ELS PROCESOS GEOLÒGICS EXTERNS. METEORITZACIÓ I EROSIÓ.

Maria Alegret i Laura Teixidor

INDEX

1.- Meteorització 1.1.- Definició 1.2.- Tipus de meteorització 1.2.1.- Meteorització física (que provoca) 1.2.2.- Meteorització química (que provoca) 1.2.3.- Meteorització biològica (que provoca)

2.- Erosió 1.1.- Definició 1.2.- Que provoca

LA METEORITZACIÓ Trencament de les roques, a causa

dels agents geològics.

METEORITZACIÓ FISICA

Ruptura de roques a causes de tensions originades per diversos motius.

METEORITZACIÓ QUIMICATrencament de

les roques a causa de l’alteració química dels seus minerals.

METEORITZACIÓ BIOLÒGICA

Ruptura de les roques a causa de l’acció dels éssers vius.

L’EROSIÓEvacuació de

materials, causada per els agents geològics.

PROVOCACIÓ DE L’EROSIÓEvacuació de detritusModelat característic a la superfície

terrestre.Formació de peneplans.Redistribució de la massa dels

continents.

Processos geològics externs II

Transport i Sedimentació.

Índex

1. Definició de transport i sedimentació.2. Transport de l’aigua.

2.1. Manera del transport en l’aigua.3. Transport de l’aire.

3.1. Manera de transport en l’aire.4. Què provoquen?

1.Definicions.

• Transport: És el trasllat de materials per part dels agents geològics. A vegades aquest transport pot tindre lloc a grans distàncies.

• Sedimentació: És l’acumulació dels materials de les zones deprimides de la superfície terrestre: les conques sedimentàries.

2. Transport de l’aigua.

• En contacte amb el fons: quan el fluid no es capaç de mantenir els clasts en suspensió, els clasts es desplacen pel fons.

• Sense tocar el fons: quan els clasts són fins, quan estan adherits a objectes que suren o bé si els materials són solubles.

2.1.Manera del transport en l’aigua.

• Rodament: quan es transporta de manera que va rodant.• Arrossegament: quan la força del transport fa que es

desplaci. • Saltació: com diu el seu nom al ser transportat pot

arribar a fer algun saltet.• Suspensió: a causa del transport queda suspès. • Flotació: quan l’element no s’enfonsa es queda flotant.• Dissolució: a causa del transport s’acaba barrejant amb

l’aigua o alguna altra substància.

3. Transport de l’aire.

• El transport en aquest cas pel vent, és un transport físic.

• Depenent de la velocitat de l’agent transportador.

• També depèn de les característiques de les partícules.

3.1. Manera de transport en l’aire.

• Suspensió: són les partícules més petites, es queden suspeses a causa de les turbulències o els remolins.

• Saltació: algunes partícules reboten i tornen a caure repetidament.

• Rodament i arrossegament: normalment són les partícules més grans i pesants.

4. Què provoquen?

• La fragmentació que ja hi continua. • I també l’alteració dels fragments.• Quan la velocitat del vent disminueix o les

partícules que aquest transporta topen amb un obstacle es produeix la sedimentació.

FI

ELS RIUSMODELAT FLUVIAL

Sara Bargalló i Yago Carnero

ÍNDEX

1. Què és? 2. Parts d’un riu 2.1. Curs alt 2.2 . Curs mitjà 2.3. Curs baix 3. El peneplà

Què és un riu?

Els rius són corrents natural d’aigua que discorren de forma permanent i continua per un llit fix.

EL RIU I LES SEVES PARTS

CURS ALT És la part més propera al naixement del

riu,l’aigua va molt ràpida, és uniforme i la part més forta del corrent es la central. Això provoca cascades, els salts d’aigua,els ràpids, les valls en forma de V, les marmites de gegant i les gorges i congostos.

Tenen energiaper mobilitzar clasts de midagran.

CURS MITJÀ

La vall s'eixampla,el pendent és fa més suau, la velocitatbaixa i el cabal per aigua augmenta.Continua havent erosió però menys, en aquest tram l’acció principal és el

transport.Podem trobar meandres i terrasses.L‘energia es més petita i només

transporten grava fina, sorra i llims

CURS BAIX

Últim tram en desembocar a la mar, l’acció principal és la sedimentació velocitat mínima la vall s’amplia més amb terreny fèrtil(s’utilitza per cultiu).

Formen deltes. Els llims i les argi- les encara són transportades.

ELS PENEPLANS

És el resultat final del procés d’erosió fluvial, té lloc als rius que han anat ampliant les valls fins que s’uneixen els uns amb els altres i es formen planes extenses que poden arribar a abastar gran part d’un continent,és una plana uniforme.

ELS TORRENTS I LES AIGÜES SALVATGES

JÚLIA JIMÉNEZ ÀLVAREZ.CARLA CAÑETE ESTEVA.

Diferència entre aigües salvatges, torrents i rius.

Aigües salvatges.- Definició.- La seva erosió. (Xaragalls, pilars coronats i rasclers.)- Sedimentació.

Torrents.- Definició.- La seva erosió. (Barrancs i rambles)- Sedimentació.

ÍNDEX.

DIFERÈNCIA ENTRE AIGÜES SALVATGES I TORRENTS.

AIGUA SALVATGE TORRENT

DIFERÈNCIA AMB ELS RIUS.

RIU

AIGUA SALVATGE SECA,

DEFINICIÓ:

Aigües no canalitzades.

Solen desembocar en torrents.

No tenen sedimentació.

AIGÜES SALVATGES.

L’EROSIÓ DE LES AIGÜES SALVATGES.

ELS XARAGALLS. Són forats al terreny que depenen de:

- Si el terra es tou.- La pendent.- La vegetació.

PILARS CORONATS.

Columnes amb roques damunt.

RASCLERS.

Canals separats per crestes irregulars.

DEFINICIÓ.

Cursos d’aigua efímers.

Canalitzats.

ELS TORRENTS

L’EROSIÓ DELS TORRENTS.

BARRANCS.

- Valls profundes.- Acció erosiva intensa.

RAMBLES.

- Corrents intermitents.

LA SEDIMENTACIÓ.

És violent.

Té dipòsits.

PEDIMENT: Mallos de Riglos(Osca).

MODELAT EÒLIC

Vent, formes d’erosió i sedimentació

Laia Marsellach Natalia Carreras

El vent

Formes d’erosió

Regs Roques de diferents formes

Regs

Roques de diferents formes

Formes de sedimentació

Loess Dunes: ergs.

LOESS

Ergs de cresta recta

Ergs amb forma de mitja lluna

Ergs de cresta sinuosa

FI

Lesaigües marines.Modelatlitoral

Albert Castaño VicenteArnau Santolaria Julià

Índex

1. Definició.2. Procés erosiu.3. Transport i sedimentació.4. Formes originades per la

sedimentació.

1. DefinicióEl modelat litoral té

lloc al contacte entre terres emergides i el mar és generat pels agents geològics externs, com les ones, marees i l'acció de determinats animals que construeixen edificis com coralls.

2. Procés erosiuRetrocés del penya-segat . Les

ones escaven la part més baixa dels penya-segats i això provoca la caiguda de blocs. D’aquesta manera el penya-segat retrocedeix i el mar guanya terreny al continent.

2. Procés erosiuTrituració i rentada

dels materials. Els blocs i fragments de roques s’esmicolen. L’onatge i els corrents transporten mar endins els materials més fins, com els llims, i deixen a la costa la grava i la sorra.

3. Transport i sedimentació

La sorra és transportada al llarg de la costa pels corrents litorals fina a zones més resguardades, on se sedimenta i dóna lloc a platges, tómbols, fletxes i cordons litorals.

4. Formes originades per la sedimentacióPlatges. Acumulacions de sorra

o grava en zones on el litoral té un pendent suau.

4. Formes originades per la sedimentacióTómbols i fletxes. Dipòsits

sorrencs perpendiculars a la costa.

4. Formes originades per la sedimentació

Cordons litorals. Dipòsits sorrencs paral·lels a la costa, que solen aïllar petites llacunes i maresmes costaners.

FI

MODELAT GLACIALMireia Domenech i Blanca Laplana .

ÍNDEX

Què és? Formes

d’erosió. Formes de

sedimentació.

QUÈ ÉS? El modelat glacial

són unes formacions creades pel desplaçament de les masses de gel.

Les glaceres són masses de glaç formades en llocs de neu perpètua i es mou lentament.

FORMES D’EROSIÓ

El principal agent que provoca l’erosió és la glacera, causada pel moviment del gel.

Algunes erosions glaceres poden crear valls glacials.

FORMES D’EROSIÓ

Valls en forma de U: valls amples i profundes, de perfil arrodonit.

Zones de sobreexcavació: concavitats produïdes pel flux del glaç, i si el glaç es retira es creen llacs o llacunes.

FORMES DE SEDIMENTACIÓ

FORMES DE SEDIMENTACIÓ

Les formes de relleu originades per la sedimentació formen morrenes.

MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ.

Composició i estructura de la

Terra

Roger DoradoRoger Llopart

Índex

1. Estructura i composició de la Terra 1.1. Escorça1.2. Mantell1.3. Nucli

2. La litosfera3. La astenosfera

1. Estructura i composició de la Terra

• La Terra presenta tres capes ben definides: un nucli metàl·lic, un mantell rocós i una escorça, també rocosa però poc densa.

1.1. EscorçaL'escorça és una capa rocosa prima i sòlida. N'hi ha dos tipus ben diferenciats:

- Escorça continental. Està compost fonamentalment de granit.

- Escorça oceànica. Està composta de basalt i gabre.

1.2. Mantell

El mantell és una capa rocosa situada sota l'escorça..Té dues parts:

- Mantell superior. Comprèn des de la base de l'escorça fins als 670 km de profunditat.

- Mantell inferior. Abasta des dels 670 km fins a la superfície del nucli.

1.3. NucliLa composició del nucli és metàl·lica El nucli té dues parts amb la mateixa composició, però que difereixen pel que fa a l'estat físic:

Nucli extern. Comprèn de la base del mantell, fins als 5.150 km, i es troba en estat líquid. Té una fluïdesa similar a la de l'aigua, i està agitat per corrents de convecció violents. Aquests corrents són els que originen el camp magnètic terrestre.

• Nucli intern. És una esfera d'uns 1.220 km de radi i està en estat sòlid.

2. La litosferaLa part més externa del mantell superior està fermament unida amb l'escorça, formant un conjunt compacte que rep el nom de litosfera.Hi ha dos tipus de litosfera:

• Litosfera continental. Formada per escorça continental i part del mantell superior.

• Litosfera oceànica. Constituïda per escorça oceànica i part del mantell superior.

3. La astenosfera

• A una profunditat d'entre 50 i 200Km, el mantell presenta una capa anomenada , en el qual les ones sísmiques es propaguen molt a poc a poc. Es tracta d'una zona on els materials es troben en estat fluid, la qual cosa provoca el moviment de tota la massa situada a sobre. La temperatura dels materials que componen l'astenosfera tendeixen a ser just per sota del seu punt de fusió. Això els dóna una qualitat similar al plàstic.

Fi de

l'exposici

ó Gracies per la vostre atenció!

LA DERIVA CONTINENTAL

 

És una teoria segons la qual

els continents es mouen els uns respecte dels

altres.

PROVES DE LA DERIVA CONTINENTAL Proves Geogràfiques Proves Paleontològiques Proves Paleoclimàtiques Proves geològiques i tectòniques Pangea

PROVES GEOGRÀFIQUES Aquestes proves fan referència a que

l’escorça terrestre dels continents encaixen perfectament i per tant en algun moment van estar units

PROVES PALEONTOLÒGUIQUES Els organismes depenent si estan en

contacte o aïllats evolucionen de manera diferent.

També s’han trobat fòssils iguals en diferent continents, i al demostrar-se que els animals prehistòrics no eren capaços de creuar els oceans va quedar aprovada la teoria de que els continents havien estat units

PROVES PALEOCLIMÀIQUES Els continents es van anar separant fins

donar lloc a la situació actual. Wegener va descobrir que el clima de moltes regions actuals no era com el que hi havia abans .

PROVES GEOLÒGIQUES I TECTÒNIQUES Es basen en el

descobriments que A.Wegener pensava que feia milions d’anys els continents estaven units en un únic anomenat Pangea

PANGEAHTTPS://WWW.YOUTUBE.COM/WATCH?V=NUQ1UX42DQG

INCONVENIENTS DE LA TEORIA DE WEGENERR No comptava amb un mecanisme que

expliqués la deriva a través del planeta Va proposar que la influència mareal de

la lluna accelerava el moviment de la escorça terrestre

Va proposar que els continents travessaven els fons oceànics però no hi havia proves d'això

Plaques Litosfèriques

Sergi Estasen Del CastilloFrank Valk Torres

Les plaques litosfèriquesLa litosfera és una capa

mixta formada per l'escorça i part del mantell superior. És d'un gruix variable: a les grans serralades acostumen a tenir 300km de gruix mentres que als fons oceànics té un gruix inferior a 100 km. Es pot dir que una placa litosfèrica és una part mòbil de la litosfera.

Tipus de plaques litosferiquesSi observem el mapa tectònic de la superfície

terrestre, podem adonar-nos que hi ha tres menes de plaques segons la composició:- Plaques oceàniques. -Plaques continentals. - Plaques mixtes.

La teoria de la tectònica

La Teoria de la Tectònica de Plaques, sorgida en els anys 60, és una teoria unificadora de la dinàmica global del planeta.

Proves de las tectònica de plaques

Les nombroses investigacions que es van fer al llarg de les dècades del 1970 i 1980 van demostrar que fenòmens geològics com el vulcanisme, la sismicitat, la formació de serraladas, etc.

GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

VORES O LÍMITS

Sergi Ros i Sergi Fontcuberta

ÍNDEX

Que són

Tipus

Processos Associats

QUINS TIPUS DE VORES HI HA?

CONSTRUCTIVES

PASSIVES/TRANSFORMACIÓ

DESTRUCTIVES

DE COL·LISIÓ

QUÈ SON LES VORES?

Les vores són moviments de les plaques que poden tenir processos geològics diversos. Poden ser transformants, destructives, constructives i de col·lisió.

VORES CONSTRUCTIVES

VORES DESTRUCTIVES

VORES TRANFORMANTS

TRANSFORMANTS

San Andrés Califòrnia.

VORES DE COL·LISIO

RIFTS, ARXIPÈLAGS VOLCÀNICS I ARCS D’ILLES

ERIC NAVAS SOTO MARIO JIMENEZ DEL

CASTILLO

ÍNDEX

1. RIFTS

2. ARXIPÈLAGS VOLCÀNICS

3. ARCS D’ILLES

RIFTS

• QUE SÓN:Són àrees on la presesència d’esquerdes indica que l’escorça terrestre esta patint

distensions. L’escorça terrestre i la litosfera es separen.

• COM ES PRODUEIXEN:La pressió que fa el magma des de l’interior aixeca les dues vores de la fractura i forma

el relleu de la dorsal creant un aixecament de la superfície.

ARXIPÈLAGS VOLCÀNICS

• QUE SÓN Són un conjunt d’ illes properes entre elles, que s’han produit a partir del magma fos

• COM ES PRODUEIXENLa litosfera oceànica és més prima que la continental, i quan un plomall tèrmic s’hi

situa a sota, aquesta litosfera tambè es bomba, pero el vulcanisme s’hi manifesta molt aviat i origina un arxipèlag volcànic.

ARCS D’ILLES

• QUE SÓN Són alineacions muntanyoses que a causa dels moviments de les plaques formen

zones volcàniques i de sismicitat intensa.

• COM ES PRODUEIXENLes illes es formen per l’ engroximent de la placa cavalcant, en ser comprimida per la

placa subduent , i també com a resultat del volcanisme, que origina edificis volcànics molt alts.

PLECS, DIACLASIS I FALLES.

Paula Martí i Jordi Mercader.

PLECS Són deformacions plàstiques de les roques.

S’hi poden identificar 4 elements: - Xarnera. - Flancs. - Nucli. - Pla axial.

Elements dels plecs.

Tipus de plecs.

Els plecs es poden classificar en dos tipus bàsics: Anticlinals. Les capes més modernes envolten les més antigues. Sinclinals: Les capes més antigues envolten les més modernes.

DIACLASIS

Són ruptures de les roques en que els fragments no s’han desplaçat, sinó que es mantenen en la posició inicial.

Es poden produir per diverses causas: - Clivelles de retracció: en argiles i

llots quan s’assequen. - Clivelles de gelifracció: causades per

l’efecte de falca de l’aigua en glaçar-se dins les fissures de les roques.

- Disjunció columnar: en les colades de lava quan es refreden.

- Clivellament per descomprensió: a causa de l’erosió del relleu.

FALLESSón ruptures de les roques en que hi ha una dislocació dels blocs. El pla de fractura s’anomena ple de falla.

TIPUS DE FALLES

Falla Trasnformant

Fi.

EL VOLCANISMEDavid Pons

Arnau Villanueva

ÍNDEX

Què és Com es produeix Les seves parts Tipus de volcans

QUÈ ÉS

El vulcanisme és el conjunt de fenòmens relacionats amb els volcans i la presència de magma.

La vulcanologia és la ciència que estudia aquest tipus de fenomen i treballa en la prevenció dels riscos associats a la seva activitat.

El volcà és una estructura geològica amb forma de con que té un conducte pel qual surt el magma , que es roca fosa , en forma de lava, i gasos de l’interior del planeta.

COM ES PRODUEIX

Tot comença perquè l'interior de la Terra està a unes temperatures tan altes que les roques estan en estat líquid. La pressió és tan alta que els materials surten a l'exterior disparats, buscant un lloc per on l'escorça terrestre sigui més feble. Quan troben aquest lloc la terra es trenca i surten les roques desfetes i gasos en forma de magma. Aixì és com neix un volcà. Aquest procés vol dir que el volcà s'ha posat en erupció.

Es formen en els límits del les Plaques Tectòniques

LES PARTS

1.Cambra magmàtica2. Roca3. Xemeneia4. Base5. Dipòsit de lava6. Fissura7. Capes de cendra emesa pel volcà8. Con9. Capes de lava emeses pel volcà (Colades)10. Gorja11. Con paràsit12. Flux de lava13. Ventilador14. Cràter15. Núvol de cendra

TIPUS

Hi han 6 tipus de volcans:

Hawaià Strombolià Vulcanià Peleà Estratovolcà Vesuvià o plinià

HAWAIÀ

Tenen la part superior més aviat aplanada. Les seves laves són molt fluides i es desplacen ràpidament formant extenses colades. Tenen poques cendres.

Són característics de l'illa de Hawai

STROMBOLIÀ

Alternen les explosions amb les laves esteses. Poden expulsar també materials sòlids. De vegades la lava es més densa i forma un con volcànic.

Agafa el nom del volcà Stromboli d'Itàlia

VULCANIÀ

Són el més explosius. Durant l'erupció la lava i les roques es pulveritzen i es desprenen cendres que s'eleven a molts quilometres d'alçada .

Com a exemple tenim Vulcà (Itàlia), d'on ve el seu nom

PELEÀ

Les explosions són molt violentes doncs la lava es molt viscosa i tapona la xemeneia fins que surt disparada. Les cendres poden arribar molt lluny.

Rep el nom del Mont Pelé a l'illa Martinica

ESTRATOVOLCÀ

Assoleixen una forma cònica a causa de les característiques de la lava, que és pastosa i que circula amb lentament.

La forma del volcà és generalment cònica fins que, com a conseqüència d'una nova l'explosió del volcà, es forma un nou con al cràter o a la caldera. Formen muntanyes que arriben a tenir, en general, grans alçades i els seus pendents són pronunciats

VESUVIÀ O PLINIÀ

Difereix del vulcanià en què la pressió dels gasos és molt forta i produeix explosions molt violentes. Forma núvols ardents que, en refredar-se, produeixen precipitacions de cendres, que poden arribar a sepultar ciutats, com va passar amb Pompeia

FI

Sismicitat, hipocentre i epicentre.

Biologia i Geologia

Joan Bosch Lopez.Jordi Sánchez Maldonado.

Sismicitat és l'estudi de la quantitat de sismes que corren en un lloc en concret.

Sismicitat

Un sisme és una pertorbació en l’interior de la terra que dona origen a moviments i vibracions del terra.

Que es un sisme ?

Terratrèmols Tsunamis

Tipus de sismes

El sismes es produeixen per els continus xocs i lliscaments de les plaques.

Per que és produeixen?

L' hipocentre és un punt de a l'interior de la Terra, on s'inicia un moviment sísmic.

Hipocentre

L’epicentre és el punt a la superfície de la Terra que està directament a sobre de l‘hipocentre és on es s’expandeixen las ones sísmiques.

Epicentre

Sismograma i sismograf

Sismograma

Sismograf

GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ