ECONOMIA D’EMPRESA

EL TREBALL I LA

LEGISLACIÓ LABORAL 6.1 QUÈ ÉS EL TREBALL?

6.2 EL MARC NORMATIU LABORAL

MARTÍ CHIVA

MERTITXELL HERVÀS

ANDREA MORENO

1HS2

6.1 Què és el treball?

Segons la normativa laboral, el treball és aquella activitat laboral que compleix

estrictament les quatre característiques següents:

Voluntarietat: la persona decideix si treballa, o no fa i de quina manera. És a dir,

és plenament lliure de decidir dins de la relació laboral.

Per compte d’altri: treballa per a una altre persona, la qual es beneficia del fruit

del seu treball i per això li compensa pagant-li un salari.

Retribució: el treball ha de ser remunerat, és a dir, la persona desenvolupa una

activitat laboral a canvi d’un salari que li paga l’empresa.

Subordinació: dins de l’activitat laboral, el treball de la persona està sotmès a les

decisions de l’empresari, que és qui dirigeix l’activitat laboral.

Per explicar-ho millor, posarem un exemple. Un advocat treballa durant una part del dia

treballa per una empresa exercint com a advocat. Per aquest treball cobra uns ingresos

que són salari. Considerem que l’activitat que du a terme l’advocat a l’empresa és treball

ja que compleix les quatre característiques anteriors. És voluntarietat perquè ell decideix

si treballa o no per aquesta empresa i de quina manera realitza el treball. Diem que

treballa per compte d’altri, ja que treballa per una altre persona i aquesta treu benefici del

seu treball realitzat i a canvi reb un salari (retribució). L’advocat està sotmès a les

decisions de l’empresari (subordianció)

La resta de la jornada exerceix en un bufet propi. D’aquesta activitat diem que no és

treball, perquè està sotmès a una altre normativa que no és la laboral. Treballa per

compte propi i no està sotmès a les decisions de l’empresari , i no compleix la

característica de subordinació. Cobra uns ingressos que no són salari, els ingressos que

obté són ingressos d’activitats professionals, podem dir que aquests ingressos no són una

retribució.

6.2 El marc noramatiu laboral

El marc noramtiu laboral és el conjunt de lleis i normes legals que determinen l’entorn del

treball. L’activitat de l’emrpesa està sotmesa a molts tipus de normatives que s’han de

complir, cada àmbit de l’empresa té el seu àmbit normatiu i el treball té el seu. La jerarquia

normativa laboral ens indica que hi ha normes que són més importants que d’altres, o

sigui, que estan per sobre de les altres en quant a importància.

La jerarquia normativa laboral i les fonts del treball

Constitució espanyola

Tractats internacionals

Estatut dels treballadors

Convenis col·lectius

Contracte laboral o de treball

LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA: fonament jurídic de la societat, ja queLa constitució

Espanyola és la norma legal suprema de l'ordenament suposa les bases sobre les quals

es fonamenten totes les altres normes i descriu els drets i llibertats fonamentals dels

ciutadans. Està per sobre de qualsevol altre.

Contingut laboral de la Constitució

Drets fonamentals Drets i llibertats dels

ciutadans i ciutadanes

Principis rectors de la

política social i econòmica

Dret a no ser discriminat per

qualsevol circumstància

Dret al treball Mantenir un règim públic de

Seguretat Social

Dret a vaga Dret a la promoció a través

del treball

Realitzar polítiques oreientades

a la plena ocupació

Dret a fundar i tenir llibertat de

unir-se a qualsevol sindicat

Dret a l’elecció de professió o

ofici

Vetllar per la seguretat i

higiene en el treball

Dret a la negociació

col·lectiva

Garantir el descans

necessari.

Dret a un salari adequat Formació i readaptació

professional

Dret a la llibertat d’empresa

TRACTATS INTERNACIONALS: els tractats internacionals són normes legals que un

conjunt de països s’obliguen a complir i respectar. En l'àbit laboral hi ha:

Els convenis de l’OIT

Les normes de la UE

Els convenis de l'OIT (organització Internacional del treball):

L'OIT és l'Organització Internacional del Treball és l'agència tripartida de l'ONU i convoca

a governs, empleats i treballadors dels seus estats membres per tal d'emprendre accions

conjuntes destinades a promoure el treball decent en el món.L'OIT tracta de respondre a

les necessitats dels homes i dones treballadors reunint els governs i els representants

dels empleats i treballadors per tal d'elaborar normes de treball, desenvolupar polítiques

en la material i concebre els programes apropiats. L'estructura tripartida de l'OIT li

proporciona un caràcter únic entre les organitzacions internacionals, ja que les

organitzacions d'ocupadors i treballadors participant en totes les discussions amb els

governs en posició d'igualtat.

Les convenis de l'OIT són unes normes internacionals del treball dictades per

l'Organització Internacional del treball, que té com a objectiu la promoció de la millora de

les condicions laborals i del nivell de vida dels treballadors.

Els quatre objectius generals del conveni de l'OIT són:

Promoure i complir les normes i els principis i drets fonamentals en el treball

Generar grans oportunitats perquè dones i homes puguin tenir llocs de treball i

ingressos dignes

Millorar la cobertura i l'eficiència d'una seguretat social per a tots

Enfortir el tripartisme i el diàleg social

Normes de la UE

La unió europea és un organisme, format per 27 països d'Europa, que formen una

comunitat econòmica i política de caràcter demorcràtic, on els estats membres han creat

institucions comunes amb l'objectiu de desenvolupar-se de manera conjunta i harmònica

en pau i propsperitat. Les normes de la UE són un conjunt de normatives dictades per

aquest conjunt de països que la formen que tenen com a finalitat garantir un mínim nivell

de vida dels treballadors, així com l'equipació de les condicions de treball als diferents

països membres. Els principis generals d'aquestes normes de la UE són les següents:

Lliure circualació de mà d'obra en tot el territori de la UE.

Condicions de treball harmonitzades

Reconeixement de les diferens qualificacions professionals

Lliure accés a la funció pública

Fomentar la formació dels treballadors mitjançant programes subvencionats

ESTATUT DELS TREBALLADORS: és la norma principal que regeix els drets dels

treballadors. És la norma laboral que fonamenta el marc normatiu del treball ja que

descriu el conjunt de drets, llibertats i deures que tenen els treballadors i les empreses

indicats de manera genèrica a les normes de rang superior, la Constitució i normativa

laboral internacional.

CONVENIS COL·LECTIUS: el conveni col.lectiu és un acord celebrat entre un sindicat o

grup de sindicats i un o diversos empleadors, o un sindicat o grup de sindicats i una

organització o més representatives dels empleadors. També, en cas que no existeixi un

sindicat, pot ser celebrat per representants dels treballadors interessats. Son fruit de la

negociació col·lectiva.

CONTRACTE LABORAL O DE TREBALL: el contracte de treball és un document

acordat i signat per l'empresa i el treballador, en què s'estableixen les condicions de

treball.

Un contracte de treball és el vincle que s'estableix entre una persona física o jurídica que

actua com a empresari y una persona física, que actua com a treballador, pel qual es

comprometen a intercanviar una prestació econòmica a canvi d'una prestació

professional, iniciant una relació laboral. Per a tenir validesa, el contracte ha de ser signat

per persones amb plena capacitat jurídica, a més, el contracte a de complir amb tres

requisits bàsics, tenir un objecte, que sigui possible, lícit i determinat, una causa i

consentiment.

Tant el conveni col·lectiu com el contracte són acords escrits que tenen una estructura i

un contingut.

Les normes que comprenen el marc nominatiu estan subjectes a un principi jurídic, el

principi de jerarquía normativa, que indica que una norma d'estat inferior no pot

contradir a una d'estat superior. Per exemple els contractes o els convenis han d'acceptar

les normes de l'Estatut de treballadors, no el poden contradir en cap sentit, han de cenyir-

se estrictament.

Les lleis també imposen unes característiques mínimes que s'han de complir. N'és un clar

exemple les vacances i els seu temps estipulat de duració, o la durada de la jornada

laboral, etc. Això determina el principi de norma mínima, és a dir, una norma de rang

inferior ha de respectar els mínims establerts d'una norma superior, però la pot millorar.