Ensenyament La presència de mòduls prefabricats a les comarques gironines

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 21 DE SETEMBRE DEL 201438 |

Comarques Gironines

Un 30% dels 1.026 mòdulsprefabricats que hi ha aCatalunya per a usos edu-catius es troben concen-trats a les comarques giro-nines. Amb l’inici del noucurs, se’n van instal·larvint-i-cinc i se’n van deixard’utilitzar quatre, de ma-nera que en aquests mo-ments hi ha, segons dadesdels serveis territorialsd’Ensenyament, 310 mò-duls distribuïts pel territo-ri gironí. Un total de 113centres de primària i se-cundària tenen un o mésbarracons. Però la dadaque crida més l’atenció ésque d’aquests 113 hi ha30 centres (23 escoles i 7instituts) que funcionenexclusivament amb mò-duls. La majoria d’aquestscentres modulars es tro-ben a les comarques delGironès (n’hi ha 9), la Sel-va (7), l’Alt Empordà (6) iel Baix Empordà (5). AlRipollès, en canvi, no hiha cap centre d’aquestescaracterístiques.

Un mòdul prefabricatfa referència a una es-tructura que o bé pot en-cabir dues aules, amb unlavabo i un espai per a des-patx, o bé pot ser diàfan ifer-se servir, per exemple,de menjador escolar. Enla majoria dels casos,aquestes construccions

es van emplaçar per do-nar resposta a una de-manda molt concretad’escolarització de nensde P3 en una població i elnombre de mòduls creix amesura que els alumnesavancen de curs. Fins alpunt que hi ha alumnesque passen tota la sevaetapa educativa d’infantili primària en barracons.

Blanes i RosesAlguns dels casos mésgreus des del punt de vistaque fa més anys que supor-ten aquesta situació queinicialment havia de sertemporal, però s’ha tornatcrònica, són els de les esco-les Montserrat Vayreda deRoses i Sa Forcanera deBlanes. En el cas de Bla-nes, fa una dècada que la

comunitat educativa con-viu dins d’una estructuramodular, mentre que en elcas de Roses en fa nou. Ladiferència entre els dos ca-sos és que, a Sa Forcane-ra, les obres de construc-ció de l’escola que substi-tuirà els barracons, i quees van iniciar a principid’any, s’acabaran a princi-pi del 2015, i tot apuntaque entrarà en funciona-ment el curs 2015/16.

En canvi, el futur per ala comunitat educativa del’escola Montserrat Vayre-da és més incert, ja que,ara per ara, l’única infor-mació que ha transcenditdes dels serveis territo-rials d’Ensenyament ésque el projecte de cons-trucció està ara en fase derevisió i que la previsió ésque les obres s’engeguinabans d’acabar l’any. I des-prés d’aquests dos, els prò-xims centres que han dedeixar enrere els mòdulsprefabricats després tam-bé de llargs anys són elsmestres i alumnes de l’es-cola Benaula de Caldes deMalavella –les obres estanen marxa i el nou centrepodria obrir portes tambéel curs que ve– i l’escolaLa Sínia de Sant Antonide Calonge. El projected’aquest nou centre està,en aquests moments, enfase de revisió.

Tot i que des d’Ensenya-ment sempre s’ha defen-

sat la decència d’aquestesestructures modulars, elsmestres i els pares d’alum-nes que s’hi troben un cursrere l’altre es lamenten so-

vint de la manca d’espaisper fer determinades acti-vitats i tremolen davantd’episodis d’inclemènciameteorològica que vagin

acompanyats de pluges,fort vent o temperaturesextremes. A l’hivern, latramuntana va arrencarpart del sostre d’un dels

DISTRIBUCIÓ Més d’un centenar de centres tenenmòduls i trenta funcionen només amb aquestes estructures

Núria AstorchGIRONA

Un de cadatres barraconsescolars està ala demarcació

Centres quefuncionen nomésamb barracons

Gironès1 Secció d’institut La Miquela Bescanó

2 Escola Bosc de la Pabordia Girona

3 Escola Balandrau Girona

4 Escola Nou de Quart Quart

5 Escola El Gegant del Rec Salt

6 Escola Arrels Salt

7 Escola Salvador Sunyer Salt

8 Escola Castellum Sant Julià de Ramis

9 Institut de Vilablareix Vilablareix

La Selva10 Escola Sa Forcanera Blanes

11 Escola Benaula Caldes de Malavella

12 Institut de Caldes Caldes de Malavella

13 Secció d'institut El Bruc Riells i Viabrea

14 Escoles Les Alzines Balladores St. Feliu de Buixalleu

15 Escola Els Estanys Sils

16 Secció d'institut de Sils Sils

Alt Empordà17 Escola El Bruel Castelló d'Empúries

18 Secció d'institut d'Empuriabrava Castelló d'Empúries

19 Escola Carme Guasch Figueres

20 Escola Montserrat Vayreda Roses

21 Institut de Vilafant Vilafant

22 Escola Fluvianets L'Armentera

30CERDANYA

RIP

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

El director dels serveis terri-torials d’Ensenyament a Giro-na, Albert Bayot, va aprofitarla trobada amb els mitjans decomunicació per presentarles dades del nou curs persubratllar que la proliferaciódels barracons arreu del terri-tori gironí era una situacióque ja es va trobar en el mo-ment d’assumir el càrrec,l’any 2011, i per tant és, desd’aquest punt de vista, “here-tada”. “Em va sorprendre que,a les comarques gironines,després d’anys de bonança,hi hagués aquesta quantitatde mòduls prefabricats”, va

1.026mòduls prefabricats per ausos educatius hi ha a Catalu-nya. D’aquests, 310 estan ales comarques gironines.— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

9centres que funcionenexclusivament amb barra-cons estan al Gironès, lacomarca on més n’hi ha.

manifestar en declaracions aaquest diari. I va afegir que elsúnics centres que ell ha auto-ritzat de posar en marxa ambbarracons són les escoles del’Armentera, Balandrau de Gi-rona, Camins de Banyoles i lasecció d’institut El Bruc deRiells i Viabrea. Consideraque, en una època de crisieconòmica com l’actual, éslògic que Ensenyament prio-ritzi les dotacions de profes-sorat abans que les construc-cions d’edificis escolars. Peròtot i així, durant la trobadaamb els mitjans, va destacarque la seva delegació era, de

les deu que existeixen a Cata-lunya, la que més mòduls pre-fabricats li tocava gestionar iva fer una crida als seus capsperquè, en la mesura de lespossibilitats, s’obri l’aixeta anoves construccions.

Amb tot, el director d’En-senyament va advertir: “Notots els centres que estan enmòduls acabaran tenint uncentre nou.” Segons va argu-mentar, dependrà de l’evolu-ció demogràfica de la pobla-ció. I en aquest sentit va fernotar la davallada del nombrede nens de P3 que s’han re-gistrat aquest curs.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Bayot atribueix la situació a “èpoques de bonança”

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 21 DE SETEMBRE DEL 2014 | Comarques Gironines | 39

És la unitat,companys

L’APUNT eufemísticament societat civil. Vull dir ciutadansdisposats a dedicar el seu temps, i en moltes oca-sions els seus diners, a donar força a aquest movi-ment extraordinari. L’ANC i Òmnium fan una granfeina, però l’Assemblea i Òmnium són aquests ciu-tadans que piquen pedra i només reclamen a laclasse política coratge, valentia i, sobretot, unitat.Jordi Grau

Veure tancar les portes de l’auditori Josep Irla de Giro-na per una conferència de Martí Anglada sobre el pro-cés, o com gairebé 150 persones es reuneixen diven-dres a la nit per escoltar Vicent Sanchis i el professorSegura, és la mostra més clara de la força del que ano-menem el procés. La gent que hi havia a Girona i alTeatre Municipal de Palafrugell eren allò que en diem

barracons de l’escola Car-me Guasch de Figueres–muntada únicamentamb mòduls– i les classeses van haver de suspendre

per als 350 alumnes delcentre per tal de garantir-ne la seguretat.

No és d’estranyar queels pares dels alumnes que

fa anys que estan escolarit-zats en situacions precà-ries protagonitzin, amb elsuport dels docents, mésd’una acció reivindicativa

en defensa d’una escolanova. A causa de la crisi,molts projectes estan ac-tualment encallats. I enre-re han quedat els cursos

que arrencaven amb la in-auguració d’una o més edi-ficacions noves. Aquest se-tembre, els únics centresque han iniciat el seu ro-

datge són dos instituts,l’un a Girona i l’altre a SantGregori. I els dos ho han feten espais ja existents ques’han habilitat. ■

Baix Empordà

23 Escola La Sínia Calonge

24 Escola Fanals Platja d'Aro

25 Escola de Forallac Forallac

26 Escola de Vall-llobrega Vall-llobrega

27 Escola L'Empordanet La Bisbal d'Empordà

Garrotxa28 Escola de Lliurona Lliurona

Pla de l'Estany29 Escola Camins Banyoles

Cerdanya

30 Escola Llums del Nord Puigcerdà

1

10

1718

19 20

22

23

25

2627

24

21

28

11 121516

13 14

45 76

POLLÈS

GARROTXA

SELVA

GIRONÈS

ALT EMPORDÀ

BAIXEMPORDÀ

PLA DE

L’ESTANY

Alumnes de l’escola Les Arrels de Salt, que també està en mòduls prefabricats, el seu primer dia de curs ■ LLUÍS SERRAT

1745

49-1

0911

95®

SELVA | Comarques Gironines | 53EL PUNT AVUIDIUMENGE, 21 DE SETEMBRE DEL 2014

1180

22-1

0965

93A

1180

54-1

0952

49A

1177

11-1

0956

62w

La Diputació de Girona vainaugurar ahir l’exposicióitinerant La Mancomuni-tat a les terres de Girona ala Casa de la Paraula, deSanta Coloma de Farners.La mostra dóna una visióde les actuacions que vaimpulsar aquesta institu-ció (1914-1924), com arael debat territorial, lesobres públiques, l’educa-ció i les comunicacions,entre d’altres.

L’acte d’inauguració vaaplegar el president de laDiputació, Joan Giraut,que va destacar que “laMancomunitat va repre-sentar un pas de gegant enel procés de construcciónacional. No només per laseva simbologia sinó per laingent feina que va fer en

nou anys”. També hi vanassistir l’alcalde de SantaColoma, Antoni Solà, i elscomissaris de l’exposició,Joaquim Maria Puigvert iNarcís Figueras.

L’exposició s’emmar-ca dins els actes de com-memoració del centenari

de la Mancomunitat deCatalunya. La mostra,organitzada pel Patro-nat Francesc Eiximenisde la Diputació, es po-drà veure fins al 19 d’oc-tubre i partir del dia 24es podrà visitar a la bi-blioteca de Palamós. ■

a La Diputació ha inaugurat a Santa Coloma una exposiciósobre les actuacions de la institució a la demarcació

Mostren l’obra dela Mancomunitat

RedaccióSANTA COLOMA DE FARNERS

La inauguració de l’exposició es va fer ahir a la Casa de laParaula, de Santa Coloma de Farners ■ EL PUNT AVUI

50 | Comarques Gironines | BAIX EMPORDÀ EL PUNT AVUIDIUMENGE, 21 DE SETEMBRE DEL 2014

1180

10-1

0946

60A

Pis 2976 Caldes de Malavella, dúplex, a/c 1 no G 350 €Pis 4 C/ Ballesteries, Barri Vell 2 sí E 375 €Pis 175 C/ Carme, seminou, calefacció 2 sí tràmit 390 €Pis 1443 Barri Vell c/ Barca, ref., parquet 1 no F 400 €Pis 2422 C/ Universitat de Montpeller, calef. 2 sí tràmit 420 €Pis 488 C/ Fora Muralla, ben comunicat 2 no E 425 €Pis 2473 Sant Dalmai, a 10 min de Girona 2 semi E 425 €Pis 2985 C/ Riu Onyar, cèntric, balcó 1 sí tràmit 425 €Pis 577 C/ Fora Muralla, reformat, b. calor 2 no E 430 €Pis 1447 C/ Campcardós, tancaments alumini 3 no tràmit 470 €Pis 2901 C/ Mare de Déu del Remei, seminou 2 no D 470 €Pis 654 C/ Josep Tharrats, ref., zona Migdia 3 sí tràmit 475 €Pis 3000 C/ Barcelona, seminou, calefacció 2 no E 480 €Pis 1131 C/ Barca, seminou, opció pàrq. 2 sí F 500 €Pis 2077 C/ Manel Quer, Eixample, terrassa 2 no G 500 €Pis 3004 Av. Lluís Pericot, ampli, bona situació 3 sí D 500 €Pis 2982 C/ Sta. Clara, centre, bones vistes 2 sí tràmit 500 €Pis 195 C/ M. Caldes Montbui, seminou, pq. 2 sí tràmit 550 €Pis 1224 C/ Santiago, dúplex, pàrq., 2 banys 3 sí tràmit 550 €Pis 3005 C/ Bonastruc de Porta, calefacció 2 no E 550 €Pis 3002 C/ Barcelona, davant estació 3 sí tràmit 600 €Pis 2986 C/ Creu, ideal estudiants, 2 banys 3 sí E 600 €Pis 2016 Av. Lluís Pericot, assolellat, 2 banys 2 sí E 600 €Pis 2984 C/ Ullastret, zona Montilivi, terrassa 4 sí E 600 €Casa 3006 C/ Montseny, jardí, calefacció 4 sí E 490 €Pàrq. 984 Places cèntriques, c/ Migdia-Emili Grahit, bon accés 80 €Local 2822 C/ Cardenal Margarit, plta. baixa i entresolat, 80 m2 500 €

Tipus Ref. Ubicació + especificacions hab. mobl. €/mes Tipus Ref. Ubicació + especificacions hab. mobl. €/mes

Pis 2678 M. Pujular. Loft. Zona Parc Sol 1 sí E 275 €Pis 2942 C/ Sardana. Zona eixample. Balcó 2 no E 360 €Pis 2936 C/ Sant Antoni. Cèntric. Balcó 4 no E 350 €Pis 2391 C/ Ponent. Zona pisos Sant Josep 3 no G 380 €Pis 2989 C/ Santa Llogaia. Seminou. Balcó 2 sí D 450 €Pis 2990 C/ Migdia. Cèntric. Balcó 4 sí F 500 €Pis 816 Castelló. Pis seminou. Possibilitat pàrq. 3 no E 500 €

Casa 3003. C/ Gavarres de Palamós. 120 m2 3 no F 400 €Pis 1116. C/ Jofre. 50 m2. 1 bany. Bomba calor 1 sí G 325 €Pis 2791. C/ Sant Domènec. 70 m2. 1 bany 3 no D 350 €Pis 1392. Ctra. Palamós. 90 m2. 2 banys. Calef. 3 semi E 500 €Pis 2486. C/ Tauler i Servià de Palamós. 90 m2 2 sí F 650 €

1182

80-1

0838

41w

Tipus Ref. Ubicació + especificacions hab. mobl. €/mes

cert. energ.

cert. energ.

cert. energ.

Tipus Ref. Ubicació + especificacions hab. mobl. €/mescert. energ.

Pis 2402 Ctra. Vella de la Deu. Molt tranquil 3 sí G 300 €Pis 2406 Firal. Gran, cèntric, amb sol i vistes 3 no E 300 €Pis 2411 Anglès. Seminou, safareig, calefacció 2 sí G 320 €Pis 2232 Sant Cristòfol. Terrassa amb vistes 3 sí G 390 €Pis 2535 Prop plaça Clarà. Tssa. Finca tranquil·la 4 no E 425 €Local 0829 Dr. Danés. Cantoner, molt aparador. Cruïlla de 5 carrers.

51 m2 450 €

Maria Wallace es deia en-cara Maria Teresa Mir iRos quan, als deu anys, vadeixar els amics del Fe-nals d’Aro natal i va emi-grar amb els pares a Xile.Feia poc més d’una dèca-da que havia acabat laGuerra Civil i aquest nosemblava pas el millordels mons possibles perfer créixer els fills. Era en-cara Maria Teresa Mirquan als divuit anys hi vatornar, però haver viatjatja l’havia canviat. A SantFeliu de Guíxols, on s’ha-via establert la família,s’hi estava poc: preferiafer les maletes cap aFrança, Anglaterra o Su-ïssa, i llegir i, sobretot,pintar; l’escriptura vin-

dria més tard, i amb unnou desplaçament.

En un dels seus viatges,el 1969 va anar a raure aIrlanda, hi va conèixer Ri-chard Wallace, s’hi va ca-sar, hi va tenir dos fills i vadescobrir que la seva erauna història d’identitatsduplicades, així que va sercom a Maria Wallace, elseu nom de casada, que vaescriure els seus primerspoemes. Eren en anglès,perquè la seva pròpia llen-gua no l’havia pogut estu-diar mai, i la poesia no ad-met vacil·lacions escolars,però a dins hi havia unacerta llum de Sant Feliu,una mica del seu mar, bar-rejant-se amb el vent delsespadats d’Irlanda. Podiano haver estat res més queaixò, una veu escindidabuscant el seu lloc al món,

però va acabar sent totauna troballa, reconegudael 2006 amb el HennessyLiterary Award al millorpoeta emergent quan en-cara no tenia cap llibre pu-blicat. L’ocasió es va pre-sentar el 2010, quan l’edi-torial L’Albí de Berga li vaeditar La segona ombra,amb els poemes originalsen anglès i la traducció ca-talana, i la vam descobrirtambé a Catalunya.

Ara ha recollit dins lacol·lecció Josep Pla de laDiputació de Girona unaàmplia selecció de tota laseva obra sota el títol Elblau de la distància, tam-bé en edició bilingüe. El lli-bre, presentat ahir a SantFeliu de Guíxols per la ma-teixa autora, aplega poe-mes escrits des dels anysnoranta fins al present,amb una introducció de latambé poeta Rosa Font iun epíleg de l’escriptorXavier C. Ribot. A travésd’aquests poemes, el seusentiment de “desplaçada”troba un sentit, una forma,just al punt de fricció de laseva veu dividida entre eldetall i l’experiència, entreels records de la infància iles llegendes celtes, enaquell “lloc de silenci on laveu es torna aigua”. ■

E.V.SANT FELIU DE GUÍXOLS

Redescobrint la doble veude la poeta Maria Wallacea L’escriptora, nascuda a la vall d’Aro i establerta a Irlanda des de 1969, aplega una selecció de laseva obra des dels anys noranta a ‘El blau de la distància’ ha estat editat dins la col·lecció Josep Pla

Maria Wallace, divendres davant el monestir de Sant Feliu de Guíxols, poc abans de presentarel llibre ‘El blau de la distància’, que aplega una selecció de tota la seva poesia ■ EDDY KELELE

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 21 DE SETEMBRE DEL 201470 | Apunts |

L’agenda www.elpuntavui.cat/agenda

Donació de sangBANYOLES� 10.00 a 14.00. Club Natació.Banyoles Bus.

CASSÀ DE LA SELVA� 10.00 a 14.00. Fira de SantaTecla. Cassà Selva Bus.

DiversosBLANES� 10.00. Passeig de Mar. Setma-na de la mobilitat sostenible i se-gura. Pedalada i taller de repara-ció de bicicletes.

CALONGE� 10.00 a 13.00. Zona esportiva.VI Festa motera. Esmorzar i pas-sejada amb moto. Dirigida a per-sones amb discapacitat intel-lectual, famílies, tutors i amics.

CASTELL D'ARO� 11.00 a 13.00. Parc de l’Esta-ció. El trenet de la Vall d’Aro.

FIGUERES� Durant el dia. Biblioteca Fagesde Climent. Aquest estiu llegimMaria Àngels Anglada.

GIRONA� 18.00. Plaça de la Independèn-cia. Concentració: Diumengesper la Consulta.

LA JONQUERA� 11.00 a 13.00 i de 15.00 a18.00. Gran Plaça de la Torre Eif-fel del centre comercial GranJonquera Outlet & Shopping:Rocòdrom & Slackline pels méspetits.

LA TALLADA D'EMPORDÀ� 17.00. CEM l’Empordanet. Des-filada de moda solidària a bene-fici de l’Oncolliga.

L'ESCALA� Tot el dia. Jornada de portesobertes del museu de l’Anxova ide la Sal, i Casa de Pescadors deCan Cinto Xuà.� 10.00 i a les 12.00. Rutes mari-neres amb el vaixell de vela Ra-fael.

L'ESTARTIT� Cala Montgó Swim Festival.07.30. Cala Montgó. Entregadorsals 6K.� 07.00. Transfer Cala Montgó -Port de l’Escala.� 08.30. Sortida del port Cata-marà Atlàntida III.� 09.30. Inici travessa 6K� 11.30. Recollida de dorsals1.5K.� 12.30. Botifarra party.� 13.00. Inici travessía 1.5K.� 13.30. Lliurament de premis.

LLORET DE MAR� 14.00. Jardí de la Pau (costatde can Xardó). Pícnic al Jardí dela Pau.� 20.30. Plaça de la Vila. Festivalde cine: El món de viatges.

PALAMÓS� Embarca’t a Palamós amb ElRafael, excursions i rutes maríti-mes. A les 10.30, amb vela llati-na, cada dia. A les 16.30, La cos-ta de Castell i les illes Formigues,cada dia. A les 19.15, La ruta delcorsari Barba-roja, cada dia, ex-cepte dissabtes. A les 21.00, Lamar de nit, només els dissabtes.Cal reserva prèvia, al telèfon 97260 04 24.

SANTA CRISTINA D'ARO� 11.00 a 14.00. Plaça del Mer-cat. VI Festiguau. Exhibició d’agi-lity, obediència i habilitats cani-nes.

VILAJUÏGA� 10.00. Celler de Vilajuïga. Fes-te el Most. Sortida amb el trenetfins a les vinyes, recollida dels

raÏms, esmorzar a la vinya, tor-nada al celler i aixafarem els ra-ïms amb els peus, premsarem elmost i l’embotellarem. Més in-formació: asala@emporda-lia.com o al 972 53 01 40.. Calprèvia reserva.

VisitesBANYOLES� 12.00. Parc Neolític de la Dra-ga. Visita i demostració al parcarqueològic poblat neolític de laDraga. Més informació i inscrip-cions al telèfon 972 57 64 99 o aarqueolitic@arqueolitic.com.

BLANES� 10.00 a 13.00. Visites a l’Ermi-ta de St. Joan i St. Francesc.

CALDES DE MALAVELLA� 11.00. Des de l’Oficina de Turis-me. Visita turística. Cada di-umenge.

GIRONA� 12.00. Call Endins, visites gu-iades a les sales del Museud’Història dels Jueus. Més infor-mació i reserves al telèfon 97221 67 61 o a/e: callgirona@ajgi-rona.cat.� 12.00. Visites familiars a la Ca-sa Masó. Activitat dissenyadaper que els més joves coneguinel món de colors, formes i mate-rials de l’arquitectura de RafaelMasó. Reserva al telèfon 972 4139 89.

LLANÇÀ� 10.00. Visita guiada en trenetal Centre de Reproducció de tor-tugues de l’Albera. Punt de tro-bada Oficina de Turisme.

PLATJA D'ARO� 09.00. Mirador sector riu Ri-daura. Visita guiada naturalistaal parc dels estanys de Platjad’Aro. Més informació a ACER.

RIPOLL� 11.30. Ripoll, bressol de Catalu-nya, visita guiada al Monestir deRipoll i al Centre d’Interpretació.Divendres, 12 i els diumenges, ales 11.30. Més informació i reser-ves al telèfon 972 70 45 56 o areserves@terradecomtes.cat.

ROSES� 10.30. Espai Cultural La Ciuta-della. Visita guiada Passejadesd’història. A les 11.00, en fran-cès/anglès; 12.00 en català/cas-tellàr/francès; a les 17.00 i 18.00,en castellà/francès; a les 19.00,en català/castellà. Visites gu-iades en alemany prèvia reserva.Reserves al telèfon 972 151 466..� 17.00. Castell de la Trinitat. Vi-sites guiades Un mirador fortifi-cat. Cada dia, a les 17.00, 18.00,19.00 i 20.00, en català, castellài francès. Els dilluns, a les 17.00,en anglès i francès. Visites gu-iades en alemany, amb reservaprèvia. Reserves al telèfon 972151 466.

SANTA CRISTINA D'ARO� 10.30. Visita guiada a PlanaBasarda. Sortida de Can Llaura-dor.� 11.00 a 12.30 i de 15.00 a 17.30.Monestir de Solius. Visita alsdiorames de Solius. Més infor-mació a/e: ajuntament@santa-cristina.net.

ExposicionsBANYOLES� Biblioteca de Banyoles. 10anys fent nous lectors, de l’Asso-ciació Lectura Fàcil. Fins al 2d’octubre.� Biblioteca. Llibres prohibits.Fins al 30 de setembre.� Fundació Lluís Coromina -Espai Eat Art. Artistes Outsi-ders. Fins al novembre.

� Llotja del Tint. Ànimes en 0,6mm, de Xavier Moliner i Milhau.Fins al 5 d’octubre.

BEGUR� Centre cultural Escoles Ve-lles. Cridats per Vinyoli, a càrrecde David Ribas, Jordi Nebot, Jo-sep Maria Fontanet i Ricard Lo-bo. Oberta fins al 27 de setem-bre.� Centre cultural Escoles Ve-lles. El domini màgic de Joan Vi-nyoli, comissariada per Pep Solài Xavier Macià. Fins al 25 d’octu-bre.

BEUDA� Ajuntament. Exposició de cò-mics La realitat com la pinten, deJoan Manuel Robles. Fins al 5d’octubre.

BLANES� Biblioteca Comarcal. 20 Ex-posicions: Material del Coro Ro-ciero Romero Verde i Fira del Lli-bre Prohibit. Fins al 30 de se-tembre.� Galeria L’Arcada. Exposició deCristina Morollo, Jordi Marcet iRosa Vila d’Abadal. Fins al 9d’octubre.

BREDA� Centre cultural Els Forns. 12èconcurs de Pintura Ràpida. Finsal 5 d’octubre.� Museu Josep Aragay. Exposi-ció permanent de l’obra de l’au-tor Josep Aragay.

CADAQUÉS� Galeria Iturria. Exposició delpintor Pol Borràs. Fins al 30 desetembre.� Societat l’Amistat. Sala 1. Ex-posició de pintura i escultura ce-ràmica de Patricia Leroux i TalouCoron. Fins al 30 de setembre.

CASSÀ DE LA SELVA� Biblioteca Sala Galà. 1714: elcatalà ahir, avui i demà. Et prencla paraula. Fins a mitjans setem-bre.� Espais públics i aparadors.Mostra de creacions col·lectives.L’exposició restarà oberta fins al30 de setembre.

CASTELL D'ARO� Castell de Benedormiens. Ex-posició de pintures de M. Car-men Sans. L’exposició restaràoberta fins al 12 d’octubre.

CASTELLÓ D'EMPÚRIES� Ecomuseu-Farinera. Paisatgelatent. Closes, cortals i cortalers.Fins al 5 d’octubre.

FIGUERES� Biblioteca Fages de Climent.El domini màgic, de Joan Vinyoli.Fins al 2 d’octubre.� Cate. Espai Cultural. La mira-da de l’Alzheimer, de Toni Fer-nández. Fins al 28 de setembre.� COAC, delegació de l’Alt Em-pordà. Mostra d’obra plàsticad’arquitectes. Fins al 9 de no-vembre.� Delegació de l’Alt Empordadel COAC. Mostra d’obra plàsti-ca d’arquitectes, de Miquel delPozo Puig i Joan Escribà Serra.L’exposició restarà oberta fins al5 d’octubre.� El Claustre. Quincoces. Fins al4 d’octubre.� Museu de l’Empordà. Retro-spectiva de Marià Llavanera, Lesnoces de Canà. L’exposició res-tarà oberta fins al diumenge 26d’octubre.� Museu del Joguet. Els millorsCongost, sobre els jocs de lamarca Congost. Fins al 19 d’oc-tubre.

FORTIÀ� Espai Mas d’en Dorra. Myoyu,de Montserrat Clausells. Fins al21 de setembre.

GIRONA� Biblioteca Just M. Casero. LaOla, de Suzy Lee. Exposició vi-vencial. Fins al 26 de setembre.� Bòlit_La Rambla. Sala FidelAguilar. El Museu dels Esdeveni-ments Interconnectats, de NoahRose. Fins al 2 de novembre.� Boutique Pere Quera Joiers,c. Argenteria 22. Somnis deCartier. Fins a finals d’any.� Cafè Llibreria Context. A pie-ce of cake, fotografies de Dublínd’Anna Soler Juvantench. Fins al20 d’octubre.� Casa de Cultura. Hipnosi,d’Adrià Ciurana. Fins al 27 de se-tembre.� Casa de Cultura. Les ciutatseuropees de Josep Pla. Fins al 28d’octubre.� COAC. Premis d’Arquitecturade les comarques de Girona2014. Fins al 28 de setembre.� Col·legi de Periodistes. Quin-ze mirades a dotze mesos, foto-grafies presentades a la cinque-na edició dels Premis Carles Ra-hola de Comunicació Local. Finsal 31 d’octubre.� El Claustre Galeria d’Art.Tharrats, de Joan-Josep Thar-rats (1918-2001). Fins al 27 desetembre.� El Túnel. Gastrovíctim, de Ju-lio Estrela. Fins al 14 de novem-bre.� Espai 3r. Esquerra. CoEspai.El banquet del senyor Capital, deDavid Ribó. Fins al 25 de setem-bre.� Fundació Fita. Fita - Rusc idesfilat. Fins al 30 de setembre.� Galeria d’Art El Claustre, c.Nou, 10. Col·lectiva de Fonsd’Art.� Girona Innovació. Absolut An-na Gainza. Fins al 30 de setem-bre.� L’Estació Espai Jove. Exposi-ció de pintures d’Ikram El Hyani,dins la 19a edició de Mostra’t.L’exposició restarà oberta fins al17 d’octubre.� Museu d’Art. El pintor AntoniViladomat (1678-1755). L’home,l’artista, l’obra. Fins al 2 de no-vembre.� Museu del Cinema. Estrellesdel silenci. L’star system en el ci-nema mut de Hollywood. Fins al25 de gener.� Museu d’Història dels Jueus.Plenament pures. Les dones jue-ves i els banys rituals, de PeterSeidel. Fins al 30 de setembre.-

� Museu d’Història. Girona i lasardana. El llegat històric de ladansa i la seva presència a la ciu-tat. L’exposició restarà obertafins al 28 de setembre.� Sala Pati Centre Cultural LaMercè. Les taques del Gènesi:una reinterpretació del segle XXI,de Francisco Alonso Martínez.Fins al 10 d’octubre.

LA JONQUERA� Cafè de La Societat. Retro-spectiva de fotografies de la UEJonquera. Fins al 28 de setem-bre.� Can Laporta. Exposició XVConcurs Fotogràfic de l’Albera2014. Fins al 10 d’octubre.� Centre Cultural de l’AlberaCan Laporta. La crònica delscanvis. El periodisme a les co-marques gironines (1976-2014).Fins al 26 de setembre.� MUME. Àfrica al cor. El conflic-te ruandès vist per Joaquim Vall-majó. Fins al 2 de novembre.� MUME. Exilis. Llibres d’artistade Bep Marquès. Fins al 28 desetembre.� MUME. Helios Gómez. La revo-lució gràfica. Fins al 9 de novem-bre.

L'ESCALA� Museu de l’Anxova i de la Sal.La salaó de peix a Empúries i al’Escala. Del garum a l’anxova.Fins al 30 de setembre.

L'ESTARTIT� Consell municipal de l’Estar-tit. 10 anys fent el pirata. Fins al12 d’octubre.

LLAFRANC� Torre de Guaita de Sant Se-bastià de la Guarda. ExposicióPaisatges pintats a Sant Sebas-tià, de Manel Bosch. Fins al 12d’octubre.

LLANÇÀ� Torre Romànica. Mostra de fo-tografies del documental Llançà,un viatge a la història. Fins al 26d’octubre.

LLORET DE MAR� Casa de Cultura. Exposiciódel concurs de pintura ràpida.Fins al 27 de setembre.� Passeig Jacint Verdaguer.Exposició 300 anys després. Ex-posició itinerant sobre el Tricen-tenari dels Fets de 1714. Fins al25 de setembre.

OLOT� Arxiu Comarcal de la Garrot-xa. L’intent d’anorrear un poble...1714-1725. Fins al 10 d’octubre.� Can Trinxeria. Despertadordels catalans, comissariada perl’historiador olotí Miquel Puig iReixach. Fins al 30 de setembre.

L’Estació Espai Jove de Girona torna a posar al’abast dels creadors el seu espai expositiu per oferiruna nova edició, i ja en van 19, de la Mostra d’ArtJove. En aquesta ocasió és l’artista Ikram El Hyanila que exposa les seves obres, pintures molt coloris-tes on hi predomina l’harmonia cromàtica, els ob-jectes quotidians i la natura.

Una de les obres de l’artista ■ EL PUNT AVUI

Ikram El Hyaniexposa el seu art al’Estació Espai Jove

✝

Sarrià de Ter, 21 de setembre del 2014

Va morir cristianament el dia 20 de setembre del 2014,a l’edat de 73 anys.

El seu espòs, Joan Paretas; fills, (†) Xicu, Jordi i Esther; néts,germans, nebots, cosins i tota la família, participen a les seves

amistats i coneguts tan sentida pèrdua. La cerimònia religiosa secelebrarà demà, dilluns, dia 22, a les 4 de la tarda, a l’església

parroquial de la Misericòrdia de Sarrià de Ter.Sala de vetlla: Tanatori de Girona, ctra. de Sant Feliu, 36(a la sala n. 4, avui, diumenge, a partir de les 10 del matí).

Domicili familiar: c/ Firal, 45, 2n 1a de Sarrià de Ter.

A.C.S.

Pilar Falgàs FiguerasPregueu Déu per

PER A CONDOLS: www.memora.cat

Comarques

■ Diari de Girona DIUMENGE, 21 DE SETEMbRE DE 2014 15

No va voler fer la prova d’alco-holèmia després d’un accident,es va revoltar contra els Mossos i vamossegar un dels agents i a l’altreli va clavar un cop de puny. L’ho-me, un veí d’Olot amb diversos an-tecedents policials, va quedar de-tingut no només per atemptatcontra els agents de l’autoritat,sinó també pels delictes de con-ducció temerària i per haver-se ne-gat a fer-se la prova d’alcoholèmia.

Els fets van passar aquest di-mecres a la N-260 a Ripoll. El de-tingut, amb símptomes d’anar be-gut, va envestir per darrere uncotxe amb turistes que es trobavaaturat a la carretera. Cap dels ocu-pants va quedar ferit, però l’home,en veure que arribaven els Mossos,va començar a mostrar-se ner-viós.

El conductor es va negar a col·la-borar amb els agents i no va volerque li fessin la prova d’alcoholèmia.A més, es va posar molt agressiu iva ser llavors quan va començar a

insultar els turistes a qui haviaenvestit i també els policies, segonsfonts policials. Tot d’una, va clavarun cop de puny a un dels mossosi va mossegar un altre dels agentsde la patrulla. Davant dels fets, l’ho-me va quedar arrestat.

A punt d’envestir una patrullaD’altra banda, els Mossos d’Es-quadra, en una actuació el diven-dres, 12 de setembre, van detenirun home begut que va fugir d’uncontrol d’alcoholèmia a Calonge ique va estar a punt d’envestir unapatrulla dels Mossos mentre s’es-

capolia dels agents pel mig del po-lígon del poble. El detingut és unveí de Palafrugell de 29 anys i denacionalitat marroquina, que vaquedar arrestat com a presumpteautor de dos delictes contra la se-guretat viària i un delicte de resis-tència i desobediència greu alsagents de l’autoritat. L’home téantecedents, i després de passar adisposició judicial al jutjat d’ins-trucció en funcions de guàrdia deSant Feliu de Guíxols, va quedar enllibertat amb càrrecs.

Els fets es van produir el 12 desetembre al voltant de les quatre dela matianda, durant un controlpreventiu d’alcoholèmia i dro guesque s’havia muntat a la carretera C-253, que uneix Platja d’Aro ambCalonge, a l’altura del punt quilo-

mètric 48,7, en terme municipal deCalonge. Cap a aquella hora, l’a-gent encarregat de la selecció delscotxes va ordenar al conductord’un vehicle que s’aturés al control.El conductor, que no va fer cas deles indicacions, va augmentar lavelocitat del cotxe i va fer un gir endirecció al polígon de Calonge.

Una patrulla el va començar aperseguir i va veure que el turismefugitiu circulava a gran velocitat pelpolígon i, a més, en dues oca-sions va estar a punt de xocar ambla patrulla policial. Finalment, elconductor, que va fer un gir cap aun camí sense sortida, va aturar elcotxe en veure’s acorralat.

Els Mossos van fer baixar l’ho-me del turisme, el van identificari li van fer la prova de l’alcoholèmia.Va donar un resultat positiu de 0,60mg/litre d’aire expirat, més dedues vegades per sobre del màximpermès, que en aquest cas era de0,25 mg/litre. El conductor va que-dar detingut acusat de conduirtemeràriament i sota els efectes de

l’alcohol. A més, també se li va im-putar un delicte de resistència idesobediència greu als agents del’autoritat.

Fugen beguts dels MossosFinlament, la matinada de diven-dres, els Mossos van fer dues de-tencions més de conductors be-guts, en aquest cas, a l’Alt Empor-dà. A la Jonquera, els agents detrànsit estaven fent un control a l’al-tura del quilòmetre 772 i van no-tar que un vehicle, en veure’ls,fugia. El van perseguir i el vanaconseguir aturar quan s’haviadesviat en una benzinera. Desprésde fer-li la prova d’alcoholèmia,aquest va donar positiu de 0,85mg/litre, més del triple del màximpermès. El mateix dia, de matina-da, van atrapar un altre francès quetambé anava begut a la N-II, peròen aquest cas a Figueres. En veu-re els agents, també va girar cua, totsaltant la línia contínua. L’home esva negar a fer-se el test d’alcoho-lèmia i va quedar detingut.

RIPOLL/CALONGE/LA JONQUERA | E.B.

Un conductor pega un mosso i en mossegaun altre després d’un accident a Ripoll

A Calonge, un altre home begut va estar a punt d’envestir un cotxe patrulla després de fugir d’un control policial

LA XIFRA

Positiu en el test d’alcoholèmiaUn ciutadà francès es va saltar uncontrol dels Mossos begut i va va do-nar positiu amb 0,85 mg/litre, mésdel triple permès, que és 0,25 mg/l.

0,85 MG/LITRE

El conductor que va agredirels Mossos va envestir uncotxe a Ripoll i es va negar afer el test d’alcoholèmia

premsa@platjadaro.com - 22/09/2014 12:22 - 192.168.2.67

vui faig trampa. nosóc l’autor del que lle-giran a continuació.només hi he introdu-

ït quatre matisos. m’ho ha enviatuna bona amiga, l’Eva Ariza. Ellai la seva família tiren endavantuna veterana empresa ubicada alpolígon de Blanes. «A veure sit’inspira un article», em va dir.«L’article ja l’has escrit tu, Eva»,vaig contestar. Aquí el teniu:

«Envoltats per la misèria quedeixa al descobert la trista realitatd’unes quantes empreses, que

després de viure una època d’es-plendor i bonança han passat apitjor vida, en trobem d’altresque, malgrat l’huracà de la crisi,intentem sobreviure amb tota ladignitat de què som capaços.

Tenim força, il·lusió i moltesganes de tirar endavant, però entreure el cap per la porta, enscolpeja la vista un marea d’infor-mació decebedora: mantells defibra de vidre en forma de cab-dells gegants, vidres trencats, ca-bles pelats, runa, etc. escampatspels carrers del polígon, donantuna imatge brutal de deixadesa iabandonament.

Una nau industrial tancada, éscom un lluminós indicant CRiSi,però si a més aquesta nau ha es-tat saquejada fins al punt dequedar nua i espoliada, el paisat-ge resultant és d’una enorme de-solació. Un paisatge que hauriade ser, com a mínim, atractiu peral públic que voldria fer les sevescompres, les seves activitats,gaudint, també, d’un entornadequat. Un entorn cuidat iamable. El que es troben, repe-teixo, és tot un seguit de naus in-dustrials tancades i descurades.La majoria, després d’haver fet

fallida les empreses que les ocu-paven, ara en mans d’entitats fi-nanceres. Unes entitats quetampoc no volen saber-ne res,segurament perquè no aportenres a les seves arques.

Al que he explicat fins ara, en-cara hi hem d’afegir el perills quetot plegat comporta per a la ciu-tadania: brutícia, rates, els in-cendis que s’han produït en di-verses ocasions i els accidents,com el que va causar la mortd’una de les moltes personesque, com tèrmits, van despullantels locals fins a deixar-los com-pletament desolats. Ah, i tambél’atractiu que aquests llocs sensellei representen per a gent moltjove, que els utilitza per trobar-se, reunir-se, etc. amb el riscd’accidents de qualsevol mena.

En definitiva, tot plegat, ladescripció amarga i trista d’unasituació de la qual ningú es facàrrec. Una situació que repre-senta un greuge pels qui hi hemde treballar i lluitar a prop, peròtambé una taca per a tot un po-ble tant ple de recursos i poten-cial com Blanes. Un Blanes quehauria de lluir sempre immacu-lat».

A

METGE

Josep Alum

LESDESPULLESD’UNA CRISIMar Fajardo, Joan Jorba i Joan Viñolas a la fàbrica de llet a Vidreres.

DIARI DE GIRONA

ATO dóna 4.050 litres de llet alBanc dels Aliments de Girona

La companyia làctica ATO, si-tuada a Vidreres, ha lliurat 5 paletsamb un total de 4.050 litres de lletal Banc dels Aliments de Girona. Ladirectora de la fàbrica ATO, marFajardo, acompanyada del pro-pietari de la ramaderia mas Bes,Joan Viñolas, van ser els encarre-gats de lliurar aquests palets al vi-

cepresident del Banc d'Aliments deGirona, Joan Jorba i Figueres. Lacompanyia farà una aportació tri-mestral davant la crida que la ins-titució havia realitzat davant l'es-cassetat d'aliments als magatzems.ATO està formada per per les gran-ges catalanes St. Josep, St. mer, CanCosta de manol, mas Gurí, El Trè-vol, mas La Coromina i mas Bes.

VIDRERES | DdG

Diari de Girona ■DiUmEnGE, 21 DE SETEmBRE DE 201420

LA SELVA CORREU ELECTRÒNIClaselva.diaridegirona@epi.es

L’exalcaldessa de Vidreres i ac-tual cap de l’oposició municipal,Ruth Rosique (PSC), ha hagut depassar per la comandància de laGuàrdia Civil a Girona a prestar de-claració pel cas de les irregularitatsque l’Oficina d’Antifrau de Cata-lunya (OAC) va detectar durant elseu mandat i que impliquen tam-bé l’alcalde de Bàscara, Lluís Llo-ret (CiU), qui ja va ser citat a de-clarar el juliol per aquest assumptede presumptes delictes de nego-ciacions prohibides a funcionaris,tràfic d’influències i falsedat.

Rosique ha refusat fer declara-cions a Diari de Girona, limitant-se a indicar que parlarà de l’as-sumpte on correspongui. Cal re-cordar que, per exemple, Lloret vaacollir-se al seu dret a no declararen seu policial a l’espera també depoder explicar-se davant del jutge.El polític va al·legar que desco-neixia el contingut de la investi-gació.

El cas està directament rela-cionat amb l’informe de l’OACdatat el 26 de setembre de 2013que posava de manifest com Ro-sique coneixia perfectament les in-compatibilitats de l’exarquitectemunicipal, Lluís Lloret i el secre-tari interventor, Tomàs Soler, peroperar amb l’Ajuntament a travésde la seva empresa privada, peròque va decidir mantenir perquè eramés barat. A més, també la fa par-

tícip directament d’un doble no-menament il·legal quan, essentalcaldessa, va contractar TomàsSoler com a assessor jurídic externdesprés de nomenar interventorauna funcionària administrativa.

La investigació d’Antifrau de-termina que l’alcalde de Bàscara vaestar contractat per l’Ajuntamentdes del febrer de 2001 i fins almarç de 2012 i que, en aquest pe-ríode, també va rebre pagamentsper obres encarregades al seu des-patx.

Aquesta mateixa situació tam-

bé es va produir amb un altre delstècnics municipals, l’arquitecteJordi Llinàs, que, també contractatpel consistori, era soci de despatxde Lloret. Aquesta incompatibili-tat que denuncia Antifrau es va do-nar amb el vistiplau del llavorssecretari municipal, Tomàs Soler,que en aquella època era admi-nistrador de la mateixa societat deLloret i Llinàs.

Llinàs i Lloret van deixar detreballar per l’Ajuntament de Vi-dreres al març del 2012. En aquellmoment, ja hi havia diversos in-

formes del Consell Comarcal, laDiputació de Girona i també delSíndic de Greuges que alertavend’aquestes incompatibilitats.

Segons Antifrau, l’alcaldessa so-cialista Ruth Rosique coneixiaaquesta situació però justificavaaquesta pràctica per motius eco-nòmics, al·legant que durant moltsanys s’havia fet d’aquesta maneraperquè eren més econòmics per alconsistori els honoraris que co-braven aquests tècnics munici-pals a través de les seves empresesque no pas haver de contractar a

un tècnic extern.La investigació d’Antifrau tam-

bé va detectar una altra presump-ta irregularitat protagonitzada pelsecretari municipal. Tomàs Solertenia plaça a l’Ajuntament de Vi-dreres, però va marxar en comis-sió de servei a Castell-Platja d’Aroal 2007 però, tot i això, va seguir co-brant del consistori 1.200 euros perfer sis hores setmanals de tasquesd’assessorament en intervenció itresoreria durant tres anys.

A més, quan va marxar, l’Ajun-tament va nomenar una altra fun-cionària per ocupar el seu càrrec.Es tractava d’una administrativaque no estava prou capacitadaper ocupar aquesta posició, que vaser nomenada de forma «inten-cionada i sense seguir el procedi-ment reglamentari establert».

En rebre l’informe d’Antifrau,Rosique es va intentar justificar in-dicant que ella havia heretataquesta situació del govern ante-rior sense que ningú l’hagués in-format de les irregularitats quesuposava tot plegat i que va deci-dir aturar-ho en el mateix mo-ment que en va tenir coneixe-ment.

GIRONA | DdG

La Guàrdia Civil cita a declarar Rosique(PSC) per les irregularitats a Vidreres

Antifrau va detectar un doble nomenament il·legal i creu que va mantenir dos funcionaris que tenien incompatibilitats

Imatge d’arxiu de l’actual portaveu del PSC, Ruth Rosique, en una intervenció durant un ple municipal.

CARLES COLOMER

Les irregularitats implicarienl’exalcaldessa, un arquitectemunicipal i el secretari-interventor del seu mandat

premsa@platjadaro.com - 22/09/2014 12:22 - 192.168.2.67

Diari de Girona ■DIUMEnGE, 21 DE SETEMBRE DE 201450

Cultura i SocietatESPECTACLES | CIÈNCIA | TENDÈNCIES | TRADICIONS | FETS I GENT | CINEMA | TELEVISIÓ

CORREU ELECTRÒNIC cultura.diaridegirona@epi.es

Un llibre descobreix per al lectorcatalà una figura empordanesaque, després de les peripècies de lavida, s’ha guanyat la consideraciói el reconeixement literari a Irlan-da, on resideix avui, escrivint i pu-blicant en llengua anglesa.

La sala de congressos Abat Pa-nyelles del monestir de Sant Feliude Guíxols va acollir divendres lapresentació del llibre El blau de ladistància, de Maria Wallace, 33è vo-lum de la col·lecció «Josep Pla», de-dicat a una empordanesa que viu aDublín des del 1969, i que ha rebut

nombrosos premis literaris delmón anglosaxó. La pròpia autora esva desplaçar a Sant Feliu i va assis-tir a l’acte.

El blau de la distància és un lli-bre de poesia en edició bilingüe através del qual l'autora ha anat re-construint la seva identitat a travésde l’art: «Primer amb la pintura, idesprés amb la poesia, fent de lacreació l’autèntic lloc on viure i so-breviure», ha escrit la poetessaRosa Font. Wallace aplega poemesescrits en èpoques diverses, des delsanys noranta fins al moment pre-sent, i els estructura en cinc parts:Emplenant el buit amb veu (1990-1995), L’altre costat del vent (1995-2000), La incertesa de la veu deltemps (2000-2005), La llum en unlloc de trànsit (2005-2010) i Parau-les d’aigua, de vent i d’amor (2010...).

Hi ha una evolució ben clarades dels poemes de les primeresseccions –amb una càrrega dra-màtica més evident– fins a l’assoli-ment d’una veu més depurada iconcisa, més fusionada amb elselements de la natura i més arrela-da en la quotidianitat, en l’instanti en la pròpia creació.

La producció poètica de MariaWallace es fonamenta en tres pilarsque el director de la col·lecció, Llu-ís Muntada, relaciona amb les pa-raules de MacLeish: «La tangibili-tat, és a dir, la voluntat de revelar allòque no és apreciable a ull nu; el si-lenci amb què el poema ha de par-

lar no pas per fer comprendre res,sinó simplement per mostrar elque és invisible, i la recerca de l’e-quilibri i de l’harmonia en la cons-

trucció de la composició poètica».L’acte de presentació del llibre va

anar a càrrec d'Antoni Solà, dipu-tat de la Diputació de Girona; de

Joan Alfons Albó, alcalde de SantFeliu de Guíxols; de Rosa FontMassot, professora i escriptora, i deLluís Muntada.

GIRONA | DdG

L’empordanesa Maria Wallace esdevéuna poeta emergent en anglès a Dublín La Col·lecció Josep Pla publica en edició bilingüe «El blau de la distància», un recull de poemes de diferents èpoques

Maria Wallace, divendres, a Sant Feliu de Guíxols.

DIARI DE GIRONA

Maria Teresa Mir i Ros va néixer aFenals d’Aro poc després de la Guer -ra Civil. Es va llicenciar en Literaturaespanyola i hispanoamericana, i téun màster en literatura angloirlan-desa. Ha viscut en molts països, fetque l’ha convertida en una «despla-çada». Viu a Dublín des de 1969. Iés precisament a Irlanda on va es-clatar la seva poderosa veu poètica,en anglès. És una veu caracteritza-da per alternar, d’una banda, unamirada detallista i íntima sobre la re-alitat i, de l’altra, per projectar unapoderosa abstracció de caire exis-tencial. L’any 2006 va rebre el pres-tigiós Hennessy Literary Award coma millor poeta emergent. El 2007 i el2013, respectivament, es van editardues antologies dels seus treballs.L’any 2010 va aparèixer el seu pri-mer poemari, La segona ombra, enbilingüe anglès-català (editorial L’Al-bí).DdG GIRONA

Una figura emergentnascuda a Fenalsd’Aro i ara resident aDublín

UNA «DESPLAÇADA»

EDICIÓ BILINGÜEUna escriptora que s’expressa enuna llengua que no és la seva

Maria Wallace és un d’aquellsescriptors que escriuen en unallengua que no és la seva llenguamaterna. No fa ficció, sinó poesia:«Una reelaboració vital passada pelsedàs de l’autora», ha indicat XavierColomer Ribot.

EL LLIBRE

EL BLAU DE LADISTÀNCIA

AUTORMaria Wallace

DIPUTACIÓ DE GIRONA. COL·LECCIÓ JOSEP PLA

La directora brasilera ChristianeJatahy presenta aquest cap de set-mana a París la seva última obra, Isi elles se n'anessin a Moscou?, ambla qual arribarà el pròxim 4 d'octu-bre al festival Temporada Alta de Gi-rona, al públic del qual adverteix queveurà «una obra en la qual se surt deTxékhov per tornar-hi». Jatahy haadaptat el clàssic de Les tres ger-manes per plantejar-se la utopiad'un món sense barreres i la difi-

cultat de canvi en la vida que expe-rimenten els emigrants.

La brasilera experimenta nova-ment amb teatre i cinema i utilitzadues sales annexes, una en què télloc l'obra sobre l'escenari i una al-tra on es projecta la pel·lícula que esgrava en directe d'aquesta inter-pretació. «Són dues cares d'unamateixa moneda», explica Chris-tiane Jatahy al teatre 104 de París, onactualment exerceix de dramatur-ga resident després d'una trajectò-ria a cavall entre el Brasil i Europaque la va portar a viure a Barcelonai Madrid en la dècada dels 90.

Jatahy presumeix de l'aprenen-tatge que va rebre en aquella èpo-ca, especialment a la Ciutat Comtal,«on hi havia una explosió de dra-

matúrgia». Allà va fonamentar l’in-terès per jugar alhora amb teatre i ci-nema fins a arribar a aquesta obraque, segons explica la directora,«va néixer el mateix dia en què elsgermans Lumière van crear la sevaprimera peça». La brasilera, queintegra a l'escenari les càmeres quefilmen l'acció per projectar-la en unapantalla annexa i obliga el públic aescollir quina de les funcions volpresenciar, precisa que, malgrat elgir, «el 60 per cent de l'obra és Txék-hov». «La gran pregunta que esplanteja és per què costa tant can-viar», subratlla Jatahy, que va re-alitzar treball de camp amb emi-grants que relataven les seves ex-periències i sentiments abans de co-mençar els primers assajos.

PARÍS | ACN/DdG

La directora teatralbrasilera versiona «Les tresgermanes» plantejant-se un món sense barreres

Jatahy presenta a París la visió deTxékhov que durà l’octubre a Girona

CARLES COLOMER

Els Premis Recull, que atorga la revista del mateix nom des de 1964, vancloure ahir els actes de celebració del seu 50è aniversari amb una festa alteatre de Blanes. A l’acte hi va haver una lectura de textos guayadors, acàrrec de Mireia Vidal-Conte i Odile Arqué. Així mateix, va tenir lloc l’actuacióde la Coral Sota Palau, i es va finalitar amb un brindis col·lectiu. L’acte va seressencialment un punt de trobada amb guanyadors, amics i simpatitzants.

Els Premis Recull clouen els actes dels 50 anys

premsa@platjadaro.com - 22/09/2014 12:23 - 192.168.2.67

16es va fer enrere. Si no hi havia ampliació delmuseu, tampoc no hi hauria els milions.

Puig Vayreda, però, no va voler desistir.Després d’uns mesos d’estira-i-arronses, varecuperar el suport financer de la Genera-litat. Amb aquest compromís, l’abril de1982, l’Ajuntament va aprovar comprar to-tes les finques de la Torre Gorgot. Al capd’uns dies de l’anunci, el propietari de la tor-re va vendre a l’antiquari barceloní Joan Bal-drich una part de l’edifici –on avui hi ha l’es-pai Dalí Joies–, una operació inesperada queva descol·locar tothom.

La troca es va acabar d’embolicar el 10 dejuny, amb la mort de Gala. La dona del pin-tor seria enterrada l’endemà al castell de Pú-bol. Dalí, molt afectat, es va traslladar a viu-re al castell, on també tenia una tomba pre-parada al costat de la de la seva musa.L’herència artística de Gala es va dividir endues meitats: una per a l’Estat espanyol i l’al-tra per la Generalitat. Això va alimentar laidea que Dalí podria actuar igual el dia enquè morís.

Amb Gala fora d’escena, la resistència delpintor cap a l’ampliació del Teatre-Museutambé va desaparèixer. L’Ajuntament vatornar a aprovar, l’11 de novembre de 1982,la compra de Torre Galatea per 40 milionsde pessetes. La meitat de l’import el va pa-gar la Generalitat i, a canvi, es va convertiren propietària de la meitat de l’immoble.Aquell novembre es van incorporar deu qua-dres més al museu, entre els quals hi haviaPierrot Lunar (1978), Odalisca Cibernètica(1978), La recherche de la Quatrième di-mension (1979), Al·lucinació rafaelesca(1979) i Phosphene (1979). Els figuerencs vantornar a respirar.

Disputes d?ous, ßames i tombesDalí, mentrestant, no sortia de Púbol i no vo-lia rebre ningú, al marge d’un petit grup decol·laboradors directes. L’opinió públicaalimentava cada cop més especulacions so-bre aquesta reclusió. Per això va sorprendreque, el 2 de març de 1983, el pintor es pre-sentés a Figueres, per visitar el museu i laTorre Gorgot, amb el desig de plantejar-himodificacions.

Durant aquella estada brevíssima, Dalí vaexaminar un parell d’ous de fusta, que s’ha-vien col·locat damunt la cornisa de l’edifi-ci. No li van semblar bé i va demanar que elsfessin més grossos. A l’arquitecte ÒscarTusquets, present a la visita, li va encarre-gar que fes una perspectiva falsa dins la salaEvarist Vallès, com la que havia fet a la SalaMae West. L’artista duia un bust que volia po-sar al pati, al capdamunt d’una torre de qua-tre metres feta amb rodes de tractor.

La dalinització de la Torre Galatea va anaravançant de mica en mica. Vuit ous gegantsde polièster, de tres metres d’alçada, es vaninstal·lar damunt l’edifici el mes de setem-bre. La nova decoració va coincidir amb unainiciativa impulsada per l’alcalde figuerencMarià Lorca, que va plantejar uns estatutsque havien de canviar radicalment la Fun-dació Dalí, elaborats pel gabinet de l’advo-cat Miquel Domènech.

Que Dalí continuava rumiant sobre quèvolia fer en els nous espais, es va posar demanifest el 12 d’octubre de 1983, quan l’ar-tista va difondre un comunicat dient que latorre passaria a dir-se Torre Galatea. En elmateix text, el pintor explicava que volia re-construir allà l’habitació del filòsof FrancescPujols i fer una sala de projecció, presididaper un cartell que prohibia l’entrada als crí-tics d’art.

El comunicat va anar seguit del lliuramentd’una placa de fill predilecte, que l’Ajunta-ment de Figueres va donar a l’artista. El con-sistori també va aprovar el canvi de nom dela Torre Gorgot, fet que va causar les quei-xes d’alguns ciutadans. L’enrenou va coin-cidir amb el manifest d’un grup d’arqui-tectes, aparelladors i dissenyadors empor-danesos, queixant-se de la poca traça i l’es-

La imaginació del poeta Car-les Fages de Climent va dic-taminar que Vila-Sacra po-dia haver estat la capital del

món. Per solidaritzar-se ambaquesta facècia, Dalí va voler que elsactes d’inauguració del Teatre-Museu co-mencessin, de manera simbòlica, en aquellpunt del mapa.

Tal dit, tal fet: el 28 de setembre de 1974,a les sis de la tarda, el regidor figuerenc En-ric Cristau s’arribava fins a Vila-sacra perrebre el Cadillac blau de Gala i Dalí. Des-prés de les salutacions protocol·làries,Cristau va pujar al cotxe de la parella i elsva acompanyar fins a Figueres, a on van en-trar per l’Avinguda Vilallonga. A l’alçada delcamp de futbol vell ja els estava esperantuna gernació encuriosida, a més de la ruafestiva formada per majorettes, bandes demúsica, cobles i colles sardanistes, ge-gants, dracs i capgrossos, trabucaires iuna elefanta, Jasmine, de la reserva zoo-lògica de Sigean. La tramuntana també hiera i va impedir l’enlairament d’un petit glo-bus, que havia de tripular el reporter tele-visiu Miguel de la Quadra-Salcedo.

El Cadillac dalinià, precedit per mig cen-tenar de càmeres i periodistes i acomboiatpel seguici festiu, es va dirigir cap a l’Ajun-tament figuerenc, on estava previst que la pa-rella hi arribés a dos quarts de set. Aviat esva fer evident que l’horari seria impossiblede quadrar: la rua daliniana avançava a pasde formiga. El retard es devia, entre altres fac-tors, a la conducta de Jasmine: espantada perles salves dels trabucaires, l’elefanta tanaviat es negava a avançar com es posava acórrer; pel camí, l’animal es va refugiar a tresbotigues diferents. Per si amb això no n’hihagués prou, el públic envaïa la via públicai impedia el pas del cotxe. La gent s’aturavadavant del vehicle i saludava l’artista, l’a-plaudia o li llançava alguna moneda al critde «pessetero!».

Al despatx del consistori, mentrestant,l’alcalde Pere Giró feia mans i mànigues perdistreure la delegació d’altíssimes perso-nalitats composta pel vicepresident primerdel Govern espanyol i ministre de la Go-bernación, José García Hernández, el mi-nistre de la Vivienda, Luis Rodríguez de Mi-guel, el subsecretari d’Estat i tres directorsgenerals que havia viatjat a la capital em-pordanesa per presidir la inauguració. Fi-nalment, cap a les vuit del vespre, Dalí iGala van arribar a l’Ajuntament, on es va

procedir al recitat solemne dels discursosoficials.

Durant la cerimònia es va llegir el do-cument pel qual el Ministerio de la Vi-vienda lliurava el Teatre-Museu a Figueres.L’alcalde Giró i el ministre García Her-nández van imposar al pintor la medallad’or de la ciutat i Gala va rebre un petit mi-rall venecià. L’artista va correspondre a ladistinció amb paraules d’agraïment cap alCaudillo, els Prínceps d’Espanya, els re-presentants del govern, l’exalcalde Ra-mon Guardiola i, per descomptat, cap a laseva esposa Gala.

Després dels discursos, Gala, Dalí i el nú-vol d’autoritats es van submergir en unbany de multituds atabalador. Al carrer nohi havia tanques i els efectius policials erenreduïts, així que es van obrir pas com vanpoder entre la gentada que atapeïa la pu-jada cap a la plaça del Teatre-Museu. Du-rant el trajecte, les empentes van ser fre-qüents. Joan Gich, delegat nacional d’E-ducació Física i Esports, deia que gairebéhavia dut Gala en braços. Un cop davantel museu, el ministre de la Gobernación vatallar la cinta inaugural i les autoritats es vanescolar cap a dins, estalonades per una tur-ba nerviosa i excitada.

Dalí havia anunciat que l’edifici hostat-jaria cinquanta obres seves però, perquèles sales no es veiessin tan buides, va de-manar algunes peces en préstec al capitàJohn Peter Moore, el seu antic secretari. En-ric Sabater, l’aleshores secretari del pintor,també li va cedir alguna obra, com l’ho-lograma Dalí pintant Gala, i els quadresd’Antoni Pitxot, bon amic i col·laboradorde Dalí, van ocupar una part del segon pis.

Les autoritats es van passejar per espaistan atractius com el Palau del Vent o la SalaMae West, però era evident que el toc da-linià encara no s’havia fet visible en molts

Diadainaugurali ca�tic

1L’encanyissatque es vainstal·lar per

servir l’aperitiupopular. AJUNTAMENT DEGIRONA/CRDI/NARCŒS SANS

PRAT

2L’elefantaJasmine vaparticipar en la

desfilada inaugural.AJUNTAMENT DE

GIRONA/CRDI/NARCŒS SANS

PRAT

3Un grup demajorettesprecedien el

seguici dalinià.AJUNTAMENT DE

GIRONA/CRDI/NARCŒS SANS

PRAT

4L’arribada deDalí i Gala al’Ajuntament en

el seu Cadillac va seresperada per unagentada . AJUNTAMENT DEGIRONA/CRDI/NARCŒS SANS

PRAT

5Un castell defocs artificialsva tancar els

actes. AJUNTAMENT DEGIRONA/CRDI/NARCŒS SANS

PRAT

Una aut�ntica gentadava seguir el 28 desetembre del 1974 la

inauguraci� oficial del

SUPLEMENT ESPECIAL

40 ANYS DEL TEATRE-MUSEU DALŒ

■ D

iari

de

Gir

ona

premsa@platjadaro.com - 22/09/2014 12:24 - 192.168.2.67

17

indrets. El pati interior, per exemple, nocomptava amb el cadillac plujós ni amb lacolumna de pneumàtics i la barca; tampocno hi havia crescut la murtra dels parter-res que dibuixa la G de Gala. L’únic elementremarcable era l’estàtua de La gran Esther,obra de l’austríac Ernst Fuchs, que durantla visita inaugural procurava no desen-ganxar-se del pintor. A la plaça del teatre,al mateix temps, s’havia disposat un en-canyissat amb unes taules, per servir paamb tomata i botifarra a la gent, peròl’embat d’una multitud afamada el va vo-latilitzar en un cluc d’ulls.

Davant del caos que regnava a l’interiori l’exterior de l’edifici, no és estrany que amolta gent li passés desapercebuda la in-terpretació de Fanfare, Pregón e Himno,l’himne del Teatre-Museu, amb músicad’Ernesto Halffter i textos de Dalí. La Co-ral Polifònica de Calella i la Banda Militarde Girona, acompanyats d’unes quantes te-nores, van tocar la curiosa peça. El text in-cloïa frases envitricollades del tipus: «Aquíen Figueras, la meca espiritual de Europa

con sus misterios y Apeninos metafísicos /entren al teatro museo Dalí / se abren suspuertas cibernéticas / miren y se sobrecojan/ con los famosísimos relojes blandos, los ele-fantes con patas de araña, los dioses mi-crocósmicos y estereoscópicos».

Les càmeres i els reporters van conver-tir a Josep Pla en un dels convidats il·lus-tres de la vetllada. Gràcies a la mediació dePere Giró, l’escriptor ja s’havia passejat unsdies abans per les sales de l’edifici, acom-panyat pel pintor que li havia fet de cice-rone. Tot i haver estat molt escèptic sobrela realització del museu, Pla es va desfer enparaules abrandades i elogioses cap al nouequipament.

Un castell de focs d’artifici va posarpunt final a la festa, tenyint de flamesacolorides la pell de vidre de la cúpula. Aca-bat l’espectacle, Gala i Dalí se’n van tornara Portlligat mentre les autoritats governa-mentals, que s’allotjaven a S’Agaró, es vandirigir cap al Castell de Peralada, on van so-par amb l’alcalde figuerenc i representantsdel consistori. ✒ Sebastià Roig

7Gala, Dalí i ErnstFuchs davant del’estàtua de La

gran Esther, obra del’escultor austríac.AJUNTAMENT DE

GIRONA/CRDI/NARCŒS SANS

PRAT

8Josep Pla tambéva assistir a lainauguració.

AJUNTAMENT DE

GIRONA/CRDI/NARCŒS SANS

PRAT

9La interpretacióde l’himne delTeatre-Museu.

AJUNTAMENT DE

1 2 3

54

6 7

8

9

SUPLEMENT ESPECIAL

40 ANYS DEL TEATRE-MUSEU DALŒ

Diari d

e Giron

a ■

premsa@platjadaro.com - 22/09/2014 12:23 - 192.168.2.67