DIUMENGE · 28 de juliol del 2019. Any XLIV. Núm. 15072 - AVUI / Any XLI. Núm. 13942 - EL PUNT

2,50€

Avui amb El Punt Avui

LES SÈRIES. A sants i a minyons no els prometis si no els dons / Als toros en realitat no els excita el color vermell perquè hi veuen en blanc i negre P6-7

8167

66-1

2039

26Q

1401

77-1

2131

21Q

Miquel Pueyo

“Per què noal governdel país elpacte deLleida?”

ELS NOSTRES AJUNTAMENTS LLEIDA EUROPA - MÓN P19

Trump obtéel vistiplaudel Supremper finançarel ‘seu’ murHi aniran 2.500 milionsde dòlars del Pentàgon

PITJOR · El temps agreuja elsefectes de l’aturada del personalde terra d’Iberia i eleva a 167 elnombre total de vols cancel·lats

Més aiguaque vagaXÀFEC · Una tempesta d’aigua ivent interromp les operacions al’aeroport del Prat prop d’unahora i trasbalsa tot el trànsit aeri

NACIONAL P16-17

La gran intensitat de latempesta inunda en pocmenys d’una horadiversos carrers, estacionsdel metro i comerços

Un riu urbà en un cèntric carrer de Barcelona a conseqüència de l’aiguat d’ahir ■ EPA

El temporal va escombrarmig país i va originarretencions a l’AP-7, la C-17 ila B-23 i esllavissades enalgunes carreteres

Els aiguatsprovoqueninundacionsa tota l’àreametropolitana

Sánchez tem arribar ala sentència en funcionsDona per feta la condemna i la reacciói no vol cotilles si cal aplicar un nou 155

Nacional P8-9

“Cal entendre que la policiano és ni d’uns ni d’altres”

Exconsellera d’Interior i JustíciaEntrevista Montserrat Tura P14-15

L’ESPORTIU

Busquets i Iniesta en el matx del Barça a Kobe (0-2) ■ EFE

Iniesta acomiada lagira del Barça al Japó

2 | EL PUNT AVUIDIUMENGE, 28 DE JULIOL DEL 2019

a mentida sempreha tingut molts

adeptes. Hi ha menti-ders convulsius queles deixen anar talcom raja. I n’hi ha que

ho fan de manera indirecta a còpia debuscar maneres subtils de no dir la ve-ritat. Potser la política és la millor esco-la per aprendre a practicar la mentida–directa o subtil–. Ara, la gent retreuals polítics el domini del noble art de lamentida tot i que el practiquen ambreiterada devoció i dedicació. En recor-do un exemple, el que vaig veure en und’aquells grafits que solien aparèixerals vàters públics a l’època que la gentno es desfogava, com ara, a còpia detuits o de whatsapps. Feia referència aldues vegades primer ministre anglèsHarold Wilson, aquell polític laboristaque sempre anava amb la pipa a la bo-ca. Eren els anys setanta i la creativitata les parets dels vàters de Londres es-tava al pic. La pintada deia: “Com espot saber si Harold Wilson menteix?Resposta: Si veus que mou els llavis”.Pobre Wilson. Quina exageració. La

gent no sap comprendre que sensementides no hi ha manera de fer unacarrera política que duri un mínim detemps. Per posar les coses al lloc justno hi ha com anar a Mark Twain i al seuclàssic Sobre el declivi de l’art de lamentida. Twain ens fa entendre quedonat que la mentida és un costumuniversal practicat, d’una manera ouna altra, per tota persona humana,cal almenys practicar-la amb rigor icultivar-la amb sana dedicació. No espot deixar prostituir un art tan essen-cialment humà. Fixeu-vos, deia Twain,en la dita: “Només els nens i els bojosdiuen la veritat.” La deducció lògica ésque els adults i els assenyats diuenmentides. Davant d’aquests fets inne-gables, penso que si es vol retornar elbon nom a la mentida cal seguir el saviconsell del nostre amic Oscar Wilde:“L’única forma de la mentida a la qualno es pot fer cap retret és a la que espractica per amor a l’art.” Sí, senyor. Sihem de dir mentides, que no siguin nibones ni dolentes, ni benintencionadesni malintencionades. El mínim que lihem d’exigir a una mentida és que si-gui ben sincera. Bones vacances.

L

Keep calmMiquel Berga

Mentides

Si hem de dir mentides, queno siguin ni bones ni dolentes,ni benintencionades nimalintencionades

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

a temporalitat es dilata molt més al’inici de la novel·la de Boris Paster-nak que no en l’adaptació cinemato-

gràfica de David Lean (també podria dir-se que aquesta la comprimeix) i és aixíque permet fer un seguiment de la gesta-ció a primers del segle XX de l’esperit re-volucionari que va fructificar el 1917: lesmanifestacions i les vagues replicades perla repressió brutal de l’exèrcit tsaristaque, recordant la lluita del poble, Eisens-tein va reconstruir en escenes de La vagai d’El cuirassat Potemkin que exemplifi-quen allò que el director soviètic definiacom el cinema puny fet per “aixafar elscranis” i mantenir vigilant la consciènciapolítica; tanmateix, amb una planificació iuna concepció cinematogràfica molt dife-rent, Lean també va voler donar compted’aquesta repressió amb una seqüènciaexcepcional, molt ben treballada pel quefa a la disposició espacial dels botxins i lesvíctimes, en què els cosacs a cavall agre-deixen una multitud pacífica mentre eldoctor Yura Zhivago (amb aquells ullsaquosos i tristos d’Omar Shariff) ho obser-va des del balcó de casa seva hores des-prés d’haver donat la raó a la seva mareadoptiva, Anna Ivànovna, quan aquesta

L

diu que són belles les paraules dels mani-festants: “Pa, treball, igualtat”.

Pasha, xicot de Lara, és a la manifesta-ció representada en el film havent repartit

abans fullets amb la convocatòria. En veu-re’l repartint-ne, Lara diu a Pasha (inter-pretat per Tom Courtenay, que ja haviapatit “la solitud del corredor de fons” en elfilm de Tony Richardson) que ningú novol la revolució. Ell contesta: “Sí que la vo-len, però encara no ho saben.” No sé perquè, a través del guió de Robert Bolt, Laraés mostra tan aliena a l’esperit revolucio-nari quan, a la novel·la de Pasternak, liparla així a la seva mare quan aquestas’indigna pel fet que facin vaga dues de lestreballadores del seu cosidor: “Te n’has defer càrrec, marona, no poden fer una ex-cepció amb tu. Contra tu no tenen res. Alcontrari. Tot el que passa ara, es fa ennom de la humanitat, en defensa dels des-valguts, per al bé de les dones i dels in-fants. Sí, sí, no facis anar el cap ambaquesta desconfiança. Gràcies a això,un dia la vida serà millor per a tu i per ami.” I una pensa en la bellesa d’aquesta in-nocència i en el desengany de tants i tan-tes que van creure que les revolucions fa-rien millor la vida. Però també, en contradel nihilisme que du al conformisme, en lanecessitat moral de continuar creient enles lluites que es fan en nom de la humani-tat.

“Una pensa en eldesengany de tants itantes que van creureque les revolucionsfarien millor la vida,però també en lanecessitat moralde continuar creienten les lluites quees fan en nomde la humanitat

Imma Merino

En nom de la humanitat

Ombres d’estiu

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIUMENGE, 28 DE JULIOL DEL 2019

les portes de la sentència de l’1-O, i després del que hem vistaquesta setmana en els debats

de no investidura de Pedro Sánchez,començo a pensar que en realitat encap moment el PSOE ha treballat per-què a Espanya hi hagi de veritat un go-vern de coalició. A les portes de la sen-tència de l’1-O, deia, probablementl’executiu de Sánchez sabia des delprimer moment que l’estratègia per ala seva investidura era forçar l’absten-ció del PP i de Ciudadanos, però queper això abans calia el festeig i poste-rior fracàs del possible pacte amb Po-demos. Per això em pregunto (diguin-me malpensat) si tot plegat no ha es-tat una mica una pantomima, una re-presentació i una gesticulació neces-sària perquè Sánchez provi d’arribarallà on volia arribar. No ho sé. Ho pen-sava divendres al vespre després deveure la contundència amb què s’ex-pressava la vicepresidenta en funcions

A “Em pregunto siper al PSOE lanegociació ambPodemos no eramica unapantomima

del govern espanyol, Carmen Calvo.“L’executiu està preocupat”, va dir,“per la situació com afrontarà la sen-tència amb els independentistes”. I vademanar a PP i a Ciudadanos que “mo-guin fitxa” perquè quan aquesta arribia Espanya no hi hagi un govern en fun-cions. “Hem de poder actuar amb co-hesió, convivència i defensant la quali-tat de la democràcia espanyola”, va

concloure. I ja saben vostès què voldir, que a Madrid diguin que afronta-ran la reacció a la sentència amb “co-hesió, convivència i defensant la quali-tat de la democràcia espanyola”. Lasentència, que aquí tant la vivim comun daltabaix i no sabem com organit-zar-nos, per a Madrid també és ungran escull. I què fa Sánchez? S’hi pre-para. No vol ser un president en fun-cions quan arribi. I, malauradament,prefereix estar apuntalat per PP i Ciu-dadanos en comptes de per Podemos.Asseure’s i parlar, establir una nego-ciació, a Espanya, quina llàstima, éssinònim de feblesa. I, suposo, Sánchezja en té prou amb la feblesa dels seusresultats electorals. No en vol més. Hatriat, o així m’ho sembla a mi, comodi-tat en comptes de coratge polític. Es-tan preocupats pel terratrèmol quepugui provocar una possible sentènciacondemnatòria i ja s’hi preparen. Vol-dria pensar que aquí també.

La sentènciaXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

El govern ha aprovat destinar14,5 milions d’euros a un pla

de suport a la setantena de munici-pis que allotgen centres de jovesque emigren sols, coneguts com amenes (menors estrangers noacompanyats). El pla es dirigeix alsmenors que viuen en equipamentsde la Generalitat però també als jo-ves que fan divuit anys i, en moltscasos, es queden en situació de vul-nerabilitat. La iniciativa té un objec-tiu doble: oferir suport a les admi-nistracions, que pateixen perquè,en la majoria dels casos, no tenenrecursos suficients per afrontarun estiu que es preveu complicat,i impulsar l’acompanyament enl’emancipació dels joves menorsd’edat, amb el focus posat en la in-serció laboral. I és que aquesta és laclau: no centrar-se tant en l’entradadels joves al sistema assistencialcom en la seva sortida perquè no esconverteixin en joves vulnerables.

Albert Batlle, nou màxim res-ponsable de seguretat de Bar-celona, la ciutat d’entrada delsmenes a Catalunya, ha posat sobrela taula un altre element: que elcompliment de la llei hauria d’in-cloure que el menor torni amb elsseus pares, en un “retorn assistit”que més aviat semblava una expul-sió controlada. Catalunya rebràaquest any de la ratlla dels 5.500menes, segons unes previsions quepotser no es compliran. No són pastants en una societat que caminacap als vuit milions de persones;ara, cal fer bé les coses. És obvi quehi ha ciutats on s’han viscut i es vi-uen conflictes i és cert que les esta-dístiques indiquen que un 5%, no-més, del col·lectiu cau en la delin-qüència però, justament, el que calés aprofundir en les polítiques degeneració d’oportunitats per inte-grar aquesta població, que conti-nuarà, en més o menys nombre, ve-nint, i evitar caure en les sortides deto. I cal, també, com ja es fa, aplicartot el pes de la llei a qui la incom-pleixi.

L’estratègiaamb els ‘menes’

EDITORIAL

Les cares de la notícia

Després de ser coguionista de pel·lícules premia-des i aplaudides com 10.000 km i Els dies que vin-dran, de Carlos Marqués-Marcet, o Petra, de Jai-me Rosales, Clara Roquet dirigeix el seu primerllargmetratge, la seva opera prima com a directo-ra, Libertad, que es roda aquests dies a Catalunya.

PRESIDENT DELS ESTATS UNITS

Debut en la direcció

El president dels Estats Units continua endavanten la seva estratègia d’enfrontament comercial, jasigui amb la Xina o amb Europa. Ara amenaça degravar els vins francesos en resposta a la taxa im-posada pel govern Macron al negoci dels gegantstecnològics, com ara Google.

-+=

-+=

L’autocràcia russaVladímir Putin

Del morro fortDonald Trump

-+=

Clara Roquet

El règim autoritari que lidera el president rus va tor-nar a deixar clares les seves intencions detenint, ahir,centenars de persones que es manifestaven davantde l’ajuntament de Moscou en protesta per la refor-ma electoral del govern, que exclou de les pròximeseleccions algunes candidatures d’oposició al règim.

PRESIDENT DE RÚSSIA

GUIONISTA I DIRECTORA DE CINEMA

http://epa.cat/c/4vavhg

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

De reüllCarme Vinyoles Casas

L’hometranquil

l títol no fa referència al boxejador interpretat perJohn Wayne en la pel·lícula de John Ford, sinó a Alex

Reid (Nenagh, 1931-Dublín, 2013), sacerdot que va tenirun decisiu rol de mediador en el conflicte d’Irlanda delNord. Recordo la determinació de la seva mirada serenai el to persuasiu i curós de qui s’ha implicat a fons pervèncer la desraó de la violència i sap que és cert que eldiable s’amaga en els detalls. El vam veure –i escoltar–el juliol del 2007, convidat per Justícia i Pau i l’Oficina deCooperació al Desenvolupament de la UdG i en la seva

exposició va clarificar alguns puntsben substancials: no hi ha entesasense diàleg, ni diàleg amb voluntatd’imposició, ni alternativa sensecomunicació sincera. Com es vabastir l’arquitectura del procés denegociació entre l’IRA i el governbritànic? Començant pelsfonaments, discutint sobre allò que

per mínim que fos contenia un grau d’acord i avançanten les converses amb tranquil·litat, persistència idiscreció de manera que a l’hora d’abordar els temesmés aspres les parts ja es relacionaven des de laconfiança i l’absoluta coincidència en el seu objectiuprioritari. Quan va morir, algú va comparar Alex Reidamb l’electricista que uneix dos cables amb cinta aïllanti hi fa circular el corrent interromput. He pensat en ellaquest dijous davant l’espectacle de les esquerrestraient-se els ulls en públic i la ben comprensible felicitatde les dretes extremes. Amb el cor gelat.

E

No hi haentesa sensediàleg nidiàleg ambvoluntatd’imposició

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 28 DE JULIOL DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

El TSJC manté la suspensiócautelar del reglamentmetropolità que regula les VTC,i els taxistes provoquen el caosal centre de Barcelona.

10anys

20anys

Fèlix Millet dimiteix desprésde reconèixer errors. Posael càrrec a disposició de laFundació Palau de la Músicai l’Orfeó Català.

El govern català ajorna deumesos més l’aplicació deldecret del cinema. Culturaadmet que “persisteixenalgunes dificultats tècniques”.

Conflicte enverinat Millet dimiteix Decret ajornatTal diacomavui fa...

a uns dies Salva-dor Sunyer, l’àni-

ma de Temporada Al-ta, em va explicar queuna part de la gestióde grans teatres espa-

nyols està en mans d’empreses de Flo-rentino Pérez. No ho sabia, però no emva estranyar. Grates una mica i empre-ses com les de Florentino (amb el seunom es defineix una determinada ma-nera de fer) surten arreu. Per això ésalarmant que una realitat que tenimconsolidada al país estigui ara en perilli això afecti la gent més vulnerable, lespersones amb discapacitat intel·lec-tual. Hi ha un munt d’entitats al país, acada comarca, que fa més de cinquan-ta anys que hi treballen. Són les enti-tats d’iniciativa social sense afany delucre que estan participades per usua-ris i famílies i que des de llavors han fetuna gran feina envers els discapacitatsintel·lectuals. Aquestes entitats, nas-cudes en molts casos perquè els seusfundadors tenien familiars amb aques-ta problemàtica, van fer el camí des dela beneficència fins a la constitució

d’entitats d’iniciativa social sense ànimde lucre que han teixit un model d’èxitque ha posat en el centre d’atenció lespersones i només les persones. Aquestteixit associatiu forma part de l’ADNcatalà i cal preservar-lo. Per què? Per-què està en perill i l’hi posa precisa-ment el nostre govern. Ara mateix el98,7%dels serveis els presten aques-tes entitats d’iniciativa social, però unanova legislació pot permetre l’entradad’operadors mercantils que hi veuenuna gran oportunitat de negoci. Per aells, no pas pels discapacitats intel·lec-tuals. La Unió Europea recomana queels serveis restin fora de la mercantilit-zació, però això està en perill per unallei que prepara el govern català. El nolucre ha de ser condició indispensable.Si entren les operadores ho faran abaix preu i subcontractant, i qui ho pa-tirà seran els discapacitats intel·lec-tuals. Cal garantir que la modalitatd’acció concertada quedi reservada ales entitats d’iniciativa social senseafany de lucre. Que el nostre govern noes dispari un tret al peu!

F

Full de rutaJordi Grau

No ens fotemun tret al peu

Hi ha un gran risc enl’entrada d’operadorsmercantils que veuen unagran oportunitat de negocien l’atenció a les personesamb discapacitat intel·lectual

“Ens cal posarles bases d’unasocietat que torni almedi, que és la vida

o hi ha cap problema d’in-cendis forestals”, em va dirfa 25 anys el director gene-

ral de Medi Natural de la Generalitat deCatalunya (q.e.p.d.). “El problema ésque hi ha massa boscos”, va reblar.Quan les TIC (tecnologies de la infor-mació i la comunicació) no tenien la C,els informàtics atrafegats, com jo, enshavíem de desplaçar amb disquetsamunt i avall del territori per actualit-zar el programari dels ordinadors.Amant de la natura i observador, vaigser mut testimoni de com anava cre-mant Tarragona de sud a nord.

L’ANY 1994, després dels grans incendis dela Catalunya central, la discussió sobre elfoc ocupava tots els mitjans, però ningú esposava d’acord. Ja feia disset anys que ob-servava impotent i vaig esclatar. En unrampell vaig voler trobar la solució –simés no l’explicació– al problema dels in-cendis forestals, tot i ser-ne un profà. Ambun procés logicodeductiu que començavaamb “per què cremen els boscos?” ho vaigarribar a entendre. Al capdavall és moltsenzill (com tot allò que és important): els

“N boscos cremen perquè s’han abandonat ipateixen un desequilibri. El bosc continuaproduint, però l’home no va a recollir-neels fruits i esdevé un atapeïment de bio-massa seca que s’ajunta amb els campstambé abandonats. Tot llest per cremar,en espera d’un desencadenant.

LA SOCIETAT RURAL MEDITERRÀNIA, quehavia mantingut en simbiosi home i medi,agonitza per la inèrcia de la revolució in-dustrial i d’una nova societat globalitza-da, on ja és més barat desforestar injusta-ment un país pobre i remot que explotar elbosc de proximitat. Aleshores, si la relació

de negoci (negació-de-l’oci/treball) quemantenia en equilibri el medi ja no funcio-na, què podem fer? Doncs només ens res-ta cercar l’equilibri mitjançant l’oci, per-què no hi ha res més: o és oci o és negoci.I és factible, això? Sí, perquè el trenca-ment de la simbiosi afecta els dos siste-mes: el medi i l’home. L’home necessitarelacionar-se amb el medi natural per tro-bar també el seu equilibri (hipòtesi de leslatències). I això, a mitjà termini, farà tor-nar el negoci.

VAIG VOLER PRESENTAR ANÀLISI, conclu-sions i propostes al director general i ad-vertir que la línia de desforestació era a lesportes de Barcelona. “Vagi tranquil, ésnormal que hi hagi alguns incendis cap alsud”, va ser el comiat. Estem fent tard. Elbosc necessita treball, a més de vigilància.Necessita explotació, retornar als vellsusos de la biomassa i trobar-ne de nous.I cal conrear tota la terra, perquè és de jus-tícia, i redreçar una societat arrelada alterritori. Ens cal posar les bases d’una so-cietat que torni al medi, que és la vida, unsistema simbiòtic del qual no podem pres-cindir.

Joan Baiget i Solé. Doctor en societat de la informació i el coneixement

Incendis forestalsTribuna

La mala qualitatde l’aire aEspanyab És d’agrair que la UE espreocupi per l’aire que res-pirem, de manera que sem-bla que ho volen dur als tri-bunals. El que sorprèn ésque no es manifestin quanal Parlament Europeu hi fal-ten tres diputats, quan hi hapresos polítics en presó pre-ventiva des de fa quasi dosanys, quan hi ha president iconsellers catalans a l’exili,que poden circular per totEuropa excepte Espanya.Podria seguir amb més te-mes, com el corredor medi-terrani o el dubtós funcio-nament de la justícia espa-nyola, etcètera, etcètera. Ai-xò de la UE sembla més unacolla d’amics que es reunei-xen de tant en tant per fer-se una fotografia. En defini-tiva, una gran burocràcia.ÀNGEL MARCOBarcelona

Bargalló deCatalunyadestructorb La cultura crítica i l’empre-sa competent a Catalunya ar-relen en un ensenyament sò-lid en coneixements i sabers.Si aquests disminuïssin en elsnostres centres educatius ensabocaríem a una societat debaixa formació, dificultats la-borals i ínfim criteri. Doncs lapolítica educativa del conse-ller Bargalló ha imposat, i enpocs mesos, que els docentseduquin més que no pas en-senyin tants coneixements, ésa dir, menys saber i menys in-tel·ligència. Bargalló ha dit queels professors ensenyen mas-sa a les seves aules i el que calés potenciar més les habilitatsde cada individu. En certa ma-nera, i amb menys coneixe-ments, s’està adobant un sis-tema educatiu curt de mires iple de mancances per als nos-tres fills i societat. Aquesta

baixada en els coneixementsdinamita la formació dels fu-turs ciutadans, la possibilitatque puguin assolir bons llocslaborals i la capacitat d’esde-venir crítics amb la política es-tatal. Per tant, s’està posanten safata la feina brossa, elciutadà mediocre i la fi de laidentitat catalana davant unEstat força centralista. Pot-ser en menys de quinzeanys, i amb pocs coneixe-ments al cap, molts esde-vindran monàrquics con-vençuts, parlant més caste-llà que català, i renegant al-tre cop de la sobirania cata-lana. Educar bons hàbits,molts ho fan, però ensenyardoctes coneixements, solsuns pocs. La identitat cata-lana hi podria estar en joc.DAVID RABADÀ I VIVESBarcelona

Espies als patis

b Per als populars, fer unestudi als patis dels centres

educatius per saber la llen-gua que utilitzen els alum-nes, és un espionatge permotius lingüístics. Llavorscada vegada que es faci unestudi de qualsevol cosatambé serà un espionatge,o només serà quan es tractidel català? Perquè, si és ai-xí, només cal parar l’orella al’hora del recreo en quèmolts estudiants surten alcarrer i s’haurà acabat l’es-pionatge. O llavors serà es-pionatge als carrers, tam-bé? A les grans ciutats, enles converses dels alumnesde secundària als carrersno sentiran ni una paraulaen català. Suposo que elspopulars haurien d’estarcontents veient que el cata-là brilla per la seva absèn-cia, doncs, ni així, tampocestan satisfets. Els popu-lars, Ciutadans, etcètera, elque voldrien en realitat ésque no existís el català.LLUÍS CLARÀMoià (Moianès)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIUMENGE, 28 DE JULIOL DEL 2019

SísifJordiSoler

Damià Calvet, CONSELLER DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT

“Demanem a Iberia que no tracti l’aeroport del Prati els ciutadans de Catalunya com a passatgers de segona”

La frase del dia

“La majoria delsbritànics d’avui noveuen Europa comun enemic pel qualpagui la pena vessarsang, suor i llàgrimes

es lectures de l’arribada de BorisJohnson a Downing Street són múl-tiples i interconnectades. La clau

interna neix de l’escissió del Partit Con-servador arran del referèndum del junydel 2016 en què inesperadament un 52per cent de britànics es declararen a favorde la ruptura amb Europa. David Came-ron pensava que l’aposta del referèndumla guanyaria i emmudiria així la facció eu-roescèptica, històrica, en el seu partit quemai ha volgut cedir competències a unainstitució supranacional. Cameron va di-mitir el mateix dia de les eleccions i tras-passà el poder a Theresa May, que, curio-sament, havia fet campanya per roman-dre a Europa. Agafà la torxa del Brexitmeans Brexit i s’entestà a treure la GranBretanya de la Unió en un període de dosanys. Com que no havia guanyat uneseleccions dissolgué el Parlament i fou lacandidata més votada tot i que necessita-va els deu diputats nord-irlandesos per talde governar.

EL ‘BREXIT’, per tant, depenia de deu votsque no eren partidaris de la ruptura ambEuropa per tal de salvar la frontera lliureentre l’Ulster i la República d’Irlanda.Aquesta va ser la primera pedra que im-pedia mans lliures a l’hora de negociaramb Brussel·les. Un Brexit suposaria unaamenaça a la unitat territorial del RegneUnit i una possibilitat que, després demés de 90 anys, l’illa d’Irlanda considerésseriosament l’oportunitat de ser unifica-da. Aquell vell eslògan dels republicans ir-landesos que les dificultats d’Anglaterrasón les oportunitats d’Irlanda sorgia ines-peradament per un error estratègic de lapolítica nacional britànica.

EL GOVERN DE THERESA MAY haviad’aguantar el corcó dels unionistes irlan-desos, que, curiosament, eren més euro-peistes que la majoria de britànics i que, amés, tenien una força determinant a laCambra dels Comuns. L’altre entrebancintern ha estat la posició d’Escòcia res-

L pecte a Europa, on el referèndum va serdel tot favorable a la permanència.

LES DIVISIONS ESQUINÇAREN un país quearribà a situacions de confrontació terri-torial, social, mediàtica, política i cultu-ral. Els partidaris del Brexit no guanya-ren ni a Irlanda del Nord, ni a Escòcia, nitampoc al Gran Londres i altres ciutats demés de mig milió d’habitants. L’euroes-cepticisme militant es feu fort al món ru-ral, a les petites viles, a les zones més em-pobrides del país i en aquells ambients onla glòria d’un imperí que ja no existia res-sonava com una realitat actual. Un supre-macisme cultural, inclusiu, un “Europaens roba” fou la bandera enlairada pelspartidaris del Brexit que recorregueren ala mentida i a les mitges veritats per tal defer veure que la Gran Bretanya seria mésrica i més pròspera fora d’Europa que nopas depenent de les llunyanes decisionsde Brussel·les.

NIGEL FARAGE I BORIS JOHNSON foren elsprincipals artífexs de construir un dis-curs antieuropeu, xenòfob, nacionalista ipopulista. La idea de la sobirania nacionalse situà per damunt de cap altra conside-ració i la sortida d’Europa era un pas im-prescindible per recuperar una certa he-gemonia britànica a Europa. Farage fun-dà un nou partit que guanyà àmpliament

les eleccions europees. Boris Johnson fouministre d’Afers Exteriors amb TheresaMay però per desavinences sobre la políti-ca del Brexit abandonà el govern i es pre-parà per assaltar el poder del Partit Con-servador i, conseqüentment, convertir-se en el nou primer ministre.

LA UNIÓ EUROPEA ha actuat amb pacièn-cia, professionalitat i realisme a l’hora deconcretar la complexitat dels detalls de laruptura. Theresa May va presentar pro-postes que no eren revalidades pel seupropi Parlament fins que finalment es vaveure en la necessitat d’anunciar la sevamarxa perquè no se’n sortia. Una de lesqüestions més interessants de tota la cri-si ha estat la lluita entre el govern i el par-lament en una democràcia que ha estatconstruïda sobre el parlamentarisme.Boris Johnson tindrà molts problemesper desafiar Europa, com ha fet en el pri-mer discurs com a primer ministre, per-què el Parlament no li donarà sempre su-port. El 31 d’octubre abandonarà la Uniótant si hi ha acord com si no. Un Brexit nopactat tindrà conseqüències molt negati-ves per a Europa però, sobretot, serà inas-sumible per a un país com Gran Bretanyaque ha fet del respecte a la llei i als tractatsuna de les seves normes habituals.

BORIS JOHNSON vol sortir de pressa i cor-rent, de qualsevol manera, i després pac-tar els acords comercials i econòmicsamb la Unió. Això no podrà ser així per-què Europa no acceptarà la ruptura senseque els costos del divorci siguin assumitsper totes les parts. És cert que Boris John-son té la complicitat de Donald Trump iun tarannà semblant a l’hora de compor-tar-se de forma exòtica i estrafolària desdel poder. Però primer haurà de guanyar-se la respectabilitat en unes eleccions i se-gons la majoria dels britànics d’avui no ve-uen Europa com un enemic pel qual paguila pena vessar sang, suor i llàgrimes. Ésdifícil que el nacionalpopulisme acabi ar-relant a la Gran Bretanya.

Lluís Foix. Periodista

Johnson i les elits anglesesTribuna

oncs, fins aquípodien arribar.

Total, la Història és lasuma d’un muntd’històries, d’un con-junt de procediments

incrustats en l’ADN col·lectiu. I no ésgratuït que Espanya sigui l’únic estateuropeu on mai no ha existit un governde coalició. És la lògica de l’escorpí: lavoluntat queda supeditada a la matei-xa naturalesa. Si a això s’hi suma la cri-si de lideratges polítics, doncs, finsaquí podien arribar.

Tres mesos després de les eleccionsgenerals, aguantant un govern en fun-cions, Pedro Sánchez encara no ha es-catit que no té majoria absoluta i quela suma de les tres dretes-dretes esta-tals supera en tres milions i mig elnombre dels seus votants. La victòriasocialista fou un pur miratge i no hi hacap raó per pensar que la generositatdel senyor D’Hondt es mantindrà. Desd’un escó gens afermat, Sánchez haoptat per la ruleta russa, un joc sem-pre perillós i de resultats molt incerts.

Però, en el suposat debat d’investi-dura, el pitjor no ha estat la incapacitatsocialista per crear complicitats, no; eldesencert ha estat la continuada cridade Sánchez a favor de les complicitatsamb populars i ciutadans, i el menys-preu amb què ha tractat els seus únicspossibles socis, el que dificulta acordsposteriors. El fracàs del candidat no-més cal atribuir-lo a ell mateix.

Confiar-ho tot al setembre és una ir-responsabilitat, quan el clima estaràmés enrarit i la sentència dels judicis alprocés esclatarà sobre la política espa-nyola. Els socialistes estatals han sus-pès en matemàtiques i en ciències po-lítiques i ho tindran difícil per aprovaral setembre. Ara, intentaran guanyar elrelat, però no serà gens fàcil quan elpresident en funcions, igual que el rei,també va nu.

D

De set en setJaume Oliveras i Costa

Sense raons

Quan Pedro Sánchez pro-clamava que no vol fer des-cansar la investidura niel govern en l’independen-tisme no era veritat. O nodel tot. Si amb Unides Po-dem ja va utilitzar l’espan-tall independentista perfrenar la coalició amb unasembra de dubtes sobrequè farien ministres mo-rats que parlen de presospolítics, ara que té en elseu historial el rècord dedues investidures fallidesel president espanyol enfuncions vol explotar l’ex-cusa independentista unaaltra vegada per tenir in-vestidura abans de la datalímit del 23 de setembre.En un joc pervers que en elfons viola la presumpciód’innocència, Sánchez do-na per fet que la sentènciadel Suprem als presos seràcondemnatòria i aprofitaque això agitarà la tardorcatalana com a últim asper pregar a la desespera-da al PP i Ciutadans que liregalin una abstenció perpilotar els efectes d’unaprotesta o aturada de país.Sánchez tem rebre la sen-tència estant en funcions.

El recurs de fer pena aPablo Casado (PP) i AlbertRivera (Cs) agitant l’es-

pantall d’una tardor con-vulsa –otoño caliente ésuna etiqueta recurrent alMadrid oficial per pintarel paisatge català– ja va serassajat per Sánchez en elple d’investidura. Peròaleshores tothom sabiaque explorava l’entesaamb Iglesias. Per Sán-chez, a l’octubre es viuràun “moment crític per aEspanya”, pel Brexit, fixatel 31 d’octubre, i la sentèn-cia de Manuel Marchena.

Còctel amb el ‘Brexit’Si bé en el còctel de l’alertaLa Moncloa hi barreja elBrexit i la tardor catalana,la sortida del Regne Unitde la UE no és tan efectivaper remoure consciènciesespanyoles –més enllà deGibraltar– com ho és el li-tigi català i l’eventual esca-lada de protestes. La facto-ria de relats d’Iván Redon-do, cap de gabinet i guru deSánchez, ho sap, i jugaràla carta de la por de la tar-dor catalana per estovaruna abstenció del PP i Cso, si més no, per retratar-los com a irresponsables sihi ha repetició d’eleccionsel 10 de novembre per nohaver enfortit Sánchez enl’hora greu. La clau: Sán-chez no vol cotilles si creuque cal prémer el botó nu-clear de l’article 155. I tot

amb el substrat d’obviar lapresumpció d’innocència,perquè tothom sap quel’absolució desfermariamanifestacions de joia del’independentisme i quenomés una condemna tin-dria el potencial desestabi-litzador en què Sánchezbasa el seu últim as.

Al final del Consell deMinistres, la vicepresiden-ta Carmen Calvo ja posavafil a l’agulla enterrant lacoalició amb Iglesias i pre-guntant a Casado i Riverasi gosaran deixar en fun-

cions el govern. “Quan hihagi sentència, el governvoldrà donar una respostatranquil·litzadora des delpunt de vista de la convi-vència i la qualitat de la de-mocràcia espanyola, men-tre que d’altres voldran re-accionar amb inquietud”,avisa Calvo per exigir a Ca-sado i Rivera que posin fi ala política de “braços cai-guts”. Fins i tot ERC ha en-trat en aquest marc men-tal, i així ho feia palès Ga-briel Rufián dijous recal-

cant la generositat d’unaabstenció possible al julioli que potser no ho serà mésendavant. “Setembre enscomplica la vida a tots i latardor no serà bon mo-ment per fer política, permotius obvis”, diu Rufián,donant per feta sublimi-narment una condemna.

L’últim as de Sáncheztopa amb un Casado que notransigirà perquè sent quesurt reforçat del debat d’in-vestidura i més centrat grà-cies al biaix ultra en el fons ien la forma de Rivera. El lí-der del PP sent que guanyacentralitat cada cop queRivera parla de “la banda deSánchez” i refusa anar aLa Moncloa. I Casado tésondejos que auguren unascens des dels 66 escons acotes més altes robant vota Cs i Vox si hi ha eleccionsel 10-N. Si bé el gallec Alber-to Núñez Feijóo estudiarial’abstenció si el PSOE fesuna oferta seriosa, Casadonega cap gir: “El PP conti-nuarà allargant la mà alPSOE en pactes d’estat.Més no podem fer.” Cayeta-na Álvarez de Toledo ja diuque prefereix eleccions. Csés l’opció ideal per al PSOE icada dimissió –la del dipu-tat Francisco de la Torre ésla quarta en un mes– ani-ma Sánchez a voler esquer-dar la trinxera de Rivera. ■

Sánchez temuna sentènciaen funcionsJOC Viola la presumpció d’innocència i dona per feta la condemna als presos com aúltim as per pregar l’abstenció al PP i Cs i pilotar una tardor convulsa FRE La clau ésno tenir cotilles per al 155 NO Casado no transigirà perquè es veu reforçat si hi harepetició electoral el 10 de novembre gràcies al biaix ultra de Rivera en fons i forma

David PortabellaMADRID

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Feijóo diu el que jodic: el PP continuaràallargant la mà al PSOEen pactes d’estat. Mésno podem fer”Pablo CasadoPRESIDENT DEL PP

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Setembre enscomplica la vida a totsi la tardor no serà bonmoment per fer política,per motius obvis”Gabriel RufiánPORTAVEU D’ERC AL CONGRÉS

“Quan hi hagi lasentència del Suprem,el govern voldràdonar una respostatranquil·litzadoraper a la convivència”Carmen CalvoVICEPRESIDENTA ESPANYOLAEN FUNCIONS

“Amb el ‘Brexit’ fixatper al 31 d’octubre i lasentència del Suprem,es viurà un momentcrític per a Espanya”Pedro SánchezPRESIDENT ESPANYOL EN FUNCIONS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Casado guanyacentralitat quanRivera parla de “labanda de Sánchez”

L’aturada delpersonal de terrad’Iberia fasuspendre un totalde 135 vols

El 112 va rebre 447trucades pelsaiguats que vanafectar el metro,vies i autopistes

Cancel·lacionsal Prat per lavaga i el maltemps

Inundacionsper la pluja al’àreametropolitanaNacional

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 28 DE JULIOL DEL 20198 |

Sánchez rebia dijous de mans de Rufián elllibre de contes de Junqueras com aobsequi des de la presó ■ BALLESTEROS / EFE

Aquella tardorL’APUNT atzucac permanent. Que serà un camí llarg, ja es va

veient, però cal no acabar provocant un desànim gene-ralitzat ple de retrets i de mirades de reüll. El vot inde-pendentista ja hi és, perquè cada vegada és un senti-ment més generalitzat, però cal no desmobilitzar-loexposant al mínim les lluites partidistes que, tot siguidit, sempre han existit.Jordi Alemany

L’enèsima tardor política calenta ja treu el cap. I ja envan unes quantes i es repetiran les proclames tan nos-trades sobre la unitat de l’independentisme. Podranser crides a la unitat electoral o seguir marejant ambles estratègiques, però està clar que un dia (si pot serno molt llunyà) els partits hauran de fer concessions(sí, més) per no seguir donant la imatge d’estar en un

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 28 DE JULIOL DEL 2019 | Nacional | 9

1170

84-1

2132

91L

ERC no descarta un esce-nari electoral a Catalunyaun cop el Tribunal Supremhagi fet pública la sentènciade l’1-O, que està previstaper a l’octubre. L’exdiputatJoan Tardà és qui ho va ma-nifestar amb més claredaten una piulada: ho veu comuna resposta “institucio-nal” per “denunciar la in-justícia i afirmar l’anhel dellibertat” que s’hauria decomplementar amb unaresposta “popular, a travésde mobilitzacions pacífi-ques, cíviques, perma-nents i massives”. Un mis-satge pel qual va rebre for-ça crítiques a la xarxa, jaque el va escriure desprésque el Centre d’Estudisd’Opinió (CEO) publiquésles dades de l’últim barò-metre, que donava la victò-ria a ERC en uns hipotèticscomicis: dels 32 escons ac-tuals passaria a 38 o 40.

El president del grupparlamentari republicà,Sergi Sabrià, explicavaahir en una entrevista aRAC1 que no és l’escenariprevist ara mateix pels re-

publicans, perquè la gent“no necessita més elec-cions a curt termini”, i hiafegia que no sabia ni “siconvé”. En qualsevol cas,deixava clar que actual-ment “no posaria la mà alfoc per res” i que les elec-cions anticipades són un“escenari possible”, sem-pre que ho puguin “acor-dar entre tots”. Així ma-teix, ara que des de l’en-torn dels socis de JxCat i el

PDeCAT i de la Crida i elConsell per la Repúblicatornen a insistir en fórmu-les per la unitat electoral ola unitat estratègica, esmostrava “autocrític” perno haver arribat a unacord estratègic entre in-dependentistes i els quedonen suport al dret a de-cidir, i hi afegia que hi con-tinuaran “insistint”.

El parlamentari repu-blicà, en l’hipotètic cas

d’uns comicis, va deixarclar que no aposten per lafórmula de repetir un tri-partit amb el PSC i els co-muns, ja que “el país estàen el moment absoluta-ment clau de constituir-seen república, sense marxaenrere possible”, i nomésho faran amb les forcespartidàries d’aquest pro-jecte. I veu el PSC a “anysllum” d’una proposta queinclogui un referèndum. ■

ERC no descarta eleccionsdesprés de la sentènciaa Tardà ho veu adient com a resposta institucional per denunciar la injustícia,mentre que Sabrià les veu com un escenari possible tot i que no sap “si convé”

RedaccióBARCELONA

En la carta d’ahir a la militàn-cia, Oriol Junqueras asseguraque ERC no “afavorirà un go-vern beneït per un Íbex queha deixat ben clar [...] que elseu escenari és un pacte delPSOE amb la dreta” i acusaSánchez de “tacticisme decurta volada”, ja que no havolgut ser investit amb elsvots de Podem i l’abstencióde catalans i bascos. A més,se sent orgullós de no haverregalat “excuses per impedirun diàleg clar i sincer”.

Tardà i Sabrià, fa uns mesos, sortint de Lledoners ■ ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Junqueras retreual PSOE que esdoblegui a l’Íbex

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 28 DE JULIOL DEL 201910 | Nacional |

Òscar PalauLLEIDA

exercir la docència i restarapartat de la primera líniapolítica a presentar-se a leseleccions i guanyar l’alcaldia

de Lleida, en un any. Com ha anat això?Hi pesen dos factors. Un és tot el que pas-sa a l’entorn de l’1-O, que a molts ens en-fronta a circumstàncies noves i ens obligaa prendre decisions que no eren en el nos-tre planejament vital. I l’altre, que teniauna sol·licitud, amistosa però insistent,de persones que aprecio amb responsabi-litats a ERC i que en aquests momentssón a l’exili i a la presó. Això t’acaba d’em-pènyer per assumir uns compromisosquan pensava que la meva etapa en la pri-mera línia s’havia acabat.

Curiosament no havia estat mai abansen política municipal. És molt diferent?Sí, normalment el procés és a l’inrevés,però a la meva vida certes coses han pas-sat en un desordre cronològic. Tinc fillesde 8 i 9 anys, i potser això també em toca-va... L’últim any el passo amb companysrecorrent Lleida, en alguns casos física-ment per comprovar les distàncies cami-nant de les principals diagonals, i en con-tacte amb entitats i col·lectius, i faig unredescobriment de la meva ciutat des delpunt de vista de la política municipal, tot ique em vanto de conèixer-la. I és molt di-ferent, perquè en el temps breu que hiporto m’adono que, tant pel que fa a lesexigències com a les satisfaccions, és

D’d’una proximitat més intensa. I hi ha unaltre fet del qual en la teoria ja n’era cons-cient però no en la pràctica: els ajunta-ments són entitats força presidencialis-tes, on la capacitat de gestió d’un alcaldeés superior a la d’un secretari del govern, ino diguem ja un delegat.

Lleida és una de les ciutats on en els anysdel procés més s’ha disparat el vot inde-pendentista. Això a què es pot atribuir?Realment hi ha hagut un sorpasso evi-dent, mirant el mateix resultat de les mu-nicipals, on gairebé tripliquem el del2015; és un salt poques vegades vist. I fados mandats no hi havia ningú… Lleidaha tingut un comportament electoral enmunicipals relativament singular o dife-renciat de les estatals i catalanes. Tot-hom coneix aquell que votava CiU i, a lesmunicipals, Antoni Siurana o Àngel Ros. Ien les últimes eleccions aquest comporta-ment diferenciat s’ha vist molt limitat.L’escenari polític local a Lleida ha vinguten gran mesura determinat pels resultatsdel 2015, quan el PSC va perdre la forçaper governar i, en lloc de renunciar i deci-dir anar a l’oposició, va forçar la posicióde tal manera que es va quedar tancat enuna habitació amb Cs i el PP. I tot el man-dat anterior és traumàtic, perquè hi hal’1-O, el buidatge d’una part del Museu deLleida... i cada vegada que es concentrenun centenar de persones criden “Ros, di-missió!”, i de fet acaba plegant.

Diu que hi havia gent que votava Siuranao Ros i a les catalanes CiU. Una part

d’aquesta gent potser ha votat Pueyo?És clar, jo em penso que sí, per diversesraons: perquè la marca ERC en aquesteseleccions era potent, tenia una força as-cendent, i perquè la ciutat s’enfrontavamolt clarament al dilema de continuïtat ocanvi. Això explica en part els resultatsperò també que fer un govern tan diversque incorpora els comuns i JxCat hagi es-tat no senzill, perquè no ho ha estat, peròsí possible. Ja feia quaranta anys de go-vern socialista i hi havia la sensació de seruna anomalia en el panorama polític ca-talà la seva aliança amb el PP i Cs.

Creu que els ha passat factura?Sí. És evident que el PSC ha intentat quela ciutadania oblidés l’existència d’un pac-te sobre paper amb Cs i en la pràctica ambel PP, i presentava el seu com el candidatdel canvi, que deia que no era Ros i que vaintentar durant set o vuit mesos fer obli-dar tota l’etapa anterior. En el primer de-bat a l’Ateneu Popular de Ponent, previ a

la campanya, el representant del PSC vadir en públic “Nosaltres som el canvi” i,unànimement, la gent es va posar a riure.

Alguna cosa, però, deuen haver fet bé perhaver estat quaranta anys en el poder…És clar, quaranta anys no es poden liqui-dar, però si bé el govern és amable enmolts sentits, també desgasta. Hi ha so-bretot una primera etapa amb Siurana enquè s’han de crear un seguit d’infraes-tructures que el franquisme no haviacreat, i ell fixa que un seguit de serveishan de ser públics. Però el mateix PSC co-mença fent un tipus de polítiques i, amb elpas dels anys, n’acaba fent unes altres,clarament neoliberals en el camp econò-mic i social. Hem trobat desplaçat a la ges-tió externa tot el que era externalitzable,amb terminis tan dilatats com podien, al-guns superant la meva expectativa vital.

Heu tancat el pacte que ERC proposavaa Barcelona, i potser voldria a la Genera-

ORGULL · “Traiem pit perquè després de quatre anys d’unaanomalia política ara representem allò que Catalunya hauriavolgut en molts municipis” CLAU · “En el dilema col·lectiu decontinuïtat o canvi, ERC, JxCat i Comú vam apostar pel canvi”

ELS NOSTRES AJUNTAMENTSLLEIDA

“Per què noal govern delpaís el pactede Lleida?”

PAERIA DE LLEIDA

2015

27R E G I D O R S

PSC8

CiU6

Cs4

ERC-AM3

PP2

Comú deLleida

2

Crida-CUP2

2019

PP2PP2

27R E G I D O R S

Comúde Lleida

2

ERC-AM7

PSC7

JxCat6

Cs3

Miquel PueyoAlcalde de Lleida

| Nacional | 11EL PUNT AVUIDIUMENGE, 28 DE JULIOL DEL 2019

litat, amb JxCat i comuns. Com ha anat?Ha estat per diverses raons, i és un mèritcompartit, no només d’ERC. Els comunsa Lleida tenen una forta dimensió local isempre diuen que prenen les decisions enfunció dels interessos de la ciutat on tre-ballen. També hi ha ajudat el fet d’havercomençat parlant sobre la base dels pro-grames, deixant per a l’últim moment elscàrrecs i repartiment d’àrees. Hi ha ha-gut una generositat compartida, tothomha hagut de fer cessions, també nosal-tres, perquè també ens podíem haverplantejat l’aventura de governar en solita-ri buscant suports puntuals. I en el dile-ma col·lectiu entre continuïtat o canvi,tots tres vam apostar pel canvi.

Creu que se’n pot prendre exemple perextrapolar-lo al conjunt de Catalunya?Per què no? Nosaltres, i em penso queparlo per tots tres, ens hem permès encerta manera treure pit perquè, desprésd’una anomalia política de quatre anys,

ara representem el que el país hauria vol-gut que passés en molts municipis i algu-nes diputacions. Per què no, en el governdel país? Des de la modèstia d’una feinaque crec ben feta, per què no per un cop elpaís pot mirar a Lleida i comprovar si fun-ciona aquesta manera de fer?

I de moment va bé?No només bé, molt bé! Tot i el perfil presi-dencialista d’un ajuntament, estic acos-tumat a treballar en equip, forma partdels meus valors i no m’angoixa tenir so-cis que puguin conèixer millor un àmbit;al contrari, em sembla que el més intel·li-gent és buscar col·laboradors que sàpi-guen molt d’una certa àrea. Treballar perobjectius pactats donant un marge demaniobra ampli, per mi és una opció na-tural, i aquí també hi ha un contrast ambels models d’alcaldia representats per Roso Siurana, molt piramidals i amb un altconcepte del ritual, la majestuositat. Ésuna opció que inclou uns valors i fins i tot

una estètica que per mi no funciona.

Parlant d’estètica, no porta mai corbata.Mentre vaig ser diputat, secretari o dele-gat, vaig portar corbates més aviat hete-rodoxes, i vaig ser al govern en el períodeen què van crucificar el conseller Bargallóper no portar-ne. Des que vaig deixar ladelegació, o la delegació em va deixar ami, perquè vam perdre les eleccions, nome n’he tornat a posar, per motius de co-moditat i canvis estètics. Ara tampoc emveia havent de disfressar-me d’alcalde.

Ho deia perquè un article a la premsa lo-cal ho va fer servir per il·lustrar com cert‘establishment’ pot veure’s amenaçat...Sens dubte, hi ha una part de l’establish-ment lleidatà que, més que amenaçat, enaquests moments, després d’una sorpre-sa inicial, està en una fase de curiositat,de dir “Qui són aquesta gent?”, “Què pre-tenen fer?”, “Què diuen en la intimi-tat?”... Però estem oberts. Fa setmanes

que em dedico a rebre persones i entitats.

La CUP no va entrar a la Paeria, peròvostè va oferir tenir-la en compte...Sí, ja em vaig reunir amb la CUP desprésd’haver-ho fet amb tots els grups que vanobtenir representació. En el ple d’investi-dura vaig dir que lamentava que no hi fosperquè aporta uns valors polítics i d’orga-nització que em semblen interessants, iuna Paeria més rica en sensibilitats ésmés bona. Un alcalde ha de tenir les por-tes obertes a escoltar no només sensibili-tats polítiques que estiguin representa-des al ple, sinó socials i ideològiques queno han agafat la forma de moviment polí-tic. En una societat líquida com l’actualapareixen sovint plataformes que mirende superar el model dels partits, i fins i totde les associacions de veïns. Hem de sa-ber llegir què passa a la societat i mante-nir la porta oberta i l’oïda amatent.

Com voldria que es notés el canvi de go-vern? Què farà de diferent?Tenim un programa de mandat acordatentre les tres forces, en alguns aspectesclarament d’esquerres, en altres de cen-treesquerra... En educació, mobilitat otransparència, per exemple, aspirem aintroduir canvis substantius.

En aquest primer mes i escaig s’han presmesures com ara l’allotjament de tempo-rers o l’aturada de desnonaments. Volíeusimbolitzar el canvi o us hi heu trobat?Quan tu fas un relleu, puges a un tren queestà en marxa, i no pots parar l’Ajunta-ment i estar un mes i mig per revisar la si-tuació. I tot això d’aquí darrere són carpe-tes per signar [les assenyala]… Del temadels temporers, el govern va dir que no envolia saber res enguany, i que fins i tot re-nunciava a contractar els cinc tècnicsque pagava la Generalitat per a l’oficinad’acollida. Hem hagut d’improvisar fins aun cert punt. L’any vinent, el tema de lavulnerabilitat d’alguns col·lectius a l’estiuel podrem gestionar molt més bé.

També us heu reduït un 4% el sou...Els sous municipals no són ni de bon trosla bicoca que la gent es pot imaginar, so-bretot comparats amb els d’una respon-sabilitat similar en el sector privat. Peròsi ho compares amb la mitjana de sous dela població, són confortables. Per tant, toti que estaven congelats des de fa anys,vam creure que si més no havíem d’intro-duir un matís de cap on volem anar.

També heu impulsat una comissió sobreels fets de l’1-O. Amb quin objectiu?S’ha de reunir encara, però s’ha aprovaten el cartipàs 2019-23. És una comissióde la Paeria amb tots els ets i uts, dins elmarc de la carta de ciutadania. La presi-deix a proposta nostra una persona inde-pendent, ja que estarà constituïda bàsica-ment per persones de l’àmbit cívic i asso-ciatiu. Pretenem fixar un relat el més ob-jectiu possible del que va passar l’1-O aLleida, i tindrà autonomia plena per sol·li-citar compareixences i altres informa-cions i actuacions. I ens haurem de fernostres les conclusions. L’Ajuntament deBarcelona també va crear una comissiódesprés de l’1-O i gràcies a això després vadonar suport jurídic a algunes víctimes.Això també podria passar aquí.

El Museu de Lleida acaba de rebre en do-

Miquel Pueyo (Lleida, 1957) ens acompa-nya fins a la porta del carrer Major justacabada l’entrevista, i uns turistes ita-lians se’ns atansen a preguntar-nosquè vol dir “Paeria”. Òbviament, con-testa ell: “És el nom històric de la ins-titució, paeria ve de pau”, explica. Imentre ens acomiadem, els convidaa entrar a l’edifici tot fent-los de guia.És només una petita anècdota deltarannà obert i proper del flamant al-calde de Lleida, un veterà de la políti-ca catalana i del partit que ERC harescatat per al municipalisme des-prés d’uns anys donant classes de co-municació a la universitat. I de quinamanera l’ha rescatat, perquè va gua-nyar les eleccions per 81 vots a un PSCque semblava imbatible, de manera finsa un cert punt sorprenent, i després habastit un pacte amb JxCat i els comuns,que molts voldrien veure arreu del país,per posar fi a 40 anys de domini socialistaa la capital de Ponent. És clar que la trajec-tòria de Pueyo ja venia de lluny, després deser diputat al Parlament entre el 1988 i el1995 i secretari de Política Lingüística i de-legat del govern a Lleida amb el tripartit.És llavors, precisament, quan va decidir noportar més corbata, fet que un article re-cent a la premsa local posava com a exem-ple gràfic d’una nova manera de fer les co-ses. Els turistes italians en poden donar fe.

El veterà recuperat perERC que ha posat fi a40 anys de PSC a Lleida

❝El PSC ha intentat que laciutadania oblidés el seupacte amb Cs i el PP ifins i tot presentava el seucom el candidat del canvi

❝Hi ha una part del’‘establishment’ lleidatàque, després de lasorpresa inicial, ara està enuna fase de curiositat

L’Estat de les autonomiess’ha fet intentant reforçarles seves fronteres, però elslleidatans no renunciem ales relacions amb la Franja

❝

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 28 DE JULIOL DEL 201912 | Nacional |

nació un retaule de la Franja de l’empre-sari Tatxo Benet. És un tema tancat ja, elde les obres que van marxar?De fet hi havia un procediment jurídic enmarxa que no s’ha completat del tot, noha arribat a les màximes instàncies, pertant res es pot donar per tancat del tot.

Si l’Ajuntament hagués estat d’un altrecolor, s’haurien fet les coses diferents?No, el que va provocar el desenllaç final vaser l’aplicació del 155: el ministre de Cul-tura ordena al departament que aturi lesseves accions i, en unes circumstànciesno gaire regulars, obre la porta a aquestbuidatge, que a més es produeix de nit iamb un gran desplegament policial, queja demostra que és una situació anòmala.I deixa un pòsit de dolor a la ciutat i cons-titueix una humiliació forta. Per això lacessió del retaule és un rescabalamentsimbòlic d’aquesta pèrdua.

Vostè el dia de la donació oficial va dirque “no renunciaran” a la Franja...Cert. Vaig dir que durant anys hi va haveruna fluïdesa de relació i cooperació en lesdues direccions, fins i tot un conseller deCultura a l’Aragó va fer possible iniciarl’estudi del català a la Franja! Però l’Espa-nya de les autonomies s’ha fet intentantreforçar les fronteres autonòmiques, i es-troncant tant com sigui possible la relacióentre Lleida i la Franja, tot i que la relaciócontinua existint perquè és amistosa, fa-miliar, comercial, econòmica, cultural ilingüística. I, lògicament, nosaltres, elslleidatans, no hi renunciem.

La concessió de l’AP-2 venç d’aquí a dosanys. Què cal fer després? Seguiran exi-gint desdoblar l’N-240 fins a les Borges?No tinc elements de judici. Si en parlés-sim amb els companys al Parlament o elCongrés ho acabaríem d’afinar. L’N-240és evident que és un punt d’asfíxia per lainsuficiència de la connexió amb la costa.

S’assembla molt al de Lleida el cas de Tar-ragona, també amb nou alcalde d’ERC. Fauns anys, quan s’avenien més, Ros i Ba-llesteros presumien de formar una menad’eix. No sé si ara es podria repetir…És obvi que per nosaltres és una satisfac-ció que a Tarragona hi hagi un alcalde re-publicà, Pau Ricomà, i si hi hagués estat aBarcelona la satisfacció hauria estat gai-rebé insuperable. Ara bé, d’eix en el sentitde bloqueig, tampoc en faria un gra mas-sa: tindrem una bona relació, però hi es-tem més obligats, per proximitat, amb elsmunicipis del Segrià, que des de Lleida avegades s’ha menystingut una mica.

Vostè és un històric d’ERC. El 1991 va serun dels tres únics diputats que van votaral Parlament a favor de la independèn-cia. Ha canviat la cosa avui…En els últims anys m’ho han preguntatmolt, és normal. Llavors votaves posant-te dret, d’aquí prové la singularitat de lafoto, quan la resta de diputats et miravaamb commiseració, ni tan sols hostilitat.Per ells representàvem una singularitat,un rara avis, pensaven que mai passariad’aquell gest. Mirat amb perspectiva, si hisumo la maduresa personal i política, emfa ser optimista en el sentit històric, per-què si el 1991 haguéssim imaginat queERC podria estar governant la Paeria o hihauria una majoria sobiranista al Parla-ment hauríem signat ràpidament. Els ci-

dependentisme democràtic és ser ciclotí-mic: ara m’aixeco i em menjo el món, almigdia estic fet pols, després de dinar hitorno… No podem convertir el projectesobiranista en un afer que tingui a veurenomés amb les emocions o la psicologiadels individus. La història existia abans idesprés de la nostra existència biològica, iuna vida dona per al que dona. L’indepen-dentisme democràtic no pot ser nomésuna pulsió emotiva, necessita una miradaamb perspectiva. Jo soc a ERC des del1988, i algú pot dir que és tan indepen-dentista com jo, però més és difícil. Esticen un partit com a instrument al serveidel meu país, no considero que el posi aldavant, mai hi he tingut un càrrec, soc ihe estat crític amb el funcionament delspartits quan ha calgut, i els últims anyshe vist néixer de manera fulgurant ungrapat d’iniciatives alternatives a ERC:PI, Reagrupament, Solidaritat... I en ge-neral han acabat totes a CDC.

Des d’aquesta autonomia del partit, vos-tè què hauria votat al Congrés?És molt difícil de dir. En el discurs d’in-vestidura vaig parlar de l’ètica de la con-vicció i de la responsabilitat de Max We-ber, del 1919: en política he de seguir lesidees fins allà on calgui, peti qui peti, o leshe de seguir tenint en compte els efectesque es produiran? Sense tenir tots els ele-ments de judici, si Sánchez va a eleccionsmillorarà els seus resultats o obrirà laporta a un govern de dretes. És veritatque el que el PSOE, el PP o Cs permetenimaginar diferent en relació amb el trac-tament del conflicte català és molt poc,perquè el marc polític espanyol no admetgaire mobilitat, només a vegades Podemdiu una cosa una mica diferent. Però si aMadrid els col·legues d’ERC s’abstenenno seré jo qui demani el seu cap clavat enuna pica. No ho he fet mai, m’ho miromolt abans de demanar el cap d’algú.

Ha estat polèmic l’informe que s’ha fetescoltant què parlaven els joves al patide l’institut. Com a filòleg i exsecretaride Política Lingüística, què en pensa?Tot el que té a veure amb la llengua, espe-cialment l’estudi i la promoció, resulta po-lèmic, perquè per al marc mental i políticde l’Estat la diversitat lingüística en elfons és una anomalia incomprensible. Noés com Bèlgica o Suïssa, on la convivènciade llengües es considera no sols normalsinó un valor. Aquesta presència a l’Estatirrita. En el cas de les converses al pati, ésun mètode que es diu “observació partici-pant”, no pas cap raresa ni espionatge, ino escolten tant el que diuen sinó en qui-na llengua ho fan. I això s’ha fet aquí i a laXina Popular. El que passa és que aquíper raons òbvies s’ha convertit en un te-ma de debat ètic, quan hauria de quedaren l’àmbit de la metodologia.

A Lleida el PSC i Cs van signar acord pelbilingüisme l’últim mandat. El revertireu?Sí. Van acordar un seguit de qüestions enrelació amb el Consorci per la Normalitza-ció Lingüística, van editar milers de pro-grames de festa major en castellà que nies van repartir… S’ha aplicat de manerapuntual, simbòlica, i sobretot Cs n’ha fetbandera, dient que gràcies a ells la convi-vència era possible i no ens matàvem alscarrers. La reversió bàsicament consisti-rà en no buscar problemes on no n’hi ha.Ha estat una mena de ficció peculiar. ■

ÒSCAR PALAU

L’independentismedemocràtic no pot sernomés una pulsióemotiva, necessita unamirada amb perspectiva

❝ La reversió del pacte pelbilingüisme entre el PSC iCs a Lleida consistiràbàsicament en no buscarproblemes on no n’hi ha

❝

cles històrics passen períodes d’accelera-ció: el que sembla en un moment donatlluny passa a ser possible en molt poctemps, i a vegades el que sembla que estàsa punt de tocar s’alenteix. Això, però,també em fa ser prudent i em fa destacaruna qüestió: quan parlem de sempre,aviat, tard..., ho fem en funció de la nos-tra perspectiva biològica: la nostra vida ésla mesura de totes les coses, i resulta queno ho és. Potser certes coses importantspassaran quan no hi seré i altres van pas-sar quan no hi era. Soc molt relativista iaixò fa que treballi pel que podran experi-mentar, per exemple, les meves filles.

Però creu que veurà la independència?Sí, perfectament. Estem en un momentde revisió. Amb l’1-O tots ens vam fermoltes il·lusions, però si miraves Twittersemblava que hi havia una arma secretaque al final traurien de l’armari i tot faria“Pam!”. Jo això no ho vaig creure mai, sa-bia que hi havia una oportunitat, molt di-fícil i molt arriscada, però no descarto enabsolut veure la independència.

Una part de l’independentisme acusa debotifler el discurs que fa avui ERC. Quèen pensa, un històric com vostè?L’única cosa que no es pot permetre l’in-

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDIUMENGE, 28 DE JULIOL DEL 2019

El president Quim Torrava qualificar en el ple delParlament d’aquest dime-cres com un compromís,fins i tot una “obsessió per-sonal”, l’objectiu d’inten-tar aturar en deu anys eldespoblament de bonapart de les comarquesagrícoles del país. Tal comrecordava durant la ma-teixa sessió de control el lí-der del PSC, Miquel Iceta,n’hi ha fins a tretze quehan perdut el 5% de la po-blació en els darrers vuitanys: l’Alt Urgell, l’Alta Ri-bagorça, el Baix Ebre, elBerguedà, la Conca deBarberà, les Garrigues, elMontsià, el Pallars Jussà,el Pallars Sobirà, el Prio-rat, la Ribera d’Ebre, el Ri-pollès i la Terra Alta. Totparlant del creixementeconòmic que es torna aregistrar, el president ma-teix anunciava que s’haproduït en tots els granssectors excepte en l’agrari.

L’incentiu del debat en-tre els dos líders en el pleva ser el greu incendid’aquest juny, que ha afec-tat no només boscos sinógranges i cultius a la Ribe-ra d’Ebre, el Segrià i lesGarrigues. Potser més cla-rament que mai s’ha escol-tat el raonament dels ha-bitants afectats: els jovesse’n van, les terres es van

abandonant i garrigues iboscos ocupen els ermsabans que arribi un granincendi. El president Tor-ra hi ha fet una immersióllarga durant l’incendi i entrobades posteriors, i Ice-ta també visitava la Ri-bera la setmana passada.En el debat del ple es vanoferir col·laboració i envan demanar a la restade forces polítiques perabordar una estratègiade reactivació econòmicad’aquests territoris.

Molt més enllà de fetsconcrets com ara gestio-

nar els boscos i fer políticaagrària, el president Torraanunciava que el país tétot un repte cultural, “do-nar valor a la pagesia, a lescomarques i al medi am-bient”. I això requeriràun pla d’actuacions que hade sorgir d’un debat direc-te amb els interlocutorsd’aquestes comarques –al-caldes i consells comar-cals, però també entitats.

Activar la terra en desúsPer exemple, el presidents’imposava l’objectiu deportar la fibra òptica a tots

els pobles de més de 50 ha-bitants el 2023 a tot esti-rar. Però també executarla llei d’espais agraris “perposar en producció terresen desús” i continuar mo-dernitzant regadius, aixícom la recuperació delPuosc (pla únic d’obres iserveis de Catalunya).

Iceta va assenyalar al-tres àmbits per afrontarla despoblació rural: me-sures fiscals i legislació es-pecífica per al món rural iels espais de muntanya,i també revisar el pla de po-lítica forestal.

Comencen quatre comarquesL’actuació prioritària enaquesta desena de comar-ques començarà per l’Alt

Urgell, la Ribera, la TerraAlta i el Pallars Sobirà,com ja preveu l’estratègiaUn país d’oportunitats,un país viu que ha comen-çat a abordar el govern. Noestan fixades inversions,actuacions ni programesconcrets perquè són elsagents polítics, econòmicsi socials de cada comarcaels que hauran de defi-nir-los en reunions amb laGeneralitat, segons avan-çava Torra en el ple de lacambra.

El president rebrà al Pa-lau de la Generalitat elsconsells d’alcaldes per do-nar el tret de sortida a lesreunions de treball ques’hauran de fer posterior-ment a cada comarca. ■

Xavier MiróBARCELONA

a Inclou la mesura en una estratègia de reactivació econòmica interdepartamental per aturar eldespoblament de tretze comarques rurals evidenciat per l’incendi a la Ribera, el Segrià i les Garrigues

L’executiu vol portar en cincanys fibra òptica als pobles

El govern aprovava dimartsrecuperar el Puosc, una einaper finançar obra pública iequipaments als petits muni-cipis, desapareguda des delpla del 2008-2012 en el marcde les retallades abordadespel govern de Mas per ferfront a l’elevat dèficit públicde la Generalitat. Tenint encompte que no s’executarà laprimera anualitat fins a l’anyque ve, hauran estat vuit anyssense una eina amb què els

La Torre de l’Espanyol, el poble de la Ribera d’Ebre on va començar l’incendi del juny, en una imatge d’arxiu ■ J. CARLOS LEÓN

petits pobles planejavenobres bàsiques en carrers,serveis públics de subminis-trament o equipaments cí-vics i culturals –els pocs quetenen molts pobles que noarriben al miler d’habitants–.S’hi destinaran 250 milionsen el quadrienni 2020-2024.L’Associació Catalana de Mu-nicipis (ACM) ho celebrava irecordava que el 78% depoblacions del país tenenmenys de 5.000 habitants.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Torna el Puosc passats vuit anys

“Barcelona i laGeneralitat hem desaber escoltar comvolen tirar endavant[les comarques]”Quim TorraPRESIDENT DE LA GENERALITAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

No hi ha res gratis en polí-tica i el suport clau de Ma-nuel Valls a la candidaturad’Ada Colau per assolir l’al-caldia de Barcelona ja hatingut la seva primera con-trapartida amb l’assump-ció de la regidora Eva Pa-rera de la presidència del

consell plenari de Sarriàgràcies, entre d’altres, alsvots dels consellers deBarcelona en Comú. Pare-ra, que juntament ambValls formen el binomi deBarcelona pel Canvi com agrup municipal, va impo-sar-se en una votació perun vot, 10 a 9, al regidor deJunts per Catalunya, JordiMartí.

En un principi, l’acorddels quatre partits del’oposició municipal a Bar-celona, ERC, JxCat, Ciuta-dans i PP havia previst unrepartiment de les presi-dències de districte se-gons la qual els republi-cans se’n quedaven cinc,Junts n’assumia tres i elpartit taronja es quedavaamb dues.

Les coses van canviarquan Cs va decidir no res-pectar l’acord en la votaciódel plenari de Sarrià SantGervasi fent costat a lacandidata del grup deValls, que finalment va im-posar-se amb els vots delsconsellers del partit de Ri-vera, el PSC i els represen-tants de la formació d’AdaColau. ■

Manuel Valls es cobra a Sarrià elsuport a l’alcaldessa Ada ColauJordi PanyellaBARCELONA

Valls i Colau en la sessió constitutiva de l’Ajuntament ■ EFE

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 28 DE JULIOL DEL 201914 | Nacional |

a estat, entre altres co-ses, la responsable detutelar dos àmbits ins-titucionals tan sensi-

bles com són les polítiques dejustícia i de seguretat pública dela Generalitat de Catalunya.Ara, però, l’activitat de Mont-serrat Tura gravita al voltantd’un camp professional molt di-ferent, però no més plàcid, comés la gestió sanitària, tot i queencara té la mirada clavada enl’actualitat.

Quina conclusió o conclusionsha extret del judici que s’ha ce-lebrat al Suprem?La primera és que el que passa-va en una administració de jus-

Htícia es vivia com sis fos un de-bat del poder legislatiu. És a dir,com si estiguéssim al Parla-ment, on ara intervenen elsmeus i després els que no hosón. I un judici no és això. Alho-ra, també s’ha aplicat de mane-ra permanent un concepte quees fa servir molt en el peritatgepsicològic en els tribunals, queés el denominat “biaix de con-firmació”. És a dir, quan algúfeia una descripció dels fets desde la perspectiva dels cossos deseguretat de l’Estat, els que sónpartidaris de l’unionisme i nega-dors de la plurinacionalitat del’Estat, hi donaven tota la raó. Ia l’inrevés passava exactamentel mateix. Qui més ha trencataquesta dinàmica han estat elscomandaments dels Mossos,que potser algú esperava que

fessin un tipus de declaració ien van fer una altra, la que toca-va fer.

Al marge d’aquest biaix de con-firmació, la descripció dels fetsjutjats casa amb el que es vaviure abans i després de l’1-O?No. Jo ja he dit moltes vegadesque, per a bé o per a mal, conecla violència, perquè faig de met-ge i abans he estat responsablede la seguretat pública d’aquestpaís. I hi ha maneres, científi-ques, d’aproximar-se o saber siun fet s’anirà complicant o no apartir d’elements com ara elcomportament dels manifes-tants, la tipologia, la respostadavant d’estímuls o les consig-nes que es llancen. I tot i que enaquells mesos de la tardor del2017 es van viure moments

molt efervescents, jo no tenia lasensació que el que passava alcarrer derivés cap a situacionsviolentes. Per tant, crec que lesacusacions no van aconseguirdemostrar que hi va haver vio-lència. Igualment, tampoc es vaaconseguir acreditar que aquíno va passar res de res.

Una sentència que impliquianys de presó pot paralitzar lasituació política del país?Això ja està passant. Quan jo te-nia responsabilitats de governdeia que el que estàvem fent eratan profund i era un canvi tanconsistent, que era irreversible.Però això no ha estat així. Lacrisi econòmica d’una banda i lainstitucional d’una altra han fetque moltes polítiques hagin es-tat reversibles. En el cas especí-

fic del que ha passat a Catalu-nya, la nostra progressió cap ala modernitat en la manera degovernar els afers públics haquedat paralitzada.

Arran del procés?En els primers anys, i arran deldiscurs del president Mas com acapdavanter de l’austeritat, esvan tancar centres de justíciajuvenil, aules i tantes altres co-ses que a mi em semblaven im-prescindibles per a la societat ala qual havíem de fer front. Eldebat sectorial ha desaparegutde la política. És molt difícil,ara, debatre per exemple sobreexecució penal en menors i, sies produís, el plantejament se-ria “Si fóssim independents, hofaríem de tal manera”, i la rèpli-ca dels unionistes aniria en la lí-

Francesc EspigaBARCELONA

ESTRUCTURES D’ESTAT · “Catalunya té una incapacitat congènita per no entendre els pilars sobre els quals se sustenta unestat, com ara una policia” JUDICI AL SUPREM · “El que passava en una administració de justícia s’ha viscut com si fos undebat del poder legislatiu. És a dir, com si estiguéssim al Parlament, on ara intervenen els meus i després els que no ho són”

“Cal entendre que la policiano és ni d’uns ni d’altres”

Montserrat Tura Exconsellera d’Interior i de Justícia

Montserrat Tura va ser consellera d’Interior entre els anys 2003 i 2006 i, posteriorment, titular del Departament de Justícia fins al 2010. Prèviament, havia estat alcaldessa de Mollet ■ J. LOSADA

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDIUMENGE, 28 DE JULIOL DEL 2019

nia de “El dia que això es reguliigual i de manera uniforme a totl’Estat, això es farà de tal mane-ra”. Però, mentrestant, ningúformula plans a mitjà termini,que són una cosa vital per a unasocietat que ha crescut en com-plexitat.

Això implica que la polaritzaciódel debat en l’eix nacional hafet desaparèixer la divisió entreprogressistes i conservadors?Per mi sí, però si aquí hi haguésalgú d’Esquerra Republicanaprobablement ens ho discutiria.Jo crec que el món polític conti-nua dividit, i seria convenientque seguís així, entre els quecreuen que no és possible con-cebre la prosperitat econòmicaentre la igualtat d’accés i els ser-veis públics i els que propugnenun model contrari. Però fa molttemps que no es veuen debatsinteressants que aportin cosessobre què passa quan la redis-tribució ja no la pots fer ambuna política fiscal que abasti unterritori concret del que abansera l’estat nació.

Al PSOE li ha faltat ambició a

l’hora de redactar i defensaruna proposta federal?D’entrada defineix-me “fede-ral”... Perquè si l’entenem comun estat compost per diferentsnivells d’administració amb undeterminat grau de descentra-lització, Espanya ja és un estatfederal. Si no ens conformemamb aquesta definició perquè a

l’interior de l’estat hi ha terri-toris amb llengua pròpia, unatradició d’autogovern i amb an-hels que aquest autogovern si-gui més ampli, ja no es pot par-

lar d’un estat federal, ja que enaquesta trajectòria hi ha hagutmolta por a donar a les lleis or-gàniques que havien de desen-volupar el pacte constitucionalel sentit de l’existència de na-cionalitats. En tot aquesttemps, no s’ha estat capaç demodificar ni el funcionamentni les funcions del Senat.

Però la Generalitat té traspas-sades les competències en se-guretat, una matèria clau en laconfiguració de tot estat.

L’Estat espanyol té una capaci-tat congènita per no entendreel que anhelem a Catalunya, iCatalunya té una incapacitatcongènita per no entendre elspilars sobre els quals se susten-ta un estat i, en conseqüència,no dona importància a les co-ses que realment configurenun estat, com ara una policia o

el sistema d’execució penal oun poder judicial organitzat,que ja existeix i no se li ha fetmai cas. Pujol no entenia unarelació habitual amb la sala de

govern del TSJC. No pots in-tentar ser un estat desmerei-xent les columnes sobre lesquals se sustenta un estat. Lafrase fàcil que es podria dir ésque ens hem passat no séquants anys dient que caliaconstruir estructures d’estat, imentre ho dèiem el que anà-vem fent era desfer-les.

La imatge dels Mossos, desprésde tot plegat, ha quedat moltmalparada?Els mesos de la tardor del 1917ho compliquen tot molt, peròaixò no ho és tot. Cal entendrequin és el paper de la policia isaber que no és ni dels uns o nidels altres. I això no s’ha per-dut ara. Ja fa temps que va pas-sar. La conclusió és que Cata-lunya no s’ho ha acabat decreure, ni amb els Mossos niamb l’organització de la justí-cia o el sistema penitenciari,perquè va fer falta que arribésun govern d’esquerres per ferun pla d’equipaments enaquest àmbit. ■

L’entrevista completa awww.elpuntavui.cat�

Ens hem passat anysdient que calia ferestructures d’estat i,mentrestant, el quefèiem era desfer-les

❝ ❝Potser algú esperavaque els Mossos fessinun altre tipus dedeclaració. Van fer laque tocava fer

❝Ningú ja fa planspolítics a mitjàtermini, i són vitals pera una societat cadacop més complexa

BBoonneess VVaaccaanncceess!! RReesstteemm ttaannccaattss ddee ll''11 aall 2255 dd''aaggoosstt

146222-1210430Q