Dossier de l'espectacle "Manyac, Manyac" de Raymond Course amb Pep Vila

Divendres 25 d’octubre, 22 hDissabte 26 d’octubre, 21 hDiumenge 27 d’octubre, 18 h

MANYAC, MANYACDE RAYMOND COUSSE AMB PEP VILA

Sala La Planeta

MANYAC, MANYAC De Raymond Cousse amb Pep Vila

02

Fitxa artística

Dades

Adaptació de l’obra: Entantillages, de Raymond CousseDirecció: Pere PuigAdaptació i dramatúrgia: Pep Vila i Pere PuigRevisió i traducció: M. Hélène Champagne Disseny d’escenografia i vestuari: Ricard Prat i CollDisseny d’il·luminació: August ViladomatDisseny de so: Lluís Rubirola Realització d’escenografia: Lluís Nadal KokoProducció executiva: Anna Carina RibasProducció: Mithistòrima Produccions s.l / Sala La Planeta Amb el suport: Institut Català de les Empreses Culturals, Ajuntament de Girona, Diputació de Girona i Festival Temporada Alta 2013Amb la col·laboració: Espai Estat Particular i Grup Proscenium

Dia i hora: Divendres 25 d’octubre, 22 h; dissabte 26, 21 h; diumenge 27, 18 hLloc: Sala La Planeta Preu: 16 €Durada: 1 h 30 min. (aprox.)

ESTRENA

La programació de Tempo-rada Alta a la Sala La Planeta

compta


03

PresentacióUn home vestit de nen (o un nen en un cos d’home?) ens ensenya, manyac, manyac, la seva col·lecció de postals de colors: facècies i personatges de la infantesa, copsats amb una mirada ingènua, de vegades plorosa o impertinent. Aquest home és Pep Vila que, sota la direcció de Pere Puig –director de la Sala La Planeta– protagonitza Manyac, manyac; una adaptació de l’obra En-fantillages, del dramaturg francès Raymond Cousse, amb ecos llunyans de Beckett i Ionesco; a estones, hilarant i en d’altres, terriblement cruel. Un monòleg implacable i irresistible fet a base de pedaços esquinçats de la memòria.


04

Sinopsi

El nen arrossega la seva caixa de fusta per un descampat, mentre ens acompanya cap al temps dels primers jocs al costat d'en Marcel. El seu amic Marcel. Ell i en Marcel espiant entremaliats pel forat del pany el món dels adults. Tan atractiu com brutal. Memoritzant una lliçó incomprensible de prohibicions i de "bons sentiments". Hosti, els carnissers tenen ànima?! I els conillets porquins? De sobte, comença a ploure. Algú es mor. I tot aquest petit àlbum de sensacions, altars i pupitres s'escola per les canaleres dels carrers del poble en un torrent de paraules buides. Com una cursa de taps de suro. Manyac, manyac.


05

Sobre l’adaptació

"Odio l'espècie humana en general, però no me'n puc estar d'estimar-la en el detall."

Raymond Cousse

Manyac, manyac és una adaptació de l'obra Enfantillages del dramaturg i actor francès Raymond Cousse, elaborada a quatre mans per l'actor Pep Vila i el director Pere Puig. Una adaptació que ens transporta a l'època d'infantesa de nosaltres dos –els anys seixanta del segle passat– i a un espai geogràfic, històric i humà que podríem localitzar en un poblet qualsevol del nord-est de Catalunya.

Per què una adaptació? Perquè ens ha semblat necessari connectar d’una manera més viva i in-tensa les nostres primeres emocions amb les de Raymond Cousse (que situava l’acció en un poblet francès, als anys quaranta), i amb les dels nostres espectadors. Però al mateix temps, hem procurat que els petits canvis –sobretot els noms dels personatges i, en algun cas, el seu ofici o orientació ideològica– no afectin l’estructura textual tan característica de l’escriptor francès –aquest seu “art de la fuga” edificat amb paraules– ni l’essència del seu relat: “una successió d’instantànies entre la vida i la mort”.

Amb ecos llunyans de Beckett i Ionesco, a estones hilarant i a d’altres terriblement cruel o tendre, Manyac, manyac és un monòleg implacable fet a base de pedaços esquinçats de la memòria. Un monòleg? Sí, però de moltes veus. Les veus dels personatges que el protagonista evoca, o ima-gina, enmig de les “experiències” que comparteix amb el seu inseparable amic Marcel.

Jocs innocents i perversos. El descobriment del món dels adults, sotjat, pressentit, temut. La incom-prensió dels horrors i de les mentides del món. Un recorregut per carrerons, places, patis i descam-pats. De la carnisseria a l’església, de l’escola al cementiri. Tot un món. Por, humor, mort. Desolació.

“Oh sí, tot era trist. Era alegre la vida.”Vicent Andrés Estellés


06

Raymond Cousse: un retratCorinne Amar

Escriptor, actor, dramaturg, creador marginal d’una veu crítica acerba i contestatària, Raymond Cousse va néixer l’any 1942 a Saint-Germain-en-Laye. La seva família, d’origen bretó, era pobre: va deixar l’escola a tercer, es va apassionar per l’esport i la música, i els va practicar, fins que va descobrir l’obra de Beckett. L’any 1967 es va posar escriure la primera versió de la novel·la Enfan-tillages, enllestida completament l’any 1972 –un relat sobre l’absurditat, la crueltat i la injustícia del món vistos a través d’una mirada d’infant–, i que no va ser publicada fins set anys més tard, per Flammarion.

El 1968 va escriure una obra, La terrine du chef, de la qual va fer de protagonista en la versió estrenada a París, sota la direcció de Pierre Chabert, l’any 1974. Era el començament de la seva carrera als escenaris. Autodidacte, també en aquest cas. Mai no va rebre cap formació com a actor. Raymond Cousse es va donar a conèixer sobretot l’any 1978, amb Stratégie pour deux jambons, únic intèrpret sobre l’escenari de la seva obra, també dirigida per Chabert, al teatre de La Lucer-naire. Autobiografia d’un porc voluble que medita sobre la seva existència i el seu futur abans de ser portat cap a l’escorxador, faula antropomòrfica del món porcí on es dibuixa una crítica virulenta de la societat, el text és estrany, d’un humor sorprenent. Cousse va ser elogiat per Beckett , Ionesco. L’espectacle va voltar molt. L’obra ha estat traduïda i interpretada amb un èxit considerable una mica per tot Europa i la resta del món. “L’impuls inicial –va explicar l’autor– és la compassió per un animal menyspreat que no existeix sinó com a producte de consum. En el meu món, sempre és a partir de l’emoció del sensible que s’organitza l’escriptura”. L’acte d’escriure, per Raymond Cousse, va consistir essencialment a capbussar-se dins la por, no la seva pròpia, sinó la por original: “Al començament, hi havia la por, no pas el verb. El verb va venir després, per tapar, ocultar la por. Tota la misèria de la humanitat prové del fet segurament que mai no ha sabut espolsar-se aquesta por. La por és sense dubte el nostre més gran comú denominador”.

L’Envers vaut l’endroit, Decouverte de l’Afrique (La Dilettante, 1986, 1991) són la crònica de les seves gires fora d’Europa. A França, en canvi, no es va valorar gaire el seu treball, el seu registre. Cousse, aleshores, cansat del menysteniment, dels migrats compliments, tot i el risc d’autoim-molar-se, va dirigir els seus sarcasmes contra aquella mateixa crítica literària, tot publicant textos pamfletaris, d’un caire anarquista, amb la ploma a l’aguait, abrasiva (Á bas la critique, 1978-1983, Éditions Rupture), per denunciar-ne la impostura i la mediocritat. Gran lector d’autors oblidats com Henri Calet, Georges Hyvernaud, Emmanuel Bove sobretot, va fer redescobrir l’autor de Mes amis,desaparegut l’any 1945, es va convertir en el seu biògraf, i es va entestar a fer reeditar la seva obra.


07

Si bé França es va mostrar revessa a la seva personalitat, Beckett va considerar Cousse un autor d'un talent molt personal i indiscutible. Per Cousse, Beckett va ser un far, i un far de vegades gairebé encegador. Va escriure a Beckett, i aquest el va contestar, el va apadrinar, després la relació va llanguir. Cousse n'havia rebut notícies a través del director d'escena Pierre Chabert que anava a veure l'autor de Tot esperant Godot al seu refugi: "Ho sé, l'he d'escriure. No em contestarà, però ho he de fer", anota Cousse en el seu Diari, del qual la revista Les Episodes n'ha publicat fragments, així com algunes de les cartes que Beckett i Cousse es van intercanviar. L'un era lacònic, l'altre gens. Raymond Cousse es va suïcidar la nit del 22 de desembre de 1991, després d'un festa re-vetlla organitzada per ell mateix, el dia que es complien exactament dos anys de la mort de Beckett. Cousse era un home angoixat, alcohòlic, bulímic, cleptòman. Tenia quaranta-nou anys. "Proveu, sipodeu –va escriure Jacques Rigaud– d'aturar un home que viatja amb el seu suïcidi al trau".

Cousse als escenaris catalansTot i que no ens hem pres la molèstia de fer una recerca exhaustiva, ens agradaria passar una mica pel sedàs de la memòria la repercussió que el teatre de Raymond Cousse ha tingut als escenaris de Catalunya, i en particular en terres gironines, on va arribar ben d'hora. Potser perquè Avinyó era a prop, i els grups de teatre independent el freqüentaven amb devoció, el cas és que diverses per-sonalitats de l'escena gironina van ser testimonis bocabadats dels seus one man shows, aquelles sessions impactants i esgotadores que l'autor-actor va protagonitzar en el festival Off a la primera meitat dels anys vuitanta del segle passat. Els primers a afrontar el repte de posar en escena una obra de Cousse van ser dos actors i directors formats a l'escola de l'històric TEI de Banyoles. Tots dos a la segona meitat de la mateixa dècada dels vuitanta. Martirià Coll, director del grup inteatreX, un actor d'una força i una veu impressionants, les va posar al servei de la Stratégie pour deux jambons. El seu muntatge, titulat El porc, va ser estrenat a Palamós. Pep Cruz, director del TEI de Sant Marçal, va assumir el repte sota la direcció de Josep Maria Flotats d’estrenar una versió cat-alana d’Enfantillages. Amb escenografia de Quico Estivill, Infantillatges es va representar al Teatre Municipal de Girona i va fer temporada al Teatre Poliorama. Cruz s’havia incorporat l’any 1984 a la companyia de Flotats per fer de Ragueneau en el Cyrano.

La versió catalana de Pep Cruz ha servit de base a la nostra adaptació. Tenim constància que, poc després, l’any 1989, el mateix Cousse va dirigir una versió d’aquesta obra a l’actor valencià San-tiago Sánchez –i que, posteriorment, aquest ha fet temporada a Madrid amb una versió castellana, titulada Chiquilladas –. Ja en el nou mil·lenni, l’han protagonitzada Roger Pera (dirigit per Xavi Fuster, a la Sala Muntaner) i el castellonenc Tián Gombau –dirigit per Pep Cortés–.

Pel que fa a Stratégie pour deux jambons, en la cronologia dels èxits del festival Temporada Alta ocupen un dels primers llocs les funcions que l’actor Juan Echanove hi va oferir de l’espectacle El cerdo l’any 1993.


08

Pere Puig i Tallada

DIRECTOR

Veïnat de Salt (Gironès), 1959.

Director i dramaturg lligat estretament a grups de teatre independent i a la Sala La Planeta de Girona, de la qual és el director artístic. Va ser cap de la secció de Cultura i crític teatral del di-ari El Punt, i coordinador de la secció de Lletres de la revista-setmanari Presència. Ha ajudat a produir i impulsar nombroses creacions teatrals gironines. Va formar part del grup inteatreX, amb qual va participar en espectacles d'autors com Shakespeare, Ford, Sartre, Schiller, Kleist, Synge, Pirandello, Sòfocles, Camus. Format com a director escènic a l'Institut del Teatre, ha escrit espec-tacles per a públic familiar, com Un conte de les mil i una nits, No ploris, Ximplet! o El nen que riu, estrenats per la Companyia La Planeta. També ha dirigit obres sobre textos de Lorca/Cernuda, Pere Quart, Boris Vian, Pier Paolo Pasolini, Iorgos Seferis, una adaptació teatral d'El cor de les tenebres de Joseph Conrad, Bondat de Michael Redhill (Temporada Alta i Biblioteca de Catalunya) o Novem-bres de Dostoievski i Norén (Temporada Alta). Va traduir i adaptar la versió catalana de Lúcid de Rafael Spregelburd.

CURRÍCULUMS

Pep Vila

ACTOR

Torroella de Montgrí (Alt Empordà), 1960

Ha participat en diferents cursos de formació teatral amb Philippe Gaulier, Pierre Byland, Pavel Rouba, Ferruccio Soleri, Michael Dellaire, Pierre Pilatte, Lilo Baür, Stefan Metz i John Strasberg.

La seva activitat com actor es resumeix amb La mosqueta, Juguem?, Els actors no venen i Tant per tant sabates grosses amb la companyia La Genial Teatre; Varietats de Circ amb Petit Circ de Carrer; És aquest ocell una rulot? amb Circ Perillós i Això és vida amb Los Los. Forma part d’Els Joglars com actor entre 1999 i 2007, participa en els espectacles: Daaalí (1999), La trilogia: Ubú president, La increïble història de Dr. Floid i Mister Pla (2001), El retablo de las maravillas (2004) i En un lugar


09

de Manhattan (2005). El 2002 participa en la pel·lícula Buen viaje, Excelencia!

També s’ha encarregat de la direcció escènica de Zic, Zac, Zuc amb La Carota ; Tal com sóc amb Pere Hosta; Destemps i On ets noia? amb La Genial Teatre, Plats amb Petit Circ de Carrer i De-spido improcedente amb Cal y Canto Teatro.

En l’àmbit pedagògic ha estat cofundador de l’escola de teatre de Girona El Galliner i professor en les matèries de clown i joc teatral. Fa més de 15 anys que dirigeix cursos i tallers arreu, sota el títol: curs imbecil·litat, la recerca del propi clown. El 2007 crea Estat Particular, espai de recerca, for-mació i creació escènica, a Tor (Girona); des del 2009 proposa una programació estable de cursos, classes i tallers d’imbecil·litat.

Ricard Prat i Coll

ESCENÒGRAFGirona (Gironès), 1973

Diplomat en arquitectura tècnica a la UdG i llicenciat en escenografia a l’Institut del Teatre de Bar-celona. 2013. Escenografia de Litoral. Direcció de Raimon Molins. Teatre Romea.2013. Escenografia de De quan somiava. Direcció de Jordi Prat. Sala Àtrium de Barcelona.2012. Escenografia de Vespres de la beata verge. Direcció de Jordi Prat. Sala Beckett.2012. Escenografia de Tornem després de la publicitat. Direcció de Marc Angelet. Sala Beckett.2011. Escenografia de Quartett. Direcció de Jordi Prat. Sala Àtrium de Barcelona.2011. Escenografia d’Acaba’t la sopa. Direcció d’Anna Llopart. CaixaForum de Barcelona.2011. Escenografia d’Havanera. Direcció d’Àlex Rigola. Temporada Alta Girona.2011. Coescenografia de Julieta i Romeo. Direcció de Marc Martínez. Festival Grec.2011. Escenografia i vestuari de L’orquestra dels animals. Direcció d’Anna Llopart. Liceu.2011. Escenografia Hamlet-laforgue. Direcció de Jordi Prat. Sala Àtrium de Barcelona.2010. Escenografia de Lola la comedianta. Direcció de Jordi Prat. Teatre Municipal de Girona.2010. Escenografia de Tot. Direcció de Rafael Spregelburg. Temporada Alta Girona.2010. Escenografia d’Ens hauríem d’haver quedat a casa. Direcció de Llàtzer Garcia. 2010. Escenografia Primaris. Text i direcció de Carles Mallol. Tantarantana Teatre.2009. Escenografia d’Alaska i altres deserts. Direcció de Xicu Masó. La Planeta.2009. Escenografia de Novembres. Direcció de Pere Puig. La Planeta.2009. Escenografia i vestuari de Stereo. Direcció de Carles Mallol. Tantarantana Teatre.2008. Escenografia de Petó Públic. Direcció de Rosa Mª Sardà. Sala Muntaner.


010

2008. Escenografia de Vides privades. Direcció de Jordi Prat. La Planeta.2008. Escenografia i vestuari de Seguretat. Direcció de Carles Mallol. Versus Teatre. 2007. Escenografia de Pensaments escrits en caure de les fulles. Direcció de Jordi Prat. La Plan-eta.2007. Ajudant d’escenografia a L’Holandès errant. Direcció d’Àlex Rigola. Teatro Real i Liceu.2007. Escenografia i vestuari de Bondat. Direcció de Pere Puig. La Planeta.2007. Escenografia d’Una còpia. Direcció de Jordi Prat. Teatre Lliure.2006. Escenografia i vestuari de Lúcid. Direcció de Rafael Spregelburd. La Planeta.2006. Escenografia de Bales i Ombres. Direcció de Pau Miró. Teatre Lliure.2005. Escenografia de La màgia dels ki-kids. Direcció d’Àngel Llàcer. Teatre Condal.2005. Escenografia de Ja en tinc 30. Direcció d’Àngel Llàcer. Teatre Condal.2004. Escenografia i vestuari d’Eva Perón. Direcció de Jordi Prat. Teatre Lliure.2004. Ajudant d’escenografia d’El compositor, la cantant, el cuiner de Carles Santos. TNC.2003. Escenografia i vestuari de Lluny. Direcció de Jordi Prat. Sala Beckett

2004. Premi Butaca al millor vestuari per a l’obra Eva Perón.2007. Nominació Butaca per a l’escenografia d’Una còpia.

Premis i nominacions


011

Banyoles (Pla de l’Estany)

August Viladomat Saderra

Il·luminador

1983. Graduat escolar. Escola Baldiri Reixach, Banyoles.19954/1995. Curs d’especialització en gravació d’estudi de so. Acadèmia Microfusa, Barcelona.1999. Curs d’escenografia. Organitzat per l’Ajuntament de Banyoles, a càrrec de Pep Oliver.

Formació

Experiència professional

2003-2011. Companyia de dansa MalPelo. Coordinador tècnic, il·luminació i tècnic de llums.2011. Cain&Cain. il·luminador i cap tècnic.2010. Todos los nombres. Il·luminació i programador de seqüències amb el programa Qlab.2009. Jukebox. Il·luminador; Swimming Horse, retrospectiva dels 20 anys de la Companyia. Centre d’Art Santa Mònica, Barcelona.2008. He visto Caballos. Il·luminació formant equip amb Ramon Rey.2006. Testimoni de Llops. Il·luminació formant equip amb Ramon Rey; Atlas (antes de llegar a ba-rataria).2004. Bach, estrenat a l’Espai Lliure, Barcelona. Il·luminació; On Remplacé les cops, estrenat al Fòrum 2004, Barcelona. Il·luminació; El llenguatge secret de les dones, espectacle inaugural de les Jornades del Fòrum de les Dones dins el Fòrum 2004, Barcelona. Il·luminació; Trobada entre Fustin i Malpelo, estrenat al Teatre de Salt dins el Festival Temporada Alta 2004, Girona.Il·luminació.2008-2009. Testimoni de Llops. Gira per l’Estat espanyol i Europa.2004-2010. Bach. Gira per Espanya, Europa, Orient Mitjà i el Canadà.2003-2004. Atrás los ojos. Gira per l’Estat espanyol, França i Itàlia.2003. An (el silenci). Grec 2003, Mercat de les Flors, Barcelona. Il·luminació formant equip amb Ramon Rey.2003-2005. An (el silenci). Gira per l’Estat espanyol, França, Anglaterra i Itàlia.2003. L’Animal a l’esquena. Gira per l’Estat espanyol i Itàlia.2009. Fundació de l’empresa PUNT DE FUGA LOGÍSTICA TÈCNICA D’ESPECTACLES S.L., jun-tament amb Marc Paneque, Lluís Robirola i Lluís Nadal.


012

2007. Elaboració d’estudis tècnics per a projectes d’equipaments teatrals.Auditori Ateneu de Banyoles: Estudi tècnic amb col·laboració de Guillermo Gongora (espai es-cènic) i R.Ros i G.Mas (so). La Factoria de Banyoles: Avantprojecte tècnic amb col·laboració de Jordi Soler. Relacions entre Ajuntament i empreses externes, des de compres fins a la instal·lació d’equips.Sala Polivalent Cassà de la Selva: Avantprojecte tècnic amb col·laboració de Jordi SolerRehabilitació de la sala Les Hermanes de Sant Feliu de Pallarols: direcció tècnica de l'obra.

2003-2011. Freelance com a il·luminador, tècnic de llums i coordinador tècnic.

2012Macbeth. Bitò produccions. Direcció: Àlex Rigola. Il·luminador.Fa una mica de soroll. La Planeta. Direcció: Albert Prat. Il·luminador.Mequinensa. Bitò produccions. Direcció: Xicu masó. Il·luminador i cap tècnic.Axolots. Ironeia produccions. Direcció: Joan Solana. Il·luminador i cap tècnic.

2011Petits Crims Conjugals. Bitò Produccions. Direccció: Xicu Masó. Il·luminador i cap tècnic.Mi Alma en otra parte. Centro Dramático Nacional. Direcció: Xicu Masó. Il·luminador.Havaneres. Bitò produccions. Direccció: Àlex Rigola. Il·luminador.Dinou. La Planeta. Direcció: Carles Fernández Giua. Il·luminador.

2010El Somni del Crepuscle. Festival de Torroella. Direcció: Joan Solana. Il·luminació.Diàlegs a 4 Bandes. Associació Dramatúrgia de Girona, 8 obres. Il·luminació.Nada nuevo que contar. Pocapuc Teatre. Producció tècnica i il·luminació.Concert tempestiu. Cor de teatre. II·luminació i cap tècnic.Tot. Mentidera teatre. Il·luminació i cap tècnic.

2009L’home dels coixins. La Mirada. Direcció: Xicu Masó.Lectures Dramatitzades. Catalan Days Festival, New York. Direcció: Carlota Subiròs.Ulls de Bruixa. Ironeia Produccions. Direcció: Joan Solana.Alaska i altres deserts. Producció: La Planeta. Direcció: Xicu Masó. Il·luminació. Nominada als premis BUTACA.Tots soms Pops. Sismica produccions. Direcció: Albert Olives. Premi Caixa Manlleu.Novembres. Producció: La Planeta. Direcció: Pere Puig.


013

2008L'home Perseguit. Direcció: Xavier Pujolràs.Diaris d'Adam i Eva. La Mirada. Direcció: Xicu Masó. Il·luminador.Ieti. Direcció: Sílvia Escuder.El Despatx. Direcció: Xavier Pujolràs.Petó Públic. Mentidera Teatre. Direcció: Rosa Mª Sardà.

2007L’Ultima Habitació. 4produccions. Direcció: Xavier Pujolràs.Tres versions de la vida. La Mirada. Direcció: Xicu Masó.L’Aigua. Producció IMCET, Terrassa. Direcció: Xicu Masó.Fum, Fum, Fum. Teatrebrik. Direcció: Miquel Torrent.Bondat. La Planeta. Direcció: Pere Puig.

2006 El Somni d’una nit d’estiu. Direcció: Xavier Ausellé.La Strada. Producció IMCET, Terrassa. Direcció: Xicu Masó.Temps Mort. Ironeia Produccions. Direcció: Joan Solana.True West. La Troca Produccions. Direcció: David Selvas.Lúcid. Producció La Planeta i Sala Beckett. Direcció: Rafael Spegelburd.

2005 Radiografia. Babaus Teatre. Coordinador tècnic i il·luminació formant equip amb Valentin Sanz i el Gitano.Els últims 5 anys. La Minúscula. Direcció: Cristina Cervià.Cuina Selecta. Direcció: Jordi Coromina.Les conquestes de l’Albert. Producció: Teatre Municipal de Banyoles.Sr. Klein. Producció: La Planeta. Direcció: Xavier Pujolràs.

2004 Backroom. 4produccions. Direcció: Xavier Pujolràs.John & Joe. Aloges Teatre. Direcció: Miquel Torrent.Despertar-se. Teatrebrik. Direcció: Jordi Sala. Premi Visionat de la Diputació de Girona 2004.Sota el Bosc làctic. Atot. Direcció: Cristina Cervià. Estrenat a La Planeta dins el Festival Tempo-rada Alta 2004.Deserts. Diguem-ne Teatre. Direcció: Miquel Torrent.Trobada entre Àngels Margarit i Andrés Corchero. Estrenat al Teatre de Salt dins el Festival Tem-porada Alta 2004. Il·luminació i tècnic.Persistència de la Memòria. Joan Carles Martínez. Il·luminació i tècnic.


014

2003 Rient cap a la foscor. Atot. Direcció: Sílvia Ferrandis.Sota el til·ler. Centre Dramàtic del Vallès. Direcció: Xicu Masó.Pervertimento. Diguem-ne Teatre. Direcció Xicu Masó. Segon Premi Concurs de Teatre Amateur de Manlleu. Il·luminació i tècnic.Desprès de la Pluja. Teatrebrik. Direcció Jaume Ribera. Premi Visionat de la Diputació de Girona. Il·luminació i tècnic.Songs de Cabaret Cor de Teatre. Direcció: Xicu Masó i David Costa. Il·luminació i tècnic.

2002 Palestina. Pocapuc Teatre. Direcció: Joan Solana. Il·luminació i tècnic.

2001Ull Clínic. Teatre d’Art de Banyoles. Direcció: Miquel Torrent. Il·luminació i tècnic.Festa de l’esperit d’estiu. Goc i amagoc, espectacle de carrer. Il·luminació i tècnic.

2000-2003 Bitò Produccions.

2001Coordinador Tècnic del Teatre de Salt.

2000 Tècnic de teatre i tècnic de llums.Rèquiem (una al·lucinació) d’Antonio Tabucchi. Director: Xicu Masó.

Gira1995-2000. BTM. Tècnic de so, microfonista i il·luminació de diversos concerts.

1997-2000 Teatre Municipal de Banyoles.

1999El Cafè de la Marina. Cercle dels Catòlics. Direcció: J. Geli. Il·luminació i tècnic.Rapsòdia amb Blau Teatre i Art. Maquinista i escenògraf.Nuss..s! Cor de Teatre. Direcció: Xicu Masó i David Costa. Il·luminació i tècnic.

1998 Leonci i Lena. Produccions Banyoles. Direcció: Xicu Masó. Maquinista. Woizec. Teatre L’Estació. Direcció: Xicu Masó. Tècnic de so.


015

1997 Comissió de Barraques de Banyoles.Coordinació de la Festa Major de Banyoles i tècnic d’espectacles i concerts.

1995Global, Ara So, Sonoestudi, Tours i BTM.Tècnic de so, microfonista i il·luminació.Concerts i gires de grups com Sopa de Cabra, Ja t’ho diré, Dr. Calipso o Comando Moriles.

1985-1992 Auto Elèctric Banyoles. Treball al ram d’electricitat d’automòbils, maquinària elèctrica de corrent continu i altern.

Lluís Nadal Grabuleda Koko

Constructor escenografia

Banyoles (Pla de l'Estany), 1968.

Títol d'EGB al centre Mossèn Baldiri Reixach.Títol de FP1 Fusteria a l'IFP de Banyoles.Curs d'escenografia a l'Ajuntament de Banyoles a càrrec de Pep Oliver.Auxiliar i oficial de fusteria a l'empresa Martirià Figueras, S.L. des del 1987 fins al 2005.Membre fundador de Babaus Teatre el 1989.Direcció i escenografia dels espectacles de la companyia Babaus Teatre: Cara o creu(1989-1992), Coretpus(1991), Sang de neu(1997), Guerra d’aigua(1990), Tourtada Tours(1996), Tàlem(1990),Ma-jorettes le papillon (1990), Passejant (1989), Sobre rodes (1989), Babaus 5 anys (1994), Radiogra-fia(2005), Homenatge a Araceli Claramunt(2007), accions al carrer juntament amb Cor de Teatre dins el festival (a)phònica (2004 i 2005).Col·laboració atrezzo en la construcció de l’espectacle Pastorets de Banyoles l’any 1995.Cap de tramoia a l’espectacle Pastorets de Banyoles des de l’any 1996 fins al 2012.Ajudant d’escenografia a El barret de palla d’Itàliadel director Jaume Ribera l’any 1996.Ajudant d’escenografia a Ivonne, princesa de Borgonya del director Xicu Masó l’any 1997.Intervenció plàstica a la pel·lícula Valeriana de TV3.Ajudant d’escenografia a Rapsòdia 1 del director Josep Pàgès l’any 1997.Dissenyador i constructor de l’escenografia d’Estoy sin blanca de l’Aula de Teatre de Banyoles amb direcció d’Albert Olivas l’any 1998.


016

Construcció de la maqueta de la sèrie de TV3 La memòria del cargols l’any 1999.Dissenyador i constructor de l’escenografia de Pelusa del director Albert Olivas l’any 1999.Dissenyador i constructor de l’escenografia de Good morning de l’Aula de Teatre de Banyoles amb direcció d’Albert Olivas I Jaume Angelats l’any 2000.Disseny i construcció de l’escenografia de L’intrús del director Jaume Ribera i Joan Solana l’any 2000.Ajudant d’escenografia en l’obra de teatre De lladres i pintors del director Joan Solana l’any 2001.Dissenyador i constructor de l’escenografia de l’obra de teatre Ull clínic del director Miquel Torrent, Jesús Bramon i Teatre d’Art l’any 2001.Dissenyador i constructor de l’escenografia de l’obra de teatre Palestina del director Joan Solana l’any 2002.Dissenyador i constructor de l’escenografia de l’obra de teatre “Rapsòdia 2 del director Josep Pagès.Dissenyador i constructor de l’escenografia de l’espectacle de dansa Dones d’aigua del director Leo Quintana l’any 2002-2003.Ajudant d’escenografia en l’obra de teatre Son(g)s de cabaret”del director Xicu Masó l’any 2003.Disseny i construcció de l’escenografia de l’obra de teatre Pervertimento i altres gestos per a res del director Xicu Masó l’any 2003.Dissenyador i constructor de l’escenografia de l’obra de teatre El gran prix dels miserables del di-rector Pep Massanet l’any 2003.Dissenyador i constructor de l’escenografia de l’espectacle de dansa Balneari del director Leo Quin-tana l’any 2003.Dissenyador i constructor de l’escenografia i vestuari de l’obra de teatre “John i Joe del director Miquel Torrent l’any 2004.Dissenyador i constructor de l’escenografia de l’obra de teatre Et creixeran les dents del director Albert Olivas l’any 2004.Dissenyador i constructor de l’escenografia de l’obra de teatre Radiografia, 10 anys del Teatre Mu-nicipal de Banyoles sota la direcció de Babaus Teatre l’any 2005.Dissenyador i constructor de l’escenografia de l’obra de teatre Zowie del director Joan Solana l’any 2005.Dissenyador i constructor de l’escenografia de les obres de teatre Lúltima cinta de Krapp i No jo del director Jesús Bramon l’any 2005.Dissenyador i constructor de l’escenografia de l’obra de teatre Deserts del director Jaume Ribera l’any 2005.Dissenyador i constructor de l’escenografia de l’obra de teatre Les conquestes de l’Albert del direc-tor Jordi Sala l’any 2005.Dissenyador i constructor de l’escenografia de l’obra de teatre Això no us ho puc explicar del direc-tor Albert Olivas l’any 2005.Cap de construcció d’escenografia a l’empresa Zeroquatre des de l’any 2005 fins a l’actualitat.Dissenyador i constructor de l’escenografia de l’obra de teatre Somni d’una nit d’estiu del director


017

Xavi Ausellé l’any 2006.Dissenyador i constructor de l’escenografia de l’obra de teatre Temps mort del director Joan Solana l’any 2006.Dissenyador i constructor de l’escenografia de l’obra de teatre Ulls de bruixa del director Joan So-lana l’any 2009.Dissenyador i constructor de l’escenografia de l’obra de teatre Tots soms pops del director Albert Olivas l’any 2009.Dissenyador i constructor de l’escenografia de l’obra de teatre No es tan fácil dels directors Pep Gómez, Salvador Duran i Tània Cabrera l’any 2009.Dissenyador i constructor de l’escenografia de l’obra de teatre Jùlia? de la directora Clàudia Cedò l’any 2011.Dissenyador i constructor de l’escenografia de l’espectacle de fi de curs de l’escola Dans l’any 2011.Dissenyador i constructor de l’escenografia de l’obra de teatre Axolots del director Joan Solana l’any 2011-2012.


018

Mithistòrima Producccions, sl

La productora

Amb una activitat escènica de més de vint anys, vinculada al grup Proscenium (una companyia central en la formació i evolució del teatre independent gironí) i amb una programació d’especta-cles estable des del 1997, la Sala La Planeta és gestionada actualment per l’empresa Mithistòrima Produccions sl, i forma part del Sistema Metropolità de Teatres i Auditoris de Girona-Salt, junta-ment amb el Teatre Municipal de Girona, el Centre Cultural La Mercè, el Teatre de Salt i l’Auditori de Girona. La Sala La Planeta va ser membre fundador de la Coordinadora de Sales Alternatives de Catalunya (COSACA), de la qual també formaven part les sales barcelonines Tantarantana, Muntaner, Espai Brossa i Teatre del Raval, el Teatre L’Aurora d’Igualada, el Teatre de Ponent de Granollers i la Sala Trono de Tarragona. Actualment, pertany a l'associació d'empreses de teatre de Catalunya ADETCA i ha creat, juntament amb la Sala Trono, el Teatre de l'Aurora i el Teatre de Po-nent la Coordinadora de Teatres Independents de Catalunya (CTIC). La Planeta pertany igualment a la Red de Teatros Alternativos integrada per una trentena llarga de sales de tot el territori estatal. Tot i que és una espai teatral de propietat i gestió privades, La Planeta té una clara vocació de ser-vei públic. El projecte artístic de la sala es declara continuador de l’impuls de renovació, compromís i investigació del teatre independent i, al mateix temps, una plataforma per als joves creadors, es-pecialment de l’àmbit gironí.

Les produccions

El projecte artístic de producció i difusió d’espectacles de La Planeta, dirigit per Pere Puig i AnnaCarina Ribas, parteix de la mateixa filosofia que la programació. La Planeta (Mithistòrima Produc-cions sl) vol ser arribar a ser una plataforma eficaç per als creadors gironins i un centre de creació que generi espectacles de primer nivell pel que fa a qualitat artística i rigor professional. El projecte es desplega en tres àmbits diferents. En primer lloc, una companyia estable de teatre infantil, que ja ha estrenat quatre produccions –Un conte de les mil i una nits, La cabreta sense por, No ploris, Ximplet! i El nen que riu, que es representen arreu de Catalunya. No ploris, Ximplet!, estrenada a la Fira d’Igualada del 2008, va ser seleccionada per la Generalitat com a espectacle subvencionat per fer gira durant el semestre del 2009. La quarta producció: El nen que riu, va ser seleccionada per participar en el circuit Cultura en Gira durant el segon semestre del 2011. L'any 2013, per com-memorar el desè aniversariu de la companyia, hem estrenat una nova versió d’Un conte de les mil i una nits.


019

En l’apartat de teatre per a adults, i després de produir durant molts anys espectacles de teatre amateur i semiprofessional amb el grup Proscenium (que també representa des de fa més de trenta anys Els Pastorets de Girona al Teatre Municipal de la ciutat), La Planeta va iniciar l’any 2006 l’apar-tat de produccions plenament professionals. Des d’aleshores ha presentat els espectacles:

La senyora Klein de Nicholas Wright, dirigit per Xavier Pujolràs, que va fer temporada al TeatreTantarantana (l’actriu Maife Gil va guanyar el premi Margarida Xirgu per la seva interpretació en aquest muntatge).

Sam. Peces curtes de Samuel Beckett, representada a la Sala Beckett durant l’any del centenaridel naixement del dramaturg irlandès, i interpretada pels actors de la companyia elnacionalNoens-vol.

Lúcid de l’autor i director argentí Rafael Spregelburd, una producció nominada als premis Butaca a la millor producció i a la millor actriu, posteriorment distingit amb els Premis de la Crítica Teatral de la Ciutat de Barcelona al millor text teatral estrenat durant la temporada 2006-2007 i a la millorinterpretació femenina (Cristina Cervià). “Lúcid”, interpretada per Cristina Cervià, Meritxell Yanes, David Planas i Oriol Guinart, ha fet dues vegades temporada a la Sala Beckett, a més de la tempo-rada a La Planeta i al Teatre Principal de Palma, i de nombroses funcions per Catalunya.

L’any 2007, La Planeta va estrenar en el marc del Festival Temporada Alta dues noves produccions:

Pensaments escrits al caure de les fulles d’Ayub Khan-Dyn, dirigida per Jordi Prat i Coll, i interpre-tada per Muntsa Alcañiz i Xavier Ripoll; i “Bondat”, de Michael Redhill, dirigida per Pere Puig, amb Cristina Cervià, Pep Cortès, Berta Giraut, Òscar Muñoz, David Planas i Meritxell Yanes.

A partir de mitjan novembre del 2008 les dues produccions es poden veure a la ciutat de Barcelona. Bondat a la Biblioteca de Catalunya, del 19 al 30 de novembre; Pensaments a l’Espai Brossa, del 19 de novembre al 14 de desembre. L’any 2008, tres espectacles de La Planeta van fer temporada a al ciutat de Barcelona: Lúcid (Beckett), Pensaments escrits al caure de les fulles (Brossa) i Bondat (Biblioteca de Catalunya”).


020

A la tardor del 2008, La Planeta va estrenar dins del festival Temporada Alta, en coproducció amb el Centre d’Arts Escèniques El Canal, la comèdia Vides privades de Noël Coward, dirigida per Jordi Prat i Coll, i protagonitzada per Mercè Martínez, Isaac Alcayde, Jacob Torres i Maria Rodríguez. L'any 2009, la companyia de la sala va estrenar dues noves produccions, totes dues dins el Festival Temporada Alta: Alaska i altres deserts de Harold Pinter, dirigida per Xicu Masó, i coproduïda també amb El Canal (va fer temporada al Teatre Tantarantana de Barcelona al mes de març del 2010); i Novembres de Fiodor Dostoievski i Lars Norén, dirigida per Pere Puig. L'any 2010, dins del Festival Temporada Alta, La Planeta va produir l'estrena de la comèdia Ens hauríem d'haver quedat a casa del jove escriptor i director gironí Llàtzer Garcia. I l'any 2011 vam estrenar una altra producció d'una obra d'un jove dramaturg gironí, Dinou de Ferran Joanmiquel, dirigida per Carles Fernàndez Giua. A la primavera de l'any 2012 aquestes dues obres de dramaturgs gironins produïdes per La Planeta van fer temporada en sales de Barcelona: Dinou es va poder veure a la Sala Beckett a la segona quinzena d'abril, i Ens hauríem d'haver quedat a casa a la Sala Muntaner entre maig i juny.

Aquell mateix juny es va estrenar a La Planeta la nova producció de Mithistòrima: Fa una mica desoroll, una versió en català de la primera obra de la nova revelació de la dramatúrgia argentina, Romina Paula, que va ser dirigida per Albert Prat i interpretada pels membres de la companyia La Ruta 40. Aquest espectacle va fer temporada a la Sala Atrium de Barcelona, es va presentar al Fes-tival Temporada Alta i va fer gira durant l’any 2013 pel circuït de la CTIC i d’altres espais escènics deCatalunya.

La tercera de via de producció de La Planeta és el suport econòmic i logístic a la creació d’espec-tacles de companyies de l’àmbit gironí. Entre les darreres col·laboracions cal destacar L’última habitació de la companyia 4Produccions, dirigida per Xavier Pujolràs; En Pere i el Capità de Mario Benedetti, de la companyia Cascai Teatre, dirigida per Marcel Tomàs; l’espectacle infantil Mad-uuuixes de la Cia. La Bleda; Pajaru de Pere Hosta; Si no ens paguen, no paguem de Teatre de l’Enjòlit.... Cal destacar també que La Planeta ha participat activament en la creació del projecte DAC, de la Casa de Cultura de Girona, per a la promoció d’obres de nous autors i directors, i que ha impulsat conjuntament amb altres sales dos circuits que s’han posat en funcionament l’any 2009 i que poden ser importants per a la presència del teatre independent en el territori català. Un circuit de les obres guanyadores de la Mostra de Teatre de Barcelona i el naixement d’un circuit que con-necta les produccions de les sales alternatives de fora de Barcelona. La Planeta també té un acord de col·laboració amb La Nau Ivanow. Els anys 2010, 2011, 2012 i 2013, a més de mantenir aquests nous circuits, La Planeta ha participat com a espai escènic, i com a coproductora, en les quatre edi-cions dels Diàlegs a quatre bandes, un cicle d’estrenes de peces curtes d’autors gironins promogut per la Plataforma de Dramatúrgia de les Comarques Gironines, Platadedrama.


021

Venda Anticipada

Avantatges i descomptes


022

Identifica els espectacles de Temporada Alta

Els espais

Dossier de l'espectacle "Manyac, Manyac" de Raymond Course amb Pep Vila

Documents

Transcript of Dossier de l'espectacle "Manyac, Manyac" de Raymond Course amb Pep Vila