Què és el coneixement?Què és el coneixement?

Saber, coneixement i creençaSaber, coneixement i creença

Les condicions del coneixement• Quan podem dir que existeix saber o

coneixement?

• El coneixement implica tres condicions:

p = proposició, doctrina, teoria, programa, afirmació ....

1r. Creure en p

2n. Disposar de raons que

justifiquen, proven o avalen p

3r. p és veritable

Les condicions del coneixement

Si falta la condició 2) aleshores no és un coneixement, sinó un encert.

“Un vident em va aconsellar comprar el número 32069 de loteria i m´ha tocat”.

1r. Creure en p3r. p és veritable

Les condicions del coneixement

Si falta la condició 3) aleshores no és un coneixement, sinó una creença racional.

“L´Univers va començar a existir a partir d´una gran explosió inicial, el Big Bang”

1r. Creure en p

2n. Disposar de raons que

justifiquen, proven o avalen p

Les condicions del coneixement

Si falten les condicions 2) i 3) aleshores no és un coneixement, sinó una simple creença o opinió.

“Hi ha realitats espirituals que actuen sobre les nostres vides”

1r. Creure en p

Diferències entre creença racional i simple creença

Creença racional• Que p sigui una veritat formal• Que p sigui el resultat d´una observació

directa de la realitat o l´ han comprovat testimonis fiables.

• Que p sigui el resultat d´haver-la deduït de q que ja s´ha demostrat que és vertadera

• Que p no contradiu cap teoria científica acceptada actualment.

Si compleix alguna d´aquestes condicions hom pot dir que és racional dipositar la nostra confiança en p.

Si no compleix cap d´aquestes condicions, aleshores hom pot dir que no és racional dipositar la nostra confiança en p.

Simple creença

No compleix cap d

´aquestes condicions.

Diferències entre creença racional i saber

Creença racional• Les condicions de racionalitat són

una estratègia per maximitzar el nombre d´encerts i minimitzar el d´errors a llarg termini.

• Això vol dir que, en general ens equivocarem menys si només acceptem creences que s´ajustin a aquestes condicions.

• Tanmateix, la racionalitat no exclou l´error, perquè podria ser que una creença racional fos falsa.

saber

• La creença racional no equival al saber, però el saber necessita de la creença racional.

• Quan sabem o coneixem p, no només creiem racionalment p, sinó a més a més que p s´ha demostrat que és verdadera.

saber Creença racional

creença encert

Creure p

Tenir proves de p

P és verdadera

Marqueu amb creuetes les condicions que corresponen als diferents graus de coneixement.

saber Creença racional

creença encert

Creure p

Tenir proves de p

P és verdadera

Marqueu amb creuetes les condicions que corresponen als diferents graus de coneixement.

• En nuestra sociedad abundan venturosa y abrumadoramente las opiniones. Quizá prosperan tanto porque, según un repetido dogma que es el non plus ultra de la tolerancia para muchos, todas las opiniones son respetables. Concedo sin vacilar que existen muchas cosas respetables al nuestra alrededor: la vida del prójimo, por ejemplo, o el pan de quien trabaja para ganárselo, o la cornamenta de ciertos toros. Las opiniones, en cambio, me parecen todo lo que se quiera menos respetables: al ser formuladas, saltan a la palestra de la disputa, la irrisión, el escepticismo y la controversia. Afrontan el descrédito y se arriesgan a lo único que hay peor que el descrédito, la ciega credulidad. Sólo las más fuertes deben sobrevivir, cuando logren ganarse la verificación que las legalice. Respetarlas sería momificarlas a todas por igual, haciendo indiscernibles las que gozan de buena salud gracias a la razón y la experiencia de las infectadas por la ñoñería seudomística o el delirio.

• Fernando Savater, Opiniones respetables, El País, 02/07/1994

Activitats:

1- Què és una opinió?

2- Què és el que critica Savater de la societat actual?

3- En què fonamenta la seva crítica?

4- Què creieu que és el que pretén defensar Savater en aquest text?

5- Esteu d´acord amb ell? Per què? Fernando Savater

• Conèixer és el que fa l´home quan ha caigut en el dubte sobre alguna cosa per arribar a la certesa sobre aquesta cosa, és a dir, el saber.

• Saber és aquella situació de l´home davant alguna cosa, la qual ha deixat de ser problemàtica i està perfectament segur de què és el que s´ha de fer amb ella. (...)

• Entesa aquesta definició rigorosament s´observa que el saber és un estat utòpic. No només perquè l´home mai no sap, mai no està en la certesa sobre allò que hauria de saber, sinó perquè encara les seves certeses parcials (...) li plantegen noves qüestions i li impedeixen que estigui plenament segur d´elles.

• Si l´home sabés no es preocuparia de conèixer.

• José Ortega y Gasset, Ideas y Creencias, pàg. 14

Activitats • Qui creu posseeix certesa justament perquè ell no se l´ha creat. La creença és la certesa on ens trobem sense saber com ni per on hem entrat en ella. Tota fe és rebuda. Per això el seu model és la fe dels nostres pares.

• José Ortega y Gasset, Ideas y creencias, pàg. 55

1- En aquests textos d´Ortega, s´observa una distinció entre el saber i el conèixer. En què consisteix?

2- En què creieu que es fonamenta l´afirmació segons la qual El saber és un estat utòpic?

3- Quina és la valoració que Ortega fa de l´escepticisme? Positiva o negativa? Per què?

4- A quin tipus de creença es refereix Ortega? Per què?

Creença(certesa)

coneixement(dubte)

saber(certesa)

coneixement(dubte)

• La història de la filosofia és plena de discussions -llargues i sàvies- sobre la diferència entre raó i fe. Com si la fe hagués de ser quelcom irracional -o, almenys, aracional- i estigués, per tant, absolutament separada de la raó; i com si la raó, al seu torn, fos de tal evidència, objectivitat i precisió, que no hagués de contenir cap element de creença (...)

• De fet, les anàlisis que comparen saber i creure acostumen a patir del mateix mal: acceptar un esquema dualista que posa el saber (o la raó) en un costat i la creença (o la fe) a l´altra.

• Hi ha pensadors que (...) fa molt temps que han rebutjat aquesta oposició radical (...) Popper, a La societat oberta i els seus enemics, diu que l´actitud racionalista que ell proposa no es pot fonamentar en cap argument lògic ni en l´experiència perquè, abans de fer cas dels arguments o de l´experiència, ja s´ha d´haver adoptat l´actitud racionalista; i adoptar aquesta actitud significa prendre una decisió o adoptar una creença. Popper diu que això equival a tenir una fe irracional en la raó.

• Josep-Maria Terricabras, Atreveix-te a pensar, pàgs. 127-128

Activitats1- Què és el que critica el filòsof català?

2- Què és el que ell proposa?

3- Què és una paradoxa? On podem trobar una paradoxa en aquest text?

3- En què fonamenta la seva proposta?

Josep-Maria Terricabras

Les “raons” de la creença no racional

• De la mateixa manera que les creences racionals disposen de diferents criteris, condicions o raons que les caracteritzen, també les simples creences disposen de les seves “raons”:

1. La tradició

3. L´autoritat

5. La intuïció

7. La revelació

Les “raons” de la creença no racional

• La tradicióLa tradició• Una proposició es creu perquè

des de sempre s´ha cregut en ella. Quant més antiga és la creença en una proposició més seriosament la gent se la pren. Tanmateix, si per tradició entenem la transmissió de “sabers” de pares a fills, la tradició podria servir a la racionalitat si el que és transmès no són creences irracionals sinó coneixements racionals.

• L´autoritatL´autoritat• Una proposició mereix la

nostra acceptació perquè un personatge important ens diu que ens la creiem. Des del punt de vista racional la proposició seria acceptable només si poguéssim comprovar-la nosaltres mateixos.

Les “raons” de la creença no racional

• La intuïcióLa intuïció• La creença en una

proposició descansa en un sensació interna molt forta de la persona que l´afirma. De vegades quan tenim una intuïció diem que tenim un pressentiment, o una premonició o se m´ha encès una llum interna.

• La revelacióLa revelació

• La creença ha aparegut en un somni, per inspiració divina o a través de la lectura d´un llibre sagrat.

Las intuiciones resultan muy útiles en la ciencia, pero sólo para darte ideas que luego hay que poner a prueba buscando evidencias. Un científico puede tener una "corazonada" acerca de una idea que, de momento, sólo "le parece" acertada. En sí misma, ésta no es una buena razón para creer nada; pero sí que puede ser una razón suficiente para dedicar algún tiempo a realizar un experimento concreto o buscar pruebas de una manera concreta. Los científicos utilizan constantemente sus sensaciones interiores para sacar ideas; pero estas ideas no valen nada si no se apoyan con evidencias.

Richard Dawkins, Buenas y malas razones para creer

Richard Dawkins

Per què som tan crèduls?

1. Els humans estem més predisposats a creure en el més improbable i meravellós que no pas en allò que sembla més cert.

2. L´evolució afavoreix més l´actitud crèdula en els infants que no pas l´actitud crítica perquè l´obediència a l´autoritat paterna els lliura de molts perills.

3. La confiança cega en el que diuen els adults ens proporciona ràpidament uns coneixements útils que per nosaltres mateixos serien molt costosos d´assolir.

4. La fe en el que afirmen alguns líders carismàtics respon a la necessitat d´alguns adults de substituir l´autoritat paterna per l´autoritat d´una altra persona.

5. L´angoixa provocada per situacions d´incertesa fa que alguns adults desitgin recuperar les sensacions de comoditat i de seguretat que gaudien en la infantesa.

6. Aquesta mateixa situació pot promoure la necessitat de creure en una instància sobrehumana (destí, déu, forces màgiques ...) que dirigeixen la nostra existència.

A més del problema de l´origen de les nostres creences hi ha un altre problema: per què els humans no sempre adoptem una actitud racional? Existeixen un seguit d´explicacions de caire psicològic i fins i tot biològic.

• Text 1:• Hay una anécdota muy conocida sobre una médica

que va como misionera a un lugar remoto y contempla, horrorizada, cómo la gente da de beber a sus bebés agua de pozo sin tratar. Los niños contraen diarrea regularmente y muchos mueren. La misionera explica que, aunque el agua parezca limpia, contiene criaturas diminutas e invisibles que enferman a los niños. Afortunadamente, dice, si se hierve el agua mueren las bacterias.

• Com creieu que reaccionarà aquesta gent davant dels consells de la doctora?

• Text 2:• La médica regresa un mes más tarde y descubre que

la gente del lugar continúa dando agua sucia a sus bebés. (...) Entonces, la misionera tiene otra idea. Miren, dice, permítanme mostrarles algo. Toma un poco de agua y la hierve. Vean, dice, hay espíritus en el agua, y cuando ustedes la ponen en el fuego los espíritus huyen: esas burbujas que ven ahí son los espíritus que se escapan, los espíritus que enferman a sus hijos. (...) Ahora los bebés ya no mueren.

• Què és el que demostra aquesta anècdota?

Raons de la malaltia (una grip)

Creença 1 (bruixeria)

• Causa: esperits dolents

• Solució: sacrifici d´una cabra

• Origen de la creença: els nostres avantpassats ja ho feien (la tradició)

Creença 2 (teoria microbiana)

• Causa: virus

• Solució: descans i prendre un calmant

• Origen de la creença: els científics ho han demostrat (l´autoritat)

Conclusions

• 1. El que veiem depèn del que creiem. Quan ens enfrontem a una experiència particular, allò que ens sembla raonablement creure depèn de les idees que ja tenim.

• 2. No s´hi pot entrar en el joc de les creences començant des de zero. Tothom creix dins d´una família i dins d´una societat que ens inicia en un seguit de creences que no podríem desenvolupar pel nostre compte.

Conclusions• 3. És raonable la

creença en la bruixeria quan és el que pensa una majoria, si els conceptes i principis d´aquesta creença han estat heretats.

• 4. Si nosaltres haguessin crescut amb aquestes creences també haguéssim cregut en la bruixeria.

• 5. Quan un occidental té grip i s´ho explica dient que és a causa d´una infecció vírica, no fa més que el que la gent de qualsevol lloc ha fet sempre: aplica els conceptes que li va oferir la seva cultura per pensar la malaltia.

• Els textos i conclusions que hem desenvolupat en les diapositives últimes estan inspirats en el llibre Cosmopolitismo. La ética en un mundo de extraños del filòsof britànic, d´origen ghanès, Kwame Anthony Appiah.

Kwame Anthony Appiah

Qüestionari

• 1. En quin sentit les nostres creences actuen com a prioris dels coneixements?

• 2. Què vol dir tenir una fe irracional en la raó?

• 3. Què vol dir que tota fe és rebuda?

• 4. Què és una intuïció? Un científic pot confiar en la intuïció?

• 5. Tota opinió és respectable? Per què?

textos• Per comprendre la força de la

superstició en un món en aparença laic i supercivilitzat en certs sectors, s´ha de tenir en compte, a més dels vells criteris culturals i psicològics, els de tipus social: sobretot quan es donen estats emocionals col·lectius. Una temible declaració de guerra, grans derrotes o grans victòries, fams, pestes, etc, poden produir estats de terror supersticiós. Es pot saber que això passa. Evitar-ho no. Com tampoc es pot evitar que un home, per molt savi que sigui, busqui consol en perdre un ésser estimat invocant el seu fantasma ... i parlant amb ell.

• Julio Caro Baroja, De la superstició a l´ateisme

• “Pensar és sortir de l´estat de minoria d´edat, és a dir, tenir el coratge de fer servir la pròpia intel·ligència sense acceptar la direcció o dependència de la intel·ligència d´un altre”

• Immanuel Kant, Què és la il·lustració?