Mobilitat,dret o necessitat?

El conflicte nuclear d’Ascó

Collserola, natura amb majúscules

El debat dels toros, al Parlament

Alfred Rodríguez Picócompromís amb el medi ambient

revista d’actualitat ecològicaprimavera 2010núm. 3 · 3 euros

Tenir cura del medi ambient és tenir cura del nostre futur

La natura és un patrimoni d’un valor incalculable. Perquè tothom

pugui continuar gaudint del nostre entorn, a l’Obra Social ”la Caixa”

impulsem diferents accions adreçades a la conservació d’ecosistemes i

hàbitats fràgils. Aquesta tasca tan important la desenvolupen perso-

nes de col·lectius desafavorits socialment que, d’aquesta manera,

tenen l’oportunitat d’accedir a una feina.

La protecció dels nostres espais naturals és una tasca de tots.

Medi ambient

Informa-te’n a: www.laCaixa.es/ObraSocial · 902 22 30 40

3

editorial

ecoxarxa 3

Per una mobilitatmés sostenible

Carles B. GorbsDirectorcgorbs@azurmedi.net

Darrerament la pacificació del trànsit ha estat, en moltes ciutats, un dels seus principals objec-tius. En els darrers anys, però, l’ús del vehicle privat per desplaçar-nos per anar a la feina, es-tudiar, fer les nostres compres i gestions o, sim-plement, per al lleure i el turisme, ha augmen-tat molt significativament.

Aquest augment en la utilització del vehicle ens ha de fer reflexionar sobre el seu ús, ja que sempre s’ha entès com un model d’alliberació, independència, llibertat..., i això ha fet que sigui emprat, en moltes ocasions, fins i tot quan no és necessari.

Com ja dèiem en un article d’un número ante-rior d’Ecoxarxa, els desplaçaments que fem en vehicle signifiquen la principal causa de conta-minació atmosfèrica i acústica, a més d’incre-mentar la despesa energètica. En aquest sentit, si fem ús del vehicle privat d’una forma més ra-cional contribuirem a reduir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle que són una des les princi-pals causes de l’escalfament del planeta i, per tant, de la incidència en el canvi climàtic.

Les alternatives de mobilitat al vehicle privat són múltiples. Si en els nostres desplaçaments habituals fem servir el transport públic, anem a peu o amb bicicleta, obtindrem uns beneficis mediambientals, però també econòmics i de sa-lut. Caminar o anar amb bicicleta, per exemple, a més de representar-nos, molt sovint, un estal-vi de temps i de diners, suposa un exercici físic que ens ajuda a prevenir malalties.

Però per tal de reduir l’ús del vehicle privat cal que ens sensibilitzem per anar canviant els nostres hàbits i, alhora, que les respectives ad-ministracions públiques prenguin les decisions adequades per facilitar una mobilitat més sos-tenible que suposi una alternativa de desplaça-ment al vehicle privat.

El que és segur és que caldrà el compromís i participació de tots a fi de tenir unes ciutats més humanes, harmòniques i, en definitiva, més sos-tenibles.

Per altra part, en aquesta nova Ecoxarxa in-cloem informació sobre diversos esdeveniments que han estat d’actualitat recentment. Ens refe-rim, principalment, al debat sobre les curses de braus, al cementiri nuclear d’Ascó, i a les con-seqüències de les darreres nevades del dia 8 de març.

En tots tres esdeveniments hi ha un fet cen-tral inqüestionable i diferent en cadascun d’ells. Pel que fa a les curses de braus, cal centrar-nos, sobretot, si el que volem és que del patiment, tortura i mort d’un ésser viu, d’un animal, se’n faci un espectacle públic. Del cementiri nucle-ar o del Almacén Temporal Centralizado (ATC), com es vulgui dir, cal saber si és el que el nostre país, i més concretament a les comarques tarra-gonines, molt malmeses i ja amb una alta quo-ta de solidaritat, vol, un magatzem de residus nuclears altament radioactius procedents dels desmantellaments de les nuclears de tot l’Estat. I, finalment, pel que fa a les conseqüències de la nevada, cal preguntar-se el perquè de la preca-rietat d’unes línies de distribució d’electricitat que van ocasionar un impressionant desgavell, de diversos dies, a milers de famílies. I caldria preguntar-se per què en d’altres indrets, sense MAT, nevades molt superiors i més freqüents no causen els problemes que vàrem patir recent-ment a Catalunya.

És evident que en totes tres qüestions hi ha diverses interpretacions i matisos, però, indis-cutiblement, hi ha un motiu central que ha fet que milers de persones hagin mostrat la seva disconformitat i per tant no es pot ni tergiversar ni menystenir.

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Anunci OK.pdf 23/7/08 14:17:56

5

sumari

ecoxarxa 3

• Director i Coordinador General Carles B. Gorbscgorbs@azurmedi.net

• Redacció Eduard Martí, Ernest Riera,Mar Romero, Sergi Travessa redaccio@ecoxarxa.net

• Fotografia Dolors Gibert• Correcció Maragda C. Vallès• Disseny Azur / Zaranda & Jo• Maquetació JJ Comunicació / Martí Riu • Col·laboradors BTV; CANC; Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural; GEPEC; Joan Carrerres; Joan Martí; Libera; Lluís Comí; OCUC; Plataforma Prou!; Rosa Querol; Sergi Saladié.

• Subscripcions AZURtel 934 949 704 / subscripcions@ecoxarxa.netwww.ecoxarxa.net

• Publicitat Ester Villarroeltel 934 949 704 /publicitat@ecoxarxa.net evillarroel@azurmedi.net

• Distribució SGEL-Rueda• Impressió Punt Dinàmic, Arts Gràfiques• Edita AZUR

Agència de Comunicació Mediambientalc/ Berruguete, 46-48 baixos - 08035 Barcelonatel 934 949 704 fax 932 023 609www.azurmedi.net

• Director editorial Albert Trepatatrepat@azurmedi.net

• Fotografia portada Ciclista al pont de Ferro d’Eiffel de Girona / Dolors Gibert

• Dipòsit legal B-35625-2001

• ISSN 1578-567x

• Imprès en paper ecològic

• Ecoxarxa no s’identifica necessàriament amb l’opinió publicada dels articles signats

• Ecoxarxa destinarà el 0,7 per cent del preu de venda a accions per preservar el medi ambient

ECOXARXAwww.ecoxarxa.net

Ecoxarxa Número 3 Primavera 2010

• Notícies 6

• Opinió L’AMMAT: Una força que tenen i que no se la creuen 14

• Cartes al director 16

• Reportatge Mobilitat, dret o necessitat? 18

• Gastronomia L’agricultura més respectuosa 26

• Descobrir... El conflicte nuclear d’Ascó 34

• Consum Aparells electrònics verds? 38

• Animals El debat dels toros, al Parlament 42

• Art i cultura 47

• Entitats GEPEC, 25 anys de defensa de la natura 54

• Espais naturals Collserola, natura amb majúscules 58

• Entrevista Alfred Rodríguez Picó 69

• La Ruta Les Colomates (les Alberes) 73

• Coneguem la natura La natura a l’hivern, la natura sempreviva 78

• Consells pràctics El compostatge, una tècnica del passat adaptada als nostres temps 82

• Ecologia a la xarxa Horts urbans 85

• Legislació Els plans territorials a Catalunya 86

• Recomanem 89

• L’Aparador 90

• Agenda 92

6

notícies

ecoxarxa 3

Segons les dades del Servei Meteorològic de

Catalunya, l’any passat va ser càlid

a la major part del territori i les

precipitacions, en general, van

ser inferiors a la mitjana,

sobretot als dos extrems del litoral

i prelitoral.

L’any 2009, a Catalunya, ha estat el tercer més càlid de la darrera dècada. La temperatura mitja-na anual ha superat els 16ºC a la meitat sud del litoral, a l’àrea del cap de Creus i en punts baixos de la Ribera d’Ebre. En general, la temperatura ha estat entre 0,5 i 1,5ºC superior a la mitjana climà-tica a gran part del país, tot i que les anomalies màximes s’han en-registrat al litoral central, punts de la serralada Prelitoral, gran part de la Catalunya Central i alguns punts de les comarques de Ponent. Per contra, al litoral i prelitoral nord i a gran part del Pirineu Occidental la temperatura s’ha situat en valors propers a la mitjana climàtica.

L’any 2009 ha estat càlid i sec a gairebé totes les comarques catalanes

Pel que fa a les precipitacions, les quantitats acumulades arreu del país han estat molt variades, tal com correspon al nostre cli-ma. Les més escasses, inferiors a la mitjana climàtica correspo-nent, s’han enregistrat a la vall de l’Ebre, a gran part del Pla de Lleida, al sud de les comarques d’Urgell i la Segarra i en alguns punts de la Costa Brava i del Camp de Tarragona.

A l’altre extrem hi trobem les zones altes del Pirineu i Prepiri-neu, amb màxims superiors als 1.300 mm. Així doncs, compa-rant els valors recollits el 2009 amb la mitjana climàtica, s’ob-serva que el tram final de l’Ebre i punts de l’extrem nord-est és on s’ha recollit menys del 50% de la mitjana. La resta del país es troba en valors d’entre el 70 i el 110%.

DG

7

notícies

ecoxarxa 3

Ara la tramitació passa al Parlament de Catalunya. El nou parc natural protegirà 8.192 hectàrees, de les quals 2.037 seran marines. El Govern de Catalunya va apro-var, a principis d’any, elevar al Parlament de Catalunya el Projecte per a la Declaració del Parc Natural del Mont-grí, les Illes Medes i el Baix Ter. Aquesta proposta de nou parc natural inclou dues reserves naturals parcials, una de marina de les illes Medes i una de terrestre al Baix Ter; una reserva natural integral a la zona emergida de les illes Medes pel seu alt valor; una zona perifèrica de la reserva natural parcial marina; i un àmbit de pro-tecció d’espais agraris. Finalment, després del període d’informació pública, el Govern presenta un parc natural de 8.192,19 ha totals, de les quals 2.037 són marines.

Els municipis inclosos dins els límits del parc són l’Es-cala a l’Alt Empordà i Torroella de Montgrí, Pals, Bellcai-re d’Empordà, Palau-sator, Ullà, Fontanilles i Gualta al Baix Empordà.

El Govern dóna llum verda al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter

La recollida selectiva de la fracció orgànica s’estén a tot Catalunya

De mica en mica la recollida de la matèria orgànica va arri-bant a la majoria de llars. Ac-tualment, tot i que la normativa ho exigeix, només el 59% dels municipis la realitzen.

L’any 2010 serà l’any de l’exten-sió de la recollida selectiva de la fracció orgànica. Actualment, només al 59% dels municipis es recull separadament aques-ta fracció, però en molts casos el servei no arriba a la totalitat del municipi. Tal com preveu la planificació feta, durant el 2010 la recollida selectiva de la ma-tèria orgànica s’ha d’estendre fins a arribar a una implantació

disposin en el seu àmbit ter-ritorial d’una instal·lació de tractament, hauran de pagar un cànon addicional de 10 eu-ros per tona en el destí final dels seus residus.

total en els municipis de més de 5.000 habitants. Només algunes poblacions més petites de 5.000 habitants finalit-zaran la implantació més enllà. L’extensió de la recollida se-lectiva de la fracció orgànica s’emmarca en la normativa ca-talana, que preveu que tots els municipis, independentment del seu nombre d’habitants, han d’oferir aquest servei a la ciutadania. La legislació tam-bé preveu que els municipis que no iniciïn la recollida se-lectiva de la matèria orgànica tal com preveu el seu Pla de desplegament aprovat, i que

DG

DG

8

notícies

ecoxarxa 3

Les plagues forestals presenten modificacions a Catalunya

a causa dels canvis de temperatura La processionària del pi s’ha si-tuat als 1.800 metres i s’ha estès la caparreta de l’alzina. Les pla-gues d’insectes tenen molta im-portància, pels danys que oca-sionen i per la seva condició de bioindicadors del canvi climàtic.

El Departament de Medi Am-bient i Habitatge ha compro-vat que alguns insectes que originen plagues forestals, com la processionària del pi o la ca-parreta de les alzines, estan modificant els seus comporta-ments a causa de l’augment de les temperatures.

Les observacions constaten que, fins a l’any 1985, la processionà-ria del pi normalment era pre-sent per sobre de 1.400 metres sobre el nivell del mar i, a causa del clima, no causava problemes o defoliacions als pins. A partir

dès, el Garraf i fins a la comarca del Solsonès (800 metres d’alça-da). La proliferació d’aquest in-secte ha estat espectacular, ha afectat fins i tot boscos de 4–5 ha i ha produït sovint la mort d’alzines grosses.

A principis d’any, els embassa-ments han mantingut un percen-tatge de volum de la seva capacitat molt variable. Els embassaments de les comarques de Tarragona i de Lleida se situen entre el 80 i el 100%, en canvi els de les comar-ques de la Catalunya central i de Girona es troben per sota del 70, i és el de la Boadella el més baix amb un 33,48% de volum de la seva capacitat.

d’aquesta data, s’observen so-vint danys importants en alti-tuds de fins a 1.800 metres. A més, s’han produït algunes defo-liacions parcials sobre pinus un-cinata, espècie d’alta muntanya on la processionària mai no ha-via estat un problema. Aquests fets han estat també constatats en altres comunitats autònomes.

L’altre insecte que ha estat un indicador més clar del canvi climàtic és el Kermococcus ver-milio (caparreta), que afecta els branquillons de les alzines, i que es trobava en equilibri a tot el territori de Catalunya. A par-tir de 1987, les seves poblacions van començar a incrementar-se de manera alarmant a la zona de Tarragona, Mont-roig i Cam-brils, i també van augmentar al Vallès Occidental, l’Alt Empor-dà, el Baix Penedès, l’Alt Pene-

DG

Sequera, només a l’Alt Empordà

DG

9

notícies

ecoxarxa 3

El debat eòlic torna amb forçaEl passat dimecres

17 de febrer, el Departament

d’Economia de la Generalitat de

Catalunya va presentar la seva proposta de

nou mapa eòlic, que ha de permetre la

creació de 834 MW de potència amb

l’objectiu d’assolir els 3.500 MW de potència instal·lada el 2015, tal

com preveu el Pla de l’Energia de Catalunya.

Segons el Decret 147/2009, pel qual es regulen els proce-diments administratius apli-cables per a la implantació de nous parcs eòlics, les ZDPs seran les úniques àrees on es podran ubicar parcs eòlics a Catalunya. Els considerats mi-niparcs, instal·lacions de més de 5 aerogeneradors o més de 10 MW, queden fora d’aquesta regulació i es podran instal·lar en d’altres punts.

La proposta que ha presentat la Generalitat preveu 8 zones de desenvolupament prioritari agrupades de la següent mane-ra: l’Alt Empordà (200 MW), la Segarra i Conca de Barberà (186 MW), l’Alt Penedès (33 MW), el Baix Camp i Priorat (45 MW),

la Ribera d’Ebre i Baix Camp (120 MW), el Segrià i la Ribera d’Ebre (60 MW), la Terra Alta (90 MW) i l’Anoia i la Segarra (100 MW).

Des del territori s’ha rebut la pro-posta de diferent manera segons el lloc, però és a l’Alt Empordà on hi ha hagut el major debat. Dos dies abans de la proposta de la Generalitat, el Consell Comarcal havia fet públic els resultats de l’estudi de planificació de la im-plantació eòlica a la comarca, i una setmana més tard el consell d’alcaldes va aprovar aquesta proposta que preveu la implan-tació de parcs eòlics al corredor d’infraestructures que formen

la N-II, l’AP-7 i el TGV. Des del territori hi ha hagut un rebuig frontal a la proposta de la Ge-neralitat, que preveu els parcs eòlics a una part del massís de l’Albera. Ens comarcal, al-caldes i entitats ecologistes s’han pronunciat en contra d’aquesta proposta. Les enti-tats ecologistes del territori, a través d’un comunicat conjunt, donen suport a la proposta del Consell Comarcal, però amb una sèrie de condicionants, ja que pensen que “la proposta és un bon punt de partida per regular el tema, ara falta obrir-la al debat comarcal per tal de consensuar-la entre tots”.

DG

10

notícies

ecoxarxa 3

S’ha proposat la inclusió de 17 espais a la Convenció Ram-sar (Convenció sobre les zones humides d’importància internacional).

A la vigília de la celebració del Dia Mundial de les Zones Humides (2 de febrer), DEPANA posa de manifest en un In-forme (Proposta d’inclusió de noves zones humides cata-lanes a la Convenció Ramsar) la manca de reconeixement internacional de determinades zones humides de Cata-lunya. Actualment només gaudeixen d’aquest estatus el Parc Nacional Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, Estany de Banyoles i Delta de l’Ebre. Aquests quatre espais formen part de la Convenció Ramsar.

En el seu informe, DEPANA proposa la inclusió de 17 zones humides catalanes que actualment compleixen amb els criteris de la convenció internacional. D’aquests 17 espais, l’entitat destaca la prioritat del Delta del Llobregat pel seu

valor estratègic a la conca mediterrània i en l’entorn metro-polità on es localitza.

L’Informe de DEPANA serà presentat al Govern de Cata-lunya per tal que iniciï els tràmits administratius i polítics per incorporar aquestes 23.000 hectàrees a la Convenció Ramsar.

DEPANA proposa que 23.000 hectàrees de zones humides de Catalunya obtinguin

el reconeixement internacional

DG

Greu atemptat a l’Estany de BoadaEl passat més de febrer l’Es-tany de Boada (Palau-sator) va ser ocupat, el seu camí des-truït i els arbres arrabassats. Ramon Fortià, un dels propi-etaris i restaurador d’aquest antic estany, ja fa temps va denunciar el que entén que és objecte de mooving ambi-ental. “Segurament afavorit per la cada cop més imminent protecció dels aiguamolls del Baix Ter i d’una bona part de la plana agrícola”, afir-ma Fortià, que va presentar denúncia al Mossos d’Esqua-

dra de la Bisbal per ocupació i destrucció de la propietat privada, com també delicte

de danys, a banda del greu atemptat al medi ambient i a l’estany.

Ramon FoRtiàRamon FoRtià

11

notícies

ecoxarxa 3

Deu anys després de la seva creació, la Plataforma en De-fensa de l’Ebre continua treba-llant per defensar les Terres de l’Ebre dels múltiples projectes que s’hi plantegen.

El passat dissabte 20 de febrer la Plataforma en Defensa de l’Ebre va celebrar la desena assemblea general, de la qual en va sortir un manifest on exposen el seu orgull “per ha-ver aturat un transvasament”, però alerten que “estem lluny d’haver guanyat la guerra, en aquests moments ens amena-cen moltes petites batalles”. Es refereixen a múltiples in-fraestructures, tals com el ce-mentiri de residus radioactius, el dipòsit submarí de gas natu-ral davant la costa d’Alcanar i

La Plataforma en Defensa de l’Ebre celebra la 10a assemblea general

Vinaròs, la massificació eòlica de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, l’abocador de Tivissa i la mina de bauxita d’Horta de Sant Joan, entre d’altres.

Des de la PDE insisteixen en què cal mantenir un cabal am-biental del riu perquè l’arriba-da de sediments mantingui el

LLuís Comí

ECoxaRxa

Tancament de la pedrera d’UllàEl jutjat contenciós adminis-tratiu de Girona ha estimat favorablement el recurs in-terposat pel Grup de Defensa del Montgrí i el Baix Ter con-tra l’Ajuntament d’Ullà i les empreses explotadores de la pedrera, pel qual s’ordena la clausura de les activitats d’ex-tracció de recursos miners, fa-bricació de morter i formigó, i dipòsit controlat de residus que s’exerceixen en la cantera del Mas Blanc, del terme mu-nicipal d’Ullà (Baix Empordà).

La sentència tam-bé preveu la incoa-ció d’un expedient sancionador per a l’exercici d’activi-tats sense llicència, i també la restau-ració del terreny a l’estat en el moment de l’inici d’aquestes activitats.

Delta i tota la seva producció econòmica amb l’agricultura, la pesca, l’aqüicultura i el tu-risme, i exigeixen als represen-tants polítics de la zona que tinguin visió de territori i de futur defensant el tipus de de-senvolupament que es demana des del territori.

Aquest recurs va ser presen-tat pel Grup de Defensa del Ter l’any 2004 a l’entendre que no es disposava de la preceptiva llicèn-

cia ambiental i que aquesta ac-tivitat s’estava portant a terme en un terreny no urbanitzable i qualificat com a parc natural.

12

notícies

ecoxarxa 3

L’Agrupació de Defensa Forestal (ADF) de Quart ha impulsat una nova mesura per netejar el sotabosc i prevenir els incendis forestals. La vaca de l’Albera netejarà les zones boscoses de les Gavarres.

Aquesta espècie autòctona del territori, que té en el bosc el seu hàbitat natural, és una varietat bovi-na que històricament habitava en llibertat a les Ga-varres, i que actualment es troba en vies de regres-sió. L’Agrupació de Defensa Forestal i l’Ajuntament de Quart han propiciat la creació de l’Associació de Propietaris Forestals Ramaders i Agrícoles de Quart amb la finalitat d’ocupar-se de la gestió d’aquest bestiar en les seves finques i, al mateix temps, es-tudiar l’explotació ecològica de les parcel·les dis-ponibles. En poques setmanes arribaran exemplars de vaques procedents de l’Associació Baussitges vaca de l’Albera, per començar l’experiència.

Vaques contra el foc

Localitzats 13 voltors negres al Pirineu

S’han detectat 13 voltors al Prepirineu, que consoliden la zona com a corredor ecològic transpirinenc. La majoria són exemplars alliberats dintre del projecte de reintroducció d’aquesta espècie a Catalunya impulsat per Caixa Catalunya i el Departament de Medi Am-bient i Habitatge.

Pel que fa al nombre d’exem-plars localitzats, ha augmentat significativament en aquests dos anys. El voltor negre és un rapinyaire que va patir una greu regressió des de mitjans del s. XIX –quan va desaparèi-xer de Catalunya com a nidifi-cant– fins a finals del s. XX al

llarg de la seva àrea de distri-bució europea.

El voltor negre acompleix una importantíssima funció ecolò-gica: l’eliminació dels cadàvers

localitzats durant les seves prospeccions diàries. Gràcies a la reintroducció de l’espècie als Pirineus, podran, a la fi, tornar-se a comunicar genèticament els diferents nuclis de població.

maRC GáLvEz

DG

13

notícies

ecoxarxa 3

La nevada del passat mes de març provoca greus problemes a les comarques gironines

La intensa nevada que va caure el passat 8 de

març a bona part de Catalunya va causar

molts problemes arreu, però sobretot a les

comarques gironines, que en van ser les més afectades. Un cop més

va quedar palesa la fragilitat del sistema

elèctric actual.

La nevada va deixar gruixos d’entre 15 i 30 cm a bona part del territori, tot i que hi va ha-ver moltes zones amb acumu-lacions superiors als 40 cm. Com és habitual en aquestes nevades a cotes baixes del nostre país, al cap de pocs mi-nuts de començar a acumular centímetres al terra, els pro-blemes es van anar multipli-cant. Primerament foren els de mobilitat, que van deixar col·lapsades vies importants com l’AP-7 o la N-II, i també les principals vies secundàri-es, carrers de moltes ciutats i les línies de ferrocarrils. El més greu de tot plegat, però, fou la caiguda de multitud de línies de llum que va inter-rompre el servei durant dies i dies a bona part de les comar-ques nord-orientals. Tot i que des del Govern de la Genera-

litat de seguida es va aprofi-tar la ocasió per anunciar que amb l’existència de la MAT els problemes haguessin es-tat molt menors, bona part dels alcaldes de municipis afectats per l’apagada ja van deixar clar, des de bon princi-pi, que el principal problema és la deixadesa que han patit els darrers anys les línies de distribució, que són les que porten l’electricitat a les llars. Fins i tot en el “Manifest d’al-caldes pel temporal de neu”, que ja ha estat signat per la majoria de municipis de les comarques gironines, els càr-recs electes es pronuncien clarament en aquest sentit i demanen al Govern de Cata-lunya “que obligui les com-panyies elèctriques a fer una auditoria de l’estat de totes les línies de distribució, tant

les afectades com no, a fi efec-te d’invertir-hi els recursos necessaris”.

Una altra afectació molt greu és la que van patir bona part dels boscos. La conjunció de la gran acumulació de neu humida juntament amb el fort vent que bufava, va pro-vocar greus destrosses a les masses forestals. Els boscos de pins i alzines de la zona li-toral i prelitoral són els més afectats, amb molts peus es-queixats a mig tronc o exem-plars arrencats directament del terra. En aquest sentit, preocupa la gran massa de combustible que hi haurà als boscos a l’estiu, fet que pot agreujar els problemes dels incendis forestals si no es fa una neteja ràpida de les zo-nes més vulnerables.

ECoxaRxa

14

opinió

ecoxarxa 3

L’AMMAT: Una força que tenen i que no se la creuen

Joan MartíPortaveu de la Plataforma No a la Mat

Arran de la possibilitat de construcció d’una nova línia

de transport elèctric de molta alta tensió (MAT) per

les comarques gironines i barcelonines, la societat civil es va organitzar, ja fa anys, de diferents maneres. Però,

el que no havia passat mai és que un conjunt de municipis

afectats –o no– pel traçat de la línia es constituïssin legalment en Plataforma:

l’AMMAT. I tampoc que les dues plataformes de

cada costat de la ratlla (ací AMMAT i Plataforma No a la MAT, i al Nord, Sydecco

i T.H.T.) lluitessin plegades i es reunissin dos cops al

municipi del Pertús per signar dos manifestos conjunts.

Mai fins ara en cap lluita social no s’havien reunit les plataformes cíviques i les d’alcal-des, que apleguen més de 250 ajuntaments, amb els seus corresponents regidors (més de 2.200). Lògicament, aquesta estreta relació s’ha afermat amb el pas del temps per mitjà de xerrades, rodes de premsa, manifestacions, etc., com també amb l’ús de la nostra llengua a Catalunya Nord, fet no gaire ben vist a París ni a Madrid.

L’AMMAT es va constituir seguint un model i projecte molt semblant al ja existent a Cata-lunya Nord, amb uns estatuts i uns principis que estableixen que cap ajuntament no pot ne-gociar amb l’Administració de forma separada dels altres. L’únic interlocutor, doncs, és el Sydecco en el cas del Nord o, en el cas nostre, l’AMMAT. Amb això es volia evitar el “divideix i guanyaràs”, molt utilitzat pels dos Estats. A Catalunya Nord, amb un debat seriós previ, els elegits –independentment del seus res-pectius partits– es varen pronunciar i signar que la línia no passaria en aeri de cap de les maneres: no s’instal·laria cap torre. Aleshores és quan va sorgir la “solució Monti”, això és, soterrar-la i oferir compensacions al territori, i pagar-la, en part, amb fons europeus.

En les nostres terres, el primer tram –Sent-menat-Bescanó– es va licitar fa molts anys,

15

opinió

ecoxarxa 3

quan encara l’AMMAT no estava constituïda. Les plataformes civils ja vàrem avisar que es fragmentava el projecte en tres trams i que això era il·legal. Ni la Generalitat ni el govern de Madrid ens varen fer cas, de manera que ho vàrem portar a la via judicial. Més tard l’AMMAT es va incorporar a aquest procés, i ara estem pendents de la sentència del Tri-bunal Suprem de Madrid. També hem dut la qüestió de la fragmentació i altres irregulari-tats flagrants al Síndic de Greuges –cal recor-dar els seus dos dossiers sencers– i a la CE. Hem estat presents en diverses fases de la tramitació del projecte, amb actes i manifes-tacions; recordem especialment la lamentable pantomima de la signatura dels propietaris en un famós camió, per unes compensacions ridícules, amb l’estricta protecció dels Mossos. Ara ja s’està treballant en aquest tram, però potser, si guanyem el plet hauran de desfer la feina feta...

En el segon tram –Bescanó a Santa Llogaia i el brancal de Sant Hilari fins a la subesta-ció de Riudarenes– el procés administratiu ja es va iniciar amb l’AMMAT constituïda. Per això ja molt abans del projecte es demanaven dades oficials, justificació del projecte i alter-natives, és a dir, un debat seriós, públic, cien-tífic, com el que es va fer a Catalunya Nord. Però aquí no hi ha hagut debat, ni diàleg, ni transparència. Es va presentar un projecte del tram amb torres aèries, però les plataformes i la societat civil vàrem presentar més de 7.000 al·legacions.

L’AMMAT en tot moment ha volgut dialo-gar; si ens la imposen –diuen ells– acceptem parlar per minimitzar els danys del projecte i tenir els mateixos drets uns pobles que els altres en el territori català. Així, proposen aprofitar el corredor d’infraestructures per fer el soterrament de la línia. A Catalunya Nord

això ho han aconseguit per a tot el recorregut al seu territori, i aquí, per què nosaltres no? Hi veiem diverses raons, però n’hi ha una per damunt de les altres. Al Nord, tots els ajun-taments van junts, independentment de les consignes dels seus respectius partits. Els al-caldes tenen el deure de defensar la seva gent i el seu territori, i en cap moment se sotmeten a decisions de més alt nivell. Els polítics “pro-fessionals” han d’estar al costat dels alcaldes del territori. Si ací l’AMMAT convoqués una manifestació per defensar el soterrament amb els mateixos drets que ho han fet a Catalunya Nord, m’agradaria veure quina posició agafa-ria cada partit. Seria la prova més visible de qui vol realment el soterrament, i la societat civil podria veure que per primera vegada els alcaldes que estan al costat del veïns, del seu poble.

Tècnicament i econòmicament, el soterra-ment és possible. Ho avalen els debats i es-tudis encarregats per la mateixa AMMAT, el CILMA (Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les comarques gironi-nes), la Facultat d´Econòmiques de la Uni-versitat de Girona i el treball excel·lent del professor en Economia Dr. Josep Vergés. Tot aquest treball, però, ha estat menyspreat per les altes institucions. Als alcaldes elegits de-mocràticament els han tractat amb tan poca consideració, que quan pugem a parlar amb els nostres germans del Nord s’estiren els ca-bells en veure aquests comportaments (allà ja no el Sydecco, sinó la T.H.T rep diners del mateix Estat per fer la seva feina). Els alcal-des tenen més força que no es creuen, però han de deixar de banda les decisions de “més amunt” dels partits. Són ells els únics que poden i han de defensar el territori. O ara o demà serà massa tard. Després solen venir els remordiments, o les justificacions per no haver actuat en el moment adequat.

16

opinió

ecoxarxa 3

cartes al director

En plena temporada de caça, quan els caçadors surten al camp com una plaga, i la majoria incompleixen les normes de seguretat (Llei 1/1970 4 abril), disparant des de camins d’us públic, nuclis rurals i a tocar dels habitatges, els que volem gaudir de la natura, a peu, amb bicicleta o a cavall, ens sentim totalment desprotegits i tenim la sensació d’un alt nivell de risc quan aquests caçadors disparen a tot el que es mou.

Recentment, s’ha dictat una sentència que obliga a enderrocar una edificació il·legal, ubicada en un paratge natural de Sant Climent de Peralta. Aques-tes resolucions pioneres són necessàries, per una banda per eradicar la “contaminació urbanística”, que degrada l’entorn natural, cultural i paisatgístic del nostre territori i, per altra, per animar la ciuta-dania a emprendre accions legals, que els suposen un esforç.

Les petites accions sumen i la preservació de l’es-pai és una responsabilitat comuna que es veu com-pensada pel gaudi col·lectiu. Igualment, sembla ser que la involucració de la ciutadania sigui l’única via per evitar la inexcusable negligència de les admi-nistracions.

Tal com deia Quim Monzó en un article en La Vanguardia, “Llàstima que no serà veritat”, referint-se a l’aprovació re-cent del decret que estipula que els locals públics no podran tenir temperatures superiors a 21 graus a l’hivern ni inferiors a 26 a l’estiu i el seu dubtós compliment. En aquest sentit, molts ciutadans també ens preguntem, cada vegada que sortim al carrer, i de forma habitual, el per què ens ensordeix el soroll del motor d’una moto. Per què es dicten lleis si des-prés ningú no s’encarrega de sancionar a qui no fa cas? Ja es poden anar dictant normes si després la gent les salta a la torera perquè sap que no li passarà res.

Quantes vegades hem hagut descoltar els mitjans anun-ciant: “A partir d’avui les motos que facin soroll... bla, bla, bla....,”, i així van passant els dies, els mesos, els anys i els soferts ciutadans del carrer hem de suportar el soroll de les motos que amb insolència pul·lulen per ciutats i pobles sen-se que ningú no els faci complir la llei. I així anem.

Fa unes setmanes, en una carta oberta, l’alcalde d’un muni-cipi del Baix Empordà remarcava, en el Butlletí d’informació Municipal, que per atraure el turisme calia mantenir els va-lors patrimonials i tenir el poble “net i endreçat” perquè així,” tothom que hi vingui se n’emporti una bona impressió...”

I jo em pregunto, és suficient tenir “net i endreçat” només el nucli dels pobles? I els camins que els envolten, és que no formen part del patrimoni natural d’aquests municipis? És que no són una gran font d’atracció per als excursionistes, ciclistes, cavallistes, passejants, hotels rurals o per a tots aquells que cada cop més sovint busquem el contacte amb la natura? És que els camins no han de gaudir de la cura i el manteniment dels ajuntaments?

Sóc habitual ciclista que m’agrada pedalejar per aquests antics camins de terra i, malauradament, he constatat en els

Ens preguntem, doncs, si fer complir les normes de seguretat en el període de caça (article 13 de la llei 1/1970 4 d’abril) és responsabilitat dels agents forestals, i si és així, on són?

Potser és que coincideix la temporada de caça amb el pe-ríode de vacances dels agents forestals?

On són els agents forestals en plena temporada de caça?

Sentència exemplar en preservació del territori

Motos sí, soroll no!

Qui cuida els nostres camins?

• Maria Font DomequeGirona

• Max Enrich JoverFontclara

• Laia Serra PerellóBarcelona

• Maria SolerBarcelona

meus passejos que la majoria no estan ni nets ni endreçats, sinó tot el contrari, estan plens de llaunes i plàstics que nin-gú no recull, que allà es queden fins que són enterrats per les fulles o fins que algú de bona fe, de tant en tant, com un servidor, els recull. Però aquesta no és la meva feina. He observat que el municipi està proveït d’un bon arsenal de maquinària automàtica per netejar, fins i tot, les fulles de les arbredes i parcs!

Doncs que deixin estar les fulles i comencin per les llau-nes. De ben segur que si els camins també estan “nets i en-dreçats”, les estadístiques municipals notaran com el turis-me anirà creixent sense parar.

Res no es fa millor que quan ho fas perquè hi creus. Nosaltres a Azur fem comunicaciómediambiental perquè creiem que es poden crear conceptes i idees innovadores que ajudin a transformar la societat, aconseguir un món més just i sostenible, i preservar el medi ambient. Ho creiem de veritat. I no fem altra cosa, en som especialistes. Treballem tant per a empreses que desitgin donar a conèixer els seus productes, com per a entitats públiques o privades que vulguin difondre un missatge de sensibilització. Per a ells creem estratègies integrals de comunicació des del coneixement, l’ètica i el sentiment. Quan realment et surt de dintre, fer comunicació mediambiental és la cosa més natural del món.

ESTEM TAN INVOLUCRATS AMB EL MEDI AMBIENT QUE LES IDEES QUE BROTEN DE LES NOSTRES NEURONES

SÓN VERDES PER NATURALESA.

Truca’ns: 934949704Visita’ns: azurmedi.net

18 ecoxarxa 3

reportatge

Mobilitat,dret o necessitat?

La mobilitat es refereix a la qualitat de mòbil, és a dir, que es pot moure o transportar, que no és fix. En la societat actual aquesta paraula ha anat evolucionat i ha pres una especial rellevància en la nostra vida quotidiana. Així, podem definir la mobilitat com els desplaçaments que fan les persones d’un determinat

territori per motius laborals, formatius, culturals o d’oci.

ecoxarxa 3 19

reportatge

La mobilitat és un factor d’igualtat, de cohesió social i de coneixement, per tant, cal considerar la mobilitat com un dret per a tothom, tan impor-tant com el dret a la sanitat, a l’educació, a l’habitatge, o a la informació.

Però, podem afirmar que el model de mobilitat imperant a casa nostra és un dret univer-sal? Gaudim d’una mobilitat que s’ha basat històricament en la potenciació dels desplaça-ments amb vehicle privat i en la construcció d’infraestructu-res al seu servei. Davant la con-gestió de la mobilitat s’ha optat primer pel ciment, i si de cas, després pel transport públic com a solució pels problemes generats. És a dir, s’han priorit-zat les noves infraestructures enlloc de repensar una millor gestió de les ja existents.

Una dada que demostra aquest fet és que l’Estat espa-nyol es troba en el 3r lloc del rànquing europeu de quilò-metres d’autopista per milió d’habitants, i per contra, en el 25è de quilòmetres de fer-rocarril per milió d’habitants. Les dades de l’evolució de la mobilitat obligada intermu-nicipal a Catalunya també ho reflecteixen, en passar de poc més del 40% d’ús del trans-port privat del 1981 a més del 60 % l’any 2001. I aquesta sembla ser l’aposta de futur, perquè l’actual Pla d’Infraes-tructures de Catalunya pre-vist fins al 2026, destina un 73% de la partida pressupos-taria a xarxa viària i TGV.

Aquest model de mobilitat ha anat associat a greus pro-blemàtiques com la congestió, la contaminació ambiental, la

sinistralitat o l’ocupació del territori. Cal recordar que el sector del transport és el res-ponsable del 40% de les emis-sions de gasos contaminants a Catalunya i del 80% del so-roll de les ciutats. A més, el transport consumeix un 37,7 de l’energia primària a Cata-lunya, que alhora depèn del petroli en un 85%.

També es tracta d’un model socialment injust, que afecta especialment a la part de la població amb menys recursos, aquells amb menys capacitat per escollir el lloc de residèn-cia i amb menys possibilitats d’accedir al transport privat.

L’Estat espanyol es troba en el 3r lloc del rànquing europeu de quilòmetres d’autopista per milió d’habitants

La contaminació atmosfèrica produïda per la utilització dels vehicles a motor és la meitat de la contaminació urbana.

20 ecoxarxa 3

reportatge

El vehicle privat no pot arribar a tothom perquè presenta un elevat cost econòmic i consu-meix gran quantitat d’espai.

Podem afirmar que, a dia d’avui, parlar de mobilitat és més aviat parlar d’un luxe que no pas d’un dret. No podem ob-viar que només el 55% de la po-blació adulta catalana té carnet de conduir, i que un 12% dels catalans no té cap mena d’accés diari al cotxe privat. Per això, la mobilitat, com a dret social, serà sostenible o no ho serà.

La mobilitat sostenible

La mobilitat sostenible és aquell model de mobilitat que garanteix la mobilitat univer-sal en prioritzar els despla-çaments a peu, amb bicicleta i amb transport públic col-lectiu. Això evita que la mobili-

tat privada amb vehicle de mo-tor ocupi i posseeixi el carrer, i facilita que l’espai es compar-teixi equitativament entre els diferents modes de transport.

La mobilitat sostenible tam-bé va estretament lligada a la mobilitat segura, en presentar un risc d’accidentalitat molt menor que el model amb vehi-cle privat. Un viatge en bus és 9 vegades més segur que amb cotxe, i els desplaçaments amb tren són 44 vegades més segurs.

En temps de crisi econòmica parlar de mobilitat sostenible és parlar també d’estalvi eco-nòmic. Aproximadament un 4% del PIB de l’Estat espa-nyol es destina als accidents de trànsit i un 1’5% a la con-gestió, i com s’ha esmentat, les millores en el transport públic permeten disminuir l’acciden-talitat i la congestió. Alhora, apostar per la mobilitat soste-nible representa reduir la fac-tura energètica petroliera que a Catalunya arriba a uns 14 milions d’euros al dia, i suposa,

també, crear llocs de treball fi-xos en favor de la indústria ca-talana dedicada a la mobilitat sostenible (constructores ferro-viàries i d’autobusos, empreses de manteniment, especialistes en electrificació i senyalitza-ció, la indústria de la bicicleta o les noves activitats de gestió de la mobilitat sostenible), i en contra de la volàtil indústria automobilística de capital es-tranger i del saturat sector de la construcció. Un informe de l’Institut d’Estudis de Segure-tat de l’any 2006 quantificava que en igualtat de recorregut, el transport públic generava el doble de llocs de treball que la mobilitat privada.

La universalitat de la mobi-litat sostenible s’aconsegueix a partir de l’aplicació de tres mesures bàsiques: un urbanis-me responsable que repensi la ciutat per als ciutadans i no per als cotxes, racionalitzar l’ús del vehicle privat, i poten-ciar l’ecomobilitat, és a dir, el moure’s a peu, amb bicicleta o transport públic.

Per a distàncies inferiors a 3 km, moure’s a peu és el mitjà de desplaçament més eficient i,

naturalment, molt més saludable

El caminar contribueix a no contaminar i, a més, a portar una vida més saludable.

ecoxarxa 3 21

reportatge

Mobilitat i model territorial

La mobilitat sostenible ha d’in-corporar als instruments ur-banístics i territorials (Plans Parcials, POUMS, Plans Ter-ritorials, etc.) la planificació de la mobilitat amb l’objectiu de reduir la demanda i el nombre de desplaçaments en modes de transport no sostenibles. Re-sulta una evidència el vincular urbanisme i mobilitat, perquè les polítiques de transport van estretament lligades i supedi-tades a les polítiques urbanís-tiques i que els greus proble-mes de mobilitat existents a casa nostra són fruït també de la mala política urbanística i de gestió del sòl que s’ha arros-segat durant anys.

És necessari que la classifi-cació d’un determinat ús del sòl vagi condicionat a la seva accessibilitat (distància a una estació de ferrocarril, bus o metro) i als fluxos de transport que generin aquests nous usos. Aquest factor sovint és obviat a l’hora de decidir la ubicació d’un nou centre comercial, un polígon industrial o un centre educatiu.

Un exemple de relació errò-nia entre urbanisme i mobili-tat és la Regió Metropolitana de Barcelona, i per extensió el global del territori català, on la congestió de les ciutats i les dificultats d’accés a l’habitatge han contribuït a l’augment del flux migratori cap a les corres-ponents corones metropolita-nes cada cop més allunyades. Aquestes han vist augmentar

la població i, en els darrers 20 anys, han duplicat el sòl urba-nitzat sovint associat a un mo-del urbanístic extensiu. Conse-qüentment, s’ha incrementat la mobilitat obligada per qües-tions laborals i de serveis en-tre la ciutat i les rodalies. Evi-dentment les infraestructures existents s’han congestionat i això ha portat a la construcció de noves infraestructures que a causa de la política de mobi-litat imperant, fonamentada en el vehicle privat i la poca in-versió en ecomobilitat i trans-port públic, s’ha traduït en més carreteres i, per tant, més cotxes. La xarxa ferroviària bàsica ha seguit pels mateixos camins del llunyà segle XIX, i el bus interurbà es troba esca-nyat per obsoletes concessions administratives i una pèssima cobertura territorial.

Les dades no fan més que corroborar aquesta anàlisi en

mostrar-nos un retrocés en l’ús del transport públic, que ha passat del 31% del repartiment de mobilitat a la RMB l’any 1996, al 20% de l’any 2006. I la planificació no aposta per canviar les coses, amb un Pla Director d’Infraestructures de l’ATM (2001-2010) que ha centrat el 70% de les seves in-versions en la primera corona metropolitana, just on el trans-port col·lectiu gaudia de millor estat de salut.

La diagnosi sembla clara, els principals problemes es troben en l’accés a les ciutats i princi-palment a Barcelona des de la resta de corones, on el trans-port privat representa un 80% sobre el total. La prioritat hau-rien de ser els trens de rodali-es, la integració tarifària i els intercanviadors que facilitin la intermodalitat, i la millora del sistema de transport per al conjunt del territori.

A nivell europeu, l’Estat espanyol i Catalunya són deficitaris en transport ferroviari.

A nivell europeu, l’Estat espanyol i Catalunya són deficitaris en transport ferroviari.

22 ecoxarxa 3

reportatge

El tramvia a Barcelona s’ha recuperat seguint criteris de sostenibilitat.

El tramvia a Barcelona s’ha recuperat seguint criteris de sostenibilitat.

ecoxarxa 3 23

reportatge

Alhora, i com proposa el cate-dràtic d’Història i Institucions Econòmiques de la Universitat de Barcelona, Enric Tello, “cal construir una xarxa de ciutats i viles denses, plurifuncionals i integradores, basada en la retí-cula urbana tradicional que el territori català ha heretat del passat, unides amb un sistema eficient de transport ferroviari i col·lectiu”.

Petits passos cap a una mobilitat més sostenible

La mobilitat sostenible no significa únicament utilitzar el transport públic com a mit-jà per desplaçar-nos. Davant d’una oferta insuficient de transport públic, la utilització del vehicle privat d’una mane-ra racional i ordenada també pot contribuir a fomentar una mobilitat més sostenible. Dos exemples, encara poc coneguts a casa nostra, són el carsha-ring i el carpooling.

El carsharing és un siste-ma de mobilitat sostenible con-sistent a compartir les despe-ses fixes d’una flota de vehicles de transport i pagar només per l’ús que se’n fa, és a dir, pagar per hores d’ús i quilòmetres re-correguts. Per donar-se d’alta del servei només cal pagar una quota anual de 30 euros.

A Catalunya el primer opera-dor de carsharing és Avancar, que va néixer el 2005 amb el nom de Catalunya Carsharing, gràcies al capital aportat per la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura. Progressivament s’hi

han anat incorporant nous ac-cionistes com administracions públiques, institucions, i em-preses públiques i privades.

El carsharing potencia el trans-port públic en reemplaçar d’entre 5 i 8 vehicles privats per cada cotxe del servei; disminueix el consum i les emissions per quilò-metre en utilitzar cotxes eficients i optimitzar-ne l’ús; i contribueix a l’estalvi econòmic en no haver de pagar ni vehicle, ni asseguran-ces, ni manteniment, ni impostos.

Actualment, uns 3.000 cata-lans ja utilitzen el carsharing, amb més de 100 vehicles i 38 aparcaments repartits per les

ciutats de Barcelona, Sabadell, Granollers i Sant Cugat.

Una altre sistema per racio-nalitzar l’ús del vehicle privat és el carpooling, basat en l’ús compartit del vehicle privat en persones que han de fer un mateix trajecte. Per promocionar aquest siste-ma hi ha el projecte Compartir Cotxe, que ofereix la possibili-tat que qualsevol persona que

Els números del carsharingPer a un ús esporàdic: Contracte Start· Des de 3,75 €/hora o 40,60 €/dia, i 0,24 €/km· Quota anual de 30 €· Fiança de 100 €

Per a un ús regular: Contracte Active· Des de 3,15 €/hora o 34,60 €/dia, i 0,24 €/km· Quota anual de 80 €· Fiança de 100 €*

Per a professionals i empreses: Contracte Business· Des de 2,40 €/hora o 27,20 €/dia, i 0,20 €/km (de dilluns a divendres)· Quota anual 204 € Font: www.avancar.es

El carsharing i el carpooling contribueixen a la utilització del vehicle privat d’una manera racional i ordenada

Durant l’any 2004, el servei de carpooling va permetre:

· deixar de consumir 970.225 litres de combustible.· un estalvi de 905.000 €.· disminuir les emissions de CO2 en 879 tones.

Font: Mobilitat Sostenible i Segura. Informatiu de la PTP. Núm. 34.

24 ecoxarxa 3

reportatge

vulgui compartir les places del seu cotxe per fer un trajecte es pugui posar en contacte amb altres persones interessades en el mateix desplaçament.

El carpooling té com a objec-tius potenciar un ús més racio-nal del cotxe, disminuir la conta-minació atmosfèrica i acústica, millorar l’ús de l’espai públic i fomentar l’estalvi econòmic.

Per utilitzar el servei només cal donar-se d’alta a la web www.compartir.org i penjar l’anunci de cerca de plaça de cotxe o d’oferiment de plaça per a un trajecte determinat. Des del servei web es fan les cerques automàtiques d’altres usuaris interessats en un tra-

• Text: Sergi Travessa i Danés

Fotografia: Dolors Gibert

Fonts:

UITP - Desplaçar-se millor a la ciutat, Federació Europea Transport i Medi Ambient (AISBL)PTP a partir de l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana del 2006 (EMQ) i 2008Article Vint-i-cinc idees i algunes pro-postes per a una nova cultura del terri-tori. Enric Tello.EUROSTAT, IDESCAT Observatori de la Mobilitat. PTOPDMAH. Generalitat de Catalunya

Per a més inFormació:

Associació per a la Promoció del Trans-port Públic (PTP): www.transportpu-blic.orgAutoritat del Transport Metropolità (ATM): www.atm.catInstitut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT): www.idescat.catL’Observatori Català de la Mobilitat – DPTOP: www.gencat.catFederació Europea del Transport i Medi Ambient (AISBL): www.transportenvironment.orgAssociació Internacional del Transport Públic (UITP): www.uitp.org

jecte semblant, les quals es po-den posar en contacte a través del correu electrònic.

Actualment Compartir.org disposa de 50.426 usuaris re-gistrats a l’Estat espanyol, i ja han incorporat el servei a la seva pàgina web més de 40

municipis catalans, els con-sells comarcals del Bages, la Selva i Maresme, la UAB, i el Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona.

El transport col·lectiu i públic ajuda a disminuir la contaminació.

L’ús d’un servei públic de bicicletes s’està imposant en diverses localitats de Catalunya.

La bicicleta és un dels mitjans més adequats per a trajectes

urbans de menys de 8 km

ecoxarxa 3 25

reportatge

Més notícies, més conceptes i pensament, més recursos, més accessible,

més interactiva, més propera. Tot en un sol clic: www.sostenible.cat

sostenible.catRevista electrònica de la Xarxa de Ciutats

i Pobles cap a la Sostenibilitat

www.diba.cat/mediambient

Àrea de Medi Ambient

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

x-2010 Sostenible.cat 210x297 Anunci BAIXA.pdf 1 11/03/10 17:23

26

gastronomia

ecoxarxa 3

L’agricultura

Per als qui la practiquen, l’agricultura ecològica

no és només una manera de conrear la terra

evitant la utilització de productes químics, es

tracta de tota una forma de vida que intenta ser

el màxim de respectuosa amb el seu entorn i molt

arrelada al territori on es produeix. De fet, es dóna

molta importància a la recuperació de tècniques i pràctiques tradicionals, a

la conservació i recuperació de varietats i espècies

locals i a la racionalització de l’ús dels recursos

naturals, sobretot pel que fa al consum d’aigua i energia i l’aprofitament

dels residus orgànics com a adob. D’altra banda,

des del punt de vista social i econòmic, també

s’actua amb racionalitat, a partir de la col·laboració

i la cooperació, amb proximitat i confiança

entre productors i consumidors i amb un

afany de transmissió de valors, tant d’aquesta

forma de producció com del patrimoni local que

dóna un valor afegit al producte final.

A part dels citats anteriorment, per tal de dur a terme una pro-ducció agrària ecològica, calen altres esforços, com assegurar un nivell de fertilitat elevat dels sòls perquè les plantes

més respectuosasiguin més resistents, propor-cionar als cultius i als ramats condicions vitals i productives al més natural possible i incre-mentar els nivells de biodiver-sitat de la finca.

Agricultura ecològica vs agricultura convencional

Sovint es comparen aquestes dues modalitats agrícoles i normalment s’arriba a la con-clusió general que l’agricultu-ra ecològica és de major quali-tat, però és força més cara que la convencional. Segurament, si ens mirem el preu final que n’ha de pagar el consumidor, aquesta afirmació seria certa. El problema és que al preu de l’agricultura convencional no s’hi graven els impactes que produeix als ecosistemes que,

en alguns casos, són prou im-portants, tot i que no s’ha de generalitzar, ja que també hi ha explotacions del tipus con-vencional que prenen mesures per ser el més eficients i res-pectuoses possibles. A més, cal reconèixer que aquestes explotacions són les que han modelat i mantingut el pai-satge rural del nostre país els últims temps. Així doncs, com-parant aspectes concrets, es pot afirmar que l’agricultura

27

gastronomia

ecoxarxa 3

ecològica és més eficient que la convencional en la utilitza-ció dels recursos naturals, en canvi, la productivitat és més elevada en finques gestiona-des a través de l’agricultura convencional.

S’estima que la producció ecològica disminueix, apro-ximadament, un 20% el ren-diment bàsicament per la menor quantitat de matèria orgànica disponible i la gestió fitosanitària menys agressi-va. Per contra, l’agricultura ecològica té menys despeses en fertilitzants i productes fitosanitaris. Pel que fa a la gestió de plagues i malalties, l’agricultura ecològica ha de dedicar una especial atenció a la prevenció, ja que els trac-taments permesos no sempre asseguren un bon resultat. La utilització de varietats ben adaptades al lloc on es conre-en i la rotació de conreus són tècniques que ajuden a la pre-venció. I si comparem els pro-ductes finals, els provinents de l’agricultura ecològica tenen una qualitat millor i, sobretot, són lliures de la presència de productes químics. En contra-partida presenta més riscos a l’hora de produir-la i una ma-jor despesa en mà d’obra.

Per tal de regular, controlar i difondre la producció ecolò-gica, ja fa una colla d’anys es va crear el Consell Català de la Producció Agrària Ecològi-ca (CCPAE) que, tutelat pel Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, és l’organisme públic encarre-gat del control, la certificació

28

gastronomia

ecoxarxa 3

i la promoció dels productes agraris i alimentaris ecològics a Catalunya. La certificació ecològica garanteix que els productes han estat produïts o elaborats seguint les normes de l’agricultura ecològica, que estan desenvolupades a l’ano-menat “Quadern de normes tècniques”. També té l’objectiu de vetllar pel control en tot el procés d’envasat i comercialit-zació. Per tant, si volem com-prar productes fets a Catalu-nya a través de l’agricultura ecològica, ens hem d’assegu-rar que estiguin certificats pel CCPAE.

Quina és l’extensió de l’agricultura ecològica?

Durant les dues darreres dèca-des, aquest sector de producció s’ha estès considerablement. Així, tenint en compte les da-des de l’any 2008, que són les últimes que s’han fet públi-ques, observem que, segons el Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino, i el Consell Català de la Produc-ció Agrària Ecològica, fa un any hi havia al País Valencià 1.202 productors ecològics, 909 a Catalunya i 428 a les Illes Balears. La superfície agrària ecològica, en canvi, era major a Catalunya, amb 62.331 ha, per les 36.116 del País Valen-cià i les 23.008 de les Balears. Aquests valors, sumats, repre-senten poc més del 9% del total de superfície agrària destinada a aquesta modalitat al territori de l’Estat espanyol, on Andalu-

sia destaca amb prop del 60% del total.

Pel que fa al tipus de cul-tius, dominen clarament les pastures, prats i farratges, la recol·lecció silvestre, la vinya, l’olivera i els cereals. A les Illes Balears destaca la producció de fruits secs, amb menor pre-sència de la vinya i l’olivera, metre que al País Valencià, a part dels fruits secs, també hi abunden els cítrics i fruiters.

Pel que fa a les explotacions ramaderes, deixant de ban-da Andalusia, Catalunya i les Illes Balears, es troben al cap-davant amb unes 700 explota-cions, en les quals dominen el vacum a Catalunya i l’oví a les Illes.

Si ens centrem al Principat de Catalunya, Lleida és la demarcació amb major super-

fície dedicada a la producció ecològica, amb unes 42.000 ha a principis del 2009, seguida per Girona amb prop de 9.000 i Barcelona amb unes 7.500. A Tarragona n’hi havia prop de 4.000 ha.

La producció agrària ecològi-ca és un mercat emergent que té una clara tendència a l’al-ça. Es preveu que els pròxims anys vagi augmentant tant en número absolut d’hectàrees conreades sota aquesta moda-litat com en diversificació de productes.

• Text: Eduard Martí

Fotografia: Dolors Gibert

Per a més inFormació:

RuralCat: www.ruralcat.netConsell Català de la Producció Agrària Ecològica: www.ccpae.org

30

gastronomia

ecoxarxa 3

Què és Pla d’Acció per a l’ali-mentació i l’agricultura ecolò-giques?

És un instrument pensat per es-tendre el conreu ecològic a Cata-lunya i augmentar el consum dels seus productes entre la població. Donem així resposta a les inqui-

entrevistaRosa Cubel

Directora general d’Agricultura i Ramaderia del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural

etuds que va expressar el sector en el 1r Congrés Català de la Pro-ducció Agroalimentària Ecològi-ca de 2005 i a les recomanacions del Llibre Blanc de la Producció Agroalimentària Ecològica de Catalunya de 2006. El Govern va acordar la seva elaboració l’any 2007, aprovant-lo el 2008.

El Pla d’Acció consta de 105 ac-tuacions que s’han de desplegar en el període 2008-2012, a càr-rec de set departaments del Go-vern català, sota la coordinació del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. El pressupost total és de 37 mili-ons d’euros.

31

gastronomia

ecoxarxa 3

I d’aquestes 105 actuacions, dins d’aquest Pla d’Acció, qui-nes accions destacaríeu per a aquest any 2010?

En matèria d’ajuts al sector productor, hi ha diferents líni-es establertes, dins del marc del Programa de Desenvolupa-ment Rural (PDR) vinculats a l’agricultura, la ramaderia i la participació en programes de qualitat, i també en línies per modernitzar les explotacions o rebre assessorament.

Altres ajuts aniran destinats a fomentar la distribució d’aquests productes a través de programes

de consum social o local, i una lí-nia d’ajuts per a organitzacions sense ànim de lucre i entitats locals per difondre aquests pro-ductes.

La comercialització també rebrà ajuts?De cara a la comercialització, també hi ha ajuts destinats a botigues, modernitzant esta-bliments comercials dedicats a aquesta gamma de productes. A més, es vol incrementar la pre-sència dels productes ecològics als mercats municipals.

Pel que fa la presència del sector a la xarxa, hi haurà un espai pro-

pi a la web de la Gastroteca i ma-jor potenciació de l’espai actual a la web oficial del Departament.

Per últim, cal també destacar la creació d’un observatori especí-fic per a la producció i alimenta-ció ecològica.

Pensant en el futur, hi ha alguna acció destinada a les escoles?

De cara a les escoles, es vol pro-moure el consum dels aliments ecològics als menjadors escolars, i editar un manual per afavorir el consum d’aquests productes entre els escolars.

32

gastronomia

ecoxarxa 3

I com es concreta l’acció en l’actuació de foment del con-sum d’aliments ecològics en els menjadors escolars?

Aquesta actuació encara s’està definint, tot i que puc avançar que la previsió és d’establir una línia d’ajut destinada a les ad-ministracions locals que presen-tin projectes d’introducció dels aliments ecològics en escoles de la seva demarcació.

La maleta pedagògica De l’hort a casa complementa la informació i formació al alumnat sobre la producció agrària ecològica. És una manera de seguir l’acció portada a terme sobre el consum d’aliments ecològics en els menjadors escolars?

El Pla d’Acció disposa de tot un seguit d’actuacions destinades a l’entorn escolar. Els nens i ne-nes d’avui són els consumidors de demà, per això estem conven-çuts de la necessitat de treballar en aquest àmbit. La maleta pe-dagògica que recentment hem presentat és una peça més dins d’aquesta estratègia, juntament amb l’exposició itinerant escolar Què són els aliments ecològics?, que des de l’any passat està vol-tant per les escoles catalanes, l’àlbum escolar il·lustrat Què és l’agricultura ecològica?, que el vam enviar a totes les esco-les de primària catalanes, i el llibre A taula! Manual per a la introducció d’aliments ecològics a les escoles, que properament publicarem. Tots aquests recur-sos s’han vist complementats

amb jornades informatives i de formació.

Què és la certificació Na-tional Organic Program (NOP)?

Hi ha diferents programes de cer-tificació dels aliments ecològics a nivell internacional. A Europa tenim una normativa que defineix què s’entén per producció ecològi-ca i estableix les normes de control i certificació (establerta pel Regla-ment (CE) 834/2007, sobre pro-ducció i etiquetatge dels productes ecològics). En el cas d’Amèrica del Nord, també tenen establert un programa propi que regula les con-dicions d’obtenció i certificació dels aliments ecològics, identificat per les sigles NOP. Tant el programa europeu com nord-americà, com la resta de programes existents, defineixen de forma semblant el concepte de producció ecològica, tot i que els detalls no són exacta-ment iguals, el que implica la ne-cessitat de recertificació entre pro-grames i suposa un encariment de les transaccions internacionals implicades. Ja fa anys que la co-missió del Codex Alimentarius, creada per la FAO i la OMS, està treballant en l’establiment d’unes normes internacionals que puguin unificar el concepte de la produc-ció ecològica a nivell mundial.

Quins són els principals sec-tors exportadors de produc-tes ecològics catalans?

Els principals sectors exporta-dors són el dels vins i caves i el dels olis d’oliva, seguit pel dels fruits secs.

La producció agrària ecolò-gica és un mercat emergent que té una clara tendència a l’alça. Es preveu que els pròxims anys vagi augmen-tant tant en número absolut d’hectàrees conreades sota aquesta modalitat com en diversificació de productes?

Efectivament, només durant 2009 la superfície certificada en producció ecològica es va incre-mentar gairebé en un 15%, igual que el nombre d’empreses dedi-cades a la producció i elaboració d’aquests productes. Des de l’any 1994, moment de la creació del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica per part del Govern català, el sector ecològic ha crescut de forma continuada i sostinguda: El creixement del públic consumidor català, junt amb el creixement del consum arreu d’Europa, a més dels efec-tes de l’aplicació del Pla d’Acció per a l’alimentació i l’agricultu-ra ecològiques 2008-2012, fan pensar que aquest creixement continuarà els propers anys.

Voleu afegir algun aspecte més que no s’hagi preguntat i que considereu important?

Tan sols reproduir les paraules del president José Montilla en la presentació del Pla d’Acció, “El Govern de Catalunya creu en l’impuls a l’agricultura ecolò-gica, tant per l’excel·lència dels productes que se n’obtenen com pels beneficis socials i ambien-tals que aporta.”

• Carles B. Gorbs

33

descobrir...

ecoxarxa 3

34

descobrir...

ecoxarxa 3

El conflicte nuclear d’Ascó

35

descobrir...

ecoxarxa 3

Ben cert és que, a les nostres comarques, hi ha un bon gra-pat de conflictes territorials per resoldre. Normalment es pro-dueixen per la intenció d’ubi-car-hi grans infraestructures, que solen portar impactes am-bientals greus, a canvi d’un bon feix de bitllets per a l’adminis-tració local. El cas d’Ascó és el més problemàtic de tots, ja que l’energia nuclear és la que més recels crea entre la població. El fet és que, seguint també una característica molt habitual en aquest tipus de conflictes, ara s’ha esbombat a l’opinió pública pels avanços en la seva tramita-ció, però ja fa molt de temps que hi ha gent treballant-hi. El 24 d’agost de 2006 va tenir lloc a la Masia de Castelló de Vandellòs una trobada d’entitats ciuta-danes, grups ecologistes, orga-nitzacions polítiques i persones contràries a la possible instal-lació del Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) de Residus

Radioactius d’Alta Activitat, i es va constituir la Coordina-dora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC). Des de llavors, la CANC ha treballat incansablement per tal d’anar conscienciant la població i els polítics dels perjudicis que pot comportar una instal·lació d’aquest tipus. Aquest seguit d’accions informatives, institu-cionals, i mobilitzadores, han donat com a principal resultat l’adhesió al manifest contra el cementiri nuclear de més de 60 entitats, partits polítics, asso-ciacions, sindicats, etc., i més de 500 persones a títol indivi-dual. També s’ha aconseguit l’aprovació de mocions en con-tra d’aquesta instal·lació en 86 ajuntaments del Camp i de l’Ebre que representen el 43% dels municipis i el 75% de la població d’aquests territoris, com també en els 4 consells co-marcals de les Terres de l’Ebre (Terra Alta, Ribera d’Ebre, Baix

Ebre i Montsià), en 3 del Camp de Tarragona (Baix Camp, Pri-orat i Alt Camp), i en dos de la Plana de Lleia (Segrià i la No-guera). Des de la CANC també es va impulsar la tramitació al Parlament de Catalunya d’una proposta de resolució contrària a la instal·lació del cementiri a qualsevol comarca catalana (se-guint la línia del que ja han fet altres parlaments autonòmics com les Corts Valencianes, les Corts d’Aragó o la Xunta de Ga-lícia, entre altres). L’11 de març de 2008 el Parlament de Cata-lunya va aprovar la resolució 150/VIII; BOP núm. 229 de 17-03-2008, per la qual es rebutja la instal·lació d’un cementiri de residus radioactius al nos-tre país.

El cementiri nuclear hauria de guardar 6.700 tones de residus d’alta activitat en un total de 20 hectàrees i durant un període d’almenys 60 anys

Una de les manifestacions contràries al cementiri nuclear.

36

descobrir...

ecoxarxa 3

Tot i aquesta feina i el clar re-buig de la població local, del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i del Parlament, el passat 26 de gener, el Ple de l’Ajunta-ment d’Ascó va aprovar presen-tar la candidatura per acollir el magatzem de residus nuclears, gràcies als vots dels quatre re-gidors de CiU, el del PSC i dos d’independents. Els altres dos regidors independents s’hi han oposat. Rafael Vidal, l’alcalde, justificava la decisió “per res-ponsabilitat, no per diners” i hi afegia “el que ens cal i la missió que tenim encomanada pel po-ble és garantir que aquest mu-nicipi podrà seguir existint més

enllà de la vida de les centrals nuclears”.

Per l’altra banda, a part de tots els arguments tècnics i so-cials sobre els quals es basen els opositors, la manca de transpa-rència i democràcia en una de-cisió tan important com la que es debatia és un dels fets que destaquen amb més insistència, ho constaten les declaracions del portaveu del CANC Sergi Saladié a Vilaweb TV: “és un frau democràtic en tota regla, els regidors que han votat a fa-vor mai no podran al·legar que ho han fet en nom del poble. No han fet cap mena de procés in-formatiu ni consulta popular”.

Després de moltes mobilitzaci-ons els dies previs i posteriors a la votació de l’Ajuntament d’Ascó, la Coordinadora Anti-cementiri Nuclear de Catalu-nya ja ha anunciat més mobi-litzacions durant els propers mesos. Precisament, el passat 25 de febrer van celebrar una assemblea informativa a Móra d’Ebre, en la qual es va convo-car una manifestació, per tal d’aglutinar esforços i mostrar clarament el rebuig del territori a una instal·lació que uns pocs han decidit que pot anar a Ascó.

Per a què un cementiri nuclear?

La urgència que tenen les em-preses que gestionen les centrals nuclears de l’Estat espanyol da-vant el col·lapse de les piscines on ara guarden els residus d’al-ta activitat (ara estan al 65% de la seva capacitat; Ascó I al 71’52% ho farà al 2013, Ascó II al 69’94% ho farà al 2015, i Van-dellòs II al 54’28% col·lapsarà el 2020), ha fet que el lobby empre-sarial nuclear hagi iniciat una forta pressió al govern de l’Estat perquè els solucioni aquest pro-blema. Cal recordar que segons el Decret 1522/84, és l’empresa pública ENRESA (Empresa Na-cional de Residuos Radiactivos, S.A.) la responsable de la gestió de tots els residus radioactius produïts a l’Estat espanyol, i que aquesta es finança mitjançant la factura elèctrica dels consumi-dors, i a partir de 31 de març de 2005 també per l’aportació que fan les empreses gestores de les centrals nuclears.

Una pancarta contrària a la possible instal·lació a l’Almacén

Temporal Centralitzado (ATC) de Residus Radioactius d’Alta Activitat.

37

descobrir...

ecoxarxa 3

L’11 de març de 2008 el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució per la qual es rebutja la instal·lació d’un cementiri de residus radioactius a Catalunya

Però el fet de buscar un empla-çament per a la ubicació d’un ce-mentiri nuclear no és nou, i EN-RESA ha fracassat cada vegada que ha intentat trobar un lloc per a la instal·lació. Davant aquest fracàs i davant la pressió que les empreses efectuen sobre el go-vern de l’Estat, aquest va acordar l’any 2005 iniciar el procediment per a la construcció del que tècni-cament anomenen Almacén Tem-poral Centralizado (ATC), el que els grups opositors anomenen Ce-mentiri Nuclear, que guardaria

tots els residus radioactius d’alta activitat de totes les centrals nu-clears de l’Estat espanyol. Com a primera mesura es va crear la Comisión Interministerial para la selección del emplazamien-to del ATC que ha de detallar i dur a terme el procés de selecció dels candidats. Les regles bàsi-ques que ha marcat l’Estat són: que aquesta instal·lació pot anar al 95% del territori de l’Estat (ja que segons la Comissió Intermi-nisterial tindrà unes caracterís-tiques similars a una instal·lació

industrial convencional), que prevaldrà el principi de volunta-rietat municipal (sense precisar la fórmula que caldrà emprar per presentar-se com a candidat), com també el principi d’ampli consens territorial (sense precisar tampoc l’abast d’aquest consens).

El cementiri nuclear seria cons-truït i gestionat per ENRESA, i hauria de guardar 6.700 tones de residus d’alta activitat (bàsi-cament urani i plutoni), i tots els altres residus radioactius proce-dents dels desmantellaments de les nuclears, en un total de 20 hectàrees i durant un període d’almenys 60 anys segons la Co-missió Interministerial, i de 80 a 100 anys segons ENRESA.

A Ascó, part de la població ha demostrat el seu rebuig al cementiri nuclear.

• Text: Eduard Martí

Fotografia: Lluís Comí

38

consum

ecoxarxa 3

Aparells electrònics verds?

En els últims anys els aparells electrònics s’han instaurat en la nostra vida diària. Són pocs els que no disposen d’un ordinador personal, un iPod, un mòbil, una videoconsola, o

veuen la televisió en una pantalla plana d’última generació. Aquests aparells tenen un preu assequible i ofereixen al

consumidor una nova forma de comunicació, d’entreteniment i obre noves vies com a eina de treball. Però, quin és el

preu que ha de pagar el medi ambient per tot això?

El mercat d’aparells electrò-nics i de noves tecnologies s’ha convertit en un mercat de masses i de gran impor-tància a nivell global. La gran demanda d’aquests aparells i els avenços en aquest camp en els últims anys ha permès que el seu preu sigui molt as-sequible per al consumidor. Els avantatges en matèria de comunicació i entreteniment han obert un nou món on les possibilitats són màximes i els

beneficis que comporten són innumerables. Però la seva proliferació també compor-ta aspectes menys amables. L’energia necessària per al funcionament de tots aquests aparells és enorme, i en la seva fabricació s’utilitzen substàncies tòxiques i compo-nents perillosos. A més, si no es reciclen correctament, el malbaratament de materials i l’impacte ambiental de la vida de l’aparell es multiplica.

L’electrònica de consum repre-senta en l’actualitat el 15% de la demanda energètica global de les famílies i està previst que es tripliqui en els propers anys. L’Organisme Internacio-nal de l’Energia preveu aquest augment en tan sols unes dèca-des. Es calcula que per satisfer la demanda dels aparells dels Estats Units seria necessari construir 230 centrals nucle-ars. Ens trobem davant d’un greu problema que radica en

Els ordinadors portàtils consumeixen 10 vegades menys energia que els de sobretaula,

però tenen l’inconvenient d’utilitzar bateries que contenen liti i plom. | Foto DoLoRs GibERt

Els ordinadors portàtils consumeixen 10 vegades menys energia que els de sobretaula,

però tenen l’inconvenient d’utilitzar bateries que contenen liti i plom. | Foto DoLoRs GibERt

39

consum

ecoxarxa 3

l’absència de regulació en la fa-bricació d’aquests aparells. En el cas dels electrodomèstics ja hi ha regulacions d’aquest ti-pus i a Europa s’ha implemen-tat un etiquetatge energètic de caràcter obligatori. El con-sumidor troba en les botigues d’electrodomèstics una classifi-cació segons la seva eficiència energètica. Es classifiquen com de classe A els més eficients, i així fins a la lletra G per als més malbaratadors. Però en l’electrònica de consum les em-preses fabricants de televisions i videoconsoles s’hi neguen per l’augment de costos que com-portarien regulacions d’aquest tipus. Rebutgen millores en efi-ciència i pressionen els governs per evitar majors exigències. Així, podem arribar a trobar-

FONT: www.greenpeace.org

nos la paradoxa que el nostre televisor de pantalla plana pot arribar a consumir més que el nostre frigorífic. Ara per ara el consumidor d’aparells elec-trònics no té gaires possibili-tats de triar un aparell de baix

consum o amb altres bondats mediambientals. De moment, per exemple, podem consultar estudis comparatius com el Ranquing verde de electrónicos elaborat de l’ONG conservacio-nista Greenpeace.

40

consum

ecoxarxa 3

En aquest rànquing es puntuen les empreses electròniques més importants del mercat en fun-ció d’uns criteris establerts. No-kia obté la màxima puntuació amb un 7,5 punts i Nintendo la mínima amb tan sols 1,4 punts. Els criteris es basen en el con-sum elèctric, en l’ús de subs-tàncies químiques perilloses i en aspectes relacionats amb el reciclatge de materials i compo-nents. Aquestes empreses pre-sumeixen de modernitat, però és avantguardista que un 85% de l’electricitat que consumeix un ordinador es malbarati?

L’ Stand by

Un altre factor que tenen aquests aparells per consumir tanta energia és que ho fan fins i tot quan estan apagats. Això es lo que es coneix com a Stand by i es refereix al mode en espera que tenen molts aparells per encendre’s ràpi-dament, normalment amb un comandament a distància. Les llumetes que queden enceses poden semblar que no suposen gaire malbaratament, però una part de l’aparell continua operativa. En aquest cas, en els últims anys s’estan apro-vant algunes mesures per co-mençar a controlar el consum dels aparells en Stand by, però la Unió Europea ha posat en marxa mesures únicament voluntàries com fixar el límit màxim d’1W per al 2010 i així obtenir una etiqueta que es-pecifiqui el consum en mode d’espera. És decebedor, ja que no és efectiu trobar en el mer-cat tants distintius diferents i sobre molts aspectes. La re-gulació directa en aquest cas no es produeix i al consumidor responsable només li queda l’opció de fixar-se en aquests aspectes. Ara per ara el con-sum dels aparells en Stand by suposa el 4% del consum total

El consum dels aparells en Stand by suposa el 4% del consum

total d’energia de l’habitatge

L’eficiència energètica podria encarir el preu dels aparells, però el consumidor no pagaria tant en la factura elèctrica. Cal implementar normes obligatò-ries d’eficiència energètica que limitin la quantitat d’energia que poden utilitzar aquests aparells com ja succeeix en el mercat dels electrodomèstics. A l’hora de comprar, en el cas dels ordinadors, es recomana com-prar portàtils que consumeixen 10 vegades menys energia que els de sobretaula, però tenen l’inconvenient d’utilitzar bate-ries que contenen liti i plom, tot i que poden rebre bons trac-taments en el reciclatge. En els televisors es recomanen les pantalles LCD per sobre de les

“Botànica neix amb la vocació d’aportar poesia als teus espais

exteriors sense oblidar la funcionalitat, omplint de màgia el teu jardí, terrassa

o petit balcó.”

-Disseny de jardins i terrasses.-Productes 100% ecològics.-Complements per el jardí.

-Plantes diferents per crear espais diferents.

Carretera de Sarrià a Vallvidrera, 265, 08017 - BarcelonaTel: 679 95 47 58 botanicabcn@gmail.com

UN ESPAI DIFERENT DE JARDINERIA

de plasma i les de tub catòdic, tot i que aquestes ja pràctica-ment no es venen. També cal tenir en compte que contra més gran sigui la pantalla també consumeix més. Si s’han de veure de prop potser no cal que siguin tan grans.

41

consum

ecoxarxa 3

El nostre televisor de pantalla plana pot arribar a consumir més que el nostre frigorífic

d’energia de l’habitatge. Po-dem connectar tots els endolls en una regleta i apagar durant la nit el contacte, estalviant fà-cilment uns 50 euros anuals.

El consum energètic dels aparells és un dels principals problemes, però també ho és la utilització de substàncies per-judicials i d’alta toxicitat. Els components per donar forma a l’aparell solen ser el plàstic i l’acer, però és en els compo-nents interns on s’utilitzen diversos metalls tòxics com alumini, cadmi, plom, platí, mercuri i coure. Les bateries, per exemple, també contenen níquel o liti. La fabricació i l’abandonament dels aparells amb aquests components po-den contaminar el medi i pro-vocar danys a la salut. A més, un major ús de substàncies químiques nocives complica els processos de reciclatge. Per ajudar a aquests processos s’han de dipositar els aparells en punts nets o verds dels mu-nicipis o lliurar-los al comerç quan es compra un nou equi-valent.

les exigències d’acreditació. Els requisits de consum elèctric són ara d’un 80% o més d’efici-ència en el consum de corrent altern tant en els modes de re-pòs com en el d’espera.

www.energystar.gov

www.brunton.com

www.nousol.com

Energy Star es pot trobar en qualsevol tipus d’aparell i està força estès en la majoria d’ells. Per exemple, gairebé la totalitat dels carregadors de bateries per a telèfons mòbils americans compleixen la nor-mativa. Com a consumidors podem consultar els manuals per veure si apareix el logotip o consultar la pàgina web del programa per saber-ho abans de comprar.

Els últims avenços tecnolò-gics ofereixen noves solucions, però moltes vegades s’utilitzen com a publicitat de les mar-ques respecte a la protecció medi ambient. Tot i així, algu-nes invencions realment fan dels aparells electrònics uns productes més sostenibles. Per exemple, una marca ha ideat un panell solar flexible per si necessitem mobilitat i auto-nomia per al nostre ordinador portàtil. Fabricants de tele-visions comencen a comercia-litzar aparells amb tecnologia LED que prometen un consum menor, amb detectors que apa-guen el televisor si no hi ha ningú davant o amb un Stand by que no consumeix energia. També es comença a comercia-litzar una ràdio fabricada amb fusta sostenible o un telèfon

mòbil amb zero emissions de diòxid de carboni (CO2) fabri-cat amb ampolles de plàstic reciclades. La majoria d’aquest avenços són encara testimoni-als i cars, però ja comencen a haver-n’hi de més econòmics i de gran utilitat com és el cas d’un petit panell solar ano-menat ClickCells amb un cost d’uns 35€ i que permet carre-gar petits aparells i mòbils.

A banda del rànquing de Greenpea -ce hi ha el p r o g r a m a Energy Star de l’Agència

de Protecció Ambiental dels Estats Units. El seu logotip és molt a casa nostra en aparèixer en l’arrencada de la majoria de plaques mare dels ordinadors personals i en les etiquetes de certificats. Avui dia ja és més difícil de trobar en augmentar

• Sergi Viñals

Ambientòleg i tècnic en consum de L’OCUC

Per a més inFormació:

L’Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (L’OCUC)Tel. 934 174 737 Fax: 932 120 843Av. República Argentina 29, 1r pis. 08023 Barcelona www.ocuc.cat

42

animals

ecoxarxa 3

El debat dels toros, al ParlamentEl debat sobre la prohibició o no de les corrides de toros sempre ha estat viu a Catalunya. Des de fa uns mesos, aquest fet s’ha accentuat incentivat per la creació de la Plataforma Prou!, que va néixer el 2008 amb l’únic objectiu d’impulsar una Iniciativa Legislativa Popular per tal que el Parlament de Catalunya voti una llei que aboleixi les curses de braus al Principat.

El fet és que la llei de protec-ció dels animals a Catalunya condemna qualsevol mena de maltractament animal, i pro-hibeix qualsevol espectacle en el qual es maltracti i mati un animal, amb l’excepció dels

espectacles taurins. La Llei Catalana de protecció dels animals entén que el brau i el cavall no són subjecte de dret i els exclou dels drets que sí tenen tots els altres animals. L’objectiu principal d’aques-

ta ILP, doncs, és acabar amb aquesta excepció i que els to-ros també gaudeixin de la pro-tecció de la llei. Cal destacar també que la modificació de la llei que proposa la ILP no pro-hibiria els correbous, ja que

43

animals

ecoxarxa 3

s’hi manté l’excepció, sempre que no hi hagi danys als ani-mals. Des de la plataforma Prou!, destaquen que la lluita abolicionista és transversal i cerca diversos objectius que acaben recalant en la prohibi-ció de l’espectacle dels toros. La protecció dels animals i del medi ambient, l’educació, en aquest sentit, dels més pe-tits, l’evolució social i del pen-sament i la dignitat humana, són els principis bàsics pels quals es regeixen.

Després d’una llarga campa-nya de recerca de signatures, la Plataforma Prou va poder presentar unes 180.000 firmes que donaven suport a la ILP, un èxit que ni ells mateixos imaginaven al principi del procés. Arribats a aquest punt la pilota passava en mans dels polítics, ja que el passat 18 de desembre era el dia que s’havien de debatre i votar les esmenes a la totalitat que el PSC, el PP i Ciudadanos ha-vien presentat per frenar la proposta. D’aquest dia cal des-

tacar-ne un fet que no és gaire habitual al Parlament de Ca-talunya, i és que, a petició del PSC, el vot fou secret. ERC i ICV ja van anunciar que vota-rien en contra de les esmenes, mentre que el PSC i CIU do-naven llibertat de vot als seus parlamentaris. Per altra ban-da, PP i Ciudadanos van votar a favor de les esmenes.

Finalment, la cambra catalana va tombar les esmenes amb 59 vots favorables, 67 contraris i 5 abstencions. Així doncs, la ILP ha estat acceptada a trà-mit, fet que obre les portes a la prohibició de les “corrides” de toros a Catalunya.

Aquesta lluita té els seus orí-gens molt enllà, però és a partir de la recuperació de la democrà-cia que agafa una importància destacable. Des de finals dels vuitanta i principis dels noran-ta, alguns ajuntaments ja van aprovar mocions per autode-clarar-se abolicionistes. A dia d’avui, només a Catalunya ja hi ha una setantena de muni-cipis que han aprovat mocions similars. De fet, aquesta no és una lluita nova, les Illes Canà-

La Plataforma Prou va presentar unes 180.000 firmes en suport a la ILP a favor de l’abolició de les curses de braus

Recollida de signatures per la ILP. | Foto PRou

Registre de fedataris al Parlament. | Foto PRou

44

animals

ecoxarxa 3

ries, a través d’una llei aprova-da al Parlament el ja llunyà 30 d’abril de 1991, va esdevenir el primer territori de l’Estat espa-nyol en la qual es van prohibir les curses de braus. Lorenzo Olarte, president nacionalista canari en aquells moments, so-vint explica que el procés va ser fàcil per la poca afició als toros a les illes. Corrobora aquesta tesi el fet que, a les illes Canàries, no s’hi havia celebrat cap especta-cle d’aquest tipus des del gener del 1984. Per contra, l’objectiu principal de la llei de protecció dels animals canària, no s’acon-seguí, ja que, encara avui, s’hi

continuen duent a terme les tra-dicionals lluites de galls.

Tot i que a Catalunya no hi ha gaires places de toros actives, s’hi continuen fent corrides de toros. Per exemple, l’any 2008, la Monumental de Barcelona va

acollir 14 corrides. Els partida-ris del toreig ja han declarat la seva preocupació per la trami-tació d’aquesta modificació de la llei i han anunciat que empren-dran accions per tal d’evitar que arribi a bon port.

Una “corrida de toros”, a la Plaça Monumental de Barcelona. | Foto LibERa

La Monumental de Barcelona. | Foto DoLoRs GibERt

45

animals

ecoxarxa 3

I amb tot això, què hi diu la llei?

L’article 6 de la llei 22/2003, de 4 de juliol, de protec-

ció dels animals, aprovada l’any 2003, en el punt 1 hi diu

textualment: “Es prohibeix l’ús d’animals en baralles i en

espectacles o altres activitats, si aquests els poden oca-

sionar sofriment o poden ésser objecte de burles o trac-

taments antinaturals, o bé si poden ferir la sensibilitat

de les persones que els contemplen...”, però si es conti-

nua llegint, en el punt 2 del mateix article hi ha diverses

excepcions entre les quals destaca la següent: “Resten

excloses d’aquestes prohibicions: a) La festa dels braus

en les localitats on, en la data d’entrada en vigor de la

Llei 3/1988, del 4 de març, de protecció dels animals,

hi haguessin places construïdes per a celebrar-la, a les

quals s’ha de prohibir l’accés a les persones menors de

catorze anys.” Per tant, amb els toros es fa una excepció

i queden fora de la llei de protecció dels animals. Amb el

nou redactat que es proposa, no es prohibirien els corre-

bous, ja que s’hi manté l’excepció següent: “b) Les fes-

tes amb bous sense mort de l’animal (correbous) en les

dates i les localitats on tradicionalment se celebren. En

aquests casos, és prohibit inferir danys als animals.”• Eduard Martí

A Catalunya, ja hi ha una setantena de municipis que han aprovat mocions per autodeclarar-se abolicionistes

Cartell anunciador de la nova temporada a la Monumental. | Foto DoLoRs GibERt

47

art i cultura

ecoxarxa 3

Contra el ciment (Pau Alabajos)

“Contra el ciment” és un dels temes inclosos en el CD “Teoria del Caos” del cantautor valencià, Pau Alabajos (Torrent - l’Horta). Les cançons de caire ecologista no sovintegen gaire i encara molt menys quan parlen de la destrucció del territori. “Contra el ciment”, doncs, és una cançó crítica d’aquesta destrucció que ens fa

reflexionar sobre quin model de territori i país volem.

Pau Alabajos és un activista mu-sical compromès amb el tema de la llengua, i també amb d’altres aspectes socials, culturals i medi-ambientals. Durant la seva curta carrera musical ha obtingut di-versos premis i reconeixements com, per exemple, el premi En-derrock al millor artista de can-çó d’autor, i també al millor disc de cançó d’autor per “Teoria del Caos”; el premi Ovidi al millor disc també de cançó d’autor per “Teoria del Caos”, entre d’altres.

El seu repertori en directe in-clou una versió d’Al vent prece-dida pel Cant dels ocells que s’ha convertit en una de les peces més indiscutibles. Una delícia.

Pau Alabajos durant un concert.

Careta del CD “Teoria del Caos”.

48

art i cultura

ecoxarxa 3

Contra el ciment(Pau Alabajos)

Platges i més platges, centenars de camps de golf,centres comercials enormes, hotels i urbanitzacions,paradís de la rajola, pàtria d’especuladors,pirates de traje i corbata.

L’horta és devastada, sense cap contemplació,mentre s’ompli les butxaques, un polític qualsevol,que no entén de ideologies, ni projectes de futur,que no té vergonya ni escrúpols.

Sobren les paraules, és moment d’entrar en jocde sumar les nostres forces i aturar la destruccióés l’hora d’eixir al carrer, d’alçar la veu,contra el ciment, que s’apodera del paisatge.

Barris de segona que veuen passar el tempsplatges asfaltades, formigó per tot arreu

grues i bastides, edificis, gratacels,que eclipsen el sol de migdia.

Anem a la deriva sembla quehem perdut el Nordhem venut el territori com sempre al pitjor postorhem deixat que la cobdícia, ens sepulta les arrels

sota muntanyes de runa.

Sobren les paraules, és moment d’entrar en jocde sumar les nostres forces i aturar la destrucció

és l’hora d’eixir al carrer, d’alçar la veu,contra el ciment, que s’apodera del paisatge.

• Text: Carles B. Gorbs

Fotografia: Dolors Gibert

49

art i cultura

ecoxarxa 3

Dolors GibertFotògrafa figuerenca i col·laboradora habitual

d’ECOXARXA, té una llarga i reconeguda trajectòria professional que l’ha portat a col·laborar per diverses agències i editorials i exposar en diferents galeries i esdeveniments. L’any 2001 va obtenir un premi Lux.

Una de les seves exposicions recents porta com a títol “Aigua”, on ens proposa l’aigua com a fil conductor. L’aigua de la

pluja, l’aigua del mar, l’aigua dels estanys i dels rius, però també l’aigua com a emocions, jocs i font d’inspiració.

“Aigua”

50

art i cultura

ecoxarxa 3

El Centre d’Art i Natura, una residència de

treball a l’Alt PirineuL’art a la natura

El Centre d’Art i Natura (CAN) de Farrera

és una residència de treball per a creadors

i investigadors d’arreu del món situada al bell

poble de Farrera, un poble petit del Pallars

Sobirà que gaudeix d’un paisatge d’alta

muntanya majestuós i tranquil, ideal per a

tots aquells processos de treball individuals o en grup, que requereixen

concentració, reflexió i silenci.

Com a residència de treball, les seves con-dicions el converteixen en un espai únic a Catalunya. Ho confirmen les opinions dels residents que, com l’artista america-na Krista Peel, diu del CAN que és un es-pai de confort situat a la muntanya viva dels Pirineus, un espai isolat però mai

solitari, un espai de gran rique-sa per als sentits: l’oïda (sons naturals), la vista (el paisatge), el tacte (el tracte humà, la ca-lidesa de l’allotjament), el gust i l’olfacte (la cuina del centre i els elements de la terra).

El CAN de Farrera és una iniciativa pública de desenvo-lupament local al servei de la creativitat i la recerca des de l’any 1996. De titularitat mu-nicipal, es gestiona a través de l’associació sense ànim de lucre Amics del Centre d’Art i Natura de Farrera. Per fer-

hi estades, només cal enviar una sol·licitud amb el CV del sol·licitant, una descripció del projecte que s’ha de desenvo-lupar i les dates preferides per a l’estada. Els preus són molt assequibles i la documentació es pot enviar per Internet (ar-tinatura@farreracan.cat). En-guany el CAN també ofereix diverses beques a creadors i investigadors

Els Amics del CAN, amb la voluntat de promoure un es-pai d’intercanvi, de pensament contemporani i de formació

Curs il·lustració clàssica de natura. | Foto Can

51

art i cultura

ecoxarxa 3

La Bastida. | Foto Can

Paisatge de Farrera. | Foto Can

específica, organitza cada any una programació cultural de qualitat a un públic molt am-pli: beques i intercanvis (cre-adors i investigadors de totes les disciplines), cursos i semi-naris, exposicions i gestió del fons d’art, presentacions artís-tiques i espectacles, i promo-ció de recerques al territori de muntanya.

Actuant des de la localitat de Farrera, el CAN projecta inter-nacionalment els seus serveis i els idearis que el distingeixen: creació, pensament i recerca.

Dins la programació també s’organitzen cursos i seminaris relacionats amb l’art, la ciència i el pensament contemporani impartits per professors alta-ment qualificats en les àrees de la il·lustració, l’estudi de les formes, la gastronomia, l’evo-lució del paisatge, la memòria històrica, la literatura o la veu, l’art i l’ecologia, entre d’altres.

Amb l’objectiu de donar a conèixer els treballs realitzats al Centre d’Art i Natura tant per part dels residents com els sorgits arran de la pròpia pro-gramació, hi ha dues línies de difusió que són: les exposicions i la gestió del fons d’art con-temporani de muntanya, que es genera a través de donaci-ons voluntàries dels artistes residents, i que s’exhibeix peri-òdicament en centres culturals del país, i les publicacions com les que s’editen a través de la col·lecció Farrera, denomina-ció d’origen que visualitzen el nostre entorn de muntanya, i les derivades de cursos i semi-naris realitzats.

Els Amics del CAN impulsen i col·laboren en diferents recer-ques vinculades a l’entorn d’al-ta muntanya, ja siguin de caire mediambiental (evolució del paisatge) o cultural (cants reli-giosos i polifonies masculines), en col·laboració amb la Univer-sitat Autònoma de Barcelona.

Per tal d’enriquir cultural-ment i artísticament la comar-ca, es programen activitats i espectacles per a tots el públics com són els concerts d’estiu, les presentacions de l’obra dels residents, els cicles de cinema, jornades de portes obertes, i d’altres que van sorgint al llarg de l’any.

El CAN està adherit interna-cionalment a la xarxa de resi-dències: Res Artis i Alliance for Artists Communities. A nivell català, és membre fundador de

www.farreracan.cat

la Xarxa d’Espais de producció d’Arts visuals de Catalunya.

52

art i cultura

ecoxarxa 3

L’art sostenible de Drap-Art

Drap-Art és una associació sense ànim de lucre fundada el 1995, que promou el reciclatge creatiu amb

l’organització de festivals, exposicions i tallers.

Drap-Art va començar com a festival el 1996 amb una ma-rató de creació en viu, la qual en l’edició de 1997 va rebre uns 20.000 visitants. El mateix any va organitzar el Recykl Art Fest, un intercanvi entre artis-tes iugoslaus i barcelonins a la Biennal de Montenegro. Aques-ta experiència va inspirar l’ex-posició itinerant Evil Empire i

dos tallers d’intercanvi Digues-me el que llences i et diré qui ets, que es van celebrar a Jeru-salem el 1998, amb la partici-pació d’artistes israelians i bar-celonins, i a Barcelona el 1999, amb la participació d’artistes francesos, grecs, iugoslaus bra-silers i barcelonins. A més a més, Drap-Art va col·laborar en l’exportació del seu concepte a

Andorra el 1997, Atenes el 1998 i Berlín el 2000. Actualment s’estan projectant Festivals Drap-Art a Girona i Mallorca a nivell dels països catalans i a l’antiga capital de Bulgària, Tel Aviv, Casablanca i Medellín, a nivell internacional.

Des de l’any 2000 Drap-Art disposa del seu propi espai, La Carboneria (a Barcelona

La intervenció a l’espai públic de Carles Gispert. | Foto ConsuELo bautistaLa intervenció a l’espai públic de Carles Gispert. | Foto ConsuELo bautista

53

art i cultura

ecoxarxa 3

ciutat), i el 2004 torna al for-mat d’esdeveniment anual, amb el Festival Internacional de Reciclatge Artístic, que a l’edició de 2009 es va estendre de 3 dies a 3 setmanes i va re-bre uns 18.000 visitants. Des de l’any 2004 Drap-Art porta a terme un projecte de tallers de reciclatge intercultural, amb el doble objectiu de donar a conèixer el bagatge creatiu dels artistes immigrants i, al-hora, portar les noves tendèn-cies de creació a les comarques de Catalunya.

Objectius

Drap-Art’10 és un apara-dor de les tendències en l’art que utilitzen objects trouvés i materials de rebuig com a re-curs. És una plataforma del sector emergent de artistes, dissenyadors i artesans de tot el món que utilitzen deixalles com a matèries primeres; és un fòrum de debat de teories i uto-pies urbanes.

Drap-Art’10, doncs, és lloc de trobada d’especialistes amb un públic a la recerca de vies alternatives en un món abocat a la autodestrucció. Els hàbits de “d’utilitzar i llençar”, adqui-rits durant el segle XX, s’han de reconduir cap a la conscièn-cia que res no desapareix, tot es transforma.

En el decurs del segle XX, caracteritzat per la creixent urbanització d’un món cada cop més deshumanitzat i con-sumista, el material de rebuig es converteix en un element recurrent en alguns dels cor-

Un visitant observant el quadro de Felip Gaig, guanyador del premi Residu’Art 2009 en la

categoria d’artista emergent. | Foto ConsuELo bautista

rents artístics més signifi-catius. Tant els dadaistes i Duchamp, com Miró i Tàpies, incorporen en les seves obres objectes trobats. També el Pop-Art, l’Arte Povera, Fluxus i els Nouveaux Realistes, en-tre d’altres, fan servir objec-tes quotidians, aparentment sense valor –i deixalles–, per simbolitzar la creixent des-virtualització i “cosificació” de l’ésser humà.

Ara que es perfila, cada ve-gada amb més claredat, un

panorama desolador provo-cat per un desenvolupament global insostenible, Drap-Art considera que és imperatiu animar les noves generacions a utilitzar el reciclatge, no no-més com un recurs de crítica, sinó com una eina, a l’abast de tothom, per a la transmutació de la protesta en propostes positives, que són les llavors d’un món més sostenible.

Drap-Art’10/’11Festival Internacional de Reciclatge Artístic de CatalunyaDel 17, 18 i 19 de desembre de 2010 Exposició col·lectiva Drap-Art’10Del 17 de desembre al 9 de gener de 2011

ConvoCatòria d’artistesPodeu presentar un projecte per a una o diverses convocatòries

Premi residu’artDues obres d’art de l’exposició seran seleccionades per al Premi “Residu’Art”, atorgat per el grup HERA, a les categories “Artista Emergent” i “Artista Professional”, dotat amb 1.000 € i 2.000 €, respectivament.Els projectes s’han de presentar en forma de dossier.

Termini d’entrega: Els projectes han d’enviar-se abans del 30 de maig de 2010 a:Drap-Art, Groc, 1,08002 Barcelona

MÉS INFORMACIó:

Tel. +34 93 268 48 89 | A/e: info@drapart.org | Web: www.drapart.org

www.drapart.org

54

entitats

ecoxarxa 3

GEPEC, 25 anys de defensa

de la naturaEl GEPEC-EdC, Grup d’Estudi i Protecció

dels Ecosistemes Catalans-Ecologistes de Catalunya, és una organització de

defensa i estudi de la natura sense afany de lucre que neix l’any 1985 amb

el nom de Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp. L’any 1999 entra a formar part de la Federació Ecologistes

de Catalunya i des de l’any 2005 és declarada entitat d’utilitat pública.

Des del GEPEC-EdC es tre-ballen tres vessants sota una mateixa finalitat, les activi-tats de coneixement de l’en-torn, divulgació i sensibilitza-ció ambiental; les activitats de defensa ambiental; i les activitats de millora ambi-ental sobre el territori. En el primer vessant queda englo-bat tot allò que fa referència als estudis i a l’educació am-biental. El segon fa referèn-cia a les campanyes que es porten a terme per defensar el medi ambient i la salut de les persones o bé en la de-fensa d’algun espai. D’altra banda, també es pretén rei-vindicar una nova manera de veure el consum dels recursos naturals. Finalment, l’últim vessant fa referència a les ac-tivitats de restauracions, ne-teges, plantades, etc.

Campanya anticementiri nuclear de Catalunya, que s’oposa a la instal·lació del cementiri de residus radioactius al nostre territori.

Activitats del GEPEC-EdC

Són moltes les activitats que s’han realitzat en aquests 25 anys d’història recorreguts i es faria impossible resumir-les en poques línies, per això

només se n’esmenten algunes de les que actualment tenen més interès, bé per ser més innovadores o bé perquè estan del tot consolidades en el si de l’entitat. “Anem d’excursió” és un programa d’activitats que

55

entitats

ecoxarxa 3

es realitza any rere any des de 1990 amb l’objectiu principal de donar a conèixer el patrimoni natural. Es fa durant tot l’any i inclou xerrades, cursos de di-ferents durades i també acci-ons de voluntariat, amb temes diversos, tots relacionats amb l’estudi del medi ambient i la pràctica d’un estil de vida més sostenible. La constància en l’organització dóna estabilitat a aquesta oferta oberta a tota la ciutadania i és una bona pla-taforma per conèixer l’entitat i els seus objectius des d’un ves-sant alhora lúdic i educatiu. Es pot consultar la programació a l’Agenda del GEPEC-EdC ac-cessible a la pàgina web.

Fa una bona pila d’anys que el GEPEC-EdC té cura, estu-dia i divulga els aspectes més rellevants de l’Espai Natural dels Muntanyans-Gorg, una platja natural de la costa de Torredembarra, Creixell i Roda de Barà. Entre les activitats que realitza s’inclouen neteges,

seguiments naturalístics, ac-tivitats lúdiques o jornades de voluntariat. Els últims treballs s’han basat en quatre espècies existents a la zona com són el ratapatxet (ratpenat), la posi-dònia, la sargantana cua-roja i el corriol camanegre. També es compta amb voluntaris inter-nacionals provinents del Servei de Voluntariat Europeu (SVE) que tenen per objectiu principal col·laborar en la conservació dels Muntanyans-Gorg fent el seguiment naturalístic de dife-rents espècies.

“L’escola de naturalistes” con-sisteix en activitats matinals exclusivament de caire natura-lístic adreçades a nens i nenes, però sempre acompanyats pels seus familiars, des d’aquest programa s’intenta que, mit-jançant un rol actiu, aprenguin a observar, experimentar i a estimar la natura des de ben petits.

“Natura per a tothom” és un projecte que té per objectiu

acostar la Natura a la màxima diversitat de persones de la forma més amable i accessible possible. No es tracta només de persones amb discapacitats le-galment reconegudes sinó tam-bé, per exemple, de la gent gran amb problemes de visió o de mobilitat. S’han experimentat millores en l’accessibilitat d’iti-neraris de natura, en materials i en activitats. Des d’aquest projecte s’està aprenent i com-partint i es necessita molta col-laboració perquè moltes perso-nes puguin conèixer, estimar i defensar la natura més prope-ra. El proper mes de juny es realitzarà un Fòrum per tal de posar en comú les diferents ex-periències dins d’aquest camp.

Els Acords pel Territori (AxT) amb propietaris particulars te-nen l’objectiu de millorar ambi-entalment les finques que són objecte de l’acord i permetre al GEPEC-EdC aplicar la seva capacitat d’implicació social en la conservació de la Natura. Se signa un acord de suport mutu entre l’entitat i la propietat amb una declaració de principis mútuament compartits.

Actualment hi ha 6 finques amb AxT repartides per les Terres de l’Ebre i Camp de Tar-ragona, la majoria de les fin-ques són de tipologia agrícola i forestal.

Les activitats que més s’han realitzat en aquestes finques són accions de voluntariat per tal de millorar-ne la biodiversi-tat i l’estat de conservació, con-sistents en plantades d’espècies autòctones, restauració de mar-ges de pedra seca,...

Activitat del projecte Natura per a tothom.

56

entitats

ecoxarxa 3

Actualment hi ha dos projectes en marxa en algunes d’aques-tes finques: un que intenta es-tablir un banc de pol·linització mitjançant abelles i un altre de potenciació de la població de ratpenats mitjançant la protecció de les colònies i els seus refugis.

Finalment, l’àrea de Defen-sa Ambiental denuncia i atu-ra impactes sobre el territori i la salut ambiental. S’hi realitza la tasca d’interposar-se a pro-jectes d’impacte negatiu sobre el territori amb la força legal i social, al∙legacions, comunicats de premsa, accions directes i s’interposen denúncies tant a fiscalia com als tribunals o a les administracions competents. També es dóna suport a plata-formes en defensa del territori i a la Federació d’Ecologistes de Catalunya tot mantenint la co-municació i participant en cam-panyes concretes.

En alguns casos, GEPEC-EdC porta denunciant, amb nom-brosos èxits, conflictes com la implantació de grans centrals eòliques, abusos urbanístics, el malbaratament de recur-sos naturals, les agressions al medi natural, la contaminació i els accidents químics, entre molts altres temes. Les de-núncies i al·legacions es fan en solitari o conjuntament amb d’altres entitats i plataformes afectades, amb les quals tam-bé s’ofereix assessoria tècnica per portar endavant l’oposició a conflictes ambientals.

Entre d’altres organitza-cions, el GEPEC-EdC forma part de la CANC, que és la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya, que s’oposa a la instal·lació del ce-mentiri de residus radioactius al nostre territori, com també ha fet la majoria de la seva població.

GEPEC-EdC C/ Prat de la riba, 18-2n 43201 ReusTel. 977 331 142 A/e: secretaria@gepec.orgWeb: www.gepec.cat

Restauració de marges de pedra seca dins el projecte d’Acords pel Territori (AxT).

• Text i fotografies: GEPEC EdC

Si hi vols col·laborar...

Les formes de col·laborar amb el GEPEC-EdC són fer-se soci/a de l’entitat, participant en les activitats que promou, formant part del voluntariat per portar endavant alguna tasca concre-ta o col·laborar amb la pròpia gestió de l’entitat.

58

espais naturals

ecoxarxa 3

Collserola, natura amb majúscules

Pantà de Vallvidrera.

59

espais naturals

ecoxarxa 3

Menys de quinze minuts de viatge amb els Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) separen el frenesí del centre

de Barcelona del Parc Natural de Collserola, un àrea muntanyenca molt propera a la metròpoli que alberga una esplèndida i sorprenent mostra de la

biodiversitat del bosc mediterrani. Prop de 10 milions d’arbres, 1.000 espècies de plantes diferents i més de 165 d’animals vertebrats conviuen en aquest espai

natural, semidesconegut per a molts dels 3 milions de persones residents en els 9 municipis que l’envolten.

El massís de Collserola, amb 17 quilòmetres de longitud i 6 d’amplària, forma part de la Serralada Litoral i abraça una superfície de més de 8.000 hec-tàrees. La serra es va formar fa uns 300 milions d’anys quan va emergir sobre el nivell del mar. Molt de temps comparat amb

uns pocs milers d’anys de pobla-ment humà que han estat sufi-cients per convertir el massís en una illa verda assetjada per una de les àrees urbanes més denses de la ribera mediterrà-nia. Limitada per les valls fluvi-als dels rius Besòs, al nord-est, i Llobregat al sud-oest, de relleus

suaus i escassa altura –el cim més alt és el Tibidabo, amb 512 m–, des dels onze miradors de Collserola es contemplen pa-noràmiques espectaculars de valls i boscos en la comarca del Vallès d’una banda, i de la gran urbs barcelonina i el mar Medi-terrani, de l’altra.

Vil·la Joana, avui Museu – Casa Verdaguer, on el poeta va passar els últims dies de la seva vida.

60

espais naturals

ecoxarxa 3

Poques ciutats del món poden gaudir alhora del mar i de la varietat i bellesa d’una zona muntanyenca com Collserola. Doncs bé, els habitants de la conurbació de Barcelona dis-posen d’aquest luxe gratuït a l’abast de la mà, encara que per a molts la serra continua sent poc menys que una bella desconeguda. No s’imaginen que en el pati del darrere de l’aglomeració urbana hi ha una magnifica extensió de natura-lesa, amb diversos ecosistemes i microclimes, i molts territo-ris per explorar i descobrir, al costat de nombroses històries i curiositats. Quanta gent sap, per exemple, que cent anys en-rere hi havia menys arbres a la serra, que les vinyes cobrien

els corrents d’aire més frescos ajuden a dissipar la calor i la contaminació produïda per les indústries, les calefaccions i els automòbils. S ense oblidar que la vegetació compleix una funció primordial en la protecció del sòl, en la regulació dels recur-sos hídrics i, fins i tot, del clima.

A ningú no se li escapa que cal defensar aquest preuat espai natural de l’acció devastadora d’una part de l’activitat huma-na, especialment de l’assetja-ment urbanístic. Per a això, en 1987, es va crear el Consorci del Parc de Collserola, constitu-ït per la Mancomunitat de Mu-nicipis de l’Àrea Metropolitana i la Diputació de Barcelona, i al qual el 2009 s’hi incorporà la Generalitat. El Consorci té com a objectius prioritaris mantenir l’estabilitat dels sistemes natu-

Poblada des de temps prehistòrics, Collserola afegeix

als seus tresors naturals un ric patrimoni arqueològic,

arquitectònic i cultural.

part del territori, o que prop de la carretera de l’Arrabassada existí, a principis del segle XX, un luxós Gran Casino, avui convertit en ruïnes fantasmals mig amagades entre boscos i espessos matolls?

Però Collserola és molt més que una zona boscosa ideal per a passejades i excursions. La serra és, sobretot, el principal pulmó verd de l’àrea metropo-litana de Barcelona i els benefi-cis ecològics que s’obtenen de la seva proximitat incideixen di-rectament sobre la salut de mi-lions de persones. Així, mentre els “urbanites” viuen i treballen entre asfalt i ciment, els boscos del massís porten a terme la seva particular tasca: alliberar oxigen i fixar el diòxid de carbo-ni, filtrar les partícules de pols i esmorteir el soroll, mentre que

Ruïnes del luxós Gran Casino, a la carretera de l’Arrabassada.

Ermita de Sant Medir.

61

espais naturals

ecoxarxa 3

rals, preservar la diversitat bi-ològica i el patrimoni cultural i paisatgístic, i oferir al ciutadà noves oportunitats per a l’oci i l’aprenentatge. Esperem que la conversió recent d’aquest espai en Parc Natural ajudi a prote-gir millor el territori.

I és que a Collserola hi ha molt per protegir i conservar. L’existència de diversos mi-croclimes a causa de factors com l’orientació, l’altitud, els vents i la presència d’un major o menor recobriment forestal, entre d’altres, han configurat diferents microambients que acullen una petita i sorpre-nent mostra de la biodiversitat animal i vegetal existent en la baixa muntanya mediterrània. Entre la fauna cal destacar el senglar, al costat de tot un se-

guit d’espècies d’ocells, amfibis, rèptils i petits mamífers com l’esquirol o el ratolí de bosc. Les moltes fonts que es troben dins dels límits del Parc com la Font Groga, la Budellera o la Font d’en Ribes, són altres de les múltiples riqueses que Collserola ofereix al visitant.

La petjada humana

Poblada des de temps pre-històrics, Collserola afegeix als seus tresors naturals un ric patrimoni arqueològic, ar-quitectònic i cultural. Per als afeccionats a la història és im-prescindible la visita al poblat iber de la Penya del Moro, del segle VI aC, construït sobre el cim d’un turó des del qual es contempla una vista esplèn-

dida de la vall de Sant Just. Durant l’Edat Mitjana, la ser-ra s’omplí d’esglésies i ermites romàniques. Moltes, es troben en paratges idíl·lics que rejo-veneixen l’esperit i conviden al descans després d’un agrada-ble passeig. I és que passejant per Collserola, molt a prop de casa, podem trobar meravelles que sovint busquem en terres llunyanes. Ens referim a les emblemàtiques ermites de La Salut, Sant Medir i Sant Iscle de les Feixes, però també a les no tan conegudes de Sant Vi-cenç del Bosc, Sant Adjutori i

Els beneficis ecològics que s’obtenen de la proximitat de Collserola incideixen directament sobre la salut de milions de persones.

El Tibidabo.

Antic “hostal” per allotjar als clients de l’antic Casino, posteriorment reconvertit en un dels edificis de la “Ciudad de los Muchachos”. En l’actualitat és una dependència municipal de serveis socials.

62

espais naturals

ecoxarxa 3

Santa Creu d’Olorda. No podi-en faltar els castells, com el del Papiol, castell roquer d’origen preromànic, i Castellciuró, for-talesa que va sofrir la incursió sarraïna d’Al-Mansur el 985.

La història de la presència humana a la serra continua estant present a través d’unes cent cinquanta masies cons-truïdes en diferents èpoques i repartides per tots els indrets del massís. Una de les més an-tigues és la Torre Abadal, en el

terme de Sant Feliu, que deu el seu nom a una antiga torre de defensa del segle X. Actual-ment, moltes d’elles s’han re-convertit en restaurants, amb força clientela, sobre tot en caps de setmana.

El segle XIX i principis del XX va ser una època de gran activitat humana a Collse-rola. El 1864 es va inaugurar el pantà de Vallvidrera, cons-truït per recollir l’aigua de la zona i proveir l’antiga vila de Sarrià. En aquells anys mol-tes famílies benestants de Barcelona van construir la seva residència estiuenca a la serra, lluny de la sufocant calor de la ciutat. El cim del Tibidabo es va omplir d’edifi-cacions començant pel Temple

Expiatori del Sagrat Cor i el Parc d’Atraccions. L’Observa-tori Fabra s’hi troba molt a prop. Construït el 1904 consta de tres seccions: Astronomia, Sismologia i Meteorologia i al seu interior encara hi ha el gran telescopi giratori fabricat per R. Mailat a París el 1903. En el veí Pic de la Vilana s’al-ça la Torre de Collserola, un dels tòtems dels Jocs Olímpics de 1992. Amb els seus 288 me-tres d’altura, la torre ha pas-sat a formar part del paisatge més típic de Barcelona i s’ha convertit en el mirador ideal per contemplar, d’una banda, l’espectacular extensió urba-na de la ciutat fins al mar i, de l’altra, una gran taca que concentra tots els matisos del

Els boscos del massís alliberen oxigen i fixen el diòxid de carboni,

filtren les partícules de pols i esmorteixen el soroll, mentre

que els corrents d’aire més frescos ajuden a dissipar la calor

i la contaminació.

L’avinguda dels Plàtans, a prop del Baixador de FGC de Vallvidrera.L’avinguda dels Plàtans, a prop del Baixador de FGC de Vallvidrera.

63

espais naturals

ecoxarxa 3

verd, la serra de Collserola, un pulmó natural que inten-ta sobreviure envoltat per un cinturó asfixiant de ciment i asfalt.

Actualment, el territori de Collserola s’assembla a un formatge gruyère foradat per carreteres, xarxa ferroviària, túnels, xarxa de línies elèctri-ques i pedreres, i amenaçat per un constant setge immobi-liari. És d’esperar que la seva qualificació recent com a Parc Natural li garanteixi una mi-llor protecció i eviti el seu aï-llament mitjançant la creació de corredors verds cap a altres espais com el Parc Natural del Montseny, el del Garraf, Sant Llorenç del Munt i l’Obac. El futur de Collserola passa ne-cessàriament per impedir la seva conversió en una mena de guetto mediambiental i per la connexió amb la resta de zones verdes de l’àrea metropolitana.

Descobrint Collserola

A peu, amb bicicleta o a ca-vall, són tres maneres dife-rents d’explorar i gaudir de la naturalesa. A Collserola hi ha gran varietat d’itineraris de dificultat variable i que van des d’una senzilla i relaxant passejada de curta durada a excursions de diverses hores. Cal anar preparat i conveni-entment equipat per a l’activi-tat que es desitgi realitzar.

La web del Parc de Collse-rola recomana itineraris per recórrer el parc a peu, a més d’una infinitat de passejades. Els diferents recorreguts es-

tan senyalitzats indicant el temps de durada de cadascun. El itinerari “pel Puig Madrona del Baix Llobregat al Vallès” i el de “per ponent de Sant Just Desvern a Molins de Rei” són dues de les propostes per als que estan més en forma, però també són molt recomanables les tranquil·les passejades que duren al voltant d’un quart d’hora i que ens porten a una ermita, al costat d’un broll d’ai-

gua o a la romàntica avinguda del Plàtans, prop de Vil·la Jo-ana, on Verdaguer, el poeta autor de Canigó, va passar els últims dies de la seva vida.

Per als que prefereixin recór-rer Collserola amb bicicleta, un dels itineraris més emble-màtics és el que travessa la Carretera de les Aigües i que va des del Tibidabo fins a Sant Pere Màrtir tot passant pel mi-rador dels Xiprers. En total, 18

Les Planes, indret emblemàtic de les famílies barcelonines dels anys seixanta.

64

espais naturals

ecoxarxa 3

Castell de Papiol.

65

espais naturals

ecoxarxa 3

km entre anar i tornar, amb un desnivell aproximat de 50 m. I a cavall és una altra excel·lent manera de gaudir dels esplèn-dids paratges de la serra. A tots, vianants, genets o ciclistes, se’ls recorda les normes bàsiques que han de respectar per no trencar el precari equilibri de la natu-

ralesa. Per exemple: no s’ha de sortir dels camins indicats, no s’ha d’arrencar res del bosc, no es pot donar menjar als animals salvatges, no s’han de llançar les deixalles a qualsevol racó o no es pot portar la ràdio a un volum elevat, entre d’altres. Són normes bàsiques que cal respec-

El futur de Collserola passa necessàriament per impedir la seva conversió en una mena de gueto mediambiental i per la connexió amb la resta de zones verdes de l’àrea metropolitana.

tar si volem gaudir i conservar el preuat tresor de la natura.

Torre Baró.

66

espais naturals

ecoxarxa 3

Però Collserola encara pot oferir més al visitant. Des de 1991, els voluntaris del Parc, un grup de persones que con-tribueixen a la millora d’aquest espai amb el seu esforç, el seu temps i la seva il·lusió, acom-panyen els vianants en excur-sions matinals de diumenge. L’activitat és gratuïta i només cal inscripció prèvia i moltes ganes de caminar i gaudir de l’entorn. Per altra banda, els

dissabtes s’organitzen passe-jades temàtiques d’una hora pels voltants del Centre d’In-formació conduïdes pels guies del Parc i adreçades al públic en general. I qui vulgui inici-ar-se en l’observació d’estels, constel·lacions i altres cossos celestes, també té una cita un parell de divendres al mes, de 22 a 24 h, a Can Coll o al Centre d’Informació, prèvia inscripció.

Hi ha més? Doncs sí. Collse-rola disposa d’un Centre d’In-formació obert a tothom; del centre d’educació ambiental Can Coll, que facilita el con-tacte del Parc amb els nostres infants i adolescents; de l’esta-ció biològica de Can Balasc, on s’atenen els animals ferits. El Consorci edita un butlletí tri-mestral, organitza estudis de recerca i gestió del medi natu-ral, arranja millores dins del

Parc de la Budellera.Parc de la Budellera.

67

espais naturals

ecoxarxa 3

Parc i moltes coses més. Fins i tot, a setembre de 2009 es va afegir a la Bat Night (nit dels ratpenats), que se celebra cada estiu a tot Europa. I és que a la serra, encara que molts no ho sàpiguen, hi ha ratpenats. El passat mes de juny també és va obrir al Centre d’Informació una exposició molt interessant “Pensada per fer pensar” sobre Collserola i la seva problemà-tica. I per pensar i captar tota l’energia positiva que desprèn l’entorn res millor que, després de visitar l’exposició, aprofitar l’oportunitat de conèixer de prop, tot respectant-ho, aquest valuós espai de natura amb majúscules que es troba tan a prop de casa nostra.

• Text: Rosa Querol

Fotografia: Dolors Gibert

Fonts: Centre d’Informació

del Parc de CollserolaEl Passeig de les Aigües.

Detall de la Font de la Budellera.

68

espais naturals

ecoxarxa 3

Si les pedres parlessin… quantes meravelloses històries ens podrien

explicar! I Collserola n’està farcida de pedres, vestigis de l’empremta humana al llarg dels segles. Els seus

camins, ermites, fonts i, sobretot, les ruïnes que hi ha disseminades per tot el territori conviden

el visitant a descobrir els misteris que envolten

aquest passat apassionant..

sant medir

Això és particularment cert en el cas de les ermites, entre les quals destaca la de l’emblemàtic indret de Sant Medir. Diu la llegenda que molt abans que existís l’er-mita romànica el bisbe Sever va passar per allà fugint dels romans. Quan arribaren els perseguidors van preguntar a un pagès de nom Medir si havia vist el fugitiu i aquest, com no sabia mentir, contestà la veritat: havia vist passar una persona amb molta pressa mentre ell plantava faves. Però, oh, miracle! Les faves creixeren molt en pocs segons i els romans en veure-les tan altes desistiren de la seva persecució. Potser en commemoració d’aquell succés extra-ordinari es va aixecar l’ermita al segle XI, però no va ser fins al 1830 quan es posà la llavor del que seria el més multitudinari i tradicional aplec de la vil·la de Gràcia. El responsable va ser un forner, Josep Vidal i Granés, molt devot de Sant Medir. En 1828, Josep va prometre al Sant que si su-perava una malaltia aniria cada 3 de març, passejant a cavall, fins a l’ermita. I així ho va fer. El 1830 començà aquest peculiar pelegrinatge i els anys següents se li van afegir familiars i amics. La festa va anar guanyant adeptes i, el 1853, el mateix Di-ari de Barcelona informà de la importància

de l’esdeveniment que havia aconseguit reunir més de 300 persones. I com les bo-nes tradicions no es perden mai, al segle XXI es continua celebrant l’aplec de Sant Medir, cada 3 de març, i es reparteixen fa-ves entre els visitants perquè la llegenda afirma que duen sort.

CastellCiuró

Durant l’Edat Mitjana es van construir nom-broses fortaleses defensives al llarg de la vall baixa del Llobregat. Aquests castells mantenien els límits carolingis en la Marca Hispànica enfront dels sarraïns. Castellciuró va ser una d’aquestes fortaleses medievals que ara desperten la imaginació del cami-nant i el transporten fins a un món fascinant amb reis i senyors feudals, camperols i ar-tesans, castells i ciutats emmurallades. El castell, o millor dit, les seves ruïnes, fa d’es-plèndid mirador sobre Molins de Rei i bona part de la plana del Baix Llobregat. La seva història és fascinant. Se sap d’ell que és d’origen visigòtic i que el 985 va ser destru-ït pels sarraïns d’Almansor, el famós cabdill àrab que féu tremolar els regnes cristians. Reconstruït, l’any 1202 va passar a mans de l’Orde del Temple, una institució de ca-ràcter religiós i militar, fundada a Jerusalem durant la primera croada i que tant poder va arribar a tenir a l’Europa medieval.

Can ribas

Però a Collserola també s’hi poden trobar restes de construccions més recents com, per exemple, de principis del segle XX. En aquell temps, Barcelona era una ciutat en plena expansió econòmica i Collserola havia estat descoberta i començava a ser urbanitzada per l’alta burgesia barceloni-na. Lluís Ribas, un ric fabricant de Rubí, era un d’aquells burgesos i va decidir edificar al bell mig del bosc una font, un viaducte i una luxosa mansió. Desafortunadament per a ell, la casa no es va fer mai, car en Ribas va morir el 1911 quan només s’ha-vien fet els fonaments i els seus hereters abandonaren el projecte. Però sí que va arribar a construir, el 1909, la font de caire modernista que porta el seu nom i el sòlid i

majestuós viaducte que havia d’anar fins a la porta de la seva residència però que ara... no porta enlloc. No obstant això, el viaducte de can Ribes és un pont impres-sionant d’uns 85 metres de llargada i una alçada de 19, des del qual es poden con-templar les misterioses i fantasmals ruïnes del Casino de l’Arrabassada.

el Casino de l’arrabassada

El poc que queda del, en el seu temps, majestuós Casino de l’Arrabassada, és un símbol de com d’efímer pot ser el luxe i la riquesa. Construït a tocar de la carretera de l’Arrabassada, com a ampliació i comple-ment del Gran Hotel del mateix nom, aques-ta obra faraònica va comptar amb un exorbi-tant pressupost per a l’època (2,5 milions de pessetes, és a dir, 15.000 euros d’avui dia) i les més prestigioses guies turístiques euro-pees citaven el complex (hotel, restaurant amb amplis salons i xefs vinguts de París, parc d’atraccions, grandiosos jardins i casi-no) com a visita obligada en els itineraris als entorns de la Ciutat Comtal. El Casino es va inaugurar el 15 de juliol de 1911 i l’entrada al recinte costava 0,50 pessetes.

Construït a l’època en què el joc estava per-fectament tolerat a Barcelona, el Casino era, veritablement, molt luxós. No li faltava de res. A part de les dues sales de joc, tenia el seu propi restaurant, salons recreatius, jardins i un esplèndid mirador. Fins i tot es va crear un Cercle d’Estrangers per facilitar als socis estrangers una estada agradable. El Casino va aconseguir un gran renom com a centre de joc de la ruleta. Diu la llegenda que es van guanyar i perdre grans fortunes i que hi havia una petita sala reservada per als perdedors que preferissin suïcidar-se discretament abans de suportar la vergonya de veure’s enfonsats en la misèria. Però els escàndols i els suïcidis van anar massa lluny i el 1912 les autoritats el van clausurar. Va començar llavors la davallada del complex i en 1930 el restaurant tancà les seves portes i les luxo-ses edificacions van quedar sense cap ús. En la dècada dels 40 es van enderrocar els edi-ficis i així acabà la història d’un dels centres d’oci més fastuosos i moderns del segle XX.

ELS SECRETS DE LA SERRA

69

entrevista

ecoxarxa 3

El compromís amb el medi ambient de...Alfred Rodríguez Picó

Alfred Rodríguez Picó (Barcelona, 1960) és, no cal dir-ho, un apassionat de la meteorologia. Amb tan sols cinc anys, els seus pares l’havien de tancar a casa amb clau, perquè cada cop que plovia o hi havia tempesta, s’escapava per viure-la en directe. Als nou anys va tenir el seu primer observatori meteorològic, i als setze es va iniciar professionalment com a informador a Ràdio Barcelona. Ha fet les prediccions del temps per a La Vanguardia, El Periódico, El Correo Catalán, El Noticiero Universal, Avui, Mundo Diario o Catalunya Ràdio, i de 1984 i fins al 2002 va ser l’home del temps a TV3. Des del 2003 dirigeix i presenta “El temps del Picó”, un programa d’una hora setmanal a Barcelona Televisió, que es pot seguir a www.eltempsdelpico.cat. Aquest espai ha obtingut el Premi Zapping 2009, atorgat per Telespectadors Associats de Catalunya.

70

entrevista

ecoxarxa 3

Tinc la sensació que abans plovia força més que ara... Està canviant, el temps?És curiós, perquè la temperatura del Planeta ha augmentat, i això ha fet pujar la temperatura dels oceans. En conseqüència, hi ha hagut més evaporació d’aigua, més núvols i més precipita-cions. Això no vol dir que estigui plovent més a tot arreu, sinó que l’atmosfera busca l’equilibri: si aquí plou molt, al costat hi haurà un lloc que ho farà molt poc; si aquí hi ha inundacions, al costat hi haurà sequera.

Canvis com aquests, els hem provocat, so-bretot, els humans? Sembla evident, per exemple, que ens hem començat a carregar la capa d’ozó, de la qual depèn la vida al Planeta...Sí, però hem de tenir en compte que hi ha un tipus de radiació del Sol que també es menja la capa d’ozó de forma natural. Ara, el que és evi-dent és que nosaltres hem accelerat el procés.

Més agressions de l’home: la temperatura puja per culpa de la indústria, les incinera-dores, els avions... Últimament, però, arran de les cancel·lacions de tots els vols als EUA després de l’11-S durant tres dies, s’ha dit que la temperatura en aquell país va... baixar!?Cert, aquí ens trobem amb una altra contradic-ció: quants més avions, més contaminació i, per tant, més escalfament planetari. Però quants més avions hi hagi, es fan, precisament, més es-tats de condensació, que provoquen un descens de temperatura perquè el Sol arriba més esmor-teït al Planeta.

Si seguim per aquí, diuen que la tempera-tura a Londres d’aquí a pocs decennis serà com la de Catalunya...O no! Perquè també hi ha l’altra teoria: com a conseqüència del desglaç de l’Àrtic ja s’està abocant una enorme quantitat d’aigua freda a l’Atlàntic Nord. En baixar-hi la temperatura, es frenarien els corrents que es generen al Golf de Mèxic, i això provocaria una baixada dràstica i rapidíssima de les temperatures a Europa.

Per tant, l’escalfament del Planeta com-portaria, a la llarga, un refredament.Sí, com a la pel·lícula “El día de mañana”, ba-sada en aquesta teoria. Ara, tot això són teories contradictòries...

D’acord, tot són teories... També hi ha qui, fins i tot, desmenteix el canvi climàtic. Però ara hi ha molta gent preocupada, veus ca-tastrofistes, sobretot amb el tema de l’es-calfament global. Què pot passar?Rebutjo completament previsions a llarg termini –què passarà d’aquí a 20, 30 o 50 anys–, perquè es fan sobre la base de dades actuals. Poden sor-tir noves dades –que ara es desconeixen!– que tirin per terra aquestes previsions. Augmentarà la temperatura del Planeta dos graus, quatre graus...? Això no es pot saber.

No us veig catastrofista...Sempre que s’actuï, no. El medi ambient té ca-pacitat de regenerar-se; ara bé, si no s’actua,

La prohibició a molts països dels aerosols pot ajudar a aturar-ho?Sí, des de l’aplicació d’aquesta mesura fa uns anys, sembla que la capa s’està regenerant i tancant-se; hi ha anys que sí, altres anys que no... però almenys, la tendència no és la que te-níem fa deu anys.

71

entrevista

ecoxarxa 3

amb les meves dades i la meva intuïció, ho veig personalment una mica negre... llavors sí que podrien passar coses, i molt grosses! Però si s’ac-tua, podem ser relativament optimistes.

Per a l’actuació, és necessària una bona educació ambiental, no?Això ho tinc molt clar: l’educació és fonamental per a una actitud d’estima i respecte cap a la na-tura... Jo, demà (que tinc festa), agafo el Catalu-nya Exprés (perquè em vaig vendre el cotxe per no contaminar) i me’n vaig a un terreny de Ma-çanet de la Selva a segar tot un camp i a estar en contacte amb la natura: observar els animalets, les plantes, els boscos, el cel... I seria fantàstic que, això, els nens ho poguessin apreciar des del principi. Per tant, l’escola és bàsica.

I qui diu l’escola, els mitjans de comunica-ció. Així com la premsa, per exemple, ha fet un bon exercici de denúncia, d’uns anys ençà, contra la violència de gènere, no cre-ieu que també haurien de començar a de-nunciar, enèrgicament, qualsevol agressió contra els nostres boscos, rius, aire...?Crec que sí. Els mitjans tenen un poder molt gran, i seria interessantíssim que l’educació s’impartís, no només a través de les escoles, sinó també de pro-grames especials de mitjans de comunicació. Nosal-tres intentem fer-ho, modestament, des de BTV...

...i és un programa fantàstic, felicitats! L’es-cola, els mitjans... i la política, un altre gran poder. No penseu que hi hauria d’haver molta més inspecció i sancions mediambi-entals sobre tot allò que no fos sostenible?Tant de bo! Però hi ha tantes pressions i interes-sos econòmics poderosos... Mira el cas de la Vall Fosca, de les pistes d’esquí i dels apartaments i cases que hi han fet. Allò és un poble fantasma! Ho van construir i llavors es va aturar perquè no hi havia diners. Les inspeccions haurien de ser extraordinàriament rigoroses. Amb això jo sí que seria bastant radical, tot i que em posaria molta gent en contra, perquè el respecte a la na-tura, que és la que ens dóna els aliments i l’aire per respirar, hauria d’estar per sobre de tot.

Per exemple, creieu que s’hauria de pena-litzar més, fiscalment, l’ús de cotxe, avi-ons...Sí, sobretot dels que més contaminen. S’han de canviar hàbits, i això no agrada a tothom, però el que no es pot és anar amb tot terreny per Barcelona! Si cal, fem com a Londres: fem pagar una taxa quan entres a Barcelona... però, buu-um, se’ns menjarien vius!

I sobre les plaques solars, no creieu que un país mediterrani com el nostre no n’hauria de tenir a cada terrat?O fins i tot, dipòsits per guardar l’aigua de pluja, per fer-la servir per a aigües grises (per a dutxes, vàters, per rentar...) A la casa que tinc a Maçanet de la Selva, per exemple, vaig construir un dipòsit d’uns 17.000 litres de ca-pacitat que recull l’aigua de pluja. Llavors, per beure fem servir aigua embotellada, però per a tota la resta –per cuinar, per dutxar-se, per vàters, per regar... – només fem servir ai-gua de pluja.

A vegades, però, algunes fonts d’energia netes, com els molins de vent, generen con-tradiccions. Com veieu, aquesta solució?A mi em diuen de posar un parc eòlic allà on tinc la finca i –t’ho dic de tot cor– no m’hi negaria, perquè crec que és un benefici. Estèticament té un impacte molt gran, com també per les mi-gracions d’aus... però els molins, a diferència d’una carretera (que pot durar segles), no són per sempre. El dia que es trobin energies netes que no tinguin aquest impacte visual, potser d’aquí a deu o vint anys, allò es pot desmuntar i quedarà tot igual, cosa que no passa amb una carretera.

72

entrevista

ecoxarxa 3

Per aquesta via, sembla que ens acostem a les tesis ‘decreixementistes’, de què “menys és més”. És a dir, que si rebaixem el nostre consum, tot adequant la nostra activitat a les necessitats, som una mica més hu-mans......i més feliços! Perquè llavors saps valorar més les coses. Això ho tinc molt clar: jo, per exemple, m’he desprès de coses.

Com quines?No tinc cotxe, no ens agrada ostentar, no anem a l’última moda de roba. No t’aburgeses tant: per exemple, en comptes d’avisar una brigada perquè segui el camp, com que tinc temps, ho faig jo. No tinc rentavaixelles ni en vull tenir (m’agrada fregar els plats). Són conceptes de valorar la feina... I llavors, la satisfacció que et dóna, haver-ho fet!

Tot això significa adoptar uns hàbits......de no malgastar, de no comprar coses que des-prés no et serveixen, o que queden arraconades. Quan anem a comprar, hauríem de pensar: jo realment necessito això? Ho faré servir, contí-nuament?

Tot això, és incompatible, amb el capitalisme?No forçosament. Hi ha països com Nova Zelanda o, en alguns aspectes, Alemanya, on pots trobar polítiques mediambientals relativament accep-tables, tot i que, evidentment, es po-den millorar. I llavors, trobes països capitalistes que mediambientalment són horribles.

Fer un programa de televisió de tota una hora per divulgar la me-teorologia i el medi ambient, no és tot un luxe?I tant, és un privilegi! La setmana, menys alguna estona que surto amb el meu marit per esbargir-me, me la passo tancat a casa gaudint, tot pre-parant el programa. Tot l’equip el fem molt a gust i estem molt contents...

• Text: Guillem Saló

Fotografia: Dolors Gibert

Ja que, a més de meteoròleg, toqueu el cla-vicèmbal, quina música hi posaríeu, en un paisatge mediterrani?Una música amb rauxa. Per exemple, qualsevol obertura d’una òpera de Verdi, que són explosi-ves, com és el clima mediterrani: sequeres, in-undacions...

I per a un paisatge alemany, per exemple?Les suites angleses per a clavicèmbal, de Bach.

Finalment, ens podeu explicar l’última anècdota? Coneixem aquella del llamp que us va fer sortir disparat el paraigües, o que vàreu haver de sortir a quatre potes per tal de suportar el vent de més de 200 km per hora al Cap de Creus...L’última va ser una tempesta de pedra. Era tan grossa que el meu marit i jo vam haver de pa-rar el cotxe i posar les mans al vidre perquè no es trenqués. Vam aguantar la tempesta, però el cotxe va quedar abonyegat!

ecoxarxa 3 73

la ruta

Ruta de les Colomates (les Alberes)

Aquesta ruta que us proposem discorre per terres de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord. Concretament, farem una

sortida pel vessant nord de les Alberes, la serra que separa les planes de l’Empordà per un costat i del Rosselló per l’altre.

Entre el coll de l’Estaca i el coll dels Tres Faigs.

74 ecoxarxa 3

la ruta

Descripció de l’aproximació en vehicle (preferiblement en 4x4)

Ens dirigirem amb cotxe fins a la població fron-terera del Portús i la creuarem de sud a nord. Just a la sortida del poble, a tocar d’un ampli aparcament, agafarem a mà dreta la sinuosa carretera que indica “L’Albère”.

Al cap d’uns 6 quilòmetres, deixem a la dre-ta el petit nucli de Sant Martí de l’Albera, amb boniques vistes cap al massís de les Salines i el majestuós Canigó. Després de Sant Martí de l’Albera, en una cruïlla, hem de seguir cap a la dreta, direcció al “Col de l’Ouillat”. El coll de l’Ullat es troba a 12 quilòmetres del Portús. És un lloc plàcid i tranquil, amb bones vistes cap al Vallespir i el Canigó. Hi ha un refugi-restaurant i taules de pícnic.

Seguirem la carretera asfaltada durant uns 2 quilòmetres més, entre esvelts i imponents

exemplars de pins i coníferes. Poc després d’ha-ver deixat endarrere el coll de l’Ullat, a mà es-querra i a tocar la carretera, hi ha la “Reina de les Fonts”. És una de les fonts que va arranjar i esculpir l’Emmanuel Costa (més conegut com el pastor Manel), nascut l’any 1821 al veí poble de Sant Martí de l’Albera i que va pasturar, trepit-jar i estimar tots aquests racons durant els 90 anys de la seva llarga i admirable vida.

En una marcada corba a la dreta que fa la car-retera, prenent clara direcció sud (sol haver-hi una barrera que prohibeix el pas de vehicles mo-toritzats), hem d’agafar una pista de terra pla-nera que es desprèn a l’esquerra de la carretera, seguint direcció est.

La carretera asfaltada que hem deixat ens du-ria fins al cim del Puigneulós (cim culminant de les Alberes, amb els seus 1.256 m). Nosaltres, doncs, seguirem la pista de terra fins al seu aca-bament (uns 9’5 quilòmetres, aproximadament),

Vista des dels voltants de Sant Martí de l’Albera.

ecoxarxa 3 75

la ruta

fins al coll dels Tres Faigs, entre meravelloses fagedes i havent passat per alguna bonica mi-randa cap al Rosselló, les Corberes i la Medi-terrània.

En aquest trajecte de pista que anem fent val la pena esmentar que passarem per la font de la Tanyareda (des d’on es pot accedir, en uns 30 minuts a peu, al cim del Puigneulós), deixarem el refugi de la Tanyareda a la dreta (una mica enlairat, enmig de la fageda), per la font de l’Or-ri (aquí és important tenir en compte que dei-xem una pista forestal a l’esquerra –baixa cap als pobles de la Roca de l’Albera i Sureda–, hem de seguir recte), pel coll de l’Estaca (a la tem-porada de primavera i estiu hi podrem trobar algun escamot de vaques del poble rossellonès

de Sureda i a l’estiu s’hi celebra l’”Esquellada”, trobada de vaquers de les dues bandes de les Al-beres per reunir i sanejar el bestiar; a més, és un punt d’accés a peu al proper puig de Pradets en uns 20 minuts i al puig dels Quatre Termes en uns 10 minuts més) i, finalment, arribarem al coll dels Tres Faigs.

Descripció de l’itinerari a peu

El coll dels Tres Faigs és una cruïlla important de camins i corriols que recorren i travessen aquests indrets de les Alberes, amb bons punts de vista cap a la Plana del Rosselló i les Corbe-res per un costat i cap al sector de la reserva na-tural de la Maçana i el mar per l’altre, tot enmig de faigs de mida i bellesa ben destacables.

Agafarem un corriol que s’endinsa a la fageda, en direcció sud-est. És un corriol que va plane-jant i faldejant a mitja alçada la carena força enlairada (queda a la dreta, uns 150 metres de desnivell per sobre nostre) del puig dels Quatre Termes.

Anem passejant entremig de l’esponerosa fa-geda, travessant algun petit torrent i prenent una clara direcció est, tot impregnant-nos de la magnificència i quietud del bosc (canviant se-gons l’hora i la llum del dia i de l’època de l’any, però sempre igual d’esplèndid i meravellós). Mica en mica, els arbres s’aniran esclarissant i apareixeran els primers prats de pastura, amb alguns notables exemplars de grèvols modelats per l’efecte de la tramuntana. Podrem gaudir de bona panoràmica cap a la Plana i la costa del Rosselló, la torre de la Maçana, el pic de Sa-llfort, el mar,..., observant-se la influència que tenen el paisatge dos climes tan diferents com el mediterrani i l’atlàntic però que aquí es troben ben agermanats.

Emprendrem un lleuger descens en la mateixa direcció est que portàvem, amb alguns roures, i arribem a les Colomates, un veritable tresor. És un lloc recòndit i aïllat, protegit per les munta-nyes que l’envolten per tots costats, a la Reserva Natural de la Maçana. La Reserva Natural de la Maçana (declarada com a tal l’any 1973 per ordre ministerial de l’Estat francès) coincideix

Anant cap a la font de la Tanyareda, a l’hivern.

76 ecoxarxa 3

la ruta

amb el bosc comunal d’Argelers de la Marenda, amb una superfície de 336 hectàrees (entre els 600 i els 1.156 metres d’altitud). Té un gran in-terès ecològic i és constituïda, en major part, de faigs que tenen un valor de relíquia preglacial.

Arran de la fundació del Laboratori Aragó, a la veïna població de Banyuls de la Marenda (l’any 1882), nombrosos científics s’hi van inte-ressar, ja que, per la seva situació geogràfica, pel seu aïllament respecte de la resta de la care-na pirinenca, per la diversitat dels seus biòtops i pel fet que la fageda va deixar de ser explotada fa més de 110 anys, la seva biodiversitat és molt important. Les matèries en descomposició i els arbres morts hi abunden, i això permet que mi-lers d’insectes s’hi desenvolupin. Alguns d’ells són endèmics, és a dir, que només es trobem a la Maçana i llocs d’influència.

A les Colomates hi trobarem un conjunt de barraques de pastors en un llom herbat, una de les quals està condicionada com a refugi lliure (amb taula, lliteres, llar de foc i capacitat per a unes 4 persones). Ben a prop, hi ha la font de les Colomates i la riera de la Maçana. A la primave-ra i a l’estiu (d’abril a setembre, normalment), hi podrem trobar vaques pasturant calmosament, tranquil·les i sense pressa, que ens regalen el so de les esquelles.

En aquest rodal hi acudeixen les vaques del Rimbau (veïnat del municipi de Cotlliure) i tam-bé algunes de la banda de l’Empordà (d’Espolla, sobretot). Qui té cura del bestiar és en Gerard Oms, pastre (vaquer, pastor) nascut al Rim-bau fa 64 anys i que ha passat tota la seva vida resseguint aquests camins, amb un caràcter i tarannà bonhomiós i ple de generositat, obser-vant, conservant i estimant aquest petit i gran racó de món (com ho feia un segle endarrere el pastor Manel, com hem esmentat abans).

Bé, és hora de seguir el nostre camí... Sorti-rem de les Colomates en direcció sud, passant pel tancat de l’Esquella (on fins fa pocs anys també s’hi celebrava l’Esquellada), i arribarem a la font de les Colomates, a tocar la riera de la Maçana. Un cop a la riera, la creuarem (serem al costat dret hidrogràfic) i l’anirem remuntant resseguint la seva vora, enmig d’una fageda

Les barraques de les Colomates.

El cim del puig dels Quatre Termes.

ecoxarxa 3 77

la ruta

• Text i Fotografia: Joan Carreres

Tardor al coll dels Tres Faigs, amb el sector de la Maça.

Horari aproximat

Del coll dels Tres Faigs a Colomates (uns 40 minuts) / de Colomates al puig dels Quatres Termes (1 hora) / del puig dels Quatre Termes al coll dels Tres Faigs (uns 20 minuts), unes 2 hores en total.

Per a qui vulgui fer l’itinerari llarg: del coll de l’Ullat a la font de la Tanyareda (1 h) / de la font de la Tanyareda a la font de l’Orri (1 h) / de la font de l’Orri al coll de l’Estaca (30’) / del coll de l’Estaca al coll dels Tres Faigs (30’) / del coll dels Tres Faigs a Colomates (40’) / de Colomates al puig dels Quatre Termes (1 h) / del puig dels Quatre Termes al coll de l’Estaca (30’) / del coll de l’Estaca a la collada de l’Orri (30’) / de la collada de l’Orri al refugi de la Tanyareda (1 h) del refugi de la Tanyareda al Puigneulós (35’) / del Puigneulós al Roc dels Tres Termes (35’) / del Roc dels Tres Termes al coll de l’Ullat (35’), unes 8 hores i 25 minuts en total.

neta i esclarissada), fins al seu naixement a la font de la Ma-çana, en pujada suau..

Deixem endarrere la fageda i el paisatge canvia completa-ment, convertint-se en un prat alpí, net d’arbres i amb exten-ses vistes panoràmiques. Amb ben poca estona, decantant-nos una mica cap a la dreta (direc-ció sud-oest), arribem al coll de la Maçana, punt fronterer. A partir d’aquí, resseguim la carena direcció oest i arribem al cim del puig dels QuatreTer-mes (1.156 m d’altitud), amb magnífica vista panoràmica cap a totes direccions, sobretot en dies de tramuntana o des-prés de pluges.

Quan hàgim emplenat els nostres sentits amb la contem-plació i admiració del paisatge, emprendrem, en direcció nord, i enmig de la fageda novament, la baixada fins al coll dels Tres Faigs, punt d’inici del nostre recorregut, tot esperant que hagi estat ben plaent per a tots vosaltres i que tingueu ga-nes de tornar-hi.

Observacions

Per als més caminaires, hi ha l’opció d’ampliar el recorregut deixant el cotxe al coll de l’Ullat, fer l’anada per l’itinerari descrit en l’apartat de l’aproximació cotxe i en l’itinerari a peu i, després, situats al puig dels Quatre Termes, fer la tornada tot resseguint la carena (amb les marques blanques i vermelles del GR-10) tot passant per la collada de l’Orri, el refugi de la Tanyareda, el Puigneulós, el roc dels Tres Termes i arribada al coll de l’Ullat.

També hi ha la possibilitat de fer la sortida pernoctant als refugis del coll de l’Ullat, al de la Tanyareda o al de Colomates. Com veieu, es pot organitzar i muntar la sortida de moltes mane-res, depenent dels gustos i de les possibilitats de cadascú.

78

coneguem la natura

ecoxarxa 3

La natura a l’hivern, la natura sempreviva

En aquestes dates, quan sortim d’un hivern que s’està fent més llarg i dur del que estem acostumats els darrers anys,

no és estrany sentir expressions com “un paisatge de postal” o “una escena de pel·lícula” en els mitjans de comunicació.

Precisament són aquestes imatges les que prenen un especial valor, a voltes per una lleugera capa de neu que

empolsina un indret o a voltes per un cel molt especial que acomiada el dia. Sembla que la natura deixi de tenir valor pel que és, i només en tingui pel que sembla. En definitiva,

durant els mesos hivernals sembla que els humans ens oblidem que la vida continua i que si ens hi fixem podrem continuar observant detalls magnífics del curs de la vida.

Hem de tenir molt en compte que la natura real no sempre és verda i que a l’hivern precisament no és de colors vius.

79

coneguem la natura

ecoxarxa 3

És curiós com sempre tenim en ment un concepte molt frondós de la natura, però aquest és un vell estereotip amb el qual hem de trencar profundament. La natura segueix sempre el curs que li pertoca. Quan li pertoca ser frondosa i exuberant ho és, i quan li convé ser discreta i ama-gada també ho és. Així doncs, podem començar a pensar que per donar valor i estimar la na-tura cal conèixer bé quines són les seves dinàmiques, quina raó de ser tenen i, en definitiva, veure que si la natura pot ser el que ha de ser a cada moment és un verdader valor naturalístic a tenir en compte.

Per què ens sembla que la natura segueix més el seu curs en una selva que en un desert? O per què veiem més vida en una solana que en una obaga? El mateix sembla que passa quan fem representacions, o més aviat interpretacions, de la natura hivernal. Tendim a construir imatges tristes, mancades de vida i fins i tot moribundes d’aquesta estació de l’any.

És cert que la natura canvia els seus ritmes durant els me-sos de menor insolació, però no hauríem d’associar això a conceptes relacionats amb la mort, sinó continuar donant-hi connotacions de vida, ja que aquesta continua i el que fa simplement és canviar de rit-mes. Igual com fem quan arri-ba la tardor i donem un especi-al valor als canvis de color dels vegetals, també podem exaltar l’hivern per mostrar-nos la na-tura tal com és; dura i cruel,

nua i real o pobra en recursos i estricta d’una altra banda. Però això sí, també sempre se-lectiva i intel·ligent, aspectes clau per entendre’n la diversi-tat de formes.

D’aquesta mateixa forma i pensant en la diversitat, hem de tenir en compte que si en els nostres ecosistemes hi po-dem distingir quatre estacions meteorològiques diferenciades, això donarà lloc a multituds de combinacions per adaptar-s’hi i ens permetrà observar al llarg de l’any una gran va-rietat d’espècies amb estra-tègies de supervivència molt distintes, fet que per exemple no podríem observar en zones climàtiques més estables com són les regions equatorials on la varietat meteorològica anu-al és més petita.

Estratègies hivernals

La natura és una gran estra-tega, sempre segueix la mi-llor opció (el menor desgast, la major efectivitat, el menor consum...) i de llarg la millor estratègia per passar l’hivern és la pròpia hibernació. Cal entendre aquest concepte des del punt de vista que ja hem comentat de l’adaptació a la estacionalitat del medi.

A casa nostra es donen casos molt diversos d’hibernacions. Des dels magnífics casos dels grans mamífers que poden ro-mandre mesos endormiscats en un cau on la seva despesa energètica es minimitza a l’es-pera que l’entorn li torni a pro-piciar els recursos suficients

per a la supervivència, com és el cas de l’ós bru (Ursus arctos) fins a les hibernacions condi-cionades que fan alguns rose-gadors, que acumulen menjar i desperten durant l’hivern per anar-los consumint. És per això que durant aquests mesos no serà fàcil veure aquest tipus d’animals a la natura a l’aire lliure. Ara bé, si ens acostem a coves, caus, o fins i tot ruïnes i zones més humanitzades en podrem observar alguns, per exemple els ratpenats, sempre sense despertar-los del seu son hivernal.

80

coneguem la natura

ecoxarxa 3

Espècies hivernants

No hem de confondre aquest concepte amb l’anterior, ja que aquest fa referència a espècies que passen els me-sos freds a les nostres co-marques i no redueixen pas

la seva activitat com les que hivernen.

En són un bon exemple les espècies d’ocells que migren des del centre i nord d’Euro-pa on les condicions es tornen massa extremes i s’acosten al Mediterrani per passar uns hiverns més suaus.

Algunes hi seran només de pas i altres es quedaran du-rant mesos. Estem, doncs, da-vant d’una bona oportunitat per poder observar aquestes espècies, ja que quan les con-dicions millorin tornaran a partir vers el nord.

En són un bon exemple les fredelugues (Vanellus vane-llus), que ens visiten amb els primers freds forts i restaran tots els mesos freds a casa nostra.

És ben conegut a pagès que quan es veuen els primers vols de fredelugues el fred rigorós no tarda gaire a arribar. Es tracta d’unes aus ben fàcils de reconèixer; el contrast de colors (fosc el dors i blanc el ventre) del plomatge i el plo-mall que duen per barret us ajudaran. Tot i això, si hi ha quelcom que les caracteritza realment és el seu vol ondu-lant, caòtic i desordenat.

Si a més l’acompanyen amb el seu cant les reconeixereu definitivament, ja que veu-reu que és una barreja entre cant d’ocell i efecte digital es-trany.

És una espècie limícola, així que la veurem més freqüent-ment prop de les zones humi-des de Catalunya, però també en grans vols cercant aliment en camps de conreu.

Florir i desfullar-se a l’hivern

Que les flors són l’esperit de la primavera és innegable, però això no és una exclusivitat, moltes plantes també allarguen

81

coneguem la natura

ecoxarxa 3

la seva floració fins a l’estiu i al-gunes més ho fan a la tardor.Però les que ho fan a l’hivern són poques i aquest fet els pot suposar, tot i que limitat, un avantatge competitiu respecte la resta. Si floreixen quan no hi ha altres flors a l’entorn els serà més fàcil atreure altres espècies per a la pol·linització, en el cas de les espècies que ne-cessitin l’ajuda de la fauna per dur a terme aquest procés.

Un dels exemples més es-pectaculars és el lliri d’hivern (Galanthus nivalis), que floreix fent petites catifes d’espectacu-lars flors en forma de campa-neta blanca. A voltes ho fa en-cara entre la neu caiguda, i ho fa en boscos humits de la mun-tanya mitjana, fagedes i boscos de ribera. Un altre exemple és la viola o pensament silvestre (Viola tricolor), que junt amb el color del seu propi nom te-nyeix a petits ramets també grocs i blancs alguns sotaboscs i vorades de camins forestals, igual que les seves parentes de floristeria i jardineria.

Altres espècies no floriran tant al pic de la fred, però ja ho faran als darrers mesos d’hi-vern amb l’objectiu d’avançar-se a les grans florides primave-rals i així captar més l’atenció d’alguns animals. Això sí, aquestes espècies ho faran cor-rent el risc de patir les últimes glaçades, i perdran així gran part de les florides o els nous rebrots de l’any. Algunes es-pècies que segueixen aquesta estratègia són els arbres frui-ters del gènere prunus, tant els silvestres com altres més

de jardí. Els ametllers (Prunus dulcis) en són l’exemple fores-tal més clar.

Pel que fa al món vegetal, no podem deixar de comentar les variacions que presenten la majoria de plantes pel que fa al seu fullatge. Algunes se-gueixen l’estratègia de perdre la fulla durant els mesos de l’any en què no els són prou útils. Recordem que les fulles serveixen a les plantes per cap-tar l’energia dels rajos de Sol i transformar-la en energia quí-mica (a grans trets). Així que, per què mantenir estructures que durant els mesos d’hivern no produiran prou? Millor de-sempallegar-se’n i tornar-ne a fabricar quan sigui energètica-ment rendible. Però els vegetals no ho fan així. Alguns mantin-dran les fulles durant tots els mesos, popularment els conei-xem com a plantes perennes, però científicament tenen un nom amb cert caire poètic que ens remet a la idea principal d’aquest article. De les plantes que mantenen la verdor (i per tant les fulles) durant l’hivern se’n diuen semprevives, ja que semblen vives durant tot l’any. En alguns casos fins i tot aquest fet queda plasmat en el nom d’algunes especies com a característica important. Els xiprers plantats (Cupressus sempervivens) o els boixos sil-vestres (Buxus sempervivens) en són exemples.

Altres espècies que mantin-dran la seva activitat durant l’hivern, tot i que el nom no ho expressi, tenen molta impor-tància, per exemple les que

La natura és una gran estratega, sempre segueix la millor opció.

llurs fruits acabaran de ma-durar durant aquests mesos. Aquests fruits per poc ener-gètics i digeribles que siguin suposaran la diferència entre la supervivència o no per a moltes espècies animals frugí-vores. Per exemple, podem po-sar els nadalencs grèvols (Ilex aquifolium) o la seva alter-nativa més mediterrània, els gallerans (Ruscus aculeatus) que mostraran els seus fruits vermells en ple hivern. En ge-neral podrem observar que les plantes que segueixen aques-ta estratègia són plantes amb fulles bastant endurides. Sen-se entrar en detalls científics podem dir que aquestes es-tructures els permeten, d’una banda a l’estiu no perdre tan-ta aigua per evaporació, i de l’altra a l’hivern resistir millor les baixes temperatures.

Una altra estratègia sem-blant, seguida encara per menys espècies, són les de fu-lles marcescents, que vol dir que les seves fulles es marcei-xen però no arriben a caure del tot, almenys fins que torna a sortir el nou fullam. Aquest és el cas per exemple del roure martinenc (Quercus humilis), que si us hi fixeu mantindrà les fulles de color marró i se-ques durant tot l’hivern, enca-ra enganxades a les branques, fins al mateix moment de la nova brotada.

• Text: Ernest Riera

Fotografies: Dolors Gibert

82

consells pràctics

ecoxarxa 3

EL COMPOSTATGE, una tècnica del passat adaptada als nostres temps

El reciclatge dels residus orgànics i el compostatge en el context humà és una tècnica tan antiga com la pràctica de l’agricultura tradicional.

Actualment s’ha recuperat el compostatge i s’ha adaptat a la nostra societat.

Els residus són un dels pro-blemes ambientals més impor-tants i greus d’avui dia. Potser se’n parla poc al costat del can-vi climàtic o de la desaparició d’ecosistemes naturals, però, curiosament, és un problema quotidià en el qual tots hi po-dem fer quelcom per resoldre’l. Es tracta de reduir els residus que generem, i d’altra banda, separar selectivament les dei-xalles, el que solem anomenar reciclatge. Entre els residus domèstics destaca la fracció or-gànica, que representa entre el 40 i el 50% de les deixalles que es generen en una llar, i que es poden gestionar mitjançant el compostatge.

El compostatge

El compostatge és un procés natural controlat de transfor-mació biològica de la matèria orgànica en compost, un adob natural de qualitat, molt sem-blant a la terra vegetal, útil per a l’agricultura i la jardineria.

El compostatge de la matèria orgànica pot tenir lloc en plan-tes de compostatge, on es duen els residus orgànics de pobles i ciutats, però també es pot re-alitzar al mateix lloc on es ge-neren les deixalles orgàniques, aleshores rep el nom d’auto-compostatge, i pot ser casolà, comunitari o escolar. El com-postatge casolà es pot realitzar

en qualsevol casa amb jardí, mitjançant un compostador.

L’autocompostatge és una forma senzilla de reciclar la matèria orgànica que es ge-nera a les llars, retornar els nutrients al sòl en forma de compost, i tancar el cicle de la matèria orgànica. Alhora es contribueix a la reducció de les deixalles que es porten a l’abo-cador o la incineradora.

Què podem compostar?

Totes les restes orgàniques ge-nerades a la cuina, al jardí o a l’hort són compostables, però és convenient excloure’n algu-nes per motius diversos.

ECoxaRxa

83

consells pràctics

ecoxarxa 3

No hi abocarem les restes de carn i peix, per evitar males olors, i cal abocar amb mode-ració les pells de cítrics, per-què creen acidesa. Els ossos, pinyols i closques de fruits secs triguen més a descomposar-se, si s’aboquen, un cop es reculli el compost madur, s’han de reincorporar a la mescla fins que es descomponguin; afegi-rem amb moderació pinassa i cendres, ja que alenteixen molt el procés; tampoc no s’hi pot abocar excrements d’animals domèstics perquè poden portar gèrmens.

És molt important que no hi hagi impropis (qualsevol resi-du inorgànic i no biodegrada-ble) en la barreja de materials, ja que afectarien al procés de compostatge i reduirien la qua-litat del compost madur.

El procés de compostatge

El primer pas és la correcta ubicació del compostador, cal que estigui en contacte directe amb la terra i en un lloc ombrí-vol. Per a un bon funcionament del procés cal incorporar matè-ria humida (restes de fruita i vegetals frescs, marro del cafè, herbes d’infusions...) i matèria seca (fullaraca, branques tritu-rades, closques d’ou, closques de fruits secs...) a parts iguals i remenar periòdicament.

En el procés de compostatge tenen lloc dues fases ben dife-renciades: la fase de descom-posició i la fase de maduració. Durant la fase de descomposi-ció desapareixen les molècules

més fàcilment degradables, s’allibera energia i augmenta la temperatura, cal voltejar la pila i controlar els paràme-tres condicionants. Durant la fase de maduració el materi-

Paràmetres condicionants

al aportat ja no es distingeix, s’allibera menys energia i la temperatura disminueix, la matèria orgànica s’estabilitza, no cal voltejar la pila, però cal controlar els paràmetres.

Temperatura: l’activitat biològica genera calor i, per tant, un augment de la temperatura. Durant les diferents fases del compostatge la temperatura varia entre 35 i 55ºC.

Humitat: nivells òptims d’humitat són del 40% al 60%. Quan la hu-mitat és massa alta, la mescla té poc aire, apareixen males olors i es generen lixiviats; si la humitat és baixa l’activitat dels microorganismes disminueix i el procés s’alenteix.

Ventilació: és important voltejar la mescla per assegurar el subminis-trament d’oxigen, regular l’excés d’humitat, homogeneïtzar la barreja, també per mantenir la temperatura adequada i uniforme a tota la pila.

Relació de nutrients: l’equilibri de nutrients és important per a la nutrició dels microorganismes, els nutrients especialment importants són el carboni, per obtenir energia i el nitrogen, per a la sín-tesi cel·lular. La matèria vegetal vella i llenyosa té una alta proporció de carboni, mentre que la matèria vegetal verda i fresca és rica en aigua i nitrogen.

Microorganismes: intervenen bacteris, fongs i actinomicets, també hi actua microfauna i macrofauna.

ECoxaRxa

84

consells pràctics

ecoxarxa 3

obtenir ComPost en 10 Passos

1. Buscar un lloc ombrívol, arrecerat i de fàcil accés.2. Remoure lleugerament la terra de sota.3. Fer una capa llenyosa a sota, per airejar i drenar.4. Incorporar la barreja de matèria verda i llenyosa a parts iguals.5. Aconseguir el volum mínim per iniciar el procés (mig compostador).6. Controlar el procés 1 vegada a la setmana.7. Retirar part del primer compost i l’aboquem de nou a la pila.8. Als 4-6 mesos fem la collita i garbellat del compost.9. Triturem les restes no compostades i les retornem al compostador.10. Apliquem i fem ús del compost a l’hort i al jardí de casa.

efecte observat

La temperatura del material no puja

El material està fred i xop

El material està fred i sec

La pila fa pudor

Hi ha moltes mosques

S’observen floridures o tels blancs sobre el material

Hi ha una gran quantitat d’insectes

Hi ha molts cucs

La pila de compost fa pudor d’amoníac

causa probable

L’escalfor es perd perquè hi ha poc material

Massa humitat a la pila. Possiblement s’ha mullat per la pluja

Els microorganismes no es desenvolupen per manca d’humitat

Hi manca oxigen. Hi ha un excés d’humitat

Hi ha un excés d’humitat. En períodes calents les restes de fruita i verdura atrauen petites mosques

Es tracta de fongs

Les condicions ambientals de temperatura i humitat en permeten la proliferació

Normalment es tracta de larves de mosca que proliferen quan hi ha molta humitat

Hi heu aportat massa mate-rials amb nitrogen (frescos). Possiblement, s’associa amb una elevada humitat i condicions anaeròbiques

solució

Poseu-hi més material, fins i tot compost acabat.

Voltegeu-lo, afegiu-hi ser-radures i branquillons

Regueu la pila

Voltegeu el material

Barregeu més bé la mes-cla, tot aportant material estructurant. La mosca de la fruita es queda a la pila i contribueix a la descomposició

És un bon senyal que indica que hi ha activitat microbiana

No us heu de preocupar. També són descomponedors

Reduïu la humitat com s’ha descrit abans

Aporteu i barregeu-hi d’altres components més secs i amb menys propor-ció de nitrogen (restes de poda, fulles seques...)

ProBLemes i soLUcions Material necessari

El material necessari per rea-litzar compostatge casolà és:

Un compostador• Una eina per barrejar la • pila (airejador o forca) Tisores de podar per tros-• sejar les restes vegetals Una regadora• Una pala i una garbell• Matèria orgànica • Material estructurant•

El compost

Per obtenir compost cal espe-rar entre cinc i sis mesos; es pot saber que el compost està llest si presenta un aspecte homogeni i de color fosc i fa olor a terra de bosc.

El compost obtingut és un adob natural de qualitat per a l’agricultura i la jardine-ria, que fa que els sòls siguin més fèrtils i, per tant, permet reduir el consum d’adobs qu-ímics. L’ús del compost com-porta molts avantatges, no sols aporta nutrients i ma-tèria orgànica al sòl, també millora l’estructura i les pro-pietats del sòl, millora la ca-pacitat de retenció d’aigua, el drenatge, la ventilació, la dis-ponibilitat de reserves de nu-trients i redueix l’erosió del sòl. D’altra banda, afavoreix la presència de microorganis-mes i microfauna del sòl, que realitzen importants tasques de reciclatge i manteniment de la terra agrícola.

• Mar Romero

85

ecologia a la xarxa

ecoxarxa 3

• Ernest Riera

http://www.associaciolera.org/

http://picaronabloc.blogspot.com/

Horts urbansEns trobem en unes dates en què sembla que la natura allarga el seu son hivernal per acabar d’es-perar abans de desvetllar-se de nou a la primavera. Aquesta èpo-ca és, doncs, aprofitada sempre per la gent que treballa de molt a prop a la natura per fer, entre d’al-tres, feines de manteniment, ja que no hi ha gaires més feines per fer. Així doncs, podes, llaurats, sembres, reparacions d’estris i de

material, omplen les estones. Els horts, per la seva banda, mante-nen l’aspecte frondós només pels vegetals de fulla verda (enciams, escaroles, cols, bròquils, bledes, espinacs…), que tot i donar un bon rendiment hivernal no donen gaire feina. És per això que des de la secció internauta d’aquest nú-mero us animem perquè comen-ceu a menar un hort. Precisament ho proposem ara perquè no us

portarà massa feina, excepte pels muntatges inicials, la gran part del manteniment que ja arribarà amb tota plenitud als mesos més calorosos. Per fer hort no calen grans espais ni terrenys, es poden fer des dels horts urbans en bal-cons i terrasses a horts a peu pla, en regues o en bancals, tant li fa, el fet és posar-s’hi. Us proposem un parell de llocs web que us hi poden ajudar.

L’era, espai de recursos

agroecològics

Picarona i el seu hortet

En aquest cas es tracta d’una entitat sense ànim de lucre però que des de la Catalunya Central treballen per proporcionar recursos al món agro-nòmic des d’un punt de vista completament sos-tenible i respectuós amb la diversitat biològica del nostre país i també des del respecte cap a les tradicions agrícoles catalanes. Així, concreten la seva tasca a donar suport a iniciatives relaci-onades amb l’agricultura ecològica. Destaquen pel seu propi pes algunes iniciatives sorgides de la mateixa associació que ben valdrien un co-mentari a part en una altra ocasió. N’és un bon exemple el centre Esporus (www.esporus.org), un verdader banc de llavors de cultiu catalanes. Una altra iniciativa en què han participat, i que és molt interessant si teniu ganes de cultivar varietats hortícoles de tot tipus, és el Tresor de Llavors, un esplèndid recull de sements d’espè-cies locals catalanes on hi podreu trobar monge-tes i albergínies de metro o pebrots i tomates de totes formes i mides.

En segon lloc us pre-sentem una propos-ta més amateur però igualment de molta qualitat. En aquest cas es tracta d’un bloc on hi trobareu posts de temes molt variats: cultius, con-sells, plantes, reg, bibliografia, enllaços i, sobretot, vivències pròpies. Sempre, però, temes relacionats amb el consum responsable i el cultiu urbà. Si també us definiu com aquesta sabadellenca com a urbani-tes i teniu poc espai però moltes ganes de cul-tivar, aquest és el vostre punt de referència al web. No deixeu de visitar la secció Picabook, un extens i detallat recull d’articles relacionats amb el cultiu urbà, des dels inicis, pas a pas, fins a l’obtenció de collites i la seva millora.

86

legislació

ecoxarxa 3

Els plans territorials a Catalunya

Si observem el territori des del punt de vista paisatgístic, ens adonem que els principals impactes que hi podem

localitzar a primer cop d’ull són provocats, o bé per infraestructures o bé per construccions. Així doncs, ens trobem davant un dels temes més difícils de gestionar,

perquè es vulgui o no, la majoria d’actuacions al territori provoquen un impacte, que pot ser de diferents nivells.

És evident que la planificació territorial és molt important per poder gestionar el territori amb la màxima cura possible i des d’una visió global per tal de minimitzar al màxim els impactes i aconseguir una mà-xima eficiència en les actuaci-ons. La problemàtica que hi ha en aquest tema és que massa

cops es desenvolupa una plani-ficació basada en paràmetres econòmics i des de la desconei-xença del territori, quan el que hauria de prevaldre són crite-ris ambientals i de serveis als ciutadans.

A Catalunya trobem diver-sos plans territorials a dife-rents escales. Podríem dir que

el pare de tots és el Pla Ter-ritorial General de Catalunya, que és l’instrument que defi-neix els objectius d’equilibri territorial d’interès general per a Catalunya i, a la vegada, fa de marc orientador de les accions que emprenen els po-ders públics per crear les con-dicions adequades per atreure

87

legislació

ecoxarxa 3

l’activitat econòmica als espais idonis i per aconseguir que els ciutadans de Catalunya tin-guin uns nivells de qualitat de vida semblants, indepen-dentment de l’àmbit territori-al on visquin. Aquest Pla va ser aprovat per la Llei 1/1995, de 16 de març, i defineix sis àmbits d’aplicació on s’han de desenvolupar els plans terri-torials parcials: Comarques Gironines, Alt Pirineu i Aran, Comarques Centrals, Ponent, Àmbit Metropolità, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. D’aquests plans, tots estan aprovats definitivament, tret dels de les Comarques Giro-nines i Àmbit Metropolità que encara estan en tramitació.

Per sota dels plans parcials hi ha els plans directors ter-ritorials que són els que con-creten les directrius generals del planejament que conte-nen el Pla Territorial Gene-ral de Catalunya o els plans territorials parcials per als aspectes o en les àrees sobre les quals incideixen. De plans directors territorials n’hi ha tres d’aprovats: el Pla Direc-tor Territorial de l’Empordà (aprovat definitivament l’oc-tubre de 2006), el Pla Direc-tor Territorial de l’Alt Pene-dès (aprovat definitivament el setembre de 2008) i el Pla Director Territorial de la Gar-rotxa (aprovat definitivament el setembre de 2008).

Al següent pas hi ha els plans directors urbanístics que ja són d’una concreció major i normalment el seu àmbit d’aplicació són àrees urbanes. A través d’aquests plans es porta a terme la planificació urbanística del territori en co-herència amb el planejament territorial. Els correspon esta-blir les directrius per coordinar l’ordenació urbanística d’un territori d’abast supramunici-pal, el desenvolupament urba-nístic sostenible, la mobilitat

La planificació territorial és indispensable per poder gestionar el territori, minimitzar al màxim els impactes i aconseguir una màxima eficiència en les actuacions.

88

legislació

ecoxarxa 3

de persones i mercaderies i el transport públic, les mesures de protecció del sòl no urba-nitzable i els criteris per a la seva estructuració orgànica, la concreció de les grans infraes-tructures i la programació de polítiques supramunicipals de sòl i habitatge.

Finalment, tenim els Plans d’Ordenació Urbanística Mu-

nicipal, més coneguts com a POUM. Aquests plans ja són d’àmbit municipal i defineixen el creixement urbanístic del municipi durant els propers anys que, a la vegada, s’hau-rà de desenvolupar a partir de plans urbanístics derivats (pla parcial, pla parcial de delimi-tació, pla de millora urbana, pla especial urbanístic).

També hi ha, però, els plans co-marcals de muntanya, que són el principal instrument que la Llei d’Alta Muntanya preveu per al seu desenvolupament. Aquests documents de planifi-cació es configuren com un pla integral de desenvolupament socioeconòmic on es coordinen les actuacions i les inversions dels diversos agents de l’Ad-ministració de la Generalitat i de l’Estat a cadascuna de les comarques de muntanya. El passat 10 de novembre es va aprovar definitivament el Pla comarcal de muntanya 2009-2012.

Per altra banda, i paral-lelament, tenim els plans ter-ritorials sectorials, l’àmbit d’aplicació dels quals és tot el territori de Catalunya i que són elaborats pels diversos de-partaments i tracten sobre te-màtiques concretes (mobilitat, energia, residus, infraestruc-tures, ports...). Tenen un sentit més transversal i estableixen les prioritats d’actuació i la distribució territorial del sec-tor en concret que tracten.

Així doncs, per resumir, po-dem diferenciar tres grans ni-vells de gestió: la planificació territorial, la planificació sec-torial i el planejament urbà.

Informació extreta de la web del DP-TOP. La documentació íntegra de tots els plans es pot descarregar de la web del Departament de Política Territorial i Obres Públiques: http://www10.gencat.cat/ptop/AppJava/cat/plans/index.jsp

• Text: Eduard Martí

Fotografia: Dolors Gibert

ecoxarxa 3 89

recomanem

ecoxarxa 3

Aire de BarcelonaBanys àrabs

En ple centre de la ciutat antiga de Barcelona, al barri del Born, on s’elevava la muralla defensiva de la Ciutadella, s’ha restaurat fi-dedignament un antic bany, on us submergireu en antics pous que van formar part del sistema de re-serva d’aigua de la ciutat antiga. És un legat de l’antiga tradició de les termes romanes i perfecciona-da per la cultura àrab fins al punt de crear un sistema de bany, tan refinat i luxós, que ha estat lloat i admirat durant generacions.

El vostre cos surarà en introduir-se en el bany de sal i, a més, po-dreu gaudir del costum del bany àrab amb un recorregut que us submergirà en aigua temperada, calenta i, finalment, freda. Els be-neficis que obtindreu a la vostra pell i en la vostra salut s’han provat

durant milers d’anys, però el plaer que sentireu només el podran me-surar els vostres sentits.

Pensat per retrobar-se amb una tradició ancestral, no s’ha volgut descuidar dos detalls fonamen-tals: el silenci, perquè la vostra re-laxació no sigui només física, sinó també mental, i l’aroma a través de la més exquisida de les fragàncies naturals. Envoltat de nombroses

espelmes, Aire de Barcelona ha recuperat un sistema de bany pú-blic tot oferint el descans del cos i la pau de la ment, amb un clima tranquil, romàntic i acollidor.

ECOMERCATS’10MERCATS DE PRODUCTES LOCALS I ECOLÒGICS

Els Mercats Món Empordà són uns mercats setmanals en els quals el consumidor pot comprar directament al productor productes locals, ecològics i de qualitat.

Els mercats també pretenen ser un espai per gaudir de música, art, titelles..., tot recuperant els valors de la nos-tra terra i el respecte pel medi ambient.

EL MEDI AMBIENTPrograma televisiu de TV3

MéS INfORMACIó:

Aire de BarcelonaPasseig Picasso núm. 22 08003 Barcelona Tel. 902 555 789Web: www.airedebarcelona.com

Aquest programa ha rebut més d’una dotzena de premis i distincions des de l’any 1994.

S’emet cada dia, de dilluns a divendres, per TV3, a les 14:20 hores.

ecoxarxa 390

recomanem

ecoxarxa 3

Gotto

Vi negre natural, elaborat amb raïms procedents de cultiu ecològic amb certificació CCPAE. Varietat Caber-net Sauvignon, 14 %vol., ampolla de 75 cc, tap en cristall “Va venir-lok”, producció limitada i numerada. Nota de cata: color vermell picota, capa intensa, glicèric, aromes de maduresa, especiades i amb records de licor de cireres. Sabor rodó i boca opulenta, intens. Excel·lent aliment amb propietats antioxidants pel seu elevat contingut en polifenols Degustació tranquil·la i pausada, cal deixar-lo respirar una mica abans

de servir.

El raïm d’aquest vi pro-cedeix de les terres altes de la regió i de la tria de vinyes molt velles de Garnatxa, Carinyena i Cabernet Sauvignon, sempre per sobre de 350 m d’altitud en sòls pi-nyolencs i secaners que han estat conreats eco-lògicament.

Aquest vi es pot degus-tar de seguida, tot i que ben segur evolucionarà positivament els propers anys conservat entre 10° i 15° C.

Temperatura de consum 17°C.

Viaje a las fuentes del SolAixecant lleument la pell d’Àsia

A través de camins orientals que discorren per Birmània, Índia, Xina, Tibet, Nepal,

Mustang i Bhutan, l’autor es troba amb monuments històrics, religiosos i conven-

cionalment sorprenents. Antonio Picazo realitza un llarg viatge, farcit d’anècdotes,

amb molts viatges dintre. És un trajecte amb tren amb presos birmans, sacerdots

hindús corruptes, una lluita cos a cos amb la ciutat de Calcuta. És un relat vital, un

viatge a la recerca de fonts llunyanes i difícils d’arribar que és possible que no ragin

en part alguna de la Terra. És un relat de viatges amb humor i amb un cert sentit

irònic i, alhora, crític.

Autor: Antonio Picazo

Editorial: Sirpus

Pàgines: 268

Preu: 19.00 €

La Companyia Cervesera del Montseny posa al mercat una nova cervesa artesana per al sector més ecològic: l’ECOLUPULUS.

Amb la finalitat d’oferir al mercat una cervesa que s’adapti a les noves tendències de la societat de con-sumir productes ecològics i sostenibles, la Compa-nyia Cervesera del Montseny posa al mercat a partir del mes d’abril l’ECOLUPULUS, una cervesa artesana d’agricultura ecològica, sense filtrar ni pasteuritzar.

L’ECOLUPULUS és una cervesa d’estil Íbel Ale, artesana, rossa i d’alta fermen-tació adaptada a l’estil del nostre país. Té tota la intensitat del llúpol en com-binació amb la malta pilsen, per fer passar la set.

La cervesa disposa del certificat de la CCPAE (Consell Català de la Protecció Agrària Ecològica) i alhora el certificat de la Unió Europea d’Agricultura Eco-lògica. L’ECOLUPULUS va destinada a un públic conscienciat amb l’ecologia i que vol gaudir d’una cervesa completament artesana, natural i ecològica.

Els ingredients de l’ECOLUPULUS són: aigua, llevat, malta i llúpol procedents d’agri-cultura ecològica i, alhora, conté sediments naturals per la presència del llevat.

EcolupulusLignum Negre

l’aparador

ecoxarxa 3 91

recomanem

ecoxarxa 3

Aquesta hamburguesa té la característica d’estar elaborada amb

cereals i verdures, pel que no duu en els seus ingredients soia, per

tant és apta per a les persones amb intolerància a aquest llegum.

El blat Kamut pot ser que sigui el blat més antic que es coneix. Té

com a propietat un efecte antioxidant gràcies al seu aportament de

seleni i de vitamina I (30 % més que en el blat comú). És molt im-

portant en cas de problemes cardiovasculars, ja que ajuden a evi-

tar l’oxidació del colesterol. Produeix menys al·lèrgies que el blat

comú perquè no és un híbrid. Els tipus de blat actual han sofert

moltíssims creuaments a fi d’adaptar-los a les necessitats de cada

moment (climatologia, modes, teixidures...).

El seu sabor és més saborós que el del blat convencional, té menys

proporció d’aigua i és més ric en minerals. Hi ha molt bon aprofita-

ment de les seves proteïnes a causa de la seva riquesa en l’amino-

àcid lisina que sol ser escàs en els cereals. Igual que el blat, la seva

riquesa en hidrats de carboni ens aporta un bon nivell d’energia

contínua.

La taula Maxi és un nou model de

taula de cultiu. Dins dels models

de taula Horturbà presentem una

nova taula Maxi, de gran capacitat

(240 litres). Les taules són d’acer

galvanitzat i pintades.

Hamburguesa elaborada amb KAMUT NATURSOY

Taula MAXI

l’aparador

Aliment precuinat. S’ha d’escalfar sense oli en la paella o en el forn.

100% vegetal. Sense conservants, sense colorants.

Sense manipulació genètica.

Presentació: 150 grams (envàs de 2 unitats, 2X75 grams)

Aval: CCPAE

Sempre inclouen un servei

d’assessorament on-line per-

què els usuaris puguin trobar

resposta quan tinguin un

dubte, una plaga o qualsevol

problema.

el semàforVerd VermellGrup de Defensa del Montgrí i Baix Ter per haver guanyat, després de 6 anys, la sentència sobre la pedrera del Montgrí a Ullà (Baix Empordà).

FECSA-ENDESA i Red Eléctrica Española (REE) per la precarietat i falta de manteniment en les seves infraestructures de distribució elèctrica.

92

agenda

ecoxarxa 3

FIRES JORNADESCURSOSCONFERÈNCIESSEMINARIS

fira per la Terra 24 i 25 d’abril de 2010

La Fira per la Terra és una activitat or-ganitzada a la ciutat de Barcelona per l’Associació Dia de la Terra - Catalunya.La Fira per la Terra no és una fira qualse-vol, ni vol fer la competència a cap fira concreta. La Fira per la Terra és una tro-bada d’entitats de tota mena per cridar l’atenció de les agressions que la socie-tat moderna fa als sistemes naturals i socials i per proposar formes de com-portament respectuosos, cooperatius i solidaris.

LLoc:Parc de la Ciutadella i Pg. Lluís Companys Barcelona

organitza:Associació Dia de la Terra

inFormació:Associació Dia de la TerraCarrer Camprodon, 3 baixos 08012 BarcelonaApartat de Correus 1014508080 BarcelonaTel: 902 883 519 / 934 585 145 A/e: info@diadelaterra.org Web: www.diadelaterra.org

BIOCULTURADel 29 d’abril al 2 de maig de 2010

BioCultura, Fira de Productes Ecològics i Consum Responsable és un encontre, de caràcter internacional, que se situa en el segon d’aquestes característiques que se celebra a Europa. La fira més im-portant de l’Estat espanyol espera en aquesta ocasió, en la seva 17a edició, la participació de més de 700 expositors i uns 80.000 visitants i més de 16.000 referències de productes d’alimentació ecològica.

LLoc:Palau Sant JordiPasseig Olímpic, 5-708038 Barcelona

organitza:Associació Vida Sana

inFormació:Associació Vida SanaCarrer Clot, 39, 3r, 2n 08018 Barcelona Tel: 935 800 818 Fax: 935 801 120 A/e: biocultura@vidasana.org A/e premsa: redaccion@vidasana.orgWeb: www.biocultura.org

Salón Internacional del Automóvil Ecológico y de la Movilidad SostenibleDel 20 al 23 de maig de 2010

Pretén donar a conèixer els esforços en investigació i desenvolupament, i tam-bé la cerca de solucions energètiques alternatives que ajudin a la mobilitat sostenible.Document de referència a: www.ifema.es/web/ferias/automovil/default.html

LLoc:Madrid

organitza:Feria de Madrid (IFEMA)

inFormació / inscriPcions: Feria de Madrid (IFEMA)Tel. 902 221 515A/e: automovilecologico@ifema.es

Curs de Postgrau: Medi Ambient i UrbanismeDel 6 d’abril al 25 de novembre de 2010

Aquest curs pretén donar les capacitats professionals necessàries per poder exercir en els camps jurídics relacionats amb l’urbanisme i el medi ambient.

LLoc:Barcelona

organitza:Universitat de Barcelona – Centre per la Investigació i Desenvolupament del Dret Registral Immobiliari i Mercantil (CIDDRIM)

inFormació / inscriPcions:CIDDRIMCarrer Consell de Cent, 413-415, 4t08009 BARCELONATel. 932 456 512 A/e: info@ciddrim.com

Reconeixement i observació de cetacis a la Costa Brava amb bateig de velaA convenir entre el 8 d’abril i el 30 de juliol de 2010

Proposem una sortida d’un dia amb un veler per conèixer la costa del Baix Empordà i fer un bateig de vela. Ens endinsarem unes milles per poder ob-servar cetacis i ocells marins. Al ma-teix temps, s’explicaran les tècniques bàsiques per reconèixer els mamífers marins més comuns de la Mediterrània i com es mena un vaixell.

ecoxarxa 3 ecoxarxa 1 93

LLoc: Sortida del port de Palamós

PreU: 80 €

inFormació / inscriPcions:El RaspinellPasseig de la Draga 13, 1r esq.BanyolesTel: 972 571 760 / 616 191 705 A/e: info@elraspinell.comWeb: www.elraspinell.comLes places són limitades, amb un mínim de 6 i un màxim de 8 persones

Curs d’etologia, ecologia i biologia dels animals perillosos10 i 11 d’abril de 2010

El curs té per finalitat la identificació de les principals espècies d’animals verinosos de Catalunya. Les espècies que s’explicaran amb més detall són els escorpins, serps i aranyes. Es rea-litzarà una sortida per veure animals in situ.

LLoc: 10 d’abril: teoria i pràctica a l’Escola de Natura de Can Lleonart (de 10:00 a 15:00 h)11 d’abril: sortida al Parc del Garraf (de 13:00 a 23:00 h)

PreU:80 € (inclou servei de guia, material i assegurança d’accidents i de responsa-bilitat civil)

organitza: El Raspinell

inFormació / inscriPcions: El RaspinellPasseig de la Draga 13, 1r esq.BanyolesTel: 972 571 760 / 616 191 705 A/e: info@elraspinell.comWeb: www.elraspinell.com

3a edició del curs sobre la Unió Europea per a ambientòlegsDel 13 al 22 d’abril de 2010

Curs d’iniciació a la fotografia de naturaDel 15 al 17 d’abril de 2010

A l’hora de fotografiar la natura, quan-tes vegades hem tingut dubtes o no hem estat del tot satisfets amb els resultats que hem obtingut? Aquest taller es planteja per donar resposta a inquietuds bàsiques en relació amb la fotografia de natura.

Hora i LLoc:Dijous 15 i divendres 16 de 19:00 a 21:30, i dissabte 17 de 08:00 a 18:00 h.Local del GEPEC a Reus i Muntanyes de Prades (Baix Camp)

PreU:35 euros socis del GEPEC67 euros no socis

organitza:GEPEC

inFormació / inscriPcions: GEPEC – EdC Prat de la Riba, 18 – 2n Reus (dimecres i divendres de 09:00 a 13:00 h i dimarts i dijous de 16:30 a 20:00 h)Tel: 977 331 142A/e: secretaria@gepec.org Web: www.gepec.cat

Taller de cosmètica naturalDissabte 24 d’abril de 2010

Es coneixeran les bases de la cosmèti-ca natural i s’aprendrà a fer una crema per la cara, una pasta de les dents i un tònic.

Hora i LLoc:De 10:00 a 14:00 h, al local del GEPEC de Reus C/ Prat de la Riba, 18 - 2n

PreU:26 euros socis / 50 euros no socis

organitza:GEPEC

inFormació / inscriPcions: GEPEC – EdC Prat de la Riba, 18 – 2n Reus (dimecres i divendres de 09:00 a 13:00 h i dimarts i dijous de 16:30 a 20:00 h)Tel: 977 331 142A/e: secretaria@gepec.org Web: www.gepec.cat

Proporcionar una informació i formació bàsica sobre la Unió Europea, especi-alment en aquells temes d’interès per l’àmbit dels estudiants i professionals del medi ambient.

Programa a: http://www.coamb.cat/index.php?contingut=36&id=31&amplia=31

LLoc :Barcelona

organitza:Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya(COAMB)

inFormació / inscriPcions: Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya(COAMB)Av. Portal de l’Àngel 7, 4t despatx S/U08002 BarcelonaTel. 933 042 109A/e: coamb@coamb.cat

3r Congrés Català de la BicicletaDel 14 al 18 d’abril de 2010

La bicicleta, la seva implantació i els seus usuaris. Document de referència a: http://www.congresbicicat.org/

LLoc: Lleida

organitza: Fundació Eca Global

inFormació / inscriPcions: Fundació Eca GlobalA/e: info@congresbicicat.org

94

agenda

ecoxarxa 3

Aula d’ecologia, Cicle de conferències 201027 abril de 2010

Diagnosi de l’evolució del creixement urbanístic a la costa mediterrània, a càrrec de Josep Roca Cladera

Aquest cicle vol ser una contribució al comprimís vers la sostenibilitat de l’Agenda 21 de Barcelona, que expressa la necessitat de progressar en la cultura de la sostenibilitat mitjançant l’educa-ció i la comunicació ambiental.

Hora i LLoc:A les 19:30 horesLa Casa Elizalde - Sala d’ActesC/ València, 302 08009 BarcelonaTel.: 934 880 590

PreU:L’entrada és lliure i gratuïta. L’aforament és limitat.No hi ha inscripció prèvia.

organitza:Ajuntament de BarcelonaCREAF - UAB

inFormació / inscriPcions: Secretaria del CREAFFacultat de CiènciesUniversitat Autònoma de BarcelonaTel.: 935 811 312

Cicle de conferències: Retalls de Mar29 d’abril i 27 de maig de 2010

LLoc:Badalona

organitza:Ajuntament de Badalona – Àrea de Medi Ambient i Mobilitat

inFormació / inscriPcions:Ajuntament de BadalonaÀrea de Medi Ambient i MobilitatEscola del Mar, Centre d’Estudis MarinsRambla, 3708911 – BadalonaTel 933 843 674

Iniciació a la falconeriaDates a convenir

29 d’abrilLes meduses: causes, efectes i possibles solucions

27 de maigConverses de taverna: medicina tradicional i pescadors

Programa a: http://www.badalona.cat/aj-badalo-na/medi-ambient/ca/escola-mar/sen-sibilitzacio/retalls-mar.html

En el transcurs d’un o dos dies s’ense-nyaran els elements bàsics de la falco-neria tot alternant teòrica amb pràctica

LLoc i Hora:Escola de falconeria Mas Ullastre – St. Cli-ment Sescebes. Les dates són a escollir, entre setmana o cap de setmana, en un sol dia horari intensiu (de 08:00 a 21:00 h) o en dos dies (de 08:00 a 16:00 h).

PreU:190 € (inclou material, assegurança d’accidents i de responsabilitat civil)

organitza:El Raspinell

inFormació / inscriPcions: El RaspinellPasseig de la Draga 13, 1r esq.BanyolesTel: 972 571 760 / 616 191 705 A/e: info@elraspinell.comWeb: www.elraspinell.com

Programa de formació d’Etologia de PrimatsTot l’any, segons els nivells

L’estudi del comportament dels pri-mats és una de las ciències fonamen-tals per a la comprensió de l’evolució i

la gènesi de la conducta humana, com també per a la conservació d’aquestes espècies en llibertat i la seva cura en captivitat en unes òptimes condicions de benestar.

L’objectiu fonamental del programa de formació consisteix a estudiar i conèixer la conducta dels primats no humans, des d’una perspectiva teòrica i pràctica mitjançant la metodologia pròpia de l’Etologia.

Aquest programa està adreçat a totes les persones interessades en la conduc-ta dels primats, preferentment llicenci-ats i estudiants de psicologia, biologia, prehistòria, veterinària o antropologia que vulguin aprofundir en els mètodes i les tècniques d’estudi de l’Etoprima-tologia. Igualment, també està obert al públic en general.

Estructura del programa:El programa consta de tres cursos inde-pendents (nivell bàsic, mitjà i avançat) amb una duració de 15 hores cadascun (distribuïts en dos dies de formació per nivell: un divendres i un dissabte), amb un horari de 10:30 a 19:00 hores.

Per als interessats en un tipus de for-mació especialitzada, Fundació Mona ofereix un Curs d’Assistent de Camp en Etologia de Primats de 6 mesos de durada.

organitza:Fundació Mona

inFormació / inscriPcions:Fundació MonaCentre de Recuperació de PrimatsCarretera de Cassà, Km 1 17457 - Riudellots de la Selva Tel: 972 477 618A/e: recerca@fundacionmona.orgWeb: www.fundacionmona.org / etologiaprimates.blogspot.com

Taller de Natura: El món dels amfibis i rèptilsTot l’any. Cal concertar visita

95

agenda

ecoxarxa 3

Les tasques educatives van dirigides al públic en general, però molt especial-ment als escolars. En el taller de natura del CRARC els alumnes coneixeran de prop tortugues, dragons i tritons, en-tre altres amfibis i rèptils. Aprendran a respectar-los tot observant, tocant i ra-onant. Ells mateixos investigaran com a científics i trauran les seves pròpies conclusions.

LLoc:Masquefa

organitza:CRARCCentre de Recuperació d’Amfibis i Rèp-tils de Catalunya

inFormació / inscriPcions:CRARCCentre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de CatalunyaCarrer Santa Clara, s/n 08783 MasquefaTel: 937 726 396Fax: 937 725 311A/e: crarc@amasquefa.comWeb: www.crarc-comam.net

Hora i LLoc:A les 9 del matí a la Plaça del Sol de Figueres

PreU:Gratuïta per als socis de la IAEDEN i Amics de Salvem l’Empordà i 5 € per als no socis

organitza:IAEDEN

inFormació / inscriPcions: Enviant un correu a iaeden@iaeden.cat o trucant al 972 670 531ç

Cicle de sortides a pulmó lliure per al reconeixement d’espècies marinesA escollir del 15 d’abril al 31 de juliol de 2010

Per a les sortides a pulmó lliure, es farà seawatching específic per a identifica-ció de peixos, conèixer la comunitat de la Posidònia, exploració de la vida de les roques marines i la vida nocturna.

LLoc: L’Escala

PreU:35 euros per sortida

organitza: El Raspinell

inFormació / inscriPcions:El RaspinellPasseig de la Draga 13, 1r esq. BanyolesTel: 972 571 760 / 616 191 705 A/e: info@elraspinell.comWeb: www.elraspinell.comLes places són limitades, amb un mínim de 2 persones i un màxim de 6

PreU:27,50 € socis / 47,50 € no socisAllotjament + sopar 1r dia + dinar 2n dia = 46 €

organitza:ADENC

inFormació / inscriPcions: Enviant un correu a correu@adenc.cat o trucant al 937 171 887

Nit d’astronomia i amfíbiaDissabte, 24 d’abril de 2010

EXCURSIONS

I SORTIDES

Sortida de plantes medicinals a les GavarresDiumenge, 11 d’abril de 2010

Aquest diumenge de primavera l’au-tora del llibre “Usos i cultura popular de les plantes a les Gavarres”, Sandra Saura, i la Dolors Freixas, ens guiaran en una sortida pel Massís de les Ga-varres, en la qual, a part de descobrir el massís, aprendrem a identificar plantes i a conèixer els seus usos tra-dicionals.

Aprofitant les bones nits de primavera us proposem una nit màgica a l’Albera. Als estanys de Canadal realitzarem una doble nit, d’observació d’estrelles mit-jançant telescopis i escoltant històries mitològiques de les constel·lacions i per l’altra banda guiatges nocturns als estanys del voltant per observar els am-fibis de la zona.

Hora i LLoc:A les 9 del vespre a la Plaça del Sol de Figueres

PreU:Gratuït

organitza:IAEDEN

inFormació / inscriPcions: Enviant un correu a iaeden@iaeden.cat o trucant al 972 670 531Cal portar roba d’abric, llanterna i botes d’aigua

Sortida per veure balenesDissabte, 8 de maig de 2010

Sortida marítima amb catamarà de tot un dia per intentar visualitzar balenes i altres cetacis. Anirem acompanyats amb gent experta que treballen i fan el seguiment del pas migratori de cetacis a la zona del Cap de Creus.

Aus dels Monegros17 i 18 d’abril de 2010

A càrrec de Paco Martínez, naturalista. Excursió de cap de setmana a una de les àrees estepàries més ben conserva-des d’aquesta comarca aragonesa, però amenaçada pel foment de regadius, in-fraestructures i el projecte de construc-ció d’una ciutat de casinos i centres de joc. Sortida de cap de setmana.

LLoc:Els Monegros

96

agenda

ecoxarxa 3

Hora i LLoc:A les 8 del matí al port esportiu de Ro-ses. Es tornarà entre les 19 h i les 20 h

PreU:70 euros. Places limitades a 10 perso-nes. Activitat a partir de 8 anys

organitza:IAEDEN i Projecte Ninam

inFormació / inscriPcions: Enviant un correu a iaeden@iaeden.cat o trucant al 972 670 531

Sortida per veure aus marines8 de maig de 2010

A càrrec d’Albert Cama. Sortida en bar-ca des del port de Tarragona fins al cap de Salou. Observarem aus marines que viuen mar endins i són difícils d’obser-var des de la costa. Podrem observar també la castigada costa fins al cap de Salou. La sortida durarà tot el dia.

LLoc:Tarragona i Salou

PreU:5,50 euros socis / 9 euros no socis

organitza:ADENC

inFormació / inscriPcions: Enviant un correu a correu@adenc.cat o trucant al 937 171 887Sortida de botànica a la Plana de Sant Jordi15 de maig de 2010

A càrrec de Llorenç Sáez, unitat de Bo-tànica de la Facultat de Biociències de la UAB. Es visitarà la plana de Sant Jordi i el litoral proper a l’Ametlla de Mar. Es veuran formacions arbustives termòfi-les, i també vegetació halòfila i alguns endemismes.

La sortida durarà tot el dia.

LLoc:L’Ametlla de Mar

PreU:5,50 euros socis / 9 euros no socis

organitza:ADENC

inFormació / inscriPcions: Enviant un correu a correu@adenc.cat o trucant al 937 171 887

Sortida ornitològica als secans de LleidaDiumenge, 16 de maig

Es realitzarà una sortida ornitològica a càrrec de Joan Ventura. Anirem als secans de Lleida per veure espècies d’ocells relacionats amb aquest am-bient tan particular. La sortida durarà tot el dia i s’ha de portar dinar. Es reco-mana portar binocles.

Hora i LLoc:A les 7 del matí a la Plaça del Sol de Fi-gueres, es tornarà al vespre

PreU:Gratuïta. Places limitades

organitza:IAEDEN

inFormació / inscriPcions: Enviant un correu a iaeden@iaeden.cat o trucant al 972 670 531

Sortida naturalista familiar a la Vall d’Hortmoier (Alta Garrotxa)Diumenge, 23 de maig de 2010

PreU:Gratuïta per als socis i per als menors d’edat, 3 euros per als no socis

organitza:IAEDEN

inFormació / inscriPcions: Enviant un correu a iaeden@iaeden.cat o trucant al 972 670 531 Cal dur bon calçat, aigua i esmorzar. Recomanable barret, prismàtics i càmera

Sortida ornitològica a la Vall d’Horta5 de juny de 2010

A càrrec de Paco Martínez, naturalista. Excursió a una de les joies del parc na-tural de Sant Llorenç del Munt, que va patir els efectes dels incendis del 2003, però que conserva una gran diversitat d’aus, tant de la plana com de les ser-res. Sortida matinal.

LLoc:Sant Llorenç del Munt

PreU:4 € socis / 7 € no socis

organitza:ADENC

inFormació / inscriPcions: Enviant un correu a correu@adenc.cat o trucant al 937 171 887

Sortida matinal per una de les valls més boniques de l’Alta Garrotxa, tot resse-guint la riera d’Oix primer, i la riera de Beget després, fins arribar a l’ermita de Sant Miquel d’Hortmoier. És un camí suau i agradable encaixonat per algunes cingleres en algun tram. La sortida anirà a càrrec del naturalista Ignasi Batet.

Hora i LLoc:A les 8 hores a la plaça del Sol de Figueres

Sortida de botànica a la Vall de Núria3 de juliol de 2010

A càrrec de Josep M. Panareda, catedràtic de Geografia física de la Universitat de Barcelona. Els diferents ambients que es visitaran permetran apreciar vegetació diversa d’alta muntanya: pinedes de pi negre, prats alpins, vegetació rupícola, molleres, etc. La sortida durarà tot el dia.

LLoc:La Vall de Núria

PreU:5,50 euros socis / 9 euros no socis

organitza:ADENC

inFormació / inscriPcions: Enviant un correu a correu@adenc.cat o trucant al 937 171 887

Guia de serveis

C M Y CM MY CY CMY K

93 202 36 09 93 494 97 04

Berruguete, 46-48 08035 Barcelona

subscripcions@ecoxarxa.netAzur Comunicació

Azur Comunicació

Azur Comunicació

Berruguete, 46-48 08035

12€