DIUMENGE · 11 d’octubre del 2020. Any XLV. Núm. 15509 - AVUI / Any XLII. Núm. 14379 - EL PUNT

2,50€

NACIONAL P14

Risc a l’alçaL’índex de contagi a Catalunya creix 18,5 punts en un sol dia

Llocs com Puigcerdà, Matadepera i Salt superen el límit de 1.000 punts

Sitges manté el llistóL’equip artístic de la pel·lícula ‘No matarás’, que es va presentar ahir, en la tercera jornada del festival ■ EFE

CULTURA I ESPECTACLES. Plana 27

Una edició atípica del festival reconeix Najwa Nimri i presenta el film ‘No matarás’

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------NACIONAL. Planes 18 i 19

Protagonistes Eulàlia Vintró Exdiputada i exregidora

1515

27-1

2286

96QLa pandèmia

trastocaràel format dela campanyaelectoralEls partits renunciena fer grans mítingsi opten per fer actesde petit formatNACIONAL. Planes 4-9

“La por ha fet forat ino permet avançarcol·lectivament”

Opinió

Quim Torra131è president de laGeneralitat de Catalunya

Plana 11

2 | EL PUNT AVUIDIUMENGE, 11 D’OCTUBRE DEL 2020

El Punt Avui expressa la seva opinió únicamenten els editorials. Els articles firmats exposen lesopinions dels seus autors.

Conselldelectors:Feu-nos arribar les opinions, els suggeriments i les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editoriali els nostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots els contactes rebran resposta de la direcció.PUNT DE VISTA

o fa gaire, l’Au-diència de Bar-

celona va obrir judicioral contra quatre deles persones que vanenviar alguns dels

8.906 missatges amenaçadors a laMarta Torrecillas, la funcionària que vaser brutalment agredida per la policiaquan l’1-O, a l’IES Pau Claris; entre d’al-tres coses, un antiavalots amb pintad’astronauta armat li van tòrcer tresdits. Després de ser atesa en una am-bulància, la Marta va venir a Fort Piencper votar, i en veure la seva mà embe-nada li vaig preguntar què havia pas-sat. Convençuda que tenia els ditstrencats –li ho havien dit els sanitaris–ho va comentar als mitjans (i a mi)aquell dia; després, va resultar que no-més tenia un dit lesionat, cosa que,poc després, va aclarir en un programade TV3. A l’inoblidable Enric Millo li vafaltar temps per qualificar-la de menti-dera confessa i el web ultradretà Foro-Coches va publicar les seves dadespersonals, de manera que va comen-çar a rebre l’allau d’amenaces esmen-tada, una campanya d’assetjamentque encara continua, fins al punt que laMarta està pensant seriosamentd’abandonar el país. L’única explicaciópossible per a tant d’odi ininterromputés que els defensors de la Pàtria consi-deren que ella és una prova que la vio-lència policial de l’1-O era una invenció,tal com volen creure, alhora que sabenperfectament que era ben real. O sigui,pateixen d’una dissonància cognitivacolossal, la mateixa dissonància que vainspirar l’Enric Millo a parlar d’una co-neguda marca de líquid rentavaixellescom si fos una arma ofensiva, durant undels judicis més imaginatius de la histò-ria recent d’Europa.

N

Keep calmMatthew Tree

Una màd’hòsties

El futur polític immediat dePablo Iglesias està en mans

del Tribunal Suprem, que va con-demnar el govern de la Generalitat, lapresidenta del Parlament i els Jordisa més de cent anys de presó. La salasegona de l’alt tribunal ha de deter-minar si obre una causa contra el vi-cepresident segon del govern espa-nyol i líder de Podem, com li ha de-manat el magistrat de l’AudienciaNacional, Manuel García Castellón,pels presumptes delictes de revela-ció de secrets, denúncia falsa i simu-lació de delicte amb relació al roba-tori del mòbil d’una exassessora delpartit morat. Fins ara, Iglesias s’hamostrat absolutament convençutque la sala presidida per Manuel

Marchena, que ja ha demanat l’infor-me sobre el cas a la fiscalia, desesti-marà la petició. Per la seva banda,Pedro Sánchez ha manifestat públi-cament la plena confiança en el seusoci de govern, responent així a lesreiterades i irades peticions del PPde dimissió o destitució.

Les expressions de confiançad’Iglesias en el criteri del Tribunal Su-prem són, si més no, sorprenents.Potser excessives. Ja es veurà. Ha ar-ribat a dir que seria la primera vega-da que a l’Estat espanyol s’obre unacausa contra algú per les seves idees,negant, d’aquesta manera, la condi-ció de presos polítics als condem-nats pels fets d’octubre del 2017.

En qualsevol cas, determini el quedetermini el Tribunal Suprem, sem-bla força clar que l’anomenat cas Di-na –envitricollat en extrem, amb laparticipació de sòrdids personatgesde les clavegueres de l’estat– respona un intent de dinamitar per via poli-cial i judicial, amb el suport de lapremsa amiga, el govern de coalicióespanyol que la dreta mai no ha ac-ceptat. Ens trobem davant d’un altrecas d’utilització del poder judicialamb finalitats polítiques, com ho haestat, i ho és encara, el dels indepen-dentistes catalans o, en un altre ex-trem, el de la guerra oberta entre elsgoverns de Sánchez i de Díaz Ayusoen la lamentable gestió de la pandè-mia a Madrid.

Pablo Iglesias i el poder judicialEDITORIAL

La frase del dia

“Els millors candidatssón els quetenen la legitimitatde la gent”

LauraBorràsPORTAVEU DE JUNTS PER CATALUNYAAL CONGRÉS DELS DIPUTATS

questa setmana l’Institut d’Estu-dis Catalans ha anunciat que in-corporava catorze noves parau-

les al diccionari i en modificava dissetsobre el lèxic LGTBI, responent així auna petició del col·lectiu per adaptar eldiccionari normatiu de la llengua cata-lana a una realitat que existeix i quemereix ser reconeguda. La paraulatransgènere, per exemple, ja “existirà”oficialment en català a partir d’ara, iexpressions com marieta o invertit hiapareixeran específicament com amots en recessió i dits despectivament.

Amb aquesta decisió l’IEC ha resoltmolt bé el debat etern sobre si el llen-guatge ha d’anar a remolc dels canvis

A socials o si els ha de promoure. No ésun debat menor i el segueixo amb moltinterès des que, de molt jove, remenantel Pompeu Fabra de coberta vermellaque abans hi havia a totes les cases, emvaig trobar com a definició de la parau-la alcaldessa la frase “la dona de l’alcal-de”. Em vaig quedar estupefacta finsque vaig entendre que Fabra havia fetel diccionari general de la llengua cata-lana l’any 1932 i que la primera donaalcaldessa a Catalunya, la republicanaNativitat Yarza, va ser escollida en leseleccions del 1934. El Fabra, doncs, re-collia la realitat del seu moment; noexistia la paraula alcaldessa perquè nohi havia alcaldesses, de la mateixa ma-

nera que no existia la paraula xip, per-què no existien els xips.

Discrepo d’aquells qui atribueixenal lèxic la responsabilitat de posar fia les injustícies, a les discriminacionsi a tots els mals del planeta, i aixòinclou també el desdoblament de gène-re. Estic d’acord amb la lingüista Car-me Junyent: no eliminarem el masclis-me dient “els i les”, de la mateixa ma-nera que no suprimirem la propietatprivada eliminant els possessius. Sis-plau, no matem el missatger; el proble-ma no és el lèxic, sinó la realitat que re-flecteix. I per canviar aquesta realitat,cal anar a les estructures profundesque la provoquen.

De set en set

MarinaLlansanaRosich

El llenguatgei la realitat

La foto

La dignitat de les dones. Activistes protesten contra les violacions i l’assetjament sexual quehan de suportar a l’Índia i demanen que la violència sexista sigui declarada emergència nacional.

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIUMENGE, 11 D’OCTUBRE DEL 2020

HERMES COMUNICACIONS SAPresident Editor:Joan Vall Clara. Comercial: Eva Negre, Maria Àngels Taulats, EduardVillacé i Josep Sánchez. Webs i Sistemes: Josep Madrenas. Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Comunicació: Albert París.

Edita: Hermes Comunicacions SAhttp://www.elpuntavui.cat972 18 64 00. Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera i Xevi Sala. Caps de secció: ToniBrosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Núria Astorch (Comarques Gironines), Pilar Esteban (Europa-Món), Xavier Castillón(Cultura i Espectacles), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Necrològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins(Disseny), Ramon Buch (Disseny web), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

iguin el que diguin, no han estata l’altura. La pandèmia ho hacapgirat tot, ha deixat i està dei-

xant molts locals tancats, molts treba-lladors a l’atur (o sense atur), moltes fa-mílies amb greus problemes per arribara final de mes, i les administracions nohan estat a l’altura. O no hi han estatprou. No dic que no s’hi hagin posat,que no hi hagi hagut un gran esforç perser-hi (algunes administracions mésque no pas d’altres, tot sigui dit), peròla veritat és que han fet curt. Hi han fetmolt, tot el que han pogut i més, perquèhe vist membres del govern treure lallengua durant dies i dies, treure recur-sos de sota les pedres i improvisar me-sures –ves quin remei– a mesura queles circumstàncies empitjoraven. Peròno han fet prou. No pot ser que s’anun-ciïn expedients de regulació temporalque no es cobrin quan ja han passat me-sos i mesos; no pot ser que s’anunciïn

D “No pot ser, ques’anunciïn ERTO queno es cobren, oajudes que noacaben d’arribar maiajudes que no arriben de cap manera;no pot ser que alguns col·lectius haginde fer esforços sobrehumans per aten-dre els pacients –alguns mèdics peròd’altres econòmics–, i no pot ser quel’administració es col·lapsi com es col-lapsa i que deixi sense atendre perso-nes en situació d’emergència, bé siguiperquè s’han quedat sense recursos, bésigui perquè necessiten renovar un car-net de conduir que els és imprescindi-ble per treballar i no poden obtenir cita

prèvia, bé sigui perquè necessiten reno-var uns permisos de residència que po-sen en perill la seva estabilitat laboral opersonal. No atendre tot això és no es-tar a l’altura. No dic, insisteixo, que nos’hi hagin abocat esforços i recursos,hores de son i una gran voluntat, peròno n’hi ha prou. No n’hi ha prou, de sa-ber que d’Europa vindran diners, cal sa-ber com, quan, i tocar-los. No pot ser,que a les residències hagi passat el queha passat, i que hi hagi aquest degoteigd’anul·lacions de visites programadesarreu. O aquest desgavell i aquestescontradiccions a l’hora de prendre deci-sions. Si mig milió de ciutadans han ha-gut de passar per Creu Roja a demanarajuda per sobreviure, una situació quela mateixa entitat troba insòlita, és queno han estat a l’altura. Potser és tansimple com que, davant la magnitud detot plegat, no s’hi podia estar. I que somtots plegats, que no hem estat a l’altura.

No han estat a l’alturaXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat / @xevi_xirgoA la tres.

Bartomeu, dimissió

b El president del FC Barcelona, Jo-sep Maria Bartomeu, tenint encompte el cúmul de despropòsitscomesos durant el seu inacabablemandat, té motius més que sufi-cients per dimitir. Sobretot ara, quemés de vint mil socis han donat su-port a la seva moció de censura.

Un dels seus principals errors vaser permetre que es jugués el partitde futbol Barça-Las Palmas al CampNou l’1 d’octubre del 2017, amb laviolència que va existir arreu de Ca-talunya per part de les forces de se-guretat de l’Estat, quan ciutadans iciutadanes de totes les edats, pací-fics i indefensos, anaven a votar.Imatges que, per cert, van fer la voltaal món... Poc després, el desembredel 2017, amb motiu del Barça-Ma-drid, Tsunami Democràtic havia pro-gramat actes de protesta, que hau-rien tingut un ampli ressò a causa delgran poder de convocatòria d’aquestpartit. Doncs bé, la junta del Barça nosols no hi va col·laborar, sinó que vaposar tots els entrebancs i bastons ales rodes que va poder i més. I enconseqüència la protesta va ser unfracàs.

I podríem parlar de tantes cosesmés... Com la manera com el club vaacomiadar l’entrenador Ernesto Val-verde o algun jugador important dela plantilla, com ara Luis Suárez, elBarçagate, la mala relació del presi-dent amb el millor jugador del món,Leo Messi, que si no va arribar a mar-xar va ser un miracle...

Aquest president i aquesta junta,pel bé del Barça, cal que toquin eldos com més aviat millor...FRANCESC GIFREU I JOVÉSant Joan Despí (Baix Llobregat)

Exposició ‘Feministahavies de ser’b Sabíeu que el nombre de trucadesper agressió i maltractament a donesha augmentat un 88% durant lapandèmia? De veritat, aquesta ésuna dada molt preocupant. Diven-dres dia 2 d’octubre vaig visitar ambuna amiga l’exposició gratuïta Femi-nista havies de ser al Palau Robert deBarcelona. És un espai molt creatiude reivindicació del feminisme i decrítica a les desigualtats que patimles dones en ple segle XXI. Espais aixísón molt i molt necessaris avui dia.Per sentir que no estem soles. Perconscienciar-nos de la necessitat derevertir aquesta situació. I per exigir ales institucions que posin fil a l’agullad’una vegada. Us recomano moltís-sim que hi aneu. La podeu visitar finsal 29 de novembre. No us la perdeu!MAR CORTÉSGavà (Baix Llobregat)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dadespersonals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número detelèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix,cal que no superin els mil caràcters d’extensió. El Punt Avui esreserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicarancartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textoss’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

Les cares de la notícia

Els sainets sense sentit de la presidenta madrilenyasón de traca. Després d’aconseguir que un jutgeanul·lés les limitacions de mobilitat que ella mateixava demanar, va ser ella mateixa qui va limitar-la per nopropagar la Covid.

ESCRIPTORA

No s’ho mereixen

Dolça introducció al caos és una d’aquelles publica-cions que només es poden fer des de la perspectivafemenina. Una novel·la que s’endinsa en les pors i elsdesitjos d’un embaràs imprevist i en la qual desgranales emocions i conflictes dins la parella.

-+=

-+=

El paper escaientNajwa Nimri

Amb ulls de donaMarta Orriols

-+=

Isabel Díaz Ayuso

La coneguda actriu ha rebut el gran premi honoríficde la 53a edició del festival de Sitges per una trajectò-ria sòlida en el món del cinema i de la televisió en què,gairebé sempre, ha acabat fent paper de dolenta. Unreconeixement merescut per un currículum dilatat.

ACTRIU

PRESIDENTA DE LA COMUNITAT DE MADRID

SísifJordiSoler

De reüll.Gemma Busquets

Tamara Carrasco iel nom de la dona

egurament la frase més cèlebre de l’escriptoraVirginia Woolf, i que podríem estampar en una

camiseta, és la que, fent referència a la història de laliteratura, diu el següent: “Anònim, que tants poemes vaescriure sense signar, m’aventuro a pensar que era unadona.” Silenci i foguera. I en el cas de Tamara CarrascoGarcia, a més, amb una clara voluntat manipuladora perpart de l’Estat. Dimarts, quan es va saber l’absolució, elTribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va

obviar el nom i cognom en lapiulada, en castellà, a Twitter:“El juzgado penal 25 de Barcelonaabsuelve a una mujer de Viladecansa la que se juzgó por un delito dedesórdenes públicos.” La “dona deViladecans” els va contestar,recordant el nom i cognom i unspetons irònics. Silenci i foguera,segles enrere i ara. Els mitjans

espanyols s’hi van acarnissar amb un linxament públic,atiant el foc a la plaça major, clamant el nom i cognomben alt, quan va ser detinguda i acusada de terrorisme isedició. Ja absolta, passa a ser “la dona de Viladecans”jutjada per desordres públics. Amb la indiferència i elmenysteniment, han volgut apagar la foguerada. Però ala bruixa ja l’havien cremat. Divendres, en la connexióamb La Sexta, els manifestants de Barcelona vanreclamar a Ferreras una disculpa a Tamara. Silenci.

S

El TSJC vaobviar el nomde TamaraCarrasco eldia de la sevaabsolució

Adeu als mítings multitu-dinaris i als autocars ambmilitants vinguts de tot ar-reu amb l’entrepà pagat.Els partits preparen unacampanya electoral ambactes de petit format i ambconnexions telemàtiquesper adaptar-se a la situacióde pandèmia durant lacampanya del febrer. Norenuncien, però, a la parti-cipació de la militància, desimpatitzants, curiosos imotivats en alguns mí-tings, això sí, seguint lesnormes de seguretat dedistància, mans i masca-reta. I que corri l’aire. Elsequips de campanya pre-veuen organitzar més ac-tes a l’aire lliure, malgrat elfred que pugui fer al fe-brer, bo i recordant que enles darreres eleccions alParlament, en desembre,públic i candidats ja es vanhaver d’abrigar.

Encara que la fronteraentre la campanya i la pre-campanya és difusa, totsels partits coincideixen aveure encara el sentit a or-ganitzar dues setmanesde trobades, reunions iparlaments abans de vo-tar per acabar de decantarel vot. Per a les organitza-

cions polítiques és un mo-ment important per con-nectar amb les pròpies ba-ses. “Una part fonamentalde les campanyes és el con-tacte amb la militància, enquè es generen unes com-plicitats i dinàmiques po-sitives, que en aquesta si-tuació difícilment es dona-ran”, admet el secretari decomunicació de Ciuta-dans, Nacho Martín Blan-co. La formació taronjapreveu trobades en espaisoberts, actes telemàtics,reunions amb sectors eco-nòmics, socials i polítics imítings amb una limitaciód’aforament considerable.“La nostra voluntat és quequan hàgim de fer un acteamb més gent, tampocmultitudinari, però sí ambmés gent, serà a l’aire lliu-re. D’actes multitudinarisja donem per fet que no enpodrem fer, no farem niun 8 de març ni un Perpi-

nyà”, descarta.El coordinador de co-

municació d’En Comú Po-dem, David Cid, coinci-deix que cada vegada el votes decideix més tard i ésmés volàtil, especialmententre les generacions jo-ves, que es decideixen mésa última hora, en la jorna-

da de reflexió o fins i tot elmateix diumenge. “Lescampanyes serveixen”, re-sol Cid, que no augura, nide bon tros, que tota lacampanya sigui on line, si-nó que també compta quehi hagi presència al carreri debats sense públic re-transmesos per internet.

“El sector cultural ens hadonat moltes pistes decom es poden fer actesamb totes les mesures deseguretat”, explica Cid. Al’hora de posar-hi imagina-ció, els comuns han posaten marxa una campanyade difusió de mascaretesrelacionada amb la defen-sa del sistema públic de sa-lut i han esgotat un primerestoc de 12.000 unitats.

ExperiènciaNo es parteix de zero. Pelconfinament i, en el cas deJunts per Catalunya id’ERC, per la presó i l’exilidels seus màxims diri-gents, les organitzacionspolítiques tenen experièn-cia a l’hora d’organitzarmítings amb connexionstelemàtiques. En les elec-cions espanyoles ja es vanfer rodes de premsa i acteselectorals des de Lledo-ners i Brussel·les i fins i tot

connexions entre la presói l’exili. De fet, JxCat va co-mençar a dissenyar el seucongrés quan encara no hihavia pandèmia preveientla possibilitat de fer-lo demanera telemàtica i al fi-nal es va celebrar el 100%on line.

Cadascú s’adaptarà a lasituació epidemiològicaque hi hagi al febrer. ERCes planteja organitzar mí-tings reduïts similars a lespresentacions queaquests dies fa del llibred’Oriol Junqueras i MartaRovira, Tornarem a vèn-cer (I com ho farem), “in-terior entre setmana i ex-terior el cap de setmana”.Sergi Sabrià, que viurà les

seves vuitenes eleccionscom a cap de campanya re-publicà, avança que es pre-paren per a tots els escena-ris i, lògicament, treballenper reforçar la part de xar-xes socials i transmissionsen directe. “El més impor-tant és que el missatge pu-gui arribar a tothom, ésmés fàcil amb mítings quesense, però, si no, intenta-rem enviar un missatgecada dia per altres mit-jans. Hi posarem inventi-va perquè tothom tingui lainformació i pugui escollirde la millor manera. Al fi-nal té molta importànciaquanta gent va als mí-

Emili BellaBARCELONA

Adeu alsgrans mítingsde campanya

Continua a la plana 6

SEGURETAT · Els partits no renuncien als actes electorals amb públic tot i la pandèmia,però amb limitacions d’aforament HIBRIDACIÓ · Planifiquen trobades de petit formatretransmeses en línia PRÈVIA · El confinament, la presó i l’exili brinden rodatge telemàtic

“És evident que lesimatges clàssiquesdels mítings amb elsmilitants suant totsjunts no podran ser”

Eva GranadosCAP DE CAMPANYA DEL PSC

“Hem de poder ferpolítica on nosaltresentenem que es fa,que és al carrer”

Maria RoviraPORTAVEU DEL SECRETARIATNACIONAL DE LA CUP

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Nosaltresno faremni un 8 de marçni un Perpinyà”

Nacho Martín BlancoCAP DE COMUNICACIÓ DE CIUTADANS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El sector cultural ila Diada obren camíals nous formatsde campanya

Poblacions comSalt, Puigcerdài Matadeperaja superen el límitde 1.000 punts

El presidenten funcions fa unacrida a recuperarl’esperit de l’octubredel 2017

Aragonèssitua lamonarquiaen el passat

Es dispara elrisc de rebrotde la Covid-19a CatalunyaNacional

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 11 D’OCTUBRE DEL 20204 |

SEGUIMENT SEGUIMENT1

El govern ha creat un grupde treball per sospesar qui-nes mesures suggeridesen un dictamen encarre-gat per Quim Torra a la co-missió jurídica assessoraes poden posar en pràcticadurant la campanya elec-toral i la jornada de vota-ció, entre les quals hi ha unaugment del nombre decol·legis i meses, la supres-sió de la comunicació dedades de participació i deresultats provisionals i lesrecomanacions de dur lapapereta des de casa i queels partits i coalicions elec-torals descartin el nome-nament d’apoderats.

L’administració,d’acord amb les seves dis-ponibilitats pressupostà-ries i logístiques, podriaprocedir a l’enviament alsdomicilis de la totalitat deles paperetes i del sobre,una mesura reivindicadaper alguns partits que nos’ha acabat d’implantarmai. En qualsevol cas, estracta de propostes que norequeririen cap canvi le-gislatiu, a diferència de re-servar franges horàries de

votació per a persones vul-nerables, en quarantena opendents de prova dia-gnòstica durant les prime-res hores de la jornadaelectoral, interrompre lesvotacions per dur a termetasques de desinfecció oestablir una modalitat devot per correu per als elec-tors afectats per un even-tual confinament territo-rial o quarantena. Enaquests casos, caldria unallei electoral, encara quesigui parcial, igual com perallargar els horaris de vo-tació, establir més d’unajornada de votació o des-plaçar urnes a l’accés exte-rior del col·legi electoralper a l’exercici del vot per adeterminats electors.

A part de dur la masca-reta obligatòria, en leseleccions al País Basc caliadesinfectar-se les mans al’entrada dels punts de vo-tació i dipositar el docu-ment d’identitat en unasafata perquè no hi haguéscontacte amb els mem-bres de la mesa, que s’asse-ien amb un metre i mig deseparació entre ells. D’al-tra banda, també es va am-pliar el nombre de col·legiselectorals.

Portar el vot desde casa i que nohi hagi apoderatsE.B.BARCELONA

Acte electoral del PPi Ciutadans a Vitòria,durant la campanyaelectoral basca,a l’aire lliure i ambdistància ■ EFE / D.A.

Un ‘amor’no correspost

L’APUNT tre. La prova d’això últim: el blindatge policial, ambfranctiradors inclosos, al voltant del líder d’una institu-ció anacrònica, convidat i amanyagat pels estamentsmés bons minyons de la societat. Fins i tot si donéssimla raó als qui encara creuen en l’estima incondicional dela corona per Catalunya, tothom sap que quan un noés correspost, el més digne és marxar.Marga Moreno

Alguns, no sabem si ingenus, cecs o cínics, assegurenque la visita del rei divendres va ser per demostrar al-gun tipus d’afecte del monarca cap als seus súbdits delnord-est de la pell de brau. La realitat és que tot l’artificique acompanyava aquest viatge va ser un acte d’auto-afirmació, un marcatge de territori per confirmar públi-cament que encara regna en un país díscol com el nos-

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 11 D’OCTUBRE DEL 2020 | Nacional | 5

117084-1233102L

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 11 D’OCTUBRE DEL 20206 | Nacional |

SEGUIMENT SEGUIMENT1

alícia i el País Basc són lesdues úniques comunitatsautònomes que ja han cele-brat eleccions enmig d’una

pandèmia i saben què és anar a vo-tar envoltats de fortes mesures deseguretat sanitària. Aquelles dueseleccions celebrades al juliol tambévan deixar una marca comuna: in-diferència ciutadana i grans nivellsd’abstenció, no sense abans provo-car un cert sacseig quan es va pro-hibir el dret a vot a totes aquellespersones que o bé havien donat po-sitiu en el test de Covid-19 o bé ha-vien d’estar confinades a casa. Tot ila polèmica, la mesura decretadatant pel govern gallec com pel bascva rebre l’aval de les juntes electo-rals de cada comunitat.

Els presidents, i llavors tambécandidats, Alberto Núñez Feijóo iIñigo Urkullu van convocar els ciu-tadans a les urnes al juliol, un copva decaure l’estat d’alarma. Les me-sures de seguretat, però, continua-ven a primera línia de la vida políti-ca i social dels ciutadans, tenyida,a més a més, amb els primers efec-tes de la crisi econòmica. En aquellescenari, tant la campanya electo-ral com les eleccions es van fer en-trar amb calçador.

Nombrosos actes arreu del ter-ritori, però de molt petit format.Aquest va ser el tret distintiu de l’úl-tima campanya electoral gallega,segons explica el periodista de laràdio i la televisió gallegues AlbertoRivera. Treballar en aquelles condi-cions, però, va ser “esgotador”, ad-met aquest periodista, a causa deles corredisses per arribar a tempsals mítings i els centenars de quilò-

G

metres que havien de fer cada dia.Es van suprimir els actes amb la ciu-tadania per evitar encaixades demans, cops a l’esquena i petons a lescriatures. Els pocs actes es limita-ven a reunions de petit format, il’audiència estava integrada bàsica-ment per càrrecs electes i orgànicsdel partit. El control de temperatu-ra, el rentat de mans amb gel desin-fectant i l’ús de mascareta estaven al’ordre del dia abans d’entrar als mí-tings. Paral·lelament, l’interès de laciutadania era pràcticament inexis-tent, tal com després es va fer palèsen les enquestes i en el resultat deles eleccions. A Galícia es va regis-trar una abstenció del 51,03%.

A la por pel risc de contagi, s’hiafegia la falta d’expectatives que ge-neraven les eleccions, el resultat deles quals era del tot previsible, ambel candidat del PP i president, Al-berto Núñez Feijóo, com a clar ven-cedor. La propaganda era pràctica-ment inexistent, la publitramesa esva reduir i els cartells dels candidatsarribaven amb comptagotes.

“Atípica”, “descafeïnada” i “tris-ta” van ser alguns dels termes mésemprats pel periodista de la ràdio ila televisió basques (ETB) Julen Et-xeberria. “No hi havia mítings mul-titudinaris i els partits no van po-der exhibir la seva força”, recorda.“Tothom estava pendent del coro-

navirus”, hi afegeix. Al País Basc,la situació era molt complexa; es varetirar el dret a vot a 200 personesperquè estaven contagiades o te-nien símptomes i es recomanavaportar la papereta de casa, la qualcosa suposava un greuge respecteals partits que havien decidit nodistribuir correu. Etxebarria tam-bé recorda la sensació d’incertesaper la novetat que comportava to-ta aquella situació. I, com a Galí-cia, el resultat era tan previsibleque no va afegir cap impuls a laparticipació. Al contrari, l’absten-ció va ser històrica: el 53% de laciutadania amb dret a vot no vaacudir a les urnes. ■

Emma AnsolaBARCELONA

GALÍCIA · Molts actes de petit format amb poc públic i més interès pels debats televisius PAÍS BASC · Sense mítings, elspartits deixen d’exhibir la seva força, l’abstenció marca rècord històric i 200 persones queden sense votar per haver donat positiu

53%d’abstenció va re-gistrar el País Basc enles eleccions del julioldel 2020.

51%d’abstenció va re-gistrar Galícia en leseleccions del juliol del2020.

Campanya somorta

Els presidents Iñigo Urkullu i Alberto Núñez Feijóo, del País Basc i Galícia, el dia de les eleccions, el juliol passat ■ EFE

tings, però també quinmissatge llances”, refle-xiona.

Igual com s’observa alParlament amb esconsbuits entre els diputats,també s’afiguren pave-llons amb cadires distan-ciades. “És evident que lesimatges clàssiques delsmítings en què estan totsels militants suant totsjunts no podran ser”,constata la directora decampanya del PSC, EvaGranados. Els socialistesapostaran igualment pelpetit format, l’aire lliure i

la digitalització. “Hem in-tensificat la no presencia-litat durant tot el confina-ment, hem pogut fer con-gressos telemàtics i for-mats híbrids i l’executivaja la fem així. Preveiem ac-tes amb poc públic perquèal final es tracta de mante-nir les distàncies”, recor-da Granados, que, per so-bre de tot, espera que l’en-tesa entre els grups i lesjuntes electorals faci pos-sible que tothom tingui ga-rantit poder anar a votar.

En les eleccions galle-gues i basques, les prime-res de l’Estat espanyol quevan tenir lloc en pandè-

mia, el 12 de juliol, no vanpoder exercir aquest dretels positius per coronavi-rus ni els que tenien símp-tomes com ara tos o febre iesperaven el resultats deles proves, una decisió delsdos governs que tenial’aval de la junta electoral iva ser ratificada pel Tribu-nal Suprem. Es calculaque unes 500 persones esvan quedar sense votar.En països com Corea delSud, en canvi, van incenti-var l’enviament de papere-tes per correu perquè nin-gú veiés vulnerat el dret avot. A França van poten-ciar la recollida del vot en

el domicili per agents poli-cials, a Israel els conta-giats votaven en locals se-parats i a Pennsilvània esva generalitzar el vot percorreu. “Hem de transme-tre que votar és segur, hiha d’haver la màxima par-ticipació amb la màximaseguretat”, adverteix Gra-nados.

Molta descentralització“L’Onze de Setembre javam evidenciar que mal-grat les mesures sanità-ries i de seguretat es podiacontinuar ocupant l’espaipúblic per política i enaquesta direcció caminem

de cara a la campanya”,avisa la portaveu del secre-tariat nacional de la CUP,Maria Rovira.

Els anticapitalistes pla-nifiquen actes de petit for-mat i molta descentralit-zació i, és clar, en strea-ming perquè el missatgepugui arribar a tothom.“Això no treu que nosal-tres farem moltes parade-tes, farem carrer per po-der parlar de tu a tu amb lagent, ho mantindrem, pe-rò sempre garantint lesmesures de seguretat”, as-segura Rovira, que desta-ca que el contacte amb lagent forma part de la ma-

nera de fer política de laCUP: “Fem allò que ja femnormalment de manerapotser més accentuada.Hem de poder fer políticaon nosaltres entenem quees fa, que és al carrer”, sen-tencia. Aquest cap de set-mana, el partit ja ha pre-vist una vintena d’actesdescentralitzats per expli-car la seva proposta políti-ca. Tanmateix, en la me-sura del possible, la CUPintentarà organitzar tam-bé actes més grans en quèhi hagi garantida la segu-retat i, per tant, en quèparticipi menys gent delque seria habitual. ■

Ve de la plana 5

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 11 D’OCTUBRE DEL 20208 | Nacional |

l final abrupte de la presi-dència de la Generalitat haabocat la política catalana aquatre mesos d’interinatge

fins a les eleccions del febrer, unperíode que esdevé a la pràcticauna llarguíssima campanya electo-ral. Ara per ara, l’únic cap de llistaque repeteix és Miquel Iceta.

Ciutadans, a ditEl partit guanyador de les últimeseleccions al Parlament té un horit-zó electoral bromós. Després de lamarxa d’Inés Arrimadas, el febrer

Ede l’any passat, per fer el salt alCongrés i estavellar-s’hi al novem-bre passant de 57 a 10 diputats,Lorena Roldán va ser proclamadacandidata a la presidència de la Ge-neralitat el juliol següent en unesprimàries en què va obtenir 993vots (el 86% dels emesos). La por-taveu de la formació, però, no vaagafar les regnes prou fort, ja queel candidat serà finalment CarlosCarrizosa, designat l’agost passat adit per la direcció. El diputat vaagrair a Roldán el pas al costat perafavorir “una coalició constitucio-nalista a Catalunya”. Ciutadanslluitarà perquè no es reprodueixi alParlament la desfeta electoral del

Congrés. En aquest sentit, li podriaanar bé una aliança amb el PP, queactualment és l’últim partit a lacambra però té perspectives decréixer, una fórmula que les duesforces van posar en pràctica al PaísBasc amb els rols invertits. En totcas, Ciutadans insisteix que la coa-lició hauria d’incloure el PSC, queho descarta. “Continuen obertesles converses, per nosaltres noquedarà”, asseguren fonts del par-tit taronja.

Junts, separatsJunts per Catalunya i el Partit De-mòcrata estan cridats a anar sepa-rats a les urnes. Els dos partits han

posat en marxa els seus processosde primàries. El PDeCAT procla-marà el seu cap de llista el 2 de no-vembre i, de moment, el nom queagafa més força és el de l’exconse-llera Àngels Chacón. JxCat aprova-rà el seu reglament de primàries elcap de setmana dels dies 7 i 8 denovembre, després, per tant, que elPDeCAT esculli el seu cap de car-tell. Sobre la possibilitat que enca-ra hi pugui haver algun pacte elec-toral, el president del PDeCAT, Da-vid Bonvehí, assegurava fa uns diesque no està previst: “Nosaltres nofem política-ficció. La realitat és laque és. Ens presentarem a les elec-cions.” De converses formals non’hi ha –d’informals, sempre– i tots’encamina cap a la bifurcació.JxCat no ha aclarit si Carles Puig-demont es presentarà i ja hi ha di-versos dirigents que han anunciatque se sotmetran a les primàries,com la cap de files al Congrés, Lau-ra Borràs, o el conseller en fun-cions Damià Calvet. En qualsevolcas, tècnicament es tracta d’unaformació nova i el plet amb el PDe-CAT fa que no disposi dels dretselectorals. El candidat es perdràels debats als mitjans públics. Aixòsí, podrà utilitzar la marca en cam-panya, ja que la pròxima vista judi-cial per la qüestió del nom serà pos-terior a les eleccions. D’altra ban-da, David Bonvehí va negar dime-cres que explorar la possibilitatd’una aliança amb l’escindit Partit

2de novembre. És el diaque el Partit Demòcrataproclamarà el seu cap dellista.

7de novembre. És quanJunts per Catalunya téprevist aprovar el seu re-glament de primàries.

Emili BellaBARCELONA

DIVIDITS · JxCat parteix de zero sense drets electorals pel plet amb el PDeCAT, malgrat que podrà utilitzarel nom fins a les eleccions A PUNT · Aragonès, Iceta, Carrizosa i Albiach escalfen motors, mentre la CUPbusca candidat SEPARATS · L’unionisme no concreta acords electorals per concórrer junts a les urnes

La campanyamés llarga

El líder de JxCat, Carles Puigdemont, i el candidat ‘in pectore’ d’ERC, Pere Aragonès. A sota, la probable candidata del PDeCAT, Àngels Chacón, i el diputat de la CUP Carles Riera ■ ACN / M.L. / EFE

SEGUIMENT SEGUIMENT1

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDIUMENGE, 11 D’OCTUBRE DEL 2020

Nacionalista de Catalunya, de Mar-ta Pascal, hagi estat mai sobre lataula, “ni ho està a hores d’ara”.

ERC, amb Aragonès ‘in pectore’ERC encara no ha convocat el con-sell nacional que desencadenarà elprocés per proclamar formalmentel vicepresident en funcions depresident de la Generalitat, PereAragonès, com a candidat, ungitdes de fa mesos pel president delpartit, Oriol Junqueras, empreso-nat a Lledoners. El president delParlament, Roger Torrent, ja vadescartar al gener presentar bata-lla. Demòcrates, que va concórreramb ERC en les anteriors elec-cions, va aprovar al congrés delpartit la setmana passada que in-tentarà articular un front amb to-tes les forces polítiques que portinal seu programa aixecar la suspen-sió de la DUI. “Si ningú més estàper això, doncs anirem sols”, asse-guren des de la formació d’AntoniCastellà.

El PSC, amb l’incombustible IcetaNo hi ha cap dubte que el candidatdel PSC serà Miquel Iceta. Si n’hihavia algun, el mateix primer se-cretari socialista es va encarregarde dissipar-lo aquesta setmana.“Que jo sàpiga, mai no hi ha hagutcap dubte sobre qui serà el candi-dat del PSC”, va assegurar en unaentrevista a TV3. D’aquesta mane-ra tallava d’arrel qualsevol especu-

lació sobre la possibilitat que el mi-nistre de Sanitat i secretari d’orga-nització del partit, Salvador Illa, elpugui reemplaçar. De fet, Iceta, di-putat al Parlament des del 1999,creu que ell com a candidat és mi-llor que Illa perquè el ministre és“molt útil al govern d’Espanya”. Ellíder socialista, a qui Sánchez vaproposar com a president del Se-nat però el Parlament el va vetar,va avançar que el partit celebraràprimàries al novembre. Iceta des-carta un acord postelectoral ambels partits que vulguin un referèn-dum d’independència i també re-butja un “govern de fronts”, en re-ferència a un eventual tripartitunionista amb Ciutadans i el PP.

D’altra banda, Units per Avan-çar, de Ramon Espadaler, que el

21-D es va presentar amb el PSC,reunirà dimarts l’executiva perconvocar un consell nacional peraprovar el mecanisme d’elecció decandidats i debatre “les prioritats iels límits a l’hora d’establir formal-ment converses amb altres”. “Par-lem amb tothom però no estem ne-gociant amb ningú en aquests mo-ments –recalca Espadaler–. Tenim

clar que anirem a les eleccions, i elmés probable és que hi anem encoalició o aliances.”

En Comú Podem, sense “Catalunya”Catalunya en Comú Podem parteixamb l’avantatge que fa mesos, almarç, just abans de la pandèmia,que va proclamar Jéssica Albiachcom a candidata a les eleccions des-prés d’un procés de primàries. Laresta de la candidatura es configu-rarà en els pròxims mesos per arri-bar a Nadal amb les llistes a punt.La formació treballa ara per donara conèixer la candidata, ja que, mal-grat que ja va ser diputada la legisla-tura anterior amb Catalunya SíQue es Pot i presidenta del grupdels comuns des del setembre del2018 –quan va substituir XavierDomènech–, és la primera vegadaque es presenta com a cap de car-tell. Aquest cop el partit d’Ada Co-lau concorrerà com a En Comú Po-dem, sense “Catalunya” al davant.

La CUP, sense candidatLa CUP té un sistema particulard’escollir candidats. Una comissióde llistes, formada per militants detot el territori, membres del secre-tariat nacional i del grup parla-mentari, s’encarrega de fer unaproposta a partir de noms que po-sen sobre la taula les assembleesterritorials. Aquest cap de setma-na celebra els anomenats “nodes”,unes trobades territorials per pre-

sentar la proposta política que s’es-tà desenvolupant a diversos agentspolítics i socials i obrir-la a debat.Després d’aquest procés i a partirdel retorn que es tingui d’aquestesorganitzacions, s’elaborarà unaproposta de llistes que ratificarà lamilitància. El calendari exacte en-cara no està tancat. En qualsevolcas, estatutàriament, el cap de filesactual, Carles Riera, podria repetira la llista, i no es descarta la recu-peració de David Fernàndez com anúmero 1.

El PP, anticacauEl president del PP, Alejandro Fer-nández –que rellevarà Xavier Gar-cía Albiol com a cap de llista–, notanca la porta del tot una entesaamb Ciutadans i el PSC perquè ladata de les eleccions és molt llu-nyana, però no és partidari d’unacoalició. “Coalició és barrejar les si-gles PSC-PP, els electors podrientenir un cacau important. Emsembla una frivolitat per part deCiutadans plantejar una coalicióen aquests termes. Una altra cosaés col·laborar”, va afirmar recent-ment en una entrevista a TV3. Fer-nández també té “dubtes seriosos”sobre com interpretaria l’electoratunionista una coalició formada no-més per Ciutadans i el PP, entre al-tres motius perquè els d’Inés Arri-madas en els darrers mesos estan“molt més a prop del PSOE que nopas del PP”. ■

36escons va obtenir el2017 Ciutadans, primeraforça al Parlament. Enles eleccions espanyolesdel novembre passat, laformació taronja es vaestavellar amb unacaiguda de 57 a 10diputats. El partit lluitaper minimitzar laprevisible davallada a lacambra catalana.

El cap de cartell de Ciutadans, Carlos Carrizosa, i el primer secretari del PSC, Miquel Iceta. A sota, la candidata dels comuns, Jéssica Albiach, i el del PP, Alejandro Fernández ■ ACN / EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El socialista MiquelIceta és l’únic candidatque a hores d’ara repeteixcom a cap de llista

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 11 D’OCTUBRE DEL 202010 | Nacional |

El vicepresident en fun-cions de president de la Ge-neralitat, Pere Aragonès,va fer al·lusió ahir al mo-narca espanyol, l’endemàde la visita que Felip VI vafer a Barcelona. Per Arago-nès, la monarquia ja formapart del passat a Catalu-nya, on, va apuntar, “te-nim molt clar que no solsno tenim rei, perquè ens elvam treure de sobre l’1 i el3 octubre, sinó que volemser amos del nostre destí”.

Durant la presentació aVilanova i la Geltrú del lli-bre Tornarem a vèncer,del president d’ERC, OriolJunqueras, i la secretàriageneral del partit, MartaRovira, el president en fun-cions va recordar l’apariciódel monarca a la televisió el3 d’octubre del 2017, quanFelip VI “va deixar moltclar que ens volia conti-nuar tenint com a súbdits”i, va agregar Aragonès, “vadonar el segell reial a l’«Apor ellos» que s’havia con-vertit en porres i atacs a lagent de les escoles”. “En eljoc de la força –va prosse-guir– ens envien guàrdiescivils, policies nacionals,fiscals, la cúpula judicialalineada amb la dreta, elrei..., tots allà.”

En la seva al·locució,Aragonès es va esplaiartambé en clau electoral so-

bre el rumb que cal seguir apartir d’ara. A més de re-cordar que Catalunya hade ser “responsable de lesdecisions que afecten elseu dia a dia”, va apuntarque, per ERC, “guanyar noés guanyar unes elec-cions”, sinó “aconseguir laindependència” per “tenirla millor caixa d’eines per-què la gent visqui millor”.

En aquest sentit, l’arapresident i responsableeconòmic català, va feruna crida a “recuperar lacomplicitat entre el carrer

i les institucions”, que, vainsistir, va ser “una de lesclaus de l’èxit de l’1-O”.

“Quan juguem al joc dela democràcia –va afegirAragonès– som forts: peraixò l’1 d’octubre anavad’urnes i paperetes, i pertant aquí és on hem de sermés forts, hem de sumaràmplies voluntats, moltsmés dels que som ara”, vareclamar, abans de reblarque els catalans “volem serindependents, que és l’úni-ca manera que deixaremde ser independentistes”.

D’altra banda, el líder deCs al Parlament, CarlosCarrizosa, va carregar ahircontra els qui van rebutjarla presència del rei afir-mant que “els republicansno tenen la força necessà-ria per deposar la monar-quia”. En una entrevista al’ACN, el líder de l’oposicióa lloar el viatge del capd’Estat espanyol a Catalu-nya i va alertar que “l’alian-ça independentisme-po-pulisme d’esquerres ensdonarà anys de crits i de so-roll, però no poden fer resmés que cridar i fer soroll”.

Lleida rebutja l’emèritEl ple de la Paeria de Lleidava avalar retirar els reco-neixements al rei emèritque hi ha a la ciutat, comara el nom de vies públi-ques, edificis o centres for-

matius. El paer en cap, Mi-quel Pueyo, va anunciarque la setmana vinent esretirarà el bust de JoanCarles I del saló de ses-sions per traslladar-lo al’Arxiu Arqueològic d’Au-barés. El ple, que també varefusar la sentència “gro-tesca i desproporcionada”que inhabilita Quim Tor-ra, va manifestar “el re-buig al sistema monàrquicespanyol, que presenta sò-lids indicis de corrupció iés hereu del franquisme”, iva expressar el suport aqualsevol iniciativa “perdenunciar l’opacitat de lamonarquia”.. ■

RedaccióBARCELONA

a El president en funcions va recordar el discurs en què Felip VI va donar el vistiplau “als atacs a lagent de les escoles” a Carrizosa nega que els republicans tinguin prou força per deposar el monarca

Aragonès: “Ens vam treure elrei de sobre l’1 i el 3 d’octubre”

En línia amb les protestes delsúltims dies, els Comitès deDefensa de la República(CDR) han convocat una mo-bilització a la plaça Urquinao-na de Barcelona per a dime-cres vinent, a les vuit del ves-pre, coincidint amb el primeraniversari de la sentència delTribunal Suprem que va con-demnar els líders independen-tistes. “Sentenciem-los” seràel lema que els CDR utilitzaran

Manifestants en una de les protestes per la visita del rei Felip VI, divendres, a Barcelona ■ JUANMA RAMOS

en la protesta, segons van di-fondre ahir a través de les xar-xes socials. Es dóna la cir-cumstància que el partit d’ex-trema dreta Vox ha presentatuna denúncia a Barcelonacontra els CDR per delictecontra la corona, per les pro-testes de divendres, en lesquals, van argumentar, “es vaguillotinar una foto de Felip VI iva aparèixer a terra un cap deporc amb una corona”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Noves mobilitzacions dels CDR

“Volem serindependents, que ésl’única manera dedeixar de serindependentistes”Pere AragonèsVICEPRESIDENT EN FUNCIONS DEPRESIDENT DE LA GENERALITAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

La Joventut Nacionalistade Catalunya (JNC) esdesmarca de la decisió delPartit Demòcrata de pre-sentar-se en solitari a lespròximes eleccions al Par-lament. En un comunicat,han volgut deixar clar quela JNC no comparteix la

decisió d’activar els meca-nismes per escollir els can-didats en primàries i re-treu que el partit de DavidBonvehí hagi “renunciat ala unitat electoral” de l’es-pai sense haver consultatla militància sobre cap deles propostes d’encaixamb Junts per Catalunya,el nou partit de CarlesPuigdemont.

La secretària general deles joventuts, Judith To-ronjo, i el president delconsell nacional, AlbertPérez, proposen la cele-bració d’un consell nacio-nal extraordinari per rati-ficar el trencament delprotocol de relacions en-tre la JNC i el PDeCAT, jaque “ha patit incompli-ments reiterats per part

del partit i que s’han inten-sificat en les últimes set-manes”.

En cas que aquesta pro-posta rebi el suport majo-ritari del consell nacional,s’organitzarà una consul-ta vinculant a tota la mili-tància per decidir la parti-cipació en les pròximeseleccions “i a qui dirigir” elsuport de la JNC. ■

La JNC es desmarca de la decisió delPDeCAT de concórrer en solitariRedaccióBARCELONA

David Bonvehí és el president del PDeCAT ■ JOSEP LOSADA

| Nacional | 11EL PUNT AVUIDIUMENGE, 11 D’OCTUBRE DEL 2020

quests dies tenim més pre-sents que la resta de l’anyels fets de l’octubre del

2017. El referèndum (amb totesles fites prèvies), els cops vio-lents de la policia espanyola i laGuàrdia Civil, la resistència heroi-ca de la ciutadania als col·legis,l’aturada de país del 3 d’octubreamb una mobilització inèdita alnostre país, el ple del 10 d’octu-bre com una generosa oportuni-tat per a una sortida pactada delconflicte, la declaració parlamen-tària del 27 d’octubre, amb lesanades i vingudes dels dies pre-vis... Tot això i més coses que arano pertoca detallar ens venen alcap aquests dies, ara que ja en fatres anys.

I és en el record i la comme-moració que acostumem a ferbalanç. És aleshores quan miremd’extreure lliçons apreses i apro-fitar l’avinentesa per a l’autocrí-tica. Tot, si es fa de bona fe, a fid’afrontar els desafiaments i elspropòsits que vindran amb lamotxilla més ben equipada.

Un dels objectius centrals dela repressió –a qualsevol racó demón i a Espanya també– és fer

A recular l’adversari o el dissidenten la seva reivindicació. És a dir,que deixi de dedicar el seu esforçi atenció a la causa política origi-nal i els dediqui a reivindicarqüestions més bàsiques i fona-mentals. Per posar-ne un exem-ple gràfic, és com si hom reivin-diqués una bona calefacció ibons tancaments de les paretsde casa, el repressor li destros-sés la casa, i la persona en qües-tió passés aleshores a exigir unsostre on dormir.

En el cas nostre, dels indepen-dentistes, vam passar de volerconstruir una República lliure,pròspera i justa, exercint el dretd’autodeterminació, a demanarla llibertat dels presos i el retorndels exiliats, i a pidolar una taulade diàleg que es presenta sem-pre sense continguts. D’atènyerel somni, a demanar que ningúno passi tres anys a la presó perhaver-se enfilat dalt d’un cotxe.D’exercir l’autodeterminació d’unpoble apoderat, a demanar ambles mans buides una reunió perdialogar sense cap garantia deres. Si bé encara hi ha una volun-tat obstinada de moltíssima gent

–al carrer, a les institucions i ales entitats– d’avançar decidida-ment (com diria Estellés), és certque la por ha fet forat i no per-met avançar col·lectivamentcom s’havia fet abans de la tar-dor del 17. Per tant, recuperar el

carril de la República i no perme-tre que les conseqüències del’acció repressiva en freninl’avenç és un dels propòsits queens hem de fer d’ara endavant.

Una altra lliçó que podem ex-treure d’aquest període viscutdel referèndum ençà és que elconflicte i la repressió podenportar també a una frustració

que ens aboqui a la batussa in-terna. Per dir-ho d’una maneradiferent: com que no hem acon-seguit vèncer del tot l’adversari,que s’oposava a l’objectiu origi-nal –la República independent–,ens dediquem a continuació aaccentuar les diferències entreindependentistes, a una batallaesgotadora de retrets i a cercarconstantment una pírrica victò-ria interior que, al cap i a la fi, noens mena enlloc.

És a dir, aquell a qui han des-trossat la casa i els seus projec-tes de millora es baralla ara ambels altres convivents per atorgar-se les culpes del desastre. I pas-sen a continuació a disputar-sel’habitació més gran d’una llarsense sostre.

És així com sumem una dis-tracció fatal de l’objectiu que ha-via esdevingut el motor originalde l’acció i la mobilització políti-ques i l’obertura d’una batussaestèril i ineficient. El resultat: enshem oblidat que l’objectiu era laRepública i que l’adversari ésl’Estat espanyol i no un altre in-dependentista.

Així que, com hem dit més

amunt, l’objectiu ha de ser aratornar a enfilar el carril de la Re-pública, i hi hem d’afegir un com-promís explícit i real d’establiruna nova aliança republicana—de partits, institucions, enti-tats, societat civil i ciutadania—que planti cara conjuntament alrepressor.

Sense aquestes dues cosesque semblen tan lògiques i rao-nables, no hi ha sortida a l’atzu-cac actual. Creguin que han es-tat dues obsessions meves men-tre he tingut l’honor i la gran res-ponsabilitat de ser president dela Generalitat. Sense aquestsdos elements tan elementals–disculpin la redundància–,qualsevol gest o acte de valentiaestà destinat a mantenir tan solsla flama encesa. I no es tractad’això. La flama encesa l’hanmantinguda milers de personesvalentes i coratjoses al llarg delssegles de lluita des de la pèrduade la llibertat nacional dels Pa-ïsos Catalans. Ara no es tractade mantenir cap flama, sinó deguanyar la llibertat completa.

És a aquest objectiu i ambaquesta mentalitat que dedicaréel meu temps d’ara endavant,deslliurat de determinats equili-bris, decidit a teixir aliances, asoldar solidaritats, a explorarnous camins, i convençut queho aconseguirem, perquè,com deia el president LluísCompanys –aquest dimecresrecordarem que fa 80 anys queva ser assassinat pel règim fei-xista– tenim la raó i tenim la for-ça. La raó de les paraules i la for-ça dels vots. Som-hi.

Perquè tenim la raó iperquè tenim la força

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

Una de les ja cèlebres urnes que es van fer servir per votar en el referèndum, el dia 1 d’octubre del 2017, abans d’obrir els col·legis electorals ■ ANDREU PUIG

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La por ha fet forat i nopermet avançarcol·lectivament [...].No permetre que lesconseqüències de l’acciórepressiva frenin l’avençde la República és undels propòsits que enshem de fer

Quim Torra131è president de la Generalitat de Catalunya

Adrián Sas Encausat per les protestes del primer aniversari de l’1-O

ACUSAT · S’enfronta a un judici acusat de desordres, atemptat contra l’autoritati lesions ACUSADOR · Sas demana que la Generalitat es retiri de l’acusació, jaque va ser el govern qui va demanar a la població que sortís al carrer aquell dia

é 31 anys. Es declara comu-nista i defensor del dret al’autodeterminació de totsels pobles. Assegura ser víc-

tima d’un procés de repressió del’Estat que va començar desprésdel referèndum de l’1 d’octubre del2017 i lamenta que la Generalitatdemani al poble que surti al carrera defensar els polítics i les institu-cions i respongui amb la repressiódels Mossos d’Esquadra. El 17 denovembre va a judici. La fiscaliademana per a ell set anys de presó.L’acusen de desordres públics,atemptat contra l’autoritat i le-sions relacionades amb les protes-tes de l’1 d’octubre del 2018. LaGeneralitat, acusació particular, lidemana cinc anys i mig de presó.

Què en pensa?No té cap sentit.

Se sent representat pels políticsque governen actualment a la Ge-neralitat?Gens! Ells demanen la resposta dela gent quan l’Estat els ataca a ellso les institucions, i la gent respon.Però, en canvi, quan la repressió éssobre la gent, passen coses comque la Generalitat de Catalunya espresenta com a acusació particu-lar. Ens van prometre l’oro i el mo-ro i s’han fet enrere. Ara els quepatim les conseqüències som lagent del carrer.

També hi ha exiliats i presos...Sí, però els que gestionen la Gene-ralitat no es mullen per nosaltres.

És independentista?Soc comunista. Estic a favor deldret a l’autodeterminació de totsels pobles. Espanya sempre ha si-gut un estat colonialista. Ens re-primeix perquè ens veu com unacolònia.

Veu normal el que ha passat desdel referèndum de l’1-O?Des de l’Estat no paraven de repe-tir que la votació no era vinculant,però, en canvi, no van tenir una ac-

TCati Morell / TaempusVILAFRANCA DEL PENEDÈS

“L’Estat ens veucom una colònia”

tuació coherent amb aquest dis-curs. Si això era així, haurien d’ha-ver deixat votar i no passava res.Però obrien la veda a altres possi-bles referèndums dins l’Estat, i ai-xò sí que ja no ho podien permetre.

Què recorda de la seva detenció?Era a principi del desembre del2018. Els meus pares havien vin-gut a Catalunya feia uns dies (ellsviuen a Astúries). Anava caminantpel carrer amb el meu pare i se’mvan tirar a sobre sis policies de pai-sà. Es van identificar com a mos-sos d’esquadra, em van emmani-llar i em van portar detingut a lacomissaria de Vilafranca. En capmoment no em van dir per què emdetenien. Només em deien que joja ho sabia. Només recordo el des-concert. No entenia res! I la caradel meu pare, en estat de xoc.

I a partir d’aquí, què?A partir d’aquí, la jutgessa de Vila-franca va decidir no decretar presópreventiva, però em van embargarun compte, m’han embargat la nò-mina suposadament per pagar les

costes d’un judici que encara nos’ha fet, i he sabut que m’havienestat seguint físicament i a les xar-xes socials... Com en una pel·lícula.

Què recorda del primer aniversaride l’1-O?Recordo que al matí hi va havermanifestacions i protestes per totCatalunya. I que a la tarda la gentva anar a Barcelona i es van con-centrar al parc de la Ciutadella. Irecordo imatges de la gent al parctranquil·lament fins que els Mos-sos d’Esquadra van començar a re-primir els manifestants.

Vostè va participar activament enel referèndum de l’1-O?La nit del 30 de setembre a l’1 d’oc-tubre no vaig dormir. Ens passejà-vem amb una companya per Vila-franca avisant als col·legis si vèiempatrulles. Va ser una nit llarga, pe-rò hi havia molt de caliu. Abansd’obrir els col·legis vam anar a dor-mir una estona i, a primera hora,em vaig llevar per anar a votar. Hiha molt bons records d’aquell dia.Tots anàvem a l’una. ■

Adrián Sas, en un carrer del centre de Vilafranca del Penedès ■ C.M./TAEMPUS

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 11 D’OCTUBRE DEL 202012 | Nacional |

La investigació judicial peraclarir l’abast de les activi-tats fora de la llei de mos-sos del grup d’investigacióde la comissaria de SantaColoma de Farners va viu-re divendres un nou capí-tol amb la declaració deMustapha Trichin, el trafi-cant de Sant Hilari Sa-calm que va aixecar la lle-bre i va posar la divisiód’afers interns sobre lapista dels tres mossos queactualment estan a la pre-só per tràfic de drogues iextorsió: el caporal Salva-dor Horta Muntané Gar-cia-Jubany, Salva, i elsagents Juan Francisco Po-zo Alba, Kiko, i Óscar Her-nández, Rojo. En la sevadeclaració, que resulta in-culpatòria per a ell mateix,Trichin va assegurar queva començar a tenir con-tactes amb el caporal Sal-va ja l’any 2006, que el vadetenir, i que va començara fer d’informador i que aposteriori el caporal li ex-igia que li entregués dinersdels guanys del narcotrà-fic a canvi de deixar-lo ac-tuar lliurement. Més en-davant, segons Trichin,Salva li entrega ell mateixdroga, que agafava de co-missos, perquè la vengués.

El traficant manté que elsdiners del suborn els en-tregava en mà al mosso ex-torquidor, que anavaacompanyat d’un altreagent que anomena Quim,que era qui comptava elsdiners. L’agent Quim, Joa-quim Rabionet, també vaser interrogat divendrescom a imputat en la tramade corrupció policial, peròva negar qualsevol relacióamb els fets i va quedar enllibertat sense mesurescautelars. Igual que l’altreagent imputat, Jordi Ce-deño, que també es va des-entendre de les activitatsil·lícites i va sortir en lliber-tat.

El següent capítol seràdivendres a l’Audiència deGirona, quan es faci la vis-ta pels recursos que hanpresentat les defensesdels mossos presos i de l’al-tre home empresonat, Al-bert Borrell Gómez, Pitu.Les defenses al·leguen queel procés és nul perquè lainvestigació es va iniciarper la denúncia que Tri-chin va fer a afers internssense advocat, quann’hauria d’haver tingutperquè delatant els mos-sos s’autoinculpava ell ma-teix. Divendres davant deljutge Antoni Cereijo ja vaestar assistit pel lletratJoan Pere Zapata. ■

El traficantdelator delsmossos presoses ratifica

Tura SolerSANTA COLOMA DE FARNERS

aEl jutjat de Santa Coloma de Farnersdeixa en llibertat els dos nous agentsimplicats en la trama de corrupció

Trichin a la sortida del jutjat de Santa Coloma de Farners, onva ratificar la seva denúncia ■ TURA SOLER