Edició de GironaDIVENDRES · 29 de novembre del 2019. Any XLIV. Núm. 15195 - AVUI / Any XLI. Núm. 14065 - EL PUNT

1,20€

1719

90-1

2072

73Q

L18

6002

-120

9050

L

Madrenas endureixla pugna pel Trueta

Girona P24,25

L’alcaldessa critica l’opció de fer-lo aSalt, que veu més cara i més lenta

El tall del TAV l’aniversaride l’1-O, a un pas de judici

Girona P12

Els alcaldes de Celrà i Verges, entre elsdisset investigats que seran acusats

AVUI amb El Punt Avui

VIST · El Tribunal de Comptespersegueix ara el govern i vintalts càrrecs pel referèndum, comja va fer amb els jutjats pel 9-N

CITA · Puigdemont, Junqueras,els exconsellers i els vint càrrecs,citats a declarar el 28 de gener,“per liquidar la despesa de l’1-O”

Segon judici a l’1-ODivisió al TC pel recursa la presó provisionald’Oriol Junqueras

P6,7

Els dos equips negociadors moments abans de començar la reunió, en una foto cedida pel PSOE ■

El PSOE i ERC mostren voluntat de diàleg però es manté el no

Primer tempteig

NACIONAL P8

Cuixart, Sànchez iRomeva han participaten un taller a Lledoners La foto de Cuixart ■ JOSEP LOSADA

Els presospolítics fande models

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2. 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.930

Divendres29 DE NOVEMBRE DE 20191,20 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

Girona argumenta que elTrueta a Domeny es faria en7 anys i a Salt en tardaria 11

L’Ajuntament defensa la ciutat coml’opció més ràpida, econòmica i de qualitat Salut estudia les propostes i remarca

que necessita 95.000 metres quadrats

3

ESPECIAL CIBERSEGURETATTota la informació sobre la jornada de ciberseguretati pimes que se celebra avui amb diversos experts

EL DISC DE LA MARATÓDiumenge, aconsegueix el disc de La Marató i col·laboraen la investigació científica de les malalties minoritàries

PSOE I ERC PACTEN CANALITZAR EL CONFLICTE POLÍTIC A CATALUNYA. Els equips nego-ciadors de socialistes i republicans van mantenir ahir al Congrés la seva primera reunió, al final de la qual van demostrarque mantenen desavinences, però van apreciar bases per anar més enllà, ja que van decidir tornar a trobar-se el proper3 de desembre. A la foto, Lastra i Rufián fan una encaixada de mans sota l’atenta mirada d’Ábalos. JAVIER LIZÓN/EFE 36

MOTXILLA ANTIROBATORILa més segura del mercat, amb cremalleres ocultes, quetambé disposa de port USB i connector per a auriculars

Vidreres espera celebrarla consulta delscorrebous elfebrer del 2020

Els alcaldes deVerges i Celrà,a un pas d’anara judici pel tallde les vies delTAV el 2018

L’AUDIÈNCIA VEU INDICIS PER JUTJAR DISSET DELS DINOUENCAUSATS PER L’ACCIÓ FETA ELPRIMER ANIVERSARI DE L’1-O

4

19

LA FISCALIA LI DEMANA 22ANYS DE PRESÓ PER ABUSOSI VEXACIONS I QUE LI RETIRIN LA PÀTRIA POTESTAT

4

26

■En el proper ple es farà l’aprova-ció inicial del referèndum i de lapregunta que es proposarà als ha-bitants. Es desconeix si el cens seràa partir dels o els anys. 27

Una mareprostituïa lafilla de set anysa Roses a canvide marihuana

Facua denunciaunes tarifesinjustificades en el rebut del’aigua de Girona

Assegura que segons la midadel calibre es cobra un preu o unaltre i que és la tretzena capital deprovíncia amb l’aigua més cara. 4

La benvinguda de Ses Majestatses desplaça a la Rambla i s’acabaamb la tradicional rebuda al balcódel consistori. 25

La cavalcalda deReis de Figueresmarxa del’ajuntament

A més a DdG

jamargant - 29/11/2019 09:30 - 79.155.44.80

Les patronals del transport de-manen que hi hagi una «estabili-tat regulatòria» en relació amb elsimpostos dels carburants, per talque si fan una aposta per aconse-guir una mobilitat més sostenibletinguin la seguretat que les condi-cions continuaran essent les ma-teixes durant un determinat pe-ríode de temps. Així ho va mani-festar ahir Carmelo González,president de Conetrans (Confe-deració Espanyola d’Organitza-cions de Transport per Carretera),en una jornada sobre TransportTerrestre celebrada a la UdG.González va mostar-se d’acordque cal treballar en una mobilitatmés sostenible, però va demanarque les administracions tinguinen compte el sector dels transpor-tistes a l’hora de prendre deci-sions.

En una línia similar, el presi-dent d’Asetrans, Àlex Gilabert (As-sociació Transports Girona), vacoincidir en el fet que els reptes dela mobilitat són «il·lusionants»,però va considerar que hi ha d’ha-ver una responsabilitat comparti-da. Per això, va demanar que lesadministracions, més que prohi-bir, intentin «incentivar» l’ús d’e-nergies alternatives i que es tin -guin en compte les diferències en-tre el sector del transport públic iel privat: «No són el mateix, i al fi-nal cal veure què fa cadascund’ells per ajudar a la reducció d’e-missions, va demanar.

La jornada, organitzada per laCàtedra de Processos IndustrialsSostenibles de la UdG, va servirper posar sobre la taula les possi-bles solucions per tal que el trans-port terrestre de mercaderies ipassatgers de mitja i llarga distàn-cia es pugui descarbonitzar pelsvolts de . En aquests mo-ments, les emissions totals de ga-sos d’efecte hivernacle associadesa aquest tipus de transport a Es-panya representen prop d’un

de les totals. I en aquests mo-ments, el sector del transport pri-vat es troba en una situació incer-ta de cara a les decisions que esprendran a partir d’ara.

Tant Gilabert com Gonzálezvan participar en una taula rodo-na que va comptar també ambEduard Ayach (Asetrans), VíctorMartos i Rocío Báguena (ministe-ris de Transició Ecològica i de Fo-ment), Ramón Moraleda (Adif) iRafael del Río (Aedive).

Entre els ponents va haver-hi elconsens que cal avançar cap a ladescarbonització, però les asso-ciacions de transportistes van

mostrar la seva preocupació perl’actual situació d’incertesa queviu el sector. Per això, CarmeloGonzález va demanar que «l’Ad-ministració ens escolti a l’hora deprendre decisions», ja que de mo-ment es troben a l’expectativa al’hora de prendre de decisions perpotenciar l’energia sostenible,perquè temen que la legislació oels impostos puguin canviar enqualsevol moment.

Per la seva banda, Gilaberttambé es va mostrar d’acord ambla necessitat d’«avançar» cap a lesenergies sostenibles, però va de-manar «veure en quins tempss’implanta cada tecnologia». Gi-labert es va mostrar claramentpartidari d’«incentivar» el canvi,més que no pas de prohibir. Perexemple, en relació amb la im-plantació de la Zona de Baixes Es-missions a Barcelona, va conside-rar que és «una necessitat», peròtambé va opinar que no es pot te-nir en la mateixa consideració elvehicle privat amb el de mercade-ries i passatgers.

En aquest sentit, Gilabert vaconsiderar que les mesures que espuguin prendre «han d’anaracompanyades d’un incentiu enel transport públic». En la mateixalínia, el vicepresident d’Asetrans,Eduard Ayach, va demanar «quees posi en valor i es busquin fór-mules per incentivar el servei pú-blic de transport de mercaderies».

Finalment, González es vamostrar preocupat pel creixe-ment de l’economia col·laborati-va, ja que entre els professionalshi ha la seguretat que es compleixla normativa, però en el cas de l’e-conomia col·laborativa no hi hatant control.

LAURA FANALS GIRONA

Els transportistes demanen «estabilitatregulatòria» en els combustibles

Reclamen a l’Administració que els tingui en compte a l’hora de prendre decisions i que s’apostimés per incentivar que no pas per prohibir Consideren que cal avançar cap a una mobilitat méssostenible, però coincideixen en el fet que actualment es troben en un moment encara incert

El representant d’Adif, RamónMoraleda, durant la sevaintervenció. FOTO: MARC MARTÍ

La jornada,celebrada a laUdG, preteniaposar sobre lataula solucionsper tal dedescarbonitzar el transport decara al 2050

El Consorci de la Costa Bravaestà consolidant la seva aposta perreduir l’empremta mediambien-tal i les emissions de CO a l’atmos-fera. En aquest sentit, gràcies alscontractes de subministramentelèctric establerts per l’EmpresaMixta d’Aigües de la Costa Brava,de la qual és soci, acredita en l’ac-tualitat un d’energies renova-bles en el conjunt de les seves ins-

tal·lacions, repartides per les co-marques gironines, després de lanova compra que s’ha fet a travésde Naturgy.

El Consorci recorda que ja fatemps que prioritza la transfor-mació cap a la captació i aprofita-ment elèctric de recursos naturalsrenovables. Per això, el seu plad’acció preveu proveir-se del d’energia d’aquest origen a par-tir del i assolir l’excel·lènciaambiental, tant en l’àmbit corpo-ratiu com en la reducció de l’im-pacte de les seves activitats dins laseva estratègia contra el canvi cli-màtic.

Segons expliquen des del Con-sorci, les comercialitzadores d’e-nergia renovable, en aquest casNaturgy, subministren quilowattshora (kWh) obtinguts sense cau-

sar emissions de CO a l’atmosferani residus radioactius. Aquest fet,indica, es garanteix a través d’uncertificat d’origen expedit per laComissió Nacional del Mercat i laCompetència. D’aquesta manera,el Consorci de la Costa Brava ini-cia la transició de l’abastamentd’energia generada mitjançant elscombustibles fòssils (carbó, pe-troli i gas) cap a les energies reno-vables per als seus serveis, ambl’objectiu de contribuir a frenarl’escalfament global.

Així doncs, el Consorci de laCosta Brava «col·labora a redreçaruna situació que, si en algun as-pecte es manifesta de forma clara,és en l’afectació del clima i de lasalut dels ecosistemes i de les so-cietats en relació amb la disponi-bilitat de l’aigua». Aquesta inicia-tiva, recorden, se suma a les dutesa terme en la darrera dècada per al’optimització dels consums ener-gètics en les seves instal·lacions».

DdG GIRONA

El Consorci de la Costa Bravaaposta per l’energia renovable

El seu pla d’acció preveuproveir-se al 100% d’aquesttipus d’energia d’aquestorigen a partir de 2020

La junta del Consorci de la CostaBrava. FOTO: DIARI DE GIRONA

Comarques

Diari de GironaDIVENDRES, 29 DE NOVEMBRE DE 2019 8

jamargant - 29/11/2019 09:30 - 79.155.44.80

Sardana

Diari de GironaDIVENDRES, 29 DE NOVEMBRE DE 201946

CONCERT DE COBLA I CORDA

La Simfònica de Cobla i Corda deCatalunya presenta, amb dos con-certs avui i demà a l’Auditori de Giro-na, un recopilatori de les peces mésemblemàtiques dels seus tres darrersprojectes: Tossudament Llach, Can-çó d’amor i de guerra i Llull. Els tresprojectes han estat guardonats alsPremis Enderrock en la categoria devotació popular al millor disc de clàs-sica els anys , i i ara esreuneixen en un triple disc que espresenta amb una tria de les pecesmés emblemàtiques interpretadesper veus com les de Beth, Elena Ga-del, Roger Padullés o Marta Mathéu,i la Coral Polifònica de Puig-reig ambLa Principal de la Bisbal.

Més enllà del seu valor musical, elpresident executiu de Metalquimia,Josep Lagares, considera que l’espec-tacle «traspua valors de la nostra terrai és capaç de portar l’essència de Ca-talunya i de la Mediterrània als dife-rents pobles del món i a les genera-cions de l’avenir». «En un momenttan complicat, Clàssics Enderrockvolser el nostre humil homenatge a totsaquells que han lluitat per Catalu -nya», afegeix Lagares.

Les tres produccions que confor-men Clàssics Enderrock es van estre-nar a l’Auditori de Girona i han estatpresents a les programacions de di-ferents teatres i auditoris d’arreu deCatalunya.

La Simfònica de Cobla i Corda deCatalunya, dirigida per FrancescCassú, és un projecte únic que com-bina l’experiència i el coneixementdels mestres de la cobla La Principalde la Bisbal, amb la força i la il·lusiódels joves talents de la Jove Orquestrade les Comarques Gironines.  La for-mació va néixer l’any , impulsa-da per la Fundació Metalquimia,com a projecte musical innovador,amb l’objectiu de crear una orquestrasimfònica catalana de gran format,que unís els instruments de corda ipercussió d’una orquestra simfònicaconvencional i el personalíssim sodels instruments de vent de la cobla.Així, es van fusionar els vents de LaPrincipal de la Bisbal i la corda i per-

cussió de la Jove Orquestra de les Co-marques Gironines i el projecte pe-dagògic de l’Orquestra de Cadaqués,per crear finalment la Simfònica deCobla i Corda de Catalunya.

FESTA DELS MÚSICS A OLOT

Queden pocs dies per Santa Llúcia,patrona dels Músics, i a Olot ho cele-bren d’una manera ben especial,amb la a trobada de músics de co-bla, que aquest any se celebraràdemà dissabte a les del vespre a lasala El Torín. Músics de la ciutat i co-marca, al costat d’altres instrumen-tistes d’arreu, formen una curiosa ioriginal cobla, on tothom trobanoiets i noietes ben joves i alguns ja

retirats, que oferiran de forma con-junta una audició de sardanes benespecial.

COBLA DEL COL·LEGI DESANTA MARIA DE BLANES

En la dècada dels anys , quan laCaravana de la Sardana traslladavala Flama de la Sardana d’una CiutatPubilla a l’altra fent un recorregut detres dies per diverses poblacions deCatalunya -de la Catalunya Nord iAndorra- en tots els pobles, era rebu-da amb mostres d’entusiasme i ale-gria. Fins i tot, en un municipi de laprovíncia de Lleida, els comerços vanabaixar la persiana mentre la Cara-vana era allà.

Al costat de la pubilla, el presidentde l’Obra del ballet Popular i moltsacompanyants, venia una cobla degent molt jove, encapçalada pel pareAlqueza, que interpretava unes sar-danes. La cobla era la del Col·legi deSanta Maria de Blanes, formada pernoiets d’entre i anys. Avui la coblaencara existeix i alguns d’aquells noishan seguit en el món de la cobla. Sen-se menystenir-ne cap voldríem des-tacar els germans Molina, intèrprets,directors, compositors, innovadorsdel món de la cobla.

En tot un curs lectiu l’escola delPare Manyanet (de Santa Maria) re-alitza tot un seguit d’audicions i ac-tuacions de les seves formacions.Unes es realitzen dins l’Escola deMúsica, on individualment o en petitgrups els alumnes mostren les capa-citats adquirides davant del públicassistent. Les altres estan obertes atota la població de Blanes i poblesveïns i ofereixen un espectacle ambla majoria d’alumnes de l’escola.

Està demostrat que els ensenya-ments musicals tenen una incidèn-cia directa en el desenvolupamentintegral de la personalitat dels nens inenes en els àmbits cognitiu i audi-tiu. Són molts els articles pedagògicsque parlen dels efectes beneficiososque té la formació d’aquest tipus d’es-tudis des de la infantesa.

Els habitants de Blanes han de-mostrat durant molts anys la sevaatracció envers el món de la música.Ho demostra el gran nombre de pro-fessionals que han sorgit de la nostraAssociació Banda i Cobla col·legi Sta.Maria des de que es va formar.

El principal objectiu és la formaciómusical dels nois i noies que formenpart de la Banda i Cobla. S’intentaque els alumnes assoleixin un bonnivell d’interpretació, a la vegada quesiguin capaços d’assolir les provesd’accés al conservatori, desenvolu-pant estudis de música segons el currículum que marca la LOGSE iposant especial interès en la interpre-tació de música en grup.

Avui divendres, a les . h al Tea-tre de Blanes, els membres de la co-bla oferiran un concert.

L’ HOSPITALET DELLLOBREGAT HOMENATJAJOSEP CASSÚ

Diumenge vinent, la Coordinado-ra Sardanista de l’Hospitalet de Llo-bregat celebra el seu è. Concert deMúsica de cobla, a l’Auditori Barra-das, a les h. En aquesta actuació esretrà un homenatge al compositorJosep Cassú. Descendent d’una nis-saga de músics, els Grau de Bordils,Cassú va estudiar al Conservatori delLiceu, a Barcelona. També va rebrelliçons de piano de Josep Viader, defiscorn de Lluís Palet, i de ConradSaló (música de cobla, en general).Va exercir de fiscornaire en diversesformacions, fins que el s’incor-porà com a instrumentista i directora la cobla Montgrins, on va estar finsal . Va passar com a fiscornaire idirector a la Cobla La Principal de laBisbal, en la qual va substituir enConrad Saló. Va ocupar el càrrec anys, fins al . En aquesta tasca elva succeir Josep Maria Surrell (-), primer, i el seu fill Francesc

Cassú, després. Posteriorment es va incorporar

com a director a La Flama de Farners(), tasca que complementa ambl’ensenyament al Conservatori deMúsica Isaac Albéniz de Girona i alcol·legi Bell-lloc del Pla. El seu fillFrancesc li va dedicar la sardanaFerm amor () per commemorarels anys del seu matrimoni amb lapoetessa Carme Jordi.

La vida sardanista a l’Hospitalet estroba arrelada des de fa anys, amb di-verses entitats, i la Coordinadora Sar-danista es va fundar a finals de .El es va signar un conveni deprestacions de serveis bilaterals ambl’Ajuntament. El , ja es feien unadotzena de ballades a l’any i es va arri-bar a les cinquanta. A l’aplec de van venir mil cinc-centes persones.Es feien cursets també a les escoles,com s’estan fent encara. Enguany esfan fins a ballades, entre els aplecs, festes majors, memorials,cloendes, etc. L’ Hospitalet va ser Pu-billa de la Sardana el .

SARDANA ESPORTIVA

La colla Mare Nostrum, del GrupSardanista Xaloc de Barcelona, hacertificat el títol de campiona de Ca-talunya de la categoria Gran o Abso-luta, al concurs de Balaguer. D’aques-ta manera ha aconseguit el vuitè títolde la seva història. La Mare Nostrumha arribat a la cita de Balaguer ambel títol assegurat, i les posicions asso-lides a cadascuna de les sardanespuntuables de la cita lleidatana li hanpermès celebrar el títol.

La segona posició ha estat per aVioletes del Bosc, de Barcelona, i latercera, per a Mans Amigues, de Cas-sà de la Selva. La colla gironina ha su-perat en diverses sardanes la segonaclassificada, la qual cosa la certificacom una colla candidata al títol.

El Campionat d’enguany hacomptat amb sis colles, una de les xi-fres més baixes de la història: Dolç In-fern, de Lleida; Mans Amigues, deCassà de la Selva; Mare Nostrum, deBarcelona; Mirant al Cel, de Sabadell;Riallera, de Vic, i Violetes del Bosc, deBarcelona.

Robert RoquéGIRONA

La sardana és bennostra, o sigui,

criada a casa. El cor balla,però el cap calcula»

Santiago Rusiñol i Prats(Barcelona, 25 de febrer de 1861 -

Aranjuez, comunitat de Madrid, 13 dejuny de 1931) va ser un pintor, escrip-

tor, col·leccionista, periodista i dra-maturg català.

La FRASE

Homenatge. L’Auditori de Girona acull avui i demà una proposta que repassa elstemes dels espectacles «Tossudament Llach», «Cançons d’amor i de guerra» i «Lull»,de la mà de la formació musical impulsada per la Fundació Metalquimia

Els grans mestres de la cobla es fusionen amb la Jove Orquestra de les Comarques Gironines per oferir un espectacle de grans dimensions

La Simfònica de Cobla i Corda presenta els«Clàssics Enderrock»

La Simfònica de Cobla i Corda interpretant «Llull» a l’Auditori. MARC MARTÍ

AUDICIONS

DIUMENGE, DIA 1

Andorra la Vella Centre de Congressos.Bellpuig Cobla. 17.00 h

Besalú Pavelló. Cobla La Principal d’Olot.17.00 h

Borrassà Plaça. Cobla Maravella. 12.00 h

El Voló Complex d’Echars. Cobla TresVents. 15.30 h

Sant Andreu del Terri Era d’en Solà. Co-bla La Principal de Porqueres. 13.00 h

Santa Susanna Parc Colomer. Cobla LaPrincipal de Banyoles. 18.00 h

Serinyà Plaça. Cobla Selvatana. 12.00 h

CONCERTS

DIVENDRES, DIA 29

Blanes Teatre. Cobla del Col·legi de SantaMaria de Blanes. 22.15 h

Girona Pavelló Auditori Simfònica de co-bla i Corda de Catalunya. 21.00 h. Dissabtedia 30, 19.00 h, repetició del Concert

Sant Andreu de Sureda Església. CoblaMil·lenària. 11.00 h

DISSABTE, DIA 30

Girona Pavelló Auditori Simfònica de co-bla i Corda de Catalunya. 19.00 h.

DIJOUS, DIA 5

Banyoles Auditori de l’Ateneu, Cobla Sel-vatana amb Albert Deprius. 20.30 h.

L’AGENDA

jamargant - 29/11/2019 09:30 - 79.155.44.80

El ple de Parlament Europeu vaaprovar una resolució en què de-clara la situació d'emergència cli-màtica i mediambiental i reclamaa la Comissió Europea, als go-verns de la UE i a «tots els agentsmundials» que adoptin amb ur-gència mesures per «combatre iaturar aquesta amenaça abansque sigui massa tard». Els eurodi-putats van rebutjar les esmenesplantejades pel Partit Popular Eu-ropeu (PPE) que advoquen persubstituir la paraula «emergèn-cia» per «urgència». A més de de-clarar l'emergència climàtica, laresolució insta el nou Executiu co-munitari presidit per Ursula vonder Leyen a avaluar «plenament»l'impacte climàtic i mediambien-tal de totes les propostes legislati-ves i pressupostàries pertinents.

Igualment, va demanar a la po-lítica conservadora alemanya quela seva Comissió garanteixi queles seves propostes legislatives es-tiguin «totalment d'acord» ambl'objectiu de mantenir l'escalfa-ment global per sota de , grausi no contribueixin a la pèrdua dela biodiversitat.

El text -proposat pel grup de So-cialistes i Demòcrates (S&D), elsliberals de Renew Europe i l'Es-querra Unitària Europea (GUE)-va rebre vots a favor, encontra i abstencions. Els Verdsvan avalar la resolució, mentreque els eurodiputats del PPE vanvotar dividits i s’hi van oposar elsConservadors i Reformistes Euro-peus (ECR) i la ultradreta d'Iden-titat i Democràcia (ID).

Pel que fa als representants es-panyols, els eurodiputats de Voxvan sert els únics que van votar encontra de la resolució, mentre quetots els altres van mostrar el seu

suport al text final.Aquesta votació va tenir lloc

pocs dies abans que comenci aMadrid la Cimera de Clima con-vocada per Nacions Unides. Defet, en una segona resolució, l'Eu-rocambra va demanar que la UEpresenti en aquest esdevenimentla seva estratègia per aconseguirreduir totes les seves emissions

«tan aviat com sigui possible» i el com a molt tard. En la matei-xa línia, els eurodiputats van sug-gerir al nou Executiu comunitarique elevi l'objectiu de reducciód'emissions de gasos d'efecte hi-vernacle per al al davantdel vigent.

Per part seva, l'activista suecaGreta Thunberg va afirmar estar«impressionada» per la resolucióde Parlament Europeu. «Enmigde l'oceà estic impressionada perles notícies. No podem resoldreuna crisi sense tractar-la com a tal.Esperem que ara adoptin accionsdràstiques suficients», va dir.

E. PRESS/EFE/DdG BRUSSEL·LES/GIRONA

El Parlament Europeu declaral’emergència climàtica i insta a adoptar mesures amb urgència

Von der Leyen haurà d’afrontarel requeriment que li ha fet el Parlament Europeu. REUTERS

La Cambra convidala Comissió a elevardel 40 al 55%l’objectiu dereducció de gasosd’efecte hivernacle

L’Europarlament demana a la nova presidentade la Comissió Europea que s’avaluï l’impactemediambiental de les propostes legislatives ipressupostàries Tots els representants delspartits espanyols avalen la històrica resolucióexcepte els de Vox, que hi voten en contra

Espanya-Internacional

Diari de GironaDIVENDRES, 29 DE NOVEMBRE DE 201938

SORTEIG DEL DIA28 DE NOVEMBRE DE 2019

Sis sèries de 100.000 bitllets cada una

Llista acumulada de les quantitats que hancorrespost als números premiats, classificats per la seva xifra final

AQUEST SORTEIG POSA EN JOC 12.600.000 D’EUROS EN PREMIS

Aquests premis caduquen passats tres mesos, comptats apartir del dia següent del sorteig.

SORTEIG

95

19

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Núm. € Núm. € Núm. € Núm. € Núm. € Núm. € Núm. € Núm. € Núm. € Núm. €

Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions

jamargant - 29/11/2019 09:30 - 79.155.44.80

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 29 DE NOVEMBRE DEL 201944 | Europa - Món |

El nou electró lliure del’Aliança Atlàntica. El pre-sident francès, Emma-nuel Macron, va assumirahir plenament les sevesdeclaracions sobre “l’estatde mort cerebral” del’OTAN. Després de re-unir-se a París amb el se-cretari general de l’Alian-ça, Jens Stoltenberg, nonomés va evitar matisarles seves polèmiques pa-raules, sinó que també vadenunciar que en les últi-mes cimeres havia consta-tat una “desconnexió alar-mant i inacceptable”.

Macron manté així elseu torcebraç sobre el fun-cionament de l’OTAN,pocs dies abans que els di-rigents europeus i nord-americans es reuneixin di-marts que ve a Londres enuna cimera en què com-memoraran el 70è aniver-sari del Tractat Atlàntic.

“Assumeixo totalmentel fet d’haver desvelat lesambigüitats”, va dir el pre-sident francès durant unaroda de premsa conjuntaamb Stoltenberg al Palaude l’Elisi. Tot i compartir lavoluntat de “garantir l’èx-it” de la cimera del 3 i 4 dedesembre, algunes dife-rències significatives vancristal·litzar entre totsdos. Macron va lamentarque les últimes reunionsde l’OTAN havien “estatúnicament dedicades a sa-

ber com es podria dismi-nuir el cost financer perals Estats Units” i va de-manar una reflexió sobrepunts essencials, com ara“la pau a Europa”, la rela-ció amb Rússia o la desig-nació del terrorisme, enlloc de Moscou o Pequín,com l’enemic a combatre

per l’OTAN. Stoltenbergva recordar que la UnióEuropea (UE) no té, se-gons ell, els mitjans per ga-rantir la pau a Europa persi sola. Després queTrump agités les últimescimeres de l’OTAN per lacàrrega financera queaquesta suposa per a l’ad-

ministració nord-ameri-cana, ara són les paraulesde Macron l’origen de lacontrovèrsia. En una en-trevista al setmanari bri-tànic The Economist, eldirigent centrista va aler-tar que “el que estem expe-rimentant actualment” és“la mort cerebral de

l’OTAN”. D’aquesta mane-ra, volia expressar el ma-lestar francès per la debili-tat de les potències euro-pees, especialment Ale-manya, en matèria militari geopolítica. De fet, tambéva demanar ahir als seussocis europeus més suporta la intervenció francesa al

Sahel, després de la mortdilluns de 13 soldats fran-cesos a Mali.

Amb les seves crítiquesa l’OTAN, Macron tambévolia denunciar els inte-ressos divergents queTurquia, França i els Es-tats Units –tots ells mem-bres de l’Aliança– defen-sen al nord de Síria des-prés de l’ofensiva turcacontra els kurds.

El president francès vareiterar ahir aquesta posi-ció lamentant que Tur-quia hagués emprès una“intervenció militar queposa en perill l’acció de lacoalició contra Estat Islà-mic”. Unes paraules queno van agradar a Ankara.“Macron no pot ser el líderd’Europa”, va reaccionarel ministre d’Exteriors

turc, Mevlut Cavusoglu.Les declaracions de Ma-

cron han suposat un en-èsim motiu de discòrdiaentre París i Berlín. L’esta-blishment alemany vamarcar ràpidament dis-tàncies. Així es va consta-tar dimecres, quan la capde la Comissió Europea,Ursula von der Leyen, vadefensar que la UE il’OTAN “no eren rivals”, si-nó “complementàries”. Amés, segons va revelar di-umenge el New York Ti-mes, en el sopar del 30èaniversari de la caigudadel Mur de Berlín, Merkelva retreure al francès queestà “cansada” d’haver de“recollir les tasses” quetrenca amb les seves polè-miques declaracions. ■

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Macron no afluixa en el seutorcebraç pel rol de l’OTANaEl líder francès es reafirma en les polèmiques declaracions sobre la “mort cerebral” de l’AliançaAtlàntica aRep el secretari general aliat en vigílies de la cimera pel 70è aniversari de l’organització

París

EnricBonet

Macron i Stoltenberg, secretari general de l’OTAN, encaixen després de la seva reunió d’ahir a París ■ BERTRAND GUAY/EFE

“Rússia? Xina? No hocrec. L’enemic comúés el terrorisme queha colpejat cadascundels nostres països”Emmanuel MacronPRESIDENT FRANCÈS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

En vigílies de l’obertura dela cimera del clima de Ma-drid (COP25) i dues set-manes abans que la Co-missió Europea presenti elprimer esborrany del seuPacte Verd, el Parlamentd’Estrasburg va declararahir l’“emergència climà-

tica” a la Unió Europea. Laresolució, de caràcter sim-bòlic i no vinculant, la vanaprovar socialdemòcra-tes, liberals, l’esquerraunitària i els verds, que fi-nalment hi van donar su-port tot i haver preferit in-cloure-hi objectius mésambiciosos. També hi vavotar a favor una part delPartit Popular Europeu

(PPE). La resolució, de no-més dos paràgrafs, “decla-ra una emergència climà-tica i ambiental” i demanaa la Comissió, als estatsmembres i a les institu-cions globals accions peraturar l’amenaça “abansque sigui massa tard”. A lanova Comissió, presididaper Ursula von der Leyen,li demana que “avaluï l’im-

pacte ambiental de totesles propostes legislatives ipressupostàries relle-vants” i que s’asseguri que“estan alineades amb l’ob-jectiu de limitar l’escalfa-ment global a menys d’1,5graus addicionals”.

El PPE i la dreta radicalvan votar majoritària-ment en contra del textdesprés que cada grup ha-gués presentat les sevespropostes separadament.Els populars ja havien ad-vertit dilluns passat queno donarien suport a untext que parlés d’“emer-gència” climàtica en llocd’“urgència”. ■

L’Eurocambra declaral’emergència climàticaRedaccióESTRASBURG

Planta d’energia de carbó a la localitat alemanya deBoxberg, en una imatge d’arxiu ■ FILIP SINGER/EFE

38 | Comarques Gironines | BAIX EMPORDÀ EL PUNT AVUIDIVENDRES, 29 DE NOVEMBRE DEL 2019

8345

83-1

2183

37L

1773

93-1

2200

76L

Tel. 972 75 88 46 · 609 55 02 60Passeig de Catalunya, 27 · 17257 Torroella de Montgrí

www.autoescolamarinatorroella.com

Vine a la FIRA DE SANT ANDREU i fes una parada al’AUTOESCOLA MARINA.

Si et vols treure el carnet de cotxe, aprofita

la PROMOCIÓ DE FIRA.Dies: 30 de novembre i 1 de desembre de 2019

La 1a Autoescola del Passeig, des de l’any 1983 a Torroella

l teixit empresarial de lademarcació i represen-tants de les administra-cions van coincidir ahir

en molts punts de la diagnosi dela crisi climàtica i els riscos aquè aboca el territori. Ho vanfer a Platja d’Aro, en el marc dela primera jornada AMA (Acciópel Medi Ambient) Costa Brava,promoguda per la delegació gi-ronina de la Cambra de ComerçItaliana a Barcelona per afavo-rir el debat i la cerca de solu-cions factibles. El vicepresidentde la institució, Daniel Furlan,va centrar l’objectiu inicial a ela-borar conjuntament una anàliside les debilitats, amenaces, for-taleses i oportunitats (DAFO,en l’argot empresarial). I entrela quarantena de participantsvan contribuir a dibuixar un es-

Ecenari gris emmarcat per lesevidències (comença a pujar elnivell del mar, la meteorologiacada cop provoca maldecapsamb més freqüència, creixerà elrisc d’incendis i els episodis decontaminació són periòdics),però també diverses idees percomençar a frenar la situació.

Però també van posar sobrela taula alguns punts forts, so-bretot en el cas de la zona del li-toral. El director de la FundacióMar, Miquel Ventura, va intro-duir alguns altres elements derisc, com ara la falta d’aigua perla irregularitat de la precipita-ció –que pot anar de les inunda-cions per forts aiguats a llargsperíodes de sequera– i la salinit-zació d’aqüífers, o la prolifera-ció d’algunes espècies foranesde resultes de l’escalfament del’aigua de la Mediterrània –mésd’un miler han accedit a l’eco-sistema a través del canal de

Suez o el trànsit de vaixellstransoceànics, i el 20% pot es-devenir plaga–. Però també vadestacar que “acceptar que hiha un problema ja és una opor-tunitat”. I que el relleu escarpatde la Costa Brava en moltspunts pot mitigar problemes.

Entre la resta d’interven-cions, moltes altres claus quecontribuiran a traçar un full deruta. Ports de la Generalitat vadefensar que ja es preparen pera la puja del nivell del mar. I l’al-calde amfitrió, Maurici Jimé-nez, va recordar que caldria

apostar pel transport públic, enzones que multipliquen pobla-ció a l’estiu i on el 95% de visi-tants arriba i es desplaça en cot-xe. També van posar deures ales administracions, que no aca-ben d’actuar amb agilitat. Perpart de la Cambra de Sant Fe-liu, el seu president, EduardBosch, va anunciar que cal in-centivar les empreses perquèapostin per les energies renova-bles i siguin més sostenibles.

En la sessió hi van participaralumnes d’ESO de Sant Feliu.El grup Polseres Verdes, quepromou accions per canviar hà-bits. La vicecònsol honoràriaitaliana a Girona i la Costa Bra-va, Emanuela Carmenati, va ad-metre que “aquests nois tenenpressa”, perquè gestionaran unplaneta en pitjor situació. I es vafixar com a repte que l’any vi-nent puguin debatre accions jaen curs. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Economia Jornada AMA Costa Brava, amb institucions i empresariat per la sostenibilitat

REPTE · La Cambra Italiana a Barcelona vol reflexionar sobre la reconversió sostenible a la Mediterrània, un ecosistemacompartit FEINA · Els ponents en el primer debat es posen deures comuns i s’insten a fer-ne seguiment d’aquí a un any

Emili AgullóCASTELL-PLATJA D’ARO

Aliats contra el canvi climàtic

Alguns dels ponents en el debat, ahir al matí, a l’hotel Costa Brava ■ E.A.

34 | Comarques Gironines | ALT EMPORDÀ EL PUNT AVUIDIVENDRES, 29 DE NOVEMBRE DEL 2019

1182

20-1

2203

85Q

La depuradora de Ventallóés la primera de tot Cata-lunya equipada amb unaplanta fotovoltaica. La ins-tal·lació de la planta l’ha fe-ta l’Agència Catalana del’Aigua (ACA) amb l’objec-tiu de generar energia ver-da i consumir-la de mane-ra instantània al mateixlloc, reduint així el con-sum d’energia convencio-nal i les emissions de CO2 al’atmosfera.

AutoconsumLa mesura, que ha suposatuna inversió superior als13.000 euros, ha consistiten la instal·lació d’un equi-pament amb 36 panells so-

lars, amb una potència degeneració instal·lada de10 kW, tenint en compteque la potència contracta-da per dotar d’energia ladepuradora és de 15 kW.Això s’ha traduït en un au-toconsum a partir d’ener-gia verda i renovable demés d’un 83%, per produirtota la demanda diürna iuna autonomia diària to-

tal d’un 42%.

Seguiment a temps realLa generació i distribucióde l’energia produïda enaquesta planta fotovoltai-ca es pot seguir de maneradigital des de qualsevolaplicació mòbil i es podenemmagatzemar les dades iguardar els registres his-tòrics. Segons informa

l’ACA, la instal·lació foto-voltaica ofereix una vidaútil molt elevada (25anys), requereix un man-teniment mínim, i es potinstal·lar en terrenys o encobertes d’edificis de ma-nera ràpida, en un terminide dues a tres setmanes.

Per l’ACA això obre laporta a desenvolupar mésinstal·lacions d’aquest ti-pus en altres depuradoresi assolir així els objectiusfixats per la llei de canviclimàtic i pel decret llei pera l’emergència climàticaaprovat aquesta setmana,que defineixen que les de-puradores han de generarun 20% del que consumei-xen amb energies pròpies inetes en l’horitzó del2020. ■

a La planta instal·lada per l’ACA garanteix amb l’energia solar més d’un 83%de les necessitats de la depuradora a L’electricitat generada s’autoconsumeix

RedaccióVENTALLÓ

La depuradora de Ventallóés la primera de Catalunyaamb planta fotovoltaica

13.000 euros. És el cost de la inversiófeta per l’ACA a Ventalló perinstal·lar una planta voltaicaa la depuradora.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

36panells solars tenen una po-tència de generació de 10 kW;la depuradora té una potèn-cia contractada de 15 kW.

Els panells solars que l’ACA ha instal·lat per generar part de l’energia que necessita la depuradora de Ventalló ■ ACA

El pressupost del ConsellComarcal de l’Alt Empor-dà per a l’any 2020 creixdel 6,04 % respecte del del’any que ara es tanca.L’execució de la segona idarrera fase del centre detractament de residus el2020 és la causa bàsica de

la diferència entre la previ-sió del 2019 i l’actual. Elpressupost puja fins a38.262.168,45 euros.L’increment de les obresprevistes en el projecte Fe-der i l’augment de les retri-bucions previstes a la lleide pressupostos de l’Estatexpliquen també l’aug-ment. El pressupost es vavalidar a principis de set-

mana amb els vots favora-bles de Junts, el PSC i Ciu-tadans (21 vots) i l’absten-ció d’ERC (11 vots).

El pressupost ha pre-vist la inclusió de diferentsllocs de treball, amb caràc-ter temporal, per poderdonar resposta i coberturaals diferents projectes.

Pel que fa a inversions,preveu l’adquisició i l’ade-

quació d’un edifici que per-meti l’ampliació de les ins-tal·lacions del Consell Co-marcal per solucionar lanecessitat d’espai i reagru-par alguns serveis.

La compra d’aquestnou edifici té una aplicacióde despesa d’1.150.000euros i la seva rehabilita-ció, de 400.000 euros. Lapresidenta del Consell Co-marcal, Sònia Martínez,va explicar que aquestpressupost proposa “nousreptes a cadascuna de lesàrees amb l’objectiu fona-mental de donar servei alsaltempordanesos i alsseus ajuntaments”. ■

Creix el pressupost delConsell de l’Alt EmpordàRedaccióFIGUERES

Figueres es comença a prepararper al Nadal i una de les principalsnovetats d’enguany serà el canvi deruta de la cavalcada dels ReisMags. El seguici reial manté la sor-tida des del carrrer Borrassà peròja no finalitzarà a la balconada del’ajuntament, una tradició ques’havia mantingut durant dècades,i que ara es trasllada a la Rambla.Fins al de gener passat, Melcior,Gaspar i Baltasar s’acomiadavendels nens i nenes des del balcó del’ajuntament, on eren rebuts perl’alcalde, però l’espai de la plaça li-mitava l’aforament.

Aquest és precisament un delsmotius pels quals l'Ajuntament hadecidit fer el canvi. Així doncs,s’instal·larà un escenari a la partalta de la Rambla, on es clourà lacavalcada amb un «gran especta-cle final» i serà des d'allà on el pro-per de gener l'alcaldessa, AgnèsLladó, els rebrà i els entregarà laclau de ciutat perquè puguin en-trar a totes les cases. Els nens, però,no hi podran pujar a saludar SesMajestats. «Volem uns Reis inclu-sius i per a tothom i que arribin amoltíssima més gent», va destacarl’alcaldessa durant la presentacióde la programació nadalenca a laciutat.

Serà precisament a la part altade la Rambla on s'habilitarà un es-pai per a persones amb diversitatfuncional, prèvia inscripció.Aquests canvis anunciats avui sesumen a la decisió d’eliminar elsanimals de la comparsa dels Reis.

La programació nadalenca a Fi-gueres s'enceta avui a les vuit delvespre amb l'encesa de llums da-linians. L’acte s’ha fet coincidiramb el Black Friday per aprofitarel moviment de gent que hi hauràal centre, segons va explicar la re-

ANNA FONT FIGUERES

Els Reis Magsde Figueres marxende l’ajuntament

La cavalcada finalitzarà a la Rambla, desprésde dècades de fer-ho a la balconada del consistori

gidora de Festes i de Comerç, EsterMarcos. Anirà acompanyat d'unespectacle de videomapping a laplaça de l'Escorxador, amb refe-rències a Narcís Monturiol i altreselements característics del Nadala la ciutat. La voluntat del govern,segons va manifestar l’alcaldessa,és la d’estendre les llums a tots elsbarris de cara al Nadal vinent.

La inauguració del mercat deNadal serà demà dissabte a les sisde la tarda. L’any passat es va allar-

gar fins la vigília de Reis però el nougovern ha optat per tornar-lo a es-curçar fins al de desembre. En-guany s’hi poden trobar casetesrepartides per tota la Rambla.

D'entre les novetats, també des-taquen les absències. No hi hauràpista de gel ni el tradicional pes -sebre a la Rambla, però es mante-nen les activitats de la Factoria Lú-dica i el Nadal als Barris, que no coincidiran per no contrapro -gramar-se.

DdG VENTALLÓ

■ L’Agència Catalana de l’Aigua(ACA) ha instal·lat una planta fo-tovoltaica a la depuradora de Ven-talló amb l’objectiu de generarenergia verda i consumir-la demanera instantània a la mateixaplanta, reduint així el consumd’energia convencional i les emis-sions de CO.

La mesura, que ha suposat unainversió superior als . euros,ha consistit en la instal·lació d’unaplanta, amb panells, amb unapotència de generació instal·ladade kW, tenint en compte que lapotència contractada per dotard’energia la depuradora és de kW. Això s’ha traduït en un auto-consum a partir d’energia verda irenovable de més del . La ge-neració i distribució de l’energiaproduïda en aquesta planta foto-voltaica es pot seguir a temps reala través d’una aplicació mòbil.

L’ACA instal·laplaques solarsa la depuradorade Ventalló perautoabastir-se

Diari de Girona DIVENDRES, 29 DE NOVEMBRE DE 2019 25

L’ALT EMPORDÀaltemporda@ddg.catCORREU ELECTRÒNIC

jamargant - 29/11/2019 09:30 - 79.155.44.80

Facua-consumidors en acciódenuncia tarifes injustificades enels rebuts de l’aigua dels veïns deGirona, Salt i Sarrià. Afirma que,segons la mida del calibre (de o mm), es cobra un preu o unaltre en el servei de sanejament. Ique també es cobren preus dife-rents en la quota fixa d'abasta-ment.

L’associació ha analitzat les ta-rifes del subministrament domi-ciliari de l’aigua de totes les capi-tals espanyoles de província, mésSantiago de Compostel·la, Gijón iMelilla. Una de les conclusions del’informe és que en cinc ciutatsexisteixen diferències injustifica-des en les tarifes dels calibres decomptador; i una d’aquestes ésGirona (on també s’inclou els mu-nicipis de Salt i Sarrià perquè elsistema és conjunt).

En funció de si el calibre és de o mm, es paga una quota ouna altra. Concretament, per a unconsum de metres cúbics, espaguen , euros si es té un ca-libre de mm i , euros si ésde mm. I si el consum és de metres cúbics, es paguen ,euros o , euros. Una diferen-ciació de preus que també suceeixa Granada, Guadalajara, Huelva iSanta Cruz de Tenerife.

Una altra dada rellevant és quede les ciutats analitzades, no-més vuit cobren preus diferents ala quota fixa d’abastament.Aquestes són Girona, Castelló,

Granada, Guadalajara, Huelva,Osca, Madrid i València.

Facua qüestiona l’existènciad’aquestes diferències de preussobre la base del calibre (de o mm) del comptador, ja que «noexisteixen raons tècniques per fer-ho», afirmen. Asseguren que aixího recullen els fabricants decomptadors, els documents tèc-nics d’alguns operadors com el

Canal de Isabel II (empresa públi-ca encarregada de l’aigua a la Co-munitat de Madrid) i dos resolu-cions emeses per la Conselleriad’Indústria de la Junta d’Andalu-sia.

«A la pràctica, des d'un punt devista constructiu, de capacitatmetrològica i de transport d'aigü-es, els comptadors d'aquests dosdiàmetres són exactament igualsi l'única diferència entre tots doscorrespon al diàmetre de les ros-ques de connexió. A vegades, enalguns abastaments i per qües-tions històriques, els comptadorsde i mm s’utilitzen en habi-

tatges de diferents tipus», s’exposaen un document tècnic de Canalde Isabel II que recull l’informe deFacua.

També detallen que una reso-lució d’Indústria d’Andalusia as-senyala que no existeixen raonsque justifiquin la diferenciació depreus entre els dos comptadorsquan no existeixen diferènciesconstructives, ni metrològiques,ni de transport d’aigua.

La 13a ciutat on l’aigua és més caraL’estudi de Facua també determi-na que Girona és la tretzena ciutatespanyola de les analitzades

que té la tarifa mitjana de l’aiguamés cara. Qui encapçala el ràn-quing és Barcelona, on el preumitja és de , euros; mentreque a Girona és de , euros. Alfinal de la taula hi ha Lugo i Soria,que només pagen , i , eu-ros, respectivament.

L'estudi també ressalta que de-penent d’on visquis pots arribar apagar una tarifa dotze vegadesmés cara. I és que han calculat queexisteix una variació d’, enla tarifa de l’aigua entre les dife-rents ciutats analitzades. Per ex-emple, per a un consum de me-tres cúbics, es troben diferènciesque van des dels , euros al mesde Lleó als , euros de Múrcia,passant pels , de Barcelona iels , de Girona. Aquests preus(que no inclouen la tarifa per llo-guer i manteniment, ni l'IVA) su-posen una diferència de ,euros a l'any en el cas de metrescúbics de consum i de fins a euros en un consum de metrescúbics.

Millorar la normativaD’altra banda l’organització quedefensa els drets dels consumi-dors reclama als ajuntaments«que adoptin un sistema progres-siu de tarifació que reflecteixi mi-llor el consum de les llars pernombre d'habitants», ja que «unconsum elevat en llars amb po-ques persones podria reflectir unmalbaratament que hauria de serpenalitzat». «Un sistema tarifarique contempli aquest tipus deqüestions és més equitatiu per ala ciutadania i així mateix permetpremiar l'estalvi amb tarifes mésassequibles», asseguren des deFacua.

RAQUEL GIRONÈS GIRONA

Facua denuncia tarifes injustificades en el rebut de l’aigua de Girona

L’ens que defensa els drets dels consumidors assegura que segons la mida del calibre (13 o 15 mm)es cobra un preu o un altre La xifra varia dels 12,26 als 12,94 € (en el consum de 10 m3) i de 46,89a 47,57 € (en el consum de 20 m3) Girona és la tretzena capital de província on més cara és l’aigua

La seu d’Aigües de Girona, Salti Sarrià de Ter, en imatge d’arxiu.DdG

L’Ajuntament de Sarrià de Terva aprovar en el ple de dimecresels pressupostos del amb elsvots a favor de l’equip de govern(ERC), de Poble Actiu de Sarrià deTer i de JxSarrià. Els comptes mu-nicipals s’enfilen fins als.. euros, la qual cosa su-posa un increment d’uns .euros respecte del .

L’alcalde de Sarrià, Narcís Fa-

jula, va destacar que s’ha incre-mentat la partida de brigada, ob-res i vies fins als . eurosperquè, entre d’altres qüestions,s’han de fer més accessibles elspassos de vianants i s’ha de can-viar l’enllumenat. També s’ha re-servat una partida a poder aplicarel sistema de recollida de residusdel porta a porta. Finalment, esdestinaran . euros a ferfront a la lluita contra Hinojosaper acabar amb les males olorsque desprèn la fàbrica.

Els comptes municipals vancomptar amb el suport de PAS(tres regidors). El portaveu delgrup, Edgar Castellanos, va expli-car que havien arribat a un acord

amb ERC després que l’equip degovern es comprometés a dur aterme una sèrie de propostes. En-tre elles destaca l’inici d’un estudiper construir un Centre de Dia aSarrià, una qüestió que també vademanar el PSC.

PAS també va exigir un localper als joves al Centre d’Art escè-niques, semàfors intel·ligents i re-habilitar les zones verdes i la partvella del carrer Major, entre d’al-tres. «El compromís del PAS no ésun xec en blanc. Es crearan taulesde control periòdiques per garan-tir que es compleixin aquestscompromisos i els seus tempos»,va afirmar la formació.

D’altra banda, el PSC (un regi-

dor) es va abstenir després que elgovern es comprometés a reser-var una partida per fer front a Hi-nojosa i millorar el carrer Major,entre d’altres.

JxSarrià (un regidor) hi va votara favor i va destacar que el governhagi destinat una partida a arre-glar els passos de vianants. Encanvi, Cs hi va votar en contraperquè van afirmar que el govern«no s’havia posat en contacte»amb ells i que, per tant, no havien pogut exposar les seves propos-tes. «Hi ha hagut falta de diàleg ino hem pogut arribar a acords»,va explicar la formació taronja.

Renúncia de la regidora de Cs D’altra banda, la regidora de Ciu-tadans Mari Pau Garcia va anun-ciar ahir en el ple la seva renún-cia al càrrec per «motius per -sonals». El número dos de la llis-ta, Enrique Porcar, agafarà el relleu.

R.G. GIRONA

Sarrià incrementa els pressupostos del2020 fins a més de cinc milions d’euros

L’equip de govern (ERC),PAS i JxSarrià voten a favordels comptes municipals en el ple ordinari

Diari de GironaDIVENDRES, 29 DE NOVEMBRE DE 20194

GIRONA, SALT I SARRIÀ girona@ddg.catCORREU ELECTRÒNIC

Augmentala partida per fermés accessiblesels passos de vianants i canviarl’enllumenat

jamargant - 29/11/2019 09:30 - 79.155.44.80

DAVID CÉSPEDES PLATJA D’ARO

■ Podem dir que és la darrera fue-tada de la temporada. A punt defer el canvi d’estació, encara éstemps de bolets, tot i que aquestany no ha estat excel·lent per alsseus amants. Ja se sap que la me-teorologia és el principal aliat peral creixement d’aquest producte albosc. El bolet és un dels elementsde la cuina que més varietats potadoptar i que més possibilitatsofereix a l’hora de cuinar-lo.

A Platja d’Aro ho tenen molt clari fins al proper de desembre en-cara es poden degustar els platsque s’han preparat dins de la cam-panya La cuina del bolet. Són di-verses les propostes gastronòmi-ques que s’han preparat amb el

bolet com a autèntic protagonista.La campanya va arrancar el denovembre passat i qui estigui in-teressat a degustar alguns delsplats elaborats pels principals cui-ners locals encara té uns dies perendavant.

Els restaurants participants ensofereixen diverses varietats i com-binacions per a tots els gustos i pa-ladars. El restaurant Arròs i Peixproposta una paella de botifarrade perol -un altre dels productesde tardor- amb bolets de tempo-rada. El Bon Dia ha cuinat una gal-ta de vedella estofada amb boletsacompanyada d’un timbal d’arròsblanc amb bacon. Ca la Pepa ensposa a la taula uns bolets amb ro-vell d’ou i cansalada «Joselito»,

mentre que el restaurant de CanPoldo del reconegut hotel CostaBrava ha elaborat un saltat de cepsamb parmentier de patata i ou es-calfat.

Un altre dels restaurants ques’han sumat a aquesta campanyaés La Tisana, que ha dissenyat unsempre gustós remenat de rove-llons. El M&B s’ha decantat per unvariat de bolets amb escuma debolets i ou fregit i el Paparrazi tam-bé combina l’ou i els bolets ambun ou estrellat amb bolets de bosc,crema de foie i patata confitada.

Les dues últimes propostes in-closes en la cuina del bolet són deTheGrill BB amb un saltejat de bo-lets amb pop i tocs de pernil ibèricde gla, i el Victoria, amb un pap-

pardelle amb crema de bolets itrufa.

La campanya de la cuina del bo-let recupera durant aquestes set-manes una de les primeres inicia-tives grastronòmiques que es vanportar a terme a Platja d’Aro fa mésuna dècada. En la proposta actualels establiments incorporen en lesseves cartes nous plats, de maneratemporal, amb els bolets com aprotagonistes, amb preus que os-cil·len d’, a , euros. Unainiciativa d’AROimpulsa i l’Asso-ciació Nit i Dia d’Hoteleria, Res-tauració i Oci Nocturn. La novaproposta de tardor completa elconjunt d’iniciatives culinàries del’any al municipi, protagonit-zades prèviament per les campan-yes gastronòmiques La Cullera i elBacallà, amb menús complerts adivuit restaurants (del de març al d’abril); Faves i Pèsols amb platsde temporada a dotze establi-ments (del de maig al de juny),i la quarta edició de Xics Gastro-nòmic · Quinzena GastronòmicaInfantil (del de maig al dejuny), configurada per una tripleproposta: tallers d’alimentació ales escoles de primària i a l’institutde secundària del municipi, unprograma d’activitats familiars,culinàries i esportives, i una cam-panya gastronòmica amb menúsinfantils a tretze restaurants.

Pel que fa al bolet, a la cuina esconverteix en un excel·lent pro-ducte ja que permet fer-lo d’infi-nites maneres. Això sí, la tempo-rada al bosc no ha estat gaire bona,tal com ja apuntaven els experts aprincipi de la tador. La temporadade bolets ja apuntava a un inicimolt fluix. Durant el mes de se-tembre passat la gran manca depluges, les altes temperatures i lahumitat feien que el comença-ment d’aquesta recollida fos molti molt justa.

Els bolets necessiten aigua,unes temperatures adequades ihumitat. Sense aquestes condi-cions climatològiques no prospe-ren. Enguany, l’Agència Catalanade l’Aigua ja projectava la falta depluges amb el resum anual hidro-lògic, l’informe recollia que el ha estat molt sec. Tot i així, encaras’han pogut trobar les principalsvarietats que formen part de lagastronomia purament de la tem-porada de tardor, i per aquest mo-tiu encara formen part de les car-tes d’alguns restaurants i establi-ments.

Els experts ja ho apuntaven faunes setmanes a aquest diari. Unatendència que s’està reproduintregularment els últims anys és quela temporada s’allarga més de l’ha-bitual, ja que les primeres glaça-des hivernals són cada cop méstardanes. Anys enrere, a principisde novembre ja es produien lesprimeres glaçades, però ara estàclar que la climatologia està can-viant, hi ha més bonança climato-lògica i fins i tot a finals d’any, uncop ja iniciat l’hivern, encara espoden recollir alguns bolets alsboscos.

Diari de Girona DIVENDRES, 29 DE NOVEMBRE DE 2019 57

Gastronomia

És temps de boletsPlatja d’Aro presenta una proposta gastronòmica de tardor amb el bolet com a principal protagonista

Un cistell amb alguns exemplars de la gran diversitat de bolets que es poden trobar als nostres boscos.

ARRÒS I PEIXPaella de botifarra de perol amb bolets de temporada

BON DIAGalta de vedella estofada amb bolets i timbal d’arròs blanc amb bacon

CA LA PEPABolet amb rovell d’ou i cansalada «Joselito»

CAN POLDO-HOTEL COSTA BRAVASaltat de ceps amb parmentier de patata i ou escalfat

LA TISANARemenat de rovellons

M&BVariat de bolets amb escuma de bolets i ou fregit

PAPARAZZIOu estrellat amb bolets de bosc, crema de foie i patata confitada

THEGRILL BBSaltejat de bolets amb pop i tocs de pernil ibèric de gla

VICTORIAPappardelle amb cremade bolets i tòfona

MENÚS AMB BOLETS

jamargant - 29/11/2019 09:30 - 79.155.44.80

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 29 DE NOVEMBRE DEL 201952 | Cultura i Espectacles |

El primer esdevenimentde “categoria turística”que va tenir lloc a terrescatalanes, segons la pros-pecció que al seu dia va ferManuel Costa-Pau (Garri-guella, 1936-Girona,2016), va ser l’estada hi-vernal que Georges Sand,seguint el malaltís Frédé-ric Chopin, va fer a Mallor-ca el 1841. A l’editor i es-criptor empordanès, però,d’aquella visita romànti-ca, vista des de la perspec-tiva de l’any 1966, el quemés l’interessava era elvaixell de rodes, una micade joguina, en què la pare-lla havia arribat a l’illa, i lapossibilitat, suggerida perun amic, de comercialit-zar-ne reproduccions enminiatura per endossar-les al creixent mercat d’es-tiuejants. D’una anècdotaque la literatura haviaabordat històricamentcom un drama apoteòsic,n’acabava de bastir unapetita teoria antropològi-ca: el romanticisme hamort, l’economia del dia sesustenta en la rèplica i elpastitx, i els amics, sobre-tot si són de l’Empordà, se-ran sempre un meravellóstresor.

Aquests podrien ser,amb algun altre que Ma-nuel Costa-Pau va anar es-campant entre les pàginesper relligar un documentfrancament amè, els tres

pilars fonamentals de Tu-ristes, sirenes i gent delpaís, un assaig que, publi-cat per primera vegadal’any 1966, quan el feno-men de les vacances enmassa tot just despunta-va, planteja una visió glo-bal i inèdita fins aquell mo-ment del desconcert i la pi-caresca, del sentimentd’oportunitat i també depèrdua, que la invasió d’es-trangers, sobretot, va des-pertar a les poblacionsproveïdores del nou manà

del “sol i platja”. El llibre,acollit quan es va publicaramb grans elogis per la se-va perspicàcia i novetat,torna ara a les llibreries enuna reedició que el mateixCosta-Pau havia comen-çat a corregir i que els seusfills publiquen a l’editorialque havia fundat a princi-pis dels noranta, Llibresdel Segle.

Al cap de més de cin-quanta anys, probable-ment hem refinat els mè-todes de captació de divi-

ses, però substancialmentencara ens podem reco-nèixer en el mirall queCosta-Pau ja ens plantavaal davant, amb molta astú-cia, molt de sentit de l’hu-mor, moltes anècdotespersonals i moltes dadesincontrovertibles a la mà;per exemple, que les cur-ses de braus van ser intro-duïdes tardanament alnostre terrer i arran de“l’uniformisme que vanportar les estructures bor-bòniques”; o que “la di-

mensió gangsteril del nos-tre litoral” ja començava aexplotar-se turísticamenta principis dels seixanta, oque “l’ordenació dels ser-veis a les platges secundà-ries és un galimaties”, pe-rò no pas menor que el de“la marina suburbial de lesciutats grans”, on “la mu-nió proletària” es banyavaen una aigua infecta. Sónnomés tres mostres espi-golades de manera aleatò-ria del volum que servei-xen, de tota manera, perfer memòria del pensa-ment crític que dirigeix to-ta l’obra de Costa-Pau, unautor que posa perma-nentment en dubte lesidees assumides, en parti-cular la del bon burgès,blanc i cultivat, en oposi-ció a l’obrer que s’haviaben guanyat el dret a lesvacances pagades. Nos’oblida tampoc que al pa-radís del flamenc, la sidra iel flirt, encara hi pul·lula-ven agents amb tricorni,ni que l’Església, els alcal-des i la Guàrdia Civil exer-cien “un trinomi activís-sim, una estreta col·labo-ració per al mantenimentde la dignitat ciutadana”.

Per saber-ne més, avuil’historiador Enric Pujol,que n’ha escrit l’obertura;l’escriptor Joan Ferrerós, il’editor i poeta Roger Cos-ta-Pau, fill de l’autor, pre-sentaran el llibre a la seuprovisional del Casino Me-nestral de Figueres, als an-tics jutjats (20 h). ■

Descobrint els altresLlibres del Segle reedita ‘Turistes, sirenes i gent del país’, l’assaig en què ManuelCosta-Pau va descriure per primera vegada el fenomen de l’estiueig de masses

Eva VàzquezFIGUERES

Una postal de la Costa Brava del boom turístic dels anys seixanta pertanyent a la col·lecció del fotògraf Jordi Puig. La invasiód’estiuejants també va arribar al Port de la Selva ■ COL·LECCIÓ JORDI PUIG

El llibre, que espresenta avui aFigueres, ofereixun retrat de laCosta Brava engran part vigent

Manel oferirà avui a La Mi-rona, dins de TemporadaAlta, el primer concert depresentació de Per la bonagent a les comarques giro-nines, que és tot just el cin-què de la gira. La crítica es-

pecialitzada, que sempreha apreciat la creativitatsense límits del grup, habeneït unànimement tantel nou disc com el seu tras-llat al directe. Entre el pú-blic, les opinions són mésvariades, com es pot com-provar a Facebook: “Valo-rem l’opinió dels crítics i elseu judici informat, peròtambé fem cas de les opi-nions que es manifesten ales xarxes, sobretot quanhi ha elements d’objectivi-

tat: per exemple, algunsespectadors que en el Po-ble Espanyol es van quei-xar d’uns subgreus moltdisparats”, explica Gui-llem Gisbert. El cinquèdisc de Manel, ple de sam-ples i programacions,comporta “un canvi en lafilosofia de directe”: “Totala part electrònica és comtenir un músic més queexecuta les coses a la per-fecció, així que ara to-quem amb moltes mar-

ques i claquetes.” Ja ambcinc discos i la voluntatmanifesta de presentar almàxim les noves cançons(“Si no les toquem nosal-tres ara, algunes potser noles tocarà ningú maimés”), alguns clàssics dela casa , com ara Al mar! iBenvolgut, comencen acaure del repertori. “Vullpensar que un concert deManel sense aquestes can-çons té un cert interès”,diu Gisbert. ■

X. CastillónSALT

El grup actua avui aLa Mirona, dins deTemporada Alta,amb tot venut

Manel: “Fem cas de les opinions a les xarxes”

Manel, el 16 de novembre al Poble Espanyol ■ JOSEP LOSADA

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 29 DE NOVEMBRE DEL 201922 | Nacional |

LOTERÍA NACIONALSORTEIG DEL DIA 28 DE NOVEMBRE DEL 2019

00 11 22 33 44 55 66 77 88 99Sis sèries de 100.000 bitllets cadascuna

Llista acumulada de les quantitats que han correspost a cadascuna de les sis sèries dels números premiats, classifi cats per la seva xifra fi nal

Aquests premis caduquen als tres mesos, comptats a partir del dia següent al del sorteig

NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS

SORTEIG95 19

EN AQUEST SORTEIG HI HA EN JOC 12.600.000 D’EUROS EN PREMIS

86500865108652086530865408655086560865708658086590

86501865118652186531865418655186561865718658186591

86502865128652286532865428655286562865728658286592

86503865138652386533865438655386563865738658386593

86504865148652486534865448655486564865748658486594

86505865158652586535865458655586565865758658586595

86506865168652686536865468655686566865768658686596

86507865178652786537865478655786567865778658786597

86508865188652886538865488655886568865788658886598

86509865198652986539865498655986569865798658986599

89100891108912089130891408915089160891708918089190

89101891118912189131891418915189161891718918189191

89102891128912289132891428915289162891728918289192

89103891138912389133891438915389163891738918389193

89104891148912489134891448915489164891748918489194

89105891158912589135891458915589165891758918589195

89106891168912689136891468915689166891768918689196

89107891178912789137891478915789167891778918789197

89108891188912889138891488915889168891788918889198

89109891198912989139891498915989169891798918989199

300300300300300300300300300300

330330330330330330330390

12.330330

330330330330330330330330

300.000330

300300300300300300420300

12.300300

300300

1.050300300300300300300300

300300360300300300450300300300

450300300300300300300300300300

300300300300300300360300300360

330330330390390330330330330330

360300300300300300300300300300

150150150150150150150150150150

180180180180180180180240180180

180180180180180180180180240180

150150150150150150270150150150

150150150150150150150150150150

150150210150150150150

7.620150150

150150150150150150150

60.000150150

150150150150150150210

7.620150210

180180180240240180180180180180

210150150150150150150150150150

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

.....

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

������

��������

��������

��������

�������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

�������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

......

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

�������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

14403700960980

1751711

6582582822

99363

6524854

39556525

506 6797

38488

09750750150150

7809030

9902409030

150120

750150

15015060

150 6060

909030

60��������

��������

��������

��������

��������

���������

���������

��������

��������

���������

���������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

���������

�������� ���������

���������

���������

���������

���������

���������

Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions

El joc

El nombre d’agricultors iramaders ha caigut un12% a Catalunya en els úl-tims cinc anys, segons laradiografia del sector queha fet el govern gràcies alregistre que ofereix la de-claració única agrària(DUN), una declaracióobligatòria anual que hade fer tot ramader o agri-cultor que sigui titular d’u-na explotació agrària a Ca-talunya. Les dades regis-trades per a l’exercici del2019 situen en 48.891 elnombre de declarants,que va ser de 55.355 du-rant l’exercici del 2015.En l’últim exercici, el des-cens ha estat de prop d’un4%.

La radiografia de les ex-plotacions agrícoles de Ca-talunya 2019 indica que

un 43% de la superfícieagrícola útil del país estàgestionada per agricultorsque tenen l’activitat agrà-ria com a primera ocupa-ció i que el 57% restant lagestiona un tipus d’agri-cultor que complementaaquesta font d’ingressosamb d’altres. Aquest fetconstata que actualmenta Catalunya coexisteixendos perfils d’agricultor, elsque gestionen un modeld’explotació de reduïda di-mensió, cosa que permet

el manteniment de pobla-ció a les zones rurals i lavertebració del territori, i,al mateix temps, un altremodel d’agricultor, titulard’explotacions de majordimensió que tendeix a laprofessionalització.

Les dades assenyalenque a Catalunya es conreaun 25% de la seva superfí-cie total i que es declaren48.891 explotacions agrí-coles. Aquestes xifresapunten al mantenimentde la superfície de conreuen els últims cinc anys, en-front d’una reducció anuald’un 4% dels titulars. Aixòvol dir que augmenta la su-perfície per explotació ique se situa en una mitja-na similar a l’europea.

Justament, el Departa-ment d’Agricultura vaconcedir el 2018 al sectoragrari més de 395 milionsd’euros, a través de les me-

sures de la política agràriacomuna (PAC) a Catalu-nya, uns 5 milions mésque l’any anterior. Un to-tal de 265,9 milions cor-responen a ajuts directesde la PAC; 7,4 milions al’ajut als plans de reestruc-turació i reconversió de lavinya, i uns altres 122,7milions s’han pagat en elmarc del programa de des-envolupament rural(PDR) 2014-2020, l’ex-ecució del qual arriba a un44,28%. Segons les esti-

macions d’Agricultura, toti que el valor de la produc-ció final agrària va aug-mentar el 2018 en 13 mi-lions d’euros respecte al’any anterior, el valor de larenda agrària va ser propd’un 1% inferior per l’en-cariment sobretot delspinsos i del preu de l’ener-gia. Malgrat aquest lleugerdescens, la renda agràriaregistra un increment del14% en el període 2012-2018.

Dels 395 milions d’eu-

ros en ajuts pagats per laconselleria el 2018 dins dela PAC, 273,3 milions cor-responen a ajuts directes;és a dir, ajuts de l’anome-nat primer pilar, destinatsa donar suport a la rendadels agricultors i a garan-tir la viabilitat econòmicade les explotacions. La res-ta de l’import, 122,7 mi-lions, corresponen alsajuts del segon pilar i vanadreçats a la millora de lasostenibilitat i la competi-tivitat. ■

E. GarciaBARCELONA

a La radiografia del sector així ho indica a El departament vaconcedir 395 milions d’euros en ajuts de la PAC l’any 2018

El nombred’agricultors cauun 12% en cinc anys

FONT: DEPARTAMENT D'AGRICULTURA, RAMADERA, PESCA I ALIMENTACIÓ / GRÀFIC: EL PUNT AVUIEl sector agrícola a Catalunya

Nombre total de declarantsde la DUN (declaració

única agrària)

Perfil dels titulars segons el règim de tinença en persones físiques

40.000

50.000

60.00020%

15%

10%

5%

0%

Parceria

2015 2016 2017 2018 2019

55.35553.279

51.25750.331

48.891

Propietat Arrendament Usdefruit

Menys de 41 anys

Entre 41 i 55 anys

Entre 56 i 65 anys

Més de 65 anys

-12%

Usdefruit

“Augmenta lasuperfície perexplotació i se situaen una mitjanasimilar a l’europea”Teresa JordàCONSELLERA D’AGRICULTURA,RAMADERIA, PESCA I ALIMENTACIÓ

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

| Pàgina especial | 13EL PUNT AVUIDIVENDRES, 29 DE NOVEMBRE DEL 2019

Els fenòmens meteorològicsque tenen lloc a l’hivern im-pliquen un tipus de conduc-ció concreta per evitar con-tratemps. Ser conscient queel funcionament del vehicleo les circumstàncies de la viapoden variar és importantper viatjar amb seguretatdurant l’hivern.

CONDUCCIÓAMB PLUJALa conducció amb pluja re-quereix mesures que garan-teixin un nivell òptim de se-guretat i comoditat:XCondueix amb suavitat ievita desplaçaments brus-cos o frenades fortes.XAugmenta la distància deseguretat i senyalitza lesmaniobres amb espai itemps suficient per advertirla resta de vehicles.XRevisa la pressió dels pneu-màtics abans de sortir i l’es-tat dels eixugaparabrises iles escombretes.XLes pastilles de fre podenperdre eficàcia amb la humi-tat. Comprova de tant entant el seu correcte funcio-nament pressionant el pedalamb suavitat.XEncén els llums d’encre-uament. Tan important ésveure com ser vist.XUtilitza el sistema de venti-lació per evitar que s’acumu-li el baf. La visibilitat dismi-nueix de forma brusca sis’entelen els vidres.

CONDUCCIÓAMB VENTEl vent és un dels fenòmensmeteorològics més imprevi-sibles i incòmodes a l’horade conduir. L’anticipació i lacalma són importants:X Observa el teu entorn. Lesratxes de vent poden afectarla conducció en qualsevolmoment, per aquest motiués important que et fixis enles mànigues que es col·lo-quen en les vies per compro-var si bufa el vent.XSubjecta el volant amb fer-mesa. Si el vent és lateral potmodificar la trajectòria delvehicle i fins i tot fer-te’n per-dre el control.XRedueix la velocitat i aug-menta la distància de segu-retat.XCamions, cotxes alts i auto-

caravanes, els més vulnera-bles. Hem d’evitar avançaraquest tipus de vehicles, jaque per la seva superfíciecreen un efecte pantalla.També és important anaramb compte a l’hora d’avan-çar motos, ja que són espe-

cialment vulnerables.XDepenent d’on bufi el vent laincidència sobre el vehicle potser molt diferent. De cara, cos-ta mantenir la velocitat, ensfrena. Si és lateral, canvia latrajectòria de l vehicle. I si ve decua, fa anar més ràpid.

CONDUCCIÓAMB NEULa conducció amb neu es potcomplicar si els pneumàticsperden adherència a l’asfalt.Adaptar la conducció a la si-tuació és fonamental per ga-rantir la seguretat:

XDisminueix la velocitat iaugmenta la distància de se-guretat.XUtilitza els llums d’encre-uament.XAbans de sortir, comprovaque els pneumàtics estan enbon estat i que tenen la pres-

sió adequada. Si vas habitual-ment a zones de neu, hi ha unaàmplia gamma de pneumà-tics d’hivern que s’adapten aaquestes condicions.XNo condueixis amb l’abricposat. Limita la llibertat demoviment i pot provocar queel cinturó de seguretat no fun-cioni adequadament.XRetira el gel i la neu de la llunaabans de sortir.XPorta sempre les cadenes.És important portar-les itambé que sàpigues col·lo-car-les. Llegir les instruccionso practicar abans de sortirt’ajudarà a estar preparat perquan hagis d’utilitzar-les. Re-corda que has de posar-lesabans que s’hagi acumulatneu a la calçada i que has debuscar una àrea de servei ozona de parada segura percol·locar-les.

CONDUCCIÓAMB BOIRAConduir amb boira augmen-ta la sensació de desconcert.La manca de visibilitat potfer-te sentir insegur a l’horade prendre decisions. La pre-caució és fonamental per cir-cular sota aquest fenomenmeteorològic:XÉs important una majordistància de seguretat ambel vehicle davanter, així evita-ràs possibles encalços.XEvita maniobres brusques.XAdapta la velocitat. Ambboira intensa es pot perdre lasensació de velocitat. Hemde respectar la velocitat queens marquin els altres vehi-cles, i evitar avançar de for-ma innecessària.XFes servir els llums d’encre-uament i antiboira per fermés visible el teu vehicle.XPresta atenció als vehiclesde dues rodes: són més vul-nerables.XNo t’aturis a la carretera,encara que sembli que és lasolució més segura, potsprovocar accidents si la res-ta no aconsegueix veure’t. Sihas de parar, fes-ho a l’àreade servei més propera.XÉs essencial intentar man-tenir la calma. És importantque estiguis tranquil i con-centrat en la conducció.XLa línia blanca de l’autopis-ta o les marques de galons etpoden servir de guia ambboira densa.X- Sempre que et sigui possi-ble circula per la dreta.

Autopistas Trànsit

Conduir a l’hivern: consells per auna major seguretat a la carreteraRedaccióBARCELONA

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 29 DE NOVEMBRE DEL 2019 PLA DE L’ESTANY | Comarques Gironines | 29

8423

03-1

2203

22L

1180

28-1

2201

06Q

L’Ajuntament de Porque-res ha presentat a la novaconvocatòria del Pla Unifi-cat d’Obres i Serveis de Ca-talunya (Puosc) tres pro-jectes en un sol paquet. Elcost global és d’aproxima-dament 715.000 euros.Totes tres propostes estanvinculades amb el ramalde la via verda del Pla del’Estany que ha de traves-sar el municipi.

La de més pressupost(313.000 euros) és laconstrucció d’una pistacoberta al recinte de l’es-cola L’Entorn, situat a to-car del traçat previst devia verda. Es tracta d’unprojecte del qual fa anysque es parla i que serviriano només per poder fer ac-tivitats vinculades direc-

tament amb el centre es-colar, sinó que també espodria fer servir per a al-tres esdeveniments, apro-fitant que L’Entorn és aprop de la plaça Major. Unsegon projecte és la reur-banització del carrer SantPere de Roda, a Mata. Estracta d’un vial que con-necta la carretera de Cortsamb el carrer de Sant An-

dreu (la travessera urba-na). L’obra consistiria asoterrar el cablatge queara és aeri, refer la calçadai les voreres i establir-hi unespai per a la via verda. Latercera proposta és laconstrucció d’un col·lec-tor al carrer Àngel Guime-rà de les Pedreres que per-meti de separar les aigüesnegres de les pluvials. ■

a L’Ajuntament presenta al Puosc tres obres vinculadesamb el carril bici que ha de travessar el municipi

Porqueres apostaper la via verda

R- EstébanPORQUERES

Inici del carrer de Sant Pere de Roda, de Mata ■ R. E.

Els alcaldes de la CUP de Vergesi Celrà, Ignasi Sabater i Dani Cor-nellà, respectivament, estan a unpas d’anar a judici pel tall del trend’alta velocitat (TAV) a Girona du-rant el primer aniversari de l’-O.

El jutjat d’instrucció de Giro-na investigava dinou activistesper, suposadament, participar enla mobilització i l’Audiència de Gi-rona, que ha resolt un recurs de ladefensa, conclou que hi ha indicissuficients per jutjar disset dels en-causats. Ara, la Fiscalia, l’Advoca-cia de l’Estat i l’empresa públicaAdif han de presentar els escritsd’acusació. El jutjat instructor vaarxivar el cas a un dels investigatsi ara l’Audiència de Girona ha re-solt que el fotoperiodista CarlesPalacio tampoc ha d’anar a judiciperquè estava al tall treballant.

El de gener, la Policia Nacio-nal va dur a terme un operatiu queva culminar amb la detenció desetze persones –entre elles, els al-caldes de Verges i Celrà– per, su-posadament, participar en el talldel TAV a Girona durant el primeraniversari de l’-O. Un cop tanca-da la instrucció, el jutjat va resol-dre que hi havia indicis per enviara judici divuit dels encausats perdesordres públics i danys a la cir-culació ferroviària. El jutjat va ar-xivar la causa a un dels investigatsperquè les imatges de la càmerade videovigilància on la policia l’i-dentificava no eren concloents iperquè va aportar un testimonique el situava treballant.

La defensa dels encausats, en-capçalada pels advocats Montser-rat Vinyets i Benet Salellas, va re-córrer la interlocutòria del jutjat al’Audiència de Girona. Els lletratsargumentaven «la inexistènciad’indicis» contra els encausats iposaven en dubte que la PoliciaNacional els identifiqués «ambuna simple comparació» de lesimatges de les càmeres de video-vigilància amb fotografies extretesde les xarxes socials.

La defensa subratllava, a més,que un informe pericial elaboratper la mateixa Policia Nacionalconcloïa que com a conseqüènciade la «deficient qualitat de lesimatges» no s’havia pogut deter-minar «si es tractava o no» de lesmateixes persones. La secció ter-cera de l’Audiència, a la seva inter-locutòria, descarta aquest motiu iexposa que això no impedeix que

al judici es pugui «arribar a ungrau de certesa suficient» per afir-mar que algun dels investigatsapareixen a les imatges.

L’Audiència, però, estima par-cialment el recurs de la defensa iarxiva la causa, també, contra elfotoperiodista Carles Palacio. Laresolució deixa disset encausats aun pas d’anar a judici. Sabater vanegar haver-hi participat perquèestava treballant, però el jutjat vadescartar arxivar el cas contra ell.

La interlocutòria de l’Audièn-cia, a l’hora de resoldre l’argumentde la defensa que criticava que s’a-tribuïssin els fets a tots els investi-gats «de forma conjunta i col·lec-tiva», opta per diferenciar entredos grups de manifestants: la in-vestigació en situa uns entre elsque van forçar l’accés a l’estació«proferint empentes» i a uns altresnomés els atribueix haver ocupatles vies de tren entre les . i les. del matí.

MARINA LÓPEZ/ACN GIRONA Els alcaldes de Celrà iVerges, a un pas d’anara judici pel tall del TAV

L’Audiència veu indicis per jutjar disset dels dinouinvestigats per l’acció del primer aniversari de l’1-O

Comarques

Diari de Girona DIVENDRES, 29 DE NOVEMBRE DE 2019 19

DdG GIRONA

■Ciutadans ha demanat al Parla-ment de Catalunya, a través delseu diputat gironí, Héctor Amelló,la recuperació de «tots els grupsde P eliminats durant el curs- a Girona». La formacióva presentar una proposta de re-solució parlamentària en què de-fensava la necessitat de mantenirles línies de P, de les quals a Gi-rona s’han perdut grups.

Ciutadans demana alParlament recuperar22 grups de P3 a Girona

jamargant - 29/11/2019 09:30 - 79.155.44.80

Pau Presas participa en el Dia de

Decidim GironaPor Redacción Girona - 28 noviembre, 2019

Aquest matí, a l’Auditori del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona (UdG),

ha tingut lloc el Dia de Decidim Girona. Pau Presas, president accidental de la Diputació

de Girona, ha participat en l’acte de benvinguda de la jornada juntament amb José

Antonio Donaire, vicerector de Comunicació i Relacions Públiques de la UdG, i Oliver

Valls, director de tecnologia de CodiTramuntana.

El Dia de Decidim Girona ha estat un espai de reflexió sobre la democràcia participativa i

la tecnologia. El president accidental de la Diputació, Pau Presas, ha volgut remarcar

que «donar valor a aquest tipus de jornades ens ajuda a reflexionar sobre temes d’una

importància tan cabdal com són: la governança, el govern obert, el bon govern o la

participació ciutadana». Així mateix, ha afegit que «en el nostre context actual, cal fer-

ho tenint sempre en compte la tecnologia».

Les noves tecnologies, en especial la Internet de les coses (IoT), està transformant la

societat actual. Aquestes transformacions afecten també les organitzacions, les entitats i

les empreses, que es veuen obligades a evolucionar i a adaptar-se a les noves

circumstàncies. Política i tecnologia han d’avançar alhora en aquesta era digital cap a un

govern obert, que serà cada cop més participatiu, més col·laboratiu i més transparent.

La plataforma digital de participació ciutadana Decidim és un projecte basat en un

software col·laboratiu, de programari obert i lliure, que té com a objectiu donar suport a

ciutadans, organitzacions i institucions públiques per autoorganitzar-se

democràticament. Pau Presas ha assenyalat que «a la Diputació de Girona ens vam

endinsar en aquest projecte fa una mica més d’un any». El president accidental de la

Diputació l’ha qualificat com un projecte «viu i molt engrescador per als ens locals», que

permet «donar servei a molts ajuntaments alhora». «Justament aquesta és l’obligació de

la Diputació: donar assistència als ajuntaments, sobretot als de menys capacitat

econòmica i de gestió», ha afegit Pau Presas.

La jornada s’ha organitzat en dos grans blocs, formats cada un per una ponència i una

taula rodona d’experiències. En el primer bloc, la ponència titulada «Lliçó Govern

Obert», ha estat ha càrrec d’Anna Brunsó, tècnica de Bon Govern, Transparència i

Participació de la Diputació de Girona. La primera taula rodona l’han formada Marina

Casals, sotsdirectora de Medi Ambient i Participació de l’Ajuntament de Sant Cugat del

Vallès; Yaiza Blanch, tècnica de participació de SomEnergia, i Martí Rascado, estudiant

de l’Institut Camí del Mar, de Calafell.

El segon bloc s’ha iniciat amb la ponència «Lliço Cívic Tech”, a càrrec de la cap de

Comunicació i Relacions Institucionals de la UdG, Meius Ferrés, i ha finalitzat amb una

taula rodona d’experiències formada per Enric Domènech, alcalde de Mieres; Elisenda

Guedea, tècnica de projectes de la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes

de Catalunya, i Pep Ribera, tècnic d’Economia Social de l’Ajuntament d’Arbúcies. L’acte

l’ha clos Pau Parals, consultor de Decidim CodiTramuntana.

Redacción Girona

https://www.noticiasde.es/girona/

Inaugurat el II Congrés d’Emprenedoria

Alta Mar Por Redacción Girona - 28 noviembre, 2019

El diputat Jordi Camps ha participat en l’obertura de l’esdeveniment, que tindrà lloc avui

dijous i demà al Palau Firal de Sant Antoni de Calonge

Jordi Camps, diputat delegat de Promoció i Desenvolupament Econòmic Local de la

Diputació de Girona, ha participat aquest matí en la inauguració del II Congrés

d’Emprenedoria Alta Mar, que tindrà lloc entre avui dijous i demà al Palau Firal de Sant

Antoni de Calonge. En l’acte, també hi han intervingut Miquel Bell-lloch, alcalde de

Calonge i Sant Antoni, i Quim Gudayol, president del congrés i del viver d’empreses Alta

Mar.

L’esdeveniment, impulsat per l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Calonge

i Sant Antoni, va néixer fa un any amb l’objectiu de promoure l’emprenedoria en el

territori, oferir un espai de formació i esdevenir també un aparador per al talent local.

Enguany, la temàtica gravita al voltant de la innovació, un dels motors essencials per a

la creació i el creixement empresarial. A més, en aquesta edició, s’ha atribuït un paper

rellevant a les dones en el segon dia de les jornades. En aquest sentit, l’Associació de

Dones Empresàries i Directives de l’Empordà (ADEDE) també ha participat activament

en l’organització del congrés. «La capacitat d’emprenedoria és un talent que totes les

institucions hem de promoure i desenvolupar per incentivar el sector empresarial. Per

això, des de la Diputació, donem suport a iniciatives tan interessants com aquesta», ha

destacat Jordi Camps en el seu torn de paraula.

Santiago Niño Becerra i Carme Ruscalleda són els convidats estrella d’aquest II Congrés

d’Emprenedoria Alta Mar. L’economista i catedràtic d’estructura econòmica de la

Universitat Ramon Llull analitzarà aquesta tarda, en una conferència magistral,

l’economia local davant el canvi de model econòmic, i la xef amb set estrelles abordarà

demà divendres el tema de la cultura culinària del territori com a factor inspirador,

atractiu, original i motor econòmic. L’esdeveniment compta amb un programa ple de

ponències i taules rodones, a càrrec de professionals de diferents àmbits.

Redacción Girona

https://www.noticiasde.es/girona/

El Consorci de la Costa Brava reforça la

seva aposta per l’energia renovablePor Redacción Girona - 28 noviembre, 2019

Gràcies als contractes de subministrament elèctric establerts per EMACBSA (Empresa

Mixta d’Aigües de la Costa Brava, SA), de la qual és soci, ja es proveeix en l’actualitat

del 85 % d’energia renovable en el conjunt de les seves instal·lacions

El pla d’acció preveu arribar al 100 % durant el 2020 i, d’aquesta manera, assolir

l’excel·lència ambiental, tant corporativament com en la reducció de l’impacte de les

seves activitats

El Consorci de la Costa Brava consolida la seva aposta per reduir l’empremta

mediambiental i les emissions de CO2 a l’atmosfera. Gràcies als contractes de

subministrament elèctric establerts per EMACBSA (Empresa Mixta d’Aigües de la Costa

Brava, SA), de la qual és soci, acredita en l’actualitat el 85 % d’energia renovable en el

conjunt de les seves instal·lacions, repartides per les comarques gironines, després de la

nova compra que se n’ha fet a través de la comercialitzadora Naturgy.

Les Bases del Pacte Nacional per a la Transició Energètica de Catalunya, aprovades per

la Generalitat el febrer del 2017, tracen un camí on les energies renovables han

d’esdevenir el 100 % del consum energètic del país en l’horitzó del 2050. El Consorci de

la Costa Brava ja fa temps que prioritza aquesta transformació cap a la captació i

aprofitament elèctric de recursos naturals renovables. En aquest sentit, el seu pla

d’acció preveu proveir-se del 100 % d’energia d’aquest origen a partir del 2020 i assolir

l’excel·lència ambiental, tant corporativament com en la reducció de l’impacte de les

seves activitats dins la seva estratègia contra el canvi climàtic.

Les comercialitzadores d’energia renovable, en aquest cas Naturgy, subministren

quilowatts hora (kWh) obtinguts sense causar emissions de CO2 a l’atmosfera ni residus

radioactius. Aquest fet es garanteix a través d’un certificat d’origen expedit per la

Comissió Nacional del Mercat i la Competència. D’aquesta manera, el Consorci de la

Costa Brava inicia la transició de l’abastament d’energia generada mitjançant els

combustibles fòssils (carbó, petroli i gas) cap a les energies renovables per als seus

serveis, amb l’objectiu de contribuir a frenar l’escalfament global.

Així doncs, el Consorci de la Costa Brava col·labora a redreçar una situació que, si en

algun aspecte es manifesta de forma clara, és en l’afectació del clima i de la salut dels

ecosistemes i de les societats en relació amb la disponibilitat de l’aigua. Aquesta

iniciativa se suma a les ja dutes a terme en la darrera dècada, d’optimització dels

consums energètics en les seves instal·lacions, a fi de reduir-ne el malbaratament,

augmentar-ne l’eficiència i assolir estalvis econòmics en l’explotació dels serveis.

El Consorci de la Costa Brava és un ens públic integrat per la Diputació de Girona i vint-

i-set municipis del litoral gironí, i gestiona el cicle, el sanejament d’aigua en alta

(transport a l’estació depuradora d’aigües residuals, depuració i abocament al medi i/o

reutilització) i l’abastament d’aigua en alta (captació, transport i potabilització) per

subministrar-la a més d’un milió d’usuaris, tant consorciats com d’altres que no ho són,

en col·laboració amb l’Agència Catalana de l’Aigua de la Generalitat de Catalunya.

Redacción Girona

https://www.noticiasde.es/girona/

L’assemblea general de «Girona, regió

sensible a l’aigua» compta amb la

presència de la Diputació de GironaPor Redacción Girona - 29 noviembre, 2019

El 17 d’octubre passat va tenir lloc, a la seu de la Fundació Mar Badia de la Tallada

d’Empordà (Girona), l’assemblea general del projecte d’especialització i competitivitat

territorial (PECT) «Girona, regió sensible a l’aigua». A l’acte hi varen assistir els

responsables i representants de cada una de les operacions que l’estructuren,

relacionades amb la millora de la gestió i l’ús de l’aigua.

Durant la jornada, que tenia com a objectiu posar en comú l’estat d’evolució de

cadascuna de les operacions, es va aprofitar per fer una presentació general del projecte

als representants institucionals que hi varen assistir. Entre aquestes personalitats,

l’assemblea general va comptar amb la presència de la diputada delegada del Servei de

Programes Europeus de la Diputació de Girona, Montserrat Mindan, i del vicerector de

Projectes Estratègics de la Universitat de Girona (UdG), Josep Calbó. A més, hi van

assistir agents territorials del sector agrari i del reg que participen, directament o

indirectament, en el projecte.

Al llarg de la sessió es van esmentar les accions i fites assolides en cada una de les

operacions, i es van veure, mitjançant la pàgina web del projecte www.somriu.net, els

vídeos testimonials d’alguns dels representants del projecte «Girona, regió sensible a

l’aigua».

El projecte «Girona, regió sensible a l’aigua» s’estructura en set operacions diferents,

dues de les quals pertanyen a la UdG:

• Automatització, control i gestió dels canals de reg de les comunitats de regants de la

UdG.

• Control de l’estat ecològic de les masses d’aigua superficial a partir d’actuacions

innovadores de correcció i adaptació de la UdG.

• Consolidació, especialització i projecció territorial de la Junta Central d’Usuaris d’Aigües

del Baix Ter.

• Sistema d’informació per difondre i fomentar del reg de precisió de l’Institut de

Recerca i Tecnologia Agroalimentàries.

• Implementació d’estratègies demostratives per a la millora de l’eficiència del reg

agrícola de la Fundació Mas Badia.

• Comunicació, informació i sensibilització del projecte «Regió sensible a l’aigua» de la

Fundació Privada Mar.

• Coordinació del PECT «Girona, regió sensible a l’aigua» de la Diputació de Girona.

Reunions de treball similars a aquesta han dut a terme responsables de la resta de

PECT, dels quals la Diputació de Girona és entitat representant. La del projecte «Girona,

ecosistema innovador» es va dur a terme el 13 de maig i es va concloure que l’evolució

és positiva. A més, es van plantejar i resoldre alguns dubtes sobre el indicadors de

productivitat.

El 16 d’octubre es van trobar els membres de la iniciativa «Indústries culturals i

creatives de Girona i el seu entorn territorial» per debatre sobre la coordinació de les

accions de comunicació i difusió, així com per parlar sobre els òrgans de governança i de

coordinació interns. A més, en la reunió es van planificar noves trobades.

La reunió del projecte «Costa Brava – Pirineu de Girona: natura, cultura i intel·ligència

en xarxa» es va dur a terme el 23 d’octubre. Durant la trobada es va parlar dels

elements i les característiques tècniques que formaran part de l’aplicació turística en

línia que s’està dissenyant, la qual tindrà en compte l’accessibilitat per a les persones

amb discapacitat visual i la presentació de models interiors dels monuments en 3D,

entre d’altres.

Pel que fa al PECT «Girona, regió saludable», que va tenir lloc el 5 de novembre, es va

centrar en les tasques dels seus tres socis: IDIBGI, Dipsalut i la Fundació Salut

Empordà. Aquestes tasques, que són complementàries i es retroalimenten, es basen en

el recull de dades clíniques de la població, l’anàlisi dels determinants de salut i l’aplicació

en futures polítiques públiques sanitàries multinivell, respectivament.

Redacción Girona

https://www.noticiasde.es/girona/

Subvenció de la Diputació de Girona per gestió forestal i prevenció d’incendis a l’Ajuntament de la Vall d’en Bas 28 Novembre, 2019 Redacció Garrotxa 0

Comparteix-ho amb els teus amics:

Us informen de la concessió d’una nova subvenció per

part de la Diputació de Girona.

La Diputació de Girona ha concedit una subvenció per

import de 6.000€ a l’Ajuntament de la Vall d’en Bas per a la

realització d’actuacions en matèria forestal i prevenció

d’incendis. Les actuacions que s’han portat a terme són la

tallada sanitària i estassada a l’àrea recreativa dels pins a

Sant Privat d’en Bas i la gestió tècnica de forests de titularitat

municipal.

/

Dijous, 28 Novembre 2019 18:30 Redacció

L'Agència Catalana de Turisme promociona laCatalunya cultural a AmsterdamEn l'últim any, més de 740.000 turistes holandesos han visitat elPrincipat, amb una despesa de 752,7 milions d'euros

ACN Barcelona .- La Generalitat de Catalunya, a través de l'Agència Catalana de Turisme del Departamentd'Empresa i Coneixement, ha presentat a Amsterdam l'oferta cultural del país amb la celebració del'SomCultura Tour'. Entre octubre de 2018 i setembre de 2019, més de 740.000 turistes holandesos hanvisitat Catalunya, fet que ha generat una despesa de 752,7 milions d'euros. Aquest territori és la primeradestinació dels holandesos a l'Estat, amb Barcelona com a principal atracció. Amb aquesta acció es vol"donar a conèixer de manera immersiva" el patrimoni cultural i gastronòmic de Catalunya a diferentsmercats emissors per "posicionar el nostre país com una destinació turística de qualitat", ha assegurat eldirector executiu de l'Agència Catalana de Turisme, Patrick Torrent.

El per�l del turista holandès que viatja a Catalunya fa una estada mitjana de set dies, amb una despesa demil euros, aproximadament. El 36% dels turistes provinents d'aquest país s'allotgen a un hotel, seguit delscàmpings (32%) i els apartaments i cases de lloguer (16%).

Els assistents a l'esdeveniment es trobaran el parc d'atraccions 'Catalonialand', on seran "transportats" alterritori per "descobrir l'oferta cultural i d'oci catalana a través de diferents activitats", segons han informaten un comunicat. Per a fer-ho, faran viure als visitants "experiències interactives de realitat virtual", comjugar un partit de futbol al Camp Nou o fer un tast de les pel·lícules del Festival de Sitges.

El 'SomCultura Tour' d'Amsterdam és una de les darreres accions del doble Any del Turisme Cultural.Durant aquest període, l'Agència Catalana de Turisme ha invertit prop de cinc milions d'euros encampanyes de publicitat del turisme cultural, com La Ruta l'Atzar o 'Legends of Catalonia'. També s'hanrealitzat accions promocionals a vuit països europeus i a sis altres mercats, com Estats Units.

L'any passat, el 'SomCultura Tour' va fer una parada a Washington, en col·laboració amb la Diputació deBarcelona; Hamburg, juntament amb el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida; París, amb elPatronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, i Sideny, amb el Patronat de Turisme Costa BravaGirona. Enguany, les accions han tingut lloc a Hong Kong, Valparaíso i Londres.

cercar...

El meu compte Surt

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 29 DE NOVEMBRE DEL 201958 | Apunts |

Mercats� La Bisbal, Celrà, les Planesd'Hostoles, Platja d'Aro, el Port dela Selva, Portbou, Porqueres, Salt,Sant Esteve d'en Bas i Sils.

BallsCAMPLLONG� 22.00. Local social. Ball social li-ne-dance.

LLAGOSTERA� 21.30. Casino Llagosterenc. Nitde salsa.

SANT FELIU DE GUÍXOLS� 23.00. Sala Las Vegas. Nit desalsa i batxata.

ConcertsBLANES� 22.15. Teatre. Concert de SantaCecília, a càrrec de la Banda i Co-bla del Col·legi Santa Maria.

FIGUERES� 21.00. Auditori Caputxins. Con-cert del Trio Kom.

GIRONA� 20.00. Casa de Cultura. Concertde cançó d’autor Tres veus perveure-hi clar, a càrrec d’Anaïs Vila,veu i guitarra; Violeta Batista, veu,i Raquel Herreros, veu.� 20.30. Sala Montsalvatge del’Auditori. Actuació de la Simfòni-ca de Cobla i Corda de Catalunya,que presenten un recopilatori deles peces més emblemàtiquesdels seus tres darrers projectes:Tossudament Llach, Cançó d’amori de guerra i Llull.� 22.00. Platea. Concert de SalvaRacero. La Tornada de Tardor.

LA BISBAL D’EMPORDÀ� 19.00. Teatre Mundial. Concertde Nadal dels alumnes de l’EscolaMunicipal de Música Conrad Saló.

PAU� 19.00. Sala Tatre. Pau Jazz Pro-ject, música amb el quintet em-pordanès de Malcom Bradshaw,Bernie Greenwood, Jaume Am-bròs, Lluís Riera i Rufo Iranzo.

PERALADA� 21.00. Nou pavelló del Castell.Actuació d’Ana Belén.

SALT� 22.00. La Mirona. Actuació deManel, que presentaran el seunou disc. Dins el Temporada Alta.� 22.00. Teler de l’Ateneu popularComacros. Concert a càrrec deTarta Relena.

VERGES� 23.00. Mas Pi. Actuació del trioacústic Tres i No Res.

DansaCELRÀ� 20.00. Teatre Ateneu. Perfor-mance Y por qué John Cage?,amb Jorge Dulton i Guillem Montde Palol. Dins el cicle #Desem-breEnDansa.

GIRONA� 20.30. Museu d’Art. Espectaclede dansa Kintsugi, de la Cia. Im-pàs. Dins el Temporada Alta.

FiresGIRONA� Fira Tot Nuvis, a Fira de Girona,de 16.00 a 20.30. I dissabte i di-umenge, d’11.00 a 20.30.� Mercat de Nadal, de 10.00 a21.00, a la plaça de la Indepen-dència. Dies 25 i 26 de desembre i1 de gener, tancat.

TORROELLA DE MONTGRÍ� 626a Fira de Sant Andreu.19.00. Museu de la Mediterrània.Inauguració del pessebre de Jo-sep Mir.

� 19.30. Museu de la Mediterrània.Conferència Què és menjar sa?,aamb el Dr. Josep Maria Mulet.� 20.00. Capella de Sant Antoni.Inauguració de l'exposició Ovellesi pastors al Montgrí.

InfantilsARBÚCIES� 17.30. Biblioteca. Club de lecturainfantil, amb el llibre L’assassinatdel professor de matemàtiques,de Jordi Sierra i Fabra.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES� 17.00. Biblioteca Ramon Bordasi Estragués. Contes des de la ima-ginació, a càrrec d’Olga Cercós.

FIGUERES� 17.00 i 18.00. Biblioteca Fagesde Climent. Contes per a nadons,a càrrec de Pati de Contes.

GIRONA� 17.00 a 19.00. Espai cívic SantaEugènia. Jocs i contes per pro-moure relacions respectuoses.Dins el Dia Internacional Contra laViolència envers les Dones.� 17.00. Centre cívic Ter. Jocs detaula en família.� 18.00. Centre cívic Onyar. Es-pectacle La Creativa. CreativaCientífica, a càrrec del Departa-ment de Química de la UdG.� 18.15. Biblioteca Carles Rahola.L’hora del conte, amb Conte inclu-siu, en llengua de signes.� 19.00. Calmot. Presentació delllibre Peces fuera del agua, deMercedes Zorrilla.

L’ESCALA� 17.30. Biblioteca Víctor Català.Taller d’emocions en família, Elmonstre dels petons, a càrrec deLaia Bedós.

L’ESTARTIT� 18.00. Biblioteca municipal. Ta-ller de postals de Nadal.

RIUDELLOTS DE LA SELVA� 17.30. Biblioteca. L’hora del con-te, amb Contes màgics!, a càrrecde la Cia. La Minúscula.

SANT JOAN DE LESABADESSES� 11.00. Biblioteca Josep Picola.Sessió de cinema infantil amb lapel·lícula Buscando a Nemo.� 17.30. Biblioteca Josep Picola.Conte sobre discapacitat.

SANT JULIÀ DE RAMIS� Festa del 15è aniversari de l’es-cola bressol municipal El Cau deles Goges. 17.15. Pati de l’escola.Tallers de maquillatge.� 18.00. Animació infantil a càrrecdel grup Els Trambòtics.

ÒperaPALAFRUGELL� 19.00. Sala d’actes del TMP. Pro-jecció de l’audiovisual d¡òperaJoana d’Arc, de Giuseppe Verdi.

TeatreBANYOLES� 21.00. Factoria. Representacióde l’obra de teatre Nenes i nens,amb Anna Sahun, sota la direccióde Joel Joan.

FIGUERES� 21.00. El Jardí. Espectacle Fi-nestres, de La Funcional Teatre.

GIRONA� 20.30. Sala La Planeta. Repre-sentació de l’obra Decadència,d’Steven Berkoff, interpretada perCarles Martínez i Míriam Alamany.Dins el Temporada Alta.

HOSTALRIC� 22.00. Centre cultural Serafí Pi-tarra. Representació de l’especta-cle Isabel, cinc hores al foc de laBisbal, amb Carme Sansa.

LLORET DE MAR� 21.00. Teatre. Representació del’espectacle Cinco horas con Ma-rio, interpretat per Lola Herrera.

OLOT� El Petit Format, Festival de Tea-tre. 21.00. Orfeó Popular Olotí. Es-pectacle Les dones sàvies, de Ri-card Farré i Enric Cambray.

PALAFRUGELL� 20.30. TMP. Representació del'obra La partida d'escacs, d'Ste-fan Sweig, amb l'actor JordiBosch. Dins el Temporada Alta.

PALAMÓS� 19.00. Punt Jove. Taller de teatrecrític, a través de monòlegs, esce-nes o gags de creació pròpia.

SANT PERE PESCADOR� 21.00. Centre cívic. Espectacleteatral Tics Tocs, a càrrec del’Elenc Santperenc.

PoesiaGIRONA� 19.30. Centre cívic Santa Eugè-nia. XV Nit de Poesia Eròtica Elsfruits saborosos.

ConferènciesBANYOLES� 19.30. Museu Darder. Conferèn-cia Teresa Pàmies, a càrrec de M.Àngels Cabré, escriptora i directo-ra de l’Observatori Cultural de Gè-nere. Dins el cicle Art(s) i Lletres.

FIGUERES� 19.30. Centre cívic Creu de laMà. Xerrada Ikigai: viatge al pobledels més longeus del món, a càr-rec de Francesc Miralles, editor,escriptor i periodista especialitzaten espiritualitat.

GIRONA� 18.00. Biblioteca Carles Rahola.Conferència en occità, amb el títolRobèret Lafont: un sociolingïstaengatjat, a càrrec de DomergueSumien, del Conselh de la lengaOccitana, i la participació de Da-vid Torres, de l’Aucoc-UdG.� 19.00. Casa de Cultura. XerradaLa Devesa. Paradís a recuperar.Tot seguit, col·loqui.� 19.30. Casa de Cultura. Confe-rència Història del nivell del mar, acàrrec de Josep Mas.� 19.30. Centre cívic Ter. XerradaPer què els infants adoptats i/oacollits els costa tolerar les frus-tracions?, a càrrec de Rosa Mora.� 21.00. Local social de Vista Ale-gre. Xerrada amb el títol Dalí, acàrrec de Josep Maria Butxosa.

L’ESCALA� 19.00. Alfolí de la Sal. Conferèn-cia de la Càtedra Víctor Català, acàrrec d’Alícia Gorina, amb el títolSolitud, una novel·la molt teatral.� 20.00. Biblioteca Víctor Català.Conferència Distròfia muscularDuchenne: coneix els símptomes ievolució, a càrrec de Carlos Ortez,neuropediatra de l’Hospital SantJoan de Déu de Barcelona.

LLANÇÀ� 20.00. Casa de Cultura. Confe-rència La mort sobtada en espor-tistes, a càrrec del Dr. Ferran Ro-sés, cardiòleg i investigador del’Hospital Vall d’Hebron. Tot se-guit, presentació del projecte Detot cor, arrítmia de la pilota.

OLOT� 12.00. Sala El Torín. Lliuramentdels VIII Premis Evi Toldrà d’Il·lus-tració. Inclou una conferència del’il·lustrador Òscar Julve.� 15.30. Hospital d’Olot. Els dretsde les persones al final de la vida:legislació vigent i demandes ac-tuals de DMD, a càrrec de JoanaRipoll i Cristina Vallès. Organitza:DMD - Dret a Morir Dignament.

PALAFRUGELL� 19.00. Biblioteca. Xerrada El de-creixement, un moviment en unasocietat capitalista, a càrrec deRaúl García-Duran, economista, iFrançois Schneider, expert en de-creixement.

PALAMÓS� 10.30. Espai del Peix. Oportuni-tats i impacte dels ajuts del FonsEuropeu Marítim i de la Pesca a laCosta Brava, a càrrec d’Anna Mas-déu, del Grup d’Acció Local Pes-quer Costa Brava.

PLATJA D’ARO� 19.00. Biblioteca Mercè Rodore-da. Conferència sobre El roig i elnegre, d’Stendhal, a càrrec de Mi-quel Martín i Serra, escriptor.

PORQUERES� 19.00. Biblioteca Carles Fontse-rè. Xerrrada-taller Comunica’tamb els teus fills, a càrrec d’AnnaMoore Forn, escriptora i docentde llengua catalana per a adults.

JornadesLA CELLERA DE TER� Jornades solidàries Una finestraal món. 18.00. Centre. Taula rodo-na amb menors no acompanyats(MENA).� 20.00. Centre. Presentació del’exposició Art en ruta, amb l’au-tor, Levi Orta.

Taules rodonesROSES� 19.30. Ca l’Anita. Presentació delcatàleg i taula rodona al voltantde l’exposició La comunitat.

InauguracionsFIGUERES� 19.00. Museu del Joguet. Inau-guració de l’exposició Tengui, falti!Aprendre amb els cromos.

GIRONA� 19.00. Centre cívic Barri Vell-Mercadal. Inauguració de l’exposi-ció ODS Imatges sense drets.

PALAFRUGELL� 19.00. Can Genís. Lliurament depremis del concurs de fotografiesi inauguració de l’exposició Po-sem-nos el condó, amb les obrespresentades.

PALAMÓS� 19.00. Museu de la Pesca. Inau-guració de l’exposició Mar blanco.

PresentacionsFIGUERES� 20.00. Seu provisional del Casi-no Menestral. Presentació del lli-bre Turistes, sirenes i gent delpaís, de Manuel Costa-Pau. Hi in-tervindran Joan Ferrerós, escrip-tor; Enric Pujol, historiador i es-criptor, i Roger Costa-Pau, editorde Llibres del Segle.

GIRONA� 19.00. Llibreria 22. Presentaciódel llibre La copa de Caldes, deMateu Ciurana. Parlaran DolorsVilamitjana, historiadora, i Salva-dor Garcia-Arbós, periodista.

OLOT� 19.00. Arxiu Comarcal de la Gar-rotxa. Presentació del llibre Elsnoms de la terra, un recull d’arti-cles de Xavier Puigvert.� 19.00. Can Trincheria. Presenta-ció del llibre Estàvem cansats deviure bé, d’Albert Soler, a càrrecd’Antoni Agustí i de Jordi Xargayó.

SANT JAUME DE LLIERCA� 19.00. Espai El Fil. Presentaciódel llibre Pere Ribes, és quan faigràdio que hi veig clar, de Pilar Rie-ra.

DiversosCASSÀ DE LA SELVA� 21.00. Auditori de la Sala Galà.Sessió de cinema documental delCineclub Vuitimig, amb la projec-ció de la pel·lícula Aires al cim.

CASTELL D’ARO� 17.00. Centre cívic Ca La Rafae-la. Projecció del film Solas, i col·lo-qui posterior. Dins el Dia Interna-cional per a l’Eliminació de la Vio-lència Envers les Dones.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES� 19.00. Sala Gòtica. Taller d’as-trologia.

GIRONA� 17.00. Biblioteca Carles Rahola.Cinefòrum amb la pel·lícula Car-rington, de Christopher Hampton.Dins les Jornades Dalloway.� 17.00. Espai Caixa. Projecció dela pel·lícula Una raó brillant. Dinsla Mostra de cinema espiritual deCatalunya.� 17.00. Espai cívic Can Gibert.Jocs de taula per a tothom.� 20.00. Centre cívic Ter. Taller Ei-nes per a la prevenció de la violèn-cia masclista a la infància, dins elProjecte Pissarra del Ter.� 20.00. Cinema Truffaut. Projec-ció de la pel·lícula Rafiki, de Wa-nuri Kahiu, censurada a Kènia inominada als Òscars 2019. Tot se-guit, debat conduït per l’Associa-ció Acathi.

GIRONA� Dia Internacional per a l’elimina-ció de la violència envers les do-nes. 20.30. Centre cívic Sant Nar-cís. Arts escèniques a Sant Nar-cís. No a les violències masclistes,presentació del projecte. Actuacióde la Jam de Joves de Sant Nar-cís. Concert de Joina.

GIRONA� Encesa de les llums de Nadal. Ala plaça Catalunya. 17.50. Parla-ment de l’alcaldessa.� 18.00. Encesa de les llums a càr-rec de la Llar Oxalis de Girona.� 18.05. Cantada de nadales acàrrec de l’Escola de Música Mo-derna de Girona.� 18.20. Cercavila amb la GironaMarxing Band, des de la plaça deCatalunya fins a la plaça de la In-dependència. Xocolatada popular.

L’ESCALA� 17.15. Plaça de l’Ajuntament. En-cesa dels llums de Nadal. Cantadade nadales a càrrec de la coralElemental i Ensemble de Saxos del’Escola municipal de Música ElGavià. Benvinguda al Tió.

L’ESTARTIT� 20.00. Biblioteca municipal.Club de lectura, amb l’obra Labossa de seda, d’Esther Vila.

LA BISBAL D’EMPORDÀ� 20.00. Teatre Mundial. Sessiódel cicle Docs del Mes, amb laprojecció d’ El que la Walaa vol.

LA JONQUERA� 18.30. Plaça Arias Comellas. En-cesa de les llums de Nadal i ac-tuació de l’Escola municipal deMúsica de la Jonquera.

LLANARS� 19.00. Inauguració de les festesde Nadal amb l’encesa de llums.

PALAFRUGELL� 19.30. Plaça Nova. Encesa del’enllumenat de Nadal i escudellapopular.

PALAMÓS� 20.00. Museu de la Pesca - Es-pai del Peix. Show cooking de cui-na marinera amb peix de la con-fraria de pescadors de Palamós.

RIPOLL� 18.30. Biblioteca Lambert Mata.Club de lectura juvenil, amb el lli-bre Juno, de Laia Aguilar.

SANT JOAN DE LESABADESSES� 19.00. Biblioteca Josep Picola.Sessió de cinema amb la projec-ció de la pel·lícula Intocable.

SANT JOAN LES FONTS� 20.30. Castell de Juvinyà. Mari-datge de Nadal, amb l’establimentCan Batet d’Olot i del restaurantMercè - Cala Gracieta de Bianya.

SANTA COLOMA DE FARNERS� 18.30. Biblioteca Joan Vinyoli.Club de lectura, amb el llibre Elsdesposseïts, d’Úrsula K. Le Guin.

SANTA CRISTINA D’ARO� 19.00. Sala d’exposicions LaCaixa. El teatre a Santa Cristinad’Aro, projecció de fotos amb par-ticipació de testimonis. Dins el75è Aniversari de l’Agrupació Tea-tral Germanor Cristinenca.

VisitesFIGUERES� 21.00. Museu de l’Empordà. Vi-sita nocturna a l’exposició Eudaldde Juana i la transgressió de laforma.

PALAMÓS� 16.30, 17.00 i 17.30. Visita a lasubhasta del peix.

ROSES� 17.00. Port de pesca. Visita gu-iada al port i a la llotja.

L’agenda

Tarta Relena, a la Coma Cros

Tarta Relena ■ CLÀUDIA TORRENTS

SALT 22.30 CONCERTEl duet vocal Tarta Relena, format per Marta Torre-lla i Helena Ros, presenta a la sala Teler de l’AteneuPopular Coma Cros la seva singular proposta a cap-pella amb sabors mediterranis (3 euros). ■ X.C.

Diari de GironaDIVENDRES, 29 DE NOVEMBRE DE 201958

La Bisbal d'Empordà, les Planesd'Hostoles, Platja d'Aro, Pinedade Mar, Porqueres,Portbou, Portde la Selva, Salt, Sils.

GIRONACiberseguretat Entre les 9 delmatí i les 12 del migdia, el ParcCientífic i Tecnològic de la Uni-versitat de Girona acollirà la jor-nada «Ciberseguretat: Pimes enrisc», organitzada per Diari deGirona, amb el patrocini d'His-cox, la col·laboració de Sophosby Microgestió i Brontobytecloud, el suport institucionald'INCIBE i els Mossos d'Esquadrai el suport d'Evidències Digitals.

CELRÀEspectacle A partir de les 8 delvespre a l’Ateneu de Celrà, espec-tacle de dansa «Y por qué JohnCage?» a càrrec de Jorge Dutor iGuillem Mont de Palol. Dins el ci-cle Desembrendansa. Preu: 12 €(ant.) / 14 € (taq.)

GIRONAEspectacle A 2/4 de 9 del ves-pre al Museu d’Art de Girona, laCia. Impàs presenta «Kintsugi»,una peça de dansa contemporà-nia de les germanes Masó quedialoga amb la música i el text.Dins el Festival Temporada Alta.Preu: 20 €

GIRONAPresentació A partir de les 7de la tarda a la Llibreria 22, pre-sentació del llibre «La copa deCaldes», de Mateu Ciurana (Cur-bet edicions). Amb la presènciade Dolors Vilamitjana, SalvadorGarcia-Arbòs i l'autor.

ROSESPresentació i taula rodona A2/4 de 8 del vespre, a Ca l’Anita,presentació del catàleg i taula ro-dona al voltant de l’exposició «Lacomunitat».

SANT JOAN DE LES ABADESSESContes A 2/4 de 6 de la tarda,a la biblioteca Josep Picola, contesobre discapacitat.

BANYOLESLiteratura A 2/4 de 8 de la tar-da al Museu Darder, conferència«Conferència Any Teresa Pà-mies», a càrrec de M.Àngels Ca-bré, escriptora i directora del'Observatori Cultural de Gènere.Organitza: Ajuntament de Banyo-les i Centre d'Estudis Comarcalsde Banyoles.

GIRONALa Devesa A les 7 de la tarda al’Aula Magna de la Casa de Cultu-ra, presentació sobre el tema «LaDevesa Paradis a Recuperar», enel qual es repassarà l’actualitatdel Parc de la Devesa de Girona.Una breu història del Parc de laDevesa, una explicació de la re-alitat del Parc, es veurà si hi hanalternatives als usos actuals, i espresentarà l’associació «Amicsdel Parc de la Devesa». L’acte estancarà amb un col.loqui obert a

tothom que hi vulgui dir la seva.

Natura A 2/4 de 8 de la tarda,a l’Aula A de la Casa de Cultura,conferència «Història del nivelldel mar», a càrrec de Josep Mas.Organitza: Secció de Jubilats delCol·legi de Metges. Gratuït.

Adopció A 2/4 de 8 de la tardaal Centre Cívic Ter, conferència«Per què els infants adoptats i/oacollits els costa tolerar les frus-tracions? La dificultat per a ges-tionar els límits» a càrrec deRosa Mora.

LLANÇÀPresentació La Casa de Cultu-ra de Llançà acull avui la presen-tació de «De tot cor, Arrítmia dela pilota», un projecte solidaripromogut per la família del BielVargas el qual la diagnosi de car-diopatia congènita en una revisióesportiva va fer un gir a la sevavida i a la de la seva família iamics. L’acte començarà amb laconferència sobre «La mort sob-tada en esportistes» a càrrec delDr. Ferran Rosés.

PALAFRUGELLCapitalisme A les 7 de la tar-da, a la sala polivalent de la bi-blioteca, xerrada «El decreixe-ment, un moviment en una socie-tat capitalista» a càrrec de RaúlGarcia-Duran, economista i Fran-çois Schneider, expert en decrei-xement.

PALAMÓSPesca A 2/4 d’11 del matí, al’Espai del Peix, presentació, ex-posició i valoració d’«Oportuni-tats i impacte dels ajunts del fonseuropeu marítim i de la pesca ala Costa Brava» a càrrec d’AnnaMasdéu.

PLATJA D’AROLiteratura A les 7 de la tarda,a la biblioteca Mercè Rodoreda,dins del cicle «Bocins literaris, elstresors de la literatura» amb «Elroig i el negre» d’Stendhal a cà-rrec de Miquel Martín, escriptor.

PORQUERESXerrada-taller A les 7 de latarda, a la biblioteca Carles Font-serè, xerrada taller «Comunica’tamb els teus fills» a càrrec d’An-na Moore Forn, coach i escripto-ra.

BLANESConcert A 1/4 d’11 de la nit alTeatre Blanes, tradicional Con-cert de Santa Cecília, en què estroben els músics actuals i antics.A més, s'aprofita aquest concertper fer l'homenatge als músicsque aquest any ens han deixat.Preu: 5 €

GIRONAConcert A 2/4 de 9 del vesprea l’Auditori de Girona, la Simfòni-ca de Cobla i Corda de Catalunyapresenta «SCCC - Clàssics Ende-rrock», un recopilatori de les pe-ces més emblemàtiques delsseus tres darrers projectes: «Tos-sudament Llach», «Cançó d'amori de guerra» i «Llull», que han re-but tres premis Enderrock en lacategoria de votació popular alMillor Disc de Clàssica els anys2017, 2018 i 2019. Preu: entre 18€ i 25 €

Concert A les 8 del vespre, a laCasa de Cultura, concert de can-çó d’autor «Tres veus per veure-hi clar» a càrrec d’Anaïs Vila, Vio-leta Batista i Raquel Herreros. Enl’espectacle, les harmonies vo-cals són l’element principal i per-

meten a l’espectador endinsar-sedins l’univers de la cantautora.Preu: 3 €

Concert A les 22h. de la nit, aPlatea, Salva Racero presenta«Immortals» en el cicle La Torna-da de Tardor. Preu: 12 €

Rumba A la nit al Lola Cafè deGirona, concert amb les actua-cions de Tambaleo, Pelat i Pelut.

LA BISBAL D’EMPORDÀConcert de Nadal A les 7 de latarda al Teatre Mundial, concertde Nadal amb els alumnes del'Escola Municipal de Música Con-rad Saló de La Bisbal.

SALTConcert A les 10 de la nit a lasala La Mirona, concert a càrrecde Manel, que presentaran en di-recte el seu nou treball, «Per labona gent», dins el festival Tem-porada Alta. Les entrades pelconcert estan exhaurides.

OLOTEva Toldrà A les 12 del migdiaa la sala El Torín, acte de lliura-ment dels VIII Premis Eva Toldràd’Il·lustració. L’acte inclourà unaconferència a càrrec de l’il·lustra-dor Òscar Julve.

TORROELLA DE MONTGRÍFira de Sant Andreu Celebra-ció de la 626a Fira de Sant An-dreu. De 9 del matí a 2 del mig-dia, Jornada tècnica de la poma.- A les 7 de la tarda, inauguraciódel pessebre de Josep Mir.- A 2/4 de 8 de la tarda, al Museude la Mediterrània, conferència«Què és menjar sa?» a càrrec deJosep Maria Mulet.- A les 7 del vespre, a la Capellade Sant Antoni, inauguració del’exposició «Ovelles i pastors alMontgrí».

GIRONANit del voluntariat A les 7 dela tarda al Pavelló de Girona-Fon-tajau, amb motiu del Dia Interna-cional del Voluntariat, les enti-tats gironines i totes les personesvoluntàries celebren una nit fes-tiva en la que es reconeixerà laseva tasca i compromís.Presenta i condueix l'acte la pe-riodista gironina Aida Fuertes.

BANYOLESRepresentació A les 9 de la nita La Factoria, Anna Sahún i JoelJoan presenten l’obra «Nenes inens». Una dona del nostretemps, amb la seva pròpia pro-ductora de documentals i mared'un nen i una nena, protagonit-za un monòleg durant el qual ensfarà riure amb les històries de laseva adolescència i d'una joven-tut viatgera. Preu: 12 €

HOSTALRICRepresentació A les 10 delvespre, al Centre Serafí Pitarra,representació de «Isabel cinc ho-res: la història d’una dona queels historiadors negaven».

LLORET DE MARRepresentació A les 9 de la nital Teatre de Lloret, representació

de «Cinco horas con Mario», ambl’actriu Lola Herrera. La directoraJosefina Molina adapta el clàssicde Miguel Delibes. Entrades ex-haurides.

OLOTRepresentació A les 9 de la nita l’Orfeó Popular Olotí, represen-tació de l’obra «Les dones sà-vies». Dos actors adapten al se-gle XXI el clàssic de Molière. Unacomèdia de costums amb un em-bolic familiar on s’hi reculll’afany de saber de les dones i esposa en evidència un poeta me-diocre i cregut de l’època. L’obras’en burla dels pedants d’avui endia. Entrades exhaurides.

SANT PERE PESCADORRepresentació A les 9 de la nital Centre Cívic, representació del’obra «Toc Toc», a càrrec de lacompanyia teatral de l'ElencSantperenc. Preu: 10 € / 12 €

GIRONAXV Nit de Poesia Eròtica Apartir de 2/4 de 8 de la tarda aCan Ninetes, XV Nit de PoesiaEròtica «Els fruits saborosos».Presenten l’acte Pep Panosa iCristina Company.

CASTELL D’AROCinefòrum A les 5 de la tarda,al centre cívic Ca la Rafaela, cine-fòrum amb la projecció de «So-las» i col·loqui posterior.

GIRONACinema espiritual A les 5 de latarda a l’Espai Caixa, projecció dela pel·lícula «Una raó brillant»,en el marc de la Mostra de Cine-ma Espiritual.

Dalloway A les 5 de la tarda ala Biblioteca Carles Rahola, pro-jecció de la pel·lícula «Carring-ton» de Christopher Hampton, enel marc de les II Jornades Literà-ries dedicades a la senyora Dallo-way, Virgínia Woolf i el cercle deBloomsbury.

LA BISBAL D’EMPORDÀDocumental del Mes A les 8del vespre al Teatre Mundial,projecció del documental «El quela Walaa vol», dins el dicle Docu-mental del Mes. Gratuït.

OLOTCinema A 2/4 de 10 de la nit,als Cines Olot, projecció de lapel·lícula «L’homme fidèle», deLouis Garrel. Dins el cicle CineClub Olot. Preu: 5,5 €

SANT JOAN DE LES ABADESSESCinema A les 7 de la tarda, a labiblioteca Josep Picola, cinemaper adults amb la projecció de«Intocable».

GIRONAEncesa de llums A 1/4 de 6 dela tarda, Cercavila amb la GironaMarxing Band des del carrer dela Creu (cantonada carrer delMigdia), carrer de Tomàs de Lo-renzana, plaça de Miquel Santa-ló, carrer de Joan Maragall i pla-ça de Catalunya.- A 3/4 de 6 de la tarda, parla-ment de l'Alcaldessa de la ciutat,Marta Madrenas.- A les 6 de la tarda, encesa deles llums de Nadal, a càrrec de laLlar Oxalis de Girona.

- Tot seguit, cantada de nadales acàrrec de l’Escola de Música Mo-derna de Girona.- A 1/4 de 7 de la tarda, cercavilaamb la Girona Marxing Band desde la plaça de Catalunya fins a laplaça de la Independència. Reco-rregut: plaça de Catalunya, ca-rrer de Santa Clara i plaça de laIndependència.- A 3/4 de 7 de la tarda, a la ma-teixa plaça Independència, xoco-latada popular amb motiu de lainauguració de FiraNadal.

LA JONQUERAEncesa de llums A 2/4 de 7 dela tarda, a la plaça Arias Come-llas, encesa de llums de Nadal iactuació de l’Escola municipal deMúsica amb xocolatada popular.

PALAMÓSExposició A les 7 de la tarda, alMuseu de la Pesca, inauguracióde l’exposició «Mar blanco». Ex-posició artística guanyadora dela Convocatòria 2019 d’Exposi-cions Artístiques Temporals delMuseu de la Pesca, que es podràvisitar fins el 2 de febrer.

ROSESPort A les 5 de la tarda, visitaguiada al port i la llotja.

CAMALLERASortida Diumenge a les 9 delmatí, des de l’Estació de Camalle-ra, excursió de Camallera a LesOlives, organitzada per la Casade Cultura de Camallera.

PALAMÓSMenú de l’Escamarlà Fins el22 de desembre diversos esta-bliments de Calonge, Palamós,Sant Antoni i Vall-Llobrega ofe-reixen el Menú de l’Escamarlà.Restaurants participats: a Pala-mós: Bell Port, Hotel Àncora, Ho-tel Trias, Mar Bonic, Maria de Ca-daqués, Mas dels Arcs i L'Arcada;a Calonge i Sant Antoni: CostaBrava, Guillermu, Refugi de Pes-cadors i Simón; i a Vall-Llobrega:Can Sidro.

PLATJA D’AROCuina del Bolet Primera edi-ció de la renovada campanyagastronòmica de tardor La Cuinadel Bolet en nou restaurantsPlatja d’Aro, fins al 8 de desem-bre, que recupera l’esperit d’unade les primeres iniciatives gas-tronòmiques al municipi ara famés d’una dècada. En la novaproposta els establiments incor-poren en les seves cartes nouplats de manera temporal ambels bolets com a protagonistes,amb preus que oscil·len d’11’50 a17’90 euros.

BANYOLESExposició Coincidint amb elcentenari del naixement de Joande Palau, el Museu ArqueològicComarcal de Banyoles acull, finsel 5 de gener, una exposició re-trospectiva d'aquest prolífic pin-tor banyolí. Una revisió a la sevabiografia i llegat artístic.

Mercats

Lletres

Música

Teatre

Nadal

Conferències

Visites

Inauguracions

Projeccions

Dansa

Poesia

Fires

Jornades

Sortides

Solidaritat

Premis

Gastronomia

Exposicions

Agenda i Cartellera Els actes per publicar a l’agenda s’han d’enviaramb 72 hores d’antelació com a mínim a l’adreça

de correu agenda@ddg.cat

AVUI DESTAQUEM

Girona

La «Decadència» de StevenBerkoff arriba a La Planeta A 2/4 de 9 del vespre a la sala La Planeta de Girona, Glòria Balañàpresenta Decadència. Retrat crític i sarcàstic sobre la classe altad’Anglaterra interpretat per Carles Martínez i Míriam Alamany. Untext clau de la dramatúrgia britànica firmat per Steven Berkoff quearriba dins la programació de Temporada Alta. Preu: 18 €

Palafrugell

Iván Morales i Jordi Bosch juguen«La partida d’escacs» al Teatre A 2/4 de 9 del vespre al Teatre Municipal de Palafrugell, el directorde teatre Iván Morales i l’actor Jordi Bosch presenten La partida d’es-cacs. Stefan Zweig, el gran cronista austríac de l’Europa finisecular, vaescriure l’obra quan ja es trobava en el seu exili argentí. El narradorestà de camí a Buenos Aires a bord d’un transatlàntic. Preu: 16 € / 28 €

Olot

El periodista Albert Soler presenta«Estàvem cansats de viure bé» A les 7 de la tarda a Can Trincheria, el periodista de Diari de Gi-rona Albert Soler presentarà el llibre Estàvem cansats de viure bé,en el qual recull, amb humor, alguns dels articles d’opinió que ha es-crit sobre el procés. La presentació de l’acte anirà a càrrec d’AntoniAgustí i de Jordi Xargayó, director d’aquest diari.

jamargant - 29/11/2019 09:30 - 79.155.44.80

MÚSICA I CAP DE SETMANA

53 DIVENDRES, 29 DE NOVEMBRE DE 201952

MÚSICA

GIRONAMÚSICA L’ACOUSTIC VELL S’ACOMIADACentre Cívic Barri Vell - Mercadal (Girona). � Dissabte 30 �A partir de les 19 h � Entrada gratuïta

El festival Acoustic Vell s’acomiada aquest dissabte amb la sevadinovena i última edició. Tatsumi & Masako, Las Tope Dramáticas i el grupde pop barceloní Doble Pletina (a la imatge) seran els protagonistes d’unaedició del festival que, sens dubte, tindrà un cert regust agredolç desprésde tan de temps apostant per la cultura alternativa, popular i de qualitat.

DIARI DE GIRONA

GIRONAFIRA EL SALÓ DELS NUVISFira de Girona � De divendres 29 a diumenge 1 � De 16 h a 20.30 h(divendres) i d’11 h a 20.30 h (dissabte i diumenge) � 3 €

El saló Tot Nuvis torna aquest cap de setmana. Fira de Girona orga-nitza aquest esdeveniment, que enguany celebra la seva 27a edició,que comptarà amb 115 expositors en 4.000 m2 i que s’organitza ambl’objectiu de proporcionar en un únic espai tots els elements que elsorganitzadors poden necessitar per organitzar la boda.

ANIOL RESCLOSA

OLOTTEATRE «HAPPY BIRTHDAY JAMIE LOVE»L’Àmbit – Espai d’Art (Olot). � Dissabte 30 � 18.30 h i 19 h � 5 € � https://olotcultura.koobin.cat

Jordi Diamant és l’autor de Happy Birthday Jamie Love, unaproposta de microteatre sobre un procés de desamor interromputper una trucada inesperada de Sleep Quiet Asseguraces, quecondueix a un retrobament fora de tota regla. Una proposta quearriba a Olot de la mà del festival Petit Format.

DIARI DE GIRONA

ACN/DdG BARCELONA

■ Senyor Oca confirma en el seu noudisc que el drum-and-bass ha deixatde ser patrimoni exclusiu de les sevesnits «de festa». A EGA (Guspira Re-cords) el raper suma les altes pulsa-cions d’aquest estil musical al «mis-satge» i el hip-hop, una «combinaciómortal» que marca definitivament laseva identitat com a banda. El barce-loní Sergi Sala ja apuntava en aques-ta direcció en el seu primer àlbum,Cant de pagès (Right Here Right Now,), publicat poc després de gua -nyar el concurs Sona , però ara fa unpas més enllà. Per ell és natural la in-tegració d’aquestes músiques urba-nes, incloent-hi el trap, sobretot si ser-veix a una vella aspiració creativa:«Fer tornar bojos d’alegria i d’eufòria»aquells que l’escolten.

«Jo faig un hip-hop que no et diuquè has de fer», diu Senyor Oca. El seutampoc és un rap polític, remarca,però sí «conscient» («de la terra», liagrada dir). A l’àlbum es consolida laseva aposta pel drum & bass com a ve-hicle sonor habitual de les lletres, a ve-gades «combatives», altres de to mésvitalista, o fins i tot d’amor. «L’energiadel drum and bass i el missatge i el flowdel hip hop són la combinació mortal

que ens dona identitat», sosté el gua -nyador del concurs Sona de l’edició.

«Amb el drum and bass hi hemcrescut tota la vida, però era la músicaper anar de festa, mentre que el hip-hop era per escriure, per fer cançons»,reflexiona el lletrista i MC. «Però aratots dos s’han unit per fer EGA», cons-tata quan se li pregunta per què aquestnou accent estilístic. I és que el lletris-ta i cantant veu en el drum and bassgran potencial per fer arribar encaramés les seves lletres».

De l’ego a l’«ega»«Ega és el femení d’ego», aclareix enrelació amb el nom del nou disc. «Ésentendre l’ego com a capacitat d’au-tosuperació, de creure-hi, de crearmúsica que no et digui com de bo etstu sinó com poden ser les coses si esfan amb consciència i amb ganesd’estimar». Tot plegat, una ocurrèn-cia del productor i corista del grupque ha quallat perquè Sala i la restavan veure-hi la connexió amb l’espe-rit de les seves lletres. «Sí que fem rap,però les lletres i l’energia que hi bol-quem no tenen un sentit egocèntricsinó universal», assegura.

Senyor Oca considera que les lle-

tres del nou àlbum són «brutals» i ex-plica que les va escriure totes en només de dos mesos, aquest estiu. Delque sembla més content és de pre-sentar un disc «més temàtic» i alhoraconcís, on cada cançó es concentra enun tema. «Hi ha temes festius, d’amor,combatius, etc». Hi ha cançons comBona amiga. Un avançament del vi-deoclip d’aquesta es va publicar aYoutube fa dues setmanes i ja acu-mula desenes de milers de reproduc-cions. Hem après (que no farem ressinó arrisquem), que serà el segon vi-deoclip d’aquest disc. O Tocar fusta,en col·laboració amb Lágrimas deSangre, que canta per primera vega-da íntegrament en català.

D’altra banda, Sergi Sala encara re-corda la seva victòria al concurs degrups novells Sona d’ara fa dues edi-cions. Amb modèstia, l’MC conside-ra que el concurs «va entendre moltbé» que hi ha una nova escena a Ca-talunya lligada a les músiques urba-nes i que desperta l’interès del públic.El triomf, per primera vegada, d’ungrup de rap a la final del concurs va«omplir un buit» de reconeixementsocial a una música incipient, enténSenyor Oca, i es va saldar així «un deu-te pendent amb la música».

«L’energia del drum-and-bass i el missatge i ‘flow’ del hip hop són una combinació mortal»El raper barceloní Sergi Sala, conegut com a Senyor Oca, publica el disc «EGA»(Guspira Records), un treball on conviuen crítica social, temes festius i d’amor

Sergi Sala, conegut artísticament com a Senyor Oca, continua reivindicant el rap en català.

jamargant - 29/11/2019 09:30 - 79.155.44.80

Diari de Girona

CONSULTA LES NOSTRES PROPOSTES A

www.diaridegirona.cat

LA BISBAL D’EMPORDÀMÚSICA LA FESTA EXÒTICAPavelló Firal (La Bisbal d’Empordà) � Dissabte 30 � 23.00 h � 12 € (ant.) / 15 € (taq.) � https://www.eventbrite.es

Oques Grasses, l’Orquestra Di-Versiones i Karlos Selectak seranaquest dissabte els protagonistes de la Festa Exòtica que organitzal’associació Els Voltors de La Bisbal. Els osonencs presentaran en di-recte el seu últim disc, Fans del sol. La banda de versions oferirà elseu clàssic repertori esbojarrat i el DJ posarà la música jamaicana.

DIARI DE GIRONA

BANYOLESMÚSICA DEPEDRO A L’ATENEUAuditori de l’Ateneu (Banyoles) � Dissabte 30 � 21 h � 15 € � https://culturabanyoles.koobin.com

Amb una llarga trajectòria musical, Depedro és la proposta perso-nal d'un cantant i guitarrista global, el treball del qual està presenten infinitat de projectes, com la banda nord-americana Calexico. ABanyoles hi presentarà el seu últim disc, un Todo va a salir bien ambel qual celebra els deu anys de carrera discogràfica.

DIARI DE GIRONA

BESALÚFIRA DE LA RATAFIADiversos espais (Besalú) � Diumenge 1 � Tot el dia � Gratuït � http://www.besalu.cat

Besalú celebra aquest diumenge la XXVII Fira de la Ratafia. Una citaimprescindible per a tots els amants d’aquest tradicional licor d’herbes,molt popular a les comarques de Girona. Al llarg del dia, la fira proposadegustacions, mercat d’artesans, música en directe, una audició de sar-danes o un concurs de ratafies, entre altres activitats.

DIARI DE GIRONA

GIRONATEATRE «A MAN FROM PODOLSK»Teatre de Salt � Dissabte 30 � 20.30 h � 25 € / 36 € � https://temporada-alta.koobin.com

Dmitry Danilov és un dels escriptors russos actuals més populars,reconegut pels seus retrats periodístics de la Rússia de províncies,on els vells costums soviètics conviuen amb els nous. L’home dePodolsk és el seu debut dramàtic, el relat d’un estrany interrogatoripolicial que ha fascinat Oskaras Koršunovas.

DIARI DE GIRONA

SALTTEATRE EL «LOVE» DE CLÀUDIA CEDÓEl Canal (Salt) � Dissabte 30 � 18 h � 10 € � https://temporada-alta.koobin.com

Què és l’amor? Love, l’últim espectacle d’Escenaris Especials,són històries estranyes que passen en un lloc estrany: un baranomenat Love. Un local de jazz fosc i solitari on van a parar totesles ànimes que bateguen. Tots els romàntics i els que han perdutla fe en l’amor. Una creació de la banyolina Clàudia Cedó.

TEMPORADA ALTA

ANIOL RESCLOSA

TORROELLA DE MONTGRÍ

LA FIRA DE SANT ANDREU CELEBRA LA 626A EDICIÓLa Fira de Sant Andreu, que enguany arriba a la seva 626a edició, se celebra al llarg d’aquest cap de setmana, entre dissabte i diumenge. Es

tracta d’una de les fires més antigues i arrelades del municipi de Torroella de Montgrí i està estructurada com una veritable fira multisectorial,amb nombrosos actes complementaris a la mostra comercial, agrícola i ramadera, de caire lúdic i cultural. El valor que té la fira per al municipiempordanès transcendeix l’àmbit estrictament promocional. A més del vessant més comercial i professional, amb l’exposició de maquinàriaagrícola i animals de granja la fira també proposa una sèrie d’activitats adreçades a tots els públics, amb mercat de productes artesans, tallersper a la mainada, música en directe, visites comentades, exhibicions o xerrades temàtiques.

jamargant - 29/11/2019 09:30 - 79.155.44.80