7 anys

castelldefels · gavà · viladecans · el prat líniamar

Núm. 79 · Juny 2020 · liniamar.cat

Difusió controlada per OJD-PGD – publicació mensual | redacció: 657 165 047 – liniamar@comunicacio21.com | anuncia’t: publicitat@comunicacio21.com

pàg 7

Entrevista aNúria Marín, presidenta dela Diputacióde Barcelona

“Crec quela remuntadad’aquesta crisiserà més ràpidaque l’anterior”

Foto: Edu

ardo

Corria

GAVÀ pàg 9

Una infermera de la ciutat inventa unacatifa desinfectant

VILADECANS pàg 10

Fisioteràpia per als pacientsque han patit coronavirus

ESPORTS pàg 12

El BF Viladecans perfila la plantilla del curs que ve

EL PRAT pàg 11L’Ajuntament proposa nomenar Lluís Tejedor fill adoptiu de la ciutat

Denuncien a la Fiscalia elsvessaments d’aigües brutes

El Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius porta tres casos de Castelldefels als tribunals per exigir solucions pàg 8

COM SORTIR DE LA CRISI? pàg 3

Sindicats i patronal creuenque la reindustrialitzacióde la comarca és la via

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.comlíniamar.cat| 2

Juny 2020

líniamar.cat3 |

Juny 2020A fons

Patronal i sindicats coincideixen a defensar que els llocs de treball a la indústria són més estables. Foto: Albert Cadanet/ACN

El Baix Llobregat és la segona co-marca amb més persones afec-tades per un ERTO. Més de96.000 treballadors i treballa-dores estan en un expedient deregulació temporal d’ocupacióper culpa del coronavirus. Enaquest context, l’anunci del tan-cament de Nissan és una gerrad’aigua freda per al territori.Carlos de Pablo, secretari

comarcal de la UGT al Baix Llo-bregat, considera que la marcajaponesa “ha donat l’esquena ala societat catalana” i ha aprofi-tat la feblesa d’un moment tandelicat com el que ha provocat elvirus per anunciar el tancamentde les fàbriques, que afecta més

de 20.000 persones. Des delsindicat asseguren que els diri-gents de la companyia són uns“autèntics delinqüents socials”.Per a Rosa Fiol, directora ge-

neral de l’Associació Empresarialde l’Hospitalet i el Baix Llobregat(AEBALL), “Nissan és un temaque ve de lluny” on s’han sumatuna sèrie de circumstàncies comla seva governança interna, la in-estabilitat política o la “campan-ya anticotxe” de l’AMB, que as-segura que incomoda els fabri-cants automobilístics.Sigui com sigui, aquesta no-

tícia arriba en un moment deli-cat per a la indústria baixllobre-gatina, que encara no ha recu-perat el 100% de l’activitat.

RECUPERAR TEIXITPerò, a la vegada, la indústria ésl’únic camí per recuperar llocs de

treball. Així ho veu de Pablo, queassegura que “la gran opció ésreindustrialitzar” la comarca. Ellíder de la UGT assegura que “elprimer pas per tenir riquesa ésproduir” i “l’única opció” perfer-ho és la indústria. Tambého veu així Rosa Fiol, que espe-ra que la pandèmia serveixi perrecuperar el sentit comú, “ques’havia perdut”, per “tornar aprotegir la indústria”.Fiol ho resumeix de la se-

güent manera: “Catalunya té ungran teixit industrial que calpreservar com sigui, perquè noens podem dedicar només alsserveis o al turisme”.

UNA OPORTUNITATFiol demana que s’aposti per laindústria perquè ofereix unaocupació de més qualitat i mésestable per als treballadors i tre-

balladores. En aquest sentit, desde la patronal creuen que la si-tuació provocada per la Covid-19pot ser una oportunitat per re-cuperar part de les indústries quevan marxar a produir a altrespaïsos i que ara s’han adonat quela solució no passa només per re-duir costos salarials.Com ja va passar en l’anterior

crisi, des de la patronal pensenque el virus i el tancament deNissan farà que moltes empresesdiversifiquin els seus productesi busquin nous àmbits on treba-llar, com per exemple el sectormèdic. Per a la directora generald’AEBALL, la fabricació de res-piradors d’emergència per alshospitals és un exemple de la fle-xibilitat del sector del metall iuna mostra del reenfocamentque poden fer diverses empreses.Per a de Pablo, això no ha de

ser un problema per als obrers,ja que “la gent ha demostrat laseva capacitat de reciclatge, dereacció i d’adaptació” per feraquells productes que la societatnecessiti. Però demana a les ad-ministracions que facin políti-ques actives de formació i apor-tin els recursos necessaris perquèels treballadors i les treballado-res puguin reformar-se. Per alsindicat, aquesta és l’única ma-nera de deixar de perdre pro-ducció i teixit industrial, com haestat passant “contínuament”els últims anys.“La Covid ha accelerat certes

tendències, els canvis es feienamb lapses de temps més dila-tats i ara s’han accelerat”, expli-ca Fiol, que remarca que el sec-tor de l’automòbil fa anys que “vadecreixent” a Europa, on es ve-nen menys cotxes.

Aposta per la indústria» El Baix Llobregat és la segona comarca amb més persones afectades per un ERTO, més de 96.000

» Sindicats i patronal creuen que la reindustrialització del territori és l’única sortida a la crisi

Pau Massip MartoriBAIX LLOBREGAT

líniamar.cat Opinió

| 4

Juny 2020

Dipòsit Legal: B 12315-2013Difusió controlada

www.liniaxarxa.catPremi Tassis Torrent de Comunicació 2011 Diputació de Barcelona

Ja m’he perdut del tot.Les Festes de Gràcia

amb els bars al 100%,però sense activitats als carrers. Parcsd’atraccions oberts, però parcs pú-blics tancats. Turisme a tope, però afo-rament a les platges limitat. Semblamolt una desescalada al ritme del ca-pital, oi?

El Twitter en paperAquí espiula

La Fiscalia materialitzala rebaixa de penes per

a Trapero. Demana 10anys de presó i inhabilitació per a Tra-pero, Puig i Soler per sedició, en lloc derebel·lió. “Per possibilitar la condemna”,el fiscal posa com a alternativa 60.000euros de multa i inhabilitació per des-obediència.

@andreajvilloria

Dice Vox que esta pan-demia evidencia que la

sanidad no puede seruniversal. No es que no se dé cuenta deque lo que dice es una idiotez, lo sabeperfectamente. Precisamente, esta cri-sis lo que evidencia es que la salud escolectiva y que, si dejas a alguien fue-ra, va a ir contagiando al resto.

M’és igual si els de laNissan no es manifes-

ten en català o si un ar-tista no canta en català. Una llengua noés mai frontera per empatitzar o soli-daritzar-te amb altres persones. Estima-la parlant, no buscant diferències. Can-sat de polèmiques estúpides i inne-cessàries.

@jmangues@nu_alabao@ECaliz_

La lupa

per @ModernetdeMerda

George Floyd i els temps

El 25 de maig, George Floyd moria en uncarrer de Minneapolis, però de seguida vacomençar a morir davant les pantalles demilions de persones. La seva mort va anarmultiplicant-se pel planeta, i en 24 h el casja s’havia convertit en un assumpte global,provocant indignació i ràbia arreu del món.La gent ho va començar a compartir

massivament a les xarxes socials. Mireuquè ha passat. Mireu què ha tornat a pas-sar, per enèsima vegada. I mireu com hasortit als carrers la gent de Minneapolis.Les protestes van iniciar-se espontània-ment a diverses ciutats americanes i ho vanfer amb tanta força, tanta fatiga acumu-lada, tanta repressió històrica, que cente-nars de milers de personesque no podien ser en aquellscarrers van voler solidarit-zar-s’hi compartint-ho desdels seus canals.Van passar dos dies i tot-

hom qui havia sentit la ne-cessitat de denunciar el cas(un cas que no dura 8 minuts, sinó segles)ja ho havia fet. Gent anònima, personat-ges coneguts, grans estrelles mundials.L’espontaneïtat ja havia fet la seva feina.Qui sentia la ràbia, l’havia treta. I despréspodem debatre si aquesta ràbia espontà-nia, acompanyada de res més, és suficientper encarar un repte d’aquestes caracte-rístiques, que ja sabem que no. Peròaixò ja donaria per a un altre article.El cas és que van passar tres, quatre,

cinc dies, i George Floyd ja era un autèn-tic símbol. Tothom qui n’havia sentit la ne-cessitat havia denunciat tant la seva mortcom les milers que l’han precedida. Xar-

xes plenes, telenotícies plens, whatsappsplens, una autèntica revolució global.I és en aquest punt de màxima po-

pularitat i ressò quan, finalment, fan actede presència a totes les xarxes socials al-gunes de les grans patums nacionals i in-ternacionals, d’aquí i d’allà. Havien es-perat el moment. L’onada creixia i ells nola surfejaven, temerosos d’entrar en po-lèmiques, gelosos dels seus números, pru-dents amb els seus èxits.Però arriba un punt en què l’onada és

tan gran que són conscients que no hi te-nen res a perdre i que, ans el contrari, po-sicionar-se en aquest cas els situa en unmarc mainstream completament in-

ofensiu, fins i tot beneficiós. I llavors sí,llavors comparteixen la cita històrica, elmissatge greu.En alguns casos era tan evident que

aquella publicació seguia aquesta lògi-ca, era tan notori que hi havia hagut unaespera calculada, que fins i tot feia unacerta angúnia. I no es tracta de genera-litzar, perquè cadascú se sap lo seu i lacasuística sempre és variada, però s’hanpogut veure (ho hem pogut veure tots)desenes i desenes de publicacions de ce-lebritiesque, compartides en temps dedescompte, responien a plantejamentsfreds i grisos com aquest.

Inconscientment, tots deixem debanda determinades causes que no enstoquen de prop. És lògic, és humà. Ni tansols la persona més proactiva i cons-cienciada socialment pot abastar les mi-lers d’injustícies que afecten el món. Se-ria absurd i trist que, després de ser po-licies de balcó, volguéssim ser policiesd’Instagram. Només faltaria que ensconsideréssim aptes per repartir car-nets de compromís.Però una cosa és no abastar-ho tot

i visibilitzar unes lluites concretes, i l’al-tra és que des de posicions privilegia-des s’entri en aquestes reivindica-cions amb una freda calculadora a la

mà. A mi, personalment,em provoca rebuig. Si hodetecto, acaben sent pu-blicacions que no fan quem’apropi a aquella persona,sinó tot el contrari. I és probable que m’e-

quivoqui, i jo mateix emposo en dubte mentre escric aquestessensacions, però tinc enteses la reivin-dicació i la solidaritat d’una altra ma-nera. No sempre seran efectives, nosempre seran suficients, potser a vega-des pecaran d’exhibicionistes. Pot ser.Però crec que el mínim exigible és que,almenys, no transmetin tanta falsedat.No comparteixo la solidaritat que hapassat per un Excel abans de fer-se pú-blica, la que fa veure barroeramentque prioritza aquella causa als benefi-cis propis. Només m’interessa la que, toti tenir un immens marge de millora id’efectivitat, surt de la veritat de cadascú.

No comparteixo la solidaritat que ha passat per un Excel

abans de fer-se pública

Editor-Gerent: David Centol i Lozano

Director Editorial: Arnau Nadeu

Coordinador de Vendes: Marcelo Villanueva

Coordinadora de Producció gràfica: Marga Moreno

Webs temàtics: Pere Giménez i Quim Miró

Director Editorial: Arnau Nadeu

Subdirector d’edicions: Albert Ribas

Redacció: Anton Rosa (Barcelonès Nord i

Baix Maresme), Júlia Gamissans (Vallès),

Pau Massip (l’Hospitalet i Baix Llo bregat),

Albert Ribas (Barcelona), Anna Utiel (Mont-

serratí), Pau Arriaga (Esports i Xarxes), Víctor

Ferran i Lola Surribas

Dept. Comercial: Lola Gutiérrez

Distribució: Andrés Meca i Yussef Ekiael

Els semàfors

DesinfeetUna infermera de Gavà està al darrerede Desinfeet, un enginy en forma de ca-tifa desinfectant la idea del qual va néi-xer als vestuaris de l’Hotel Salut on ha

treballat durant la pandèmia del corona-virus. Ja l’ha patentat i comercialitzat.

pàgina 9

BF ViladecansQuan tot just acabem d’arribar a l’equa-dor del mes de juny, l’equip ha deixatenllestida la plantilla del sènior que

competirà a Lliga Femenina 2. La granmajoria de jugadores segueixen de

Copa, però també han arribat reforços. pàgina 12

GeneralitatEl coronavirus s’ha acarnissat amb laresidència Onze de Setembre del Prat.Ara el Ple ha aprovat una moció per de-manar un informe a la Generalitat des-prés que més d’una vintena de residentsdel centre hagin mort per la Covid-19.

pàgina 11

líniamar.catEnvia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com

5 |

Juny 2020

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Línia Mar no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

Juana Dolores Romero guanya l’Amadeu Oller de poesia1

2Denuncien la pitjor contaminació de l’aigua de la platja que ha patit Castelldefels

L’AMB estudia com evitar la regressió de les platges del Delta

Movem Castelldefels anuncia que sortiràdel govern local i el deixarà en minoria

Ascens assolit: el BF Viladecans jugarà a la Lliga Femenina 2

El + llegit líniamar.cat

3

4

5

Safata d’entrada

Gente que no dijo nada sobre laconveniencia de echar a MiquelBuch a pesar de haber criminali-zado a los manteros.Gente que no dijo nada cu-

ando Ada Colau puso a AlbertBatlle (PSC) al cargo de seguri-dad y los echó de Barcelona enuna maniobra inhumana, sinofrecerles alternativa alguna.Gente que no se enfadó cu-

ando la misma Ada Colau prefi-rió tomar los tres votos de un ra-cista que expulsó a miles degitanos asentados en Francia,antes que compartir la alcaldíacon ERC.Gente que defiende al PSOE

a pesar de haber bloqueado yamenazado barcos de salva-mento marítimo ocasionandocientos de muertes.Gente que ahora, de pronto,

son antirracistas. Pero solo lo sonpor lo que está pasando en Esta-dos Unidos, porque ni siquieratienen la decencia de cambiar superspectiva y aceptar lo que estápasando en nuestra propia casa.

Pajas y vigasper Mani Martínez

Un objectiu, diferents estratègiesper Jordi Lleal

A Catalunya, els independen-tistes tenen un problema quesembla irresoluble. Hi ha par-tits que el seu objectiu és acon-seguir la independència, hi haenquestes que determinen queun 80% dels ciutadans vol-drien un referèndum, i altresque estableixen que ERC podriaobtenir 37 escons; JxCat, 31 i laCUP, 6. En total, serien 74 es-cons i la majoria absoluta és de68, així que es pot entendre quehi ha majoria al Parlament perproclamar la independència.Fins aquí és el raonament

hipotètic, però si hi ha diver-gències en quin partit fariesconfiança per aconseguir-laaixò ja són figues d’un altre pa-ner. Ja no es tracta de qui vol laindependència, sinó de qui volgovernar per conduir el procés,i aquí sorgeixen les desavinen-ces per triar el camí i els pro-cediments a seguir. Molts ciu-tadans n’estem fins al monyo de

les baralles de pati d’escola en-tre uns i altres, a vegades dient-se el nom del porc. Així, no ésd’estranyar que organitzacionscivils com Òmnium i l’ANC, percitar les més importants pelnombre d’associats, hagin agru-pat tanta gent, com també elsCDR, cansats de trifulgues queno porten enlloc.Esquerres, centredreta, cen-

tre, socialdemòcrates, anar-quistes, antisistema, comunis-tes i tots aquells que vulguin laindependència de Catalunya, sius plau, ajunteu-vos en unacoalició per tenir la majoria.Després, es proclama la inde-pendència unilateralment i se-guidament es convoquen elec-cions per saber qui tindrà mésvots, i qui obtingui la majoria jatindrà el poder per governar se-gons el seu programa. La independència només

l’aconseguirem entre tots i sen-se exclusions!

Les millorsperles

Un cocodril podria estar rondant el riu Pisuerga a prop de Va-lladolid. O potser es tracta d’una llúdriga. El cas és que unbiòleg de la zona va identificar petjades compatibles amb les

del rèptil, però ara els experts no es posen d’acord i l’animal enqüestió (sigui quin sigui) continua sense aparèixer...

D’actor porno a xaman. Aquesta és la curiosa evolució deNacho Vidal, que va ser detingut a principis de mes per laseva presumpta implicació en la mort d’un fotògraf du-

rant un ritual després de donar-li verí de gripau. El mataroní estàen llibertat provisional però continua investigat per homicidi.

Nou anys rebent pizzes que no ha demanat. És la situació queha denunciat un jubilat belga que assegura que viu amb pori que també rep kebabs i hamburgueses, tot i no haver fet

cap comanda. Aquest podria ser el somni de molta gent, però per aell s’ha convertit en un autèntic malson.

Després de més de 300 anys, s’han trobat restes de l’ano-menat ‘meteorit Barcelona’. Es tracta de l’artefacte que vacaure el dia de Nadal de l’any 1704 a Terrassa, i del qual

no se n’havia trobat cap fragment des d’aleshores. Fins ara, gràcies a un estudi de la Universitat Politècnica de Catalunya.

La fòbia de Donald Trump a les mascaretes comença a ser forçapreocupant. L’altre dia va visitar una fàbrica de testos senseportar-ne (malgrat que tota la plantilla anava completament

equipada per evitar contagis de coronavirus) i va obligar a llançarpart de la producció de la planta.

A les xarxes

@jcbesoli: “Que aquí estamos de prestao,que hoy el cielo está nublao, que uno nacey luego muere, y que este cuento se haacabao... Depende”.

@QuicoSalles: L’Arasa, de l’ARRO Barcelona,condemnat a 2 anys i 4 mesos de presó. Se’lconsidera culpable de dos delictes de le-sions pel desallotjament de plaça Catalunya.

#CondemnenArasa

@SergiMaranya: La Fiscalia del Supreminvestigarà si el rei Juan Carlos I va come-tre delictes després del 2014 per l’AVE a laMeca.

#ElBorbóInvestigat #AdeuAPauDonés

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.comlíniamar.cat| 6

Juny 2020

líniamar.cat

Entrevista

7 |

Juny 2020

Aviat farà un any que és pre-sidenta de la Diputació.Qui li havia de dir que el pri-

mer aniversari el celebraria enmigd’una pandèmia global i d’una cri-si sense precedents...Sí, la veritat és que ningú s’ho hau-ria imaginat. Jo, innocent, pensavaque aquest mandat, després d’unampli suport de la ciutadania del’Hospitalet i amb la presidènciade la Diputació, seria molt tranquili podríem culminar molts projectesi ajudar a impulsar l’economia de lademarcació. Però de cop i volta totes va truncar i hem hagut de feraquest parèntesi traumàtic per a to-thom. Ara ens toca estar al costatdels ajuntaments perquè puguin ti-rar endavant.

La mesura més ambiciosa que haimpulsat des de la Diputació és lamobilització de 1.000 milionsd’euros durant aquest i els pròximstres anys, amb un primer pla dexoc de 100 milions que ja s’està co-mençant a aplicar.Sí. Aquests primers 100 milions arri-baran als ajuntaments d’aquí a finalsd’any i els 900 restants els aniremgestionant fins al final del mandat.Crec que som de les poques admi-nistracions que ja hem aterrat aques-ta ajuda. Faig una crida perquè altrestambé ho facin.

El principal partit de l’oposició a laDiputació, ERC, diu que dels 1.000milions d’euros anunciats, 900són programes que la Diputacióexecuta des de fa anys.Crec que és una visió errònia. Ells hanformat part del govern fins fa poc isaben perfectament que no estandient la veritat. Mobilitzarem 1.000milions, digui el que digui ERC.

ERC també assegura que del plade xoc de 100 milions només el su-

port a l’Educació, la Cultura i l’Es-port són ajuts nous.No és veritat. Són 100 milions ex-traordinaris que s’han posat enaquest pla de xoc. S’afegeixen a totel que ja es feia de manera ordinària.I no només els anunciem, sinó queefectivament arribaran als municipis.

I els diners dels superàvits muni-cipals es podran acabar gastant enpolítiques contra la crisi? Final-ment ho permetrà l’Estat?Tinc la intuïció que aquesta qüestióestà encarrilada i va pel bon camí.

S’ha arribat a parlar d’una “re-bel·lió municipal” si això no s’a-caba permetent.És que estem reclamant el que ésnostre. Són estalvis que el PP va im-pedir que es poguessin reenviar denou a les ciutats. Fa temps que ho re-clamem i ara ja és imprescindible.

Vostè ha valorat positivament enmés d’una ocasió la gestió de la cri-si per part del govern espanyol,però ha estat crítica amb la Ge-neralitat, per exemple amb lesresidències. Aplica el mateix graud’exigència en els dos casos?Rotundament sí. Jo defenso els ciu-tadans de la meva ciutat i de lameva demarcació davant de qui si-gui si penso que les coses no es fanbé. En el cas de les residències hihavia una dificultat evident i no erafàcil, i així ho vaig reconèixer. Peròcalia governar un problema queno s’estava governant. Per aixòvaig alçar la veu en defensa de lanostra gent gran.

L’alcalde de Sant Andreu de laBarca i diputat de Salut Pública iConsum a la Diputació, Enric Llor-ca, va arribar a declarar la conse-llera Alba Vergés persona nongrataal seu municipi per la gestióde la crisi sanitària.Ell va actuar com a alcalde, en capmoment com a diputat. En aquestscasos, doncs, jo respecto totes lesdecisions.

Creu que va ser un error, en tot cas?Jo l’únic que puc dir és que un no-menament així no l’he fet mai. No ésel meu estil. Crec que no és la formade tractar les institucions. Criticar i al-çar la veu quan cal sí, però amb elmàxim de respecte.

Com van fer, per exemple, molts al-caldes i alcaldesses socialistes en elcas de les regions sanitàries.És que no tenia cap sentit en el casmetropolità. Això només ho podenfer persones que desconeixen la re-alitat laboral, educativa i d’oci me-tropolitana. No s’entenia que algunsveïns de l’Hospitalet no poguessin tra-vessar el carrer per anar a comprar elpa o agafar el metro, perquè l’altrabanda ja era regió de Barcelona. Totsens equivoquem i almenys en aquestcas ho van resoldre de seguida.

Tornant a la Diputació, vostè diuque s’ha fet una gran feina en lacompra de mascaretes i altres ma-terials de protecció. Això demos-tra que l’inicial comandament únicestatal per la compra d’EPIs no vafuncionar bé i al final la descen-tralització ha sigut més eficient?Nosaltres no vam tenir cap problemaper poder comprar des del primer dia.La Generalitat també podia comprar.A la Diputació vam trobar l’escletxaper fer-ho i la vam aprofitar. Ningú vadir a ningú que no podia comprar.Fins i tot alguns ajuntaments van ferles seves pròpies compres.

Ara el problema ja no és la comprade material sanitari, sinó l’aturdisparat, els milers d’ERTOs, lademanda brutal d’aliments... Malauradament, això nosaltres jaho vam viure durant la crisi anterior.Gent de classe mitjana que, de copi volta, havia d’anar als serveis socials.

Els 1.000 milions han de servirtambé per ajudar aquesta gent?Evidentment. Nosaltres tenim dos ob-jectius: que cap persona quedi mar-ginada i reactivar l’economia, ajudantels empresaris i els treballadors que

han perdut la feina. No hem de repetirels errors que vam cometre el 2008.De totes maneres, jo crec que enaquesta crisi, que ha baixat de cop, laremuntada també serà més ràpidaque en l’anterior. I si tots hi avo-quem recursos per afavorir-ho, segurque ho accelerarem.

Vostè que sempre s’ha mostratmolt prudent pel que fa al canvi defases, creu que potser ara s’ha anatmassa ràpid en la desescalada?No, jo crec que les dades sanitàrieshan anat compassades amb els can-vis de fase. Comparteixo que noens podíem passar de prudència nitampoc posar en perill el que haví-em aconseguit fins ara, perquè hacostat molt.

Li poso un cas concret: la reober-tura de les escoles, amb els mes-tres totalment en contra.Bé, aquest és un cas a part que do-naria per parlar-ne molt. Diuen queles escoles estan obertes, però estanbuides. Amb això ja li dic tot.

Totes aquestes qüestions delica-des (residències, escoles...) les hahagut d’afrontar ERC des dels de-partaments que lidera a la Gene-ralitat. Han mantingut una bonarelació amb els republicans?Com a presidenta de la Diputació,amb les formacions polítiques no hitinc ni hi deixo de tenir cap relació. Joparlo amb responsables institucio-nals, tinguin el carnet de partit quetinguin. M’és indiferent. Intento en-tendre’m i col·laborar amb tothom.

Li preguntava perquè vostè vaarribar a la presidència de la Di-putació amb un pacte amb JxCatque va enfurismar ERC. Està fun-cionant bé aquest pacte? Sí, és clar.

Van ser uns primers mesos demandat complicats a nivell polític.Jo estic contenta de ser la presiden-ta de la Diputació. I ara sobretot men’alegro perquè, davant aquesta cri-si, hem pogut adreçar, redirigir i en-focar bé la institució cap a les ne-cessitats de la ciutadania. I de portesendins, la crisi ha fet unir encara mésles relacions polítiques en el si del go-vern i crec que també amb la restade forces de l’oposició. Comencema remar tots en la mateixa direcció.

Ara que ha fet el salt més enllà del’Hospitalet, podria aspirar a méso, Diputació a banda, prefereix se-guir-se dedicant a la seva ciutat?La meva prioritat continua sent lameva ciutat: els projectes que hemd’intentar que, malgrat aquesta cri-si, tirin endavant. Jo els vull seguir li-derant. La presidència de la Diputa-ció és complementària.

Queda escrit.[Somriu]. Bé, això no serà per a totala vida. Estic parlant d’aquest mandat.

I més endavant?Prou feina tinc ara per pensar en elque vindrà més endavant.

“Mobilitzarem 1.000milions contra la crisi,digui el que digui ERC”Núria Marín / Presidenta de la Diputació de Barcelona

Recuperant la normalitat per una estona, Núria Marín ens rep presencialment al seudespatx de l’Ajuntament de l’Hospitalet. Avui no parlarem de la seva ciutat, sinó de la Diputació de Barcelona, que lidera des de fa un any. I ho farem sense mascareta,amb la finestra oberta i amb poc temps. La seva agenda treu més fum que mai.

Perfil | Alcaldessa per damunt de totNúria Marín s’autodefineix com a “ciutadana i alcaldessa de l'Hospitalet” i només després

d’això afegeix que ara treballa pel municipalisme com a presidenta de la Diputació de Barcelo-na. Cada cop amb més pes dins del PSC, tothom es pregunta fins on està disposada a aspirar.

L’ESCORCOLL POLICIAL AL CONSELL ESPORTIU

4Aquesta entrevista es vafer dimarts 9 de juny. L’en-demà saltava la notícia del’escorcoll policial al ConsellEsportiu de l’Hospitalet, ambla detenció del director es-portiu de l’entitat i dos regi-dors socialistes. Dies des-prés Núria Marín va dir queactuaria amb “absoluta trans-parència” per “aclarir els fets”.

Foto: Eduardo Corria

Arnau NadeuL’HOSPITALET

líniamar.cat

| 8

Juny 2020

Castelldefels

MEDI AMBIENT4Els defensorsde l’entorn natural de Castell-defels han denunciat a la justíciaels vessaments d’aigües grisesque hi ha hagut el darrer any al’Olla del Rei. El Centre d’Eco-logia i Projectes Alternatius(CEPA) ha estat l’encarregat depresentar la denúncia davant laFiscalia de Medi Ambient, queserà l’encarregada de determinarsi la situació de la xarxa de cla-vegueram i d’aigües pluvials had’anar a judici.En el document que van pre-

sentar, els ecologistes denun-cien tres vessaments. Els que hiva haver l’agost del 2019, el queva provocar el temporal Glòria elgener passat i el que es va pro-duir entre finals d’abril i princi-pis de maig, en ple confinament.L’entitat considera que aquestsvessaments són fruit de la “dei-xadesa per part de les autoritatscompetents” i demana a la Fis-calia que analitzi si “poden in-

fringir diverses normatives am-bientals i legislació sobre salutpública”.Des del CEPA consideren

que “hi ha indicis d’actuacionsdelictives” i apunten a l’AMB i al’Agència Catalana de l’Aiguacom a principals responsables.Pocs dies després que els de-

fensors de l’Olla del Rei pre-sentessin la denúncia davant laFiscalia de Medi Ambient, agents

del SEPRONA, el cos de la Guàr-dia Civil dedicat als delictes am-bientals, van anar a recollir mos-tres de l’aigua a la plaça de lesPalmeres, on la corredora mes-tra provinent de l’Olla del Reidesemboca al mar.Just el mateix dia, la platja es-

tava tancada al bany i onejava labandera vermella per un nouvessament d’aigües residualsque havia contaminat l’espai.

Un agent recollint mostres d’aigua a la platja. Foto: Twitter (@OlladelRei)

Denuncien a la Fiscalia elsvessaments d’aigües brutes

» El CEPA porta el cas als tribunals per exigir solucions» La Guàrdia Civil recull mostres d’aigua a la plaça de les Palmeres

López desmenteix que laseva germana ocupi una casa

POLÈMICA4Candela López i Ra-mon Morera desmenteixen quela germana de la líder de MovemCastelldefels estigui ocupant unacasa al municipi, tal com va pu-blicar el diari El Mundo.L’habitatge on viu la germa-

na de Candela López i la seva fa-mília des de fa més d’un any és alcostat del de Ramon Morera. Enun comunicat, els dos regidors ex-pliquen que, el 2013, Moreramantenia converses amb el pro-pietari de l’immoble i li va pagar35.000 euros, però durant les ne-gociacions, l’home va morir.

Davant els deutes que acu-mulava el propietari, els fills vanrenunciar a l’herència i, passatsels anys, la casa va passar a serpropietat de la Generalitat.Durant tot aquest procés, Mo-

rera ha intentat que se li recone-gués el dret a usufructua que vapactar amb l’antic propietarimentre estava negociant la com-pra i pel qual va abonar 35.000euros. En aquest sentit, el comu-nicat argumenta que la germanade López fa més d’un any que viuen aquesta casa i que no ha rebutcap denúncia ni requeriment.

La sortida de Movem obligaa reconfigurar el govern localPOLÍTICA4PSC, Esquerra iJunts per Castelldefels s’hanhagut de repartir les carteresdel govern municipal després dela sortida dels regidors de Mo-vem, que es va oficialitzar el 8 dejuny. El mateix dia, l’alcaldessaMaria Miranda va publicar undecret d’alcaldia on anunciavaels canvis al cartipàs municipal,que inclou quatre grans àrees degestió, dues per a Esquerra idues per als socialistes.Els republicans lideren l’àrea

de Drets i Ciutadania, encapça-lada per Jordi Maresma, i la de

Serveis Generals, liderada perLourdes Armengol, mentre queels socialistes assumeixen l’àreade Planejament i Espai Públic,en mans de Jordi Planell, i la deDinamització Econòmica, queassumeix la regidora Eva López.A les carteres que fins ara li-

deraven els tres regidors de Mo-vem cal sumar-hi les de la regi-dora Ana Quesada, expulsadadel govern i de Movem i peçaclau per entendre el trencamentde l’entesa i del pacte de governentre socialistes, Movem i Es-querra forjat ara fa un any.

Seguretat | La policia patrulla de paisà pel desconfinamentLes imatges d’aglomeracions al centre de la ciutat durant el primer cap de setmana dedesescalada en què es podia sortir va encendre les alarmes. Per això, agents de la Po-licia Local patrullen de paisà per controlar el compliment de les normes de seguretat.

Foto

: Naz

aret

Rom

ero/

AC

N

Gairebé un milió d’euros perfrenar l’impacte de la Covid

ECONOMIA4El govern local haanunciat que incrementarà964.000 euros el pressupostmunicipal per fer front a lesconseqüències que la crisi sociali econòmica del coronavirus haprovocat. Per això, gairebé lameitat d’aquest augment,454.000 euros, aniran destinatsa Serveis Socials. Amb aquestapartida, el consistori vol aug-mentar els diners destinats aajuts socials, al menjador social,

a l’atenció domiciliària i a la te-leassistència, entre d’altres.Després d’aquest anunci, l’A-

juntament també ha posat enmarxa l’Acord de Ciutat, unainiciativa que uneix els principalsagents econòmics i socials de laciutat, les entitats, les institu-cions i tots els partits del Ple.Junts treballaran per buscarmesures que ajudin a reactivarCastelldefels a escala social, eco-nòmica, educativa i cultural.

líniamar.cat

Gavà

9 |

Juny 2020

INNOVACIÓ4La preocupaciód’una infermera de Gavà, MartaVillanueva, pel risc d’emportar-seel coronavirus al seu domicilides de l’Hotel Renaissance Bar-celona Fira habilitat per atendrepacients amb Covid-19, on tre-ballava, ha acabat derivant en unenginy que ja ha patentat i co-mercialitzat. Després de decidirposar a l’entrada i a la sortida delsvestuaris una tovallola amaradaamb lleixiu, amb l’objectiu deminimitzar el risc de transmissióde la Covid-19, va tenir la idea decrear un dispositiu senzill però efi-caç: una catifa desinfectant per ala porta de casa.Es tracta de Desinfeet, que

prové d’un joc de paraules entredesinfecció i feet (peus, en anglès)i que té com a principal objectiudisminuir la propagació de lamalaltia. Es tracta d’una catifa di-vidida en dues meitats estan-ques i separades entre si. La pri-mera conté una estoreta molt

porosa amb fons absorbent, on hiha dipositat un líquid desinfec-tant, perquè en trepitjar-la lasola de les sabates s’impregnidel desinfectant. I la segona mei-tat està formada per una moquetaassecant, amb l’objectiu d’assecarla sola i no deixar petjades a l’in-terior del domicili. Els colors dela catifa (vermell i verd) fan queel seu ús sigui molt senzill i in-tuïtiu. Primer un, després l’altre.

Villanueva explica que “enple confinament es va fer molt di-fícil contactar amb les empresesque havien d’elaborar les diferentspeces” de la catifa i l’elevada de-manda de productes desinfec-tants aprovats pel Ministeri de Sa-nitat ha fet que aquest projecte“s’hagi desenvolupat més lenta-ment” del que hauria desitjat. Si-gui com sigui, ara ja és una reali-tat i es pot comprar per internet.

Una imatge promocional de la catifa desinfectant. Foto: Desinfeet

Una infermera de Gavà inventa una catifa desinfectant» Marta Villanueva ha patentat l’enginy i ja el comercialitza online» La idea va néixer als vestuaris de l’Hotel Salut on ha treballat

Nova protesta ciutadanacontra el Pla de Ponent

MANIFESTACIÓ4Amb el des-confinament tornen les protes-tes. En aquest cas, contra el Plade Ponent. Dimecres 10 de junyal vespre, la plataforma No al Plade Ponent-Salvem el Calamot vaorganitzar un “batec” a la tancade les obres del carrer de ManuelCarrasco i Formiguera. Cente-nars de persones, segons els or-ganitzadors, van encerclar elperímetre de l’obra i van donarcops reiterats a la tanca, simulantun gran “batec”, per protestarcontra l’inici dels treballs delPla de Ponent.

“Diem no a destruir 200 hec-tàrees de natura i a la construc-ció de 5.000 habitatges del totinnecessaris. Diem sí a preservarel connector ecològic del Delta iel Parc del Garraf”, remarcavenels organitzadors poc després através de les seves xarxes socials,on es felicitaven per l’èxit de laconvocatòria.L’alcaldessa Raquel Sánchez

sempre ha defensat un projecteque, recorda, “ha estat guardo-nat perquè garanteix els valorsnaturals, mediambientals i pai-satgístics de l’entorn”.

El regidor del PSC GermánBarrena deixa l’Ajuntament

POLÍTICA4El regidor del PSCGermán Barrena ha anunciatque deixa els seus càrrecs com atinent d’alcalde de Benestar, Ac-ció Social i Ciutat Educadora,regidor de Concessions, Dema-nials i Patrimonials i regidor dePolítiques d’Habitatge.Segons el comunicat de l’A-

juntament de Gavà, Barrena hapres la decisió per poder dedicartots els seus esforços a la sevaconsultora en assessoria fiscal i la-

boral d’empreses, preveient l’aug-ment de feina que provocarà lacrisi econòmica.Barrena ha estat regidor al Ple

gavanenc durant sis anys, des deles eleccions municipals del 2015,i ho deixarà de ser formalment alPle del 25 de juny. Al següent, quese celebrarà el 23 de juliol, seràquan entri el seu substitut, LuisGuitart. L’alcaldessa Raquel Sán-chez ha anunciat que farà ajustosal cartipàs municipal.

Fons de contingència | 2 milions contra la crisiL’Ajuntament de Gavà ha dotat amb 2 milions d’euros un Fons de contingència per abordar elsefectes de la crisi provocada per la Covid-19 i respondre als reptes que cal atendre a curt termi-

ni. Es prioritza l’atenció a col·lectius vulnerables i el suport a autònoms i petites empreses.

DESCOBERTA4Els treballs arqueològics al Castell d'Eramprun-yà ja tenen les seves primeres troballes: dues bales de pedra, unade més de 150 quilos, que s’exposaran al Museu de Gavà.

líniamar.cat

| 10

Juny 2020

Viladecans

SANITAT4El sociosanitari Fre-derica Montseny ha impulsatun programa per millorar l’estatde salut de les persones que hanpatit el coronavirus a través de lafisioteràpia. L’objectiu és queaquells residents que han estatingressats, és a dir, estirats en unllit, durant diverses setmanes, re-cuperin la forma física i la mo-bilitat. És una situació similar, toti que potser no tant greu, a la quetenen les persones que han ha-gut d’estar aïllades, veient moltminvada les seves possibilitats demoure’s.Per això, una de les primeres

coses que fan els professionalsdel centre és avaluar l’estat delsresidents, veient com fan una sè-rie d’activitats bàsiques, quinequilibri tenen i quina capacitatde respiració mantenen. Un copfeta aquesta avaluació, els fisio-terapeutes preparen una sèried’exercicis i activitats persona-litzades per a cada pacient.

Aquest programa ja s’ha co-mençat a aplicar en hospitalscom el Clínic i el Vall d’Hebron iara arriba en centres sociosani-taris com el Frederica Montseny,on el coronavirus va protagonit-zar un brot molt important que vacontagiar diversos residents.

REPRESA DE LES OBRESLa desescalada i la millora de lesdades sobre contagis i persones

ingressades als centres sanitarisper coronavirus també ha per-mès recuperar la normalitat al’Hospital de Viladecans, on elsobrers tornen a treballar enl’ampliació del centre sanitari.A més, des de principis de

mes, les persones que estan in-gressades al centre poden tornara rebre visites, tot i que encara hiha limitacions i cal seguir les me-sures d’higiene i seguretat.

Un brot de la Covid-19 va afectar el centre de ple. Foto: Ajuntament

Fisioteràpia per als pacientsque han patit coronavirus

» El sociosanitari Frederica Montseny aplica un programa innovador» L’objectiu és recuperar la mobilitat i la forma física dels residents

Record per la viladecanencaassassinada a Esplugues

SOCIETAT4L’assassinat d’unadona a Esplugues el passat 30 demaig ha impactat de ple al mu-nicipi, on la dona estava empa-dronada i on viu part de la sevafamília. Per això, els ajunta-ments dels dos municipis vanemetre un comunicat conjunt oncondemnaven els fets, pels qualsva ser detingut un home, pare-lla de la víctima, com a principalsospitós del crim.En aquest document, l’al-

calde Carles Ruiz denunciavaque “la violència masclista és unaxacra social” i advertia que “cal

extremar l’atenció per part de to-thom” davant l’augment de ca-sos que hi ha hagut durant elconfinament.Per recordar la víctima, que

ja havia patit un cas de violèn-cia quan encara vivia al muni-cipi però que finalment no vaacabar amb sentència judicial,i per rebutjar qualsevol mena deviolència masclista contra capdona, l’Ajuntament va decidirconvocar un minut de silenci alsbalcons, ja que la pandèmiaimpedia convocar un acte de re-buig multitudinari.

Quatre milions d’euros perreactivar l’economia local

ECONOMIA4Tots els partits delPle han aprovat per unanimitatel Pla de Reactivació Local.Aquest document, que recull134 mesures per aplicar des del’administració local, destinaràpoc més de quatre milions d’eu-ros per fer front a la crisi eco-nòmica i social provocada per lapandèmia del coronavirus.Des del consistori han expli-

cat que aquests diners sortirande les modificacions pressupos-tàries aprovades pel Ple (mésd’1,2 milions d’euros), de lespartides del pressupost per

aquest 2020 (1,07 milions d’eu-ros) i les mesures adoptadesdes del decret de l’estat d’alarma(més d’1,6 milions d’euros).El Pla de Reactivació Local es

va aprovar per unanimitat des-prés que tots els partits del Ple hifessin les seves aportacions a tra-vés de la Comissió Especial cre-ada a l’abril per fer front a la cri-si provocada per la Covid-19, aixícom a través del Consell Econò-mic i Social i altres consells mu-nicipals. També s’han afegit lespropostes fetes per diferentscol·lectius i entitats ciutadanes.

Reparteixen 300 ordinadorsper acabar el curs escolar

EDUCACIÓ4L’Ajuntament harepartit 300 aparells electrònicsentre els estudiants de la ciutatperquè tots els infants de Vila-decans poguessin acabar el cursi ningú es quedés enrere pel fetde fer les classes telemàtica-ment.El consistori va respondre

així a la petició feta pel Depar-tament d’Educació, que ha donatles eines digitals als alumnes i alprofessorat per acabar el tercer

trimestre en plena pandèmia iamb les escoles i instituts tan-cats.A més de repartir tres ordi-

nadors portàtils, 133 ordina-dors escolars i un centenar detauletes electròniques, el con-sistori també ha dedicat unapartida de 10.000 euros a mi-llorar la connexió a internet, jaque si els estudiants no podenaccedir a la xarxa, tampoc podenseguir correctament les classes.

Mobilitat | Adjudicades les obres de la nova C-245La Generalitat ha adjudicat les obres per reformar la C-245, que connecta Castell-defels amb Cornellà passant per Viladecans i Gavà, per 32 milions d’euros. Les

obres permetran crear un carril bus i un carril bici que connectarà totes les ciutats.

líniamar.cat

El Prat

11 |

Juny 2020

SOCIETAT4El coronavirus s’haacarnissat amb la residènciaOnze de Setembre, una de lesquatre que hi ha a la ciutat. Se-gons el tercer informe de balançmunicipal de l’impacte de la Co-vid-19, en aquest geriàtric de laGeneralitat gestionat per l’enti-tat Pere Mata Social la malaltiaha provocat la mort de 24 resi-dents. De fet, el mateix docu-ment certifica que és en l’únic onhan mort persones a causa delcoronavirus, a excepció de les re-sidències privades, on va moriruna persona provinent d’un cen-tre d’un altre municipi.Davant d’aquesta situació,

Ciutadans va presentar una mo-ció al Ple que exigeix a la Gene-ralitat que faci un informe sobrela gestió de la residència durantla crisi sanitària. Des del partittaronja ho demanen “per donarexplicacions als familiars” deles víctimes i amb la voluntatque no es repeteixi.

SUPORT ABSOLUTTots els partits del Ple van votara favor de la moció, tot i que alprincipi hi va haver certes ten-sions entre Ciutadans i la resta deforces sobre el contingut del textpresentat. El portaveu d’Esque-rra, Jordi Ibern, va demanar alpartit taronja que retirés la mo-ció per presentar-ne una de con-junta i va defensar que “és mésque necessari dilucidar què és el

que s’ha fet malament i exigir al’administració competent quemillori el servei de residències”.Finalment, tots els partits van

votar a favor d’un text que va in-cloure una esmena dels comunsper criticar l’actual model de ges-tió dels geriàtrics. El documenttambé diu que l’Ajuntament potprendre les accions legals queconsideri oportunes quan rebil’informe de la Generalitat.

Molts residents i treballadors s’han contagiat. Foto: Grup Pere Mata

Volen investigar la gestió de laResidència Onze de Setembre» El Ple aprova una moció per demanar un informe a la Generalitat» Més d’una vintena de residents del centre han mort per la Covid

El coronavirus endarreriràl’ampliació de l’aeroport

INFRAESTRUCTURES4El coro-navirus també afectarà gransprojectes com l’ampliació de l’ae-roport. El sector del turisme i deltransport aeri és un dels que hapatit més directament la pandè-mia i el tancament de fronteres aescala global i això farà que, se-gons dades del Ministeri deTransports, les xifres de passat-gers que passen cada any pelPrat poden no recuperar el ma-teix volum del 2019, un any de rè-cord, fins al 2022 o el 2023.Això pot provocar que l’am-

pliació de l’aeroport, i la idea

d’Aena d’allargar la tercera pistaper poder augmentar el trànsitd’avions, s’endarrereixin més en-llà del 2022.Així ho va expressar el minis-

tre de Transports, Mobilitat iAgenda Urbana, José Luis Ábalos,al Senat. Però com recull l’ACN,tot i fer aquest anunci, el minis-tre va remarcar que són amplia-cions necessàries i que noméss’endarrerirà l’inici, però no es pa-ralitzaran. Aena no ha aconseguitcap acord amb el Delta per allar-gar la tercera pista, unes obres quedestruirien l’estany de la Ricarda.

65 veïns participen en l’estudide Sanitat sobre la Covid-19SALUT4Més d’una seixantena depratencs i pratenques formenpart de l’estudi del Ministeri deSanitat per saber quants ciuta-dans han estat contagiats pel co-ronavirus i si han generat anti-cossos o no.Els professionals del CAP Pu-

jol i Capsada són els encarregatsde fer els tests i recollir les mos-tres dels 65 participants al pro-jecte, escollits aleatòriament. Lesprimeres proves es van haver defer a casa dels pacients, ja que elcentre mèdic estava tancat al pú-blic com a mesura de prevenció

i per centrar tots els esforços a su-perar la pandèmia.Ara, un cop reobert, la terce-

ra i última fase de proves s’ha fetde nou al CAP. Els metges fan unapunxada al dit als participants al’estudi de seroprevalença i, através del test, poden veure si lapersona té anticossos o està patintla malaltia. També han de fer unaenquesta de diverses preguntesper saber el comportament delsciutadans. Tot i que encara no hansortit els resultats definitius, demoment, només un 5% dels ciu-tadans estarien immunitzats.

Proposen nomenar LluísTejedor fill adoptiu de la ciutatPOLÍTICA4La Junta de Porta-veus ha proposat nomenar Llu-ís Tejedor, alcalde de la ciutat du-rant gairebé quatre dècades, filladoptiu del Prat.El mateix Ajuntament ha

posat en marxa una pàgina webper recollir adhesions i mèritsperquè l’exalcalde, nascut a Ci-fuentes, pugui ser nomenat filladoptiu de la ciutat, un dels mà-xims honors que pot entregar elconsistori.

CANVIS AL GOVERNEn qüestions de política, tambéhi ha hagut canvis al cartipàs mu-nicipal. Al Ple es va anunciar lacreació d’una nova tinença d’al-caldia d’Acció Ambiental i Ener-gia, que se separa de les àrees deServeis i Ciutadania. Amb aquestmoviment, Anna Martín passa aser tinenta d’alcaldia, substituintel regidor Rafael Duarte, que esmanté a Gestió Urbanística, aracom a adjunt a Urbanisme.

Comerç |Ajudes de 250 euros per reobrir els establimentsL’Ajuntament ha posat en marxa una línia d’ajudes a fons perdut per facilitar lareobertura dels comerços de la ciutat. Es tracta del ‘bo aixecada de persiana’,que entrega 250 euros als bars, restaurants i botigues que tornen a l’activitat.

F ot o

: Àl e

x R

e co l

o ns /

AC

N

Els mesos posteriors al final de leslligues són sinònims de feina alsdespatxos per preparar el curs se-güent... i en el cas del BF Vilade-cans això és encara més necessari,ja que cal que l’equip tingui les ei-nes necessàries per afrontar elnou repte a la Lliga Femenina 2.Marta Guerrero, Sonia Pas-

cual, Mar Ribera i Sílvia Marce-ló van ser les quatre primeres ju-gadores que van anunciar que se-guiran a l’Atrium el curs que ve(les renovacions es van conèixera finals del mes passat), però nohan estat les úniques; Mireia Ca-sanovas, Cristina Peña i IreneAgout han seguit el mateix camíper fer que la plantilla d’EnricGonzález tingui la mateixa baseque el curs passat.A aquests noms, però, cal su-

mar tres incorporacions: MartaClaret (que arriba del filial del Fe-mení Sant Adrià, tot i que també

té experiència tant a la màximacategoria com a l’LF2), ClaudiaPérez (procedent del CB GrupBarna) i Elena Silva (fitxada delBarça-Santfeliuenc). També es-tarà en dinàmica del primerequip Lidia Valero.

TRES GRUPS DE 14 EQUIPSAixí, amb la plantilla perfilada iamb l’asterisc de saber quan espodrà tornar a entrenar (podriaser quan la ciutat entri a la fase 3

de la desescalada), el que ja és se-gur és el canvi de format de la lli-ga de cara al curs 2020-21.El passat dimecres 10, la

Federació Espanyola (FEB)anunciava que la seva comissiódelegada havia aprovat la pro-posta d’ampliació de la Lliga Fe-menina 2 a tres grups de 14equips cadascun, en lloc delsdos actuals. La data límit d’ins-cripció per a tots els conjunts ésel divendres 17 de juliol.

Marta Claret té experiència a LF1 i LF2. Foto: FEB

El BF Viladecans perfila la plantilla del curs que ve

Pau ArriagaVILADECANS

Handbol | El Gavà començarà la lliga a finals de setembreLa Federació Espanyola d’Handbol ha estat de les més matineres a posar data per a l’inici

de la temporada 2020-21. Així, l’Handbol Gavà ja sap que començarà un nou curs en la segona màxima categoria de l’handbol estatal el darrer cap de setmana de setembre.

Si el mes passat la UECastelldefels confirmavala renovació de l’entre-

nador Miki Carrillo, durant laprimera setmana d’aquest mes elclub feia oficial també que l’staffamb qui treballa el tècnic tambéseguirà als Canyars durant latemporada 2020-21.Dani Gómez, segon de Car-

rillo, complirà el seu setè curs ala banqueta (els mateixos que elbarceloní). També seguirà ambel primer equip tota una institu-ció, el delegat i responsable dematerial, Walter Reschke, que ce-lebrarà 15 temporades a la UEC.Bernat Planagumà, Miquel Ma-riné i Adrián Rodríguez com-pletaran el grup de treball que haobtingut bons resultats durant latemporada 2019-20.

CAMPUS D’ESTIUPer altra banda, el club ha deci-dit tirar endavant l’habitual cam-pus d’estiu. L’activitat comença-rà el dia 29 d’aquest mes i es po-dria allargar fins a finals d’agost,en funció de la demanda.

El Castelldefelsrenova l’staff de Miki Carrillo

Natalia Arroyodeixa el Prat perentrenar la Real

FUTBOL4El passat 30 de maigNatalia Arroyo era presentadacom la nova entrenadora del pri-mer equip femení de la Real So-ciedad. La d’Esplugues abando-na els seus altres treballs (com eld’assistenta de Pedro Dólera al’AE Prat) per dedicar el 100% delseu temps a la seva primera granaventura en un primer equip.Arroyo va tenir paraules d’a-

graïment en una piulada per “a laplantilla, el club i l’staff. La vos-tra acollida des del primer dia vaser un regal. Sempre em vaig sen-tir una potablava més!”, va dirl’endemà de la seva presentació.Pedro Dólera li va respondre

que s’ha convertit “en un segui-dor més” del conjunt de Sant Se-bastià i li va desitjar sort.

| 12

Esports

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com líniamar.cat13 |

Juny 2020

A partir d’aquest mes, podrem llegirL’any del micode Patti Smith en català, grà-cies al traductor Martí Sales i al Club Edi-tor. Es tracta de la novel·la autobiogràfi-ca que la cantant va publicar a finals del’any passat, després de rebre el premi Na-tional Book per Just Kids. El llibre, que co-mença “amb la pèrdua d’un gran amic”,és un repàs pel seu any 2016.

Viu en línia

Llibres

L’any del micoPatti Smith

Mentre tenim la “nova normalitat” cadacop més a prop, el Teatre Lliure continuareinventant-se i oferint propostes virtualsper al seu públic. Ara, s’ha sumat a His-tòries d’Europa: crisi i reflexió, impulsadapel teatre Dramaten d’Estocolm, queconsisteix a emetre de forma simultàniaa tot Europa els vídeos enregistrats perequips artístics de diversos teatres.

Teatre

Històries d’EuropaTeatre Lliure

El tercer àlbum d’estudi de Dellafuente jaha vist la llum. Descanso en poder (D.E.P.)fa referència a la voluntat de l’artista deGranada de “matar Dellafuente”, de co-mençar una nova etapa musical. El discconté una desena de cançons (com el sin-gle Nubes) i ha comptat amb la col·labo-ració d’El Guincho, conegut pels seus tre-balls amb artistes de la talla de Rosalía.

Música

Michaela Coel ha creat, escrit, codirigit (dela mà de Sam Miller) i protagonitzat Po-dría destruirte, la nova sèrie d’HBO que jaha rebut molt bones crítiques. ArabellaEssiuedu és una escriptora jove que, undia, es desperta amb ressaca després d’u-na festa i amb el record que algú la vaagredir sexualment la nit anterior, una ex-periència que la canviarà per sempre.

Pelis i sèries

Podría destruirteMichaela Coel

Descanso en poder (D.E.P.)Dellafuente

Fundació Antoni TàpiesLa desescalada continua avançant i els museus comen-cen a reobrir les portes. La Fundació Antoni Tàpies, queel 5 de juny va fer 30 anys, celebra el seu aniversari ambl’obertura de diverses exposicions que havien quedat

paralitzades per la pandèmia: L’àcid és el meu ganivet (apartir del dia 12), Teatre i Certeses sentides (totes dues, apartir del dia 19). A més, la fundació ha volgut tenir un

detall amb els que, com ella, van néixer el 1990: aquestsafortunats que ara arriben a la trentena gaudiran d’un

any d’accés gratuït a les diferents exposicions i activitats.

À N G E L L L À C E RQUI ÉS?ÉS FAMÓS PER...

A LES XARXES...

Ser presentador de TV, actor i directorEs va fer popular com a professor d’Operación Triunfo

Famosos

Fitxar per TVEPresentarà el nou concurs d’estiu: ‘Bloqueados por el muro’

Expectació pel nou programa Alguns es pregunten si deixarà ‘Tu cara me suena’

QUÈ HA FET?

| 14

La fitxa

No t’ho perdis

| Desperados IIIDesperados III és un videojoc d’estratègia ambientat al Far West, que estarà

disponible a partir del 16 de juny per a PC, Play Station 4 i Xbox One.

Àngel Llàcer (Barcelona, 1974) és d’aquelles per-sones que tothom associa a la televisió. Des queva fer de professor d’interpretació a la primera

edició d’Operación Triunfo, la seva relació amb lapantalla petita no s’ha aturat. Altres talent shows,com Tú sí que vales (Telecinco) però sobretot Tucara me suena (Antena 3), l’han mantingut sem-pre present en horaris de màxim audiència a lesprincipals cadenes privades espanyoles. Paral·le-lament, no ha deixat de desenvolupar la seva ca-rrera d’actor i director de teatre, amb obres com

La jaula de las locas o La tienda de los horrores.Ara, TVE ha anunciat que Llàcer és el seu nou fit-xatge: el barceloní presentarà Bloqueados por el

muro, un nou concurs que s’emetrà a La 1 durantl’estiu i que li permetrà tornar a la casa que el vaveure fer els primers passos en el món televisiu.

Viu en línia

EL CONSELL DE LA SETMANA

ECONOMIA LOCAL

El consum de proximitat ens permet gaudir de productes frescos: aliments de temporada que conserven tots els nutrients

NORMATIVA

SALUT

MEDI AMBIENT

E S T I L S D E V I D A

i ALIMENTACIÓ

Optar per productes de proximitat a l’hora d’omplir lanevera i el rebost sempre és bona idea. Però enaquests moments, amb la crisi econòmica derivada de

la pandèmia del coronavirus, és encara més important donarsuport als productors i comerços locals. A més, és una decisióque tindrà beneficis en la nostra alimentació i, de retruc, en lanostra salut i benestar.

Apostar per la proximitat a l’hora de fer la compra ens per-met gaudir d’aliments frescos; és a dir, d’aliments de tempo-rada que no han estat setmanes en una cambra frigorífica, demanera que conserven tots els seus nutrients. Des de la Unióde Pagesos recorden que aquests aliments són “produïts ambla normativa europea” i que, per tant, “garanteixen els estàn-dards de qualitat alimentària, més necessària que mai en l’ac-tual situació”.

Un altre gran beneficiat del consum de proximitat és elmedi ambient. Els productes de km 0 tenen molt menys im-pacte mediambiental que els productes importats de païsosllunyans, per una raó evident: no han de fer llargs recorreguts,cosa que implica menys emissions de CO2.

L’aposta per la proximitat

En temps de crisi, és encara més important donar suport als productors i comerços locals

Les claus

La Unió de Pagesos recorda que aquests aliments “garanteixen els estàndards de qualitat alimentària”

Els productes de km 0, com que no han de fer llargs recorreguts, provoquen menys emissions

15 |

líniamar.cat| 16

Juny 2020 Pròxima edició: 21 de juliol