Gustave Eiffel TOUR EIFFEL

DADES GENERALS

BIOGRAFIA

Nom: Torre Eiffel. !Autor: Alexandre-Gustave Eiffel (1832 – 1923). !Cronologia: 1887-1889. !Estil: arquitectura del ferro. !Tipologia: monument commemoratiu!Material emprat: ferro forjat. !Sistema constructiu: amb noves tècniques i materials industrials. Localització: Champs de Mars, París (França).!

Enginyer i arquitecte francès, Alexandre Gustave Eiffel es va graduar a lʼescola dʼArts i Oficis de París lʼany 1855 i es va especialitzar en la construcció de portes metàl·liques. Lʼany 1867 va fundar la consultora i constructora Eiffel et Cie., amb la qual va aconseguir molta anomenada en lʼús del ferro com a material constructiu. Pioner a lʼhora de considerar el factor aerodinàmic en les seves construccions, Eiffel va utilitzar els seus coneixements per desenvolupar arriscades construccions metàl·liques, com per exemple ponts, o lʼespectacular torre que es convertí en el símbol més conegut de París.!

CONTEXT HISTÒRIC

Del conjunt dʼesdeveniments que es produïren al segle XX destaca, durant el primer terç, lʼimpuls de la Revolució Industrial, que comportà una nova estructura social i econòmica.! !Entre el 830 i el 848 se succeïren les grans revolucions liberals, que, en alguns casos, anaren acompanyades de moviments nacionalistes (Bèlgica, Itàlia, Grècia, Polònia, etc.) que agitaren tot el continent europeu.!!El 850 sʼinicià un nou cicle revolucionari obrerista, que topà amb la resistència dels governs burgesos conservadors. En aquesta segona meitat del segle, dues comunitats nacionals molt potents, Alemanya i Itàlia, aconseguiren la unificació."!A partir del 87, les tensions sʼestengueren arreu del món. Lʼobrerisme, un cop tancada la via de la seva expansió legal, entrà en una fase violenta. Les potències europees sʼenfrontaren pel repartiment dʼÀfrica i per lʼextensió de la seva àrea dʼinfluència.!!Els moviments nacionalistes localitzats a Rússia, Àustria i Turquia pugnaven per assolir els seus objectius, mentre a Àsia i a Amèrica apareixien, respectivament, dues noves potències imperialistes: el Japó i els Estats Units."!El resultat de totes aquestes tensions portà a la Primera Guerra Mundial, el conflicte més gran que la humanitat havia conegut des de lʼaparició de les primeres civilitzacions.!!Coincidint amb la commemoració del centenari de la Revolució Francesa, el 1889 se celebrà a París lʼExposició Universal. Al llarg del segle XIX es van organitzar aquesta mena dʼexposicions, amb la finalitat de donar a conèixer els avenços tècnics, comercials i artístics dʼarreu.

ANÀLISI FORMAL Elements de sustentació i elements sustentats

Aquesta estructura metàl·lica destaca les possibilitats expressives del ferro com a nou material arquitectònic, de manera que ha esdevingut un símbol de lʼera moderna.!!La base de la torre Eiffel és formada per quatre enormes arcs que reparteixen i dirigeixen el pes de lʼestructura superior cap als quatre punts de sustentació. Aquests quatre pilars estan situats als vèrtexs dʼun rectangle i, a mesura que la torre creix, van corbant-se fins a configurar un únic element articulat.!Les línies corbes confereixen a la torre un perfil molt estilitzat, que la fa capaç de resistir la força del vent.!En funció de la temperatura, lʼextrem més elevat de la construcció pot acostar­se o allunyar­se del terra uns 8 centímetres a causa de la dilatació tèrmica del metall.""Les característiques del subsòl i la proximitat del riu van fer necessaris uns fonaments de 30 metres de profunditat en un dels pilars de sustentació.

ANÀLISI FORMAL Espai exterior i espai interior

La torre Eiffel és una estructura construïda amb 18.038 peces de ferro forjat, entrecreuades i fixades mitjançant!2.500.000 rebladures. El seu pes original era de 7.300 tones, que sʼhan transformat en unes 10.100 per la presència dʼun museu, restaurants i botigues.!Quan es va edificar feia 3,7 metres dʼalt des del terra fins al pal de la bandera, i lʼamplada del rectangle que formen les quatre potes era de 125 metres. Avui dia, amb les antenes de telecomunicacions, mesura 324 metres dʼalçària.!De nit, la torre és il·luminada per 35 projectors de 1.000 watts.!Malgrat que es fa difícil distingir entre espai interior i espai exterior, aquesta obra disposa dʼescales i ascensors, en el recorregut dels quals hi ha tres plataformes a diferents ni­ vells, cadascuna de les quals inclou un mirador.!A lʼextrem més alt hi ha, a part de les antenes de telecomunicacions, una estació meteorològica, una estació de ràdio i, fins i tot, les habitacions on va viure el mateix Eiffel.

ANÀLISI FORMAL Estil

La torre Eiffel és el resultat dʼaplicar a lʼarquitectura els nous materials que introduí la industrialització del segle XIX, cosa que féu possible assolir reptes fins aleshores inabastables amb els materials tradicionals.!A partir de mitjan segle XVIII, la substitució del carbó vegetal pel mineral va permetre obtenir en grans quantitats ferro fos o colat (més endavant substituït per lʼacer). Aquest nou material, dur i resistent, esdevingué així un element imprescindible per a la construcció de màquines i rails de ferrocarril. Finalment, malgrat el rebuig dels arquitectes, acabà emprant­se en la construcció, i això va fer possible experimentar solucions formals inèdites. Dʼaquesta manera, començaren a proliferar els hivernacles, els pavellons de les exposicions, els grans centres comercials, els ponts, els viaductes, les fàbriques, els mercats, les estacions de ferrocarril i el mobiliari urbà."!Tanmateix, cal diferenciar entre les construccions en què el ferro és lʼelement exclusiu i aquelles en les quals és només un component (en forma de bigues o pilars) de lʼobra de fàbrica. Només en el primer cas es pot parlar, amb propietat, dʼarquitectura del ferro.

ANÀLISI FORMAL Estil

Paral·lelament, en lʼàmbit arquitectònic, lʼatenció es desplaçà dels problemes de representació als de construcció, fet que donà lloc al sorgiment dʼuna nova figura professional: lʼenginyer. Lʼenginyeria tenia com a objectiu la precisió estructural, per tant, duia a terme projectes en què dominava lʼeconomia de materials i el disseny dʼedificis mitjançant estructures esquelet.!!En aquest sentit, els enginyers estudiaren les possibilitats expressives dels diferents llenguatges i anticiparen, així, la superació dels models historicistes.!!Alguns arquitectes, com ara Henri Labrouste, van acceptar de bon grat lʼús del nou material i en prengueren lʼexclusivitat als enginyers.!!Al llarg del segle va continuar de manera imparable lʼevolució tecnològica, tant dels materials com dels sistemes estructurals. Les exposicions universals (París, Viena, Santiago de Xile, Chicago, Madrid o San Francisco) es van convertir en el marc idoni per a lʼexperimentació dels nous èxits tecnològics.!

Sala de Màquines, Exposició Universal, Dutert i Contamin!

INTERPRETACIÓ Contingut i significat

El 1884, lʼenginyer Alexandre Gustave Eiffel –especialista en la construcció dʼestacions, mercats, ponts i altres edificis de ferro– inicià els estudis per al projecte de la torre. !!Tot i les fortes protestes dels veïns de la zona i lʼoposició dels intel·lectuals francesos de lʼèpoca, lʼobra sʼinaugurà el 3 de març de 1889.!En lʼExposició Universal de París dʼaquell any –situada al camp de Mart– destacava un conjunt de construccions, entre les quals hi havia la galeria de les Màquines i la torre Eiffel, que, juntament amb el Crystal Palace de Joseph Paxton, a Londres (85), són els tres edificis més significatius dʼaquesta nova arquitectura."Per bé que es preveia desmuntar­la un cop acabada lʼExposició, finalment no fou així i la torre ha acabat esdevenint el símbol de la ciutat.!Eiffel va presentar inicialment el projecte de la seva torre a lʼAjuntament de Barcelona, amb motiu de lʼExposició Universal del 1888, però les autoritats de la ciutat el van rebutjar, perquè el consideraren impropi i agosarat. Lʼany següent, el projecte fou acceptat a París.!

Crystal Palace, Paxton!

INTERPRETACIÓ Funció

La torre Eiffel es va aixecar amb una doble intenció: dʼuna banda, ser el símbol dʼuna nova manera de construir, pròpia dʼuna societat moderna, impulsada per una classe social emergent, la burgesia; de lʼaltra, esdevenir el monument commemoratiu del centenari del triomf de la Revolució Francesa."!Avui dia, les antenes i estacions situades al capdamunt d'aquest edifici emblemàtic de la ciutat li permeten acomplir altres funcions.!!El municipi de París nʼés el propietari i lʼexplotació pertany a lʼempresa privada Société Nouvelle dʼExplotation de la Tour Eiffel. El nombre de visitants supera els sis milions lʼany.!

ALTRES OBRES DE LʼAUTOR!!§  Pont de Lluís I sobre el Duero a Porto, Portugal (1877­

1878). !§  Viaducte sobre el Garabit a Cantal, França (1880­1884).!§  Rescloses del canal de Panamà (inaugurat el 1914).

Extret de: Història de l’art, Batxillerat. Castellnou Edicions, 2010 Història de l’art, Batxillerat. Ed Vicens Vives, 2009