El ButllEtí de l’amic · la propietat intel·lectual i els punts de vista dels continguts...

Construïm grans audiències

El ButllEtí de l’amicPremsa, comunicació, publicitat i màrqueting

08/05/2015

nú

me

ro 135

Subscriu-te aquí aEl Butlletí

Llegeix aquí els números anteriors

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

aCTualiTaT ComuniCaCió diGiTal PuBliCiTaT i mÀRQuETinG noVES EinES ComuniCaCió ESTRaTÈGiCa En PRoFundiTaT

El ButllEtí de l’amic

la propietat intel·lectual i els punts de vista dels continguts publicats en aquest butlletí són dels seus autors. Els continguts del butlletí són de lliure reproducció, distribució i transformació sempre què es faci constar la font (amiC) i no es faci qualsevol mena de negoci o venda d’aquests continguts. d’acord amb la legislació vigent l’incompliment d’aquestes condicions constituiria una infracció sancionable.

ACtuAlItAtLa primera: Els diaris digitals en català baten rècords de lectorsD’aquí i D’aLLà: als EEuu, la circulació de diaris es va desplomar un 3,3% i la de revistes un 2% el 2014

COMuNICACIÓ DIGItAlEls visitants fugaços són els que més accedeixen a les webs dels diaris

PuBlICItAt I MÀRQuEtINGla publicitat nativa, així és la seva evolució en 2015 (i el que està per venir)

NOVES EINESKeycat, l’eina per “catalanitzar” els teclats d’ordinador

COMuNICACIÓ EStRAtÈGICAles universitats catalanes també necessiten un nou Estat. la uaB en el Top 100 de periodisme

EN PROFuNDItAtLa crònica: Creix el consum de premsa digital ajudada pels dispositius mòbilstribuna: “Glance journalism” versus “slow journalism”. un debate inútilentrevista: Valentín oyarzábal: “El paper no està al cementiri, té vida més enllà del món digital”anàLisi: El pantanós i potser no tan fiable món del mesurament d’audiènciesDossier: Com es reparteix el pastís publicitari a internetopinió: no, als blocs

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media



els diaris digitals en català baten rècords de lectorsPer Comunicació 21 i aEC

mentre la difusió dels diaris en paper continua baixant, les au-diències dels digitals no paren de créixer. al març, la gran majo-ria de diaris digitals en català va incrementar el nombre d’usuaris únics, i la pràctica totalitat ho va fer de manera significativa amb percentatges de dos dígits, segons dades d’oJdinteractiva.

El mes el va liderar de nou nació digital, que va assolir la xifra de lectors mensuals més alta aconseguida mai per un digital

català, superant per primer cop la barrera dels 2,5 milions de lectors, topall que també va sobrepassar l’ara.

a banda d’aquestes dues capçaleres, al març també van batre el seu rècord històric de lectors directe!cat, delCamp.cat, el-Singular.cat, diari de Girona, Regió 7, araGirona, osona.com, la Veu del País Valencià, Eix diari, Reus digital, Cugat.cat, elRipollès.info, ara.ad i Revista Cambrils.

així doncs, nació digital va mantenir el liderat per segon mes consecutiu amb 2.693.352 usuaris únics, un 24,71% més que els 2.159.709 del febrer, i un 30,07% superior als 2.070.663 de març de 2014 (el primer cop que un digital en català superava la barrera dels 2 milions).

Per la seva part, l’ara.cat continua en segon lloc amb 2.662.812 navegants únics, un 42,75% més que els 1.865.332 del febrer, i també un 56,19% més que els 1.704.882 de fa un any.

Per darrere, VilaWeb va registrar 1.752.856 usuaris únics (la seva segona xifra més alta), un increment del 38,39% respec-te els 1.266.564 del mes anterior, i un 95,43% més que els 896.943 de 2014.

ACtuAlItAt/ lA PRIMERA



a continuació, El Punt avui es manté quart amb 1.046.875 na-vegants únics, un 14,24% superior als 916.394 de l’anterior onada, i un 23,29%% més que els 849.111 de l’any anterior.

Tancant el Top 5 trobem repeteix directe!cat, amb 673.704 usuaris únics, un 51,71% més que els 444.070 de febrer, i un 318,64% més que els 160.928 de 2014.

després dels cinc primers trobem delCamp.cat, amb 580.783 navegants únics (un 44,36% més que al febrer), seguit d’elperiódico.cat, amb 502.952 (+25,21%); elSingular.cat, que guanya dos llocs amb 451.955 (+64,29%); diari de Girona, amb 382.343 (+21,53%); Racó Català, amb 350.655 (+14,31%); Regió 7, amb 198.151 (+17,21%); e-notícies.cat, amb 197.613 (+20,53%), i araGirona, que puja set posicions amb 190.248 (+212,31%).

a continuació hi ha osona.com, que recupera dues posicions amb 158.606 usuaris únics (+69,74%); Segre, que en perd dues amb 135.056 (-9,88%), araBalears, amb 121.963 (+31,36%); la Veu del País Valencià, que cau tres llocs amb 115.828 (+5,17%); El 9 nou, amb 82.461 (-3,67%), i Tot Sant Cugat, que perd quatre llocs amb 78.594 (-18,59%).

Tot seguit es troben Nació Granollers, que puja fins a 16 po-sicions amb 73.701 navegants únics (+248,30%); Eix diari, que en cau dues amb 66.535 (+0,60%); Catalunya Press, amb 65.985* (+23,62%); la Clau, amb 59.967 (+29,88%); Reus digital, amb 59.603 (+32,61%); dBalears, que perd tres llocs amb 57.495 (+10,44%), i Cugat.cat, que també en cau tres amb 56.770 (+18,39%).

Per darrere hi ha elRipollès.info, que guanya dos llocs amb 56.606 usuaris únics (+61,37%); Empordà.info, que també en puja dos amb 51.568 (+53,05%); Tot mataró, amb 41.347 (+15,76%); infoanoia, que cau quatre posicions amb 34.236 (-17,08%); igual que anoia diari amb 32.991 (-12,13%); iSabadell, amb 32.301 (+32,19%); Contrapunt, amb 31.888 (+33,42%), i Capgrós, que perd tres llocs amb 31.276 (-5,96%).

Tancant la classificació de digitals en català que superen els 20.000 usuaris únics es troben ara.ad, amb 31.118 (+35,96%); Catalunya Plural, que baixa dues posicions amb 30.633 (+28,46%); aldia.cat, amb 26.349 (+32,71%); Viure als Piri-neus, amb 21.167 (+282,70%), i Revista Cambrils amb 20.226 (+10,22%).




* En les dades de Catalunya Press, que té edició en català i en castellà, cal tenir en compte que els seus usuaris únics són els mateixos tant al rànquing d’OJD Interactiva de mitjans digitals en català com en el general.

** En aquesta classificació de diaris digitals en català que su-peren els 20.000 usuaris únics només hi apareixen els mitjans auditats per OJD Interactiva.

La premsa estataldesprés que durant bona part de 2014 fos elmundo.es el digital líder, elpais.com ha recuperat la primera plaça. a més en les dades de març de Comscore podem veure el fort creixement en dispositius mòbils que en el cas dels quatre principals diaris de madrid ja supera als usuaris de PC.

Ja per capçaleres, el digital de Prisa va registrar 14,3 milions d’usuaris únics, un 38% més que al març de 2014 i un 14% su-perior a febrer de 2015. En aquestes dades trobem 7,6 milions d’usuaris únics a PC (escriptori) un 7% més que fa un any i de 10,2 milions en dispo-sitius mòbils, un 70% més que al març de l’any passat. elmundo.es es queda amb la segona plaça dels generalistes

amb 13,4 milions d’usuaris únics, un 20% respecte a l’any ante-rior i el 21% davant les dades de febrer d’aquest any. En quan a PC, els usuaris van arribar als vuit milions (1% de creixement en un any) i de 9,1 milions en mòbils, amb un 66% de creixe-ment anual.

aBC.es va arribar als 11 milions d’usuaris únics al març, una alça anual del 25%. El diari digital de Vocento va arribar als 5,2 milions d’usuaris en PC (+ 4% anual) i 7,8 milions en dispositius mòbils (+ 40%). Per la seva banda 20minutos.es va arribar als 9,9 milions d’usuaris únics, un creixement del 26% que es divi-deix en 3,7 milions d’usuaris en PC (-7% anual) i 6,3 milions en dispositius mòbils, un 51% més en un any.




Estem a un pas de trobar l’autèntic Basket Lover.Aquesta persona que amb la seva història i passió pel bàsquet fa

més gran aquest esport. Coneix totes les històries a basketlover.es i ajuda’ns a escollir qui mereix poder fer realitat el seu projecte.

Ja som a la recta final!

T’esperem a

Segueix-nos a:

facebook.com/EspacioLigaEndesa

@E_LigaEndesa

basketlover.es

ACPG_188x122_S&S_Endesa_FinalBL_MP_A_CAT.indd 1 20/04/15 13:11



als eeuu, la circulació de diaris es va desplomar un 3,3% i la de revistes un 2% el 2014Per miriam Garcimartín / Eco inteligencia

després d’un 2013 en què la circulació de diaris va registrar un lleuger augment, l’any passat va tornar a patir una important caiguda. Els ingressos per vendes van augmentar, ja que la ma-joria de lectors procedeix de la impressió, però els de la publici-tat van seguir descendint, amb uns ingressos d’anuncis digitals que no compensen la caiguda dels del paper. Pel que fa a les

revistes, mentre que la indústria en el seu conjunt va veure com la venda d’exemplars va caure un 14%, les 15 principals revis-tes analitzades van resistir amb una petita caiguda de l’1%.

El Centre d’investigacions Pew ha fet públic un informe so-bre l’estat dels mitjans amb dades de 2014. En l’epígraf refe-rit a la circulació de diaris, l’estudi revela que tant en les edi-cions diàries com en les dominicals, la circulació dels rotatius nord-americans va caure un 3,3% respecte a 2013. En el cas d’aquells diaris la circulació diària supera els 500.000 exem-plars la caiguda va ser del 4%, després d’experimentar un aug-ment del 22% en 2013.

És important destacar que el 56% dels lectors de diaris llegeix exclusivament l’edició en paper , mentre que el 11% assegura que també accedeix a l’edició online des de l’ordinador, el 5% més la llegeix al mòbil i un 11% des totes les plataformes an-teriors. Sumant les dades veiem que 8 de cada 10 persones llegeixen en algun moment la versió impresa, enfront d’un 5% que llegeix el diari exclusivament des de dispositius mòbils.Quant als ingressos, la publicitat impresa ha caigut en els últims 5 anys un 5%, però tot i que els anuncis digitals han experimen-tat una pujada del 3%, no és suficient per compensar la caiguda

ACtuAlItAt/ D’AQuí I D’AllÀ



dels del paper. En 2014, els ingressos per anuncis impresos van caure un 4%, fins a situar-se en 16.400 milions de dòlars (fa 10 anys rodava els 47.400 milions), tot i que els online han arribat a 3.500 milions, el seu màxim històric.

Per la seva banda, la venda de revistes, tant impresa com di-gital, de les 15 revistes analitzades per aquest informe, només es va reduir un 1% el 2014, mentre que la indústria ha expe-rimentat una caiguda del 14%. la revista que va obtenir més guanys va ser new York magazine, amb una pujada de l’110%, seguida de The atlantic (22%) i Rolling Stone ((21%). les que van registrar les pèrdues més significatives van ser The Week, un 24% i The new Republic, un 20%. les subscripcions són les que constitueixen la majoria de la circulació impresa i digital de les revistes, amb la major pujada de “Wired “, un 7% .

a la part digital, la web amb més visitants és Time.com, les que registren majors vendes són Rolling Stone i new York magazi-ne, mentre que The new Yorker és el compte amb un nombre més elevat de subscriptors digitals (80.000).

la circulació de revistes (incloses vendes i subscripcions) va caure per setè any consecutiu (-2%), les vendes d’exemplars

van caure un 14%, el descens més des de 2008 i les subscrip-cions un 1%. Els ingressos per publicitat van disminuir un 5% després de pujar en 2013 un 3%.

La Generalitat convoca els ajuts als mitjans. els setmanals digitals, acceptatsAquest dimecres, 6 de maig, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya va publicar les bases que regiran les subvencions estructurals de 2015 dirigides als mitjans impresos i digitals. di-lluns vinent, dia 11 de maig, està previst que el doGC publiqui les respectives convocatòries i s’obri el termini per presentar sol·licituds.

quan al paper, l’ordre diu textualment: “des de la perspectiva de l’evolució del sector, s’ha volgut donar impuls a la producció de continguts originals, com a mesura per estimular l’actuació dels professionals del sector i enfortir, en últim extrem, l’espai català de la comunicació. Amb aquesta finalitat, s’han introduït dues modificacions puntuals. La primera, l’exclusió de l’objecte de les subvencions d’aquelles publicacions que consisteixen




essencialment en la reproducció o adaptació de treballs, arti-cles d’actualitat o continguts de redacció no periodística origi-nalment publicats en altres mitjans escrits que hagin concorre-gut a la mateixa convocatòria. i la segona, l’establiment d’un requisit alternatiu a l’exigència de plantilla mínima de personal de tres persones, consistent a acreditar un mínim de despe-ses d’edició de continguts respecte del total de despeses sub-vencionables, que és de 25.000 euros anuals (iVa i iRPF no inclosos en el cas de factures) per a les publicacions amb una periodicitat mínima mensual, i de 15.000 euros anuals (iVa i iRPF no inclosos en el cas de factures) per a les de periodici-tat inferior a la mensual.”

quan als mitjans digitals, l’ordre corresponent ofereix una bona notícia. “El requisit d’actualització diària dels continguts, fins ara exigit sense excepció a tots els mitjans digitals que concorren a aquesta convocatòria de subvencions, no permet encabir-hi els mitjans de format setmanal (setmanaris o revistes digitals) que, per les seves pròpies característiques, no poden actualitzar els seus continguts diàriament. Per aquest motiu, s’ha estimat convenient modificar les bases per admetre que l’actualització de continguts en aquest tipus de mitjans es faci de manera setmanal.” (d’ambit d’Estratègia i Comunicació)

L’onu demana llibertat de premsa per desafiar l’status quo i donar veu a totsEl secretari general de l’onu, Ban Ki-moon, va subratllar diu-menge, amb motiu del dia mundial de la llibertat de Premsa, la importància d’una premsa lliure que pugui desafiar l’status quo i ofereixi esperances a aquelles les veus que són silenciades en tot el món.

“necessitem entendre que la informació no només ha de ser universal, sinó també lliure per desafiar l’status quo i donar una finestra d’esperança a aquelles veus silenciades per la censura de la corrupció, la violència, la intimidació i les represàlies”, va assenyalar Ban, i va cridar a tots els governs a defensar el lliure intercanvi d’informació i idees. (d’EFE)

vaga a tv3TV3 no ha emès en directe la tradicional enganxada de cartells. Els treballadors del canal públic van convocar una aturada en-tre les 23.30 i les 0.30 per reclamar un nou conveni -l’anterior va perdre la vigència el 31 de gener de l’any passat- i l’eliminació de la rebaixa salarial del 5% que se’ls aplica des del 2011.




Aquesta primera vaga tindrà continuïtat durant la campanya, amb aturades de 10 minuts cada dia en diverses franges.

arran de la sentència del Tribunal Suprem que obliga a retor-nar el 5% del sou que han deixat de cobrar durant els últims anys els treballadors de Catalunya Ràdio -i que probablement afectarà també TV3-, el comitè ha presentat a la direcció una proposta “raonable” perquè la devolució es faci “fins al 2018”. Però l’empresa ha respost que no pot fer-ho. (d’ara)

La vanguardia va perdre l’any passat 3,1 milions

El diari la Vanguardia, del Grupo Godó, va obtenir l’any passat una difusió mitjana diària de 140.176 exemplars, un 8% menys que el 2013. això es va traduir en una facturació de 106 mi-lions d’euros, la més baixa que es recorda a la casa en molt de temps. l’esmentada quantitat representa una caiguda del 8% respecte dels 116 milions de gir registrats el 2013. Segons els gestors, per al 2015 no es preveu cap millora; per contra, calculen que les vendes seguiran baixant.

El compte de resultats de 2014 va canviar de signe i va passar de 3,68 milions de benefici a 3,1 milions de pèrdua. El trenca-ment real va ser bastant més gran, però es va atenuar gràcies a les subvencions a fons perdut rebudes de la Generalitat, que van ascendir a 864.700 euros, un 3% més. Es tracta de diners en efectiu, que s’injecta directament a les arques del diari. a més, el Govern li va atorgar ajuts addicionals, com la compra massiva d’exemplars, a més d’altres auxilis crematístics a di-verses filials del grup.

les pèrdues de 2014 van minvar els recursos propis del diari fins deixar-los en poc més de 7 milions. Pel que fa al volum d’ingressos, va tocar el cim en 2007 amb 219 milions. després d’aquesta fita, va sobrevenir un declivi que per ara sembla im-parable. El 2008 va baixar a 178 milions, al 2009 a 154, el 2010 a 149, el 2011 137 i el 2012, a 120 milions. des de 2007, la xifra de negoci embassa un ensorrament del 51%.

des de 2009, la plantilla s’ha aprimat de 324 a 238 persones. Segons referències periodístiques, l’empresa planeja més cessaments i una retallada salarial del 18%. (d’Economia di-gital)




Diari de vilanova tancarà si no troba comprador

Malgrat tots els esforços, Diari de Vilanova no se’n surt. A finals de febrer, la seva editora va reobrir el concurs de creditors pre-sentat fa tres anys, de manera que, si no es troba un comprador abans de finalitzar el procés concursal, el periòdic degà de la premsa a l’Estat haurà de tancar. de moment sembla que ja hi ha hagut algun interessat en l’operació, però sense que s’hagi concretat res ni n’hagin transcendit més detalls.

a aquesta situació s’hi ha arribat per la impossibilitat del diari de fer front als pagaments establerts en el primer concurs de creditors, segons explica la seva directora de comunicació, Eulàlia Sòria. Sol·licitat el febrer de 2012, l’editora en va sor-tir el novembre del mateix any després d’arribar a un acord amb la majoria de creditors; el conveni aprovat no contem-plava cap quitança i preveia un termini de pagaments de fins a vuit anys, però mantenint el nivell d’ingressos, cosa que no s’ha produït.

Per intentar complir amb els creditors, la direcció de diari de Vi-lanova va plantejar una reducció salarial de la plantilla, formada per 16 treballadors, però al final no es va arribar a cap acord, assenyala Sòria.

llastat per un important deute, la davallada de les vendes i de la publicitat no s’ha vist compensada per la disminució de costos que l’editora ha aplicat durant els darrers anys, inclosos diversos expedients de regulació, el primer dels quals el 2009. (de Comunicació)




bertelsmann ven les seves impremtes (castellbisbal i tres cantos) a un fons anglès

El grup editorial Bertelsmann es desprèn de les dues plantes que li quedaven a l’Estat espanyol en una operació valorada en uns quatre milions d’euros. El comprador incorpora una plantilla de 550 empleats. El grup editorial Bertelsmann abandona defi-nitivament, doncs, l’activitat d’impressió a Espanya. la multina-cional ha arribat a un acord per vendre Eurohueco i Rotocobrhi,

les firmes propietàries de les seves impremtes de Castellbisbal (Vallès occidental) i Tres Cantos (madrid), respectivament, a la firma britànica Walstead Capital. (d’Expansión)

the new York times perd 14 milions de dòlars en el primer trimestre

El diari The new York Times va registrar unes pèrdues de 14 milions de dòlars (12,5 milions d’euros) en el primer trimestre de l’any, davant del benefici de 1.740.000 (1,55 milions) del ma-teix període de 2014, com a conseqüència de la caiguda dels ingressos de publicitat impresa i per la despesa en pensions, ha explicat l’editora del diari nord-americà.

En concret, els ingressos per publicitat impresa van baixar un 11,1% entre gener i març, mentre que els ingressos per publi-citat digital van créixer un 10,7% i van arribar als 42,3 milions de dòlars (37,8 milions d’euros). aquest tipus de publicitat su-posa ja el 28,2% de tots els ingressos publicitaris del diari. El diari destaca que en el primer trimestre de l’any va aconseguir augmentar el nombre de subscriptors digitals, que ascendeix ja a 957.000 després de guanyar-ne 47.000 nous entre gener i




març, fet que suposa un increment del 20% respecte al mateix període de 2014. (d’Europa Press)

mediaset acorda amb Grupo Godó la seva entrada a emissions Digitals de catalunya

mediaset España i Grupo Godó de Comunicació han arribat a un acord per a l’entrada del grup audiovisual a la companyia que explota 8TV. la notícia, que va ser avançada pel portal

català Comunicació 21, va ser sotmesa a la consideració de la Comissió nacional dels mercats i la Competència (CnmC) el passat 16 d’abril. Precisament, la CnmC està ara estudiant l’expedient de concentració en una primera fase.

l’operació en el si del Grupo Godó de Comunicación ha estat precedida per una sèrie d’operacions corporatives que han tin-gut lloc a cavall entre l’any passat i aquest. Fins 2014, Emis-sions digitals de Catalunya estava participada al 100% per Catalunya Comunicació, subholding del Grupo Godó en què aquest posseïa el 93%. Precisament l’any passat es va produir la compra del 7% que no controlava en la companyia i la venda d’idèntic percentatge de la societat Radiocat XXi, que explota les ràdios del grup català. Fa unes setmanes, precisament, es registrava en el BoRmE la declaració d’unipersonalitat de Ca-talunya Comunicació.

l’entrada de mediaset Espanya a la televisió del Grup Godó cal considerar-la a la llum dels problemes que l’activitat audiovisual està generant a l’holding editor de la Vanguardia. Segons els comptes anuals del grup dels últims anys, Emissions digitals de Catalunya va tenir una xifra de negoci entre 2010 i 2014 de 55 milions d’euros i unes pèrdues de 20 milions.




Segons informa en exclusiva Comunicació 21, en el seu digital del dia 6, el Grupo Godó i mediaset estan ultimant un acord de gran abast pel qual el grup amb seu a Fuencarral adquiriria un paquet minoritari de l’accionariat de 8TV que, a la pràctica, li donaria capacitat de gestió. les sinergies entre cadenes es traslladarien a l’àmbit publicitari, amb la comercialització con-junta dels respectius canals. l’operació ja és sobre la taula del Consell de l’audiovisual de Catalunya i de la Comissió nacional dels mercats i la Competència.

les converses, sempre segons Comunicació 21, es van ini-ciar després que l’editora de 8TV es quedés a les portes de gestionar els espais publicitaris de Televisió de Catalunya, arran de la marxa enrere de la cadena pública en el procés d’externalització obert. Per al grup barceloní el tancament de l’acord tindria un efecte en cadena: crearia sinergies amb un dels dos membres del duopoli publicitari televisiu (mediaset i atresmedia s’enduen gairebé el 90% del pastís); incrementaria els ingressos publicitaris de 8TV, i permetria incorporar nous continguts d’entreteniment per omplir els dèficits de la graella més enllà de 8 al dia i arucitys. (de digimedios)

vocento retalla 2.200 llocs de treball des de 2007, el 44% de la plantillaVocento realitzava dilluns la seva Junta d’accionistes a Bilbao i ho feia reivindicant la millora dels seus resultats econòmics du-rant la crisi. El nou president del grup, Santiago Bergareche, i el conseller delegat, luis Enríquez, van posar en valor els ajustos a la seva estructura que van posar en marxa només començar la crisi el 2007.

Bergareche va indicar en el seu discurs -per primera vegada a Bilbao, pel canvi de seu social- que des del “començament de la crisi han implementat una política de reducció de control de costos amb objectiu d’assolir els resultats positius per al grup”. Com? Gràcies als ETS de finals de la dècada passada a ABC i en diferents empreses del Grup, com les seves cadenes de televisió; per després posar en marxa un nou Pla d’Eficiència en 2013 que va incloure el tancament del gratuït Qué!, el llo-guer de les seves freqüències i el tancament de Punto Radio. a això s’ha sumat el “desenvolupament de serveis compartits, la homogeneïtzació de sistemes i l’impacte en costos de la menor activitat, com és el cas de la producció de continguts o el des-cens de la difusió”.




d’aquesta manera, entre 2007 i 2014 els costos de produc-ció van baixar un 42,2%, de 365,1-211.200.000; els de perso-nal un 39,2%, de 259.600.000 a 157,9. En total la disminució dels costos en aquest període ha estat d’un 44,1%, de 806,1-450.800.000 d’euros. això es tradueix en que, entre altres co-ses, els ajustos de personal hagin generat la retallada de llocs de treball que van passar de 5.076 empleats en 2007 als 2.838 en tancar 2014. Això ha significat una disminució d’un 44,1% en set anys.

Vocento també ha destacat l’EBiTda de 2014 que va arribar a 44,1 milions, un 19,3% més que el 2013 i el marge d’ EBiTda es va situar en el 8,9%, després d’incrementar 1,9 punts per-centuals. (de Prnoticias)

neix una revista d’informació internacional: 5W

Què és 5W? Who? What? When? Where? Why? les 5W són les preguntes que permeten descobrir el món. Caben les res-postes en un tuït? A vegades no. La Revista 5W és una publi-cació de cròniques de llarga distància, centrades en l’àmbit in-

ternacional i amb una aposta radical per la narració i la imatge. l’edita el Col·lectiu 5W, fundat per Xavier aldekoa, mikel ayes-taran, igor G. Barbero, maribel izcue, agus morales, Pablo R. Suanzes, anna Surinyach i Quim Zudaire, amb la col·laboració d’una xarxa de periodistes i fotògrafs desplegats en diversos punts d’Àfrica, amèrica, Àsia, Europa i orient mitjà. la publi-cació no només està dirigida als enamorats de l’actualitat inter-nacional, sinó també al públic curiós disposat a capbussar-se en la història d’una família que ha sobreviscut a l’Ebola o d’un jove afganès reclutat per a la guerra. “El flux informatiu no serà comparable al d’un mitjà generalista però tenim una cosa clara: quan es facin col·laboracions, es pagaran com correspon.”

5W estarà sempre a internet i un cop l’any surt en una edició especial en paper. Se-gons els editors “la nostra proposta busca els extrems. d’una banda, volem posar la lupa en llocs remots del món i explicar per dins la vida de víctimes i botxins, governats

i governants, pobres i poderosos. Però també volem prendre




distància i fer un exercici de periodisme explicatiu explicant de forma didàctica què hi ha darrere d’Estat islàmic o Boko Haram. Són les dues ànimes de 5W: ser narratius i clars. Petites his-tòries i grans explicacions.

la revista internacional 5W va llançar dilluns una campanya de micromecenatge a Verkami per tirar endavant el projecte i en 24 hores van aconseguir gairebé 20.000 euros dels 25.000 que ne-cessiten. un altre tòpic trencat: el que diu que el periodisme inter-nacional no interessa. més informació CliCanT aQuÍ (d’aEC)

els espectadors d’atresmedia podran comprar amb el mòbil els productes que surten en els espotsEl grup audiovisual atresmedia (antena 3, la Sexta, nova i neox) permetrà la compra directa i instantània dels productes dels seus anuncis a través del mòbil o la tauleta. aquesta nova possibilitat és possible gràcies a l’acord signat entre la compan-yia i Powa Technologies. Els espectadors han de descarregar l’app PowaTag al mòbil o a la tauleta i comprar cada vegada que surti el logo de PowaTag en un anunci.

així, els usuaris poden adquirir un producte directament des de qualsevol espot amb només un clic des del seu smartphone o tauleta, sense necessitat de moneder, targeta de crèdit, ni tiquets en paper, només introduint les dades de contacte una única vegada. (de marketing news)

García-abadillo, rellevat per David Jiménez en la direcció d’el mundo

El consell d’administració d’unidad Editorial va anunciar la des-titució de Casimiro García-abadillo com a director d’El mundo i el nomenament de david Jiménez, excorresponsal a l’Àsia, al capdavant d’aquest rotatiu. García-abadillo va ser nomenat director fa catorze mesos en substitució de Pedro J. Ramírez. unidad Editorial va explicar als treballadors del grup que el no-menament de Jiménez serà efectiu pròximament i que suposa “un impuls al procés de transformació digital del diari”. El con-sell d’administració va expressar el desig de buscar “la fórmula” que permeti que García-abadillo mantingui la seva vinculació amb el grup. “No podem deixar d’agrair el seu suport i confiança i estem segurs que aquesta etapa serà beneficiosa per a tots”. (de la Vanguardia)


http://revista5w.com



Jesús Hermida ens ha deixat

El periodista Jesús Hermida, posseïdor d’un estil molt personal i un dels rostres més populars de la televisió espanyola durant molts anys, va morir dilluns a la nit amb 77 anys, segons va confirmar la presidenta de la Federació d’Associacions de la Premsa d’Espanya (FaPE), Elsa González. “innovador, geni i figura”, va ser com el va definir González en el moment de do-nar la notícia.

nascut el 1937 a la localitat andalusa d’ayamonte, el 1967 es va incorporar a TVE, on es va encarregar de presentar l’última edició del Telediario, primer, i després l’espai Veinticuatro ho-ras. l’any següent va marxar a nova York per encarregar-se de la corresponsalia, des d’on va informar, entre d’altres coses, de l’arribada de l’home a la lluna i de l’enterrament de J.F. Kenne-dy. També va treballar a antena 3.

una de les seves últimes aparicions televisives va ser l’entrevista que va fer al rei Joan Carles el gener del 2014 a TVE, poc abans que el monarca abdiqués. (d’aEC)




Els visitants fugaços són els que més accedeixen a les webs dels diarisPer marketing directo

la majoria dels lectors de les edicions en línia dels periòdics nord-americans passa una mitjana de 4,6 minuts, com a màxim, llegint el contingut en la seva app. aquesta és una de les xifres més nota-bles mostrada per l’estudi

“l’estat dels mitjans de comunicació 2015”, ja que demostra la fugacitat dels usuaris dels portals informatius en línia. l’anàlisi es basa en els 25 diaris més llegits en línia a Estats units.

les visites que reben els diaris a la xarxa multipliquen el tiratge escrita que llancen cada dia. El new York Times, per exem-ple, té un tiratge inferior als 650.000 exemplars mentre que a la seva pàgina web i aplicació per al telèfon intel·ligent han rebut 25 milions d’usuaris únics només el passat.

El curt lapse de temps mitjà dedicat a la lectura en línia mostra la presència de les visites fugaces, que són les persones que han accedit al diari a través d’un link o les xarxes socials que els ha re-dirigit fins al lloc. Un cop consultada la informació que els interes-sava, tornen al que estaven fent. Per a ells, simplement es tracta de navegar per Internet, sense fixar-se en el lloc on estan entrant.

El fenomen de les visites fugaces podria augmentar en el futur, ja que el nombre d’usuaris a la plataforma mòbil és superior al d’escriptori en 19 dels 25 diaris analitzats. El temps dedicat a la premsa a través del telèfon intel·ligent és inferior al que es dedica quan s’està davant d’una pantalla, per norma general, i pot condicionar la forma en què es llegeixen les notícies.

La uab acull les Jornades del cable i la banda ampla a catalunyal’Escola d’Enginyeria de la uaB, a Bellaterra, acull aquesta setma-na les XX Jornades del Cable i la Banda ampla a Catalunya-2015, organitzades pel CECaBlE, la universitat autònoma de Barcelona (UAB), l’Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra (uPF) i l’Escola universitària mediterrània de la uni-versitat de Girona, afrontem el segon dia de l’esdeveniment.

COMuNICACIÓ DIGItAl



En les sessions de dimarts es va poder constatar que els operadors de telecomunicació, en els seus vessants de cable físic o per ones (Wimax), estan esforçant-se perquè la banda ampla arribi als llocs més recòndits de Catalunya i d’Espanya. Cada any observem un increment en la banda ampla disponible, en la cobertura i una con-tracció tarifària, tant en preus globals com per servei. En general, hi ha una customització diàfana: adaptació del producte o servei (la servucció) a l’abonat, per fidelitzar millorant la QoE (Quality of Expe-riència), en plena fase del màrqueting experiencial i de sentiments.

la cita anual sobre les telecomunicacions catalanes està analit-zant, doncs, l’evolució de la xarxa de banda ampla (cable, xdSl, HFC, FTTx, satèl·lit, xarxa elèctrica o microones) i els continguts i els serveis que poden encaixar en el triple play, el quadruple play o el quintuple play. a la segona sessió, dimecres, s’estudià la “Evolució de tipologia i d’instal·lació de cable per a banda am-pla” mitjançant aportacions de Huawei, Promax, Xarxa oberta de Catalunya, Cable Runner, Technetix i mediterranean Consulting. a la tarda, a “nous horitzons per al sector de la informàtica”, in-tervindran WatchGuard, microsoft, uniT4 i ilimit .

amb la participació i la col·laboració de les principals institu-cions, entitats i universitats, com la Generalitat de Catalunya,

uaB, uPF, udG, Cercle Fiber, Club de màrqueting Barcelona, Col·legi d’Enginyers Tècnics industrials de Barcelona (CETiB), associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (Telecos.cat), Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics de Telecomunicació de Catalunya (COETTC), Col·legi Oficial d’Enginyeria en Infor-màtica de Catalunya (CoEiC), Comissió nacional dels mercats i la Competència (CnmC), Facultat de Ciències de la Comuni-cació de la uaB, etc., etc., es debat sobre l’esdeveniment en el Grup de Recerca sobre Periodisme digital i Banda ampla i Grup de Recerca Sistemes innovadors de monetització del Periodis-me digital (SimPEd), del CECa BlE, la Escola universitària mediterrània de la universitat de Girona i el observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), a Twitter (CECaBlE research), i a les xarxes. (d’aEC)

Facebook vol que els editors publiquin directament en la seva plataformaPer lluitar contra la pràctica dels editors d’utilitzar Facebook per compartir enllaços que dirigeixen als usuaris fins a continguts penjats a les seves pàgines web, la xarxa social els ofereix ara




l’oportunitat d’aconseguir tots els ingressos de determinats anun-cis si publiquen els seus continguts complets en la xarxa social.

Segons recull The Wall Street Journal, Facebook vol convèn-cer d’aquesta manera als editors perquè aquests aconseguei-xin benefici econòmic directament a la xarxa social. Fins ara la seva presència en ella passava per compartir enllaços que redirigien al seu lloc web, i és que Facebook s’ha convertit ja en una important font per al trànsit dels portals de notícies.

El model plantejat permet als anunciants mantenir tots els ingres-sos dels anuncis que venguin a les pàgines de notícies allotjades a Facebook. Si és la pròpia xarxa social la que ven un espai publici-tari, l’editor, sempre d’acord amb el mateix mitjà, es podrà quedar amb una quantitat que ronda el 30% del que s’ha ingressat. alguns mitjans, com The new York Times, BuzzFeed o national Geogra-phic, seran els primers a compartir notícies completes i vídeos di-rectament a la xarxa social. (de marketing news)

ull amb els serveis gratis de WiFiles pàgines web que imiten pàgines d’accés a xarxes socials o banca online són molt comuns en les estafes de “phishing”

(suplantació d’identitat). l’objectiu d’aquestes pàgines és fer-se passar per pàgines legítimes per fer que els usuaris accedeixin amb les seves credencials, que més tard seran utilitzades per cibercriminals -per exemple, per permetre l’accés no sol·licitat a dades privades-. Però quan aquesta pràctica qüestionable la realitza un proveïdor de serveis, amb una estratègia dissenya-da, segurament sense cap mala intenció, facilita que els usuaris els puguin robar les seves dades privades.

de manera similar als casos tradicionals de phishing, cal tenir en compte dos concep-tes: precaució i vigilància. Kaspersky lab adverteix que cal prestar atenció a l’uRl de la pàgina web i mai utilitzar les credencials si la uRl és diferent a l’adreça web esperada. També és important destacar que totes les pàgines web de les xar-xes socials i els serveis bancaris en línia utilitzen el protocol HTTPS més segur, que xifra la comunicació; a més, no s’han




d’introduir contrasenyes en pàgines que no tinguin el símbol de protecció (un cadenat tancat) a la capçalera. (de ctrl Control)

L’ús del català a internet continua augmentant, segons el baròmetre del Wiccac

Webmàsters independents en Català, de Cultura i Àmbits Cí-vics (WiCCaC) ha presentat l’actualització mensual del Barò-metre de l’ús del català a internet. Segons aquestes dades, el

percentatge global d’ús del català a l’abril hauria augmentat 0,08 punts respecte el mes de març. El percentatge global de l’ús del català a internet a les empreses i organitzacions amb presència en terres de parla catalana se situa actualment al 63,75%. Segons els creadors de WiCCaC, es tracta d’un incre-ment important de 25 punts percentuals des de la creació del baròmetre, el mes de juny de l’any 2002.

d’entre allò que destaca WiCCaC sobre el balanç del mes d’abril del 2015 és que el .cat és el domini que més va créixer al conjunt de l’estat espanyol durant el 2014, amb un increment del 17% en el número de dominis actius.

El baròmetre del mes d’abril recull la nova queixa de la Platafor-ma per la llengua i WiCCaC a Tripadvisor per la no admissió d’opinions en català al seu web així com també la campanya per denunciar el setge al català a la Franja d’aragó, que ja acu-mula 7.000 signatures. (de Racó Català)




La publicitat nativa, així és la seva evolució en 2015 (i el que està per venir)Per blogginzenith / Zenith media

la publicitat nativa va ser una de les grans protagonistes en 2014 i ho continua sent, com no, aquest 2015. de fet, es con-sidera com una publicitat menys intrusiva per als usuaris i a més, aporta un valor afegit. de fet, tal com informava emarketer a finals de l’any passat, “Native Advertising Update: Marketers See Healthy Spending Growth in 2015”, aquest tipus de publici-tat està en creixement entre els que inverteixen en campanyes publicitàries.

les fórmules de presentar-les són múltiples i variades. Tantes que podríem dir que si fos un animal podria identificar-se amb el “camaleó”, sobretot per la seva gran capacitat d’adaptar-se a l’entorn en què està. i si parléssim de formats en publicitat nativa, caldria afirmar que, a poc a poc, van apareixent-ne de nous, d’acord en com evoluciona la pròpia web. Però, com està aquest tipus de format en l’actualitat? Cap a on va la publicitat nativa?

La publicitat nativa: el què va ser, és i seràEl “native advertising” suposa, com sabem, una nova etapa en l’evolució de la publicitat en línia. una publicitat que deixa de ser intrusiva per esdevenir part de l’experiència de l’usuari quan visita un mitjà. En ocasions aquest tipus d’anuncis solen

PuBlICItAt I MÀRQuEtING



emmarcar-se dins l’àmbit del branded content però la veritat és que, tot i estar relacionats, solen considerar-se com una evolu-ció del màrqueting de continguts .

Pot adoptar diferents formats: des de vídeos a imatges, articles, música, entre d’altres. i el que fan és integrar-se de forma nativa en un mitjà. aquests continguts de pagament pretenen formar part de l’experiència d’usuari, sense alterar el funcionament del mitjà on són integrats. Els canals digitals han estat claus en el desenvolupament d’aquest tipus de publicitat, principalment gràcies al us mitjans socials i l’àmbit mòbil.

En realitat, encara que sembli un terme relativament freqüent, la publicitat nativa no ho és. El responsable de màrqueting de Continguts a iEBS Business School assenyala que “es basa en un principi que ja s’aplicava en la dècada dels 30 amb el “product placement” de les pel·lícules. En lloc d’introduir un anunci sobre un producte, interrompent així l’experiència de l’espectador, s’introdueix el producte en la trama de la pel·lícula de forma natural”.

ara amb l’explosió dels entorns digitals, ha aparegut aquest ti-pus de publicitat que, a causa del seu caràcter camaleònic, so-

len anar identificats. Per tant, a aquests continguts se’ls acom-panya d’una llegenda que ens adverteix que estem davant d’un contingut publicitari, per molt editorial que ens pugui semblar. aquesta advertència no només s’empra per motius ètics. Si un seguidor de la plataforma veu que la marca està destinant re-cursos a oferir contingut que afegeixi valor a aquesta web, i ho fa de forma respectuosa i no intrusiva, recordarà aquesta marca positivament.

Les capçaleres i la publicitat nativaSón tants els mitjans que ja fan ús d’aquest tipus de publici-tat que seria difícil recopilar en una llista tots i cada un d’ells. no obstant això, podem destacar alguns que no només ho fan, sinó que reconeixen que ho fan i donen els seus motius. Per exemple, BuzzFeed és un d’ells. aquesta empresa es va com-prometre des del principi a oferir aquest tipus de publicitat “nati-va”. Peretti, el seu fundador, explica la decisió com una qüestió d’eficiència.

Un altre exemple el tenim a Huffington Post, que compta amb diferents variants: des del post patrocinat a la notícia patrocina-da, a la brand page. Cadascuna compta amb un aspecte dife-rent, però totes s’integren dins de l’experiència de l’usuari.




També el món de les eines entren en joc. així The Washington Post ha començat a fer ús de Clavis que recomana als seus lectors els articles que més els poden interessar basant-se en les paraules clau i en les frases dels seus historials de lectura. aquesta eina està inspirada en el sistema de recomanació de productes que funciona a amazon (el propietari Jezz Bezos va comprar el Post el 2013), i es basa en un giny que apareix a la part final dels articles sota el nom de The Post Recommends (El Post recomana).

al marge dels formats, la clau de la Publicitat nativa és el con-tingut. Al cap i a la fi, es tracta de presentar la publicitat digital com si fos un contingut més del propi mitjà de comunicació, així que ha de ser contingut rellevant, d’interès i afí a la línia editorial del mitjà. això sí, adaptada i optimitzada per als dife-rents dispositius des dels quals l’usuari accedeix als continguts. Estem preparats per fer el salt?

els anuncis amb un nivell de visibilitat superior al 70% obtenen millor ctr

un estudi de Sizmek indica que la taxa de “clic-through” i la taxa d’interacció per als anuncis amb impressions mesurades

que es troben per sobre de l’índex de visibilitat del 70% són notablement més altes que les dels anuncis amb impressions que es troben per sota d’aquesta xifra.

l’informe Viewability Benchmark Report analitza els índexs de visibilitat a partir de més de 240.000 milions d’impressions mitjanes quantificades en 74 països durant 2014. Els anuncis amb un nivell de visibilitat superior al 70% obtenen millor CTR, segons Sizmek

la investigació també conclou que:

- Els anuncis amb un nivell de visibilitat major del 70% van tenir un rendiment significativament més alt en totes les impressions mesures.




- les taxes de visibilitat augmenten a mesura que els anun-ciants adopten formats més interactius.- a nivell mundial, el format HTml5 va millorar les taxes de visi-bilitat en comparació al format Flash.- Les peces de publicitat amb formats específics per a mòbil van tenir major visibilitat que les peces dissenyades per a ordi-nadors de sobretaula, tant les servides directament en mitjans digitals com a través de dSPs / Exchanges.- En general, els anuncis servits directament en suports digitals van incrementar la seva visibilitat en comparació amb els anun-cis servits a través de compra programàtica.

Els lectors d’El Butlletí poden accedir gratuïtament a l’estudi de Sizmek CliCanT aQuÍ

pangaea: els mitjans internacionals s’alien per vendre la seva audiència global la iniciativa, anomenada aliança Pangaea, ha estat llançada en la seva versió beta i ofereix als anunciants accés a la inserció de publicitat en tots els portals del grup a través de la platafor-ma Rubicon Project. aquesta aliança, que obre als anunciants

el mercat europeu, nord-americà, asiàtic i d’orient mitjà, està liderada pel diari anglès The Guardian amb Cnn internacional, Financial Times i Reuters com a principals inversors. Es tracta d’un model de gestió que ja existeix a petita escala en països com França, dinamarca o a la República Txeca.

Pangaea ha estat creat per garantir als anunciants que la seva publicitat aparegui relacionada a continguts de qualitat. això suposa que tindran accés a les dades dels usuaris recopilats pels mitjans amb l’objectiu de dirigir campanyes cap a públics específics, entre d’altres opcions que encara s’estan estudiant.

Tim Gentry, director d’ingressos de Guardian news i del Pan-gaea Project, assegura: “En un món cada vegada més complex i connectat, Pangaea oferirà als anunciants una solució simple


http://www.amic.media/media/files/file_352_788.pdf



per influenciar a gran escala i per introduir-se en un mercat cada vegada més fragmentat a través de les últimes tecnologies”.

Jay Stevens, director general de Rubicon Project assegura que “mentre la indústria publicitària es consolida, les aliances entre editors com Pangaea permeten als mitjans col·laborar i compe-tir en la venda de publicitat contra els grans competidors digitals com Google, Facebook i linkedin”. (d’Ycom)

La pressió publicitària a la televisió trenca la tendència i cau a l’abril

Els preus en compra d’espais publicitaris en televisió semblen augmentar. a això apunten l’últim informe de pressió publicitària d’Ymedia, que indica que durant el mes d’abril aquest paràme-tre ha caigut un 1% després de tretze mesos consecutius, i el fet que la inversió publicitària a la televisió ha crescut un 11,8% en el primer trimestre de 2015, segons infoadex .

aquestes dades, pertanyent a l’informe d’audiències i publicitat en televisió abril a 5 minuts, d’Ymedia. aquesta podria semblar

una bona notícia per al sector publicitari però hi ha la possibilitat que aquest augment de preus s’estigui centrant en només mi-tjans de comunicació i no encara en agències de mitjans.

En qualsevol cas, el que està clar és que aquesta millora no arriba a les agències creatives, ja que el president del grup Pu-blicis Espanya, miguel Ángel Furones, ha assenyalat que “els preus no estan encara pujant en creativitat”. Per això el líder publicitari reivindica el temporal de l’esforç en matèria de preus publicitaris. (de Prnoticias)

auc, contra la pauta única publicitària de mediaset i atresmedia

l’associació d’usuaris de la Comunicació ha criticat la persistèn-cia de les televisions privades en l’anomenada “pauta única”, que fa coincidir els talls publicitaris en els seus diferents canals pre-nent com a guia la cadena principal. Per a l’associació, aquesta pràctica, que suposa en moltes ocasions tallar de forma inade-quada els programes i sèries que s’emeten als canals temàtics, és lesiva per als interessos dels espectadors, i en bona mesura també per als anunciants i per a les pròpies cadenes.




auC ha reiterat la seva posició contra la pauta única amb motiu de les recents sancions de la CnmC a atresmedia i mediaset per emetre missatges publicitaris sense respectar la integritat dels programes en els quals s’insereixen. la decisió del regu-lador audiovisual es fonamenta en l’article 14 la llei 7/2010, de 31 de març, General de la Comunicació audiovisual, la qual estableix que les interrupcions publicitàries que s’efectuïn du-rant els programes han de respectar la seva integritat i la de les unitats que els conformen, “de manera que no es perjudiquin els interessos dels telespectadors”. (d’infoperiodistas)

L’àgora, una nova forma d’entendre la publicitat digital

l’Àgora ha detectat que els editors amb prou fei-nes utilitzen la publicitat programàtica. de fet, només en un 32% dels casos la utilitzen a di-ferència de el 81% d’ús que en fan les agències

de mitjans. Per això, s’ha creat aquesta nova companyia, un

seller’s desk, amb l’objectiu de facilitar als publishers l’accés a les noves tendències de la publicitat digital.

la xarxa de publicitat premium del mercat espanyol, Pa, és la responsable d’aquest projecte, que facilita als publishers l’accés a les noves tendències del mercat de la publicitat pro-gramàtica, aportant una solució integradora amb un servei pro-per i personalitzat.

la infraestructura de l’Àgora ofereix tres eixos diferents com ho són la Compra Programàtica, un Big data avançat i tot l’expertise del seu equip. a més, compta amb les tecnologies d’audience analytics i data management Platform de Cxense i de venda programàtica d’improve digital. (de Reason Why)

neix mediablog, una nova solució per a anunciants i agències

amb l’objectiu de ser el representant comercial d’una agrupació de blocs amb temàtiques similars per facilitar aquest treball i poder treballar mà a mà amb agències d’una manera més cò-moda, ràpida i professional ha nascut mediablog. Cal dir, que




el món bloc ha experimentat un fort creixement continuat en els últims anys i cada vegada són més les campanyes de publicitat que compten amb ells com a mitjà publicitari. En les campan-yes, agències i anunciants han d’invertir molt de temps buscant cada un i contactant amb ells individualment per tancar opera-cions.

a través d’mediablog es poden contractar tres tipus de formats publicitaris: publireportatges, espais de publicitat (banners) i assistència a actes amb difusió en xarxes socials. d’aquesta manera, mediablog es converteix en un mitjà per si mateix, molt potent, amb una capacitat de difusió similar a altres mitjans convencionals com TV o Premsa però que aporta una flexibi-litat major, a més de viralitat en xarxes socials. (de Periódico Publicidad)

La corporació catalana de mitjans prohibeix una falca de petrolis independents

la Corporació Catalana de mitjans audiovisuals (CCma) ha prohibit l’emissió d’una falca publicitària de Petrolis indepen-dents per llançar missatges independentistes, segons s’informa en un comunicat. l’empresa, que gestiona benzineres de baix cost i que només tributen a Catalunya, havia contractat una fal-ca a Catalunya Ràdio, però finalment ha estat vetada. La pe-troliera catalana havia gravat una falca per presentar les dues estacions de gasolina que acaben d’obrir entre els termes de Golmés i mollerussa i a la sortida de Tàrrega. (de 7accents)

63 mitjans de amic participen en la campanya de reciclatge de la Generalitat

53 mitjans de premsa gratuïta i 10 mitjans digitals han portat la primera fase de la campanya Re-Sí-Clar! de la Generalitat de Catalunya, protagonitzada per Quim masferrer. l’objectiu d’aquesta actuació és conscienciar a la població de la impor-




tància de separar bé els residus, i recordar el funcionament de la classificació als contenidors de color. Durant aquesta primera fase s’ha arribat a una tirada conjunta de 846.272 exemplars. Per a més informació visiteu el web www.perquereciclem.cat (de Redacció amiC)

DDb s’encarrega de la campanya de catalunyacaixa / bbva

ddB ha llançat una nova campanya de BBVa per comunicar que CatalunyaCaixa passa a formar part del grup. Sota el claim Sumar multiplica, aquesta presenta la vida com un mosaic d’experiències que, gràcies al treball en equip, ens ajuden a assolir complir els nostres objectius i ser més forts.

l’èxit del treball en equip és l’esperit d’aquesta campanya que va començar el dilluns, tindrà una durada de quatre setmanes i s’emetrà a TV local i cinemes, així com en ràdio, exterior, prem-sa, digital i oficines de les dues entitats. (de Periódico Publici-dad)


http://www.perquereciclem.cat



Keycat, l’eina per “catalanitzar” els teclats d’ordinadorPer Sílvia Berbís / nació digital

disposem de dominis .cat, naveguem en català, tenim progra-mari en la nostra llengua però per contra, continuem escrivint amb un teclat que no representa aquesta llengua. Per exemple, per escriure la ela geminada, hem de prémer fins a quatre te-cles. a més, no hi tenim una tecla amb la ny, sinó el seu equiva-lent castellà, la ñ, una lletra que no existeix a l’abecedari català. una paradoxa amb la que convivim en el dia a dia i davant la qual, dos ebrencs han decidit fer-hi alguna cosa. després de

mesos de feina, coincidint simbòlicament amb la diada de Sant Jordi, surt avui al mercat el resultat del desenvolupament de la seva idea. Keycat és el primer teclat informàtic dedicat a la llen-gua catalana, és el teclat català. i cadascú se’l pot instal·lar fàcil-ment al seu ordinador, amb unes eines bàsiques ben senzilles. El paquet inclou diverses adhesius per ‘customitzar’ el teclat. després cal descarregar el programari per tal que l’adaptació sigui real. “El paquet que aquests dies estem presentant conté uns ad-hesius serigrafiats que representen els dígrafs ny i l·l. Aquests adhesius serveixen per customitzar els teclats que tenim a casa i s’enganxen on actualment apareixen les tecles ñ i < >. d’altra banda, hem desenvolupat un programari que instal·la el nou teclat per tal que la customització que li fem sigui real, és a dir, quan premem la tecla ñ ens apareix una ny i quan premem la tecla <>, que te molt poc ús, escrivim directament l·l”, explica mariano lalana, que amb el suport de Robert Guinart ha des-envolupat aquesta eina.

a l’interior del paquet que ja es comercialitza, de manera anecdòtica i amb ganes que sigui una iniciativa divertida, han

NOVES EINES



posat una petita neula comestible amb la lletra ñ pintada, amb el missatge “menja-te-la”, per tot el que simbolitza. Val a dir, però, que la ñ no desapareix del teclat, senzillament li donen una nova ubicació. la podem escriure combinant les tecles altgr+ny.

Pel que fa a l·l, a més d’haver de prémer quatre tecles pes es-criure-la amb un teclat convencional sense el Keycat, presenta altres complicacions en el dia a dia. “Recordo el dia que vam anar a presentar el producte a la direcció General de Política lingüística, quan un dels tècnics repetia ‘això és miraculós’, mentre premia la tecla... Són molts els esforços que s’han fet per ensenyar a escriure correctament la ela geminada, però al final la majoria d’usuaris l’escrivíem amb un punt normal i no és correcte. I sí, hi ha altres dificultats. Una campanya que hem tret per Twitter darrerament és demanar que es reconegui la ela geminada com a qualsevol altra lletra, ja que, al posar el punt volat Twitter talla la paraula”, comenta lalana. La ny substitueix la lletra ñ, inexistent a l’abecedari català.darrere de l’aspecte simplement pràctic, aquesta eina que han creat amb la marca Keycat té una clara vocació identitària. “És o hauria de ser, un granet més de sorra per reivindicar, defen-

sar i promoure una llengua parlada per més d’onze milions de persones i que no està reconeguda a la unió Europea. a l’hora que és un producte nou i necessari, és un producte carregat de missatge i contingut”, reconeix l’impulsor. “Els catalans parlem, pensem, somiem, llegim i escrivim en català i és per aquest motiu que entenem (i de fet així ho és) que la nostra llengua és un dels eixos principals on es vertebra la nostra cultura i la nostra identitat, entenem també que no podem projectar-nos al món amb eines que no són pròpies de la nostra cultura com els teclats informàtics que utilitzem actualment”, afegeix.

lalana també vol destacar que el producte ha estat íntegra-ment creat a les Terres de l’Ebre, tant els adhesius com els packaging, una manera de reivindicar també que “a les Terres de l’Ebre estem capacitats per assumir qualsevol repte”, com aquest, que avui mateix ja és a l’abast de tot el país. amb una tirada inicial de 1.714 unitats, el destinataris finals són els usua-ris particulars i les administracions. Ja hi ha hagut interès per part de diverses administracions per catalanitzar els seus te-clats tant en l’àmbit local com nacional.

Els canals de distribució són diversos, el producte es pot adqui-rir a la botiga online www.keycat.cat i als punts de venda.

NOVES EINES

http://www.keycat.cat



Enginyers adverteixen que internet podria col·lapsar en vuit anys

Quants anys de vida li queden a internet? doncs segons alguns enginyers informàtics britànics, uns 8. i quin és el problema?, us preguntareu. Pel que sembla, que cada vegada està creixent més la demanda de fibra òptica, el que significa que es trans-metrà major quantitat d’informació d’una manera més veloç cosa que podria comportar el col·lapse de la xarxa.

Els principals enginyers, físics i empreses de telecomunica-cions del Regne unit han estat convocats a una reunió a la Royal Society de Londres a finals d’aquest mes per discutir què es pot fer per evitar aquesta crisi, segons relata el daily mail. l’auge de la televisió per internet, els serveis de streaming i l’aparició d’ordinadors cada vegada més potents han augmen-tat la tensió en la infraestructura de comunicacions.

Tot i que les companyies telefòniques podrien solucionar el problema implantant nou cablejat, la mesura comportaria grans despeses complementàries i podria contribuir a l’alça dels preus dels serveis de connexió a internet.

Segons un portaveu de la Royal Society, “les xarxes de comu-nicació s’enfronten a una potencialment desastrosa “crisi de capacitat” ja que la demanda de dades en línia supera la ca-pacitat de les fibres òptiques que porten els senyals d’internet”. Segons la seva opinió, la reunió d’experts servirà per “discutir per què ens estem dirigint cap a una crisi de capacitat, el que es pot fer per evitar-la, i l’impacte de no fer res: racionament de dades, el final de neutralitat de la xarxa i l’augment dels costos de navegació”. (d’actualidad RT)

maneja les teves presentacions a l’oficina amb l’app Office Remote

El gegant tecnològic americà microsoft acaba de llançar una nova aplicació que permetrà dirigir mitjançant el teu mòbil

NOVES EINES



o tauleta com a control remot o punter per controlar les pre-sentacions realitzades a través de l’Office de teu PC. De nom Office Remote, aquesta app ja està disponible a la Play Store d’android i la seva dinàmica és ben senzilla. Es tracta de tenir descarregada l’aplicació i l’office en l’Android juntament amb el complement al teu ordinador. El bluetooth farà la resta.

aquesta novetat de la suite de microsoft no només et servirà per passar les diapositives de PowerPoint , sinó també per can-viar entre cel·les d’Excel. La integració amb l’office serà total. Però de moment només amb la versió Microsoft Office 2013 o la preview d’Office 2016. Cal destacar, a més, que hi ha ru-mors que aquesta útil aplicació servirà també per a ordinadors mac quan surti la versió del 2016 per a aquests ordinadors. (d’ahorro Empresa 360)

Apple confirma la creació d’Applebot, el seu cercador a internetapple podrà rastrejar continguts a internet com a part dels seus serveis de cerca amb Siri (el seu assistent virtual) o Spotlight. màquines amb adreces iP del bloc que comença per 17, totes d’Apple, han estat accedint als servidors. Ara arriba la confir-

mació oficial d’Apple, que Applebot és el seu motor de cerca usat per Siri o Spotlight Sugestions. un cercador que segueix les regles de “fitxers robots.txt i meta tags destinades a robots”, assenyalen i que “actua des del bloc de xarxa 17.0.0.0”.

Siri, segons portaveus de microsoft també té o tenia compo-nents compartits amb Bing de microsoft. (de PR daily news)

Crear infogràfics en línia i gratuïts

Easel.ly és un lloc web que compta amb milers de plantilles gratuïtes infogràfiques i objectes de disseny que els usuaris po-den personalitzar per crear i compartir les seves idees visuals

NOVES EINES



en línia. utilitzar l’eina és tan fàcil com arrossegar i deixar anar elements de disseny, i els usuaris poden triar una plantilla d’una àmplia biblioteca, o poden carregar la seva pròpia imatge de fons i començar de zero. més de 300.000 usuaris ja s’han ins-crit amb Easel.ly, i milers d’infografies estan produïdes utilitzant Easel.ly cada mes.

a més de les plantilles predeterminades, que per ara no són massa, posseeix objectes vectorials, amb diferents formes que es poden afegir a la infografia només amb un clic i després els podem redimensionar i lliscar a qualsevol part de la infografia. Tots els objectes que podem afegir estan classificats en cate-gories i a més també ens permet fer servir les nostres imatges. Per ara només suporta els navegadors Firefox, Chrome i Safari.

El Butlletí d’amiC us ofereix un vídeo de demostració, només cal CliCaR aQuÍ (d’aEC)

NOVES EINES

http://vimeo.com/37781587



Les universitats catalanes també necessiten un nou estat. La uab en el top 100 de periodismePer directe.cat i Àmbit d’Estratègia i Comunicació

des de 2004 l’empresa britànica Quacquarelli Symonds, espe-cialitzada en l’anàlisi internacional de centres educatius, elabo-ra els QS World university Rankings. Es tracta d’una de les més conegudes classificacions mundials d’universitats, juntament amb el Xangai Rànquing , el Times World university Rànquing i altres.

la uB, universitat líder a l’Estat, és una de les 100 millors al món en només 12 disciplines de les 35 analitzades pel QS Ranking, un dels estudis anuals de referència per classificar universitats que s’ha conegut aquesta setmana. la uaB la se-gueix amb 7 especialitats, la uPC amb cinc i la uPF suma no-més una disciplina on és top 100. la universitat de Barcelona i l’autònoma continuen sent les millors de l’Estat espanyol, però el fet de continuar depenent de madrid no ajuda.

espanya gasta el 0,65% en educació, catalunya el 17,6%Segons els Pressupostos Generals de l’Estat, Espanya només gasta el 0,65% del total en el ministeri d’educació, que també inclou cultura i esport. Són 2.759 milions d’euros repartits en les 17 comunitats, que contrasten amb els 5.234 que la Generalitat gasta en ensenyament (el 17,6% del pressupost total català). Enguany l’Estat ha augmentat un 3% la dotació per aquest sec-tor, mentre que Catalunya ho ha fet en un 8%. Si bé és una competència transferida a les comunitats, madrid podria tenir molta responsabilitat en matèria de beques, per exemple.

quatre de les set primeres universitats de l’estat són ca-talanesTornant als rànquings, és esperançador que la universitat Po-litècnica de Catalunya ocupi el lloc 22 del món en arquitectura,

COMuNICACIÓ EStRAtÈGICA



universitat Pompeu Fabra el número 23 en economia i la uB el número 48 en filosofia. La classificació va fer públic fa uns mesos també la posició global de cada institució a nivell mun-dial, i les dues primeres de l’Estat van ser la uB, en el 166è lloc, i la uaB, en el 173è. amb la uPC (lloc 298) i la uPF (lloc 337), de les set primeres universitats de l’Estat, quatre són catalanes. Tanmateix, el somni de tenir-ne una entre les 100 primeres al món encara està lluny.

Bona classificació en el rànquing mundial d’estudis de Co-municacióuna de les especialitats avaluades contempla les facultats de Periodisme. En realitat, va més enllà: la categoria de Commu-nication and media Studies del Rànquing QS també inclou al-tres disciplines properes com els estudis de comunicació social. En qualsevol cas, és un indicatiu interessant per saber quins són, segons els criteris d’aquest rànquing , les millors escoles de Comunicació del planeta.

QS acaba de publicar els seus rànquings d’aquest any i el pro-fessor Ramon Salavarria (visiting scholar en The university of Texas at austin) s’ha entretingut a analitzar amb algun detall les dades d’aquest Top universities for Communication & media

Studies 2015. Es tracta d’una classificació de les 200 millors facultats de Comunicació del món, d’acord amb una combinació de criteris quantitatius i qualitatius. aquestes escoles s’ordenen en tres grans blocs: Top 50, Top 100 i Top 200.

a Europa, segons estimacions d’un estudi de 2009, el nombre d’escoles de Periodisme podria rondar el mig miler, potser més. En aquest context, aconseguir que 89 escoles qualifiquin entre les 200 millors del món tampoc està tan malament: 3 en el Top 51-100 i 4 en el 101-200. Però, i a l’Estat espanyol? doncs en una posició raonablement digna.

Si ordenem les dades en una escala olímpica on un or val més que dues plates, i una plata més que 2 bronzes. En concret en té 3 en el Top 100 (la Facultat de CC. de la informació de la uni-versitat Complutense (madrid), la Facultat de Comunicació de la universitat de navarra i la Facultat de Ciències de la Comunica-ció de la universitat autònoma de Barcelona) i 4 més en el Top 200 (les facultats de la universitat de Barcelona, universitat de Salamanca, universitat de Sevilla i universitat Pompeu Fabra).

Fem constar que el nombre de Facultats de Comunicació a Es-panya ronda actualment el mig centenar. Per tant no és poca




cosa que 7 d’elles -sis públiques i una privada, la universitat de navarra- s’hagin situat entre les 200 millors del món. només hi ha 6 estats amb més escoles en el Top 200: Estats units (66), Regne unit (26), austràlia (13), Canadà (11) i alemanya (9). Tant de bo arribessin les universitats espanyoles posicions semblants en altres disciplines científiques i humanístiques.

i si per curiositat volem saber les cinc millors escoles de comuni-cació del món, són aquestes: 1, university of Southern Califòrnia (Eua); 2.university of Wisconsin-madison (Eua); 3.Stanford uni-versity (Eua); 4.university of Texas at austin (Eua) i 5.london School of Economics and Political Science (Regne unit).Podem conèixer l’estudi complet CliCanT aQuÍ

els mitjans mantenen la seva posició en la valoració de les institucions Els espanyols atorguen a la confiança que els mereixen els mi-tjans de comunicació un suspens alt, ja que en una escala de 0 a 10 obtenen una puntuació mitjana de 4,57, quan fa un any era de 4,51, segons les dades contingudes en l’últim baròmetre del Centre d’investigacions Sociològiques (CiS).

Es dóna la circumstància que aquest suspens alt situa als mi-tjans de comunicació entre les institucions espanyoles que més confiança ofereixen, situant-se per darrere de la Guàrdia Civil (6,02), la policia (5,95) i les forces armades (5,51) i per davant de la resta d’institucions com la monarquia (4,34), el defensor del Poble (3,96), l’Església catòlica (3,61) i el Consell Gene-ral del Poder Judicial (3,54), entre d’altres. Fa un any, la posi-ció dels mitjans entre les institucions també va ser la quarta. (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació)

L’assemblea d’aimc renova part dels seus òrgans de govern

l’assemblea general d’aimC (que realitza l’estudi de mitjans EGm) va aprovar el passat 30 d’abril un pres-supost de 6,1 milions d’euros i va renovar part dels seus òrgans de go-vern, com la junta directiva i la comis-sió tècnica. Els canvis a la junta direc-

tiva, van significar l’elecció de José Luis Rodríguez, de Godó


http://www.topuniversities.com/university-rankings



digital, en lloc de Juan luis moreno, pel seu cessament com a director general digital de Vocento. a la Comissió Tècnica, finalitzaven mandat, David Esquinas (Optimedia) i Raúl Devia (Maxus), sent substituïts per Marga Ollero (Arena) i Juan Arranz (de mindhsare). S’incorporen Carlos Elizalde (RTVCm) i Pilar (mapi) marchante (Zenith) per substituir Salvador alonso (me-diaset) després de la seva sortida de l’associació i a ana García Blanco (d’initiative).

les empreses que estan associades a aimC actualment es distribueixen entre els dos grans grups que es consideren a l’associació: Estament 1, que integra els anunciants, les agèn-cies de publicitat, les agències de mitjans i els consultors i as-sessors, i Estament 2, on s’agrupen els mitjans de comunicació i els exclusivistes. Totes les empreses sense excepció compten amb un representant amb veu i vot en l’assemblea General, òrgan suprem de l’associació i qui tria, per votació directa, a la junta directiva i a la Comissió Tècnica.

Són socis d’aimC 26 editors de diaris, 12 de suplements i 29 de revistes, a més d’empreses de ràdio, televisió, cinema, llocs d’internet, exclusives de publicitat i publicitat exterior. En total, aimC-EGm te 140 empreses associades. (d’aEC)

S’anuncien els finalistes dels Premis Nacionals de Màrqueting 2015

El jurat dels Premis nacionals de màrqueting, encapçalat per Javier Rodríguez Zapatero, director general de Google per a Espanya i Portugal, ja ha triat a les empreses i professionals finalistes que, aquesta VII edició, lluitaran per fer-se amb el preuat trofeu i el reconeixement del sector, que s’oferiran en la gala que tindrà lloc el 21 de maig a Kinépolis. les 15 marques finalistes en les categories de Marca, Innovació, Institucions, Pimes i internacionalització i marca Espanya competiran per aquest guardó, el major reconeixement per als professionals del màrqueting a Espanya.

Els finalistes dels Premis Nacionals de Màrqueting, dels quals sortirà un guanyador i dos finalistes en cada categoria, són els següents: innovación: Hawkers, mytaxi, Simyo; instituciones: Pelones Peleones, Policía nacional, Proyecto hombre; inter-nacionalización y marca España: atrápalo, nH Hoteles, Tous; marca: Campofrío, decathlon, ikea; i Pyme: la Granja de Tiza, lodi, mustache. (d’aEC)




perpinyà acollirà el centre internacional del FotoperiodismeAl setembre, un cop finalitzi la 27a edició del Festival Interna-cional de Fotoperiodisme de Perpinyà, el Visa pour l’image, co-mençaran les obres del que serà el futur Centre internacional del Fotoperiodisme, seu permanent del certamen que acollirà, restaurarà i difondrà fons fotogràfics d’arreu del món. (d’ACN)

nous cursos al col·legi de periodistesintroducció a la comunicació interna a l’empresa. Barcelo-na. dilluns, 11 de maig (de 15:30h a 20:30h) - amb aquest curs, dirigit per Belén Badia, aprofundireu en el coneixement de la comunicació interna a les organitzacions a partir de l’anàlisi del seu rol estratègic i de les seves principals eines. així mateix, podreu adquirir els coneixements clau per entendre i explotar el potencial que la comunicació pot aportar a l’interior de l’empresa.

Gestió i tècniques de creixement de comunitats a Twitter. Barcelona. dimarts 12 de maig (de 09:30h a 14:30h) - El pro-pòsit d’aquest curs, dirigit per Kim Ruiz, és atorgar-vos uns co-

neixements totalment orientats a la pràctica i d’aplicació imme-diata, tant per a comptes personals com d’organitzacions en aquesta xarxa social que és Twitter i que ha suposat una autèn-tica revolució de les comunicacions.

Webinar: com es fa una nota de premsa. on line. dimecres 13 de maig (de 10:00h a 11:00h) - aquest webinar dirigit per Carles Singla, ofereix les claus essencials per fer una nota de premsa adaptada a les necessitats dels mitjans i, per tant, tenir més possibilitats d’èxit en l’objectiu que sigui difosa o que resul-ti realment útil als periodistes que la reben.

relats promocionals (branded content). Barcelona. di-jous 14 de maig (de 10:00h a 14:00h i de 15:30h a 17:30h) - l’objectiu d’aquest curs, impartit per neus arqués, és facilitar als periodistes dedicats a la comunicació, eines per captar mi-llor l’atenció dels seus clients, treballant conceptes i tècniques de Branded Content.

com convertir-se en community manager. Barcelona. diven-dres 15 i 22 de maig (de 09:30h a 14:30h) - l’objectiu d’aquest curs, dirigit per Enrique San Juan, és facilitar les eines bàsiques per esdevenir un Community manager que




us permeti gestionar de forma ràpida i exitosa la vostra presèn-cia al núvol: web, blogs, Facebook, linkedin, Twitter, Youtube....

Es pot obtenir més informació de tots els cursos CliCanT aQuÍ


http://www.periodistes.org/ca/home/formacio.html



creix el consum de premsa digital ajudada pels dispositius mòbilsPer Puro marketing

El debat al voltant de la mort o no dels diaris tradicionals sembla que té els dies comptats. i és que, d’acord amb les dades que es desprenen del consum de premsa digital, la veritat és que cada vegada són més els usuaris que es decanten per infor-mar-se a través d’aquest suport a la recerca del tradicional diari en paper. un producte cultural que té davant seu un desolador

panorama, pel que urgeix prendre mesures al respecte si no desitja ser fagocitat per la seva versió en línia.

de fet, la crisi dels diaris impresos es constata fent una ullada a l’increment que estan experimentant les audiències dels dia-ris digitals. aquesta, només al mes de març de 2015, va regis-trar un augment dels seus visualitzacions d’un 10% respecte a l’any anterior, configurant aquest mes com un màxim històric d’aquesta tipologia de diaris.

aquesta és la principal conclusió a la qual arriba l’últim informe elaborat per la consultora comScore, en el qual es confirma que només als Estats units els diaris digitals registren una audièn-cia fixa de 176 milions de lectors únics. Però, com s’arriba a aquest nivell de penetració entre els usuaris en tan curt període de temps? la clau, diu aquesta investigació, cal buscar-la en els dispositius mòbils, autèntics responsables de l’increment del consum de premsa digital.

En concret, els “lectors mòbils” -aquest estrat de població que únicament utilitza els diaris digitals a través de smartphones o Tauletes- van augmentar un 40% al març de 2015, 29 punts per sobre de l’increment que havien experimentat en el mateix mes

EN PROFuNDItAt/ lA CRÒNICA



de l’any anterior. una transició de premsa en paper a digital i, específicament, a dispositius mòbils, que suposa que hi hagi 71 milions de visitants únics d’aquests diaris només en territori nord-americà.

de la mateixa manera, continua la investigació de comScore, la quantitat d’usuaris que combinen tant els dispositius mòbils com els d’escriptori, van representar el 29% del total, mentre que els lectors que segueixen sent tradicionals al PC van suposar un 31%, registrant la major caiguda des que aquesta organització analitza aquest fenomen. En paral·lel, comScore confirma que els smartphones també són els responsables de conduir una major quantitat de trànsit de notícies als grans diaris. així, entre els deu diaris digitals amb major nombre de visites, tots ells van experimentar un increment més gran procedent dels dispositius mòbils abans que dels ordinadors personals d’escriptori.

El perfil dels “lectors mòbils”En aquest sentit, la investigació també revela quin és el perfil dels “lectors mòbils” de premsa digital. aquests són majoritària-ment homes. així, a excepció de l’estrat de consumidors l’edat oscil·la entre els 45 i els 54 anys, la resta de grups d’aquest gènere van augmentar les visites utilitzant els dispositius mò-

bils. de fet, els homes de més de 55 anys d’edat van ser els que major increment van experimentar, seguits dels millennials.

Per la seva banda, les dones estan guanyant quota de pantalla pel que fa a l’ús dels dispositius mòbils per accedir a les se-ves fonts d’informació. així, les que major ús d’aquests suports fan són aquelles la edat de les quals es troba compresa entre els 45 i els 54 anys, ja que suposen el 81% del total. de la mateixa manera, les noies més grans es consoliden com l’únic estrat d’edat d’aquest grup de consumidors que guanya quota d’utilització dels diaris a través dels dispositius mòbils.

els reptes de la premsa digital Finalment, aquesta anàlisi també fa referència a les assigna-tures pendents que suren davant el panorama de la premsa digital. i quines són aquestes? Fonamentalment, millorar (i aug-mentar) els temps d’exposició de les notícies als lectors. És a dir, aconseguir que aquests llegeixin durant un major temps els continguts dels periòdics.

això es deu als baixos indicadors que mostren els periòdics en línia, fins i tot els grans rotatius. Així, el temps mitjà de lectura a través de dispositius mòbils de la versió online del diari The




new York Times va ser de 4,6 minuts. Encara que va ser el diari que millor resultat va obtenir, es tracta d’una porció encara molt petita si es compara amb el temps d’exposició de la premsa en paper als lectors. Un desafiament pel qual passa l’augment de la inversió publicitària en aquest suport i, per tant, la millora dels ingressos de la premsa online.




Glance journalism” versus “slow journalism”. un debate inútilPer albert Pérez novell, director executiu nV Consulting

aplicacions com les de apple Watch, que ofereixen als usuaris, “notícies”, o com la marca les flama, “Glances” (cop d’ull), han reobert un vell debat estèril, entre el periodisme de la immedia-tesa i el de la reflexió.

l’apple Watch, està “predestinat” a transformar l’emergent seg-ment dels wearables; es vendrà per milions, de fet, en el seu primer dia va estar al voltant del milió de reserves (més del que android Wear ha venut en tot un any) per tant, estar en aquest rellotge intel·ligent és guanyar visibilitat i, en conseqüència, in-crementar ingressos i beneficis, obrint amb això noves possibi-litats al sector del periodisme la fi última és arribar a l’usuari. L’ofici del periodisme, ja comença a adoptar termes, com la “mi-rada journalism” (periodisme en un cop d’ull), que permetrà als mitjans formar part de la revolució digital del glance.

El periodisme d’un cop d’ull, un pas endavant més que promet la màxima instantaneïtat i comoditat, una porció del pastís del

gran pastís que cap mitjà voleu perdre, per la qual cosa ja estan movent fitxa per aparèixer a la petita pantalla.

The new YorkTimes ha avançat el llançament d’una app per l’apple Watch, que pretén actualitzar constantment les notícies per mitjà dels titulars, el que és interessant per al lector que podrà traspassar aquesta “mirada” al seu iphone o ipad.

Per la seva banda, Yahoo tindrà quatre aplicacions, entre elles, un resum de notícies que s’actualitzarà cada quatre hores amb “microsumaris” dels esdeveniments importants.

Cnn i la Ràdio nacional Pública nord-americana (nRP, per les seves sigles en anglès), van anunciar també els seus apps, i s’espera que més mitjans s’uneixin a aquest corrent.

EN PROFuNDItAt/ tRIBuNA



alguns veuen un perill en aquest tipus de periodisme, com des-tructor d’essències i obliden que quan Twitter va sortir la gent deia que no es podia fer periodisme amb 140 caràcters, però ara aquesta xarxa s’ha convertit en una eina fonamental i im-prescindible per a qualsevol mitjà.

davant d’aquest fenomen ja l’acceleració que pot portar a un cert atordiment apareix com a reacció al “slow journalism”. Pe-riodisme que s’esforça en oferir informació verificada, contras-tada, contextualitzada, jerarquitzada i depurada. En definitiva el que sempre ha estat o hauria de ser el periodisme.

Per què és un debat inútil? simplement perquè tots dos es retroali-menten i no haurien de competir, sinó coopetir. d’entrada és un bon símptoma que la situació provoqui que torni a aparèixer amb força, sota l’etiqueta d’”Slow”, el vell concepte del periodisme de reflexió.

Cap dels dos tindrà cabuda de forma aïllada sinó interconnecta-da, un producte que només sigui reflexiu en paper o en línia i no tingui un reflex en alertes estarà condemnat al fracàs.

o s’utilitza el “periodisme d’un cop d’ull” de forma intel·ligent per generar notificacions-titulars prou atractius, capaços de desper-

tar l’interès del lector, i el desig d’aprofundir-hi o es correrà el risc que una part considerable d’aquests lectors “es quedi en les notificacions” no coneixent, per tant, la informació completa.

Hem de ser conscients que amb la “mirada journalism” no es-tem davant d’una característica més, sinó més aviat davant un pas evolutiu del periodisme amb què haurà de conviure o có-rrer el risc de caure en l’”outsider journalism”.

EN PROFuNDItAt/ tRIBuNA



valentín oyarzábal: “el paper no està al cementiri, té vida més enllà del món digital”Per miriam Garcimartín / media-Tics

l’oncòleg i editor Valentín oyarzábal llança una nova capçalera en paper. El director del setmanari Es Hora s’ha tornat a em-barcar en un projecte periodístic, aquest cop a la Comunitat de madrid. El diari mensual Estación madrid compta amb seccions com “Parlament”, “Gabinet Jurídic” o “Cultura amb ñ” i té un preu de 1,50 euros.

Què és el que es trobarà el lector a les pàgines?Estación madrid” és un diari que vol apropar la cultura, les tra-dicions i el debat polític i social de la Comunitat de madrid al ciutadà del carrer sense fer-se pesat i prolix, però donant claus que ajudant a la reflexió i a una renovada o nova motivació per treballar per aquesta estupenda regió.

Quin equip ha darrere d’aquest projecte? Som un grup de periodistes i una amiga i col·laboradora advo-cada que estarà al capdavant de “Gabinet Jurídic”, una secció que dóna respostes a dubtes i curiositats que la gent pensa o pateix en la seva vida quotidiana.

què porta a un oncòleg a editar un periòdic mensual en paper en l’era digital? No sembla un negoci molt rendi-ble...Bé, abans que especialista en oncologia, la meva primera for-mació va ser Ciències de la informació i això no es cura tan fàcilment. d’altra banda, no tot ha de ser negoci, cal fer coses que aportin altres sensacions i satisfaccions a l’ésser humà, que per molt, superen els comptes de resultats materials. i es-timada periodista, el paper no està en el cementiri, té vida més enllà del món digital. una altra cosa és que ho vulguem enterrar

EN PROFuNDItAt/ ENtREVIStA



per interessos, com sempre passa. Per cert, serveix molt bé a aquesta indústria per enviar al carrer milers de professionals.

Com aconsegueixen finançar-se? Compten amb algun ti-pus d’ajuda econòmica o suport publicitari, a més dels di-ners que s’obtinguin amb la venda en quioscs?la veritat és que aquest projecte ha hivernat en els llimbs dels desit-jos durant algun hivern però al final, vaig decidir donar-li un caràcter corporatiu a la publicitat sabent que molt poca gent avui en dia es-taria disposada a publicitar-se. així que no he necessitat demanar favors a ningú, ja que el projecte és assumit per les meves altres activitats professionals. Però també estic convençut que una mo-deració en els costos de publicitat, sense especulació com ha estat fins fa pocs anys, pot estimular la venda, almenys això espero.

El 2012 va decidir publicar un setmanari, Es Hora, que pre-tenia, segons les seves pròpies paraules, “denunciar la si-tuació cancerígena del nostre sistema polític, econòmic i social”. tan malament veu el panorama a espanya com per comparar-lo amb una malaltia que vostè tan bé coneix?aquesta capçalera, que fa tres anys vaig posar als quioscos, tenia un missatge clar: ajudar a la societat a que tinguessin un canal visible i públic on sense por poguessin expressar-se, ja

que una immensa majoria de mitjans estan venuts a corpora-cions de signe polític partidista i, sobretot, de mercaders de la comunicació amb els seus padrins.

Contestant a la segona part de la pregunta, el món en si és una metàstasi i Espanya no ho és menys. Quan els governants saben que hi ha feina per a tot ésser humà i no s’activa ni s’implementen polítiques de fàcil factura i de primer d’Economia pel maneig d’un sistema draconià, desaforat i aberrant de pirà-mide d’enriquiment, per 100 poderosos en el món i tots ballem com titelles a la cantarella d’un tipus de Política Econòmica, d’Estat, de Tractats, lleis i normatives on el pobre i la clas-se treballadora és sempre la que pateix, només té un nom ... cancerigen, doncs ho aniquila tot al seu pas perquè la cèl·lula maligna pugui continuar vivint. no hi ha res que ho expressi tan gràficament.

Alguns periodistes han patit en les seves carns el que sig-nifiquen els límits a la llibertat d’expressió. Tres dels ca-sos més mediàtics han estat el de l’ex director d’el mundo, pedro J. ramírez, el de la corresponsal de tve a israel, Yolanda Álvarez o el de Jesús cintora a cuatro. És un mal moment per exercir el periodisme a Espanya?




Crec que és el millor moment i el més necessari per ser un veri-table periodista. Hi ha urgència de professionals valerosos que no callin el que veuen i denunciïn els tripijocs a què ens ha tin-gut tan acostumats la classe política. Veritablement repugnant. Sí que és cert que es requeriran nous models d’ocupabilitat i cooperativisme per treure noves publicacions. Però, repeteixo, és un moment dolç per a informar i dignificar la nostra professió.

Què li agradaria aconseguir amb aquest nou mitjà?m’agradaria que la gent s’adonés de quant pot gaudir i fer pel seu entorn i prengués consciència de la importància de la cultu-ra i la formació com el major tresor per a la vida.




El pantanós i potser no tan fiable món del mesurament d’audiènciesPer Puro marketing

Com es mesura el triomf o el fracàs d’un mitjà de comunica-ció, d’un nou programa de televisió o del matinal de ràdio que escoltaves i que de sobte va desaparèixer de la graella Tenint en compte el moment en què ens trobem, en el qual tot està digitalitzat, podria semblar que mesurar el que passa en els mitjans de comunicació i qui el veu, el llegeix o l’escolta és una cosa molt senzilla, molt científica i pràcticament incontestable, però la veritat és que, en general, el mesurament d’audiències continua en alguns casos emprant els mateixos mètodes o re-

ferents que s’usaven anys enrere, tot i que la forma en què aquests continguts arriben a l’usuari final han canviat. Segueix sent fiable (o ho va ser algun dia) el mesurament d’audiències? no es podria optar per un sistema diferent que fos realment incontestable?

El debat porta molts anys sobre la taula i implica a moltes forces del sector, des de les empreses que es dediquen a mesurar l’èxit o el fracàs dels productes informatius (i que tenen en això una part fonamental del seu negoci) passant pels anunciants i arribant als mateixos periodistes que estan darrere dels mitjans de comunicació. i tenint en compte que en una facultat de pe-riodisme et pots trobar a qui, quan explica com funciona el me-surament d’audiències, usa l’exemple d’una pel·lícula en la qual es manipulaven els resultats de mesurament per exemplificar-ho, el debat és bastant acalorat.

El Regne unit ha donat carpetada -pràcticament- al seu na-tional Readership Survey, que a la seva web es descriu com la “més autoritzada i valorada investigació d’audiències” i que porta operant des de 1956. El funcionament del seu mètode d’investigació d’audiències (i que li permet assenyalar quins són els periòdics o revistes més llegits) és el de l’entrevista i

EN PROFuNDItAt/ ANÀlISI



qüestionari. Van al consumidor i li pregunten, via llarg formu-lari, què és el que consumeix. El mètode resultava clarament innovador en els anys 50, però possiblement ja no ho sigui tant en l’actualitat. news uK, Trinity mirror, Telegraph media Group, Guardian media Group, ESi media i dmG media, els principals grups de diaris i revistes del Regne unit, van donar un prea-vís a l’organisme, perquè busquen una nova firma d’anàlisi que mesuri les seves audiències d’una forma més propera al món modern.

“És important que tinguem un sistema de mesurament de l’audiència que capturi la manera en la qual la gent consu-meix avui els mitjans”, assenyalava un dels responsables de l’organisme que agrupa els diaris britànics. “El terreny de joc ha canviat més enllà del reconeixement en els últims anys i la tendència al canvi està accelerant-se. necessitem liderar aquest canvi, fent que els anunciants i les agències puguin comprendre’ns”.

Per què els diaris britànics han menyspreat el sistema? la qüestió principal és que les pautes de consum de notícies no són iguals a les dels anys 50. als anys 50, els lectors compra-ven el diari, el seu diari (o la seva revista), i mantenien una cer-

ta fidelitat a la marca. En l’actualitat, les vendes de paper han caigut i ja no es llegeix tant per marca com per tema. a internet, els lectors accedeixen a la informació de la forma més variada i el record de marca (la marca informativa) no és sempre igual. i, sobretot, l’audiència en paper ja no és tan determinant com ho era en el passat. No solament s’ha produït una caiguda genera-litzada en els lectors de periòdics de paper sinó que també s’ha produït una migració massiva a la xarxa.

Es pot seguir confiant en el qüestionari?Els estímuls han augmentat exponencialment i els consumidors estan exposats a molta més informació i a molts més impactes. Com passa amb les marques, els mitjans de comunicació han d’intentar arribar als consumidors i, a més, fer que els recordin. no val que els consumeixin sinó que a més han de recordar on han llegit o vist la informació.

a internet l’audiència és mesura d’una forma tecnològica. les eines són moltes i sempre funcionen com un lector del visitant. És a dir, és possible saber qui està veient què en tot moment. Òbviament, no és una lectura amb noms i cognoms però sí se sap l’origen de la visita (tant el geogràfic com el camí que va seguir per arribar-hi), la permanència a la informació, si és un




usuari o no recurrent i fins a alguns casos la franja d’edat a la qual pertany, el sexe, els seus altres interessos o el dispositiu des del qual ha accedit. Com en tot és possible fer trampes, encara que no és molt fàcil. Per a aquells que s’han convertit en el referent del sector, hi ha processos d’auditoria per eli-minar qualsevol possible engany i qualsevol infracció que infli les visites. Al cap i a la fi, tenint en compte que la publicitat se serveix per milers de pàgines vistes, comptar amb més trànsit és crucial per tenir més ingressos.

Però, a més, no només es poden donar dades totals sobre trànsit sinó que també es pot fer un especejament per zones calentes, assenyalant els llocs reals en què navega el visitant (és a dir, les zones del web que realment llegeix), o per èxit o fracàs d’un contingut, apuntant el nombre real de clics que aconsegueix un banner o una campanya publicitària. ignorar els anuncis resulta molt més fàcil al consumidor, però saber si han estat ignorats és també molt més senzill per a l’anunciant, el que fa que la vida sigui més dura i més exigent per als mitjans de comunicació.

davant d’això, el mesurament dels mitjans en paper segueix usant els mateixos criteris que es feien servir fa anys i que es

basen més en extrapolacions estadístiques que en dades re-als obtingudes d’una manera més discutible, com poden ser les preguntes a consumidors. a internet, si algú assenyala que 1.000 persones han llegit alguna cosa concreta és que aquesta pàgina ha estat visitada en 1.000 ocasions diferents per, al-menys, 1.000 iPs diferents. En paper és diferent. l’Estudi Ge-neral de mitjans es basa en l’entrevista directa al consumidor, al qual es pregunta sobre les seves tendències de consum, els seus estils de vida i el que va veure, va llegir i escoltar en els mitjans de comunicació amb preguntes sobre diferents perío-des de temps per als diferents tipus de mitjans de comunicació. El qüestionari està a la web, encara que per desgràcia no és públic. d’aquí surten les diferents onades de l’EGm, que són en alguns casos l’única manera de saber l’audiència que tenen alguns mitjans de comunicació. Per a la ràdio, per exemple, l’EGm és l’únic patró realment acceptat.

Però no és tot digital?la ràdio segueix sent un mitjà de comunicació realment analò-gic. El consum de ràdio, des del punt de vista del que l’usuari necessita en el seu domicili, segueix sent exactament igual que el que tenien els seus avis. així com la televisió va fer la tran-sició a la TdT, la ràdio s’ha quedat en la tecnologia de sempre.




no es tracta que la ràdio no hagi evolucionat prou per convertir-se en la ràdio digital, sinó que simplement l’apagada analògica es va quedar aquí en foc d’encenalls. la por a una major seg-mentació de l’audiència i la inversió que suposaria en un mitjà de comunicació amb bastants problemes van fer que l’apagada analògica a la ràdio es quedés a les portes.

no va passar el mateix amb la televisió, que va abandonar l’analògic pel digital de manera total gràcies a l’impuls adminis-tratiu. l’apagada analògica va crear nous i diversos problemes per al sector (repartiment de freqüències inclòs) però va obrir la porta a un major ventall de possibilitats, com la televisió que interactua o l’aprofitament de tots els recursos de la tecnologia per ser més eficients. De moment, el canvi està en que ara la tele es veu millor. no podria una televisió digital ser mesurada d’una manera tan exhaustiva com el consum a internet? És tèc-nicament factible?

la televisió se segueix mesurant a Espanya com es feia abans de l’apagada i com es fa des que la televisió va necessitar ser mesurada (i com es va començar a fer a Estats units en el passat). un audímetre és l’encarregat de dir què és el que la gent està veient. Per descomptat, no tothom té un audímetre a

casa. Com passa amb l’anàlisi d’audiències de paper via entre-vista, el control es fa de forma estadística. només un panell de mostra compta amb un audímetre. Saber qui té un audímetre no és d’entrada possible, perquè la mostra es mantingui més, per així dir-ho, pura. i de fet, els que tenen un audímetre han de mantenir el secret.

El mètode ha estat criticat en múltiples ocasions i ha estat acu-sat de no ser fiable. Els seus responsables ho defensen dient que han aconseguit cobrir tots els espectres possibles de con-sumidors i que els fets han demostrat la seva fiabilitat indiscu-tible. mariona Cubells, en el breu llibre ¿i tu que mires?, dóna unes quantes pinzellades crítiques sobre l’estat de la televisió a Espanya i ofereix uns quants testimonis que fan qüestionar, però, la seva efectivitat real. “Glòria, una mestressa de casa de seixanta anys, va desmuntar totes les reunions que li he expli-cat” (sobre audiències”, escriu, sobre el testimoni d’una de les persones que serveixen per mesurar les audiències a Espanya. “La veritat és que després d’usar-lo, em fio menys encara de les audiències” , li va confessar. manipular és molt fàcil, igual que equivocar-se i fer que mesuri malament els continguts. El seu testimoni va molt en la línia amb el que alguns internautes (amb audímetre) han confessat.




com es reparteix el pastís publicitari a internetPer interactiva digital

Xerrem amb els responsables de màrqueting d’El mundo, El Confidencial, 20 Minutos i Hola! sobre el present i futur imme-diat dels mitjans en línia: expectatives d’inversió publicitària, fidelització del consumidor multiplataforma i adaptació de con-tinguts.

damunt la taula: Com es reparteix el pastís publicitari a inter-net? internet va consolidar durant 2014 la seva segona posició

per volum d’inversió dins dels mitjans convencionals i en el seu conjunt ha tingut un creixement en 2014 del 6,7%, amb un vo-lum d’inversió publicitària de 956.500.000 d’euros enfront dels 896, 3 milions de 2013, segons l’Estudi de la inversió Publici-tària a Espanya 2015, d’infoadex. El percentatge que internet suposa sobre el total de la inversió en l’any 2014 en el capítol de mitjans convencionals és del 21,1%.

Els professionals de màrqueting dels mitjans de comunicació en línia tenen molt a dir sobre les possibilitats d’un internet que cada vegada és, en major mesura, més multipantalla i més mòbil. Par-lem amb Karen Biain (responsable de disseny, Publicitat & màr-queting a El mundo, marca, Expansión, Telva, Yo dona i orbyt), Manuel Tereisa (director comercial a El Confidencial), Hortènsia Fuentes (directora general comercial al Grupo 20 minuts ) i aran-cha González (directora comercial del grup Hola!) sobre l’ “any de la recuperació” i el creixement dels projectes online a 2015.

els protagonistes de 2015les perspectives d’inversió publicitària són bones i apunten que continuï la tímida recuperació iniciada el 2014, després d’una llarga travessia pel desert. Karen Biain, d’unidad Editorial, con-sidera que “els clients estan desitjosos d’escoltar noves pro-

EN PROFuNDItAt/ DOSSIER



postes, accions novedoses que els diferenciïn de la resta de marques”. “les accions especials ad-hoc i el branded content són els protagonistes de l’any”, comenta, sense deixar de ban-da la pantalla i els formats convencionals.

El Confidencial va rebre al novembre de 2014 el premi de la Asso-ciació Espanyola de l’Economia digital a la Comunicació i divulgació. i les seves perspectives per a aquest any són molt bones, gràcies a l’increment d’audiència. manuel Tereisa, director comercial, ens explica que han inclòs “nous productes al portafoli, com intext i compra progra-màtica”, a més d’apostar per un nou disseny “per servir formats més visibles i notoris”, amb el desig de “monetitzar-los de forma efectiva”.

Hortensia Fuentess (20 minutos) creu que 2015 s’aventura “com un any positiu, però llunyà encara de la recuperació que ens agra-daria visualitzar a hores d’ara, amb sectors tímids en inversió, mar-ques que retallen en algunes campanyes i, en definitiva, menys anunciants actius que fa cinc anys”. Fuentes considera que la ten-dència del primer trimestre confirma el “creixement accentuat” per internet, segons les previsions que es van fer a l’arrencar l’any.

Per la seva banda, a Hola.com apunten que en el primer tri-mestre han tingut creixements de més de dos dígits, per la qual

cosa hi ha motiu per a l’optimisme, segons ens expliquen des del grup que edita la revista.

Fidelitzar al consumidor multiplataformaTambé hem preguntat sobre el camí que han de seguir els mi-tjans per seguir el rastre d’un consumidor multipantalla. manuel Tereisa ens explica que tenen “projectes actius de cara a poder identificar a l’usuari en diferents progressius”, a més de pre-sumir de tenir un lector molt fidel i d’un mitjà en què “compta molt el boca a boca, amb una presència molt menor de visites generades des de motors de cerca”.

Fuentes considera que “el consumidor multiplataforma és una oportunitat, que cal saber capitalitzar”, encara que també alerta que pot suposar “un risc per a alguns mitjans respecte a man-tenir l’atenció en els seus continguts i cap al seu publicitat”. això pot suposar un esperó per a “seguir generant continguts de qualitat i innovant en formats i models publicitaris, el que hauria d’evitar la reducció d’efectivitat de les campanyes”.

la responsable de màrqueting d’unidad Editorial, per la seva banda, considera molt important “posar-se en les sabates del consumidor, avançar-se a les seves necessitats i oferir-los co-




ses que no s’espera”. “la nostra meta és fer servir la conjunció entre tecnologia i continguts”, postil·la.

Arancha González, directora comercial de Hola!, afirma que “el disseny responsive, la distribució de continguts a través de xarxes socials, la varietat de formats editorials entre els quals s’inclouen peces audiovisuals, el focus en l’usuari i l’explotació de les dades a través d’eines de business intelligence i CRm “són alguns dels punts clau que han implementat a Hola.com.

atracció de les inversionsKaren Biain presumeix de tenir alguns dels suports amb més trànsit d’Espanya. “Tenim dos valors clars pels anunciants: el primer és el contingut i el segon és el nostre trànsit... Perquè el contingut s’indexa!”. Per això han format un equip de branded content i accions especials, “generant continguts rigorosos per transmetre els valors dels anunciants i recolzant-nos en vídeo, ja que el consum de vídeo creix a un ritme de més un 200% a l’any”.

Tereisa afirma que a El Confidencial es comprèn que “la ren-dibilitat és essencial en el present i els reptes del futur” i que el fonamental és “mantenir la independència de grups polítics,

econòmics o de pressió, buscant l’excel·lència i el rigor infor-matiu”.

la directora comercial del Grupo 20 minutos creu que “el secret està en oferir continguts rellevants per a cada un dels perfils, el que permet un entorn qualificat per a la publicitat”. “Els missat-ges contextualitzats no generen rebuig i els anuncis en mitjans de qualitat es fan fiables, ja que els mitjans són els llocs web que generen més confiança, tal com assenyala IAB Spain”.

L’adaptació constant dels mitjansPer finalitzar hem preguntat als quatre professionals sobre l’audiència que cada vegada entra més des de dispositius mò-bils i xarxes socials, la qual cosa obliga a una adaptació cons-tant en els recursos tècnics i humans en les redaccions. Hortèn-sia Fuentes creu que això suposa “una oportunitat per adaptar continguts a noves formes de consumir”. “la bona notícia és que els resultats per a l’anunciant milloren i que els CTR’s de molts dels nous formats en mòbils han augmentat significativa-ment”. Fuentes tampoc creu que sigui negatiu el risc de depen-dència d’una font més que d’una altra: “Si la capçalera és forta i la marca rigorosa mantindrà el seu trànsit de qualitat, ja sigui per xarxes socials, de manera directa o des de cercadors”.




Karen Biain, preguntada per la pèrdua de protagonisme de la Home de molts mitjans, afirma que en el cas d’Unidad Editorial segueixen tenint molta importància (El mundo, marca i Expan-sión). no obstant això, reconeix que “les xarxes cada vegada deriven més trànsit als portals”. “a la nostra empresa hi ha perfils com directors de Continguts Digitals o departaments de Branded Content o publicitat digital “in House”, cosa que fins fa poc era gairebé impossible de veure en una redacció”.

Respecte a aquest mateix assumpte, a Hola.com afirmen que les entrades des de la pàgina Home han perdut pes des del punt de vista relatiu, tot i que hi ha hagut un creixement en ter-mes absoluts des d’altres fonts. “El trànsit des de xarxes socials està experimentant increments exponencials, sobretot des de dispositius mòbils, però precisament es deu a una meditada estratègia de social media i un gran treball editorial dels nostres “Community managers”, sosté arancha González.

Tereisa, per la seva banda, creu que els mitjans s’han d’adaptar a l’evolució tecnològica. “Els primers periòdics que anomenem digitals no eren altra cosa que pàgines de paper escanejades i pujades en pdf. ara estem fent una cosa semblant: els estem dient als nostres lectors que han de llegir continguts realitzats

per una pantalla de 22 polzades en una de 5 i això no és bo. Hem de seguir adaptant el contingut i la nostra manera de mos-trar-lo “.




no, als blocsPer almudena Sánchez / Canarias 7

Res, i dic bé, res del que vostè està veient i sentint aquests dies que faci olor a eleccions és autèntic. Potser, ni tan sols aquesta cantonada del paper; jo també estic en campanya. amenaço amb treure-li uns calerons per presentar una demanda al Tri-bunal Europeu de drets Humans i acabar d’una vegada amb els blocs electorals que imposen els partits als mitjans de co-municació.

Els temps d’intervenció dels candidats, l’ordre d’aparició, la col·locació en els debats... Tot està trucat. Tot està manipulat, però aquesta vegada no som els periodistes els que dirigeixen

aquest escenari de cartró pedra, els que tracen les interven-cions com trossos de karaoke, són els coordinadors de cam-panya dels partits.El cim d’aquest truc i tracte és el programari que estan utilitzant els candidats del Partit Popular. Segons El Confidencial, Calisto els subministra totes les dades d’interès polític, se’ls organitza, els classifica i fins i tot se’ls reinterpreta per tenir sempre a mà els arguments davant l’adversari.

així que, en la pròxima campanya, els androides seran els qui li estrenyin la mà i reprodueixin el programa prèviament introduït a l’ordinador, mentre els aspirants reals prenen el gintònic a la riba d’una platja.

Però abans que això passi, el Col·legi de Periodistes de Ca-talunya ha impulsat una campanya -en què li torno a advertir, estic per finançar la demanda contra els blocs electorals.

“En cap altre país europeu es dóna la circumstància que els periodistes no puguin treballar lliurement, siguin del mitjà que siguin (...). obligar els periodistes a regir-se per criteris polítics i no per criteris professionals és un atemptat als drets més bà-sics de qualsevol democràcia”, expliquen els col·legues cata-

EN PROFuNDItAt/ OPINIÓ



lans. Presentar la demanda a Estrasburg costa 6.000 euros. Es porten 2.630 euros reunits. Rasquem-nos la butxaca; no és una qüestió de periodistes només, també és de vostè.

EN PROFuNDItAt/ OPINIÓ

El ButllEtí de l’amic · la propietat intel·lectual i els punts de vista dels continguts...

Documents

Transcript of El ButllEtí de l’amic · la propietat intel·lectual i els punts de vista dels continguts...