DRETSBUTLLETÍ DEL SÍNDIC DE GREUGES DE CATA L U N YA NÚMERO 16 ABRIL DE 2006

Presentació de l’informe2005 al Parlament

DRETS 16-04.qxp 10/5/06 13:16 Página 1

El Síndic ha demanat a les adminis-t racions afrontar la situació delsmenors immigrats sols amb criterisclars, polítiques estables i una millorcoordinació. Aquesta és una de lesrecomanacions fetes pel Síndic enl’informe sobre la situació delsmenors immigrats sols, que va pre-sentar al Parlament el passat dia 10de febrer.Per al defensor de les persones, elG ove r n , i especialment el Dep a r-tament de Benestar i Família hauriade tenir unes directrius i una plani-ficació clares i estables, i evitar laprovisionalitat i l’atenció, dominadaper l’emerg è n c i a . Com a primeram e s u ra , la Generalitat hauria d’assu-mir la tutela dels menors immigratssols a la seva arribada a Catalunya.Així mateix, s’haurien d’iniciar desdel primer dia els tràmits per adocumentar i empadronar el menori per a obtenir el permís de residèn-cia. Segons el Síndic, amb la tutela iel tràmit dels diversos documents

legals s’acabaria amb una situacióde desprotecció i d’incertesa legaldels menors en els primers mesosd’estada al nostre país.També es demana una atenció espe-cial per als menors de 16 anys per-què puguin ser escolaritzats amb elmínim temps possible i també po-tenciar els programes d’acompanya-ment per als majors de 18 anys.Massa sovint, el retard en la tramita-

ció dels documents perquè l’Admi-nistració pugui tutelar aquests me-nors fa que molts arribin a la majo-ria d’edat sense tutela, i sense per-mís de residència, la qual cosa faràmés difícil que regularitzin la sevasituació.El text ínteg re de l’informe es pot con-sultar a:h t t p : / / w w w. s i n d i c . o rg / c a t / i n f o r m _ e studis.asp

El síndic de greuges, Rafael Ribó, vainiciar a principis del mes de marçuna actuació d’ofici per tal d’analit-zar els punts crítics del funciona-ment del sistema de protecció demenors a Catalunya, especialmenten les situacions de maltractament.L’actuació del Síndic va començara r ran del cas de maltractament queva patir l’Alba, p e r ò , més enllà d’aquestfet tan greu, pretén ser una revisióen profunditat de les mesures deprotecció als infants més eficacesper a evitar que es produeixin mal-tractaments, que aquests s’agreugino que es perpetuïn per la manca dela intervenció adequada dels poderspúblics.El defensor de les persones va obriraquesta actuació d’ofici perquè con-sidera que s’ha produït una vulnera-ció de drets, i que amb una anàlisidel cas es pot fer una revisió del sis-tema que eviti situacions similars enel futur.

El cas de l’Alba ha fet aflorar dèficitsi disfuncions que afecten la infànciadesemparada, que ens han estat de-nunciats pels professionals en diver-ses ocasions, i que han generat ante-riorment queixes i actuacions d’ofi-ci, amb les corresponents recoma-nacions del Síndic recollides en elsdiversos Informes anuals de la insti-tució presentats al Parlament.El Síndic es va dirigir als departa-ments de Benestar i Família, Edu-cació, Interior, Justícia i Sanitat, a laPresidència i la Fiscalia del TribunalSuperior de Justícia de Catalunya, ala Delegació del Govern central aCatalunya i a l’Ajuntament de Mont-cada i Reixac per demanar informa-ció sobre la seva actuació i sobre elsseus projectes per a millorar el fun-cionament i la coordinació del siste-ma de pro t e c c i ó . Així mateix, vaconvocar els titulars de totes aques-tes institucions, exceptuant-ne el del’Ajuntament de Montcada, el passat

6 d’abril, per tal de posar en comúles experiències i els resultats de lacomissió tècnica creada al juliol pera revisar els protocols bàsics d’actua-ció en abusos sexuals i altres mal-tractaments a menors i analitzar lespossibles millores en la defensa i lagarantia dels drets.L’experiència viscuda en aquest cas,i en d’altres anteriors de disfuncionsi manca de coordinació dels serveisque han d’intervenir, han de portartotes les parts implicades a treballaren un nou disseny global que tinguicom a eix la major protecció delsinfants.L’existència de circuits de treball sis-temàtics i criteris d’actuació clars iefectius, coneguts pels diversos pro-f e s s i o n a l s , és indispensable espe-cialment en els casos de desempara-ment o maltractaments greus.Més informació a: www.sindic.org

3RESOLUCIONS

Situacions de desprotecció infantils

EDITORIAL

Més adhesions al conveni amb els síndics localsEls síndics de gre u ges municipals dePalamós i Sant Feliu de Guíxols han estat elsdos últims defensors locals que han signatel conveni de col·laboració que el Síndic téamb els defensors locals.Aquests dos síndics del Baix Empord às’uneixen als 27 defensors municipals que aldesembre de 2004 van signar el conveni decol·laboració amb el Síndic de Greuges deCatalunya. Gràcies a aquest conveni, les per-sones que presenten una queixa al Síndicsobre una administració local que tinguidefensor propi són informades de la possibi-litat de poder presentar-la davant del defen-sor local. Així mateix, els defensors localsfan arribar al Síndic de Greuges de Cata-l u nya les queixes que els hagin presentat ique facin referència a altres administra c i o n sque no siguin la local. El pròxim dia 26 d’ab r i lserà la síndica municipal d’Ulldecona quisignarà el seu conveni.

Butlletí Drets. Número: 16 Coordinació i Redacció: Àrea de Comunicació Maquetació: La Factoria dels Anuncis Foto portada: Tomàs AbellaImpressió: Gràfiques HostenchDipòsit legal: B-52801-2005

Edita: Síndic de Greuges de Catalunya.Josep Anselm Clavé, 31 - 08002 BarcelonaTel: 900 124 124 Fax 933 013 1 87www.sindic.orgcorreu electrònic: sindic@sindic.org

Informe sobre la situació dels menors immigrats sols

Fer conèixer realitats punyents

Fa unes setmanes el síndic, Rafael Ribó, vapresentar al Parlament l’Informe anual de lainstitució corresponent a l’any 2005, del qualtrobareu un petit resum en aquest númerode Drets. En les més de 450 pàgines del docu-ment es recullen les 8.373 actuacions que esvan iniciar l’any passat des de la institució.Explicar tota la feina d’un any en un informepermet a l’equip del Síndic tenir una visióaproximada de les mancances de l’Admi-nistració en les seves diferents àrees. És unaaproximació, probablement incompleta, per-què no arriben al Síndic totes les problemà-tiques socials en les quals podria actuar. Amés de l’Informe anual, el Síndic elaborainformes sobre temes concrets per a denun-ciar i advertir sobre pro blemàtiques quemereixen un tractament més en profunditati que sovint han estat detectades i estudia-des per mitjà d’alguna queixa que arriba a lainstitució. A finals del 2005 es va presentar alParlament l’informe extraordinari “El feno-men sense llar a Catalunya”. Al febrer es vatractar en un nou informe la problemàticadels menors immigrats sols a Catalunya i enels pròxims mesos veurà la llum un docu-ment sobre els maltractaments a la gentgran. La voluntat de la institució és incre-mentar el nombre d’informes extraordinarisdel Síndic i permeten denunciar i advertirs i t u a c i o n s , s ovint massa poc coneg u d e s .Aquests informes, com tota la feina delSíndic, es fan amb la voluntat de millorar elfuncionament de l’Administració i sensibi-litzar-la sobre una qüestió concreta. Per això,valorem molt positivament que les recoma-nacions fetes en l’informe sobre el fenomendels sense llar hagin estat recollides en unaproposició no de llei presentada per tots elsgrups del Parlament i que va ser aprovada encomissió el passat dia 5 d’abril.Hauria de ser un primer pas per a començara concretar actuacions en aquest àmbit.

El Síndic de Greuges de Catalunya té la missió degarantir el dret de totes les persones a una bonaadministració. Amb independència i objectivitat,atén les queixes i consultes de qualsevol personao col·lectiu, i fa recomanacions a les administra-cions i les empreses de serveis d’interès públic,quan aquestes vulneren drets i llibertats.

DRETS 16-04.qxp 10/5/06 13:16 Página 2

5INFORME 2005 AL PARLAMENT

Els dies 24 de març i 5 d’ab r i l , el síndic, R a f a e lR i b ó , va presentar al Parlament l’Informe2005 que recull les actuacions i les activ i t a t sde la institució durant l’any passat.Destaca de l’Informe que les actuacions delSí n d i c , 8.373 (queixes, c o n s u l t e s , i actua-cions d’ofici) van incre m e n t a r-se un 59%re s p e c t e de l’any 2004. Les queixes van aug-

mentar un 25%; les actuacions d’ofici, un55%; i les consultes, un 101%, i van doblarles de l’any anterior. Cal destacar també queles consideracions del Síndic en les queixesen què s’han fet recomanacions a l’Admi-n i s t ració han estat acceptades en el 94% delscasos i només en un 6% s’han re f u s a t .

Aquest increment de les actuacions és fruitde l’esforç fet per la institució d’apropar-seals ciutadans (augment de desplaçaments alterritori, visites a entitats, més presència alsmitjans de comunicació, canvi de la imatgeinstitucional, campanya de difusió) que haprovocat que afloressin més mancances del’Administració, que ja existien però que noes vehiculaven com a queixa perquè no hihavia gaire coneixement del Síndic ni de laseva funció.On l’augment ha estat més espectacular ésen el nombre de consultes ateses pel Serveid’Atenció a les Persones (SAP) del Síndic,que ha doblat les del 2004. Tant el nombrecom el tipus de consultes que hi arriben evi-

dencien el desconeixement que tenen mol-tes persones dels canals i els serveis que tél’Administració per a atendre consultes iinformar .Aquest desconeixement es fa més evidenten algunes àrees, com ara serveis socials,habitatge o consum, en què massa sovint lespersones que arriben al Síndic no saben qui-nes són les administracions amb competèn-cies i les diverses vies de què disposen perdefensar llurs drets i interessos econòmics.Així mateix, es detecta que arriben moltsescrits i peticions per als quals el Síndic noés competent o són previs a la reclamació al’Administració.

RESOLUCIONS

El Síndic ha recomanat al Depar-tament de Política Territorial i ObresPúbliques que propiciï un acord, enel si de l’Autoritat del Transport Me-tropolità (ATM) per a establir títolssocials amb tarifes reduïdes i inte-grades per a gent gran i personesamb discapacitat, i que aqueststítols formin part del sistema tarifa-ri del transport públic de la regiómetropolitana de Barcelona.Els títols integ ra t s , que permetenusar fins a tres mitjans de transporten un sol viatge, no han tingut maibonificació per a aquests col·lectius.Alguns dels opera d o r s , com araTransports Metropolitans de Barce-lona (TMB), tenen els seus títolssocials, però no estan integrats en latotalitat de la xarxa. El seu ús cons-titueix el 6,6% del total de viatgesrealitzats, segons dades de la matei-

xa ATM. En resposta a la recomana-ció del Síndic, el Consell d'Admi-nistració de l’ATM va informar quetotes les administracions que en for-men part es van mostrar d’acord enla conveniència d’establir un siste-ma homogeni de títols socials i queaquests fossin integ ra t s , però hihavia discrepàncies quant a la ges-tió, el finançament i els criteris d’ho-mogeneïtzació. Aquestes discrepàn-cies han fet que els títols socialscontinuïn a hores d’ara en estudi idiscussió, sense que s’hagin superatencara les diferències que n’impe-deixen l’articulació. El Síndic hademanat un esforç a les administra-cions per a arribar a un acord i harecordat que la posada en marxa delsistema tarifari integrat va plantejar,també, moltes dificultats que es vansuperar amb voluntat de consens.

El Govern ha comunicat al Síndic ques’ha obert un nou termini indefinitper a formular sol·licituds d’indem-nització per privació de llibertat, peractes d’intencionalitat política com aconseqüència de la Guerra Civil.El Síndic havia recomanat al Governreobrir el període de sol·licituds per-què a la institució continuaven arri-bant queixes de persones a qui se’lshavia denegat la petició per extem-porània.A més del Consell Executiu, la reco-manació del Síndic va ser enviada alParlament per tal que els grups par-lamentaris estudiessin la possibilitatde modificació de la llei. Aquesta,finalment, ha estat modificada i desde primers de gener es poden pre-sentar noves sol·licituds, sense ter-mini.El Síndic també havia insistit a reco-manar que aquestes indemnitza-cions de la Generalitat poguessin serd e c l a rades exemptes de tributacióen la declaració de l'Impost de laRenda de les Persones Físiques (IRPF)com ho foren les indemnitzacionssemblants atorgades per l’Estat.E n g u a ny la Llei de pre s s u p o s t o sgenerals de l’Estat per a l’any 2006estableix l’exempció de pagament del’IRPF per a aquest tipus d’indemnit-zacions.

Tarifes socials integrades en el transport públic de Barcelona

Acceptades les recomanacions del Síndic sobre lesindemnitzacions de la Guerra Civil

Les persones discapacitades estaranexemptes de taxes per fer les provesde funcionari de la Generalitat

Les actuacions del Síndic de Greuges augmenten un 59% en el 2005

A instàncies del Síndic, i amb lavoluntat de promoure la integracióde les persones amb discapacitat, elGovern ha modificat la Llei de taxesperquè no les hagin de pagar per ainscriure’s als processos de seleccióde l’Administració catalana, tal comja passa en les proves d’accés del’Administració central.L’exempció afecta aquelles personesque tinguin una discapacitat igual osuperior al 33%.La modificació arriba després que elSíndic fes un suggeriment al Govern

en aquest sentit. El defensor de lespersones arg u m e n t ava que unamesura així seria plenament cohe-rent amb les disposicions de la llei,que imposa a les administracionspúbliques l’obligació de promoure laintegració de persones amb discapa-citat. També recordava que l’exemp-ció de pagament de taxes ja era unarealitat en totes les proves per aaccedir a l’Administració central i ales d’algunes comunitats autòno-mes.

Nombre i tipus d’actuacions iniciades

2005 2004Queixes 3617 2901Actuacions d'Ofici 81 52Consultes 4675 2323TOTAL 8373 5276

TOTAL 8373 5276

5000

4000

3000

2000

1000

0Queixes Actuacions d'Ofici Consultes

29013617

52 81

2323

4675

2004

2005

DRETS 16-04.qxp 10/5/06 13:16 Página 4

7INFORME 2005 AL PARLAMENT

Per àrees temàtiques, administració públicai drets (que inclou, entre altres, les queixessobre el procediment administratiu, funciópública i responsabilitat patrimonial) con-

centra el 17% del total d’actuacions del 2005.Consum conforma el 12,15% del total d’ac-tuacions i seguretat ciutadana i justícia el9,89%.

ImmigracióEl procés de normalització de personesestrangeres que es va dur a terme entre elsmesos de febrer i maig del 2005 va eviden-ciar les mancances més habituals de la ges-tió d’estrangeriaEntre altres qüestions, es va donar una clarainseguretat jurídica, provocada per l’aparicióde diverses circulars que anunciaven modifi-cacions però que van ser poc divulgades ique van acabar comportant, e n t re altre scoses, l’ampliació del termini.Va haver-hi també una absència de previsiósobre els efectes pràctics que podria tenirl’aplicació de la normativa . Un exemple d’ai-x ò fou exigir com a única prova de l’estada aEspanya el certificat d’empadronament, cri-teri que es va canviar a meitat del procés.Els mitjans materials i personals no estaventampoc dimensionats per a dur a terme unprocés d’aquestes característiques, la qualcosa va provocar temps d’espera totalmentdesproporcionats en la resolució dels expe-dients. Un altre tema preocupant són elsretards en les cites prèvies per a la sol·licitudde permisos de treball i residència.

PresonsDificultats en els trasllats d’interns per partdels Mossos d’Esquadra; interns desocupatsdurant moltes hores; falta de dependèncieson realitzar les activitats socioeducatives i lanecessitat d’habilitar espais per a tallersproductius i artístics són algunes de les pro-blemàtiques detectades pel Síndic en l’àmbitpenitenciari.La massificació dels centres penitenciaris noobeeix a un increment de la delinqüència,sinó a una política penal restrictiva amb l’a-llargament de la duració de la pena, l’endu-riment dels criteris per a accedir al tercergrau, l’ampliació dels requisits de la llibertatcondicional i la major restricció dels benefi-cis penitenciaris. La gent que ingressa a lapresó triga més temps a sortir-ne. A aquestasituació s’afegeix la falta de previsió que hiha hagut en el pla d’infraestructures peni-tenciàries i la falta d’alternatives a la presó,pel que fa a polítiques de reinserció social.Com a aspectes positius destaquem el nom-bre cada vegada més gran d’interns que rea-litza programes específics de tractament enfunció de la tipologia delictiva o els proble-mes sanitaris, com ara addiccions a substàn-cies prohibides.

Infants (Disfuncions en el sistema protector)El sistema protector continua generant quei-xes. En uns casos les presenten persones ,familiars i professionals, preocupats perquèel sistema no funciona adequadament i end’altres es tracta de ciutadans afectats perles decisions protectores, que en reclamen laintervenció perquè consideren vulnerats elsseus drets.La manca de protecció efectiva pel retard eniniciar l’estudi sobre la situació dels infantsen situació de risc o la tardança en disposardel recurs alternatiu al nucli familiar biolò-gic que ha estat proposat com a idoni sónalgunes de les mancances detectades.Pel que fa als menors tutelats, aquests conti-nuen fent llargs i canviants itineraris enmúltiples centres de Catalunya sense quedesprés dels anys s’hagi trobat una soluciómenys problemàtica.D iverses queixes indiquen que aquestsllargs itineraris d’internament en centresmolt diversos, desarrelats de qualsevol terri-tori o comunitat acaben en alguns casos enfugues i en desconnexions definitives de lesinstitucions en arribar a l’adolescència.

Gent granEl dèficit de places residencials continua, unany més, centrant bona part de les queixesque es reb del col·lectiu de la gent gran. Tot ique la residència no hauria de ser l’únic ni elprimer recurs per a atendre a les personesgrans, es constata que segueix sent l’eix delsistema d’atenció i posa en evidència lainsuficiència de les alternatives o propostesde l’Administració per a fer possible l’aten-ció domiciliària.Les demores en els ingressos en els centresresidencials públics obl i ga sovint moltesfamílies a recórrer a centres privats, on, si lasituació econòmica ho permet, la personagran és ingressada. En alguns casos, quanarriba el moment de canviar de residència,aquest canvi ja no és possible pel deterioratestat de salut de la persona ingressada.

SanitatLes llistes d’espera continuen essent un delsmotius de queixa més freqüents en l’àmbitsanitari, tant amb relació a les primeres con-sultes com a les proves diagnòstiques i tera-pèutiques i també amb les intervencionsquirúrgiques.Tot i que s’han establert terminis per a efec-tuar algunes operacions, aquests no semprees compleixen i es continuen posant demanifest situacions difícilment justificables.Per aquest motiu, s’ha iniciat una actuaciód’ofici per conèixer de manera acurada iactualitzada aquesta pro blemàtica i lesmesures adoptades per l’Administració pera afrontar-la.

Actuacions per matèries

Queixa Actuació Consulta Totald'ofici

1 Administració pública i drets 745 10 669 1424 17,01%2 Consum 262 8 747 1017 12,15%3 Cultura 56 3 43 102 1,22%4 Educació 162 5 131 298 3,56%5 Immigració 166 1 95 262 3,13%6 Infància i adolescència 221 11 62 294 3,51%7 Medi ambient 358 7 190 555 6,63%8 Participació ciutadana 38 2 7 47 0,56%9 Relacions laborals 154 8 248 410 4,90%

10 Sanitat 223 6 170 399 4,77%11 Seguretat ciutadana i justícia 400 5 423 828 9,89%12 Serveis socials 225 11 152 388 4,63%13 Tributs 187 1 132 320 3,82%14 Urbanisme i habitatge 397 3 298 698 8,34%15 Privades o inconcretes 23 1308 1331 15,90%

Total 3617 81 4675 8373 100,00%

Temàtiques d e s t a c a d e s

DRETS 16-04.qxp 10/5/06 13:16 Página 6

9ACTIVITATS

Una delegació sèrbia va efectuar una visitad’estudi a Barcelona entre els dies 22 i 24 demarç per veure l’experiència catalana sobrel’assistència jurídica gratuïta de cara a intro-duir en l’ordenament jurídic de Sèrbia unmodel similar. Aquesta visita s’emmarc adins del prog rama de cooperació que elSíndic està desenvolupant a Sèrbia i que técom a objectiu últim la institucionalitzaciódels serveis d’assistència jurídica gratuïta atot el país.La delegació sèrbia estava formada per qua-t re membres del grup de treball del Mi-nisteri de Ju s t í c i a , e n c a r regat d’elab o rar unap roposta de llei sobre aquest serve i , u nm e m b re de la junta dire c t iva del Col·legid ’ A dvocats de Sèrbia i el degà del Col·legid’Advocats de Nis, ciutat on ja funciona

l’assistència jurídica des de fa tres anys,implantada amb el suport del Síndic. Durantels tres dies de treball es va visitar un serveid’orientació jurídica i es va analitzar-ne elfuncionament i el del torn d’ofici amb reu-nions amb responsables dels dos serveis.El director de Seguretat Pública i Presons,Ignasi Garcia Clavel i un assessor van expli-car a la delegació sèrbia les queixes que repel Síndic sobre els serveis d’assistència jurí-dica gratuïta. Fins ara, el projecte d’assis-tència jurídica gra t u ï t a , que promou elSíndic amb el finançament de l’AgènciaE s p a nyola de Cooperació Internacional(AECI), està acomplint els seus dos objectiusque són estendre progressivament el serveial territori i sensibilitzar les autoritats sèr-bies per a instucionalitzar-lo.

INFORME 2005 AL PARLAMENT

El Síndic promou la institucionalització de l’assistència jurídica gratuïta a Sèrbia

El president del Parlament de Vo j vo d i n a(regió autònoma de Sèrbia), Bojan Kostres, iquatre membres més del seu equip van serrebuts el passat dia 4 d’abril pel síndic, RafaelRibó, a la seu de la institució.L’anterior president ja havia visitat la institu-ció i també el síndic, Anton Cañellas, haviaestat rebut en aquella seu parlamentàrial’any 2002.El síndic, Rafael Ribó, va agrair a Kostres laseva col·laboració en el programa d’implan-tació d’assistència jurídica gratuïta, amb l’a-provació d’una recomanació del Parlament,en què animava els municipis de Vojvodina aimplantar aquest servei.

Trobada amb el president del Parlament de Vojvodina Una delegació de l’Oficina d’Atenció a les

Visites i Cartes del Poble de Beijing, equiva-lent a la figura del defensor del ciutadà, vavisitar el passat dia 18 de març la institució.La delegació de la capital xinesa, que va serrebuda pel síndic Rafael Ribó i altres mem-bres del seu equip, estava encapçalada peld i rector de l’oficina, Liu Zhihong. El defen-sor de Beijing es va interessar pel funciona-ment de la institució del Síndic amb l’objec-tiu de millorar els seus serveis d’atenció ales persones.L’Oficina d’Atenció a les Visites i Cartes delPoble rep queixes i peticions dels habitantsde la capital xinesa i fa recomanacions algovern municipal i al secretari general delPartit Comunista a Beijing.

El defensor de Beijing (Xina) visita la institució

HabitatgeLa problemàtica d’accés a l’habitatge és es-pecialment preocupant en determinats sec-tors de la població com són la gent gran, elsj oves i les persones amb risc d’ex c l u s i ósocial. La intervenció pública en les políti-ques d’habitatge hauria de preveure mesu-res de discriminació positiva per a aquestscol·lectius.Segueixen arribant queixes de l’existènciad’habitatges de titularitat pública, sobretotgestionats per Adigsa, desocupats. La impos-sibilitat d’accedir a un habitatge porta mol-tes persones a actuacions desespera d e s ,com ara l’ocupació de pisos buits.Les persones interessades en sol·licitar unhabitatge de protecció oficial es veuen obli-gades a realitzar un pelegrinatge per lesdiverses entitats i administracions que ges-tionen el parc d’habitatges protegits, per apoder presentar les sol·licituds.El Síndic ha demanat la posada en funciona-ment del registre unificat de sol·licitantsd’habitatge tal com ja estableix la normati-va legal vigent.

ConsumMassa sovint en aquest àmbit es constataque les persones que s’adrecen al Síndicdesconeixen quines són les administracions

amb competències en matèria de consum iles diverses vies de què disposen per defen-sar llurs drets i interessos econòmics.Serveis de titularitat pública, com el submi-nistrament d’aigua, el transport públic o lest e l e c o municacions són algun dels temesque es recullen en l’Informe 2005.

Medi AmbientEls sorolls i les males olors afecten la inti-mitat de les persones; la contaminació deles aigües afecta la salut i porta la societat aintuir situacions de risc que fan cada vegadamés difícil la convivència pacífica allà ontenen lloc episodis de contaminació. El Sín-dic ha centrat la seva actuació en aquestassumpte en asseg u rar una comu n i c a c i óefectiva a la població afectada del risc per ala salut davant la pèrdua de la qualitat del’aigua, sobre la base dels principis de pre-caució i transparència.Pel que fa a la contaminació odorífera, s’haevidenciat la necessitat d’una regulació queinclogui la reducció de les males olors comun dels elements que s’han de tenir encompte en les condicions generals de fun-cionament de les activitats.

El contingut de l’Informe es pot consultar ala pàgina web del síndic:http://www.sindic.org/cat/inform_anual.asp

DRETS 16-04.qxp 10/5/06 13:16 Página 8

11ACTIVITATS

Tàrrega i l’Hospitalet de Llobregat han estatles dues últimes ciutats visitades pel síndicen els seus desplaçament periòdics de l’ofici-na per diverses poblacions de Catalunya.A Tàrrega, el passat dia 14 de gener, el síndici altres membres del seu equip van rebre untotal de 29 visites, que es van materialitzaren 27 queixes i 12 consultes.Durant la seva estada a la capital de l’Urgell,el Síndic va mantenir una reunió de treballamb l’alcalde i va visitar el centre ocupacio-nal Alba, on es va reunir amb els represen-tants de l’Associació Lleidatana d’Entitats deMinusvàlids (ALLEM). També va anar a l’hos-pital residència Pobres de Jesucrist.Per la seva banda, l’adjunt per a la Defensadels Drets dels Infants, Jaume Funes, va visi-tar l’escola bressol La Pau, el CEIP Àngel Gui-merà i l’IES Alfons Costafreda, on va man-tenir contactes amb mestres i alumnes. Elsíndic ja havia visitat Tàrrega el desembre de1999.El passat 2 de març, el Síndic es va desplaçara l’Hospitalet. A més de rebre les persones alcentre d’activitats la Farga, el síndic va visitarla comissaria dels Mossos d’Esquadra , e lCEIP Pau Vi l a , el centre d’iniciatives socialsEsclat i el servei d’urgències de l’Hospital deBellvitge.Rafael Ribó també va mantenir una reunió det reball amb l’alcalde, Celestino Corbach o.Durant tot el dia, el síndic i els membres delseu equip van rebre un total de 51 visites,que van presentar 35 queixes i van efectuar16 consultes.El 26 gener, l’oficina del Síndic va efectuar elseu primer desplaçament a un barri de Bar-celona. Va ser al Raval, on es van rebre 23visites, que es van materialitzar en 11 quei-xes i 13 consultes. A més, Rafael Ribó,va mantenir reunions amb grups de famílies,infants i joves, que li van exposar les sevesproblemàtiques.Encara el 2005, el 14 de desembre el Síndic esva desplaçar a Granollers, on va atendre 27visites, les quals van generar la presentacióde 18 queixes i 9 consultes.

Hem anat31 de març – Castellar de VallèsEl síndic Rafael Ribó va impartir la conferència inaugural deles jornades Pluràlia sobre convivència i ciutadania, organit-zades per l’Ajuntament de Castellar del Vallès i especialmentadreçades a tècnics municipals del Vallès, institucions públi-ques i entitats ciutadanes.

29 de març - ReusL’adjunta, Laura Díez, va participar en les II Jornades sobrel’Autogovern organitzades per la Universitat Rovira i Virgili.Díez va intervenir en la taula rodona sobre les competènciesi la cooperació entre els diversos nivells de defensors (esta-tal autonòmic i local).

10 de març - LleidaConferència del síndic, Rafael Ribó, sobre “Diversitat i solida-ritat” en el marc del I Congrés de Cases Regionals de Lleida.

1 de març- El Prat de LlobregatL’adjunt per a la Defensa dels Drets dels Infants, Jaume Funesi l’assessora Montse Cusó van participar en una reunió sobreabsentisme escolar al barri de Sant Cosme.

3 de Febrer- ToledoEl síndic, Rafael Ribó, va assistir a l’acte de presentació delnúmero 0 de la revista Derechos Ciudadanos dedicat a la immi-gració. La publicació és editada conjuntament per tots elsdefensors autonòmics de l’Estat espanyol

31 de gener- Centre Penitenciari de Brians Visita del director de Seguretat Pública i Presons, IgnasiG a rcia Clavel acompanyat d’un assessor al centre penitenciari.

27 de Gener – BalaguerEl director de Relacions Socials i Institucionals, Matias Vives,va presentar la proposta de Relat de drets i deures de lespersones del món rural dins de les jornades preparatòriesdel Congrés del Món Rural.

20 de gener - Andorra la VellaVisita institucional del síndic, Rafael Ribó, al Principatd’Andorra

Visites a ajuntaments i poblacions per fer el seguimentd’actuacions en tràmit:Sant Vicenç de Montalt, Tordera, Esparreguera, Olesa deMontserrat, Badalona, Cabrils, Premià de Mar, Riudecanyes,Reus, Creixell, Calafell, Vilanova i la Geltrú i Canyelles.Desplaçaments efectuats pel director de Relacions Insti-tucionals i Socials, Matias Vives, i diversos assessors.

Propersdesplaçaments de l’oficina del Síndic

Dimecres 26 d’abril AmpostaAtendrà els ciutadans a El Casal, carrerTa r ragona cantonada amb carre t e raSimpàtica, de les 10 a les 13.30 i de les16.30 a les 18 hores.

Dijous 13 de juliolTremp

Les persones o entitats que vulguin feruna consulta o presentar una queixahan de contactar prèviament trucantal 93 301 80 75 o per mitjà del correuelectrònic sindic@sindic.org

Visita d’estudi a la seu del defensor del poble de PortugalEl síndic de greuges, Rafael Ribó, acompan-yat pel director de Seg u retat Pública iPresons, Ignasi Garcia Clavel, va visitar elsdies 5 i 6 de febrer la seu del Provedor deJustiça (defensor del poble de Portugal) aLisboa per conèixer el funcionament de lainstitució i intercanviar experiències i temà-tiques comunes. Rafael Ribó va ser rebut pelprovedor, Henrique Nascimiento Rodrigues, iva mantenir diverses reunions amb els coor-dinadors d’àrea de la institució. També vaaprofitar els contactes per explicar les actua-cions i les competències del Síndic.

Conveni entreel Síndic i el Consellde Col·legis de Metgesde CatalunyaEl president del Consell de Col·legis deMetges de Catalunya, Xavier Rodamilans, unrepresentant de cada col·legi, el síndic degreuges, Rafael Ribó van signar el passat dia10 de març un conveni de col·laboració entreles dues institucions.El conveni estableix, entre altres qüestions,l ’ i n t e rc a nvi d’informació entre les duesparts i l’assessorament per part del consell oalgun dels col·legis de metges que el formensobre qüestions relatives a temes de salutpública.També es preveu que el Síndic pugui posaren coneixement de cada col·legi territorialles queixes que tinguin relació amb l’actua-ció de metges, sempre que el deure del res-pecte a la confidencialitat de les dades hopermeti, per tal que emeti informe ambcaràcter previ a l’adopció d’una resolució.Per la seva banda, els col·legis, per mitjà delConsell de Col·legis de Metges de Catalunya,posarà en coneixement del Síndic totes lescomunicacions, els suggeriments, les quei-xes i les peticions que li presentin i quepuguin fer referència a les seves competèn-cies de l’àmbit sanitari.

Desplaçaments a Tàrregai L’Hospitalet de Llobregat

Durant la seva estada a l’Hospitalet, el síndicva visitar el servei d’urgències del’Hospital de Bellvitge

DRETS 16-04.qxp 10/5/06 13:16 Página 10

En acabar el seu mandat, quin balançfa de l’evolució dels drets humans aEuropa ?

És un balanç crític. Cinquanta anysdesprés de la Segona Guerra Mun-dial ens trobem que el respecte alsdrets humans està posat a provaEuropa. El factor que l’ha posat encrisi és la lluita contra el terrorisme,el debat entre llibertat i seguretat, ifins a quin punt podem renunciar ala llibertat individual en beneficid’una seguretat col·lectiva. On és ellímit en la retallada de drets fona-mentals i si es pot lluitar contra elt e r rorisme re nunciant a ga ra n t i e sessencials de l’Estat de dret. És unade les grans incògnites. Altres temespendents són els processos migrato-ris i la lluita contra el fanatisme i laintolerància de la mà dels conflictesreligiosos.

¿La gestió de la immigració és el granrepte del continent per als pro p e rsanys?

Hem d’abordar la manera de gestio-nar el procés migratori. No és clarperquè no és un problema de cadapaís, és un problema global d’Euro-pa. També com lluitem contra elsgrups i les bandes que exploten per-sones en cadenes inhumanes en lesquals es juguen la vida, i com hemd’impedir que el dret d’asil no siguirestringit de la mà de la lluita contrala immigració irregular.S’ha de parlar, d e s p r é s , de compodem integrar aquestes personesen una societat desenvo l u p a d a , ifinalment, quan s’han de retornarles persones als seus països d’ori-gen, hem de fer-ho respectant laseva dignitat.

Des de la pers p e c t i va dels dre t shumans, com s’ha d’afrontar l’ano-menat xoc de civilitzacions?

L’única forma de tractar-lo és sobrela base del diàleg. Des del Comissarihem impulsat una mesa de diàlegentre les confessions religioses i lai n s t i t u c i ó , al voltant dels dre t shumans i com les confessions hande participar en el procés d’assegu-rar que les creences religioses sónun factor d’estabilitat i respecte delsdrets i no un factor de violació.Estudiarem la possibilitat d’impul-sar la creació d’un institut europeude formació de formadors de dretsreligiosos, perquè tothom coincideixamb el fet que hi ha un buit en l’en-senyament, que els joves no conei-xen cultura lment el fet re l i gi ó s .Passen per l’escola sense saber quèés el cristianisme, el judaisme, l’or-todòxia i l’Islam. Aquest rerefonscultural s’ha de produir sense ferp ro s e l i t i s m e, pactar un contingutcomú i després formar els profes-sors.

¿Quin paper juguen els diversos defen-sors (estatals, regionals, locals) que hiha a Europa en el treball comú dedefensa dels drets?

La defensa dels drets humans s’hade fer de la forma més pro p e ra pos-s i ble als ciutadans. No n’hi ha pro uamb una veu europea que des dedalt proclami la defensa d’aquestsd re t s . A escala europea no s’ha d’ofe-gar el treball sobre el terre ny; al con-t ra r i , s’ha de donar el màxim suportals que estan cada dia en la batallapels als drets humans, cadascun desdel seu territori. En aquest aspecte,el treball del Síndic de Gre u ges és

absolutament essencial.¿Com va l o ra el Consell els pro gra m e sde cooperació amb Europa de l’Est,com el que porta a terme el Síndic alsB a l c a n s ?

Són prog rames importantíssims,perquè es fan a països que estan enfase d’evolució i estan sortint d’unahistòria en què no hi ha hagut pos-sibilitats de construir una societat niunes institucions democràtiques.Tot el que sigui un factor de coope-ració i de conèixer l’experiència depaïsos que han passat per aquestsperíodes de dictadura , i que han arri-bar a construir un Estat de dret ésuna esperança per a aquests països.Per tant, p rog rames com els delSíndic en els Balcans em semblenabsolutament essencials.

Vostè va dir en una ocasió que undefensor de drets que acaba el seumandat sense tenir “enemics” és queno ha fet bé la seva feina. Quanta gents’ha enfadat amb vostè per hav e rdenunciat situacions injustes?

El Síndic, com el Defensor del Po bl e,té una honrosíssima missió, que ésre c o rdar els governants quan algu-na cosa s’està fent malament, n opel plaer de dir que es fa malamentsinó per la necessitat de canviar lescoses a millor. Parlar clar és unaforma de cooperació amb el re s p o n-s able polític.No s’ha de tenir por; sempre ésmillor dir les coses que callar-les,perquè, sinó, acaben perdent el res-pecte a la institució.

Álvaro Gil-Robles, comissari per als Drets Humans del Consell d’Europa

“El respecte als drets humansestà posat a prova a Europa”Álvaro Gil- Robles acaba de finalitzar el mandat com comissari per als DretsHumans del Consell d’Europa. Han estat sis anys i mig defensant els dretshumans en un territori format per 46 estats i més de 800 milions de perso-nes. Arriba l’hora de les valoracions

DRETS 16-04.qxp 10/5/06 13:16 Página 12