P.E.U. CATÀLEG DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC DE TORELLÓ. FITXA CATÀLEG: BCIL 06/35

BCIL (cementiri antic) NIVELL-B AEAP

SERVEIS TERRITORIALS MUNICIPALS DE L' AJUNTAMENT DE TORELLÓ. 2005-2010

núm. d'ordre

008

DENOMINACIÓ : Cementiri municipal Altres denominacions: SITUACIÓ : Al capdamunt del carrer del Pujolet DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1863. Ampliació de 1889-1891 AUTOR: Narcís Josep Maria Bladó, arquitecte del Districte de Vic (1863).

Serveis Tècnics Municipals (1999). PROMOTOR : Ajuntament de Torelló (1863 i 1999). Antoni Sauquer (1891). TIPOLOGIA : Equipament públic de caràcter funerari. Recinte tancat i urbanitzat

segons una modulació clàssica. CONTEXT : Al capdamunt del Pujolet. El seu creixement resta limitat per un

entorn composat per la via al nord, una zona industrial a l’oest i al sud i a l’est per un àmbit de desenvolupament residencial.

RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Torelló. Desembre

1999. Classificació: Sòl Urbà Qualificació: Equipament Públic (EQ32) RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Ajuntament de Torelló Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

D

E

PB

+II

PB+II

E

PB+III

PB+I

IE

J

J

El PujoletU.A.

EQV

N

N

P.E.U. CATÀLEG DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC DE TORELLÓ. FITXA CATÀLEG: BCIL 06/35

BCIL (cementiri antic) NIVELL-B AEAP

SERVEIS TERRITORIALS MUNICIPALS DE L' AJUNTAMENT DE TORELLÓ. 2005-2010

núm. d'ordre

008

DESCRIPCIÓ : Cementiri municipal desenvolupat al voltant d’un eix central en forma de passeig que finalitza davant una capella. El recinte és de forma rectangular, amb la entrada orientada a l’extrem sud i situada davant el pla d’arribada al cim del Pujolet, que gaudeix d’unes bones vistes elevades sobre el municipi. La tàpia que l’envolta és emblanquinada i amb un coronament de merlets en forma de ziga-zaga. Al portal s’hi accedeix a través de 9 graons de pedra, és d’arc de mig punt adovellat de pedra, brancals d’aparell encadenat i sobre el trencaaigües apareix una creu. El passeig central es desenvolupa seguint l’eix que marca el portal, és acompanyat per uns grans xiprers i es composa de tres parts que es divideixen en dos encreuaments o punts d’inflexió. Als dos laterals de l’eix, hi ha un pla de gespa amb alguna tomba al terra, a segon terme se situa el pla vertical de nínxols col·locats de manera enteixinada, en el mur que limita el recinte. A cada encreuament s’hi situen quatre panteons col·locats en estrella, corresponents a famílies benestants i influents de Torelló. Aquests són: Família Plácido Nofre. Panteó en forma de recinte rectangular limitat per uns pilons de pedra, els de davant decorats per fulles d’acant, tapa de pedra d’entrada a l’hipogeu i acompanyada per una escultura de pedra en forma humana, en posició ajupida, firmada per I. Ripoll 1963. Família Vidal Camprodon. Llosa de pedra artificial limitada per una cadena sustentada per pilons esculpits amb una forma de creu, tapa de marbre molt decorada per una perleria i presidida per una escultura femenina, dreta, i amb els ulls tapats; és de pedra i sustenta una creu metàl·lica, representa la fe cristiana (fides). El conjunt està firmat per J. Barba, aqte; Barna [Barcelona]. Manel Font Feyner i Agustina Pujol. Llosa de pedra artificial amb una cadena sustentada per pilons esculpits amb una forma de creu, tapa decorada amb un dentell i presidida per una creu de terme neogòtica, també de pedra artificial, de base i pilar octogonal. El seu coronament, un Sant Crist, ha caigut. El conjunt està firmat per J. Barba, aqte; Barna [Barcelona]. Família Pous. Llosa de pedra limitada per uns pilons amb bola i cadena, amb tapa d’entrada a l’hipogeu i presidida per una lauda sepulcral amb un Crist de metall. En el segon encreuament hi ha quatre panteons més: Fortià Bofill Munt i família. Base de pedra amb tapa de tomba, limitada per quatre elements amb voluta i bola, presidida per una escultura en creu. Tot està fet sota la influència de l’art déco. Francisco Vergés. Llosa coberta per una pèrgola que està formada per quatre columnes sobre un basament en “U”, amb el capitell ornamentat, sustentant dos tirants de ferro que formen un perfil inspirat en un templet. Tapa de planxa de llautó, i tot presidit per un monòlit de doble piràmide coronat per una creu. Panteó projectat per Josep Maria Pericas i Morros, aqte. Joan Pujol Freixer i família. EPD 1909, i Rnt Fortià Pujol Freixer, Morí a los 63 anys “N Torelló 23 Juliol 1897, ACLT. Es tracta d’un panteó en un recinte de pedra limitat per una cadena i presidit per un monòlit composat per quatre prismes que sustenten una creu.

P.E.U. CATÀLEG DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC DE TORELLÓ. FITXA CATÀLEG: BCIL 06/35

BCIL (cementiri antic) NIVELL-B AEAP

SERVEIS TERRITORIALS MUNICIPALS DE L' AJUNTAMENT DE TORELLÓ. 2005-2010

núm. d'ordre

008

Família Gras. El panteó Gras és el més destacable del cementiri, en forma de templet de planta en creu i cúpula semiesfèrica sustentada sobre quatre ventalls semicirculars calats per unes claustres circulars. La cúpula està revestida per rajoles vidriades de color negre i col·locades en forma d’escates. Els seus murs són fets de mamposteria lligada per un entramat d’aparells regulars de pedra tallada. L’entrada és un pòrtic pseudo-dòric amb un fris amb el nom de Gras amb les lletres entrellaçades. A l’interior hi ha un altar amb un Sant Crist, al fons, i als laterals hi ha les tombes reorganitzades per les famílies: Gras Espona, Gras Artero, Gras Creus, Gras de Molins i Alzamora Gras. Al paviment hi ha una tapa que porta a l’hipogeu. Fou projectat per Modest Feu, arquitecte, l’any 1916. A l’extrem oposat a l’entrada hi ha la capella, d’estil neo-romànic, de la família Sauquer Constans. És coberta a dues vessants, amb carener perpendicular a la façana. Aquesta està emblanquinada i amb elements ressortints de pedra natural, com són els que formen les obertures, el sòcol i les cantoneres encadenades. Aquestes obertures són dues, el portal d’arc de mig punt adovellat i brancals d’aparells en cadena, i un rosetó circular al damunt. El capcer està coronat per una escultura de pedra que representa l’àngel del judici final.

L’encreuament pròxim a la capella, és a dir, on es troba el panteó Gras, està presidit per una creu de terme, centrada. En aquest mateix punt, un camí lateral comunica de manera directa amb la part nova, situada a l’oest. S’hi perd la idea original de passeig i es distribueix en forma de patis tancats pels murs que contenen els nínxols. Els seus murs exteriors són de maó vist.

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Cementiri municipal Actual: Cementiri municipal. ESTAT DE CONSERVACIÓ: Les teulades dels mòduls amb els nínxols estan molt deteriorades i

requereixen una intervenció. Els xiprers no gaudeixen de bona salut. Alguns han caigut i s’han tret sense restituir-los. Altres s’estan morint. Convindria substituir-los i donar una nova imatge. La capella dels Sauquer-Masmitjà presenta símptomes de deteriorament i el panteó dels Gras requereix una restauració al seu enrajolat exterior.

VALORACIÓ: Exemple de cementiri vuitcentista, amb una urbanització regular del recinte tancat, on destaca la distribució dels elements urbans (nínxols i panteons) al llarg d’un passeig de xiprers, amb la capella particular al fons, que serveix de punt de referència; nínxols enteixinats en un mur i encreuaments ocupats per panteons situats en estrella. Destaca el mausoleu de cúpula semicircular i també obres escultòriques de finals del segle XIX i primer terç de segle XX. També cal tenir present l’àngel de la trompeta que corona la capella-panteó Sauquer.

P.E.U. CATÀLEG DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC DE TORELLÓ. FITXA CATÀLEG: BCIL 06/35

BCIL (cementiri antic) NIVELL-B AEAP

SERVEIS TERRITORIALS MUNICIPALS DE L' AJUNTAMENT DE TORELLÓ. 2005-2010

núm. d'ordre

008

DADES HISTÒRIQUES: El cementiri vell era a l’entorn de l’església de Sant Feliu; estava

voltat d’una paret de tanca amb dues portes, una al davant i l’altra al costat. A l’angle nord-oest hi figurava el pedró dels evangelis, descobert i senzill. Josep Ylla, arquitecte municipal, va reformar l’atri de l’església l’any 1884 i això va afectar part del vell cementiri.

Ja el 1814 es va voler fer un cementiri rural amb ubicació al bosc dels Emprius; aquest, però, es va quedar petit després del còlera de 1854.

Per fer el nou cementiri es van sospesar diverses opcions des de 1858. La primera era al bosc dels Comuns, però les protestes dels propietaris veïns, el diputat provincial i la Remunta de Conanglell va fer que es desestimés el projecte. El segon indret era a les Serrasses, però de seguida es va considerar inviable per tenir terreny pedregós. Finalment, s’escollí el pla del mas Pujolet, aleshores en estat ruïnós, situat en un lloc enlairat i força airejat al nord de la vila.

Per finançar la compra de terrenys i les obres de construcció es va sol·licitar la venda de l’Hostal de Baix, en estat de ruïna, al Govern Civil. S’obtingueren 24.000 rals de la venda i un 80% es va destinar a les obres del nou cementiri. El pressupost de les obres era de 12.000 rals, i el cost dels terrenys, de 6.000 rals; es va comprar a Ramona Serra, vídua Serrabou, el mes de març de 1861. Mesurava 900 canes quadrades (cada cana equival a 8 pams).

Les obres van començar l’any 1862 sota la direcció de l’arquitecte Bladó i els mestres d’obres Rafael Plana i Ramon Tornamira. En Plana va fer el portal rodó i la creu de pedra d’una sola peça i en Tornamira els murs exteriors. El camí d’accés el dirigí el senyor Casanova, director de Camins Veïnals de la Província.

El rector Rosanes el va beneir l’1 de gener de 1863. L’any 1884 es va exhumar part del vell cementiri de l’església

parroquial i s’hi van traslladar les restes dels morts com a conseqüència de l’epidèmia de còlera de l’any 1854.

El principal benefactor del nou cementiri fou Antoni Sauquer Masmitjà, de la família de notaris Masmitjà. El fabricant, resident a Barcelona i mort l’any 1889, féu construir la capella al centre de l’espai allargat on reposa el seu vas sepulcral. En aquesta capella hi ha les restes de la seva esposa, Dolors Constans i Font, traspassada l’any 1913. Una altra làpida ens recorda al patrici i benefactor Ramon Sauquer (1790-1860), paraire nascut a Torelló i mort a Vic; la seva esposa, Maria Masmitjà Hereter i el seu fill, Lluís Sauquer Masmitjà, prevere a Tortosa, mort l’any 1892. Corona la capella un àngel tallat en pedra.

Dels panteons, Fortià Solà, historiador, en destaca el de Francesc Xavier Vergés Codinach, farmacèutic, poeta i batlle l’any 1912, ideat per Josep M. Pericas, l’any 1929, amb una creu grega que el presideix. El de Joan Bofill Homs, principal impulsor de l’empresa metal·lúrgica més important de Torelló, és d’estil renaixentista i va ser ideat per Antoni Saló l’any 1929. Joan Pujol Freixer, fundador de la torneria mecànica, hi té un panteó de l’any 1909.

P.E.U. CATÀLEG DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC DE TORELLÓ. FITXA CATÀLEG: BCIL 06/35

BCIL (cementiri antic) NIVELL-B AEAP

SERVEIS TERRITORIALS MUNICIPALS DE L' AJUNTAMENT DE TORELLÓ. 2005-2010

núm. d'ordre

008

Especial interès desperta el panteó de la família Gras. L’obra va ser projectada per Modest Feu, arquitecte, l’any 1916. Els actuals propietaris han reorganitzat les despulles per famílies. Així, trobem els Gras Espona, els Gras Artero, els Gras Creus, els Gras de Molins i els Alzamora Gras. Quatre panteons més completen el cementiri. El de la família Vidal Camprodon, propietària de la torneria mecànica, obrat per J. Barba, arquitecte, i presidit per una escultura. El de Manuel Font Feyner i Agustina Pujol, també de J. Barba, presidit per una creu d’estètica “Pericas”. El de la família Pous, fabricant de mànecs de paraigua. I, finalment, el de la família de Plàcid Nofre, industrial bijuter. Els funerals s’havien fet amb un antic baiard. Aquest va haver de ser substituït per un cotxe fúnebre tirat per cavalls per tal de poder pujar el camí del nou cementiri. El cotxe de cavalls va ser substituït per un vehicle a motor durant la segona meitat del segle XX. L’ampliació de l’any 1891, finançada per Antoni Sauquer, va consistir en allargar el clos murallat en 32 metres de llarg i 32 d’ample per la zona de tramuntana. Entre les plaques commemoratives hi ha la ja esmentada pels fets del còlera de 1854, la de l’aiguat de 1940 i la dels morts durant la revolució de 1936-1939. No hi ha cap placa en commemoració de tots els morts de la Guerra Civil Espanyola. Les modificacions que ha sofert durant el segle XX n’han canviat parcialment l’estètica. Els tres rengles de nínxols es convertiren en sis. L’alçada es va duplicar. Els xiprers i parterres del voltant de la capella dels Sauquer van ser convertits en mòduls per a nínxols durant la dècada de 1970. La darrera ampliació, 1999-2000, ha consistit en ampliar la part nord-oest. Aquesta obra recent no manté l’estètica del conjunt. Ha estat projectada pels Serveis Tècnics Municipals i realitzada pel constructor Lluís Dachs. La urbanització dels terrenys que hi ha l’est del cementiri, amb una franja de 30 metres prevista per a aparcament i zona verda, en condicionen la possible ampliació.

BIBLIOGRAFIA: Gràfica: - AJUNTAMENT DE TORELLÓ, Revisió del Pla General

d’Ordenació Urbana. Estructura i Usos del Sòl Urbà i Urbanitzable, E. 1:4.000. Torelló 1999.

Escrita: - SOLÀ I MORETA, FORTIÀ, Historia de Torelló. 2 vol. 1947-1948.

P.E.U. CATÀLEG DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC DE TORELLÓ. FITXA CATÀLEG: BCIL 06/35

BCIL (cementiri antic) NIVELL-B AEAP

SERVEIS TERRITORIALS MUNICIPALS DE L' AJUNTAMENT DE TORELLÓ. 2005-2010

núm. d'ordre

008

APIE ARQUITECTURA PÚBLICA, SEMIPÚBLICA I EQUIPAMENTS APIE Pàg.8

DESCRIPCIÓ DEL BÉ:

- Tanca exterior, capella i panteons de diferents estils.

PB+II

85.98

35.28

DENOMINACIÓ: Cementiri Municipal

RAONS QUE ACONSELLEN LA SEVA INCORPORACIÓ AL CATÀLEG DE BÉNS:

- És una fita en la història del poble. - Interès arquitectònic, especialment de la tanca frontal i algun

panteó.

PLÀNOL DE SITUACIÓ SITUACIÓ: Carrer Pujolet COOR. UTM x: 439087,2980 y: 655952,7170

REF CADASTRAL 90,59,045

DETERMINACIONS NORMATIVES:

- Nivell d’intervenció “B” - Es conservarà la tanca de la façana principal - Es conservaran integralment els panteons monumentals.

P.E.U. CATÀLEG DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC DE TORELLÓ. FITXA CATÀLEG: BCIL 06/35

BCIL (cementiri antic) NIVELL-B AEAP

SERVEIS TERRITORIALS MUNICIPALS DE L' AJUNTAMENT DE TORELLÓ. 2005-2010

núm. d'ordre

008

AEAP AREA D’EXPECTATIVA ARQUEOLÒGICA I PALEONTOLÒGICA

DENOMINACIÓ: Cementiri Municipal

DESCRIPCIÓ: Zona de possibles jaciments arqueològics vinculats al turó del Pujolet

SITUACIÓ: Zona del Pujolet

DETERMINACIONS NORMATIVES:

- Les finques incloses en les àrees d’expectativa arqueològica i/o paleontològica, es consideren afectades en tota la seva superfície i no únicament en la part edificada. (AEAP)

- Abans de realitzar obres de moviments de terres, terraplenats o enderrocs s’haurà de presentar a l’Ajuntament un informe d’intervenció preventiva signat per un tècnic en arqueologia, d’acord amb el que preveu el decret 78/2002 de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic, publicat al DOGC el 13/03/2002.

P.E.U. CATÀLEG DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC DE TORELLÓ. FITXA CATÀLEG: BCIL 06/35

BCIL (cementiri antic) NIVELL-B AEAP

SERVEIS TERRITORIALS MUNICIPALS DE L' AJUNTAMENT DE TORELLÓ. 2005-2010

núm. d'ordre

008