Diumenge 5 d’octubre de 2008 PÀGINES 6 i 7 Dominical › elementosWeb › ...Papallones tan...

Reportatge Terra de volcans El Parc Natural de la Garrotxa supera els vint-i-cinc anys 2, 3 i 4. Entrevista Joel Tallantcap de Programes de Ràdio Olot PÀGINA 5. Reportatge Mig segle de «La gata sobre el teulat de zinc». PÀ GI NA 8.

Dom

inic

alDiumenge 5d’octubre de 2008

Diari de Girona ReportatgeLa casa de Dalí

L’artista va dissenyaruna casa a Cadaqués

per al seu secretari,Enrique Sabater

PÀGINES 6 i 7

MisterSofà

MMister SofàCtra. Barcelona (l’Avellaneda) - Tel. / fax 972 20 82 14 - GIRONA

Un fenomen geològic amb 350.000 anysd’antiguitat ha generat un dels paisatgesgironins més singulars: l’àrea volcànica

de la Garrotxa, el primer espai que el Parla-ment de Catalunya va decidir protegir per llei.De la creació del Parc Natural de la Zona Vol-cànica de la Garrotxa en fa més de vint-i-cincanys, una fita que tant els seus responsablesdirectes com el Departament de Medi ambienti Habitatge han commemorat editant un llibrede fotografies, Entre volcans, que mostra lesmil cares del vulcanisme.

El parc natural més antic de Catalunya –elvistiplau del Govern de la Generalitat data del3 de març de 1982– ocupa una extensió de15.309 hectàrees que inclouen onze municipisdiferents, amb més de 40.000 habitants, i pre-tén compatibilitzar la conservació del paisat-ge amb el desenvolupament econòmic. Aquestparatge engloba vint-i-vuit reserves naturalsdiferents, entre les quals destaquen la Fagedad’en Jordà i els volcans del Croscat –que s’al-ça 160 metres– i del Montsacopa.

Segons informa el Departament de Mediambient i Habitatge, aquest espai va aconse-guir disposar d’un règim de protecció degutals impactes causats per les extraccions mine-res, el creixement urbanístic de la zona i la de-tecció d’abocadors incontrolats.

Val a dir, que la preservació oficial del pa-ratge va arribar una dècada després que es po-sés en marxa una mobilització social que cla-mava per la protecció dels volcans de la Ga-rrotxa i que, a partir dels anys 70, va comen-çar a alarmar-se per «la sistemàtica destruccióa què estava condemnada la zona volcànica

fins aleshores més ben conservada de la Pe-nínsula» –tal com es recorda a la introducciódel llibre.

INACTIU PERÒ NO EXTINGIT La de la Garrotxa és la regió volcànica mésben conservada de la península Ibèrica, on elsexperts no donen el vulcanisme per extingittot i ser inactiu. La fesomia d’aquesta zona re-sulta de l’activitat de quaranta volcans que esdiferencien per la força de les seves erupcions–classificades com a tranquil·les, poc explosi-ves i molt explosives– i que han generat unavintena de colades de lava. D’entre aquestes,destaca la vistositat de la cinglera sobre la quals’aixeca Castellfollit de la Roca o la bellesa delsafloraments del Boscarró, a Sant Joan les Fonts.L’efecte global és un paisatge marcat pels con-trastos: el negre del sòl volcànic, la varietat deverds i altres colors de la flora i la fauna quel’omplen.

Pel que fa a la flora, al Parc Natural de laZona Volcànica de la Garrotxa s’han identifi-cat un total de 1.173 plantes amb flor; a lesquals s’hi ha d’afegir una vegetació diversa in-tegrada sobretot per alzinars, rouredes i fage-des, però també conreus o àrees de matolls. Ila representació animal no es queda enrere, jaque compta amb 257 espècies diferents de ver-tebrats; això sí, difícils d’observar perquè viuenocults a l’espessor dels boscos. Tot plegat con-forma una riquesa d’ecosistemes causada peruna raó purament geogràfica: suma unes ca-racterístiques climatològiques i ambientals ex-cepcionals determinades pel fet de trobar-seentre la Mediterrània i els Pirineus.

12 DominicalDiumenge 5d’octubre de 2008

DominicalPasseig General Mendoza 2.17002 GIRONA.Telèfon: 972 20 20 66

DirectorJordi Xargayó

Cap de redaccióAlfons Petit

DissenyMartí Ferrer

AdministradorMiquel Miró

PublicitatPaco Martí

FOTO PORTADA: «A SABATER» (TINTA SOBREPAPER. DEDICATÒRIA EN EL LLIBRE «DALÍ»,1977. SALVADOR DALÍ. ENRIQUE SABATER.RECIPROCITATS 1968-1980)

5 d’octubre de 2008

5 EntrevistaJoel TallantEl cap de Programes deRàdio Olot analitza la tascad’una emissora local i defensa la vàlua dels seus professionals.

6 i 7 ReportatgeUna casa de DalíSalvador Dalí va dissenyar unacasa a Cadaqués, amb elselements més comuns, per alseu secretari, Enrique Sabater.

8 ReportatgeMig segle de «La gatasobre el teulat de zinc»La mort de Paul Newman hacoincidt amb el cinquantenaride l’estrena de la pel·lículade Richard Brooks.

10 EstablimentsanticsCal DegollatUna ferreria oberta a finalsdel segle XIX va derivar enaquest restaurant de Llagostera.

13 Gastronomia Els llegums

Reportatge Terra de volcans El Parc Natural de la Garrotxa supera els vint-i-cinc anys 2, 3 i 4. Entrevista Joel Tallantcap de Programes de Ràdio Olot PÀGINA 5. Reportatge Mig segle de «La gata sobre el teulat de zinc». PÀ GI NA 8.

Dom

inical

Diumenge 5d’octubre de 2008

Diari de Girona ReportatgeLa casa de Dalí

L’artista va dissenyaruna casa a Cadaqués

per al seu secretari,Enrique Sabater

PÀGINES 6 i 7

MisterSofà

MMister SofàCtra. Barcelona (l’Avellaneda) - Tel. / fax 972 20 82 14 - GIRONA

SUMARI

volcansTerra de

El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa ésel més antic de Catalunya i la regió d’aquest tipus més

ben conservada de tota la península Ibèrica.

TEXT: PILI TURON

Reportatge


Fotos:1L’aspecte àrid,de terra negra,característic delspaisatges volcànicscom el del ParcNatural de la zonavolcànica dela Garrotxa.Aquestes són unesgraderes del volcàdel Croscat. 2La boira ésun fenomenmeteorològic habi-tual en aquest encla-vament gironí, talcom es veu enaquest punt de laserra del Corb.3Cingleres basàlti-ques de canXerbanda. 4La fauna del sectorinclou animals comaquest lluert, d’unverd intens.5O granotes,com aquesta rojaque avança traves-sant el rierol.

2 3

4

5

L’acció humana també està present en el re-corregut visual que ofereix Entre volcans per-què, tal com s’assenyala en la presentació delllibre, és «un factor decisiu, que ha actuat i ac-tua com a element configurador i vertebradorde primera magnitud». Per reforçar aquesta afir-mació, s’afegeix que «no hi ha cap bosc, prat,riu o muntanya que hagi defugit el treball cons-tant de les persones que han format i formenpart de la història d’aquest indret». I, al mateixtemps, s’adverteix que en l’actualitat la inter-venció humana «s’ha anat anat tornant cada copmés poderosa, de vegades brutal i agressiva».

Les valls del Brugent, del Fluvià i del Ser, lesserres del Corb, de Finestres, de Sant Valentí,de Canadell i de Sant Julià del Mont conformenun mosaic paisatgístic que té els volcans, les fa-gedes, els alzinars, els aiguamoixos, els bos-quets, els prats, els matollars, les cingleres i elsrius entre els seus valors. Uns elements natu-rals rics per si mateixos i que, a més, transfor-men la seva aparença en cadascuna de les es-tacions de l’any.

El vulcanisme també ha estat un element di-versificador i enriquidor de la flora del Parc Na-tural, que té més de la meitat del seu territoricobert de boscos, amb «tresors rars» –d’acordamb la definició del catàleg– com els de rourepènol, una varietat que havia ocupat el pla d’O-lot abans que s’hi instal·lessin les persones ique ara només es mantenen en uns quants re-ductes.

Aquests boscos estan poblats per un ampliventall d’animals, que també ocupen espaisoberts i que inclouen tant espècies mediterrà-nies com centreeuropees. Els invertebrats for-men el col·lectiu més interessant des del puntde vista científic perquè, a part de ser el mésnombrós, hi ha algunes espècies de mol·luscso insectes que es consideren excepcionals. Enalguns casos –i segons informa l’obra– són deles úniques comunitats que es coneixen a Ca-talunya o, fins i tot, al món. Tot plegat, un ar-gument més que justifica la necessitat de pro-tegir i conservar el Parc Natural de la Zona Vol-cànica de la Garrotxa.

Reportatge


Fotos:1El paisatge delsvolcans ofereiximatges comaquesta, on espoden observarels diferents estratsi el contrast entre lanegror de la terrai el verd dels boscosque hi creixen.2A l’hivern, la neucobreix la zonavolcànica substituintel verd i negrehabituals pel blanc.3Els caramells són unaltre element propidel sector.4Papallones tanvistoses com la de lafotografia (Calophrysrubri) es troben entreles espècies quehabiten l’àrea.5Bolets a la socad’un faig, que hacrescut damuntla colada de lava.6Des de la Salut, SantFeliu de Pallerols i laserra de Finestres.7Un de les fagedessobre coladabasàltica.8El perfil característicde Castellfollitde la Roca, a dalt de la cinglera.

1 2

3

4

5

6

8

7

Joel Tallant (Vic, 1974), és el cap de pro-grames de Ràdio Olot i juntament ambNeus Asín dirigeixen el programa or-

questra, diari i matinal, Cinc minuts més, quearriba a la quarta temporada en antena.

Què fa més mal a l’oïda a la ràdio, un silencio fer sorollets mentre es parla, vull dir te-nir tics en el parlar? (s’ho pensa) Un silencia la ràdio fa mal. Sí, és clar que hi ha gent quefa una fressa desagradable mentre parla, o seli sent la saliva. Fa lleig. També hi ha momentsen què un silenci va perfecte. Però un silencientre dos temes musicals, o dos anuncis, fa moltde mal.

La ràdio és veu? Sí. Sobretot és paraula.

Què creu que diferencia la ràdio local deles emissores generalistes? Sobretot la pos-sibilitat d’arribar els primers a la notícia, quanés de proximitat. Als mitjans locals es donenles informacions del territori amb una sensibi-litat local. Els mitjans grans cerquen el titular, ino tenen aquesta sensibilitat, ni pel territori niper la gent.

Aquí, per la proximitat, podem conèixerles parts implicades. Sí, a l’hora de tractar unanotícia determinada, l’impacte és molt més granen un mitjà gran de Catalunya o Espanya, peròmoltes vegades, les notícies dels pobles petitsno tenen el rigor que li donem nosaltres. Par-lo d’anar en compte en com expliques la notí-cia.

Què ha de tenir una ràdio local per en-grescar l’audiència? Primer de tot, uns bonsinformatius. Rigorosos i que informin d’allò quepassa al nostre voltant. La proximitat és fona-mental. I la participació. Tenir la possibilitat deparlar amb l’alcalde del teu poble i que la per-sona que truca et digui: sóc a l’hort, és fantàs-tic.

Quina és la cosa més surrealista que li hapassat a la ràdio? No la puc explicar.

Que es pugui explicar. Una vegada, la mevamare em va dedicar una cançó en un progra-ma que presentava jo. La vaig fer entrar en an-tena, dic bon dia, i pregunto: qui ets? I ella diu:coi, la teva mare, sembla que no em coneguis!Va ser fa temps, no era a Ràdio Olot, quan pun-xava temes musicals.

I què li va contestar? Els oients no saben elteu nom. Crec que me’n vaig ensortir!

Sa mare li feia suport logístic? Sí! (riu).

Es diu que els periodistes locals tenim com-plex d’inferioritat respecte als grans mit-jans, també es diu que qualsevol periodis-ta local somia arribar a TV3, què hi diu? So-miar amb TV3, depèn de les aspiracions de ca-dascú. Respecte als mitjans, recordo que en elcas Feliu, t’adonaves dels mitjans tècnics infe-riors que tenim, envers algunes cadenes pú-bliques. Per a un directe, eren 4 o 5 persones.I nosaltres 2 o 1. A la nostra mena de mitjansanem amb allò just. Però com a professional dela teva zona, en saps molt més de les coses d’a-

quí. A les ràdios locals hi ha grans professio-nals.

Els mitjans locals noten la crisi? Com a totarreu. Als mitjans locals treballem amb les co-ses molt justes. Ara cal esperar que la roda tor-ni a girar, i que es vagi posant tot a lloc.

Quin paper juguen les noves tecnologies ala seva ràdio? Fonamental. A moltes ràdiosmunicipals és indispensable. Perquè facilita lafeina, i en garanteix la viabilitat. És impossibleemetre les 24 hores del dia pagant a tothom.Ara, la ràdio ha perdut part de la seva màgia,de quan punxaves els discos. També vull dirque les noves tecnologies no han de servir perprescindir de grans professionals. Aquí hi haprofessionals molt bons. Amb tants o més re-cursos que els de cases més grans. Si a mi emdiuen que faci el control del programa, el faig.És allò de «yo me lo guiso, yo me lo como». Enaltres àmbits, hi ha gent acostumada que li hofacin tot.

Amb Neus Asín, presenta el matinal diaride la cadena, quines fites té? Tant la Neus

Asín com jo, enaquesta quartatemporada, volemconsolidar l’únicdespertador fet ín-tegrament a les co-marques gironines.Volem fer un pro-grama àgil, quel’escolti un nen i unjubilat, i tots dosl’entenguin. Unprograma fet per atot Girona. Ambnotícies de Girona,de Figueres i Olot.Perquè se’ns escol-ta des de Sant Fe-liu fins a la Garrot-xa.

Per què a Olot hiha tanta tradicióde figures de laràdio conegudesen l’àmbit català?No sabria dir-te.Tantes entrevistesque he fet, i emcosta! Hi ha bonplanter. A RàdioOlot, històrica-ment, som un mit-jà exigent, de ràdioprofessional. Peraixò no és estranyque després vin-guin mitjans mésgrans amb contrac-tes.

Si no fos perio-dista, què li hau-ria agradat ser?Ho tinc claríssim:tècnic de teleco-municacions. Vaig

anar a visitar la torre de Collserola i vaig sortiral·lucinat! Pensa que quan vaig de vacances,estic pendent de les teulades de les cases perveure les emissores de ràdio.

La gent és conscient que a Girona tenimuna xarxa de mitjans locals potents: ho dicperquè ara apareix una premsa gratuïta, ales grans ciutats barcelonines, que abansno existia, i això feia que semblés que allàno hi havia notícies. És una qüestió d’ofertai demanda. A la gran ciutat veuen que per a lagent que viu en una barriada l’estat del seu ca-rrer és la cosa més important del món. A les co-marques gironines la gent té els mitjans localstan interioritzats, que potser no s’adonen delgran servei que fan. Els professionals de la rà-dio local treballen moltes hores i fan molt béla seva feina.

Vol dir alguna cosa més? Potenciem els pro-ductes de la terra amb un programa de cuina,que té seccions com «La cuina de la iaia», onuna iaia explica plats que es van perdent. Elprograma es fa dos cops a la setmana i està pre-sentat per Pep Nogué.

Entrevista


JOEL Tallant Cap de programes de Ràdio Olot

Aquest garrotxí enamorat de la ràdio, des de la part tècnica, i la part més periodística, és el capde programes en una de les emissores deganes de la ràdio al país. Ràdio Olot va ser de les pri-meres a recuperar el català i s’enfronta als nous reptes de futur.

“A la ràdio local hi hagrans professionals”

TEXT: MOISÈS DE PABLO FOTOGRAFIA: ANIOL RESCLOSA

“A les

comarquesgironinesla gent té

els mitjanslocals tan

interioritzats,que potser

no s’adonendel gran servei

que fan

“

Dues ampolles que semblen abraçar-se,xais reconvertits en butaques, una bi-blioteca circular, un lavabo amb forma

d’ull i un paraigua, una estrella de mar fent delàmpada, un bidet a la boca d’un dofí... Totsaquests objectes van sortir de la imaginació deSalvador Dalí i havien de formar part de la casaque l’artista figuerenc va dissenyar per al seusecretari Enrique Sabater. L’immoble s’hauriad’haver construit en un terreny situat al costatde la casa que Dalí i Gala tenien a Portlligat, aCadaqués, i tot i que se’n van arribar a fer plà-nols i fins i tot es va calcular quin seria el costde la construcció, mai no es va fer realitat. Ara,Sabater mostra alguns dels dissenys i esbossosque Dalí va fer per a aquella casa a l’exposicióSalvador Dalí-Enrique Sabater. Reciprocitats.1968-1980, que es pot visitar fins el 10 de ge-ner al Museu de Cadaqués. De fet, Pere Vehí iPatricia Linares, comissaris de la mostra –queal marge de fotografies captades per Sabatermostra per primer cop al públic algunes de lesmoltes dedicatòries que l’artista li va fer al seuhome de confiança–, remarquen aquest apar-tat de l’exposició en la presentació del catàleg:«Ens agradaria destacar una sèrie de projectesarquitectònics i decoratius per a la casa del pro-pi Sabater; espais concrets, apunts i dibuixosper a vaixelles, coberteries, jocs de cafè, ban-yeres, lavabos, biblioteca, etc...».

No es fa estranya aquesta voluntat de Sal-vador Dalí de dissenyar una casa per al seu se-cretari si es té en compte que l’artista figuerences va mostrar sempre molt interessat per l’ar-quitectura, com ho evidencia la seva mateixaobra pictòrica, com l’estricte seguiment que vafer de la reconversió del Teatre-Museu Dalí deFigueres, o les nombroses intervencions queva efectuar a la barraca de pescadors de Portl-ligat on Gala i Dalí van fixar la seva residència,i que va acabar transformada en un dels espaisdalinians per excel.ència, avui visitable.

En el catàleg de l’exposició del Museu deCadaqués, el mateix Sabater relata com es vacomençar a bastir el projecte de la casa queDalí li havia de dissenyar, i que en un dibuixde l’artista de l’any 1971 apareix batejada coma Casa Nabuco: «Un dia decidí obsequiar-meamb el disseny d’una casa (que havia de cons-truir a prop de la seva, al terreny que ellm’havia escollit) i tots els seus interiors». Saba-ter continua relatant que «amb la facilitat queel caracteritzava, desenvolupà una série d’es-bossos per a espais concrets, apunts i dibuixosper a vaixelles, coberteries, jocs de cafè, ban-yeres, lavabos, etcètera (alguns els havia rea-litzat en anys anteriors)». De fet, a l’exposiciós’hi mostren obres de les dècades de 1930, 1950i 1960 (amb dissenys de butaques, cafeteres,tasses, etc...) que Dalí va reaprofitar per al seuprojecte de la casa d’Enrique Sabater.

SUGGERIMENTS MOLT PRECISOSL’home de confiança de l’artista afegeix que«durant les nostres llargues estades a Nova York,un jove artesà els convertia en maquetes a par-tir d’esbossos. Dalí feia les correccions opor-tunes. Els seus suggeriments eren molt preci-sos, tot i que no sempre podien aplicar-se, notant per qüestions tècniques, sinó per motiusd’una altra mena, aliens a l’artista. Però si l’ar-quitecte posseïa la capacitat necessària, els pro-jectes de Dalí sí podien convertir-se en realitat,com va ocórrer amb la meva pròpia casa, els

DalíUna casa de

L’artista figuerenc va dissenyar una casa a Cadaqués, ambmobles i objectes d’ús inclosos, per al seu secretari Enrique

Sabater, tot i que el projecte no es va convertir mai en realitat.

TEXT: ALFONS PETIT


1

2 3

Reportatge


plànols de la qual es realitzaren en un tallerd’arquitectura, a partir dels dissenys i les ex-plicacions de Dalí». El mateix Sabater reconeixque «aquí sols hi incloc una petita mostra deles realitzacions que Salvador Dalí va fer per acasa meva», entre les quals no hi ha, per exem-ple, els plànols de la casa. Però en canvi sí que

s’hi poden veure molts dibuixos i apunts.Criden especialment l’atenció les maquetes

en pasta d’emmotllar que a mitjans de la dèca-da de 1970 va fer Salvador Dalí a l’Hotel St. Re-gis de Nova York, en col.labvoració amb el ma-quetista Robert D. McCleary. Axí, a l’exposiciódel Museu de Cadaqués es pot veure una ma-

queta d’un lavabo amb forma d’ull i amb unparaigua a la part superior, una altra d’una bi-blioteca circular, i una altra d’un bidet situat ala boca d’un dofí, a més d’uns projectes per aforquilles i culleres per als quals l’artista va uti-litzar els coberts originals de l’Hotel St. Regis,que va transformar.

Fotos:1«A Sabater, CasaNabuco» (1971).2Projecte per a ele-ments de bany(1973).3Projecte per a buta-ques de bar. Trans -formació de l’obra«Lost», de KarlSchenk (1972).4«Cafetiere, violentevermeil...» (1954).5«A la Casa de Sa ba -ter, lavabo» (1974).6«Biblioteca Sabater»(1974).7Projecte per a làm-pada (1974).8Projectes per a for-quilla i cullera, a par-tir dels originals del’Hotel St. Regis deNova York (1976).9Projecte per a ban-yera (1976).10Projecte per a ele-ments de bany(1976).11Maqueta per a labiblioteca, realitzadaa l’Hotel St. Regis deNova York en col.la -boració amb el ma -quetista Robert D.McCleary (1974).12Maqueta del bidet,feta també encol.laboració ambMcCleary a NovaYork (1977).

10 11 12

45

6

8

7

9

La mort de Paul Newman ha coincidit ambun aniversari cèlebre: el mig segle de l'es-trena als Estats Units de Cat on a hot tin

roof (La gata sobre el teulat de zinc), tot un clàs-sic de Hollywood, candidat a sis premis Oscari amb una parella protagonista magistral, Eli-zabeth Taylor i l’actor mort el cap de setmanapassat als 83 anys.

La història arrenca amb la festa del 65 ani-versari de Harvey Pollitt (Burl Ives), el patriar-ca d'una adinerada família del sud dels EstatsUnits, però quan el clan s'assabenta que aquestpateix un càncer terminal comencen a aflorarles tensions sobre com es dividiran l'herència.Mentrestant, Brick (Newman), el fill predilectede Pollitt i exestrella del futbol americà, es re-fugia en l'alcohol mentre Maggie (Taylor), laseva dona, li recrimina la seva falta de desig se-xual i l'obsessió pel seu millor amic, que es vasuïcidar. Les falses aparences, les relacions pa-terno-filials, l'amor, el rancor i l'enveja van tro-bar en aquesta pel·lícula de la Metro-Goldwyn-Mayer una de les seves màximes expressionsde la mà del director i escriptor nord-americàRichard Brooks.

L’ADAPTACIÓ D’UN PULLITZEREl film, una adaptació de l'obra teatral homò-nima de Tennessee Williams per la que va re-bre el premi Pulitzer el 1955, va aconseguir lesnominacions a millor actor (Newman), milloractriu (Taylor), millor fotografia (William H. Da-niels), millor director (Richard Brooks), millorguió adaptat (Brooks i James Poe) i millor pel·lí-cula. Brooks va tornar a adaptar Williams enSweet bird of youth (Dolç ocell de joventut,1962), altre cop amb Newman i Geraldine Page.

La producció teatral original, estrenada aBroadway el 24 de març de 1955 i dirigida perElia Kazan, va comptar amb Ives i MadeleineSherwood en els papers que després van re-petir a la pel·lícula; però Ben Gazzara, que lla-vors va encarnar a Brick, va rebutjar el paperper al cinema, com també va fer Elvis Presley.Barbara Bel Geddes va ser l'encarregada de do-nar vida a «la gata» en la versió teatral.

Malgrat ser un dels èxits de l'any als EstatsUnits –va recaptar uns 26 milions de dòlars a

partir d'un pressupost de només 3–, TennesseeWilliams mai es va mostrar satisfet amb l'adap-tació cinematogràfica de Brooks, en part per-què l'homosexualitat latent de la seva obra vaquedar pràcticament eradicada.

A part dels repetits muntatges teatrals, quecontinuen avui dia, la televisió també va llan-çar dues produccions de l'obra: la primera el1976, protagonitzada pel matrimoni que en

aquells moments formaven Natalie Wood i Ro-bert Wagner; i una segona, el 1985, amb Jessi-ca Lange i Tommy Lee Jones al capdavant delrepartiment.

Ja ho deia Elizabeth Taylor en resposta a unapregunta de Paul Newman a la pel·lícula: «–Qui-na és la victòria de la gata sobre la teulada dezinc?» «–Suposo que continuar-hi, tant com pu-gui».

Reportatge


Mig segle al

teulat de zincLa mort de Paul Newman ha coincidit amb la commemoració del cinquantè aniversari de

l’estrena de la pel·lícula dirigida per Richard Brooks i coprotagonitzada per Elizabeth Taylor

TEXT: EFE/DDG

Fotos:A sobre, el cartellpromocional deCat on a hot tin roof(La gata sobre elteulat de zinc).1 i 3Dos fotogramesde la pel·lículaque Paul Newmanva coprotagonitzaramb Elizabeth Taylor.2Brik Pollitt, el perso-natge que Newmaninterpreta en l’adap-tació cinematogràfi-ca de l’obra deTenesse Williams.4Paul Newmanva morir el capde setmana passat,als 83 anys.

1

3 4

2

Wittgenstein, estimat Wittmallo. «Aques-ta és la meva primera direcció de correu electrònic. Ara em posaria un

altre nom», reconeix Fernández Mallo, amb unmarcat accent gallec. La seva estima pel filòsofes trasllueix en les seves narracions sobre la so-ledat, lliures de tota trama i exposades al vent,com l'arbre de Nevada de la primera part delProyecto Nocilla, d’on pengen múltiples parellsde sabates, o els DIN-A4 de la segona entregaque ha publicat recentment, estesos amb pin-ces al terrat d'una gran urbs.

Em faria vostè un poema amb aquestes pa-raules: Rafaela Carrá, port USB, Cadis,M&M´s, llum de quinqué i la nena de Ra-joy? Bé, declino la invitació amablement. Lapoesia no és improvisació. De totes aquestesparaules, l'única que em diu alguna cosa és Ra-faela Carrá, que vaig tornar a veure per televi-sió durant una visita a Itàlia i em va semblarque estava igual. Però, clar, avui dia amb tan-tes operacions d'estètica… La veritat és que elsfills cada vegada s'assemblen menys als seuspares per aquesta raó. Per cert, he d'escriurealguna cosa sobre això.

Li proposava aquest joc per veure com tre-balla un postmodern. Li molesta aquestaetiqueta? No. M’hi sento més còmode que ambd’altres, com modern. Però em sembla antiga.Em sento millor amb un terme d’Eloy Fernán-dez Porta: after pop. De totes maneres, l'im-portant és l'obra. Els encasellaments són cosade la crítica i els periodistes.

Va arribar a la literatura pel camí de la cièn-cia? Vaig aterrar per escriure les cançons delsdiferents grups en els quals tocava a Galícia.Sempre he estat un lector de poesia. L'assumptede les ciències ve perquè en els desenvolupa-ments científics rastrejo certa emoció estètica icrec que són un instrument a explotar per alspoetes.

Alguns pensen que vostè no està fent resde nou i que està recuperant cert sentir deles avantguardes, que neixen per morir i sino moren les maten altres. És conscientd'això? Sempre s'ha experimentat. Les avant-guardes tenien una intenció utòpica de canviarel món que ara, en els temps del fi de la pos-tmodernitat, no existeixen. Jo escric el que m'a-grada. A vegades es tracta una mica del joc peljoc, però executant-ho d'una manera literàriaintel·ligent. Tot té data de caducitat. Si una obraestà travessada per un component poètic im-portant, perdura.

No és més difícil destacar escrivint una no-vel·la tradicional que el que vostè fa? Per ami és natural escriure així com ho faig. Expe-rimentar seria escriure una novel·la de tipus iestructura clàssics. És més, crec que els que es-criuen novel·les tradicionals, als quals respec-to molt, es forcen una mica perquè no escriuencom parlen. Què passa, que cada persona queva fer un pas en la història de l'art ho va fer perdestacar?

Hi ha alguna cosa que m'intriga: la seva ma-nera fragmentària d'escriure té a veureamb la seva pròpia experiència com a lec-

tor? Sí. De novel·les senceres n’he llegit po-ques. Llegeixo més poesia o assaig. Amb lesnovel·les faig tastets selectius. La meva escrip-tura també és resultat d'una manera d'estar enel món. Estem envoltats d'informació per totarreu i ens quedem amb fragments. El creadord'avui dia rep informació i la recicla en el seulaboratori personal.

Josecho a «Nocilla Experience» és el seutranssumpte? És un tipus que també s'in-venta una teoria: la narrativa transpoètica.Josecho no és Agustín. És un personatge quetambé té una vespa, com jo, però que no sócjo. M'invento aquesta teoria perquè el perso-natge no s'avorreixi al llibre.

Les seves novel·les són com les casetes fe-tes de llauna de la seva novel·la. Sí. Tot aixòestà relacionat amb la monstruositat. M'inte-ressa allò que no està en la seva pròpia natu-ralesa, la realitat desenfocada. Crec que a lesfronteres és on està l'ADN de la vida.

Quan estic dins de «Nocilla», tinc la sensa-ció d'estar navegant per Internet. Tot és pled'enllaços. Mai ho hauria pensat així, però éscert. Als anomenats after pop ens uneix l'assi-milació de les noves tecnologies i el fet de notenir objecció a mostrar que ens han influït.Mira, un narrador clàssic mai diria això: «Emvaig aixecar, vaig obrir la nevera i vaig agafaruna llauna de Pepsi». En el seu lloc, escriuriarefresc. Eloy Fernández Porta va dir que la narrativa havia esborrat el pop, quan en reali-tat no tindria per què ser així.

Se li ha apujat al cap ser un dels nous fit-xatges de l'editorial Alfaguara? No, en ab-solut. Vaig escriure la trilogia de Nocilla abansde saber que algú me la publicaria. Percebo totaixò amb molta distància. Jo no visc com unescriptor, faig vida de treballador normal. Emveig en tot això com un espectador i penso:«Què estrany, jo ja era aquí i de sobte la gentem busca». Mira, et passa això als 20 i et creusLou Reed.

Entrevista


AGUSTÍN Fernández Mallo Escriptor

«Nocilla Experience» és la segona entrega d’una trilogia de l’escriptor gallec nascut a la Corunyael 1967 i establert a Palma, una sèrie que va obrir amb «Nocilla Dream» i tancarà amb «NocillaLab». Aquest llicenciat en Ciències Físiques, va entrar en el món literari a través de la poesia.

“M’interessa larealitat desenfocada”

TEXT: M.ELENA VALLÉS FOTOGRAFIA: MIQUEL MASSUTI

“Per mi ésnatural

escriure aixícom ho faig.Experimentarseria escriureuna novel·la

de tipus iestructuraclàssics.És més,

crec que elsque escriuen

novel·lestradicionalses forcenuna micaperquè noescriuen

com parlen“

Establimentsantics


La història del Cal Degollat de Llagostera esremunta a finals del segle XIX. En aquelltemps, Francisco Butiñach i Vilanova va

arribar a la vila del Gironès amb 20 anys i vaobrir una ferreria al mateix lloc on ara hi ha elrestaurant. Al local, ferrava cavalls i treballavaeines del camp. A la casa, hi havia un racó onen Francisco hi tenia les botes del vi que ell ma-teix elaborava. De tant en tant, convidava elsseus clients i, amb el temps, es va convertir encostum anar-hi a prendre una copeta.

Els clients eren gent de les fàbriques, tapersi treballadors del bosc. El noi es va casar el 1920amb Francisca Lloveras i Riera, que li va donarcinc fills, dels quals només un, Modest Butiñachi Lloveras, va seguir amb el negoci. El nom deCal Degollat prové del fet que, en una ocasió,ningú no s’atrevia a matar un xai i va haver deser Francisco qui, d’un cop de ganivet, el va de-gollar.

Modest Butiñach i Lloveras, fill de Francisco,treballava com a taper, però en casar-se ambConsol Tubert i Roca, va agafar el relleu de lataverna, continuant amb la tradició familiar. Mo-dest anava a buscar el vi i, fins i tot, n’elabora-va. Alguns dels clients van començar a dema-nar que se’ls donés alguna cosa de menjar i ellsmateixos portaven cargols, conills o tórtores quehavien caçat a bosc perquè els ho cuinessin.D’aquesta manera –sense cap premeditació–,va començar el restaurant, convertint la taver-na en un menjador.

LA HISTÒRIA CONTINUAModest Butiñach i Consol Tubert van tenir tresfills, Francisco, Dolors i Miquel, qui va quedaral front del negoci. Durant la Guerra Civil, l’es-tabliment no es va tancar i tothom hi anava amenjar i a prendre una copa de vi. Miquel Bu-tiñach va ser qui, treballant molt, va consolidarla taverna com a local de menjars i va iniciar reformes, malgrat fer també altres oficis. Es vacasar el 1940 amb Enriqueta Plaja i Gotarra, quiva dur per primera vegada la cuina de l’establi-ment tal com es porta en l’actualitat.

Cal Degollat, en aquells anys, no va deixarmai de ser un lloc de reunió de tapers, bos-quetans i, sobretot, caçadors. Un dels seus atrac-tius principals era la gran llar de foc (avui des-apareguda), al voltant de la qual es reunia to-thom per explicar les seves històries. El bar obria

a les sis del matí i es tancava ben entrada la nit.S’hi cantaven cançons de taverna, acompanya-des de guitarres, cafès i copes de licor.

D’aquest matrimoni va néixer un únic fill,Francesc Butiñach i Plaja, més conegut per enXicu del Cal Degollat, que als 25 anys va aga-far el relleu del negoci. Es va casar amb PilarHospital i Llinàs. En Xicu va fer de camioner du-rant un temps, però va acabar treballant al res-taurant. L’arribada del turisme a finals dels anys60 i principis del 70 va ocasionar algunes re-formes tant a la cuina com al local.

Francesc Butiñach i Pilar Hospital van tenirdos fills, Xavier i Raquel. Va ser Xevi qui es vadecidir a quedar-se en el negoci. El 1989, es vacasar amb Esther Codina i Antonell i va seguirtreballant a la casa, al costat del seu pare. El1993, es va decidir ampliar l’establiment, com-prant una parcel·la que hi havia al costat i ade-quant-hi un nou menjador. Xicu Butiñach i Pi-lar Hospital es van jubilar fa pocs anys i ara elnegoci el porta en Xevi, que va tenir dues fillesbessones amb l’Esther, que ajuden algunes ve-gades, però no saben si continuaran.

Cal DegollatLlagosteraÉs el restaurant més emblemàtic de Llagostera, que va néixer

com a taverna i lloc de reunió de tapers, caçadors i bosquetans.Ells mateixos es feien el vi i els clients es portaven el menjar.

Història

El local va co-mençar essentuna ferreria decavalls on, ambel temps, es feiaalguna copa devi. Al cap d’unsanys, els clientsvan començar aportar-hi cosesperquè els lescuinessin i aixívan néixer la ta-verna i el restau-rant. Amb elsanys, es van ferreformes i esvan canviar al-gunes coses.Durant la GuerraCivil no van tan-car mai i tot vaseguir igual finsfa alguns anys,que es va am-pliar el menja-dor. Ara és totnou.

Origen1883FundadorFrancisco Buti-ñach i VilanovaRegentsactuals Xavier ButiñachHospital i EstherCodina AntonellTreballadorsRègim familiar i5 contractatsActivitatBar i restaurant

TEXT I FOTOGRAFIA: JOSEP MARIA BARTOMEU

Arquitecte i artista, pare i fill, van col·la-borar per rehabilitar una masia a Siura-na d’Empordà (Alt Empordà) i ampliar

un espai veí per utilitzar-lo com un estudi depintors. En el seu moment, aquest projecte vamerèixer una menció honorífica del Col·legid’Arquitectes de Catalunya a les comarques deGirona. Es tracta d’un projecte de l’arquitecteJoan Maria de Ribot que va fer en col·labora-ció amb el seu fill, l’artista Pere de Ribot.

El seu projecte arquitectònic i artístic comúva permetre alliberar gairebé una planta bai-xa de la masia original, gràcies a l’apuntala-ment dels murs longitudinals que actuen coma pilastres. L’adequació d’un espai annex vadonar lloc a l’estudi destinat a la pràctica de lapintura.

PROPOSTA ATREVIDA I ALTERNATIVASegons destaquen els mateixos responsablesde l’obra, l’amplitud del nou espai permet lavisió encadenada de les voltes de quatre punts.Al mateix temps, la seva remodelació s’ofereixcom una resposta atrevida i alternativa a un

dels espais tradicionals característics d’una ma-sia.

Seguint amb la seva argumentació, aquestasolució l’ha facilitada la lleugeresa dels mursestructurals de totxo que ja existien a la plan-ta superior i a la solució de la coberta; ambunes jàsseres defusta travesseres ales parets de lasala, les qualscoincideixen, cen-trades, amb les pi-lastres que es vandeixar a la plantabaixa.

Les millorestambé van afectar un edifici annex a aquestamasia de Siurana d’Empordà, que es va re-modelar per reconvertir-lo en un estudi de pin-tura. L’actuació va consistir a construir una es-tructura nova de pilars metàl·lics que se so-breposa a l’edificació existent, creant una granobertura cap a la zona enjardinada interior iestablint una relació amb la plantació de verns

que l’envolta.Un cop acabada l’obra, els murs perimetrals

que ja estaven aixecats i la nova coberta úni-ca van passar a conformar un espai ampli adoble alada que es va destinar a taller. D’altrabanda, una cantonada de l’edificació es va

aprofitar per situar-hi un magatzem a la plan-ta baixa i un estudi a les golfes, des del quales domina tot l’espai.

La façana exterior del conjunt, que dóna ala carretera, es va mantenir pràcticament in-variable, ja que només altera l’original la cons-trucció d’un ràfec nou procedent de la cober-ta metàl·lica.

Arquitecturagironina


Espai per a la creacióEls arquitecte i artista Joan M. i Pere de Ribot remodelen una masia de Siurana d’Empordà

Ampliació i rehabilitació d’espai per a estudi d’artistes pintors

Mésinformació

– Demarcació deGirona del Col. -legi d’Arquitec -tes de Catalu -nya, plaça Cate -dral, 8, GGirona.972 41 27 27 www.coac.net/Gi rona.

TEXT: DDG FOTOGRAFIA: PERE DE RIBOT I TORROELLA

Fitxatècnica

ProjecteAmpliació irehabilitaciód’espai per aestudi d’artistespintors.MunicipiSiuranad’Empordà.Autors Joan M. deRibotl, arquitec-te, i Pere deRibot, artista.Promotor Pere de Ribot.ConstruccióJoan Solé

Un lloc de creacióUn edifici annex a la casa tradicional

es va remodelar per tal de reconvertir-lo enun estudi destinat a l’exercici de la pintura

S’ha acabat l'estiu, que és l'estació de les batalle-tes gastronòmiques, i arriba l'estació més serio-

sa en aquest terreny: la tardor. Abans fins i tot de l'è-xit aclaparador d'aquella sèrie que protagonitzavaAntonio Ferrandis en el paper de Chanquete, sabí-em que l'estiu era, en termes gastronòmics, blau. Es-tiu blau, perquè és a l'estiu quan més vénen de gustaquests peixos grassos i gustosos, generalment enpreparacions senzilles. Peixets, en general –sardines,sorells...–, però també peixos de bona mida com lestonyines.

Ja hem dit aquest estiu que vostès s’han d’abste-nir en el que sigui possible de consumir tonyina ver-mella, que està en greu perill d'extinció per sobre-explotació, i dedicar els seus esforços culinaris a latonyina blanca, la temporada del qual és, justament,l'estiuenca. Bé, doncs, aquest estiu que se n'ha anatha estat francament blau en el que a mi respecta.Blau amb algun toc vermell, perquè any rere any emconvenço que els tomàquets quan estan bons és al'estiu, quan són massissos, oloren a tomàquet, pe-sen, gairebé no tenen res més a dins que polpa... Sí:els tomàquets, indiscutiblement, són per a l'estiu. Perprendre'ls, matisem, tal qual, sense més requisits quepelar-los, tallar-los al gust i posar-los sal i un fil d'o-li verge. Res més, que no els fa falta.

Però torno als peixos blaus. Als peixets, concreta-ment. Aquest estiu vaig poder gaudir d'algunes co-ses verdaderament notables. Una, enganyosamentsenzilla; l'altra, fruit d'una afortunada associació d'i-dees d'un bon cuiner gallec. La senzilla no és res mésque el que a la Corunya diem «parrochiñas» i al sudgallec «xoubiñas», senzillament fregides. Té el seuart. En primer lloc, han d'estar gairebé vives al com-prar-les, de mida legal, però ni un mil·límetre mésgrans. A diferència del que passa amb les sardinesper rostir, a aquestes, que seran fregides, cal elimi-nar-les algunes coses no desitjables, concretamentles tripes, fent una incisió petita per sota i darreredel cap. Netes, doncs, per dins i per fora, i empolsi-mades discretament amb sal, després hi ha diverses

possibilitats d'operar. Hi ha –hauria de dir «havia»,perquè ja no les fan així– una tasca a la vella zonade vins corunyesa on les sardinetes, en aquestes con-dicions, van a una planxa on només hi ha una gotad'oli. Es fan d'una banda, es giren totes juntes ambuna espàtula, se salen i se serveixen. Delicioses.

La cosa més normal és fregir-les. Per a això, calarrebossar-les amb farina. Un jove cuiner corunyès,Ivan Joglar, utilitza farina «gruixuda»... i treu unes «pa-rrochitas» magistrals. Domina el fregit, de maneraque la crosta externa està daurada i un punt crui-xent, i l'interior del peixet sucós i tendre. Per des-comptat, les sardinetes arriben al client sense unasola gota de greix, perfectament escorregudes. Elsdiré: una ració no és res més que el preàmbul d'u-na segona i l'esperança d'una tercera, amb senglescopes d'Albariño al costat.

L'altra revelació de l'estiu me la va donar Pepe So-lla, que està en un moment de glòria. M'explica quese li va ocórrer quan algú li va demanar un BloodyMary i va anar a veure la fórmula: un terç de vodka,dos de suc de tomàquet, un toc de llimona, un altrede tabasco, sal, pebre... Va pensar que aquest podriaser el principi d'una salsa molt bona i se li va ocó-rrer que seria perfecta, amb alguna modificació, peracompanyar a un peix blau. Va fer el Bloody Mary,li va posar una punteta de gelatina per després po-der-la treballar en el sifó d'escumes i la va posar alcostat d'un llom de verat fet al vapor. A l'altra ban-da, una simple cebeta tallada gairebé amb làser i con-vertida en una cosa cruixentíssima.

Estiu blau. No ho haurà estat en el cel d’agost amoltes zones d'Espanya, però sí que ho han estatmolts plats a tota la costa espanyola. Hem explicatdues experiències; afegeixin vostès sardines de midanormal fetes a les brases, algun marmitako de ton-yina blanca, diversos verats al forn amb mostassa,no pocs «chicharrillos» senzillament fregits, algun «bo-carte» –seitó o anxova– en el mateix estat... Sí: a l'es-tiu cal gaudir del peix blau. I, a sobre... és saníssim.Qui ho havia de dir a les nostres àvies.

Estiu de peix blauCAIUS APICIUS GASTRòNOM


AgustíEnsesaBonetEscola de Tastavins del Gironès

Presentat el passat dilluns 29 desetembre en motiu del Dia

Mundial del Turisme a la finca Cas-tell de Biart al terme de Masarac al’Alt Empordà. Creat per iniciativad’Antoni Escudero, president de laFederació d’Hostaleria de les co-marques de Girona, per festejar iacompanyar el centenari de la Cos-ta Brava. És un vi molt emporda-nès per la seva elaboració majori-tàriament amb les varietats de raïmautòctones Samsó i Garnatxa ne-gra.

De color rubí pujat amb aromafina i neta molt varietal. En boca ésmolt suau i sedós amb els tanis benintegrats, bona acidesa i lleuger da-rrera gust. Amb la seva acuradapresentació amb l’anagrama delcentenari 1908-2008 i servit ambcaixa individual de fusta. Molt ade-quat per a institucions, entitats, em-preses i particulars per a regals decompromís i àpats vinculats amb elmón turístic de la Costa Brava. Pro-ducció limitada. Cal reservar la co-manda. Per més informació:[email protected].

Brava de Biart

El vi

Negre 2005

Ctra. de Torroella de Montgrí a Pals MAS PINELLTel.: 972 762 900 - www.clipperhotel.com

Batejos, comunions, casaments, menús per a grups,

convencions… MENÚ MIGDIA 16 € (IVA inclòs)

de dilluns a divendres (no festius)

Ara que comença la tardor, en començael temps. Segons el calendari gastronò-mic més tradicional, dels llegums, dels

frescos però ja granats –deliciosos– als ja gra-nats i secs. El mot llegum, en català i espanyol,designa les granes seques –mongetes, cigrons,llenties...–, però no és així en francès, on légu-me equival a verdura (i d’això se’n ressentenmoltes males traduccions de llibres de cuina).

«Les batollava i les reduïa a granussa pura»,va escriure el selvatà Joaquim Ruyra. Però elDiccionari Català Valencià Balear atribueixaquest terme, definit com a «qualsevol granabona per a menjar». El terme «grana», a la regióde Girona i la Catalunya Nord, és corrent perdefinir llavors («aquesta síndria té granes»),grans, llegums i fins i tot fruita seca: aquí, delque a bona part de Catalunya en diuen «pos-tres de músic», en diem grana de capellà. Peròel terme granussa no és exclusiu de l’Empor-dà; també es diu al Pla de l’Estany. Així, un diavàrem coincidir en una botiga, en un poble onacabava de traslladar-me, amb l’actor Jordi Co-romina (el mosso d’esquadra de Ventdelplà ialtres papers a Nissaga de poder i altres sèries)i aquest va demanar si tenien «granussa». Em vasatisfer escoltar una paraula de la meva infàn-cia, que em temo que els més joves ja ni diuen

ni, potser, no saben què vol dir. Entre nosaltresla granussa són els llegums bullits, un dels ali-ments més tradicionals i a més sans del Pla del’Estany i, de fet, d’arreu dels Països Catalans,grans menjadors de llegums.

Però el que sí que és exclusiu de Catalunya–de fet, no ho he vist en cap país mediterrani,ni a Espanya– és la botiga de llegums cuits–coincident amb una bacallaneria, una peixa-teria, una botiga de queviures, etc. Sempre te-nen provisió –fins que s’ acaba, i ho sol feraviat– de llegum cuit.

UN ÀPAT DE LA INFANTESAA la nostra comarca, el repertori és de monge-tes, «mongetes de Santa Pau» (o fesols), cigrons,llenties i fesolets, dits a Banyoles mongets i end’altres llocs banyolins, banyons, caragirats, es-curçatites, fesolets de l’ull negre, sabatetes deputa i d’altres noms més o menys il·lustratius.És el venerable llegum africà que ja coneixienels romans i que menjaven, com nosaltres, ama-nits amb oli d’oliva –si bé, tal com explica Api-ci, hi afegien una mica de comí, una excel·lentcombinació.

En la meva infància, com a mínim durant latardor i l’hivern, per sopar menjàvem pràctica-ment cada dia granussa: sobretot «mongetes de

Santa Pau», mongetes normals (similars a les delganxet), mongets, i menys cigrons i encaramenys llenties. Per sopar ho menjàvem sim-plement amanits amb oli d’oliva, a vegades ambl’acompanyament d’una arengada (feta al ca-liu); a l’endemà, si en sobrava, es fregia –peresmorzar– amb cansalada, o una botifarra deperol. A la tardor, a més, hi havia la delícies deles «mongetes de desgranar» o llegums frescos–també els mongets (en espanyol, pochas). Eldimecres, dia de mercat –on encara jo hi haviaanat amb els meus pares amb tartana, és a dir,un carro cobert conduït per una mula–, ensquedàvem a dinar en una botiga que es deiaca la Valentina on, a més de comprar-hi, al foscmenjador hi dinàvem, com a única menja, unplat de cigrons sense res més: només bullits iamanits amb oli. Aquesta frugalitat mediterrà-nia, doncs, no té res a veure amb allò que elsurbanícoles anomenen «dieta mediterrània». Sil’haguessin de fer tal com era (fins als 60), esmoririen de l’ensurt. Aquesta mateixa pobresaalimentària la vaig poder viure el temps quevaig estar a Creta, illa que, a França, dóna noma la collonada dita dieta mediterrània, al paísveí «dieta cretenca». En ambdós casos es tractamés aviat d’una ficció que no pas d’una reali-tat.

Gastronomia


El calendari gastronòmic marca la tardor com el temps de les mongetes, els cigrons o les llenties

JaumeFàbrega«Bona Vida»http://blocs.mes -vilaweb.cat/jau -mefabrega

Els llegums

Segurament el mot «mongetes de des-granar» no els dirà res. Però si escrivimpochas, segur que tothom ens enten-

drà. És un fet que, sovint, coneixem més lescoses de fora –que, no cal dir-ho, cal conèi-xer, sobretot quan són tan bones com aques-tes fesols de La Rioja–, però també caldriacomençar per casa. I a casa, la tardor ensportava la delícia dels llegums frescos: mon-getes de desgranar, mongets o fesolets, i finsi tot els cigrons. A La Rioja i a Navarra es dónael nom de pochas en referència al fet que lamongeta passa del verd al groc.

ElaboracióBulliu les mongetes de desgranar –canviantl’aigua una vegada– i uns 45 minuts –podeucanviar la primera aigua, si bé aquestes es

couen millor que les mongetes seques. Abansde treure-les del foc, poseu-hi un sofregit fetamb la ceba, els alls, el tomàquet i el pebrot;afegiu-hi també els talls de cansalada sofre-gits i una culleradeta de pebre vermell. Aca-beu de deixar coure un quartet i saleu-ho alfinal. Les patates tallades a talls com per a es-tofat. Tarden força menys que les mongetesseques, per tant no cal remullar-les. Un cop

cuites, escorreu-les.

NotesÉs una de les moltes versions de les pochasa la riojana. També es fan amb xoriç, amb cos-telles de xai, amb guatlles –combinació moltconeguda. Jo també les faig, ja més a la ca-talana, amb costelló –costella de porc.Una versió més simple, i vegetariana, es fabullint les mongetes –sense salar, ja que lesenduriria– uns 45 minuts o el temps que cal-gui –en olla de pressió menys de la meitat–,juntament amb la ceba pelada, el tomàquet,el pebrot a trossos i una cabeça d’alls sen-cera; al final, s’hi pot afegir la culleradeta depebre vermell i un bon raig d’ oli d’ oliva. ACatalunya se serveixen també amanides amboli o bé amb cansalada o «suc de rosta».

Ingredients

� 1 kg de monge-tes.� 1 tomàquet.� 1 ceba mitjana.� 1 pebrot verd.

petit.� 2 grans d’all.� Sal.� 1 culleradeta.de pebre vermell� 4 talls de can-salada viada (uns325 grams).

Mongetes de desgranar estofadesa la riojana, «pochas»

La recepta

Com sabran els bons aficionats filatelistes,no només s’acostumen a col·leccionartots els segells que editen les nacions ad-

herides a la Unió Postal Internacional, sinó queun bon nombre de seguidors d’aquest esbarjocultural aprofiten el vehicle que representa elsegell de correus i els efectes filatèlics que ge-neren per desenvolupar estudis sobre temesdeterminats; aquells pels quals cadascú pot sen-tir una atracció especial, una dèria, una fal·lerao, si volem dir-ho així, una devoció.

El dia anterior parlàvem aquí de la curiosatemàtica que porta a terme el filatelista guixo-lenc Antoni Simona, referida als voluntarisnord-americans de la Creu Roja durant la Pri-mera Guerra mundial al vell continent. Avui,presentarem una altra disciplina no menys in-teressant, que igualment pot cridar l’atenció alsaficionats de totes les latituds i que es coneixcom el Correu Polar, al·lusiva òbviament a totsdos punts antagònics del globus terraqui, el PolNord i el Sud o Antàrtida. Uns seguidors d’a-questa engrescadora variant del col·leccionis-me filatèlic van crear la Sociedad Española deFilatelia Polar el 1993, adherida a les federa-cions catalana i espanyola de societats filatèli-ques, i que està editant amb una periodicitatsemestral la revista Correo Polar, a la qual apa-reixen ben documentats i il·lustrats articles delsseus membres, d’entre els que destacaríem elguixolenc Josep Viñals, notable especialista iguardonat expositor en la matèria.

Aquest col·lectiu va celebrar al maig, a Ovie-do, una trobada de Filatèlia Polar, amb la no-vetat d’un segell commemoratiu dedicat al BIOHespérides i a l’Any Polar Internacional, i el re-cord del 20è aniversari de la creació de la baseantàrtica espanyola Juan Carlos. Junt a la tascacientífica d’aquesta base, cal esmentar l’activi-tat postal i filatèlica que fa des del primer dia,a través de la qual els aficionats assabenten elmón de la feina d’investigadors i biòlegs.

A la XLVI Exposició filatèlica nacional Exfil-na’2008, feta al maig a la capital asturiana, duescol·leccions polars obtindrien destacats premis:«Antártica, continente de la ciencia», de ManuelCruz; i «La última frontera sobre la tierra», d’En-rique Viruela. D’aquesta manera, i sense tenirencara concedit un apartat específic com és elcas de l’Aerofilatèlia i l’Astrofilatèlia, el correupolar comença a fer-se un espai entre l’am-plíssim món competitiu d’aquestes disciplines.

Com cada any i arribant el setembre, els te-màtics polars preparen llurs sobres i corres-pondència per enviar a les bases antàrtiquesque disposen d’oficina postal, i als vaixells quepresten suport logístic a aquestes instal·lacions.El franqueig de tals sobres, tanmateix, repre-senta una aventura afegida per als col·leccio-nistes, que hauran de calcular les diferents ta-rifes dels correus d’altres països, tot i que coma darrer recurs poden abonar la correspon-dència mitjançant dos cupons de resposta in-ternacional per efecte postal; cupons que espoden adquirir a les oficines de Correus.

L’ANY POLAR INTERNACIONALUn nou any polar internacional, el que repre-senta la quarta edició, s’inicià el març de 2007,s’està perllongant fins al present i es dedica almedi ambient i al tan comentat darrerament ipreocupant canvi climàtic. Els més destacatscientìfics es troben, ara per ara, dedicats d’al-guna manera a l’impacte que aquesta situacióprovoca en la biodiversitat mundial, potser en-cara més accentuada en els pols àrtic i antàrtic.

La primera d’aquestes edicions se celebrariafa 125 anys, allà pel 1882-83 i li seguirien les

del 1932-33 i 1957-58, fins a arribar a la que es-tem comentant. Totes aquestes trobades hanafavorit avenços importants sobre els fenòmensgeofísics que influeixen sobre tot l’orb, alhorad’anar conscienciant les nacions perquè esprenguin més seriosament la conservació delplaneta. El concepte d’Any Polar l’inspirà unoficial i explorador austríac, el subtinent KartWeyprecht, membre de l’expedició científicaaustrohongaresa del 1872-74. Recordem que

per aquella època l’imperi centreeuropeu gau-dia de sortida al mar per Triestre, actual ciutatitaliana. D’ençà d’aquelles dates, ha estat moltimportant el ressò mediàtic i postal generat perla conquesta dels pols, tota una singladura d’a-ventura en la majoria dels casos, que a horesd’ara està tenint una continuació en el turisme,iniciat per les expedicions argentines Lindblad,motiu d’un estudi més que desenvolupa el gui-xolenc Josep Viñals.

Col.leccionisme


XavierRomero

El correu polarHistòria, aventura i conservació del medi ambient a través dels segells

La meitat de la població té almenys unaarticulació afectada per l'artrosi a partirdels 35 anys. De fet, un 10% dels adults

té artrosi moderada o greu i la incidència aug-menta amb l'edat. Segons les últimes dades,dels més de 7 milions d'espanyols amb artro-si, el 75% són dones; i es pot calcular que el14% de les majors de 20 anys té artrosi de ge-noll, la més freqüent amb la de mans.

El Dr. Luís Miguel Torres, del Servei d'A-nestesiologia Reanimació i Unitat del Dolor del'Hospital Universitari Puerta del Mar de Ca-dis, va explicar recentment que «l'artrosi és mésfreqüent en l'home fins als 55 anys, però apartir d'aquesta edat afecta més les dones; ésla malaltia reumatològica més freqüent alspaïsos occidentals i la principal causant d'in-capacitat o invalidesa de malalties cròniques».

Les principals articulacions afectades són lesmans, els peus, els genolls i els malucs, si béla distribució varia per sexes; l'artrosi de ge-nolls i mans predomina en dones, però hi haun lleuger predomini masculí en la de maluc.

El risc de patir incapacitat és tan gran comel de les malalties cardiològiques i més alt queper qualsevol altra patologia mèdica en l'an-cianitat. Un informe recent de l'OrganitzacióMundial de la Salut sobre la càrrega global dela malaltia indica que l'artrosi de genoll és a lavora de ser la quarta causa més important dediscapacitat en dones i la vuitena en homes.A més, els costos anuals atribuïts a aquesta ma-laltia són immensos. El símptoma més impor-tant de l'artrosi és el dolor, que apareix ambel moviment i millora amb el repòs.

Es pot dir, doncs, que més de 7 milions d'es-panyols majors de 20 anys pateix algun tipusde reumatisme. O, el que és el mateix, algu-na malaltia de l'aparell locomotor. En la prò-xima dècada, segons assenyalen els especia-listes, l'artrosi serà una de les malalties més co-munes entre la població.

DEGENERACIÓ O DESGASTQuan dos ossos articulen no freguen dins seu.Perquè si aquesta fricció es produís acabariendestruïts. Així que, per evitar el fregament, lanaturalesa ha disposat que entre os i os tin-guem un encoixinat suau i lubrificat: és el car-tílag articular. És com una catifa entre els dosossos i té un gruix d'uns 3 mil·límetres, un tei-xit molt curiós: al microscopi presenta unsgrans forats, com el formatge emmental, on hihauria unes cèl·lules anomenades condorcits;i tota la resta seria la substància fonamental,la que dóna consistència al cartílag. A més, téuna particularitat interessantíssima. I és queno té ni artèries, ni venes; és a dir, que no esnodreix de la sang sinó del líquid que lubrifi-ca l'articulació, del líquid sinovial. Per tant,quan es lesiona, no sagna. I com tampoc ténervis, no fa mal. A més, de manera contínuai permanent s'està destruint i formant en unequilibri estable... fins que aquest equilibri estrenca. Si es destrueix més cartílag del que esforma hi haurà amortiment i el moviment, amés de resultar difícil, es farà dolorós. Els os-

sos es tocaran i acabaran deformant-se. En al-tres paraules, la destrucció progressiva del car-tílag li fa perdre elasticitat i consistència, pelque ja no pot complir la seva funció. Al seutorn, al desgastar-se el cartílag, l'os creix demanera irregular per compensar el desgast. Id'aquí les deformacions que apareixen a leszones d'artrosi.

La malaltia sol mostrar-se a partir dels 45 o50 anys (encara que en determinats casos, perreumatismes, alteracions genètiques o meta-bòliques, pot aparèixer cap als 30). El símp-toma bàsic és el dolor i la inflamació a les ar-ticulacions, sobretot als genolls, coll, zona bai-xa lumbar, mans, malucs i peus. Els símpto-mes solen millorar amb el repòs i empitjoraramb el moviment. I és curiós anotar que hi haproblemes psíquics com la depressió o l'an-sietat, que agreugen el dolor. Els primers símp-tomes són poc importants i progressen de ma-nera gradual i lenta. Dependran, en tot cas, deles articulacions afectades.

Sense causa coneguda, el cartílag articularenvelleix abans que tota la resta i quan es perdl'equilibri en el procés de restauració la su-perfície de càrrega comença a patir. Hi pot ha-ver un factor traumàtic, però també n’hi ha un

d’hereditari tan clar com inexplicable, perquèno segueix les lleis tradicionals o acceptadesde l'herència. També hi ha un component hor-monal, perquè hi ha hormones que actuen so-bre el cartílag de dues maneres: o accelerantla seva maduració, amb la qual cosa la des-trucció és més primerenca; o disminuint laseva regeneració.

El dolor de l'artrosi és característic. Fa malen començar el moviment i després despareix,però torna a fer mal si el moviment continua.

L'artrosi entre les falanges dels dits és unade les més comunes, i molt més en do-nes que en homes. En aquest proble-ma, els factors hereditaris sí que són gai-rebé determinants. En qualsevol cas, i

es localitzi on es localitzi, el procés del'artrosi sempre és el mateix: el desgast, la de-generació, l'envelliment prematur del cartílagque impedeix el funcionament normal de l'ar-ticulació. Els factors de risc clar són l'envelli-ment, l'obesitat, els antecedents familiars, elsobrepès i la sobrecàrrega per pràctica exces-siva d'esports. També les articulacions prèvia-ment danyades per fractures poden afavorir eldesgast del cartílag.

DECÀLEGLa Societat Espanyola de Reumatologia ha ela-borat un decàleg de recomanacions perco-nèixer millor la malaltia i millorar la qualitatde vida dels que la pateixen.

1.- Mantingui el pes correcte. L'obesitat ésuna de les causes de la malaltia i, a més, faque progressi més ràpidament.

2.- Calor i fred. En general, la calor és mésbeneficiosa, però si hi ha un brot inflamatoriés útil aplicar fred amb bosses de gel o banys.

3.- Medicació. Existeixen analgèsics, antiin-flamatoris, gels i cremes, infiltracions locals ifàrmacs que poden evitar la progressió de l'ar-trosi. El metge o el reumatòleg ha de decidir.

4.- Hàbits posturals. Dormir en un llit pla-ner. Evitar seure en butaques o sofàs enfon-sats i utilitzar cadires amb suport recte.

5.- Exercici. Protegeix l'articulació i aug-menta la força dels músculs. Els esports decontacte o de gran sobrecàrrega física sónmenys recomanables. Hi ha exercicis especí-fics per a cada articulació afectada.

6.- Repòs. Durant les fases amb major dolorel repòs relatiu és beneficiós.

7.- Eviti sobrecàrrega articular. No agafi pe-sos excessius, no camini per terrenys irregu-lars i no estigui dret gaire temps. Usi un carretper portar les compres. Si pateix artrosi de ge-noll o maluc, un bastó disminuirà la sobrecàr -rega d'aquestes articulacions.

8.- Calçat adequat. Si té artrosi lumbar, demalucs o de genolls, ha d'utilitzar un calçat desola gruixuda que absorbeixi la força de l'im-pacte del peu contra el terra en caminar. Nousi sabates amb taló excessiu.

9.-Balnearis. Les aigües aconsegueixen mi-llorar el dolor i relaxar la musculatura con-tracturada.

10.- Tingui una actitud positiva.

Salut


RamónSánchezOcaña

Patricia Ribera RieraDirectora

APRIMAMENT

Un mètode desenvolupat a França per un prestigiós especialista, basat en antigues tècniques orientals

Primeravisita

gratuïta

Com aprimar-se i mantenir-se amb un mètode natural, agradable, eficaçi durador. Es poden perdre de 15 a 18 kg en 9 setmanes.

• Sense passar gana • Sense agulles • Sense medicaments ni altres productes• Sense patir depressions. Amb massatges, digipuntura i una alimentació equili-

brada basada en principis energètics.

� 972 20 53 35 - Fax: 972 41 01 87C/Pare Maria Claret, 14, 2n 2a - 17002 GIRONA

Les parts del cos més afectades són les mans, els peus i els genolls i el 75 per centdels ciutadans espanyols que pateixen aquesta malaltia són dones.

Artrosi a partir dels 35

MA

RTÍ

FER

RER

16 DominicalDiumenge 5 d’octubre de 2008

Fotos:1Camisola,Armand Basi.2Abric sixties, NafNaf.3Mocador icollaret, Minimil.4Cinturó, Levi’s.5Bossa de màestampada,Braciallini.6Sabates, Levi’s.

DEL 21 DE MARÇ AL 30 DE NOVEMBRE DE LES 10 A LES 18 HORESPÀRQUING - BEGUDES - RECORDS Tel. 0033/468 39 16 21 - FRANÇA

PRATS DE MOLLÓ

MONTFERRER

CORSAVI(CORSAVY)

COLL D’ARES

CERET

PERPINYÀ(PERPIGNAN)

EL PERTÚS (LE PERTHUS)

ARLES DE TEC(ARLES SUR TECH)

ST. LAURENTDE CERDAN

COUSTOUGES MAÇANET DE CABRENYS

LA FOU

EL CONGOST MÉS ESTRET DEL MÓN

Amb uns colors clars i estil «baby doll» o de negre i «look» masculí, els dosextrems són «it» de la temporada i mesclats encara més

ANA RODRÍGUEZ

1

23

6

5

4

Dama o cavaller?

Tendències

17 DominicalDiumenge 5 d’octubre de 2008

Fotos:7Barret, Naf Naf.8Americanasmoking,Armand Basi.9Armilla de tweed,Escorpion.10Pantalons,Armand Basi.11Pantalons,Jocavi.12Cinturó,Pepe Mateu.13Bossa de mà,estil baguette,Lupo.14Botí, Levi’s.

MATALÀS DE MOLLESDOUBLE OFFSET

CALMA

ARO ABATIBLE

BOX

C/ Rutlla, 11 - Tel./Fax 972 20 34 2317002 GIRONA

C/ Maluquer Salvador, 3 - Tel. 972 22 33 4317002 GIRONA

Pl. Rector Ferrer, 4 - Tel. 972 26 20 9817800 OLOT

PPER A LA LLAR

lavandaMATALÀS DE MOLLESDOUBLE OFFSET

NÁCAR

MATALÀS HR + VISCOELÀSTICA

TEMPOAmb nucli anatòmic de dues densitats per a una més gran adaptació al cos.

7

9

8

11

10

12

13

14

Hellville de Luxe és el nom de la casa il’estudi de gravació on Enrique Bunburyviu i treballa al Puerto de Santa María,

a Cadis, però també el títol del seu primer discen solitari des d’El viaje a ninguna parte edi-tat el 2004. Un àlbum que ha produït el míticexintegrant de Roxy Music Phil Manzanera ique sortirà a la venda dimarts vinent, tan solsquatre dies abans del concert que Bunburyoferirà al Palau Sant Jordi de Barcelona –elcinquè d’una gira que va començar el 6 de se-tembre a Saragossa.

Però els seguidors del cantant ja han poguttastar el so del seu nou treball escoltant el pri-mer single, El hombre delgado que no fla-queará jamás, a través de la seva pàgina weboficial (www.enriquebunbury.com) o veientel vídeo d’un altre dels onze temes que for-maran el CD, Hay muy poca gente, i que es vadistribuir fa un parell de setmanes. La darreraproposta musical d’Enrique Bunbury sortirà almercat amb un triple format: el ja convencio-nal disc compacte; un vinil doble amb quin-ze cançons, sumant-se així a una tendència re-cent en diversos artistes, que navega entre elromanticisme i l’objectiu d’oferir un valor afe-git als fans, un alicient més per a la compra;i, per completar les opcions, una versió digi-tal per a iTunes que estarà formada per dot-ze temes. Hi ha tres peces que només seranal disc en vinil, Esto se hace, eso no se hace,Bobby Perú i Ven y camina conmigo; i una al-tra que també s’ha reservat per al vinil peròs’inclourà a la versió on line, La herida secre-ta. La resta de composicions noves són Elhombre delgado que no flaqueará jamás i Haymuy poca gente esmentades abans i Porque

las cosas cambian, Bujías para el dolor, Si nofuera por ti, El porqué de tus silencios, Dos-cientos huesos y un collar de calaveras, Irre-mediablemente cotidiano, Canción cruel, To-dos lo haremos mejor en el futuro i Aquí. Toti que no se n’hagi fet la distribució oficial, al-gunes d’aquestes cançons ja circulen per In-ternet i remarquen la faceta roquera de l’ar-tista, però amb un peu ancorat al pop.

RENOVACIÓ DE LA BANDAEl canvi de banda és un dels factors que mar-ca la diferència respecte a l’última etapa d’En-rique Bunbury, que ha dissolt El huracán am-bulante amb què va fer el seu darrer viatge.Ara, el saragossà puja als escenaris acompan-yat d’Álvaro Suite (guitarres i mandolina), Jor-di Mena (guitarres, banjo i mandolina), RobertCastellanos (baix), Jorge Rebenaque (teclats iacordeó) i Ramón Gacías (bateria i percussió).

Hellville de Luxe és el primer disc d’EnriqueBunbury en solitari des de fa quatre anys, peròaixò no vol dir que aquest temps no hagi es-tat prolífic per a l’artista: va muntar el Bun-bury Freak Show, que es va materialitzar enCD i pel·lícula –el gironí Adrià Puntí el vaacompanyar en aquesta gira, igual que IvánFerreiro, Carlos Ann, Nacho Vegas i MercedesFerrer–; va enregistrar un recopilatori dels seusprimers deu anys de carrera en solitari, des-prés d’Héroes del Silencio; un àlbum i un DVDen directe amb les deu actuacions que va feramb motiu del retrobament d’aquest grupl’any passat; i el CD doble El tiempo de las ce-rezas amb Nacho Vegas, a més del DVD querecull el concert que van oferir al Liceu de Bar-celona.

Música


Bunbury

de LuxeEnrique Bunbury publicarà dimarts el seu primer discen solitari des de fa quatre anys, «Hellville de Luxe»,

i dissabte el presentarà en concert a Barcelona.

Novetats

Kepa Junkera renovael cançoner popular basc

El trikitilari (acordionista) Kepa Junkera ha renovatel cançoner popular tradicional basc amb lacol·laboració de les veus de 42 cantants i de 15prestigiosos músics de la península Ibèrica i delCarib en el seu nou disc, titulat Etxea. En aquesttreball –amb un pròleg escrit pel seu amic i PremiNobel de Literatura portuguès, José Saramago–,Junkera recull en 20 talls 27 temes tradicionalsdel cançoner popular en euskera, interpretats tantper artistes ja consagrats i molt coneguts com perjoves o desconeguts. Kepa Junkera va explicarque ha cedit tot el protagonisme als seus convi-dats, als quals ha donat plena llibertat per inter-pretar les cançons, per la qual cosa ell intervémolt poc en la majoria dels temes i en alguns niapareix. Entre els músics més veterans que hicol·laboren hi ha Luis Eduardo Aute, Lluís Llach,Víctor Manuel, Ana Belén, Miguel Ríos, MiguelBosé i María del Mar Bonet.

Metallica defensa el seu soMetallica ha reaccionat a les crítiques pel so del seunou disc afirmant que Death Magnetic sona comells volien, diguin el que diguin alguns dels seus de-cebuts fans pel resultat sonor de l’àlbum publicatel 10 de setembre. És més, segons el bateria i mem-bre fundador de la banda de metall, Lars Ulrich, sis'han sentit crítiques pel mediocre so final de l'àl-bum és per culpa d'Internet, que «dóna veu a to-thom veu» i dóna als insatisfets «una veu més alta»de la que tenen. En qualsevol cas, les crítiques alresultat final de Death Magnetic no s'han donat no-més a Internet. Un periodista especialitzat del dia-ri britànic The Guardian culpava el productor o l'en-ginyer de so del grup nord-americà d'haver danyatla qualitat del so del disc comprimint les cançonsper sobre «del punt de distorsió».

Enya: «And winter came»La cantant irlandesaEnya ha anunciat elllançament d'un nou àl-bum, And winter came,coincidint amb el vintèaniversari de la publi-cació d'Orinoco flow,considerat el single demés èxit de la músicaNew Age. Aquest temava donar a conèixer atot el món a Enya, nomartístic d'Eithne PatriciaNí Bahraonáin, i va disparar les vendes del seu se-gon àlbum en solitari, Watermark. Enya publicaràel seu setè àlbum en solitari l’11 de novembre, Andwinter came, segons va anunciar la seva discogrà-fica, Warner.

Miguel Ríos presenta discMiguel Ríos llançarà el proper 28 d'octubre el seunou àlbum, Solo o en companía de otros, en el qualinclou diverses gravacions noves al costat de te-mes editats en col·laboracions per a d’altres i ver-sions de cançons que li «hauria agradat compo-sar» –segons va explicar el músic. Per al seu nouàlbum, el roquer granadí ha recuperat diverses gra-vacions que estaven editades en discos de tribut,duets o col·laboracions.

Els 5 mésvenuts

ESPANYA

1 � La curiosacara de tu padreMelendi2 = Death Mag -netic Metallica 3 � La ley inna-ta Extremoduro 4 � A las cincoen el Astoria LaOreja de VanGogh5 � InerciaManuel Carrasco

REGNE UNIT

1 � Only by thenight Kings ofLeon2 � Good girlgone badRihanna3 � RockferryDuffy4 � Doll domi-nation PussycatDolls5 � Year of thegentleman Neyo

ESTATSUNITS

1 = Death mag-netic Metallica 2 � Year of thegentleman Ne-Yo3 � BrassKnuckles Nelly 4 � Rock’n’rollJesus Kid Rock 5 � Learn to liveDarius Rucker

TEXT: PILI TURON

Deixa’t seduir aquesta tardor per l’elegància i «savoir faire» de la MOSCA DE GIRONALa seva màgia impregna tot allò que toca… Vola amb ella en llibertat i fes-la volar tu també!

PUNTS DE VENDA: LLIBRERIA CARLEMANY - LLIBRERIA GELI · LLIBRERIA 22Ara també l’Auca de Sant Narcís pel preu de 3 euros amb mosca inclosa

Indiana Jones i el regnede la calavera de cristall

Director: Steven Spielberg.Intèrprets: Harrison Ford, Ka-ren Allen, Cate Blanchett, RayWinstone i Shia LaBeouf.Distribuïdora: Paramount.Durada: 145 minuts.Un esplèndid film d’aventu-res que funciona a dos ni-vells: d’una banda, com ahomenatge al títol fundacio-nal de la sèrie –impagable la

reacció de Harrison Ford en retrobar-se amb Ka-ren Allen– i, de l’altra, com a reivindicació d’unamanera d’entendre el gènere que no morirà mai.Les persecucions en moto i a través de la selvarevaliden, una vegada més, la mestria del direc-tor. P. P.

Paso de ti

Director: Nicholas Stoller.Intèrprets: Jason Segel,Kristen Bell, Mila Kunis iRussell Brand.Distribuïdora: Universal.Durada: 112 minuts.Judd Apatow produeixaquesta notable comèdiasobre la immaduresa de la

majoria d’homes davant l’abandonament i laseva incapacitat per veure les solucions encaraque les tinguin al davant. El film peca de llarg,però conté gags que estan realment aconseguitsi un personatge, el del xicot músic de KristenBell, que desarma de riure amb cada aparició.De consum obligat per a qualsevol Peter Panque nega ser-ho. P. P.

Rebobine, porfavorDirector: Michel Gondry.Intèrprets: Jack Black, MosDef, Danny Glover, Mia Fa-rrow i Segourney Weaver.Distribuïdora: Universal.Durada: 101 minuts.Al seu film més irregular,l’autor d’Olvídate de mí tren-ca una llança a favor dels

formats analògics a través de la història de dosempleats de videoclub que han de recrear unasèrie de pel·lícules esborrades per accident. Lesseves particulars versions de Robocop i Els ca-çafantasmes no tenen preu; llàstima que l’intentde resultar eventualment seriós acaba per des-compensar el conjunt. P. P.

Sin noticiasde DiosDirector: Agustín Díaz Yanes.Intèrprets: enélope Cruz,Victoria Abril, Demián Bichir,Fanny Ardant, Gael GarcíaBernal, Juan Echanove, Emi-lio Gutiérrez Caba, CristinaMarcos.Distribuïdora: Lauren Films.Durada: 125 minuts.

Díaz Yanes va dirigir l’any 2001 aquesta copro-ducció espanyola, francesa, italiana i mexicana.La lluita entre el bé i el mal, el cel i l’infern enaquest cas, és l’eix de la pel·lícula. La història esdesencadena quan el cel rep la petició d’unamare perquè salvin l’ànima del seu fill, un boxeja-dor amb un passat fosc. I aquesta resulta ser l’úl-tima esperança perquè la balança s’inclini cap ala banda celestial, guanyant l’ànima del boxeja-dor i vencent així l’infern.

Hi ha remakes que semblen una temeri-tat, especialment perquè el model a co-piar té un abast iconogràfic que trans-

cendeix la comercialitat del material. Aquestva ser el cas de Psicosi, la presa de pèl de GusVan Sant, i també ho és d’Ultimátum a la Tie-rra, nova versió del clàssic de la ciència-fic-ció rodat per Robert Wise el 1951 i que figu-ra a les antologies, a part del seu visionari dis-seny de producció, per les paraules Klaatu ba-rada nikto, lesprimeres quepronuncia un ex-traterrestre quanarriba al nostreplaneta i objected’homenatge enfilms com El ejér-cito de las tinie-blas. Veient el tràiler del remake queda clarque el seu director, Scott Derrickson (El exor-cismo de Emily Rose) ha dut a terme una ope-ració similar a la practicada per Spielberg a Laguerra dels móns: actualitzar una història desobres coneguda sense perdre de vista el seuesperit de sèrie B i afavorint unes renovadeslectures polítiques. Per tant, no hi haurà ter-me mig; Ultimátum a la Tierra, versió 2008,serà una d’aquelles pel·lícules que dividirà elpúblic entre els que l’adoren i els que la de-testen.

El film, com l’original, arrenca quan s’inter-cepta un missatge alienígena: «viviu en pau o

sereu destruïts». Les autoritats no tenen gairetemps per desxifrar-lo perquè al cap de poctemps aterra Klaatu, un extraterrestre amb for-ma humana que, acompanyat del seu robotgegant, vol visitar la Terra per decidir si caldestruir-la, ja que s’ha tornat una amenaça pera la resta de planetes de la galàxia. Bona partde la responsabilitat final d’aquesta decisió re-caurà en Helen, que forja una estranya amis-tat amb Klaatu i acabarà descobrint que les se-

ves sospites sobre els humans són més certesdel que es pensava. Keanu Reeves –idoni perinterpretar l’alienígena–, l’esplèndida JenniferConnelly, Kathy Bates, Roger R. Cross, JohnCleese i Jaden Smith, fill de Will Smith i vist aEn busca de la felicidad, encapçalen el re-partiment del film.

Per cert que el compositor Tyler Bates, enuna decisió que tampoc no estarà exempta depolèmica, ha recuperat la banda sonora ori-ginal de Bernard Herrmann i l’ha posat al diaamb nous arranjaments per a la versió de De-rrickson. Segur que més d’un ja està esmolantles dents per mossegar el CD.

Ciència-ficció

al diaScott Derrikson ha actualitzat el clàssic «Ultimátum a la Tierra»,

rodat per Robert Wise el 1951, sense perdre el seu esperitde sèrie B i oferint renovades lectures polítiques

TEXT: PEP PRIETO

DVD

GRUP 22 / Tel. 972 22 14 30 fax 972 21 57 02 • llibreria 22 / llibreria&quiosc 22 / còmics 22 • Girona · c/e [email protected] www.llibreria22.net

Cinema


El punt de partidaLa nova pel·lícula manté el principi de

l’original, quan s’intercepta el missatge d’unalienígena: «viviu en pau o sereu destruïts»

Els éssers humans ens trobem ubicatsen una mena d’intersecció que, ac-tuant amanera de cruïlla, es troba si-

tuada al bell mig de l’encreuament de di-verses autovies principals o trajectes perescollir i transitar, com poden ser les nos-tres vessants social, personal, existencial,etc. Diuen que la nostra societat està en-callada en una crisi econòmica. Jo em pre-gunto si sota aquesta situació trontollaquelcom més que l’economia. Em qües-tiono si bona part del que ha provocatl’estat d’alarma econòmica actual apareixa partir d’una crisi més profunda i potserno tan visible, la crisi sorgida a partir delparàmetre buidor...

Curiosament quan la persona se sentbuida, s’angoixa i acostuma a provard’omplir-se amb elements que en gene-ral prenen la condició de substitutius jaque tracten de reemplaçar o de cobriraquella carència que es presenta. I és enaquest punt on entra en joc el factor con-sum. Fins i tot podem entendre que elconsum pot ser raonable, amb bon crite-ri i amb equilibri, ara bé la problemàticaesdevé a partir del moment en què la per-sona consumeix no com a fruit d’una ne-cessitat primària personal sinó que ho efectua com acompensació d’una carència personal o com a autò-mat preprogramat per l’entorn social, mediàtic, etc.

És de tots sabut que un dels principis del capitalis-me en què ens trobem immersos és el de la «sobiraniadel consumidor» i no hauríem d’oblidar que el queaquesta premissa ens vol transmetre no és altra cosaque l’aclariment que els ciutadans tenim llibertat peradquirir els béns i els serveis que desitgem. Em reser-vo l’opinió perquè, a aquestes alçades, els mecanis-mes reis de la manipulació mental poden resultar tansubtils, tan imperceptibles que podrien arribar a pas-sar per inexistents i mentre creiem decidir nosaltrespotser la tria ha estat efectuada de forma no gaire lú-cida... De veres, no sé fins a quin punt aquest princi-pi es fa palès, però posats a parlar de principis, d’axiomes i de màximes potser m’inclinaria per crear-ne un de nou, nou de trinca... per què no parlar de lasupèrbia del consumidor? I en què es podria basaraquesta nova categoria?

COMPETITIVITAT I AFANY DE PODERNo sé, és un parlar, però aquesta supèrbia estaria con-siderablement arrelada a la competitivitat i a l’afanypel poder... De vegades semblaria com si la nostra so-cietat volgués creure’s que tots els ciutadans del carrerencara ens movem sota el pes d’aquests dos factors...Es pot constatar que, sortosament, existeix un amplisector que cada vegada es desmarca més d’aquests dospreceptes i tendeix a depurar la competitivitat trans-mutant-la en cooperació i alhora també entén que, pelque fa al poder, no és més qui més té sinó qui millorsap compartir.

Recuperant de bell nou el paràmetre buidor, podemfàcilment entendre que resulta prou entenedor que quise sent buit pugui reaccionar amb els cops de colze i

amb els peus damunt del coll d’altri... Es tractaria d’u-na forma més d’expressar el trauma o malestar perso-nal que, de vegades, acaba sortint de la parcel·la del’individu per expandir-se en l’àmbit social o fins i totmundial asfixiant el feble, el diferent o el qui té, perdret natural, aquella riquesa tan preuada i cobdiciada.

Ara bé, quan un sistema capitalista trontolla, potseruna bona estratègia fóra tractar de guaitar i analitzar laqüestió des d’una òptica no només econòmica, políti-ca o social sinó més profunda, més existencialista.

L’ésser humà va estant cada cop més informat, mésevolucionat i de fet tracta de llegir entremig de les lí-nies que se’ns acostumen a proposar i pot provar d’a-nar no més lluny sinó més profundament escoltant elsdictats del seu cor i no pas les arengues que ens pre-tenen fer combregar amb rodes de molí. La crisi de laqual se’ns parla potser no és tal crisi, potser únicamentés el reflex de la crisi de valors de bona part de la hu-manitat. Suposo que qui sintonitzi amb el meu pensarprobablement estarà ja ensenyant als seus fills no a serels millors sinó a ser el millor de si mateixos i, alhora,els ajudarà a aprendre a omplir-se no pas amb el ca-pital i la matèria –pur consum– si no amb l’equilibri,l’harmonia interior que, quan llueix dins la persona,acaba resplendint en el seu procedir, en el seu entorn,en la seva societat, en el seu món...

Les generacions que ens segueixen estan posicio-nades de forma diferent a les generacions que les hemprecedit. El nostres fills i, encara més, els fills dels nos-tres fills, d’entrada, semblen poder disposar de méspossibilitats per passar de la reflexió a l’acció –des-programant-se i desbloquejant-se– i està prou clar quebona part d’aquesta evolució està en funció del quenosaltres com a educadors, mares/pares, com a per-sones i ciutadans del món sembrem amb coherència iamor.

Bé, senyors, si em disculpen,els haig de deixar. Demà

passat marxo i vull comprovarque l’equipatge ja està a punt. – I aquesta vegada on va senyorBrugada?– A Nova York. Pel que m’hanexplicat, aquella ciutat és un for-miguer. Diuen que s’hi fan moltsbons negocis.

Tomàs Brugada Rifà va néixerel 1861 a Sant Feliu de Guíxols,població que veuria créixer imorir la seva empresa.

Quan només tenia vint-i-cincanys, el 1886, va iniciar la sevacarrera comercial participant,com a soci, en la Companyia Fe-rrer i Brugada, dedicada a la ma-nufactura de productes de suro.Ben aviat, aquest jove guixolencva convertir-se en el soci majo-ritari de la firma, que es va re-batejar com a Tomàs Brugada iCia.

A partir d’aquell moment vadirigir l’empresa amb un dobleobjectiu. D’una banda, meca-nitzar el procés de producció, jaque tradicionalment el món delsuro tenia un fort component ar-tesanal que impedia abaratircostos. I, d’altra banda, obrir-seal mercat exterior.

En el procés d’internaciona-lització, Brugada va concentrarmolts esforços en introduir-seals Estats Units, arribant a obriruna delegació a Nova York, ciu-tat on ell mateix va viure durantun temps, amb la seva esposa,que era de nacionalitat nord-americana.

Al voltant del 1896, el matri-moni va tornar a Sant Feliu, onBrugada va continuar enfortintel negoci gràcies a algunesaliances comercials amb fabri-cants surers de Palafrugell i Lis-boa. Cal tenir en compte quePortugal era una de les potèn-cies europees, juntament ambCatalunya, d’aquest sector. Amés, també va establir relacionscomercials a Sevilla. Això li eraútil per comprar la matèria pri-mera a més bon preu, ja que An-dalusia i Extremadura eren lesprincipals productores de suro.

A principis de segle XX, la fà-brica guixolenca donava feina aquatre-cents treballadors i To-màs Brugada tenia fama de serun gran coneixedor del món su-rer, capaç de solventar els pro-blemes de producció de taps dexampany, un dels seus produc-tes estrella.

Segurament per això, quan el1904 el rei Alfons XIII va viatjara Sant Feliu de Guíxols percol·locar la primera pedra delport que s’estava començant aconstruir, la factoria de Brugadava ser l’escollida perquè el mo-narca fes la visita representativadel sector surer.

Tomàs Brugada Rifà va morirel 1923, i amb la seva desapari-ció també ho va fer l’imperi quehavia aixecat des de ben jove.

Lectures


IsabelCochPsicòlogawww.ddivan.com

XavierCarmaniuMainadéHistoriadori periodista

Buidor, consum i crisi Tomàs

BrugadaRifà

XAVIER CARMANIU

ISABEL COCH

Gironins del segleXIX

FermínBocosPeriodista

En els primers temps de la República, quan una hor-da de bàrbars acampava a les portes de l'Urbs, el

Senat no va creure necessari interrompre les seves ses-sions. La fe en les seves institucions era la principalforça de Roma. Cosa semblant succeeix entre nosal-tres: el dia en el qual l'onada de la caiguda de WallStreet arriba fins a Europa, a Espanya, la notícia delcrac coincideix en els diaris amb la preocupació d'u-na ministra pels anuncis en els quals els bons del Tre-sor es confonen amb les croquetes. Som de riure.

Com de riure és que el mateix dia en el qual el pre-sident del Govern invita el líder de l'oposició a reunir-se amb ell a La Moncloa per analitzar la tenebrosa si-tuació econòmica, el seu contramestre en el PSOE, elciutadà José Blanco, piqui la cresta a Rajoy dient-li de-magog.

Anem pel bon camí; el camí de la Champions Lea-gue al qual es va referir Zapatero la setmana passadaa Nova York, quan davant una reunió de taurons deWall Street va presumir del múscul de l'economia es-panyola adornant la xerrada amb un pessic de monjaals seus amics Sarkozy i Berlusconi. Pessic que el pre-sident de França li ha tornat en forma de bufetada, ex-cloent Espanya de la reunió a la qual ha convocat elspaïsos més avançats d'Europa per «refundar el capita-lisme sobre bases ètiques».

Tal faràs tal trobaràs. La pena és que mentre de lamà de la senyora Aido aprofundim en els camins d'a-quest regne de modernitat que suposa distingir entre«miembros y miembras» o «sexem» els anuncis i les cro-quetes, al carrer s'estén el pànic pel tsunami financerque ens ve al damunt.

L’orquestra del «Titànic»FERMÍN BOCOS

Televisió


Les televisions americanes, en el seu afanyd’atraure més espectadors, han recupe-rat i actualitzat programes que van triom-

far a finals del segle XX, segures que El cochefantástico i els nois de Beverly Hills, 90210:Sensación de vivir continuen estant de moda.La nova temporada de la petita pantalla nord-americana està farcida d’estrenes carregadesde nostàlgia per a aquells que avui dia super-en la trentena. El fantàstic cotxe KITT i elsalumnes de l’institut West Beverly, s’han fet unforat a la graella entre títols com Lost, PrisonBreak, CSI o House a la franja de màxima au-diència.

Igual que passa a la indústria del cine, en-ganxada a les seqüeles i en la qual personat-ges com Batman o Indiana Jones segueixenrecaptant milions de dòlars amb les seves no-ves aventures més de vint anys després de laseva primera pel·lícula, diverses cadenes delsEstats Units han començat a mirar enrere a larecerca de la fórmula de l’èxit.

Després de passar pel taller, la NBC ha res-catat de l’oblit El coche fantástico, sèrie queva estrenar el 1982 i que va causar furor enmolts països, tot i que el pas del temps ha obli-gat a una actualització del programa. MichaelKnight (interpretat per David Hasselhoff) haquedat enrere i el seu lloc al volant de KITTl’ocupa el seu fill Mike Traceur (Justin Brue-ning). El totpoderós cotxe ha canviat de dis-seny i de ser un Pontiac Trans Am ha passat aun Mustang Shelby GT500KR, últim model d’a-quest esportiu de Ford, que a la ficció és ca-paç, a més de parlar, de canviar el seu aspec-te sobre la marxa gràcies al seu equipamentnanotecnològic.

TORNA «SENSACIÓN DE VIVIR»Un altre retorn sonat ha estat el dels nois deBeverly Hills, 90210: Sensación de vivir, si béde l’antic repartiment de la dècada dels 90 úni-cament han reprès els seus personatges Shan-nen Doherty (Brenda Walsh) i Jennie Garth(Kelly Taylor), la primera com a professora deteatre i la segona com a assessora dels alum-nes. Les aules tornaran a ser les de l’institutWest Beverly però la història se centrarà en elsWilson i no en els Wash, una família que estraslladarà de Kansas a Beverly Hills on viu-ran a casa de l’àvia, rol que no existia a la sè-rie original. Titulat 90210, el programa que vaarrencar al setembre és una telenovel·la juve-nil encarada a captar els adolescents d’avui,més que a recuperar el seu públic del passat.

La saga La Guerra de las Galaxias iniciadael 1977 fa també acte de presència en les nitsde tardor, en el seu cas en el canal CartoonNetwork, amb la sèrie animada Star Wars:Guerra de los Clones. L’enèssima aventura suc-ceïda a la «galàxia molt llunyana» desenvolu-parà en diversos episodis la trama del film d’a-nimació del mateix nom que ha arribat aquestestiu a les cartelleres i que se situa cronològi-cament entre La Guerra de las Galaxias. Epi-sodio II: El Ataque de los Clones (2002) i LaGuerra de las Galaxias. Episodio III: La Ven-ganza de los Sith (2005).

Vells coneguts també dels espectadors sónTerminator: The Sarah Connor Chronicles iBetty la fea, programes que continuaran enpantalla amb la seva segona i tercera tempo-rada, respectivament, les dues inspirades enproduccions de dècades passades. En el 2009,El Equipo A, una altra famosa sèrie de la tele-visió dels anys 80, ressucitarà a Hollywood toti que en el seu cas com una pel·lícula per a lagran pantalla.

Amb tanta febre de recuperar el passat i per tal d’atraureespectadors amb històries que ja van ser èxit en el seu moment,les televisions aposten ara per les sèries de finals del segle XX

DDG

Tornar als

80 i 90

Dilluns 6 d’octubre22 DominicalDiumenge 5d’octubre de 2008

Els més vistosdel 24 al 30de setembre

CatalunyaEl partit: Barça-BetisDimecres 24 desetem bre, TV3.1.005.000 especta-dors (36,7%).

El piromusicalDimecres 24 desetem bre, TV3.887.000 especta-dors (27,4%).

CSI Miami:«Ciberfamosa»Dilluns 29 desetembre,Telecinco. 837.000espectadors(26,3%).

El partit: Espanyol-BarçaDissabte 27 desetembre, TV3.832.000 especta-dors (33,1%).

TN Cap de setmanaDiumenge 28 desetembre, TV3.770.000 especta-dors (26,7%).

EspanyaFórmula 1Diumenge 28 desetembre,Telecinco.5.699.000 especta-dors (40,3%).

CSI Miami:«Ciberfamosa»Dilluns 29 desetembre,Telecinco.4.264.000 especta-dors (22,4%).

Cuéntame cómo...Dijous 25 de setem-bre, La 1. 4.247.000espectadors(24,3%).

CSI Nueva YorkDilluns 29 desetembre,Telecinco.3.935.000 especta-dors (23,2%).

Sin tetas no hay...Dijous 25 de setem-bre, Telecinco.3.608.000 especta-dors (20,8%).

12.10

18.30

K3SpirouL’Spirou i en Fantàstic han decidit acom-panyar el comte a un seminari que orga-nitza l’Arthur Thorpe, un jove visionari queés molt ric. Viu en una casa ultramodernasituada al capdamunt de Mesa Diablo, en-mig del desert del sud-oest dels EstatsUnits. Aviat comencen a passar cosesmolt estranyes...

TV3L’última primaveraL’any 1936, un poblet costaner de Cor-nualles viu força allunyat dels grans es-deveniments que sacsegen Europa. Ja-net (Maggie Smith) i Ursula (Judi Dench)són dues dones grans, germanes, queviuen soles. Un dia, després d’una tem-pesta, la seva vida tranquil·la es veurà al-terada per la presència d’un nàufrag, a quirecullen a casa seva. Es tracta d’un jovepolonès que no parla anglès, però lesdues germanes aniran descobrnt detallsdel seu passar i de la seva personalitat, irecuperaran sentiments que ja tenien obli-dats.

TelecincoCSI MiamiKyle, el fill d’Horatio, és traslladat amb al-tres presoners en un furgó policial. Decamí a la presó, tenen un accident i apro-fiten per escapar. Kyle decideix lliurar-sea Horatio i torna a presó. Els delinqüentsque aconsegueixen escapar amenacenHoratio amb fer mal al noi dins de la pre-só a través de contactes.

TV3GattacaEn un futur no gaire llunyà, la societat haarribat a una recerca obsessiva de la per-fecció i fins i tot els éssers humans són dis-senyats genèticament. Però el jove Vin-cent (Ethan Hawke) encara va néixer fruitde l’amor i per això és considerat imper-fecte. No té cap possibilitat de tirar enda-vant i aleshores assumeix una identitat fal-sa. Farà servir mostres de pell, cabell,sang i orina d’una altra persona per poderpassar els controls.

CuatroAliasSidney i Tom descobreixen que Renée harobat els contenidors, i aviat descobriranque un grup de mercenaris van darrereseu perquè també volen els contenidors.Mentrestant, Sloane continua intentantdescobrir una cura per a Nadia.

Dimarts 7 d’octubre

10.50

15.30

18.25

22.10

22.55

33Els àngelsLa imatge d’un àngel es reconeix imme-diatament. La tendència generalitzada éspensar que els àngels són personatgesde la Bíblia amb ales blanques i una au-rèola al votant del cap. Però no tots els àn-gels són angèlics. Els àngels poden pro-tegir, donar consell, jutjar, traduir, cantar,entretenir i fins i tot cuinar. Aquest docu-mental ens descobreix per què els àngelstenen un paper tan important en tantes cul-tures.

CuatroEntre fantasmasMelinda observa una cosa insòlita en elseu nou veí. Des de la seva arribada al ba-rri, aquest home ve acompanyat per unesperit que el segueix a tot arreu. QuanMelinda nota la presència del fantasmadecideix acostar-se al seu veí per esbri-nar qui és i què vol. El comportament d’a-quest nou inquilí, però, és molt estrany: en-terra bosses en el jardí a la nit i posa tau-les de fusta per tapar totes les finestres.

TV3Pelham, un, dos, tresBlau, Verd, Gris i Marró són quatre crimi-nals desesperats que han preparat un plade bojos a Nova York: segrestar un vagóde metro. L’esquema del segrest ha estatpemsat per Blau, que demanarà a la po-licia, després d’ocupar un vagó amb 17persones, un rescat d’un milió de dòlars.

TV3VentdelplàL’Imma, l’Aleix i en Ricard vénen a deixarles cendres de l’Alfons a la tomba de Gus-tau. L’Imma explica a la Teresa que la idead’incinerar l’Alfons va ser cosa dels seusfills. En Manel no s’amaga d’haver passatla nit amb la Nicole. En Jaume retreu a laIsabel que no li digués que la Nicole i enManel s’han tornat a embolicar i ella li res-pon que, si no li va dir res, és perquè ell noli parla. Per la seva banda, la Mònica haenviat la sinopsi de la seva novel·la a enDani, però a ell no li ha agradat.

CuatroAnatomía de GreyLa doctora Wyatt, la psicòloga de Mere-dith, li planteja per primer cop quin és elseu problema: no sap enfrontar-se a lesdificultats, ja que davant la pressió sem-pre abandona. Al marge de l’estat d’ànimde Meredith, l’hospital està revolucionatperquè espera una eminència de la me-dicina: un reputat metge que, a més, vaser professor del cap Webber.

Dimecres 8 d’octubre

14.00

18.40

22.15

22.00

01.15

Antena 3Los SimpsonHomer fa trampa amb l’assegurança mè-dica per poder comprar una loció que lifaci tornar a créixer el cabell. Amb l’ajudade la seva nova i esplèndida cabellera idel seu incodicional secretari personal,Homer es converteix en un executiu d’èx-xit, fins que Smithers, portat per la gelosia,descobreix l’engany.

TV3L’escala de cargolHelen Mallory va perdre la veu a conse-qüència de l’incendi en què va morir el seufill i el seu marit. Quan Helen va a casa dela seva àvia, acompanyada del seu met-ge, ha de parar el cotxe en un control po-licial. Una dona cega ha mort assassina-da. El veïnat viu aterrit; en poc temps hanmort altres dones, totes amb algun defectefísic. Helen podria ser una de les víctimesperquè és muda.

TelecincoHospital CentralAmina, la nena sudanesa, ha de tornar alseu país. Aquest fet reobre les diferènciesentre Esther i Fernando, però el metgedescobreix a la infermera una cosa queella desconeix: el Quart Món. Per la sevabanda, Javier comença a ser conscientque potser mai més pugui tornar a ope-rar. Aquesta adversitat li fa plantejar-se unnou objectiu: Ser el cap d’Urgències en-lloc de Maca, qui, aliena a aquestes pre-tensions, inicia un nou acostament a Vero.

33Nip/TuckDesprés d'enfrontar-se a un agent, el pa-per de Sean a Cors i bisturís s'amplia.Mentrestant, Christian comença a sospi-tar i es pregunta quins poden ser els mo-tius pels quals Gina s'hagi traslladat a LosAngeles i estigui treballant en la seva con-sulta.

laSextaThe OfficeMichael i Jan decideixen fer pública laseva relació amb motiu de la festa que ofe-reix un dels directius de Dunder Mifflin. Du-rant el cóctel, Karen presenta a Jim a al-guns dels nois amb els quals ha sortitabans que amb ell creant un ambient bas-tant incòmode.

00.10

02.15

22.15

Guia TV


� Parc infantil temàtic de 600 m2.

� Festes infantils d’aniversari amb animació i «festa dance».

� Entrades per hores: els nens estan vigilats per monitorsi els pares gaudeixen d’una estona de tranquil·litat.

� Matinals especials per a escoles i grups.

� Bolera amb 12 pistes.

� Promocions cada dia de la setmana.

� Festes d’aniversari.

�Tornejos d’empresa i grups.

Camí dels Carlins s/n - 17190 SALT - Tel. +34 972 43 92 03 www.espaibowling.com Obrim cada dia!

Dijous 9 d’octubre

13.10

17.30

20.00

22.15

00.40

K3Hattori el ninjaL'Hattori és un jove samurai del poble d'I-ga, que és conegut com a ninja. És un bonamic d'en Ken-ichi. Els pares d'en Ken es-tan completament desorientats per lesarts marcials que fa servir l'Hattori, i alho-ra estan totalment sorpresos dels seus po-ders sobrehumans.Malgrat que no creuenque sigui realment un ninja, pensen queés un bon amic del seu fill i que sempre elprotegirà. Per això, l'Hatori anirà a viureamb el Mitsuba i és així com començaranles grans aventures del noi supersamurai.

TelecincoYo soy BeaChali està passant per un dels seus pitjorsmoments: ara que començava a superarde mica en mica la mort d’Echegaray, Ma-tilde l’humilia donant-li una bufetada en laseva primera reunió com a presidenta deBulevar 21 i fins i tot «les lletges» cauenen el safareig sobre la seva amiga en as-sabentar-se el seu idil·li amb Daniel.

laSextaCaso abiertoUn hombre, que va contraure sida el 1983,demana a Rush que reobri e cas de la mortsense resoldre de la seva parella. Quanels detectius investiguen aquest assassi-nat descobreixen que la víctima va ser undels primers activistes en la lluita contra lasida i un defensor de l’educació sexual enla comunitat homosexual.

TelecincoSin tetas no hay paraísoCortés, mogut per la gelosia, ordena l’as-sassinat de Duque. Jessica, que sospitaquines són les intencions de l’empresari,decideix parlar amb Catalina. Tot i els seusdubte, la noia acaba confiant en la sevaamiga i intenta avisar Duque que la sevavida corre perill.

TV3Donnie DarkoDonnie Darko (Jake Gyllenhaal) és un es-tudiant adolescent amb fama de pertor-bat mental per les visions que afirma tenir.Es troba un conill gegant que li anunciaque el món s'acaba al cap d'un mes i quel'entreté durant una nit en què un reactors'estavella contra casa seva. El conill esva apoderant de la ment del noi i l'indueixa fer gamberrades.

Divendres 10 d’octubre

10.15

15.45

22.15

22.20

23.45

CuatroAlerta CobraEl pare de Susanne König, la secretàriade Chris i Semir, és a punt de retirar-se delcos de policia i decideix acompanyar-losen una vigilància que en principi semblasenzilla. El pare de Susanne, però, resul-ta ferit i mor al poc temps. Estant a casa elseu pare, Susanne troba un CD que con-té fotos de dones de l’Europa de l’Est enpostures molt explícites.

TV3El cor de la ciutatLa declaració d’en Juli fa reaccionar l’Or-pinell, que pren la iniciativa a la seva ma-nera. I en Juli vol acabar amb el bullying,però en Jofre no. En Paco i en Fede des-cobreixen que tenen una cosa en comú:en Fidel. I en Francisco ha de proposar ales dones la idea del calendari...

TelecincoEl comisarioLa investigación del cas Palomer segueixel seu curs. Pepa aconsegueix identificarun altre dels cadàvers de l’àlbum de fotosdel constructor: un periodista xilè que se-guia el rastre a Espanya de la filla d’un nazi,fundador d’una colònia en aquell país queva servir de centre de tortures durant el rè-gim de Pinochet.

TV3PremonitionLinda Hanson té una casa preciosa, unmarit i dues filles que l’estimen molt. Laseva vida és perfecta fins que rep una no-tícia devastadora: el seu marit Jim ha morten un accident de cotxe. Però l’endemà,quan Linda es desperta, Jim continua viu.Ella pensa que tot ha estat un malson, peròli torna a passar.

33El documental: «Photo souvenir»Reflexió al voltant del món de la fotografiacom a testimoni d'un país, en aquest casel Níger, i d'una època, els anys 60 que fo-ren els de la descolonització africana, através de la mirada d'un fotògraf beninès«oblidat», Philippe Koudjina. Fotògraf deprestigi en aquells moments d'eferves-cència africana, avui dia està pràctica-ment immobilitzat després de ser atrope-llat. També pateix glaucoma, cosa que liimpedeix continuar fent fotografies.

Dissabte 11 d’octubre

08.00

13.10

02.00

14.55

15.30

33Escenaris de la cultura universalLa història de la humanitat compta ambuns indrets especials. Els fets històrics hanquedat impresos, a vegades, en l'expres-sió d'una cara. Contemplar-les ens creenuna impressió que és sovint única. Sitesof the World Culture és un viatge de des-coberta cap els indrets màgics del neixe-ment de les nostres cultures. Exploragrans espais i paisatges, explica històriessobre el seu descobriment o redescobri-ment i és present quan en algunes oca-sions les modernes tècniques arqueolò-giques desenterren troballes inespera-des.

CuatroPressing Catch RawMés espectacle, més combat i la possibi-litat de gaudir amb els millors lluitadors dewrestling. Triple H, John Cena, Kurt Angle,Trish Stratus, Lita i Victoria són algunes deles estrelles dePressing Catch Raw, el pro-grama de Cuatro produït per World Wres-tling Entertainment.

laSextaPadre de familiaStewie comença una guerra amb el seucompany Beltrán amb l’objectiu de fer-seamb el control del pati de l’escola. Men-trestant, Peter i Lois s’espanten ja que pen-sen que poden estar esperant un altre fill.Quan descobreixen que és un a falsa alar-ma, Peter corre a fer-se la vasectomia,però després de l’operació no troba capinterès a practicar sexe.

TV3Tomb inesperatJessica és una inspectora de la policia deSan Francisco. Acaba de guanyar un as-cens i té un nou company, Mike, amb quis'haurà d'enfrontar amb una sèrie decrims, les víctimes dels quals són homesque havien tingut relacions esporàdiquesamb Jessica. Mike sospita d'ella i Jessicatambé comença a pensar que és la cul-pable. Només l’antic company del seupare creu en la seva innocència.

CuatroPainkiller JaneConnor comenza a tenir una sèrie d’a ac-cidents. Al principi semblen coincidèn-cies, però Jane comença a sospitar i de-mana a Andre que investigui. L’equip des-cobreix que els antics companys de l’e-quip de policia de Connor han mort en cir-cumstàncies estranyes.

Recomanem

Lilí

Dijous 9. TV3, 18.50h.Lilí, una noiasense casa niamics, s'uneix aun circ francèsitinerant i s'ena-mora bojamentd'un mag, unseductor frívol ielegant. L'idil·liestà abocat alfracàs perquèella només ésuna simple con-questa per almag seductor, iqui li obre elcamí cap a la fe-licitat són els ti-telles gairebéhumans que ex-pressen els sen-timents de Paul,l'home que enmou els fils, sen-se que ella sen'adoni.

Any1953.PaísEstats Units.DirectorCharles WaltersIntèrpretsLeslie Caron,Mel Ferrer,Jean-Pierre Au-mont, Zsa ZsaGabor, KurtKasznar.

Patricia Ribera RieraDirectora

APRIMAMENT

Un mètode desenvolupat a França per un prestigiós especialista, basat en antigues tècniques orientals

Primeravisita

gratuïta

Com aprimar-se i mantenir-se amb un mètode natural, agradable, eficaçi durador. Es poden perdre de 15 a 18 kg en 9 setmanes.

• Sense passar gana • Sense agulles • Sense medicaments ni altres productes• Sense patir depressions. Amb massatges, digipuntura i una alimentació equilibrada

basada en principis energètics.

� 972 20 53 35 - Fax: 972 41 01 87C/Pare Maria Claret, 14, 2n 2a - 17002 GIRONA

Aprimar-se definitivament d’una maneranatural, ràpida i duradora.La ciutat de Girona disposa d’un centre d’aprimament Holovital. A través d’un mètode naturalutilitzat a França des de fa 15 anys en més de 55 centres i basat en antigues tècniques orientals,Holovital aconsegueix reduir el sobrepès sense patir gana i ajudant el pacient a incrementar el seubenestar general i el seu control d’ansietat.

Holovital té unes modernes instal·lacions al mateix centre de la ciutat de Girona.

Holovital

El centre de tractaments natu-rals Holovital va ser creat el1994 a Barcelona per Ana

Geli. A través d’un mètode comple-tament natural utilitzat a França desde fa quinze anys en més de 55 cen-tres i basat en antigues tècniquesorientals, Holovital aconsegueix re-duir el sobrepès.

Des de setembre de 2003 Holovi-tal s’ha establert a la ciutat de Gi-rona, al carrer Pare Maria Cla-ret, 14 2n 2a, des de l’abril de 2005també els ofereixen les seves ins-tal·lacions, on Patricia Ribera i el seuequip ja han solucionat el problemade sobrepès de molts homes i dones.

El mètode

És un mètode molt antic en les so-cietats orientals, que hem adaptat alsistema alimentari d’Occident. És untractament tàctil, basat en antiguestècniques orientals que consisteix enlleugeres pressions digitals sobrepunts concrets del cos; no s’utilitzenni agulles ni medicaments ni aparells.Activem els punts reflexos d’un òr-gan i regulem el funcionalment de totl’organisme mitjançant aquestspunts.

Amb aquestes sessions, s’aconse-gueix treure la gana, l’ansietat i regu-lar l’organisme perquè realitzi millortotes les seves funcions. Durant eltractament millora la pell, el cabell,les ungles, la persona dorm millor, esnormalitzen els paràmetres de co-lesterol i de glucosa, si estan alterats,i en els casos de menopausa es re-dueixen notablement les sufocacions,així com els dolors articulars.

Com a complement a la digito-puntura, és necessari seguir una die-

ta sana que cobreixi totes les neces-sitats nutritives amb el mínim aportde greixos.

Una dieta que, com que es treuenl’ansietat i la gana, no costa gens deseguir, sense carències, rumiada per-què la persona mantingui un to aní-mic òptim. Es proporciona una llistad’aliments naturals de la dieta medi-terrània que inclouen fruita, verdura,carn i peix; tot triat i combinat en fun-ció del tipus de pacient.

Els resultats

Depenent de cada cas el pacientpot sotmetre’s a un tractament curt(de 4 a 6 setmanes) en el qual és pos-sible perdre entre 8 i 10 quilos, o unde llarg (de 9 setmanes) en el qual espoden rebaixar de 15 a 18 quilos,sempre seguit d’una fase de mante-niment de 3 setmanes, que tenencom a finalitat estabilitzar el pes ad-quirit. Finalitzat el procés, vostè po-drà tornar a menjar normalment sen-se guanyar pes.

És un tractament que poden se-

guir dones (fins i tot aquelles que estroben en període postpart –semprei quan no estiguin alletant–), homes inens a partir dels 18 anys d’edat, sen-se contraindicacions. Amb dietesadaptades a persones amb diabetis ovegetarianes.

Es tracta d’un mètode que té encompte el binomi cos-ment, ajudantels pacients a incrementar la sevaautoestima, el benestar general i elcontrol d’ansietat. Per a Holovital, elmés important és la salut de la per-sona.

A Holovital Aprimament, els re-sultats són ràpids i duradors. Les nos-tres tècniques són saludables. Aju-dem a portar un control sobre el cos,

i, el que és més important, a tro-bar-se més dinàmic i amb més ga-nes de viure.

Holovital té les seves ins-tal·lacions situades al c/ Pare Ma-ria Claret, 14 2n 2a. Aquesta ésuna bona opció per a aquellespersones que es vulguin aprimarsense passar-ho malament ni pa-tir gana, i a la vegada gaudir d’unbon estat de salut i optimisme.

APRIMAMENT

Diumenge 5 d’octubre de 2008 PÀGINES 6 i 7 Dominical › elementosWeb › ...Papallones tan...

Documents

Transcript of Diumenge 5 d’octubre de 2008 PÀGINES 6 i 7 Dominical › elementosWeb › ...Papallones tan...