DISFUNCIONS DE L´ATM I MECÀNICA POSTURAL

INTRODUCCIÓ

- L´ATM es troba “suspesa” d´una esfera més o menys rígida amb tensors que la relacionen amb elements superiors i inferiors.

- Està més o menys acceptat que el transtorn de l´ATM és principalment símptoma i no causa (Upledger 1986, Barnes 1990, Pilat 2003, i altres)

- L´ATM es veurà doncs afectada en multitud d´alteracions posturals des d´un prisma mecànic. Com a punt de partida podem considerar la posició de PROTUSIÓ ANTERIOR DE CAP i les seves consideracions lesionals.

EL CAP EN PROTUSIÓ ANTERIOR PROVOCA (Pilat 2003)

1. flexió de les cervicals inferiors i patiment articular a C5/C62. atrapament de les arrels del nervi supraescapular i dorsal de l´escàpula i conseqüències d´enrotllament anterior i risc de patologia de manegot (Darell 1993)3. per horitzontalizar la mirada caldrà una extensió de C0,C1,C2 amb hipertonia suboccipital

EL CAP EN PROTUSIÓ ANTERIOR PROVOCA (Pilat 2003)

4. l´extensió cervical alta possibilita l´atrapament de les arrels posteriors C1,C2 (neuràlgia d´Arnold)5. la irritació neural també estimula els nuclis espinals lligats al trigèmin i el propi nucli espinal del trigèmin. La informació aferent de les tres branques trigeminals arriba al nucli espinal del trigèmin (Snell)6. L´afectació del nucli espinal trigeminal via el fascicle longitudinal medial es relaciona, entre d´altres, amb nuclis oculomotors i, a més la hipertonia suboccipital també dificulta la seva propioceptivitat.

LA POSICIÓ EN PROTUSIÓ DEL CAP PROVOCA (Pilat 2003)

7. l´extensió cervical alta augmenta la distància oclusal (Urbanovich 1991, Higbie 1999) alterant patrons de deglució, patrons de mastegar, de respiració i de fonació8. De manera complementària:Inclinació cervical desplaçament contralat de l´ATMExtensió de cap augment de contacte oclusal posterior per desplaçament post del còndil ( Ohmure 2008)9. L´extensió cervical alta posa en tensió el pont miodural (Hack 1995) relacionant neuromeníngea i miofascial

RESPIRACIÓ BUCAL

- dificulta l´oxigenació cerebral i la correcta termoregulació de la hipòfisi (Badia i Domínguez)- pot asociar-se a patologies respiratòries relacionades amb la hipoventilació pulmonar- (per embà estret, adenoides, …) infradesenvolupa l´estructura òssia del paladar generant un paladar estret i una mossegada anterior i estreta (Ricard)- afavoreix la posició baixada de la llengua i els canvis que se´n deriven a nivell postural- farà actuar més la musculatura accesòria per la respiració (escalens) amb el bloqueig costal i la compressió neurovascular.

RESPIRACIÓ NASAL

- la respiració nasal serà fonamental els primers 6 mesos de vida per un correcte desenvolupament de les foses nasals i de la cara (Badia i Domínguez)

DEGLUCIÓ

- La posició en protusió altera la correcta col.locació de la llengua que passa de recolzar-se a la part posterior dels incisius superiors a fer-se més horitzontal- l´horitzontalitat de la llengua dificulta la deglució forçant la hiperextensió cervical alta i la necessitat d´un recolzament inferior (hioides i fàscies anteriors)

MASTICACIÓ

En els fenòmens de masticació i deglució és important el to de la musculatura facial (Chateau)

EL CAP EN PROTUSIÓ ANTERIOR PROVOCA (Pilat 2003)

10. desequilibris entre trapezi i ECM, inervats pel XI11. desequilibris en el to de la musculatura hioidea elongant els infrahioideos i escurçant els suprahioideos (Rocabado 1981), elevant i anterioritzant l´hioides12. elongació de la musculatura paravertebral anterior13. augment de la cifosi toràcica i pèrdua de la lordosi lumbar amb conseqüències pel disc, músculs lumbo-pèlvics, elongació estructures passives de sosteniment articular (Mc Kenzie 1998) i densificació (Bardina)

LA POSICIÓ EN PROTUSIÓ CEFÀLICA PROVOCA (Pilat 2003)

14. verticalització de les primeres costelles necessitant un esforç extra dels accesoris inspiradors (més risc de compressió neurovascular)15. activació amb facilitat de punts gallet de la musculatura posterior, font de dolor, espasme i consulta

ALGUNES CONSIDERACIONS CLÍNIQUES

- el dolor de l´ATM deriva principalment de l´activació de punts gallet dels músculs mastegadors, sense especificar-ne l´etiologia (Travel, Simons)- Relació postura i alteracions oclusals

HIOIDES

- Punt de confluència de totes les fascies tòraco-cervicals i relació amb el septum lingual amb la llengua i amb l´escàpula mitjançant l´omohioideo- recolzament sobre la tiroides, els seus moviments faciliten la seva fisiologia- relacionat amb C3 i amb el crani (Tarazona)

LLENGUA

- Formada per 17 músculs- la seva posició determina la forma i les relacions dentals- la disfunció típica és en “empenyament” anterior i lateral generada en el nen per transtorns a la succió- aquesta disfunció afavoreix al prognatisme i la mossegada oberta

BRUXISME

4 grans teories:• Paràsits intestinals• Dèficit minerals• Alteracions oclusals• Estrés: posició del cap en extensió• estimulació límbica i relació

mandibular• locus cerelous-nuclis

trigeminals(Dahstom, Fuxe)

ALTERACIONS EN L´AFERÈNCIA BUCAL I DEL MECANISME DE L´ATM

- La funció principal de l´ATM és la oclusió- Dent i maxil.lar es relacionen a través del lligament periodontal que informa al SNC del moviment de la dent- el lligament té una forma radiada amb la dent al mig, donant suport i amortiguació (Tarazona)- La inervació és via trigeminal fins als nuclis sensitius- El contacte precoç crea una tensió asimètrica lligamentosa amb una resposta muscular d´evitació (la inervació motriu també depèn del V) afectant a la postura, a la pròpia ATM i al crani

ALTERACIONS DE L´AFERÈNCIA BUCAL I DEL MECANISME ATM

- Fins un 70% de pacients amb mossegada anterior tenen una cap anterior i a la inversa (Rocabado)- Pacients amb una mala oclusió se´ls asociava amb una gran projecció de cap (Capuso)- Alteració oclusal-alteració postural (cap més endavant, avall, inclinat i pèrdua de suport oclusal al cantó contrari) (Toshino)

NEUROANATOMIA (Snell, Guyton)

- La informació sensitiva dental (i de les tres branques !)arriba al nucli sensitiu del trigèmin, en la seva porció inferior, que arriba fins C3- El nucli sensitiu del trigèmin es relaciona amb les agrupacions neuronals medul.lars de C1 i C2 mitjançant el feix longitudinal medial (estructura neurològica d´asociació)- Aquesta estructura també lliga els nuclis del III, IV, VI (oculomotricitat), VIII (vestibular), XI (motriu) parells craneals

NEUROANATOMIA (Snell, Guyton)

- A més (Badia, Domínguez) el nervi trigèmin també envia aferències al gangli estrellat (veritable regulador de la funció neurovegetativa d´ES, cap i coll )- El fascicle longitudinal medial (per extensió els nuclis dels parells) també es relaciona amb els nuclis de la formació reticular- Els nuclis de la formació reticular són els bulbars (disminució del to postural)i els protuberencials i vestibulars (augment del to)

FISIOLOGIA DE L´ESTRÉS (Selye)

- “intent de l´organisme de restablir l´equilibri homeostàtic i adaptar-se a unes noves situacions mitjançant canvis a nivell fisiològic i psicològic”- Els “canvis” estan destinats a mobilitzar reserves energètiques (aà, greixos) i estalviar-ne d´altres (glucosa)- Davant d´una situació d´estrés aconseguim obtenir energia de proteïna i greix i usar la glucosa pel SNC i el cor - L´estrés s´organitza en tres fases: l´alarma, la resistència i l´esgotament (patològica)

FISIOLOGIA DE L´ESTRÉS (Selye)

FASE D´ALARMA (curt termini, activació del SNs que via medul.la suprarenal segrega de manera deliberada adrenalina i noradrenalina)EFECTES:1. Redistribució sanguínea2. Augment de la fr. Cardíaca i respiratòria3. Vasoconstricció de tot excepte els vasos musculars, iris, vasos dèrmics i vies pulmonars)

FISIOLOGIA DE L´ESTRÉS (Selye)

FASE DE RESISTÈNCIA (Redistribució de recursos energètics, apareix el cortisol )EFECTES- mobilització d´aà i ac. Grassos i poca activitat destinada a l´emmagatzement

FISIOLOGIA DE L´ESTRÉS (Selye)

FASE D´ESGOTAMENT (relacionat amb procesos patològics)EFECTES:- risc úlceres estomacals- vasoconstricció ctt artèries mesentèriques- dèficit de creixement- disminució resposta inmunitària- infertilitat- …

FISIOLOGIA DE L´ESTRÉS (Selye)

CONSIDERACIONS:- el teixit conjuntiu té múltiples receptors al cortisol (el fa sensible a l´estrés)- el teixit és capaç de captar canvis hormonals que van lligats a factors psicològics (negativisme, por al fracàs, …)- Aquests estímuls poden influir en la capacitat de regeneració

FISIOLOGIA DE L´ESTRÉS (Selye)