Dossier de l'espectacle "Nerium Park" de Josep Maria Miró

19
Divendres 18 d’octubre a les 21h Diumenge 20 d’octubre a les 18h

description

Divendres 18 d'octubre, 21h Diumenge 20 d'octubre, 18h Sala La Planeta

Transcript of Dossier de l'espectacle "Nerium Park" de Josep Maria Miró

Page 1: Dossier de l'espectacle "Nerium Park"  de Josep Maria Miró

Divendres 18 d’octubre a les 21hDiumenge 20 d’octubre a les 18h

Page 2: Dossier de l'espectacle "Nerium Park"  de Josep Maria Miró

NERIUM PARKJosep Maria Miró

02

Fitxa

Dades

Autoria i direcció: Josep Maria MiróIntèrprets: Roger Casamajor i Alba PujolEscenografia: Enric PlanasVestuari: Albert PascualAjudant de direcció: Xavier PujolràsAssistent de direcció: Sadurní VergèsEspai sonor / composició musical: Carles CorsProductors: Pol Vinyes i Maria VeraDisseny cartell, fotografia i vídeo: David ReyProducció: Verins escènics

Nerium Park - VII Premi Quim Masó a Projectes teatrals i també el Premi literari Jaume Vidal i Alcover 2013 de textos teatrals

Agraïments: Facultat d’educació de la Universitat de Girona, Hysteriofunk i la Cleopatra

Dia i hora: Divendres 18 d’octubre a les 21h i diumenge 20 d’octubre a les 21hLloc: Sala La PlanetaPreu: 18€Durada: 1h 15min.

ESTRENA

La programació de Temporada Alta al Teatre Municipal compta

amb la col·laboració de

Page 3: Dossier de l'espectacle "Nerium Park"  de Josep Maria Miró

NERIUM PARKJosep Maria Miró

03

PresentacióEn Gerard i la Marta s’han traslladat a una flamant urbanització acabada de construir. Són joves, tenen feina i volen millorar socialment, però no haurà passat ni un mes de la seva arribada quan s’adonen que res és com s’esperava que seria... L’última obra de Josep Maria Miró, talent a l’alça de l’autoria catalana gràcies a El principi d’Arquímedes, va guanyar l’últim premi Quim Masó per unanimitat amb aquest thriller social, que és alhora un retrat fidel de la generació criada sota la ideologia del pelotazo urbanístic i la descripció de la superficialitat de les relacions humanes. Miró ens pregunta: quina és la base de les nostres relacions? Som tan materialistes com els altres? Estem preparats per al pitjor?

Sinopsi

En Gerard i la Marta són un parella jove que s’acaben d’instal·lar a Nerium Park, una urbanització de nova construcció als afores, a només trenta minuts de la ciutat. Aquest nou pis significat un pas endavant per ells: primer habitatge de propietat; tenen més espai i comoditats; i, fins i tot, hi ha una piscina i zona de jardí comunitària. En aquest nou habitatge hi han projectat expectatives i un munt d’il·lusions, entre els quals la possibilitat de ser pares. Al cap de poc d’haver-hi arribat s’adonaran que les coses no són com s’esperaven. Coincidint amb una situació d’inestabilitat econòmica, al-gunes de les obres pendents a la urbanització es paralitzen i no es venen els pisos que hi ha construïts. En Gerard i la Marta han estat els primers d’instal·lar-s’hi i, de moment, sembla que els únics. Nerium Park no serà la zona residencial que s’havien imaginat sinó una mena d’urbanització fantasma, on els conflictes entre Gerard i Marta aniran creixent i, sovint, se sentiran cada cop més aïllats. A partir d’aquí, la vida d’aquesta jove parella comença a agafar un rumb inesperat i amb difícils punts de trobada.

L’obra està formada per dotze escenes, cadascuna corresponent a un mes de l’any, que s’inicia el novembre, coincidint amb la seva arribada a la urbanització, i fins a l’octubre de l’any següent. Cadascuna d’aquestes dotze escenes se’ns presenta com una instantània, com un retall de vida d’aquest any canviant i combuls.

Nerium Park planteja una situació extraordinària però que no deixa de ser representativa de la nos-tra realitat on en els darrers anys l’anomenada bombolla immobiliària i l’especulació urbanística ha creat nous espais d’unes característiques i problemàtiques similars.

Nerium Park ha rebut el VII Premi Quim Masó a Projectes teatrals i també el Premi literari Jaume Vidal i Alcover 2013 de textos teatrals.

Page 4: Dossier de l'espectacle "Nerium Park"  de Josep Maria Miró

NERIUM PARKJosep Maria Miró

04

El director diu....Nerium Park és una de les moltes urbanitzacions que en els darrers anys han proliferat a la nostra geografia, fruït de la influència d’altres geografies, arquitectures i estils de vida globals. Es tracta d’un espai fronterer entre la convulsa i frenètica activitat de la gran ciutat i la tranquil·litat i possibili-tat de veure un tros de natura i de cel blau -per minúscul que sigui- que poden oferir els afores; d’un espai de nova construcció amb múltiples habitatges bessons i zones compartimentades de jardí i piscina; d’un espai que es presenta com a sinònim d’assoliment d’un cert status social i de projecció d’un determinat model de vida. Dóna nom a la nostra urbanització, el baladre (del llatí Nerium Ole-ander), una planta ornamental però també metzinosa, curiosament consensuada en molts indrets per cohabitar amb aquestes noves construccions i zones de carretera.

Nerium Park és un espai absolutament protagonista, on acaben d’instal·lar-se en Gerard i la Marta, una parella jove, que ha planificat consolidar-hi un projecte comú ple d’il·lusions i esperances. L’obra s’estructura en un cicle d’un any que comença l’octubre i finalitza al novembre i que ens permet veure dotze escenes que funcionen com una instantània de cada mes. La vida d’aquesta parella en aquest espai no serà exactament com s’esperaven i es transformarà a un rumb vertiginós coincidint amb una conjuntura socio-econòmica imprevisible i abrupte, com la que estem vivint.

Nerium Park combina un cert aire de thriller amb elements socials i recull algunes qüestions que m’inquieten i que formen part dels nostres dies: l’americanització dels hàbits i model de vida; l’esclat de la bombolla immobiliària que ha afectat des de la vida de nombrosos ciutadans fins a la config-uració en el nostre paisatge de zones gairebé fantasmagòriques; o la inquietud per l’estabilitat, la seguretat i la possibilitat d’exclusió social.

Josep Maria Miró

Page 5: Dossier de l'espectacle "Nerium Park"  de Josep Maria Miró

NERIUM PARKJosep Maria Miró

05

Sobre l’obra...

Nerium Park, extracte del pròleg[...] Nerium Park, amb què ha guanyat enguany el Premi Ciutat de Manacor Jaume Vidal i Alcover de Teatre i el Quim Masó a Projectes de Creació Teatral, és la darrera mostra de la seva faceta d’«autor polític», com titula Laurent Gallardo el pròleg de El principi d’Arquimedes: «Abans de lliurar-se a l’escriptura dramàtica, Josep Maria Miró va fer de periodista durant molt de temps. Ac-tualment s’ha allunyat d’aquella primera vocació, però la seva mirada sobre el món continua sent la de l’observador que busca la veritat. Si la seva obra ha estat qualificada sovint de polèmica és precisament prequè s’inpira en la realitat del seu entorn amb la intenció de suscitar el debat». Afe-girem que si Nerium Park genera debat i transmet una sensació de fred com si la quarta paret fos un vidre trencat d’un tren en marxa, és perquè en ella caben alhora una i vàries lectures. [...] L’espai dóna el títol a l’obra, un títol que fa referència tant a l’americanització de la nostra forma de conviure en societat, sempre més urbans i gregaris i alhora sempre més deslligats de les arrels humanistes, com a aquesta planta d’una metzinosa bellesa, el baladre o nerium oleander en llatí. De fet, la di-mensió espaial es presenta aquí directament com a paradoxa: espai de transició i de límits, llindars entre la ciutat i el camp, l’extraradi té conexions amb les grans vies de circulació però és aïllat de la resta de la població urbana; tot i que el conjunt de pisos apareix com a promesa d’una nova vida social, d’una nova comunitat de veïns, la presència única de la nostra parella en aquest inmens espai augmenta la sensació de solitud i d’aïllament. Aquest Nerium Park és així el lloc idoni per a simbolitzar l’excès de construccions que la crisi econòmica fa xocar amb violència amb la quasi impossibilitat del ciutadans de comprar un d’aquests pisos. [...] En aquest espai revelador de les amargues contradiccions de la nostra societat, Josep Maria Miró ambienta un thriller que comença amb la presència d’un desconegut al marge de la carretera just al costat de la urbanització. [...] Aquesta força visual, potent i invisible, de l’estranger que amenaça la seguretat de l’espai protec-tor del pis es transformarà en la presència d’un tal Sergi [...] L’autor ha escrit un drama, èpic, car aquest conflicte de parella no existiria amb la mateixa intensitat i el mateix rumb sense la presència d’aquest estranger. En aquesta relació triangular descrita a partir de la mateixa quotidianitat, cada personatge esdevé la representació d’una opció de vida [...]

En aquest sentit, Josep Maria Miró ens acosta a la tragèdia, i ho fa mitjançant la lenta presa de consciència i l’ús freqüent de símbols. Els títols de cada escena fan així referència als dotze mesos d’un any que comença el novembre amb el mudament i acaba l’octubre [...] Simbolitzen un cicle anual que eixampla les tràgiques vint-i-quatre hores de un dia de la mateixa forma que el drama interpersonal esdevé tragèdia d’abast col·lectiu i d’eco mític : civilització versus natura. És com si l’autor hagués volgut desconstruir el calendari d’Hesíode a Els treballs i els dies en funció de les coordinades anti-naturales de la societat actual. [...]

Page 6: Dossier de l'espectacle "Nerium Park"  de Josep Maria Miró

NERIUM PARKJosep Maria Miró

06

Nerium Park és un thriller, és un drama èpic, és una tragèdia… és també, com ens agrada anom-enar-la, una dramatúrgia negativa. Negativa perquè l’autor ens apropa a l’altra cara de la societat. Com a Gang Bang, Fum o La dona que perdia tots els avions, Josep Maria Miró planteja aquí temàtiques i sobretot tractaments que exposen sobre l’escenari la part fosca de les nostres actua-cions. Negativa també perquè és el punt de partida per a proposar un fenomen de revelació de la veritat, tant per als personatges com per als espectadors. Laurent Gallardo parla de fet de «la utopia concreta d’un teatre polític que no resulta ni assertiu ni dogmàtic, sinó maièutic». Negativa a més a més perquè aquesta revelació, dolorosa, produeix una reacció de l’home i de la dona… i l’obra necessàriament genera polèmica. Negativa finalment perquè la dramatúrgia de Josep Maria Miró sembla proposar una poètica que podríem comparar amb el procés de revelatge químic del negatiu de la fotografia. [...] L’escenari es converteix en aquest procés revelador i també entròpic on finalment queda la fotografia negativa de la vida [...]. Tenim llavors la sensació d’aquest fred exterior que entra per les escletxes d’una finestra trencada.

[...] Més enllà del clar homenatge a Desig de Josep Maria Benet i Jornet [...] i que dibuixa una herència benetiana, Nerium Park consolida la relació del nostre autor amb el món de Lluïsa Cunillé, que ha desenvolupat des de Rodeo una dramatúrgia de l’«empremta» fotogràfica. [...] Josep Maria Benet i Jornet és nodreix de fet de Terra baixa d’Àngel Guimerà i podem retrobar tant a l’univers d’un Benet i Jornet com al d’un Miró aquesta dialèctica entre camp i ciutat, terra alta i terra baixa, puresa i depravació, natura i civilització. D’altra banda, de la mateixa manera que l’obra de LLuïsa Cunillé té moltes similituds amb les creacions de simbolistes com Maeterlinck i Ibsen -tal com analitza Carles Batlle a l’article «A manera de manifest : Lluïsa Cunillé i Maeterlinck» (El Pou de Lletres, Barcelona, 1998-1999, n° K-11/12-L, p. 46-47) -, de la mateixa manera Josep Maria Miró recupera el dispositiu, altament contestatari, del «drama modern» [...] Autor dramàtic català i occidental, Josep Maria Miró ens proposa tanmateix un univers que, dins el paisatge dramatúrgic actual, es singularitza de les influències citades i destaca per la seva vessant poética i política, per la seva “poelítica” (concepte del dramaturg i teatròleg francès Enzo Cormann): un teatre que proposa a l’assemblea dels espec-tadors una pausada reflexió ficcionalitzada i caracterizada per un clar compromís amb la realitat. Perquè el teatre sigui també el lloc de la refundació de la dialèctica social i del temps del debat.

Pròleg de Fabrice Corrons de la Universitat de Tolosa de Llenguadoc (França) de l’editorial Món llibres

Page 7: Dossier de l'espectacle "Nerium Park"  de Josep Maria Miró

NERIUM PARKJosep Maria Miró

07

Premi Quim Masó

La Comissió Organitzadora del Premi Quim Masó, constituïda a la ciutat de Girona, està integrada per la família Masó, la Llibreria 22, Grup Proscènium – Sala la Planeta i Bitò Produccions.

El premi es va crear el 2006 en record a l’actor, director i productor de teatre, Quim Masó, membre fundador d’aquests tres projectes (Llibreria 22, Grup Proscènium i Bitò Produccions) i es convoca anualment. L’objectiu és impulsar la producció i exhibició de muntatges de teatre de text en llengua catalana, a partir de projectes d’escenificació que combinin professionalitat, qualitat i creativitat.

El muntatge pot ser el projecte d’escenificació d’un text encara no estrenat, bé escrit originalment en llengua catalana, o bé una traducció catalana d’un text escrit originalment en una altra llengua. Pot optar al premi qualsevol companyia o productora de teatre, amb la condició que el projecte de muntatge que presenti no hagi estat estrenat. L’espectacle guanyador s’estrenarà en el marc de Temporada Alta. Des d’aquesta edició dels premis, GREC- Festival de Barcelona també col•labora amb aquest guardó, per aquest motiu a partir d’aquest 2012 els muntatges guanyadors també es podran veure dins la programació d’aquest certamen.

El jurat està format per reconeguts professionals del món de les arts escèniques: Sergi Belbel (au-tor i director teatral), Andreu Gomila (crítica teatral), Pere Puig (director teatral i Sala La Planeta), Ramon Simó (director teatral i director del Grec – Festival de Barcelona) i Josep Domènech (Bitò Produccions i Temporada Alta). Com a Secretari del Jurat, Guillem Terribas (Llibreria 22).

Page 8: Dossier de l'espectacle "Nerium Park"  de Josep Maria Miró

NERIUM PARKJosep Maria Miró

08

Currículums

Llicenciat en direcció i dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona i en periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Pendent de finalitzar el doctorat en Literatura Catalana a la UAB. Des de la temporada 2013-14 és membre del Comitè de lectura del Teatre Nacional de Catalunya (TNC).

És autor de Fum (2012), Nerium Park (2012), El principi d’Arquimedes (2011), Gang Bang (Obert fins l’hora de l’Àngelus) (2010/2011 -Autor resident al Teatre Nacional de Catalunya-), La dona que perdia tots els avions (2009), Una història explicada del revés, o no (2009) –Cicle Assajos Oberts. Teatre Lliure–, La dona i el debutant (2008) o Quan encara no sabíem res (Poema dramàtic per a sis veus urbanes i un músic) (2007), entre d’altres. Ha rebut més d’una desena de guardons pels seus textos teatrals, entre els quals destaquen el prestigiós Premi Born -en dues ocasions, el 2009 i el 2011-, el Jaume Vidal i Alcover, el Ramon Vinyes, Fundació Teatre Principal, el Marqués de Bradomín o finalista internacional de l’Stück-markt 2009 que organitza el Berliner Festspiele entre autors de tota Europa. El principi d’Arquimedes va ser nominat com a millor text en llengua catalana als Premios Max de les Artes Escénicas 2012 i la seva traducció al francès, Le principe d’Archimède, ha estat emès en versió radiofònica a la prestigiosa emissora France Culture (2013). Els seus textos s’han traduït a diversos idiomes i ha participat en intercanvis interna-cionals al Théâtre Ouvert de París (França), Panta Théâtre de Caen (França), la Mousson d’Été (França) o el Centre per directors i dramaturgs de Moscou (Rússia). El 2013, a través d’Iberescena, ha estat autor resident de la EMAD (Escuela multidisciplinar de artes escénicas de Montevideo -Uruguai-).

Josep Maria Miró Coromina

DIRECTOR

Page 9: Dossier de l'espectacle "Nerium Park"  de Josep Maria Miró

NERIUM PARKJosep Maria Miró

09

També és autor de diverses dramatúrgies, entre les quals destaquen Com si entrés en una pàtria (2010) –A partir de poemes i articles periodístics de Joan Maragall–, Cocaïna, absenta, pastilles de valda i cafè amb llet (2009) –A partir de diversos autors com Domènech de Bellmunt, Sebastià Gasch, Josep Maria Planas, Santiago Rusiñol i Ángel Zúñiga– o l’infantil 5 contes diferents (2010).

És coguionista de l’adaptació de la seva obra El principi d’Arquimedes que el director de cinema, Ventura Pons, portarà a la pantalla.

Ha dirigit els seus propis textos i també La voix humaine amb text de Jean Cocteau i música de Francis Poulenc –Espai Brossa 2010 – o els espectacles de creació amb Marc Artigau dins dels Cicle Drames litúr-gics al Monestir de Santa Maria de l’Estany en les edicions corresponents al 2009/10/11. Ha estat ajudant de direcció de Xavier Albertí en vuit produccions entre 2005 i 2008 i també de Xavier Pujolràs, Toni Casares i la coreògrafa Germana Civera. En l’àmbit periodístic col•labora des de 2013 amb una columna d’opinió quinzenal als Matins de la Xarxa. Ha treballat de periodista a Radio Nacional d’Espanya, COM Ràdio i el diari El 9 Nou, entre d’altres, i com a docent a Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya -ESCAC-, en el programa de teatre per adolescents Projecte Escola, i per l’agència de comunicació Kvlar Fotoperiodistes a la Universitat Autònoma de Barcelona -UAB-.

Page 10: Dossier de l'espectacle "Nerium Park"  de Josep Maria Miró

NERIUM PARKJosep Maria Miró

010

Roger Casamajor va iniciar la seva formació com actor a Andorra, i va ser membre de la compa-nyia Somhiteatre durant cinc anys, amb la que va actuar en les obres Farses medievals, El Xal i El casament dels petits burgesos, fent representacions arreu de Catalunya.

Més tard va estudiar al Col·legi del Teatre i a l’Institut del Teatre de Barcelona, mentre fa les seves primeres incursions en el món del cinema amb El mar, d’Agustí Villaronga, L’illa de l’holandès, de Sigfrid Monleón, Salvajes, de Carlos Molinero i Guerreros, de Daniel Calparsoro, i també la sèrie de televisió Temps de Silenci.

Un cop acabats els seus estudis prosegueix la seva carrera artística tant en sèries (Mar de fons, Ventdelplà, La Via Augusta,etc) com en telefilms (Sincopat, Després de la pluja,etc), obres de teatre (El tinent d’Inishmore, Carnaval, etc) i pel·lícules (El laberinto del fauno, El coronel Macià, etc), entre les quals destaca la seva interpretació de Farriol a Pa negre, que li va valer el premi al millor actor secundari als III Premis Gaudí.

Roger Casamajor

ACTOR

Page 11: Dossier de l'espectacle "Nerium Park"  de Josep Maria Miró

NERIUM PARKJosep Maria Miró

011

Llicenciada en Art Dramàtic, especialitat d’interpretació per l’Institut del Teatre de Barcelona (2003-2008).

Ha treballat al Teatre Lliure de la mà de grans directors com Àlex Rigola (2666, Rock’n’roll, Theend); Carlota Subirós (Alícia al país de les meravelles, Otel•lo, Les tres germanes, Jugar amb un tigre i Rodoreda, un retrat imaginari); Xavier Albertí (Vida Privada); Iban Beltran (L’espiadimonis) i Pau Carrió (Cartes des de Tahrir).

Recentment ha estrenat els dos espectacles de creació: Todas la historias de amor necessitan un árbol (dirigit per Sílvia Delagneau i estrenat a l’espai Indigest) i Somni (dirigit per Mercè Vila-Godoy i estrenat al teatre La Seca-Espai Brossa).

En el món audiovisual l’hem pogut veure a les dues temporades de La Sagrada Família (Tv3, Media Pro i DagollDagom), als videoclips musicals de The New Raemon (Lyona) i d’Els nens eutròfics (Blowing Buffalo) i al videomoda per Malahierba realitzat per Belén Funes i Neus Ollè.

Teatre: Somni de Mercè Vila Godoy. Teatre La Seca (2013); Coriolà versió i direcció d’Àlex Rigola. Teatre Lliure. (Substitució en gira, 2012); Espiadimonis dirigit per Iban Beltran. Teatre Lliure (2012); Cartes des de Tahir dirigit per Pau Carrió. Teatre Lliure (2012); Tragèdia dirigit per Àlex Rigol. Festival Grec (2011); The End escrit i dirigit per Àlex Rigola. Teatre Lliure (2011); Les tres germanes de Txèjov,

Alba Pujol

ACTRIU

Page 12: Dossier de l'espectacle "Nerium Park"  de Josep Maria Miró

NERIUM PARKJosep Maria Miró

012

dirigit per Carlota Subirós Teatre Lliure (2011); Vida Privada de Josep Maria de Sagarra, dirigit per Xavier Albertí. Teatre Lliure (2011); Alícia al país de les meravelles de Lewis Carroll, dirigit per Car-lota Subirós.Teatre Lliure (2010); Lo Cantador de Frederic Soler, dirigit per Xavier Albertí. Teatre Romea (2010); L’opereta imaginària de ValèreNovarina, dirigit per Xavier Albertí. Espai Brossa (2010); Rock’n’roll de Tom Stoppard, dirigit per Àlex Rigola. Teatre Lliure (2009); Entramèsburlesch de dos estudiansques veu sun modo de puseir y i sun ingeni de Xavier Albertí. Teatre Romea (2009); Jugar amb un tigre de Doris Lessing, dirigit per Carlota Subirós. Teatre Lliure (2009); Rock’n’roll de Tom Stoppard, dirigit per Àlex Rigola. Teatre Lliure (2008); Rodoreda. Un retrat imaginari. Escrit i dirigit per Carlota Subirós. Festival Grec (2008); 2666 adaptació i direcció d’Àlex Rigola. Teatre Lliure (2007); Otel•lo de William Shakespeare, dirigit per Carlota Subirós. Teatre Lliure (2007); Eu-ropean House dirigit per Àlex Rigola. Teatre Lliure (2007); Nausica d’HermanBonín. Festival Grec 2006; Verges i gossos d’Albert Roig. Auditori Felip Pedrell (2006); Autorretrat III de Martí Torras. XI Mostra de Teatre de Barcelona (2006); NightingaleandChase de Zinnie Harris dirigit per MagdaPuyo Convent de Sant Agustí (2006); Midsummernight’sdream de William Shakespeare, dirigit per Pere Planella. Sala Ovidi Montllor (2006); Areyoutalking to me? de Stefan Metz. Teatre Estudi (2006); La doble inconstància de Pierre de Marivaux, dirigit per MagdaPuyo. Institut del Teatre (2005); Una més a la llista de Xavier Durringer, dirigit per Joan Anguera, (2005); El misantrop de Molière, dirigit per Antonio Simon, (2005);

TELEVISIÓSagrada Família (temporades 1 i 2) DagollDagom. TV3 (2009-2011); Dídac i el Technotaure Màster de TV3 (2007); Càmping de Lluís Arcarazo (2006)

ALTRESVideoclip de MarathonMan de The New Raemon. (2012)Direcció: Marta Puig (Lyona) Videomoda per Malahierba. Direcció Belén Funes (2012); Acte de l’11 de Setembre direcció: Xavier Albertí (2006); Golberg de Ferran Carvajal. Mercat de les Flors. Assistent de direcció.

Page 13: Dossier de l'espectacle "Nerium Park"  de Josep Maria Miró

NERIUM PARKJosep Maria Miró

013

Llicenciat en escenografia a l’Institut del Teatre de Barcelona i Estudis d’interiorisme a l’EscolaLai, Postgrau Interior Interiors UPC, Estudis d’escenografia a l’Institut del Teatre.

És el responsable de les escenografies de El principi d’Arquimedes de Josep Maria Miró, Dir. Josep Maria Miró. Sala Beckett, Grec 2012. L’ombra al meu costat de Marilia Samper, Dir. Marilia Samper. Sala Tallers TNC 2012. Voyager de Marc Angelet, Dir. Marc Angelet. Sala Tallers TNC 2012. Dospunkis i un vespino de Marilia Samper i Llàtzer García. Dir. Marilia Samper. Teatre Gaudí 2011. ElCrim de Lord Arthur Saville d’Egos Teatre, Dir. De Joan Maria Segura. Sala Gran TNC 2011. ElsJugadors de Pau Miró, Dir. Pau Miró. Temporada Alta 2011/Teatre Lliure 2012. Les conseqüènciesdel Pim Pam de Xavier Pujolràs, Dir. Xavier Pujolràs. Sala Muntaner 2011. La Pajarera de LluïsaCunillé, Dir. de Lluïsa Cunillé i Xavier Albertí. Teatre Lliure de Gràcia 2011. Gang Bang (Obert finsa l’hora de l’Àngelus) de Josep Maria Miró, Dir de Josep Maria Miró. Sala Tallers TNC 2011. Vimbodívs Praga de Cristina Clemente, Dir de Cristina Clemente. Sala Tallers TNC 2011. Com si entrés enuna pàtria Dramatúrgia i Dir. Josep Maria Miró. Festival Grec 2010. Fora de Joc de Sergi Belbel, Dir.Cristina Clemente. Club Capitol 2010. Cocaïna, absenta, pastilles de Valda i cafè amb llet dramatúr-gia de Josep Maria Miró, Dir. Xavier Albertí. Teatre Ovidi Montllor 2010.

També s’ha encarregat de la il∙luminació d’Islàndia de La Veronal. Dir. Marcos Morau. Sant AndreuTeatre 2012. Los Pajaros Muertos de La Veronal. Dir. Marcos Morau. Fira de Tàrrega 2011. Rússiade La Veronal. Dir. Marcos Morau. Sala MAC Mercat de les Flors 2011. Suècia de La Veronal. Dir.Marcos Morau. Teatre Tantarantana 2008.

Enric Planas

ESCENÒGRAF

Albert PascualVESTUARI

Llicenciat en Art Dramàtic, en l’especialitat d’Escenografia, per l’Institut del Teatre de Barcelona i en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra. És membre de la Companyia La Calòrica i col·laborador regular en l’escenografia i vestuari de la sala Flyhard. Entre els seus treballs hi ha el vestuari d’Una Història Catalana de Jordi Casanovas (Teatre Nacional de Catalunya, 2013); el vestuari de Pàtria de Jordi Casanovas (Teatre Lliure – Temporada Alta, 2012); l’escenografia i vestuari d’Smiley de Guillem Clua (Sala FlyHard, 2012); l’escenografia i vestuari de La Nostra

Page 14: Dossier de l'espectacle "Nerium Park"  de Josep Maria Miró

NERIUM PARKJosep Maria Miró

014

Champions Particular de Cristina Clemente (Temporada Alta, 2012); l’escenografia i vestuari de l’Eddito Bulgaro de la companyia La Calòrica (Festival Grec – La Cuina, 2012); el vestuari d’El prin-cipi d’Arquimedes, escrita i dirigida per Josep Maria Miró i Coromina (Festival Grec – Sala Beckett, 2012); l’escenografia i vestuari de Litus, escrita i dirigida per Marta Buchaca (Sala FlyHard, 2012); el vestuari de Burundanga de Jordi Galceran, dirigida per Jordi Casanovas (La Vilarroel, 2010); l’escenografia i vestuari de David y Sara d’Ever Blanchet, dirigit per Òscar Molina (Teatre Gaudí, 2012); l’escenografia i vestuari de La Terra Oblidada, de la Cia Arcàdia (Sala FlyHard, 2012); l’esce-nografia i vestuari de República Bananera, de la Cia La Barroca (Versus Teatre, 2012); el vestuari de Pessoa, o que o turista deve ver de Corcada Teatre (La Seca, 2011); l’escenografia i vestuari de Kafka a la ciutat del les mentides de la Cia Arcàdia (La Cuina - Festival Grec, 20 de juliol de 2011); el vestuari de Gang Gang (Obert fins a l’hora de l’Àngelus) escrita i dirigida per Josep Maria Miró i Coromina (Teatre Nacional de Catalunya, 2011); el vestuari de Feísima enfermedad y muy triste muerte de la Reina Isabel I de la Cia. La Calòrica (Versus Teatre, 2011); el vestuari de Vimbodí vs.Praga escrita i dirigida per Cristina Clemente (Teatre Nacional de Catalunya, 2011); l’escenog-rafia i vestuari d’Arturo Ui, versió lliure del text de Brecht dirigida per Israel Solà (Teatre Estudi de l’Institut del Teatre, 2010); el vestuari de Fora de Joc de Sergi Belbel, dirigit per Cristina Clemente (Festival Grec - Club Capitol, 2010); el vestuari de Cocaïna, absenta, pastilles de Valda i cafè amb llet, dramatúrgia de Josep Maria Miró i direcció de Xavier Albertí (Teatre Ovidi Montllor, 2010).

També ha treballat en el disseny i construcció de màscares i titelles per a companyies com La Bar-roca (La Prima Donna, 2010), La Companyia del Príncep Totilau (Sis Joans, 2008 i La Tempesta, 2008) o Microcosmos Teatre (Baobab 2007).

Page 15: Dossier de l'espectacle "Nerium Park"  de Josep Maria Miró

NERIUM PARKJosep Maria Miró

015

La premsa diu...

Diari de Girona. 1 de maig 2013 Diari de Girona. 7 de maig 2013

El Punt. 2 de maig 2013

Page 16: Dossier de l'espectacle "Nerium Park"  de Josep Maria Miró

NERIUM PARKJosep Maria Miró

016

El Punt. 7 de maig 2013

Page 17: Dossier de l'espectacle "Nerium Park"  de Josep Maria Miró

NERIUM PARKJosep Maria Miró

017

El 9 nou. 10 de maig 2013

Page 18: Dossier de l'espectacle "Nerium Park"  de Josep Maria Miró

NERIUM PARKJosep Maria Miró

018

Venda Anticipada

Avantatges i descomptes

Page 19: Dossier de l'espectacle "Nerium Park"  de Josep Maria Miró

NERIUM PARKJosep Maria Miró

019

Identifica els espectacles de Temporada Alta

Els espais