El Jurament dels Horacis

Autor: Jaques-Louis David Cronologia: 1784-1785 Localització: Louvre (París) Estil: neoclàssic Dimensions: 3,30 x 4,25 m Suport: tela Tècnica: oli

Jacques- Louis David , pintor del Rei , Revolució, i Napoleó David es formar en el classicisme afavorit per l'Acadèmia però ell porta l'estil molt més lluny, obrint el Neoclassicisme. Finalment es va convertir en el pintor de la Revolució i fins i tot va servir en el comitè que va votar a favor de la decapitació del rei (més tard va ser empresonat per aquest motiu). David era amic de Robespierre i Marat , els líders del Regne del Terror , l'etapa més violenta de la Revolució Francesa. Els homes que van viure la Revolució van considerar que els seus fets eren tan importants com la història de Roma i mereixia ser immortalitzada en l’art. Després de la Revolució , quan Napoleó es va convertir en emperador de França, David va servir com el seu pintor oficial .

David es va criar a la família rica i poderosa del seu oncle, un ministre del rei de França. El jove David era a primera formació al taller del gran mestre rococó François Boucher, un parent llunyà , que també va comptar Fragonard entre els seus estudiants. Després de diversos intents fallits , David guanyaria el cobejat Premi de Roma, un premi atorgat anualment a un estudiant avançat de l'Escola de Belles Arts. El premi va finançar l'estudi de l' art a Roma per un període de cinc anys. Allà, va conéixer la Roma Antiga, l’obra dels mestres del Renaixement i de Poussin (Barroc).

A la seva tornada era costum que l’artista oferís un quadre al rei. David va pintar “El jurament dels Horacis”. Va ser exposat al Saló del Louvre en un lloc poc adequat, però va ser un èxit de públic.

Títol: Autoretrat Autor: Jaques-Louis David (1748-1825) Cronologia: 1794 Localització: Louvre (París) Estil: neoclàssic Dimensions: 80’5x64’1cm Suport: tela Tècnica: oli

Els lictors portant a Brut els cossos dels seus fills (1789)

Títol: Mort de Marat Autor: Jaques-Louis David (1748-1825) Cronologia: 1793 Localització: Museu Reial de Belles Arts de Bèlgica Estil: neoclàssic Dimensions: 165x128cm Suport: tela Tècnica: oli

Títol: Monsieur Lavoisier i la seva esposa Autor: Jaques-Louis David Cronologia: 1788 Localització: Metropolitan Museum of Art Estil: neoclàssic Dimensions: 259x196cm Suport: tela Tècnica: oli

Títol: Napoleó creuant els Alps Autor: Jaques-Louis David Cronologia: 1800 Localització: Palau de Charlottenburg (Berlín) Estil: neoclàssic Dimensions: 271 × 232 cm Suport: tela Tècnica: oli

Títol: Napoleó al seu estudi Autor: Jaques-Louis David Cronologia: 1812 Localització: National Gallery Estil: neoclàssic Dimensions: 204 × 125 cm Suport: tela Tècnica: oli

Títol: La coronació de Napoleó Cronologia: 1812 Localització: Louvre Dimensions: 621 × 979 cm Tècnica: oli sobre tela

Context històric: El neoclassicisme francès s’originà en temps de Lluís XV i Lluís XVI, però fou durant la Revolució Francesa i l’Imperi de Napoleó que arribà a la màxima expressió. El model clàssic era el que volien seguir els revolucionaris, grans admiradors de la virtut i la severitat dels romans. Fou també un art que rebutjava els estils precedents, barroc i rococó, dels quals volia distanciar-se la nova burgesia, i de la classe social a la que representaven.

La pintura neoclàssica Fonamentada en els nous valors morals proposats per la Il·lustració, l’artista ha de subordinar les seves obres a l’educació de la societat. L’art ha de representar accions i escenes que moguin a l’espectador a la virtut, l’heroisme i que li despertin la moral cívica. El model en el que creuen trobar aquestes virtuts és l’antiguitat clàssica.

•Els grans temes de les tragèdies gregues, les virtuts cíviques i morals de la Roma republicana són font d’inspiració dels pintors neoclàssics (David). •Dona prioritat a la línia, al contorn nítid, que dona claredat a la representació. •El color està al servei de la línia, i es prefereixen els colors primaris, que capten millor la llum freda i tallant per donar més precisió als volums. • Aplicació de la perspectiva lineal.

Anàlisi formal Elements plàstics Línia i color • Dibuix precís. •Color supeditat al dibuix. •Equilibri de colors: vermell, gris, ocre. Colors brillants i clars (blancs als extrems, vermell al centre). •El vermell destacal centre a la túnica del pare (color de la passió i la sang que es vessarà). •Línies rectes en els homes. •Línies corbes en els personatges femenins.

Llum •Espai molt fred, sense atmosfera. •Focus lumínic plenament raonat situat a l’extrem superior esquerra fora del quadre (Caravaggio). •Ombres allargassades projectades en el paviment (dels homes cap al pare i les dones).

Composició La composició es configura a partir dels tres arcs del fons, distribuint als personatges.

Els tres grups estan junts, però no arriben a tocar-se. El tres és el nombre clau: tres homes, tres dones, tres espases, tres arcs. Els personatges es distribueixen segons formes geomètriques.

Al centre de la tela estan les espases i les mans dels homes. Els homes es mostren seriosos, solemnes i plens d’energia. Les dones mostren el seu dolor. L’estança no està decorada, només la llança al fons, símbol guerrer.

Les columnes són toscanes, l’ordre més auster i sever.

L’enrajolat del terra i les parets proporcionen una perspectiva lineal que té com a punt de fuga el jurament (les mans alçades dels tres germans i les tres espases alçades del pare).

Abatiment i languidesa dels cossos femenins. Postures elegants i clàssiques Tractament clàssic: tècnica draps mullats, ja que túniques i robes destaquen les formes dels cossos.

Interpretació Contingut i significació Tracta d'un assumpte dramàtic i moral situat en el segle VII aC. Roma i Alba Longa es disputaven el domini de l’Itàlia central. Per dirimir quina de les dues ciutats seria la vencedora decidiren que lluitarien entre ells tres germans de cada bàndol. Per part de Roma, els Horacis i per part d’Alba Longa els Curiacis (llegenda relatada per Tit Livi a la seva obra Ab Urbe Condita). David pinta el moment en què els germans presten jurament de defensar la seva pàtria davant el pare que els entrega les espases.

Les dones ploren desconsolades davant la tragèdia que s’hi acosta. La desesperació de Camil·la Horaci està explicada en part pel fet que és germana d'un del Horacis i la promesa d'un dels Curiacis; vesteix una toga blanca, fet que demostra els coneixements històrics de David.

Sabina Curiaci és germana d'un dels Curiacis, casada amb un del germans Horacis, amb qui té dos fills, per la qual cosa plora per la mort del seu espòs i del seu germà; vestida de marró i col·locada, com Camil·la, en un primer terme a la part dreta.

La dona vestida de negre, que està situada al fons, sosté dos nens que són fills d'un dels Horacis i la Sabina Cariaci. La filla més petita que oculta el seu rostre sota el vestit de la seva institutriu, mentre que el fill rebutja que li tapin els ulls.

Un cop finalitzat el combat , torna l’únic dels germans Horacis, han vençut, però només n’ha sobreviscut un. Davant dels plors de Camila per la mort del seu promés, el seu propi germà la mata per traicionar a la seva pàtria: “Vés-te’n amb el teu amor frustrat, amb el teu promès, sense recordar els teus germans morts i el que encara viu, sense recordar la teva pàtria. Així morís qualsevol romà que plori la mort d’un enemic”. David va pensar a pintar aquest moment de la mort de Camila, però es va deixar de banda per ser massa dur.

Funció David buscava inculcar als seus conciutadans l’esperit del deure envers la pàtria, a imatge dels Horacis. Tria el moment del jurament per ser l’instant en que l’orgull i el fervor patriòtics són més intensos. David tenia predilecció per temes heroics i patriòtics, cosa que preparà el camí a l’estil que vindria a continuació: el romanticisme. Lluís XVI encarregà el quadre que fou exposat al Saló de 1785. La funció fou clarament propagandística: El deure envers la pàtria està per sobre dels sentiments personals.