la PalancaGENER 2003 Núm. 250 Preu 2

PUBLICACIÓ D�ARTESA DE SEGRE I COMARCA

Dol

ces

fest

es d

e N

adal

Dol

ces

fest

es d

e N

adal

la Palanca

3

la P

ala

nca

PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D�ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

Dolces festes de Nadal

Un variat i complet conjunt d’acti-vitats han omplert aquestes passa-des festes nadalenques.

Foto: Ramon Giribet i Boneta

4

5

6

12

13

15

16

17

18

21

22

23

24

27

29

33

38

42

43

44

45

46

L’AGENDA. METEOROLOGIA

EDITORIALQuè en farem de Sant Sebastià?

NOTICIARIBreus. D. París, alcaldable per CiU. Pressupostos munici-pals 2003 d’Artesa. Presentació del llibre de J. Cardona

LA NOGUERA

DES DEL MIRADOR DEL MONTSECEl Pepito de cal Pissé, republicà fins al final

DES DEL PAÍS DELS PIRINEUSJa n’hi ha prou d’aquest color!

COMUNICACIÓLes webs d’Artesa

PREMSALa Palanca creix

VIATGESUna aclucada d’ull a Xina

LA PÀGINA DE L’IES ELS PLANELLSJornades Interculturals

PARLEN LES ENTITATSEl Gimnàs Altis amb la Marató de TV3

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECAActivitats a la Biblioteca

TEMA DEL MESDolces festes de Nadal

PARTITS POLÍTICSA propòsit d’un carrer

IN MEMORIAMPere Serra i DomenjóCARTES A LA REDACCIÓEl carrer Roca del Cudós. La Democràcia, encara a l’edatde pedra. Plataforma per a la Defensa del Montsec. En-cara hi som

MÚSICA, MESTRE!Cantada de Nadales. IV Concert de Reis. Concert deNadal. 30è aniversari de l’Orfeó Artesenc

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESACarnaval 2003. Plens, Comissions de Govern i Informes

PORTES ENDINSCap d’Any a la Dàlia Blanca

XAT JOVEMossos d’Esquadra?

HUMORBarbaritats del nostre poble

PALANC-OCIEncreuat. 7 diferències. Problema d’escacs

IMATGES D’AHIRLa carretera de Tremp. 1954

4

la P

ala

nca

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

Dades facilitades pels Registres Civil i de l’Arxiprestat d’Artesade Segre i pels ajuntaments de Foradada i de Vilanova de Meià.Recull efectuat per Ramon Giribet i Boneta.

MES DE DESEMBRE

Municipi d’Ar tesa de Segre

Naixements:dia 4: Eloi Navarro i Díaz, fill de Joan F. i de M. Dolorsdia 18: Marc Valero i Comabella, fill de Josep i de Rosa M.dia 26: Èlia Fernàndez i Belchi, filla d’Àngel i de Roser

Defuncions:dia 1: Ventureta Novau i Puigpinós (77 anys),

natural d’Alentorndia 3: Josep Galceran i Mases (88 anys),

natural d’Artesa de Segredia 5: Ignacio Mola i Mayayo (79 anys),

natural de Layanadia 22: Concepció Vidal i Sangrà (80 anys),

natural de Castellar de la Riberadia 27: Francesca Besolí i Oliva (94 anys),

natural de la Guàrdia d’Aresdia 30: Pere Serra i Domenjó (94 anys),

natural de Tudela de Segre

Matrimonis:dia 7: Miquel Mota i Pérez (d’Artesa)

Màrcia Ribeiro i Ferreira (d’Artesa)dia 21: Angel Anatasov i Mihalev (d’Artesa)

Dobrina Dimitrova i Parusheva (d’Artesa)

Meteorologia

L�Agenda

Del 28 de gener al 7 de febrer:A la Biblioteca Joan Maluquer i Viladot d’Artesa,celebració de la 3a Setmana del Llibre Infantil iJuvenil

5 de febrer:A les 21h, Sopar de Santa Àgueda, organitzat perles Artesenques Actives

8 de febrer:A les 19h a la Sala d’Actes de l’Ajuntament deBalaguer, xerrada informativa sobre El Parc Natu-ral del Montsec com a alternativa al parc eòlic deSant Mamet, organitzada per la Plataforma en De-fensa del Montsec

16 de febrer:Caminada per Sant Mamet, organitzada pel Cen-tre Excursionista de Lleida

Fins al 5 de març:Presentació de treballs al XIV Premi de NarrativaBreu d’Artesa de Segre, organitzat per l’Àrea deCultura de l’Ajuntament d’Artesa de Segre i coor-dinat des de la Biblioteca Municipal Joan Maluqueri Viladot

DESEMBREDades facilitades pels ajuntaments d’Artesa de Segre (observato-ri de la Pl. de l’Ajuntament), de Vilanova de Meià (estació delCamp de Futbol) i de Foradada.

Municipi d’Ar tesa de Segre

Temperatura mitjana del mes: 6°Temperatura màxima: 16° (dia 29)Temperatura mínima: -3° (dia 7)Amplitud tèrmica màxima: 13° (dies 5 i 13)Amplitud tèrmica mínima: 5° (dia 14: màx. 5° i mín. 0°)Dies amb precipitacions: 5Precipitació màxima: 19 mm (dia 9)Total precipitacions: 44 mm

Municipi de Vilanova de Meià

Temperatura mitjana del mes: 6,7°Temperatura màxima: 17,8° (dia 26)Temperatura mínima: -0,5° (dia 7)Dies amb precipitacions: 10Precipitació màxima: 34 mm (dia 10)Total precipitacions: 47,2 mm

Municipi de Foradada

Dies amb precipitacions: 5Precipitació màxima: 29 mm (dia 10)Total precipitacions: 44 mm

5

la P

ala

nca

Editorial

Membre de

Dipòsit Legal: L - 283 - 1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Mota i PérezMiquel Regué i GiliSergi Valls i JovéAnna M. Vilanova i Alentorn

ASSESSORAMENT LINGÜÍSTICCarme Barril i BrescóRamon Giribet i BonetaNúria Ribes i NovauMiquel Regué i Gili

SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet

MAQUETACIÓLa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58

FOTOGRAFIAJoan-Promovídeo / La Palanca

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La PalancaApartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE

IMPRIMEIXNORPRINT - Artesa de Segre

TIRATGE775 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL20 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)27 euros (preu estranger)

ADRECES INTERNEThttp://www.lapalanca.arrakis.escorreu electrònic: lapalanc@teleline.es

-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any 1998.

NOTA: La Palanca està oberta a totes les col·laboracions,encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solaments’admetran els escrits signats amb el nom, cognom,domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar lescol·laboracions.«LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, lesopinions i criteris expressats pels seus col·laboradors.

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida,el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesade Segre.

Què en farem de Sant Sebastià?La pregunta que encapçala aquest editorial no pretén òbviament inter-rogar-se sobre la destinació de cap imatge, església o ermita d’aquestasant, honorat en moltes poblacions de les comarques de Ponent, entreelles Artesa i alguns nuclis de la seva àrea d’influència. En realitat, ens estem referint a la festa local que, des de temps im-memorial, se celebra a Artesa el 20 de gener, diada de l’esmentat sant.Diu la tradició que, en temps llunyans, la població s’havia encomanat aSant Sebastià per tal que els deslliurés de la pesta; i com que així va ser,Artesa va fer el vot d’honorar-lo a perpetuïtat. Fins aquí no tindria sentit fer-nos la pregunta que encapçala aquestarticle si no fos pel fet que, d’unes dècades ençà, aquesta festa ha anatperdent pes dins del conjunt de celebracions de caràcter local que tenenlloc durant l’any (Reis, Carnaval, Pasqua, Fira del Meló, Festa Major,Nadal...), fins al punt que, excepte pel que fa a la Germandat de SantSebastià, ha esdevingut simplement una festa sense cap atractiu lúdic,un dia en què no hem d’anar a treballar perquè així ho assenyala elcalendari laboral. Així, aquest dia podeu trobar molta gent del municipi a les pistesd’esquí del Pirineu, si és que no han anat a Lleida per tal de visitargrans magatzems, anar de rebaixes, fer gestions diverses... En referència a la Germandat, no voldríem entrar en polèmica ambuna entitat de 120 anys d’història que va realitzar una gran tasca socialdurant molt de temps. A més, es tracta dels únics que, amb més o menysencert, han tingut la constància d’intentar organitzar una diada festivafins fa pocs anys. D’aleshores ençà, els actes que organitza aquestaassociació van dirigits exclusivament als seus socis. Arribats a aquesta situació és quan vénen a les nostres ments lespreguntes: Què n’hem de fer de la festa de Sant Sebastià? Ens hem demantenir fidels al vot dels nostres avantpassats? Cal continuar mante-nint la festa només per respecte a la Germandat? I és que la qüestió té tela, perquè pocs dies després muntem la granparadeta el dimarts de Carnaval amb la matança del porc, quan tothomha d’acudir a la seva feina. Mirem-nos-ho per on vulguem, és una con-tradicció. Referent a això, cal recordar que en els dos anys anteriorsl’Ajuntament va decidir traslladar aquesta festa local al dia de la ma-tança per caure Sant Sebastià en cap de setmana. Amb això no estem proposant, d’entrada, el canvi d’una festa peruna altra, però si que volem remarcar aquesta situació inversemblantper tal que entre tots hi puguem trobar la solució més adequada. Enprincipi, les autoritats locals podrien plantejar-se la revitalització deSant Sebastià, amb les col·laboracions que calguin. És clar que si can-viéssim una festa per l’altra mataríem dos pardals d’un tret. No obs-tant, algunes persones pensen que, fem el que fem, la gent continuaràmarxant a esquiar o a comprar; i altres opinen que si es canvia al di-marts de Carnaval queda la setmana trencada, cosa que també passaamb Sant Sebastià quan no s’escau en dilluns o divendres. I així podrí-em anar reflexionant sobre el tema. Del que es tracta, segons el nostre parer, és que se’n vagi parlant, quees creï un estat d’opinió i que, finalment, qui hagi de prendre la decisióho faci tenint en compte el que pensi la majoria. És clar que per saberaixò amb exactitud potser s’hauria de fer un referèndum, perquè nosempre qui més crida és qui té més opinions al seu costat.

Col·laboradors/es del mes: La Mañana, Ferran Sánchez, Delfí Solé,Joan Giribet, IES Els Planells, Gimnàs Altis, Biblioteca d’Artesa,CEIP Els Planells, Colla del Castellot, Ricard Martínez, Noemí Farré,Janette Solsona, Rafa i Richard Córdoba, Jordi Alins, Ramon Monfà

6

la P

ala

nca

Noticiari

Artesa ja té 3555 habitantsA quinze de gener de 2003, al municipi d’Artesa de Segre hi cons-ten empadronades 3555 persones. El padró d’ara fa un any era de3402 habitants i el de l’any 2000 era de 3242 persones. Així doncs,amb dos anys el municipi ha guanyat 313 habitants, cosa que augu-ra un bon futur per a Artesa.

Informatització del registre civil d’ArtesaSegons ens ha fet saber el Jutgede Pau d’Artesa, Sr. Joan No-gués i Sirvan (a la foto), a finalsde 2002 es va iniciar lainformatització de les dades bà-siques de tot el registre civil delmunicipi, que comprèn des definals del segle XIX i inclou elsantics municipis de Baldomar,

Anya i Tudela de Segre (agregats a Artesa al llarg del segle XX). Espreveu que aquesta laboriosa tasca duri aproximadament un any i,un cop acabada, permetrà la recerca ràpida i eficaç de qualsevolregistre de naixement, matrimoni o defunció per tal d’estendre’n elcertificat corresponent o de realitzar-hi els canvis que hom preten-gui. Es dóna la circumstància que, sobretot temps enrere, algunsapunts del registre s’efectuaven anys després de l’esdeveniment iaixò dificultava trobar-ne el document. Amb aquesta iniciativa,aquest problema desapareixerà.

L’Aliança no tancarà el seu consultori a ArtesaDurant les últimes setmanes s’ha comentat la possibilitat que laMútua de Salut “L’Aliança” tanqués el seu consultori a Artesa. Finsi tot, hi ha hagut socis d’aquesta entitat que s’han queixat d’això i eldia 23 de gener el diari Segre publicava una notícia en què es dona-va per fet aquest tancament i s’explicaven els perjudicis que aixòsuposaria per als més de 400 socis que té la Mútua a Artesa i Co-marca. El divendres 24 de gener, la Direcció de “L’Aliança” vacomunicar a l’alcaldia d’Artesa que no és cert que tanqui el consul-tori situat al número 10 de la carretera d’Agramunt. Els rumors delpossible tancament es deuen, segons “L’Aliança”, al fet que el Dr.Romaní, que era qui tenia llogat el consultori a nom seu fins ara, hadeixat de fer visites particulars en aquest local. A partir d’ara, seràla pròpia Mútua la que tindrà llogat el local i seguirà fent-hi anàlisisclíniques i dos o tres cops per setmana hi haurà visites de diferentsdoctors.

La Germandat de Sant Sebastià fa 120 anysEl passat dilluns 20 de gener es va celebrar la festa local de SantSebastià. La Germandat de Sant Sebastià va ser fundada ara fa 120anys, en honor d’aquest sant, al qual els artesencs s’havien enco-manat antigament per deslliurar-se d’una terrible pesta que assolàcasa nostra i que provocà nombrosos morts. La Germandat va ferdurant molts anys una funció equiparable a la que fa avui dia laSeguretat Social, o sigui, estava pensada per ajudar els associats encas de malaltia o defunció. Amb el pas dels anys, l’associació haanat perdent pes específic i està participada majoritàriament pergent d’avançada edat. Durant el dia 20 de gener, l’entitat va orga-nitzar una processó, una assemblea i una missa i conclogué els ac-tes amb un dinar a l’Hostal Muntanya.

Canvi de cap a la Comissaria de PontsA finals d’aquest any passat hi va haver un canvien el comandament de la Comissaria de Mossosd’Esquadra de Ponts, de la qual depenen els mu-nicipis d’Artesa de Segre, Alòs de Balaguer, Fo-radada i Vilanova de Meià. El sergent SalvadorPlens, natural d’Artesa de Segre, va ascendir asotsinspector i va ser destinat a Tremp com a capde l’Àrea Bàsica Policial (ABP) que comprèn lescomarques del Pallars Jussà, Pallars Sobirà i AltaRibagorça, amb seu a la capital comarcal esmen-tada i dotada de tres comissaries: Tremp, Sort i ElPont de Suert. Per altra banda, el nou cap de Pontsés el sergent Marc Boldú, fill de Penelles i queanteriorment estava destinat a Lleida.

Concurs d’idees per al Casal de CulturaL’Ajuntament d’Artesa està preparant les basesque regiran un concurs d’idees per al futur Casalde Cultura d’Artesa, que s’ha d’ubicar a la plaçade l’Ajuntament, al solar on hi havia el Cuartelde la Guàrdia Civil (a la imatge). El concurs esta-

rà obert a tots els professionals i servirà per elegirel millor projecte tècnic que s’ha de construir alsolar, de 1500 metres quadrats. El nou edifici had’acollir una sala amb capacitat per a unes 500persones que s’utilitzarà com a auditori, cine i te-atre. L’edifici també estarà pensat per a la novaubicació de la biblioteca, l’escola de música i unasala d’exposicions. El cost del nou equipament,tan necessari per al nostre municipi, pot ascendira un milió dos-cents mil euros.

Desaparegut un veí de TudelaEl passat 27 d’octubre va desaparèixer Joan AntoniViladrich i Esteve, fill de Tudela de Segre i ambdomicili a Girona des de fa diversos anys.Viladrich va desaparèixer després de rebre una es-tranya trucada que el citava a l’Hotel Altamira deFornells de la Selva, on va anar i va abandonar elseu vehicle. Des de llavors ni la seva actual pare-lla ni cap familiar han sabut res més d’ell. La des-aparició podria estar relacionada amb un tema dedrogues, donat que Viladrich havia tingut proble-mes amb aquest món marginal ara fa uns anys.

7

la P

ala

nca

Noticiari

Viladrich té 39 anys d’edat, fa 1,80 m, és de complexió prima, téels ulls marrons, barba i calvície frontal. La família ha acudit adiversos mitjans de comunicació (TV, diaris) per tal de fer una cri-da per trobar pistes del seu parador actual. En cas que algú puguitenir-ne informació, cal que es posi en contacte amb els seus fami-liars o amb els Mossos d’Esquadra. (Diari Segre).

La ruta dels dinosauresDiferents entitats, museus i organismes públics de la Noguera, l’AltUrgell, el Pallars Jussà i el Berguedà s’han agrupat per investigar idifondre els jaciments de petjades i ous de dinosaure existents enaquestes comarques. Així està previst impulsar una ruta que passa-ria per Coll de Nargó, Isona i Conca Dellà, el Doll i la Vall d’Ariet(municipi d’Artesa), on hi ha diferents jaciments fòssils que mos-tren la presència de dinosaures a casa nostra. D’altra banda, 5 auto-nomies de l’Estat espanyol, s’han agrupat per sol·licitar la declara-ció de Patrimoni de la Humanitat als 240 jaciments existents (17dels quals són a Catalunya).

Alòs acaba l’escullera del barranc del PratL’Ajuntament d’Alòs de Balaguer ha acabat aquest mes de generles obres corresponents a la segona fase d’adequació de l’esculleradel barranc del Prat. Aquesta nova defensa té 200 metres de llarga-da per 2,5 d’amplada, ha estat construïda amb pedra i el seu cost ésde 60.000 euros, finançats per l’Agència Catalana de l’Aigua. Ambaquesta segona fase, el barranc al seu pas pel poble queda total-ment canalitzat. Per a anys vinents hi ha prevista una tercera actu-ació més amunt del poble. Del barranc neix la Font del Prat, quedóna 400 litres d’aigua per segon i abasteix d’aigua potable tot elpoble i dues hortes, a més de donar aigua a nombroses persones defora que van a omplir-hi garrafes.

La Roureda cataloga búnquers de la Guerra CivilL’Associació Cultural “La Roureda” ha efectuat durant les últimessetmanes, a casa nostra, la recerca i catalogació de diferentsbúnquers, nius de metralladores i trinxeres de la Guerra Civil. Finsal moment, han localitzat 14 construccions bèl·liques, les quals hanfotografiat i descrit. Han pogut establir una línia defensiva que ani-ria de Tudela a Montclar passant per Marcovau i una altra a la zonade Montmagastre, corresponents al bàndol republicà. Les construc-cions són de formigó i la majoria tenen dos forats per on els soldatsfeien passar els canons de les armes. Les trinxeres, excavades alterra, donen accés als búnquers. Aquesta nova acció de l’entitat sesuma a la important tasca de recerca i catalogació de diferents jaci-ments històrics i arqueològics que els seus membres vénen fent desde fa uns anys.

La Setmana dels Barbuts, fidel a la tradicióSegons la tradició, la setmana més freda de l’hivern és la que esconeix popularment com a Setmana dels Barbuts, en al·lusió a tressants que la iconografia catalana representa amb espesses barbes ique tenen la seva diada a mitjans de gener. Els sants en qüestió sónsant Maure i sant Pau ermità (15 de gener) i sant Antoni abat (17 degener). El més popular és el darrer, conegut com a sant Antoni delsanimals (dels rucs, dels porquets, etc.) i la seva festivitat ha donatpeu a la celebració de la festa dels Tres Tombs en molts indrets. Sibé la tradició hivernal no sempre es compleix, enguany podríem

dir que ha estat d’una exactitud gairebé matemà-tica. Efectivament, la setmana transcorreguda en-tre l’11 i el 17 de gener passarà probablement a lahistòria com a la més freda de l’actual hivern. AArtesa, per exemple, en aquest període es van enre-gistrar (observatori de la Pl. Ajuntament) tempera-tures mínimes diàries que oscil·laren entre els -5º(dies 11, 14 i 15) i el -7º (dia 13).

Suspès el judici del cas DringsEl passat 22 de gener s’havia de celebrar a l’Au-diència Provincial de Lleida el judici pel casDrings, el qual va ser suspès a causa de la recentmort de l’advocat dels acusats. Recordem que alsetembre de 2001 els Mossos d’Esquadra van de-tenir Feliciano i Joan Ramon J., que regentavenla sala de jocs Drings, situada a la carreterad’Agramunt dins el nucli d’Artesa i onpresumptament realitzaven tràfic de drogues. Elfiscal demana una pena d’onze anys de presó tantper al pare com per al fill i una pena menor per aun presumpte còmplice, Xavier B. Aquestes pe-nes tan elevades vénen donades pels agreujantsde venda de substàncies estupefaents en local pú-blic i per la venda a menors d’edat. La nova datadel judici està per fixar. (Segre, 11-01-03).

Hernández Pijuan exposa al MACBADes del 22 de gener ifins al 23 de març de2003, el pintor deFolquer Joan Her-nández Pijuan exposauna cinquantena deles seves obres al Mu-seu d’Art Contempo-rani de Barcelona( M A C B A ) .Hernández Pijuan ésconsiderat un delspintors abstractes més

importants de la segona meitat del segle XX i lamostra del MACBA abarca obres seves des de1973 fins a l’actualitat. L’exposició recull elsmoments més importants en el desenvolupamenti l’evolució de la seva creació artística. D’altrabanda, Hernández Pijuan va exposar durant la pri-mera quinzena de gener diferents pintures a la salad’exposicions de la localitat urgellenca de Verdú,la qual va ser un èxit de públic. A la imatge, unade les obres del pintor.

Obre un locutori-basar magribíA principis del mes de gener, un locutori-basar haobert a Artesa. L’establiment regentat pel ciutadàmarroquí Abdellah Rabhi està situat als baixos delnúmero 11 de la carretera de Ponts i ofereix els

9

la P

ala

nca

Noticiari

serveis de trucades telefòniques i la venda d’estris diversos i ob-jectes propis del Magrib. Es tracta del primer establiment d’aques-tes característiques que obre a casa nostra i la seva principal clien-tela seran les desenes de marroquins i algerians establerts a Artesade Segre i Comarca.

La loteria deixa algun euroLa loteria de Nadal d’enguany va deixar algun caleró a Artesa deSegre. Així el número que Mobles Ros va escollir com a loteria del’empresa – el 44103- va resultar coincidir amb les tres últimesxifres de la grossa –08103-. Per cada dècim (20 euros), el premifou de 220 euros. També el número que Vins Galceran va escollir –el 24703- va rebre el mateix premi (11 euros per cada euro jugat).Qui més qui menys tenia alguna participació, amb la qual cosamolts veïns d’Artesa van poder fer uns Reis un xic més rics quealtres anys. La loteria del Nen també va passar a prop de casa nos-tra, ja que l’Administració de la localitat de Ponts va repartir 10dècims del 3r premi, corresponents al número 4849.

La Plataforma en Defensa del Montsec es mobilitzaEl dimarts 21 de gener va tenir lloc a la seu del Centre Excursionis-ta de Lleida una roda de premsa convocada per la Plataforma enDefensa del Montsec, la qual va ser creada fa pocs mesos ambl’objectiu de lluitar contra la instal·lació d’un parc eòlic a la serrade Sant Mamet (no es manifesten en contra de l’energia eòlica,però sí en contra d’aquesta ubicació). Entre les diverses argumen-

tacions que utilitzen per oposar-se al projecte pro-mogut per l’empresa Gerrsa, participada per RosRoca, cal destacar el fre que el parc suposaria peral futur desenvolupament turístic de la zona. Enaquest sentit, han desenterrat la idea de declararel Montsec com a parc natural (això inclouria SantMamet), que ja havia estat objecte d’estudi perpart del Departament de Política Territorial du-rant els anys 80. El parc eòlic afecta principal-ment el municipi d’Alòs de Balaguer i, en menorgrau, els d’Artesa de Segre, de Camarasa i deVilanova de Meià. El suport a la plataforma va enaugment i, a més de persones a títol particular,compta ja amb el recolzament de l’entitat ecolo-gista Ipcena i el Centre Excursionista de Lleida.Les properes actuacions en defensa del Montsecsón una xerrada informativa i una caminada. Laprimera tindrà lloc a la Sala d’Actes de l’Ajunta-ment de Balaguer el dissabte 8 de febrer a les 19hsota el títol El Parc Natural del Montsec com aalternativa al parc eòlic de Sant Mamet. La ca-minada fins a Sant Mamet, organitzada pel Cen-tre Excursionista de Lleida, es realitzarà el diu-menge dia 16 de febrer, acabarà amb la lecturad’un manifest i es preveu diferents maneres departicipar-hi.

Domènec París, alcaldable d’Artesa per CiUl passat dia 10 de ge-ner, els comitès locals

de Convergència Demo-cràtica de Catalunya id’Unió Democràtica deCatalunya, van escollirDomènec París i Artiguescom a candidat a l’alcaldiad’Artesa de Segre per a lesproperes eleccions munici-pals. Domènec París té 40 anysd’edat, és avicultor, està ca-sat i té dos fills. A Artesa ésconegut com el Domènec deca l’Artigues. Es presentaràcom a independent dins la llista de CiU. La seva trajectòria de servei al po-ble ha estat intensa i variada al llargdels últims anys. Ha estat entrenadordel futbol base al club CE Artesa, mem-bre de la Dàlia Blanca, del Museu, delClub de Lectures, de les Caramelles,del Grup d’Escala en Hi-Fi i presidentde l’AMPA del Col·legi “Els Planells”. París ja va sonar com a candidat en

les eleccions de 1999 i des de fa unsanys assisteix assíduament com a pú-blic als Plens de l’Ajuntament perquè,segons ens comenta, li interessen elstemes del municipi i com va el poble. Segons el mateix Domènec, li agra-da treballar amb la finalitat de servir,sempre amb honestedat, i amb ganesde millorar i tirar Artesa endavant. Ésconscient que haurà de treure temps de

la família i de la seva profes-sió, però té moltes ganesd’implicar-se plenament enla política municipal. En paraules de París, es-tan elaborant un bon equip,amb cares noves i amb gentamb moltes ganes de treba-llar per Artesa. Respecte alspartits, pensa que en uneseleccions municipals, el queprima són les persones perdamunt de les sigles. Sobrela campanya, diu que no liagraden els atacs personals ique no vol entrar amb polè-

miques amb cap candidatura, que volbasar la seva campanya en un projectesòlid i en una crítica constructiva. Pen-sa que els onze regidors que entrin alpròxim Ajuntament d’Artesa, han deser capaços de treure’s els escuts id’anar tots a una en bé del municipi.

Text i foto: Miquel Regué i Gili

E

10

la P

ala

nca

Noticiari

Artesa de Segre pressuposta 2.887.980 eurosn el ple celebrat el passat 13 dedesembre de 2002, l’Ajuntament

d’Artesa va pressupostar 2.887.980euros (480.520.000 ptes.) per a l’exer-cici corresponent a l’any 2003. Aquest és el pressupost més elevaten tota la història de l’Ajuntamentd’Artesa, el qual contempla com a prin-cipals ingressos les futures vendes deles parcel·les del Polígon Industrial ElPla (per valor de 1.514.889 euros) i laprincipal despesa, l’amortització delpréstec que es va demanar per a la ur-banització del Polígon (per valor de1.192.885 euros). Respecte al pressu-post de 2002 que era de 2.663.395 euros(443.151.577 ptes.) el d’aquest anys’incrementa en prop d’un 8%. Tambées va aprovar el pressupost pel Patro-nat de l’Emissora Municipal de RàdioArtesa que ascendeix a 7.560 euros.

Inversions destacadesCom a inversions a destacar, cal esmen-tar les següents obres: la construcciód’unes noves grades a la pista de bàs-quet del pavelló poliesportiu (113.125euros); la rehabilitació de les esglésiesde Sant Romà de Comiols (34.991euros) i Vilves (32.983); l’ampliació imillora de la pista poliesportiva delCol·legi “Els Planells” (12.900 euros);la millora del dipòsit d’aigua d’El Pontd’Alentorn (17.022) i la instal·laciód’una bomba d’aigua al pou de Clua(6.609 euros).

Altres partides a destacarAltres despeses que contempla elpresupost són: personal funcionari(108.183 euros); personal laboral even-tual (33.055 euros); personal laboral Es-cola de Música (66.111 euros); festes(54.091 euros); Fira del Meló (39.065euros); festes majors pobles agregats(3.906 euros); excavacions Antona(7.212 euros); reparació i mantenimentde carrers a Artesa (40.749 euros) iBaldomar (13.247 euros); arranjamentde camins (12.020 euros); despesesmunicipals d’electricitat (108.102euros), d’aigua (3.005 euros), de gas(12.020 euros) i telèfon (12.020 euros).

L’aprovació dels pressupostosEls pressupostos van ser aprovats pels5 regidors d’ERC i pel del PP, l’abs-tenció dels regidors de CiU i el vot encontra del regidor del PSC-PSOE.Abans d’efectuar la votació els grupspolítics van poder dir-hi la seva i ex-

plicar els motius del seu vot. El Sr. Pellicer, pel PSC, va mani-festar que el seu vot no era favorableper no haver-hi inclosa cap esmenade les presentades per ell (principal-ment les referents a supressió de bar-reres arquitectòniques, a la col·lo-cació d’un clorador a Collfred i a lasenyalització rural) i perquè hi ha in-closa la previsió de venta de totes lesparcel·les del Polígon quan encara noestan venudes, cosa que infla el pres-supost. El Sr. Oriola, pel PP, va manifes-tar que els pressupostos s’han d’apro-var, però volia saber perquè el preude sortida de la licitació de les par-cel·les del Polígon és tan diferent al

que s’havia dit públicament que seria.Demanà perquè s’han apujat tant. El Sr. Sabartés, per CiU, manifestàque a l’entendre del seu grup els pres-supostos són continuïstes i que la sevapostura seria l’abstenció. Al seu parer,també, s’hauria de fer una previsió mésajustada de l’activitat econòmica mu-nicipal atès que, cada any, s’han de ferentre dues i tres modificacions pressu-postàries cosa que no passaria si les pre-visions es fessin més ajustades a les ne-cessitats reals. El batlle Campabadal va respondrea les intervencions d’aquests regidors,posant èmfasi en què les parcel·les delPolígon ja es vendran, ja que hi hamoltes empreses que s’hi han interes-sat i que si encara no les han compratha estat perquè ha corregut el rumor quebaixarien els preus de cara a propereslicitacions, cosa que no serà així. Tam-bé va explicar que mai s’havia parlatdels preus concrets de les parcel·les, tretdel dia en què es va aprovar treure-lesa la venda. Campabadal va dir que nosón més cares que a altres indrets, jaque s’han comparat amb els preus dealtres poblacions similars a la d’Artesai els d’aquí es troben entre els més ba-rats. Respecte al continuïsme, l’alcal-de va manifestar que sempre han apos-tat per la contenció de la despesa, cosaque segons ell ha donat bons resultats ique és inevitable fer alguna modifica-ció durant l’any perquè no es pot feruna previsió ajustada al cent per cent. Irespecte a les esmenes del Sr. Pellicer,va dir que algunes ja s’incloïen o es tin-drien en compte en un futur.

Miquel Regué i Gili

E

PRESSUPOST MUNICIPALResum de despeses per capítols EurosDespeses de personal 350.991,07Compra en béns corrents i serveis 831.315,78Despeses financeres 60.551,97Transferències corrents 52.889,06Inversions reals 332.634,44Passius financers 1.259.597,88

TOTAL 2.887.980,20

Resum d’ingressos per capítols EurosImpostos directes 486.218,80Taxes i altres ingressos 391.198,78Transferències corrents 423.202,67Ingressos patrimonials 10.980,49Alienació d’inversions reals 1.514.889,59Transferències de capital 61.489,87

TOTAL 2.887.980,20

11

la P

ala

nca

Noticiari

Presentació del llibre de Jaume Cardonal passat 20 de desembre,just un mes després del seu

traspàs, es va presentar a Lleidael llibre pòstum de JaumeCardona, que era un recull delsseus articles apareguts al diariLa Mañana durant els seus anysde tasca política a Madrid. Sota el lema Testimoni d’uncompromís, el diari La Mañana vava presentar un recull, seleccio-nat pel mateix Cardona en vida,de la seva secció Cròniques Par-lamentàries, que apareixia cadasetmana a l’esmentat diari. El lli-bre du aquest mateix títol. L’acte tingué lloc a la nova salade conferències de la DiputacióProvincial de Lleida, casa de laqual ell n’havia estat diputat, segons esva recordar. La iniciativa editorial vaestar en tot moment liderada per JosepRamon Correal, director de La Mañanai amic personal de Cardona, per encàr-rec personal del propi autor del llibre. Amb la sala de conferències plenade gom a gom, l’acte va estar presiditJosep Pont, president de la Diputacióde Lleida, que va recordar l’època enquè Cardona va ser company i diputatprovincial i va dir que considerava quela Diputació era també “la seva casa”.Va fer una breu recordança de les co-missions en que havia treballat Cardonai de la seva capacitat de treball. Tambéva explicar que havia arribat a la con-clusió que la extraordinària dedicacióa la política del senador artesenc ”vaser la seva millor medicina per a la sevamalaltia”.

Acte seguit, va cedir la paraula aJosep Ramon Correal, que va glossarla figura humana i política del finat. Vaexplicar algunes anècdotes de quanexercia de metge, de gent que li devienla vida, d’actituds molt positives d’ellcom a metge i va ressaltar alguns puntsde la seva carrera política i de les sevescol·laboracions en premsa, sobre lesquals va dir que tenien més mèrit al noser-ne professional. De fet, Correal vademostrar que era amic personal d’ell;ja que, en un moment del seu parlament,va ser l’únic ponent que es va emocio-nar. Va dir que l’esforç havia valgutrealment la pena. Correal també va llegir un telegra-ma del president del Senat, Sr. Juan JoséLucas, el qual s’adheria a l’acte i excu-sava la seva absència, al temps que vo-lia oferir un últim record “al seu esti-mat i enyorat Senador” en nom de laCambra. Després va prendre la paraula JosepAntoni Duran i Lleida, màxim repre-sentant del partit del Jaume (UDC) icompany de molts anys de fatigues po-lítiques, del temps en què les fotos erenen blanc i negre, quan ells mateixoss’havien de penjar els cartells en lesdiferents eleccions. En qualitat tambéd’amic personal del Jaume, va prolo-gar el llibre i va dir que tant aquest comla seva obra van ser “el resultat d’unail·lusió, d’un treball i una constància,

d’una voluntat de servir”. Va evocarquan tots dos parlaven dels seus orí-gens, l’un d’Alcampell i l’altre d’Artesade Segre, dels llargs anys de col·la-boracions i de converses, d’objectiusque havien assolit plegats, etc. Les se-ves paraules van ser també un cant al’amistat forjada per anys d’esforços itreballs compartits. Acte seguit, el Sr. Emili Dalmau, pre-sident del Consell d’Administració deLa Mañana i en representació del dia-ri, va lliurar a la vídua del Jaume, Sra.Elisabet Canes, una edició especial delllibre que es presentava en aquest acte.N’extraiem unes paraules del propi au-tor: “El nostre nacionalisme no comen-ça ni acaba en un mateix, no és una fi,sinó un mitjà. La fi és la persona i lacomunitat universal”. Va tancar l’acte l’esposa, que vaagrair les mostres d’afecte que haviarebut per part de tothom, l’esforç edi-torial de La Mañana i la col·laboracióde les diverses institucions, entre ellesla Diputació. També va reiterar la sevaamistat als amics del Jaume, que pel quees va veure eren molts. En un aspectemés íntim, va destacar que, de vega-des, quan està a casa seva viu la pre-sència del Jaume, ja que sembla que enalguns indrets encara hi és.

La Palanca

E

D’esquerra a dreta: Emili Dalmau, Elisabet Canes, Josep Pont, Josep A. Duran i Josep R. Correal. La Mañana

La Noguera

12

la P

ala

nca

Pessebres vivents a la NogueraCada cop són més els pessebres vivents que es fan durantles festes de Nadal, i a algunes localitats ja han esdevingutuna tradició. A la Noguera en tenim alguns exemples. ACamarasa, que aquest any ha complert una dècada i que ésel pioner, es tanca gairebé un quilòmetrede recorregut amb plaques fixes, per tald’imitar la pedra. També es pot visitarl’interior de diverses cases antigues ons’hi realitzen diverses escenes del pesse-bre. El recorregut finalitza a l’església delpoble. Un altre pessebre vivent que s’or-ganitza des de ja fa vuit anys és el deTérmens, en el que 180 figurants repre-senten 31 escenes pròpies del naixementde Betlem: el Palau d’Herodes amb totsels personatges, la fugida a Egipte i elfuster de Natzaret, per citar alguns exem-ples. Tots els personatges apareixen enactitud de silenci i contemplació. Tambédestaca el pessebre de Penelles, que en-guany n’ha celebrat la cinquena edició,organitzat per l’Esplai parroquial. L’origen d’aquesta tradició cal buscar-lo al nord d’Itàlia,a Greccio, on es creu que l’any 1223 es va celebrar el primerpessebre vivent durant la missa del gall, oficiada i escenifi-cada per Sant Francesc d’Assís. Des d’aquí se suposa que esva estendre per la Mediterrània. Sigui com sigui, el fet ésque els habitants de les poblacions on es realitza, rebel·lant-se contra el fred, col·laboren amb molt entusiasme i fan dela seva il·lusió un espectacle digne de veure.

El PSC contra l’alcalde d’AlgerriL’alcalde actual de la localitat d’Algerri es torna a pre-sentar a les eleccions municipals. Fins ara ho havia fetpel PSC; aquest any, però, ha decidit presentar-se per CiUal·legant que el seu pas per aquest partit beneficia l’esta-bilitat del poble. El PSC de Lleida considera que aquestadecisió respon a interessos personals, ja que argumentaque l’estabilitat a Algerri ja es va aconseguir quan es vapresentar una moció de censura contra l’anterior alcalde,Fermí Magrí.

Nou espai cultural a PontsLa localitat de Ponts compta amb un nou espai cultural de1.100 metres quadrats de superfície. “La Sala” va ser inau-gurada el dia de Sant Esteve amb un concert de música clàs-sica a càrrec dels alumnes de l’Escola de Música de Ponts i

d’un recital de cançons per part de la Co-ral Pontsicana. Aquest recinte, que hasuposat una inversió de prop d’un milió imig d’euros, ha estat concebut com a lo-cal polivalent destinat a donar cabuda desde concerts de música i representacionsteatrals, fins a revetlles, balls o jocs perals nens.

Balaguer desmunta un parc infantilA finals de desembre, els operaris del’Ajuntament de Balaguer van desmun-tar tots els jocs infantils ubicats a la plaçaJoaquima Vedruna. Aquesta iniciativa esva dur a terme després que l’alcalde de lapoblació, Miquel Aguilà, fes les gestionspertinents per retirar el tobogan on va

morir un nen de vuit anys. Ara, l’Ajuntament està estudiantquins jocs infantils pot ubicar a l’esmentada plaça.

Sobre la incineradora de GrefacsaMés notícies sobre la incineradora que vol instal·lar Grefacsaa Térmens. El Departament de Medi Ambient durà a termeuna investigació per aclarir si les noves instal·lacions for-men part de la incineradora de residus animals, fet denunci-at el 9 de gener per la plataforma contra el projecte i l’entitatecologista Ipcena. Aquesta associació té la intenció de de-manar al Departament el desmantellament de les naus, cons-truïdes sense autorització. D’altra banda, i al moment de re-dactar aquest article, el col·lectiu “Balguera” (grup d’opinióformat per una vintena d’empresaris i professionals de lacomarca) havia decidit mantenir la convocatòria d’organit-zació, l’últim dissabte de gener o el primer de febrer, d’unajornada de debat sobre aquest projecte, després d’emetre uncomunicat en el que afirma haver-lo retirat a causa de lesprotestes dels veïns de la zona.

Canal Algerri-BalaguerLa comunitat de regants del Canal Algerri-Balaguer ha en-viat una carta als propietaris de les terres ubicades dins del’àrea regable que no s’han acollit al reg en la que els adver-teix que, si en el termini d’un any no paguen la quota obliga-tòria (uns 3.030 euros per hectàrea) per tal d’acollir-s’hi,se’ls retirarà el dret a regar. Aquest fet es va donar a conèi-xer en l’assemblea de la comunitat que va tenir lloc el mesde desembre a Algerri. D’altra banda, i durant la mateixaassemblea, es va donar per aprovat el pressupost correspo-nent al present any, que ascendeix a 521.525 euros.

Anna M. Vilanova

ITINERARI23:00 h Sortida de Ponts23:10 h Artesa de Segre23:15 h Foradada23:20 h Cubells23:30 h Montgai23:35 h La Sentiu de Sió23:45 h Arribada a Balaguer

TORNADA04:00 h Sortida de Balaguer

TRANSPORT GRATUÏT

13

la P

ala

nca

Des del Mirador del Montsec

El Pepito de cal Pissé, republicà fins al finall Pepito de cal Pissé podria serun més d’aquells anònims anti-

feixistes, sense fronteres, de la prime-ra hora i a les trinxeres, després a laresistència francesa i a continuació ala clandestinitat espanyola, definitspel brigadista francès AndréMalraux, el primer Ministre de Cul-tura que existí a Europa: “No impor-ten massa els nostres noms, que nin-gú sabrà mai. Aquí ens dèiem Françai quan estàvem a Espanya ens dèiemEbre, el nom de la nostra última bata-lla” . El 5 de maig de 1991 l’Amical d’An-tics Guerrillers Espanyols de les For-ces Franceses de l’Interior va posar unaplaca al cementiri de Santa maria deMeià en record de set guerrillers pas-sats per les armes a l’era del maleno el13 de novembre de 1944 durant una deles accions més meridionals de l’anome-nada Operació Reconquesta d’Espanya. Va ser llavors quan vaig començar aconèixer a fons una faceta, desconegu-

da per a la immensa majoria dela ciutadania, de Josep Grau So-ler (1912), fill d’un obrador debarrets de senyora del carrerSanta Anna de Barcelona. Ser-gent de l’Aviació republicana, vaestar a Selgua, barbastre,Monzón i al camp de vol“Federico Garcia Lorca” (Alfès).Internat als camps d’Argelers iGurs i guerriler dels Maquis deSaboya i Tarbes, tornà clandes-tinament, a peu, des de Llo pelPuigmal, el 1944. Treballavaamb el modista Pedro Rodríguezi dins l’organització guerrilleradel PSUC era l’encarregat de tro-bar llocs segurs i allunyats deBarcelona per als nouvinguts.Escapà de la policia espanyolacom abans de la gestapo de for-ma atzarosa quan es va produira l’abril de 1947 “la caiguda delsVuitanta” saldada amb quatrepenes de mort i llargues condem-nes a presó. Marxà cap a Françaper Llívia. A París el Pepito de cal Pissé, des-prés d’uns difícils inicis, va tenir laseva filla Marie France i es convertíen reputat colorista i dissenyador demoda. Passà a ser “Monsieur Gro”,alternà projectes amb Cristhian Dior iNina Ricci tot esdevenint un self mademan però amb “L’Humanité” sempresota el braç. Tornà el 1969 i fundà ambuns sastres madrilenys Modisteria Ca-dena SA, empresa de renom interna-cional. Amb els diners de vint llargs anysd’exili restaurà l’històric Hostal Pissé(1845) de Vilanova de Meià, pàtria dePaquita Armengol, sa muller. El 12 demaig de 2002 l’Amical d’AnticsGuerrilers tornà a la Vall de Meià perrememmorar aquells caiguts de 1944i l’Hostal Pissé va ser seu de celebra-ció. El Pepito va pronunciar unes emo-tives paraules, sinceres, quasi de co-miat, com si anunciés el seu propertraspàs perquè estava acabant els tor-rons. Les seves restes, incinerades altanatori de les Corts, es van escam-par, per pròpia voluntat, al cementiri

E

En record de Josep Grau

Acaba d’expirarun defensor republicà.Com l’estrella més brillantnosaltres continuarem reivindicantla teva clara lliçó.Anirem lluitant.Com jo, vas perdre un germà.A la mateixa unitat vau lluitar.Mai et podré oblidar.Hem fet dues jornadesretent homenatge als maquisque moriren en aquestes contrades.Defensor de la Repúblicaatacada per la feixistada,fou una lluita aferrissada.La teva arrel, lleial veritat,és exemple de solidaritatque li’n fa de falta, a la humanitat...

Delfí Solé i Puig, poeta de la Noguera

i exalcalde de Vilanova

de Montjuïc, escenari d’immolacions.La República, la Guerra Civil, la resis-tència antifeixista a França i aCatalunya, el retorn de la democràcia iles llibertats a Espanya, en definitivala recuperació de la memòria, a més del’Hostal Pissé i Vilanova de Meià vanestar la seva principal raó d’ésser en elsdarrers trenta anys de la seva existèn-cia. Descansi en pau.

Ferran Sánchez i Agustí

15

la P

ala

nca

Des del País dels Pirineus

Ja n’hi ha prou d’aquest color!a soferta i nombrosa legió bar-celonista existent al País dels

Pirineus continua traient foc pelsqueixals a la vista de l’angoixantimatge del FC Barcelona, aquell mí-tic conjunt considerat en el rànquingdel futbol mundial, fins no fa pasgaire, com un dels grans equips exis-tents i, a l’ensems, com una modèli-ca entitat esportiva. No cal pas estar llicenciat en“futbologia per la Universitat dePeramola” per arribar a la conclusió queel tàndem Gaspart-VanGaal ha estat funest, engrau superlatiu, pels in-teressos d’aquesta en-tranyable institució es-portiva, que havia estatconsiderada com undels components de la trilogia simbòli-ca de la catalanitat, conjuntament ambla Moreneta i la Sardana. Actualment,el Barça arrossega per aquests campsde Déu –i dels àrbitres– la patètica imat-ge d’un equip mancat de classe i d’àni-ma, i està en mans del president mésimpopular (malgrat la seva pertinençaal Partit Popular) de la llarga històriadel club blaugrana, fent conjunt ambun entrenador incompetent, orgullós iobtús. La trajectòria seguida pel rumb de lanau barcelonista, sota els esmentats ti-

moners, ha estat un constant reguitzellde barrabassades que, amb una políticade fitxatges vertaderament demencial,ha deixat les arques del club sense unpa a la post; però que ha fet el brou graspels carronyers dels intermediaris i as-sessors. Des del mateix moment en què elnefast Sr. Gaspart va assolir la presi-dència del Barça va iniciar-se un pro-cés deteriorant de la imatge barcelonistaa tots els nivells, amb el punt d’arren-cada significat pel retorn de l’impopu-

lar Van Gaal, un entrenador que ja ha-via estat foragitat anteriorment per laseva provada incompetència. A partir d’aleshores, el procés dedeteriorament de l’històric club catalàha marxat de forma uniformement ac-celerada i, si a escala econòmica la cosapinta fava, a nivell esportiu s’ha arri-bat al límit de la paciència dels incon-dicionals, que contemplen i contem-plem l’esperpèntica figura d’un equipque havia estat temible per la seva qua-litat tècnica, vençut i humiliat ara permodestos conjunts d’inferiors catego-

ries i transformat enel paga-riure del fut-bol espanyol... Però malgrat elconstant flamejar deblancs mocadors, adesgrat del clam unà-nime de dimissió idels aldarulls d’unapart de la revoltada

massa social, el reiterat Sr. Gaspart,amb ínfules dictatorials, en fa cas olím-pic. És evident que no baixarà de ca-vall del ruc sinó li tallen l’albarda, i quel’incapaç, inepte i tossut Van Gaal con-tinuarà en la seva execrable labor de-molidora, amb la seva ridícula i peri-llosa llibreta campant pels seus respec-tes. Pobre Barça, pobre Barça! En mansd’aquesta parella d’enterradors de lesil·lusions de milers i milers de segui-dors blaugranes, aquesta entitat marxa

camí de substituir l’eti-queta d’ésser “Més queun club” per la d’ésserel club més dissortat dela galàxia. Sense jugadors quesiguin autèntics

“cracks”, amb els constants canvisd’uns esquemes de joc de pati de col·le-gi, i amb les arques del club sense unral i plenes de teranyines, gens ens es-tranyaria que el tenebrós tàndemGaspart-Van Gaal assolís el seu objec-tiu de catapultar l’equip a la SegonaDivisió... La més deplorable decepció gravitasobre el sentiment col·lectiu de moltscatalans, i les banderes quatrebarradesque ompliren, temps era temps, les gra-des del Nou Camp, han desaparegutconjuntament amb les il·lusions marci-des, mentre la parella de terroristes es-portius adduïts segueix entestada encontinuar la seva denigrant obra d’en-fonsar la nau barcelonista. Ja n’hi ha prou d’aquest color, Sr.Gaspart! Per dignitat pròpia, dimiteixija; però abans emporti’s ben lluny elmaldestre Van Gaal i la seva tronadallibreta.

Sícoris

Gens ens estranyaria que el tenebrós tàndemGaspart-Van Gaal assolís el seu objectiu de ca-tapultar l’equip a la Segona Divisió

L

16

la P

ala

nca

Comunicació

Les webs d’Artesan els últims mesos, s’han confeccionat tres interessants webs que fan referència al municipi d’Artesa de Segre.Aquestes pàgines permetran als usuaris d’Internet conèixer millor les nostres contrades.E

Acsartesa.comL’Associació de Comerç i Serveis d’Artesa ha volgut es-tar present a Internet, amb una web creada també perIndependentsoft. Conté explicacions bàsiques sobre la ciu-tat d’Artesa i enumera els comerciants adscrits a l’Asso-ciació; els comerciants que han volgut el servei, tambédisposen d’un parell de pàgines per explicar l’activitat iel producte que ofereixen, tot ben il·lustrat amb fotogra-

fies. La pàgina incorpora un apartat on s’accepten els sug-geriments dels internautes.

Artesadesegre.comAquesta és la web oficial de l’Ajuntament d’Artesa, con-feccionada per l’empresa local Independentsoft, al cap-davant de la qual hi ha l’informàtic Jordi Lanchas i Papell.Hi podem trobar les adreces i telèfons dels organismesoficials del municipi així com informació sobre les enti-tats. També hi ha fotografies i explicacions sobre tots elspobles del municipi, rutes turístiques, informació sobreels principals llocs d’interès de la ciutat d’Artesa i un apar-tat dedicat a la Fira de Sant Bartomeu i a les festes i cele-bracions locals. En definitiva, una web força interessant

que feia falta al nostre municipi per estar al dia en el mónde les noves tecnologies.

Artesadesegre.tripod.comEstem davant d’una web molt elaborada i meritòria, queha estat confeccionada per un particular, Ramon I. Ca-nyelles, veí de Barcelona però amb arrels familiars a La

Fàbrica, on hi té una vivendai hi passa els caps de setmanai les vacances. És un compen-di excel·lent amb notes sobrela història, el patrimoni, elspobles, les vies de comunica-ció, les festes i l’actualitat delmunicipi d’Artesa.

17

la P

ala

nca

Premsa

La Palanca creixl número de La Palanca que te-niu a les mans ja és el 250 i fa

pràcticament un any que celebràvemel vintè aniversari de la creació de larevista. Així, a poc a poc, anem fentvia cada mes. Permeteu-nos, doncs,que us parlem una mica de l’evolu-ció de la nostra publicació, que po-dem afirmar sense cap mena de dub-te que creix. Justament quan la revista celebravael seu 15è aniversari (desembre de1996), va tenir lloc el canvi més relle-vant dels seus ja vint-i-un anys d’his-tòria; per això, aquest serà el punt departida de la present anàlisi. Des d’ales-hores, hem anat creixent de manera len-ta però amb pas ferm. Quan parlem decréixer, però, no solament ens referima qüestions de volum, sinó també dequalitat. En l’aspecte formal, hem anat dotantla revista de personalitat pròpia fins alpunt de maquetar-la a la pròpia seu. Elcolor ha aparegut primer a la portada idesprés a la contraportada, i ja hemcomençat a fer alguna incursió a lespàgines interiors. A poc a poc, també,anem incorporant equipament nou pertal de millorar la nostra tasca. No obs-tant, tot això no seria suficient si cadames no procuréssim revisar (en l’aspec-te lingüístic) tots els textos que ens ar-riben i no busquéssim les imatges mésadequades per acompanyar les pàginespròpies dels redactors i redactores ha-bituals. En definitiva, tot i no ser pro-fessionals del ram, intentem oferir alsnostres subscriptors i subscriptores unproducte el més acurat possible, dinsde les nostres possibilitats de disposi-ció de temps i mitjans, és clar. L’aspecte més quantificable de lanostra evolució és, però, el nombre desubscripcions i el de revistes i/o pàgi-nes que es publiquen. Per començar,direm que de les poc més de 400 subs-cripcions que teníem al desembre de1996, hem superat ja la barrera dels 600i la xifra ha crescut en els dos darrersanys a raó d’un trentena anual. L’èpo-ca de més incorporacions, lògicament,és a principis de l’any; però al llargd’aquest es produeix un degoteig de

persones que es van interessant per LaPalanca. No tothom s’inclina cap a lasubscripció i cada mes es produeixenunes vendes mensuals properes als 150exemplars en les diferents llibreriesd’Artesa. Pel que fa a la revista en sí, hem pas-sat de fer 600 revistes mensuals de 36pàgines a 775 de 44 (alguns mesos, comaquest mateix, de 48 pàgines). Durantl’any passat vam superar aquest tirat-ge, per circumstàncies diverses, en tresocasions: al març, 850; al juliol, 1.150;i al novembre 800. Tal com van les co-ses, esperem arribar ben aviat als 800exemplars mensuals de manera fixa.

La publicació té una vitalitat increï-ble en un altre aspecte. Malgrat les bai-xes que s’han anat produint al llargd’aquest període (en quedem pocsd’aquell renovat Consell de Redacciódel gener de 1997), sovint es van in-corporant noves col·laboracions, lamajoria de gent jove, que fan que larevista també vagi modificant gradual-ment els seus continguts. En aquestsúltims mesos, s’han incorporat duespersones que de forma puntual o periò-dica aniran publicant els seus articles;però és que a hores d’ara ja tenim a lesportes la incorporació de dues més. Enaquest sentit, ens agradaria remarcarque La Palanca està oberta a tothom ipretén recollir la pluralitat dels esde-veniments i opinions de la zona queconeixem popularment com a Artesa iComarca, que inclou diversos pobles imunicipis. Finalment, com a curiositat, us vo-lem oferir les dades d’un petit estudique vam fer a finals de desembre. Estracta de saber la destinació de les subs-cripcions actuals, que sumen un totalde 609. Els resultats són els següents:- Artesa i Comarca 447- Comarques de Lleida 66- Comarques de Barcelona 76- Comarques de Girona i Tarragona 5- Resta de l’Estat 6- Fora de l’Estat 9

La Palanca

Subscripcions de La Palanca (desembre de 2001)

E

Portada de gener de 1997, La Palanca havia fet 15 anys

18

la P

ala

nca

Viatges

Una aclucada d’ull a Xinaa primera vegada que vaig estara Xina, després d’un viatge d’unes

deu hores directes, més l’escala, mésdues hores més, vaig tenir una estra-nya sensació. Era aquella sensació quetenim quan hem sortit de festa tota lanit sense interrupció i encara no éshora d’anar a dormir, com si les par-pelles pesessin un quintà i mig. Els ulls picaven, un cansament im-mens no em deixava pujar les escales iels ossos em feien mal tots. L’aeroportera nou, novíssim, gairebé per estrenar.Moltes columnes d’acer, totes torçadesi tombades, una mica com una barrejaentre Gaudí i Eiffel. Passadissos gransi amples, i poca gent, i aquells que hihavia, doncs tots d’uniforme. Allí, finsi tot els soldats porten gorra de capità. La primera cua, per temes burocrà-tics, en la que havia de donar un paperdient que no portava cap gos dins lamaleta. La segona cua, aquesta vegadamúltiple, per a segellar el passaport,sota un mural de rajola que representa-va la muralla xinesa. I finalment, espe-rar les maletes. Després, enmig de tota la gent queesperava, vaig estar buscant el noi xi-nès. Finalment apareix, per sort. No eramolt parlador, aquest. Només ens vampoder dir el típic hola, ni-hao, i ja està.Tot sortint de l’aeroport, un es diu “Quèbé, això és Xina. Què diferent, no?”Doncs, de fet, no hi havia de momentres que fos molt diferent. Bé, a part dels

“polis” que hi haviaa la carretera, queeren tots de “pega”;o sigui, que no erende carn i os, sinó queeren de plàstic; su-poso que per espan-tar els pardals. Vaigarribar a la conclusióque aquella carrete-ra, o autovia, deviaser l’única del paísque estava arregla-da. En arribar a la capital, Beijing, un escomença a fer a la idea que alguna cosasí que n’és, de diferent. Molts gratacels,una boirina que es barreja amb un so-roll estrident (pol·lució), moltes bicicle-tes i també molts cotxes, des dels mésvells i deteriorats fins als nous,grandíssims i luxosos. La importació de cotxes a Xina estàgravada amb un impost molt elevat, peraixò només es troben les marques lo-cals o algun vehicle importat per algunric, que també n’hi ha d’aquests, sobre-tot els amics del partit. El transport més comú és la bicicle-ta. És el medi més barat, més usat, finsi tot per portar mercaderies de pes.Aquestes bicicletes, que porta tothom,des de noies fins a vells, i que portenfins a 200 kg de pes en forma de trici-cles amb caixa, són el fonament de l’es-trat pobre –que és enorme– de la socie-

tat. És increïble lo perillós que pot serpassar pel carril de les bicis –separatdels cotxes– i lo difícil que és trobar unespai per poder travessar. Tota l’estona, les trincoles –el tim-bre de la bici– es deixen sentir, per aavisar-te; i també els taxis, per a bus-car clients. El soroll, la calor a l’estiu ila primavera, i la pol·lució, fan una sen-sació que pot ser una mica aclaparant;però diferent, és clar. A la capital hi ha totes les grans em-preses europees, però l’empremta xi-nesa barrejada amb la modernitat ésl’estampa general. Temples budistesenmig d’hotels de 5 estrelles són fàcilsde trobar. La capital és un món, és unaimmensa cassola de cent quilòmetresde diàmetre, amb uns 5 cinturons-ron-des que cobreixen la volta a tota la ciu-tat, de forma quadrada, amb la ciutatprohibida –una altra ciutat– al bell migde Beijing. Quan fan les desfilades mi-litars, l’avinguda principal, que passaper la plaça Tian an men, s’omple degom a gom. La llargada i l’ampladadonarien per anar i tornar d’Artesa aLleida amb 5 carrils d’anada i 5 de tor-nada. De fet l’enormitat de lesinfraestructures és el que més impres-siona. Tot es fa gran, grandíssim, pot-ser més per donar la nota que per ne-cessitat. Bé, doncs allí mateix, a la plaça, ensvam prendre un ànec lacat, que estavaforça bo, en un restaurant. Però enmigdel carrer es venia de tot: espaguetis,pastes... Tot cuit en condicions higiè-niques al límit per a qualsevol europeu.La forma de vendre és també molt di-ferent, donat que a Xina no s’espera el

L

19

la P

ala

nca

Viatges

client, sinó que se’l busca. Et trobes acada moment que et demanen, parlenamb tu, t’ofereixen i no els havies vistmai a la vida. El costum és la invasióde l’espai íntim propi. Un no té intimi-tat a Xina. Les condicions higièniques són undels factors importants a què s’hand’acostumar els visitants. A part del’hotel, qualsevol altre lloc resulta in-descriptible per a qui no ho hagi patit.Serveixi com a anècdota el fet que pera trobar el lavabo en qualsevol restau-rant, només cal seguir l’olor. Quant a la cultura dels xinesos, i laforma d’entendre els europeus, jo tincuna teoria que he pogut comprovar ambforça encert. Quina és la cultura xine-sa? I què fa que no s’entenguin un eu-ropeu i un xinès? Doncs diria que ésque la seva fase d’educació primària ésmolt, però molt diferent. El que méspreocupa a l’estat xinès, a l’hora d’edu-car els nens, és d’inculcar-los les re-gles del partit, les directrius i les ideesde tipus comunista i comunitari, i ac-cessòriament altres temes que no do-

nen al nen l’es-tructura europeade pensar. De fet,podríem dir queels europeus re-ben una educa-ció més densa detipus social, queamaga els impul-sos humans,mentre que aixòels xinesos no horeben. Aixòafecta en tots elcostums, inclo-ent la família, que per ells és molt mésimportant. És per això també, que quanarriben a un altre país prefereixen rela-cionar-se entre ells, més que no pas can-viar els seus costums i mesclar-se ambels nadius del país. El menjar xinès no és el mateix queel nostre ni que el xinès que es fa aquí,és clar. El seu és molt més salvatge,d’ingredients alternatius –molt sans,però– i, al mateix temps, amb una ela-boració que potencia el sabor, i conser-

va les condicions dels aliments. Salte-jar les verdures, els dona una texturacruixent per fora, cou l’interior en elseu propi suc i no deixa que l’oli pene-tri a l’interior. Hi ha moltes anècdotesen el menjar xinès, com el fet que siguitan picant, les serps que es mengen–boníssimes– semblen lluç, i algunsque altres delicatessen que em reservo. Una anècdota que em va succeir vapassar en un sopar amb la traductora,on es va intentar tractar un assumptedelicat durant una bona estona, amb totsels ets i uts, amb una sèrie de matisos;com a continuació, va venir la traduc-ció: una sola paraula! És que parlencom els indis de la praderia! Fins aquí una primera aclucada d’ullsa Xina.

Joan Giribet i Carlí

Quina és la cultura xinesa? I què fa que no s’en-tenguin un europeu i un xinès? Doncs diria queés que la seva fase d’educació primària és molt,però molt diferent

21

la P

ala

nc

a

La Pàgina de l�IES Els Planells

4a Jornada d’Interculturalitatom ja va essent una tradició,l’IES Els Planells organitzà, els

dies 19 i 20 de desembre de 2002, unesjornades d’interculturalitat adreça-des a tot l’alumnat del centre. Vivim en un món interdependent iinterrelacionat. La presència al nos-tre país de persones d’orígens geo-gràfics i culturals diversos, quecompta ja amb una llarga tradició, hasignificat, significa i vol-dríem que signifiqués, unenriquiment humà, social icultural. El coneixementd’aquesta diversitat enspermetrà que la nostra so-cietat pugui ser més res-pectuosa, més plural i solidària. En aquest context, es fa imprescin-dible l’educació intercultural, eina queens ajuda a analitzar i entendre el món,i ens proporciona uns valors que enspermeten viure en harmonia amb no-saltres mateixos/es, i amb el nostre en-torn. Aquest és el nostre desig! Seguint aquests paràmetres, organit-zàrem un seguit de tallers, xerrades i

activitats adreçades als nostres alum-nes per tal de conscienciar-los del mo-saic intercultural en què estemimmersos en la vida quotidiana. D’al-tra banda, totes aquestes activitats tam-bé servien per a que els alumnes foranispoguessin conèixer altres tradicions obé, mostrar les seves pròpies. Aquestes són, doncs, les activitatsprogramades:

Dijous 19 de desembreMatí: Gimcana intercultural “L’immi-grant tour” a càrrec de la companyiaLapsus Teatre.Tarda:1. Xerrada-Col·loqui “L’altra cara delspaïsos del sud: una experiència de coo-peració” a càrrec de l’associacióSETEM.2. Xerrada-Col·loqui “Restaurant del

“Tots els éssers humans neixen lliures iiguals en dignitat i drets”.

Article 1, Declaració dels Drets Humans

món” a càrrec de l’Associació ComerçJust.3. Taller “Danses d’arreu del món” acàrrec de Sònia Belenguer, professoradel centre.4. Taller “Tatuatges de Henna” a càr-rec de la Sra. Chouati.5. Cine-Fòrum: “Orient és Orient” acàrrec del Departament de CiènciesSocials del centre.

6. Taller de gastronomia afri-cana a càrrec de la Sra.Dahmani.7. Jocs interculturals a càr-rec de Carme Barril i JordiTrilla, professors del centre.

Divendres 20 de desembreEl divendres només era lectiu el matí i,per tant, s’organitzà “L’amic invisible”amb cada grup classe, un campionatd’indiaca (joc tradicional sudamericà)i una xocolatada solidària amb xocola-ta adquirida a l’Associació del ComerçJust.

IES Els Planells

Marató de TV3

Enguany, per tal de recollir diners per a la Marató de TV3, els alumnes van confeccionar postals de Nadal i les varenvendre, entre altres llocs, en una parada que varen instal·lar durant dos diumenges al mercat d’Artesa. En total es varenrecollir 786,57 euros (130.925 de les antigues pessetes).

IES Els Planells

C

22

la P

ala

nca

Parlen les Entitats

El Gimnàs Altis amb la Marató de TV3n any més, el Gimnàs Altis va unir-se a la recollidade fons organitzada per la Marató de TV3, adre-

çada enguany a les malalties inflamatòries cròniques. Aquestes afeccions, entre les quals hi figuren l’artritisreumatoide, la malaltia de Chron i la colitis ulcerosa, pro-voquen inflamació en alguna part del cos sense cap causaaparent. Són malalties cròniques i, com va remarcar la Dra.Coma en la seva intervenció, afecten persones de totes lesedats i tenen un greu impacte en la vida social de qui lespateix, incidint també en la capacitat de treball. L’exhibició, que va anar precedida de la intervenció del’alcalde Campabadal, va comptar amb un total de divuitactuacions. Petits i grans van participar en una àmplia de-mostració d’aeròbic, steps, funky, salsa i balls de saló. Al llarg de la tarda tothom va poder dipositar el seudonatiu en l’urna situada a l’entrada de la Dàlia Blanca. Elservei de bar també recaptà un bon pessic del donatiu, aixícom els números que es van vendre pel sorteig d’un capde setmana d’esquí, que es rifà a la mitja part. En total esvan recollir 2.401,96 euros, una xifra superior a la de l’anypassat, però sens dubte inferior a la de l’any vinent! Per últim, només ens resta agrair la col·laboració rebu-da de l’Ajuntament d’Artesa, de l’Emissora Municipal, dela perruqueria l’Spill i del centre d’estètica Altis. Gràcies a tots els solidaris!

Gimnàs Altis

Paraules de l’alcalde Campabadal

Les més veteranes es van moure al ritme de A quién le importa i El amor nofallará

El grup “confeti” amb El dimoni escuat Exhibició d’aeròbic amb Si te veo

Exhibició de rítmica de les benjamines amb La bella y la bestia Exhibició de rítmica de les grans amb Lord of dance

U

23

la P

ala

nca

Notícies de la Biblioteca

Activitats a la Bibliotecal passat 3 de gener, i com cadaany per aquestes festes nadalen-

ques, vàrem dur a terme una activi-tat d’animació infantil. Aquest any, “L’Esponja”, suc del te-atre, ens va fer una “Hora del Conte”una mica diferent del conte convencio-nal. Es tractava més aviat d’una repre-sentació còmica. Els personatges: duespallasses dins un conte, una bonica il’altra lletja. No hi van faltar els pre-tendents, la vareta màgica, el príncepblau i moltes perruques. Els nens i els no tant nens van passaruna bona estona, tot participant ambl’activitat.

Setmana del Llibre Infantil i JuvenilDel 28 de gener al 7 de febrer

A la Biblioteca Joan Maluquer i Viladot

De dilluns a divendres, de 17h a 21h; dissabte, d’11h a 13h

-Exposició de llibres ARA FA TEMPS. Ens fa present el passat de la narrativa històrica en català i situada en l’àmbitdels Països Catalans, amb incursions en terres més exòtiques o en països de llegenda.-SELECCIÓ DEL CURS 2001-2002, que han dut a terme els experts de bec fi i que aplega la revista Faristol.-Exposició del 7è premi de literatura PROTAGONISTA JOVE, on presentem una tria de títols juvenils editats entreel juliol de 2001 i el juny de 2002, que seran valorats pels mateixos lectors.

E

24

la P

ala

nca

Tema del MesD

olce

s fe

stes

de

Nad

al

a tradicional tranquil·litat de les nostres contradesdurant l’hivern es veu trencada any rere any per la celebració

de les festes nadalenques, que cada vegada compten amb un ventall mésampli d’activitats, organitzades pels ens municipals o bé per les diferents

associacions i entitats. Com a preàmbul de les festes es van organitzar diferents actes a Artesa, Cubells i

Vilanova per a col·laborar amb l’edició d’enguany de la Marató de TV3. D’aquest fet ja envan informar el mes passat a la secció Municipis, mentre que en aquesta mateixa revista entornem a tenir notícies a la secció Parlen les Entitats. Des de primers de desembre, ja es van començar a veure aparadors, balcons i façanes ambelements decoratius i lluminosos propis de l’època, complementats amb la il·luminació delscarrers que els ajuntaments s’esmercen en anar millorant. En el cas d’Artesa, aquest Nadalens hem vist sorpresos, quan entràvem a molts pobles agregats, amb una salutació lluminosaen forma de “Bones Festes”. Per la seva banda, l’Associació de Serveis i Comerç d’Artesava organitzar la col·locació d’avets i d’ambientació musical als carrers. I així podríemenumerar un bon nombre d’iniciatives més. Els diferents centres educatius dels mateixos municipis esmentats anteriorment vanmarcar l’inici d’aquestes festes amb el tancament vacacional d’hivern. No sense abanshaver celebrat les típiques cagades de tió, o les visites dels Patges Reials o del PareNoel, així com cantades de Nadales i representacions. El final de tot aquest període, és clar, el va marcar també la tornada a l’activitatescolar. Això sí, amb la traca final representada per les tradicionals Cavalcades deReis, que a les nostres contrades han tingut lloc a Alentorn, Artesa, Baldomar,Cubells i Vilanova. Tornant a les festes, però dins l’àmbit estrictament religiós, la missa cabdal ésla del Gall. Per això es diu: La Missa del Gall, per tot l’any val. Entre les moltesque es fan per aquí, ens permeten remarcar la de Salgar. Els assistents habituals aaquesta ens explicaven que de l’any anterior a aquest hi havia una diferència detemperatura d’uns 25º. Enguany feia força bo (uns 10º) i l’altre un fred extrem(uns -15º).

Al llarg d’aquest dies hi va haver abundància d’actes musicals i infantils, tot i quela gent gran no s’ha quedat enrere organitzant les seves pròpies activitats. Pel que fa a

les primeres, trobareu informació detallada del que es va fer a Artesa a les pàgines de lasecció Música, Mestre!, però també volem fer menció del concert de nadales de la Coral

Flor del Cim de Cubells que va tenir lloc després de la Missa del Gall. Referent als actes infantils, a part de l’Hora del conte celebrat a la Biblioteca Municipald’Artesa (veure també la secció Notícies de la Biblioteca), cal destacar un any més el Parc deNadal que tingué lloc al Pavelló Poliesportiu de la ciutat durant les tardes dels dies 23, 24 i 27 dedesembre, a més del 28 a la Dàlia Blanca, en què tingué lloc l’actuació del grup d’animació infantilXip Xap. Aquest mateix grup ja havia obert les festes la setmana anterior amb una representacióteatral al mateix lloc: N’hi ha més a fora que a dins. No ens hem d’oblidar tampoc de les activitats esportives, que durant les dates es veuen totalmentaturades pel que fa a esport base, tot i que els més grans només poden gaudir d’algun cap de setmana dedescans. Volem destacar l’original iniciativa dels primers equips del CENG i del CE Artesa que vandisputar entre ells un partit de futbol i un altre de bàsquet el dia 4 de gener. Per acabar, ens hem de fer ressò d’una tradició que malgrat el pas del temps està aconseguint sobreviure,a diferència d’altres com les innocentades o l’home dels nassos. Es tracta dels pessebres. Si algú no va pujaral Castellot a veure el que havien fet la colla que treballa incansablement cada diumenge per condicionr el cimdel turó, podrà fer-se’n una idea amb la foto (aquest any van restaurar les figures del pessebre, que l’any passathavien trencat uns brètols; la restauració va anar a càrrec de Carme Benet). Menció especial, però, mereix el 47èConcurs de Pessebres. En els pessebres artístics, el primer premi va ser pels germans Alba i Oriol Alàs, i el segonper Miquel de Corbera. En pessebres casolans, el primer per Francesc Vidal i el segon per Francesc Estrada.

Bon any a tothom!

L

25

la P

ala

nca

Tema del Mes

El CEIP Els Planells va celebrar l’arribada de les festes amb una cantada de nadales i dues representacions teatrals

Durant tres dies, el Pave-lló Poliesportiu d’Artesava albergar el Parc deNadal amb activitats di-verses

El CE Artesa i el CENG van protagonitzar un partit de futbol i un de bàsquet totalment inèdits

Text

: R

am

on

Girib

et i B

on

eta

26

la P

ala

nca

Tema del Mes

A dalt a l’esquerra, els patges reials visitant el Casal de laGent Gran d’Artesa. A la dreta, dues imatges de la Cavalcadade Reis de l’endemà

Pessebres: 1.- Església parroquial d’Artesa. 2.- A la nit, eldel Castellot. 3.- 1r premi dels artístics. 4.- 1r premi delscasolans

24

3

1

Fo

tos:

La

Pa

lan

ca,

CE

IP E

ls P

lan

ells

i C

olla

de

l Ca

ste

llot

27

la P

ala

nca

Partits Polítics

A propòsit d’un carreronada la coincidència envers lapetició de posar a un carrer o

plaça de la nostra ciutat el nom delmalaurat Jaume Cardona i Vila perpart de diverses persones, com s’ex-posa en el paràgraf següent, el grupmunicipal de CiU vol fer constar unaclariment. A La Palanca del passat mes de de-sembre podeu llegir els següents tex-tos: Maite Camats escriu “... que desde l’Ajuntament es promogués posar elteu nom a un carrer o plaça del poble”,mentre que Sícoris diu “... suggerir alConsistori Municipal d’Artesa de Segreque la memòria del senador JaumeCardona i Vila quedi gravada per sem-pre més donant nom a un dels nostrescarrers o places.” Atès que el grup municipal de CiUja va fer per primera vegada aquestaproposta al Ple extraordinari del dia 21-11-2002, hem cregut convenient quequedi constància d’aquest fet mitjan-çant la reproducció íntegra del text del’acta de l’esmentat Ple pel que fa a laproposta de condol per la mort deJaume Cardona i Vila, exalcalded’Artesa de Segre. “El senyor alcalde s’adreça al Ple enels següents termes: Tots els aquí pre-sents hem estat sorpresos per la mort

del Jaume, que va ser el nostre com-pany en les tasques de govern munici-pal, amic i rival polític al que crec que,sense excepció, tots reconeixem elsseus mèrits. La seva mort, encara jove, dedicatde ple a la tasca política per la que vadeixar la seva professió, ens ha sobtat iens ha dolgut. Sofreix, actualment, lapolítica un ferm desprestigi, que no so-friria si tots els que s’hi dediquen fos-sin de la talla humana del Jaume. La seva trajectòria ha estat important:militant d’Unió Democràtica deCatalunya, Alcalde de la nostra ciutatdurant 8 anys (va posar tot el seu es-forç en fer poble) i President del Con-sell Comarcal de la Noguera; passà méstard a defensar les seves idees a Madrid,durant una legislatura com a Diputat itres com a Senador. Era un home honrat que feia les co-ses per convicció, incansable en la sevatasca i constant fins a l’últim moment. La meva proposta és: Expressar a laseva família, en nom propi i de l’Ajun-tament d’Artesa de Segre al que repre-sentem, el nostre més sentit condol il’admiració i respecte per la seva hon-radesa i capacitat de treball, qualitatshumanes que l’han fet destacar. Proposo també que la bandera de

Catalunya ondegi al balcó l’Ajuntamenta mig pal i amb un crespó negre, du-rant tres dies, en senyal de dol. Obert el torn de paraules intervenen:- Sr. Pellicer, portaveu del PSC-PSOE.S’adhereix al condol expressat per l’al-caldia i destaca que, com a Alcalde,Artesa de Segre li deu la construccióde dos edificis municipals emblemàtics.Afegeix també la seva admiració pelseu caràcter fort, d’home enèrgic, ne-cessari per militar en política.- Sr. Oriola, portaveu del PP. Expressaigualment la seva adhesió al condol perla pèrdua d’una gran persona, un granAlcalde i un gran amic.- Sr. Sabartés, portaveu de CIU.S’afegeix al condol expressat per totsi proposa que el nom de JaumeCardona sigui tingut en compte al’hora d’assignar nom a possiblesnoves vies urbanes, expressant l’al-caldia el seu més complet acord ambaquesta proposta. Seguidament s’aprova per unanimi-tat la proposta de l’alcaldia”.

Grup Municipal de CiUa l’Ajuntament d’Artesa de Segre

D

29

la P

ala

nca

Cartes a la Redacció

El carrer Roca del CudósAvui parlem del famós carrer Roca delCudós, al que jo li hauria posat un altrenom. Aquests terrenys eren dues eresde dues cases del poble, quan es batiaamb animals de quatre potes; ara hi harecol·lectores. Aquests terrenys els va comprar unsenyor que es deia Jaume Cardona, co-negut com el Jaume de l’Hostal Roig.Era ramader, tenia dos o tres ramatsd’ovelles i volia fer un corral per tan-car-los, però no ho va arribar a fer per-què va comprar un local molt gran, din-tre el poble, on ara hi ha les oficines dela Cooperativa d’Artesa, el Plus i elmagatzem de cereals. Més tard se’l vavendre al Sindicat d’Artesa de Segre icomarca, que llavors es deia així i araes diu Cooperativa d’Artesa. Aquest senyor estava casat amb unasenyora que es deia Maria Vila i queera filla de cal Montroig. Tenien unacarnisseria, que ocupava la meitat dellocal on ara hi ha la pastisseria Borrell.Van tenir dos fills; un es deia Jaume il’altre Salvador. Lo Jaume va ser vuitanys alcalde d’Artesa de Segre i, tot ique alguna persona li tenia mania, en-cara va ser qui va fer alguna cosa perArtesa de Segre. Va fer el poliesportiu,el Casal de la gent gran, totes les vore-

res del pont del Senill, tota la carreterad’Agramunt fins al final de la carreterade Ponts i la de Tremp. Va pavimentarquatre o cinc carrers amb les vorerescorresponents i va deixar dues coses enprojecte perquè les fes l’alcalde queentrés, cosa que no han fet altres alcal-des. Al contrari, fer malbé el que ja es-tava fet. Més tard, el Salvador va vendreaquells terrenys al Sr. JaumeCampabadal i Farré, avui alcalded’Artesa de Segre, que per això l’ha ur-banitzat; perquè hi ha set o vuit solars,si és que no se’ls ha venut. Per això haenquitranat des de la carretera i tots elscarrers, ha fet les voreres i ha posat vuitfaroles de dos braços cadascuna, que

farà que s’hi vegi més de nit que de dia.En canvi, hi ha carrers més llargs a dinsdel poble on no hi ha la lluminària quehi ha en aquests. Posem, per exemple,el carrer d’Eduard Maluquer, que és eldoble de llarg, més ample i sols té noullums, i la meitat del temps n’hi ha tresque no cremen. O sigui que arregla elcarrer Roca del Cudós i els carrers quehi ha dins del poble, que estan fets unaporqueria, ja estan bé. És igual, per aixòvolen ser alcaldes del poble, per arre-glar casa seva i al poble que el doninpel sac. Quina vergonya és aquesta! Un artesenc de soca-rel.

Ramon Camats i Solè

In Memoriam

Pere Serra i Domenjó

El passat dia 30 de desembre va moriren Pere Serra i Domenjó a l’edat de 94anys. En Pere era una bona persona i moltapreciat per la gent de la Comarca. De jove, els seus pares el van dur aFrança a l’Institut Agrícola de Femoux.La resta de la seva vida es va dedicar ala pagesia i era un enamorat del camp.Va ser també el primer president de laCooperativa del Camp d’Artesa deSegre. Va treballar molt i dur per tal de

donar una bona educació als seus fills. Una de les seues grans virtuts era elfet de tenir una gran fe cristiana, que elconvertí en un devot de la Mare de Déude Refet. Cada dia resava el rosari i elseu llibre preferit era La Bíblia. Per aell, la mort no va ser un trauma, sinóun alliberament. La família agraeix les moltes mani-festacions de condol rebudes. Que EPD.

La família

La Palanca s’adhereix a les nombroses mostres de condol que ha rebut lafamília de Pere Serra i Domenjó, pare del que ha estat col·laborador habi-tual de la revista amb els acudits dels personatges Quimet i Cosme.

30

la P

ala

nca

Cartes a la Redacció

La Democràcia, encara a l’edat de pedraSembla que la gent som molt moderns,però la veritat és com si estiguéssim ala edat de pedra. Tant als dirigents comals ciutadans, ja sigui en àmbit local,comarcal o global, ens falta saber in-terpretar què vol dir Democràcia. Cor-roborant paraules del Sr. FedericoMayor Zaragoza, exmàxim responsa-ble de la UNESCO, democràcia és par-ticipació. És a dir, no hi ha democràciasi no es participa. I això és el que ensestà passant. La majoria de dirigents de qualsevolinstitució que ens governi, estan forade joc. És pensen que perquè han estatelegits democràticament, es poden des-entendre dels ciutadans, aïllar-se en elseu viatge i fer el que els sembli men-tre ells manin. A més, no s’accepta capaportació d’altres persones, i menys sino són del seu “color” (partitocràcia).Després, si opines diferent, els semblaque els vas en contra; si dones consells,els sembla que vols manar. I molts, de

mullar-se pel que el poble es mereix,tampoc, i menys si han de posar la sevaimatge en perill. També acostumen adir que no hi ha diners; llavors posenpreu a tot, però el que passa és que se’nmalgasta molts. Estan d’esquena a lapoblació i aquest tipus de gestió facili-ta l’egoisme d’algun particular. Emsembla que tant els mandataris com elsmanats som tots persones i que aixòhauria d’estar per damunt de tot. Fa falta una nova manera de go-vernar! Gent que es mulli i es compro-meti. Persones que deixin participar ales altres. Representants del poble quede veritat representin, que recullin lesinquietuds del ciutadà i intentin posar-hi remei. Demanar, en els temes claus,la participació del poble, i aquest queho faci, que també s’involucri i es com-prometi, donant opinions i recolzament,amb respecte i consens. És que la de-mocràcia és cosa de tots. Participant i deixant participar es

pot recuperar l’esperança de treballarunits i sumar esforços. Hi ha motius perl’optimisme: al nou president del Bra-sil sembla importar-li més la seva gentque no la seva butxaca. L’alcalde deSabadell té dins l’equip de govern a total’oposició i escolta la gent del carrer.Participem, doncs, pel nostre futur ambdemocràcia. Durant els propers quinze mesos hiha eleccions pràcticament de tot. Lesprimeres, les municipals. És hora d’aga-far el compromís i fer l’esforç, tan depresentar-se com d’elegir a personesque ens puguin representar com enspertoca. Si no participem, no millora-rem la situació actual. Recordo que tot-hom cull el que sembra, i acabem te-nint el que ens mereixem. Res més, endavant i ànims!

Josep Galceran i SellartBaldomar

Plataforma per la Defensa del MontsecAlòs de Balaguer-Baldomar,

14 de gener de 2003

Com a Plataforma per la Defensadel Montsec, volem recolzar totes lesiniciatives que portin un desenvolu-pament sostenible al Montsec i el seuentorn, per a la protecció davant lesagressions externes i com a conser-vació del Patrimoni Natural. A la Serra de Sant Mamet es volconstruir un Parc Eòlic amb impor-tants dubtes:- S’ocupen 2.550 ha, 33 aerogenera-dors de 85 m d’alçada comunicats percamins i rases, i plantats sobre unessabates de formigó de 144 m2, i a més,15 km de camins nous, generant totplegat, un impressionant movimentde terres, i això a 1.400 m. d’altitud.- Com que no hi ha projecte ni estudid’impacte ambiental de la línia d’al-ta tensió per evacuar l’energia delparc, no se sap per on baixarà del cim.- Hi ha un informe negatiu sobre laprotecció del trencalós i un gran im-

pacte sobre l’avifauna.- Hi ha dubtes sobre la rendibilitat delprojecte ja que la intensitat del ventno es la més adequada, risc d’incen-dis provocats per la inflamabilitatdels aerogeneradors per la fricció delsmateixos frens, sobrecàrrega elèctri-ca d’una tempesta i manca de mante-niment quan ja no rendeix prou. Itambé perquè la humitat a baixes tem-peratures provoca la creació de blocsde gel que poden sortir disparats finsa 200 m, problemes de soroll, ombresi reflexions de llum.- Visible des de bona part de la Planade Lleida, el que crea un gran impactevisual. El Montsec s’inclou en un llistatd’espais d’interès natural per preser-var la biodiversitat, anomenat XarxaNatura 2000, encarregat des de laUnió Europea. Com a Plataforma perla Defensa del Montsec ho volemcomplementar amb la proposta decreació d’un Parc Natural. Si com nosaltres, reconeixeu a

l’esmentat conjunt muntanyós un in-terès turístic i en conseqüència us ma-nifesteu partidaris de preservar almàxim els valors paisatgístics i na-turals, estaríem d’acord en que el parceòlic i la línia d’evacuació, i qualse-vol altra línia aèria, atemptaran greu-ment contra el paisatge del Montsec,i també es necessiten imatges amb lesque promocionar-se. Ens estem jugant el Patrimoni detots els habitants. Als que vivim alspoblets sols ens queda com a salva-ció, l ’agricultura de quali tat ipromocionar el turisme. Ésimportantíssim consolidar el ParcNatural, sempre com a interès col·le-ctiu, ja que mai haurien de prevalerels interessos particulars, i en aquestcas, purament especulatius. I és queel Parc Eòlic també es incompatibleamb l’observatori astronòmic i ambel Pla Leader, i com a molt portaràun o dos llocs de treball un cop cons-truït. No servirà de gaire que un ajun-tament tingui molts diners si la gent

31

la P

ala

nca

Encara hi som

Cartes a la Redacció

Fins ara es tenien notícies realment ve-ritables de gent desapareguda, o de ci-vilitzacions desconegudes i també des-aparegudes. Fent memòria, penso perexemple en les mares de la plaça demaig d’Argentina, que reclamen elsseus marits, fills i nebots desaparegutsdurant la dictadura militar d’en Videlai companyia. Per no oblidar, no es pottampoc ignorar els desapareguts a ladictadura, també manus militari, d’enPinochet a Xile; o a països com El Sal-vador, Nicaragua i Cuba; o a lesmassacres de Cambodja (amb milionsde desapareguts i assassinats sota unrègim marxista-maoista del Pol Pot).Però això no només ha passat a terresllunyanes, sinó també ben a propd’aquí. Cal que hi pensem una mica:extermini de jueus durant el règim nazia Alemanya i Europa, o la dictadurafeixista del general Franco a l’Estat es-panyol amb la repressió que va supo-sar durant i després de la guerra civil.El pitjor de tots, potser, si és que n’hiha algun que es pugui considerar tole-rable i que no sigui horripilant tant en

el mètode com en la praxi, és el cas demilers i milions de deportats als gulagsde l’antiga Unió Soviètica de l’Stalin.No obstant, no cal anar 50 anys enrere;sinó que encara avui passa, com són elscasos recents a Bòsnia, Croàcia, Kosovo,o també a molts països africans. Totes aquestes atrocitats –fetes ennom de no sé què– són molt més pitjor,i naturalment no són ni mínimamentcomparables, que el fenomen que joanomeno “desapareguts pel CIS” (Cen-tre d’Investigacions Sociològiques, queés un organisme depenent del governde torn d’Espanya i al seu servei). Esdóna paradoxalment el cas de la desa-parició d’Esquerra Republicana deCatalunya d’ençà que es va publicarl’última enquesta sociològica d’inten-ció de vot a Catalunya per part del CIS,a principis de tardor, on es donava unfort creixement d’intenció de vot pelque fa a aquesta formació política. Hiha algú que ho entengui això? Doncs bé, la desaparició ésconstatable en tots, o quasi tots, els mit-jans de comunicació (TV, ràdio, diaris

i revistes), els qualsnomés posen èmfa-si en dues formaci-ons polítiques i enels dos candidatsd’aquestes (CiU =Mas, i PSC-PSOE =Maragall), segres-tant i empobrint eldebat polític id’oportunitats quees dóna en tota de-mocràcia ques’apreciï com a tal,donant la impressióal ciutadà que enaquest país no hiningú més que pen-si diferent i que tin-gui un altre tipus

d’aspiracions. El que és pitjor és queaixò passa en els mitjans mediàticsd’aquest país que un dia potser esdevin-drà NACIÓ , no pas amb la boca petitacom es fa des d’aquestes formacions po-lítiques esmentades, sinó en tota la gran-desa i valoració que hi dóna el meu par-tit, ERC. Alguna cosa certa deu dir l’enquesta delCIS quan es silencia i es menysprea siste-màticament les notícies que es difonen desd’ERC i que pel que sembla preocupen moltals de CiU i als del PSC-PSOE. Quan a l’arbre convergent li surt unanova fulla, es magnifica fins a l’infinit.I si als socialistes se’ls mustia la flor,es converteix per qüestió d’art i màgiaen una floració nova de noves olors.Vaja!, que tot sigui per la “causa”. Els poders mediàtics i sobretot lapremsa escrita, a la qual tan bé se li dónade “fardar” de premsa independent, es-tan tan ben “collats” pels amics i pa-rents dels poders polític i financer es-tablerts que –per tal de poder continuarrebent les suculentes subvencions pertapar forats d’una mala gestió en els seusrespectius mitjans d’informació– neguena una part de la societat un veritable de-bat que serveixi per enriquir els coneixe-ments a tots els ciutadans i donar un sen-tit públic a la paraula democràcia. El que sí constato és que som els únicsque fem nosa als poders financers,mediàtics i políticament correctesd’aquest país; però ells saben ben bé que“encara hi som” i que per sort nostra idesgràcia seva la democràcia encara noestà del tot segrestada pel pensamentúnic i que encara hi ha ESQUERRA,REPÚBLICA i CATALUNYA .

Francesc Cases i MianesPresident de la Secció Local

d’ERC d’Artesa de Segre

que viu en el municipi no s’hi potguanyar la vida. L’important és fixarla gent al terr i tori , la mil lorasocioeconòmica que ens aportaria elParc Natural en aquesta deprimidazona. En zones deprimides deTarragona, s’han constituït els Parcs

Naturals del Montsant i dels Ports. És per això que demanem l’ad-hesió de la vostra entitat a la Pla-ta forma per la Defensa delMontsec. Tant si voleu adherir-voscom si voleu més informació, nodubteu en trucar-nos a:

- M. Neus Bertran, d’Alòs de Balaguer,telèfon 973 417006, o bé a- Josep Galceran, de Baldomar, telè-fon 973 291088.

Plataforma per la Defensa delMontsec

33

la P

ala

nca

Música, Mestre!

Cantada de Nadales per Sant Esteve

IV Concert de Reis

n any més, i ja en són força,l’Agrupament i Escolta i Guia

Mare de Déu del Pla (“cau”), va rea-litzar una cantada de nadales per di-ferents comerços d’Artesa de Segredurant el matí de Sant Esteve. Així doncs, els Caps del “Cau” vansortir pels carrers i començos artesencsa cantar nadales tot desitjant unes Bo-nes Festes a tothom. Aquesta iniciativaja fa anys que funciona, i segons diuenells mateixos, és la seva forma de com-partir l’alegria i la joia d’aquestes fes-tes amb tothom. A la fotografia, els podem observarrealitzant la darrera cantada del matí enun conegut local d’Artesa de Segre, elPub Jack’s.

Aula Municipal de Música il’Àrea de Cultura de l’Ajunta-

ment d’Artesa de Segre, han orga-nitzat un any més, un concert durantles festes nadalenques que es va rea-litzar el dissabte 4 de gener, a les 9del vespre, a l’Església Parroquial. La iniciativa endegada el Nadal del’any 2000, va començar amb un con-cert de guitarra, el segon any un duo devioloncels, l’any passat un concert dejazz, i enguany, un concert de piano iflauta travessera. A diferència de l’any passat, l’assis-tència de públic no va ser gaire nom-brosa, però la organització té la inten-ció de continuar oferint un concertd’aquesta mena, almenys un cop l’any.

U

L’

Foto: SVJ

Foto: RGB

Concert de Nadal. 30è aniversari de l’Orfeó Artesencl passat dia de Nadal, l’OrfeóArtesenc, la Coral Brots d’Il·-

lusió i l’Aula M. de Música, van ofe-rir el tradicional Concert de Nadal al’Església Parroquial d’Artesa deSegre davant de més de 600 perso-nes. A més, el concert encetava elsactes del 30è aniversari de l’OrfeóArtesenc, l’acte central del qual seràel XXIV Aplec de Corals de la ZonaNord de Terres de Lleida de la FCECel proper 27 d’abril a Artesa de Segreque reunirà més de 200 cantaires deset poblacions diferents. A Artesa de Segre ha esdevingut unatradició el Concert de Nadal que orga-nitza l’Orfeó Artesenc d’ençà la sevafundació el 1972. El dia de Nadal de1972 començava un llarg camí, el unaassociació artesenca que enguany hacomplert 30 anys. Un camí que no harealitzat en solitari, ans tot el contrari:el 1975, també s’hi sumaven les veusd’una coral infantil, que a principis delsanys 80 es batejava com a Coral Brotsd’Il·lusió, i més recentment, el Nadalde 1999, també l’Aula Municipal deMúsica. Han estat trenta Nadals (a partde totes les altres activitats i concertsque organitzen) oferint el Concert deforma continuada que ha estat possiblegràcies a moltíssims cantaires i al nom-brós públic que ha assistit i assisteixconcert rera concert. A tots ells, el pre-sident de l’entitat, Serafí Enrique, va

donar les gràcies durant la presentaciódel concert en què va fer un breu repàshistòric d’aquests trenta anys. El concert va començar uns minutsdesprés de les 7 de la tarda davant d’unaesglésia plena a vessar, mig miler llarg,de persones, amb un clàssic d’aquestsconcerts nadalencs, Joia en el món deG.F. Händel. Després Sergi Valls, eldirector actual de l’Orfeó Artesenc, vaexpressar el desig de tota l’entitat dededicar, de tot cor, el concert a l’amicDavid, que malauradament ens va dei-xar el passat més d’octubre.

Seguidament ens van oferir tres na-dales tradicionals catalanes, Fum, fum,fum, A Betlem me’n vull anar i Pastorsd’Andorra, una nadala d’en FrancescVila, L’oblit , una tradicional america-na, Quan torna Nadal i la Dansa deCastellterçol, en un arranjament per acor i piano del mestre valencià ManuelOltra, que podrem tornar a escoltar decant comú en l’Aplec de corals que esrealitzarà a Artesa de Segre el proper27 d’abril. Quatre de les cançons vanser acompanyades per Maria Camats iNarcís Cercós al piano. Després els diferents grups de laCoral Brots d’Il·lusió (petits, mitjans igrans) van oferir un extens repertori denadales catalanes i d’arreu del món ambl’acompanyament de piano d’Eva Martíi Narcís Cercós. Cal fer esment, que el grup de petitsparticiparà, un any més, de la trentenaedició del Juguem Cantant, que es rea-litzarà a l’Auditori Municipal EnricGranados de Lleida el proper 31 demaig. Per la seva banda, els grups demitjans i grans, juntament amb els con-junts instrumentals de l’Aula Munici-pal de Música, realitzaran un intercan-vi amb l’Orfeó Lleidatà de Lleida, enel marc de la XXXVI Trobada de Co-rals Infantils de Catalunya, durant elsegons i tercer trimestre del curs. El concert va finalitzar amb la inter-pretació conjunta (en total sumaven 74cantaires) de quatre nadales: Anem aBetlem (en motiu de l’any Verdaguer),Fa fred! (bonic cànon de JordiDomingo amb acompanyament al pia-no de Narcís Cercós), L’àngel i els pas-tors (tradicional catalana, amb un ar-ranjament de Manuel Oltra interpretatal piano per Maria Camats) i El Noi dela Mare (cançó tradicional catalana quefinalitzava el concert).

Text: Sergi VallsFotos: Jordi Tutzó

E

http

://ww

w.te

lefo

nica

.net/w

eb/o

rfeoarte

senc

Amb aquest concert, l’Orfeó Artesenc celebrava el 30è aniversari de la seva fundació

34

la P

ala

nca

Música, Mestre!

Sopranos: Leocàdia Gil, M. Pau Baella, Núria Jové, Maria Jovell, Sara Guiu,Sira Baró, Gemma Giribet, Janette Solsona, Eulàlia Mateu i Núria Puigpinós.Contralts: Maria Camats (pianista), Montse Malet, M. Àngels Morera, MontsePorta, Meritxell Solé i Anna Maria Vilanova.Tenors: Florenci Bastús, Narcís Cercós (pianista), Xavier Gilabert, Àngel Guiu,Pere Porta i Jordi Solé.Baixos: Dídac Cardenyes, Serafí Enrique, Jesús Martí, Jaume Morera, JosepPallarés, Martí Serret i Ramon Solé.

1-Grup de petits: Albert París, Adrià Cluet, Gemma Gilabert, Pau Martí, Anna Garriga,Kènia Belchi, Arnau Farràs, Laura Serentill, Adrià Vall, Izan Fernàndez, Bernat Cases,Adrià Fernández, Ariadna Ampurdanés, Júlia Gilabert, Enric Vidal, Sergi Farràs.2-Grup de Mitjans: Sandra Font, Mireia Vall, Marc Lladós, Bernat Giribet, MarcSerentill, Ot Maluquer, Pep Riart, Aïda Bergoñó, Marta Boher, Àngels Jubete,Marc Valls, Xavier Mora, Alexis Galceran, Rosa Sala, Irina Cluet, Mariona Bernaus.3-Grup de Grans: Eva Martí, Maria Enrique, Vanessa Carbonell, Maria Cusola,Gerard Font, Gerard Bori, Eloi Gabaldón, Alba Alàs, Maria Macià, Anna Español,Pau Mora, Robert Cluet i Josep Farràs.

1

32

35

la P

ala

nca

Música, Mestre!

37

la P

ala

nca

Informació Municipal d�Artesa

Carnaval 2003Informació sobre la Rua de Comparses

El dissabte dia 1 de març tindrà lloc la RUA DE COMPAR-SES pels carrers d’Artesa.

Les comparses hauran d’estar formades per un mínim de 10persones i rebran un “valuós i energètic obsequi” (sempreque participin a la rua).

Hi haurà un premi especial per les 5 comparses que va-gin més ben guarnides i engalanades, les més originals,les més elaborades, les més espectaculars, les més nom-broses. Això no pretén ésser un concurs, però sí una moti-vació i un incentiu per a aquells i aquelles que han hagut de“pedalar” més per a fer les disfresses i les comparses.

Pel que fa a la inscripció, enguany es farà entre els dies 17 i27 de febrer a les oficines de l’Ajuntament (horari: de 9h a14h) o també podeu telefonar en el mateix horari (973-40 0013). Una persona de cada comparsa facilitarà les següentsdades: nom de la comparsa, nombre de components, nom idades d’un representant.

A cada comparsa se li facilitarà una cartolina amb un núme-ro, el qual determinarà la seva ubicació a la Rua.

El jurat estarà format per un representant de cada com-parsa. El nom del representant caldrà dir-ho en el momentd’inscriure’s. Els membres del jurat caldrà que vagin mirantles comparses que hi hagi a la plaça i vagin en la Rua deComparses per tal d’anotar les 5 millors.

Organització de la Rua de Comparses

A les 8h del vespre començarà la concentració de compar-ses a la plaça de l’Ajuntament. Cal que el representant decada comparsa es presenti a la Sala d’Actes de l’Ajuntamentper a rebre la cartolina amb la ubicació a la Rua.

A les 8,15h del vespre, si no passa res, arribarà el Rei delCarnaval: Sa Majestat SALTASÉKLES XI , que ens faràun pregó des del balcó de l’Ajuntament.

Després del pregó, s’iniciarà la RUA DE COMPARSES,encapçalada per en SALTASÈKLES XI, amb el següent iti-nerari: Pl. Ajuntament, Av. Maria Anzizu, C/ Prat de la Riba,Ctra. Agramunt i Ctra. Montsonís, fins el PavellóPoliesportiu.

Els representats de les comparses hauran de vetllar perquèes mantingui una distància de 3 a 5 metres entre aquestes,així com l’ordre establert a la rua de comparses.

A la nit hi haurà BALL DE DISFRESSES al PavellóPoliesportiu amb entrada gratuïta per a tothom.

L’ORGANTIZACIÓ ES RESERVA EL DRET DEMODIFICAR ALGUN DELS ACTES SI ES CREUESCAIENT

14è Premi de NarrativaBreu d’Artesa de Segre

- Data de termini de presentació de les obres: 5 demarç de 2003.- Lloc de presentació: Biblioteca Joan Maluqueri Viladot .- Les bases es podran anar a recollir a la Biblioteca(dilluns a divendres de 17h a 21h i dissabte d’11ha 13h) o a l’Ajuntament (de dilluns a divendres de9 a 14h).- Data del lliurament de premis: 18 de maig de2003, a les 13h. a la Dàlia Blanca.

Creu Roja informa

El proper mes de març s’iniciaran les següentsactivitats:

- Curs de llengua castellana per a adultsimmigrants

- Curs de llengua catalana i reforç esco-lar per a joves immigrants

Inscripcions durant el mes de febrer a l’oficinade l’Av. Eduard Maluquer, 1.

38

la P

ala

nca

Informació Municipal d�Artesa

Mes de desembreSESSIONS DEL PLE

Ple ordinari: 13-12-2002Absències: Per CiU, Sra. Segú.

Aprovades per unanimitat de lesactes de les sessions anteriors (ordinà-ria del 8-11-2002 i extraordinàries delsdies 21/25/28-11-2002).

Proposta de Pressupost Munici-pal per a l’any 2003, equilibrat amb untotal de 2.887.980,20 euros, que incloules Bases d’Execució i la Plantilla dePersonal, així com la dotació del Pres-supost de l’Emissora Municipal de Rà-dio, equilibrat amb un total 7.560,00euros. Aprovada d’acord amb la se-güent votació:- A favor: 6 vots (5 ERC i 1 PP).- En contra: 1 vot (PSC).- Abstencions: 3 vots (CiU).

Aprovada per unanimitat la sig-natura d’un conveni amb el Consorcide Normalització Lingüística (CPLN)per a la organització de cursos de cata-là per a adults, segons el qual el CPLNorganitzarà els cursos, contractarà elpersonal i finançarà el 50% del seu cost.

Aprovada per unanimitat unasol·licitud a la Direcció General d’Ad-ministració Local del Departament deGovernació de la Generalitat per tald’adquirir a la Sra. Antònia Serra i Con-domines la finca urbana del C/ Mon-ges 24 (cantonada C/ Balmes) pel preude 11.400 euros, procedint a l’alinea-ció posterior del carrer Balmes.

Aprovat per unanimitat l’incre-ment d’un 3,5% de les tarifes d’un to-tal de 20 ordenances fiscals, així comla modificació de l’art. 6 de l’ordenan-ça núm. 8 (Cementiri Municipal) i del’art. 7 de la núm. 9 (Expedició de do-cuments administratius).

Aprovada per unanimitat la mo-dificació de les bases reguladores de laconvocatòria de provisió d’una plaçavacant d’administratiu (funcionari delgrup C) pel sistema de promoció inter-na (aprovades en el Ple de 12-04-02),adaptant-les al sistema de concurs demèrits en lloc de concurs oposició, atèsque sols hi ha una funcionària que pu-

gui optar a la convocatòria.Aprovada per unanimitat la tra-

mesa a la Comissió Territorial d’Urba-nisme de Lleida de l’expedient del textrefós del Pla Especial de la Unitat d’Ac-tuació núm. 2 Tros del Vinyet, redactatper l’arquitecte Sr. Santiago Sindreu ipromogut pel Sr. Tomàs Cirera, unavegada verificada la incorporació de les

prescripcions efectuades per l’esmen-tada Comissió al text aprovatinicialment en Ple el 17-08-01 i provi-sionalment el 13-11-01.

Aprovades per unanimitat lesadjudicacions de les següents parcel·l-es, d’acord amb el concurs públic con-vocat a tal efecte:- Parcel·la 23 (2 licitador), al Sr. JosepMoya i Ferrando pel preu de 56.175,66euros (preu de sortida: 54.000 euros).- Parcel·la 13 (1 licitador), a Tashia SLpel preu de 97.406,28 euros (preu desortida: el mateix).

Aprovada per unanimitat l’adhe-sió a la sol·licitud de concessió col·le-ctiva de la Creu de Sant Jordi a tots elscatalans i catalanes que, per la lluita deles llibertats i la democràcia i el rebuigenvers al règim franquista, sofrirencaptiveri, així com tot tipus de vexaci-ons i humiliacions (sol·licitud promo-guda per l’Associació d’Exinternats delFranquisme a Catalunya).

Aprovades per unanimitat les se-güents certificacions d’obra, signadesper l’arquitecta municipal Sr. Espar afavor de l’empresa Carrers i Obres SA:- Certificacions núm. 7 (per 18.839,70euros) i núm. 1 extra (per 638,56 euros)de l’obra “Urbanització trams finals

dels carrers Monges, Escoles i JesúsSantacreu d’Artesa”.- Certificacions núm. 1 (per 20.378,22euros), núm. 2 (per 26.744,88 euros) inúm. 1 extraordinària (per 3.117,80euros) de l’obra “Renovació de la xar-xa de clavegueram a Baldomar (1afase)”.

Aprovada per unanimitat la re-cepció definitiva de l’obra “Arranja-ment del camí de Colldelrat”, així comla cancel·lació i devolució de la fiançade 825,09 euros a M i J Gruas.

ACORDS DE LA COMISSIÓ DEGOVERN(dels dies 2, 16 i 23 de desembre)

Autoritzar l’ús de la Sala d’Ac-tes de l’Ajuntament durant els dies 3 i4 de desembre per part de l’AMPA dela Llar d’Infants el Bressol.

Comunicar al propietari delPub Jack’s, al C/ Escoles, que retiriel cancell que sobresurt de l’edifici iel col·loqui cap a l’interior de l’edifici,atesa la queixa escrita dels veïns.

Autoritzar l’ús del Pavelló Po-lisportiu per part de:- L’IES Els Planells, per a la realitzaciód’algunes activitats de les Jornadesd’Interculturalitat, els dies 19 i 20 dedesembre.- L’Agrupament Escolta i Guia Maredel Déu del Pla, per a la celebració d’unconcert el diumenge de Pasqua.- L’Orfeó Artesenc, per la celebraciódel 24è Aplec Coral de la Zona Nordde les Terres de Lleida, de la FCEC,els dies 26 i 27 d’abril.

Ordenar l’arranjament del des-guàs d’aigües pluvials de davant delnúm. 34 de la Cra. d’Agramunt, queestà obstruït, segons escrit de l’empre-sa Camats SA.

Concedir les següents subvenci-ons:- A l’Associació Comerç i Serveisd’Artesa de Segre, 582,98 euros per lacol·locació de quaranta arbres als car-

39

la P

ala

nca

Informació Municipal d�Artesa

rers d’Artesa durant les festes nadalen-ques.- A l’Associació Cultural La Palanca,901,52 euros per a l’edició de la revis-ta La Palanca durant l’any 2002.

Procedir a la realització d’obresd’arranjament i de manteniment alCEIP Els Planells, durant les vacancesescolars d’hivern, d’acord amb les pro-postes del Consell Escolar i de l’AMPAdel centre.

Denegar l’ús de la Sala d’Actesde l’Ajuntament el dia 19 de desembreper part de CODED, empresa de for-mació per a l’accés a la Funció Públi-ca, atès que la sala està ocupada per unaaltra activitat.

Aprovar una relació de factures,majors de 120,20 euros, per un total de43.379,29 euros.

Designar com a membres de laMesa electoral de les eleccions sindi-cals entre el personal municipal a:Presidenta: Josefina París i Folch1r Vocal: Ramon Vila i Escolà2n Vocal: Jordi Sabanés i Nogués

Proposar a l’alcaldia la denega-ció de llicència d’obres al Sr. Jordi Co-melles i Eroles, per construcció d’unaexplotació porcina de 2.000 porcs d’en-greix, parcel·la 112 del polígon 3.

Proposar la resolució de llicèn-cia ambiental, condicionada al’acreditació de l’adequació de l’acti-vitat i de les instal·lacions mitjançantcertificat tècnic, per al Sr. Josep M.Sinca i Espinal, per legalització i am-pliació d’una explotació porcina d’en-greix, parcel·la 222 del polígon 11.

Denegar la llicència ambiental alSr. Jordi Comelles i Eroles, per unaexplotació porcina d’engreix amb uncapacitat total fins a 2000 porcs, parcel·-la 112 del polígon 3; atès els antece-dents obrants en els expedients i l’in-forme desfavorable i vinculant de launitat tècnica de l’Oficina de GestióAmbiental Unificada del Departamentde Medi Ambient.

Proposar a l’alcaldia la conces-sió de llicència d’obertura d’establi-ment al Sr. Jordi Lanchas i Papell, perun establiment destinat a la realitzacióde programes i cursos d’informàtica id’ofimàtica en general, a l’edifici Mi-

rador, Pl. Progrés 2, porta 5.

Proposar a l’alcaldia la conces-sió dels següents canvis de nom de lli-cència d’obertura d’establiment:- Del Sr. Francesc Jounou i Solsona, pergranja de recria de porcí a la parcel·la198 del polígon 13 i llicència d’obresper construcció de dos naus amb untotal de 1.224 m2 (concedides el 19-11-1996) als Srs. Miquel i Antoni Jounoui Jounou.

- Del Sr. Adolf Tarragona i Feixes, perinstal·lació de tres naus dedicades a en-greix de porcs amb una capacitat per a1.500 porcs a la partida Pla de la Torrad’Alentorn (concedida el 3-02-1977),al Sr. Julià Fité i Guàrdia.- De la Sra. Dolors Artigues i Piqué,per venda i emmagatzematge de medi-caments veterinaris, plaguicides, pin-sos, adobs, material, ramader, llavors iproductes per a la llar, a la Cra.d’Agramunt 54 (concedida el 28-11-2000), al Sr. Domènec París i Artigues.- Del Sr. Marc Prat i Vilana, per explo-tació porcina a la parcel·la 65 del polí-gon 15 (concedida el 23-03-1999) aAgropecuària Prat SL.

Proposar a l’alcaldia la conces-sió de les següents llicències d’obres:- Al Sr. Manuel Camats i Guixés, perenrajolar la cuina de l’habitatge núm.22 de a C/ Prat de la Riba 28.- Al Sr. Ramon Martí i Solans, per ar-ranjament de la façana a C/ Baix 5, deVilves.- A la Sra. Maria Rey i Clotet, per rea-litzar tractaments de l’estructura de fus-ta de la planta semisoterrània i repara-ció de balcons a C/ Raval 1 d’Anya.- A la Sra. Teresina Reig i Tortajada,per arranjament de teulada a C/ Esco-

les 15.- Al Sr. Jaume Camats i Campabadal,per reforma menor de cuina i bany, aCra. d’Agramunt 34.- A la Sra. Ascensió Hernàndez iFuentes, per arranjament de la façana aC/ Bisbe Bernaus 1.- Al Sr. Eusebi Guimet i Berengueres,per reparació de teulada i arrebossat defaçana a C/ Brescó 8 de Vall-llebrera.- Als Srs. Joan Fontanet i Raquel Ma-llol, per arranjaments interiors i exteri-ors a Av. Maria Anzizu 12 1r 1a.- Al Sr. Antoni Llagunes i Blanch, percol·locar porta a obertura existent a Cra.de Ponts 103.- Al Sr. Josep M. Sinca i Espinal, perampliació d’instal·lacions d’una explo-tació porcina d’engreix, parcel·la 222del polígon 11.

INFORMES DE L’ALCALDIA

El Bisbat d’Urgell ha autoritzatl’Ajuntament per a dur a terme l’obra“Arranjament de l’església de SantRomà de Comiols” i ha confirmat laseva aportació de 2.404 euros.

La Diputació de Lleida ha dema-nat una memòria valorada i una decla-ració jurada d’incompatibilitat de sub-venció per l’obra “Arranjament d’untram de la xarxa de clavegueramd’Alentorn”.

L’Agencia Catalana de l’Aigua,ha de començar l’obra “Col·lectors d’ai-gües residuals d’Artesa” i no ha efec-tuat encara els tràmits de l’expropiació.Conseqüentment ha demanat a aquestaalcaldia la gestió de les autoritzacionsdels veïns afectats per l’ocupació tem-poral dels terrenys i la realització del’obra.

S’està treballant en la variantd’Anya, però s’ha hagut de rebaixar unamica el camí, en referència al’inicialment previst, ateses les queixesdels veïns de Torreblanca.

La Cooperativa d’Artesa volpromoure una residència per a gent grani crear un patronat en el que intervin-guin com a patrons una entitat bancà-ria i l’Ajuntament d’Artesa. Aviat pre-sentaran la proposta.

El Consorci del Montsec ha co-municat que ha contractat una empresaper a l’elaboració del Pla de màrqueting

41

la P

ala

nca

Informació Municipal d�Artesa

actiu i comunicació “Montsec” i dema-na que l’Ajuntament determini què ésel que vol potenciar.

La Diputació de Lleida ha co-munitat l’atribució definitiva d’una sub-venció de 36.052,90 euros, dins delPIM 2003 (Programa d’Inversions Mu-nicipals), per a l’obra “Urbanització deltram final del C/ Prat de la Riba i crea-ció de places d’aparcament”.

L’Agència Catalana de l’Aigua,ha enviat la proposta d’un conveni decol·laboració entre la Comunitat Gene-ral de Regants dels Canals d’Urgell, elsAjuntaments, el Consell Comarcal i lesMancomunitats amb embassades alsCanals d’Urgell.

El Sr. Jaume Farrando i Alés, tre-ballador municipal, ha recorregut lasentència desestimatòria, dictada pelTribunal Social de Lleida, en relació al’augment de retribucions que haviasol·licitat.

S’ha demanat al Departament

d’Agricultura Ramadera i Pesca unasubvenció amb càrrec al PDR per a larealització de la millora dels camins de

connexió entre els nuclis de Collfred,Vilves i Colldelrat.

Els veïns i propietaris deComiols volen constituir una Fundacióde la que volen que en formi partl’Ajuntament i han fet una propostad’estatuts.

S’han presentat diverses al·le-gacions contra la instal·lació del Parc

Eòlic de Sant Mamet, que es trametranal Departament de Medi Ambient per aque les resolgui quan acabi el períoded’exposició pública.

L’Institut Nacional d’Estadísti-ca ha comunicat que la Mesa Electoralde la secció 02, districte 001, no arribaal límit de 200 electors que preveu lallei i demana que es proposi una altradelimitació de les meses d’aquesta sec-ció.

El Consell Català de l’Esport hacomunicat la denegació de les subven-cions que es van demanar per a la il·lu-minació del Camp de Futbol Munici-pal i per a la construcció d’unes gradesal Pavelló Polisportiu.

El Departament de Governacióha comunicat l’atribució inicial d’unasubvenció de 59.266.65 euros, dins delPUOSC 2003, per l’obra “Pavimenta-ció del C/ Eres d’Alentorn”.

Ramon Giribet i Boneta

42

la P

ala

nca

Portes Endins

Cap d’any a la Dàlia Blancaa passada matinada de l'1 de ge-ner, va tenir lloc al local de la

Dàlia Blanca d'Artesa de Segre el queja comença a ser tradicional: inicid'any, amb una bona festa on la gent,majoritàriament jovent, s'acomiada-va entre música i alegria d'aquestdarrer, i desitjava que el que esde-vingués fos molt millor per a tothom. Com ve sent habitual en els dar-rers anys, la joventut del nostre po-ble va organitzar, novament amb èxit,la que ja comença a ser tradicionalfesta de cap d'any a la Dàlia Blanca.Va començar sobre la una de la mati-nada, però no fou fins al voltant deles dues quan veritablement es vaomplir el local. La festa va estar ame-nitzada amb una sessió de dj's del nos-tre poble, que com cada any varen fergaudir la gent, fent-los ballar a ritmede tot tipus de música. Entre cançons irialles, també es podia gaudir d'un ser-vei de bar per quan la gola estava seca. Aquesta petita festa gaudeix cada anyd'una major acceptació entre els nois inoies del nostre poble, ja que té tot elque hom d'aquestes generacions potbuscar en una nit tan peculiar comaquesta; és a dir, bon ambient, bonamúsica i bones companyies. A poc apoc, la gent anava arribant a mesura ques'endinsava la nit, fins que el local ve-ritablement es va quedar petit, i fins itot es feia difícil desplaçar-te d'un lloca un altre intentant trobar aquella per-sona que desitjaves felicitar, aquellapersona amb qui desitjaves parlar unaestona perquè feia temps que no veies,aquella persona que volies treure a ba-llar, o simplement buscant eixugar laset intentant arribar a la barra del bar. La nit avançava amb molt bona sin-

tonia, la veritat és que després de cele-brar les dotze campanades entre famí-lia, amb amics o bé en soledat, aquellera el millor lloc per acabar d'arrodonirla festa i començar el nou any amb bonpeu. I així fou, si intentaves aturar eltemps per un petit instant i et dedica-ves a observar, podies veure que persobre de tot regnava l'alegria i la il·lusió

de començar l'any de millor manera quel'havíem acabat. I quina millor formaque fer el traspàs d'any entre amics igent coneguda, no us sembla? Ja se sap que aquesta és una nit dife-rent, i sovint passen coses inesperadeso fora de guió, heus aquí la màgia tam-bé del factor sorpresa d'aquesta vetlla-da. D'aquesta manera i si el cos t'hopermetia observaves tot tipus d'accions,des de gent ballant desenfrenadament,a parelles encaramel·lades, passant perpersones que no paraven de riure, vellsconeguts amb qui no havies pogut co-incidir amb anterioritat, gent parlant icomentant les seves vides, fins a gentexhausta o adormida en les butaques.És igual, la qüestió és que dins d'aquelllocal hi havia gaudint, cadascú de laseva particular manera, un bon grapatd'artesencs i artesenques que responi-en altre cop a la crida del nostre jovent. Així, mentre estaves parlant amb unamic, mentre escoltaves una cançó,mentre coneixies noves persones omentre prenies un veure tranquil·la-

ment, et venia a la ment -en el subcons-cient- el record d'aquell any que deixà-vem enrera, els bons i els mals momentsque havíem viscut; i et paraves a pre-guntar si aquest any el destí es portariamillor amb tu; però, tal com algú va dirun dia, "només aquells que no esperenres de l'atzar són amos del destí", i vaigcomençar l'any intentant construint-me

altre cop noves il·lusions i objectius perrealitzar, amb l'esperança que aquestnou any no ens en faci caure tantes comel darrer. Així va esdevenir la nit, i a poc a pocanaves veient com la sala es buidava i,de l'ambient que hi havia fins feia es-casses hores, quedaven tant sols els re-cords i les rialles amagades en el silen-ci, cada cop més accentuat degut a laescassetat de gent, fins que una estonamés enllà del trenc d'alba es tancà defi-nitivament la darrera porta del local. Unaltre any havia transcorregut sense gai-rebé adonar-nos-en. El temps no és sinól'espai entre dos records; però, amb tot,cal dir que aquest temps que vàremcompartir junts ja no ens el podrà pren-dre ningú i podrem gaudir sempred'aquest bon record que ens romandrà,esperant que almenys l'any vinent espugui millorar l'experiència viscuda enaquesta nit sempre especial.

Ricard Martínez i Cuders

L

Per sobre de tot regnava l’alegria i la il·lu-sió de començar l’any de millor maneraque l’havíem acabat

43

la P

ala

nca

Xat Jove

Mossos d’Esquadra?a Diana i la Bea es troben camí de casaamb el seu cotxet de segona mà! Són

les 6 de la matinada i tornen de la Big Ben.Aquest dissabte ha estat especial, s’ho hanpassat molt bé. No han parat de ballar entota la nit...

Bea: Ostres, ha estat bé avui la Big! Moltagent, com sempre, però bé… La música haestat guai!Diana: Sí!! Perfecte, m’ho he passat superbé!A més ens hem trobat tots els col·legues de launi. Quina petanera que portaven, no?Bea: Sí, com sempre, en portaven més al capque als peus!! No hi ha dia que no vagin tor-rats!Diana: Ei, doncs el Marc anava molt malament i ha agafatel cotxe. Com el parin els mossos… petarà la màquina!!Bea: Segur que no se’ls troben, sempre estan de sort. Nopas com nosaltres, que no hi ha dia que no ens parin!!Diana: Ja tens raó, ja! Tens una col·lecció de pitorros que fapor!Bea: Parlant del Papa de Roma, ja els tenim aquí!Diana: Au vinga, ja hi som: bona nit, bona nit, estem fentun control d’alcoholèmia, n’ha fet alguna vegada, ha begutalguna cosa, molt bé molt bé, zero zero, continuï i bona nit…Bea: Tia, però si t’ho saps de memòria!!Diana: No fa ni mig any que tinc carnet i ja me’ls he trobatcom a 200 vegades. A més, sempre repeteixen el mateixdiscurset, semblen lloros!

La Bea i la Diana paren el cotxe seguint les ordres dels

mossos d’esquadra, realitzen el control i continuen el seucamí de tornada.

Bea: Ha, ha, ha, ha...Diana: Mira que me’ls he trobat vegades, però mai havienestat tan estúpids com avui! Tu creus que ens han de pre-guntar si hem lligat o no aquesta nit? Quina poca serietat! Ia ells què els importa!! No és problema seu...Bea: Ho han fet per riure, dona, no veus que estan avorrits imig morts de fred. És la manera d’alegrar-los una mica lanit. A més, tu també has rigut!Diana: Doncs ja veus... no ho he trobat gens correcte, i menystractant-se de persones que “han de vetllar per la nostra se-guretat”. Últimament m’estic adonant que és massa fàcil sermosso. Tothom ho pot ser, i això no ho hauria de ser així!Bea: Tampoc és cert el que dius. S’han de passar unes pro-ves, i tinc entès que són força dures!Diana: Ja pots comptar! Aquest parell mateix que ens hanparat, eren dos crios, no tenien pas més de 20 anys. Si enca-ra no s’afaitaven!! I tu creus que estaven prou madurs perportar una pistola al damunt? Però si no saben ni per on esdispara...!Bea: Doncs noia, no t’ho agafis així... perquè aquest és elpa de cada dia... haurem de menjar mossos amb ganes osense...

Nosaltres

L

44

la P

ala

nca

Humor

45

la P

ala

nca

Palanc-oci

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

Encreuat per (c) Jordi Alins Rodamilans

Horitzontals1. Accions desmesurades, fora de to, gens assenyades.- 2. Instrumentmusical que es plega. Nom pacífic.- 3. Mineral posat com a model derojor. Consonant amb revolts. Al revés, contrari de gras.- 4. Al revés,tros de circumferència. Unitat de mesura agrària usada pels britànics iamericans. Vocals.- 5. Cobrellit que abriga. Nota musical posada com amodel. Consonant vibrant.- 6. Cinquanta. Els braços d’un ocell. Re-sem.- 7. Lletra que rodola. Aigua en pols. Al revés, estri que serveixper mantenir separats els teixits quan s’esbudella un animal.- 8. Tracta-ment femení. Consonant amb revolts. Al revés, tipus de balança.- 9. Elnom d’una consonant que té dos geps. Al revés, contrari de pobra. Alrevés, clor o cent cinquanta.- 10. Túnica de l’hàbit religiós. Prefix ne-gatiu. Consonant dental. La primera preposició.- 11. Lloguer.Verticals1. Xicota de la ciutat gran.- 2. Conjunt de notes que sona bé. Estimar.-3. Prendran amb més o menys violència. Al revés, a Galícia n’hi had’Altes i de Baixes.- 4. Expressió mínima d’herba. Plural, el nom d’unalletra que equival a cinquanta. Vocals..- 5. Preposició llatina. Comiat

diví. Vocal oberta. Nord.- 6. Perills. Oposat a alcalí.- 7. Àtom que ha guanyat o perdut un electró. Consonant vibrant. Elbudellam d’un canó.- 8. Consonant dental. Camp de melons. Mil.- 9. Planta olorosa que es pot menjar amanida. Al revés,veu amb atenció. Beguda puntual.- 10. Defecte. Camp que es planta de llegum o d’hortalisses. Nord.- 11. Mercat modernd’un sol amo.

SOLUCIONSEncreuatHORITZONTALS: 1. Barbaritats.- 2. Acordió. Pau.- 3. Robí. S. mirP.- 4.crA. Acre. AE.- 5. Edredó. La. R.- 6. L. Ales. Orem.- 7. O. Neu. anirE.- 8.Na. S. anamoR.- 9. Ema. aciR. LC.- 10. Saia. Im. T. A.- 11. Arrendament.VERTICALS: A partir de les horitzontals.Problema d’escacs1-Txd7, Txd7; 2-f6, Tc7 (si Tfd8; 3-Dxd7); 3-fxg7+, Rg8; 4-gxf8=D+, Rxf8i es guanya.Les 7 diferències

Les 7 diferències per Gil Versals

Problema d’escacs

Juguen les blanques

46

la P

ala

nca

Imatges d�Ahir

La carretera de Tremp. 1954ncara que darrere la imatge hi havia moltes casetesde planta baixa, construïdes abans de la guerra,

aquesta era l’entrada oficial al nostre poble. Una prova d’això són els tres rètols que hi ha a la dreta.A l’un hi ha una X que indica la propera cruïlla, al de dalthi hem pogut llegir “Vehículos, velocidad máxima 20 kmpor hora“, i al de sota “Prohibido mendigar” (es veu queen aquells anys de postguerra circulaven mots captaires apeu per les comarques de Lleida). Menció especial mereixen les casetes del darrera que nosurten a la foto. Era una barriada amb vida pròpia i entreells tenien –potser encara tenen– un tracte molt familiar id’amistat. Ells mateixos deien que vivien a la “Barceloneta“i, quan anaven a comprar a dalt al poble, deien: “Ara me’nvaig a Artesa“. Això vol dir que consideraven que vivienen un altre lloc. Aquesta sensació de llunyania potser esta-va estimulada pel fet que allà baix no tenien botigues, per-què el clima és un poc més fred que a dalt al poble i tambéperquè en aquells anys no tenien voravia en cap dels doscostats, com ho demostra la noia –potser la Roseta de calGessaire– que salta la riba a l’alçada de La Farinera. En aquells temps La Farinera era la indústria de trans-formació més important del poble i s’assemblava molt a laimatge que té encara avui. Més amunt es veu el molí defarina de cal Bella, amb dues rodes de molí a la façana iuna parra. Després, la botiga de cal Miquelet del Gessaire,que venia guix i ciment; cal Bep del Boter (avui cal Baella),que tenia un bocoi de vi gros al carrer; cal Julià, que a foratenia sacs i bancs de pedra. Es curiós veure que la genttenia al carrer certs objectes que identificaven l’activitatinterior. Més amunt, cal Boter (Perellada), on de vegadeshi penjaven un bot de vi a la façana. A l’altre costat, entre ca l’Orcau i ca l’Oliva, hi ha uncarro aixecat al carrer. En aquells anys i posteriors hi haviales sitges del Servei Nacional del Blat (els “silos”) als ma-gatzems del Caseta, que era a la part baixa de la carreterade Tremp, entre el corral de cal Xarpell i cal Gàrzola. Devegades, quan s’havia d’entregar el blat, aquesta carreteraestava plena de carros –a tocar a tocar– fins a la cruïlla ambla carretera de Ponts. Eren dels pagesos de la comarca quefeien cua per descarregar. Observem també que sota l’ombra del primer arbre hi hauna moto petita amb una caçadora del fotògraf Janot,d’Organyà, que anava pels pobles realizant fotos per fer-ne

postals. De les cases de l’esquerra encara no ni hi havia cap,però el brancatge dels arbres donava una magnifica entradavegetal a la població.

Bartomeu Jové i Serra

la Palancawww.lapalanca.arrakis.es

973 40 11 58 (contestador automàtic)

lapalanca@arrakis.es

E

RÀDIO 91.2 FM91.2 FM ARTESAradio@artesadesegre.com - Tel. 973 40 20 48

La Foto

L’arribada dels Reixos esdevé un dels actes nadalencs més esperat pels infants. A la imatge, podeuobservar SSMM els Reis d’Orient damunt la carrossa, al seu pas per Artesa. (Foto: Miquel Regué)