El 9 NOU Calaix les papallones, objecte d’estudi 39 Roger...
1
Dijous, 29 de març de 2018 CALAIX Les papallones, objecte d’estudi NOU 9 EL 39 L’investigador garriguenc publicarà la primera guia de papallones diürnes de Catalunya Roger Vila: “Les papallones són un model de com funciona el món” Les papallones com a forma de vida R.S. Roger Vila té 44 anys, és de la Garriga i viu a Cardedeu. És doctor en Bioquímica i ha estudiat les papallones diversos anys a la universitat de Harvard (Boston). És inves- tigador a l’Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona (IBE) i ha estat l’impulsor i autor principal de la Guia de papallones diürnes de Catalunya, que es publicarà a l’abril. A la foto, als Estats Units amb una Papilio. PAPALLONES • “Són indicadores de fenòmens com els canvis ambientals” MÉS ATENCIÓ • “La foto digital ha augmentat l’interès en les papallones” Cardedeu Ramon Solé Com va néixer el projecte de la guia de papallones diürnes? És un projecte que vaig començar fa 10 anys, acu- mulant fotografies d’exem- plars de col·leccions. En vaig treure moltes de la d’en Santi Viadé, de Cardedeu. Vaig recopilar més de 1.000 imatges. Fa dos anys, vaig proposar a l’editorial Lynx la idea del llibre i em van dir que endavant. Llavors, vaig contactar amb el Constantí Stefanescu i el José Manuel Sesma per convidar-los al projecte. Quina és la seva aportació al llibre? Les làmines amb les papa- llones, on s’indiquen totes les característiques per dife- renciar-les, els textos que contenen les descripcions de les espècies, part de les fotos de les papallones a la natura, i revisar i filtrar més de 230.000 dades i observa- cions, recollides des de 1800 fins a 2016, per configurar els mapes que apareixen al llibre. és que ara sabem on som: reuneix totes les dades, amb una revisió crítica. Alhora, aquest projecte també ens ha permès veure molt clares les mancances: en els mapes hi ha zones poc prospecta- des i hem vist, per exemple, que no sabem exactament què mengen moltes espèci- es. Què inclou la investigació de les papallones, més enllà de catalogar-les? Les papallones tenen una gran importància en els eco- sistemes com a organismes indicadors: per exemple, són molt sensibles als canvis ambientals. A més, són ali- ment per a insectívors, són pol·linitzadores, i les erugues són una potent força destruc- tora de les plantes. D’altra banda, les papallones s’utilit- zen com a model per enten- dre com funciona el món. Què vol dir? Són un organisme model per respondre preguntes sobre com funciona l’evolu- ció, per què les espècies no es barregen, etc. Què tenen d’especial? La meitat dels éssers vius del món són insectes; han tingut un èxit evolutiu enorme. Dins dels insectes, els lepidòpters tenen unes 200.000 espècies conegudes. Qualsevol resultat que obtin- guem sobre com s’ha generat aquesta diversitat i com funciona ens diu molt del funcionament de la diver- sitat d’espècies en general, inclosos els humans. Com s’explica l’auge de l’interès en les papallones a Catalunya en els darrers anys? Un dels factors que hi ha influït més clarament és la fotografia digital: ha pro- vocat una gran revifada al món de la natura. En el cas de les papallones, la forma tradicional d’estudiar-les era capturar-les i, per tenir-ne una referència, les havies de matar i exposar-les. A molta gent no li agradava, això. Ara, la fotografia digital permet a molta gent sortir a la natu- ra, fer nous descobriments i publicar-los a internet. Aquesta ciència ciutadana està aportant una gran quan- titat de dades. Quina feina queda per fer, a Catalunya, en matèria recerca sobre papallones? Aquesta guia és la pri- mera que és completa i el valor més important que té En quins projectes està treballant ara? Gràcies a National Geo- graphic estem investigant les papallones africanes i hi ha una espècie migradora que viatja entre Àfrica i Europa cada any. Hem demostrat per primer cop que aquesta papallona travessa el Sàhara volant: fa 4.000 quilòmetres en menys d’una setmana, i la mateixa distància en el tra- jecte de tornada. SABINA VILA DESCOBRIMENT • “Una papallona africana és capaç de travessar el Sàhara volant” Com s’ho fa? S’atura a des- cansar? S’atura als vespres i s’ali- menta de les flors que troba, i llavors descansa durant la nit. I l’endemà reprèn el vol. I no en venen poques: sabem que migren milions d’exem- plars. Fa poc ha descobert una nova espècie, oi? Sí, a la península Ibèrica. Es tracta d’una espècie crípti- ca: és una espècie oculta dins d’una altra que ja coneixíem i que fins ara pensàvem que era única. Com l’han descobert? Són pràcticament idèn- tiques i externament és impossible distingir-les. Però nosaltres estudiem la genè- tica. Ara, de fet, estic fent mapes genètics de la diver- sitat de les papallones a la Península i a Europa.
Transcript of El 9 NOU Calaix les papallones, objecte d’estudi 39 Roger...
Dijous, 29 de març de 2018
Calaix les papallones, objecte d’estudi NOU9El 39
L’investigador garriguenc publicarà la primera guia de papallones diürnes de Catalunya
Roger Vila: “Les papallones són un model de com funciona el món”
Les papallones com a forma de vida
R.S.
Roger Vila té 44 anys, és de la Garriga i viu a Cardedeu. És doctor en Bioquímica i ha estudiat les papallones diversos anys a la
universitat de Harvard (Boston). És inves-tigador a l’Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona (IBE) i ha estat l’impulsor i autor principal de la Guia de papallones diürnes de Catalunya, que es publicarà a l’abril. A la foto, als Estats Units amb una Papilio.
PAPALLONES•
“Són indicadores de fenòmens
com els canvis ambientals”
MÉS ATENCIÓ•
“La foto digital ha augmentat
l’interès en les papallones”
Cardedeu
Ramon Solé
Com va néixer el projecte de la guia de papallones diürnes?
És un projecte que vaig començar fa 10 anys, acu-mulant fotografies d’exem-plars de col·leccions. En vaig treure moltes de la d’en Santi Viadé, de Cardedeu. Vaig recopilar més de 1.000 imatges. Fa dos anys, vaig proposar a l’editorial Lynx la idea del llibre i em van dir que endavant. Llavors, vaig contactar amb el Constantí Stefanescu i el José Manuel Sesma per convidar-los al projecte.
Quina és la seva aportació al llibre?
Les làmines amb les papa-llones, on s’indiquen totes les característiques per dife-renciar-les, els textos que contenen les descripcions de les espècies, part de les fotos de les papallones a la natura, i revisar i filtrar més de 230.000 dades i observa-cions, recollides des de 1800 fins a 2016, per configurar els mapes que apareixen al llibre.
és que ara sabem on som: reuneix totes les dades, amb una revisió crítica. Alhora, aquest projecte també ens ha permès veure molt clares les mancances: en els mapes hi ha zones poc prospecta-des i hem vist, per exemple,
que no sabem exactament què mengen moltes espèci-es.
Què inclou la investigació de les papallones, més enllà de catalogar-les?
Les papallones tenen una gran importància en els eco-
sistemes com a organismes indicadors: per exemple, són molt sensibles als canvis ambientals. A més, són ali-ment per a insectívors, són pol·linitzadores, i les erugues són una potent força destruc-tora de les plantes. D’altra
banda, les papallones s’utilit-zen com a model per enten-dre com funciona el món.
Què vol dir?Són un organisme model
per respondre preguntes sobre com funciona l’evolu-ció, per què les espècies no es barregen, etc.
Què tenen d’especial?La meitat dels éssers
vius del món són insectes; han tingut un èxit evolutiu enorme. Dins dels insectes, els lepidòpters tenen unes 200.000 espècies conegudes. Qualsevol resultat que obtin-guem sobre com s’ha generat aquesta diversitat i com funciona ens diu molt del funcionament de la diver-sitat d’espècies en general, inclosos els humans.
Com s’explica l’auge de l’interès en les papallones a Catalunya en els darrers anys?
Un dels factors que hi ha influït més clarament és la fotografia digital: ha pro-vocat una gran revifada al món de la natura. En el cas de les papallones, la forma tradicional d’estudiar-les era capturar-les i, per tenir-ne una referència, les havies de matar i exposar-les. A molta gent no li agradava, això. Ara, la fotografia digital permet a molta gent sortir a la natu-ra, fer nous descobriments i publicar-los a internet. Aquesta ciència ciutadana està aportant una gran quan-titat de dades.
Quina feina queda per fer, a Catalunya, en matèria recerca sobre papallones?
Aquesta guia és la pri-mera que és completa i el valor més important que té
En quins projectes està treballant ara?
Gràcies a National Geo-graphic estem investigant les papallones africanes i hi ha una espècie migradora que viatja entre Àfrica i Europa cada any. Hem demostrat per primer cop que aquesta papallona travessa el Sàhara volant: fa 4.000 quilòmetres en menys d’una setmana, i la mateixa distància en el tra-jecte de tornada.
SABI
NA
VIL
A
DESCOBRIMENT•
“Una papallona africana és capaç
de travessar el Sàhara volant”
Com s’ho fa? S’atura a des-cansar?
S’atura als vespres i s’ali-menta de les flors que troba, i llavors descansa durant la nit. I l’endemà reprèn el vol. I no en venen poques: sabem que migren milions d’exem-plars.
Fa poc ha descobert una nova espècie, oi?
Sí, a la península Ibèrica. Es tracta d’una espècie crípti-ca: és una espècie oculta dins d’una altra que ja coneixíem i que fins ara pensàvem que era única.
Com l’han descobert?Són pràcticament idèn-
tiques i externament és impossible distingir-les. Però nosaltres estudiem la genè-tica. Ara, de fet, estic fent mapes genètics de la diver-sitat de les papallones a la Península i a Europa.
