Introducció

El present document és el suport escrit del curs “La dansa i el

llenguatge del cos a l’educació infantil” i complementa i

enriqueix les sessions de formació en les quals participaran les

alumnes de 2º del Cicle Formatiu de Grau Superior d’Educació Infantil

del Col·legi Sagrat Cor de Sarrià.

Està estructurat en cinc grans apartats, cadascun dels quals

respon a un objectiu en relació a la formació en l’àmbit del cos i de la

dansa de les futures educadores.

-Apartat 1: “Marc conceptual i psicopedagògic del llenguatge

del cos i de la dansa a l’educació infantil”. Aquest primer bloc ofereix

una visió àmplia del llenguatge del cos i la dansa a l’educació infantil

a partir d’una aproximació a la psicologia evolutiva i a les

investigacions de diferents autors. L’objectiu és el d’ajudar a les

alumnes comprendre del paper central del cos en el

desenvolupament de l’infant.

-Apartat 2: “La pràctica educativa del llenguatge del cos i de la

dansa a l’educació infantil”. L’objectiu d’aquest bloc és el d’oferir

instruments conceptuals i metodològics per tal que les futures

educadores disposin d’elements que els permetin contribuir al

desenvolupament integral de l’infant per mitjà del tractament

educatiu del llenguatge del cos i la dansa.

-Apartat 3: “La intervenció de l’educadora” en relació al

llenguatge del cos i de la dansa. L’objectiu d’aquest apartat és el

d’ajudar a les alumnes a reflexionar sobre els tipus d’intervencions

que es poden dur a terme en la futura pràctica professional en relació

al llenguatge del cos i la dansa.

-Apartats 4 i 5 fan referència als “Aspectes específics de la

dansa a l’Escola Bressol” i “Aspectes específics de la dansa al

Parvulari” respectivament. L’objectiu és el d’oferir elements que

permetin a les futures educadores donar una resposta ajustada a

cadascun dels nivells d’educació infantil.

1. Marc conceptual i psicopedagògic del llenguatge del cos i

de la dansa a l’educació infantil

Què entenem per dansa? La dansa és, en ella mateixa, un

llenguatge expressiu i artístic que permet a l’infant desenvolupar les

seves capacitats de forma integral. Ballar és compartir l’instant,

descobrir i descobrir-se.

D’una banda, considerem que la dansa és, en certa manera, el

primer llenguatge. El cos és el primer vehicle d’expressió que té

l’infant per comunicar-se i relacionar-se.

Autors com Ajuriaguerra, Wallon,… atorguen, des de l’inici de la

vida, una gran importància al moviment com a font de relació i

comunicació. Així doncs, la funció tònica del cos esdevé com la

primitiva i fonamental per a l’intercanvi comunicatiu i les relacions

interpersonals.

Fins als 6 anys, tot allò que l’infant expressa i comunica ho fa a

través de l’expressió corporal i el moviment. Els infants s’expressen i

es comuniquen per mitjà de l’expressivitat i les manifestacions

psicomotrius. El món dels afectes i les emocions té una gran

importància, ja que són la font de generació de moviment.

D’altra banda, recolzant-nos en els fonaments de la psicologia

genètica i les investigacions de Jean Piaget, podem afirmar que

l’experiència motriu i la vivència corporal són el punt de partida de la

intel·ligència. El cos està estretament lligat a l’accés de coneixement,

el qual s’adquireix per mitjà de la manipulació del cos i dels objectes

amb la realitat de l’espai i del temps.

El primer instrument de descoberta, d’exploració, d’investigació i

d’aprenentatge és el propi cos:

-Des del naixement fins als dos anys, l’infant es situa en l’estadi

sensorio-motriu: investiga, manipula i desenvolupa la seva

intel·ligència pràctica a través de l’activitat psicomotriu, molt lligada a

les vivències i a la motivació externa que impulsa l’infant a dirigir-se (

o no ) als objectes.

-Dels dos als set anys, l’infant es situa a l’etapa pre-operatoria, en

la qual es produeix la interiorització de l’acció i el pas a la

representació simbòlica.

Així doncs, podem afirmar que la dansa és, en potència,

altament significativa: ballar és una activitat que implica totes les

capacitats de l’infant. El llenguatge simbòlic que utilitza ( en termes

de moviment, espai i temps ) requereix que els nens i nenes impliquin

les seves capacitats cognoscitives, físiques, comunicatives, afectives i

de relació interpersonal.

Per tots aquests motius, concebem el llenguatge del cos com a

educació fonamental a l’etapa 0-6 i apostem pel valor educatiu de la

dansa, més enllà del valor estètic i cultural d’una concepció de dansa

entesa com aquella disciplina artística reservada únicament per

futurs/es ballarins/es.

2. El llenguatge del cos i de la dansa a l’educació infantil

Una vegada apostem per la introducció de la dansa a l’escola

bressol o al parvulari, ens plantegem quins tipus de propostes de

moviment i dansa podem oferir als infants entre 0 i 6 anys.

A l’educació infantil, les tècniques de dansa que ens poden

ajudar són la dansa tradicional i la dansa creativa sense oblidar que,

en aquesta etapa educativa, música i dansa estan íntimament

relacionades.

El tractament educatiu del llenguatge del cos i de la dansa es

pot enfocar de dues maneres:

-com a quelcom integrat en la vida quotidiana de l’escola

-com a objecte d’ensenyament-aprenentatge en sí mateix.

a. La dansa integrada a la vida quotidiana de l’escola

-Jocs de falda, moixaines, ... en diferents situacions que es

donen de forma quotidiana a l’escola: a l’infant que li costa adormir-

se a l’hora de la migdiada, l’infant que ha caigut al pati i s’ha fet mal,

quan canviem el bolquer a un infant, quan rentem les mans abans i

després de dinar, ...

-El racó dels massatges ( esponges, pilotes, ... )

-La dansa incorporada als rituals de l’aula ( benvinguda, comiat,

...)

b. La dansa i les propostes de moviment com a activitats

objecte d’ensenyament-aprenentatge en sí

Les contemplem de tres maneres diferents: les audicions

musicals, les propostes de danses tradicionals catalanes i les

propostes de dansa creativa.

b.1. Les audicions musicals

Segons Willems, tota percepció musical és una percepció

rítmica i, per tant, un procés actiu. No només es tracta d’escoltar:

aquesta percepció comprèn fenòmens corporals ben diversos,

sobretot moviments. Així doncs, podem afirmar que la percepció

musical és un procés audio-motor.

Podem distingir entre dues formes d’escoltar fragments

musicals: l’audició subjectiva i l’audició tècnica:

-l’audició subjectiva és aquella que fa referència al conjunt

d’impressions immediates que podem tenir davant el fet d’escoltar

qualsevol fragment musical. En els més petits, aquesta resposta no

sol ser-hi, la qual cosa no pressuposa la inexistència d’un seguit de

reaccions afectives. Aquestes es podran descobrir a través de

manifestacions sense paraula ( canvis de moviment, d’expressió,

… ) o per mitjà de l’emissió de sons amb contingut emocional.

-l’audició tècnica fa referència al llenguatge musical en sí

mateix: estructura, instruments, ritme,…

També podem oferir propostes de treball corporal amb el so

d’instruments musicals que fa sonar la mestra o els mateixos infants

( pandero, triangle, … ).

El fet d’alternar instruments de percussió i fragments musicals

permet una major varietat en les intervencions: amb les percussions,

es poden crear sense preparació prèvia variacions i matisos rítmics,

de velocitat i/o dinàmics.

b.2. Les danses tradicionals catalanes

És important tenir en compte que la dansa tradicional és una

manifestació que no apareix en quatre dies ni per invenció de ningú,

sinó que és el resultat d’una manera de ser i de moure’s d’un poble:

tot és espontani i natural.

Bona part de la tradició i dels costums dels pobles està

continguda dins les seves cançons i danses. Música i dansa

converteixen el passat en actualitat viva, integren els individus en la

societat que els envolta, són comprensives i perfilen trets d’identitat

col·lectius.

El treball de danses i cançons populars té per objectiu introduir

a l’infant en els costums socials, gestos, ritmes i melodies que li són

propers i assequibles. Així doncs, a través de la cançó i la dansa

tradicional es possibilita a l’infant l’apropiació dels béns culturals de

la comunitat on viu. Al mateix temps, és un bon espai per donar a

conèixer l’existència d’altres llengües, cultures, danses, ...

La dansa tradicional potencia en els nens i nenes la capacitat de

seguir un mínim d’ordres pautades com ara: parar atenció en la

dansa que anem a ballar, fer rotllana i agafar-se de les mans, posar

els peus junts, canvis de direcció en la trajectòria, la salutació final,...

I la distribució en l’espai: la rotllana, les rengleres, el cuc, les parelles,

... .

b.3. Les propostes de dansa creativa

Presentem propostes de moviment obertes que parteixen del

moviment lliure i espontani dels infants. Molt sovint, tenen el suport

de material, elements i/o objectes i poden anar acompanyats de

música o no.

Hi ha un plaer i un desig per part de l’infant de descobrir les

qualitats de l’objecte amb el qual entra en contacte a partir de

l’actuació dels sentits. Més endavant, sorgeix també un desig de

comprovar tot allò que és capaç de fer ell/a amb l’objecte i de fruir de

les transformacions que aquest pateix en conseqüència. Per exemple,

quan un infant juga amb un mocador no tan sols frueix en veure’n els

moviments, sinó que també hi ha un goig en els moviments corporals

necessaris per provocar-los. És el plaer de jugar amb el cos.

3. La intervenció de l’educadora

Partim d’un concepte d’infant com a ésser competent i com a

veritable protagonista dels processos d’ensenyament-aprenentatge.

La principal intervenció de l’educadora serà respectar els interessos i

necessitats dels infants i oferir propostes de moviment que hi donin

resposta i convidin a participar, sense explicar o analitzar

excessivament una dansa. Ho il·lustra molt bé la faula “La maledicció

del gripau”, de l’escriptor australià Gustav Meyrink:

“Un centpeus interpretava un bonic ball a la plaça del davant de la

pagoda blava. Des d’un racó l’observava, atentament, el seu etern

enemic: el gripau. Quan el dansaire va parar per a descansar, el

gripau se li va acostar amb un missatge en què explicava que, si bé

era maldestre i només tenis quatre potes, tenia facilitat pels comptes.

Deia que, mentre observava el ball del centpeus, hi havia una cosa

que no podia entendre: “Com dimonis saps la pota que has de moure

primer? i quina ha de ser la segona, o la dissetena, o la centena? I

quan mous la setzena pota, què fa la número quaranta-vuit? S’està

quieta, s’estira o es doblega?. El centpeus, després d’un moment de

perplexitat va descobrir, horroritzat, que estava totalment paralitzat.

Durant la resta de la seva vida, mai més va poder moure una pota.”

Una altra intervenció de l’educadora serà la d’oferir un

model ric. No cal que l’educadora sigui una gran ballarina o tingui

grans coneixements sobre les danses que vol treballar amb els

infants. El que sí serà necessari és que l’educadora visqui la dansa

per tal que pugui transmetre la vivència de l’activitat artística.

4. Aspectes específics de l’Escola Bressol: sensorilització i

sociabilització

a. La dansa incorporada a la vida quotidiana de l’escola

-el racó dels massatges

-a través del contacte corporal

-amb el suport de materials ( sacs, pilotes,

esponges,

taronges, castanyes, trossos de mànega,

plomes, ...)

-els jocs de falda

-els rituals d’acollida i comiat

b. La dansa com a objecte d’ensenyament-aprenentatge

Com diu Jacqueline Robinson, és bo que l’infant comenci a

dansar des de les primeres edats perquè aquesta és una activitat que

li és natural: l’infant, des del naixement, juga amb el seu cos. Però no

serà abans dels 3 anys que podrem fer ballar als nens i nenes

“conscientment”.

D’aquesta manera, les propostes de dansa a l’escola bressol

esdevenen propostes de joc sensorial i motriu que enriqueixen a

l’infant. No serà objectiu la perfecta execució de moviments, de punts

de tècnica de dansa o de coreografia.

Sí que potenciarem l’educació dels sentits - especialment el

kinestèsic- la creativitat i la iniciativa de l’infant, posant al seu abast

els materials i les propostes musicals i de moviment que li permetin

ballar individualment, en companyia dels companys/es i/o de l’adult.

Propostes específiques d’audicions musicals:

Peça musical: “La nina”, de Georges Bizet

*Descripció de la proposta:

Asseguts a la catifa, cada infant té una nina. Juguem a

balancejar-la, com si la volguéssim fer adormir.

Asseguts en rotllana, podem proposar d’adormir una nina entre

tots/es i l’anem passant de l’un a l’altre.

Peça musical:“El cavallet de fusta”, de Georges Bizet

*Descripció de la proposta:

Els infants que encara no caminen, els fem trotar a la nostra

falda.

Els infants que ja caminen, troten i galopen lliurement per

l’espai. Podem fer evolucionar aquesta proposta fent un treball per

parelles i amb el suport d’una corda.

“El rellotge”, de Hydn

*Descripció de la proposta:

És una proposta de balanceig i d’equilibri jugant a reproduir el

moviment del pèndol d’un rellotge. Podem iniciar aquest treball

individualment i fer-lo evolucionar a un treball per parelles.

Propostes específiques de dansa tradicional:

Dansa: “Ning-nong”

*Cançó:

“Ning-nong, Ning-nong

Les campanes de Salom

Toquen a festa i fan ning-nong”

*Descripció de la proposta:

És una proposta de balanceig. Per treballar amb els lactants,

dansarem la proposta al nivell mig de l’espai ( asseguts/des ).

Jugarem a balancejar-nos en els diferents plans de l’espai: balanceig

davant-darrera ( frontal ), balanceig d’un costat a l’altre ( lateral ) i

balanceig dalt-baix ( vertical ). Una altra forma de dansar-la pot

ésser que l’adult es col·loqui l’infant a la falda o agafat per les

aixelles.

Per treballar amb els caminants, dansarem la proposta al nivell

alt de l’espai ( drets/es ).

Dansa: “Bolero”

*Descripció de la proposta:

És una proposta de desplaçaments bàsics ( saltar, galopar,

córrer, ... )

Amb els lactants, el fem galopar a la nostra falda.

Amb els caminants, dansarem la proposta al nivell alt. Poc a

poc, a nivell d’estructura musical, podem discriminar la frase musical

en la qual hi ha cant i la que no i convidar a fer moviments diferents.

Dansa: “Salta, miralta”

*Descripció de la proposta:

És una proposta de moviment per treballar el salt.

Podem convidar als infants a saltar un esglaó, acompanyar-los a

saltar des del canviador al terra, ...

Dansa: “Peu polidor”, “En Joan petit quan balla”

*Descripció de la proposta:

Són dues propostes de moviment que, seguint les cançons que

acompanyen la melodia, ens permeten treballar les diferents parts del

cos i el moviment segmentari.

Dansa: “Roda, roda moliner”

*Descripció de la proposta:

És una proposta de moviment que ens permet treballar el cos

com a globalitat tot convidant als infants a rodolar per terra.

Dansa: “Ball manetes” i Jocs de dits

“Ball manetes”

*Cançó:

“Ball manetes, toca galtetes

toca-les tu, que les tens boniquetes”

*Descripció de la proposta:

L’adult agafa l’infant per l’avantbraç i el fa picar de mans

mentre li canta la cançó. Quan diu “toca galtetes” acariciem les

galtes de l’infant.

“Ralet, ralet”

*Cançó:

“Ralet, ralet, ralet...

Pica dineret!”

*Descripció de la proposta:

L’infant estira el palmell de cara enlaire. Mentre es canta “ralet,

ralet”, l’adult li passa els dits pel palmell i li fa pessigolles. En dir

“pica dineret”, li pica la mà diverses vegades.

“Jocs de dits”

*Cantarella:

Aquest és el pare

Aquesta és la mare

Aquest fa les sopes

Aquest se les menja totes

I aquest diu:

Piu!, piu!, piu!, que no n’hi ha per al caganiu?

*Descripció de la proposta:

Amb una mà, l’adult sosté la del petit pel canell i amb l’altra va

agafant la punta dels dits començant pel gros i recitant la cantarella.

Joc motriu: “Jo en tinc un tamboret”

*Cançó:

“Jo en tinc un tamboret, jo m’hi assento, jo m’hi assento.

Jo en tinc un tamboret, jo m’hi assento, jo m’hi assec”

*Descripció de la proposta:

Proposta de desplaçament i caiguda. Mentre es canta la cançó,

ens anem desplaçant. Quan diu “jo m’hi assec” quedem asseguts a

terra.

Relaxacions conduïdes:

Possibles propostes de tensió/distensió muscular amb cançons

tradicionals:

-“mà morta”: “mà morta, mà morta, mà morta, pica la porta!”

L’adult agafa la mà de l’infant i la hi fa balancejar mentre va

recitant el text amb una cantarella. En l’últim vers, li fa donar un petit

cop.

-“peu mort”: “peu mort, peu mort, peu mort, pica ben fort!”

L’adult agafa el peu de l’infant i li fa balancejar mentre va

recitant el text amb una cantarella. En l’últim vers, li fa donar un petit

cop de peu a terra.

-“Cançó de passar farina”:

“Zig-zag, zig-zag,

passa farina, passa farina,

zig-zag, zig-zag

passa farina, dins un sac”

Propostes específiques de dansa creativa:

Propostes amb materials variats

Improvisació i joc corporal amb materials variats, com ara:

ventalls i plomes, mocadors, teles, gomes elàstiques, globus, paper

de diari, paper de seda, paper de cel·lofana, cintes, sacs, pilotes,

anelles, ...

Una possible proposta de dansa creativa: joc amb una tela gran.

-Agafar la tela pel contorn i fer-la balancejar.

-Que els infants que es posin a sota i notin la sensació que la

tela s’aproxima i s’allunya.

-Que els infants es posin a sobre la tela. Els arrosseguem per tal

que notin la sensació de lliscar.

-Relaxació estirats sobre o sota una tela mentre escoltem el so

del mar

5. Aspectes específics del Parvulari ( P-3, P-4 i P-5 ): el món

simbòlic

a. La dansa incorporada a la vida quotidiana de l’escola

-el racó dels massatges

-a través del contacte corporal

-amb el suport de materials ( sacs, pilotes,

esponges,

taronges, castanyes, trossos de mànega,

plomes, ...)

-els rituals d’acollida i comiat

b. La dansa com a objecte d’ensenyament-aprenentatge

Propostes d’audicions musicals:

“Les bombolles de sabó”, de Georges Bizet

*Descripció de la proposta:

Amb bombolles de sabó com a material de suport, l’adult

convida als infants a petar-les amb diferents parts del cos ( amb les

mans, amb el cap, amb els peus, ...).

Proposem als infants que siguin ells mateixos qui facin les

bombolles de sabó, tot fent un treball de respiració: inspiració i

expiració.

Podem fer evolucionar la proposta proposant als infants que

representin ells mateixos les bombolles de sabó. Quan l’adult toca el

cap d’un infant representa que la bombolla s’ha petat i s’asseu a

terra.

“La baldufa”, de George Bizet

*Descripció de la proposta:

És una proposta per treballar el gir i la volta. Convidem als

infants a imitar el moviment d’una baldufa. Al principi, pot ser que es

maregin; per aquest motiu, els proposem girar primer cap a un

costat i després cap a l’altre.

“Preludi” de l’òpera Carmen, de George Bizet

*Descripció de la proposta:

Treball de desplaçament bàsic de caminar, de la pulsació i de la

intensitat.

Caminem, desplaçar-nos per l’espai i modificant-ne la forma en

funció de la intensitat: picant fort de peus a terra, de puntetes, de

talons, arrossegant els peus, ...

“La truita”, de Schubert

*Descripció de la proposta:

Per treballar els traç inicial del grafisme ( fent dibuixos amb les

mans ), dibuixant el camí de la truita de riu que viatja fins al mar.

Relaxació a través d’una audició

*Descripció de la proposta:

Amb una música tranquil·la, proposem als infants un moment

de descans, estirats a terra.

Propostes de dansa tradicional:

Dansa:”El ball del calçó”

*Descripció de la proposta:

Treball de l’estructura musical: frase A –ritme binari- i frase B –

ritme ternari- .

Trotar en la frase musical A i balancejar en la frase musical B ( a

lloc, sense desplaçar-nos ).

Dansa: “Ball de cascavells”

*Descripció de la proposta:

És una proposta de dansa per a treballar el caminar picant fort

de peus a terra. Si disposem de cascavells, podem fer unes petites

cintes i les lliguem als turmells dels infants. Es tracta de picar fort de

peus a terra.

Dansa: “Ball de faixes”

*Descripció de la proposta:

Treballem amb el suport de faixes. Si no en tenim, podem

substituir-les per mocadors allargats. Convidem als infants a

embolicar-se parts del cos amb les faixes. ( un braç, una cama, la

cintura, ...). Juguem a fer ponts i a passar per sota.

Dansa: “El rotlletó”

*Descripció de la proposta:

Agafats de les mans, els nens i nenes van rodant mentre canten

la cançó. A cada estrofa podem fer uns proposta de moviment

diferent. Per exemple:

-1ª estrofa: gir en sentit horari

-2ª estrofa: gir en sentit contra-horari

-3ª estrofa: desplaçament endins i enfora de la rotllana

Relaxacions conduïdes

Amb la cançó tradicional de “l’Escarabat bum, bum” fem

dibuixos a l’esquena d’un/a company/a.

Propostes de dansa creativa:

El ninot articulat

*Descripció de la proposta:

Escalfament de tipus articulatori. Rotació de: coll, espatlles,

canells, turmells, ...

Gats i gates

*Descripció de la proposta:

Exercici d’escalfament “el gat”:

1. Gateig amb el suport de mans i genolls. Respiració lenta i

pausada.

2. Expiració i arqueig de l’esquena.

3. Inspiració i estirament de la part frontal del cos.

4. Expiració i arqueig d’esquena.

5. Inspiració i retorn a la posició inicial.

Podem lligar aquest exercici amb una proposta de joc simbòlic de

gats i gates.

Un conte dansat

*Descripció de la proposta:

Posar moviment a un conte. Per exemple, el conte dels cignes

“ballarins”: les seves plomes són màgiques i prenen color. Joc lliure i

espontani amb les plomes.

Un poema dansat

*Descripció de la proposta:

Posar moviment a l’estrofa d’un poema. Per exemple, el poema

del cranc.

Propostes amb materials variats

Ventalls i plomes, mocadors, teles, gomes elàstiques, globus,

paper de diari, paper de seda, paper de cel·lofana, cintes, sacs,

pilotes, anelles, ...

Amb els infants del parvulari, podem començar a introduir el

treball de la “petja”: dansar amb el record de l’objecte. En un primer

moment, juguem a moure’ns amb la música i amb un objecte. En un

segon moment, juguem a fer els mateixos moviment que abans però

sense l’objecte. És una forma de reviure la situació anterior d’una

manera diferent.

Una possible proposta de dansa creativa: joc amb globus.

També pot incorporar una proposta de relaxació a partir de propostes

corporals. Abans i/o després de jugar amb un globus, imaginem que

el nostre cos és un globus que s’infla i es desinfla.

BIBLIOGRAFIA:

-Allué, J.M. ( 2000 ): Un, dos, tres, pica-paret! Jocs tradicionals i

populars Barcelona: La Galera. ( Apartat 1: jocs de falda i jocs de

dits ).

-Calais, B. i Lamotte, G. ( 1998 ): Anatomía para el movimiento. Tomo

I y II. Barcelona: Liebre de Marzo.

-Consorci per la Normalització Lingüística: Joc de jocs. 100 jocs

populars i

tradicionals ( apartats A –jocs de falda- i B –jocs de rotlle i balls

rodons- ).

-Hengstenberg, E. ( 1994 ): Desplegándose, moverse en libertad

Barcelona: Liebre de Marzo.

-Hugas, A. ( 1995 ): El llenguatge del cos i la dansa a l’educació

infantil Barcelona: Edicions 62.

-Lapierre, A. ( 1984 ): Educación psicomotriz en la escuela maternal.

Barcelona: Científico-médica.

-Lleixà, T. ( 1997 ): Juegos sensoriales y de conocimiento corporal

Barcelona: Paidotribo.

-Manent, G. ( 1992 ): El niño y la relajación Madrid: Mandala.

-Navarro, M. ( 1991 ): Moixaines i jocs de falda Barcelona: Associació

de mestres Rosa Sensat.

-Robinson, J. ( 1992 ): El niño y la danza Barcelona: Mirador

-Stockoe, P. I Harf, R. ( 1992 ): La expresión corporal en el jardín de

infantes Barcelona: Paidós

-VVAA ( 1994 ): El galop Barcelona: Altafulla.

-Weller, S. ( 1996 ): Yoga para niños Barcelona: Oniro.

DISCOGRAFIA:

Música clàssica

-Bizet, George. Peces musicals “La nina”, “La baldufa”, “El cavallet de

fusta”, “Les bombolles de sabó”, de “Jocs d’infants” i “Prélude” de

l’òpera “Carmen”.

-Schubert, Franz. Peça musical “La truita”.

-Hydn, Joseph. Peça musical “El rellotge”, de la simfonia 101.

-Kavalevsky, Dimitri. Peça musical “Qui té raó?”.

-Saint-Saëns, Camile. Peça musical “El cigne”, del “Carnaval dels

animals”.

Música tradicional

-“El Galop. Danses catalanes i jocs dansats”

-“Corranda. 20 danses per a ballar”

-Bonet, Mª del Mar: “Bolero de s’Escandari”

-Junkera, Kepa: “Maren”

Música contemporània

-Penguin Cafe Orquestra

-Cirque du Soleil

Altres

-Aranda, Cecília: “Cançons de lluna”.

-Cournand, Gilberte: “Musique pour la leçon de danse”

-Gelabert, Dàmaris: “Tot sona!”