L'ECONOMIA: LA NECESSITAT D'ESCOLLIR

INTRODUCCI

Els problemes econmics bsics sn els derivats de:

L'economia s la cincia de l'elecci

Uns recursos escassos(limitats)

Terra o Recursos Naturals

Treball

Capital

Necessitats illimitades

Primries

Secundries

NECESSITAT DESCOLLIR

Bns i serveis

2

1.1 CONCEPTE D'ECONOMIA

Economia

Microeconomia Macroeconomia

3

A. DEFINICI DECONOMIA

Leconomia s la cincia social que

estudia com els individus i la societat

administren els recursos escassos

(que tenen usos alternatius), per a

produir bns i serveis i distribuir-los

per al seu consum entre els

membres de la societat.

La paraula economia prov de la combinaci de dues paraules gregues: oikos, casa i nomos, administraci. Significa lart dadministrar la prpia casa.

4

Microeconomia

Leconomia se subdivideix en duesbranques:La Microeconomia: estudia la

manera com prenen les decisions lesfamlies o economies domstiques(consumidors), les empreses i elsector pblic, i com interaccionen.Els individus i les empreses esrelacionen en el mercats iconjuntament determinen els preusdels bns i serveis. (Unitats 3 a 7)

Agents econmics

Algunes preguntes que contesta la Microeconomia

??

5

Algunes qestions microeconmiques

Davant laugment de la demanda de productes ecolgics, el

seu preu experimentar una

a) Pujada

b) Baixada

Si puja el preu dels carburants, la demanda dautombils

experimentar una ........... Creus que hi ha alguna relaci

entre els carburants i els cotxes?

6

Macroeconomia

La Macroeconomia: socupa delsfenmens que afecten al conjunt deleconomia. Se centra en el comportamentglobal del sistema econmic reflectit en unredut nombre de variablesmacroeconmiques: Producte Interior Brut,Ocupaci, la Inversi, el Consum,Exportacions, importacions, tipus de canvi,etc. Unitats 8 a 16

Algunes preguntes que contesta la Macroeconomia

??

7

Algunes preguntes que contesta la

Macroeconomia

Si el Ministeri dEconomia indica que la inflaci sha

incrementat respecte de lany anterior un 3.6% i que la

desocupaci ha incrementat en 30.000 persones, est

indicant levoluci de dues variables

macroeconmiques significatives.

8

B. ELS RECURSOS O FACTORSPRODUCTIUS Sn els elements bsics utilitzats en la producci de bns i

serveis, per la qual cosa tamb sanomenen Factors de la producci o Factors productius.

Tradicionalment es classifiquen en tres categories:

Sutilitza en un sentit ampli, de manera que indica no sols la terra urbana i cultivable (rstica), sinotots els recursos de la terra ferma i mar, com ara els minerals i la pesca.

El factor treball fa referncia a les facultats fsiques i intellectuals que intervenen en el procs productiu. s el factor productiu bsic. Els treballadors se serveixen de les matries primeres que sobtenen de la natura i amb lajuda de la maquinria adient (capital), les transformen fins a convertir-les en matries bsiques (bns), aptes per a altres processos productius, o en bns de consum.

Compren les edificacions, les fbriques, la maquinria i els equips, les existncies de mitjans elaborats i altres mitjans utilitzats en el procs productiu. s lanomenat Capital fsic.

9

ELS RECURSOS O FACTORS PRODUCTIUS

En Economia: Quan parlem de Capital, ens referim a:

Capital Fsic

Capital Financer

Diners Accions de Telefnica

Bons

Actius Financers

mquines, edificis, fbriques, s a dir, bns produts que serveixen per a produir altres bns

En Economia: Quan parlem dinversi ens referim a: Inversi Efectiva Inversi Financera

10

ELS RECURSOS O FACTORS PRODUCTIUS

En economia tamb cal distingir entreCapital Fsic i Capital Hum

Les despeses deducaci i formaci professional suposen una inversi en capitalhum, concretades en un perode daprenentatge i estudi. Aquestes despesescontribueixen a incrementar la capacitat productiva de leconomia, jaque un treballador que sha format i educat acostuma a ser ms productiu queun que no ho est. Dit duna altra manera: un treballador qualificat t unaproductivitat n termes generals ms alta que un treballador no qualificat.

Productivitat del treball= PT/L, el que produeix un treballador per terme mitj.

PT= Producte Total o Producci

L= Nmero de treballadors.

11

1.2 LECONOMIA I LA SATISFACCI DE LES

NECESSITATS

Les persones necessitem alimentar-nos, vestir-nos, rebre una educaci, etc. Per aix sempredisposem duns Ingressos que sempre sninsuficients per aconseguir tots els bns iserveis que volem satisfer amb les nostresnecessitats.

La societat, tamb t unes necessitatscollectives, com ara comunicaci,defensa, la justcia, etc, que tamb snsuperiors als mitjans de qu disposa persatisfer-les.

Leconomia socupa de com sesatisfan les necessitats delsindividus i la societat12

1.2 LECONOMIA I LA SATISFACCI DE

LES NECESSITATS

La Satisfacci de les necessitats materials (aliments, roba,

habitatge) i no materials (educaci, oci, sanitat, etc) duna societat

obliga a les empreses a realitzar determinades Activitats

Productives, amb les quals s produeixen els bns i serveis que es

necessiten i que posteriorment es distribueixen per al seu

consum (i aix satisfer les necessitats)

NecessitatsBns i serveis

Se satisfan mitjanant el consum de

Les empreses

Mitjanant els factors productius que sn escassos

produeixen

13

A. La producci, el consum i la distribuci:Activitats

econmiques bsiques

En la producci de bns i serveis decidir

1. Quins bns produir?2. Quina Quantitat?3. Quins mitjans pensa

utilitzar ??(factors productius i Tecnologia

En Consum de bns i serveisLa distribuci dels ingressos

familiars entre els diferents bns i serveis que sels ofereixen, per satisfer les seues necessitats i preferncies.

decidir

Activitats que acosten els bns produts per les empreses a disposici dels consumidors.

Tamb fa referncia a com es distribueix el Producte Total (PIB) duna economia o Renda Nacional entre els individus

Les empreses

La distribuci

14

B. LES NECESSITATS HUMANES

Necessitat humanaSensaci de carncia dalguna cosa unida al desig de satisfer-la

caracterstiques

Es un concepte relatiu, ja que els desitjos dels individus no sn fixos. La dita com ms tens, ms vols, sembla reflectir fidelment ladtitud dels individus respecte dels bns materials.

Illimitades

Encara que siguenperqu sn susceptibles de ser refinades.

Com se satisfan les necessitats?

Mitjanant el consum de bns i serveis

Qu s un b o servei?

All que satisf diretament o indirectament, els desitjos o necessitats dels 15

TIPUS DE NECESSITATS HUMANES

Segons de qui parteixen Segons la seua Naturalesa

De lindividu De la societat

A. Naturals: menjar

B. Socials: es tenen per viure en societat: celebrar casaments

Collectives: parteixen de lindividu i passen a ser de la societat: TransportPbliques: sorgeixen de la mateixa societat: lordre Pblic

SecundriesBsiques o Primries

En depn la conservaci de la vida: els aliments, beure, habitatge

Tendeixen a augmentar el benestar de lindividu i varien dunes poques a unes altres segons el mitj cultural, econmic i social on es desenvolupen els individus: el turisme, internet, etc16

C. Tipus de Bns

Un b s qualsevol mitj per satisfer, directament o

indirectament una necessitat, ja siga dels individus o de la

societat.

Dels diferents tipus de bns, la categoria ms rellevant s la

que els classifica en bns econmics i bns lliures:

17

BNS ECONMICS

Els bns econmics sn aquells dels quals mai no nhi ha prou per

satisfer els desigs dels individus (illimitats). Tots els bns que

comercialitzen en els mercats sn bns econmics. Els bns

econmics sn limitats en quantitat, desitjats i sn apropiables, com

ara el menjar, lhabitatge. Leconomia socupa de lestudi daquests

bns.

18

BNS LLIURES

Els bns lliures, es troben en quantitats illimitades i sn

gratuts. Es Poden obtenir sense aplicaci de recursos. Laire,

els rajos del sol, lamistat dun company...

19

TIPUS DE BNS

Bns Lliures

Bns econmics

Bns

Serveis

Intermedis

Finals

Pblics

Privats

20

1.3 EL PROBLEMA ECONMIC: LESCASSETAT I LA NECESSITAT

DE TRIAR. EL COST DOPORTUNITAT I LA FRONTERA DE

POSSIBILITATS DE PRODUCCI

El problema econmic bsic s lescassetat i sorgeix perque:

Les necessitats humanes sn virtualment illimitades i

Els recursos econmics sn limitats i tamb els bns

s un concepte relatiu

Es un problema tecnolgic??NO

Ve derivat per la disparitat entre els desitjos humans i els mitjans disponibles per satisfer-los: volem adquirir una quantitat de bns i serveis ms gran que la disponible.

21

Continuem amb lescassetat!

En economia es parla descassetat com un problema

Universal: afecta tant a les societats

Lders dels pasos ms rics del mn : G8

No et sembla estrany que es parledeconomia com un problema Universal??

Aix s perqu s un concepte relatiu

22

Contunuem amb lescassetat II

A mesura que augmenta la renda dels individus...

Els gustos o preferncies es refinen, es volen bns de major qualitat

Desig irracional i gaireb irrefenable de comprar bns nous. Apareix a les societats ms desenvolupades

Recordem aquella can dun cantautor de Xtiva: Societat de consum.......

23

Continuem amb lescassetat III

Perqu apareix el consumisme?

El consumisme se sol explicar com a conseqncia:De la PublicitatDel desig dimitar els comportaments que sobserven a la societat: Amics Vens Individus que actuen com a referents

(un esportista dlit: Pau Gasol,

Aquests comportaments consumistes es difonen pels mitjans de comunicaci, i tenen un efecte estimulador del Consum

TV

Rdio PremsaInternet (banners pub (ordinador, mbil, etc

Tanques pub

24

Raonar en termes econmics

Implica una avaluaci de les diferents alternatives

Necessitat de Triar, descollir

Triem?

Llegeix les diferents alternatives i tria! Pgina 12/13

estudiant matrimoni empresari Govern25

LESCASSETAT I LA NECESSTAT DE TRIAR

La necessitat de triar sorgeix perqu els Recursos sn...

Si, Si, sn escassos

Lestudiant, el temps disponible

Lempresari, els beneficis limitats

Els ingressos anuals i els estalvis

Els Pressupostos Generals de lEstat

26

LA PRESA DE DECISIONS I EL COST DOPORTUNITAT

Conclusi: Quan es tria entre diferents alternatives...la

decisi que es pren sempre comporta un cost, que en

economia es coneix com Cost doportunitat:

El cost doportunitat duna decisi s all a qu hem de renunciar per obtenir alguna cosa a canvi. Ms concretament, el cost doportunitat dun b o servei s la quantitat daltres bns i serveis als que renunciem per obtenir-lo

Esbrina els diferents costos doportunitats al triar entre els diferents agents econmics que hem vist fins ara: estudiant, familia, empresa i govern.

Quin s el cost doportunitat dhaver triat litinerari de cincies socials?27

ELS COST DOPORTUNITAT I LA FRONTERA

DE POSSIBILITATS DE PRODUCCI

Per ilustrar el concepte de cost doportunitat, associat a una decisi econmica

Farem servir un model

Simplificaci de la realitat que permet explicar-ne el funcionament i fer prediccions

Frontera de Possibilitats de Producci

Suposem una economia molt simplificada que disposa duna quantitat de fixa de factors productius (terra, treball i capital), que suposem tots utilitzats i en la qual es produeixen noms dos tipus de bns: ordinadors i mbils28

FPP II

La Frontera de Possibilitats de producci (FPP) s un model que indica el lmit geomtric mxim de les combinacions de bns i serveis que es poden produir en una societat amb uns factors i una tecnologia donades. (Es tracta de combinacions de bns (x,y) mximes)Si simplifiquem lanlisi a dos bns (per exemple ordinadors i mbils), aquesta FPP estableix les combinacions eficients o mximes dordinadors i mbils donats uns recursos i una tecnologia. Pot representar-se com una corba cncava des de lorigen de coordenades que separa les combinacions inaccessibles (situades a la dreta de la frontera) de les accessibles (situades sobre la frontera i a lesquerra de la frontera).

29

FPP III

Imaginem que partim duna situaci inicial, amb una combinaci eficient (mxima) dordinadors i crelles.

Si volem una major quantitat dordinadors...

Donat que els recursos estan plenament utilitzats, haurem de destinar recursos que abans estaven utilitzats en la producci de mbils, a la producci dordinadors

Caldr estar disposat a produir menys mbils, caldr sacrificar una determinada quantitat de mbils

El Cost doportunitat daugmentar els ordinadors es......30

FPP IV

Les diferents possibilitats que se li presenten a leconomia es

poden reflectir mitjanant

Un exemple numric (Una taula de Possibilitats de producci)

Mitajanant una representaci grfica

Opcions Ordinadors

Personals

(unitats)

Telfons

mbils

(unitats)

Cost

doportunitat

(en termes de

mbils)

A 0 18 -

B 1 17 1

C 2 14 3

D 3 9 5

E 4 0 9

A mesura que produm ms ordinadors

31

FPP VQ

uan

tita

tM

b

ils

Quantitat dOrdinadors0

18

4

14

E

17

1 32

9

B

D

C

Opcio

ns

Ordinadors Personals

(unitats)

Telfons

mbils

(unitats)

Cost doportunitat (en

termes de mbils)

A 0 18 -

B 1 17 1

C 2 14 3

D 3 9 5

E 4 0 9

32

FPP VI

Qu

an

tita

tM

b

ils

Quantitat dOrdinadors0

18

4

14

E

17

1 32

9

B

D

C

. H(4,17)

Eficients

Inassolible, inabastable, inaccessible

Ineficients

33

FPP VIII

Imaginem que destinem tots els factors productius a la producci dun b (per exemple mbils), produirem com a mxim una determinada quantitat, donat que els recursos sn escassos i per tant els bns. Al grfic, veiem que la producci extrema de mbils, representada pel punt A, s de 18 mbils i cap ordinador (0,18)

A partir daquest punt, A, a mesura que ens movem cap avall en la taula, va augmentant la producci dordinadors a costa de reduir el nombre dunitats de telfons mbils.

El cost doportunitat dun ordinador s el nombre dunitats de telfons mbils que cal sacrificar per a produir-lo. Com veiem al grfic, els increments de la producci dordinadors que resulten a mesura que ens desplacem dA a E van elevant cada vegada ms el cost doportunitat

Llei de costos doportunitat creixents

34

FPP IXOpcio

ns

Ordinadors Personals

(unitats)

Telfons

mbils

(unitats)

Cost doportunitat (en

termes de mbils)

A 0 18 -

B 1 17 1

C 2 14 3

D 3 9 5

E 4 0 9

Qu

an

tita

tM

b

ils

Quantitat dOrdinadors0

18

4

14

E

17

1 32

9

B

D

C

9

3

5

1

Fixat que sempre augmentem en una unitat els ordinadors!!, en canvi el cost doportunitat en termes de mbils va augmentant!!

El cost doportunitat dun ordinador personal en passar dA a B s de 1 mbil (18 -17=1), en canvi el cost doportunitat dun ordinador en passar de B a C s de 3 mbils (17-14=3)35

LA LLEI DE COSTOS DOPORTUNITAT CREIXENTS

Qu

an

tita

tM

b

ils

Quantitat dOrdinadors0

18

4

14

E

17

1 32

9

B

D

C

9

3

5

1

La FPP s cncava des de lorigen de coordenades, dac deriva la llei de costos relatius creixents: aquesta llei es compleix quan per aconseguir quantitats addicionals iguals dun b, la societat ha de sacrificar quantitats cada vegada majors de laltre b. La concavitat de la FPP representa la llei de costos relatius creixents, com mostra el fet que quan volem una major quantitat dordinadors augmenta el seu cost relatiu en la quantitat de mbils als que renunciem.

I si la FPP fra convexa? En aquest cas estarem davant de la llei de costos decreixents . Grfic:

I si la FPP for una lnea recta. Estarem davant de costos doportunitat constants. (llei de rendiments constants)

36

FPP X La FPP illustra una caracterstica fonamental i s que

leconomia s la cincia de lelecci. Cal optar entre diferents alternatives, ats que la vida real sempre planteja opcions entre les quals cal triar

La corba de possibilitats de producci illustra dos principis essencials:

1. Lescassetat de recursos. La quantitat de bns i serveis que podem produir en un determinat perode de temps amb els recursos i la tecnologia existents s limitada.

2. El cost doportunitat. Noms podem obtenir quantitats addicionals de qualsevol b, reduint la dun altre. (sempre que estigam en la FPP, s a dir, en punts eficients)

3. La producci potencial. s la producci mxima que una economia pot obtenir amb uns determinats recursos productius i un nivell tecnolgic donat.

37

APLICACIONS DE LA FPP. A. LEFICINCIA ECONMICA

Eficincia: LFPP duna economia, s una Frontera, ja que delimita dues regions: una en la qual leconomia est malgastant, malbaratant, desaprofitant recursos (la que est situdada per sota de lFPP, punt I) i una altra que no s assolible (la situada per damunt de lFPP, el punt H. Tot i que si que seria desitjable arribar al punt H, ara per ara, amb els recursos actuals no podem arribar-hi. Potser en el futur es puga desplaar lFPP cap a la dreta i arribar al punt H.

Qu

an

tita

tM

b

ils

Quantitat dOrdinadors0

18

4

14

E

17

1 32

9

B

D

C

Ineficincia

Inassolible

38

LEFICINCIA ECONMICA II Quan una economia se situa sobre la seua FPP, sobre la

corba, es diu que leconomia s eficient productivament.

Qu vol dir que una combinaci s eficient?

Que la societat no pot produir una major quantitat dun b sense produir-ne una menor de laltre. A la Frontera (punts A, B, C, D, E), la producci s eficient.

Els punts situats ms enll de lFPP (punt H) re`resenten produccions inabastables, inaccessibles, ja que la societat no t prou recursos per produir aquesta combinaci de bns.

Els punts situats per sota de lFPP (punt I) representen una producci ineficient. Hi haur recursos ociosos, despilfarrats o no utilitzats. Amb els mitjans disponibles, leconomia podria produir ms ordinadors i ms mbils. Qualsevol reasignaci dels recursos de I a un punt de la zona delimitada per les fletxes generaria una major quantitat dels dos bns.s a dir, partint dI, podem produir ms ord. i mbils utilitzant eficientment els recursos.39

B. EL CREIXEMENT ECONMIC

LFPP traa el lmit de les opcions assolibles; amb els recursos

disponibles, els nivells de producci per damunt de la FPP sn

inassolibles (inalcanzables). LFPP no roman inalterable en el temps sin

que varia quan varien els factors productius o b la tecnologia. Quan es

desplaa cap a lexterior o dreta, es diu que augmenten les possibilitats de

producci ja que es fan accessibles combinacions que abans resultaven

impossibles. Es produeix un creixement econmic.

El creixement econmic suposa laugment de la capacitat productiva de leconomia i grficament es pot representar mitjanant un desplaament cap a la dreta

Quins factors poden provocar aquest creixement econmic?

40

CREIXEMENT ECONMIC II

0

A

Mbil

Ordinadors

E

B

1. Millora tcnica, en el sentit de millora de nous i millors mtodes per a produir bns i serveis. Es a dir augmenta la productivitat dels factors.

2. Augment del volum de capital (augment del nmero de mquines)

3. Augment de la fora de treball (Nmero de treballadors)

4. Descobriment de nous recursos naturals

Ep!!! No es desplaa quan la societat decideix utilitzar recursos que abans estaven ociosos. (passem dun punt interior a un punt de la frontera.

Una millora o perfeccionament tecnolgic en la producci dun dels dos bns, implica un desplaament de la FPP en la direcci marcada per leix en el que es representa el b.

41

FEM PROBLEMES??

42

1.5 ELS SECTORS PRODUCTIUS I LINTERCANVI

Els agents principals de lactivitat econmica sn:

Les famlies

Les empreses

El Sector Pblic

Les institucions financeres

Sector Exterior

43

A. ELS SECTORS PRODUCTIUS I

La diversitat dactivitats productives dels agents econmics

es poden classificar en 3 sectors econmics:

Sector primari

Sector secundari o indstria

Sector terciari

44

SECTOR PRIMARI

El sector primari abara les activitats relacionades amb la Natura:

agricultura, pesca, ramaderia, explotacions forestals. A Spain representa

el 3% del PIB (Qu s el PIB??)

45

SECTOR SECUNDARI O INDSTRIA

El sector secundari o indstria, comprn:

La indstria, en sentit estricte

La mineria

La construcci

El sector energtic

Recull les activitats industrials, s a dir, les que es dediquen a transformar les matries primeres en productes manufacturats, ja siguen per al consum final o per a ser utilitzats en la producci daltres bns.

Generalment sutilitza el terme sector industrial com a sinnim de sector secundari, tot i que aquest segon t un carcter ms ampli.

A Espanya, com que la construcci t un pes important en el PIB, lINE ho indica per separat

Veure estructura sectorial del PIB

46

SECTOR TERCIARI

s format per un ampli ventall dactivitats de serveis que

ofereixen un producte intangible. Compren activitats com

ara transports, educaci, sanitat, turisme o serveis financers.

El sector serveis s el de major pes relatiu en el PIB

espanyol: el 67% lany 2005

Serveis privats

Serveis pblics

Dirigits a particulars: Comer, hosteleria, lleure, entreteniment

Administraci pblica, defensa i ordre pblic, transports, sanitat, ensenyament, serveis locals.....

Dirigits a empreses: informtics, de selecci de personal, consultoria, gesti, etc.

47

SECTOR TURISME

El sector serveis ha experimentat un creixement notable en els ltims anys, en gran manera pel fenomen del Turisme. Lobertura i la integraci de leconomia espanyola en un mn cada cop ms global est dinamitzant i modernitzant el sector.

Sector serveis

48

SECTOR PBLIC

s format per lAdministraci Central (Estat, Organismes

autnoms i Seguretat Social), lAdministraci Autonmica

(Generalitat Valenciana), lAdministraci Local

(Ajuntaments), les empreses pbliques no financeres i les

empreses pbliques financeres

49

LINTERCANVI, LESPECIALITZACI I LA DIVISI

DEL TREBALL

50

Intercanvi

Divisi del treball

Especialitzaci

Major Eficincia

Increment de la Productivitat o increment del producte per treballador: Pme=PT/L

Introducci deines especfiques

Un individu allat, ha dobtenir ell sol tot all que necessita

El seu consum dependr dall que t al seu abast i dall que pot transformar pels seus propis mitjans. Societats.....

Autosuficincia

INTERCANVI Per les persones volem consumir bns diversificats!

51

La tendncia s: intercanviar els bns que possem en abundncia per altres bns que no es tenen. Existeix un benefici mutu en lintercanvi

Lintercanvi s avantatjs ja que permet lespecialitzaci en pocs bns, la qual cosa augmenta leficincia, s a dir, obtenir ms per unitat desfor.

Adam Smith argumentava que un treballador no especialitzat difcilment podria fabricar ms de 20 agulles al dia. En canvi, 10 persones especialitzades podien fabricar ms de 48.000 agulles, sd, 4.800 cada obrer.

INTERCANVI

52

Ens especialitzem?1. Preparar fil metllic

2. Un altre lha de tallar3. Un altre a esmolar-lo

4. recorda

Lintercanvi permet la divisi del treball i lespacialitzaci dels treballadors en tasques ms concretes. Apareix la mecanitzaci del treball (maquinria especialitzada)

BESCANVI

53

El bescanvi s lintercanvi dun b per un altre

Inconvenients:

Requereix molt de temps: coincidncia de necessitats

Alguns bns sn indivisibles

Si involucra molts participants s inviable

LINTERCANVI I ELS DINERS

54

Les limitacions del bescanvi desapareixen quan lintercanvi

es fa amb la intervenci dels diners. Amb aquests,

lintercanvi s fcil i eficient

Canvia els seus animals per diners

Canvia les taronges per diners

Es faciliten les transaccions multilaterals

DINERS

55

Qualsevol mitj de pagament generalment acceptat que es pot canviar per bns o serveis i que nafavoreix lintercanvi

Al llarg de la histria, diversos bns han estat diners, com ara:

LINTERCANVI I ELS DINERS

56

Flux real (bns)

Flux monetari (euros)

Taronges

Pagament monetari

carn

Pagament monetari

arada

Pagam

ent

moneta

ri

FEM ACTIVITATS UNITAT 1??

57