Edició de Girona · 2019. 6. 21. · euros globals, . serviran per finançar despeses de béns cor...

28

Transcript of Edició de Girona · 2019. 6. 21. · euros globals, . serviran per finançar despeses de béns cor...

Page 1: Edició de Girona · 2019. 6. 21. · euros globals, . serviran per finançar despeses de béns cor rents i serveis (per exemple, la neteja de neu o l’adquisició de sal i combustible)
Page 2: Edició de Girona · 2019. 6. 21. · euros globals, . serviran per finançar despeses de béns cor rents i serveis (per exemple, la neteja de neu o l’adquisició de sal i combustible)

Edició de GironaDIVENDRES · 21 de juny del 2019. Any XLIV. Núm. 15035 - AVUI / Any XLI. Núm. 13905 - EL PUNT

1,20€

1716

54-1

2049

79Q

1099

02-1

2115

19Q

POLÍTICA P23

JordiMasquefi MontseMindan, ala DiputacióTots dos s’estrenarana l’ens provincial

POLÍTICA P22

Pacte de governentre ERC i elscomuns a BlanesEl portaveu de Blanes en Comú Podem,Jordi Urgell, serà el primer tinent d’alcaldedel govern del republicà Àngel Canosa

SALUT P32

Pla pilot perfer cirurgiabucal a nensen situacióvulnerableEs du a terme alSanta Caterina, a Salt

ELS NOSTRESAJUNTAMENTS

EL PRAT DE LLOBREGAT

Lluís Mijoler“La quarta pistadel Prat ha deser Girona”

ANÒMAL · El Suprem avala elretorn dels presos polítics abansde dirimir si queden en llibertatdesprés que hagi acabat el judici

AVIAT · A meitat de la setmanavinent deixaran Soto del Real iAlcalá Meco per tornar als centrespenitenciaris de Catalunya

El govern ja preparael trasllat dels presos

La JEC rebutjal’acatament de laConstitució per poders

P6,7

Puig, al centre, amb els seus advocats Bekaert, esquerra, i Cuevillas, dreta, arribant als jutjats de Brussel·les ■ ACN

NACIONAL P8

L’exconseller a l’exili Lluís Puig declara telemàticament pel cas Sixena

Per videoconferència, ara sí

David RodríguezBallarí P42,43

“La dansa ésintrínsecamentespiritual”

Avui, a les18.00 h

Page 3: Edició de Girona · 2019. 6. 21. · euros globals, . serviran per finançar despeses de béns cor rents i serveis (per exemple, la neteja de neu o l’adquisició de sal i combustible)

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E [email protected] | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2 . 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.769

Divendres21 DE JUNY DE 20191,20 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

SANT MARTÍ VELL Descobreixen uncultiu de marihuana de 507 plantes 11

SANTA COLOMA La CUP reconeix haverconvocat gent al ple d’investidura 18

VERMUT DEL GIRONA FCVermut reserva d’elaboració artesana, de la millor selecció de vins i plantes mediterrànies

Caos a Educació: lamajoria dels centres nodonaran avui les notes

Les escoles i instituts d’arreu de Catalunya estan invertint més hores de feina perpoder registrar les avaluacions arran del col·lapse que està patint l’aplicatiu Esfer@3

LES REGIDORES DE LA CUP DE SALT PROMETEN EL CÀRREC «PER LA CONSTITUCIÓ».Les dues regidores d'IpS-CUP de Salt, Cris Sibina i Marta Guillaumes, van haver de prometre de nou el càrrec ahir en unasessió extraordinària perquè dissabte passat, el dia oficial de la presa de possessió dels càrrecs electes del 26-M, no vanfer-ho «per la Constitució» i, per tant, no era una fórmula vàlida. MARC MARTÍ 4

Operacionsodontològiquesamb anestèsiageneral per anens a Salt■Salut posa en marxa a l’hospitalSanta Caterina un pla pilot per feractivitat quirúrgica odontopedià-trica a menors de cinc anys. 8

JxCat i ERCdesvinculen elsconsells de lanegociació perla Diputació

L’empresafarmacèuticaZoetisinverteix 45milions a laVall de Bianya

LA MULTINACIONAL

CREARÀ CENT LLOCS DE

TREBALL MÉS I AUGMENTA LA

PRODUCCIÓ EN UN 55%

4

24

JxCat i ERC segueixen negociantper governar plegats la Diputacióde Girona. Tot i això, han deciditdesvincular aquesta negociaciódels consells comarcals. 14

Una barallaa Pedret acabaamb un feritdesprés de caureper la finestra

Els Mossos investiguen si la per-sona es va llançar o si la van tirar.Els veïns afirmen que és un pison s’exerceix la prostitució. 6

Maffeo tornaal Girona perun any ceditper l’Stuttgart

EsportsDdG30 a 34

EL LATERAL BARCELONÍ

SERÀ PRESENTAT AQUEST

MIGDIA A MONTILIVI

4

30-31

jamargant - 21/06/2019 08:00 - 81.32.134.200

Page 4: Edició de Girona · 2019. 6. 21. · euros globals, . serviran per finançar despeses de béns cor rents i serveis (per exemple, la neteja de neu o l’adquisició de sal i combustible)

Comarques

Diari de GironaDIVENDRES, 21 DE JUNY DE 2019 14

DdG GIRONA

■La Diputació de Girona subven-cionarà aquest any ajunta-ments amb un total de . eu-ros per a actuacions per nevadesi glaçades. La majoria d’aquestsajuts serà per a municipis del Ri-pollès (), seguits dels de la Cer-danya (), la Garrotxa (), l’AltEmpordà (), el Gironès () i Oso-na (). Amb ., euros, laCerdanya és la comarca que rebrà

un percentatge més alt de les sub-vencions (, ). Tot darrere hiha els ., euros del Ripo-llès (, ) i, a molta distància,la resta de comarques.

Neteja de neu o maquinàriaTres municipis de la Cerdanya−Puigcerdà (., euros), Alp(., euros) i Meranges(., euros)− percebran elsimports més elevats. Dels .euros globals, . serviranper finançar despeses de béns corrents i serveis (per exemple, laneteja de neu o l’adquisició de sali combustible) i els . res-tants seran per a inversions (comara l'adquisició de maquinària).

La corporació reparteix 350.000 € entre 33ajuntaments per a actuacions per nevadesLa major part seran per al Ripollès i la Cerdanya, tot ique també n’hi ha per a l’AltEmpordà, Garrotxa i Gironès

Una imatge del gener passat a Guils de Cerdanya. DIPUTACIÓ DE GIRONA

LAURA FANALS GIRONA

■ Junts per Catalunya i Esquerrasegueixen treballant per arribar aun acord -que podria estar molt aprop- per governar plegats la Di-putació de Girona. Tot i això, handecidit desvincular aquesta nego-ciació de la dels consells comar-cals, on cada formació podrà ferels pactes que consideri mésoportuns. De fet, els republicansja tenen perfilat un acord ambUPM i Tots per l’Empordà al BaixEmpordà, mentre que JxCat apos-ta pel PSC com a soci de Govern al’Alt Empordà. Des del PSC, tan-mateix, apunten que les seves ne-gociacions amb JxCat per arribara un acord alternatiu a la Diputa-ció encara no s’han trencat.

JxCat i ERC, que amb onze i noudiputats, respectivament, són laprimera i segona força a la Dipu-tació de Girona, porten setmanesparlant per poder arribar a unacord de govern i formar així unaDiputació independentista, quemolt probablement continuariagovernada per Miquel Noguer,que ha revalidat la seva majoriaabsoluta a Banyoles. Inicialment,els dos partits havien decidit vin-cular el govern de l’ens provincialamb el dels consells comarcals,per tal que hi hagués el màximd’institucions independentistespossible. Però el fet que transcen-dís que JxCat i el PSC podrien re-validar el seu acord per governarel Consell de l’Alt Empordà va mo-lestar ERC i va fer que gairebé estrenquessin les negociacions di-mecres al vespre.

Al llarg del dia d’ahir, els ànimses van calmar i les converses entre

els dos partits es van reprendre.Tot i això, els dos partits van deci-dir desvincular l’acord de la Dipu-tació de les converses dels con-sells comarcals. A última hora delvespre, semblava que l’acord po-dia estar proper, però no estavatancat. De fet, representants deJxCat van viatjar ahir fins a Water-loo per debatre amb Carles Puig-demont quina és la millor decisióper prendre. Si finalment es tancal’acord entre ERC i Junts, es podriafer públic en les properes hores.També s’havia especulat amb lapossibilitat que les dues forma-

cions independentistes tanques-sin un acord que inclogués altresdiputacions catalanes, tot i que ahores d’ara no s’ha produït.

Segueixen parlant amb el PSCFonts del PSC, tanmateix, asse -nyalen que les seves negociacionsamb JxCat continuen obertes ique ningú les ha donat per tren-cades. Un acord del PSC, que tin-drà quatre representants, i JxCattambé permetria assolir la majo-ria absoluta de l’ens. I malgrat quel’acord amb ERC estigui més pro-per, el cert és que socialistes i Junts

ja han pactat a sis municipis giro-nins, entre els quals hi ha Cassà dela Selva, Llançà, Lloret de Mar oCaldes de Malavella. No seria, pertant, un acord impossible.

En canvi, el que sí que està des-cartat és un pacte entre ERC, PSCi algun altre partit -ja que ambdósjunts no sumen majoria absoluta-per enviar JxCat a l’oposició. Elsrepublicans ja van deixar clar desdel primer moment que no volennegociar amb els socialistes, tot ique en l’àmbit municipal han arri-bat a alguns acords puntuals, coma Figueres o Platja d’Aro.

Segons va anunciar el presi-dent de la Diputació, Miquel No-guer, en el darrer ple ordinari, quees va celebrar dimarts passat, lanova corporació es constituirà en-tre el i el de juliol. Ahir ja es vanentregar les credencials dels fu-turs diputats, que han estat esco-lits pels seus respectius partits. Enel cas del PSC hi haurà Sílvia Pa-neque, Bea Ventura, Pere Casellasi Juli Fernández, mentre que ERCaposta per figures com QuimAyats, Pau Presas o Joan Fàbrega,entre d’altres.

Per la seva banda, tot apuntaque JxCat continuarà apostant permolts dels seus actuals diputats,com el mateix Miquel Noguer,Maria Àngels Planas, Jaume Dul-sat i Jordi Camps. En canvi, un delsque s’estrenarà serà l’alcalde deles Planes d’Hostoles, Eduard Llo-rà.

Les dues formacions segueixen en converses per arribar a un acord per a l’ens provincial, que podria estar proper JxCat,tanmateix, encara manté negociacions obertes amb el PSC Als consells, cada partit pactarà amb qui vegi més convenient

JxCat i ERC desvinculen la negociació de la Diputació dels consells comarcals

El darrer ple de la Diputació de Girona, celebrat el passat dimarts. ANIOL RESCLOSA

JxCat i PSC podriengovernar junts al Consell de l’AltEmpordà i ERC ja téun acord de governamb TxE i UPM al Baix Empordà

M&R UNITED PROPERTIES SPAIN,SOCIEDAD LIMITADA

Se convoca a los señores socios de la Sociedad M&RUNITED PROPERTIES SPAIN, S.L., a la Junta General Or-dinaria que se celebrará el día 8 de Julio de 2019, a las9.30 horas, en el local situado en l’Estartit – 17258,Passeig Marítim, núm. 19, 1º piso, bajo el siguiente, ORDEN DEL DIA:1. Dejar sin efecto los acuerdos adoptados en la JuntaGeneral del día 30 de Junio de 2018.2. Examen y aprobación, en su caso, de las cuentasanuales correspondientes al ejercicio 2017, así comola propuesta de aplicación de resultados.3. Informe y aprobación, en su caso, de la gestión delórgano de administración durante el mencionadoejercicio de 2017.4. Examen y aprobación, en su caso, de las cuentasanuales correspondientes al ejercicio 2018, así comola propuesta de aplicación de resultados.5. Informe y aprobación, en su caso, de la gestión delórgano de administración durante el mencionadoejercicio de 2018.6. Modificación del artículo 18º de los Estatutos refe-rente a la convocatoria de la Junta General.7. Delegación de facultades.8. Aprobación del Acta de la reunión o designación, ensu caso, de interventores para su aprobación.Se comunica a los Sres. socios que cualquiera de ellospodrá obtener de la Sociedad, de forma inmediata y gra-tuita, la documentación que ha de ser sometida a laaprobación de la Junta. Asimismo, respecto a la modi-ficación estatutaria, se hace constar el derecho que co-rresponde a todos los socios de examinar en el domiciliosocial el texto íntegro de la modificación propuesta.En l’Estartit, a 14 de Junio de 2019.– El AdministradorÚnico, D. Mohsen Mohamed Emam Abdallah.

jamargant - 21/06/2019 08:00 - 81.32.134.200

ctroyano
Highlight
ctroyano
Rectangle
ctroyano
Rectangle
ctroyano
Highlight
Page 5: Edició de Girona · 2019. 6. 21. · euros globals, . serviran per finançar despeses de béns cor rents i serveis (per exemple, la neteja de neu o l’adquisició de sal i combustible)

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 21 DE JUNY DEL 2019 | Comarques Gironines | 23

La rigidesaL’APUNT que una bona resolució d’aquests contractes beneficia-

rà la ciutat i que són, per tant, d’interès general. La re-sistència de la CUP i organitzacions afins contra elscàrrecs de confiança es fonamenta en uns principisben lloables de prudència i transparència. La rigidesaexcessiva amb què molt sovint els mantenen, però, pot,en ocasions, perjudicar el bé comú que volen defensar.Jordi Nadal

L’alcaldessa de Girona vol que l’ex-vicelalcalde Berlososigui càrrec de confiança dos anys per tancar tresgrans contractes: la incineradora, les escombraries i lamunicipalització de l’aigua. Ell és qui més els ha treba-llat, coneix i té per la mà. Guanyem Girona ho criticaperquè diuen que es pensa en els interessos de partit(JxCAT) i no en els generals. Sembla de sentit comú

8713

77-1

2124

96L

L’alcaldessa de Roses,Montse Mindan, i l’exal-calde de Figueres JordiMasquef seran dues de lesaltres cares noves que hihaurà, per part de Juntsper Catalunya, al nou plede la Diputació de Girona.Així ho va confirmar ahirla formació, a qui, arrandels resultats de les elec-cions municipals del 26 demaig, correspon tenir al’ens provincial dos repre-sentants del partit judicialde Figueres. Des de JxCates valorava positivament“l’experiència en política”tant de Mindan com deMasquef, i també els resul-tats que van obtenir en elsdarrers comicis locals. Entots dos casos, a més, vanrecollir ara els avals neces-saris per ser diputats (coma requisit, cadascun d’ellsnecessitava que l’avales-sin un terç dels regidors iregidores de JxCat del seumateix partit judicial).

La victòria assolida perJordi Masquef el 26-M vaacabar sent del tot agre-

dolça. La candidatura queva encapçalar va ser lamés votada (va aconseguirvuit dels 21 regidors queformen el ple de la capitalde l’Alt Empordà), peròuna aliança segellada en-tre quatre grups va fer queno assumís l’alcaldia. Elgovern de coalició que esva formar està integrat

per ERC, el PSC, Gua-nyem Figueres i CanviemFigueres, un acord que vaposar fi a dotze anys se-guits de governs de l’òrbitaCiU-PDeCAT a la ciutat, ique va investir alcaldessaAgnès Lladó (ERC).

D’altra banda, Mindanés alcaldessa de Roses desdel 2013 i, des de l’estiu del

2018, també era la presi-denta del Consell Comar-cal de l’Alt Empordà. El 15de juny passat va revalidarl’alcaldia mitjançant unacord de govern entre tresforces: Junts, ERC i Gentdel Poble de Roses(GDPR). JxCat va ser laformació més votada el26-M, si bé va quedar frec afrec amb ERC, ja que no-més els van separar 90vots. En virtut del pacte degovern signat, Mindancontinuarà com a alcaldes-sa fins al 2021, moment enquè prendrà el relleu el nú-mero 1 d’ERC, Joan Plana.

Sala, incombustibleA JxCat li pertoca tenir unmembre al ple de la Dipu-tació pel que fa al partit ju-dicial de la Bisbal d’Em-pordà. Dimarts es va cele-brar un comitè executiucomarcal en el qual es varatificar l’alcalde de Fora-llac, Josep Sala, com a re-presentant del Baix Em-pordà a l’ens provincialper al mandat 2019-2023.Sala va començar com aregidor el 1983 i, des del1987, s’ha presentat nouvegades a les eleccionsmunicipals, en les qualssempre ha sortit com a al-calde per majoria absolu-ta. Va ser 12 anys presi-dent comarcal de CiU; vaser conseller i president alConsell Comarcal del BaixEmpordà, i va estar dosmandats a la Diputació:del 2007 al 2011 a l’oposi-ció, i del 2011 al 2015 coma diputat del govern que hihavia a la institució. ■

G. Pladeveya / E. CarreraFIGUERES

Masquef i Mindan seran a laDiputació de Girona per Juntsa Tant l’exalcalde de Figueres com l’alcaldessa de Roses han recollit els avals necessaris i s’estrenaran al’ens provincial a Durant el mandat 2019-2023, també serà diputat Josep Sala, l’alcalde de Forallac

11representants de Junts hihaurà al ple de la Diputació; 9d’ERC; 4 del PSC; 1 de la CUP, 1d’IdS i 1 de Tots per l’Empordà.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

1987Aquest és l’any en què Salava assumir per primera ve-gada l’alcaldia de Forallac.La manté des de llavors.

Jordi Masquef, Montse Mindan i Josep Sala. Els dos primers s’estrenaran a la Diputació, on Sala va estar del 2007 al 2015 ■ E.P.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

ctroyano
Highlight
ctroyano
Rectangle
Page 6: Edició de Girona · 2019. 6. 21. · euros globals, . serviran per finançar despeses de béns cor rents i serveis (per exemple, la neteja de neu o l’adquisició de sal i combustible)

GARROTXA / RIPOLLÈS | Comarques Gironines | 33EL PUNT AVUIDIVENDRES, 21 DE JUNY DEL 2019

eníem d’un període de desafecció del ciutadàvers la política. La distància entre el poder insti-tucional i la gent era brutal. I el procés català ho

va canviar tot. Als pobles, al país i a l’Estat. Tant els in-dependentistes com els unionistes i els equidistantses van despertar. I això es va traduir en mobilitzacionsal carrer com mai i participacions històriques en lesconvocatòries electorals. De la desafecció vam passara la implicació i, just ara, virem cap a un sentiment dedecepció. I en alguns casos, d’estafa. Com a mínim ésla impressió que una s’emporta del que ha passat enla constitució de molts ajuntaments. Es parla molt deSanta Coloma de Farners i de l’espectacle que es vaproduir en el ple. Subscriuria pràcticament tots elsqualificatius crítics que s’han dit i escrit sobre aquellasituació. Un acte solemne i institucional no es potconvertir en una assemblea sense ordre ni concert.Cert. Els insults no hi tenen cabuda. Cert. El que va

passar no s’hauria d’haverpermès que succeís d’aque-lla manera. Però també espot fer la lectura des de l’al-tre angle.Ja no parlo de Santa Colo-ma, sinó en general. Algunselectes i molts partits aca-ben confonent el vot del ciu-tadà amb un xec en blanc.Que un veí dipositi la tevapapereta en una urna no éssinònim que a partir de lla-vors puguis fer el que vul-

guis. Un ha de ser coherent amb el que ha dit, amb elque ha promès i amb els ideals que ha assegurat tenir.Ningú discuteix que el joc democràtic permet fer arit-mètiques i sumes que deixin a l’oposició el partit gua-nyador. Tots els pactes són lícits. Però el que indigna lagent és que vulguin vestir segons quines aliances ambparaules com sintonia o similitud de programes quantots sabem que en molts casos el que acaba decan-tant la balança cap a un costat o cap a un altre és quiet dona més anys l’alcaldia o qui t’ofereix més dedica-cions exclusives. I voler liderar l’Ajuntament no és ne-gatiu. Ni voler dedicar-se plenament a la vida pública,tampoc. El que és reprovable és que aquest objectiues vulgui vendre d’una altra manera i que, per aconse-guir-lo, un acabi renunciant a compromisos que haviapres en la campanya o a ideals que havia asseguratque tenia. I quan el ciutadà ho entén així s’indigna imostra el seu enuig. I s’ha de queixar. Però, evident-ment, sense creuar els límits. Però carregar les tintesnomés cap a uns o cap al altres seria injust. Perquètothom té errors per reconèixer. Tothom.

V

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

LA GALERIA

No és un xec en blanc

AnnaPuig

Un ha de sercoherent ambel que ha dit,amb el que hapromès i ambels ideals queha assegurattenir

Les dades de l’activitateconòmica i social de laGarrotxa del 2018, recolli-des en l’observatori per aldesenvolupament sosteni-ble d’aquesta comarca,presentat ahir, inclouendades tan positives com elcreixement –en compara-ció amb l’any anterior– del’ocupació en un 4,1% (lamitjana catalana va serd’un 3,6%) i del PIB en un3,3% (igual que el català),l’increment d’habitatgesque es comencen a cons-truir o la pujada d’un12,7% de la renda per càpi-ta anual des del 2016, ques’ha situat en 20.045 eu-ros. L’atur, per la seva ban-da, era d’un 7,7% trespunts per sota del català.“La Garrotxa ha sortit re-forçada de la crisi”, va re-sumir el regidor de l’Ajun-tament d’Olot EstanisVayreda.

La bona imatge d’aques-tes dades contrasta, però,amb d’altres. Per exemple,l’esmentada renda per cà-pita encara és un 13,1% in-ferior a la mitjana del país;abunden els llocs de treballprecaris (un 60% són tem-porals) i amb salaris mo-destos (un 53% no arribena 1.200 euros mensuals) iun 10% dels garrotxinssón pobres o molt pobres(no disposen de 28 euros al

dia) o estan en risc d’en-trar en aquest col·lectiu.

Estudis i feinaLa inserció laboral delsgraduats en FP i ensenya-ments artístics és altíssi-ma; només un 6% estavenbuscant feina l’any passat.En comparació amb altrescomarques, de la Garrotxaen surten pocs estudiants

universitaris i la seva pre-ferència són les carreresjurídiques i socials. Mentreque en formació professio-nal la majoria són homes,en els graus universitarishi ha més dones.

Una feina coralL’observatori, instaurat fasis anys, l’impulsen l’Ajun-tament d’Olot i el ConsellComarcal, però hi col·labo-ren una vintena d’organit-zacions. El president enfuncions del consell, JoanEspona, va destacar el fetque la Garrotxa és delspocs territoris que dispo-sen d’un documentd’aquest tipus, a partir delqual les administracions iel teixit econòmic podenprendre decisions. ■

Llums i ombres en l’anàliside la situació social ieconòmica de la Garrotxaa Creixen el PIB i l’ocupació a la comarca i l’atur és molt inferior a la mitjanacatalana a Un 10% de la població és pobra o està en el llindar de la pobresa

Ramon EstébanOLOT

14és el lloc que ocupa la Gar-rotxa en l’índex de competiti-vitat de les 42 comarques deCatalunya.

Al marge de qüestions estric-tament econòmiques, l’ob-servatori abasta temàtiquestan diverses com el medi am-bient, la salut, l’ús de la llen-gua, la seguretat, els esportso l’activitat dels jutjats. Res-pecte a això últim, s’explicaque hi van entrar 1.873 proce-diments penals, dels quals140 tenien a veure amb la vio-lència contra les dones.Aquesta xifra és un 13% infe-rior a la registrada l’any ante-rior. Els jutjats en van resoldre118, bé amb sentències o béamb interlocutòries.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

Un moment de la presentació del document, ahir al vespre a la sala El Torín ■ R.E.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Menys casos deviolència contrales dones

El que queda dels mursdefensius del recinte onhi havia hagut el castell deSant Nicolau, a Campro-don, es restaurarà aviat,segons ha anunciatl’Ajuntament. Per ferfront a la inversió es dis-posa d’una ajuda de la Di-

putació de Girona de28.500 euros, que repre-senta el 80% del cost totaldel projecte.

El recinte, dividit entreuna propietat privada iuna altra de pública, ésoriginal del segle X, peròaquestes muralles són delsegle XVII, època en quèvan destruir el castell ori-ginal. Al segle XIX, amb

motiu de les guerres carli-nes –en les quals Campro-don va tenir molt de pro-tagonisme– el perímetredefensiu es va reforçar.

Actualment, Sant Ni-colau està catalogat com abé cultural d’interès na-cional (BCIN), motiu pelqual abans de començarles obres de restauraciócaldrà que el projecte si-

gui aprovat pel departa-ment de Cultura.

El castell de Sant Nico-lau és en una part elevadamolt pròxima al nucli delmunicipi. Anys enrere,un cop una part del recin-te va passar a titularitatpública, l’Ajuntament enva condicionar uns espaisenjardinats i els acces-sos. ■

Restauraran les muralles delcastell de CamprodonR. E.CAMPRODON

El turó a tocar del nucli de Camprodon on hi ha el quequeda del recinte defensiu ■ WIKIPEDIA

ctroyano
Highlight
ctroyano
Rectangle
Page 7: Edició de Girona · 2019. 6. 21. · euros globals, . serviran per finançar despeses de béns cor rents i serveis (per exemple, la neteja de neu o l’adquisició de sal i combustible)

Núm. 1991Pàg. 31

Notícies

J U L I O L — A G O ST 2 0 1 9

CH A R LO T T E

G A I N S BOURG

6 J U L I O L

R E S T

festivalperalada.com | T. 902 374 737

Subvencions per als cementirisLa Diputació de Girona destinarà una do-

tació econòmica de 200.000 € en sub-

vencions per als cementiris dels municipis

garrotxins de mil habitants o menys. La

mesura arriba després que gairebé cin-

quanta ajuntaments hagin demanat su-

port en aquesta matèria. A la Garrotxa, ja

s’ha executat un inventari del cementiri

de Castellfollit de la Roca i s’està acabant

el de Maià de Montcal. Les sol·licituds es

poden presentar fins al 31 de juliol i, per

a dubtes o aclariments, els ajuntaments

es poden dirigir a cooperaciomunicipal@

ddgi.cat. A més a més, la Diputació ha pro-

gramat una jornada de formació sobre la

normativa, el model de reglament i la doc-

trina en relació amb la gestió de cementiris

i serveis funeraris. Serà el 12 de juliol, des

de les 9 del matí i fins a les 2 del migdia,

a la sala d’actes de CaixaForum de Girona.

Cal inscripció prèvia a la pàgina web de la

Diputació.

Arquitectura _____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Els guanyadors van sortir d’entre les vint-i-sis obres que el jurat havia seleccionat

Els projectes garrotxins triomfen en la 22a edició dels Premis d’Arquitectura de GironaEl divendres 7 de juny, va tenir lloc l’acte de lliurament dels Premis d’Arquitectura de les

Comarques de Girona, una de les cites més rellevants en el sector de l’arquitectura i la cons-

trucció de la província, en què es van revelar les obres premiades en les categories d’arquitec-

tures, interiors i efímers. Els projectes garrotxins van tenir un protagonisme especial: el premi

en la categoria d’arquitectures va ser per a Eduard Callís i Guillem Moliner, d’unparelld’arqui-

tectes, per l’obra Dues cases en una, a Llagostera, i amb una menció per a La casa del parc,

d’Arnau Vergés, a les Preses; el premi de rehabilitació, una categoria que s’estrenava aquest

any, va ser també per a Arnau Vergés, amb el projecte Cadira, persiana, corda, a Santa Pau;

i en la categoria d’efímers, el guanyador va ser Origami lava, una obra d’SP25 Arquitectura

+ Atelier 4 per al Lluèrnia 2018 d’Olot. En aquest últim apartat, també va rebre una menció

L’Antàrtida, un projecte de l’Escola d’Art i Superior de Disseny d’Olot.

Diverses __________________________________________________________

Presentació de l’ObservatoriAvui dijous, 20 de juny, a les 7 de la tarda a

la sala El Torín d’Olot, es presentarà l’Obser-

vatori per al Desenvolupament Sostenible

de la Garrotxa 2019, un document per

conèixer a fons la situació ambiental, so-

cial i econòmica actual de la comarca. Serà

la sisena edició de l’Observatori, i l’acte és

obert a tothom.

La Diputació de Girona do

Page 8: Edició de Girona · 2019. 6. 21. · euros globals, . serviran per finançar despeses de béns cor rents i serveis (per exemple, la neteja de neu o l’adquisició de sal i combustible)

20 de juny de 2019Pàg. 44

Esports

Futbol _____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Els dos campions de la primera edició del torneig

El Barça i el Palamós guanyen el Torneig dels VolcansUna de les activitats que ha estrenat aquest any la Fundació de

l’Olot ha estat el Torneig dels Volcans, una competició de futbol for-

matiu que es vol convertir en una referència de final de temporada

a la comarca. La primera edició va tenir lloc fa quinze dies als camps

del Morrot i la van guanyar el FC Barcelona, en categoria benjamina,

i el Palamós CF, en l’alevina.

El benjamí A del Bosc de Tosca gaudeix a la Copa CatalunyaEl Bosc de Tosca va fer història participant a la Copa Catalunya ben-

jamina. L’equip entrenat per David Casas va quedar enquadrat en un

grup molt difícil amb el Barça, l’Espanyol i el Reus, i no va poder pas-

sar de la fase inicial, però va celebrar un empat contra els reusencs i

va marcar en la resta de partits que va jugar.

L’Atlètic Olot, de celebracióDesprés d’uns anys complicats, la família taronja ha crescut i ha tor-

nat a somriure. Una cinquantena de jugadors, entrenadors, familiars

i directius de l’Atlètic Olot es van reunir a la casa de colònies El Rou-

rell per celebrar la jornada de cloenda de la temporada amb partits

de futbol entre ells, reconeixements i un dinar.

El sopar de cloenda es va fer al restaurant La Deu

La Fundació de l’Olot acaba el curs i s’alia amb la DiputacióMés de 350 jugadors, entrenadors, familiars, patrocinadors i direc-

tius dels futbols formatiu, femení i social que integren la Fundació

de la UE Olot van celebrar el sopar de cloenda d’una temporada que

s’ha acabat amb una bona notícia institucional: la signatura d’un

conveni de col·laboració amb la Diputació de Girona. L’ens s’ha com-

promès a destinar a l’Olot una subvenció plurianual, per als anys

2019 i 2020, per ajudar a desenvolupar el seu projecte social i inclu-

siu. Els presidents de les dues entitats, Miquel Noguer i Joan Agustí,

van firmar l’acord a l’edifici de Can Forn de Girona.

La foto de família de l’Atlètic Olot en la jornada de final de curs

Els jugadors del Bosc de Tosca, barrejats amb els del Barça

Els números del CagaburroEls cinc guanyadors de la vuitena edició van ser el 142, el 762, el 1.185, el 2.085 i el 2.344.

Empresa càrnia de la Vall de Bianya necessita:

Tècnic per al Departament de Qualitat

[email protected] envieu CV:

Empresa càrnia de la Vall de Bianya necessita:

per al Departament de Qualitat

anna@casaponanna@casapon

per al Departament de QualitatFuncions: gestionar el sistema de qualitat i seguretat alimentària del'empresa. Coneixement de les normes BRC-IFS, SAE. 2 anys d'experiènciaen el sector.

Estudis: Ciències i tecnologia dels aliments, enginyer agrònom, biòlego veterinari.

Idiomes: català, castellà i anglès.

curs i s’alia amb la Diputació

Page 9: Edició de Girona · 2019. 6. 21. · euros globals, . serviran per finançar despeses de béns cor rents i serveis (per exemple, la neteja de neu o l’adquisició de sal i combustible)

ART

45 DIVENDRES, 21 DE JUNY DE 201944

MAÏMOUNA GUERRESILes Bernardes, Salt.

Carrer Major, 172 HFins al 28de juny. De dilluns a divendres,de 9 a 13 h i de 16 a 22 h. Dissab-tes, de 10 a 13 h.

COL·LECTIVA

Casa de Cultura de la Diputa-ció de Girona. Plaça de l’Hospital,6 HFins al 22 de juny. De di-marts a divendres, d’11 a 20 h. Dis-sabtes, d’11 a 18 h. Festius, tancat.

La plataforma cultural Inund’ARTpromou la producció i l’exhibició depropostes artístiques centrades enles arts visuals dins l’àmbit contem-porani i organitza aquesta mostraque inclou exposicions, instal·la-cions interactives, intervencions al’espai públic, recorreguts sensitius,performances, accions i propostesinterdisciplinàries a diferents espaisde la ciutat i en les diferents salesde la Casa de Cultura de Girona. Lamostra acull obres d’artistes comEugeni Prieto, Aitor Climent, IgnasiPrat, Laura Bergillos, Levi Orta, Fe-derico Monti, Christian Martínez od’alumnes de l’Escola d’Art d’Olot,de l’Escola Municipal d’Art de Giro-na, del grup Girona ens emociona,entre d’altres. E. CAMPS

FIONA MORRISONFundació Valvi, Girona. Gran

Via Jaume I, 42 bisHDel 16 demaig al 31 de juliol. Diari, de17.30 a 20 h. Dissabtes, d’11 a 13 h ide 17.30 a 20 h. Festius, tancat.

Fiona Morrison (Principat d'An-dorra, 1970) va començar pintant,va fer un primer cicle de Belles Artsque va deixar per centrar-se en al-tres tècniques i formats, primer l’es-cultura —metacril·lats blaus— i, des-prés, la fotografia. Amb tot, es trac-ta d’un procés fet d’acostaments iretrobades més que no pas de frac-tures: «D’ençà que començo a tre-ballar amb la fotografia vaig desco-brint canvis substancials en la ma-nera de pintar, noto una evolució,de manera que de mica en mica elsllenguatges de la pintura i la foto-grafia es van trobant». I si es trobenés gràcies al fet que Morrison deixaque les imatges flueixin amb unamínima intervenció. La idea, en elfons, és «jugar». E. CAMPS

El que dèiem fa un parell d’a-nys segueix essent perfectamentvàlid: qualsevol exposició col·lec-tiva que degui el seu origen a«una selecció de joves creadorsprocedents de diferents països dela Unió Europea, amb l'objectiude donar a conèixer la seva obra ide promoure formes de diàleg icontactes europeus per mitjà dela cultura i l’art contemporani»(declaraven, amb solemnitat pro-gramàtica, els seus organitza-dors) no deixa de ser, en el fons,un exercici demoscòpic que, em-presonat com està dins del perí-metre-frontera destinat a preser-var la pròpia disciplina, no nomésno revela massa res sinó que es li-mita, en el millor dels casos, aconstatar estats i relacions, per

altra banda, força evidents o pre-visibles. En qualsevol cas, els organitza-dors (Étienne Lengereau i Gabrie-lle Fleury) no han renunciat a for-mular algunes qüestions (més re-tòriques que reals) a partir de lesquals podríem bastir una hipotèti-ca reflexió a l’entorn de les pràcti-ques artístiques en el context dela «jove creació europea». És adir: «L’art és universal?»; «Existeixun art europeu?»; i «Els artistessón tan diferents entre ells compodrien fer-nos pensar les diver-ses històries nacionals?».El jurat d’aquesta convocatòria(integrat per Mario Pasqualotto,Pep Montoya, Natàlia Chocarro,Ricard Planas i Albert Mercadé)va escollir els següents artistes:Joan Saló, Gerard Torres, NéstorRives, Teresa Pera, Àlex Palacín,Joan Pallé, Pablo del Pozo i Fran-cesc Ruiz Abad. A diferència d'al-tres edicions, enguany no hi hacap empordanès. E. CAMPS

COL·LECTIVACasa Empordà, Figueres.

Plaça de l’Escorxador, 2HFins al 24 de juny.Horaris: www.figueres.cat

Narcís Gironell (Beuda, 1969)aposta per una estètica pictòricaque defuig, en gran mesura, els re-ferents «cultes» i opta, en canvi,per pouar en l’inabastable guirigallde la cultura visual popular lesimatges que li serviran de matèriaprimera. D’això es tracta: són no-més «matèria primera» perquèl’artista les extirpa del seu ecosis-tema original per trasplantar-les alseu particular viver (on cultiva ob-res); són excedents visuals d’ununivers on la banalitat és l’escorçasota la qual s’oculta el dramahumà. El repte, en darrera instàn-cia, és clar: deixar-se seduir perl’aspecte cosmètic de la pintura oacceptar que, en el fons, ens tro-bem davant de miralls. E. CAMPS

NARCÍS GIRONELLGaleria d’Art l’Arcada, Bla-

nes. Passeig de Dintre, 11HFins l’11 de juliol. Diari, de17.30 a 20.30 h. Dissabtes, d’11 a13 h i de 17.30 a 20.30 h.

E. CAMPS

GUERRESI

GIRONELL

MORRISON

E. CAMPS

Aisha al país de les meravellesreuneix un grup d’obres de Ma-ïmouna Guerresi en les quals l’ar-tista, a través dels llenguatges dela fotografia, el vídeo i la instal·la-ció, convida l’espectador a repen-sar la relació entre «subjectivitat»i «alteritat». Els intercanvis hos-tils, asimètrics, de rebuig o d’assi-milació són abandonats a favord’un escenari harmònic on cossos,deïtats, objectes, naturalesa i ar-quitectura ofereixen la possibilitatde conviure fora de la lògica delterror, de l’explotació i del domini.Mitjançant una recreació icono-gràfica dels símbols religiosos is-làmics i la hibridació dels llengu-atges artístics occidentals, Guer-resi enllaça art i vida. E. CAMPS

El jove Werther imaginat per Goet-he escrivia la seva carta de contingutmés lacònic el 16 de juny de 1772: «Sí,no soc pas sinó un vianant, un pelegrídamunt la terra! Sou alguna cosa més,vosaltres?». Amb aquest interrogantaforístic, l’esperit romàntic afirmava laseva condició erràtica assumint, almateix temps, la impossibilitat de de-finir aquest «jo» mutable si no és a par-tir de les complexes relacions esta-blertes al llarg del camí. La història ésprou coneguda: Caïm, vagant pel mónper expiar la seva culpa, va ser el pri-mer pelegrí, tal com ho van ser els seuspares expulsats del Paradís i obligats acercar en l’ampli món un «lloc» on co-mençar una nova existència. Hi haviatambé, des de l’antiguitat, grans san-tuaris pagans esdevinguts llocs de pe-regrinació: a Egipte i Mesopotàmia o,en especial, les nombroses comunitatspanhel·lèniques atretes per Delfos oOlímpia. Els hebreus, errants pel de-sert, van dirigir-se al Temple de Jeru-salem de la mateixa manera que elsmusulmans ho van fer —i ho fan— ala Meca. Però quin sentit té peregrinar?

Pelegrí era, i és, la persona que, assu-mint la seva condició d’estranger, em-prèn un camí cap a un indret deter-minat. L’objectiu final d’aquest «ca-minar» no és altre que el d’avançar enaquest trobament —no podem parlarde retrobament— frustrat, perma-nentment, per la vida estàtica. I l’art?La possibilitat d’un pelegrinatge artísticens acosta a aquell tipus de caminarque resseguia la ruta de les relíquies:objectes o restes físiques d’algun per-sonatge sagrat de les quals es preteniarebre algun tipus d’influència benèfi-ca.

Sigui com sigui, els peregrins con-temporanis —com ara Benet Costa—han de pagar un preu que, de fet, ensafecta a tots, és a dir, el preu que im-plica haver-nos emancipat de pressai corrents: som adolescents sense sos-tre ni equipatge. La necessitat impe-riosa de fugir de casa, per més ruïnósi asfixiant que pogués resultar-nos elcau familiar (la «pintura» és una llarinveterada), no justificava obviar lesmaletes. Tampoc té gaire sentit, quanes decideix emprendre un viatge que

s’endevina definitiu, desconèixer o re-lativitzar la importància del destí: nocalen coordenades precises però sí,com a mínim, una certa intencionali-tat capaç de distingir, per exemple, elnord del sud o el litoral de la munta-nya. Modernitat i precipitació són si-nònims: dos mil anys no s’esbandei-xen com si res. Volem dir que quanabans entenguem que l’estructuraque suporta el nostre pensament és,amb escassos matisos, d’arrel judeo-cristiana, abans podrem dissenyar-nel’enderroc i, donat el cas, la recons-trucció. La idea és que Descartes, pa-triarca oficial de la modernitat, en vafer prou omplint de contingut nínxolsbiològics desatesos (oblidats) per ladivinitat. L’Ego sum lux mundidel Pan-tocràtor de Taüll donava pas, pràcti-cament d’un dia per l’altre, al Cogitoergo sum racionalista. La culpa, si po-dem dir-ne així, és de Feuerbach: l’a-nomenat «gir antropològic» repre-senta l’eufemisme teològic més for-midable de la història de la humani-tat. Ras i curt: «Com més gran és elDéu, més petits són els homes que se

EUDALD CAMPS

BANYOLESEN EL MARC DEL FESTIVAL (A)PHÒNICA, EL PUNTAL DE LES ARTSPRESENTA AVUI (19.30 H) UNA VIDEOINSTAL·LACIÓ DE L’ARTISTA BENET COSTA

Orígens pictòricsBenet Costa és

un autor que ha rea-litzat el viatge sen-cer, és a dir, que ha

anat de la represen-tació més o menysmimètica de l'en-

torn natural fins a laplasmació de la sevapròpia subjectivitat,

de la seva lecturaparticular del mónfeta a través de la

pràctica de la pintu-ra. El vídeo és la

darrera aturada enel seu periple.

Signes i premonicions

jamargant - 21/06/2019 08:00 - 81.32.134.200

jlopez
Rectangle
jlopez
Highlight
Page 10: Edició de Girona · 2019. 6. 21. · euros globals, . serviran per finançar despeses de béns cor rents i serveis (per exemple, la neteja de neu o l’adquisició de sal i combustible)
Page 11: Edició de Girona · 2019. 6. 21. · euros globals, . serviran per finançar despeses de béns cor rents i serveis (per exemple, la neteja de neu o l’adquisició de sal i combustible)

Cultura i SocietatESPECTACLES | CIÈNCIA | TENDÈNCIES | TRADICIONS | FETS I GENT | CINEMA | TELEVISIÓ

Diari de Girona DIVENDRES, 21 DE JUNY DE 2019 35

CORREU ELECTRÒNIC [email protected]

DdG LA BISBAL D’EMPORDÀ

■ Els carrers i places de la Bisbald’Empordà acolliran, entre el iel de juliol, una cinquantena depropostes de la mà d’una trentenade companyies nacionals i inter-nacionals, en el marc de la XXIVFira de Circ al Carrer. El TerracottaMuseu de la Bisbal, un dels nousespais de l’edició d’enguany, vaacollir ahir al matí la roda de prem-sa per presentar aquesta nova edi-ció de la fira. «Cal fer esment del fetque si la Fira continua tirant enda-vant és gràcies a l’esforç de tota lagent que hi treballa tot l’any, lespersones voluntàries i l’esforç delconsistori: és un projecte de ciutati la Bisbal s’hi bolca», va declararEnric Marquès, alcalde del muni-cipi del Baix Empordà.

Després de rebre prop de .assistents any rere any, l’organitza-ció afronta el repte d’absorbir mésafluència de públic de cara a la aedició de la fira. I és que la redistri-bució d’espais i d’horaris que s’haanat tramant, juntament amb lasolidesa pròpia del festival, ho fanben possible: és per això queaquesta vint-i-quatrena edició esmarca el repte d’obrir-se a nouspúblics i incrementar el nombred’assistents. Aquesta redistribuciódels escenaris és fruit d’una pro-gressiva descentralització i en-guany s’estrenen nous escenaris:el Terracotta i la plaça de la Sarda-na.

L’espectacle inaugural del di-vendres tindrà lloc als exteriors del Terracotta Museu i anirà a càrrec de Cirque la Compagnie,que presentarà l’espectacle L’AvisBidon: una proposta de circ tècni-cament impecable, farcida d’hu-mor i adrenalina, amb música endirecte i alguna sorpresa més.

Segons l’organització, calia

aprofitar les recentment finalitza-des reformes dels exteriors del mu-seu bisbalenc: resseguint elparal·lelisme que, com en les artsescèniques de carrer, el museu bis-

balenc també és un espai de lliurecreació artística.

La plaça de la Sardana tambérespon als criteris de la Fira de Circal Carrer de seguir-se obrint a nousespais de la capital baix-emporda-nesa i fer arribar les arts escèni-ques de carrer a tothom. Amb undels col·lectius de veïnes i veïnsmés actius de la Bisbal d’Empordà,la Fira aposta per establir sinergiesamb el barri del Convent i enguanyhi programarà un espectacle. Caltenir present que hi viu un dela població bisbalenca i, fins ara, laFira no hi havia programat mai capfunció.

Tot i aquesta voluntat d’obrir-sea nous públics una de les màximesde l’organització de la Fira de Circal Carrer seguirà essent prioritzarla qualitat per damunt de la quan-titat. Alhora també vol oferir unaprogramació que sigui satisfactò-ria per a tots els públics, però quetambé sigui atraient per als artis-tes. Cal tenir present que, justa-ment, un dels aspectes més valo-rats pel públic assistent –segons eldarrer estudi encarregat- és la qua-litat dels espectacles i de la propos-ta, amb un , sobre . I és quel’edició d’enguany segueix mante-nint l’esperit fundacional del festi-val: ser una plataforma d’exhibiciói difusió de les arts de carrer per talde fer arribar la cultura a tothom.

Companyies nacionalsUn dels fets destacables d’aquestanova edició de la fira serà la nota-ble participació de companyiesnacionals: enguany són la deno-minació d’origen més nombrosa.Circ contemporani, cabaret, trape-

zi, clown, aeri, diàbolo, malabars,mastil, música o tallers són algu-nes de les disciplines artístiquesque conformen la programaciód’enguany. Com és habitual lagran majoria d’espectacles sóngratuïts. Una petita part és de pa-gament, i serveixen per recollirfons econòmics que ajuden a fi-nançar l’esdeveniment popular.

L’edició d’enguany comptaràamb destacadíssimes propostesnacionals, com El Fedito: artistavalencià que presentarà Oyun, uninnovador espectacle únic i per atots els públics que combina hu-mor, originalitat, ritme i una depu-rada tècnica de malabars. Tambécal fer esment de l’espectacle Envà,dels catalans Amer & Africa: la di-vagació de dues persones sobre lespeculiaritats de les relacions hu-manes, a través del moviment, elsequilibris, l’humor i la composicióde l’espai. O Mumusiccircus, que,servint-se de les seves espectacu-lars acrobàcies i suspensions ca-pil·lars, presentarà l’emocionant idelirant Flou Papagayo. I la CiaFaltan, que interpretarà Express:una proposta fresca on l’humor esconjuga amb diverses disciplinescircenses, que aniran dels portésacrobàtics femenins a tècniquescom la perxa xinesa, la bàscula, elsequilibris o el clown.

A escala internacional tambécal destacar la francesa Cirque laCompagnie, que farà l’espectacleinaugural al Terracotta Museu:presentarà L’Avis Bidon. O, proce-dent d’Israel, Control Freak: un en-tranyable personatge que intenta-rà interactuar amb el públic men-tre lluita amb la seva ineptitud so-cial i amb la complexitat sistèmicaa l'escenari, fins a assolir resultatsespectaculars i sorprenents. I tam-bé cal fer esment d’un dels gransretorns a la fira: el de l’alemany Da-nilo Marder, un dels millor equili-bristes sobre mans que existeixenactualment al món i que presenta-rà un intens espectacle amb unaatmosfera deliberadament teatralque permetrà comprendre la dis-ciplina que requereix la realitzaciód’aquesta tipologia d’exercicis.

La Fira de Circ al Carrer proposa unacinquantena d’espectacles de qualitat

La cita, que tindrà lloc a la Bisbal d’Empordà entre el 19 i el 21 de juliol,comptarà amb una trentena de companyies nacionals i internacionals

La presentació va comptar ambun breu espectacle de circ. DdG

DdG GIRONA

■ La celebració del Dia Interna-cional de la Música a Girona, elViumúsica, arriba avui a la vin-tena edició. Des de l’any ,l’Ajuntament de Girona ha pro-mogut de forma ininterrompuda

aquesta festa dels valors culturals,socials i educatius de la música ihi han participat milers de músicsamateurs de la ciutat.

A partir de le de la tarda, tin-dran lloc a la ciutat més de seixan-ta actuacions d’estils musicals di-ferents repartides en dotze esce-naris. S’hi podran escoltar con-certs de formacions de gèneres di-versos com l’havanera fins al hardrock, passant per la rumba i el cantcoral. Cal destacar enguany la im-plicació de set escoles de música

de la ciutat que mostraran davantel públic la tasca feta durant elcurs pel seu alumnat.

El gruix de les actuacions aniràa càrrec de músics aficionats però,com és habitual, dos dels escena-ris es clouran amb actuacionsprofessionals: el Sunset Jazz Clubi la plaça dels Jurats. Al Sunset JazzClub hi actuarà el Ramon PratsTrio, una formació de jazz con-temporani liderada pel guitarristaFrancesc Adroher, el bateria Ra-mon Prats i el baixista Marc Cue-

vas. Per altra banda, la plaça delsJurats tancarà el seu programaamb una actuació destacada: laformació barcelonina de jazz rockpsicodèlic Gambardella. Aquestconcert és possible gràcies a lacol·laboració entre Viumúsica il’associació Orella Activa.

Per a la jornada s’han habilitatdiferents escenaris diferenciatsper estils musicals i distribuïts pelcentre de la ciutat: l’escenari delCentre Cultural La Mercè, l’esce-nari de la plaça dels Mercaders,

l’escenari de la Rambla, l’escenariEUMES, ubicat a la zona de l’Es-tació Espai Jove del parc Central,l’escenari de la plaça del Pallol,l’escenari de la plaça dels Jurats, il’escenari del Sunset Jazz Club.

A banda d’aquests escenaris,enguany se sumaran a la celebra-ció cinc iniciatives particulars queorganitzaran demà actes musi-cals: l’Ateneu de juny, el PorcusGroup, la cafeteria El Cafè, l’entitatRise Up – Associació Reggae Giro-na i Music & Energy.

Girona se suma al Dia Internacional de la MúsicaLa ciutat celebra la jornadaamb una intensa programaciórepartida en set escenarissituats en diversos espais

jamargant - 21/06/2019 08:00 - 81.32.134.200

jlopez
Rectangle
Page 12: Edició de Girona · 2019. 6. 21. · euros globals, . serviran per finançar despeses de béns cor rents i serveis (per exemple, la neteja de neu o l’adquisició de sal i combustible)

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 21 DE JUNY DEL 201944 | Cultura i Espectacles |

La Fira de Circ al Carrer dela Bisbal d’Empordà aple-ga una mitjana de 30.000persones cada any. Els or-ganitzadors s’han marcatel repte que en aquestaedició, la 24a, es pugui ab-sorbir més afluència depúblic. Per aconseguiraquesta fita s’han redistri-buït els espais i els horaris,i la programació apostaper obrir-se més que mai anous públics per incre-mentar el nombre d’assis-tents.

Tot i aquesta voluntatd’obrir-se a nous públics,una de les màximes de l’or-ganització de la Fira deCirc al Carrer continuaràsent prioritzar la qualitatper damunt de la quanti-tat. Una de les principalsnovetats, doncs, és l’estre-na de nous escenaris: elTerracotta Museu i la pla-

ça de la Sardana. Senseanar més lluny, l’especta-cle inaugural del diven-dres 19 de juliol tindrà llocals exteriors del Terracot-ta Museu i anirà a càrrecde Cirque la Compagnie,que presentarà l’especta-cle L’Avis Bidon. Es tractad’una proposta de circ far-cida d’humor i adrenalina,amb música en directe i al-

guna sorpresa més. L’or-ganització entén que caliaaprofitar les recentmentacabades reformes delsexteriors del museu bisba-lenc: resseguint el paral·le-lisme que, com en les artsescèniques de carrer, elmuseu bisbalenc també ésun espai de lliure creacióartística.

Però això no és tot. Del19 al 21 de juliol, els car-rers i les places de la Bisbald’Empordà tornaran a serescenari de propostes decirc al carrer d’un gran ni-vell artístic i per a tots elspúblics, amb un cartell deprop d’una cinquantenad’espectacles, a càrrecd’una trentena de compa-nyies (nacionals i interna-cionals).

La plaça de la Sardanatambé s’estrenarà per ferarribar les arts escèniquesde carrer a tothom. Ambun dels col·lectius de ve-ïnes i veïns més actius de

la Bisbal d’Empordà, la fi-ra aposta per establir si-nergies amb el barri delConvent i aquest any hiprogramarà un especta-cle. Cal tenir present quehi viu un 30% de la pobla-ció bisbalenca i, fins ara, lafira no hi havia programat

mai cap funció. Aixídoncs, diumenge a la tar-da s’hi farà el xou Sobreruedas, de Yidor Llach:una intensa proposta d’a-crobàcies amb bicicleta,clown gestual, malabarscòmics i una activa partici-pació del públic.

El malabarista El Fedi-to, les acrobàcies de Mu-musiccircus o el retorn ala fira de l’equilibrista ale-many Danilo Marder, quehi presentarà un especta-cle entre teatral i circense,seran alguns dels platsforts d’aquest any. ■

El circs’enlairaa la Bisbal

La XXIV Fira de Circ al Carrer de laBisbal d’Empordà arriba el 19 de juliolamb una cinquantena d’espectacles

J. Camps LinnellLA BISBAL D’EMPORDÀ

La Bisbal d’Empordà tornarà a ser escenari de propostes de circ de gran nivell artístic ■

L’organitzaciós’ha marcat elrepte d’absorbirmés públic ambl’estrena de dosnous espais

El pianista parisenc AlainGuiu, músic de llarga tra-jectòria que va ser directormusical de l’orquestra deCharles Aznavour, té casades del 1994 a Llafranc.Fill de pare català i marefrancesa, Alain Guiu con-

tinua molt actiu a 78 anys,amb el seu projecte Jazz-care, que avui oferirà ungran concert solidari alTeatre Municipal de Pala-frugell (21 h, 20 euros),per ajudar la Fundació An-drea Bocelli en la recons-trucció d’una escola depreescolar i primària a lalocalitat italiana de Muc-

cia, molt afectada pels ter-ratrèmols de l’any 2016.

El concert d’avui co-mençarà amb The Jazzca-re All Stars, una banda for-mada per grans músicscom ara Ricard Gili (trom-peta i veu), Oriol Romaní(clarinet), Dani Alonso(trombó), Alain Guiu (pia-no), Queralt Camps (con-

trabaix) i Pau Bombardó(bateria). Després tocaràel trio de Guiu amb Campsi Bombardó, que tot seguites convertirà en quartetamb la incorporació de To-ni Solà (saxo tenor). En larecta final del concert lacantant Susana Sheimans’afegirà al quartet lideratper Alain Guiu, músic for-mat al Conservatori Na-cional de París i als clubs icaves de la capital france-sa. Guiu també ha com-post música per a llargme-tratges i espectacles musi-cals i ha acompanyat Sam-my Davis Jr. en gires pelsEstats Units. ■

X. CastillónPALAFRUGELL

Concert solidari deJazzcare a Palafrugell

Alain Guiu amb Susana Sheiman ■ ARXIU

jlopez
Rectangle
Page 13: Edició de Girona · 2019. 6. 21. · euros globals, . serviran per finançar despeses de béns cor rents i serveis (per exemple, la neteja de neu o l’adquisició de sal i combustible)

Comarques

Diari de GironaDIVENDRES, 21 DE JUNY DE 201910

0 24 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34

1520

1520

1520

1560

1560

TEMPERATURA PREVISTAA UNS 1.500 METRES D’ALTITUD (850 HPA) PER DIMARTS 25

EVA BATLLE GIRONA

■El Servei Meteorològic de Cata-lunya alerta de la primera onadade calor d'aquest estiu a partir deldia de Sant Joan. Els meteoròlegsalerten de valors que poden arri-bar als graus a punts de les co-marques de Girona. És probable,a més, que se superi el llindard'avís per temperatura màximaextrema, sobretot a punts de l'in-terior de la província.

En concret, el Servei Meteoro-lògic de Catalunya informa del'arribada d'una massa d'aire moltcàlid que farà pujar els termòme-tres de valent. Aquesta massa d'ai-re càlid s'aproparà a Catalunyaprocedent del nord d'Àfrica i abra-

çarà bona part de la MediterràniaOccidental durant tota la setmanavinent.

A partir de diumenge serà quanes començarà a notar una clarapujada de la temperatura, que to-carà sostre dimarts. L'episodi decalor està previst que es mantin-gui durant tota la setmana.

Al mapa -veure fotografia- espot veure que els colors vermello-sos mostren com la massa d'airecàlid sortirà del nord d'Àfrica iafectarà la Mediterrània Occiden-tal. La predicció per a aquest di-marts indica que es podria arribara valors màxims de temperaturad'entre i ºC a l'interior i alPrelitoral, i d'entre i ºC al li-

toral. A més dels registres de mà-ximes, la temperatura mínima enalgunes zones de la costa podriaquedar per sobre dels ºC, i finsi tot apropar-se als ºC en algunspunts. I, per tant, es viurien nitstropicals com la que va tenir Port-bou aquesta setmana.

Avís per perill de màximesPer aquest motiu, el Servei Meteo-rològic de Catalunya ha emès unpreavís de Situació Meteorològicade Perill per temperatura màximaextrema per a dimarts de juny.Els models meteorològics a mitjàtermini indiquen que aquest epi-sodi de calor es podria mantenirla resta de setmana.

Alerta per una onada decalor a partir de Sant JoanEls meteoròlegs preveuen valors de 36 graus en punts de Girona i nitstropicals L’episodi de calorada podria durar tota la setmana vinent

ACN/DdG GIRONA

■ La delegació del Govern espa -nyol a Catalunya ha autoritzatl'obertura de punts de vendade petards a les comarques giro-nines per a aquest Sant Joan.Arreu de Catalunya, s’han autorit-zat . punts, una xifra de case-tes i locals autoritzats lleugera-ment més baixa que la de la cam-panya del , quan es va auto-ritzar l'obertura de . centresde venda.

Els punts de venda requereixenuna autorització que s'aconse-gueix a través d'un informe del'àrea d'indústria de la delegaciódel Govern espanyol i de la inter-venció d'armes i explosius de laGuàrdia Civil. A la demarcació deBarcelona és on hi ha més puntsde venda de pirotècnia, amb .La segueixen Tarragona, amb ,i Lleida, amb .

Dels dies «de més perill de l’any»El Departament d'Interior preveuque aquest proper cap de setma-na llarg, coincidint amb la revetllade Sant Joan, pugui ser un dels «demés perill de l'any», a causa de lagran mobilitat de vehicles, les fes-tes, els petards i les condicionsmeteorològiques que poden afa-vorir els incendis forestals. Peraixò, Mossos, Bombers, Protecció

Civil, Trànsit i Agents Rurals hanpreparat un dispositiu especial dereforç de la seguretat per prevenirincidents.

Entre aquesta tarda i les dela nit de dilluns a dimarts es pre-veu que es mobilitzin . ve-hicles fora de l'àrea de Barcelona,principalment la Costa Brava i laCosta Daurada. Per això, els Mos-sos faran uns controls d'alco-holèmia, drogues, motos, distrac-cions, transport de pirotècnia, ve-locitat i seguretat passiva, delsquals seran d'alcohol i droguesdurant la nit de la revetlla.

Per reduir les retencions hihaurà carrils addicionals a la C-, la C-, l'N-, la C-, la C-, l'AP-, la C- i la C-, segonsel dia i l'hora. També es restringiràla circulació de camions. Les au-topistes d'Acesa, Aucat i Invicattambé han previst un incrementdel trànsit del al respecteel a l'AP- i la C- al Garraf.

A banda dels controls a la carre-tera, els Mossos desplegaran efec-tius de seguretat ciutadana i d'or-dre públic a les zones més con -corregudes i es vigilaran les revet-lles populars i les sales de festa. Elsnous agents, graduats aquest ma-teix dimecres, ja treballaran a lesseves comissaries de destí.

Els Bombers van atendre l'anypassat serveis, el delsquals van ser per incendis de ve-getació. Els Bombers recordenque un petard pot derivar en ungran incendi forestal, i que el fetque sigui de nit fa que els mitjansaeris no puguin treballar.

Autoritzen 149 puntsde venda de petardsarreu de la província Interior preveu el cap de setmana «més perillós de l'any» per la pólvora, lamobilitat, els focs i l'alcohol

jamargant - 21/06/2019 08:00 - 81.32.134.200

jlopez
Rectangle
Page 14: Edició de Girona · 2019. 6. 21. · euros globals, . serviran per finançar despeses de béns cor rents i serveis (per exemple, la neteja de neu o l’adquisició de sal i combustible)

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 21 DE JUNY DEL 201914 | Nacional |

Xavier MiróEL PRAT DE LLOBREGAT

l nou alcalde del Prat, Lluís Mijo-ler, substitueix l’històric alcalded’ICV Lluís Tejedor, que ha lideratel municipi durant trenta-set

anys com el principal bastió local delsecosocialistes a Catalunya, avui ja de Ca-talunya en Comú.

Al Prat sembla que es trenca aquellamàxima que als municipis es vota la per-sona i no el partit. Vostè substitueix unalcalde que ha governat quatre dècadesi guanya amb el mateix suport.També podríem dir que no es vota la per-sona, sinó les persones. Que s’ha anat vo-tant durant 36 anys la mateixa personaque encapçalava un projecte, però es vo-tava un grup de persones que s’enteniaque eren les que estaven duent a termeel projecte. Amb el canvi de candidat,vam fer incidència en la campanya en elfet que era el mateix equip de persones.També va ser encertat el lema de campa-nya Seguim i la ciutadania ho ha entèsaixí. Més que la figura de Tejedor, el quecrec que entén la ciutadania del Prat ésuna manera de treballar i de fer política,que és diferent de la de molts altres llocsi de la qual els pratencs se senten orgullo-sos i volen que continuï.

Per les votacions d’investidura es perfilala renovació del pacte amb el PSC.Sí, i tant. Nosaltres estem satisfets amb

Eel pacte. Ho vam dir abans de les elec-cions. Els socialistes també ho han re-afirmat i crec que els resultats ho avalen.A la ciutat li va bé el pacte perquè el PSCtambé ha crescut. Estem segurs queabans del 3 de juliol tindrem un acord de-finitiu. De fet estem d’acord en pràctica-ment tot i només ens queda posar-ho perescrit.

L’acord només inclourà el PSC? Podemtambé el va votar en la investidura.Una de les coses que ens va demanar elPSC és que ells treballaven com ho ha-vien fet fins ara i confiaven en el projecteamb nosaltres, no amb cap desconegutni cap tripartit. Podria haver estat ERC,també. Podria haver entrat Podem. Lanostra intenció és continuar així. Tambése’ns fa difícil quan no vam poder arribara un acord previ amb Podem. Doncs ara,amb un resultat que ha estat com ha es-tat, Podem també ho ha entès. La relacióés bona i cordial i sabem que hauremd’anar a eleccions autonòmiques i gene-rals junts i que haurem de col·laborar.

El PSC és l’aliat natural al Prat?Sí, perquè ens hem entès molt bé els úl-tims anys. Tenim un projecte de ciutatmolt semblant i, de fet, quan parlemamb el PSC negociem més de les perso-nes que se’n faran càrrec que de lesàrees. Jo confio molt també en l’equipque proposa el PSC. És l’aliat natural iencara que haguéssim obtingut majoriaabsoluta, segur que hauríem arribat a unacord. De fet, en altres ciutats del voltant

com ara Cornellà o Viladecans passa al’inrevés i també hi governarem en coali-ció els comuns.

Per què creu que JxCat i el PP han per-dut la representació?S’ha concentrat el vot. En les anteriorseleccions hi va haver una forta fragmen-tació, però ara, amb una gran participa-ció –un històric més del 60% al Prat–, elprimer regidor era més car. I això fa quepartits històrics com ara Junts pel Prat iel PP no hagin entrat. Part dels vots delprimer han anat a ERC, que ha pujat, i alPP li ha passat el mateix amb Ciutadans.En el cas del PP és evident que s’ha votatmarca perquè, si no, el Miguel ÀngelOchoa –el cap de llista popular– hauriatingut millors resultats.

Vostès han reformat l’avinguda Verge deMontserrat, han inaugurat el Teatre L’Ar-tesà o un centre cívic. La majoria de mu-nicipis no són tan rics...

No és que siguen rics però tenim recur-sos i els destinem bé. Quan se’m diu aixòsempre m’agrada recordar que tenimmés ingressos perquè suportem infraes-tructures de país que paguen per l’ocupa-ció i l’activitat que fan del nostre espai.Però també és veritat que tenim la taxade fiscalitat més baixa de l’entorn i el ciu-tadà paga menys. Si l’aeroport fos un po-lígon industrial, la diferència d’ingressosno seria tan gran amb Cornellà, Vilade-cans o Sant Boi. L’aposta pels equipa-ments està centrada en el projecte Inter-seccions, el més important que afronta-rem els pròxims anys. És una aposta perl’educació i la cultura per construir co-munitat. Això ens obligava a tenir unteatre com L’Artesà. No és només un tea-tre amb obres per al públic general, sinótot un projecte d’arts en viu al darrere. Ila reforma de l’avinguda respon a un dè-ficit d’aparcaments que tenia la ciutat. Apartir d’ara no hi haurà tanta inversió enequipaments més enllà del desenvolupa-

LIMITACIÓ · “Ni un pam més del port i l’aeroport han depassar a envair altres zones” HABITATGE · “Podem posarpegats, però el que necessitem són eines. El decret de laGeneralitat que regula preus de lloguer és insuficient”

ELS NOSTRES AJUNTAMENTSEL PRAT DE LLOBREGAT

“La quartapista delPrat ha deser Girona”

JOSEP LOSADA

2015 2019

25R E G I D O R S

ICV-EUiA11

PSC4

ERC2

Cs2

Se Puede2

Guanyem1CiU1

PP2

25R E G I D O R S

El Praten Comú

11 Cs3

Podem1

ERC3

PSC7

Lluís MijolerALCALDE

jlopez
Rectangle
Page 15: Edició de Girona · 2019. 6. 21. · euros globals, . serviran per finançar despeses de béns cor rents i serveis (per exemple, la neteja de neu o l’adquisició de sal i combustible)

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDIVENDRES, 21 DE JUNY DEL 2019

ment urbanístic que tindrem al Pratnord i sud.

Què és Interseccions?Portem la cultura a les escoles. Ja teníeml’escola de música, però ara hem fet unpas més enllà amb el teatre, la dansa i elcirc. Habituar els nens al món de la cul-tura farà que, quan siguin grans, creixinamb aquest interès. No es pot ser lliure sino tens cultura. Es tracta d’oferir unaformació de qualitat i està demostratque la cultura hi ajuda. Sense una forma-ció de qualitat no es pot tenir ni una fei-na ni un habitatge dignes. Feina i habi-tatge són un problema del Prat i tambédel país, però els ajuntaments no tenimprou eines per abordar-los.

L’habitatge de lloguer assequible és undels dèficits.No tenim tants espais per fer-ne. Hau-ríem d’anar a comprar. El propietari queté terrenys vol construir ell i si el ven ho

fa al preu d’habitatge construït. És im-possible que l’Ajuntament hi pugui acce-dir, sobretot perquè és impossible quel’Ajuntament fomenti aquesta especula-ció. És veritat que hem de fer una apostaamb els terrenys que tenim. Hem de sig-nar un conveni amb la Cooperativa Obre-ra de Vivendes per fer 96 habitatges, pe-rò també cal recordar que la inversió perconstruir 100 habitatges sense tenir encompte la compra del sòl és d’entre 12 i15 milions. Només per 100 habitatges ial Prat en manquen molts més. Podemanar posant pegats, però el que necessi-tem són eines. El decret de la Generalitatque regula els preus de lloguer és insufi-cient. I si no trobem aliats a la Generali-tat i a l’Estat, ho haurem de fer des del’Àrea Metropolitana de Barcelona(AMB).

La prioritat mediambiental és acabar elpla Delta?L’equilibri territorial ens ha costat molt.

Molts anys i lluita. Hem demostrat queés possible tenir un aeroport i un port alcostat d’uns espais deltaics i una platja.Tot està ben delimitat. L’aeroport hauràde créixer més en el seu espai i el port téalgunes infraestructures per fer, però lesfronteres estan més que delimitades. Niun pam més de port i aeroport han depassar a envair altres zones.

No hi ha risc amb la terminal satèl·lit?Per ara no. Hi pot haver una peticiód’operar més vols, però el raonable ésque la quarta pista de l’aeroport sigui Gi-rona, com passa a la majoria de ciutatsdel món, que tenen dos, tres i fins a qua-tre aeroports. Si volen usar la pistatransversal haurem de parlar d’impacteambiental i directament de soroll.

No considereu resolt el problema del so-roll?Per nosaltres està resolt tal com està.Encara no ens hem vist amb els alcaldes

de Viladecans i Gavà, però segur que es-tem d’acord que no es pot cedir en terri-tori ni mediambientalment. Hi ha qües-tions que creiem que estan superades.

Quin és el repte mediambiental metro-polità?S’ha començat a debatre la possibilitatque hi hagi taxes pels residus. Qui no re-cicli haurà de pagar i aquell que ho facibé, no pagarà. Hem d’avançar en aquesttipus de mesures, però no ho pot fer l’al-calde del Prat. Si ho fem des de l’AMBs’entendrà que no es tracta de recaptar,sinó d’afrontar un problema de tots.

Què espereu de la nova etapa política?Diàleg i seny, que n’hem tingut poc en unàmbit de país. Poc diàleg cap enfora peròtambé intern. Hem intentat d’imposarles coses. Generar consensos és cada copmés difícil, però és possible generarponts de diàleg. Ser més pragmàtics i de-dicar-nos a governar. Ens estem perdenten debats que al ciutadà li afecten poc.Esperem que el govern del PSOE facilitiel diàleg amb la Generalitat i que tin-guem d’una vegada eleccions catalanes ique constituïm un Parlament per deixarenrere aquesta situació de provisionali-tat.

Veu imprescindibles noves eleccions?Hi ha una situació d’enquistament. Hi had’haver un Parlament amb noves forces iun objectiu determinat, no el bloqueigentre els que defensen el mandat de l’1-Oi els que el neguen de manera absoluta.Encara que siguin les mateixes forces,amb un nou Parlament hi ha nous objec-tius.

L’acord de govern a Barcelona pot difi-cultar el desbloqueig?Penso que no. En el mandat passat ja hihavia un pacte amb el PSC. Es va trencarper una situació determinada que estàsuperada. El govern es dedicarà a fer elque ha fet els últims quatre anys, políti-ques socials. Si volem donar una clau depaís a un pacte de l’Ajuntament ens equi-voquem. La Generalitat és una altra co-sa. Jo no he rebut cap pressió per pactaramb el PSC i em consta que tampoc ells.

Li preocupa una sentència del Supremque sigui un obstacle?Sí, és clar. He seguit el judici per defor-mació professional i perquè tinc la sortde conèixer alguns dels advocats defen-sors. Em preocupa el que ja he vist en al-tres judicis. Com la fiscalia de vegadesacusa amb un informe pericial que ni harepassat ni ha mirat ni es fixa en altresproves i, tot i així, tira endavant. Et tro-bes sentències complicades que no s’en-tenen. Això no vol dir que tinguin contin-gut polític. En aquest cas, si no ho fa bé eltribunal, hi trobarem connotacions polí-tiques i això també em preocupa. Jo crecque no hi ha raons suficients per con-demnar-los més enllà de la desobedièn-cia. I, si no, s’han de posar els mitjans perobrir vies de diàleg. Si això implica in-dults, que és una potestat del govern del’Estat, fem-ho.

El referèndum és condició per al diàleg?No el posaria com a línia vermella. Si co-mences una negociació amb honestedat isense línies vermelles arribaràs a unacord. ■

“Triatleta en retirada”, advocat i militant del PSUC. Així es presenta Lluís Mi-joler, nascut el 1969 al Prat de Llobregat i advocat en exercici des del 1997 iper compte propi al municipi des del 2010. Llicenciat en dret i màster en dreti pràctica jurídica per la Universitat de Barcelo-na, va ser adscrit al torn d’ofici civil, familiari d’assistència a les dones víctimes deviolència masclista. Fins al 2016 tambéva ser delegat al municipi de l’assegura-dora Mapfre. El 2006 va ser nomenatjutge substitut a la demarcació de Bar-celona. Mijoler es va estrenar de regidorel 2015, en què anava de número onze a lallista d’ICV-EUiA. Tot i no ocupar inicial-ment cartera, el 2016 assumiala nova regidoria d’Econo-mia, Bon Govern i Transpa-rència, àrea que l’any pas-sat assumia també Pro-moció de la Ciutat iTransparència. Tambéha estat tinent d’alcal-de i, amb la retiradadel veterà Tejedor,Mijoler va ser esco-llit candidat a l’alcal-dia per ICV i ratificatcom a candidat d’ElPrat en Comú perles bases d’ICV,EUiA i Podem, tot ique aquesta últimaformació finalments’ha presentat en soli-tari. Mijoler ha repetitl’èxit de Tejedor i ha gua-nyat amb 11 regidors.

Amb experiència de jutge i regidorde fa quatre anys

❝El PSC és l’aliat natural alPrat, i encara quehaguéssim tingut majoriasegur que hauríem arribata un acord de govern

❝Des de l’ÀreaMetropolitana hemd’avançar cap a la taxa deresidus. Qui no recicli,l’haurà de pagar

No hi ha raons percondemnar els presos mésenllà de la desobediència.Si no, cal obrir vies dediàleg. Si cal indult, fem-ho

Page 16: Edició de Girona · 2019. 6. 21. · euros globals, . serviran per finançar despeses de béns cor rents i serveis (per exemple, la neteja de neu o l’adquisició de sal i combustible)
Page 17: Edició de Girona · 2019. 6. 21. · euros globals, . serviran per finançar despeses de béns cor rents i serveis (per exemple, la neteja de neu o l’adquisició de sal i combustible)

(https://www.garrotxadigital.cat/)

DEIXA UN

COMENTARI (HTTPS://WWW.GARROTXADIGITAL.CAT/2019/06/21/LA-UE-OLOT-SIGNA-UN-CONVENI-AMB-LA-DIPUTACIO-DE-GIRONA-PER-

PODER-SEGUIR-AMB-ELS-SEUS-PROJECTES-SOCIALS/#RESPOND)

Page 18: Edició de Girona · 2019. 6. 21. · euros globals, . serviran per finançar despeses de béns cor rents i serveis (per exemple, la neteja de neu o l’adquisició de sal i combustible)

La Unió Esportiva Olot ha signat un conveni amb la Diputació de Girona en el qual el club rebrà suport econòmic per a

poder seguir amb les seves aportacions a les associacions a les quals ofereix el seu suport com són el Banc de Sang

i Teixits, TEA Garrotxa, Caritas i Integra.

El projecte pretén implementar tres programes de caire social; el Programa de Futbol Social amb l’objectiu de

l’assoliment dels hàbits bàsics com l’assistència i el compromís per part dels infants que hi participen, el de Futbol

Inclusiu per tal d’educar sobre la base del joc en equip i el de Futbol Femení, que té el propòsit de promoure la

pràctica esportiva de les dones en igualtat als homes.

Es tracta d’una iniciativa social, adaptada i inclusiva que la Unió Esportiva Olot seguirà impulsant gràcies al conveni

signat amb la Diputació de Girona.

Joan Agustí, president de la UE Olot: “Bé, aquest conveni és una mostra de confiança de la Diputació, entre d’altres entitats, en el projecte de la Unió

Esportiva Olot. Pensa que és un projecte que ja fa molts anys que es

desenvolupa i des del primer moment que hem tingut les instal·lacions ens hem dedicat a una sèrie d’activitats centrades en la promoció del futbol

femení, el futbol inclusiu i el futbol social. “

Joan Agustí, president de la UE Olot: “Es basa en donar suport a les activitats que nosaltres fem de caire social i, a més a més, cobrir una mica tot aquest

paquet que fem, que seguirem fent i seguirem progressant. “

Page 19: Edició de Girona · 2019. 6. 21. · euros globals, . serviran per finançar despeses de béns cor rents i serveis (per exemple, la neteja de neu o l’adquisició de sal i combustible)

La Diputació de Girona participa en la

presentació de la reedició del llibre Ell,

a la presóPor Redacción Girona - 21 junio, 2019

Aquesta tarda, s’ha dut a terme la presentació de la reedició del llibre Ell, a la presó, de

Page 20: Edició de Girona · 2019. 6. 21. · euros globals, . serviran per finançar despeses de béns cor rents i serveis (per exemple, la neteja de neu o l’adquisició de sal i combustible)

Josep Puig Pujades. L’acte, que ha tingut lloc a l’Auditori Josep Irla de Girona, ha

comptat amb la presència del diputat delegat de la Diputació de Girona en funcions Jordi

Camps. Així mateix, també hi han participat l’editor Jaume Torrent; el curador del llibre,

Joan Armanguí; l’escriptora Maria Mercè Roca, i el delegat territorial de cultura de la

Generalitat de Girona, Carme Renedo.

Josep Puig Pujades va escriure Ell, a la presó, publicat l’any 1938, després d’haver estat

alliberat gràcies a l’amnistia general del 22 de febrer de 1936. Havia estat processat i

condemnat a trenta anys de presó per la seva participació en els fets del Sis d’Octubre

de l’any 1934, quan a Catalunya hi va haver un moviment insurreccional del Govern

autònom contra la involució conservadora del règim republicà. En aquells moments

Josep Puig Pujades exercia de comissari delegat de la Generalitat de Catalunya a les

comarques gironines, càrrec que assumia les actuals funcions de president de la

Diputació i delegat de la Generalitat.

Al llibre Ell, a la presó, l’autor relata, en tercera persona, els seus primers mesos

d’empresonament a la presó provincial de Girona, entre el 7 d’octubre de 1934 i el 24

d’abril del 1935. «Una situació molt similar a la que s’ha viscut els darrers temps en el

país, on una gran part de l’anterior govern de la Generalitat ha estat empresonat i jutjat

amb demandes de llargues penes de presó, i l’altra part és a l’exili», ha assenyalat el

diputat delegat de la Diputació de Girona en funcions, Jordi Camps. El pròleg va ser

escrit per Carles Rahola, que defineix el llibre com l’expressió d’un «desig de llibertat i

de germanor entre tots els homes» i reclama poder treballar «per una societat més

harmònica i més justa». Jordi Camps ha volgut ressaltar que, del pròleg, «n’és autor

qui, amb la derrota republicana, va tenir el trist honor de convertir-se en l’únic escriptor

i periodista català afusellat pels franquistes».

Puig Pujades, sastre de professió i polític i escriptor per vocació, és considerat el

principal renovador del republicanisme empordanès. Pretenia transformar la societat

mitjançant el foment de l’educació i la cultura. Va ser fundador del setmanari L’Empordà

Federal i autor de diversos contes, assaigs, poemes, biografies i articles periodístics,

entre d’altres. Durant la Guerra Civil espanyola va ser cònsol de la República Espanyola

a Lió i Perpinyà, lloc on va viure com a exiliat un cop va acabar el conflicte bèl·lic.

Redacción Girona

https://www.noticiasde.es/girona/

Page 21: Edició de Girona · 2019. 6. 21. · euros globals, . serviran per finançar despeses de béns cor rents i serveis (per exemple, la neteja de neu o l’adquisició de sal i combustible)

La Diputació subvenciona amb

350.000 euros 33 ajuntaments per a

actuacions per nevades i glaçadesPor Redacción Girona - 20 junio, 2019

La Diputació de Girona subvencionarà aquest any 33 ajuntaments de la demarcació amb

Page 22: Edició de Girona · 2019. 6. 21. · euros globals, . serviran per finançar despeses de béns cor rents i serveis (per exemple, la neteja de neu o l’adquisició de sal i combustible)

un total de 350.000 euros per a actuacions per nevades i glaçades. La majoria d’aquests

ajuts serà per a municipis del Ripollès (14), seguits dels de la Cerdanya (11), la

Garrotxa (5), l’Alt Empordà (1), el Gironès (1) i Osona (1). Amb 225.844,68 euros, la

Cerdanya és la comarca que rebrà un percentatge més alt de les subvencions (64,55

%). Tot darrere hi ha els 106.556,45 euros del Ripollès (30,45 %) i, a molta distància,

la resta de comarques. Tres municipis de la Cerdanya ¿Puigcerdà (76.872,83 euros), Alp

(48.630,26 euros) i Meranges (34.064,34 euros)¿ percebran els imports més elevats.

Dels 350.000 euros globals, 200.000 serviran per finançar despeses de béns corrents i

serveis (per exemple, la neteja de neu o l’adquisició de sal i combustible) i els 150.000

restants seran per a inversions (com ara l’adquisició de maquinària). En l’edició passada,

la Diputació de Girona va atorgar un total de 505.000 euros a 67 ajuntaments de les

comarques gironines per a actuacions derivades de les nevades i glaçades, dels quals

155.000 euros van ser per a inversions i 350.000 euros per a despeses corrents. Aquest

any, la partida que s’hi ha destinat ha estat inferior perquè els greuges provocats per

aquestes inclemències meteorològiques han estat menys greus. La imatge que

s’adjunta és del gener passat de la carretera GIV-4035, a Guils de Cerdanya. La

titularitat d’aquesta carretera és de la Diputació de Girona i, arran de les nevades, es va

tallar per facilitar les feines de la màquina llevaneu i per ajudar a retirar els vehicles que

hi havien quedat atrapats.

Redacción Girona

https://www.noticiasde.es/girona/

Page 23: Edició de Girona · 2019. 6. 21. · euros globals, . serviran per finançar despeses de béns cor rents i serveis (per exemple, la neteja de neu o l’adquisició de sal i combustible)

PATRIMONI

Restauraran les muralles del castell de Sant Nicolau de Camprodon

Un ajut de la Diputació de Girona de 28.500 euros finançarà el 80% del

cost de l'obra

per NacióRipollès, 20 de juny de 2019 a les 12:30 |

(https://www.naciodigital.cat/elripolles/pdf.php?id=31361)

Vistes del castell de Camprodon | Viquipèdia

Les muralles del castell de Sant Nicolau de Camprodon es restauraran

pròximament.

Gairebé la totalitat de les obres s'assumiran amb un ajut de la Diputació de

Girona (http://www.ddgi.cat/web/) de 28.500 euros, uns diners que

representen el 80% del cost total.

Page 24: Edició de Girona · 2019. 6. 21. · euros globals, . serviran per finançar despeses de béns cor rents i serveis (per exemple, la neteja de neu o l’adquisició de sal i combustible)

Es tracta d'una fortificació reconeguda com a Bé cultural d'interès nacional

situada al nucli del municipi i documentada el 1196.

Per poder tirar endavant amb les obres s'està pendent de l'autorització de la

Direcció General de Patrimoni de la Generalitat.

Page 25: Edició de Girona · 2019. 6. 21. · euros globals, . serviran per finançar despeses de béns cor rents i serveis (per exemple, la neteja de neu o l’adquisició de sal i combustible)
Page 26: Edició de Girona · 2019. 6. 21. · euros globals, . serviran per finançar despeses de béns cor rents i serveis (per exemple, la neteja de neu o l’adquisició de sal i combustible)

Diari de GironaDIVENDRES, 21 DE JUNY DE 201950

La Bisbal d'Empordà, les Planes

d'Hostoles, Platja d'Aro, Pineda

de Mar, Porqueres,Portbou, Port

de la Selva, Salt, Sils.

ANGLÈS

Contes A 2/4 de 6 de la tarda

a la biblioteca Joaquim Bauxell

sessió de contes especial de

Sant Joan a càrrec de la Reina

del Silenci.

CAMPDEVÀNOL

Presentació llibre A les 7 de

la tarda, a la sala Auditori del

centre cívic, presentació del lli-

bre «100 anys present, passat i

futur de la Unió Esportiva Camp-

devànol» amb David Resplandí,

Pere Losilla i Sira Ponsa, autors.

GIRONA

Divulgació A 2/4 de 7 de la

tarda a la biblioteca Carles Ra-

hola conferència «La caune de

l’Aragó à Tautavel» amb Henry

de Lumley, director de l'nstitut

de Paléontologie Humaine de

Paris.

L’ESCALA

Literatura A les 7 de la tarda

a l’Alfolí de la Sal conferència so-

bre literatura a càrrec de l’es-

criptora Marta Pessarrodona,

premi d’honor de les lletres ca-

talanes.

PALAMÓS

Divulgació A 2/4 de 7 de la

tarda, al Moll Pesquer, conferèn-

cia «Viure amb entusiasme» a

càrrec de Victor Küppers.

SANT FELIU DE GUÍXOLS

Divulgació musical A 2/4 de 7

de la tarda a la biblioteca públi-

ca Octavi Viader i Margarit con-

ferència «Carandell & 5 compo-

sitors d’altura -Albéniz, Bizet,

Offenbach, Rossini i Strauss» i

presentació de l’audiovisual de

l’artista Carandell.

CADAQUÉS

Exposició A les 7 de la tarda a

la Societat l’Amistat inauguració

de l’exposició «Tangències».

LA JONQUERA

Exposició A 2/4 d’11 del matí

al Mume inauguració de l’expo-

sició «130 anys de lluites i con-

questes».

FIGUERES

Dia de la Música A les 6 de la

tarda al centre Pep Ventura con-

cert del dial de la música.

- A les 7 de la tarda a la plaça de

les Patates diversos concerts.

- A 2/4 de 8 del vespre al Parc

Bosc concert final de l’escola de

música del Casino Menestral.

GIRONA

Dia de la Música A partir de

les 5 de la tarda i fins entrada a

la nit i a diferents escenaris ac-

tuacions musicals diverses amb

motiu del Dia de la Música.

Concert A les 7 de la tarda a

l’Auditori Josep Viader de la

Casa de Cultura concert «Do-

nes» amb els alumnes de cant

del conservatori sota la direcció

de Laia Frigolé i Carmen Rodrí-

guez i Ruth Lluís al piano.

LA BISBAL D’EMPORDÀ

Concert A 2/4 de 10 de la nit a

l’escalinata de l’església de la

plaça major concert de Vegetal

Jam dins de la programació del

Festival Daró Folk.

CAMPDEVÀNOL

Festa Petita A les 6 de la tar-

da, a la sala polivalent del cen-

tre cívic, inauguració de l’exposi-

ció «Censura postal durant la

Guerra Civil i la postguerra». Es

podrà visitar durant els dies de

la festa major.

GIRONA

Festa del vaixell del drac A

partir de les 4 de la tarda al cen-

tre cívic Santa Eugènia festa xi-

nesa vaixell del drac.

Festa major de Fontajau A

les 8 del vespre al parc de la

Guingueta xupinazos i després

cercavila amb Caixa de Trons i

els gegants de l’Esquerra del

Ter.

- A 2/4 de 9 de la nit recital del

cor de l’associació de pensionis-

tes i jubilats de Taialà.

- A 2/4 de 10 de la nit ball amb

Gerunda.

- A 2/4 d’1 de la matinada festa

jove amb Orquestra Mitjanit.

PALAMÓS

Festa major A les 7 de la tar-

da a la plaça Catalunya cercatas-

ques.

- A les 10 de la nit, davant les

Barques del Peix, delebració de

la XXI Primera Nit d’Estiu, amb

una cantada d’havaneres a cà-

rrec del grup Port-Bo.

- A les 11 de la nit, a la platja

Gran i la zona de barraques, ac-

tuacions d’Ira, Buhos i Sixtos.

PLATJA D’ARO

Familiar A les 9 de la nit al

passeig marítim actuació de

Peyu amb el seu espectacle

«L’home orquestra».

- A les 10 de la nit actuació

d’Obeses dins de la msotra d’es-

pectacles familiars.

SALT

Musical A les 11 de la nit a la

sala la Mirona representació del

musical «Forever Jackson».

PORQUERES

Cinefòrum A les 7 de la tarda,

a la biblioteca Carles Fontserè,

projecció de la pel·lícula «Nosal-

tres en la nit» dirigida per Ritesh

Batra, adaptació de la novel·la

de Kent Haruf. Tot seguit, tertú-

lia oberta a tothom.

VIDRERES

Cinefòrum A 2/4 de 10 de la

nit al Teatre Casino la Unió cicle

de cinefòrum amb la projecció

de «Tots ens diem Alí».

FIGUERES

Repensar el menjar A les 9

del matí a l’Auditori dels Caput-

xins obertura de les jornades

Repensar el menjar amb el xef

Ferran Adrià.

- A la tarda conversa entre les

cuineres Carme Ruscalleda i Nú-

ria Serrat.

- A la jornada també hi partici-

paran Vicent Marquès, el perio-

dista gastronòmic Salvador Gar-

cía-Arboç, la nutricionista Clara

Antúnez, les periodistes Carme

Gasull i Paula Molés i els xefs

Mateu Casañas i Jordi Subirós.

HOSTALRIC

Campanya De les 5 de la tar-

da a les 9 de la nit al local socio-

cultural de la tercera edat cam-

panya de donació voluntària de

sang dins del programa de sorti-

des del banc de sang i teixits de

les comarques gironines.

PALAMÓS

Ioga A les 6 de la tarda, al

Castell de Sant Esteve de Mar,

màster class per celebrar el Dia

Mundial del Ioga.

PORQUERES

Parc de salut A 1/4 de 4 de la

tarda, al parc urbà de salut, ses-

sió de dinamització a càrrec

d’un professional.

PALAMÓSLlotja A partir de 2/4 de 5, en

diferents horaris, visita guiada a

la subhasta de peix a la llotja.

BLANES

Artesania De les 12 del migdia

a les 11 de la nit al tram de terra

del passeig de Pau Casals fira

d’artesania.

FIGUERES

Tastets surrealistes Fins el13 de juliol campanya de tastets

surrealistes amb: Aroma Cafè,

Café dels Tints, El Pati, El Racó

de la Xeli, El Vermut, Granada i

Vins, Hotel Duran, Nou Imperial,

Bon Retorn, Can Modest, El Molí

de Peralada, Hotel Figueres

Parc, Hotel Pirineos Pelegrí, La

Quinta Forca, Moma 33, Montse-

rrat càtering i Motel Empordà.

TOSSA DE MAR

Campanya fideus a la cassolaFins el 30 de juny campanya

gastronòmica de fideus a la cas-

sola amb els restaurants: Bahia,

Can Carlus, Can Pini, Capri, Cas-

tell Vell, El Petit de Can Carlus,

L’Ajustada, Marina, Mestre d’Ai-

xa, Sa Barca, Sa Muralla, Victò-

ria i Víctor.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES

Exposició L’Ecomuseu-Fari-

nera, acull l’exposició de foto-

grafia «Pa &.» de Francesc Gui-

llamet. Fins al 30 de juny.

Exposició Al Museu d’Histò-

ria Medieval de la Cúria-Presó,

es pot visitar la mostra «Carles

Fages de Climent. L’Arcàdia em-

pordanesa». Oberta fins a fi-

nals del mes de juny.

FIGUERES

Exposició El Museu de la

Tècnica de l’Empordà, a Figue-

res, acull, de forma perma-nent, una exposició de peces

que formen part del fons del

mateix museu, i és una de les

millors col·leccions dedicades a

les màquines que simbolitzen el

temps de la Revolució Industrial.

Horari: De dimecres a dissabte

de 10 a 13 h i de 16 a 19 h. Diu-

menges de 10.30 a 13 h. Dimarts

de 16 a 19 h.

GIRONA

Exposició Es podrà visitar finsal 30 de juny al «hall» del Bòlit

Pou Rodó, l’exposició «Mapa Ka-

tàrtik». Constitueix una explora-

ció singular, impossible i extrava-

gant de les localitzacions on va

ser filmada l’obra. Un recorregut

arriscat per la perifèria d’una ciu-

tat de cartró pedra: Sarrià de Ter

aivainillat, Medinyà, Sant Julià de

Ramis... clavegueres pudentes

deixades de la mà de Déu, edificis

en total desconstrucció, pintures

lisèrgiques amb aire de reivindi-

cació.

Exposició El Bòlit_PouRodó i

Bòlit_StNicolau acullen, fins elpròxim 15 de setembre, l’exposi-

ció «J(e m)'accuse o la mort de

l'autor», comissariada per Adonay

Bermúdez. Aquesta mostra

col·lectiva aplega l’obra de 14 ar-

tistes de diferents generacions i

procedències amb una destacada

presència de creadors gironins

entre els quals Pere Noguera,

Azahara Cerezo, Enric Farrés Du-

ran, Tere Recarens, Francesc Ruiz

Abad i Núria Güell.

Exposició El Caixa Forum Gi-

rona acull, fins el 25 d’agost,

l’exposició «Faraó, rei d’Egipte».

Els Faraons, els Senyors de les

Dues Terres, eren els encarre-

gats de protegir Egipte dels seus

enemics i de garantir la maat,

l’ordre de l’univers. A través

d’una col·lecció d’objectes pro-

cedents del British Museum,

aquesta exposició explora els

ideals, el simbolisme i la ideolo-

gia d’aquests faraons, com tam-

bé les realitats de la vida a la

vall del Nil. Entrada lliure.

Exposició El Museu d’Història

de Girona acull, fins el 3 de no-vembre, l’exposició «Valentí

Fargnoli. L'art en la fotografia».

Fargnoli va ser un fotògraf am-

bulant, circumstància que li va

permetre fixar l’objectiu de la

seva càmera en múltiples esce-

naris i esdeveniments i, segura-

ment l’impel·lí a conrear, sem-

pre des de l’excel·lència diversos

gèneres fotogràfics: retrat indi-

vidual i col·lectiu, fotografia pu-

blicitària i reportatge social.

Exposició Fins el 15 de se-tembre, el Museu d'Arqueologia

de Catalunya-Girona exposa «De

villa perfecta. Viure i treballar al

Pla de l'Horta en època roma-

na». Aquesta exposició vol do-

nar-nos a conèixer una vi·la ro-

mana a través del jaciment del

Pla de l'Horta situat a Sarrià de

Ter. Aquesta vil·la, descoberta

de forma accidental a principis

de 1970, va tenir un llarg ús des

del s. I aC fins a mitjans de s.V

dC. Els treballs arqueològics han

permès conèixer l'evolució de la

vil·la, la qual ha anat en conso-

nància amb diferents etapes

d'època romana (època augus-

tal, època flàvia, època severia-

na i època baix imperial).

Exposició El Museu del Cine-

ma acull, fins el pròxim 29 desetembre, l’exposició «(Actrius)

Icòniques. Imatges simbòliques i

frases cèlebres de les grans ac-

trius del cinema. Col·lecció Vi-

cenç Arroyo». La mostra consta

de 91 fotografies i 45 frases

transcrites de les 30 grans ac-

trius de tots els temps protago-

nistes de l’exhibició.

Exposició El Bòlit_LaRambla,

Sala Fidel Aguilar acull, fins elpròxim 15 de setembre, l’expo-

sició «Aparences. Fotografia a la

Col·lecció Banc Sabadell». La fo-

tografia contemporània ocupa

un lloc destacat en la Col·lecció

Banc Sabadell. La selecció

d'obres de l'exposició convida

l'espectador a entrar en el joc

infinit entre aparença i realitat.

Exposició El Museu d’Història

dels Jueus acull, fins el 15 desetembre, l’exposició «Pedres

amb nom. El patrimoni jueu gi-

roní en una fotografia de Farg-

noli». L'exposició parteix d’una

reproducció de mida molt gran

de la fotografia que Fargnoli va

fer de cinc làpides hebrees

col·locades expressament fent

una composició (vers 1910). Va-

lentí Fargnoli Annetta (1885-

1944) fou un dels fotògrafs més

destacats de les comarques gi-

ronines durant la primera mei-

tat del segle XX, i un dels pocs

que signava les seves obres.

Exposició El Taller del Barri

(C/ de Canonge Dorca, 20) acull,

fins el pròxim 25 de juny l’ex-

posició «ObservArbres». En

aquesta mostra de Jordi Jimé-

nez (@thedoglaika), l'artista

aborda la seva fascinació pels

arbres mitjançant tintes, pas-

tels, acrílics i retoladors cali-

brats sobre suports de caixes de

cartró recuperades.

Exposició La Galería Richard

Vanderaa acull, fins el pròxim27 de juny, l’exposició «Els Cata-

lans de París», amb obres d’An-

toni Miralda, Benet Rossell, Jau-

me Xifra i Joan Rabascall. Una

mostra del grup d'artistes cata-

lans que es van establir a París,

fugint de la grisor de l’Espanya

franquista, entre els anys sei-

xanta i setanta del segle passat.

Exposició La seu de Girona

del Museu d’Arqueologia de Ca-

talunya explica, en la seva expo-sició permanent, l’activitat hu-

mana des de l’aparició de l’ho-

me fins a l’època tardoromana,

a través de materials arqueolò-

gics trobats a les excavacions de

jaciments de les comarques gi-

ronines. Per realitzar la visita al

Museu de manera cronològica,

cal començar pel sobreclaustre.

LA BISBAL D’EMPORDÀ

Terrissa A l’espai la Peixera

del Terracotta Museu es pot visi-

tar l’exposició col·lectiva dels

alumnes del Cicle Formatiu de

Grau Mitjà de Terrisseria. Fins elpròxim 4 d’agost.

OLOT

Exposició Fins el 18 de julioles podrà visitar a Can Trinche-ria, la Biblioteca Marià Vayredai l’Hospital d’Olot i Comarcal dela Garrotxa l’exposició «Con-truccions identitàries. Work inprogress». L’exposició plasma através d’imatges i textos elssentiments, el camí, les reali-tats, els pensaments o els de-bats de les persones transgè-nere. L’artista Mar C. Llop volexpressar l’evolució d’aquellscossos que no es reconeixen enel gènere adjudicat, el trànsit iels canvis que experimenten enel procés i la construcció i ex-pressió d’un cos en el qual ca-dascú se sent còmode.

Mercats

Espectacles

Música

Festes

Gastronomia

Lletres

Conferències

Projeccions

Visites

Salut

Jornades

Fires

Donació sang

Inauguracions

Exposicions

Agenda i Cartellera Els actes per publicar a l’agenda s’han d’enviar

amb 72 hores d’antelació com a mínim a l’adreça

de correu [email protected]

AVUI DESTAQUEM

Girona

Projecció del film «Ainhoa. Yo no soy esa», al Cinema Truffaut A les 8 del vespre al Cinema Truffaut (actualment als Albéniz Plaça), presentació i projecció del documental Ainhoa, yo no soy esa, unretrat basat en els diaris íntims d’una jove, que desvela una infinitatde temàtiques relacionades amb l’experiència femenina i sobre allòque han escrit altres dones al llarg de la història. Preu: 4 €

Banyoles

Concert de final de curs del’Escola Municipal de Música A les 7 de la tarda, a la terrassa de l’Ateneu Bar de Banyoles, con-cert de la Jove Orquestra de Banyoles (Balma i Batenvic), la Banyo-les Big Band i el Cor Gran. Les formacions instrumentals grans del’escola sortiran al carrer per animar i posar música a l’últim dia delcurs, que coincideix també amb el Dia Internacional de la Música.

Palamós

El Museu de la Pesca mostra larelació entre l’ésser humà i la marEl Museu de la Pesca de Palamós mostra en la seva exposició per-manent la relació entre l’ésser humà i la mar. Ho fa d’una maneraoberta, participativa i interpretativa, de forma que els visitants se sen-tin còmplices d’una història que gira entorn del peix i la pesca, i surtindel museu amb una mirada nova d’aquesta activitat.

jamargant - 21/06/2019 08:00 - 81.32.134.200

Page 27: Edició de Girona · 2019. 6. 21. · euros globals, . serviran per finançar despeses de béns cor rents i serveis (per exemple, la neteja de neu o l’adquisició de sal i combustible)

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 21 DE JUNY DEL 201950 | Apunts |

Mercats� La Bisbal, Celrà, les Planesd'Hostoles, Platja d'Aro, el Port dela Selva, Portbou, Porqueres, Salt,Sant Esteve d'en Bas i Sils.

BallsCAMPLLONG� 21.15. Local social. Ball de coun-try line-dance, final de curs.

ConcertsCASTELLÓ D’EMPÚRIES� Tot el dia, al passeig Marítim,Dia Internacional de la Música.

GIRONA� 19.00. Casa de Cultura. ConcertDones, amb l’actuació dels alum-nes d’interpretació i escena delConservatori de Girona.� 22.30. Restaurant La Diva. Ac-tuació de Susanna del Saz.

GIRONA� Dia de la Música a l’escenari EU-MES, parc Central-Estació Jove.17.00. Roger Navarro.� 17.45. Judit Dj.� 18.30. William Klay.� 19.15. Canvi.� 20.00. Viviana Casanova.� 20.45. Ethnicus.

GIRONA� Dia de la Música a la plaça delPallol. 17.00. MaMaOm, mantres imúsica espiritual.� 18.00. Banaku, rumba latin.� 19.00. Rumba 4G, flamenc.� 20.00. The New Flappers, grupvocal swing.� 21.00. Girona Banda Band.

GIRONA� Dia de la Música a la plaça delsJurats. 18.00. Bye Past, rock llatí.� 18.30. The Double Shame, rock.� 19.00. Dilema, pop rock.� 19.30. She’s Crazy, rock alterna-tiu.� 20.00. Jep Cua i La Banda,rock’n’roll blues.� 20.30. Veiculo Longo, rock.� 21.00. The Nuss, rock.� 21.30. Van de Nit, rock.� 22.00. Failovers, rock electrònic.� 22.30. Festucs, ska reggae.� 23.00. Gambardella, psychode-lic jazz rock.

GIRONA� Dia de la Música a la plaça Mer-caders. 17.30. Joan Ferrer, pop.� 18.10. Tri-U, música clàssica.� 18.50. Grup Vell Galligants, ha-vaneres i cançons de taverna.� 19.30. Coral Musicandis.� 20.10. Cor Mentha.� 20.50. Cabotatge Havaneres.

GIRONA� Dia de la Música al Centre Cul-tural La Mercè. 17.00. Escola deMúsica del Gironès.� 18.00. Preludi, Escola de Músi-ca.� 19.00. Escola municipal de Mú-sica de Girona.� 20.00. Aula Musical.� 21.00. Escola Sol de Solfa.

GIRONA� Dia de la Música al Punt de Tro-bada de la Rambla. 17.00. RichardBarretin, pop rock.� 17.40. Aisha Claren, pop soul.� 18.20. Julia Cutler, pop.� 19.00. Harmony, folk rock.� 19.40. 3 de 6, versions acústi-ques.� 20.20. Nora Ausellé, pop.� 21.00. Paràlisi del Somni, poprock acústic.

� 21.40. Eduard Carreras, rock,blues, funk.� 22.20. Les Mariterrànies, músi-ca negre.

GIRONA� Dia de la Música al Sunset JazzClub. Concerts a la terrassa, fins ales 22.00, i a l’escenari interior apartir de les 22.00.� 18.00. Rhythm Sisters Quintet.� 18.40. Joan’s Friends.� 19.00. Cant modern de l’Escolade Música de Sant Gregori.� 19.45. Sabrina Banfi & MarcelTorres.� 20.00. Combos Espai Jazz Aca-demy.� 21.00. Twins Jazz Quartet.� 21.30. Catalonian Nights.� 22.00. Ramon Prats Trio.

GIRONA� Off Dia de la Música. 16.00 a00.00. Parc de Vista Alegre. Music& Energy, electrònica.� 16.00 a 00.00. Parc Migdia. RiseUp Crew meets Dub Soul SoundSystem, full crew.� 16.00 a 20.00. Porcus (pl. Cata-lunya, 25). Nino Mister Dj, house.� 20.00. El Cafè, al c/ Ciutadans.Los Gazpacho, rumba.� 21.30. Ateneu 24 de Juny. Men-dra, post-rock hardcore.� 22.30. Ateneu 24 de Juny. TheLlaps, psicodèlia pop rock.

LA BISBAL D’EMPORDÀ� 20.00. Convent dels Francis-cans. Estrena del videoclip Créi-xer, en el marc del projecte #Atra-paelrap.rec. Tot seguit, concertdels combos de l’Escola munici-pal de música Conrad Saló.� 21.30. Plaça Major. Concert de-Vegetal Jam. Festival Daró Folk.

LLORET DE MAR� 19.00. Plaça de la Vila. FestivalBuen Viaje. Música i dansa.

OLOT� Festa del Centenari de l’Escolamunicipal de Música d’Olot, alParc Nou. 17.30. Cercavila des del’Escola de Música al Parc Nou.� 18.00. Actuacions musicals.� 20.00. Sopar popular.

PUIGCERDÀ� Dia Mundial de la Música. 17.00.Plaça de Santa Maria. Concert in-fantil, de l’Escola municipal deMúsica Issi Fabra. I a les 21.00, alCasino Ceretà, adults.

SALT� 22.00. La Mirona. Actuació deForever Jackson, banda tribut aMichael Jackson.

SANT GREGORI� 18.00. Plaça de l’Ajuntament.Dia de la Música, amb les actua-cions de Cercle, Elena Martinell,Glòria Vila, Cesc Coromines, JúliaCalabuig i Laia Millan, Bernat Bur-jons, 27 Notes, grup de teatre In-creixendo i coral Sant Gregori.

SILS� 19.00. Biblioteca. Recital del Diade la Música, Històries de músics.

VERGES� 23.30. Mas Pi. Actuació del grupde versions de rock blues Bup.

DansaROSES� 21.00. Teatre municipal. Atlantis,un mundo perdido bajo el mar, es-pectacle de dansa de fi de curs del’Escola de Gabriela Martín.

FestesARBÚCIES� Enramada de la plaça i passadadel Castell. 11.15. Passada matinalamb la cobla Montgrins.

� 13.15. Plaça de la Vila. Dansa dela plaça.� 16.30. Jardins de Can Torres.Concert de tarda.� 19.30. Plaça de la Vila. Sardanesamb la cobla Montgrins.� 22.00. Plaça de la Vila. Concen-tració de Colles Joves.� 23.00. Passada del Castell, ambinici al carrer Vern, a l'alçada de larectoria. Sardanes, xotis i vals da-vant de Can Son.� 23.00. Plaça de la Vila. Pregó iencesa de la traca a càrrec de lacolla Naps i Cols. A continuació,xaranga amb Los Labradores.� 00.30. Placeta de Ca la Rossa.Ball amb Banda Neon i Dj Animal.Concurs de samarretes.� 05.30. Placeta de Ca la Rossa.Esmorzar popular.

CAMPDEVÀNOL� Festa petita de Sant Joan. 18.00.Sala polivalent del centre cívic. In-auguració de l’exposició inèditaCensura postal, durant la GuerraCivil i la postguerra (cartelleria,segells, cartes censurades...), acàrrec de Fernando Méndez.� 19.00. Centre cívic. Presentaciódel llibre 100 anys present, passati futur de la Unió Esportiva Camp-devànol, de David Resplandi, PereLosilla i Sira Ponsa.

GIRONA� Duanwu, Festa del Vaixell deDrac. 16.00. Centre cívic SantaEugènia. Taller de fer i provar elsZongzi (tamals xinesos).

GIRONA� Festa major de Fontajau. 20.00.Parc de la Guingueta. Xupinasso.� 20.15. Cercavila amb Caixa deTrons i els gegants de l’Esquerradel Ter.� 20.30. Recital del cor de l’Asso-ciació de pensionistes de Taialà.� 00.30. Festa Jove amb l’actua-ció de l’Orquestra Mitjanit.

LES PLANES D’HOSTOLES� Festa de final de curs, cloendadel centenari de l’escola. 18.00.Jocs tradicionals amb Fefe i Cia.� 19.30. Ballaruga i pessigolles,amb Pep Puigdemont.� 21.00. Sopar i, tot seguit, festaamb RLP Dj’s.

PALAMÓS� Festa major. 19.00. Plaça Cata-lunya. Inici del cercatasques.� 22.00. Moll pesquer. Cantadad’havaneres.� 23.00. Platja Gran. Actuaciód’Ira + Buhos + Sixtos.

SANT JOAN LES FONTS� Festa major. 21.00. Ajuntament.Pregó a càrrec de la secció debàsquet del C.P.S.� Tot seguit, havaneres a càrrecdel grup Norai. Sopar popular.

FiresBLANES� Fira d’artesania al passeig dePau Casals.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES� Mercat de nit, al passeig Marí-tim, a partir de les 18.00.

InfantilsBLANES� 18.00. Biblioteca comarcal. Clubde Jocs de taula obert a tothom.

PLATJA D’ARO� 6è Festival Xalaro d’espectaclesfamiliars. 21.00. Espai El Cavalletde Mar, a la Platja Gran-CavallBernat. Espectacle d’humor L’ho-me Orquestra, a càrrec d’en Peyu.� 22.00. Espai El Cavallet de Mar,a la Platja Gran-Cavall Bernat.Concert del grup Obeses.

TeatreLLORET DE MAR� 21.00. Teatre. Pre-estrena de lacomèdia musical Les feres deShakespeare, a càrrec de la com-panyia Els Pirates Teatre.

PALAMÓS� 19.00. Punt Jove. Teatre crític, através de monòlegs, escenes ogags de creació pròpia.

ConferènciesBANYOLES� 19.30. Llibreria L’Altell. Els es-criptors Matthew Tree i Toni Salaconversaran sobre el llibre de TreeEl conflicte inevitable.

GIRONA� 17.00. Llibreria Ulyssus. Xerradasobre Perú, per Quim Iglésies.Dins el cicle Trobades de viatgers.� 18.30. Biblioteca Carles Rahola.Conferència La caune de l’Arago àTautavel, a càrrec de Henry deLumley, director de l’Institut dePaléontologie Humaine de Paris.

L’ESCALA� 19.00. Alfolí de la Sal. Conferèn-cia de Marta Pessarrodona, Premid’Honor de les Lletres Catalanes,en motiu del 150è aniversari delnaixement de Víctor Català. Totseguit, recital de poemes de Víc-tor Català, amb Enric Casasses.

LLORET DE MAR� 20.00. Club Marina Casinet.Conferència Els terciaris a Lloret,a càrrec de Joan Domènech.

OLOT� 19.30. Núria Social. XerradaL’associacionisme popular. Ate-neus i centres obrers en la Catalu-nya contemporània. Amb motiude la commemoració del 125è ani-versari del Centre Obrer d’Olot.

PALAMÓS� 18.30. Moll pesquer. Conferèn-cia Viure amb entusiasme, a càr-rec de Victor Küplers.

SANT FELIU DE GUÍXOLS� 18.30. Biblioteca Octavi Viader iMargarit. Carandell & 5 Composi-cions d’altura. Presentació de l’au-diovisual de l’artista Carandell, delprojecte Història de la Música.

InauguracionsBANYOLES� 20.00. Museu Darder. Inaugura-ció de l’exposició del XVIII Con-curs de fotografia de natura, Es-tructures geològiques.

LA JONQUERA� 10.30. Museu Memorial de l’Exi-li. Inauguració de l’exposició 130anys de lluites i conquestes, ambmotiu del 130 aniversari de la fun-dació de la UGT. Amb la presènciade Jordi Font, director del Memo-rial Democràtic: Sònia Martínez,alcaldessa de la Jonquera, i CamilRos i Josep Maria Álvarez, secre-taris generals de la UGT a Catalu-nya i Espanya..

LA VALL D’EN BAS� 19.00. Can Trona. Inauguracióde l’exposició Puigsacalm, de Vi-cenç Masdemont Punset.

LLANÇÀ� 19.00. Casa de Cultura. Inaugu-ració de l’exposició Pluja d’ideescromàtiques, a càrrec dels alum-nes de l’Escola de Pintura.

PresentacionsRIPOLL� 19.30. Sala Abat Senjust. Pre-sentació de la Guia Escalada es-portiva de la Vall de Ribes, d’AleixCarretero, Josep Fonts, David iSergi Martínez.

Donació de sangBREDA� 16.00 a 21.00. Centre cívic.

HOSTALRIC� 17.00 a 21.00. Local sociocultu-ral de la 3a edat.

DiversosBANYOLES� 16.00. Parc neolític de la Draga.Jornada de portes obertes i activi-tat familiar Què ens expliquen elsarqueòlegs de la Draga?.� 20.00. Museu Darder. Lliura-ment de premis del concurs de fo-tografia de la natura Estructuresgeològiques.� 22.00. Sala d’actes del CentreExcursionista. Projecció de l’au-diovisual La Xina rural i la Xinamoderna: contrastos inesperats, acàrrec de Joan Surroca i Paco Tor-res.

BATET DE LA SERRA� 22.15. Observatori Astronòmic.Visita Mirant el cel.

BEGUR� 22.00. Plaça de la Vila. Desfiladade moda a benefici de la FundacióOncolliga Girona. Presentació acàrrec de Dj Nasi.

BLANES� 18.00. Morralla Espai Creatiu.Taller de xapes antirracista. Dinsla Quinzena Intercultural.

GIRONA� Sessions del Dia Internacionaldel Ioga, al Parc del Migdia. 07.30,hatha ioga; 09.15, txi kung; 18.30,ioga kundalini; i 20.00, meditacióactiva.� 20.00. Cinema Truffaut. Projec-ció de la pel·lícula Ainhoa. Yo nosoy esa, de Carolina Astudillo.

LLANÇÀ� 15.00. Platja de Grifeu. Concursde castells de sorra i festa de l’es-cuma i música.

PALAMÓS� 18.00 a 21.00. Castell de SantEsteve. Dia Internacional de Ioga.Es farà ioga integral, ashtanga io-ga, kundalini, meditació i tastetsvaris.� 20.00. Espai del Peix. Show co-oking de cuina a l’antiguitat, Lacuina dels ibers.

PALS� 10.30 a 14.30 i de 17.00 a 20.00.Obertura de la Torre de les Hores.

PLATJA D’ARO� 19.00 a 20.20. Passeig Marítim.Emissió en directe del programaradiofònic Islàndia, de RAC1, ambAlbert Om.

PORQUERES� 15.15. Dinamització del parc desalut.� 22.00. Zona esportiva - piscinamunicipal. Caminada de 4 km ibanyada nocturna.

SANT FELIU DE GUÍXOLS� 21.00. Casino Guixolenc. Sessiódel cicle de cinema català Gaudí,amb la pel·lícula 7 raons per fugir.

SANT FELIU DE GUÍXOLS� Nomad Festival, als jardins JuliGarreta. Obert de 18.00 a 01.00.� 18.00. Els Imperdibles.� 18.00. Pintacares.� 19.00. Taller de malabars.� 23.00. Sessió de Dj Jami Jam.

SANT JOAN LES FONTS� 20.30. Castell de Juvinyà. Tastde cerveses, amb Coffe & Beer elBouquet i Terra Aspra.

VIDRERES� 21.30. Teatre Casino La Unió.Sessió de cinefòrum, amb la pro-jecció de Tots ens diem Alí, de Rai-ner Werner Fassbinder.

VisitesLLORET DE MAR� 18.30. Museu del Mar - Can Gar-riga. Visita guiada Ruta indiana +Can Font. En francès.� 21.30. Cementiri d'ànimes, visitateatralitzada nocturna al cementi-ri modernista.

PALAMÓS� 16.30, 17.00 i 17.30. Museu de laPesca. Visites guiades a la sub-hasta del peix de la Llotja del Peixde Palamós.

ROSES� 10.30. Espai cultural La Ciutade-lla. Visita guiada diària, Un pas-seig d’història. 10.30, en francès icatalà; 17.00, en francès; 18.00, encatalà; i 19.00, en castellà.� 17.30, 18.30 i 19.30. Visites gu-iades diàries al Castell de la Trini-tat, Un mirador fortificat. En cata-là, castellà i francès.

Cap de setmanaBEGUR� 10a Marxa popular Puja i Baixa,per diumenge, a les 08.00, des dedalt del Castell. Més informació awww.perdutsbegur.cat.

LES PRESES� Sortida a collir herbes per la ra-tafia, per dissabte. Sortida a les10.00, des del Pac de Pedra Tosca.Més informació al 699 42 94 73.

L’agenda

Tree i Toni Sala parlen a L’Altell

Matthew Tree ■ JUANMA RAMOS

BANYOLES 19.30 PRESENTACIÓMatthew Tree presentarà el seu últim llibre, El con-flicte inevitable (L’Albí), on parla de la situació ac-tual de Catalunya, en una conversa amb el també es-criptor Toni Sala, a la llibreria L’Altell. ■ X.C.

Page 28: Edició de Girona · 2019. 6. 21. · euros globals, . serviran per finançar despeses de béns cor rents i serveis (per exemple, la neteja de neu o l’adquisició de sal i combustible)

| Apunts | 51EL PUNT AVUIDIVENDRES, 21 DE JUNY DEL 2019

Arenys de MuntFrancisca Valdivia Méndez. Vamorir als 88 anys. Exèquies, avui diven-dres, dia 21 de juny del 2019, a les 4 dela tarda, a la parròquia de Sant Martíd’Arenys de Munt.

BlanesAntonio Verdugo Duran. Va mo-rir ahir als 99 anys. Vivia a Tordera. Vi-du de Leonor Florido Rodríguez i deixaquatre fills. Exèquies, avui, a les 10 delmatí, a la parròquia de Santa Maria deBlanes.

L’EstartitMaria Pagès Pascual. Va morirahir als 82 anys. Vivia a l’Estartit. Casa-da amb Jaume Muxach Coll i deixa dosfills. Exèquies, avui, a les 4 de la tarda, ala parròquia de Santa Anna de l’Estartit.

FigueresHonorato Fuentes Vargas. Vamorir als 74 anys. Vivia a Figueres. Vidud’Eusebia Salvatierra de Fuentes i deixavuit fills. Exèquies, avui, a les 5 de la tar-da, a la sala de cerimònies de FuneràriaEmpordanesa-Áltima de Figueres.

Manuel Garalut Rodríguez. Vamorir ahir als 81 anys. Era natural deCapileira (Granada) i vivia a Figueres.Casat amb Consuelo López i deixa cincfills. Exèquies, avui, a les 4 de la tarda, ala sala de cerimònies de Funerària Em-pordanesa-Áltima de Figueres.

GironaDomènech Torrabadella Pai-ró. Va morir ahir als 86 anys. Vivia aGirona. Casat amb Salut Demunts Peix ideixa tres fills. Exèquies, demà, a les 11del matí, al tanatori de Girona.

LlagosteraIsabel Parés Alcalá. Va morir ahira l’edat de 88 anys. Vivia a Llagostera.Vídua de Mateu Font Rodas i deixa tresfills. Exèquies, avui divendres, dia 21 dejuny, a les 5 de la tarda, al tanatori deLlagostera.

El MallolMargarita Rafart Plana. Va mo-rir abans-d’ahir als 87 anys. Era naturalde Sant Esteve d’en Bas i vivia al Mallol.Vídua de Joan Canal Vilarrasa i deixados fills. Exèquies, avui divendres, a 2/4

de 12 del matí, a la parròquia de SantPrivat d’en Bas.

PalafrugellManolo Lorente Romero. Vamorir ahir als 56 anys. Vivia a Palamós.Deixa dos fills. Exèquies, avui, a 2/4 de 5de la tarda, al tanatori de Palafrugell.Carlos Sagrera Puigmal. Va mo-rir ahir als 77 anys. Vivia a Torrent. Ca-sat amb Maria Isabel Serra Sánchez.Exèquies, demà, a 2/4 de 10 del matí, ala sala de cerimònies del tanatori de Pa-lafrugell.

Sant Esteve d’en BasRita Molas Casanova. Va morirabans-d’ahir als 89 anys. Era natural deJoanetes i vivia a Sant Esteve d’en Bas.Exèquies, avui, a les 10 del matí, a la ca-pella del cementiri municipal d’Olot.

Torroella de MontgríEnric Pujol Pericay. Va morir ahirals 88 anys. Vivia a Torroella de Mont-grí. Casat amb Carmen Mercader Serra ideixa tres fills. Exèquies, avui, a les 10del matí, a la parròquia de Sant Genís deTorroella de Montgrí.

Les necrològiques

Els seus familiars participen a les seves amistats tan sensible pèrdua. La cerimònia religiosa se celebrarà avui divendres,

dia 21 de juny del 2019, a les 4 de la tarda,a l’església parroquial de Santa Anna de l’Estartit.

Va morir cristianament el dia 20 de juny del 2019a l’edat de 82 anys.

Pregueu Déu per

A.C.S.

Maria Pagès i Pascual✝

L’Estartit, 21 de juny del 2019

La seva esposa, Carmen; fi lls, Cati, Ramon i Robert; fi lls polítics, Llorenç, Cati i Isabel; nets, Sergi i Marc, i tota la família participen a les seves amistats tan sensible pèrdua. La cerimònia religiosa se

celebrarà avui divendres, dia 21 de juny del 2019, a les 10 del matí,a l’església parroquial de Sant Genís de Torroella de Montgrí.

Va morir cristianament el dia 20 de juny del 2019a l’edat de 88 anys.

Pregueu Déu per

A.C.S.

Enric Pujol i Pericay✝

Torroella de Montgrí, 21 de juny del 2019

Els seus fi lls, Núria i Enric, Narcís, Antoni i Nuri; nets, Suresh, Mohana, Xandre i Jana, participen a les seves amistats i coneguts

tan sentida pèrdua. La cerimònia en sufragi de la seva ànimase celebrarà avui divendres, dia 21, a les 5 de la tarda,

a la sala de cerimònies del Tanatori de Llagostera.Sala de vetlla: Tanatori de Llagostera.

Ens va deixar el dia 20 de juny del 2019a l’edat de 88 anys.

Pregueu Déu per

A.C.S.

Vídua de Mateu Font RodasIsabel Parés Alcalá

Llagostera, 21 de juny del 2019

TOSSA DE MAR� Sortida guiada al Puig de SaBorrassa, per dissabte, 22 de juny.Més informació i reserves al 97234 28 47 / 609 173 746 o c/e [email protected].

ExposicionsBANYOLES� Biblioteca. (a)phònica 2019, es-pai dedicat al festival.� Museu Arqueològic. L’escolad’abans. Memòria de l’educaciódurant el franquisme.

BEGUR� Escoles Velles. La pesca a Be-gur. Fins al 28 de juny.

BLANES� Biblioteca comarcal. Exposicióen motiu de la Setmana de l’ener-gia. Fins al 21 de juny.� Casa Saladrigas. Bumpa, deLaia Puig Fontrodona. Fins al 29de juny.

� Casa Saladrigas. Capital7, foto-grafies de Toni Blanch. Fins al 29de juny.� Casa Saladrigas. Treballs de re-cerca de batxillerat. Fins al 29 dejuny.� Casal cívic Benet Ribas. L’Eu-ropa de les portes tancades. Finsal 24 de juny. Dins la Quinzena In-tercultural.� Sala García-Tornel. Església,parròquia i societat a Blanes al se-gle XX. Estarà oberta fins al 28 dejuliol.

CADAQUÉS� Societat l’Amistat. Voyelles, deRenée Micoulaud. Fins al 29 de ju-ny.� L’Amistat. Tangències, col·lecti-va. Estarà oberta fins al dia 21 dejuliol.

CAMPRODON� Espai Cal Marquès. Pere IgnasiIsern: l’home i la natura. Fins al 30de juny.

CASAVELLS� Where New season / Spring2019. Fins al 21 de juny.

CASTELL D’ARO� Castell de Benedormiens.Ofrenes, pintura d’Albert Gonzá-lez. Fins al 30 de juny.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES� Cortalet (Parc Natural Aigua-molls de l’Empordà). Pobles i Ca-nigó, fotografies d’Ildefons Clos.Fins al 24 de juny.� Ecomuseu-Farinera. 20 anysd’història rural. Fins al 30 de juny.� Ecomuseu-Farinera. Pa & foto-grafies de Francesc Guillamet.Fins al 30 de juny.� Museu d’Història Medieval dela Cúria-Presó, s. XIV. Carles Fa-ges de Climent, l’arcàdia empor-danesa. Fins al 31 de desembre.

CELRÀ� Espai Cultural Rizoma. Un pati,una merla i un tros de ferralla, de

Jordi Morell. Oberta fins al dia 3d’agost.� Teatre l’Ateneu. Dones visibles,de Laila White & Clàudia Bussé.Fins al 31 de juliol.

EL PORT DE LA SELVA� Carrer Major, 19. Nanses i pes-cadors, mostra sobre cistelleriade mar. Fins a l’11 de setembre.

EMPÚRIES� MAC-Empúries. Bacus, les màs-cares del déu, comissariada i pro-duïda pel Museu de Badalona.Fins al 15 de setembre.� Museu d’Arqueologia de Cata-lunya-Empúries. Bacus, les màs-cares del déu. Fins al 15 de setem-bre.

FIGUERES� Biblioteca Fages de Climent.Els llibres de la Muga Caula: deDuchamp a Brossa. Fins al 28 dejuny.� Biblioteca Fages de Climent.Obres del 5è Concurs fotogràfic

Ferran Pou de meteorologia. Finsal 12 de juliol.� Casa Empordà. Jove CreacióEuropea. Fins al 24 de juny.� Col·legi d’Arquitectes de Cata-lunya (COAC). Sigurd Lewerentz,44 fotografies del viatge a Itàlia.Estarà oberta fins al 15 de setem-bre.� Galeria d’art El Claustre. Pin-tures d’Enric Aguilar. Fins al 22 dejuny.� La Cate. Pompeu Fabra. Unallengua completa. Fins al 21 de ju-ny.� Museu de l’Empordà. El paísdels cuiners. De Ca la Teta a elBu-lli, sobre 50 anys de cuina a Fi-gueres i la comarca. Fins al 11 desetembre.� Museu del Joguet. Jugar amblalluna. Cinquanta anys de l’arribadaa la lluna. Astronautes / robots /naus de l’espai. Fins a l’1 de se-tembre.

GIRONA� Arxiu Històric. Família i paisat-ge, retrats en 3D, 1900-1936. FonsVilallonga. Fins al 28 de juny.� Biblioteca Carles Rahola. Puntde llibre: 50 anys de l’arribada dela primera expedició tripulada a laLluna. Fins al 4 de juliol.� Bòlit, Centre d’Art Contempo-rani. J(e m)’accuse o la mort del’autor. Fins al 15 de setembre.� Bòlit_LaRambla. Aparences, fo-tografies de la Col·lecció Banc Sa-badell. Fins al 15 de setembre.� Bòlit_Pou Rodó. Mapa Katàrtik.Fins al 30 de juny.� CaixaForum. Faraó. Rei d’Egip-te, del Fons del British Museum.Fins al 25 d’agost.� Casa de Cultura. Geografies,d’Eugeni Prieto. Fins al 21 de juny.� Casa de Cultura. Temps de co-lors, col·lectiva del grup culturalGirona ens emociona. Fins al 28de juny.

L’agenda

La seva esposa, Salut Demunts; fi lls, Maria Teresa i Vicens, Josepi Montse, M. Àngels i Manel; nets, Jordina, Pep, Clara, Quim, Annai Cèlia; besnets, Laia i Marc, i tota la família participen a les seves

amistats i coneguts tan sentida pèrdua. La cerimònia religiosase celebrarà demà dissabte, dia 22, a les 11 del matí,

a la sala de cerimònies del Tanatori de Girona.Sala de vetlla: Tanatori de Girona (avui, de 4 a 7 de la tarda).

Va morir cristianament el dia 20 de juny del 2019a l’edat de 86 anys.

Pregueu Déu per

A.C.S.

Domènech Torrabadella Pairó

Girona, 21 de juny del 2019