EL BUTLLETÍ de l’amic · 2016. 4. 8. · Construïm grans audiències EL BUTLLETÍ de l’amic...

Construïm grans audiències

EL BUTLLETÍ de l’amicPremsa, comunicació, publicitat i màrqueting

08/04/2016

nú

me

ro 174

Subscriu-te aquí aEl Butlletí

Llegeix aquí els números anteriors

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

ACTUALITAT COMUNICACIÓ DIGITAL PUBLICITAT I MÀRQUETING NOVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

EL BUTLLETÍ de l’amic

La propietat intel·lectual i els punts de vista dels continguts publicats en aquest butlletí són dels seus autors. Els continguts del butlletí són de lliure reproducció, distribució i transformació sempre què es faci constar la font (AMIC) i no es faci qualsevol mena de negoci o venda d’aquests continguts. D’acord amb la legislació vigent l’incompliment d’aquestes condicions constituiria una infracció sancionable.

ACTUALITATLA PRIMERA: Els diaris d’Unidad Editorial faran un nou ERO després de 900 acomiadaments en vuit anysD’AQUÍ I D’ALLÀ: La premsa vegetal puja de preu: El País passa d’1,4 a 1,5 euros

COMUNICACIÓ DIGITALBlendle, el Netflix del periodisme, s’estén com una taca d’oli

PUBLICITAT I MÀRQUETINGLa inversió publicitària augmentarà un 5,3%, segons el panell Zenith Vigía. Es manté l’optimisme

NOVES EINESIAB Spain presenta el Manual ASO 2016

COMUNICACIÓ ESTRATÈGICAMés banda ampla, més fibra òptica

EN PROFUNDITATLA CRÒNICA: Del periodisme de paper al mitjà digitalTRIBUNA: Per fer millor periodisme, The Times dóna un cop de puny al bombardeig d’internetENTREVISTA: ”Internet crea guetos polítics entre els que ja estan ben informats”, segons Natalie FentonANÀLISI: La UE qualifica d’alt risc per al pluralisme la concentració de mitjans a EspanyaDOSSIER: Un llibre posa al descobert les vergonyes de la premsa en els anys de la TransicióOPINIÓ: Els Papers de Panamà i l’estat del periodisme

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media



Els diaris d’Unidad Editorial faran un nou ERO després de 900 acomiadaments en vuit anysPer D. Forcada / El Confidencial

Gairebé 900 acomiadaments després, el grup Unidad Editorial, editor d’El Mundo, Marca i Expansión entre d’altres mitjans, ha comunicat aquest dilluns, de manera oficial, l’obertura d’un nou procés d’acomiadament col·lectiu en la plantilla que serà el tercer ERO en els últims vuit anys. Es tracta del gran ajust de personal esperat dins del conglomerat des que la nova con-sellera delegada de RCS Mediagroup, Laura Cioli, va ordenar una retallada de 15 milions d’euros en costos laborals per als pròxims tres anys.

La comunicació oficial s’ha remès a primera hora de la tarda d’aquest dilluns mitjançant un correu electrònic als represen-tants de tots els comitès d’empresa i delegats de personal. “Unidad Editorial ha anunciat avui a la representació legal dels treballadors la seva intenció de dur a terme una àmplia rees-tructuració que comportarà importants canvis organitzatius i un ajust de plantilla a la majoria de les societats del grup”, ha explicat Unitat Editorial en una nota. En tractar-se d’un procés d’acomiadament col·lectiu, afectarà, com a mínim, al 10% de la plantilla, formada actualment per 1.400 treballadors. No obs-tant això, algunes especulacions internes dupliquen aquestes expectatives. Sigui com sigui, fins d’aquí a unes setmanes no hi haurà dades oficials sobre aquest tema, ja que s’obre un pe-ríode de 15 dies perquè es conformi la comissió negociadora, formada per un màxim de 13 membres.

Els acomiadaments afectaran totes les capçaleres i mitjans del grup i a totes les edicions del diari El Mundo. I tot en una nova volta de rosca que suposa un altre procés de sortides en el grup que li-dera Antonio Fernández Galiano. Les dades parlen per si soles. El 2008, Unidad Editorial comptava amb 2.200 treballadors i ara amb 1.400. L’últim gran ERO es va aplicar el 2013, però al desembre va haver-hi una altra tanda de sortides al diari El Mundo en les seves

ACTUALITAT/ LA PRIMERA



principals edicions regionals. Acomiadaments que van tenir una indemnització de 45 dies sense límit de mensualitats.

“El procés s’emmarca dins del pla estratègic dissenyat per la companyia per als propers anys”, ha explicat Unidad Editorial. “Aquest pla contempla, entre altres actuacions, una reducció dels costos i la redefinició d’un model de negoci rendible i sos-tenible que garanteixi la viabilitat del grup. L’empresa continua així la seva adaptació per a donar resposta a les noves exi-gències del mercat i als grans reptes del sector, consolidant el procés de transformació digital iniciat el 2015, que afecta totes les estructures i publicacions del grup”, afegeix.

La idea inicial és que les negociacions s’allarguin al llarg del mes d’abril i maig i que tots els acomiadaments siguin executats abans del proper 30 de març, segons els terminis establerts des de Milà. Fins a la data, en tots els ERO aplicats per Unidad Edi-torial s’han concedit indemnitzacions pactades amb la plantilla i superiors al límit legal establert en les últimes reformes laborals.

Quadruplicar pèrdues en 2015Unidad Editorial va multiplicar per quatre les seves pèrdues operatives el 2015 fins a donar una Ebit negatiu de 85,7 milions

d’euros, segons les últimes dades oficials publicades per RCS Mediagroup. La companyia va protagonitzar l’any passat un nou descens als inferns després de deixar-se més de 20 milions d’euros en la venda al quiosc. Un llast que ha afectat també als comptes globals de RCS, que va retrocedir cinc milions d’euros per aquest mateix concepte a Itàlia, on edita Il Corrierre della Sera i La Gazzetta dello Sport, entre altres capçaleres.

Les capçaleres de Unidad Editorial van registrar uns ingressos totals de 330 milions el 2015, xifra que representa una caiguda del 7,1% respecte als 358.100.000 facturats en l’exercici ante-rior. En ingressos publicitaris, la facturació va caure un 3,1%, fins als 151.800.000 d’euros. Per la seva banda, el negoci de les campanyes en línia va créixer un 11,5% respecte a les da-des de l’any anterior. En la venda d’exemplars, la caiguda va ser brusca, del 12%, després de passar dels 158 milions factu-rats el 2014 als 137,7 milions d’2015.

ACTUALITAT/ LA PRIMERA



Descobreix una altra manera de viure el Bàsquet a ExperienceendesaUn programa de bàsquet, humor i entreteniment conduït per Juanma Iturriaga i Antoni Daimiel, i amb la col·laboració de Javier Coronas i Ana Albadalejo.

Nous capítols tots els dilluns a les 23.00h a www.experiencendesa.com

@colgadosdelaro ExperienceEndesa ExperienceEndesa

Butlletí_delaprensa_188x122_S&S_Endesa2016_CdelAro_P_AD_CAT.indd 1 22/02/16 12:17



La premsa vegetal puja de preu: El País passa d’1,4 a 1,5 eurosPer Cristina Martín / Hispanidad

Des de fa temps, el sector de la premsa vegetal a Espanya no passa pel seu millor moment, ja que l’arribada de la digital no li ha posat les coses precisament fàcils, però s’esforça a sobre-viure a qualsevol preu. Per això, cada vegada és més prima, es dedica més a la crònica i l’anàlisi i és més cara; una senda a la qual ara se suma El País.

El diari capçalera del grup PRISA costa de dilluns a divendres 1,50 euros des de l’1 d’abril. Fins ara, era l’únic dels grans diaris generalistes anomenats nacionals que es resistia a pujar el seu

preu, ja que El Mundo, ABC i La Razón ja valen 1,50 euros. I és que lluny van quedar els dies en què costaven 1,20 euros: van començar pujant a 1,30, després a 1,40 i per ara, s’han quedat en 1,50.

És clar que la pujada no es limita als dies de cada dia, sinó que també arriba al cap de setmana. El País costa 2 euros el dissa-bte i 2,80 euros el diumenge (en comptes dels 2,50 euros fins el 31 de març), pels diversos suplements que ofereix.

Amb l’encariment de diumenge, El País iguala el seu preu al d’El Mundo, però es queda per sota d’ABC (3 euros) i per sobre de La Razón (2,50 euros).

Paradoxalment, l’ABC és sempre el primer que puja, però que això no ha influït en menors vendes. Tot el contrari, es ven més. Per la seva banda, La Razón és l’únic diari que no ha perdut diners en 2015 i per ara sembla estar fora de perill, a més no in-crementa el seu preu perquè no compta amb un suplement propi.

Convé subratllar que cada diari modifica els seus preus quan ho considera perquè si ho fessin alhora haurien de fer front a una multa de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència

ACTUALITAT/ D’AQUÍ I D’ALLÀ



(CNMC). És més, pujar el preu s’ha convertit en una cosa ne-cessària per assegurar la supervivència de la premsa vegetal.

És clar que la variació de preu no és l’únic canvi que el vaixell insígnia de PRISA va a fer en l’any del seu 40è aniversari. A partir del 3 d’abril, renova el seu suplement dominical, El País Semanal, amb un atractiu disseny, donant més valor a les imat-ges i adaptant-se a nous formats i tendències de major qualitat. Un canvi que també tindrà el seu ressò a la web.

A l’entorn de la premsa, com saben, la pregunta és: quin serà el primer periòdic que tanqui la seva edició en paper? Podria ser El País, doncs hi ha molts indicis: a principis de mes, el seu director, Antonio Caño, en una carta oberta a la redacció, es va comprometre a publicar “una edició impresa de la major qualitat durant tot el temps que sigui possible”.

La premsa pot viure al marge del paper?Per Rafael Morán Bernaldo de Quirós / Media-Tics

No es pot viure només del digital, almenys de moment. O això és el que es desprèn dels resultats de l’últim exercici en el qual

només Prisa, Unidad Editorial i Vocento aglutinen gairebé una tercera part de la facturació total.

Encara que ens trobem en una època eminentment digital, les grans empreses del sector encara tenen assentada la seva base econòmica en el paper. Tant que, de moment, no es plan-tegen renunciar al periòdic tradicional malgrat que la facturació dels seus serveis a la xarxa ha augmentat en els últims anys.

Atenent a tres de les companyies més importants de la indús-tria, Prisa, Unidad Editorial i Vocento, podem observar que no-més un terç dels seus ingressos procedeixen del digital. Malgrat aquesta dada, s’han filtrat les intencions d’una de les capçale-res més consolidades, com és El País: “El transvasament de lectors del paper al digital és constant. Es pot donar ja per fet




que l’hàbit de la compra del diari al quiosc ha quedat reduït a una minoria. En els propers dies conclourà la primera fase de l’obra que habilitarà una nova redacció, i amb això arribarà el moment de la conversió d’El País en un diari essencialment digital”. Aquestes eren les paraules que Antonio Caño, director del mitjà, remetia al seu equip. No obstant això, les dades par-len per si sols i, malgrat l’increment de fins al 22% de la publici-tat digital a 2015, aquests 51 milions d’euros no compensen els més de 70 del paper de les tres principals capçaleres de Prisa.

Tampoc Unidad Editorial podria fer front a la retirada del paper, ja que els ingressos d’Internet representen menys del 30% de la seva factu-ració total. Vocento, per la seva banda, afronta una caiguda significa-tiva de difusió dels seus diaris, de manera que el 28% de la facturació de la publicitat digital és molt poca cosa per al grup editorial.

A l’increment de la inversió publicitària en el paper, de tot just el 0,5% en diaris i només del 0,1% en revistes i dominicals, se suma la caiguda gairebé generalitzada i la minva de les re-daccions, els equips van aprimant-se gairebé al temps que les seves tirades. Els anunciants volen invertir a internet, de fet, aquest tipus de publicitat va augmentar un 12,3% en 2015, per la qual cosa als mitjans, ja siguin tradicionals o nadius del digi-

tal, no els queda altra que focalitzar les seves accions en una branca de la qual renegaven no fa molts anys.

El País no pot prescindir del paperEncara que Antonio Caño, director d’El País, ha anunciat que el pas del paper al digital és un dels reptes que haurà d’afrontar el diari en un futur proper, la veritat és que de moment no es pot permetre el luxe de desfer-se d’aquesta edició. Segons dades de l’AEDE, El País ha facturat tres milions d’euros per publicitat al gener gràcies a la seva edició impresa, davant dels dos mi-lions de la seva edició digital. És a dir, si ara mateix prescindís del paper, estaria renunciant al 60% dels seus ingressos publi-citaris. El seu EBITDA de 2015 ha triplicat el de 2014, passant de 1,45 a 6,4 milions. (de Media Tics)

L’associació AMIC visita al president del Consell de Mallorca Josep Ritort, secretari general de l’AMIC, i Joan Oliver, delegat de l’AMIC a les Illes Balears, van visitar al president del Con-sell de Mallorca, Miquel Isern, per presentar-li els projectes de




1. Promoció vàlida entre l’1-3-2016 i el 15-4-2016 (tots dos inclosos). Possibilitat d’aconseguir una Targeta Regal (40.000 unitats) per a persones físiques o un abonament en compte per a persones jurídiques, sempre que es compleixin les condicions de la promoció, que es poden consultar en qualsevol oficina de CaixaBank o a www.CaixaBank.cat. L’import que s’ha d’abonar es calcula en funció de les assegurances contractades i de si el prenedor té un Pack multiAssegurances o no en té cap, i/o de si contracta el servei d’alarma de Securitas Direct España, SAU, a través de PromoCaixa, SA, en els termes indicats a les condicions de la campanya. Promoció subjecta a la fiscalitat vigent. Qualsevol de les companyies pot descomptar l’import de la promoció en cas que s’extingeixi el contracte d’alguna de les assegurances i/o de l’alarma abans de 12 mesos des de l’entrada en vigor, o en cas que s’extingeixi el Pack abans de l’1-1-2017. Assegurances de vida de VidaCaixa, SAU d’Assegurances i Reassegurances, i assegurances no de vida de SegurCaixa Adeslas, SA d’Assegurances i Reassegurances. Caixabank, SA, operador de bancassegurances exclusiu de VidaCaixa, SAU d’Assegurances i Reassegurances, i autoritzat de SegurCaixa Adeslas, SA d’Assegurances i Reassegurances, inscrit en el Registre de Mediadors de la DGAFP amb el codi C0611A08663619. NRI: 1419-2016/09681

ALTNIVELL DE PROTECCIÓ

AUTO

Amb les assegurances a CaixaBank i l’alarma de Securitas Direct, estaràs totalment protegit. A més, podràs aconseguir fins a 1.000 euros1 en una Targeta Regal.

Descobreix quin nivell de protecció tens en qualsevol oficina de CaixaBank.

Informa-te’n a www.CaixaBank.cat

multiProtecció



l’Associació per a l’any 2016. Ritort va explicar que l’AMIC està formada per 250 mitjans de premsa i digitals amb dues grans utilitats per al consell.

Per una banda, per als mitjans associats de Mallorca, l’AMIC pot ser útil en el desenvolupament de campanyes de continguts de marca en totes les seves vessants. I per una altra banda, per promoure Mallorca a través dels més de 200 mitjans en paper i digital associats a l’AMIC situats arreu de Catalunya.

La reunió va acabar parlant dels valors estratègics que s’impulsen des de l’AMIC, i més concretament del concurs lite-rari Ficcions, l’aventura de crear història i que en aquesta edició suma més de 3.000 estudiants participants, dels quals 300 són

de Mallorca. És per aquest motiu que a mitjans de maig es farà el lliurament del premi a la millor història de Mallorca, a Palma. (de Redacció AMIC)

El Suprem avala la prohibició de prendre imatges a la Ciutat de la Justícia

La Sala Tercera del Tribunal Suprem ha desestimat per unani-mitat el recurs presentat pel Col·legi de Periodistes de Catalun-ya contra la regulació de l’accés dels mitjans de comunicació a les dependències judicials adoptada el gener de 2014 pel Tribu-nal Superior de Justícia de Catalunya.

Així doncs, el TS avala la decisió de prohibir als mitjans fer fotos o enregistrar vídeos a l’interior de la Ciutat de la Justícia de l’Hospitalet, de manera que els periodistes gràfics només poden treballar a l’exterior de l’edifici. El Suprem considera que “aquestes limitacions no conculquen el dret a la informació”, tal com argumentava el Col·legi en el seu recurs.

Amb el veto, el TSJC volia evitar que es captin imatges d’imputats als passadissos d’accés a les sales de vistes, i ho va




justificar pel “dret a la intimitat, l’honor i la pròpia imatge”, així com a la “presumpció d’innocència” de les persones que assis-teixen a qualsevol actuació judicial. A més, també va utilitzar com a argument els “problemes d’accés” a l’edifici quan hi havia imputats amb “transcendència mediàtica”. (d’ACN)

Mor Joan Bosch i Roura, propietari del diari El Punt durant 32 anys

L’empresari carni Joan Bosch i Roura, ex-propietari del diari El Punt entre 1980 i 2012, va morir dijous de la setmana passada, als 72 anys. Bosch, víctima d’una greu malaltia; nascut a Cassà de la Selva el 1944, era un dels principals empresaris del sector

carni gironí, amb la fàbrica d’embotits Especialitats Sant Dal-mai. El 1980 va invertir en la capçalera d’El Punt, que estava en fallida, publicació de la qual va ser editor propietari durant més de 30 anys. En la fotografia, Joan Bosch en un acte d’El Punt a Badalona, acompanyat del director Editorial, Estanis Alcover.

Durant aquestes tres dècades es va crear un grup editorial, amb el negoci d’impressió i rotatives, es va impulsar l’entrada d’El Punt a Badalona, Maresme, Garraf, Terres de l’Ebre, Camp de Tarragona i Barcelona, i es va restaurar la Farinera Teixi-dor, edifici modernista que es va convertir en la seu central de la publicació. El 2009 Hermes Comunicacions, l’empresa edi-tora d’El Punt, va comprar el cent per cent de les accions de l’editora de l’Avui. El 2012 Bosch va vendre el grup Hermes a l’empresari Joaquim Vidal. (Foto: El Punt) (d’AEC)

Llançament de la nova revista Estilo y Vida

S’ha presentat en societat la nova revista Estilo y Vida que es llança al quiosc al costat de Semana. Segons l’editora, es tracta “d’una revista pràctica i moderna per a mare i filles, amb trucs




de moda, bellesa, consells de salut, benestar i nutrició . Tot el que cal saber per treure’t partit i estar perfecta per dins i per fora en el teu dia a dia.

“Amb el llançament d’Estilo y Vida, concloem un cicle que va començar fa un any amb el 75è aniversari de la nostra revista de capçalera Semana. Semana és molt més que cor i aquesta revista nova és el producte que ens demanaven les nostres lectores per ajudar-les a sentir-se guapes, sanes i actuals cada dia”, explica Tania Martínez, directora de Semana.

Les dues revistes es vendran de manera conjunta, amb totes les notícies, reportatges i entrevistes de crònica social cada ter-cer dimecres del mes a un preu conjunt de 2.95 €. (d’AEC)




Blendle, el Netflix del periodisme, s’estén com una taca d’oliPer Marketing Directo i Àmbit d’Estratègia i Comunicació

Fa uns dies coneixíem la notícia del desembarcament de Blend-le, plataforma que permet l’accés a continguts periodístics a tra-vés de micro pagaments, als Estats Units (EUA). El dia 28 març es va posar en funcionament i ja compta amb grans capçaleres com The New York Times, The Wall Street Journal, Condé Nast o Time Inc, entre d’altres.

L’objectiu d’ Blendle és molt clar: ser per al periodisme el ma-teix que Spotify per la música o Netflix per les sèries. Es tracta

d’un servei gratuït a través del qual els usuaris poden accedir a continguts dels diferents mitjans presents a un preu d’entre 19 i 39 centaus en el cas dels articles de premsa, i d’entre nou i 49 centaus si parlem de peces de revistes.

Tant els editors com la plataforma treballen sobre una sèrie d’algoritmes per oferir recomanacions als lectors en funció dels seus interessos. Cal destacar que en cas de no quedar satis-fets amb els continguts consumits, poden sol·licitar el reembor-sament de la quantitat pagada . Les dades que es manegen parlen que al voltant del 10% dels articles són retornats mentre que el percentatge es mou entre el 3% i el 4% en el cas de les entrevistes o reportatges.

Blendle naixia a Holanda fa dos anys de la mà del periodis-ta Alexander Klopping. Compta amb més de 650.000 usuaris únics amb gran presència a Alemanya. Una de les dades que posa de manifest el seu èxit és que dos terços dels seus usua-ris són menors de 35 anys. “En temps on hi ha un gran excés d’informació i impera la cultura del clic, és molt difícil trobar pe-riodisme de qualitat. Cada vegada són més les persones que recorren als ad blockers perquè estan cansades de la publicitat intrusiva. Hem demostrat que el model de Blendle sobre aquest

COMUNICACIÓ DIGITAL



escenari està funcionant”, afirma el seu creador.-”El nostre ob-jectiu ara és replicar a nivell global”.

L’aplicació i el site de Blendle es llancen en fase beta, el que limita inicialment el nombre d’inscrits a 10.000. Un cop es testi el funcionament i acollida amb aquesta primera base d’usuaris, es procedirà a la seva ampliació.

Tot i que l’aventura acaba de començar, The New York Times i la potent editora alemanya Axel Springer han invertit, juntes, tres milions d’euros en un negoci que reporta ja beneficis ines-perats a capçaleres de qualitat, premsa del cor i tota mena de setmanaris a Holanda. Que Axel Springer, líder de publicacions digitals i responsable de Bild, el diari europeu de major difusió, i The New York Times donin suport a Blendle és gairebé més important que la suma rebuda. Els diners serviran, això sí, per augmentar la plantilla actual, de 32 persones, i preparar el salt internacional: tenen peticions de mitjans de França, Espanya, de l’Índia, Sud-àfrica, Regne Unitetc., interessats ja en el pro-jecte.

“Mentre que els nostres ingressos digitals s’estan veient im-pulsats en gran part per la publicitat, Blendle ens ofereix

l’oportunitat d’augmentar la proporció d’ingressos que proce-deixen dels lectors”, declara Llitera Cho, directora executiva de desenvolupament de negoci i estratègia en el New York Magazi-ne. Cal assenyalar que The New York Times Company i el grup alemany Axel Springer, posseeixen una participació conjunta del 23% de Blendle. Estem davant el nou futur del periodisme?

Els lectors d’El Butlletí de l’AMIC interessats en conèixer més detalls de Blendle poden CLICAR AQUÍ

Els missatges de Whatsapp són admissibles en un judici?

Sempre ha existit el dubte... Són legals, i admissibles, els mis-satges de Whatsapp en un procés judicial? Al principi, i com bé argumenten des d’Ontier Espanya: “Els missatges de Whats-App sí que poden ser presentats com a prova”. Una afirmació que, sent legítima i avalada per la llei, planteja altres interro-gants, basats en la realitat que, diàriament, vivim. I és que, la fragilitat que planteja la plataforma propietat de Facebook fa que la part contrària tendeixi a rebatre la inclusió de qualsevol conversa procedent de missatgera: “Aquests documents són


http://launch.blendle.com/



molt fàcilment alterables, pel que l’habitual serà que la contra-part els impugni”. Així, i si volem que l’esforç invertit en fer-nos amb elles dels seus fruits i no caigui, per contra, en sac trencat: “La part que els aporta haurà d’acreditar la seva autenticitat i in-tegritat doncs, en cas contrari, el jutge els valorarà d’acord amb la regla de la crítica sana”. Això significa que, tot i ser documen-tats i considerats admissibles, l’últim a decidir serà el jutge que, sota una bona argumentació, pot decidir al contrari.

Així, aquests missatges de Whatsapp solen servir més com a indicis units a altres proves que com una prova en si mateixa. I és que, com comentem prèviament, hi ha una línia molt fina entre la prova de la seva veracitat i el seu rebuig. Com bé co-menta Pablo Uslé, advocat de l’Àrea de Noves Tecnologies de la mateixa Ontier: “Si s’aconseguís acreditar tal extrem, les con-verses tindrien ple valor com a prova documental. No obstant això, cal tenir en compte que la contrapart també té la possibi-litat de fer el mateix procés i demostrar la seva inautenticitat”. Què passarà si es fa així?: “Si ho aconsegueix, les converses no tindran cap eficàcia probatòria”. (de Prnoticias)

El diari Ara arriba als 35.000 subscriptors

El diari Ara, un dels mitjans associats a l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC), ha aconseguit arribar fins als 35.000 subscriptors. Una fita que denota la confiança dels seus lectors i remarca el treball periodístic, d’investigació i anàlisi d’aquesta publicació.

Per a la gent de l’Ara aquesta no és una xifra qualsevol sinó que suposa un rècord assolit i destaquen la satisfacció personal i professional que suposa aquesta fita que els anima a millorar i continuar sent exigents per oferir la millor informació i el mitjà que es mereixen els seus lectors.

Des del diari Ara volen agrair “la fidelitat i l’esperit crític dels seus lectors” i els anima a “seguir llegint, comentant i participant en els diferents debats que proposen per mantenir l’exigència”. El repte que es proposen a partir d’ara és anar més enllà i fer créixer la comunitat de subscriptors del diari. (de Redacció AMIC)




Rubitv.cat arribar als 10.000 seguidors

Rubitv.cat, membre associat de l’AMIC, es consolida com el mi-tjà de comunicació més seguit a la ciutat a través de facebook, twitter i instagram. RubiTV suma més de 10.000 seguidors gràcies als 5.600 de facebook, els 3.200 de twitter i els 1.400 d’instagram, això demostra l’interès dels rubinencs per seguir l’actualitat local a través de la plataforma digital de Rubitv.cat.

Una altra de les novetats de la plataforma interactiva rubinenca és l’opció de rebre les notícies a través de whatsapp mitjançant el servei gratuït que permet als ciutadans subscriure’s i rebre les noticies d’última hora directament al telèfon mòbil. Alhora, el mateix número que serveix per rebre notícies també es pot emprar per comunicar notícies i informacions a la redacció.

A través del facebook s’ha fet un estudi de l’usuari mig de les xarxes socials de Rubitv.cat i en destaquem que la majoria de seguidors són dones (63%) d’entre 25 i 44 anys, encara que també existeix una forta incidència entre les franges de 16-24 i 44-55 anys. (de Redacció AMIC)

Neix una TV per internet de La Selva

S’ha en marxa La Selva TV, una televisió per internet que vol acostar l’actualitat del territori a través de píndoles informatives, entrevistes, reportatges i nous formats. Impulsat pel productor audiovisual David Molero i el community manager Xevi López, un dels principals reptes del nou mitjà és articular i vertebrar la comarca de La Selva a nivell comunicatiu.

Els objectius de La Selva TV són donar cobertura informativa de l’activitat associativa, política, esportiva i cultural dels dife-rents municipis que integren la comarca; potenciar i visibilitzar el seu patrimoni històric, social i cultural, i ser un motor de co-hesió social entre la gent i el seu territori.




De moment només Blanes i Riudellots tenen secció amb domi-ni propi, però la intenció és anar activant progressivament les pàgines de cadascuna de les 26 poblacions de la comarca. Els responsables de la nova televisió per internet atorguen molta importància a les xarxes socials per difondre els seus contin-guts. (de Comunicació 21)

La revista eròtica Penthouse només serà digital

La revista eròtica Penthouse deixarà de publicar la seva edició de paper i únicament estarà disponible en format digital, va ex-plicar dimecres la seva empresa matriu, General Media Com-munications Group, en un comunicat. El número actual que es

troba a les llibreries en l’actualitat, serà l’últim, després de més de 50 anys d’existència en paper.

La nova versió de la revista, totalment digital, “convertirà a tots els lectors que coneixen i estimen la versió en paper en lectors de la seva versió digital, que serà més amplia i completa i es-tarà disponible tot el temps, a tot arreu”, han assegurat des de la companyia. igual que ha passat amb la seva competidora Playboy, les vendes de Penthouse han anat disminuint des de fa dècades. (de Reuters)




La inversió publicitària augmentarà un 5,3%, segons el panell Zenith Vigía. Es manté l’optimismePer Eduardo Madinaveitia / Zenith Vigía

Les previsions sobre inversió publicitària mantenen el seu opti-misme tot i la incertesa generada per la provisionalitat de la si-tuació política. Els directius de mitjans que componen el panell Zenith Vigía esperen que aquest any la inversió augmenti un 5,3% , una previsió molt similar a les dues anteriors, realitzades al gener i novembre.

El mercat publicitari sembla disposat a aprofitar el vent favorable que ofereixen el creixement del consum i d’algunes indústries (el Turisme, l’Automoció, la Digitalització...) que actuen com a motors de l’economia espanyola. No obstant això una gran part dels components del panell opinen que la situació millorarà quan desapareguin els elements d’incertesa aportats per la política.

Aquesta incertesa sembla haver-se assumit ja com un ele-ment més de la situació. Si al novembre estàvem pendents d’unes eleccions de resultat incert (i els índexs de percepció es mantenien en valors màxims) i al gener de la primera ronda d’entrevistes del Rei amb els líders polítics (aquí els índexs van semblar iniciar la seva caiguda) al març ja hem travessat una renúncia a formar Govern per part del partit guanyador, una investidura fallida per part de dos partits i una nova ronda amb escasses possibilitats d’arribar a un final feliç (i els índexs man-tenen una certa estabilitat, en valors molt sans).

Si finalment anem a unes noves eleccions al juny, que portarien a una situació de provisionalitat de, almenys, gairebé un any, es comprovarà si és cert que situacions llargues d’indefinició política són o no perjudicials per a l’economia i, en aquest cas, per a la inversió publicitària .

PUBLICITAT I MÀRQUETING



Les mesures econòmiques adoptades per Draghi han atenuat una mica la preocupació per l’evolució de l’economia europea; en el pla econòmic internacional també ajuda la recuperació del preu del petroli , que al gener va arribar a xifres que preocupa-ven als inversors.

També sembla haver entrat en la normalitat, o haver perdut mordent, la situació a Catalunya . Si al gener l’índex de preocu-pació dels panelistes per la situació catalana era de 61 (en una escala de 0 a 100) ara ha baixat a 39.

Amb tot això el IPSE (Índex de Percepció de la Situació Econò-mica) alenteix la seva caiguda . En els dos mesos anteriors havia caigut gairebé 26 punts; ara cau poc més de quatre i es queda en 47,1, un valor que segueix sent molt bo. Des del co-mençament de la crisi només es va superar en els mesos com-presos entre juny de 2014 i el gener passat.

Encara és millor l’evolució de l’IPMP (Índex de Percepció del Mercat Publicitari) que recupera part del que havia perdut en els dos mesos anteriors i se situa en 54,3. Es torna a situar així per sobre del IPSE, una cosa que se sol interpretar com un bon senyal, a l’anunciar una tendència positiva.

Previsions per mitjans

Les previsions per mitjans es mantenen força estables; només en dos casos la variació des de gener supera el punt: en el cas de la inversió en Mòbils es produeix una millora de 1,5 punts; en sentit contrari la previsió per a PED (Publicitat Exterior Dinà-mica) cau 2,9 punts, tot i que segueix sent molt bona en créixer gairebé el doble que la mitjana del mercat.




Malgrat que segons les fonts del mercat els Mitjans Impresos ja van experimentar l’any passat lleugers creixements, les previ-sions de Vigía per a aquest any segueixen sent negatives, tot i que milloren respecte a les de gener.

Al costat dels Mitjans Impresos i els Mòbils, ja comentats, tam-bé han millorat les previsions per a Cinema i Internet.

Les previsions d’inversió per mitjans poden veure’s a la taula adjunta a aquest text. Es comparen amb les previsions elabo-rades al gener. A la tercera columna es representa el sentit de la variació. Un signe + indica que la previsió és ara millor; un signe - que la previsió ara és pitjor. Un major nombre de signes suposa major intensitat en la variació.

La inversió en Xarxes Socials i en Vídeo a InternetS’espera que la inversió en Xarxes Socials se situï aquest any en 55 milions d’euros, pràcticament la mateixa xifra que s’obtenia al gener i aproximadament un 7% més que la xifra estimada com a tancament de 2015.

El Vídeo a Internet és en aquest moment el motor de creixement tant per als Mòbils com per les Xarxes Socials. Per 2016 s’espera

una inversió de 63 milions d’euros, un 2% més del que s’esperava al gener i més d’un 8% per sobre de la xifra estimada per a 2015.

Un 63,9% d’aquesta quantitat es dedicarà al vídeo “in stream” (pre, middle o post roll) mentre que el restant 36,1% correspon a la modalitat “In banner”. Aquestes proporcions es mantenen bàsicament estables si bé amb una lleugera tendència al crei-xement de la modalitat “In stream”.

La inversió en Audio On LineLa inversió en publicitat en àudio on Line representa en aquests moment, segons l’opinió dels panelistes un 4,7% de la inversió digital. S’estima que aquesta inversió creixerà un 6,7% en els pròxims mesos (una mica menys del que s’espera que creixi la inversió digital, de manera que perdria participació i es quedaria una mica per sota del 4,6%).

Els sectors que creixen mésAquest és un altre element que confirma l’optimisme que es manté en el mercat publicitari. Els panelistes citen a sectors que creuen que creixeran més del doble de vegades que quan pensen en sectors que disminuiran la seva inversió. Aquesta dada es manté, i fins i tot millora lleugerament, des del gener .




Automoció, Banca i Finances, Telecomunicacions i Telefonia i Transports i Turisme són els sectors per als quals es s’espera un major creixement de la inversió aquest any. Els sectors en què s’esperen disminucions d’inversió publicitària són el d’Administracions Públiques, Cultura, Ensenyament i Mitjans de Comunicació i el d’Energia. (Foto: Moodboard)

Optimisme refermat: Carat prediu un increment del 4,5% en inversió publicitària mundialPer Makemefeed

Carat prediu un increment del +4,5% en inversió publicitària mundial, el 2017. Digital liderarà el creixement per assolir el

29% del mercat i 161.000 milions d’inversió publicitària el 2017. Carat xarxa global de mitjans ha publicat el seu primer pronòs-tic d’inversió de publicitat a tot el món el 2017, juntament amb les últimes previsions per al 2016 i les xifres reals de 2015, que mostren una perspectiva global positiva en inversió en mitjans de comunicació digital.

Es tracta de dades rebudes de 59 mercats a Amèrica, Àsia Pa-cífic i EMEA, com pronòstics globals de Carat per a la inversió publicitària que arribarà als 538 milions de dòlars en 2016, el que representa un increment del + 4,5% any respecte a l’any anterior. Es tracta de dades impulsats pels grans esdeveni-ments en mitjans d’alt interès de l’any - incloent eleccions presi-dencials als Estats Units, jocs de Rio 2016 i Paralímpics 2016 o l’Eurocopa UEFA que donen positives perspectives per al 2016 que es creu continuï en 2017.

Es tornen a confirmar l’ascens de Digital com a controlador del creixement mundial en inversió publicitària. Un impuls causa de la recrudescència de mòbil (+37,9%), o la força Digital del Vídeo Online (+34,7%) i Social Media (+29,8%) en 2016 per se-guir creixent al doble dels nivells de predicció dígits de +15,0% aquest any, i un altre +13,6% en 2017. Carat prediu el ressor-




giment del digital del 27,0% de la inversió publicitària en 2016 que s’estendrà de manera significativa a 29,3% en 2017, arri-bant als 161 milions de dòlars a nivell mundial.

El 2015 totes les regions van registrar un creixement positiu, des d’Europa occidental amb +2,8%, +4,3% a Amèrica del Nord, +3,6% a Àsia Pacífic i Amèrica Llatina un +11,0%. La confiança regional es preveu que continuï en la majoria de les regions en l’any 2016, tot i la volatilitat d’alguns mercats individuals. En 2016, el mercat de la publicitat nord-americana es mantindrà fort amb un sòlid creixement del +4,6%, davant les pròximes eleccions presidencials que generaran 6.000 milions de dòlars d’inversió publicitària a EUA S’espera una recuperació positiva sostinguda d’Europa Occidental impulsada pel sòlid creixement en el Regne Unit i Espanya en 2015 per continuar en 2016 i 2017 a +3,1%.

Malgrat una disminució en previsions de creixement mundial a causa de la Xina i la volatilitat econòmica del Brasil, Àsia Pacífic i Amèrica Llatina els mercats publicitaris segueixen sent forts en 2016, aconseguint +4,4% i +10,5% de creixement any a any, respectivament. Carat anuncia un panorama encoratjador per 2017 en totes les regions, incloent Europa central i oriental, ja

que s’espera que l’economia de Rússia s’estabilitzi a partir del 2016.

En mitjans, Digital segueix sent l’estrella del creixement a ni-vell mundial amb Hong Kong i Estònia que s’uneixen a la llista dels 12 mercats en què el digital és el principal mitjà de comu-nicació en funció de la despesa. EUA, Alemanya, Taiwan i Àus-tria s’uneixen a aquesta llista en 2018. Digital està en constant bretxa, amb televisió comptant amb la majoria de la quota de mercat amb una xifra constant del 42,0% al 2015 que es preveu creixerà un 3,1% aquest any, davant els Jocs Olímpics i les eleccions dels Estats Units que generaran un augment signifi-catiu d’audiència televisiva a diversos mercats.




Els mitjans de comunicació van captar el 2015 uns 311 milions de la inversió publicitària digital

El 2015, la inversió publicitària digital va ascendir a 1.288,9 mi-lions d’euros, dels quals 1.168,6 milions va correspondre a la publicitat dirigida a ordinadors; 78.400.000, a terminals mòbils i els 41.400.000 restants entre publicitat exterior digital (Digital

signage), àudio en línia i TV connectada, segons l’estimació realitzada per l’estudi anual d’inversió que elabora l’associació IAB Spain.

De la xifra invertida en publicitat per a ordinadors, 439,2 milions va consistir en publicitat gràfica o display i d’ella el 54% es va dirigir a webs de mitjans de comunicació (uns 239 milions). A aquesta publicitat per a ordinadors cal afegir-li la que es realit-za dins de formats de vídeo i que va representar l’any passat 117.100.000 d’euros, dels quals el 45% (uns 53 milions) van correspondre als mitjans de comunicació. D’altra banda, de la publicitat per a terminals mòbils, 34,8 milions va ser de publici-tat gràfica i d’ella el el 56% va ser captada pels mitjans (uns 19 milions). En total, aquests mitjans van recollir uns 311 milions de publicitat gràfica.

Com en anys anteriors, la part més important de la publicitat digital -648,8 milions- va correspondre a l’anomenada contex-tual o search, que es va repartir entre uns 612.300.000 de la publicitat per a ordinadors i uns 36,5 milions de la de mòbils. Encara que una part d’aquesta inversió pot arribar als mitjans de comunicació, la major part és captada per cercadors, com Google, o xarxes socials, com Facebook.




Els lectors d’El Butlletí de l’AMIC poden accedir a l’estudi d’Inversió en Mitjans Digitals de l’IAB, només cal CLICAR AQUÍ (d’AEC)

Els anuncis nadius seran majoritaris a mòbil, el 2020

Els anuncis nadius creixen a un ritme increïble i ara per ara, la gran majoria dels responsables de màrqueting mòbil han can-viat ja a aquest tipus d’anunci en les seves campanyes, segons un nou estudi d’investigació realitzat per analistes de negoci globals (IHS) i comissionat per la Audience Network de Face-book (Xarxa de Públics de Facebook). Com a part de la meto-

dologia d’investigació, el IHS ha realitzat una sèrie d’entrevistes en profunditat amb alguns dels suports web, desenvolupadors d’apps i jocs, associacions de comerç, agències, serveis de música, xarxes d’anunciants i venedors de tecnologia més re-llevants en 25 països al llarg d’Europa, Àsia Pacífic i Amèrica.

D’acord amb l’estudi, prop de dues terceres parts (63.2%) dels anuncis que es mostren en mòbil seran nadius en 2020, el que suposa uns 53.000 milions de dòlars en despesa d’anunciant. Atès que els anuncis nadius venuts directament -com els que veiem a Facebook o Instagram- continuaran sent la principal contribució als ingressos, els anuncis nadius en aplicacions que vinguin de terceres parts -que operen i ofereixen els seus ser-vei aplicacions de socis externs, com per exemple la Xarxa de Públics de Facebook- serà el component dels ingressos de més creixement. Aquest tipus de publicitat s’espera que creixi a una ràtio anual del 70,7% i que sumi el 10,6% de tota la publicitat mostrada en dispositius mòbils (el que suposa uns 8.900 mi-lions de dòlars) en 2020.

L’estudi conclou que les persones interactuen entre un 20 i un 60% més amb els anuncis nadius, pel que fa als banners tradi-cionals. És menys probable que un anunci natiu generi cansa-


http://www.amic.media/media/files/file_352_963.pdf



ment o abandonament per part d’un usuari, i proveeix ràtios de retenció superiors (fins a 3 vegades més), eCPMs més elevats (fins a 2 vegades més) i majors CTR a mesura que el trànsit es mou cada vegada més cap al mòbil, els anunciants mouen els seus pressupostos també en aquesta direcció. I no només els comerços purament digitals, sinó també les grans marques. Els suports web, desenvolupadors i anunciants que busquin aug-mentar els seus beneficis seran els que més ràpid es moguin per adoptar la tecnologia nativa. (Imatge: blog.goodbarber.com) (de Programa Publicidad)

La pressió publicitària a TV segueix a l’alça al març amb un augment del 6%

Y Media ha publicat el seu informe mensual, amb totes les dades d’audiències, consum, quota de les cadenes, rànquing de pro-grames més vistos i publicitat en televisió, “Març en 5 minuts”. Després del mal començament d’any, amb una important caigu-da en el mes de gener, la més gran en 36 mesos, la pressió publi-citària en TV es recupera amb la gran pujada registrada al febrer (13%) i l’experimentada el mes de març, en el qual creix un 6% respecte al mateix mes de 2015 i supera els 240.000 GRP ‘s.

Quant als anunciants més actius, El Corte Inglés encapçala el rànquing amb la seva nova campanya dels 75 anys, amb la qual aconsegueix 3.507 GRPs 20””. Després de diverses mesos al capdavant, Dentix cau al segon lloc tot i que augmenta la seva pressió a 3.080 Grps 20’’. En tercera posició se situa Jazztel, molt més allunyat dels dos primers, amb 1.615 punts de pressió publicitària 20’’. (de Periódico Publicidad)

Què funciona millor en publicitat: Google o Facebook?

A l’hora de triar una pla-taforma per planificar una campanya de publicitat, sorgeix el dubte de si és millor Google o Facebook. Els experts de SEOCOM.es analitzen els avantat-ges i inconvenients de ca-

dascuna d’elles i la manera de valorar la conveniència d’optar per una, altra o totes dues.




Tal com es destaca des SEOCOM.es, Google ha sabut adap-tar la seva estratègia integrant-se a la perfecció al nou dispo-sitiu estrella i fent canvis constants per fer una transició fluïda (l’últim d’ells l’eliminació dels anuncis laterals en desktop). Facebook, per la seva banda, ha anat creixent paral·lelament amb els smartphones i a dia d’avui és, sens dubte, una de les aplicacions més usades. L’usuari d’aquesta xarxa social s’ha convertit en un usuari mòbil, i el fet que més del 60% del be-nefici per publicitat a Facebook vingui per part d’aquest dispo-sitiu és prova d’això (dades de Company Fillings & Business Insider 2014).

Però com anunciant, quina plataforma s’hauria d’usar? Pel que fa als avantatges de Google Adwords es troba, en primer lloc, el fet que Google és el principal cercador a nivell mundial. A més, ofereix publicitat sota demanda. D’altra banda, les campanyes poden estar vinculades amb Google My Business, el que aug-menta l’interès si es fan campanyes de proximitat geogràfica. Disposa de campanyes de Shopping, clarament enfocades a la venda directa. Finalment, es vincula perfectament amb Google Analytics i es poden gestionar campanyes de display i sear-chpartners per impactar fins i tot fora de Google.

Per la seva banda, entre els avantatges de Facebook, està que compta ja amb una base de més de 1.000 milions d’usuaris. Els usuaris passen més temps al dia a la xarxa social que a Google. Permet segmentacions molt precises per sexe, edat, afinitats, connexions. Els anuncis gràfics amb imatges i desplegables (com el nou format “canvas” per a mòbils) o enllaços a contingut en el mur generen molt engagement amb el consumidor més enllà de la simple venda. I a més, fidelitza, genera vincles amb el client si es treballa la pàgina i la comunitat.

Per tot plegat, Google seguirà sent, de moment, el principal juga-dor en aquesta partida. Però és interessant tant per al mercat com per als anunciants tenir més opcions com Facebook. Podem usar les dues? Per descomptat, i és recomanable. Sempre que en el nostre pla d’acció encaixin els avantatges de cadascuna i no ens entorpeixin els seus desavantatges. (de Interactiva Digital)

La FAD lidera un projecte per promoure valors socials

A aquesta iniciativa de la FAD s’han sumat les associacions representants d’anunciants, mitjans publicitaris i agències de




publicitat assumint el compromís de promoure valors positius com el respecte, la solidaritat, la tolerància, l’esforç i la igualtat.

La filosofia d’aquesta nova iniciativa està orientada a col·laborar en la promoció de valors socials positius en la nostra societat, a crear un moviment en el qual diversos sectors socials puguin col·laborar incorporant la transmissió d’aquest tipus de valors en les seves àrees d’activitat. Per a la FAD, els valors socials són fo-namentals ja que orienten les normes, activitats, conductes i opi-nions. Són elements essencials en la formació de la personalitat, en el desenvolupament de la societat i actuen com a factors de protecció que ajuden a prevenir conductes de riscos de tot tipus.

El projecte vol promoure la transmissió de valors socials posi-tius com el respecte, la solidaritat, la igualtat, la tolerància, el compromís, l’honestedat, la responsabilitat o l’esforç, entre d’altres, i suposa contribuir a la formació de persones més pre-parades per fer front als riscos socials i, en definitiva, contribuir a l’articulació d’una societat civil més madura i conscient. Avui en dia és indubtable que no només l’entorn escolar, juntament amb la família, són els espais on es transmeten valors. Els mitjans de comunicació, el cinema, i ara, la comunicació publicitària, s’han compromès com a nous agents de formació social. i aquest és

precisament l’objectiu d’aquest projecte: promoure i transmetre valors socials a la societat a través de la comunicació comercial.

Així mateix s’ha acordat guardonar i mostrar reconeixement pú-blic a aquelles campanyes publicitàries que, en l’àmbit de la co-municació comercial, s’hagin distingit per la promoció d’aquests valors. (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació)

La justícia alemanya dóna una altra victòria a Adblock Plus enfront dels editors alemanys

Els editors han rebut un dur cop després de l’última decisió de la justícia alemanya. El tribunal de Munic ha fallat a favor de




Adblock Plus, un dels bloquejadors de publicitat en línia més populars, davant la demanda presentada per la capçalera Süddeutsche Zeitung contra el seu sistema d’anuncis accep-tables.

Amb aquesta comptem ja la cinquena victòria legal de Adblock Plus a terres germàniques després de guanyar les batalles le-gals contra Axel Springer, RTL Interactive, ProSieben, Sat1 & Zeit i Handelsblatt. El programari de ad blocking ha celebrat la decisió judicial donant-la a conèixer a través del seu bloc amb una entrada “Five and oh ... look, another lawsuit upholds users ‘rights línia”.

Süddeutsche Zeitung havia portat als tribunals a la companyia després de trobar problemes en el seu site a causa de la seva iniciativa d’anuncis acceptables per la qual estableix quina pu-blicitat és vàlida i quina interfereix en l’experiència d’usuari i per tant, bloqueja, així com la llista blanca formada per alguns “socis estratègics” els anuncis si passen els filtres. La decisió del tribunal estableix que no existeix cap tipus de contracte en el qual es reculli que els usuaris han accedit a consumir tots els anuncis servits en un site de manera que tenen dret a bloquejar els que vulguin.

Pel que fa a l’esmentada iniciativa d’anuncis acceptables, el jutge ha dictaminat que no veu en la mateixa cap tipus de des-avantatge per als editors en considerar que es tracta d’un me-canisme lícit per obtenir beneficis econòmics del seu contingut. (de Marketing Directo)

Fira de Barcelona, nou client de Proximity Barcelona

Després de participar en un concurs públic desenvolupat durant el primer trimestre de 2016 i que s’acaba de fallar aquesta setma-na, la comissió de contractació de Fira de Barcelona ha escollit Proximity Barcelona per al seu pool d’agències, per als propers tres anys. L’activitat de Proximity es centrarà en desenvolupar les campanyes de comunicació, amb un enfocament integral i de 360º, de les fires que s’indiquin. Dins d’aquests treballs estaran: la conceptualització de campanyes, desenvolupament d’espots de TV, pàgines de premsa, ràdio, materials d’outdoor, així com branding i imatge gràfica d’algunes de les fires.

Fira de Barcelona és una de les institucions firals més importants d’Europa per la seva activitat, recintes, experiència i lideratge.




Organitza i acull salons i congressos que abasten els principals sectors de l’economia, a més de nombrosos esdeveniments de caràcter corporatiu, social i cultural. Entre ells destaquen: Mo-bile World Congress, 4YFN, Alimentària, Saló Internacional de l’automòbil de Barcelona i Saló nàutic, entre d’altres. La seva aportació anual a l’economia de la ciutat i el seu entorn s’estima en més de 2.600 milions d’euros i la seva activitat, a més, gene-ra valor social i públic. (de Programa Publicidad)

LOLA guanya el compte digital de Burger King Espanya LOLA MullenLowe ha estat seleccionada per desenvolupar l’estratègia i creativitat digital de Burger King Espanya, després de guanyar un concurs a nivell nacional, davant d’altres cinc agències. Burguer King és la marca “quick service restaurant” líder quant a nombre de restaurants a Espanya. Segons el centre de dades de Advertising Age, la marca va invertir a nivell global 371 milions de dòlars en màrqueting a l’any 2014 a tot el món.

“Estem encantats de treballar amb una marca tan atractiva i valenta com Burger King. El nostre expertise en storytelling i en

idees efectives basades en la creativitat en l’entorn digital ha creat un vincle i una entesa molt fort amb ells des del minut un. Tenim moltes ganes de ajudar-los a créixer en aquest mercat”, diu Tom O’Brien, Global Business Director per LOLA Mullen-Lowe a Madrid. (d’El Publicista)

Prosegur Alarmas confia a Arena Media per gestionar la seva compra de mitjans

Prosegur Alarmes ha assignat la gestió de la seva estratègia de comunicació i compra de mitjans a Arena Media, del grup Havas Media Group. El contracte contempla els serveis d’estratègia, planificació, negociació i compra de mitjans, tant en suport en línia com fora de Prosegur.

En aquest concurs per la gestió de l’estratègia de comunicació i compra de mitjans de Prosegur optaven unes altres tres agèn-cies, i finalment ha estat assignada a Arena Media. A l’hora de prendre la decisió, Prosegur ha tingut en compte les capacitats de Data d’Arena Media, tant en termes d’integració i mesura-ment, i l’estratègia presentada així com la professionalitat, se-niority i perfil de l’equip de l’agència. (d’Ipmark)




IAB Spain presenta el Manual ASO 2016Per Interactiva Digital

IAB Spain ha llançat el Manual ASO 2016 realitzat juntament amb PickASO i Tribal Worldwide Spain. Aquest manual actualitza la versió publicada al setembre de 2014 i ofereix informació i tècni-ques ASO (App Store Optimization) a tenir en compte per millorar la visibilitat d’una aplicació mòbil i aconseguir més instal·lacions.

ASO són les sigles que es refereixen al procés d’optimització de la fitxa d’una app mòbil (App Store Optimization) per tal d’aconseguir la màxima visibilitat i augmentar el volum d’instal·lacions orgàniques. Aquesta pràctica es realitza per

millorar el posicionament d’apps a les botigues d’aplicacions mòbils, tant a nivell de recerques com també de Top Charts.

Aquest Manual recull dades interessants del mercat de les apps a Espanya. Explica la importància de l’ASO en qualsevol estra-tègia d’App Marketing, analitza en profunditat els factors ASO i ofereix pistes per optimitzar-los. A més, defineix tot el procés per desenvolupar el ASO d’una aplicació i enumera algunes ei-nes que faciliten la feina.

Aquesta segona edició inclou un decàleg de bones pràctiques ASO i analitza els principals canals per promocionar una app. Així com dos apartats específics per a dos temes nous en el mercat: App Indexing i AVO. Al final, recull una Infografia que mostra les dades més interessants d’aquest Manual.

Els principals objectius del ASO es resumeixen en:

1) Augmentar el volum d’instal·lacions , reduint el cost per ad-quisició d’usuaris.

2) Millorar la visibilitat per millorar la posició a Top Charts o Des-tacats.

NOVES EINES



3) Maximitzar els ingressos .

Mercat d’AppsCada dia es pugen prop de 2.000 noves apps a les botigues d’aplicacions. A dia d’avui, Google Play compta amb 1,6 milions i App Store amb 1,5 milions. No obstant això, Google Play té moltes més descàrregues (190.000 milions) que App Store (100.000 milions).

A Espanya, el terme mitjà d’apps instal·lades a smartphones és de 13,2 i en tauletes de 9,0. La majoria dels usuaris reconeix que el principal canal per descobrir noves apps són precisa-ment els cercadors de Google Play i App Store (76%), seguits de les recomanacions familiars (51%), de les xarxes socials (30%), d’anuncis (8%), d’alguna banner en una altra aplicació (6%) o d’altres fonts (5%).

WhatsApp ja no podrà llegir els missatges dels usuaris

WhatsApp ha afegit l’encriptació de missatges “extrem a ex-trem” (end to end) en la seva última actualització. Aquesta no-vetat significa que la comunicació serà cent per cent segura en

aquest servei. Per tant, quan l’usuari enviï un missatge només el podrà veure el destinatari. Ni cibercriminals, ni hackers, ni rè-gims opressius, ni ells mateixos podran tenir accés al contingut.

Tal com han informat a través d’un comunicat en el seu blog oficial, només l’emissor i el receptor podran llegir els texts, fo-tos, vídeos i trucades. Aquesta encriptació està disponible en qualsevol versió mòbil de l’aplicació, és a dir, tant Android com per iPhone, Microsoft i antics Nokia.

La decisió de WhatsApp arriba en plena polèmica entre Apple i l’FBI pel mòbil d’un sospitós que la companyia es va negar a desencriptar. També aterra en un moment en què hi ha una forta competència en el mercat de les aplicacions de missatge-ria instantània, on Telegram o Kik ja ofereixen l’encriptació de missatges en les comunicacions. (de Nació Digital)

Facebook llança el seu propi Periscope per transmetre vídeo en viu

Facebook no s’ha volgut quedar enrere i aposta per, sobretot, pel que fa a la transmissió de vídeo, al mateix estil de l’aplicació

NOVES EINES



Periscope, de Twitter. El nou Facebook Live et permet crear, compartir i descobrir vídeos en viu des del teu smartphone. Qualsevol persona amb un mòbil i un compte de Facebook té el poder de transmetre contingut en directe amb la càmera del seu telèfon.

Facebook Live va ser llançat inicialment per figures públiques a través de Mentions App només als Estats Units, però ara estarà disponible a tot el món i per a tots els usuaris de la xarxa social tant en Android com en iOS. Facebook Live compta amb moltes

característiques que semblen una combinació entre les noves reaccions de Facebook, els filtres de snapchat, i els comentaris en viu de Periscope. L’aplicació ho té tot. Inicialment es llançarà el servei amb cinc filtres, i aviat es podrà dibuixar o realitzar gargots sobre el vídeo que es transmet. També s’ofereix la pos-sibilitat de transmetre en viu per a Grups i Esdeveniments a Facebook. (d’Hipertextual)

Picandmap, un bon agregador de fotos als mapes

Si és necessari parlar sobre el terreny d’un fet amb fotogra-fies, l’eina Picandmap pot ser la solució. L’aplicació ofereix la capacitat d’ajudar a geolocalitzar les fotos que es realitzen en

NOVES EINES



determinat lloc. Els usuaris sol han de col·locar les seves ins-tantànies dins de la plataforma des del web o des de l’aplicació als telèfons Android.

No hi ha límit per a la creació de mapes per compartir amb els contactes o usuaris que busquen més informació sobre un suc-cés important. Si s’afegeixen fotos des del mòbil, la posició al mapa s’inclourà automàticament amb el GPS.

La presentació del web és bàsica, però útil per afegir context a la informació. I es pot personalitzar en poc temps. Els lectors d’El Butlletí de l’AMIC poden aprendre l’us de Picandmap CLI-CANT AQUÍ (de Clases de periodisme)

El primer pal-selfie volador aterrarà aquest estiu Els selfies s’han convertit en un fenomen de masses i els usua-ris competeixen per ser els més originals. Una cosa que ara podran tenir més fàcil gràcies al ROAM-I Flying Selfie Estic, un pal-selfie volador creat per Simon Kantor per IOT Group, com-patible amb qualsevol dispositiu.

“És portàtil i compacte perquè es pugui utilitzar en qualsevol lloc i moment. Concretament, és de la mida d’una ampolla d’aigua de 600 ml i cap a la butxaca” , ha explicat el seu creador. A més, aquest nou complement pot arribar a velocitats de fins a 25 km per hora i capturar imatges a distàncies de 25 metres. Però per evitar xocs en els seus vols de fins a 45 minuts, té integrada una Crystal Life Cam i GPS per esquivar qualsevol altre objecte.

El pal-selfie volador es pot adquirir per 265 dòlars i, encara que els usuaris hauran d’esperar al juny per a rebre’l, les primeres unitats ja s’estan enviant a personalitats com Barack Obama, Putin, Ca-meron, Turnbull, Trump o Hillary Clinton... (de Reason Why)

NOVES EINES

http://www.youtube.com/watch?v=BhByxKRbCDg

http://www.youtube.com/watch?v=BhByxKRbCDg



Twitter llança a l’Estat espanyol un nou producte publicitari

Twitter ha anunciat l’arribada al nostre mercat de First View, un nou producte publicitari de vídeo que va ser llançat primer als Estats Units i que ara està arribant a altres països entre els quals es troba Espanya.Es tracta d’un nou producte publicitari que, segons ha explicat la xarxa social en el seu bloc, ajuda a les marques a impactar a una audiència major ocupant en exclusiva l’espai publicitari més valuós de Twitter durant un període de vint hores.

D’acord amb l’article publicat per Twitter, el funcionament del nou format és el següent. Quan els usuaris visiten per prime-ra vegada aquest dia l’aplicació de Twitter o entren en el seu portal, veuen que a l’espai publicitari apareix a la part superior del ‘timeline’ el vídeo promocionat d’aquesta marca. (de Tech-crunch)

NOVES EINES



Més banda ampla, més fibra òpticaPer Joan Francesc Fondevila / Telecomunicaciones y Periodismo

S’acosten les XXI Jornades del Cable i la Banda Ampla a Ca-talunya (3-5 de maig, Auditori del Campus del Poblenou de la UPF, Barcelona) i segueix creixent el parc d’accessos de banda ampla a Catalunya i a Espanya. Així, al gener de 2016, segons les dades del CNMC, la banda ampla va rebre aire fresc de línies FTTH (fibra òptica fins a la llar). La xifra del millor accés comercial actual a l’abast del gran públic (el FTTR és vedat tancat per a públics molt determinats) ja frega els 3,3 milions. El parc de banda ampla puja ja a 13.220.079 de línies, amb una proporció de 28,5 línies per cada 100 habitants.

La fibra òptica va pastar 153.162 noves línies. Dels prop de 3,3 milions de línies (quan escrivim aquest article segur que la xifra s’ha superat, ja que les estadístiques es recullen amb la lògica demora), Movistar concentra més del 70% (2,3 milions).

L’ascens de la fibra òptica coincideix amb l’esperable retrocés de la tecnologia del xDSL. En el mes en qüestió es va reduir en 131.038 unitats. No obstant això, el parc de banda ampla, grà-cies a l’oxigen insuflat per la fibra òptica, va créixer en 42.046 línies.

La banda ampla no només és fixa, com s’explica a la teoria de la Societat de la Banda Ampla, Així, el parc de línies mòbils va augmentar en 23.032 línies. L’ascens registrat en postpa-gament (104.935 línies) va cauteritzar el retrocés del prepaga-ment (81.903 línies). El parc de banda ampla mòbil continua per sobre dels cinquanta milions de línies. Al gener es situava en 50.697.889 de línies mòbils (+ 0,4% amb relació al mateix mes de l’any anterior).

La portabilitat continua protagonitzant batalles impensable anys enrere, encara que s’està moderant. En un mes es van portar 486.701 números mòbils, un 7,4% menys que en el mateix mes

COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA



de 2015. El fenomen va beneficiar a tots els operadors, excepte a Movistar.

Al gener de 2016 Vodafone (Ono en aquesta xifra) i Orange (Jazztel subsumida) van avançar en el nombre de línies. Tots dos van sumar unes 40 mil línies; Yoigo va créixer 7.159 línies, i Movistar i els OMV van cedir línies. En canvi, Movistar va cedir unitats en la seva banda ampla fixa. La quota de mercat per línies de banda ampla fixa manté uns cànons de concentració que probablement s’aniran corregint amb el temps, més enllà del fenomen d’absorcions i fusions que es registra d’uns mesos ençà. Així, el 95% de les línies de banda ampla fixa correspo-nen als tres operadors líders, és a dir, Movistar, Orange (inclòs Jazztel) i Vodafone (inclòs Ono).

Pel que fa a la banda ampla fixa majorista respecta, el servei NEBA, en creixement des de finals de 2014, va afegir 12.868 noves línies. Curiosament, el total de línies fixes va créixer en 15.633 per a un total de 18.837.951 línies. Això suposa que la penetració és de 40,6 línies per cada 100 habitants.

Continuarem analitzant l’apassionant evolució de les mètriques de la Societat de la Banda Ampla en el Grup de Recerca sobre

Periodisme Digital i Banda Ampla i en el Grup de Recerca Sis-temes Innovadors d’Monetització del Periodisme, Màrqueting i Turisme Digital (SIMPED) , del CECABLE, l’Escola Universi-tària Mediterrani de la UdG, la UPF i Blanquerna-URL, a Twitter (@CECABLEresearch), Google+, al grup de LinkedIn, a la pàgina de LinkedIn, al grup de Facebook, a Instagram (CECABLE), a Pinterest i en el bloc Telecomunicaciones y Pe-riodismo. I ens submergirem de ple en això en les XXI Jorna-des del Cable i la Banda Ampla a Catalunya (3-5 de maig de 2016, 22 @ de Barcelona).

El percentatge global d’ús del català als mitjans és del 68,52%

Els Webmàsters Independents en Català, de Cultura i d’Àmbits Cívics (WICCAC) han dut a terme l’actualització mensual del re-sum de situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet a 31 de març del 2016. El percentatge global d’ús del català és del 64,24% (mitjà), pràcticament igual al del mes anterior (64,23%). I el percentatge de l’us del català als mitjans de comunicació és del 68,52%.




Cal assenyalar, però, que l’ús del català al món virtual de les webs està molt per sota del seu ús real al món del tracte di-recte i del comerç tradicional. Moltes empreses només tenen versió de la web en castellà, algunes en castellà i anglès i n’hi ha que només la tenen en anglès. Segons Joan Soler i Mar-tí, membre de l’equip de Coordinadors de WICCAC, “s’ha de denunciar aquesta situació per aconseguir la normalització de l’ús del català a les webs, tal com es va aconseguir, ja fa temps en aquestes mateixes empreses, als seus centres comercials (retolació, megafonia, etc.). Els lectors d’El Butlletí de l’AMIC ponden consultar totes les dades CLICANT AQUÍ (d’AEC)

Barcelona acull per primera vegada la Trobada Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere

La capital catalana acollirà la VI Trobada Internacional de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere que es portarà a terme al Col·legi de Perio-

distes de Catalunya i a la Universitat Pompeu Fabra els dies 15, 16 i 17 d’abril

La Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere (RIPVG per les seves inicials en castellà) es reuneix cada dos anys en un indret diferent del món (en edicions anteriors les Jor-nades s’han realitzat a Mèxic, Colòmbia i Marroc, entre d’altres) per relacionar-se presencialment, discutir i marcar els objectius de la Xarxa per els propers anys i per canviar, si s’escau, les comissions de gestió i administració interna de la mateixa.

Les trobades serveixen per denunciar situacions de violació de drets humans, especialment centrats en les dones, aportar els treballs fets en cada territori i denunciar la invisibilitat del treball femení; la feminització de la pobresa en el món; el dret a viure en pau i sense violències, així com també els drets de les pe-riodistes i la seva discriminació ens els mitjans de comunicació.

Dos dies abans es faran unes reunions de la Xarxa GAMAG-Europe i de la Xarxa Mediterrània d’Informació i Comunicació amb Visió de Gènere, al Col·legi de Periodistes de Catalunya i a l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), que enllaçaran amb la VI Trobada Internacional. (de CPC)


http://wiccac.cat/resum.html



Nou llibre sobre innovació periodística digital a Espanya

El més veterà grup hispà d’investigació sobre mitjans digitals, llança nou llibre: Innovació i desenvolupament dels cibermitjans a Espanya (EUNSA, 2016, 298 pp.). Es tracta d’una radiogra-fia de les principals iniciatives d’innovació editorial, tecnològica, empresarial i comercial empreses per mitjans digitals espanyols en els últims anys.

Coordinat per Charo Sádaba, José Alberto García-Avilés i Maria del Pilar Martínez-Costa, el llibre resumeix els resultats del projecte homònim de R + D + I que, finançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat, han desenvolupat de manera coor-dinada investigadors de cinc universitats: Màlaga, Santiago de Compostel·la, Navarra, Miguel Hernández (Elx) i Internacional de Catalunya (Barcelona).

Orientat a un lector tant universitari com professional, el llibre s’estructura en tres parts principals: 1) marc teòric (pàg. 32-60), 2) estudis d’innovació en els cibermitjans espanyols (pp. 61-224) i 3) tendències (pp. 225-298). La primera part analitza el concepte i

les modalitats de la innovació en els mitjans en general i, especí-ficament, en els digitals. La segona part, la més extensa, descriu 19 casos d’innovació en cibermitjans, amb models molt variats. L’estudi inclou tant mitjans amb matriu tradicional (El Mundo, La Vanguardia, La Voz de Galícia, Diario de Navarra, RTVE, Atres-media, Onda Cero, Cadena SER, Hola!), Com cibermitjans nadius digitals (El Confidencial, Eldiario.es, Jot Down, Acord, InfoLibre, GranadaiMedia, 93 Metros , Ploi Media, Panenka, Alternativas Econòmicas). Finalment, a la part sobre tendències s’apunten les oportunitats i desafiaments que enfronten les empreses periodís-tiques davant l’evolució tecnològica que s’espera en els propers anys. (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació)

Elmirall.net, La Clau i L’Enrenou passen a auditar-se amb PGD

En total 69 capçaleres de l’AMIC compten amb el control d’OJD/PGD Dia a dia va augmentant la xifra de mitjans impresos associats a l’AMIC que compten amb control d’OJD/PGD, amb la incorpo-ració d’ElMirall.net, L’Enrenou i La Clau ja són 69 les capçaleres




gratuïtes i de pagament associades a l’AMIC que estan audita-des per OJD/PGD. Amb aquestes incorporacions la tirada controlada de les 69 publicacions associades a l’AMIC supera el 1.140.000 exem-plars. Un control que també es va impulsar als mitjans digitals que actualment s’auditen amb OJD Interactiva 79 mitjans de l’Associació.




Del periodisme de paper al mitjà digitalPer D. Corona / Blastingnews

El diari britànic The Independent, va treure el seu últim diari imprès i donant inici així a la seva nova era digital. Amb la seva última portada relacionada amb els atacs a Brussel·les on va destacar una operació antiterrorista, el diari tanca així una era de periodisme tradicional.

El canvi va obeir en gran mesura a l’increment de visitants al seu portal digital equivalent a un 33%, aquest augment d’usuaris, es va dur a terme en els últim 12 mesos.

The Independent, ha pres el risc de deixar el tradicional paper tot i que l’ús digital, no és encara del gust de molts. Molts periò-dics, sobretot els de circulació local es neguen al canvi digital.

A Mèxic, un dels arguments per evitar el canvi, és que es deixa desprotegit al tradicional venedor de diaris de la cantonada, més conegut com “voceador”. Encara que l’argument té valide-sa humana ja que moltes famílies subsisteixen gràcies a aques-ta activitat, no deixa de ser qüestionable l’ús de la moderna tecnologia per al maneig de la informació.

El que vam créixer llegint el diari de paper i gaudint de les seves tires còmiques dels diumenges, recordem l’olor i les taques a les mans que produeix la tinta de la impressió. Els que hem tingut l’oportunitat de conèixer una rotativa, sempre recorda-rem la velocitat d’impressió, doblat, acabat, armat de paquets i lliurament dels periòdics a les cinc del matí als repartidors. els qui acompanyats de les seves bicicletes o altres vehicles estan sempre a punt per a difondre les notícies esdevingudes al dia anterior.

Com oblidar aquests repartidors i als quiosquers, que caminen entre les actuacions venent els seus exemplars o quan reco-

EN PROFUNDITAT/ LA CRÒNICA



rrien els carrers d’alguna colònia cridant “Extra, Extra...” per anunciar que ells portaven en el seu diari, la notícia esdevingu-da en aquesta zona determinada.

El paper diari una vegada utilitzat, té un segon ús ja sigui per embolicar fruita per a una millor maduració, per evitar que es trenqui la cristalleria en alguna mudança o simplement per ne-tejar els vidres de les cases i actuacions. Tot aquest romanticis-me pel diari tradicional, troba en els seus seguidors, una forta barrera al canvi digital.

No obstant això, l’ús dels mitjans digitals per a la difusió de la informació és en l’actualitat, fonamental i necessària.

Cada dia són més les persones connectades a un ordinador, tauleta o telèfon mòbil amb accés a internet, els qui en temps real poden rebre tota mena d’informació, gairebé al moment en què estiguin succeint els fets, sense la necessitat d’haver d’esperar al matí següent per assabentar-se del què va passar. Fotos, vídeos i escrits poden ser compartits amb més facilitat i velocitat, unint forces per aconseguir un bé comú en ajuda a l’ésser humà.

Una notícia que apareix un dia després a internet o al diari im-près, deixa de tenir impacte entre els lectors, els quals poden arribar a considerar aquests llocs com inservibles. Pels portals digitals, és possible difondre i donar a conèixer males accions de personatges públics, afectant així la seva reputació.

L’era digital de la informació, ens permet conèixer informació sobre altres països d’arreu del món, fet que no podem fer amb el diari de la cantonada. El repte del periodisme digital és oferir articles informatius a gran velocitat.

Finalment i des del punt de vista ecològic, l’estalvi en despeses de paper i tinta ajuda considerablement a la subsistència del planeta. El nou món ja és aquí i aquells mitjans que reúsen pu-jar a l’era digital, hauran d’acostumar-se a vendre menys exem-plars i inclusivament patir el risc de la seva desaparició com a mitjà d’informació.

EN PROFUNDITAT/ LA CRÒNICA



Per fer millor periodisme, The Times dóna un cop de puny al bombardeig d’internetPer Zoomboomcrash / La Información.com

A veure si reconeixen aquesta sensació: obren el seu ordinador o la seva tauleta, entren en un diari conegut, i es posen a llegir un seguit de notícies que no s’acaba. Articles, fotos, vídeos, anuncis... Com en el tauler d’anuncis del Col·legi. Paperets: grans, mitjans, petits.

Després, mitja hora després, vostè entra i es troba que les notí-cies han canviat de lloc. La de dalt a gran, està baix a la dreta. Ara és petita. Altres han desaparegut. I hi ha més fotos, vídeos, fins i tot i una capseta per veure què es diu a Twitter.

Després ho intenta amb un altre diari i passa el mateix. Sembla com si cada mitja hora les notícies canviessin de lloc com si algú les hagués llançat com daus. I més, notícies, moltes més...Un torrent de notícies.

Els experts en internet ens diuen que això és bo. Com més notí-cies posem a l’aparador, més possibilitats tindrem que algú punxi en elles i les llegeixi. Al final de cada mes els podrem dir als anunciants: “Mira, hem augmentat el nombre de lectors”. I els anunciants posaran més diners.

Per fer aquesta roda més gran i veloç, hem convertit als nostres diaris digitals en un sínia de notícies que creix més i més. I els periodistes estem dins de la sínia com hàmsters embogits: co-rrent a tota pastilla.

Això planteja un problema terrible: si els periodistes inverteixen el seu temps escrivint aquesta enorme quantitat de notícies al dia, tindran temps per elaborar bones notícies? La resposta és no. No tenen temps per investigar. No tenen temps per pensar. No tenen temps per ser periodistes.

El diari britànic The Times ha dit “fins aquí hem arribat!” El seu director, John Witherow, ha enviat una carta als seus lectors

EN PROFUNDITAT/ TRIBUNA



dient: mireu, ara els periodistes no es dedicaran a renovar cada hora la portada. Ho faran tres vegades al dia. Així tindran més temps per pensar i fer millors articles. Segur que us agrada la idea.

Witherow (65 anys) pensava que la idea agradaria als seus lec-tors, però a qui ha agradat de debò és als periodistes de la resta del planeta. A Twitter, molts han piulat: “Bravo, John”. “Hi ha vida intel·ligent en aquest planeta”, “Per fi”, “Oh, Déu meu, estic plorant”.

La idea de canviar el pas a internet es deu al fet que Witherow vol “dotar de sentit al torrent d’últimes notícies” amb els que nosaltres els periodistes “bombardejem” als lectors dels mitjans digitals. És a dir: menys bombardeig, més qualitat.

La idea de qualitat del periodisme la va definir Witherow al fe-brer de 2013, quan va prendre els comandaments. “A la gent li agrada l’enfocament de The Times: és de centre o centre-dreta en la seva cobertura, però en les notícies tracta de donar una explicació correcta perquè les persones es facin una idea clara. Altres diaris són més esbiaixats degut en part a la naturalesa competitiva del periodisme”.

Witherow creia llavors que, amb l’oferta de notícies disponible de forma gratuïta a Internet, “els diaris han de distingir-se”: “Per a un diari com nosaltres, amb un model de pagament, hem d’oferir una millor anàlisi, comentaris i exclusives, és dir, fer que la gent pensi que valem la pena”.

El 2013 va afirmar que no havien fet retallades en periodistes, sinó tot el contrari, havien invertit en ells. “Et dispares al peu si no inverteixes en periodistes. La gent no se subscriurà al teu diari”, va dir. En 2014, un periodista de The Times va ser escollit el Millor de l’Any per l’associació de la Premsa britànica gràcies als seus reportatges sobre abusos sexuals de nens a Rotterdam.

Tres anys després ha posat en marxa aquesta filosofia, dete-nint la roda caòtica de les notícies diàries, i centrant-se en les informacions a les quals es pot afegir valor amb les dues millors eines que tenen tots els periodistes d’aquest planeta: el cap i el temps per usar-lo.

No sabem qui guanyarà: si la sínia (es diu SEO, per si no ho sabien), o el cap. Però va ser una de les batalles més belles de la història del periodisme i algun dia algú la comptarà en una pel·lícula titulada: L’extinció dels hàmsters.




(The Times. juntament amb el Sunday Times, té uns 175.000 subscriptors digitals, segons The Guardian. A més, la circulació en paper de The Times ha estat la millor de la Gran Bretan-ya ja que mentre la resta han caigut, ells han pujat una mica. Quan Witherow va arribar a la direcció en 2013, venien 393.814 exemplars. l’any passat van pujar a 394.290. Una fita perquè la premsa de paper s’esfondra al món. També es deu al fet que s’ha mantingut a 1,20 lliures, i la resta està per sobre de 1,4 lliures).




”Internet crea guetos polítics entre els que ja estan ben informats”, segons Natalie FentonPer Juan Pedro / professor a la Saint Louis University-Madrid Campus (*) / CTXT

Natalie Fenton, activista i professora de Comunicació a Golds-miths, University of London, reflexiona en aquesta entrevista sobre les relacions entre els mitjans de comunicació-tant els mitjans tradicionals com els nous mitjans digitals- i el sistema capitalista, l’activisme social i la construcció de forces políti-ques i culturals contrahegemòniques. Fenton és professora in Media and Communications i Codirectora del Departament de

Mitjans i Comunicació de Goldsmiths, University of London. És Codirectora del Goldsmiths Leverhulme Media Research Cen-ter i Codirectora del Goldsmiths Centre for the Study of Global Media and Democracy.

El títol de la seva conferència d’obertura al congrés que va tenir lloc a Saint Louis University-Madrid va ser Esfe-res públiques intervingudes: el problema de la política i el somni de la democràcia. Podria començar per proporcionar un breu resum de les idees clau?La meva preocupació és que, com a investigadors dels mitjans, tendim a centrar-nos en gran mesura, i potser és comprensible, al costat dels mitjans de comunicació: la pluralitat de la propie-tat dels mitjans i del contingut; com de lliure és la premsa; com poden els ciutadans reclamar autonomia comunicativa? No obstant això, poques vegades s’aparella aquesta anàlisi amb una valoració crítica d’aquesta cosa anomenada democràcia -o pitjor encara, assumim en els nostres escrits i marcs concep-tuals que la democràcia liberal ja està amb nosaltres-.

Se’ns diu que els mitjans de comunicació són l’ànima de la de-mocràcia. Llavors és molt fàcil afirmar que la millora de la de-mocràcia simplement requereix una solució centrada en els mi-

EN PROFUNDITAT/ ENTREVISTA



tjans: més pluralitat, menys concentració, millor representació. Són reformes positives en si mateixes, però no podran arreglar una democràcia trencada.

Hem de interrogar la democràcia liberal i abordar els seus fra-cassos com a projecte i sistema polític, juntament amb el paper dels mitjans, a fi d’apreciar plenament com és la relació entre els mitjans de comunicació i la democràcia, i com hauria de ser. Si en lloc de començar l’anàlisi pels mitjans de comunicació, ho fem per l’augment de la desigualtat massiva a tot el món arribarem a un argument molt diferent. Tenim anàlisi de com la desigualtat fa mal les nostres societats, les nostres econo-mies i els nostres sistemes democràtics. Els pobres no tenen influència sobre les polítiques i els polítics, i voten menys. La participació electoral augmenta a mesura que augmenten els ingressos, perquè els més rics tenen més probabilitats de ser escoltats. La desigualtat no és una condició favorable per a una política democràtica sostenible. Així que jo diria que la desigual-tat està estretament correlacionada amb la degeneració de la democràcia; i els mitjans de comunicació han fet molt poc per contrarestar els patrons d’augment constant de la concentració de la riquesa. De fet, tenim més mitjans que mai abans, hem tingut una explosió digital, hem vist una expansió massiva de

l’espai en el qual poden circular els missatges mitjans i, però, hem patit més i més desigualtat. Per tant, la solució o els temes han d’estar en una política més àmplia.

La seva anàlisi també porta a qüestionar les conceptualit-zacions predominants de l’esfera pública.En el seu enfocament bàsic, una autèntica esfera pública ha d’incloure el lliure flux d’informació i idees per a tots els públics. L’esfera pública és un espai on tots els debats poden ser trans-mesos i els temes discutits de manera deliberativa i racional, conduint a una visió de consens que després és resposta pels responsables polítics a través de formes de governança. Per descomptat, la democràcia realment existent sovint està molt lluny d’aquest ideal, amb les societats caracteritzades més per la desafecció política que per una ciutadania satisfeta que en-tén tots els temes que està votant i les opinions són ateses pels seus representants electes i els mitjans de comunicació. Però al centrar-nos en l’esfera pública intervinguda ens deixem atra-par per la idea que només amb que els mitjans de comunicació fossin múltiples i plurals l’esfera pública seria saludable. Així, el pluralisme informatiu està connectat (tot i que poques vegades s’explica com) a una més gran deliberació, que després ens dóna una millor democràcia.




El que trobo a faltar són els molts factors que de manera crei-xent delimiten, constrenyen i soscaven les esferes públiques en l’època en línia. Vigilància i malware, la censura i el bloqueig, l’explotació i la dominació corporativa. Amb la desigualtat i la pobresa massiva, l’alliberament a través dels mitjans de co-municació està només a l’abast de molt poques persones. No obstant això, d’alguna manera, ens deixem convèncer per la idea que ja que, en un món en línia, podem enviar lliurement missatges a molta gent, la llibertat és la nostra. I això vol dir que acabarem acceptant la democràcia tal com es presenta en l’actual període.I mentre això està succeint, mentre se celebra aquesta glorio-sa abundància comunicativa al nostre voltant, el capital global segueix endavant juntament amb les enormes desigualtats so-cials i polítiques que vénen amb ell.

Les noves tecnologies semblen tenir una immensa capa-citat de fascinar-nos en la idea que ens portaran de mane-ra gairebé mecànica cap a un món molt millor. En aquest sentit, em sembla molt valuosa la diferència que estableix entre els mitjans rics en informació i els mitjans rics en co-municació. Podria explicar aquesta diferència?No hi ha dubte que, en l’era digital, hi ha molts més mitjans de comunicació, vivim en un món comunicatiu. Però això, abans de res, és un mitjà d’expressió més que una forma d’informació. Per exemple, les xarxes socials: després de Google, Facebook és la plataforma en línia més popular. Milions i milions de per-sones la utilitzen cada dia. No la fan servir necessàriament per a fins informatius, l’estan utilitzant per a fins comunicatius que són majoritàriament expressius. La comunicació, per descomp-tat, es superposa amb les necessitats i desitjos d’informació, però en general no és el més important. L’evidència empírica assenyala que gairebé tots fem servir Internet per a finalitats d’entreteniment. Aquelles persones que l’utilitzen principalment per a fins polítics o informatius pertanyen a grups molt concrets de la classe mitjana i altament educada. Així, lluny d’augmentar la participació política de tots, Internet crea guetos polítics dels que ja estan ben informats; referma les desigualtats que exis-teixen fora de línia. Això em va succeir durant les eleccions del




Regne Unit, on em vaig deixar seduir per aquesta idea que en la tuitesfera i a Facebook tot se sentia bé, hi havia un munt de bons debats, se sentia com l’esquerra anava guanyant te-rreny. Però, és clar, tot el que estava fent era parlar amb els meus amics. Hi havia una comunitat molt tancada -encara que bastant gran- que em va crear la il·lusió que alguna cosa molt diferent estava passant allà fora. Al final, l’elecció general va portar cinc anys d’un Govern socialment conservador i econò-micament neoliberal. Aquest és el veritable problema dels nous mitjans, són molt seductors. És agradable i reconfortant expres-sar-nos dins les nostres pròpies comunitats. Però són comuni-tats tancades i s’estan tancant cada vegada més.

Els estudis de comunicació i canvi social se centren en bona mesura en els nous mitjans digitals, però participar en televisió permet obrir el cercle dels que ja participen i arribar a un públic més ampli...Exactament, això és absolutament correcte. Un cop més, una gran quantitat d’activisme es porta a terme en els espais de xarxes socials en línia, però sabem que quan sortim a les notí-cies de televisió ens estem comunicant amb un públic molt més ampli i aconseguint un suport més gran. També sabem que els que dominen els espais en línia són les grans organitzacions de

notícies, en particular les organitzacions de notícies de televi-sió. Està augmentant encara més el control monopolista de les organitzacions que ja són molt poderoses i grans, els mitjans de comunicació corporatius. Aquesta noció que d’alguna manera Internet és aquest gran i meravellós nirvana comunicatiu està molt fora de lloc.

Quina seria la principal aportació d’Internet per contribuir a impulsar el canvi social?El que el món en línia pot fer bé és compartir idees i inspirar. Compartir i difondre la solidaritat és molt important. Com estu-diosos dels mitjans, cal tenir en compte això i anar amb compte de no reduir-ho tot a l’economia política. També hem de tenir en compte l’experiència sentida de la protesta -la dimensió de la política que inspira, frustra, entusiasma, enutja i mobilitza--. En el meu darrer llibre parlo d’això en termes del ser polític i la política de l’ésser. Hem d’entendre la política de l’ésser, com s’agiten les emocions, la indignació davant la injustícia, la passió pel canvi social i polític? Però també hem d’entendre el que significa ser polític per transformar les emocions en un projecte polític que provoqui el canvi institucional material, una certa forma d’una veritable transformació social i política. Mas-sa sovint en els estudis dels mitjans de comunicació s’analitzen




els afectes de manera aïllada. Però quan estem parlant de la mobilització política, hem de combinar aquesta anàlisi amb qüestions estructurals de poder i desigualtat per tal de conce-bre com aconseguir un canvi polític.

(*) Aquesta entrevista forma part del volum Talking Back to Glo-balization: Texts and Practices (New York: Peter Lang, 2016), editat per Brian M. Goss, Mary R. Gould i Juan Pedro, qui con-dueix l’entrevista que hem resumit per El Butlletí de l’AMIC. Juan Pedro és doctor en Comunicació, Canvi Social i Desenvo-lupament per la Universitat Complutense de Madrid i professor a la Saint Louis University-Madrid Campus. (AEC)




La UE qualifica d’alt risc per al pluralisme la concentració de mitjans a EspanyaPer Digimedios

La concentració de mitjans a Espanya suposa un alt risc per al pluralisme informatiu, segons es recull en el Media Pluralism Monitor 2015, elaborat pel Centre per al Pluralisme dels Mitjans i la Llibertat d’Expressió (CMPF, per les seves sigles en anglès), dependent de l’Institut de la Universitat Europea, de Florència (Itàlia). L’estudi, finançat per la Unió Europea, l’han realitzat 18 equips d’investigació, pertanyents a altres punts països de la Unió.

En una escala que va des de risc menyspreable fins al 100% de risc, l’estudi qualifica la situació a Espanya en protecció bàsica del 25% (risc baix), del 34% (risc mig) per a la independència política i la integració social, i del 69% (risc alt) la corresponent al pluralisme del mercat dels mitjans.

Aquestes quatre àrees en recollien cada una els següents indi-cadors: 1) protecció bàsica (protecció de la llibertat d’expressió i del dret a la informació, protecció i estàndards de la professió periodística i independència de les autoritats nacionals); 2) plu-ralisme del mercat (transparència en la propietat i concentració); 3) independència política (parcialitat política cap als mitjans; politització del control dels mitjans i de les xarxes de distribució; publicitat institucional; independència de la gestió i finançament de mitjans públics; independència de les agències de notícies), i 4) integració social per als mitjans (accés als mitjans de grups socials i culturals; disponibilitat de plataformes per a mitjans comunitaris; accés als mitjans per a col·lectius discapacitats; centralització del sistema de mitjans; cobertura universal dels mitjans públics i d’internet i alfabetització mediàtica).

Pel que fa als indicadors de protecció bàsics, l’informe aprecia que els riscos són menyspreables o de baixa intensitat en el

EN PROFUNDITAT/ ANÀLISI



cas de la protecció existent a la llibertat d’expressió i al dret a la informació o en el cas de la independència respecte a les autoritats nacionals, encara que assenyala la preocupació exis-tent per la recent aprovació de la Llei de Seguretat Ciutadana, també coneguda com “llei mordassa” pels potencials riscos per a l’exercici de l’activitat informativa.

Tanmateix, eleva el risc al nivell mig per a la protecció i els estàndards de la professió periodística. Això es deu, segons es recull a l’informe, que si bé tant sindicats com associacions de periodistes denuncien les pressions exercides sobre els pro-fessionals, en ambdós casos manquen de mecanismes que els permetin assegurar la independència dels periodistes. A més, s’ha de destacar que ni la Constitució ni altres lleis no es refe-reixen explícitament a la protecció de les fonts periodístiques.

En l’àrea del pluralisme del mercat, on l’informe qualifica la si-tuació d’Espanya de risc alt, dos dels indicadors -els que mesu-ren la transparència de la propietat i la concentració- registren un nivell mig (50% i 58%, respectivament). En el primer cas, s’ha d’assenyalar que encara quan existeixen certes normes que regulen la transparència de la propietat dels mitjans audio-visuals, en el cas dels impresos i digitals són inexistents i no hi

ha cap requisit. El mateix succeeix per a la concentració en un mitjà, però en el cas audiovisual els percentatges de concen-tració econòmica del mercat i de les audiències eleven el nivell de risc.

On l’informe marca el nivell màxim de risc (100%) és en el cas de la concentració creuada entre diversos mitjans, ja que a Espanya no hi ha cap regulació que limiti la presència simul-tània a més d’un mercat i només existeixen indicacions que l’esmentada presència ha de ser contemplada pels danys a la competència en el cas d’operacions de concentració mediàtica.

Al capítol de la influència política, on l’informe aprecia un nivell de risc mig, es dóna el cas que tres indicadors se situen en un nivell baix, per sota del 33%, i són els de la parcialitat política cap als mitjans (29%) i la politització del control dels mitjans (31%) i de les xarxes de distribució (17%). Tanmateix, el risc és mitjà en el cas de la publicitat institucional (39%), la indepen-dència de la gestió i el finançament dels mitjans públics (50%) i la independència de les agències de notícies (38%).

En el cas dels mitjans públics, s’assenyala com a motius de risc l’eliminació del consens parlamentari a l’hora de triar els res-




ponsables dels mitjans públics i la ineficiència dels mecanismes de control de la gestió i el finançament dels esmentats mitjans.

Finalment, i referent al paper integrador, tres indicadors mos-tren nivells de risc menyspreables o baixos (accés de col·lectius discapacitats (sense risc apreciable), centralització del sistema de mitjans (25%) i cobertura dels mitjans públics i d’internet (19%), però uns altres tres registren nivells mitjos (l’accés de grups socials i culturals (35%) i l’alfabetització mediàtica (50%)) i, fins i tot alt, com és el 75% en la disponibilitat de plataformes per a mitjans comunitaris.

Luis Palacio, responsable de DigiMedios, ha participat en l’equip responsable de la realització de l’estudi a Espanya, coordinat pel professor Juan Luis Manfredi, de la Universitat de Castella la Manxa.




Un llibre posa al descobert les vergonyes de la premsa en els anys de la TransicióPer Juan Antonio Blay / Diario Público

A mesura que passa el temps s’observa que la sacrosanta Transició espanyola va tenir bastants més forats negres que les comprensibles mancances del pas d’una dictadura a un sistema democràtic. En aquells anys el periodisme, sobretot la premsa escrita, va exercir un paper decisiu a l’hora de traslladar les ànsies de llibertat de la societat espanyola fins al punt de rebre l’apel·latiu de “parlament de paper” pels debats que generava. Però aquell camí èpic va tenir la seva cara oculta. Així que-da reflectit en el llibre La premsa que es va vendre (Edicions Carena, Barcelona), escrit pel periodista Luis Santos (Madrid, 1953), en el qual es fa un minuciós repàs a les relacions entre el Govern de l’Estat i la premsa entre els anys 1978 i 1982.

El relat no és gens edificant i posa en relleu que els diaris i els seus editors es van prestar “a un constant mercadeig” amb el Govern de torn, explica Luis Santos.

El relat d’aquesta “cara oculta” de la relació entre la premsa i el poder polític no es basa en testimonis de fonts anònimes o en relats més o menys interessats. Luis Santos desgrana de forma meticulosa desenes i desenes de documents de l’anomenat ar-xiu Aguirre, en referència a Ignacio Aguirre, secretari d’Estat per a la Informació en el Govern presidit per Leopoldo Calvo Sotelo des de finals de febrer de 1981 fins el 2 de desembre de de 1982.

El fitxer d’Aguirre conté tot tipus de do-cuments generats durant la seva gestió així com en la dels seus tres predeces-sors: Manuel Ortiz, Josep Melià i Rosa Posada. Des notes d’aquests càrrecs als presidents Suárez i Calvo Sotelo fins a cartes i manuscrits d’editors i directius de diaris, alguns d’ells encara en exer-cici. “La veritat és que és un arxiu que

conté tota mena de maldats, però sobretot es posa de manifest l’obsessió del poder per controlar a la premsa en aquella època i com es prestaven a això no pocs editors i periodistes...; a can-vi de diners per als seus respectius diaris, és clar”, diu Santos. “A Moncloa hi havia una obsessió malaltissa pel que s’escrivia en els diaris i en fer un seguiment exhaustiu de tot”, afegeix.

EN PROFUNDITAT/ DOSSIER



Entre els documents hi ha tot tipus de proposicions dels se-cretaris d’Estat, sobretot Ortiz i Aguirre, sobre el que cal fer amb la premsa “per controlar-la”. Així, apareixen “llistes negres” de periodistes, segons diverses notes de l’arxiu, en la qual es defineix que la redacció del desaparegut diari Pueblo estava formada “en un 80% per rojos i socialistas”, o els que eren “es-querrans” al també desaparegut Informaciones.

“El llibre posa de manifest l’obsessió del poder per contro-lar a la premsa en aquella època i com es prestaven a això no pocs editors i periodistes”En altres documents -diversos d’ells queden reflectits en el llibre- queda palesa la recomanació que la indemnització pel tancament del diari Madrid i l’enderrocament de la seva seu, el 1972, és una quantitat prou baixa per impedir la seva sortida de nou a els quioscos. No té desperdici la carta que li dirigeix Calvo Serer, president de la societat editora del diari Madrid al president Calvo Sotelo i la contesta d’aquest. El poder financer no és aliè a aquesta relació entre el poder i la premsa. La Banca March s’ofereix, després de la sortida d’altres entitats del ca-pital d’Informaciones, per fer-se càrrec del rotatiu -un vespertí de gran influència- i posar-lo “al servei del Govern”, segons un altre dels documents. També es relata en una altra sèrie de do-

cuments de l’arxiu Aguirre les recomanacions de com afavorir al diari ABC davant del “progressista” El País.

D’altra banda, també es relata de quina manera s’abandonen a la seva sort o es tanquen diaris de la llavors cadena pública per evitar que caiguessin en mans de redaccions “esquerranes”. “De tota manera, un dels episodis més reveladors d’aquella època és constatar com l’empresa editora d’ABC va jugar amb les seves dues capçaleres, la de Madrid i la de Sevilla. L’edició andalusa, dirigida per Nicolás Jesús Salas, va apostar clara-ment pels colpistes el 23-F. com queda reflectit en documents de l’arxiu, fins al punt que el director es va presentar al Govern Militar de la ciutat per posar-se a les ordres dels seus respon-sables”, comenta de manera irònica Luis Santos.




El comte de Godó i La VanguardiaL’editor del diari ABC, Luca de Tena, envia una targeta de visita al secretari d’Estat per a la Informació, Josep Melià, en la qual li indica que ha censurat la publicació “a ABC” d’una determina-da informació, que s’adjunta perquè es vegi la transcendència del fet. La informació no és altra que una crònica del seu co-rresponsal a Nova York, José María Carrascal, en la qual es fa ressò de tres informacions aparegudes a The New York Times crítiques amb el president Adolfo Suárez.

És clar que en aquella època l’editora d’ABC tenia un deute de 850 milions de pessetes (cinc milions d’euros) que, en al-tres documents de la secretaria d’Estat per a la Informació es recomanava al Govern que es facilités “la seva eliminació”. En altres documents, manuscrits, el comte de Godó, editor de La Vanguardia, també declara obertament posar-se al “servei” del Govern. “El rerefons és, ni més ni menys, que obtenir recursos públics, en subvencions i publicitat institucional”. El País, se-gons un altre document, tampoc s’escapa a aquesta dinàmica. En un targetó manuscrit, Martín Prieto, llavors sotsdirector, li diu a Josep Melià que “després de l’entrevista d’ahir, a la qual no vaig poder assistir (en al·lusió a una trobada entre Melià i el director Juan Luis Cebrián) els nostres editorials seran millors” .

Carta del que fou cap de la Casa del ReiUn altre capítol cridaner, segons els documents, és la relació del poder amb el diari Egin (tancat anys després pel jutge Gar-zón per la seva relació amb ETA). Una carta, reproduïda en el llibre, del llavors cap de la Casa del Rei, el general Sabino Fer-nández Campo, el secretari d’Estat Manuel Ortiz, planteja, en nom del rei, “què es pot fer -potser ja s’estan fent- “per evitar-les informacions publicades pel rotatiu que Zarzuela considerava injurioses. Fernández Campo reclama dades per traslladar-les al rei, “que està pendent d’això”.

Una de les estratègies, segons una carta de Marcelino Oreja, llavors delegat general del Govern al País Basc, adreçada a Aguirre, suggereix una pressió econòmica atès que aquest diari no pagava els serveis de l’agència EFE o el telèfon, a més dels impostos de rigor. El cas és que no es va fer res d’això. Fins i tot en època de Rosa Posada se li van restituir a Egin unes subvencions d’ajuda a la premsa després d’una polèmica sobre la titularitat del nom de la capçalera. “Hi havia molta por a ETA”, sentencia Santos.

“La gran pregunta que ens hem de fer -explica l’autor del llibre- és si aquell mercadeig ha seguit fins avui dia i si es manté. La




debilitat de les empreses editores dels diaris, a les quals cal afegir ara mateix a les ràdios i televisions que llavors no comp-taven informativament, fa necessari contestar aquesta pregunta i obrir un debat. Per a la salut democràtica de la societat espan-yola. Malgrat tot el mèrit que va tenir el periodisme en aquells anys, la realitat és que hi va haver un mercadeig gens edificant, fins i tot vergonyós. Cal saber si ara passa el mateix”, remarca Luis Santos.




Els Papers de Panamà i l’estat del periodismePer Dw.com

“Té algú el Süddeutsche?” Poques vegades el diari ha estat tan sol·licitat en altres redaccions. La història exclusiva dels “Pa-pers de Panamà” mostra la força i la impotència del periodisme, opina Marko Langer.

Terabyte. Terabyte. Em permeten ser sincer? Em temo que mai he llegit un terabyte. Molts llibres, això sí. També diaris, per metres. Cada dia. Igualment navego molt per internet, tot el dia. Però. terabytes?

Al periòdic Süddeutsche Zeitung (SZ) li van fer arribar 2,6 te-rabytes abans que publiqués els “Papers de Panamà”. Amb ells va fer un bon article. Ja ho sé amb certesa. Perquè vaig llegir el diari. I ara els senyors Poroschenko, Putin, Mossack, Messi, o com sigui que es diguin, tenen doncs un problema d’imatge.

Aquest és un “cop”. Un cop periodístic és una notícia sensa-cional, amb la publicació un diari s’avança a uns altres. No en va, el redactor en cap responsable dels projectes digitals del SZ, Stefan Plöchinger, es va alegrar que ni més ni menys que Edward Snowden filtrés l’assumpte a Twitter abans del moment de la publicació.

Periodisme a l’era digital. Avui, dies després de donar-se a conèixer els “Papers de Panamà”, hem de partir de dues coses:

1.- Georg Mascolo, periodista que va abandonar de manera poc amistosa el setmanari “Der Spiegel”, estarà una vegada més orgullós de l’aliança investigativa de l’Süddeutsche Zeitung, el WDR i el NDR (canals de TV), de la qual actua com a coordi-nador i portaveu des de fa dos anys. “Der Spiegel”, en canvi, té grans problemes i marxa a la saga, igual que altres grans mitjans de premsa.

EN PROFUNDITAT/ OPINIÓ



2.- Poques vegades es torna més evident que en dies com aquest el dilema del treball periodístic. Un dilema és, segons el diccionari, una “situació en què cal triar entre dues opcions igualment bones o dolentes”. El dilema, en estimativament nou de cada deu redaccions, és avui: transcrivim això o ho deixem?

La resposta és: tots ho transcriuran. L’assumpte és massa im-portant. Però la minoria dels col·legues té avui la possibilitat de realitzar, efectivament, una investigació pròpia i fonamentada sobre aquest tema complex i complicat. Falten temps, pacièn-cia, contactes, recursos. I demà, de totes maneres, un altre tema acapararà l’atenció.

Per això els vaig a confiar un molt trist secret professional: així passa amb molta freqüència. Tots els copien a tots, i això no sempre serveix per aclarir la veritat. Una pregunta herètica: Qui ha estat darrerament a Síria? O a Pyongyang? O tan sols ha as-sistit personalment al funeral de Guido Westerwelle, a l’església dels Sants Apòstols, a Colònia? No tants.

Què fer? Cada reporter que surt i veu les coses per si mateix és, per se, un bon reporter, perquè no s’ocupa de si mateix. I cada mitjà que compta amb un equip d’investigació integrat

per reporters és un bon mitjà, des del punt de vista periodístic. Perquè el fet d’obtenir ja semblant història marca l’avantatge decisiva en els temps del flux de dades globalment connectat. I deixa disgustats als competidors. Com s’aconsegueix? Això també es pot aprendre de Frederik Obermaier, un dels autors de la història del SZ.

Potser hagi estat això el que tenia en ment el ministre de Rela-cions Exteriors alemany, Frank Walter Steinmeier, quan, en el lliurament del premi Lead al novembre, va demanar més plu-ralitat als periodistas. És bon senyal que ens ho hagi de dir un polític d’alt nivell?. Per a la majoria de les redaccions, això vol dir: “Cal fer les tasques!. Ser més incisius!”. El New York Times es va ensenyar com es va treballar en les primeres hores des-prés dels atemptats de Brussel·les.

En suma: concentració en el fonamental. Menys xerrameca. El Süddeutsche Zeitung -i amb això vagi un últim aplaudiment i felicitació als col·legues de Munic- demostra com es fan les coses. La nostra enhorabona. A tots els altres els sigui dit, en paraules de Kurt Tucholsky: “Un mal periodista no és un filòsof”.Podeu llegir aquest article sencer en la versió original (alemany) CLICANT AQUÍ

EN PROFUNDITAT/ OPINIÓ

http://www.dw.com/es/kommentar-wenn-wieder-alle-abschreiben/a-19163375

EL BUTLLETÍ de l’amic · 2016. 4. 8. · Construïm grans audiències EL BUTLLETÍ de l’amic...

Documents

Transcript of EL BUTLLETÍ de l’amic · 2016. 4. 8. · Construïm grans audiències EL BUTLLETÍ de l’amic...