Economia de l’Empresa Segon de Batxillerat

Joel Duran Moreno

Unitat 8: EL FINANÇAMENT EN L’EMPRESA I. LES FONTS DE FINANÇAMENT

8.1 El finançament

INVERSIÓ FINANÇAMENT

Destí diners Origen diners

(unitat 7) (unitat 8)

8.2 Fonts de finançament de l’empresa

S’entén per font de finançament els recursos líquids o els mitjans de pagament a la disposició de l’empresa per fer front a les seves necessitats dineràries. Les diferents fonts de finançament que té l’empresa són el patrimoni net i passiu del balanç de situació. Es poden classificar segons tres criteris diferents:

Classificació de les fons de finançament

Segons termini de devolució Segons la seva procedència Segons a qui pertanyen

Fonts de finançament a

curt termini. Finançament intern.

Mitjans de finançament

propi.

Fonts de finançament a

llarg termini. Finançament extern.

Mitjans de finançament

aliè.

Recursos propis o finançament propi

Són els recursos més estables de què disposa l’empresa, ja que no s’han de tornar en tota la vida de l’empresa. D’altra banda, són els que tenen més risc perquè en cas de fallida els socis són els últims en rebre la part corresponent de la liquidació, ja que primer, s’ha de respondre als altres creditors. Els recursos propis estan formats per:

ANC

AC

RP

PNC

PC

Economia de l’Empresa Segon de Batxillerat

Joel Duran Moreno

El capital: està format per les aportacions dels socis en formar-se la societat i, a més, per les ampliacions successives de capital que es puguin produir. Les aportacions poden procedir de persones individuals, de grups d’empreses o, en el cas d’algunes pimes i amb caràcter temporal, de societats de capital de risc. Cal marcar que el capital es un finançament extern i propi.

Les reserves provenen dels beneficis no distribuïts per l’empresa i formen part i formen part del seu autofinançament intern. Els beneficis s’obtenen a partir del resultat al qual s’arriba com a conseqüència de l’acompliment de la seva activitat (benefici retingut). Les reserves poden ser de diferents tipus: legals (quantitat fixada per llei), estatuàries (fixades pels estatuts de l’empresa), i voluntàries (determinades per beneficis extraordinaris i reserves procedents de subvencions estatals o privades).

Hi ha un altre tipus de finançament que no representa un creixement per a l’empresa, sinó que implica un autofinançament per mantenir la capacitat productiva. Aquest està format per les amortitzacions i les provisions:

Les amortitzacions estan formades pel valor que va perdent l’immobilitzat en el procés de producció. Perden valors per varis motius: ús propi, que fa que es desgastin físicament, o bé per la seva obsolescència tècnica i funcional, pels canvis tecnològics produïts. Quan acaba l’exercici es calcula la pèrdua del valor que s’ha produït en els actius de l’empresa i s’incorporarà al valor del producte com un cost més que es recuperarà en el moment en què es cobri l’import de la venda. Al final de la vida econòmica d’aquets actius, l’empresa podrà substituir-los fent ús dels diners acumulats en el fons.

Les provisions són també una part del resultat de l’empresa que crea un fons per fer front a certes pèrdues que encara no s’han produït o bé futures despeses, com, per exemple, pèrdues de valor mobiliaris, fons per a indemnitzacions, pagar impostos, etc...

Un esquema dels recursos propis de l’empresa seria:

Economia de l’Empresa Segon de Batxillerat

Joel Duran Moreno

Recursos aliens a llarg termini

Els recursos aliens a llarg termini són aquells dels quals l’empresa disposa durant un període de temps superior a un exercici econòmic, i que un cop passat aquest temps ha de tornar amb els interessos corresponents.

Dins d’aquests hi ha:

Préstecs a ll/t: Préstecs demanats a llarg termini a institucions de crèdit per poder finançar-se. Un cop aprovat el préstec, es pot disposar dels diners de manera immediata; aquets diners s’han de tornar amb els interessos corresponents segons les condicions establertes.

Emprèstits: Títols de crèdit que emeten les empreses i que són adquirits per particulars a canvi d’un interès. Quan les empreses necessiten una gran quantitat de diners i les condicions dels intermediaris financers no son econòmicament acceptables, els demanen a particulars mitjançant l’emissió de títols o bons.

Lísing o arrendament financer: És un sistema de finançament pel qual l’empresa pot incorporar algun element d’actiu fix a canvi d’un lloguer amb opció de compra, normalment béns d’obsolescència ràpida. En aquest procés intervenen tres agents econòmics: l’empresa client, l’empresa que fabrica i l’empresa de lísing. Amb aquest sistema no t’has de preocupar de buscar els recursos financers i poder tenir avantatges fiscals ja que una part de les quotes de lísing permet pagar menys pagar menys impostos.

Rènting: Modalitat que consisteix en el lloguer de bens mobles i immobles a llarg termini. En el contracte de rènting l’arrendatari es compromet a pagar una renda fixa mensual durant un termini determinat, i l’empresa de rènting es compromet a prestar una sèrie de serveis: facilitar ús del bé, manteniment del bé, assegurança a tot risc, opcions final del contracte: substituir els equips o renovar contracte per un nou període per determinar.

EMPRESA DE LÍSING

(empresa financera)

PROVEÏDORS D'IMMOBLITIZAT

EMPRESA CLIENT

(a l'exemple, la nostra empresa)

FINANÇA

BÉ

Economia de l’Empresa Segon de Batxillerat

Joel Duran Moreno

La renda de lloguer per rènting és una despesa deduïble al 100% i no hi ha durada mínima d’arrendament. A diferència del lísing, no hi ha opció de compra per a l’arrendatari a la fi del contracte.

Diferències entre lísing i rènting

Lísing Rènting

Deduccions fiscals Els interessos i una part del cost del bé.

La totalitat de la renda.

Tipus de bens Solen ser nous Poden ser nous o no

Durada mínima - 2 anys per a bens mobles

- 10 anys per a bens immobles

No

Opció de compra* Sí No * Característica principal

Recursos aliens a curt termini

Les fonts financeres a curt termini més utilitzades per les empreses són:

Préstecs a curt termini. Diners que es demanen a una entitat financera per cobrir les necessitats immediates.

Crèdits bancaris a curts termini. Dins d’aquest es poden estudiar dues modalitats:

El descobert en compte (quedar-se en números vermells). Consisteix en la utilització d’un compte corrent amb un valor superior al saldo disponible.

Compte de crèdit o pòlissa de crèdit. Quan una empresa disposa de diners en el banc per a situacions inesperades. A diferència del préstec, l’empresa té els diners disponibles al banc i s’utilitzarà quan es necessiti una part (disposat). En aquest recurs, només es paguen interessos per la part disposada.

Crèdit comercial. És el finançament automàtic que aconsegueix l’empresa quan deixa a deure les compres que fa als proveïdors.

Descompte d’efectes. L’empresa pot portar al descompte les lletres de clients que té en cartera abans del seu venciment.

El facturatge o FACTORING. Venda de tots els drets de crèdit sobre clients (factures, lletres) a una empresa denominada Factor, la qual proporciona a l’empresa una liquiditat immediata.

Fonts de finançament espontànies. Aquelles que no requereixen una negociació prèvia, com per exemple, les quantitats que l’empresa deu a la HP o a la SS, o els salaris dels treballadors, etc...

Economia de l’Empresa Segon de Batxillerat

Joel Duran Moreno

8.3 Els mercats de valors i les operacions de finançament empresarial

Els actius financers són un mitjà de mantenir riquesa per al propietari (estalviador) [Surt a l’immobilitzat financer de l’actiu] i una font de finançament per a qui els emet o els genera [surt al patrimoni].

Podem fer una classificació bàsica:

Actius financers de renda fixa: Els fluxos al llarg del temps són coneguts des d’un començament. Són: obligacions, bons, pagarés, deute, etc... Els rendiments són coneguts.

Actius financers de renda variable: Són els que generen un fluxos incerts i que depenen bàsicament dels beneficis de la companyia repartits en forma de dividends i de la variació del valor del títol. Són: Accions. Els rendiments no són coneguts i poden ser negatius.

Els mercats on es negocien aquests actius financers són els mercats de valors. Aquest es poden dividir en:

Mercat primari o d’emissió: On una empresa emet valors perquè puguin ser subscrits pels inversors i aconseguir finançament.

Mercat secundari o Borsa: És un mercat pur de compra-venda on es negocien els valors que prèviament van ser emesos.

8.4 Selecció de la font de finançament

Els criteris de selecció de finançament per a l’empresa depèn de diversos factors:

El tipus d’inversió: en cas de finançar un bé d’actiu corrent la font de finançament pot ser a curt termini, mentre que si el bé ha d’estar vinculat a l’empresa per més d’un any, també tindrà un termini de devolució superior a l’any. Si es per renovar un bé que ha quedat obsolet o deteriorat s’utilitza el fons d’amortització.

El grau d’endeutament que vulgui mantenir l’empresa: en cas que l’empresa vulgui disminuir el seu endeutament ha de buscar fonts de finançament pròpies. Les fonts alienes s’utilitzen quan l’empres vol augmentar la seva rendibilitat econòmica o no pot disposar de recursos propis.

El cost del finançament: les fonts a llarg termini acostumen a tenir un cost més elevat que les de curt termini.

L’empresa selecciona la font financera que tingui un menor cost, ja que això contribueix a aconseguir l’objectiu final d’incrementar els beneficis disminuint els costos.

8.5 Cost d’una font de finançament

Cost dels recursos financers propis

Calcula la rendibilitat que aconsegueix un accionista que compra una acció per 200€ i la ven al cap de quatre anys per 300€, havent cobrat 20€ cada any en concepte de dividends.

Economia de l’Empresa Segon de Batxillerat

Joel Duran Moreno

El diagrama temporal d’aquesta situació és:

Per trobar la rendibilitat que ha comportat aquesta inversió per a l’accionista, en

resum, es fa una TIR:

0 = −200 + 20

(1 + 𝑟)+

20

(1 + 𝑟)^2+

20

(1 + 𝑟)^3+

320

(1 + 𝑟)^4

Aplicant-hi el mètode iteratiu explicat en la unitat anterior es dedueix que r =

19.39%.

Exercici fet a classe sobre aquesta pràctica:

7. (Pàgina 183) Una empresa demana un préstec a una entitat financera amb les condicions següents:

Import: 1000€ Durada temporal: 2 anys Taxa d’interès: 8% anual Comissió inicial: 1% sobre la quantitat prestada Amortització del préstec: al final del segon any

a) Calcula quan rep realment l’empresa

b) Calcula la quantitat que ha de pagar anualment l’empresa en concepte d’interès

c) Representa’n gràficament la situació financera

d) Calcula el cost efectiu que representa per a l’empresa

A) 1000 euros – 1%.1000 = 990 euros R/ 990 euros

B) I = 1000.0’08 = 80 euros R/ 80 euros cada any

C)

D) 𝑉𝐴𝑁 = 990 − 80

(1+𝑟)−

1080

(1+𝑟)^2= 0 (1+r) = t

990t2 – 80t -1080 = 0

99 t2 – 8t – 108 = 0 1.086 (t) 0,086 (r)

-1,005 R/ 8,6 %