ÈPOCA IV - N.º 160 Setembre 2001

S U M A R I

5 El calendari del curs2001/02, imposat sensenegociació

Adjudicacions presencials, tambéper a Secundària

107

Programes de lesEscoles d’Estiu de 2001

13 Entrevista a Salvador Cardús,sociòleg i periodista

L’all...Per a la Brunete mediàtica local, fidel alia-da del Govern Valencià,que ha posat tota

la seua artilleria al servei de la criminalització dels

actes commemoratius del 25 d’abril.A alguns, la derrota d’Almansa,els ha sem-

blat sempre poca cosa.

...i l’oliPer al rectorat de la Universitat de ValènciaEstudi General,per la seua iniciativa de reivindi-car i rehabilitar la figura de l’ex rector Joan PessetAleixandre,víctima de la repressió franquista.

L’STEPV-IV dóna a llum la novaFederació de sindicats valencians

REDACCIÓ

La celebració del VIII CongrésExtraordinari de l'STEPV-Iv ha culminatel procés d'extensió del Sindicat en l'àm-bit de la Funció Pública i la diversificaciódels sectors que en formen part. L'STEPV-

Iv torna a ser un sindicat principalmentd'ensenyament, mentre que els fins arasectors d'Administració Pública i deSanitat es constitueixen en organitzacionsindependents.

Amb els nous sindicats sectorials es con-

forma la nova Federació de Sindicats deTreballadors del País Valencià (STPV-Iv).És la primera pedra de les forces que es con-federaran en la futura IntersindicalValenciana, que té una nova fita important afinals de la tardor.

Els canvis orgànics hannecessitat la celebració de finsa quatre congressos en un soldia, un per cada sindicat fede-rat. L'institut d'ensenyamentsecundari Benlliure de la ciutatde València acollia el 30 dejuny més de 120 congressistesrepresentants dels distints sec-tors i comarques en un remode-lat edifici i un magnífic salód'actes. Hi entrava una solaorganització i n'eixia una fede-ració de quatre sindicats ambuna clara vocació unitària.

La incorporació a la FSTPVde l'STEPV-Iv, no condueix alSindicat a qüestionar-se la per-tinença a la confederaciód'STEs. D'acord amb lesponències aprovades, es tractamés bé de tot el contrari: esmantenen vigents els vinclestambé mitjançant la FSTPV,estructura organitzativa quequeda vinculada a laConfederació d'STEs i, pertant, queden inclosos els sindi-cats que la conformen. Mésencara: el Congrés de la

Federació fa una aposta per laConfederació d'STEs en conce-bre la Intersindical Valencianaigualment vinculada a laConfederació d'STEs.

Com s'ha aprovat en laponència d'organització: "elprojecte d'STEs, més enllà de lapluralitat de les organitzacionsque el compartim, respected'àmbits funcionals i a vegadesd'anàlisi de les realitats, suposauna alternativa organitzativa iconceptual que, lluny d'esgotar-se, adquireix cada dia més pre-

sència en la vida social perquès'adequa millor a un funciona-ment de l'Estat que creguemque ha de ser molt diferentquant a la relació entre les dife-rents comunitats nacionals.Conceptes que apareixen en eldebat, com sobirania comparti-da i/o altres fórmules, no sónuna novetat en la Confederació,perquè els venim exercint iconstruint durant més de vintanys".

PÀGINA 4

El VIII Congrès ratifica la conversió dels sectors no docents en sindicats autònoms

REDACCIÓ

Les instruccions en matèriad'Ordenació Acadèmica i d'or-ganització de l'activitat docentals centres públics per al curs2001/2002 es discutiren en laMesa Sectorial després quel'Administració fora incapaçde consensuar amb els sindi-cats una nova ordre per al des-plegament del ReglamentOrgànic i Funcional (ROF) delscentres.

La normativa que regula elfuncionament i organització delscentres públics ha estat prorro-gada un curs més. La negociaciódel desplegament del ROF haquedat aparcada fins la tardordel 2001, per la impossibilitatd'arribar a un consens entrel'Admistració i els sindicatssobre els temes més rellevants.

PÀGINA 6

Educació ignora una sentència del TSJCV

XELO GARCIA

Un any més és regula provisionalment el funcionamentdels centres públics

L’STEPV-Iv ha signat elsacords sobre temporalitat enles Meses Sectorials deSanitat, Justícia iAdministració Pública, peròno el d’Educació, i per tant,no ha subscrit el documentde la Mesa General deNegociació per no haver-searribat a acords en totes lesMeses Sectorials. De res haservit la demanda de mésnegociació amb laConselleria d'Educació. Totel procés negociador hatranscorregut en un tempsrècord, durant el mes dejuliol. L'acord sectoriald'Educació no dóna solucióa l'accés del profesoratinterí a la condició defuncionari de carrera nigaranteix la seuacontinuïtat en el treball. LaConselleria tampoc no escompromet a convocarconcursos públics percobrir totes les vacants delsdiferents programes iserveis educatius quedepenen d'ella, ni tampoc aimpulsar davant delMinisteri els canvis legalsnecessaris per possibilitarl'accés diferenciat delprofessorat interí a la funciópública docent, ni a iniciarel procés de negociaciód'un pacte d'estabilitat, ni aincloure una clàusula sobreel requisit lingüístic per al'accés als llocs de treballdocents, a pesar de l'anuncidel conseller sobre la seuaexigència al 2002. Enguanyprofessorat interí de tots elsCossos no hi treballarà. Elproblema seràespecialment greu aSecundària. Aquest cursserà força important perhaver-se de negociar lamodificació del ReialDecret 850/93 que regulal'accés a la funció públicadocent.

L’STEPV-Ivsubscriu partdels acordssobre temporalitat

Setembre 2001OPINIÓ2 Al l - i -o l i 160

SINDICAT DE TREBALLADORS I TREBALLADORES DE L’ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ.INTERSINDICAL VALENCIANA (STEPV-Iv)

Director: VICENT ESTEVEConsell de Redacció: ADEL FRANCÉS, JOAN BLANCO,

JORDI BOLUDA, RAFA MIRALLESCap de Redacció: RAFA MIRALLES

Redacció: ADEL FRANCÉS, J. LL. GONZÁLEZ MESEGUER, JAUME LLOPIS, VICENT MAURÍ

Disseny i diagramació:JORDI BOLUDA, RAFA MIRALLES

Fotografies: XELO GARCÍA, MANOLO CABANILLAS, JORDI BOLUDARevisió lingüística: JOSÉ OROZCO

ALLIOLI no assumeix necessàriament els criteris i opinions continguts en els treballs dels seus col·laboradors.

Administració, Redacció i Publicitat: Juan de Mena, 14, baix.46008 València. Tel. 963919147. Fax: 963924334

correu-e: allioli.stepv@intersindical.orghttp://www.intersindical.org/stepv

Imprimeix: Bronte Graf, S. L.Cullerers, 18. Alaquàs. Tel. 961515017

Tiratge: 13.000 exemplarsISSN 1576-0197

Dipòsit Legal: V-1.454-1981Franqueig Concertat 46/075

ÈPOCA IV - N.º 160. Setembre 2001

Alacant: Glorieta P. Vicente Mogica, 5-12. 03005 Alacant. Tel. 965985165.Alcoi: Jordi de Sant Jordi, 16-B. 03804 Alcoi. Tel. 965523151.

Alzira: Avgda. Luis Suñer, 28-4t, p. 16. 46600 Alzira. Tel. 962400221. Castelló: Marqués de Valverde, 8. 12003 Castelló. Tel. 964269094.

Gandia: Sant Pasqual, 13 - 1r dta. 46700 Gandia. Tel.-Fax: 962950754 València: Juan de Mena, 14. 46008 València. Tel. 963919147.

Vinaròs: Avinguda Llibertat, 4 - 5é. Tel. 964407265.Xàtiva: Vicente Boix, 2, 3r, p. 5. 46800 Xàtiva. Tel. 962283067.

La normalitat del nou curs

El curs escolar naix amb els mateixos problemesque els darrers: provisionalitat i privatitzatió. ElGovern, però, estima que és el millor curs dels últimsanys. Tots els xiquets i totes les xiquetes tenen unaplaça escolar i la majoria de claustres estan complets.Però la normalitat tantes vegades reiterada pelGovern no va més enllà d'aquestes dues dades ini-cials. Si el Mapa Escolar és de 1996, com s'explicaque encara en manquen 277 per construir o adequar?On han estat els centres en el moment de la implan-tació de l'Educació Secundària? Cinc anys desprésdel primer curs d'ESO, més del 40% dels IES notenen escolaritzat el seu alumnat -que roman a lesescoles, sense instal·lacions ni professorat especialis-ta- i tres anys després del termini previst falten 354aules per als menuts de 3 anys: la "normalitat" delsgovernants la pateixen els ciutadans. La premsa mésafecta anuncia triomfal que hi ha un mestre per cada9-12 alumnes de primària. Si fan un tomb perAlaquàs veuran que quasi tots els centres han supe-rat la ratio de 20 alumnes per aula, en alumnat de 3anys! I, segons el conseller d'Educació, el confort deles 780 aules prefabricades -barracons, en denomina-ció políticament incorrecta- és tan alt que no caldrienels nous edificis. Els serveis públics en el nostre paísno són suficients: les escoles infantils públiques ambalumnat de 0-3 anys apenes són una trentena, unnombre insignificant respecte a les privades.Novament, la Conselleria d'Educació no ha demanatla capacitació en valencià per cobrir 1.129 llocs detreball de centres amb programes d'educació bilin-güe, amb els problemes per a l'aprenentge de l'a-lumnat, que això suposa, tot ignorant els informes dela Sindicatura de Greuges. L'organització i funciona-ment dels centres està regida per una Ordre de 1992,superada pels canvis del sistema educatiu. Un anymés, s'han donat intruccions provisionals.

Les espectatives de pacificació lingüística obertesamb la constitució de l'Acadèmia Valenciana de laLlengua i el pacte pel valencià entre la Presidènciade la Generalitat i el PSPV-PSOE han quedat malba-ratades pel canvi del curriculum de valencià d'ESO iBatxillerat mampresa pel conseller Tarancón. La"valencianització" consisteix a foragitar tots elsautors catalans i illencs de la història de la literaturacatalana. La censura a compta-gotes dels darrersanys ha deixat pas a l'imperi de la ignorància mésgrollera. Ara tornarem a parlar dels problemes de lallengua, i no de la política antisocial s'aplica a l'en-senyament.

La Religió Catòlica, una assignatura privada

Joan Pau Cimarro

T ots els mitjans de comuni-cació, audiovisuals iescrits, ha deplegat un

interessant espectacle arran l'a-comiadament de la professora dereligió catòlica que, en opiniódels seus caps de personal (elsbisbes) no duia una vida cristia-na. En aquest sentit l' l'humoristaForges ja ha dibuixat la situacióben fascinant, i ben previsible,del dimoni preguntantals condemnats a l'infernsi hi habitava una donaadúltera al foc etern. Elscomdemnats, tots bisbes,responien negativament.

Resulta evident quecap persona pot perdre elseu lloc de treball permotius injustificat. Ditaixò esdevé misteriósque de moment cap veuamb influència, i desprésd'algunes setmanes ja de polèmi-ca, recorde el que és veritable-ment escandalós és que unaempresa privada, amb seglesd'experiència i influència coml'Esglèsia Catòlica, puga contro-lar el sistema de provisió de llocsde treball de professorat, com elde religió catòlica, que treballaen un sistema públic pagats ambdiners públics. Això significa que

aquestes persones no han tingutque passar que cap sistema decontrol, com un concurs-oposicióo sistema de selecció de borsesde treball per un barem públic.Aquesta qüestió ha estat "oblida-da" al situar el debat en el con-flicte entre esfera privada, vidaafectiva, i esfera pública, relaciólaboral docent.

Malauradament, encara que

contracte l'administració educa-tiva qui selecciona és una entitatprivada, l'Esglèsia Catòlica, enti-tat molt influent i poderosa aixòsí. Situació inaudita en els païsosde la Unió Europea on o simple-ment no existeix educació reli-giosa en el sistema públic, quepertany a l'esfera privada o fami-liar, o existeix fora de l'horari lec-tiu, com en la catòlica Itàlia.

Una altra qüestió d'importàn-cia és la del estatus de l'àrea deReligió a l'ensenyament. Els bis-bes volem fer retornar, defensantque la religió té un estatus aca-dèmic i no doctrinal, a l'anteriorestatus de Religió Catòlica ava-luable a l'expedient acadèmic iuna assignatura igualment ava-luable com Ètica o Educació enValors.

De forma coherent ¿tantla titulació com la seleccióde professorat haurien deser objectives i públiques?¿És catequesis o teologia elque s'imparteix realment?¿Teologia per a xiquets ixiquetes? ¿és el mateiximpartir docència deMatemàtiques i de Històriaque de Religió Catòlica?¿Es la religió una Ciència?¿Què dirien Voltaire,

Hume o Kant de la qüestió? Elsdiferents governs, pels pactespolítics provinents des del fran-quisme pel Concordat amb elVaticà, han estat incapaços dedonar una eixida digna al proble-ma per què, cóm és possible man-tindre una assignatura privada enun sistema públic d'ensenya-ment?

“Com és possible mantindre una assignatura privada

en un sistema públicd’ensenyament?”

La Formació de persones adultes, a debat

Josep Vicent Pérez Albero

E l dimarts, dotze de juny,durant l'acte de presenta-ció de l'Escola d'Estiu de

Formació de Persones Adultes,Joan Romero, exconseller d'edu-cació amb el PSPV, afirmà que laLlei de Formació de PersonesAdultes aprovada el 1995 romanencara inèdita, que l'objectiu decrear un subsistema integral deformació d'adults no s'ha produïtperquè no s'ha desenvolupat laLlei. En efecte, malgrat la publi-cació del Decret que regula elsProgrames Formatius de la FPA ide l'Ordre que el desenvolupa,amb la consegüent posada enmarxa dels ensenyaments enEducació Secundària per a lapoblació adulta, poca cosa méss'ha fet. L'informe de la Mesa dels AgentsSocials d'enguany (disponible awww.intersindical.org) constataque aquells aspectes més pro-gressistes, més dinamitzadors deles relacions socials, han quedatsoterrats pel govern del PP.Desapareixen així les mesures decoordinació de les institucions,les normes que establien el marcd'actuacions integrades i inte-grals i la resposta adequada a lesnecessitats reals dels territoris i ales demandes de les persones -plans i consells territorials, aixícom la participació de les perso-nes adultes i de les seues agèn-cies en la planificació de les ini-ciatives.El Govern de la Generalitat havingut desenrotllant una políticad'incompliments, vorejant lail·legalitat, ja que no s'ha elabo-rat encara, per part de la

Comissió Interdepartamental, elPla General d'Actuacions per a laFPA, on s'expliciten els criteris,l'organització, la planificació i lacoordinació d'actuacions, etc. deles diferents institucions que par-ticipen en la FPA. Tampoc nos'ha signat -ni tan sols s'ha ela-borat-, una proposta de ConveniGeneral Multilateral que fixe lacontribució de la Generalitat i lesentitats locals en el finançamentde la FPA, quan l'Art 27 de la Lleide FPA diu ben clarament que"la Generalitat Valenciana con-tribuirà al manteniment de lesdespeses de personal que con-tracten les corporacions locals/.../ en els termes i la quantia quees determinen en un ConveniGeneral Multilateral". Les ajudesa les entitats locals han sofert ungreu retrocés durant els darrersanys: durant l'any 2001 han tor-nat a la quantitat de 1995, i nos'ha adoptat cap iniciativa políti-ca en la línia de fomentar la cons-titució de consells territorials il'elaboració de plans locals, einabàsica per conèixer i canalitzarles necessitats i demandes delsterritoris.A més d'aquests incompliments,també cal considerar la situacióde precarietat dels centres deFPA, la qual queda palesa en laquantitat d'infrastructures dolen-tíssimes i totalment inadequadesque tenim, situació a la qual laConselleria dedica un mínimesforç financer. Tan sols s'haconstruït un centre nou, havent-ne un altre en fase de projected'execució.La dotació de professorat de

secundària per al present curs2001-2002 té els mateixos proble-mes que el curs passat: excessivacontractació a temps parcial, iti-neràncies abusives i possible-ment no remunerades; l'adequa-ció de les plantilles, el concurs devacants,...El curs que ara encetem és clauper al futur desenvolupament dela FPA. Durant aquest curs fina-litzaran definitivament els ensen-yaments de Graduat Escolar; almes de maig de 2002 es realitza-rà la última prova perquè lapoblació adulta puga obtindreaquest títo, i d'ara endavant, elGES (Graduat en EducacióSecundària) substituirà a tots elsefectes al Graduat Escolar, ambles implicacions que açò compor-tarà en l'organització de la FPA. En aquesta nova etapa que araencetem, un dels objectius clausque defensem des de l'STEPV-Ivi la Mesa dels Agents Socials ésla consolidació d'una oferta quepose a l'abast de tots els territorisi la seua ciutadania la possibilitatd'accedir als nous estudis. Per ferpossible aquesta nova realitatfarà falta una sensibilitat que ahores d'ara el Govern valenciàno té, una sensibilitat que com-porte polítiques que prioritzenles necessitats dels sectorssocials més desafavorits, encompte de les polítiques megalò-manes i neoliberals a les que elSr. Zaplana ens té tan acostu-mats.

Setembre 2001 Al l - i -o l i 160 3OPINIÓ

E l procés no va començargens bé, i encara ques'han pogut redreçar

alguns aspectes, la inèrcia delscompromisos, les presses i lasupèrbia dels directius de la Con-selleria de Cultura i Educació hanimpedit la nostra signatura a laMesa Sectorial d'Educació iGeneral de Negociació. La pri-mera Mesa General del 26 dejuny, amb els sindicats del perso-nal docent, sanitari, de funciópública i de Justícia), el consellerGonzález-Cepeda va presentarun document tancat, pactat d'an-tuvi amb algun o alguns sindi-cats, el qual es va negar a modifi-car, a pesar que la representacióde l'STEPV-Iv va reconéixer l'o-portunitat del debat, la voluntatpolítica manifestada d'arribar auna taxa de temporalitat inferioral 10% i la metodologia emprada,consistent en negociar en lesmeses sectorials i ratificar els pac-tes subscrits en la Mesa General.Tanmateix, en el text s'hi vanincloure limitacions a les negocia-cions de les meses sectorials quefinalment s'han revelat claus,com ara la limitació al concursoposició de les formes d'accés.Aquestes limitacions provocarenel rebuig del Sindicat a signar l'a-cord, tot i reconéixer els aspectespossitius comentats.

Acords positius

El Sindicat, però, ha valoratfavorablement els acords secto-rials signats en les Meses secto-rials de Justícia, Sanitat i FuncióPública, no sols per arreplegaruna part important de les deman-des plantejades, sinó perquèpoden ser instruments útils per apropiciar una reducció notable dela temporalitat i afavorir el perso-nal que fins ara ha ocupat elsllocs de treball.

Els acords han estat unànimsen Justícia i en Funció Pública, imolt majoritaris en Sanitat. Aixòha estat possible per la sensibili-tat i la voluntat de diàleg dels res-ponsables de les Conselleries, enespecial del titular de Justícia iAdministracions Públiques, queva salvar l'acord de Funció Públi-ca in extremis, rectificant així lainflexibilitat demostrada en l'an-terior Mesa general.

El Sindicat no signa l'acord enEducació

En la Conselleria de Cultura i

Educació no ha estat possible lasignatura de l'acord per la mancade voluntat de consens per partdels seus polítics i per no arreple-gar les propostes fetes per l'S-TEPV-Iv, que estima que el docu-ment podria haver-se millorar si

s'haguera volgut arribar a unacord majoritari: és il·lustratiu eltemps dedicat a la negociació dela resta dels àmbits i l'escassaatenció dedicada a aquest sector.Mentre les altres Meses negocia-ven un acord satisfactori, en Edu-

cació el 42% del professorat, elrepresentat per l'STEPV-Iv, no hasubscrit l'acord. La solució eraben fàcil, i s'hagués acordat dei-xar les portes obertes a una solu-ció d'àmbit estatal i estudiar fòr-mules de consolidació en el tre-

ball del personal interí, dosextrems que hagueren propiciatla signatura d'aquesta organitza-ció.

L'Acord final

La Mesa General de 27 dejuliol va aprovar un Acord quedeclara que els membres de laMesa ratifiquen els acords "perells subscrits". L'Acord està sig-nat per tots els sindicats exceptel'STEPV-Iv, perquè no resol deforma satisfactòria el problema dela temporalitat en els quatre sec-tors de la Generalitat afectats,encara que potser que ho faça entres d'ells. En aquest sentit, elSindicat s'ha compromés a signarel desenvolupament previst, peròno ho farà en Educació pelsmotius expressats.

Signar l'acord de la MesaGeneral, amb l'argument que"només compromet en allò sig-nat", suposava un recolzamentpolític del Sindicat al Govern dela Generalitat, que podriaemprar-lo per a rendibilitzar polí-ticament la unanimitat sindical,un extrem que aquesta organitza-ció reconeix quan hi ha voluntatde diàleg, com en Sanitat i, endistinta mesura, en Justícia i Fun-ció Pública, però en absolut enEducació. Al capdavall, signarl'Acord facilitava l'emmascara-ment d'aquest fet quan l'actuaciórecent de l'Administració encaraprovoca desconfiança.

Compliment dels acords

L'Administració no sol complirfidelment els continguts i els ter-minis dels acords que signa. Coma casos recents cal recordar lacongelació salarial de 1997 oalguns acords en Funció Pública,fins i tot dels reglaments aprovatsper Decret, com el 33/1999, quearrossega dos anys d'incompli-ment quan la normativa sobreborses de treball estava previstade publicar en sis mesos.

La confiança dipositada enl'STEPV-Iv per part de moltstreballadors i treballadores témolt a veure la coherència quees practica darrere d'aquestessigles des de fa vint-i-quatreanys. Els acords es signen per aser complits i no per a ignorar-los, anul·lar-los, tergiversar-loso manipular-los. El Sindicatvigilarà pel seu compliment:aquest és, com sempre, el seucompromís.

Educació

L'acord sectorial d'Educacióno dóna solució a l'accés delprofesorat interí a la condicióde funcionari de carrera nigaranteix la seua continuïtaten el treball. La Conselleriatampoc no es compromet aconvocar concursos públicsper cobrir totes les vacantsdels diferents programes iserveis educatius que depe-nen d'ella, ni tampoc a impul-sar davant del Ministeri elscanvis legals necessaris perpossibilitar l'accés diferenciatdel professorat interí a la fun-ció pública docent, ni a iniciarel procés de negociació d'unpacte d'estabil i tat , ni aincloure una clàusula sobre elrequisit lingüístic per a l'ac-cés als l locs de treballdocents, a pesar de l'anuncidel conseller sobre la seuaexigència al 2002. Enguanyprofessorat interí de tots elsCossos no hi treballarà . El

problema serà especialmentgreu a Secundària. Aquestcurs serà força important perhaver-se de negociar la modi-f icació del Reial Decret850/93 que regula l'accés a lafunció pública docent.

Justícia

L'acord de la Mesa Secto-rial contribueix a millorar lagestió de l'Àrea de Justíciacom a servei públic i de lagestió i transparència de lesborses de treball. El sector téuna taxa de temporalitat infe-rior al 10%, un objectiu mar-cat per a tots els sectors, deforma que l'Acord s'ha cen-trat, d'una banda, en refermar

el sistema de borses per apersonal interí establert, totcreant les borses de millorad'ocupació , i d'altra en elcompromís de l'Administracióde convocar a concurs totesles vacants i a determinar laplantilla en pròximes nego-ciacions.

Sanitat

L'acord sectorial condueixa una reducció substancial dela precarietat laboral a lesinstitucions sanitàries senserepercutir d'una forma negati-va sobre el personal interí, elqual té garantida l'opció acobrir noves vacants. L'Admi-nistració també s'ha compro-

més a considerar una solucióper a la consolidació de l'ocu-pació d'aquest personal. Enaquest sentit és molt impor-tant que s'arreplegue l'estabi-litat per al personal temporal ila possibilitat d'una convoca-tòria d'àmbit estatal de caireextraordinari amb l'objectiude consolidar l'ocupació. Coma últim recurs cal que es valo-ren especialment els serveisprestats a les inst i tucionssanitàries per tal de consoli-dar-los.

Funció Pública.

L'acord signat en la MesaSectorial de la Funció Públicaés un document complexe,

que no només parla de tem-poralitat, i que millora subs-tancialment l 'acord de laMesa General del 26 de juny,tot arreplegant millores comara: el calendari de convoca-tòries de provisió de llocs detreball , que s'acurta en almenys sis mesos respecte dela proposta inicial; les basesdel processos selectius -quearrepleguen quasi totes lesnostres demandes- es basa-ran en un concurs-oposicióque dóna la màxima puntua-ció possible al concurs i valo-ra l'experiència en la oposi-ció; s'augmenten les placesper a l 'oferta d'ocupaciópública; la promoció internasuposarà la reconversió deplaces d'un grup al superior -la qual cosa és una reivindi-cació històrica del sindicatper afavorir la carrera admi-nistrativa-, i, finalment, esfuncionaritzaran més catego-ries laborals que les inical-ment previstes.

El STEPV-Iv ha signat els acords sobre temporalitat negociats en les MesesSectorials de Sanitat, Justícia i Administració Pública, però ha declinat el suport al'acord sobre personal docent, en no acostar-se a les expectatives que hi havia dipo-sitades. Encara que aquesta organització té el compromís de solucionar el problemade l'excés de personal interí, no ha subscrit el document de la Mesa General deNegociació per no haver-se arribat a acords en totes les Meses Sectorials. De res haservit la demanda de més negociació amb la Conselleria d'Educació. Tot el procésnegociador ha transcorregut en un temps rècord, durant el mes de juliol.

Llums i ombresdels acords

sobre temporalitat

Quatre acords ben diferents

S'arriba a cinc acords, dels quals el Sindicat en signa tres, restant al marge en el d'Educació

JORDI BOLUDA

Setembre 2001ENSENYAMENT PÚBLIC4 Al l - i -o l i 160

La Intersindical avançaEs constitueix la Federació de Sindicats de Treballadors i Treballadores del País Valencià

Els canvis orgànics han neces-sitat la celebració de fins a qua-tre congressos en un sol dia.L'institut d'ensenyamentsecundari Benlliure de la ciutatde València acollia el 30 dejuny més de 120 congressistesrepresentants dels distints sec-tors i comarques en un remode-lat edifici i un magnífic salód'actes. Hi entrava una solaorganització i n'eixia una fede-ració de quatre sindicats ambuna clara vocació unitària.

Un congrés extraordinari

En primer lloc, es va celebrarel VIII Congrés de l'STEPV-Iv.L'assemblea va ratificar el queproposaven les ponències ofi-cials presentades pelSecretariat Nacional, que con-sistien en una ponència d'orga-nització, que dóna coberturaals canvis orgànics reflectits enla ponència d'estatuts. Els can-vis suposen la desaparició delssectors d'AdministracióPública, de Sanitat i els d'altresàmbits laborals, així com elretorn del Sindicat al seu primi-tiu camp d'actuació dins l'en-senyament. De retruc, aixòsuposa la promoció dels finsara subsectors d'ensenyamentpúblic, privat i universitari alrang de sectors.

Aquesta era una transforma-ció pendent des que el VIICongrés de l'STEPV-Iv(València, 1999) aprovés que"aquesta fórmula [mantenir lessigles STEPV-Iv en tots els sec-tors] ja no s'adequa a la realitatquatre anys després i ara enstoca donar una altra passa; estracta d'arbitrar una fórmulaper utilitzar sigles adequades acada àmbit (sanitat, adminis-tració pública, ensenyament ialtres). Per això, és el momentde crear quatre sindicats al si

de la Intersindical Valenciana,però regits (…) com una únicaorganització".

El manteniment d'una estruc-tura centralitzada i única comla vigent fins al congrés jaresultava inviable. El "Sindicatde l'ensenyament" és un modelque ha resultat útil als treballa-dors i treballadores que neces-sitaven una alternativa sindicala l'hospital, a l'oficina pública oprivada o al magatzem detaronges. Però ara cal aprofon-dir l'especificitat de cada sec-tor.

Dos congressos simultanis

La redefinició de l'STEPV-Ivcom l'organització de l'ensen-yament al País Valencià havia

de preveure com organitzar elsafiliats i les afiliades dels sec-tors no docents. Així, els dele-gats i les delegades del finsaleshores sectord'Administració Pública es reu-nien abans de dinar en el ICongrés del Sindicat deTreballadors i Treballadores del'Administració PúblicaVa l e n c i a n a - I n t e r s i n d i c a lValenciana (STAPV-Iv), queabastarà tot el personal de lesAdministracions Públiques ubi-cades al País Valencià, tantl'estatal com l'autonòmica i lade Justícia.

Al mateix temps, en una altrasala del recinte congressual, elsdelegats i les delegades delsector de personal de la salutcreaven el Sindicat de

Treballadors i Treballadores dela Salut del País Valencià-Intersindical Valenciana(STSPV-Iv), mitjançant la cele-bració del seu també primercongrés.

Els debats d'aquestes duesorganitzacions van estar cen-trats en l'aprovació dels seusestatuts, adaptats a la novafederació, i van elegir les seuesprimeres direccions. Tots doshan triat com a model bàsic eldels estatuts de l'STEPV-Iv, toti les lògiques adaptacions terri-torials, en particular en Salut, ide definició de les finalitatsparticulars de cadascun. És peraixò que tots dos han triat dosSecretariats Nacionalscol·legiats. La composició delsSecretariats ha suposat, en

general, una continuïtat res-pecte dels Secretariats delssectors anteriors respectius.

Tots i totes novament junts

Els nous sindicats no sónhomogenis, ni territorialmentni funcionalment. Fins i tot enels casos més consolidats(STAPV-Iv, antic sector de per-sonal laboral i funcionari) lasituació no és la mateixa a lesdistintes comarques del PaísValencià, ni en tots els àmbits.En Sanitat, d'altra banda, lasituació es més incipient. Enl'Administració local la repre-sentativitat del Sindicat haestat compartida amb l'STA-Iv,organització amb la qual esmanté un acord de mútuacol·laboració que requereix unnou diàleg més proper, sovinte-jat i dinamitzat per objectiuspolítics concrets.

La solidaritat i la col·labora-ció mútua és una bona raó perpreferir continuar junts a realit-zar una segregació completa.Però no és l'única, ni possible-ment la principal. Els serveispúblics responen a polítiquessocials i econòmiques concre-tes i homogènies: no es priva-titza sols l'ensenyament, no esprecaritza únicament el treballdel personal sanitari, no és faclientelisme tan sols ambl'Administració de laGeneralitat. Les estructuressalarials són, en bona mesuracomunes, i les condicions detreball homologables, encaraque amb un grau d'especificitatvariable. Conseqüentment ambaçò, la resposta sindical adre-çada a l'aprofundiment de l'es-tat del benestar i de la justíciasocial, i a la millora de les con-dicions laborals dels empleats iempleades públics, requerei-xen accions homogènies i soli-

ALL-I-OLI

La celebració del VIII Congrés Extraordinaride l'STEPV-Iv ha culminat el procés d'exten-sió del Sindicat en l'àmbit de la Funció

Pública i la diversificació dels sectors que enformen part. L'STEPV-Iv torna a ser un sin-dicat principalment d'ensenyament, mentreque els fins ara sectors d'Administració

Pública i de Sanitat es constitueixen en orga-nitzacions independents. Amb els nous sindi-cats sectorials es conforma la nova Federacióde Sindicats de Treballadors del País

Valencià (STPV-Iv). És la primera pedra deles forces que es confederaran en la futuraIntersindical Valenciana, que té una nova fitaimportant a finals de la tardor.

XELO GARCÍA

XELO GARCÍA

Setembre 2001 Al l - i -o l i 160 5ENSENYAMENT PÚBLIC

dàries. Per exemple, l'alternati-va de les 35 hores és global i elpatró, la Generalitat, és elmateix. Així, doncs, existeixuna clara i ben definida àrea detreball sindical al voltant delsserveis públics que requereixd'una política sindical sòlidaque només es pot garantir peruns òrgans sindicals que inte-gren la diversitat en una direc-ció comuna, el treball específicen una direcció federal.

Tots quatre sindicats comen-cen a caminar amb sobiraniapròpia, i com a diferents sindi-cats de l'àrea pública adoptenl'estructura coordinada enforma de federació de sindicatsper tal d'ubicar-se units en unmarc confederal més ampli, laIntersindical Valenciana, tot imantenint la seua vinculaciópolítica i orgànica amb laConfederació d'STEs.

Totes aquestes reflexionspropiciaren la celebració de lasessió vespertina del I Congrésde la nova Federació deSindicats de Treballadors iTreballadores del PaísV a l e n c i à - I n t e r s i n d i c a lValenciana, conformada perl'STEPV-Iv, els nous sindicatsde la Salut (STSPV-Iv) id'Administració Pública(STAPV-Iv), junt al Sindicat deTreballadors i Treballadoresdel País Valencià-IntersindicalValenciana (STPV-Iv), sindicatque propiciarà l'extensió delnostre model sindical en altressectors laborals no atesosdirectament pels tres primers.

La Federació de Sindicats deTreballadors i Treballadoresdel País Valencià-IntersindicalValenciana, la IntersindicalValenciana i la Confederaciód'STEs.

La incorporació a la FSTPVde l'STEPV-Iv, no condueix al

Sindicat a qüestionar-se la per-tinença a la confederaciód'STEs. D'acord amb lesponències aprovades, es tractamés bé de tot el contrari: esmantenen vigents els vinclestambé mitjançant la FSTPV,estructura organitzativa quequeda vinculada a laConfederació d'STEs i, pertant, queden inclosos els sindi-cats que la conformen. Mésencara: el Congrés de laFederació fa una aposta per laConfederació d'STEs en conce-bre la Intersindical Valencianaigualment vinculada a laConfederació d'STEs. Com s'haaprovat en la ponència d'orga-nització: "el projecte d'STEs,més enllà de la pluralitat de les

organitzacions que el compar-tim, respecte d'àmbits funcio-nals i a vegades d'anàlisi de lesrealitats, suposa una alternati-va organitzativa i conceptualque, lluny d'esgotar-se, adqui-reix cada dia més presència enla vida social perquè s'adequamillor a un funcionament del'Estat que creguem que ha deser molt diferent quant a larelació entre les diferentscomunitats nacionals.Conceptes que apareixen en eldebat, com sobirania comparti-da i/o altres fórmules, no sónuna novetat en laConfederació, perquè elsvenim exercint i construintdurant més de vint anys".

En tot cas, al País Valencià no

es donen, de moment, les con-dicions per haver de plantejar-se una opció entreConfederació d'STEs oIntersindical Valenciana -determinada per la legislacióvigent- per tal com els votsaconseguits en unes eleccionssindicals han de computar pera una confederació sindical od'altra, però no a dues simultà-niament, si no estan directa-ment i estatutàriament relacio-nades. Una organització d'àm-bit autonòmic ha de sobrepas-sar el 15% del total de delegatsi delegades de tots els sectorsde l'economia. En el cas de lavalenciana, això suposa sobre-passar de bon tros els quatremil delegats i delegades. Ni a

l'STEPV-Iv, ni a la Federació, nia la Intersindical Valenciana noels cal prendre, de moment,una decisió excloent: o STEs oIntersindical Valenciana.L'aposta feta és la de construirpolíticament la Intersindical,mentre que es contribueix almanteniment directe, i també al'evolució, dels STEs.

El procés continua

El propi Congrés de laFederació va aprovar, a propos-ta del Secretariat Nacional del'STEPV-Iv, una resolució per laque s'encomana al SecretariatFederal la realització de lesgestions oportunes a fi de cons-tituir en el termini més breupossible la confederacióIntersindical Valenciana. A talefecte, el Secretariat hauràd'assegurar a l'afiliació de laFederació l'oportunitat dedebatre la forma i les condi-cions de l'esmentada confede-ració mitjançant la convocatò-ria del Consell Federal.

Així mateix, la resolucióencomana al SecretariatFederal que es dirigisca a ladirecció de l'STA-Iv per tal deconvidar-los a donar conjunta-ment les passes oportunes per aque la seua organització pugaconfluir amb la nova federacióen la confederació IntersindicalValenciana, procés que, en totcas, ha de culminar en un con-grés constituent. No s'oblida,però, que hi ha d'altres organit-zacions que és possible quevulguen participar d'aquestanova organització, per la qualcosa el Consell Federal valora-rà la possibilitat que qualsevolaltra organització sindical sesume al procés constituent dela Intersindical Valenciana. Ala tardor es donaran noves pas-ses en aquesta direcció.

XELO GARCÍA

F E D E R A C I Ó D ’ S T P V- I vFEDERACIÓ DE SINDICATS DE TREBALLADORS I TREBALLADORES DEL PAÍS VALENCIÀ - INTERSINDICAL VALENCIANA

SS TT EE PP VV -- II vvSINDICAT DE TREBALLADORS I TRE-BALLADORES DE L’ENSENYAMENT

DEL PAÍS VALENCIÀ

SS TT AA PP VV -- II vvSINDICAT DE TREBALLADORS I TRE-BALLADORES DE L’ADMINISTRACIÓ

PÚBLICA VALENCIANA

SS TT SS PP VV -- II vvSINDICAT DE TREBALLADORS I TRE-BALLADORES DE LA SANITAT DEL

PAÍS VALENCIÀ

SS TT PP VV -- II vv

SINDICAT DE TREBALLADORS I TRE-BALLADORES DEL PAÍS VALENCIÀ

- Ensenyament privat(inclou personal docent ino docent).- Universitat (inclou PDI, PAS laboral,PAS funcionari).- Ensenyament públicno universitari (inclou personal docentd'Educació Infantil,Primària, Secundària,EnsenyamentsEspecialitzats, Escolesd'Idiomes i personal delscossos docents adscrit aserveis complementaris ide suport a l'exercici dela docència).

- Personal de laGeneralitat- Personal de Justícia- Personal de les CortsValencianes- Personal del'Administració perifèrica de l'Estat- Personal de Correus- Personal del'Administració local- Personal de les empreses públiques

- Sanitat pública- Sanitat privada

amb els sectors que esvagen creant d'acordamb les necessitat d'organització del treball.

CONGRÈS FEDERAL CONSELL FEDERAL SECRETARIAT FEDERAL

Estructura orgànica de cada sindicat federat: · Congrés Nacional.· Consell Nacional· Secretariat Nacional

Estructura orgànica comuna dels sectors dels sindicats federats: Ple i Secretariat.

Setembre 20016 Al l - i -o l i 160 ENSENYAMENT PÚBLIC

Fruit d'aquesta limitada negocia-ció, s'han consensuat aquestesqüestions:

TutoriesS'han reformulat els criteris

d'adjudicació, per tal que lestutories siguen assumides majori-tàriament pel professorat defini-tiu dels centres, de forma quel'acció tutorial tinga una majorcontinuïtat.

Coordinador/-a de Secundària,Coordinador/-a de Cicle

L'Administració volia fer des-aparéixer aquests funcions, peròs'ha aconseguit mantenir-les, tot ique s'han modificat les assigna-cions horàries:

Coordinador/-a de Secundària:- Centres fins a 9 grups d'ESO:

reducció de 2 hores.- Centres entre 10 i 23 grups

d'ESO: reducció de 3 hores.- Centres 24 o més grups

d'ESO: reducció de 4 hores.Coordinador/-a de cicle:- Centres fins a 7 grups d'ESO:

reducció de 2 hores.- Centres entre 8 i 11 grups

d'ESO: reducció de 3 hores.- Centres de 12 o més grups

d'ESO: reducció de 4 hores.El Coordinador/-a de l'Aula

d'Informàtica manté una reduc-ció de 3 hores.

Càrrecs directiusS'han afegit 3 hores de reduc-

ció als càrrecs directius dels cen-tres que tenen entre un i tresCicles Formatius. Aquesta reduc-ció horària és un avanç del quehan de tenir els centres quetenen Cicles Formatius, a comptede la futura negociació de lesplantilles d'FP.

Majors de 55 anysA pesar de l'opinió contrària de

l'Administració, s'ha mantingutla redacció de l'Ordre de29/06/1992 per als majors de 55anys: els horaris de menor càrre-ga lectiva recauran sobre aquestprofessorat.

DesplaçamentsS'han reformulat els criteris de

desplaçament, tot respectant lanormativa vigent i l'Acord dePlantilles de Secundària.

Horaris del ProfessoratS'ha buscat una nova fórmula

jurídica que no obliga al profes-sorat a signar el seu horari i quepermet presentar les reclama-cions pertinents.

Acord de Plantilles deSecundària

A l'Annex II de la Resolució de15 de juny es desplega l'Acordquasi al cent per cent en els apar-tats d'atribució horària -a excep-

ció del desdoblament deTecnologia als centres de dueslínies- i de dotació de professoratals centres.

Queden, però, molts apartatsde l'Acord de Plantilles per des-envolupar, com ara les plantillesd'FP, la construció de nous cen-tres, la formació del professorat,la creació, modificació i supressiódels llocs de treball, etc. Per tant,el Sindicat continuarà denun-ciant l'incompliment reiterat del'Acord per de l'Administració.

Respecte de la Resolució deCicles Formatius, durant el pro-per curs es negociarà una ordreque regule d'una forma mésàmplia i més duradera l'organit-zació de l'FP.

L'STEPV-Iv valora positiva-ment que l'Administració s'hajamostrat sensible a mofdificaralgunes de les qüestions que elssindicats consideràvem fona-mentals. Ara bé, no podem conti-nuar ni un curs més funcionantp r o v i s i o n a l m e n t .L'Administració s'ha de posar anegociar immediatament el des-plegament del ReglamentOrgànic i Funcional dels centresde secundària per donar-li conti-nuïtat i estabilitat a la vida orga-nitzativa del centres.

La normativa que regula el funcionament dels col·legis públics es prorroga

Educació ignora una sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana

Hi ha canvis positius en les instruccions d’inici de curs

Es regula provisionalment el funcionament dels IES

ALL-I-OLI

La normativa que regula el funcionament i orga-nització dels col·legis públics ha estat prorroga-da un curs més. La negociació del desplegamentdel Reglament Orgànic i Funcional (ROF) delcol·legis públics ha quedat aparcada fins la tar-dor del 2001, per la impossibilitat d'arribar a un

consens entre l'Admistració i els sindicats sobreels temes més rellevants.

Per al Sindicat, el document que es va presen-tar a la negociació era inacceptable, ja quesuposava una involució en determinats aspectesi ignorava les reivindicacions de les organitza-cions sindicals.

ALL-I-OLI

Un curs més la normativa manté la provisiona-litat als IES. El Sindicat va optar per tractar demillorar alguns apartats de les instruccions delcurs anterior. No s'han debatut qüestions

importants com ara la jornada escolar, l'horaridel professorat o el departament d'orientació,que s'abordaran en el primer trimestre del curs,quan es negocie definitivament(?) el desplega-ment del ROF.

Per a l’STEPV-Iv, la reducció del'horari lectiu del professorat delCos de Mestres a 18 hores va serun dels temes més importants enla frustrada negociació del des-plegament del ROF. Aquesta rei-vindicació serà una de les fona-mentals en la propera negociació,junt a l’exigència d'una autono-mia real per als centres i la possi-bilitat d'implantar nous modelsde jornada.

Aquesta negociació serà cabdalja que suposarà la norma per laqual es regiran els col·legis en elspropers anys. És per açò que cal-drà fer un seguiment des delscentres i preparar mesures depressió en el cas que no s’accep-ten les demandes del professorat.

Per altra part, la Conselleria deCultura i Educació, en prorrogarles mateixes instruccions del curspassat per a enguny, ha ignorat elfallo d'una sentència del TSJCV,guanyada pe sindicat, que obligal'Administració Educativa amodificar la resolució que regulael funcionament dels col.legispúblics. En concret l’Alt Tribunalvalencià anul.la l'apartat de l'as-signació horària dels mestresespecialistes per considerar-lo

il.legal. Malgrat tot, amb unmenyspreu d’antologia cap alstriibunals de justícia, els respon-sables d’Educació han prorrogatla normativa anul.lada pelTSJCV.

Davant d'açò el sindicat ha pre-sentat un recurs de reposició con-tra la Resolució prorrogada(publicada el 29 de juny de 2001al Diari Oficial de la GeneralitatValenciana nº 4.032) per conside-rar que no s'ajusta a dret.

El Sindicat va plantejar en elseu meoment una demanda con-tra determinats apartats, tot iimpugnant concretament els cri-teris d'assignació d'horari lectiual professorat de les especialitatsd'Educació Física, EducacióMusical i Idioma Anglés. Elsapartats impugnats - i anul·latspel TSJCV- estableixen que alprofessorat especialista se li had'assignar horari lectiu en primerlloc de grups d'ESO, i a continua-ció dels grups de Primària.Aquest criteri és contrari, segonsel TSJCV, als articles 2.1 i 3.1 i alart. 10.4 de l’Ordre de 23 degener de 1997, que va regular elsprocessos d'adscripció dels mes-tres als llocs de treball derivats de

la nova ordenació del sistemaeducatiu. El TSJCV va estimar elrecurs interposat declarant que elprofessorat o mestres delscol·legis públics valencians nopoden ser considerats com un"totum revolutum" per als qualssiga indiferent l'assignació d'unhorari d'un nivell o d'un altre,sinó que, en principi, els ha decorrespondre l'horari correspo-nent a la naturalesa del lloc detreball al qual se'ls haja adscrit.En tot cas, si escau, per insufi-ciència de l’horari corresponentassignat, poden completar lacàrrega lectiva amb horari deSecundària. Coherentment amballò declarat als fonaments dedret de la sentència, el TSJCVconclou amb un fallo que anul·lai deixa sense efectes els criterisd'assignació prioritària d'horarilectiu de secundària al professo-rat de primària.

En definitiva, el sindicat dema-na el compliment de la sentènciadictada pel TSJCV i que laConselleria de Cultura i Educacióprenga les mesures organitzati-ves per garantir que l'alumnat deprimària dels col.legis públicstinga el professorat especialitat

corresponent i que es dote deprofessorat especialista els cen-tres que no tinguen personal sufi-cient per impartir les especialitatsen primer cicle d'ESO.

El sindicat anuncia que posarà

al servei de tot el professoratafectat els seus serveis jurídicsper impedir que se'ls aplique unanormativa que està anul.ladaexpressament pels Tribunals deJustícia.

JORDI BOLUDA

Es creen els serveis de prevenció de riscos laboralsen l’ensenyament valencià

Un important pas endavant en Salut Laboral

JOSÉ LUIS GONZÁLEZ MESEGUER

La Mesa Sectorial d'11 de juliol va aprovar la creació del Servei dePrevenció per a tots els treballadors i treballadores del sector del'Ensenyament públic dependent de la Generalitat Valenciana. És un fetmolt important per a la seguretat i salut laborals al sector.

Els Serveis de Prevenció sónuna condició necessària per a ferefectiva l'aplicació de la Llei dePrevenció de Riscos Laborals. Estracta del conjunt de recursoshumans i materials necessarisper a la realització d'activitats deprevenció, amb la finalitat degarantir l'adequada protecció dela seguretat i la salut dels treba-lladors i treballadores. Ha d'as-sessorar i assistir al'Administració, als treballadors,als seus representats i als òrgansde representació especialitzada.

Les funcions més rellevantsd'aquests serveis són: l'obliga-ció d'integrar l'acció preventivaen la gestió de l'empresa; rea-litzar una correcta avaluaciódels riscos de l'empresa, amb laparticipació dels treballadors iels seus representants; l'elabo-ració del Pla de Prevenció, ambla finalitat d'impedir els danysdels riscos que no s'hagenpogut evitar.

L ' S T E P V- I n t e r s i n d i c a lValenciana valora molt positi-vament el procés de negociaciói els resultats als quals s'arribaten l'esmentada Mesa Sectorial

d'Educació sobre seguretat isalut laboral. En concret, s'haaprovat una Ordre que regulael Servei de prevenció al sectordocent i els recursos humans imaterials dels quals es dotaranels serveis.

El Sindicat romandrà moltatent a la dotació pressupostà-ria que s'hi adjudique, què seràen definitiva la que definirà elcalendari real d'aplicació delsesmentats acords. Prop de47.000 treballadors i treballado-res, així com més de 500.000usuaris en 1.700 centres educa-tius al llarg del País Valencià nopoden continuar sense disposard'uns serveis de prevenció com-plets i de qualitat.

El Sindicat, compromés en ladefensa de la seguretat i lasalut dels treballadors i treba-lladores, impulsarà la negocia-ció de la resta de mesures quecomplementen l'acció preventi-va en aquesta matèria. Entrealtres, el Sindicat seguiràpotenciant la campanya enceta-da "Pel reconeixement de lesmalalties professionals a l'en-senyament".

Al l - i -o l i 160 7UNIVERSITATSetembre 2001

El presente curso se funcionarizaránnuevas categorías laborales

En virtud de los acuerdos firmados en la MesaSectorial del mes de julio, se reiniciará el procesode funcionarización de los colectivos pendientesde hacerlo. Durante ese mismo mes se presenta-ron las primeras propuestas, a concretar en la

reunión prevista del 12 de septiembre. El procesoafecta a 1.881 trabajadores y trabajadoras perte-necientes a todos los grupos, tanto deAdministración General como de Especial, inclui-do el personal transferido del INEM.

Las personas afectadas, por gru-pos, es el siguiente:Administración General (gruposA al D), 107; AdministraciónEspecial (grupos A al D), 395;Personal transferido INEM (todoslos grupos), 117; PersonalSubalterno, 1262. LaAdministración se ha comprome-tido a funcionarizar también a loscolectivos de Cuidadores y deVigilantes, una vez publicada lapróxima RPT.

El proceso de funcionarizaciónse realizará a través de cursos yevaluaciones continuas. La pro-puesta del IVAP es la siguiente:

Grupo A: 50 horas lectivas y 4horas de evaluación continuada.Horario: 6 horas diarias: 9 días(lunes a viernes, más lunes a jue-ves), de 12 a 15 horas y de 16.30 a19.30.

Grupo B: 40 horas y 3 de eva-luación. Horario: 6 horas diarias: 7días (lunes a viernes, más lunes ymartes), 12 a 15 horas y 16.30 a19.30, última tarde de 16.30 a20.30.

Grupo C: 30 horas y 2 de eva-luación. Horario: 6 horas diarias, 6

días (lunes a miércoles, tarde deljueves, viernes y lunes) de 8.30 a14.30 y una tarde de 16.30 a 18.30.

Grupo D: 25 horas más 2 deevaluación. Horario: 6 horas dia-rias, 5 días (lunes a miércoles,tarde del jueves, viernes) 8.30 a14.30 y una tarde de 16.30 a 19.30.

Grupo E: 15 horas más 1 deevaluación. Hay varias propues-tas de horario: 5 horas diarias: 3días de 8.30 a 13.30, último día14.30; 3 horas diarias, 5 días, 4 tar-des (lunes a jueves), de 16.30 a19.30 y una mañana (viernes) de8.30 a 12.30; y 8 horas diarias, 2días, de 8.30 a 13.30 horas y de16.30 a 19.30 horas.

La propuesta del STAPV-Iv(antes STEPV-Iv)

El Sindicato considera que existeuna gran desproporción entre lashoras que han de realizar las per-sonas a funcionarizar según elgrupo al que pertenecen, sobretodo si se comparan con el primerproceso de funcionarización. Porello, el Sindicato mantiene comopostura inicial en la reunión del

12 de septiembre la realización decursos con la misma duración quelos efectuados a partir de la Leyde Funcionarización de 1996.

¿Es obligatorio realizar el proce-so de funcionarización?.

El artículo 19.4 de la Ley10/1998 dice que "el personalque no participe en los procesosde funcionarización o que nosupere los cursos que se convo-quen permanecerá en los pues-tos de trabajo que desempeñe,manteniendo su condición depersonal laboral, sin que estosuponga remoción o cese". Estoquiere decir que la persona queno se presente a estos procesoscontinuará siendo personallaboral, con el puesto de trabajoa extinguir, y en ningún casopodrá optar a concursos o pro-moción. Teniendo en cuentaque la tendencia es a funciona-rizar toda la Administración, sequedará estancada en el puestode trabajo.

Els representants sindicals debatran el futur del sector

Peníscola acull a finals de setembreles jornades valencianes de privada

Les eleccions sindicals en elscentres d'ensenyament privattindran lloc en el curs 2002-2003. Els últims anys algunesorganitzacions sindicals hanincrementat la seua represen-tativitat en el sector, empara-des pels interessos de les patro-nals. Mentrestant, aquest sindi-cat veu novament dificultada laseua acció sindical, fins sl puntque se li impedeix l'entrada derepresentants en alguns cen-tres. A hores d'ara, els percen-tatges de representació en elsector són els següents: FSIE,35,39%; USO, 23,89; UGT, 17,95; STEPV-Iv, 11,63; CC OO,11,12

Aquestes xifres permetenque, només amb la firma dedues organitzacions, les patro-nals facen efectives totes lesseues propostes desregulado-res, a més de mantindre desin-formats als treballadors i treba-lladores. Els afiliats i afiliadesdel STEPV-Iv es troben ambdificultats per a defensar elsseus plantejaments ideològics idrets laborals, amb l'argumentde la patronal d'acusar-los delesionar els interessos dels cen-tres.

Alguns companys i compan-yes de centres vénen plante-jant de fa temps la necessitatd'organitzar una trobada de

delegats i delegades delSTEPV-Iv per a compartirexperiències, i amb una finali-tat formativa. El Secretariat dePrivada i el SecretariatNacional del Sindicat ha apro-vat finalment la celebració d'u-nes Jornades de Formació per adelegats i delegades aPeníscola, el dies 28 i 29 desetembre. En les jornades s'a-bordarà, entre altres, l'actualpanorama sindical, la història ila situació de l'organització, i latasca dels delegats i delegadessindicals en distints àmbits,com ara la prevenció de riscoslaborals en els centres.

XII ESCOLA SINDICAL DEFORMACIÓ: IMMIGRACIÓ IEDUCACIÓ.

19, 20 i 21 d'octubre de 2001.Residència de temps lliure deSant Joan, l'Alacantí.

Certificació: 20 hores de for-mació.Programa

Divendres 19.- Salut laboral i malalties pro-

fessionals: propostes pràcti-ques d'actuació.

- Responsabilitat civil. Líniesd'actuació i presentació dematerials.

Dissabte 20.Matí: Immigració i Educació.

Conferència-col·loqui i taularodona.

Vesprada: Itinerari didàctic.Diumenge 21.- El paper de les dones en el

moviment sindical.

EL PRINCIPI D'IGUALTATPER RAÓ DE SEXE EN LANORMATIVA LABORAL

9 i 10 de novembre de 2001,de 10 h. a 18 h. Saló d'actes delServei Permanent de laUniversitat de València, C/Amadeo de Saboya, 14,València.

Certificació de 20 hores deformació expedida per laUniversitat de València.Programa

1ª sessió. Conceptes previs:Perspectiva general de la situa-ció de la dona; models de sub-ordinació, igualdat i correspon-sabilitat; discriminació directa;discriminació oculta; discrimi-nació indirecta.

2ª sessió. La prohibició dediscriminació per raó de sexeen el dret comunitari (ponent:Mª Carmen Salcedo):Concepte i tipologies de discri-

minació; normativa comunità-ria en matèria de no discrimi-nació: dret originari (Tractat deRoma, Tractat de Maastricht,Tractat d'Amsterdam….) i dretderivat; jurisprudència delTribunal de Justícia de lesComunitats Europees; iniciati-ves comunitàries: Equal.

3ª sessió. Discriminació retri-butiva (ponent: MercedesLópez): La discriminació retri-butiva per raó de sexe; igualtati discriminació retributiva enl'ordenament laboral i en lajurisprudència del TribunalConstitucional; tipologia de ladiscriminació retributiva de ladona en l'empresa, pràctiquesempresarials i negociaciócol·lectiva; cas pràctic.

4ª sessió. Assetjament sexualen el treball (ponent: JuanAntonio Altús): concepte d'as-setjament sexual; possiblessituacions d'assetjament; res-ponsabilitat empresarial perl'assetjament a l'empresa; tute-la judicial laboral; tutela penal iadministrativa.

5ª sessió. Situació jurídico-laboral de la maternitat i lacura de fills (ponent: MªAmparo Ballester): La suspen-sió per maternitat, règim jurí-dic i problemes plantejats;maternitat i protecció de lasalut: Llei de Prevenció de ris-cos laborals i incapacitat tem-poral per risc durant l'embaraç;permisos per cura de fills, lac-tància, reducció de jornada iqüestions que suggereix lainexistència de permisos espe-cífics per força major familiar;excedència per cura de fills ifamiliars.

Les places per participar enaquesta activitat estan limita-des a la capacitat del saló on esrealitzarà. L'admissió es faràper rigorós ordre d'inscripció.

Activitats de Formació programades per al primer trimestre del curs 2001-2002

99D’OCTUBRE

USEM LA LLENGUA,CONSTRUÏM EL PAÍS

M A N I F E S T A C I Ó19 hores en la Plaça de la Reina

de la ciutat de València.Convoca: Comissió 9 d’Octubre

ARXIU

ARXIU

Setembre 20018 Al l - i -o l i 160 L’ÚLTIMA

El Fòrum Mundial d'Educació qüestiona les polítiques liberals

La ciutat brasilera de Porto Alegre reunirà a finals d'octubre vora de quatre mil ensenyaments

En l'escenari internacional és ben visiblel'esgotament de l'anomenat projecte neoliberal, undiscurs ideològic elaborat i imposat a través de lapremsa per tal de justificar la més brutalexplotació de pobles i nacions per part de les gransempreses transnacionales.

La realització del primer Fòrum Social Mundial(FSM) va demostrar, en la pràctica, la possibilitatd'unificació d'aquells que pateixen lasconseqüències de la barbàrie neoliberal.

E n la conclusió dels tre-balls del 1r. FòrumSocial Mundial, l'educa-

ció no va estar contemplada enels grans momentos de l'encon-tre, en contraposició a les polí-tiques liberals, encara que escomprén que el món nuevopossible es construeix enespais educatius, formals o no,en els que la formació huma-nística i ciutadana promoguenl'accés al coneixement.

Educadors i educadores d'a-rreu del món volen ara organi-zar la seua intervenció, en elgran espai de l'FSM, i produirespais de diàleg i cridar l'aten-ció dels governs i de les pobla-cions sobre la lluita per unaeducació que garantisca atothom l'accés no sols al conei-xement, sinó, fonamentalment,a la dignitat de ser ciutadà, enel seu sentit més ampli, garan-

tit per la Carta de les NacionsUnides.

El Fòrum Mundiald'Educació (FME) durà a laciutat brasilera de PortoAlegre, del 24 al 27 de octubre,prop de set mil persones de totsels continents. El Fòrum és unainiciativa del Govern municipalde Porto Alegre, que comptaamb el suport de nombrosesentitats ciutadanes, pedagògi-ques i sindicals. A la ciutat s'hidesenvoluparan conferències,tallers, mostres i panells. Enaquest context, l'organitzacióha proposat a totes les personescompromeses a transformar elFòrum Mundial d'Educació enun espai privilegiat d'afirmacióde l'educació i de la ciudadaniaglobals, en la perspectiva d'unnou món possible. S'ha obertun web on totes les personesinteressades, en particular tre-

balladors i treballadores del'ensenyament i mitjans decomunicació, poden ampliar lainformació: www.forummun-dialdeeducacao.com.br

Porto Alegre és una de lesciutats amb un dels índexosmés baixos d'absentisme esco-lar en relació a d'altres capitalslatinoamericanes. La xarxamunicipal compta amb 3.700professors i professores d'en-senyament elemental i mitjà.Un sistema educatiu organitzaten cicles i implantar en la ciu-tat en 1995 va aconseguirtambé reduir espectacularmentel fracàs escolar, situat entornal 30% en 1994.

El principal eix dels treballdel Fòrum serà l'Educació coma contrapés al neoliberalisme ipermetrà contrastar experièn-cies en les polítiques públi-ques. El compromís de Porto

Alegre amb l'educació poularestà consolidat des de fa unsdotza anys, a través de propos-tes pedagògiques adoptadesper l'ensenyament públic.

Les previsions apunten a unaparticipació elevada, sobretotdels països d'Amèrica Latina,Àfrica i Àsia. Per a una de lespersonalitats convidades, elprofessor d'Antropologia Socialde la Universitat de Sao Paulo,Kabengele Munanga, una deles claus que cal entendre ésque "la democràcia passa perl'Educació". Per la seua banda,Tarso Genro, alcalde de la ciu-tat i principal artífex del FME,"Porto Alegre està mostrant almón que és possible un altremón, amb més afecte i igualtat,en el qual el poder públic estàal servei de la majoria i és legi-timat gràcies a la participaciódirecta de la comunitat".

Cultura,educació i desenvo-lupament social

Reflexions teòriques i argu-mentatives sobre els vinclesentre cultura i educació i laprevalència de l'educacióarticulada al voltant del des-envolupament social i humà,front als enfocaments funcio-nals neoliberals de l'educa-ció per a la competitivitat i elmercat, com a formadora demà de obra, de recurs humàper a la producció.

Participació ciutadana eneducació

Anàlisis i experiències departicipació ciutadana endiferents nivells educatius,la participació local encomunitats, participació enel disseny de polítiques iplans educatius.

Control ciudadano a la ges-tión y al presupuesto guber-namental en educación

Experièncias concretes rela-cionades amb el contrapésciutadà, el control, la fiscalit-zació a la gestió i els pressu-postos educatius delsgoverns,, el compliment deprogrames, enfocaments iobjectius. Experiències deles xarxes per la transparèn-cia i contra la corrupció.

L'Educació com a dret

L’Educació com a serveipúblic, però també com adret, reconegut i compromésper molts països en el PacteInternacional de DretsEconòmics, Socials iCulturals.

Societat civil i educació

Experiències en aquestàmbit, amb visions prospec-tives per al seu desenvolupa-ment.

Temes peral debat

Carta de l'organització del Fòrum

Tenim el plaer de comunicarel llançament oficial del FòrumMundial d'Educació per laSecretaria Municipald'Educación de Porto Alegre,que tindrà lloc en Porto Alegrea finals del mes d'octubre.

Volem fer una crida a uni-versitats, escoles, ONGs, movi-ments socials, grups indepen-dents per tal que junt ambnosaltres organitzen aquestimportant moment per l'educa-ció contemporània.

Superant el caràcter d'uncol·loqui universitari aquestFòrum pretén ser un espai dediscussió política i pedagògicadels moviments pedagògicscontemporanis, que es consti-tueixen com a espais que esresisteixen a reduir l'educa-ción als dictats del mercat i la

mantenen com a acció huma-nitzadora.

Volem constituir xarxeslocals, nacionals i mundialsque ens permeten dialogar,constituir intercanvis i formesd'intervenció significativescom a contrapés dels pensa-ments que es consideren únics.

* Coordinadora pedagógicade la Secretaria de Educacióde Porto Alegre

Jacqueline Moll*