El CEmEntiri dE montjuïC - efados.cat · tres dies, el cementiri del Sud-oest ha rebut tantes...
1
SACE /ICGC La muntanya de Montjuïc ha esdevingut durant segles el cim de referència dels barcelonins. Fins i tot Antoni Gaudí va decidir no fer més alta la Torre del Crist de la Sagrada Família per tal que l’ésser humà mai superés el que havia fet Déu. Des de temps immemorials, el «mont de Júpiter» o la «muntanya dels jueus», segons diversos es- tudis etimològics, ha acollit l’espiritualitat dels barcelonins. Des d’un antic dolmen, documentat encara a L’Avens en un di- buix d’Eudald Canivell de l’any 1883, fins al cementiri jueu a la falda de Miramar, i que encara no s’ha estudiat prou, passant per la dot- zena d’ermites que al llarg de l’edat mitjana servien de refugi místic d’alguns eremites, i sense deixar-se el cementiri del Sud-oest, Mont- juïc és refugi i descans per als vius i per als morts de la ciutat. Els seus entorns, la seva fesomia, els vessants i el cim han estat contínuament modificats amb aquestes finalitats, i l’empremta hu- mana hi és present es miri com es miri. Montjuïc la muntanya dels morts CAPÍTOL I efadós ® Albert Torras EL CEMENTIRI MONTJUIC COL . LECCIÓ Catalunya Desapareguda de El cementiri de Montjuïc és un reflex de la societat i de la història barcelonina del darrer segle i mig. Des del 1883 fins als nostres dies, el cementiri del Sud-oest ha rebut tantes inhu- macions com tanta població té Barcelona avui dia. Panteons de la burgesia, mausoleus de polítics, hipogeus i sepulcres de menestrals, i nínxols humils de la major part de la població conviuen en un recinte per als difunts, amb zones de memòria i record, espais per a altres religions i per a ateus. ISBN: 978-84-17432-06-5 Pàgines: 184 · Format: 21,7 x 15,7 cm Enquadernació: Tapa dura Preu: 22,00 € Títol: EL CEMENTIRI DE MONTJUÏC Autor: Albert Torras Col·lecció: Catalunya Desapareguda EL CEMENTIRI DE MONTJUÏC Descobreix-lo en aquest recull de 160 imatges efadós Carrer d’Edison, 3 Nau A · Polígon industrial Les Torrenteres 08754 EL PAPIOL (Barcelona) Tel. 93 673 12 12 · Fax 93 673 04 73 [email protected] · www.efados.cat FREDERIC BALLELL /AFB El modernisme és, al cos- tat de l’historicisme, l’estil predominant al cementiri de Montjuïc. En aquesta pàgina, el panteó Díaz, obra dels germans Ventura, de formes sinuoses i arrodonides, i coro- nat per un àngel amb les ales esteses. L’escultura angelical és un dels elements fonamen- tals pel que fa a la decoració dels panteons modernistes. PANTEÓ FRANCISCO J. DÍAZ La família De la Riva va con- vocar un concurs per fer-se el panteó, que guanyà Antoni Gallissà el 1894, en un estil neogòtic força carregat i amb llanterna octogonal. Una de les novetats que plantejava aquell temps és la instal·lació d’un ascensor per baixar a la cripta. Les escul- tures són d’Eusebi Arnau. PANTEÓ GARCIA DE LA RIVA AUTOR DESCONEGUT /Col·lecció L'ABANS PÉREZ DE ROZAS /AFB Tots Sants és una festivitat de caràcter estrictament familiar. En aquesta pàgina, dues noies joves acompa- nyen les seves àvies a visitar les tombes probablement dels seus esposos als anys cinquanta. El franquisme i la reintroducció de l’estricta moral catòlica van revifar la tradició de Tots Sants. LES FAMÍLIES RECORDEN ELS MORTS A la pàgina del costat, dues imatges dels anys cinquanta d’un Tots Sants al cementiri. La tradició d’ornamentar amb flors les tombes, i, així, honorar els antics membres de les famílies, prové dels romans. El tipus de plantes i flors també distingeix les famílies. Alguns opten per flors blanques, símbol de la puresa. Altres per branques d’eucaliptus. LES FLORS PÉREZ DE ROZAS /AFB PÉREZ DE ROZAS /AFB FREDERIC BALLELL /AFB El cor infantil de l’Orfeó Ca- talà canta davant la tomba de mossèn Jacint Verda- guer, a Montjuïc, en el setè aniversari de la seva mort, el 10 de juny del 1909. Mossèn Cinto morí relati- vament jove, a 57 anys, de tuberculosi. En paraules de Ricard Torrents: «Enterrat a Montjuïc entre Barcelona i el mar, sota un llorer, al peu d’una ginesta florida, Verdaguer ingressava a la immortalitat». L’arc cova que l’acull té ferro forjat i un jardí cuidat com a elements principals. Actualment, té dues plaques més, una del 1977, record dels clubs ex- cursionistes, i una altra del 2002, col·locada en l’Any VERDAGUER I ELS INFANTS
Transcript of El CEmEntiri dE montjuïC - efados.cat · tres dies, el cementiri del Sud-oest ha rebut tantes...
SAC
E / I
CG
C
La muntanya de Montjuïc ha esdevingut durant segles el cim de
referència dels barcelonins. Fins i tot Antoni Gaudí va decidir no fer
més alta la Torre del Crist de la Sagrada Família per tal que l’ésser
humà mai superés el que havia fet Déu. Des de temps immemorials,
el «mont de Júpiter» o la «muntanya dels jueus», segons diversos es-
tudis etimològics, ha acollit l’espiritualitat dels barcelonins.
Des d’un antic dolmen, documentat encara a L’Avens en un di-
buix d’Eudald Canivell de l’any 1883, fins al cementiri jueu a la falda
de Miramar, i que encara no s’ha estudiat prou, passant per la dot-
zena d’ermites que al llarg de l’edat mitjana servien de refugi místic
d’alguns eremites, i sense deixar-se el cementiri del Sud-oest, Mont-
juïc és refugi i descans per als vius i per als morts de la ciutat.
Els seus entorns, la seva fesomia, els vessants i el cim han estat
contínuament modificats amb aquestes finalitats, i l’empremta hu-
mana hi és present es miri com es miri.
Montjuïc la muntanya dels morts
CAPÍTOL I
efadós®
efadós®
l cementiri de Montjuïc és un reflex de la societat i de la història barcelonina del darrer segle i mig. Des del 1883 fins als nos-tres dies, el cementiri del Sud-oest ha rebut tantes inhumacions com tanta població té Barcelona avui dia. Panteons de la burge-sia, mausoleus de polítics, hipogeus i sepulcres de menestrals, i nínxols humils de la major part de la població conviuen en un
recinte per als difunts, amb zones de memòria i record, espais per a altres religions i per a ateus, i zones boscoses com un jardí anglès.
EAlbert Torras
EL CEMENTIRI MONTJUIC
EL C
EMEN
TIRI D
E MON
TJUÏ
C
Col.leCCió
Catalunya Desapareguda
Albert Torras és periodista, escriptor i activista cultural. És cap de Comunicació de l’eix Creu Coberta, director adjunt del BCN City Ballet, promotor de propostes culturals com els Jocs Florals de Sants i el projecte Òpera al Comerç, i president de la Societat Coral la Floresta. Desenvolupa la seva tasca literària sobretot al voltant dels barris de Sants, Hostafrancs i la Bordeta. Amb efadós ha editat L’Abans de Sants, Hostafrancs i la Borde-ta, i Sants desaparegut.
ALBERT TORRAS
c O m A R c A d E L B a r c e l o n è S
núm. 42
de
El cementiri de Montjuïc és un reflex de la societat i de la història barcelonina del darrer segle i mig. Des del 1883 fins als nostres dies, el cementiri del Sud-oest ha rebut tantes inhu-macions com tanta població té Barcelona avui dia. Panteons de la burgesia, mausoleus de polítics, hipogeus i sepulcres de menestrals, i nínxols humils de la major part de la població conviuen en un recinte per als difunts, amb zones de memòria i record, espais per a altres religions i per a ateus.
ISBN: 978-84-17432-06-5Pàgines: 184 · Format: 21,7 x 15,7 cmEnquadernació: Tapa duraPreu: 22,00 €
Títol: El cEmEntiri dE montjuïcAutor: Albert Torras Col·lecció: catalunya desapareguda
El CEmEntiri dE montjuïCDescobreix-lo en aquest recull de 160 imatges
efadósCarrer d’Edison, 3 Nau A · Polígon industrial Les Torrenteres08754 EL PAPIOL (Barcelona) Tel. 93 673 12 12 · Fax 93 673 04 [email protected] · www.efados.cat
FRED
ERIC
BA
LLEL
L / A
FB
El modernisme és, al cos-tat de l’historicisme, l’estil predominant al cementiri de Montjuïc. En aquesta pàgina, el panteó Díaz, obra dels germans Ventura, de formes sinuoses i arrodonides, i coro-nat per un àngel amb les ales esteses. L’escultura angelical és un dels elements fonamen-tals pel que fa a la decoració dels panteons modernistes.
PANTEÓ FRANCISCO J. DÍAZ
La família De la Riva va con-vocar un concurs per fer-se el panteó, que guanyà Antoni Gallissà el 1894, en un estil neogòtic força carregat i amb llanterna octogonal. Una de les novetats que plantejava aquell temps és la instal·lació d’un ascensor per baixar a la cripta. Les escul-tures són d’Eusebi Arnau.
PANTEÓ GARCIA DE LA RIVA
AUTO
R D
ESC
ON
EGU
T / C
ol·le
cció
L'A
BAN
S
PéREz DE ROzAS / AFB
Tots Sants és una festivitat
de caràcter estrictament
familiar. En aquesta pàgina,
dues noies joves acompa-
nyen les seves àvies a visitar
les tombes probablement
dels seus esposos als anys
cinquanta. El franquisme i
la reintroducció de l’estricta
moral catòlica van revifar la
tradició de Tots Sants.
LES FAMÍLIES RECORDEN ELS MORTS
A la pàgina del costat, dues
imatges dels anys cinquanta
d’un Tots Sants al cementiri.
La tradició d’ornamentar
amb flors les tombes, i, així,
honorar els antics membres
de les famílies, prové dels
romans. El tipus de plantes
i flors també distingeix les
famílies. Alguns opten per
flors blanques, símbol de la
puresa. Altres per branques
d’eucaliptus.
LES FLORS
PéR
Ez D
E R
OzA
S / A
FB
PéR
Ez D
E R
OzA
S / A
FB
FRED
ERIC
BA
LLEL
L / A
FB
El cor infantil de l’Orfeó Ca-talà canta davant la tomba de mossèn Jacint Verda-guer, a Montjuïc, en el setè aniversari de la seva mort, el 10 de juny del 1909. Mossèn Cinto morí relati-vament jove, a 57 anys, de tuberculosi. En paraules de Ricard Torrents: «Enterrat a Montjuïc entre Barcelona i el mar, sota un llorer, al peu d’una ginesta florida, Verdaguer ingressava a la immortalitat». L’arc cova que l’acull té ferro forjat i un jardí cuidat com a elements principals. Actualment, té dues plaques més, una del 1977, record dels clubs ex-cursionistes, i una altra del 2002, col·locada en l’Any
VERDAGUER I ELS INFANTS
