Dinàmica grups
81
Transcript of Dinàmica grups
INFLUIR SOBRE UNA PERSONA ÉS INFLUIR SOBRE UNA PERSONA ÉS TRANSMETRE-LI LA NOSTRA PRÒPIA ÀNIMATRANSMETRE-LI LA NOSTRA PRÒPIA ÀNIMA
Oscar Wilde
" Un principi de l'art Un principi de l'art de l'educació, en el de l'educació, en el
que haurien de fixar-que haurien de fixar-se els encarregats de se els encarregats de
dirigir-la, és el que no dirigir-la, és el que no s'ha d'educar als nens s'ha d'educar als nens conforme el present, conforme el present, sinó conforme a un sinó conforme a un estat superior, més estat superior, més
perfecte, possible en perfecte, possible en el provenir de el provenir de
l'espècie humana".l'espècie humana". Kant
““LA CLAU ESTÀ EN CONFIAR EN ELLS”LA CLAU ESTÀ EN CONFIAR EN ELLS”
Esther Vilalta
@phigalg2
http://blocs.xtec.cat/esport http://www.scoop.it/t/llanca-t-a-fer-esport
1- CONDUCCIÓ DE GRUPS
Conduir un grup és ajudar-lo a assolir les seves finalitats. El grup passa per diverses fases:
1- Etapa d’orientació: és una fase de desorientació afectiva, de descobriment mutu. Pot provocar angoixa,
inseguretat, per la preocupació de ser acceptat pels altres
2- Etapa d’establiment de normes: pautes que guiïn el funcionament del grup. (ex: reglament de règim intern)
3- Etapa d’eficiència i integració grupal: analitza i avalua l’assoliment dels objectius proposats i el comportament
de cadascun dels membres del grup.
1.1- CONCEPTES CLAUS… que marcaran el desenvolupament de la sessió
El grau en què els membres d’un grup el troben atractiu.
Es basa en una semblança percebuda entre les persones.
Els grups que tenen poca cohesió han de mantenir-se mitjançant
alguna pressió externa...ex: club de futbol, centre escolar...a diferència
de la família, amistats...
La barreja del sentiment de confiança i optimisme de cadascun dels membres del grup...i depèn, en gran part, de la cohesió
Qualsevol frustració o problema influirà sobre la moral del grup
Ve determinat per “l’atmosfera emocional” que preval en un determinat grup. Pot ser cordial, fred, amigable, hostil, tranquil,
tibat...
1.2- TIPUS DE GRUPS
Les relacions interpersonals es porten a terme directament i amb freqüència (família, amics, equips...).
Les relacions són més de caràcter impersonal, més abstractes, i més distants
social i geogràficament (partits polítics,
associacions professionals...)
Satisfan les necessitats socials més importants, com l’atenció d’amor i
d’atenció.
1.3- CRITERIS EN LA CONFECCIÓ DE GRUPS
El grup classe
Tots treballen alhora, amb una actuació massiva. Cal cercar una organització racional, efectiva i segura
Grups
La classe es divideix en grups de treball durant un temps més o menys perllongat.
Companys
Individual
Grups de dos o tres alumnes
3 OPCIONS
L’entrenador i classeL’entrenador escull Els jugadors escullen
Petits o dif. integració
Óptim per posar en marxa la formació de grups
Bàsic en el rendiment esportiu
Normalment inconvenients
Cal molt bona cohesió
Bot de confiança als alumnes....
PERÒ...
A L’ATZAR
No hi ha motiu específic
És el recurs més utilitzat en la vessant lúdica, o davant el desconeixement del grup
QUINES OPCIONS CONEIXEU?
QUINS AVENTATGES I INCOVENIENTS HI TROBEU?
Ordre llista, colors samarreta, 1-2 (trampa)...(pràctica), en funció de la distribució del grup
Ràpid i funcional, desigualtat
EMOCIONALS
Elecció segons afinitat per amistat, concepte de si
mateixos (bons o dolents), relació familiar...
Sol ser més habitual en les primeres edats...tot i que
aquesta afinitat emocional sempre perdura.
ATENCIÓ...POSSIBLE FONT DE CONFLICTES
FUNCIONALS
Segons criteris d’igualtat o desigualtat. Es pot utilitzar per evitar desequilibris en les formes jugades, o bé per atendre la diversitat
Es poden formar en funció de: l’edat, el sexe, la talla, el pes, la força, l’actitud, l’aptitud...
HOMOGENIS HETEROGENIS
ACTIVITAT LLIURE
El professor/entrenador controla la durada de l’activitat, organitza la ocupació de les instal·lacions i la utilització del material.
ACTIVITAT PARAL·LELA
Tots els grups treballen amb el mateix material i fan les tasques iguals o semblants.
ACTIVITAT ALTERNADA
Per estacions.
ACTIVITAT COMPETITIVA
On la formació de grups pren més rellevància.
PERMANENTS ESPONTANIS
Formació d’equips
Entrenament esportiuEls que utilitzem durant
la sessió
Representació gràfica del conjunt d'àtoms socials d'un grup.
- TEST SOCIOMÈTRIC
És un instrument que ens permet determinar el grau en el qual els individus són acceptats o rebutjats en un grup, descobrir les relacions entre ells, i
revelar l’estructura del mateix grup.
1- Formulació d’una pregunta on han d’escollir amb quins individus que més o menys desitjarien tenir com a companys.
2- Tabulació de les respostes.
3- Confecció del diagrama (o sociograma).
4- Anàlisi i interpretació del sociograma.
EXEMPLE DE TESTS SOCIOMÈTRIC
Font: www3.uji.es/~gonzalez/SOCIO-HOJAS.doc
LA MATRIU SOCIOMÈTRICA
MC JC PC AE JE SE MF IG EP(suma el)
RP(Recíproc)
MC
JC 4 3 (5) 3 1
PC
AE
JE
SE (3)
MF
IG
SP (suma eleccions)
PE (valor ponderat elec)
SOCIOGRAMA
1
Cercle interior: individus positius
Cercle intermig: no significatius
Cercle exterior: negatius
Elecció recíproca
Elecció
2- COHESIÓ GRUPAL
Indica la mesura en la que el grup se sent unit i satisfet de sí mateix. Això els farà més productius,
incrementant la cooperació i el sentiment de solidaritat entre els seus membres.
En alguns casos la cohesió pot provocar
efectes negatius...justificar
actes vandàlics per la seva pertinença a un
grup.
FACTORS DETERMINANTS PER A LA COHESIÓ
FACTORS INTERNS: simpatia i afinitat entre els membres del grup; experiències d’èxit i fracàs compartides; tenir objectius i expectatives
comunes; la creació d’unes normes i valors grupals...
FACTORS EXTERNS: estil més o menys democràtic del líder; la dependència d’una més amplia amb una relació de jerarquia...
LA DISGREGACIÓ
Pot haver-hi disgregació quan els objectius no són clars, o ens trobem masses dificultats per assolir-los;
quan el clima afectiu és massa tens...
ESTRATÈGIES PER AFAVORIR LA COHESIÓ
-CREACIÓ D’UN CLIMA AFECTIU POSITIU. Facilitar l’expressió lliure de tots els membres del grup (reducció de possibles tensions)
-TENIR CLARS ELS OBJECTIUS DEL GRUP. El grup ha de saber cap a on va, això farà que es realitzin amb més eficiència les tasques que es
proposen.
-EL GRUP HA DE SER CAPAÇ D’ADAPTAR-SE A LES CIRCUMSTÀNCIES. La rigidesa és un factor que dificulta la cohesió
EXEMPLE: estudi per valorar el factor determinant per mantenir la cohesió del grup. Els resultats per ordre d'importància foren: la qualitat del treball,
atracció cap el grup, rols valorats, qualitat de treball personal
L’ús de les tecnologies de la informació ens facilita el
treball de la cohesió del grup: el grau en què els membres d’un grup el troben atractiu.
Alguns recursos els podem trobar en:
GRUPS DE FACEBOOK
LIPDUBS CANALS YOUTUBE
TWITTERWEB DEL CLUB
BLOCS
http://www.youtube.com/watch?v=muTMLuGWrp8
És, també, un bon recursos per cercar informació orientada
a treballar el valors...si més no per reflexionar-hi
Les noves tecnologies ens permeten tenir informació de l’actualitat esportiva
recent...i alhora jugar amb els mitjans de comunicació en benefici propi (o no).
Adaptación del cuestionario MSCI para la medida de la cohesiónen futbolistas jóvenes españoles
3- L’ESCOLTA ACTIVA...O SABER ESCOLTAR
Escolta activa significa escoltar i entendre la comunicació des del punt de vista del que parla.
Sentir és tan sols percebre vibracions de so, escoltar és entendre, comprendre, o donar sentit allò que se
sent.
Per arribar a entendre a algú es requereix EMPATIA, és a dir, saber posar-se al lloc de l’altre persona.
Saber escoltar és un tasca complexa, doncs el receptor sol entrebancar-se en algun dels següents obstacles:
-COMPARAR: el receptor mentre escolta s’està intentant comparar amb l'emissor
-LLEGIR EL PENSAMENT. El receptor està jugant a endevinar què pensa l'emissor mentre parla.
-ASSAJAR. El receptor està assajant que li dirà quan aquest acabi.
-FILTRAR: El receptor selecció allò que li interessa
-JUTJAR A L’EMISSOR (què m’ha d’explicar aquest a mi)
-SOMNIAR: el receptor mentre escolta desplaça el seu pensament cap algun record que ell hagi viscut
-IDENTIFICAR-SE AMB L'EMISSOR (a mi també m’ha passat)
-ACONSELLAR. (si t’expliquen un problema potser no t’estan demanant una solució)
-DISCUTIR: El receptor no està d’acord amb l’emissor
-PORTAR SEMPRE LA RAÓ: l’emissor no accepta altres punts de vista
-CANVIAR DE CONVERSA
-ENS FORMEM UNA IMPRESSIÓ DE LES PERSONES EN MENYS DE 10’.
-LA PRIMERA IMPRESSIÓ ES TROBA SUBJECTA PER COMPLERT A LA ROBA I A LES APARENCES. AQUESTES PRIMERES IMPRESIONS SÓN IL·LÒGIQUES I INCONSCIENTS, I TOTALMENT RESISTENTS AL CANVI.
-EL TEU ASPECTE COMUNICA EL QUE CADASCÚ SENT RESPECTE A SI MATEIX.
-L’INTERLOCUTOR TAN SOLS CAPTA LA INFORMACIÓ A TRAVÉS DELS SENTITS.
-LES NOSTRES PARAULES MAI SERAN UNA CÒPIA EXACTA DE LES IDEES.
-EN EL NOSTRE MISSATGE HI HAURÀ OMISSIONS, GENERALITZACIONS O DISTORSIONS DEL QUÈ VOLEM DIR.
4- HABILITATS SOCIALS
ASSERTIVITAT
Aquella conducta que permet a la persona expressar adequadament oposició i afecte d’acord als seus
interessos i objectius, respectant el dret dels altres intentant assolir la fita proposada.
Conductes contràries a l’assertivitat:
-PASSIVA: no ser capaç d’expressar obertament sentiments, pensaments i opinions. No saber di NO!
-AGRESSIVA: lligada a la violació dels drets d’altres persones. Pot ser agressió verbal directa (insults,
ofenses) o indirecta (ironia)
ESTRATÈGIES PER SER ASSERTIUS.
-AUTOESTIMA.
-- NO ENFADAR-SE, SER EDUCAT
-GUARDAR DISCULPES PER QUAN SIGUIN NECESSARIES
-NO ARRACONAR ALS ALTRES
-NO ARRIBAR MAI A L’AMENAÇA
-ACCEPTAR LES CRÍTIQUES I LA DERROTA
Autocontrol emocional de l’entrenador
AUTOAVALUACIÓ DE LES EMOCIONS
Registrar i observar aspectes com:
-Quines emocions apareixen (enfadat, ansiós, desanimat, eufòric...)
-Amb quina intensitat?
-En quines circumstàncies?
-Quines conseqüències comporta?
-Com podia haver conduït millor la situació?
ESTRATÈGIES PER A L’AUTOCONTROL
-Auto-diàleg: frases que una persona es diu a si mateixa...ex:
paraules clau (tranquil, “vamos”!..), frases curtes per
recordar l’objectiu, o per recordar les dificultats presents
que ja s’havien previst...
-Accions concretes: respiració, exercicis de relaxació, conductes alternatives, comptar fins a 5...
-Observar les conseqüències del comportament incontrolat
AUTOAVALUACIÓAUTOAVALUACIÓ
La importància de saber guanyar i perdre
-La famosa frase “s’ha de saber perdre”, normalment va molt vinculada a aquells esportistes (i entrenadors) que mostren de
disconformitat, de forma airada, amb una derrota.
És un punt de màxima expressió de control de les emocions...assumir la derrota, i la impossibilitat d’actuar un cop finalitzat l’enfrontament, és també feina de l’entrenador.
L’entrenador ha de transmetre aquests valors... ha se ser el primer en donar imatge d’esportivitat, doncs actua com a
mirall. Aquestes conductes seran interioritzades per part dels jugadors com a part del seu aprenentatge esportiu i personal.
També cal saber guanyar!. L’estat d’eufòria després de la victòria pot generar conductes desagradables envers jugadors
i/o afició rival.
El full d’Excel impossible... Aquell vespre vaig comprendre que les
emocions no es poden quantificar amb números ni preveure... L’essència de la
direcció de grups es troba en la intuïció i en aquella versió intel·ligent de la
comunicació que s’anomena empatia
Els galons et donen autoritat, però el fet de passar de manar a liderar és una cosa que s’aprèn amb el temps; aquesta és la
diferència.
Per mi, liderar és generar confiança; sense confiança no hi ha lideratge
Facultat de comprendre les emocions i els sentiments externs per un procés d'identificació amb l'objecte, grup
o individu amb el qual hom es relaciona.
“En la meva vida no he vist cap jugador que no volgués fer alguna cosa. Si les
coses no li surten, s’ha de parlar amb ell i escoltar quin és el problema”
La comunicació, dir-se les coses com a arma de superació. Aquesta és una altra de les qualitats de Guardiola, l’empatia,
l’habilitat en la comunicació
“Sembla que manis, però al final són els jugadors els que decideixen”
Inherent a la tasca d’entrenador ens trobem amb un procés d’interacció humana, fet que ens obliga a
dominar determinades habilitats socials. D’entre elles destaca l’ASSERTIVITAT
Capacitat personal d'expressar els sentiments, les emocions o els pensaments propis de manera lliure i
amb seguretat, sense negar els drets dels altres i sense que els altres vegin en aquestes expressions
conductes agressives o manipuladores.
ESTRATÈGIES PER SER ASSERTIUS
Autoestima: És tan important un mateix com els altres
No enfadar-se, ser educat: Enfadar-se perjudica la pròpia imatge
Guardar les disculpes per quan siguin necessàries
No arraconar als altres
No arribar a les amenaces
Acceptar les crítiques i la derrota
PARLAR EN PÚBLIC
El principal problema és la por escènica, la por a ser el centre
d’atenció
Hem de tenir clar quin és el nostre objectiu principal:
1- Informar: Incrementar els coneixements
2- Incitar o persuadir: Influir sobre les accions de la gent
3- Entretenir: Distreure o entretenir a un grup
És important conèixer i dominar l’escena. Cal adquirir domini del lloc on parlarem en públic (estarem drets,
asseguts, davant, darrera... Trobarem projector, pissarra...); i de les característiques dels nostres oients .
Hem d’evitar:
- Improvisar
-Confiar en el què hem après de memòria
-Parlar en primera persona
-Disculpar-se innecessàriament davant errades
irrellevants o pel fet d’estar nerviosos.
-Jugar amb objectes (anells, bolígrafs, claus...)
-Amagar les mans
-Assenyalar l’audiència
-Gesticular en excés
LA CLAU:
Autoconfiança
EL QUE MÉS RECORDA LA GENT EL QUE MÉS RECORDA LA GENT DE LES PERSONES:DE LES PERSONES:
LES PARAULES
EL TO DE VEU
EL LLENGUATGE CORPORAL
7 %7 %
38 %38 %
55 %55 %
LA MIRADALA MIRADA
TRANSMETRE SINCERITAT
NO MANTENIR LA MIRADA FIXADA.
CAL REPARTIR LA MIRADA AMB CALMA I SENSE PRECIPITACIÓ.
HEM DE TRASMETRE VIVACITAT I INTERÈS.
EL EL SOMRIURESOMRIUREIDEAL MANTENIR ELS LLAVIS RELAXATS SENSE ENSENYAR LES DENTS
NO FORÇAR LA NOSTRA SIMPATIA. UN SOMRIURE EXAGERAT O FORÇAT ÉS PERJUDICIAL.
“...dibuixa’ls-hi un somriure, que ningú et podrà dir no...” LAX’N’BUSTO
VELOCITAT VELOCITAT MOVIMENTMOVIMENT
SSLA AMÍGDALA CEREBRAL TÉ LA FUNCIÓ DE PROVOCAR RESPOSTES EMOCIONALS FINS I TOT ABANS DE SER CONSCIENTS DEL QUE ESTÀ SUCCEINT
PRECIPITACIÓ = IMPRESSIÓ NEGATIVA
PARSIMÒNIA EXAGERADA = SUPÈRBIA I SENSACIÓ DE PERDRE EL TEMPS.
LES MANSLES MANS
ENSENYAR ELS PALMELLS DE LES MANS ÉS SIGNE DE SINCERITAT
EN MOMENTS DE TENSIÓ LES MANS LES SOLEM TENIR TANCADES I AMB ELS DITS CONTRETS.
LES MANS HAN D’ACTUAR AMB LLIBERTAT
EL COSEL COS
LA POSTURA S’INTERPRETA DE FORMA INCONSCIENT. PROVOCA QUE ENS FORMEM UNA IDEA DEL CARÀCTER DE LA PERSONA: AGRESSIVA, TÍMIDA, ACTIVA...
SABER ESTAR
COMUNICACIÓ= E3
ENSENYAR
ENTRENTENIR
EMOCIONAR
QUÈ CAL CONTROLAR I QUAN FER-HO
ABANS DE LA SESSIÓ
- Aspectes formals: desplaçaments, vestuaris, puntualitat, equipació.
- Aspectes tècnics-pedagògics: previsió del que es vol fer i com fer-ho.
Objectius, continguts i tasques. Previsió de les estratègies pedagògiques. Atenció preferent als criteris d’organització (formació de grups, preparació de les instal·lacions i el material, distribució del temps...)
DURANT LA SESSIÓ
Adaptacions de que estava previst a les situacions reals (disposició dels alumnes, factors ambientals, situacions imprevistes...)
QUI CONTROLA?
- EL PROFESSOR: li corresponen totes les qüestions bàsiques. No necessàriament ha de ser l’únic actor protagonista
- L’ ALUMNE: responsabilitat personal
- EL GRUP: pot ser un bon mitjà de control i organització
- LA SITUACIÓ DE PRÀCTICA: l’organització dels grups, la distribució del material, l’ocupació de l’espai, la pràctica de tasques
- LA MOTIVACIÓ: elimina els problemes
COM CONTROLAR?
Accions de control:
Directa
El professor les pren en situacions de desordre col·lectiu o individual.
No és adient utilitzar l’amenaça.
Cal dirigir-se amb correcció i pel nom.
El control de tots els alumnes és responsabilitat nostre.
Indirecta
Moltes vegades el descontrol és degut a una informació insuficient, l’organització complicada de la tasca, mala distribució espacial...
Podem actuar modificant:
L’espai, les tasques (exercicis, jocs, formes jugades...), i la disposició del material.
Immediates
Lligades amb les directes, es prenen just quan sorgeix el problema
Retardades
En fred, després de l’anàlisi i la reflexió de la situació
EL CÀSTIGEL CÀSTIGÉs la pràctica d’imposar
quelcom desagradable a una persona que ha fet algun acte
no convenient
¿?¿?MAI CASTIGAR FÍSICAMENTE
MAI AGREDIR VERBALMENT
DISCIPLINA I MODELS DISCIPLINARIS
En l’àmbit extraescolar existeixen menys problemes de control de degut, degut a la no obligatorietat de les activitats.
Classes tancades o establertes
L’entrenador sap el que passarà perquè totes les decisions i normes les posa ell.
Model d’ensinistrament
Pretén crear hàbits i conductes. L’esportista no reflexiona i és manipulat
Model de modificació de conducta
Es basa en el condicionament operant. Modifica la seva conducta reforçant-los amb premis o sancions. El problema sorgeix quan l’aversiu no es compleix (ex: no vull fer-ho). A diferència de l’anterior, actua quan hi ha el problema.
Classes obertes
Es guia per la pròpia dinàmica de la classe.
Model de dinàmica de grups
El professor cedeix part del control al alumnes, però si la resposta no és acceptable torna a recuperar el control. Ex: arribar tard.
Model desenvolupament personal-social
Davant problemes complexos que afecten la dinàmica de la classe. (ex: violència). En aquests casos cal resoldre el problema fora... És habitual que es produeixin amb problemes d’estabilitat en el temps.
CLIMA D’AULA. INTERACCIÓ AFECTIVA
Acceptació de l’entrenador en el grup
- Aspectes tècnics: coneixement de la matèria, credibilitat, destreses docents, estatus...
-Aspectes personals: entusiasme, comunicació, edat i sexe, control de les emocions, justícia...
-Aspectes contextuals: rol en el centre o entitat, característiques de la mateixa
Tipus de lideratge
Normatiu Permissiu Democràtic
Normes tancades.
Entrenador pren decisions
Premis i sancions
Normes: no existeixen.
Decisions compartides amb el grup
No hi ha sancions (“colega”)
Entrenador dosifica quan i com cedeix les
decisions al grup
Control de l’entrenador però normes
consensuades
CONDUCTES DISRUPTIVES (casos pràctics)
- Agressió o incordi a companys
1- Separar-los, acabar amb l’agressió. Ells esperen la intervenció de l’entrenador amb
justícia. No qüestionen la seva autoritat.
2- Diàleg, després de l’entrenament. L’objectiu és que ells mateixos recondueixin
la situació. No utilitzar conductes repressives, cal escoltar als dos.
- Rebel·lia davant de l’entrenador
-Neguen la capacitat de l’entrenador. Convertir aquesta actitud de rebel·lia en una actitud de servir als companys.
-Neguen l’autoritat de l’entrenador. Si tot el grup qüestiona la teva autoritat...comença a ser preocupant. En casos individuals o es
concedeix o s’intervé, però no s’amenaça.
- Obstaculitzar la classe
Boicot conscient: cal canviar actitud
Boicot inconscient: no és problemàtic
Boicot planificat: cercar la raó del problema
- Protagonisme excessiu
- El millor que podem fer és ignorar-lo
- Personalitat peculiar
- Hiperactius, insegurs, sense control (entorns marginals), amb deficiències físico-motrius... Alguns casos requereixen tractament
psicològic
- Inhibició, desinterès
- Cal treballar la motivació
ENFRONTAMENT AMB EL GRUP
ADOLESCÈNCIA
TASQUES MAL PLANIFICADES
ACTIVITAT POC MOTIVANT
PROBLEMES AFECTIUS DELS
ALUMNES
1- Separar-los momentàniament de l’activitat per evitar que interfereixi en la dinàmica de la
sessió.
2- Expulsar de l’entrenament...si ho dius s’ha de complir!
3- Enviar-lo amb el responsable del club o entitat.
4- Establir una reunió amb els pares.
5- Proposar una expulsió temporal.
