Butlletí de l’Ateneu CulturAl de GuissonA

soml’ateneu2/ Febrer, març i abril 2010

Ja teniu a les mans el segon butlletí de l’Ateneu, i com podreu observar va creixent en continguts. No us perdeu ni una ratlla de les converses amb en Pere Santacreu, conegut com a “Pere el viudo”, una bona forma per recordar quan es feia cinema a l’Ateneu.

Una de les accions que hem iniciat des de la junta és la voluntat de recuperar la memòria de l’entitat; per aquest motiu, és important que ens feu saber si teniu alguna anècdota, imatge, programa, cartell de fets o activitats que hagin produït a l’Ateneu.

L’apartat d’activitats presenta novetats: a les tradicio-nals sortides al teatre hem d’afegir una interessant proposta del Club de Lectura, a l’entorn de l’escriptora Sílvia Alcántara i la seva obra Olor de colònia, que ens visitarà el dia 23 de març. També destaca com a una aposta nova l’inici d’un cicle de cinefòrum.

Per últim, dir-vos que durant aquest primer trimes-tre de l’any s’acabarà la primera fase de les obres de l’Ateneu. Aquests dies podeu veure com s’està aixecant l’estructura metàl·lica, i podreu observar com es va definint l’esquelet del nou Ateneu de Guissona. Ara que hem fet el més difícil (cedir l’Ateneu a l’Ajuntament i iniciar l’obra), cal que juntament amb l’Ajuntament busquem un nou fi-nançament perquè durant aquest 2010 es pugui fer una segona fase i l’obra i les il·lusions no es quedin estancades.

Josep RosPresident

SALUTACIÓ

crèditsEdita: Ateneu cultural de Guissona

C/ Bisbal 45 · 25210 Guissona

Redacció: Josep Ros, Ramon Pérez, Josep Balart, Roser Nadal,

Josep Esquerra, Pere Mir, Jaume González, Ricard Grau,

Ignasi Ribera, Jaume Ars, Anna Rius

Secció d’escacs: Lluís Maria Castany

Secció Club de Lectura: Xavier Rivera, Anna Pla

Disseny gràfic i maquetació: Mercè Serra Valls

Il·lustració portada: Imatge 3D de la façana del nou Ateneu

Impressió: Impremta Barnola

Dipòsit legal: L-1592-2009

NOTÍCIES DE L’ENTITAT

Les sortides al teatre de l’Ateneu,un èxit

El passat mes de novembre, aprofitant la nova car-tellera d’espectacles, l’Ateneu de Guissona va en-cetar un cicle de sortides al teatre. Fins al moment, hem fet dues sortides: el 28 de novembre vàrem anar al TNC per veure El Ball i el 30 de gener vàrem anar al teatre Goya a veure Un marit ideal.

En les dues ocasions, les sortides han estat un èxit. A la representació de l’obra El Ball d’Irène Némiro-vsky, a la Sala Tallers del TNC, van assistir-hi 50 persones, i a l’obra Un marit ideal, d’Oscar Wilde, 68 persones.

En l’apartat d’activitats hem preparat noves sortides per aquests mesos.

La web de l’Ateneu

Des de fa poc ja podeu trobar l’Ateneu a Internet: www.ateneudeguissona.cat és el portal de l’Ateneu on podreu saber les novetats, l’agenda i les curiositats de la nostra entitat.

Cobrament de les quotes de socis

Durant aquest primer trimestre us passarem els rebuts de les quotes de socis de l’Ateneu que, com ja sabeu, són de 12 €/any per als socis majors de 65 anys i 30 €/any per als menors de 65 anys. Us recordem que la quota és de caràcter familiar i aglutina el soci, la seva parella i els seus fills menors de 25 anys. Si s’ha produït algun canvi en les vostres dades, feu-nos arribar les noves dades per correu ordinari a la seu de l’Ateneu o per correu electrònic a ateneu@ateneudeguissona.cat.

LES SECCIONS DE L’ATENEU INFORMEN

El Club de Lectura de l’Ateneu

CRÒNICA D’UNA SESSIÓ JA PASSADA I DE LES QUE VINDRAN

Avui toca comentar la novel·la d’una autora honga-resa, que en realitat són tres narracions en una. La compilació es titula Trilogía de Claus i Lucas, d’Agota Kristof. El coordinador té pensat defensar-se abans de ser atacat, disculpar-se si cal. Tem que l’obra, dura i crua com poques, no hagi agradat. Però tampoc li preocupa massa. Ja va avisar, abans de començar la primera sessió del Club de lectura, que no es tractava, en aquestes trobades mensuals, de fer classe de literatura ni de buscar best-sellers que agradessin tothom, ni de pretendre sempre la lectu-ra necessàriament fàcil. Mai un llibre no pot agradar tothom. Per això, i per compensar, per tal d’evitar la insurgència temuda però improbable de la vin-tena de persones que hi assisteixen [(pocs homes, moltes dones); potser sentiment contra racionali-tat?, potser el yin enfront del yan?], per compensar, diem, avui proposarà pel proper mes la lectura d’un dels nostres clàssics, la novel·la Solitud de’n Victor Català (Caterina Albert), casualment una dona que va viure fa cent anys i que va voler experimentar, a la força de les crítiques rebudes, com se sentia por-tant uns pantalons imaginaris. Simplifiquem, és clar. O potser, qui coordina, l’ha triat perquè li va agradar i perquè s’escoltà les opinions de gent autoritzada, com els dos Joseps, Carner i Pla.

La sessió començarà, cap a dos quarts de deu, sen-se massa preàmbuls. Amb una frase per engegar o amb la intervenció de qui primer ho desitgi. I així, durant una hora llarga, tothom (pocs homes, moltes dones) tindrà l’ocasió de dir-hi la seva, d’interpretar i de reinterpretar la darrera lectura proposada.

Quan ja sembli que no queda res més per comen-tar, s’entregarà un petit dossier sobre la següent lectura, mai desvetllada prèviament per allò del suspens. Biografia, síntesi de l’obra, opinions auto-ritzades o espontànies sobre la mateixa, de crítics o d’internautes, alguna entrevista amb l’autor o

autora del llibre i cap a casa, a dormir, o potser encara a llegir, mentre molts homes ja dormen i algunes dones, poques per l’hora que ja és, encara potser feinegen.

Com veieu, des de l’Ateneu, ens hem afegit al grup dels 300 clubs de lectura que es diu que existeixen avui a Catalunya, renovem l’esperit (que no la lletra) de les elitistes tertúlies literàries del segle XIX o el dels salons del segle XVIII. Sense compliments, sense pastes de te, sense ampul·lositats, sense luxes, sense cap altra pretensió que passar una estona agradable envoltats de persones amb qui compartim la passió pels llibres i la lectura. Pocs homes i moltes dones, això sí. Sabem que els clubs de lectura són un invent anglosaxó, nascut a l’ombra de la Segona Guerra Mundial, però no ho hem sabut fins fa poc. No ens importa la teoria, sinó la lectura, pel plaer i les moltes sensacions que provoca.

Hem llegit Baulenas, Paul Auster, Stefan Zweig, Stieg Larsson, i ara Agota Kristof. Aviat llegirem Víctor Català. I així, mes a mes, anirem afegint lli-bres i autors, fins aneu a saber quan. Us en tindrem al corrent.

Xavier Rivera Club de Lectura de l’Ateneu

Són les nou del vespre. Arribo a casa després de treballar amb el temps just de fer un mos abans d’anar a la Fassina per retrobar-me amb els com-panys i companyes del Club de Lectura. M’enduc el llibre, un full on he pres quatre apunts i me n’hi vaig amb l’expectativa d’una nova trobada.

Avui ens reunim per parlar del llibre Flor de Neu i el ventall secret, de Lisa See. Com que ja fa molts dies que el vaig acabar de llegir, he intentat trobar un moment del dia per repassar les anotacions i recordar personatges i fragments o moments de la història que vaig llegir. I, com que sé que el Xavier, després de donar-nos la benvinguda, ens pregun-tarà què ens ha semblat el llibre, des del matí que hi estic pensant.

Ens asseiem en rotllana i esperem, impacients, el tret de sortida. I, efectivament, així que el Xavier pronuncia les paraules màgiques, comença el debat.

El llibre, en general, ens ha agradat força i, a tots i a totes, ens han impressionat i encuriosit molt alguns aspectes de la cultura xinesa que s’hi rela-taven. Desgranem moments de la història que ens han fet emocionar o patir, comentem el que més ens ha fascinat o decebut, ens preguntem sobre els sentiments dels personatges i qüestionem les seves accions, talment com si fossin reals, de carn i ossos, i, com ja va essent habitual en cada trobada, el llibre ens convida a parlar del temps passat i del present, dels canvis en la vida familiar, de la pèrdua d’alguns costums… I així fins que l’eufòria inicial sembla que dóna pas al silenci, moment que aprofi-ta el Xavier per proposar-nos la propera lectura: La lluna de paper, d’Andrea Camilleri.

Ens reparteix unes fotocòpies que esbossen alguns comentaris del nou llibre i, perquè comencem a assaborir-lo, hi afegeix un breu fragment de la novel·la que ens fa riure a tots. Ens trobarem, de nou, al cap de cinc setmanes. Si durant aquest espai de temps ens trobem casualment al carrer amb algun membre del Club, les preguntes gaire-bé són obligades: “Has acabat el llibre?”, “Per on passes?”, “Què et sembla?”, “Has llegit el tros en què explica…?”.

La Secció d’escacs de l’Ateneu

La Secció d’Escacs de l’Ateneu un any més parti-cipa en el campionat de Catalunya per equips 2010 en la categoria de Preferent. El campionat es va iniciar el passat 24 de gener i finalitzarà el proper 21 de març.

En les tres rondes jugades fins al moment, l’equip de l’Ateneu de Guissona ha jugat contra l’equip de la Seu i ha obtingut una victòria per 7-3 punts. Amb l’Elefant de Solsona va guanyar per 6 a 4 punts, i amb el Tàrrega B va aconseguir un empat a 5 punts.

Les rondes que es juguen a Guissona (els dies 14 i 28 de febrer i el 21 de març) es realitzen a la sala de conferències de la Fassina a partir de les 9.30 h.

Lluís Maria CastanySecció d’Escacs de l’Ateneu

RONDA 3 (07/02/2010)

La Seu Balaguer B

Elefant Pardinyes

Tàrrega B Guissona

Baix Segre Lleida B

Vilanovenc Ivars

RONDA 4 (14/02/2010)Balaguer B Ivars

Lleida B Vilanovenc

Guissona Baix Segre

Pardinyes Tàrrega B

La Seu Elefant

RONDA 5 (21/02/2010)

Elefant Balaguer B

Tàrrega B La Seu

Baix Segre Pardinyes

Vilanovenc Guissona

Ivars Lleida B

RONDA 6 (28/02/2010)

Balaguer B Lleida B

Guissona Ivars

Pardinyes Vilanovenc

La Seu Baix Segre

Elefant Tàrrega B

RONDA 7 (07/03/2010)

Tàrrega B Balaguer B

Baix Segre Elefant

Vilanovenc La Seu

Ivars Pardinyes

Lleida B Guissona

RONDA 8 (14/03/2010)

Balaguer B Guissona

Pardinyes Lleida B

La Seu Ivars

Elefant Vilanovenc

Tàrrega B Baix Segre

RONDA 9 (21/03/2010)

Baix Segre Balaguer B

Vilanovenc Tàrrega B

Ivars Elefant

Lleida B La Seu

Guissona Pardinyes

Arribo a casa passades les onze i, com que he tren-cat la meva rutina diària, no tinc gens de son…

El Club de Lectura em permet llegir llibres que, de ben segur, jo no escolliria mai. Descobreixo au-tors el nom dels quals m’és totalment desconegut. Recorro paisatges i moments de la història que no he viscut... però, sobretot, comparteixo amb altres persones el gust per la lectura.

Anna PlaClub de Lectura de l’Ateneu

…CONVERSA amb Pere el Viudo

Quan menys t’ho esperes, alguna cosa et fa retornar a temps passats, a la teva infantesa i a moments agradables, ja sigui pel viscut o per l’enyorança d’altres anys. Una olor, un soroll, una tarda d’hivern pels carrers, les co-rredisses de la canalla i sobretot les persones.

Al Pere Santacreu, que el coneixem tots per “el Pere el Viudo”, resulta gairebé impossible veure’l i no pen-sar en aquelles tardes al cinema de l’Ateneu de Guissona, ara fa…30 anys pel cap baix.

Molts de nosaltres passàvem el diumenge a la tarda al cinema de l’Ateneu. Primer una pel·lícula, després una segona pel·lícula, un merescut repòs i a tornar a veure la primera pel·lícula. Això sí, gairebé sempre sota la mirada dels dos acomodadors del cinema, el Pere i el Sebastià Barnola.

Han passat molts anys, però el Pere el Viudo conti-nua passant hores al cinema, ara a Tàrrega. Sembla que per a ell els anys no passen, tot i que, quan es posa a parlar, veus que n’ha viscut molts, i molts d’ells dins un cinema.

Hem tingut una conversa llarga i molt agradable. M’ha parlat de molta gent, alguns coneguts i altres que no he conegut mai, però sempre units per una mateixa afició: el Cinema i l’Ateneu de Guissona.

Hola, Sr. Pere, com va? La veritat és que a vostè el veig igual que quan jo era petit i anava al cine a l’Ateneu.

Sí, home! No pas! Que ja m’he fet gran i en tinc 81, aviat 82! Però bé, continuo igual, portant ara el cine de Tàrrega. Jo ho faig tot. Venc les entrades, com-pro i, si cal, també faig d’operador al cinema.

Ara, però, deu ser molt diferent la forma de po-sar les pel·lícules de com ho feien fa anys.

No és tan diferent. Encara anem amb bobines. El que passa és que abans eren de mitja hora cada una i ara és com una roda de bicicleta i per això no es veuen els talls.

Abans, calia estar al cas a l’hora d’empalmar, vigilant que s’avinguessin les pel·lícules, el principi d’una bobina amb el final. Si t’equivocaves, llavors sortia de cap per avall. Cada 20 minuts s’havia de posar un rotllo, de manera que es descargolava un bombo que encara no s’havia acabat i s’empalmava amb el nou. Hi havia feina. A dalt es posa de cap per avall i al cine es veu al revés. Ara ho posem tot en un rotllo però ho muntem a partir de 7 o 8 capses que vénen amb rotllos a dins. Primer a muntar-ho i després a desmuntar-ho, cada vegada, encara que després hagi d’anar al poble del costat.

Jo em pensava que ara es feia amb un DvD.

No es fa en DVD. En cines no es pot fer perquè és cinemascop. Ja m’agradaria, ja, aniria molt bé i ho podria fer qualsevol. Hi ha alguna pel·lícula en què es pot fer, però poques. Només posem en DVD la propaganda que tirem al cine i és per això que es veu més petit.

Ara es pot fer de tot. Fins i tot a Tàrrega fem òpera en directe al cine. Ja ho hem fet 5 o 6 dimarts. Ho

fem en cine en directe, connectat amb el Liceu. Tot i amb això, hi va poca gent, no hi va més de 12 persones. Encara hem de fer 5 òperes més i es veu perfecte. El problema és que és massa car.

Quan vàreu començar a l’Ateneu?

Jo tenia uns 14 anys; per tant, hi he estat tota la vida. Ja hi havia hagut el meu pare, després el meu germà i després jo. Hi vàrem ser els tres, amb el meu pare d’acomodador. Com que em deixaven entrar de franc m’hi vaig posar.

També venia el Ramon de cal Renatx, el Joan de cal Mestret i tots fèiem alguna cosa. Jo no era l’operador, jo només m’estava a la sala. El Ramon de cal Renatx era l’operador i s’estava a dalt, però va marxar a Barcelona a fer de sabater i va quedar el cine entre jo, el Joan del Mestret i, d’operador, el Jaume Monyets, que llavors era un crio, i també el Joan, el seu germà.

També hi havia hagut, dos o tres anys, el Daniel Mateu, i li agradava molt. Era bon operador i molt complidor. Si algun dia faltava algú, ho feia jo, com faig ara a Tàrrega. Després va venir el Sebastià del Barnola fins que vàrem tancar, ara fa vint anys.De gent, al cinema de l’Ateneu, en recordo molta. Abans de tots nosaltres hi havia hagut el Domènec,

amb el Josep de cal Barnola, bastants anys. Abans d’ells hi va haver molts anys el Ramon Alsina, després el Jaume de ca l’Agustinet i, després d’ell, nosaltres. També havíem tingut d’operador un de cal Severo, l’Àngel i el Tato de la Morana. Allò era com un col·legi. Així venien i veien cine sense pagar.

En aquella època hi havia els “pares de família”. Ens censuraven les pel·lícules. Hi havia els inspectors i, tot i estar ja censurades, encara tornaven a passar i les censuraven més. Quan ho van deixar els “pares de família”, ho va agafar el Monrojet, que va ser una època bona del cinema, també abans que nosaltres. Jo ja hi anava a treure el nas.

Quan es va tancar el cinema, ara fa uns anys, vostè també hi era, no?

Es va tancar una primera vegada i després es va tornar a obrir amb la pel·lícula La Misión.

El vàrem reobrir entre el Pere Huguet i jo, almenys 4 o 5 anys, però tot i canviar les butaques i posar una altra màquina, la cosa va anar de baixa. Amb el Pere volíem fer dos cines, un a la zona del passadís obert, el corral, però hi havia moltes pegues i ho vam deixar estar i hi vàrem fer els vàters.

També varem agafar Verdú, Torà i Tarroja, de mane-ra que corríem d’un lloc a l’altre. A Guissona també teníem el Centro, on fèiem el cine per a la canalla.Per cert, les màquines encara hi són? Les dues eren de la marca Ossa, una negra i una grisa, que és la més bona.

I tant si hi són! Ara, abans de l’enderroc, vàrem agafar tot el material de l’Ateneu i es va portar a una sala del Museu perquè quedés allà guardat fins al dia que es tornés a obrir l’Ateneu, i les màquines de cinema hi són.

Espero poder-ho tornar a veure a dins l’Ateneu.

Sí, home, sí! Però vol dir que podrien tornar a funcionar aquestes màquines?

I tant! Podrien tornar a funcionar perfectament. A molts cines, com a Tàrrega, es funciona amb màquines com aquestes.

Quines pel·lícules recordeu amb més èxit de públic?

Uf! Em costa recordar-me’n. Una de les pel·lícules de més èxit va ser El último cuplé i després La Misión, quan es va fer la reobertura del cinema, ara fa uns 25 anys.

Llavors vàrem fer socis, però, després d’un pa-rell d’anys, la gent es va començar a esborrar i vàrem haver de plegar fins que el Circuit Urgellenc ho va agafar 4 o 5 anys més. Llavors ja ho vàrem tancar definitivament i vaig anar a Tàrrega.

La gent no venia al cine a Guissona, s’estimaven més anar a Tàrrega. De fet, això també passa ara i la gent de Tàrrega va a Mollerussa o Lleida. Així s’aprofita i es fa un passeig en un altre poble.

La gent no venia al cine a Guissona, s’estimaven més anar a Tàrrega. De fet, això també passa ara i la gent de Tàrrega va a Mollerussa o Lleida, així s’aprofita i es fa un passeig en un altre poble.

En canvi, ara, sembla que hi va força gent al cine, no?

No gaire. Depèn de la pel·lícula, però en general no gaire. Jo ho tinc apuntat i cada vegada hi va menys gent. El vídeo i el DVD han fet molt mal, i a Tàrrega ara ha fet molt mal la carretera nova, perquè s’ha d’aparcar lluny i llavors van a Mollerussa o a Lleida.

Quan vaig començar a Tàrrega, el cine estava a

tope. Podien venir 2.000 persones en un cap de setmana i ara, amb 4 dies, en vénen 200 i un diu-menge bo en vénen 150, de persones. Quan has pa-gat els treballadors, la calefacció, el manteniment… no queda gran cosa.

La calefacció acostuma a ser un problema als cines. Quin fred!

La calefacció sempre la tinc a 21ºC i, si hi fa fred, és el moment en què es tanca perquè ho diu el termòstat.

Quan nosaltres vàrem entrar a l’Ateneu, la cale-facció era molt dolenta. Hi havia una caldera d’acer inoxidable que cremava carbó. A les 8 o les 9 del matí ja l’enceníem perquè només hi havia un radiador per a tota la sala, amb un ventilador per escampar aire calent, però no era mai calent i la gent tenia fred. Llavors ho vàrem canviar i hi vàrem posar dos hilos, que han durat fins al final.

Quan era petit amb la Gue-rra de las Galaxias, Grea-se… hi venia molta gent al cinema…

Llavors es feien molts diners. A l’Ateneu hi havien

entrat unes 700 persones entre dalt i baix. Pagaves una entrada amb pocs centimets i hi passaves tota la tarda, primera pel·lícula, la segona i la repetició.

Hi havia una època en què es pagava un abonament per anar al cinema i tenies sempre la mateixa cadi-ra, per tot l’any, una cosa semblant als palcos, que donaven una preferència.

Quina és l’entrada més econòmica que recorda?

Això sí que no ho sé. Saps què passa? Que jo no he pagat mai per entrar al cine…

A part del cine gran també hi havia el cine al saló rosa.

Això ho feia la Junta amb una màquina petita, no ho fèiem nosaltres. Aquesta màquina sí que es deu haver perdut.

Encara la tenim, aquesta màquina. L’hem recupe-rat i està ben guardada perquè es conservi. Això no ho podrem fer amb els llibres, ja que vàrem trobar uns fitxers molt grans amb el llistat dels llibres que havia tingut l’Ateneu, però de llibre no n’hem trobat ni un.

Sí, hi havia la biblioteca a baix a l’entrada, on des-prés hi va haver una barberia del Coletes. Abans hi havia hagut la biblioteca, però quan es va desman-tellar la biblioteca, els llibres van desaparèixer, com pràcticament tots els discs de Ràdio Guissona i de la Discoteca. En aquella època hi havia molt fato, però tot va desaparèixer i sap greu.

Quan ens trobem els amics i recordem històries de petits, n’expliquem moltes de quan érem dins el cinema, ja que la distracció nostra sovint era fer-lo enfadar a vostè i al Sebastià. La canalla són tan tremends ara com abans?

Igual, igual. N’hi ha que ja els dic que no entrin per-què sé que els en trauré fora, però entren igual i els he de treure a còpia d’avisar-los.

Ens feia més por vostè que el Sebastià...

Bé, perquè jo era més jove que ell, però quan veus que et prenen el pèl… N’hi ha que molesten i et sap greu treure’ls, però no pots deixar pas que molestin l’altra gent.

Quina és la pel·lícula que recorda amb més emoció?

Los crímenes del museo de cera. La vàrem fer amb dos màquines, amb relleu. Llavors, vàrem agafar la màquina del Centro i la vàrem posar a l’Ateneu, ja fa molts anys. El Miquel Sellés era el tècnic que ho va preparar. El difícil va ser sincronitzar-ho, que tot anés bé, i va anar perfecte. En acabar, vàrem tornar la màquina al Centro. Va ser un capritxo.

Gràcies, Pere, per aquesta xerrada. Ha estat molt enriquidor.

Mira, al principi em feia una mica de mandra, però la veritat és que m’ho he passat molt bé i parlant de coses que gairebé no me’n recordava.

Per cert, m’han dit que el projecte del nou Ateneu és molt maco, amb dos o tres sales…

veig que aviat s’animaria a tornar a l’Ateneu...

Ja sóc massa gran, ara no…

Moltes gràcies, Pere.

No, home, de res.

Ramon Pérez Mir

ACTIVITATS DE L’ATENEU

Club de lectura

Excursió a la colònia vidal

Dissabte 13 de març de 2010

Situada a Puig-reig, és una de les colònies tèxtils que es va instal·lar al peu del riu Llobregat durant l’últim terç del segle XIX i principis del segle XX.

Aquesta colònia tèxtil és l’escenari de la novel·la Olor de colònia, de l’escriptora Sílvia Alcántara, un lloc on l’autora va viure des dels 6 mesos fins als 20 anys.

Preu socis/es Ateneu: 20 €/paxPreu no socis/es Ateneu: 24 €/pax El preu inclou: minibus i visita guiada a la colònia Vidal Inscripcions: Caixa Guissona (del 22 de febrer al 5 de març). Al compte corrent de l’Ateneu - 90097 -Entrades limitadesSortida de Guissona a les 9.00 h (davant de l’Ateneu) La visita guiada comença a les 11.00 h.Durada: 2 horesEn acabar la visita, hi ha la possibilitat de dinar a la mateixa colònia (menú 15 €).

xErrada amb sílvia alcàntara

Dimarts 23 de març de 2010

Aquest dimarts, el Club de Lectura de l’Ateneu de Guissona comptarà amb la presència de l’escriptora Sílvia Alcántara per comentar la seva primera novel·la, Olor de colònia.

Lloc: Sala de Conferències de la FassinaHora: 19.30 h Activitat: gratuïta

Tornem al teatre!!!

Hem encetat un nou any i l’Ateneu de Guissona, a l’espera de disposar d’una sala de teatre per poder programar teatre a Guissona, continua organitzant sortides a diferents teatres.

Tal com programarem en l’anterior butlletí, hem anat al TNC per veure El Ball i hem anat al teatre Goya a veure Un marit ideal.

Continuant amb aquesta programació variada d’estils i temàtiques, us proposem pels pròxims mesos anar a veure les següents obres:

La dobLe vida d’en John dE ray coonEy

Dissabte 20 de març de 2010

Director: Àngel LlacerActors: Joan Pere, Lloll Bertran, Ricard Borràs, Rosa Serra, Enric Boixadera, Pau Ferran i Laia PellejàLloc: Teatre Goya, BarcelonaPreu socis/es Ateneu: 30 € Preu no socis/es Ateneu: 35 €Inscripcions: Caixa Guissona (del 22 de febrer al 12 de març). Al compte corrent de l’Ateneu - 90097 -Entrades limitadesSortida de Guissona a les 16.00 h Sessió: 18.30 h. Durada obra: 1 h i 45 minutsEn sortir, qui vulgui, podrà sopar a Barcelona per tornar a Guissona a les 10.45 h. Com és habitual, es penjaran cartells recordatoris.

El John Smith (Joan Pera), casat amb l’Antonella i amb una filla adolescent seria un home corrent si no fos perquè... també està casat amb una altra dona amb la qual també té un fill en una altra ciutat. Durant divuit anys, el John ha aconseguit mantenir el secret fent quilòmetres amunt i avall amb el seu taxi. El que el John no podia preveure és que els seus fills es farien amics per Internet i ara han decidit trobar-se en persona. El John haurà de fer mans i màni-gues per evitar que les seves famílies acabin descobrint la seva doble vida. Se’n sortirà?

febrer – març – abril 2010

nit de Reis dE William shakEspEarE

Dissabte 8 de maig de 2010

I CICLE DE CINEFÒRUM:Els gran períodes de la Història

Les sessions s’articulen en les següents parts:- presentació del film i breu comentari del període històric tractat i del seu reflex en el film- projecció- fòrum

JuRassic PaRk dE stEvEn spiElbErg

Diumenge 28 de març de 2010

EUA, 1993Presentació a càrrec de Ramon Perèz Mir Hora: 17.00 hLloc: Sala de conferències de la Fassina Activitat gratuïta

en busca deL fuego dE JEan-JacquEs annaud

Diumenge 18 d’abril de 2010

Canada 1981 (105 minuts)Presentació a càrrec de Josep Ros MateuHora: 17.00 hLloc: Sala de conferències de la Fassina Activitat gratuïta

Director: Josep Maria MestresAmb: Isaac Alcayde, Albert Ausellé, Silvia Bel, Xavier Boada i deu actors més.Lloc: sala gran del Teatre Nacional de CatalunyaPreu socis/es Ateneu : 30 €Preu no socis/es Ateneu: 35 €Inscripcions: Caixa Guissona (del 12 al 30 d’abril)Al compte corrent de l’Ateneu - 90097 -Entrades limitadesSortida de Guissona: 18.00 hSessió: 21.30 h. Durada obra: 2 hores Abans d’entrar al TNC tindrem més d’una hora per prendre alguna cosa i donar un tomb, i després sortirem directes a Guissona a les 11.45 h. Com és habitual, es penjaran cartells recordatoris.

Una comèdia que, com afirmen els estudiosos de Shakes-peare, no només resulta una peça d’orfebreria com a artefacte teatral, sinó que també navega amb sagacitat per l’univers de l’ésser humà, construït a través d’amors, d’il·lusions i d’enganys (fins i tot d’autoenganys). Nit de Reis, en fi, és una peça que captiva, que sedueix i que enriqueix a través de l’art la nostra experiència de la vida.

Esperem que aquesta programació us agradi i us animem a participar-hi. Estem pensant en properes sortides de les quals ja us informarem.

Butlletí de l’Ateneu CulturAl de GuissonA

soml’ateneu