DOLOR i VOCACIONS ESPERANÇA Asobre Jesús, sinó creure en ell: viure confiant en la seva perso-na;...

25
2018 Product Catalogue Produktkatalog Catalogue Produits Catálogo de Productos Catalogo dei Prodotti NEUROMODULATION Radiofrequency Ablation

Transcript of DOLOR i VOCACIONS ESPERANÇA Asobre Jesús, sinó creure en ell: viure confiant en la seva perso-na;...

Page 1: DOLOR i VOCACIONS ESPERANÇA Asobre Jesús, sinó creure en ell: viure confiant en la seva perso-na; inspirar-nos en el seu estil de vida per orientar la nostra pròpia existència

NOVA RELACIÓAMB JESÚS

A les comunitats cristianes ne-cessitem viure una experièncianova de Jesús revifant la nostrarelació amb ell. Posar-lo decidi-dament al centre de la nostravida. Passar d’un Jesús confes-sat de manera rutinària a un Je-sús acollit vitalment. L’evangelide Joan fa alguns suggerimentsimportants en parlar de la rela-ció de les ovelles amb el seupastor. El primer és «escoltar laseva veu» en tota la seva frescori originalitat. No confondre-laamb el respecte a les tradicionsni amb la novetat de les modes.No deixar-nos distreure ni ator-dir per altres veus estranyes que,tot i que s’escoltin a l’interior del’Església, no comuniquen laseva Bona Notícia. És impor-tant, a més, sentir-nos cridatsper Jesús «pel nostre nom». Dei-xar-nos portar per ell. Descobrira poc a poc, i cada vegada ambmés alegria, que ningú no res-pon com ell a les nostres pre-guntes més decisives, els nostresanhels més profunds i les nos-tres necessitats últimes. És deci-siu «seguir» Jesús. La fe cristia-na no consisteix a creure cosessobre Jesús, sinó creure en ell:viure confiant en la seva perso-na; inspirar-nos en el seu estil devida per orientar la nostra pròpiaexistència amb lucidesa i res-ponsabilitat. És vital caminartenint Jesús «davant nostre». Nofer el recorregut de la nostravida en solitari. Experimentar enalgun moment, encara que siguide manera maldestra, que éspossible de viure la vida des dela seva arrel: des d’aquest Déu

que se’ns ofereix enJesús, més humà,més amic, més pro-per i salvador quetotes les nostres teori-es. Aquesta relacióviva amb Jesús noneix en nosaltres demanera automàtica.Es va despertant en elnostre interior de for-ma fràgil i humil. Alcomençament és gai-

rebé només un desig. General-ment creix envoltada de dubtes,interrogants i resistències. Però,no sé com, arriba un moment enquè el contacte amb Jesús co-mença a marcar decisivament lanostra vida. Estic convençut queel futur de la fe entre nosaltress’està decidint, en bona part, enla consciència dels que a horesd’ara ens sentim cristians. Aramateix la fe s’està revifant os’està extingint en les nostresparròquies i comunitats, al cordels sacerdots i dels fidels queles formem. La increença co-mença a penetrar en nosaltresdes del mateix moment en quèla nostra relació amb Jesús perdforça o queda adormida per larutina, la indiferència i la des-preocupació. Per això, el papaFrancesc ha reconegut que«necessitem crear espais moti-vadors i guaridors […] llocs onregenerar la fe en Jesús». Hemd’escoltar la seva crida. JoséAntonio Pagola

MES DE MAIGCada diade lasetmanaa la Mis-sa delvespre ales 20h idesprésde laComunió

fem les invocacions marianes típi-ques del mes de maig dedicat a laMare de Déu i acabem amb labenedicció del Senyor. Creiem queal Lledó Santuari de Maria hem deser fidels devots de la nostra Mare ala qual confiem els nostres projec-tes i els nostres treballs a favor delregne del seu Fill, Jesús.

Valls 7 MAIG 2017 N. 901Pg/ Caputxins 24 Tel 977600349 WWW. parroquialledovalls.cat

DOLOR iESPERANÇA

Aquests dies i segons l’ex-periència que facis, et trobesenvoltat de dolor, tristesa,angoixa, preocupació, fins hitot desesperança. M’he trobataixí acompanyant personesimmerses en el dolor per lamort d’un familiar i si aques-ta mort ha estat “prematura”el dolor i el sofriment és mésgran encara. També algunapersona que pateix llarga ma-laltia i és acompanyada pelsseus, que no la deixen maisola; tenir algú que és de ca-sa i el tens ben a prop és re-confortant i dóna seguretat.O també aquell que està sen-se feina i això li porta angoi-xa, que de retruc afecta a laseva família que malviu i ladesesperança està a flor depell. En tots els casos saberestar al costat del dolor o mi-llor dit del que pateix, mai hetingut el sentiment de no ferres, al contrari són les esto-nes que n’he sortit més enri-quit. Però enmig de tot aixòhe de portar esperança. Non’hi ha prou amb un somriu-re, no n’hi ha prou amb la màa l’espatlla o una abraçada,cal sobretot el caliu humà, lapresència que encoratgi, en-cara que moltes vegades fal-ten les paraules. Crec queaquí hi juga molt claramentl’experiència cristiana de fe.Però al mateix temps aquestaexperiència ha d’anar acom-panyada de molt d’humanis-me. Proclamar les benauran-ces de Jesús, al seu moment,demana també que el meucor estigui obert a aquestabenaurança. Acompanyar aqui pateix i està adolorit perqualsevol circumstància hu-mana i fer-ho des de la fecristiana, és també aproximar-lo al Senyor. Ajudar-lo adescobrir que la fe no és no-més un recurs tran-quil·litzador o una teràpiapacificadora, és sobretot con-fiança i posar-se en mans delCreador. És confiança en lesparaules de Jesús que ensobre a l’esperança...P. Joan

MISSA FAMILIAR II ANYEra la Missa de final de tot el curs de Catequesi i abans de començar les primeres comunions.Els infants amb les seves famílies hi han participat plenament. L’evangeli ens parlava delsdeixebles que caminaven vers Emmaús i acullen Jesús a casa seva i el reconeixen ressuscitatquan parteix el pa. Aquesta experiència l’anem repetint cada vegada quan ens reunim elscristians i celebrem l’Eucaristia, com aquest diumenge.A partir del proper diumenge celebrarem les primeres Comunions d’aquest centenar de famí-lies i esperem fer-ho amb un signe important de festa, però també de responsabilitat, que llursfills guardin dins el seu cor aquesta experiència única de rebre dintre seu el mateix Jesús.

PREPARANT LES PRIMERESCOMUNIONSLa confessió i renovació de les promesesdel Baptisme. Va ser divendres passat alvespre. Es trobaven tots els pares i maresamb els nens que fan la primera comunióara pel mes de maig.

VOCACIONSNATIVES

“Impulsats perl’Esperit...Sóc aquí

envieu-me”!Aquest és el le-ma de la Jornadamundial per lavocacions nati-ves. Recordoquan era a laMissió a la SelvaAmazònica vaigtreballar per lesvocacions nati-ves, nois i noiesque van partici-par de grups depregària i alguns

van optar per ser sacerdots i alguna noia religiosa, iencara perduren en la seva vocació. Per a mi va seruna gran alegria haver acompanyat aquests joves a uncompromís més ple envers Jesucrist i l’anunci de laBona Nova. Ells ara són missioners a casa seva. P.Joan

Vers una comunitat cristianaque viu i celebra la seva fei és oberta i acollidora (II)

Pertinença-Creure-Comportar-se

Fa una colla d’anys el panorama cultural era moltdiferent al d’avui, ja que es donava per sabut un fortsentit moral de pertinença a una comunitat i uns cos-tums socials. La gent sabia com es tenia de comportaren certs moments i ens certs llocs. Sabia exactamentquè havia de creure. I havia “divisió” de barris en unamateixa ciutat i si travessaves la “línia” et “barre-javes” amb els altres que no eren dels teus, podies sermalvist. Ara vivim en una cultura hiperindividualista,i molts ja no actuen pel que se suposa que han de fer.Alguns es comportaran segons la seva creença d’unamanera particular si això els correspon de fer. Per aaquests ja no val la tradició o l’autoritat. En quan acreure, s’ha perdut el sentit de l’obligació a res mésenllà de l’individu i les seves creences personals.Molts no se senten interpel·lats per la recerca de laveritat. Molts s’apunten, es queden, o marxen de l’Es-glésia, no pas per qüestions de creença, sinó més avi-at per poc sentit de pertinença, per causa de la comu-nitat... L’antic ordre de: pertinença-creure-comportar-se s’ha girat de l’inrevés. Les creences no canvien perla predicació o l’ensenyament, sinó més aviat cons-truint confiança a través de les relacions, mitjançantla proximitat, l’acollida, mitjançant el sentit de perti-nença. Ens cal ara sobre tot, i veient aquesta novarealitat, examinar l’estat actual de la nostra comunitatparroquial, que no sigui un gran pes mort a l’horad’atreure generacions noves. Ens preguntem: compodem transformar la cultura de la nostra parròquiaper a començar a viure el model de Pertinença-Creure-Comportar-se? Ens caldrà anar més enllà de les úni-ques celebracions dominicals i estar disposats a latrobada, camí enllà, per acollir a “propers i allu-nyats”. Prendre consciència que no som un “club pri-vat” pels qui pensen igual, sinó obert i acollidor detots. P. Joan

30na. TROBADA DE CRISTIANS

DIES DE PRIMERES COMUNIONS.MAIG:Dia 14, a les 13h. Dia 21, a les 11:30h. i a les13’00h. Dia 27, a les 18h. Dia 28, a les 11’30h.JUNY: Dia 4, a les 13h. Dia 10, dissabte, a les18:00h. Dia 11, a les 13h. Dia 18, a les 11:30h. ia les 13h.

Page 2: DOLOR i VOCACIONS ESPERANÇA Asobre Jesús, sinó creure en ell: viure confiant en la seva perso-na; inspirar-nos en el seu estil de vida per orientar la nostra pròpia existència

CALENDARI DE CATEQUESI D’ADULTSTROBADA DE FE I CULTURA(Congregació Mariana)Cada 4t. dilluns de mes a les 18:30h.GRUP BÍBLICCada 2n. i 4t. dissabte de mes a les 18:30h.Cursets de Cristiandat reunió de grupsPrimer dimecres de cada mes a les 17:30h.

IV DIUMENGE DE PASQUAORACIÓ INICIALPare, tu que ets font de vida, dóna’ns la gràcia de res-pondre a la crida del teu Fill Jesús que ens ha fetamics seus. Fes que seguint-lo a Ell, el nostre mestre ipastor, visquem el seu manament nou i ens mantin-guem en el camí de la veritat. Per Crist Senyor nostre.SALM 22El Senyor és el meu pastor, no em mancarà mai res.

El Senyor és el meu pastor, no em manca res.em fa descansar en prats deliciosos;em mena al repòs vora l’aigua, allí em retorna.Em guia per camins segursper l’amor del seu nom.

Ni quan passo per barrancs tenebrososno tinc por de res,perquè us tinc vora meu;la vostra vara de pastorm’asserena i em conforta.

Davant meu pareu taula vós mateix,i els enemics ho veuen;m’heu ungit el cap amb perfumsompliu a vessar la meva copa.

Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amorm’acompanyen tota la vidai viuré anys i més anysa la casa del Senyor.

PREGÀRIESSenyor, tu que ets el nostre Pastor:Et preguem que ens acompanyis sempre pel teu camífins a la fi.

Senyor, tu que ets el nostre Pastor:No permetis que cap de les teves ovelles s’esgarriïn imarxin del teu costat.

Senyor, tu que ets el nostre Pastor:Tu que ens coneixes pel nostre propi nom, fes que etreconeguem com a Pastor i guia ara i sempre.

Senyor, tu que ets el nostre Pastor:Obre’ns sempre la porta de la teva cleda, perquè pu-guem entrar i sentir el teu amor.

Senyor, tu que ets el nostre Pastor:Acompanya als nostres pastors d’avui perquè siguinfidels al teu Regne d’amor i bondat.

Senyor, tu que ets el nostre Pastor:Crida a altres persones que siguin també pastors deles nostres comunitats.

ORACIÓ FINAL PER LES VOCACIONS NATIVESPare, vull obrir el meu cor al món, donar a conèixer eltresor de la teva tendresa i anunciar la teva alegria alsmeus germans. “Sóc aquí, envia’m”. Vull ser portadorde Crist, profeta de la teva paraula, i testimoni del teuamor. “Sóc aquí envia’m”. Tu que ens impulses ambel teu Esperit i superes les nostres expectatives, cami-na amb mi i sigues sempre la meva força. “Sóc aquí,envia’m”. T’ho demano per mitjà de Maria, la humil,la servidora, la valenta. Amén.

NOTÍCIES-NOTÍCIES-NOTÍCIES-VISITA A MALALTSAquest divendres passat hem visitat els malalts que ca-da mes ja ho fa la Sra. Maria Llorens, però ara per Pas-qua hi va el sacerdot per confessar o fer la Santa Unció,al mateix temps que els portem la Sagrada Comunió.Són uns moments bonics pel malalts o ancià que ens repa casa seva ple d’alegria i confiança amb la visita delSenyor.

EL TONIEl seu pare també es diu Antonio, i és una persona de fejunt amb la seva esposa, sovint participen de la Missadominical o fins hi tot diària, col·labora des de la Cari-tat en tot allò que calgui. Dilluns, dia del treballador, ique hem “batejat” amb el dia de Sant Josep obrer, el seufill deixava a quest món per anar a viure a l’eternitat depau, dins el cor de Déu, Pare. Era el diumenge anteriorel dia 23, festa de sant Jordi, que celebràvem amb famí-lia i amb la comunitat cristiana la primera comunió dela filla Anaïs. Temíem que per la malaltia el pare nopogués veure fer la primera comunió de la filla. Ho vamfer, ja ho crec que ho vam fer! i amb la participació detots i d’altres nens i nenes del seu grup que la vanacompanyar, el pare de l’Anaïs també li vaig donar lacomunió, va ser la última vegada i Jesús es va convertiren el seu company de camí fins aquest dilluns, que li haobert les portes del cel. Mentre, a l’evangeli d’aquestcap de setmana, vèiem Jesús que es feia company decamí amb dos dels seus deixebles i en arribar a casaseva el van convidar a entrar, junts van sopar i va serllavors que també va entrar dins el seu cor i el van veu-re ressuscitat. L’Antonio també ha fet el mateix, com sidigués: entra Senyor, dins el meu cor i dins el cor de lameva filla, que ella gaudeixi de Tu i jo caminaré unamica més fins que ens veurem, cara a cara, ben aviat! Sil’Antonio ha fet aquesta experiència del Crist, Ressusci-tat, i viu en el cor del Pare per sempre. Ho sentim i plo-rem, perquè la vida de l’Antonio, encara no era ni ves-pre ni de nit, era ple dia de joventut. Però el mal va pe-netrar dins seu, el mal s’ha emportat el cos, però no havençut la vida eterna on ell viu ara. Antonio, vetlla perla teva esposa i per la teva filla i pels teus pares i ger-mans, segur que seràs el seu àngel de la guarda. Tutambé, com Jesús, has vençut i has guanyat la vida eter-na. P. Joan

TROBADA DECRISTIANSTots vam tornar a casaben contents, va seruna jornada ben reeixi-da. Els més de 200 par-ticipants van gaudir delconcert “litúrgic” dinsel monestir de SantesCreus, un lloc adient pel que cantaven i per l’avinentesadel local, amb l’explicació oportuna dels cants i el seucontingut. Després trasllat al Pont d’Armentera dinarjunts als locals cedits gentilment per l’Ajuntament PelPont, i a mitja tarda dins a l’església parroquial DelPont, Mn. Vicenç ens va fer una bonica i sàvia explica-ció del retaule de Santa Magdalena i seguidament laMissa participada pels “pontarrins” i tots els assistents ala 30na. Trobada de Cristians i ara fins el proper anyque segons diuen serà a Vallmoll.

LA TAULADAUn agraïment a l’Institut Serra Miramar, per la seva inicia-tiva, i ja en fa unes quantes, que amb els alumnes organitzen unacaminada a favor del nostre Menjador La Taulada. Tots els partici-pants havien de portar aliments o algun donatiu i han recollit unsquants quilos d’aliments com llegums, conserves...i 125€. Els hoagraïm de cor per aquesta disponibilitat a l’equip de direcció, pro-fessors i alumnes.També agraïm a l’Institut Jaume Huguet que durant tot elcurs escolar han organitzat diversos grups d’alumnes per acol·laborar al nostre menjador, servint a la taula o ajudant a prepa-rar aliments. És una bona experiència pels joves que desperten elsvalors de la solidaritat i el respecte vers les persones menys afortu-nades.LA CASA D’ACOLLIDASí, encara la tenim oberta acollint a persones que ens demanen aju-da. Ens costa diners, especialment per la factura de la llum que esdispara en el temps de fred i les aportacions són mínimes. Miraremd’aguantar una mica més, per veure si hem de continuar o no.Aquesta setmana hem hagut d’acollir una parella ja gran, i un home.Sempre amb l’estada provisional a l’espera de trobar un lloc, peròallí poden dormir i poden menjar al nostre menjador, La Taulada.

OKUPESSón vàries les persones que demanen un lloc per viure i poder-seempadronar. Viuen “d’okupes” en llocs sense les garanties d’higie-ne, a vegades sense aigua i la llum punxada. Algunes persones leshem pogut allotjar, altres orientat cap els serveis socials, altres nohem trobat solució... Veiem que és un “problema” que de momentningú troba solució, per més que en les campanyes polítiques muni-cipals ho vam denunciar en gairebé en tots els partits polítics queens van convidar a dialogar amb ells.

EMERGÈNCIA A COLÒMBIAAmb motiu de les greus inundacions que hi ha hagut a Colòmbia,els Missioners Claretians d’aquell país han apel·lat a la solidaritat delsClaretians d’altres països.Encara que no hi ha cap comunitat claretiana propera al lloc del desastre,els Claretians de Colòmbia es disposen a col·laborar amb els damnificats através de les accions que es facin des de la Conferència Episcopal i la Con-ferència de Religiosos colombianes.Per a més informació i per fer donatius, podeu adreçar-vos a “ProcladeSantiago” (l’entitat que canalitzarà l’ajuda, ONG dels Missioners Clareti-ans d’Iberia), a través d’aquest enllaç: www.fundacionproclade.org

PELEGRINATGE A LOURDESDEL 8 AL 12 DE JULIOL

Com cada any des de l’Arquebisbat s’organitza aquest pelegrinatgeal Santuari de la Mare de Déu de Lourdes. Aquest any és el 45è,any que es va fent. Guiats per l’Hospitalitat de la Mare de Déu deLourdes.Per contactes hi ha aquest telèfon: a la seu de Tarragona C/ de lesCoques 1-C Tel 977 23 77 35.A Valls Sra. Mercè Guasch 616 945 856. Les inscripcions hi hatemps del 2 al 30 de maig.

DIA DE LA MISSIO CLARETIANAVa ser diumenge passat al racó de missions hi ha algun materialque ja hi és sempre, però el vam intensificar aquest dia. A més,el P. Joan ens va fer una llarga explicació a la Missa tant delvespre com al matí del Diumenge amb les famílies, especial-ment el que va ser la seva experiència a la missió claretiana de laselva amazònica on va fundar una escola professional.

POLÍTICAUna “moció de censura” contra qui governa o contra la corrup-ció! Deixeu-me que us digui que ja s’ho faran, però resulta quetots els que vivim en aquest país, estem afectats de ple en totaaquesta corruptela que ens envolta. Som els qui vivim en aquestpaís que hem votat els polítics que potser ens mal defensen! Ihem vist una i mil vegades que governant uns o altres, més tardo més aviat es descobreixen corrupcions escandaloses. Desviaci-ons de diners que tenien una finalitat per uns projectes determi-nats i que els pressupostos no arriben i cal allargar-los o ampliar-los, què ha passat? Oh! Imprevistos! Com que imprevistos?Què s’ha aprovat en fer el projecte? Quan algú esbrina la cosa estroben els furats plens de diners desviats, que algú s’ha enriquit.Digueu-li “canal de Isabel”, digueu-li aeroports, digueu-li AVE,o palau de la música... i els rebuts de la llum qui els entén? Jat’ho expliquen ja, però ara et ve una altra companyia i t’ho potfer més “barato” qui ho entén? I quantes boques han “tapat” perfer callar qui ha descobert quelcom i potser amb diners desviats!Com podem viure enmig de tot aquest brogit? Ai, ai, ai...! Re-cordo que el meu Mestre, Jesús de Natzaret, el van clavar a laCreu només per haver dit la veritat! Per defensar el pobre i opri-mit i oferir-li una benaurança i molts dels seus seguidors vanacabar igual, no recordeu noms? Qui “remena els fils” perquè hihagi feina per a tothom o no n’hi hagi? i dilluns celebràvem eldia del treball, quina ironia! Si són una colla de milions d’atu-rats! P. Joan