EL  JURAMENT  DELS  

HORACIS          JACQUES-­‐LOUIS  DAVID  

DOCUMENTACIÓ  DE  L'OBRA  

Títol:  Jurament  dels  Horacis.    Autor:  Jacques-­‐Louis  David  (1748  –  1825).  Cronologia:  1784.    EsRl:  neoclassicisme.    Tècnica:  oli.    Suport:  tela.    Dimensions:  330  cm  x  425  cm  Localització  actual:  Musée  du  Louvre,  París.  

CONTEXT  HISTÒRIC  

L’execució   d’aquesta   obra   (1784)   coincideix   amb   una  època  d’equilibri  molt   precari   que   correspon   a   la   fi   de  l’AnRc   Règim.   El   nom   d’aquesta   etapa   defineix   la  situació   políRca,   econòmica   i   social   anterior   a   la  Revolució  Francesa.  Es   tractava   d’una   societat   caracteritzada   per   la  desigualtat  dels  seus  membres  davant  la  llei.  És  a  dir,  els  drets  i  els  deures  dels  habitants  d’un  mateix  estat  eren  diferents  en  funció  del  lloc  on  vivien  i  del  grup  social  al  qual  pertanyien.  PolíRcament,   la  monarquia  absoluta  concentrava  tot  el  poder   a   les   seves  mans.  D’altra   banda,   pel   que   fa   a   la  situació  demogràfica,  hi  hagué  un  creixement  molt  lent  de   la   població,   a   causa   de   l’alt   índex   de   mortalitat.  L’economia   era   molt   poc   producRva,   perquè   la   feina  dels   treballadors   presentava   uns   rendiments   molt  baixos.  Tot   això   es   va   veure   modificat   per   l’esclat   de   la  Revolució   Francesa   (1789),   que   va   iniciar   un   procés  revolucionari,   dirigit   per   la   burgesia,   inspirat   en   els  ideals   de   llibertat,   igualtat   i   fraternitat,   i   desRnat   a  destruir  els  pilars  de  l’AnRc  Règim.  

ANÀLISI  FORMAL  Elements  plàsRcs  

David   fa   servir   línies   marcades,   que   posen   de  manifest  la  preeminència  del  dibuix.  En  el  grup  dels  homes,  que  es  troba  en  tensió,  predomina  la   línia   recta,  mentre  que  el  grup  de   les  dones  mostra   les   formes   corbes   i   arrodonides   de  l’abandonament.  Els   colors   són   sobris.   Dominen   les   tonalitats  vermelles,   grises   i   ocres.   A   la   zona   on   els   tres  guerrers   juren   davant   el   seu   pare   es   produeix  un   impacte   cromàIc  pel   color   vermell   intens,  el  color  de  la  sang  i  de  la  passió,  que  esdevindrà  el  color  tradicional  de  la  Revolució.  La  llum  és  estudiada  i  defineix  els  personatges  i  els   objectes,   tot  mostrant   una   clara   influència  de   Caravaggio.   Els   homes   projecten   la   seva  ombra  sobre  els  dos  nens,  que  es  refugien  sota  el   mantell   de   la   mare   dels   Horacis.   L’ombra  actua   aquí,   simbòlicament,   com   una   amenaça  (l’ombra  de  la  mort):  ells  també  estan  desRnats  a  pagar  un  preu  per  la  defensa  de  la  pàtria.  La   disposició   dels   caps   i   de   les   cames   dels  Horacis,   així   com   l’enrajolat   del   terra,  contribueix  a  la  creació  de  perspecRva.  

ANÀLISI  FORMAL  Composició  

La  composició  és  classicista  i  segueix  la  «llei  de  la  balança».  En  efecte:   l’inici   de   la  percepció   visual   té   lloc  per   la  nostra  esquerra,   de   manera   que   aquesta   zona   és   la   que   té   més  volum  (la  del  Jurament),  mentre  que  la  de  la  dreta  és  la  zona  de  sorRda  (on  se  situen  les  dones).    L’esRl  i  el  tema  es  troben  ínRmament  lligats.  Per  això,  l’acció  es   desenvolupa   en   una   estança   totalment   mancada  d’ornamentació,   llevat   de   la   llança   del   fons,   penjada  horitzontalment.  L’arquitectura   és   romana:   arcs   de   mig   punt   i   columnes  dòriques   (sense   base).   La   solidesa   d’aquestes   úlRmes   fa  referència  a  la  força  de  l’Estat  pel  qual  lluitaran  els  guerrers.    La   galeria   porxada   emmarca   l’escena   en   tres   parts   iguals   i  sembla   inspirada   en   el   marc   arquitectònic   dels   sarcòfags  romans.  

ANÀLISI  FORMAL  Composició  

Els   arcs   recullen,   respecRvament,   cada   sector   de  personatges:  el  primer  es  correspon  amb  els  tres  germans  Horacis;  el  segon,  amb  el  pare,   i  el  tercer,  amb  el  grup  de  les  dones.  Els  perfils  dels  rostres  dels  tres  germans  recorden  tant  els  de   les   monedes   com   els   dels   baixos   relleus   d’època  romana.  La   indumentària   (cascs,   togues,   llança,   espases,  sandàlies...)  és  d’una  severa  objecRvitat.  El   nombre   tres   és   un   element   important   dins   la  composició:   tres   germans,   tres   espases,   tres   arcs,   tres  dones.  El   tema   principal   (el   Jurament)   es   troba   situat   dins   un  rectangle.   L’angle   del   cos   del   pare   s’equilibra   amb   la  posició  de  la  llança  que  sosté  el  primer  guerrer.  D’altra  banda,  les  cames  dels  Horacis,  les  del  pare,  el  grup  de   la   dona   amb   els   nens   i   el   de   les   dues   dones   que   es  lamenten,  obeeixen  a  una  composició  triangular.  

ANÀLISI  FORMAL  EsRl  

El   neoclassicisme   és   un   esRl   que   es  desenvolupa   a   mitjan   segle   XVIII   es  caracteritza  pel   retorn   al  món   clàssic,   en  què  es  considerava  que  s’havia  assolit  la  perfecció.  Comença   reaccionant   contra   els   excessos   del  barroc   i   la   frivolitat   i   el   decoraRvisme   del  rococó   (esRl   predilecte   de   l’aristocràcia);  s’idenRfica,   progressivament,   amb   l’ideari  burgès,   i   desemboca   en   un   esRl   compromès  amb   el   seu   temps.   Transmet   valors   com   la  virtut   cívica,   el   patrioRsme,   l’austeritat,  l’honestedat;   és   a   dir,   tots   aquells   amb   els  quals  la  burgesia  s’enfrontava  a  l’aristocràcia.  Però,   al   mateix   temps,   es   produeix   un  distanciament   entre   arRsta   i   obra,   ja   que   es  busca   la   bellesa   a   través   del   camí   de   la  perfecció  tècnica  i  la  racionalitat,  i  això  fa  que  esdevingui,  en  molts  moments,  un  art  fred.  

ANÀLISI  FORMAL  EsRl  

D iverses   c i rcumstànc ies   van   a favor i r   e l  desenvolupament   d’aquest   esRl:   les   excavacions   a  Pompeia   i  Herculà   (dutes  a   terme  sota   la  protecció  del  futur  Carles  III),  que  aportaren  informació  sobre  l’anRga   Roma   posant   de   manifest,   novament,   la  importància   d’aquesta   civilització,   o   els   estudis   de  Winckelmann  sobre  arqueologia.  El   neoclassicisme   tampoc   no   és   aliè   a   la   influència  de  la   Il·∙lustració,  que  valora   la  transcendència  de  la  raó  i  defensa  un  art  més  «autènRc»  i  «moral».  

INTERPRETACIÓ  ConRngut  i  significat  

L’autor  es   va   inspirar  en  un  episodi  de   la  història  de  Roma  que  Tit  Livi  explica  en  la  seva  obra  Ab  urbe  condita,  i  que  és  recollit  per  Corneille  en  la  seva  tragèdia  Horace,  presentada  en  la  Comédie  Française  el  1782.  Les  aspiracions  de  Roma  pel  domini  del  Laci   topen  amb   les  d’una   altra   ciutat,   Alba   Longa.   Per   dirimir   el   conflicte  s’enfronten  els  tres  germans  Horacis,  per  Roma,  contra  els  tres  germans  Curiacis,  per  Alba  Longa.  La  dona  vesRda  de  blanc  és  Sabina,  germana  dels  Curiacis   i  esposa  d’un  dels  Horacis.  Recolza  el  cap  sobre   l’espatlla  de  la  seva  cunyada,  Camil·∙la,  promesa  d’un  dels  Curiacis.  Totes  dues  són  la  personificació  del  dolor  i  de  la  tragèdia.  El   triomf   se   l’endú   Roma,   perquè   l’únic   supervivent   és   un  Horaci.  Aquest,   veient  els  plors  de  Camil·∙la  per   la  mort  del  seu  promès,  la  mata.  El  pintor   tria  el  moment  del   Jurament,  perquè  es   tracta  de  l’instant   de   major   tensió   emocional.   El   pare   presenta   les  espases  mentre  aixeca  la  mirada  al  cel,  implorant  l’ajut  dels  déus.   La   tensió   s’estableix   entre   un   element   heroic   (els  germans  i  el  pare)  i  un  element  patèRc  (les  dones  i  els  nens).  

INTERPRETACIÓ  ConRngut  i  significat  

David  va   treballar  acuradament  el  detall,  perquè  sabia  que  la   precisió   d’aquest   augmentava   la   qualitat   del   missatge  moral,  que  no  és  sinó  l’exaltació  del  deure  i  la  disciplina  com  a  virtuts  cíviques   i   la  primacia  dels   interessos  políRcs  sobre  els  senRments  personals.  El  grup  presenta,  en  la  seva  acció,  una  disciplina  militar  que  no  és  aliena  a  la  interpretació  políRca  del  tema.    El   classicisme   s’estén,   fins   i   tot,   a   la   firma   del   pintor.   A   la  primera  rajola  de  la  nostra  esquerra  hi  ha,  escrita  en  llaQ,  la  llegenda   següent:   L.   David   faciebat   Romae   Anno  MDCCLXXXIV  (‘L.  David  el  va  fer  a  Roma  l’any  784’).  

INTERPRETACIÓ  Funció  

El  quadre,  exposat  en  el  Salon  del  1785,  va  ser  pintat  per  a   l’Acadèmia  de  Belles  Arts,  a   través  de   la  qual   l’administració   reial  de   Lluís  XVI   feia  aquest  Rpus  d’encàrrecs.    Es   tractava   de   fer   alguna   concessió   a   l’esperit  burgès,  en  el  marc  d’un  absoluRsme  il·∙lustrat.    Tanmateix,   es   tracta  d’una  obra  enfrontada  als  interessos   del   seu   comitent,   perquè   aquest   art  c lass ic ista   representava   la   concepció  racionalista   que   la   burgesia   tenia   de   la   vida,  però   no   els   interessos   del   món   aristocràRc,  amenaçat   per   la   ja   imminent   Revolució  Francesa.  

ALTRES  OBRES  DE  L’AUTOR  Brut  i  els  seus  fills  (1789)  La  mort  de  Marat  (1793)  Madame  Récamier  (1800).  

Brut  i  els  seus  fills  (1789)  

Extret  de:  CROSAS,J.  Història  de    l’Art    Castellnou  Edicions,  2010