El blog i el wiki: eines digitals d'ensenyament...

El blog i el wiki: eines digitals d’ensenyament-aprenentatge a

les aules de llengua i literatura catalanes

Sandra López Márquez

Treball Final de Carrera de Filologia Catalana

Universitat Oberta de Catalunya

Segon semestre 2012-2013

Tutora: Teresa Fèrriz Roure

Consultor: Josep Camps Arbós

UOC- Treball fi de carrera – Literatura i cultura Sandra López Márquez

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ: L’ESCOLA DEL SEGLE XXI ................................................................................................ 3

2. EINES DIGITALS PER A L’ENSENYAMENT DE LA LLENGUA I LA LITERATURA CATALANES

EN L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA (ESO) .............................................................................. 6

2.1 ELS OBJECTIUS/COMPETÈNCIES D’ENSENYAMENT EN L’ÀMBIT DE LA LLENGUA I LA LITERATURA

CATALANES ....................................................................................................................................................... 8 2.2 EINES DIGITALS: EL BLOG I EL WIKI .............................................................................................................. 14 2.3 EXEMPLES EN L’ÀMBIT CATALÀ: BLOGS I WIKIS ............................................................................................ 26

3. CONCLUSIONS ................................................................................................................................................... 38

4. BIBLIOGRAFIA .................................................................................................................................................... 41


3

1. INTRODUCCIÓ: L’ESCOLA DEL SEGLE XXI

Durant els últims anys l’escola ha sofert un canvi tecnològic provocat per l’aparició, entre d’altres

elements, de la xarxa. El seu ús ha fet que l’aprenentatge i ensenyament de les llengües hagi patit un

canvi radical. Tal com diu Daniel Cassany (2011: 9) «el canvi tecnològic, la digitalització o l’escola

2.0- i altres denominacions semblants- s’han estès com una taca d’oli. No hi ha marxa enrere». En

aquest sentit, Cassany afegeix «la raó principal per introduir els ordinadors a l’aula és que les TIC i

la xarxa són a gairebé totes les esferes de la nostra comunitat i que l’educació no pot ser-ne cap

excepció» (Cassany, 2011: 28). A més a punta una altra idea important «l’educació ha de plantejar-se

d’ensenyar a apropiar-se d’aquestes noves maneres de llegir i escriure, com qui ensenya a fer un

resum, un comentari de text o un treball» (Cassany, 2011: 50). Aquestes noves maneres de llegir i

escriure l’exemplifiquen els fòrums, blogs i wikis, entre d’altres. Davant d’aquesta nova realitat

educativa, on Internet amb la seva doble funció: font d’informació, accessible de manera fàcil per

l’alumnat, i canal d’informació, versàtil i barat, que facilita la comunicació interpersonal immediata i

diferida, el treball cooperatiu i la difusió de les creacions personals; l’alumnat té el seu abast tot un

món digital on, fora les aules, escriu i llegeix en xarxa. Cal doncs, que l’escola i els educadors

«proporcionen un entorno educativo en que puedan desarrollarse, de manera efectiva, [...].

Realmente, necesitamos un entorno con una innovación pedagógica en profundidad y con un

cambio que aproveche las tecnologías de la información y la comunicación (TIC)» (Domingo, 2010:

171). En conclusió, la didàctica actual ha de fixar unes bones pràctiques educatives per a cadascuna

de les noves maneres d’escriure i llegir en xarxa. i que aquestes es transformin en eines útils

d’aprenentatge.

Davant d’aquests nous reptes, cal no oblidar la situació actual de crisi, que afecta de manera directa

a l’escola, on durant el curs actual 2012-2013, a causa de les retallades de subvencions als portàtils,

com també la manca de resposta als problemes de connectivitat, per part del Departament

d’Ensenyament, ha fet que les escoles no puguin iniciar aquest procés d’adaptació de les eines TIC

en el desenvolupament de l’aprenentatge. A més, cal afegir una reflexió profunda per part de

professors i alumnes sobre l’adaptabilitat a les aules presencials d’aquestes noves eines digitals. Tot i

que el futur és incert, i les respostes a quin serà el camí a seguir són diverses, l’única qüestió que cal

plantejar és quines són les eines que poden ajudar i millorar el desenvolupament de l’aprenentatge

dels alumnes?


4

El moviment Web 2.0 educatiu (Castaño, 2008: 33) va més enllà de l’ús d’Internet com a font

d’informació, aposta per la innovació pedagògica, que es produirà a través de l’aprenentatge obert,

un bon exemple és l’ús dels wikis en els espais educatius. L’ús de la xarxa com un espai de lectura i

escriptura on, tal com recull Carlos Castaño (2008: 40,) hi ha «la democratización del acceso a

publicar en Internet» ha aportat nous marcs d’aprenentatge i d’ensenyament, que es poden resumir

en quatre elements essencials (taula 1):

TAULA 1 Nous marcs d’aprenentatge-ensenyament

La creació individual de continguts

Un aprofitament del poder de la comunitat

Creació de comunitats

d’aprenentatge Efecte Xarxa

Elements que desenvolupa

Promou el rol de professors i alumnes

com creadors actius del coneixement.

Aprenentatge col·lectiu, compartint

coneixement.

Caracteritzades per un tema o domini

compartit pels usuaris.

Del treball individual a la cooperació entre

iguals.

Nota: Informació extreta de Castaño (2008-41-42), s’adapta per establir els elements essencials que el moviment Web 2.0 ofereix al món educatiu.

Així doncs, davant aquest nou context d’aprenentatge, on l’alumnat és presenta sobreexposat a la

xarxa, cal que l’escola del segle XXI avanci cap a l’era digital, tant si ho fa totalment o com a

complement a les eines tradicionals. Si aquest camí no s’inicia, la societat ho farà per nosaltres.

Davant aquest panorama, el blog i el wiki poden ser una resposta possible a aquestes noves

necessitats educatives? Aquest projecte intenta donar resposta a aquesta qüestió, és a dir, afirmar la

viabilitat de les noves eines digitals, en concret el blog i el wiki, com a complement útil en el

desenvolupament de les competències relacionades amb l’aprenentatge i ensenyament de la llengua

i la literatura catalanes.

Davant d’aquest repte, en primer lloc, es caracteritzen les competències bàsiques que l’alumnat ha

de desenvolupar a l’Educació Secundària Obligatòria (ESO), en l’àmbit de la llengua i la literatura

catalanes, agrupades en tres dimensions:

a) Dimensió comunicativa.

b) Dimensió literària.

c) Dimensió actitudinal.


5

Segonament, s’analitza la col·laboració entre aquestes competències i les eines digitals, en concret

amb dues: el blog i el wiki. És a dir, com aquestes poden ser utilitzades com a vehicles

d’aprenentatge en una aula de llengua i literatura catalanes, ja que desenvolupen de manera efectiva

les competències bàsiques.

En tercer lloc, el projecte descriu els trets i utilitats del blog i el wiki en l’entorn educatiu, tot

enumerant les seves aportacions en una aula de llengua i literatura catalana.

Finalment, es presenten cinc exemples concrets de blog i wiki (tres blogs i dos wikis) en l’àmbit

català, que exemplifiquen com aquestes eines digitals desenvolupen algunes de les competències

bàsiques que l’alumnat d’ESO ha d’aprendre en aquesta etapa educativa, tot tenint en compte el

desenvolupament de les competències, les planificacions i les dinàmiques de funcionament.

En definitiva, el present projecte reflexiona, en termes generals, sobre el paper que les noves

tecnologies poden tenir en l’ensenyament de la llengua i la literatura catalanes en l’etapa de l’ESO.

Les reflexions sobre els canvis pedagògics que aporta e-learning en l’ensenyament de la literatura

catalana de Roger Canadell aporten elements interessants, que poden constituir el punt d’inici

aquest estudi «subrayar que la enseñanza de la literatura catalana (i de la llengua catalana) desde la

perspectiva del e-learning aporta unos cambios metodológicos y pedagógicos propios de toda

transición de la presencialidad hacia la virtualidad y que afectan, sobre todo, a la concepción que

todavía tenemos de estudiante y de docente» (Borràs, 2005: 226). Encara que Canadell es refereix

des d’una perspectiva del e-learning i en un àmbit universitari, la seva reflexió és igualment aplicable

a l’ESO, encara que amb un matís important, l’ensenyament secundari no tendeix a la no

presencialitat, sinó que els seus esforços, actualment, se centren en l’adaptació de les eines i els

recursos TIC en l’aula presencial. Així doncs, cal tenir present que les aplicacions de les noves

tecnologies han d’anar direccionades cap a l’adaptabilitat d’aquestes a les aules presencials, i establir

si són eines que desenvolupen les competències corresponents.


6

2. EINES DIGITALS PER A L’ENSENYAMENT DE LA LLENGUA I LA LITERATURA

CATALANES EN L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA (ESO)

En l’era digital, la xarxa ha creat gèneres textuals nous. Cassany (2011:47-50) en fa una primera

distinció: les comunicacions sincròniques i les comunicacions asincròniques. Les sincròniques es

caracteritzen per la coincidència d’autor i lector a la xarxa en el temps i en llocs diferents, en canvi

en les asincròniques aquests no coincideixen ni en el temps ni en el lloc. Dintre d’aquests dos grans

grups apareixen els diferents gèneres digitals, en la figura 1 es resumeixen:

FIGURA 1

Nota: Informació extreta de Cassany (2011: 48).

De la proposta de Cassany, els gèneres digitals que interessen són els asincrònics, per dues raons:

Per ser eines i no recursos, ja que el present projecte centre el seu anàlisi en aquells elements

de la xarxa que permeten una interacció entre els usuaris-creadors, i no pas aquells elements

que es presenten con informació per l’usuari, sense possibilitat de promoure el rol de

creadors actius del coneixement en la xarxa.

Per la no necessitat de coincidència en el temps, ni en el lloc. Dintre d’aquest grup

s’engloben: correu, fòrum, blog, wiki i xarxa social.

La diferenciació entre els diferents gèneres asincrònics és difícil, tal com afirma Cassany, ja que

«poden compartir la mateixa tecnologia i presentar-se de manera diversa a la pantalla» (Cassany,

2011: 49).

GÈNERES DIGITALS

Sincrònics Asincrònics

Xat Jocs de rol

Correu Fòrum Web Blog Wiki Xarxa social


7

Però deixant de banda aquesta problemàtica, cal reflexionar sobre l’ús d’aquestes eines digitals en

l’aprenentatge-ensenyament de la llengua i la literatura catalanes en l’ESO. És a dir com es poden

utilitzar? Amb quins objectius? Quines han de ser les seves funcions? Per tal de respondre a

aquestes qüestions, cal en primer lloc descriure quines són les competències que l’alumnat de l’ESO

ha de desenvolupar respecte a l’aprenentatge lingüístic, en concret de la llengua i la literatura

catalanes.


8

2.1 Els objectius/competències d’ensenyament en l’àmbit de la llengua i la literatura

catalanes1

Durant la formació de l’ESO, l’alumnat ha d’assolir i desenvolupar unes competències

bàsiques de llengua i literatura catalanes, que a final de l’etapa, és a dir a quart d’ESO, caldrà

haver superat. Aquestes competències bàsiques generals de tota l’etapa (quatre anys

acadèmics) es desglossen en tres dimensions: la dimensió comunicativa, la dimensió literària i

la dimensió actitudinal, aquesta última té com a objectiu visualitzar les actituds principals de

les dimensions comunicativa i literària que recorren totes les competències.

Cadascuna d’aquestes dimensions tenen associades diferents competències que es relacionen

entre elles, en la següent taula es resumeixen els seus principals elements d’expansió.

1 En aquest apartat s’ha pres com a referència els objectius i competències d’aprenentatge-ensenyament de l’àmbit lingüístic marcats pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya disponible a la seva web http://www20.gencat.cat/portal/site/ensenyament/menuitem.e79d96e9bc498691c65d3082b0c0e1a0/?vgnextoid=bde4ff2701e3c310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD

http://www20.gencat.cat/portal/site/ensenyament/menuitem.e79d96e9bc498691c65d3082b0c0e1a0/?vgnextoid=bde4ff2701e3c310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD



9

TABLA 2 Competències bàsiques de l’àmbit lingüístic (llengua i literatura catalanes)

DIMENSIONS

Comunicativa Literària Actitudinal

Comprensió lectora Expressió escrita Comunicació oral

Competències Actituds

1. Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per comprendre’ls.

4. Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor/a, intenció) i a partir de la generació d’idees i la seva organització.

7. Obtenir informació, interpretar i valorar textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics, incloent-hi els elements prosòdics i no verbals.

10. Llegir obres i conèixer els autors/ores i els períodes més significatius de la literatura catalana.

1. Adquirir l’hàbit de la lectura com un mitjà per accedir a la informació i al coneixement, i per al gaudi personal; i valorar l’escriptura com un mitjà per estructurar el pensament i comunicar.-se amb els altres.

2. Reconèixer el tipus de text, l’estructura i el seu format, i interpretar-ne els trets lèxics i morfosintàctics per comprendre’l.

5. Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística.

8. Produir textos orals de tipologia diversa amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, emprant-hi els elements prosòdics i no verbals pertinents.

11. Expressar, oralment o per escrit, opinions raonades sobre obres literàries, tot identificant gèneres, i interpretant i valorant els recursos literaris dels textos.

2. Implicar-se activament i reflexiva en interaccions orals amb una actitud dialogant i d’escolta.

3. Desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació per adquirir coneixement.

6. Revisar i corregir el text per millorar-lo, i tenir cura de la seva presentació formal.

9. Emprar estratègies d’interacció oral d’acord amb la situació comunicativa per iniciar, mantenir i acabar el discurs.

12. Escriure textos literaris per expressar realitats, ficcions i sentiments.

3. Manifestar una actitud de respecte i valoració positiva de la diversitat lingüística de l’entorn pròxim i d’arreu.

Nota: Informació extreta del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya disponible a la seva web http://www20.gencat.cat/portal/site/ensenyament/menuitem.e79d96e9bc498691c65d3082b0c0e1a0/?vgnextoid=bde4ff2701e3c310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD, adaptant-la a resumir les competències bàsiques de l’àmbit lingüístic a l’etapa educativa d’ESO (pàg. 8).



10

A continuació es descriurà els continguts claus de cada competència, de les dimensions

comunicativa i literària. En primer terme la dimensió comunicativa, que té tres àmbits

d’actuació: la comprensió lectora, l’expressió escrita i la comunicació oral.

LA COMPRENSIÓ LECTORA

En la següent taula s’especifiquen els continguts claus que l’alumnat d’ESO ha de

desenvolupar respecte a les competències relacionades amb la comprensió lectora.

TAULA 3

Continguts claus

Competència 1 Competència 2 Competència 3

Tipus de comprensió: literal, interpretativa i valorativa.

Tipus de comprensió: narratiu, descriptiu, expositiu,

argumentatiu, instructiu, predictiu, retòric i conversacional.

Cerca d’informació: localització, selecció.

La comprensió global del text: idees principals i idees

secundàries. L’estructura textual. Gestió de la informació:

organització, síntesi i valoració.

Estratègies de comprensió: subratllat, esquema, resum, etc.

Lèxic: vocabulari específic, sinonímia, antonímia.

Estratègies de comprensió: subratllat, esquema, resum, etc.

Textos escrits de la vida quotidiana: correspondència (en

paper o digital), publicitat, fulletons informatius, manuals

d’instruccions, etc.

Morfosintaxi textual: concordança, connectors,

substituts, signes de puntuació.

Fons d’informació en paper: llibres, enciclopèdies, diaris,

revistes, etc.

Textos escrits dels mitjans de comunicació: notícia, crònica,

entrevista, editorial, missatges de les xarxes socials, etc.

Formats: continus, discontinus, mixtos i múltiples.

Fons d’informació en suport digital i audiovisual: cercadors, webs, llibres, bases de dades,

blogs, etc. Textos acadèmics: llibres de

text, de consulta, bases de dades en paper o digital, etc.

Nota: Informació extreta del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya disponible a la seva web http://www20.gencat.cat/portal/site/ensenyament/menuitem.e79d96e9bc498691c65d3082b0c0e1a0/?vgnextoid=bde4ff2701e3c310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD, adaptant-la a resumir els continguts claus de la comprensió lectora a l’etapa educativa d’ESO (pàg. 9-18).




11

L’EXPRESSIÓ ESCRITA

En la següent taula s’exposen els continguts claus que l’alumnat d’ESO ha de desenvolupar

respecte a les competències relacionades amb l’expressió escrita.

TAULA 4

Continguts claus


Planificació i generació d’idees: pluja d’idees.

Tipus de text: narratiu, descriptiu, expositiu,

argumentatiu, instructiu, predictiu, retòric i conversacional.

L’adequació.

Selecció i jerarquització d’idees. Idees principals, idees

secundàries. L’adequació: el registre. La coherència: l’organització del

text.

Esquemes, guions i mapes conceptuals o d’idees.

La coherència: l’organització del text.

La cohesió: substituts i connectors, signes de puntuació.

Organització del discurs segons els tipus de text i la situació

comunicativa.

La cohesió: subsituts i connectors, signes de puntuació. Correcció ortogràfica.

Correcció lingüística: lèxic, estructures morfosintàctiques i

ortografia.

Lèxic: precisió, correcció i varietat.

Correcció morfosintàctica

Presentació del text: cal·ligrafia, tipografia, marges, títols,

portada i elements icònics. Nota: Informació extreta del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya disponible a la seva web

http://www20.gencat.cat/portal/site/ensenyament/menuitem.e79d96e9bc498691c65d3082b0c0e1a0/?vgnextoid=bde4ff2701e3c310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD, adaptant-la a resumir els continguts claus de l’expressió escrita a l’etapa educativa d’ESO (pàg. 19-30).




12

LA COMUNICACIÓ ORAL

En la següent taula es descriuren els continguts claus que l’alumnat d’ESO ha de

desenvolupar respecte a les competències relacionades amb la comunicació oral.

TAULA 5

Continguts claus


Comprensió oral: literal, interpretativa i valorativa.

Textos orals formals (conferències, debats,

exposicions orals, etc.) i no formals (diàlegs col·loquials,

etc.).

Emissor i receptor: parlar i escoltar. Participació activa i

crítica.

Processos de la comprensió oral: reconeixement, selecció, interpretació, anticipació, interferència. Retenció.

Adequació, coherència i cohesió. Funcions del llenguatge: emotiva, conativa i fàtica.

Textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicación i acadèmics.

Correcció lèxica, morfosintàctica i fonètica.

Elements prosòdics i no verbals de la comunicació.

Varietats lingüístiques socials i geogràfiques.

Elements prosòdics i no verbals.

Estratègies d’interacció oral: inici, manteniment i finalització d’una interacció oral de manera

apropiada.

Elements prosòdics: ritme, velocitat, pauses, entonació.

Variants lingüístiques socials i geogràfiques.

Estratègies d’interacció oral. Fórmules lingüístiques de

cortesia, acord i discrepància.

Elements no verbals: mirada, gestos, moviments.

Tipus de missatge oral segons la situació comunicativa i el canal.

Tipus de missatge oral segons la situació comunicativa i el canal

Nota: Informació extreta del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya disponible a la seva web http://www20.gencat.cat/portal/site/ensenyament/menuitem.e79d96e9bc498691c65d3082b0c0e1a0/?vgnextoid=bde4ff2701e3c310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD, adaptant-la a resumir els continguts claus de la comunicació oral a l’etapa educativa d’ESO (pàg. 31-41).




13

I en segon terme es troba la dimensió literària que té com continguts claus:

TAULA 6

Continguts claus


Períodes literaris i estètics més significatius de la literatura: període grecoclàssic, Edat

Mitjana, Renaixement, Barroc, Classicisme, Il·lustració,

Romanticisme, etc.

El comentari de text literari, oral i escrit.

El text literari: l’emissor i el receptor.

Context històric i social. Temes, motius i tòpics literaris. Gèneres literaris: poesia,

narrativa i teatre.

Autors/ores i obres significatives de la literatura

catalana.

Corrents literaris i estètics. L’expressió de realitats i

ficcions: narrativa i teatre.

Els gèneres literaris i els subgèneres: trets de la poesia, la

narrativa i el teatre.

L’expressió de sentiments: poesia.

Recursos estilístics, fonètics, morfosintàctics i semàntics.

Recursos estilístics a partir de models literaris.

Altres llenguatges estètics relacionats amb la literatura:

cançó, cinema, etc.

Propietats textuals: coherència, cohesió, adequació i correcció

lingüística. Nota: Informació extreta del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya disponible a la seva web

http://www20.gencat.cat/portal/site/ensenyament/menuitem.e79d96e9bc498691c65d3082b0c0e1a0/?vgnextoid=bde4ff2701e3c310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD, adaptant-la a resumir els continguts claus de la dimensió literària a l’etapa educativa d’ESO (pàg. 42-54).

En últim terme es troba la dimensió actitudinal, que com s’ha descrit en la taula 2 es compon

de tres actituds (adquirir l’hàbit de la lectura, implicar-se activament i manifestar una actitud

de respecte i valoració positiva de la diversitat lingüística) vinculades amb les principals

dimensions del currículum i les competències, descrites anteriorment.

Després de classificar d’una manera resumida les competències bàsiques que l’alumnat de

secundària ha de desenvolupar, cal ara examinar la col·laboració entre aquestes i les eines

digitals (blog i wiki).




14

2.2 Eines digitals: El blog i el wiki

En aquest apartat, l’anàlisi té com a eixos centrals: la caracterització del blog i del wiki, quines

competències formula, i finalment la descripció d’alguns exemples, tant de blogs com de

wikis en l’àmbit català.

EL BLOG: CARACTERITZACIÓ

Una primera aproximació al terme blog és la definició proposada per l’Institut d’Estudis

Catatalans:

BLOG: Pàgina web, generalment de caràcter personal, que té una estructura cronològica que

s’actualitza freqüentment i presenta informació o opinions sobre temes diversos.

D’aquesta proposta es desprenen quatre característiques essencials (que com es desenvolupa

més endavant la gran majoria d’investigadors experts en la temàtica recullen): el seu caràcter

personal, la seva estructura cronològica, l’actualització freqüent i la presentació d’informació

o opinions diverses.

De la gran varietat de definicions i trets que s’han trobat al llarg de la bibliografia consultada,

s’ha escollit quatre estudiosos que han reflexionat sobre el concepte blog: Daniel Cassany,

Assumpta Grabolosa, Raine Koskimaa, Tiziana Terranova i Felipe Zayas.

En primer terme Cassany el defineix com un «diari digital o un espai en línia que l’autor

actualitza periòdicament amb entrades o post que s’ordenen de manera inversa, és a dir, de

més recent a més antiga» A més aporta les següents característiques:

Poden ser de qualsevol tema.

Pot ser individual (blog) o col·lectiu (weblog).

Poden incloure fotografies (fotoblogs), vídeos (videoblogs), etc.

Consten de diferents elements: títol absolut, perfil de l’autor, espai on els lectors poden

fer comentaris, índex de missatges antics, etc.

Es poden obrir, alimentar, llegir i comentar amb aplicacions lliures i simples de la xarxa

(exemples: Blogger, Wordpress) (Cassany, 149: 2011).

Per una altra banda, Grabolosa proposa que «Els blogs es troben avui entre el dietari

personal, l’article d’opinió, la crònica i l’assaig tècnic» i també el caracteritza com:

Espais personals i lliures.

Organitzats cronològicament.

Breus.

Fragmentats (Grabolosa, 1: 2011).


15

En tercer lloc, Koskimaa diu «El blog literari és un cas de comunicació asíncrona que de tant

en tant s’acosta a la comunicació a temps real» (Koskimaa, 5: 2007).

Seguidament, es troba la definició de Terranova «modo de publicación que es especialmente

inmediato [...] pueden ser comparados con un singular y fluctuante diario» (Terranova, 140:

2005).

Finalment, Zayas exposa «Los blogs son una clase de sitios Webs personales que, gracias a la

facilidad de publicación de contenidos, está permitiendo a millones de usuarios elaborar y

difundir contenidos al margen de instituciones y medios de comunicación tradicionales».

Zayas també, enumera de manera sistemàtica els elements propis del blog, on té en compte

el format i els aspectes comunicatius:

FORMAT:

Els continguts que hi apareixen es publiquen com articles que apareixen en ordre

cronològic invers.

Cada article té la seva pròpia direcció que permet que sigui enllaçada en altres llocs o

guardat com a favorits en serveis de marcadors socials.

Els articles es classifiquen per categories, etiquetes o tags que permeten una fàcil

localització.

Cada entrada, article, pot ser fàcilment comentat pels lectors.

Poden incloure vincles d’altres blogs.

L’edició i publicació de continguts és senzilla.

COMUNICATIUS:

Són medis comunicatius personals i autogestionats.

L’escriptura té com objectiu la comunicació amb els lectors.

Capacitat per generar comunitats basades en interessos comuns.

Dimensió pública, que implica normes essencials: respecte, normes de citació, inserció

d’hipervincles, etc., i normes lingüístiques en l’ús adequat i correcte de la llengua. (Zayas,

46: 2009).


16

A continuació es resumeixen, en la taula 7, els trets bàsics del blog, on s’han tingut en

compte les diferents aportacions que fins ara s’han presentat.

TAULA 7

Trets del blog

FORMAT Poden incloure fotografies (fotoblogs), vídeos (videoblogs).

Elements que el poden compondre: títol absolut, perfil de l’autor, espai on els lectors poden fer comentaris, índex de missatges antics, vincles d’altres blogs, etc.

Cada entrada té la seva pròpia direcció que permet que sigui enllaçada.

Organitzat cronològicament a la inversa.

CONTINGUT Temàtica lliure.

El contingut es classifica per categories (tag) de fàcil localització.

COMUNICATIU Espais personals (blogs) o col·lectius (weblogs).

Autogestionats.

Cada entrada por ser comentada i enllaçada per als lectors: interacció comunicativa lliure.

Es poden obrir, alimentar, llegir i comentar amb aplicacions lliures i simples de la xarxa: edició senzilla.

Objectiu principal: comunicació amb els lectors (dimensió pública).

Publicació instantània.

Nota: Informació d’elaboració pròpia on es resumeixen els trets essencials del blog, que s’han considerat més rellevants pel desenvolupament de les competències lingüístiques en l’etapa d’ESO.


17

EL BLOG: EL DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES

L’ús del blog en l’àmbit educatiu té una gran ventall d’aplicacions, però en aquest estudi

l’anàlisi es centre en descriure com desenvolupa les dimensions relacionades amb les

competències de l’àmbit lingüístic: la comunicativa, la literària i l’actitudinal (definides en

l’apartat 2.1). En aquest sentit Zayas distingeix tres elements:

Proporciona motius i ocasions per escriure.

El fet d’escriure inclou una reflexió inicial sobre els factors de la situació d’escriptura,

que implica un coneixement i ús dels recursos lingüístics.

Implica una lectura crítica i un coneixement de les fonts que s’utilitzin (Zayas, 50: 2009).

Zayas a més afegeix que un dels aspectes que més afavoreix la creació d’un blog per part de

l’usuari, en aquest cas de l’alumnat, és la seva capacitat de desenvolupament de l’escriptura

reflexiva «uno de los aspectos fundamentales de la competencia en comunicación lingüística:

escribir tratando de adecuar el discurso a los parámetros de la situación» (Zayas, 50-51:

2009).

En la mateixa tesi, Cassany reflexiona sobre quines funcions i possibilitats didàctiques té el

blog «el blog hereta les funcions i les possibilitats didàctiques del diari personal, dels

quaderns de bitàcola i dels portafolis en paper, amb els avantatges que aporta la xarxa:

publicació instantània, audiències autèntiques, comentaris immediats, vinculació dels blogs

entre si i conformació de comunitats, ús de textos multimodals i hipertextuals» (Cassany,

152: 2011). Així doncs l’alumne/a pot:

Registrar el seu aprenentatge i reflexionar-hi: relacionat amb la dimensió lingüística

actitudinal que desenvolupa la capacitat d’implicar-se activament i reflexiva en les

interaccions comunicatives.

Narrar experiències personals o acadèmiques de la seva vida: relacionat amb la dimensió

lingüística comunicativa escrita: planificació, generació, selecció i jerarquització d’idees,

organització del discurs, selecció del tipus de text, etc.

Anotar informació d’una activitat realitzada amb fotografies i vídeos: relacionat amb la

dimensió lingüística comunicativa escrita: presentació del text.


18

Desenvolupar un tema curricular i vincular-hi altres webs i blogs que ha trobat a la

xarxa: relacionat amb la dimensió lingüística comunicativa lectora i actitudinal: cercar i

gestionar la informació i adquirir l’hàbit de lectura.

Treballar en solitari o col·lectivament amb altres companys de classe.

Per un altre costat, Koskimaa aporta un altre aspecte interessant en el potencial del blog com

a eina educativa, dins la dimensió literària «En els blogs literaris el discurs sovint és assagístic

o poètic, en contrast clar amb els discurs web orientat a la informació. Tant els blogs literaris

com els fòrums de discussió tenen un enorme potencial per a la pedagogia de la literatura, ja

que permeten als estudiants establir comunicació amb els autors dels textos que estudien i

amb els especialistes o entusiastes de certs temes literaris, i també rebre una mena d’avaluació

informal d’experts de les seves idees vacil·lants sobre qüestions específiques.» (Kosminaa, 5-

6: 2007).

En la següent taula es presenten per una banda les funcions didàctiques del blog i quines

competències lingüístiques es relacionen amb aquestes:

TAULA 8

Relacions entre capacitats del blog i competències que desenvolupa

Capacitat Competència

1: Construir la pròpia identitat. Dimensió actitudinal.

2: Construir una representació del destinatari.

Dimensió comunicativa: expressió escrita.

3: Establir l’objectiu que es busca amb la nova entrada.


4: Seleccionar el contingut de la nova entrada i establir el format: vídeos, text, fotografies, etc.

Dimensions comunicatives: expressió escrita i comprensió lectora.

5: Registrar i narrar l’aprenentatge o experiències personals i reflexionar-hi.

Dimensions comunicatives: comprensió lectora i literària.

6: Desenvolupar un tema curricular i vincular-hi altres webs i blogs que ha trobat a la xarxa

Dimensions comunicatives: expressió escrita i comprensió lectora.

Nota: Informació d’elaboració pròpia on es relacionen capacitats i competències del blog.


19

A continuació, en la taula 9 es descriuen detalladament cadascuna de les competències que

cada capacitat desenvolupa.

TAULA 9

Capacitat 1 Construir la pròpia identitat.

Dimensió actitudinal

Implicar-se activament i reflexiva en interaccions comunicatives amb una actitud dialogant i d’escolta.

Capacitat 2 Construir una representació del

destinatari.

Dimensió comunicativa: expressió escrita

Planificar l’escrit tenint en compte la situació comunicativa: a qui va dirigida la meva entrada (receptor/a, intenció).

Capacitat 3 Establir l’objectiu que es busca amb

la nova entrada.


Planificar l’escrit a partir de la generació d’idees: establir l’objectiu de la meva entrada amb la pluja d’idees.

Capacitat 4 Seleccionar el contingut de la nova entrada i establir el format: vídeos,

text, fotografies, etc.

Dimensió comunicativa: comprensió lectora

Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut.

Desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació per adquirir coneixement: localització i selecció.


Organitzar el discurs segons el tipus de text.

Tenir cura de la presentació formal: títols, vincles, fotografies, vídeos, tipus de lletra, etc.

Capacitat 5 Registrar i narrar l’aprenentatge o

experiències personals i reflexionar-hi.


Obtenir i interpretar informació: comprensió del text (idees principals i secundàries), estratègies de comprensió: subratllat,

esquema, resum, etc.

Reconèixer el tipus de text.

Dimensió literària

Escriure textos literaris per expressar realitats, ficcions o sentiments.

Capacitat 6 Desenvolupar un tema curricular i

vincular-hi altres webs i blogs que ha trobat a la xarxa.


Desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació: localització, selecció, organització, síntesi i valoració; establir

fonts d’informació de suport digital i audiovisual.


Planificar l’escrit: selecció, jerarquització, esquemes, guions i mapes conceptuals d’idees, organitzar el discurs.

Escriure textos: selecció del tipus, el registre, la cohesió i correcció lingüística.

Revisar i corregir el text: adequació, coherència, cohesió, correcció ortogràfica, morfosintàctica i presentació formal.

Nota: Informació d’elaboració pròpia on els criteris d’anàlisi tenen com a eix establir quines compotències desenvolupa cada capacitat del blog.


20

Així doncs, el blog pot ser una eina eficaç en la didàctica i desenvolupament dels àmbits

lingüístics, a més d’adaptar-se als nous enfocaments, on la formació de l’alumnat va enfocada

a la formació del receptor/lector. Si aquesta branca es consolida, tal com recull Grabolosa

«val la pena considerar la possibilitat de formar aquests receptors amb unes eines diferents de

què s’han usat tradicionalment. Podem ensenyar literatura sense arribar a classe amb un llibre

a les mans» (Crabolosa, 7: 2011).

En conclusió, no es pot posar en dubte la capacitat del blog com a eina de treball en el

desplegament de les competències lingüístiques de comunicació, literària i actitudinal, tant

per la seva aptitud per afavorir el desenvolupament de l’escriptura reflexiva (on l’agent pot

ser el propi alumne/a, el professor o un grup), com per la possibilitat d’incloure altres

elements com fotografies i vídeos, vincular altres webs i blogs de la mateixa temàtica, a més

d’afegir la possibilitat d’ introduir comentaris a cada d’entrada, afavorint la comunicació i la

reflexió col·lectiva. Així doncs, per una banda, el blog estableix un context concret de treball

individual o col·lectiu, i per una altra constitueix un vehicle útil per al desplegament de les

competències lingüístiques relacionades amb la llengua i la literatura catalanes. Encara que

s’ha de reflexionar sobre quina utilitat se li vol donar, és a dir com a una eina més de

desenvolupament o com a eix central a partir del qual es desenvolupa tota l’activitat de l’aula?

És evident, que en l’actualitat cal que sigui una eina més dins l’aula, imprescindible? Pot ser

cal una reflexió per part del membres del sistema educatiu, per donar resposta a aquesta

qüestió, però el que si es pot afirmar és que el blog pot ser una eina més dins l’aula

presencial.


21

EL WIKI: CARACTERITZACIÓ

Per la caracterització del wiki, en primer terme és interessant conèixer l’origen del mot, que

moltes vegades ajudar a entendre l’essència del concepte, prové del hawaià wikiwiki que vol

dir de pressa.

De la gran varietat de definicions i trets que s’han trobat al llarg de la bibliografia consultada,

s’han seleccionat quatre estudiosos que han reflexionat sobre el concepte wiki: Daniel

Cassany, Eduardo Larequi, Tiziana Terranova i Toni de la Torre.

En primer terme Cassany el defineix com «un web públic en què diversos autors col·laboren

en línia per escriure, corregir, ampliar i vincular continguts», la qüestió que ara cal plantejar-se

és quina diferència hi ha amb un blog col·lectiu, Cassany diu «a diferència d’un blog col·lectiu

[...], el wiki guarda un historial dels canvis i de les versions que s’han anat produint del web, de

manera que es pot recuperar un esborrany antic del web, i també es pot saber quines

aportacions al wiki ha fet cada autor separadament» (Cassany, 154: 2011). A més afegeix

algunes utilitats que el wiki pot aportar a l’aula:

Gestor d’activitats a l’aula: que tots els alumnes poden consultar.

Banc de continguts: presentar, acumular i ordenar tot el coneixement de per exemple un

tema concret: esquemes, vincles, etc.

Treball d’equip: alumnes agrupats en grups de treball.

Narració col·lectiva: escriure una història entre tots els alumnes (Cassany, 154-155:

2011).

En segon terme, Larequi defineix el terme com «la escritura colaborativa, entendida como el

trabajo en cooperación de varias personas que pretenden la creación de un documento

conjunto [...] un sitio web que consta de diversas páginas, cada una de las cuales puede ser

editada en línea. Además [...] el wiki permite acceder al historial de creación, edición y revisión

de todas sus páginas; de este modo, cada vez que se realizan cambios en una página, se

almacena la nueva versión junto con las antiguas, lo cual permite compararlas, y en su caso,

recuperar versiones anteriores» (Larequi, 145: 2009). A més descriu tot un seguit de

possibilitats de creació de documents com:

Repositoris textuals i antologies.

Documents habituals de consulta a l’aula: programacions, temaris, preguntes més

freqüents, etc.


22

Materials instructius i recursos per la realització d’activitats en línia.

Activitats de cooperació per a tasques d’intercanvi escolar.

En tercer lloc, Terranova diu «Un wiki es un sitio web donde cualquier persona interesada en

el tema puede colaborar añadiendo páginas, secciones, etc. o incluso modificando las

mismas.» (Terranova, 139: 2005).

Finalment, de la Torre proposa «se pueden entender como un virtual lienzo multimedia de

creación colectiva que permite aportaciones y revisiones constantemente [...] donde los

usuarios, uno o muchos, pueden crear, modificar y borrar su estructura y sus contenidos de

una forma fácil y rápida» (de la Torre, 66: 2010). A més afegeix com a principals

característiques:

Capacitat per conservar un historial de canvis: que ajuden en els processos d’avaluació.

Possibilitat de limitar la participació a usuaris registrats.

Posseeix un fòrum adjunt on els participants poden coordinar-se i tractar sobre el treball

que estan realitzant.

Eina col·lectiva (de la Torre, 66: 2010).

A continuació es resumeixen, en la taula 10, els trets essencials del wiki, on s’han tingut en

compte les diferents aportacions que fins ara s’han presentat.


23

TAULA 10

Trets del wiki

FORMAT Capacitat per conservar un historial de canvis.

Possibilitat de limitar la participació a usuaris registrats.

Posseeix un fòrum adjunt on els participants poden coordinar-se i tractar sobre el treball que estan realitzant.

Eina col·lectiva.

Estructura lliure.

CONTINGUT Temàtica lliure.

COMUNICATIVES Gestor d’activitats a l’aula: que tots els alumnes poden consultar.

Banc de continguts: presentar, acumular i ordenar tot el coneixement de per exemple un tema concret: esquemes, vincles, etc.

Treball d’equip: fomenta la participació de tot l’alumnat en igualtat.

Narració col·laborativa: escriure una història entre tots els alumnes

Es poden obrir i alimentar amb aplicacions lliures i simples de la xarxa: edició senzilla.

Nota: Informació d’elaboració pròpia on es resumeixen els trets essencials del wiki, que s’han considerat més rellevants pel desenvolupament de les competències lingüístiques en l’etapa d’ESO.

En definitiva, els wikis «fomentan la participación de todos los alumnos y alumnas en pie de

igualdad, desarrollan su capacidad para comprometerse en los procesos de negociación y

toma de acuerdos, permiten crear un contenido valioso que, si se publica en Internet, puede

alcanzar un indiscutible valor cultural, adiestran a sus participantes en los hábitos de

planificación a largo plazo y la escritura reflexiva y, por último, sirven para educar en la

participación social responsable» (Larique, 146: 2009). A més afegeix un tret molt interessant

relacionat amb el procés d’aprenentatge de l’alumnat «la reversibilidad de la edición de las

páginas que componen un wiki ofrece una garantía adicional en el contexto escolar, donde es

necesario disponer de la capacidad de corregir los posibles errores y aprender de ellos»

(Larique, 147: 2009). Aquí recau una de les grans diferències amb el blog, que permet revisar

tot el procés d’aprenentatge des de l’inici fins el final, útil tant pel professorat com per

l’alumnat.


24

EL WIKI: EL DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES

Si en l’anterior secció s’ha analitzat l’ús del blog com a eina útil de desenvolupament de les

dimensions relacionades amb les competències de l’àmbit lingüístic: la comunicativa, la

literària i l’actitudinal (desenvolupades en l’apartat 2.1), en aquest apartat es reflexiona sobre si

aquestes es poden desenvolupar també amb el wiki.

De la Torre destaca dels wikis que «facilitan el aprendizaje colaborativo y la construcción

colectiva de conocimiento» (de la Torre, 67: 2010). Aquí és on recau el potencial del wiki, en

la seva capacitat de creació col·lectiva del coneixement, guiat pel professor. Les diferents

competències de l’àmbit lingüístic es desenvolupen d’una manera més real, on els alumnes

col·laboren per tal d’arribar a un projecte comú. A més de fomentar la col·laboració, també

presenta altres aspectes, directament relacionats amb les competències lingüístiques. En la

següent taula es presenten per una banda les possibles funcions didàctiques i quines

competències lingüístiques es relacionen amb aquestes:

TAULA 11

Relacions entre capacitats del wiki i competències que desenvolupa

Capacitat Competència

1: Posseeix un fòrum adjunt on els participants poden coordinar-se i tractar sobre el treball que estan realitzant.


2: Banc de continguts: presentar, acumular i ordenar tot el coneixement de per exemple un tema concret: esquemes, vincles, etc.

Dimensió comunicativa: comprensió lectora.

3: Narració col·laborativa: per exemple escriure una història entre tots els alumnes.

Dimensions comunicatives: expressió escrita i literària.

Nota: Informació d’elaboració pròpia on es relacionen capacitats i competències del wiki.


25

A continuació, en la taula 12 es descriuen detalladament cadascuna de les competències que

cada capacitat desenvolupa.

TAULA 12

Capacitat 1 Posseeix un fòrum adjunt on els participants

poden coordinar-se i tractar sobre el treball que estan realitzant.


Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa i a partir de la generació d’idees i la

seva organització.

Capacitat 2 Banc de continguts: presentar, acumular i ordenar

tot el coneixement de per exemple un tema concret: esquemes, vincles, etc.


Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits acadèmics per

comprendre’ls.

Capacitat 3 Narració col·lectiva: escriure una història entre

tots els alumnes.


Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb adequació, coherència,

cohesió i correcció lingüística.

Dimensió literària

Escriure textos literaris per expressar realitats, ficcions o sentiments.

Nota: Informació d’elaboració pròpia on els criteris d’anàlisi tenen com a eix establir quines compotències desenvolupa cada capacitat del wiki.

Així doncs, el wiki, de la mateixa manera que el blog, pot ser un complement útil dins l’aula

de llengua i literatura catalanes, per la seva capacitat en la creació de textos, que implica una

planificació, interpretació i reflexió de la situació comunicativa. Sense deixar de banda, el seu

tret diferencial del blog: la construcció col·lectiva del coneixement per part de l’alumnat, que

li permet un reflexió envers aquest aprenentatge.


26

2.3 Exemples en l’àmbit català: blogs i wikis

Per finalitzar, en aquest últim apartat s’analitzen cincs propostes de blogs i wikis (tres blogs i

dos wikis) que exemplifiquen com els alumnes i els professors d’ESO poden utilitzar

aquestes eines digitals com a llocs on desenvolupar les capacitats lingüístiques.

BLOG: http://lesparaulesdelaparaulaparaula.blogspot.com.es/

Aquest blog es desenvolupa pel treball de l'assignatura de llengua catalana i literatura de quart

d'ESO B de l’INS Castelló d'Empúries, durant el curs 2010-2011.

VISUALITZACIÓ INICIAL I LES DIFERENTS PARTS QUE EL COMPONEN

D’entrada, la primera imatge del blog serveix per establir l’objectiu del blog i visualitzar les

diferents parts.

FIGURA 2 Portada del blog: parts

Amb aquesta primera aproximació és interessant destacar les seccions més dinàmiques i

aquelles que poden resultar més interessants pel desenvolupament de les competències

lingüístiques.

Barra lateral: elements visuals que atreuen els alumnes, apartat on es recullen els

diferents blogs dels alumnes, on poden crear el seu blog personal

(http://marinacatalablog.blogspot.com.es/), on s’afavoreix la construcció de la pròpia

identitat amb el registrament de l’aprenentatge o d’experiències personals, també

Entrades presentades cronològicament a la inversa

Objectiu del blog

http://lesparaulesdelaparaulaparaula.blogspot.com.es/

http://marinacatalablog.blogspot.com.es/


27

apareixen enllaços a altres blogs, notícies de llibres, cinema i teatre, arxiu del blog i

dades personal del professor.

Entrades al blog de l’aula: sempre les realitza el professor amb diversos objectius: dirigir

una tasca, compartir informació, que encara que no sigui pròpia de l’assignatura si que

ajuda a la comunicació entre alumnes i professor (ja que permet introduir comentaris), o

la presentació de contingut d’assignatura amb eines digitals.

FIGURA 3 Entrada del professor amb comentaris dels alumnes


28

FIGURA 4 Entrada del professor amb contingut visual (vídeo) no

relacionada amb el currículum

FIGURA 5 Entrada del professor amb contingut visual (presentació) relacionada amb el currículum


29

FIGURA 6 Exemple blog d’una alumna


30

BLOG: http://blogdecatal1reso.blogspot.com.es/

El segon blog es desenvolupa pel treball de l'assignatura de llengua catalana de primer d'ESO

de l’Institut Escola 3 abril de Mora la Nova, durant el segon trimestre del curs 2011-2012.


La primera imatge del blog serveix per establir l’objectiu del blog i visualitzar les diferents

parts.


D’aquest blog, cal destacar una estructura semblant a la presentada en el primer exemple:

Barra lateral: diferents seccions (la meva llista de blogs, webs que poden consultar els

alumnes, fotografies de l’institut, seguidors, arxiu del blog i informació sobre

l’administrador del blog, en aquest cas, la professora).

Objectiu del blog

Entrades presentades cronològicament a la inversa

http://blogdecatal1reso.blogspot.com.es/


31

Entrades: sempre les realitza la professora amb diversos objectius: dirigir una tasca,

presentar una tasca treballada i finalitzada a classe o compartir informació encara que no

sigui pròpia de l’assignatura si que ajudar a la comunicació entre alumnes i professora (ja

que permet introduir comentaris).

En aquest blog és interessant destacar una entrada de tasca que proposa la professora, on

s’exemplifica el resultat final d’un treball col·lectiu a l'aula: la creació d’un llibre digital, que

durant el curs ha anat registrant en el blog, fins a penjar les versions definitives. Davant

aquesta tasca els alumnes han desenvolupat capacitats relacionades directament en el

desenvolupament de les capacitats lingüístiques pròpies de l’etapa com són: la planificació

d’un escrit d’acord amb la situació comunicativa i a partir de la generació d’idees i la seva

organització, obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits

acadèmics per comprendre’ls, escriure textos literaris per expressar realitats, ficcions o

sentiments, entre d’altres.

FIGURA 7 Entrada per part de la professora de la tasca


32

FIGURA 8 Registre del seguiment de la tasca

FIGURA 9 Llibre digital


33

BLOG: http://catalaaliesalbadelvalles.blogspot.com.es/2008/10/benvinguts.html

El tercer blog es desenvolupa pel treball de l'assignatura de català de primer d'ESO B de

l’INS Alba del Vallès, durant el curs 2008-2009.


La primera imatge del blog serveix per establir l’objectiu del blog i visualitzar les diferents

parts.


D’aquest blog, cal destacar una estructura semblant a la presentada en els dos exemples

anteriors:

Barra lateral: diferents seccions (presentació de la professora, l’hora, adreces d’interès,

arxiu del blog, número de visitants).

Entrades: sempre les realitza la professora i amb un únic objectiu: aprofundir alguns del

temes tractats a classe a casa per part dels alumnes, amb la possibilitat de comentar cada

d’entrada amb dubtes o suggeriments.

D’aquest blog cal destacar que el seu enfocament va dirigit a l’ús del blog com a complement

als coneixements tractats a l’aula presencial i per tant la via en que els alumnes poden

desenvolupar les capacitats lingüístiques en el blog és mitjançant els comentaris que poden

incloure en les diferents entrades.

Objectiu del blog

Entrades presentades cronològicament a

la inversa

http://catalaaliesalbadelvalles.blogspot.com.es/2008/10/benvinguts.html


34

FIGURA 11 Entrada: aprofundir sobre un tema

tractat a classe (diftongs i hiats)


35

WIKI: http://iessitges.wikispaces.com/llengua+catalana+i+literatura

Aquest primer wiki es tracta d’un treball col·lectiu que engloba l’etapa d’ESO i Batxillerat,

amb la presentació de diferents recursos, agrupats per cursos, per ajudar a l’aprenentatge dels

alumnes, sense participació dels alumnes.


La primera imatge del wiki serveix per visualitzar les diferents parts.

FIGURA 12 Parts del wiki

D’aquest wiki és interessant destacar diferents aspectes:

Barra lateral: opció: “cambios recientes”, on es pot consultar l’historial dels canvis

realitzats. Encara que aquest cas no és de gran utilitat pe l’avaluació de l’alumnat pe part

del professorat, ja que el wiki no està enfocat a un treball col·lectiu dels alumnes, sinó a

recollir contingut de l’assignatura, com el llibre de text en paper però en aquest cas

presentat de manera digital.

Continguts del

wiki

http://iessitges.wikispaces.com/llengua+catalana+i+literatura


36

Recursos que es presenten: reforços per tots els cursos d’ESO i també de Batxillerat.

FIGURA 13 Exemple de recursos d’aprenentatge

WIKI: http://llenguacat.wikispaces.com/

En aquest segon wiki, es tracta d’un treball col·lectiu que engloba l’etapa de secundària i

batxillerat, que té com a objectiu: trobar enllaços i materials diversos per aprendre i saber

aplicar els coneixements adquirits en la matèria de llengua i literatura catalanes.


La primera imatge del wiki serveix per establir l’objectiu del wiki i visualitzar les diferents

parts.

FIGURA 14 Objectiu i parts

Objectiu del blog Continguts del

wiki

http://llenguacat.wikispaces.com/


37

D’aquest wiki és interessant destacar diferents aspectes:

Barra lateral: opció: “cambios recientes”, on es pot consultar l’historial dels canvis

realitzats, que en aquest cas si que participen els alumnes en la seva elaboració i per tant

els ajudar en el coneixement del seu propi aprenentatge, com també en l’avaluació per

part del professorat.

FIGURA 15 Registre de l’historial de canvis

Recursos que es presenten: reforços per quart d’ESO (es pot accedir mitjançant la barra

lateral).

FIGURA 16 Exemple de recursos disponibles


38

3. CONCLUSIONS

Entre els nous reptes que l’escola ha de resoldre en l’actualitat, un dels més interessants és la seva

capacitat d’adaptació a les noves tecnologies i d’incorporació de la xarxa a les aules. Aquests

possibles espais educatius han permès nous marcs d’aprenentatge-ensenyament, i gèneres i eines

digitals, que s’ofereixen com a vehicles de desplegament de les competències lingüístiques. Davant

aquesta nova realitat, el present projecte i la seva tesi inicial ha intentat reflexionar sobre la viabilitat

d’aquestes noves eines digitals, en concret del blog i el wiki, com a complements útils en el

desenvolupament de les competències relacionades amb l’aprenentatge i ensenyament de la llengua i

la literatura catalanes. Cal ara reflexionar si aquesta tesi és correcta i si s’han respost als objectius

proposats inicialment.

Per un costat, s’han caracteritzat les competències básiques que l’alumnat ha de desenvolupar a

l’ESO en l’àmbit de la llengua i la literatura catalanes, tenint en compte tres dimensions: la

comunicativa, la literària i l’actitudinal. Per un altre costat, s’han relacionat aquests objectius

didàctics amb les noves eines digitals, el blog i el wiki, i com aquestes presenten trets i capacitats

que ajuden al seu desplegament. En aquesta línia s’ha demostrat que tant el blog com el wiki

posseeixen capacitats que desenvolupen aquestes dimensions. En primer terme, el blog, que gràcies

a les seves capacitats de construcció de la pròpia identitat i del destinatari, d’establir l’objectiu inicial

d’escriptura amb les diferents entrades, de la selecció del contingut, de narrar l’aprenentatge o

experiències personals, i finalment de desenvolupar un tema curricular, estableix relacions directes

amb el desplegament de les dimensions relacionades amb l’àmbit lingüístic, com són la implicació

de l’usuari, en aquest cas alumne/a-professor, amb les interaccions comunicatives, o també la

planificació de l’escrit tenint en compte la situació comunicativa, entre d’altres. En definitiva, la seva

caracterització i l’establiment de les relacions entre les seves capacitats i les dimensions que

desenvolupa ha demostrat la seva viabilitat com a eina d’aprenentatge i ensenyament, pel que fa a

les competències lingüístiques relacionades amb la llengua i la literatura catalanes, com per exemple

la seva capacitat per la construcció de la pròpia identitat, relacionada amb dimensió actitudinal, o la

dimensió comunicativa de l’expressió escrita present en la seva capacitat de registrar l’aprenentatge,

narrar experiències personals i reflexionar-hi. Un bon exemple d’aquestes capacitats, entre els que

s’han analitzat en el projecte, és el blog: http://blogdecatal1reso.blogspot.com.es/ on apareix el

treball col·lectiu: la creació d’un llibre digital.

http://blogdecatal1reso.blogspot.com.es/


39

Tanmateix el wiki, amb altres capacitats, algunes comunes al blog, sobretot relacionades amb que

ambdues eines tenen aptituds comunicatives, com són la possessió d’un fòrum on els participants

poden coordinar-se i tractar sobre la feina que estan realitzant, o també la creació d’una narració

col·lectiva. Però afegeix un element nou: guardar un historial dels canvis i versions que s’han anat

produint del wiki. Per tant, crea continguts, de la mateix manera que el blog, però a més pot

recuperar les diferents versions i conèixer les aportacions al wiki de cada participant. Eina útil tant

pel coneixement individual del procés d’aprenentatge per part de l’aumnat, com també per

l’avaluació per part del professorat. Així doncs, el wiki amb la seva capacitat de creació col·lectiva

del coneixement i la possibilitat de revisió de tot el procés d’aprenentatge-ensenyament, també es

presenta com una altra eina útil dins l’aula de llengua i literatura catalanes. En aquest sentit, el wiki

http://llenguacat.wikispaces.com/ és un bon exemple de com el treball col·lectiu fomenta la

participació de tot l’alumnat i desenvolupa les habilitats lingüístiques.

En conclusió, els nous gèneres digitals que la xarxa posa a disposició de l’àmbit educatiu, com són

el blog i el wiki, poden desenvolupar les competències lingüístiques associades a la llengua i la

literatura catalanes. Aquesta afirmació és una evidència clara, per tant la reflexió profunda, que

inicien l’aparició d’aquestes noves eines digitals, cal enfocar-la cap a un altre costat: si l’ensenyament

secundari és presencial, cal altres esforços per tal d’adaptar les eines i els recursos TIC a aquest

àmbit, i tenir en compte que aquesta incorporació implica uns canvis metodològics i pedagògics

propis a tota transició, on la concepció que actualment hi ha del rol professor i alumne/a canvia.

Aquest és realment el canvi revolucionari que aporten el blog o el wiki, en l’ambit educatiu. No val

doncs, com fins ara s’ha fet, reflexionar o discutir la viabilitat d’aquestes eines en el

desenvolupament de les competències, sinó plantejar quin és el camí possible en la situació actual

de crisi, on en una aula els recursos poden ser mínims, però això no implica un aprenentatge menor.

Tal com recull Castaño (2008:33), «la innovación pedagógica [...] se producirá a través del

aprendizaje abierto», és a dir amb eines com el blog i el wiki.

En definitiva, el futur és incert, però és evident que l’escola ha d’assolir els canvis que la xarxa posa

a l’abast tant dels alumnes com dels professors. Tal com recull Cassany (2011: 187) «A l’escola

esperem canvis importants. No té sentit quantificar l’educació com a hores de classe o com a hores

d’ensenyament presencial, si l’aprenent aprèn fora de l’horari escolar i de les parets del centre». A

més afegeix «En aquest context el docent té força més preocupacions que omplir les hores de

classe. Avui ha de planificar tot el que ha de fer l’aprenent per complir les competències i els

objectiu del programa, durant un trimestre, un semestre o una avaluació. Això inclou el que es fa a

http://llenguacat.wikispaces.com/


40

l’aula, però també el que es fa en línia, dins i fora de l’aula: la plataforma, els webs externs, els blogs,

les lectures, els treballs de grup, les proves, l’estudi individual» aquest crec és el nou repte de l’escola

del segle XXI: modificar el paper del mestre i de l’alumne/a.


41

4. BIBLIOGRAFIA

ABRAMS, Sam, (2010, desembre) “Xarxa sí, xarxa no”. [En línia] Avui Cultura (núm. 2, p. 8) (Opinió). Disponible a:

http://www.traces.uab.es/tracesbd/avui/2010/avui_a2010m12d2p8scultura.pdf

ADELL, J (1999). “Criterios para la clasificación y evaluación de espacios web de interés educativo.” [En línia]. Educar 25, pp. 95-11. Disponible a:

http://www.edukatic.com/curso/mod1/criteriosweb.pdf

ADELL, J. (2010). “Educación 2.0.” En. BARBA, C; CAPELLA, S. (coords.). Ordenadores en las aulas. La clave es la metodología. Barcelona: Graó.

ALBONS, Xavier; EGEA, Àngels; GRAU, Anna; JUNCADELLA, Marta (2009, segon quatrimestre) “Sens Dubte dins l’ESLUB hi ha el CUB. Les noves tecnologies al servei de l’assessorament lingüístic” [En línia]. Llengua i Ús. Revista Tècnica de Normalització Lingüística (núm. 45). Universitat de Barcelona [Data de consulta: 21 d’octubre de 2012]. Disponible a:

http://www.raco.cat/index.php/LlenguaUs/article/view/137060/187611

ALIAGA, X. (2011, 15 setembre) “Saforíssims en xarxa” [En línia]. El País. Quadern (València) (Cultura) (núm. 564). [Data de consulta: 2 de novembre de 2012]. Disponible a:

http://www.traces.uab.es/tracesbd/pais/2011/pais_a2011m9d15n564p2squadernvalencia.pdf

ÁREA, M (2003). “De los webs educativos al material didáctico web”. [En línia]. Comunicación y Pedagogía, 188, pp. 32-38. Disponible a:

http://manarea.webs.ull.es/articulos/art17_sitiosweb.pdf

BARBA, C & CAPELLA, S. (coords.) (2010). Ordenadores en las aulas. La clave es la metodología. Barcelona: Graó.

BORRÀS, Laura (2005). Textualidades electrónicas: nuevos escenarios para la literatura. Barcelona: UOC.

CANADELL, Roger (2005). “La docencia de la literatura catalana desde la perspectiva del e-learning” En: BORRÀS, Laura (2005). Textualidades electrónicas: nuevos escenarios para la literatura. Barcelona: UOC.

CASSANY, Daniel, (2006). “Las nuevas formas de leer y escribir”. [En línia]. Congreso Textos y Contextos. Leer y escribir en el siglo XXI. Santander. Disponible a:

http://www.upf.edu/pdi/daniel_cassany/_pdf/b06/Santander06.pdf

CASSANY, D. (2008). “La generación Google: sus formas de leer, comunicar y aprender”. [En línia]. IV Jornadas sobre bibliotecas escolares de Extremadura. 13/14-05-2008. Mérida, España. Disponible a:

http://www.upf.edu/pdi/daniel_cassany/_pdf/b08/Merida08.pdf

CASSANY, Daniel, (2011). En línia: llegir i escriure a la xarxa. Barcelona: Graó.

CASTAÑO, C. (2008). “Educar con redes sociales y web 2.0”. [En línia]. Revista de Tecnología de Información y omunicación en Educación.. Disponible a:

http://servicio.bc.uc.edu.ve/educacion/eduweb/vol2n2/art2.pdf

http://www.traces.uab.es/tracesbd/avui/2010/avui_a2010m12d2p8scultura.pdf



http://www.raco.cat/index.php/LlenguaUs/article/view/137060/187611

http://www.traces.uab.es/tracesbd/pais/2011/pais_a2011m9d15n564p2squadernvalencia.pdf

http://manarea.webs.ull.es/articulos/art17_sitiosweb.pdf

http://www.upf.edu/pdi/daniel_cassany/_pdf/b06/Santander06.pdf

http://servicio.bc.uc.edu.ve/educacion/eduweb/vol2n2/art2.pdf


42

DOMINGO, M & FUENTES, M. (2010). “Innovación educativa: Experimentar con las TIC y reflexionar sobre su uso.” [En línia]. Revista de Medios y Educación, 36, pp. 171-180. Disponible a:

http://www.sav.us.es/pixelbit/pixelbit/articulos/n36/13.pdf

FERRIZ ROURE, Teresa (2010, gener-juny). “La internet literària catalana. Balanç i prospectiva" [En línia]. Ítem (núm. 51, p. 30-46). [En línia] Disponible a:

http://lletra.uoc.edu/ca/estudis/internet-literatura-catalana

GRABOLOSA, A. (2011) “Aprenentatge i ensenyament de literatura: les possibilitats pedagògiques del blog. Una proposta” [En línia]. Disponible a:

http://www.hermeneia.net/treballs_pdf/e3/assumpta_grabulosa/agrabolosa_01.pdf

IGLESIAS, F (2009). “Una clase de literatura usando TIC”. [En línia]. Disponible a: http://www.proyectogrimm.net/una_clase_de_literatura_usando_tic

KOSKIMAA, Raine (2007, març). “El repte del cibertext: ensenyar literatura en el món digital” [En línia]. Uocpapers. Revista sobre la societat del coneixement (núm. 4). Disponible a:

http://www.uoc.edu/uocpapers/4/dt/cat/koskimaa.pdf

LAREQUI, E. (2009). “Propuestas para la integración curricular de las TIC en el área de lengua castellana y literatura”. En LARA, T; ZAYAS, F; ALONSO, N y LAREQUI, E. La competencia digital en el área de lengua. Barcelona: Octaedro.

MARGALLO, A.M. (2012b): “Claves para formar lectores adolescentes con talento”. [En línia]. Leer.es. Disponible a: http://docentes.leer.es/2012/03/13/clavespara-formar-lectores-adolescentes-con-talento-ana-maria-margallo/

MENDOZA, Antonio (2002). “Las funciones del profesor de literatura. Bases para la innovación”, A: Aspectos didácticos de Lengua y Literatura (pàg. 109-140). Saragossa: Institut de Ciències de l’Educació, Universitat de Saragossa.

MOLIST, M. (2006) “La blocosfera catalana”. [En línia]. Coneixement i Societat. (núm. 10). Disponible a:

http://www10.gencat.net/dursi/generados/catala/departament/recurs/doc/cis10_molist.pdf

MOMINÓ, Josep M.; SIGALÉS, Carles [direcció]; SIGALÉS, Carles; MENESES, Julio; MOMINÓ, Josep M. [autoria] (2007). “L’Escola a la societat xarxa: internet a l’educació primària i secundària: informe final de recerca”. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.

TERRANOVA, T. (2005) “Redes abiertas: la edición electrónoca y la inestabilidad del ciberespacio”. (2005). Textualidades electrónicas para la literaura. Barcelona: UOC.

DE LA TORRE, T. (2010). “Wikis, un lienzo virtual para la creación colectiva”. [En línia]: Cuadernos de pedagogia, 401, pp. 65-67. Disponible a:

http://micarpeta.wikispaces.com/file/view/Tres+Tizas.Wikis.pdf

ZAYAS, F. (2010). “Escribir y leer en la Red: nuevas prácticas discursivas”. En: LARA, T; ZAYAS, F; ARRUEKO, N y LAREQUI, E. La competencia digital en el área de Lengua. Barcelona: Octaedro

http://lletra.uoc.edu/ca/estudis/internet-literatura-catalana

http://www.hermeneia.net/treballs_pdf/e3/assumpta_grabulosa/agrabolosa_01.pdf

http://www.proyectogrimm.net/una_clase_de_literatura_usando_tic

http://www.uoc.edu/uocpapers/4/dt/cat/koskimaa.pdf

http://docentes.leer.es/2012/03/13/clavespara-formar-lectores-adolescentes-con-talento-ana-maria-margallo/

http://docentes.leer.es/2012/03/13/clavespara-formar-lectores-adolescentes-con-talento-ana-maria-margallo/

http://www10.gencat.net/dursi/generados/catala/departament/recurs/doc/cis10_molist.pdf


43

ZAYAS, F. (2011). “La educación literaria y las TIC”. Aula de innovación educativa, 200, 32-34. Barcelona: Graó




El blog i el wiki: eines digitals d'ensenyament...

Documents

Transcript of El blog i el wiki: eines digitals d'ensenyament...