DOSSIER TREBALL DE RECERCA

DOSSIER TREBALL DE RECERCA

INSTITUT DE VILABLAREIX

PROMOCIÓ 2019-21

2

Treball de recerca Institut de Vilablareix

ÍNDEX

Calendari del treball de recerca .......................................................................................3

1. Què és el treball de recerca? .....................................................................................4

1.1. Definició ........................................................................................................4

1.2. Objectius .......................................................................................................4

1.3. Tipus de treball de recerca ............................................................................5

1.4. Valor acadèmic ..............................................................................................5

2. Etapes del treball de recerca .....................................................................................6

2.1. El projecte inicial ...........................................................................................6

2.1.1. Tema i objectiu de recerca ..................................................................6

2.2. Obtenció de dades ........................................................................................7

2.3. La memòria escrita ........................................................................................8

2.3.1. Estructura ..........................................................................................8

2.3.2. Aspectes formals de la memòria escrita .........................................15

2.3.3. Tractament estadístic de les dades .................................................16

2.3.4. Tractament de les imatges ..............................................................23

2.4. L’exposició oral ...........................................................................................28

2.4.1. Pautes per estructurar una exposició oral ......................................28

2.4.2. Normativa de funcionament ...........................................................28

3. Paper del tutor/a del treball de recerca .................................................................29

4. Avaluació del treball de recerca ..............................................................................29

5. Pla de temporització: trobades obligatòries trimestrals .........................................31

6. Fitxes de les entrevistes ...........................................................................................32

7. Fonts ........................................................................................................................33

3


CALENDARI TREBALL RECERCA 2019-2021

Novembre 2019

• Explicar què és un treball de recerca?

• Informació de l’enllaç del dossier

• Proposta de temes: departaments

• Presentació dels temes a tutoria

• Tria del tema

Tutor/a de grup

Desembre 2019 Assignació tutor/a de treball

Equip directiu

Coordinació TdR

Departaments

Gener - Maig 2020 Trobades mensuals amb tutor/a Tutor/a TdR

Juny 2020 Avaluació inicial i lliurament de nota Tutor/a TdR

Setembre 2020

Reassignació, si cal, de tutor/a

Trobada amb el tutor/a per revisar feina

feta a l’estiu

Tutor/a TdR

15 de desembre del 2020

Presentació de l'esborrany: enviar per

correu electrònic al tutor/a i a la

coordinadora

Tutor/a TdR

Coordinació TdR

15 de gener del 2021

Presentació del treball definitiu: enviar

per correu electrònic, en format PDF, a la

coordinadora.

Preparació exposició oral

Coordinació TdR

28 de gener del 2021 Exposició oral Tribunal

4


1. Què és el treball de recerca?

1.1 Definició

El treball de recerca és una investigació que realitza l’alumnat de batxillerat en una àrea que li

interessa i amb el suport i el seguiment d’un tutor/a que l’orienta metodològicament. La

informació recollida en aquesta recerca s’ha d’organitzar i presentar individualment en forma

de memòria (treball escrit) i exposar oralment davant d’un tribunal avaluador.

“El treball de recerca consisteix en un conjunt d’activitats encaminades a estudiar uns fets,

uns fenòmens, unes persones, unes teories o uns objectes ben delimitats, amb aspectes poc

explorats o no gaire coneguts, amb l’objectiu d’aclarir-los i d’obtenir-ne algun coneixement

nou.” (Coromina i altres 2000)

1.2 Objectius

Amb el treball de recerca es pretén que l’alumnat:

o Faci una cerca sobre un tema d’interès personal i que sigui abastable, durant

un temps determinat (70 hores per a l’alumnat) i de manera constant i

aprofundida.

o Posi en pràctica els coneixements adquirits en les diferents matèries del

batxillerat en relació amb la metodologia de recerca (el treball es pot

emmarcar dins l’àmbit d’una matèria o pot ser interdisciplinari o transversal).

o Apliqui la metodologia de recerca adequada als objectius fixats i seleccioni i

tracti les fonts d’informació i documentació adients.

o Treballi de manera autònoma, mostri iniciativa i creativitat, esperit crític i

consciència de la dimensió ètica dels processos.

o Usi les TIC durant el procés de recerca, tractament de la informació, anàlisi i

presentació final dels resultats.

5


o Redacti els resultats de la recerca amb coherència, cohesió i correcció

lingüística i estilística i d’acord amb uns criteris formals de presentació dels

treballs, defensi aquest treball oralment i doni respostes adequades a les

preguntes que es plantegin.

1.3 Tipus de treball de recerca

El tipus de treball de recerca dependrà del tema escollit. Cada recerca implica activitats

ben diferenciades, com poden ser: recollir informació, descriure situacions, observar,

experimentar, dissenyar i construir, arribar a conclusions…

Tenint presents aquestes activitats diverses, podem classificar els treballs de recerca en

tres tipus:

o Investigació descriptiva. Estudiar un tema de qualsevol àmbit recollint informació,

ordenant-la, classificant i/o relacionant aspectes delimitats prèviament i extraient-ne

conclusions.

o Investigació experimental. Estudiar un aspecte observable de la realitat

experimentant, observant els resultats de la manipulació i extraient-ne conclusions

que relacionin la causa o les causes amb l’efecte obtingut.

o Realització d’un projecte. Dissenyar i construir un projecte personal, presentant i

analitzant el procés d’elaboració o creació.

Qualsevol dels tipus de treball abans esmentats implica la realització d’activitats de laboratori

o de camp i activitats de documentació bibliogràfica.

1.4 Valor acadèmic

Segons la normativa vigent, el temps que l’alumnat ha de dedicar a la realització del treball

és aproximadament de 70 hores. Es tracta, per tant, d’un treball de considerable dedicació

i per això es comença a elaborar al primer curs de batxillerat. Es presenta de forma

definitiva al segon curs de batxillerat, després de les vacances de Nadal (al gener).

Tenint en compte la dificultat i volum de feina que suposa el segon de batxillerat, és

aconsellable posar-se a treballar des del primer moment i tenir clar l’enfocament i

planificació del treball abans de començar les vacances d’estiu.

6


El treball de recerca constitueix:

o Part del currículum obligatori de batxillerat.

o S’ha d’aprovar si es vol superar el segon de batxillerat; per tant, val igual que qualsevol

altra matèria.

o Suposa el 10% de la qualificació final de batxillerat.

2. Etapes del treball de recerca

2.1 El projecte inicial

És el pla de recerca que s’ha de presentar al tutor/-a abans d’acabar el curs de primer de

batxillerat. En aquest moment, al tutor/-a, se li haurà de lliurar el següent:

a. Índex (provisional)

b. Llista de recursos amb què es preveu treballar

c. Pla de treball per a realitzar durant l’estiu

Abans d’elaborar aquest projecte inicial, has de considerar el següent:

o Delimitar el tema del treball de recerca. Has d’escollir un tema que t’interessi i ,

preferiblement, relacionat amb la modalitat de batxillerat que estàs cursant.

o Fixar una hipòtesi o un objectiu.

o Elaborar un esquema o guió inicial a partir de la hipòtesi: és un esquema

provisional del contingut del treball (estarà subjecte a variacions o canvis a mesura

que el treball vagi avançant).

o Planificar un calendari de la recerca: haurà d’incloure la metodologia que es farà

servir, materials de consulta, etc.

2.1.1 Tema i objectiu de recerca

Segurament estaràs interessat/-da a conèixer millor el tema del teu treball. Això demana molt

de temps, però has de tenir en compte que el tema no és el nucli del treball, sinó que només

7


t’ajuda a preparar-lo millor i que no es tracta de reunir informació de manera enciclopèdica. El

que és important per a la realització del treball de recerca és la definició d’una pregunta o

problema, centrant-se en una part del tema, que permeti cercar dades per mirar d’arribar a

una resposta.

Aquesta fase inicial d’identificar bé els problemes i preguntes que investigaràs és fonamental

ja que t’ajudarà a plantejar objectius i cercar els mitjans apropiats.

Les diferències entre tema i problema són les següents. El tema sempre és més teòric,

descriptiu i ampli, i té diversos subtemes. En cada subtema pots trobar diversos problemes de

recerca. Cada problema respon a una o a poques preguntes. El tema segurament l’expliquen

els llibres; el problema i les preguntes, els planteges tu, i les activitats que facis a partir d’aquí

seran la teva aportació personal, la teva recerca.

És molt important acotar o delimitar l’àmbit de la recerca perquè la feina no sigui inacabable i

fer-se preguntes significatives, que són les que es poden contestar cercant dades. Si al principi

et costa concretar, espera conèixer millor el tema.

Tot això serveix per a qualsevol àmbit: tecnologia, natura i salut, humanitats i ciències

socials...; per a tota classe de treball, ja que també en una recerca teòrica cal seguir un

procediment adequat, lligat al fet de fer-se preguntes. En tots els casos, cal “trobar respostes”

(partint d’hipòtesis inicials) tot interpretant dades (siguin textos, observacions, etc.).

2.2 Obtenció de dades

� Busca informació sobre el teu tema a biblioteques, enciclopèdies, internet, revistes

especialitzades, o pregunta al tutor o als experts i fes-ne una llista.

� Classifica les fonts per ordre d’importància.

� Extreu i organitza la informació: una primera lectura ràpida; una segona lectura

atenta amb subratllat i marcat.

� Fes anotacions dels documents seleccionats. Es pot utilitzar el sistema de fitxes (fitxes

de lectura, de citació, de resum, de definició, de comentari personal, de dubtes o

preguntes...).

� Fes activitats de camp: Un treball de recerca perd riquesa si es limita únicament a la

recerca documental. És bo obtenir també dades mitjançant activitats de camp:

8


observació directa, entrevista a persones, enquestes, classificació, definició o

descripció de fets, fenòmens, objectes, o bé experimentació.

� Analitza i interpreta tota la informació que has recollit.

2.3 La memòria escrita

2.3.1 Estructura

La presentació escrita del treball consisteix en un informe amb l’estructura següent:

• Inici:

- portada

- resum o abstract

- índex

• Cos:

- introducció

- nucli de l’informe

- conclusions

- llista de referències documentals

• Final:

- annexos

a) Portada: ha d’ocupar una pàgina sencera (la primera de l’informe) i ha de contenir la

informació següent:

• Títol del treball (Cal que sigui significatiu)

• Autor o autora

• Curs/grup

• Tutor o tutora del treball

• Data de lliurament

• Logo del centre

IMPORTANT: La portada no es numera.

9


b) Resum o abstract:

El resum o abstract és un text breu (d’unes 250 paraules) que ha de sintetitzar el contingut de

treball, i fer-ne ressaltar especialment els resultats o conclusions més importants. L’objectiu

principal del resum és que el lector del text es faci càrrec ràpidament de què hi trobarà.

S’ha de redactar en dues llengües:

• Primera llengua: en la llengua en què no estigui redactat el treball de recerca (català o

castellà)

• Segona llengua: en anglès (si el treball està escrit en llengua catalana o castellana) o en

català ( si el treball està escrit en llengua anglesa)

Correspondrà a la pàgina número 1

c) Índex general del treball

Conté tota la relació de les parts del treball (la introducció, els títols dels capítols, les

conclusions, la llista de referències i els títols dels annexos, si s’escau). amb el número de la

pàgina en la qual apareixen.

Tots els apartats han de numerar-se segons els models d’esquema (1. 1.1. 1.2.). A cada títol

se li ha d'assignar el format de títol corresponent (segons els formats disponibles en el

processador de textos) perquè es puguin introduir a l'índex amb el número inicial de pàgina.

d) Introducció

En la introducció s’exposen la motivació de la recerca i els objectius del treball, la seva relació

amb altres treballs, les circumstàncies acadèmiques o històriques que l’han afavorit i la

metodologia emprada. No es tracta d’un capítol de l’informe i no ha de donar detalls sobre la

investigació que s’ha fet, els resultats, les conclusions i les projeccions.

També has d’exposar-hi la teva hipòtesi, és a dir: la pregunta que et formules i què vols

respondre a través de la recerca.

10


La hipòtesi és un enunciat provisional que haurà de ser comprovat i que respon a les

preguntes fonamentals que et pots fer sobre el tema del treball. De manera sintètica,

podem dir que la hipòtesi és una possible resposta a un problema i serà a partir d’ella que

començarem a investigar per intentar veure si és aquesta o no la resposta al problema.

Suggeriments per escollir una hipòtesi:

� Comença a fer-te preguntes sobre el tema que has triat. Selecciona les que

consideris més rellevants.

� Busca respostes raonables a les preguntes més importants. De totes les respostes

apuntades, escull la que consideris que et pot servir d’hipòtesi per al teu treball.

Tingues present que ha de ser una hipòtesi que es pugui contrastar (comprovar) amb

la recerca.

� Recorda que la hipòtesi no és una pregunta, sinó una afirmació que pot ser

vertadera o falsa i que hauràs de confirmar o negar amb l’ajut del procés de

recerca que faràs en el teu treball.

� Comparteix amb el teu tutor/a tot el procés que et proposem fer.

e) Nucli de l’informe

El nucli de l’informe conté informació, distribuïda en capítols, sobre els mètodes de treball

seguits, les lleis aplicades, els càlculs efectuats, les descripcions i els dibuixos dels resultats

obtinguts i la interpretació i anàlisi d’aquests resultats. Els capítols es poden dividir en apartats

i aquests, en subapartats, cadascun amb el seu encapçalament. Cada vegada que comencis un

capítol, has de començar-lo en un full nou.

Dedica tot el temps que sigui necessari per obtenir una bona estructura i planificació del que

vas a escriure. El fil conductor del treball ha de ser clar perquè tot el que vagis explicant sigui

entenedor en tot moment.

S’inclouen en el text totes les il·lustracions, taules i fórmules essencials per a la comprensió del

treball. Però si vols ampliar la informació amb materials complementaris no essencials per a la

comprensió del text, aquests s’han de disposar en els annexos, especialment quan són massa

llargs.

11


f) Conclusió

Les conclusions han de ser una relació clara i entenedora de les deduccions fetes com a

conseqüència de la investigació. Ha de quedar, doncs, molt clara quina és la resposta que

dones a la hipòtesi plantejada en primer moment.

Pots aprofitar i fer un resum del treball, però la conclusió no és principalment un resum sinó

una resposta. La conclusió és també el moment per fer una valoració del treball: importància

de la conclusió a la qual has arribat, portes que se t’obren a noves investigacions, afegir

algunes recomanacions d’accions futures que semblin necessàries com a resultat de les

conclusions o d’alguna experiència feta durant l’elaboració del treball

g) Fonts d’informació

Per a poder localitzar els documents que heu consultat o dels quals heu extret dades durant

l’elaboració d’un treball, projecte, tesi doctoral, etc. cal que les citacions estiguin

normalitzades. De manuals i criteris de citació bibliogràfica, n’hi ha de moltes classes i estils. Us

donem unes pautes elaborades a partir de les TERMCAT.

Les referències bibliogràfiques es presenten ordenades alfabèticament per l’autor, o en el cas

de les obres anònimes, per la primera paraula del títol que no sigui un article.

MONOGRAFIES (llibres i similars)

AUTOR. Títol: subtítol. Traductor i prologuista (si pertoca). Número d’edició. Lloc: Editorial,

Any. (Col·lecció; número).

Exemple:

BARBERO, J. Manuel. El Trabajo social en España. Zaragoza: Mira, 2002. (Trabajo social hoy).

- Autoria desconeguda

Treball social: conceptes i eines bàsiques. Barcelona: Institut Catòlic d'Estudis Socials de

Barcelona, 1989. –

- D’un a tres autors

PUIG ROVIRA, J.M.; TRILLA, J. Pedagogia de l'oci. Barcelona: CEAC, 1985. (Educació i

ensenyança).

12


- Més de tres autors

SILVESTRE, N. [et al.] Psicología evolutiva: adolescencia, edad adulta y vejez. Barcelona : CEAC,

1996. (Educación y enseñanza. Universitaria).

- Editor literari, coordinador o compilador

PLANELLA, J.; VILAR, J., eds. L’Educació social: projectes, perspectives i camins. Barcelona:

Pleniluni, 2003. (Animació sociocultural; 25)

PARTS D’UNA MONOGRAFIA O CAPÍTOLS DE LLIBRES

COGNOM/S, Inicial/s. “Títol de la part”. A: «Dades bibliogràfiques de l’obra completa». Pàgina

d’inici de la part – pàgina final de la part.

Exemple:

SEDÓ LUZURIAGA, C. “Ubicar-se com a professional de l’educació social”. A: Treballant com a

educadora o educador social. Barcelona: Pleniluni, 1999. P. 43-66. (Animació sociocultural; 18).

DOCUMENTS ELECTRÒNICS

- Documents en línia

AUTOR. Títol [En línia]. Edició o versió. Lloc de publicació: Editorial o distribuïdor, any de

publicació <Adreça web>[Data de la consulta:]

Exemple:

REAL ACADEMIA DE LA LENGUA ESPAÑOLA. Diccionario de la lengua española [En línia]. 22a

ed. Madrid: Real Academia de la Lengua Española, 2003. <

http://buscon.rae.es/diccionario/drae.htm > [Consulta: 26 febrer 2004]

- Viquipèdia i similars

Entrada [En línia]. Editorial o distribuïdor, data de publicació <Adreça web>[Data de la

consulta:]

Psychology [En línia] Wikipedia, the free encyclopedia (10 octubre 2011)

<http://en.wikipedia.org/wiki/Psychology> [Consulta: 13 octubre 2011]

13


- Fitxers informàtics

AUTOR. Títol [Tipus de suport]. Edició o versió. Lloc de publicació: Editor o distribuïdor, Any.

Exemple:

FUNDACIÓ CIDOB. La Cooperació internacional. [CD-ROM]. Barcelona: Fundació CIDOB, [199?].

14


PUBLICACIONS EN SÈRIE (Revistes)

Títol: subtítol. [Lloc de publicació]. Vol. (any), núm. de l’exemplar. Número

Exemple:

Journal of European Social Policy. [London]. Vol. 13 (2003), núm. 2.

- Articles de revista

COGNOM/S, Inicial/s. ”Títol de l’article”. Títol de la revista. Vol. (any), núm.: pàgina inicial -

pàgina final.

Exemple:

NASH, M. (2003). “Social work education: agencies and academic disciplines”. International

Social Work. Vol. 46, núm. 1 : p. 23-35.

- Articles de diaris

AUTOR (si hi consta). “Títol de l’article”. Nom del diari [Lloc d’edició](dia mes any), núm., p.

Exemple:

BIOSCA, C. "Les escoles amb molts immigrants tindran menys alumnes per aula". Avui

[Barcelona] (7 febrer 2003), núm.9471, p. 20.

- Publicacions oficials

Títol (dia mes any), núm. de l’exemplar.

Exemples:

Diari oficial de la Generalitat de Catalunya (9 febrer 2004), núm. 4066.

“Ley Organica 6/2001, de 21 de diciembre, de Universidades“. Boletín Oficial del Estado (24

diciembre 2001), núm. 307, p. 49400-49425.

15


LLEIS I ALTRES TEXTOS LEGALS

Jurisdicció (data). Títol normalitzat [format per: número de llei, decret, etc.; dia i mes; nom

oficial de la llei].

Exemple:

Espanya (1987). Ley 22/1987, de 11 de noviembre, de Propiedad Intelectual.

DOCUMENTS AUDIOVISUALS

- Enregistraments :

AUTOR. Títol . [Suport]: subtítol. Número d'edició. Lloc: Editorial, Any. Detalls materials.

(Col·lecció; número).

Exemple:

TRIAS SALAS, G. Teatre i Alzheimer. [Vídeo]: teatre de la reminiscència. Barcelona: Fundació La

Caixa, 2001. VHS.

SAC DE DANSES. El Galop: danses catalanes i jocs dansats [Cassette]. Barcelona: Generalitat de

Catalunya, 1994.

- Programes de ràdio i televisió:

Nom del programa. Responsabilitat (si cal). Entitat emissora, menció de la data d'emissió.

Exemples:

30 Minuts. Dir. Joan Salvat. Televisió de Catalunya, emès el 18 de gener de 2004.

El Matí de Catalunya Ràdio. Dir. Antoni Bassas. Catalunya Ràdio, emès el 17 de febrer de 2003.

TESIS

- Tesis publicades :

AUTOR. Títol: subtítol. Altres responsables (director, tutor, etc.). Núm. d’edició. Lloc: Editorial.

(Col·lecció; número). Nota relativa a la naturalesa del document (tesi, projecte, etc.).

16


Exemple:

GUERRERO LÓPEZ, F. Estudio de propiedades físicas y químicas de algunas turbas españolas y

su posible aprovechamiento agrícola. Alfredo Polo Sánchez (dir.). Madrid: Ministerio de

Agricultura, Pesca y Alimentación. Instituto Nacional de Investigaciones Agrarias. (Tesis

doctorales INIA; 76). Tesis doctoral.

- Tesis no publicades :

AUTOR. Títol: subtítol. Altres responsables (director, tutor, etc.). Nota relativa a la naturalesa

del document (tesi, projecte, etc.). Institució en què es presenta, lloc, any.

Exemple:

GALCERAN PEIRÓ, M.M. La participació en els centres de temps lliure. J.M. Puig Rovira, J. Trilla

Bernet (dir.). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Facultat de Pedagogia, Barcelona, 2000.

DOCUMENTS GRÀFICS (CARTELLS I TRÍPTICS)

AUTOR. Títol [Designació específica del tipus de document]. Lloc: editorial, any.

Exemples:

CATALUNYA. GENERALITAT. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. En català, no et

quedis fora de joc: bàsquet [Cartell]. Barcelona: Generalitat de Catalunya, [1988].

INSTITUT CATALÀ DEL CONSUM. Les joguines [Tríptic]. Barcelona: Generalitat de Catalunya, DL

1992. (Què cal saber?).

h) Annexos

Els annexos també hauran de tenir títols numerats (amb números romans) i s’utilitzen per

presentar:

• Material que no es pot col·locar en el nucli de l’informe a causa de les seves

dimensions (plànols, esquemes, dibuixos...) o de la se va naturalesa (arxius,

multimèdia)

• Material complementari (detalls complet de procediments aplicats, demostracions

matemàtiques, il·lustracions i taules) que en el nucli de l’informe alteraria la

presentació lògica i ordenada del treball.

17


• Documentació d’interès per al lector de l’informe i que no se cita a la llista de

referència.

• Descripció detallada d’equips o programes emprats.

• Fitxes bibliogràfiques

• Enquestes

• Entrevistes

• Recull metòdic d’observacions de camp

• Altres

2.3.2 Aspectes formals de la memòria escrita

La memòria escrita del treball de recerca haurà de tenir els aspectes formals que es detallen a

continuació:

a) Format del cos de treball

• Extensió: es recomana entre 15 i 35 pàgines, tot i que, aquesta extensió pot variar

en funció de les necessitats específiques de cada treball amb la prèvia aprovació del

tutor o de la tutora, que serà qui ho comunicarà al tribunal quan es constitueixi.

• DIN 4

• Interlineat entre 1 i 2

• Mecanografiat per una cara

• Tipus de lletra: Garamond, Arial, New Times Roman, Calibri o Book antiqua, tot i

que, si per qualsevol motiu es volgués utilitzar un altre tipus de lletra, caldrà la

prèvia aprovació del tutor o tutora, que serà qui ho comunicarà al tribunal quan es

constitueixi.

• Grandària de la lletra (cos del treball): 11 o 12

• Grandària de la lletra (títols): 14 i negreta

• Pàgines numerades

• Marges:

o Superior i inferior: 2,5 cm

o Esquerre: 3 cm

o Dret: 3 cm

• Paràgrafs: justificats; hauran de començar sempre al marge i s'haurà de deixar un

18


espai entre un paràgraf i el següent.

• Enquadernació amb espiral de la còpia impresa original que es lliurarà a l’institut.

També caldrà enviar una còpia per correu electrònic a coordinació de TdR en

format PdF

• No es podrà realitzar cap mena de correcció després de l’entrega.

b) Cites

• En cursiva

• Cites entre 1-2 línies: a dins del text

• Cites superiors a les 3 línies: centrades i en cursiva

• Entre cometes « »

• Referència bibliogràfica entre parèntesi i amb el format següent:

(Autor, any de la publicació: pàgines). Per exemple: (Montero, 2002: 150-155).

c) Altres aspectes

Cada apartat nou ha d’encetar un nou full; si resta espai en blanc en el full anterior, no compta

en el còmput total del treball.

Cal aplicar el corrector ortogràfic a la memòria escrita i després fer-hi un repàs –o tants com

calgui- per revisar ortografia, sintaxi, puntuació, justificats, sagnats...

Els gràfics i el buidats de les enquestes s’han d’incorporar a l’anàlisi pròpia del

desenvolupament del treball. Les fotografies i altres no només tenen una funció informativa,

sinó que serveixen per fer la lectura més amena i lleugera.

La portada ha de ser atractiva i suggeridora. El títol del treball ha de ser prou entenedor i clar i

no pot ser redactat en forma interrogativa.

2.3.3 Tractament estadístic de les dades

L’estadística és la part de les matemàtiques que procura obtenir informació a partir de grans

quantitats de dades.

Per fer-ho, l’estadística inclou eines de tractament de dades, com ara els paràmetres o les

gràfiques.

A fil que un estudi estadístic sigui vàlid, cal ser curosos amb dos aspectes bàsics:

• L’obtenció de les dades que s’analitzen

19


• El procés d’anàlisi de les dades

Pensant en els treballs de recerca, les maneres més habituals de les quals són, pel que fa als

dos aspectes anteriors, les enquestes (per obtenir dades) i els gràfics (per analitzar-les), es

fixaran unes pautes perquè els estudis estadístics siguin consistents.

a) Obtenció de dades mitjançant enquestes

Les dades que s’utilitzen per a un estudi estadístic generalment s’obtenen d’una mostra

representativa sobre el conjunt d’individus que es vol estudiar (població). Però, què vol dir

representativa? Considerarem una mostra representativa quan inclogui dades de tots els tipus

d’individus que hi pot haver dins la població objecte d’estudi.

Per exemple: si l’objectiu d’una enquesta és extreure conclusions sobre els estudiants de

Catalunya, però només es realitza una enquesta a estudiants de l’INS Vilablareix (o només a

estudiants d’instituts de Girona), les conclusions que es trauran no seran extensives a tot

Catalunya i, per tant, no serà correcte afirmar-les.

Així doncs, si es realitzen enquestes, en termes generals caldrà tenir en compte el següent:

• A la mostra hi ha d’haver un nombre elevat d’individus (cal entrevistar molta gent)

perquè representi un % significatiu sobre la població d’estudi. Per exemple, no es

poden extreure conclusions mèdiques entrevistant només dos metges.

• Hi ha d’haver tots els tipus d’individus que inclogui la població. Depenent de la

població d’estudi que considerem haurem d’incloure tant homes com dones de totes

les edats incloses dins l’estudi; o individus de diferents sectors laborals... o altres

casuístiques.

• Cal evitar la subjectivitat en les conclusions. Els resultats de les enquestes no han de

seguir la nostra opinió personal, sinó que han de mostrar-se de manera objectiva.

• Si es vol fer una anàlisi quantitativa (és a dir, amb càlculs numèrics), les respostes han

de ser fàcilment analitzables. Això vol dir que han de ser respostes de sí o no, o

d’opcions, per tal que es pugui comptar fàcilment quantes n’hi ha de cada tipus. Les

respostes qualitatives (que es responen amb una frase, descripció...) no permetran

una anàlisi quantitativa. No obstant això, es poden incloure respostes qualitatives si se

cerquen conclusions d’aquest tipus.

20


En relació al darrer punt, caldrà tenir present el tipus de respostes que s’obtenen, el que en

estadística es coneix com a variable. A grans trets, hi ha dos tipus de variables:

• Les variables qualitatives o textuals (Respostes tipus sí/no, dilluns/dimarts,

futbol/bàsquet...), que al seu torn se subdivideixen en:

• Ordinals: malgrat tractar-se de respostes textuals, tenen un ordre natural, com

ara mesos, dies o anys (sí, un any és una variable qualitativa).

• Nominals: No tenen ni ordre natural. És el cas del sexe, l’esport habitual o

respostes del tipus sí/no.

• Aquestes variables es poden codificar amb nombres però, sobretot les

darreres, tenen caràcter arbitrari i cal tenir-ho en compte a l’hora

d’interpretar els resultats.

• Les variables quantitatives o numèriques, que també es poden desglossar en:

• Discretes: Són nombres amb un nombre finit ⎼i petit⎼ de valors, en general

enters o naturals com ara nombre de germans o visites al metge.

• Contínues: Malgrat que es puguin donar també poques diferències a les

respostes, en principi admeten qualsevol valor dins un interval. Per exemple,

alçada, pes o salari

b) Anàlisi de dades mitjançant gràfics

En primer lloc, cal tenir clar que no es pot fer qualsevol gràfic de qualsevol tipus de dades.

Cada variable (és a dir, cada tipus de resposta de l’enquesta) estableix un tipus de gràfic

concret.

Gràfics a partir d’una variable

Si el que es pretén és mostrar de forma àgil els resultats d’una sola resposta, de manera que es

vegi ràpidament com es reparteixen, cal que es tingui en compte que:

21


Les dades qualitatives és millor representar-les amb gràfics de sectors (formatge) si els valors

són pocs (hi ha poques respostes diferents) o bé amb barres, si n’hi ha molts (però tenint en

compte que l’ordre de les barres pot ser important).

Pels casos quantitatius és habitual fer-ho amb gràfics de barres respectant escrupolosament

l’escala, malgrat que es pot retallar l’eix si els valors comencem molt lluny de l’origen.

22


Si es tracta de variables contínues hi ha un gràfic especial -l’histograma- on les barres són

contínues (com ho són els valors, encara que els hàgim agrupat en intervals).

Gràfics a partir de dues variables

Habitualment els gràfics més profitosos són els que relacionen valors de dues variables,

perquè permeten trobar relacions ⎼correlacions⎼ entre comportaments o característiques. En

aquest cas també cal tenir present el tipus de variables que s’hauran de relacionar.

Si es tracta de dues variables contínues o discretes, amb gran nombre de valors, convé fer un

gràfic de dispersió o punts:

Aquest gràfic relaciona el pols cardíac (pulsacions per minut) dels mateixos individus en dos

instants diferents (el segon, després de fer exercici).

23


També es poden fer gràfics lineals si una de les variables és de tipus temporal.

Si una de les variables és quantitativa i l’altra qualitativa, en rigor s’ha de fer un diagrama de

caixa múltiple, tot i que es tracta d’un gràfic força complicat.

24


També es pot optar per un diagrama de barres tridimensional

Aquest gràfic fa recompte de l’encreuament de dues variables, la classe de cada alumne i la

seva nota en una assignatura concreta.

Quan es tenen dues variables qualitatives, el que caldria fer és un test d’independència, que

no és cap gràfic, però es pot fer, en tot cas, un gràfic de barres tridimensional i, de vegades, un

de dispersió.

Però cal vigilar quan es realitzen gràfics de variables amb pocs valors, perquè es poden obtenir

resultats absurds.

Aquest gràfic, per exemple, intenta relacionar

el sexe amb el fet de ser fumador. Com es pot

observar, apareixen quatre punts (dona

fumadora, dona no fumadora, home fumador,

home no fumador) que no aporten res

interessant.

25


c) Estudi numèric de variables

El més important que cal tenir en compte és que els gràfics només orienten a l’hora de buscar

respostes, però NO DEMOSTREN MAI RES. L’estadística no té en compte mai que un gràfic sigui

la prova de cap hipòtesi ni comportament, de manera que mai s’han de prendre com una

prova de les nostres hipòtesis. Per a fer això (demostrar alguna cosa) cal fer-ne un estudi

estadístic numèric que no és complicat, però la majoria de tècniques queden fora del temari

de batxillerat.

Sigui com sigui, es poden utilitzar alguns indicadors, com ara:

Per a una sola variable:

• Els estadístics de centralització, juntament amb els de dispersió. Això és: la mitjana, la

mediana, els quartils, el rang, la desviació tipus i el coeficient de variació. (Tot això ho

pot trobar un full de càlcul)

• A l’hora de fer seriosament estudis caldria fer un Test d’hipòtesi, que no s’explica a

batxillerat, però que es pot aprendre si es vol fer servir al treball.

Per a dues variables:

• Si es tracta de variables contínues o discretes amb gran nombre de valors es pot trobar

el coeficient de correlació de Pearson. Aquest és un indicador numèric que per a

valors propers a 1 o -1 (0,78, 0,89 o -0,83) indica una vinculació entre les dues

variables.

• Com s’ha dit abans, en cas que siguin d’un altre tipus, les anàlisis són més complexes:

test d’independència (Test Xi-quadrat), test de diferència de mitjanes (t-student o

Normal) o anàlisi de les variances (ANOVA).

Sobre la correlació, cal tenir en compte el següent: fins i tot si es pot demostrar

estadísticament que hi ha una vinculació entre dues variables, de cap manera comporta que

s’hagi provat que una és la causa de l’altra. Aquest és un error molt habitual en divulgació

científica i estaria bé tenir-ho en compte.

26


d) Indicacions formals fonamentals

Cal seguir unes pautes bàsiques a l’hora d’incloure un gràfic en una recerca. Aquestes, a grans

trets, són:

• El gràfic ha de tenir títol i llegenda.

• El gràfic ha d’estar correctament introduït (“El gràfic següent mostra…”) i descrit, o bé

en el cos del treball, o bé en un peu d’imatge (“En el gràfic hi podem veure…”). No pot

haver-hi gràfics al mig d’un estudi sense saber d’on baixen.

• Els gràfics han d’anar numerats, incloent-hi el número i títol de cadascun. Es pot

incloure un índex de gràfics als annexos.

• Cal deixar molt clar què hi ha representat en el gràfic. En el cas d’usar eixos de

coordenades, necessàriament cal indicar/escriure què hi ha a cada eix.

• Si el gràfic inclou percentatges, cal que aquests sumin 100% o explicar quins casos no

inclou el gràfic que impliquin que la suma no arribi al 100%.

• Si d’un gràfic s’obtenen conclusions, han de quedar clarament representades al dibuix i

no poden ser subjectives.

2.3.4 Tractament de les imatges

Criteris per a la inserció de documents gràfics de tot tipus:

Les taules permeten sintetitzar la informació del text i presentar-la de manera esquemàtica i

ordenada. En canvi, les il·lustracions, que poden consistir tant en la representació gràfica de

dades com en figures, esquemes, dibuixos o fotografies, complementen o exemplifiquen de

manera molt visual la informació del text.

Les taules i il·lustracions s’han de presentar inserides en el text tan a prop com sigui possible

del fragment que complementen.

27


El format dels diversos elements de les taules —títol, cos i peu— i de les il·lustracions —peu, i

etiquetes i llegendes— s’ha de mantenir al llarg de tot el document.

Per afavorir la llegibilitat, es pot augmentar l’interlineat del text per sobre i per sota de les

taules i il·lustracions.

a) Format de les il·lustracions

És recomanable que les il·lustracions (gràfics, figures, esquemes, dibuixos, fotografies, etc.),

sobretot en els documents en què hi ha remissions internes, vagin seguides d’un peu que les

identifiqui, i que pot contenir informació diversa. D’altra banda, les il·lustracions també poden

incloure etiquetes i llegendes.

És recomanable també que a l’hora d’inserir alguna imatge (fotogràfica, dibuix, etc.) disposi

d’una resolució de 300 píxels per polsada –resolució òptima per a un dina A4.

Les imatges complementàries informativament a un text, hauran de ser iguals o menors a 1/3

de la superfície de la pàgina. Tot i així, si es justifica amb el contingut i el context, podria

ocupar fins el 90% o fins i tot la totalitat de la pàgina (portada i excepcions)

Les diferents parts textuals de la il·lustració solen tenir una lletra més petita que la resta del

document i no se solen justificar per evitar que els mots quedin massa separats.

El format dels diferents elements de la il·lustració s’ha de mantenir al llarg de tot el text.

b) Peu de les il·lustracions

El peu, que s’escriu a sota de la il·lustració, pot incloure informacions de tipus diferent que

habitualment es presenten en l’ordre següent: títol, aclariments de la il·lustració en forma de

nota i font.

Les diverses informacions s’han d’escriure en un sol paràgraf, acabat amb punt, que no pot

sobrepassar el marge dret de la il·lustració. Per separar cadascun dels elements també es fa

servir el punt.

28


No és recomanable fer servir recursos gràfics, com ara la cursiva, per destacar-ne tot el text.

Figura 1. Organigrama del departament

a. El títol de les il·lustracions

El títol de la il·lustració s’encapçala amb el mot figura o gràfic, seguit del número d’ordre

corresponent, en xifres aràbigues, per facilitar-ne les remissions internes, si cal. Per destacar-

lo, es pot fer servir algun recurs gràfic, com ara la negreta o la versaleta.

b. Aclariments de les il·lustracions

Els aclariments serveixen per explicar detalls de la il·lustració, identificar-ne les parts o

desenvolupar abreviatures, sigles o símbols.

A la foto, d’esquerra a dreta: Jesús Munt, Laia Pino i Mercè Ribes.

29


Figura 3.23. Diverses varietats de bufs diastòlics. Components mitral (M1), tricuspídic (T1), aòrtic (A2) i pulmonar (P2).

Aquest tipus d’informació pot anar precedida de la paraula nota, en versaleta i seguida de

punt, especialment si la il·lustració porta títol.

Gràfic 5. Resultats de l’enquesta. Nota. El total es refereix a dades fins al 31 d’octubre de 2013.

Gràfic 4. Les dades es mostren agrupades per triennis.

c. Font

La font d’on es reprodueix la il·lustració va precedida habitualment de la paraula font, en

versaleta i seguida de punt, i ha de seguir el format de la referència bibliogràfica.

Font. ROZMAN, Ciril (2002). Compendi de medicina interna. Madrid: Harcourt Brace de España.

Si la referència de la font apareix en una bibliografia final, aleshores ha de seguir el format de

la citació bibliogràfica.

FONT. Rozman (2002).

Si es vol remarcar que la il·lustració no s’ha extret de cap font, es pot indicar posant-hi

«Elaboració pròpia».

FONT. Elaboració pròpia.

30


En el cas de les fotografies i imatges, la font s’acostuma a posar com a peu, si també hi consten

altres informacions, com ara el títol o descripció de la imatge. Si no hi ha cap altra informació,

aleshores la font s’acostuma a posar en un dels laterals de la imatge.

Darrera actualització: 17-7-2017

c) Etiquetes i llegendes de les il·lustracions

Les etiquetes i llegendes són els diversos elements textuals que poden aparèixer dins de la

il·lustració. La informació que contenen no s’ha de repetir al peu. S’escriuen sense punt final.

Quan són frases o sintagmes complexos, van amb majúscula inicial. En canvi, si són mots o

sintagmes breus, poden anar amb minúscula.

En general, no cal fer servir cap recurs gràfic, com ara la cursiva, per destacar-les.

Les etiquetes identifiquen parts concretes de la il·lustració.

La llegenda és l’explicació dels símbols o codis usats a la il·lustració.

31


2.4 L'exposició oral

Consisteix a presentar oralment durant 20 minuts, d'una manera organitzada, formal i

resumida, els punts principals del procés de recerca i tots els resultats obtinguts.

2.4.1 Pautes per estructurar una exposició oral

Durant l'exposició oral es podrà utilitzar un guió o esquema d'allò que es presenta. No es

tracta d'un text redactat completament per ser llegit sinó d'unes notes o apunts organitzats

que serviran de guió per fer l'exposició. Es poden utilitzar altres recursos com fotocòpies,

diapositives, mitjans audiovisuals, etc.

El contingut i l'estructura de l'exposició oral són, bàsicament, els mateixos que els de la

memòria escrita, però presentant, de forma seleccionada i resumida, els aspectes més

interessants i importants. Es pot utilitzar la següent estructura general:

a) Introducció

b) Desenvolupament

c) Conclusions

2.4.2 Normativa de funcionament

a) El tribunal de treball de recerca està format per tres professors/es, un dels quals és el

tutor/a del treball de recerca.

b) El tribunal podrà demanar aclariments, detalls, ampliacions sobre algun aspecte de

l'exposició.

c) Cada alumne/a disposarà de 20 minuts per fer l'exposició oral.

3. Paper del tutor/a del treball de recerca

� Assessorar i marcar pautes. El tutor/a del treball de recerca ha d'assessorar

els seus alumnes i marcar les pautes sobre el ritme de l'activitat. Ha d'orientar

les seves iniciatives, mirant que els objectius proposats pels alumnes o el

procés per assolir aquests objectius siguin realitzables.

� La iniciativa, dels alumnes. Els tutors/es han d'orientar, assessorar i guiar,

però mai han de protagonitzar aspectes de la realització del treball. Són els

alumnes els que han de portar la iniciativa, els que fan la recerca, els que

32


elaboren i els que exposen.

� Aspectes formals o ortografia. Les normes d'elaboració són prou clares

perquè l'alumne/a les pugui aplicar per ell mateix. L'alumnat ha de controlar

tant l'estil com l'ortografia.

� Fitxa de seguiment. Cada tutor/a portarà unes fitxes de seguiment de

l'alumne/a, de les sessions de treball, la planificació i com es van

desenvolupant les actuacions acordades.

4. Avaluació del treball de recerca

L’avaluació final del treball consta de:

1. Seguiment del treball: 40 % de la nota (valorat pel tutor o tutora)

a) La realització de les diverses fases del treball dins dels terminis establerts.

b) Esforç, responsabilitat i constància en la realització de les tasques.

c) Capacitat per organitzar la pròpia feina.

d) Iniciativa per resoldre els problemes que es puguin plantejar.

e) Selecció correcta de les fonts d’informació i adequació d’aquestes al tema elegit.

f) Capacitat per accedir a fonts d’informació i fer-ne un bon ús.

NOTA IMPORTANT: Si el tutor/a considera que la nota de seguiment és negativa, pot negar el

dret a l’alumne/a de fer l’exposició oral del treball, i, per tant, l’alumne/a només optaria a

presentar el treball a la convocatòria de suficiència. Tanmateix, els treballs de recerca que

obtinguin una qualificació negativa després d’haver finalitzat el procés d’avaluació (seguiment,

memòria escrita, exposició oral) optaran a una segona convocatòria de suficiència.

33


2. Memòria escrita: 40 % de la nota (valorada pels tres membres del tribunal)

a) Estructura adequada del dossier del treball que inclogui totes les parts que escauen.

b) Presentació neta i acurada.

c) Ús adequat dels recursos gràfics i icònics.

d) Correcció, claredat i utilització d’un vocabulari adequat.

e) Seguiment de les pautes formals.

f) Capacitat de síntesi.

g) Elaboració personal de les conclusions.

3. Exposició oral: 20 % de la nota (valorada pels tres membres del tribunal)

a) Estructuració adequada de l'exposició (introducció, desenvolupament i conclusions).

b) Exposició clara i concisa del treball realitzat.

c) Expressió correcta i clara.

d) Utilització d’un vocabulari adequat.

e) Capacitat de síntesi.

f) Capacitat de resposta davant les preguntes formulades.

g) Capacitat per controlar/gestionar el temps establert.

34


5. Pla de temporització i tasques a realitzar

PROMOCIÓ 2019-2020

Curs Acadèmic 2019 — 2020

Desembre 2019

Gener 2020

Febrer 2020

Març 2020

Abril 2020

Maig 2020

Juny 2020

Curs Acadèmic 2020 — 2021

Setembre-2020

Octubre 2020 Dimarts, 6 d’octubre: presentació de l’esborrany imprès o en PDF

Dimarts, 20 d’octubre: presentació de la memòria definitiva impresa i PDF

Novembre 2020 Dimarts, 10 de novembre: exposició oral

Una trobada trimestral amb el tutor/a és obligatòria

35


6. Fitxa de les entrevistes

Data:

Acords presos: (a emplenar per l’alumne)

Observacions del tutor/a sobre la feina feta:

Data propera entrevista:

Signatura tutor/a: Signatura alumne/a:

36

Treball de recerca Institut Vilablareix

7. Fonts

COROMINA, Eusebi; CASACUBERTA, Xavier; QUINTANA, Dolors. El Treball de Recerca. Procés

d’elaboració, memòria escrita, exposició oral i recursos. Vic: Eumo Editorial, 2000.

DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT. Batxillerat. El treball de Recerca. Barcelona, 2019.

DOSSIER TREBALL DE RECERCA

Documents

Transcript of DOSSIER TREBALL DE RECERCA