora i d'embelliment impulsades per una poderosa burgesia local. Les reformes de facanes, la construcció de nous edificis, la creació de nous espais públics i la incorporació d'elements de mobiliari urba, així com la creació d'infrastructures culturals i de serveis, són algunes de les accions realitzades per la burgesia per a la promoció de la ciutat.
Els principals eixosde creixement van ser I'escenari de I'arquitectura romantica, que reprodu'ia els llenguatges historicistes i eclectics vigents fins aleshores a d'altres ciutats industrials de Catalunya. Models que coexistien durant el confús fi de segle i els primers anys del XX amb els primers intents de renovació arquitectonica, que van incorporar solu- cions compositives i forrnals que, de manera gradual, donaran pas al nou
"El Modernisrne en I'arquitectura de Vilanova i la Geltrúl' 539
llenguatge modernista. Són construccions en les quals es fonen passat i futur, amb la voluntat d'aportar propostes renovadores que garanteixin la sortida a la crisi de fi de segle.
Domenech i Montaner fou, en el context catala, el protagonista d'aquest canvi arquitectonic; en el seu article "En busca de una arquitec- tura nacional", publicat a La Renakenca I'any 1878, definia els principis basics de la nova arquitectura i les pautes que calia seguir per construir nous models creatius.
Domenech proposava un art modern símbol d'una epoca, una generació i també una nació. Ell creia que convenia aprendre del passat i també d'altres cultures. Domenech tractava de fer una revisió del passat amb la mirada orientada al futur.
Un dels fragments del seu article és prou aclaridor:
"Subjectem les formes decoratives a laconstrucció com ho han fet les epoques classiques; sorprenguem en les arquitectures orientals el perque de la seva imponent majestat en el predomini de Iínies horitzontals i de grans superfícies llises o lleugerament treballades contraposant-se amb el grandiós motiu ornamental format per les esfinxs asíries o perses ricarnent decorades; recordem el principi de la solidesa en les fermes Iínies egípcies; procurem adquirir els tresors de gust del temple grec i estudiem els secrets de la grandiositat i de la construcció romana, el de la idealització de la materia en el temple cristia i el sistema de múltiples ornamentacions lligades unes amb les altres per anar-se tornant clares i ordenades a diferents distancies en la decoració arab; aprenguem, finalment, la gracia del dibuix del renaixement i tants i tants coneixements, que si els estudiés- sim per no copiar-los les arts de totes les generacions passades ens els ensenyarien."
L'ideari de Domenech i Montaner es reflecteix en algunes obres de Vilanova i la Geltrú: la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer, projectada per Jeroni Granell I'any 1881 ; el monument funerari de la família Ortoll, del 1905, obra de Josep Domenech i Estapa; i el monument a Víctor Balaguer, del 1905, dissenyat per Bonaventura Pollés. Els dos mauso- leus, realitzats a I'epoca del pie desenvolupament del Modernisme, i probablement molt condicionats per la funció que desenvolupen, repre- senten la formulació tardana de les propostes de Domenech i Montaner a Vilanova. Malgrat I'evident diferencia cronologica, hem optat per
540 MISCELLANIA PENEDESENCA 1991 - Carme Huerta 1 Pere Marsé
incloure'ls en aquest capítol, ja que en aquest conjunt d'obres es produeix una correspondencia de criteris formals i conceptuals.
La Biblioteca-Museu és, pertemporalitat, I'exemple més innovador. Com planteja Alexandre Cirici en el seu article "El edificio de la editorial Montaner y Simón", publicat I'any 1963 a Cuadernos de Arquitectura, cinc construccions representen a Catalunya I'inici del trencament amb els criteris eclectics i historicistes i I'aproximació a solucions més crea- tives; aquestes són: la casa Vicens de Gaudí, edificada entre 1878 i 1880; la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer, obra de Jeroni Granell, projectada I'any 1881 ; I'Academia de Ciencies, de Domenech i Estapa, constru'ida el 1883; les Indústries d'art de Francesc Vidal, del 1884, obra de Vilaseca; i I'Editorial Montaner y Simón, de Domenech i Montaner, iniciada el 1881.
A I'edifici de la Biblioteca-Museu, on s'assaja un nou discurs com- positiu i ornamental, hi trobem un ampli repertori procedent de I'art grec, egipci i bizantí.
El Monument Funerari de la família Ortoll, obra de Domenech i Estapa, és un templet de planta centralitzada amb cúpula semiesferica, de tradició classica, que incorpora elements medievals del romanic i el gotic i, al mateix temps, un treball de forja on apareixen detalls caracte- rístics del llenguatge modernista.
El Monument Funerari de Víctor Balaguer rep un tractament més escultoric que arquitectonic. És un volum de forma trapezoidal que recorda els pilons dels temples egipcis, amb ornamentació i tipografia gotiques i garlandes inspirades en el llenguatge de la Secessió vienesa. El monument fou projectat per I'arquitecte Bonaventura Pollés, tallat per I'escultor Alfons Juyol i constru'it per Joan Sas i Gorgori.
QUAN EL MODERNISME ES PASSEJAVA PELS CARRERS DE LA CIUTAT
El desenvolupament del Modernisme a Catalunya va coincidir amb I'inici de la industrialització i arnb un període d'autoafirmació nacional en
"El Modernisme en I'arquitectura de Vilanova i la Geltrú" 541
Projecte de Bonaventura Pollés peral Monument a Víctor Balaguer (1905). (Arxiu Municipal d'Obres de I/ijuntament de Vilanova i la Geltrú).
542 MISCELLANIA PENEDESENCA 1991 - Carme Huerta 1 Pere Marsé
Monurnent funerari de la farnília Orfoll(1905). Projectat per Josep Domenech i Estapa (fotografia Estudi Helk).
'El Modernisme en Iarquitectura de Vilanova i la Geltrúl' 543
el qual s'establien les bases del catalanisme polític, aspectes que van tenir una especial influencia en el disseny i la formulació de I'ideari modernista.
El nou corrent naixia arnb la voluntat de transformar globalment la cultura del país. Una vocació renovadora en la qual es fonien tradició i modernitat, nacionalisme i cosmopolitisme.
Les arts van participar col.lectivament d'aquest moviment i I'arquitecturaencetava un nou discurs, vitalista i creatiu, obert a les noves possibilitats expressives de formes i rnaterials. Aquest llenguatge arquitectonic va introduir elements coloristes i exotics procedents de la tradició musulmana i formes d'origen gotic, que combinava arnb icono- grafies noves, constru'ides a partir de formes rnés lliures i imaginatives.
El projecte arquitectonic modernista tenia un caracter integrador i participatiu, basat en la recuperació dels oficis tradicionals i la incorpo- ració delsdescobrirnents tecnics més moderns. Aquest projecte va saber aglutinar al seu voltant artesans i artistes i les aportacions tecnologiques innovadores, i va crear una arquitectura que expressava la síntesi entre les actituds més modernes i obertes i els elements autoctons heretats del passat.
Malgrat que les rnanifestacions arquitectoniques modernistes es caracteritzen per uns trets més o menys comuns, es fa difícil d'establir una definició més precisa. Les obres que cornparteixen les propostes modernistes es situen cronologicament al voltant del darrer quart del segle XIX i els primers anys del XX, un període que agrupava tendencies ideologiques i figuratives diferents. Els arquitectes més representatius i socialment reconeguts, Lluís Domenech i Montaner (1 949-1 923), Josep Puig i Cadafalch (1867-1 957) i Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926), representen generacions i opcions personals diferents. Domenech i Montaner va exercir corn a professor de I'Escola dlArquitectura de Barcelona, fundada I'any 1875, que va realitzar una important aportació pera la renovació de I'arquitectura a Catalunya. Puig i Cadafalch i Gaudí formaven part de les primeres promocionsd'arquitectes titulats aaquesta escola.
Domenech i Montaner i Puig i Cadafalch són probablernent les figures que millor connecten arnb les tendencies europees, i personali- tats compromeses políticament amb el projecte nacionalista, en el qual
544 MISCEL,LANIA PENEDESENCA 1991 - Carme Huerta 1 Pere Marsé
van participar activament. Gaudí representaria un corrent formalment més imaginatiu, pero ideologicament oposat al projecte de modernitza- ció global impulsat pel Modernisme.
Amb tot, I'obra d'aquests arquitectes es desenvolupa en el marc general del nou corrent cultural, ric i contradictor¡, que ens ha deixat un interessant patrimoni arquitectonic.
A Vilanova, el procés d'introducció del Modernisme es veura tallat per la crisi economica de fi de segle.
Un cúmul de circumstancies fan que, a finals del segle XIX, I'economia catalana, i especialment a Vilanova, pateixi una davallada. La plaga de la fil.loxera arriba a partir del 1890, i destruí les vinyes. Amb la derrota de la Guerra de Cuba, el 1898, es van perdre els privilegis aranzelaris a Cuba i a d'altres colonies. A causa dels canvis tecnologics, els vaixells més grans van marxar de la platja de Vilanova.
El conjunt d'aquests fets fa que es perdin els mercats d'America, que davalli la producció industrial i que calgui una reformade I'agricultura. La crisi també es deixa sentir al sector de la construcció, i disminuí la importancia qualitativa i quantitativa de les obres.
En els primers anys del segle XX hi ha un intent per redrecar I'economia vilanovina. El 1901 s'aconsegueix que s'instal.li a la ciutat la fabrica de la multinacional Pirelli. La instal.lació de la nova indústria permet la creació de Ilocs de treball. A partir d'aquest moment, la burgesia local queda al marge del nou procés economic, que des d'ara estara basicament en mans del capital forani. Aquella burgesia podero- sa, que durant la segona meitat del segle XIX havia contribui't a potenciar i rellancar la imatge de la ciutat, perd protagonisme i intervé únicament en actuacions puntuals molt ai'llades.
La crítica situació economica que viu Vilanova al final del segle XIX és un dels factors que van condicionar la tímida presencia del Modernis- me a la ciutat. Malgrat aixo, el Modernisme hi és representat amb un conjunt d'edificis prou interessants.
Si fins ara a Vilanova I'arquitectura seguia puntualment les pautes dels moviments estilístics punters, a partir d'aquests moments perd bona part de la seva capacitat de participació. Tret de les obres de Josep Font i Guma, i posteriorment les de J.F. Rafols -ambdós amb una solida
E l Modernisme en I'arquitectura de Vilanova i la Geltrú" 545
formació teorica-, les polemiques estilístiques passen de Ilarg, i s'utilitza I'estil com a expressió lingüística de moda, basicament a les facanes, més per a la formació unitaria dels edificis que com a eina conceptual.
Les diverses obres que recollim en aquest treball incorporen generalment el repertori formal modernista; ens trobem, pero, arnb determinats exemples difícils d'encaixar dins d'un corrent específic. Per altra banda, si tractem de realitzar una classificació estrictament crono- Iogica es plantegen nous problemes, jaque alguns edificis que adopten el llenguatge modernista es construeixen en dates posteriors a les acceptades tradicionalment com a Iímitscronologics del Modernisme. Es tracta d'edificis que representen la pervivencia del gust modernista en epoques tardanes i coexisteixen arnb d'altres construccionsque incorpo- ren elements del nou llenguatge noucentista.
Davant d'aquesta situació, i malgrat que la cronologia del projecte és basica per valorar els edificis, hem optat per realitzar una classificació per autors, arnb I'excepció d'aquells exemples pioners que, per la seva importancia com a obres capdavanteres dins el context vilanoví, me- reixen un tractament específic.
De la mateixa manera que per estudiar I'arquitectura modernista a la localitat de la Garriga cal estudiar I'obra de I'arquitecte Manuel Raspall i Mayol(1877-1937), a Vilafrancadel Penedes la de I'arquitecte Santiago Güell i Grau (1 869-1 955), a Tarragona I'arquitecte Josep M. Pujol de Barbera (1 871 -1 921) i a Terrassa Lluís Moncunill(1868-1931), a Vilano- va i la Geltrú caldra analitzar I'obra de I'arquitecte Josep Font i Guma (1 859-1 922) i del mestre d'obres Gaieta Miret i Reventós, que va exercir la professió a Vilanova i la Geltrú entre 1893 i 1920.
La primera construcció arnb referencies modernistes, a Vilanova i la Geltrú, la trobem a la font monumental a Joaquim Soler i Gustems, dissenyada el 1892 -precisament- per I'arquitecte Josep Font i Guma. És de pedra, arnb tres cares, i esta situada al mig de la placadels Carros, sobre dos graons circulars. El pedestal és de secció triangular, arnb tres piques i tres brocs separats per contraforts que s'entreguen a les arestes d'un prisma de secció triangular que fa de columna. En el coronament, s'hi representen un elm de guerrer, fulles d'acant i els escuts de Vilanova i de Catalunya.
La font s'aparta formalment de la resta de fonts vilanovines, de les quals vol ser una replica, especialment de les projectades per I'arquitecte
546 MISCELLANIA PENEDESENCA 1991 - Carme Huerta 1 Pere Marsé
La font monumental a Joaquim Soler i Gustems (1892). Projectada per Josep Font i Guma, és la primera construcció vilanovina amb elements plenament
modernistes (fotografia Estudi Helix).
E l Modernisme en I'arquitectura de Vilanova i la Geltrú" 547
Francesc de Paula Villar i Lozano, constru'ides el 1861 amb motiu de la portada d'aigües a Vilanova. Situada estilísticament dins el Modernisme d'influencia medievalista, la font de la placa dels Carros té un interes especial a Vilanova perque inaugura el Modernisme a la ciutat i perque qualifica el seu projectista com un home que seguia de prop les vicissituds dels corrents artístics.
La casa Florenci Sala és el primer edifici vilanoví que incorpora elements modernistes; hi va intervenir Josep Puig i Cadafalch, un dels arquitectes més representatius del Modernisme. És un edifici entre mitgeres destinat a habitatge unifamiliar, compost de planta baixa i dues plantes pis. La segona planta va ser constru'ida el 1898 damunt la casa existent, ocupant en profunditat només unavessant de les dues que tenia la coberta. El projecte de I'addició d'aquesta segona planta va ser realitzat per Josep Puig i Cadafalch.
L'addició es resol emfasitzant la composició asimetrica queja tenia la facana originaria, amb una balconada, sanefa i cornisa amb frontó volat. Les obertures són d'arc rebaixat. El material utilitzat pera I'addició de la segona planta és el totxo vist, que contrasta amb els arrebossats de la resta de la facana. Els paraments de fabrica de totxo queden alleugerits pel predomini del buit de les obertures i per la immillorable col.locació de I'aparell.
El projecte d'ampliació per a la casa Florenci Sala (1898) va ser realitzat per Josep Puig i Cadafalch, un dels arquitectes més representatius del
Modernisrne (Arxiu Municipal d'Obres de IAjuntament de Vilanova i la Geltrú).
548 MISCEL.LANIA PENEDESENCA 1991 - Carme Huerta 1 Pere Marsé
Cal destacar, a més, els treballs de ferro forjat de les baranes del balcó i de les reixes de les balconeres.
La utilització del totxo vist en edificis que no eren construccions industrials va tenir com a preconitzadors els arquitectes i els mestres d'obres considerats com a pre-modernistes, en I'intent d'una major sinceritat constructiva. Lluís Domenech i Montaner, que participad'aquests plantejaments, el 1881 ja fa una demostració de I'ús d'aquest material sense cap altre revestiment, a I'edifici bastit per a I'editorial Montaner i Simón, a Barcelona.
L'ampliació de lacasa Florenci Sala esdevé un edifici interessant no solament per el1 mateix, sinó pel que significa en el conjunt de I'obra de Puig i Cadafalch: un exercici de composició correcte i un assaig per a posteriors projectes de més envergadura.
La casa Gener és una edificació aixecada I'any 1902, segons el projecte de I'arquitecte Ubaldo lranzo i Eiras, a la Rambla Principal.
Ubaldo Iranzo, amb títol d'arquitecte des del 1879, va ser cap de secció de les oficines de Vialitat i Conduccions de I'Ajuntament de Barcelona. A Barcelonava projectarfonamentalment edificisd'habitatges, i va redactar el Pla General d'Eixarnple i Urbanització de les Corts de Sarria. A Sant Sadurní d'Anoia va projectar la Casa de la Vila, la casa Esclassans i la capella de I'Hospital, obra inacabada que fou restaurada I'any 1987 per Jordi Garcés i Enric Soria.
El Modernisme, tan escas a la ciutat, té en la casa Gener una de les seves mostres més acusades, en la qual el repertori modernista -mal- grat que s'expressa amb una certa timidesa- no es limita a la facana, sinó que té una presencia clara en tot I'edifici.
La facana principal, que conserva la simetria compositiva, incorpo- ra una tribuna d'estructura rnetal.lica i vidres emplomats, la ceramica vidriada, els estucats de color pastel, el ferro forjat, I'ornamentació amb motius florals i organics i, en general, tot el repertori formal d'oficis del nou estil.
Dels seus interiors, ben conservats en general, tenen un interes especial la planta baixa i la planta principal, que conserven el mobiliari, els artesonats, les guixeries, els vitralls, els estucats i d'altres elements dels oficis artesans de I'epoca.
E l Modernisme en I'arquitectura de Vilanova i la Geltrúl' 549
Casa Gener (1902). Projectada per Ubaldo lranzo (fotografia Estudi Helix).
550 MISCELLANIA PENEDESENCA 1991 - Carme Huerta 1 Pere Marsé
El 1901, Font i Guma projecta la reforma de la casa Ricard, edifici de tres plantes situat a la confluencia dels carrers de Sant Joan i de Sant Gervasi. Les reformes projectades per Font i Guma canvien la fesomia de la casa existent en obrir nous balcons i d'altres obertures i afegir-hi nous elements arquitectonics, emprant nous materials constructius, propis del Modernisme.
En aquest edifici, Font i Guma utilitza el totxo vist als allindaments de les obertures, als ulls de bou, als coronaments i a les mensules de balcó. S'utilitza el ferro forjat a les baranes de balcó i de terrats i a la tribuna de la planta primera. Tots aquests elements es tracten amb un llenguatge contingut i auster, lluny de les tendencies més decorativistes del moviment modernista, que li facilitaran a el1 mateix, posteriorment, el pas cap a tendencies noucentistes.
Aquests recursos en la utilització dels materials i els elements compositius els fara servir Font i Guma en la majoria d'obres posteriors d'influencia modernista que realitza. Aixo es fa pales, sobretot, en les obres pera I'ampliació i reforma al Mas Roquer i a I'Hospital de Sant An- toni Abat I'any 1908, a la masia Sama el 191 0, on es construeix tot un seguit de dependencies complementaries dedicades a I'activitat agrícola i en I'edifici annex al pati interior de la casa situada a la rambla Principal, núm. 12.
A les dues masies es destaca particularment el fet que, tot i utilitzant materials i Ilenguatges diferents als de les construccions existents, I'obra nova queda plenament integrada en la masia original, extraient i trans-
Projecte de Josep Font i Gurna per a la casa Ricard (1 901). (Arxiu Municipal d'Obres de I'Ajuntarnent de Vilanova i la Geltrú).
"El Modernisme en Iarquitectura de Vilanova i la Geltru" 551
formant formes de I'arquitectura rural de lazona, arnb els recursos propis de I'arquitectura culta del Modernisme.
A les tres obres citades darrerament s'utilitzen recursos composi- tius semblants, d'inspiració medievalista, com ara el mataca d'obra vista a la facana del Mas Roquer o les obertures corregudes al capdamunt del capcer, sota la cornisa de la teulada, i I'arc de mig punt.
Quant als materials emprats, predominen la ceramica vidriada de color verd, el totxo i els paraments de pedra vistos, i les gelosies ceramiques als ampits de les finestres.
El mestre d'obres Gaieta Miret i Reventós és I'altre "artífex", juntament arnb Font i Guma, de la major partde I'arquitectura modernista a Vilanova.
Hi ha poques referencies biografiques de Gaieta Miret. Malgrat tot, se sap que va treballar a les ciutats de Barcelona, Sitges i Vilanova i la Geltrú des de I'any 1893 fins al 1920.
A Barcelona va realitzar nombrosos edificis d'habitatges. A partir del 1895 projecta la majoria d'obres a Vilanova on, entre d'altres, és I'autor de I'Orfeó Vilanoví i de les cases Antoni Pascual, Joan Olivella i Masip, totes elles emmarcades dins el llenguatge modernista.
La casa Antoni Pascual és un edifici entre mitgeres situat al carrer de la Llibertat, arnb una única crugia, de planta baixa i dues plantes pis. El seu aspecte actual és degut a les reformes introduides a la facana I'any 1900, segons projecte del mestre d'obres Gaieta Miret i Reventós.
El projecte és únicament un exercici de composició de facana, cense transcendir als interiors, els quals no es corresponen estilísticament arnb el disseny d'aquesta facana.
La facana és de composició simetrica, arnb tres obertures a planta baixaque permeten I'accés independent acada un dels habitatges de les plantes pis. En la seva composició s'utilitzen molts elements propis del llenguatge modernista: ferros forjats a portes i baranes de balcó, allinda- ments ondulats, motllures arnb motius florals i ornamentats arnb rostres femenins, i coronament ondulat.
552 MISCELLANIA PENEDESENCA 1991 - Carme Huerta 1 Pere Marsé
Detall ornamental de la casa Antoni Pascual, reformada I'any 1900 segons el projecte del mestre d'obres Gaieta Miret i Reventós (fotografia Estudi Helk).
"El Modernisme en Iarquitectura de Vilanova i la Geltrú" 553
Entre els anys 1909 i 191 6, Josep Ferrer-Vidal i Soler, arqueoleg, literat i gran amant de la música, va construir I'Orfeó Vilanoví, reformant una antiga construcció del carrer de I'Església, dins el nucli més antic de la ciutat, a partir d'un projecte de Gaieta Miret.
L'edifici s'adapta tipologicament a moltes construccions entre mit- geres de I'epoca que es destinaven a locals de societats recreatives i culturals, i que, dins I'esquema de les tres crugies en planta baixa, situen a la planta superior la sala d'actes-generalment amb escenari-, obrint una gran balconada al carrer principal.
A I'Orfeó Vilanoví, aquest esquema es resol amb una gran simpli- citat compositiva, definint un eix principal de simetria a la facana -que incorpora esgrafiats, vidrieres i elements decoratius del llenguatge modernista-, i conformant especialment I'espai de la salaamb guixeries i finestres ornamentals, amb els retrats de músics famosos i temes musicals.
Projecte de Gaieta Miret i Reventós per a I'Orfeó Vilanoví (1 909- 191 6). (Arxiu Municipal dlObres de I'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú).
554 MISCELLANIA PENEDESENCA 1991 - Carme Huerta 1 Pere Marsé
La casa Joan Olivella, edifici entre mitgeres, va ser projectat el 191 O per Gaieta Miret com a reforma i addició de la planta superior. Esta situada a la placa de les Cols. Tot i ocupar una parcelda estreta, destaca de les altres edificacions pel llenguatge plenament modernista de la facana, amb obertures de balcons amb allindament de forma ondulada i, sobretot, pel gran finestral de lagolfa, que es composaamb motlluracions corbes, juntament amb el coronament.
La casa Masip, a la Rambla Principal, és un edifici entre mitgeres, compost de planta baixa i dues plantes pis, de tres crugies. Es va construir I'any 191 5, segons projecte de Gaieta Miret. L'edifici ha sofert transformacions a la planta baixa que desfiguren el seu estat original.
Els valors de I'edifici radiquen, sobretot, en la seva facana principal, en incorporar un balcó central sobre una tribuna de gran volum, i la utilització del llenguatge neogotic en el tractament de les llindes orna- men ta l~ de les finestres coronelles. En aquest cas, I'autor es va alinear amb els representants del Modernisme historicista, que conviu amb el Modernisme més radical.
Josep M. Miró i Guibernau, arquitecte amb títol de I'any 191 3, va ser arquitecte municipal de Vilanovai la Geltrú i de Cubelles. Lasevaactivitat professional la va desenvolupar principalment a Vilanova, projectant edificis de molt diversos llenguatges en un espai de temps molt curt, que van des del Modernisme més radical de la casa Sebastia Soler (Can Pahissa) del 1921 fins al racionalisme incipient del Mercat Públic (I'any 1941), passant pel Noucentisme de les Escoles Graduades (el 1932), amb una versatilitat incre'i'ble.
La casa Sebastia Soler, coneguda popularment com Can Pahissa, és una edificació que s'aparta de la tipologia usual a la Rambla Principal. L'arquitecte Josep M. Miró i Guibernau la va projectar I'any 1921. És una obra tardana del Modernisme, i es basa en recursos historicistes.
Als seus interiors és on el Modernisme es manifesta més brillant- ment. En ells no es regategen esforcos ni es posen Iímits a la fantasia, amb uns excel.lents vestíbul i sala central, executats amb la participació de tots els oficis artístics, que el moviment modernista va revaloritzar especialment. Cal fer esment, sobretot, dels treballs de guixeria dels cels rasos, de la fusteria i del vitral1 de la claraboia central.
"El Modernisme en I'arquitectura de Vilanova i la Geltrúl' 555
Lacasa Magriñalavaprojectar Miró i Guibernau I'any 1923. Malgrat que la crítica considera que a partir del 191 0 el Modernisme és un moviment en decadencia, el fenomen modernista, especialment fora de Barcelona, té una permanencia historica molt més dilatada.
L'edifici, que es separa excepcionalment tant de I'alineació del carrer com de la mitgera, permet una atenció especial al volum, i incorpora elements exclusivament simbolics, com la cúpula d'escames vidriades, i empra formes, materials i oficis d'un repertori netament modernista, que contrasten amb la seqüencia iinitariade les edificacions de la Rambla.
En aquesta relació d'obres modernistes a Vilanova i la Geltrú, no podem deixar d'esmentar dues obres tardanes de Josep M. Jujol(1879-
Projecte de Josep M. Miró i Guibernau per a la casa Magriña (1 923). Un exemple de la pervivencia del gust modernista en epoca tardana
(Arxiu Municipal d'Obres de I'Ajuntarnent de Vilanova i la Geltrú).
556 MISCEL,LANIA PENEDESENCA 1991 - Carme Huerta / Pere Marsé
1949), realitzades els anys 1947-1 948; quasi al final de la seva vida, segons dades de I'inventari publicat a la revista Quaderns número 179- 180: I'altar de la capella lateral de I'església de Sant Antoni Abat, dedicada al Sagrat Cor, i I'altar major de la capella de la Casa dlEmpar. Ambdues obres són de difícil classificació, i hem de tenir en compte que I'obra de Josep M. Jujol actualment és objecte de revisió i valoració. Mentre persisteix la polemica sobre I'adscripció o no del gaudinisme al corrent modernista, ens atrevim a situar I'obra jujoliana dins un inventari modernista.
LA CIUTAT-JARDI DE RlBES ROGES I LA INTRODUCCI~ DEL NOUCENTISME EN L'ARQUITECTURA DE VILANOVA I LA GELTRÚ
El concepte de ciutat-jardí, basat en la tradició utopica vuitcentista i en les idees de William Morris i John Ruskin, té els seus orígens en les teories de I'angles Howard.
A Catalunyava ser Cebria de Montoliu I'introductor de les teories de la "ciutat-jardí", que preconitzaven la humanització de les ciutats indus- t r i a l ~ a partir de la incorporació de nous espais on hi hagués una total harmonia arquitectura-natura. La ciutat-jardí pretén aprofitar els avantat- ges de la ciutat, i les potencialitats del camp.
A Catalunya es produeixen diverses actuacions que intenten reco- llir I'ideari del moviment de les ciutats-jardí. El parc Güell de Barcelona, projectat per Gaudí i realitzat entre 1901 i 191 4; I'eixample Malagrida d'Olot (1906), de Roca i Pinet; i la Urbanització Terramar de Sitges, impulsada per Francesc Armengol I'any 191 8.
A Vilanova, el 191 0, tres anys després que es comencés a construir la primera ciutat-jardí anglesa, es va iniciar la urbanització de Ribes Roges, per iniciativa d'Anna Raventós de Saurí, presidenta de la Junta de I'Asil Empar de Santa Llúcia.
Es va coldocar la primera pedra dels deu primers xalets damunt uns terrenys cedits a la Institució com a donatiu. Els beneficis de la promoció anaven destinats al manteniment de I'esmentat Asil. La Junta va encar- regar els projectes dels deu habitatges als arquitectes Bonaventura Pollés i Vivó, Josep Font i Guma, Josep Domenech i Mansana, Modest
"El Modernisme en Iarquitectura de Vilanova i la Geltrú" 557
Projecte d'urbanització de Ribes Roges. Un exemple pioner de ciutat-jardí (Arquitectura y Construcción, núm. 241).
558 MISCELLANIA PENEDESENCA 1991 - Carrne Huerta 1 Pere Marsé
Taulés i Benítez i Ramon Frexe i Mallofré, amb pressupostos d'execució ajustats.
Les edificacions que no han estat enderrocades són I'exponent de I'ordenació tipologica i urbana que es va intentar realitzar en els seus comencaments. Els xalets mantenen, malgrat les modificacions sofer- tes, el llenguatge propi d'un Modernisme tarda, més depurat, inspirat en la Secessió Vienesa.
La Villa Laguarda, que fou residencia de qui va ser bisbe de Barcelona del mateix nom, es va acabar de construir I'any 191 2, seguint el projecte de Bonaventura Pollés. El xalet té un volum complex, i les cobertes són a diferents vessants i nivells. Les seves facanes -encara que han estat reformades- ornamentades amb totxo vist i ceramica vidriada, mantenen el regust de I'arquitectura de la Secessió Vienesa, subratllat per la combinació de teules planes vidriades de colors a les cobertes.
El mateix llenguatge compositiu, inspirat en la Secessió Vienesa, I'utilitza Bonaventura Pollés en el xalet anomenat del Doctor Ribot, a I'hora de composar els capcers triangulars que conformen les terrasses de la planta superior.
L'edifici, que segueix la tipologiad'habitatge unifamiliar aparellat, és modelic i avancat en la concepció de I'aprofitament i la racionalitat en la construcció d'espais interiors.
Josep Domenech i Mansana és I'arquitecte que va projectar a Ribes Roges els xalets denominats Villa Argentina i Villa Montserrat. Al primer, tot i que s'hi manifesta un cert abandonament, es poden reconeixer encara les traces del Modernisme, inspirat en I'arquitectura de la Seces- sió Vienesa. L'edificació, inicialment bifamiliar, era un exercici d'habitatge mínim que posteriorment va ser transformat en habitatge unifamiliar.
A la Villa Montserrat, Domenech i Mansana utilitza també el recurs compositiu del llenguatge secessionista mitjancant I'ús del totxo vist i la ceramica vidriada.
Els xalets de Ribes Roges, així com les darreres obres de Font i Guma, el xalet del Nin i cal Terzi, representen I'abandonament progres- siu del contingut ornamental plenament modernista per formes més depurades, que provenen del vocabulari de la Secessió Vienesa.
'El Modernisrne en Iarquitectura de Vilanova i la Geltrúl' 559
Xalet del Doctor Ribot, a Ribes Roges. Projectat per Bonaventura Pollés (Arquitectura y Construcción, núm. 24 1).
m. d.. .L- , - 5-
5 l 1 ,-- : : -,. ALTI
J... .. .L.. .., p $.J +
>L.,, ( + h-
"Villa Argentina': a Ribes Roges. Projectada per Josep Domenech i Mansana (Arquitectura y Construcción, núm. 24 1).
560 MISCELLANIA PENEDESENCA 1991 - Carme Huerta 1 Pere Marsé
Al xalet Miramar, conegut com el xalet del Nin, constru'it el 1913, queda ben palesa la trajectoriaarquitectonicade Font i Guma. L'arquitecte, que participa de les inquietuds avantguardistes, sempre dóna una especial interpretació a la seva obra, fins i tot en les epoques de més euforia del Modernisme i el Noucentisme. En ella va cercar el lligam de I'arquitectura popular catalana amb elements més cultes, defugint orna- mentacions no motivades.
Aquestes característiques queden perfectament reflectides al xalet del Nin, en el qual, tot i essent una obra de dimensions considerables, la composició de volums i els materials emprats s'integren perfectament, i sense estridencies, a I'entorn. La utilització de materials i formes de facil referencia a cases pairals del país, als quals s'incorporen d'altres elements més cultes, enriqueixen I'edifici. És el cas de I'atri d'arcades de mig punt, amb regust del renaixement italia.
Cal Terzi, avui seu de I'escola La Pau, va ser constru'it el 191 9 com a residencia temporal dels alts directius de Pirelli, és la primera edificació ai'llada amb jardí que s'aixeca a la Rambla. S'hi introdueix un nou llenguatge arquitectonic, encara més noucentista, com a conseqüencia de "la constant atenció a qualsevol estil i de justa comprensió de I'arquitectura popular" que, en paraules de J.F. Rafols, caracteritza la maduresa de Font i Guma.
Cal Terzi manté exteriorment una solida aparenqa, una simplicitat volumetrica i compositiva i I'absencia de les "elegancies falses de I'ornamentació innecessaria", característiques de I'obra de Font i Guma.
Aquests edificis suposen I'inici d'un procés de transició cap al Noucentisrne, un llenguatge que, malgrat es manifesti aparentment contrari a I'estetica modernista, simbolitza la continultat de les propostes ideologiques i culturals formulades a Catalunya des de I'epoca de la Renaixenqa. La Secessió va servir, en certa manera, de pont entre Modernisme i Noucentisme, dues estetiques aparentment enfrontades.
"El Modernisme en I'arquitectura de Vilanova i la Geltrú" 561
A.A.D.D.: Album Artístich de la Renaixensa. Fascicles de la "Renaixen- san. Barcelona, 1882-1 888.
A.A.D.D.: La arquitectura de J. Mqujol. Ed. La Gaya Ciencia. Barcelona, 1974.
A.A.D.D.: Monografia de I'arquitecte Josep M" Jujol. Quaderns dlArquitectura i Urbanisme, núm. 179-1 80. Barcelona, octubre-de- sembre 1988, gener-marc 1989.
BAREY, ANDRÉ: "Barcelona, de la ciutat pre-industrial al fenomen moder- nista". Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo, núms. 136 i 139. Barcelona, 1980.
BAREY, ANDRÉ: "La diffusione del modernismo". Lotus International, núm. 23, Venecia, 1979.
BENÉVOLO, LEONARDO: Historia de la arquitectura moderna. Ed. Gustavo Gili. Barcelona, 1979.
BELSA, ANNA: Viena. Introducció d'una estetica arquitectonica. Tesi de Ilicenciatura. Universitat de Barcelona, 1983.
BOHIGAS, ORIOL: Reseña y catálogo de la arquitectura modernista. Ed. Lumen. Barcelona, 1973.
CASTELLANOS, JORDI: Raimon Casellas i el modernisme. Curial Edicions Catalanes. Barcelona, 1975.
CIRICI, ALEXANDRE: El arte modernista catalán. Ayma Editor. Barcelona, 1973.
CIRICI, ALEXANDRE: "El edificio de la editorial Montaner y Simón". Cuader- nos de Arquitectura y Urbanismo, núm. 52-53. Barcelona, 1963.
DOMENECH I MONTANER, LLU~S: "En busca de una arquitectura nacional". La Renaixensa, any VIII, vol. 1 , 28 de febrer del 1878.
ESTUDI HELIX: Pla ~ s ~ e c i a l i Cataleg del Patrimoni Historic i Artístic de Vilanova i la Geltrú. Estudi realitzat per a I'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Vilanova i la Geltrú, 1985.
562 MISCEL,LANIA PENEDESENCA 1991 - Carme Huerta / Pere Marsé
FONTBONA, FRANCESC, i MIRALLES, FRANCESC: "Del Modernisme al Noucen- tisme, 1888-1 91 7". Historia de I'Estat Catala. Vol. l. Edicions 62. Barcelona. 1985.
FREIXA, MIREIA: "El Modernismo en España". Cuadernos de Arte Cátedra. Ed. Cátedra. Madrid, 1986.
LLEONART, PERE: El potencial economic del sistema de ciutats de Catalu- nya. Direcció General de Política Territorial de la Generalitat de Catalunya - Banca Catalana. Barcelona, 1988.
MARFANY, JOAN LLU~S: Aspectes del Modernisme. Curial Edicions Catala- nes. Barcelona, 1975.
ORRIOLS, XAVIER: "Les masies del terme". Programa de Festa Major de la Geltrú". Vilanova i la Geltrú. 1981.
POLLÉS, BONAVENTURA: "Arquitectura española contemporánea. Chalets de las Ribes Roges". Arquitectura y Construcción, núm. 241, agost 191 2.
PUIG ROVIRA, FRANCESC: La industria en la economía de Villanueva. Con- ferencia pronunciada en el XII Curs Politecnic de I'Escola Tecnica de Perits lndustrials de Vilanova i la Geltrú. 15 de desembre del 1964 (Vilanova i la Geltrú, 1965).
RAFOLS, JOSEP FRANCESC: Modernisme i modernistes. Ed. Destino. Barce- lona, 1975.
ROCA, FRANCESC: "Cebria Montoliu y la 'Ciencia Cívica"'. Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo, núm. 80. Barcelona, gener-febrer 1971.
SCHMUTZLER, ROBERT: El Modernismo. Alianza Editorial. Madrid, 1980.
RICART, ANNA, i GUAL, JORDI: L'economia de la comarca del Garraf. Caixa dfEstalvis de Catalunya. Barcelona, 1981.
SOLA-MORALES, IGNASI DE: "Arquitectura modernista". Homenatge a Bar- celona. La ciutat i les seves arts (1 888-1 936). Ajuntament de Barce- lona. Barcelona, 1987.
SOLA-MORALES, IGNASI DE: Eclecticismo y vanguardia. El caso de la Arqui- tectura Moderna en Catalunya. Ed. Gustavo Gili. Barcelona, 1908.
"El Modernisme en I'arquitectura de Vilanova i la Geltrú" 563
TRENC, ELISEU: "La noción del Arte nuevo en el Modernismo catalán y sus implicaciones ideológicas y políticas". Actes del V Congreso Español de Historia del Arte. Barcelona, 1984.
VIRELLA I BLODA, ALBERT: Vilanova i la Geltrú, imatges de la ciutat i de la comarca. Joan Rius. Vilanova i la Geltrú. 1949.
Altres fonts documentals:
- Boletín de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer, núm. 1, epoca 4a, gener-febrer. Vilanova i la Geltrú, 1906.
- Arxiu Municipal d'Obres de I'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.
- Arxiu Contreras-Parés. Vilanova i la Geltrú.
