S’ha de tornar als sindicats! - Solidaridad Obrera

Òrgan de la Confederació Regional del Treball de CatalunyaIII Època DIARI GRATUÏT

FUNDADA AL 1907 Portaveu de la Confederació Nacional del Treball - Adherida a la AITNovembre/Desembre 2009 - Núm. 343

3 Actualitat 7 Sindical 14 OpinióÁfrica, ese continenteolvidado

Constitució del NucliConfederal de la CNTa Pineda de Mar

Qüestió ecològica: untema banal?

S’ha de tornar alssindicats!

Pàg. 6

¿Quién es el presi-dente de la CEOE,

Gerardo DíazFerrán?

Pàg. 4

El context de laCruzada Nacionalde Alfabetización

Pàg. 11

Concentració aCremalleras

Rubí

L’educació lliure:Cultivant la

felicitatPàg. 8

Últimos datos de la situación fí-sica y legal de Amadeu Casellas"Per què no em concedei-xen la limitació de con-demna?La resposta és molt sen-zilla: perquè vaig néixerpobre, com tants altrescompanys".Amadeu Casellas.

¡Adheriu-vos al manifestper la llibertat d’Amadeu!

Pàg. 16

Solidaridad Obrera entrevista aHabeas Corpus

Entrevistamos a HabeasCorpus, popular grupomusical español dehardcore, conocido porsus críticas e impactan-tes canciones.La banda fue fundada enMadrid en 1993, y desdeentonces ha publicado10 álbumes con diferen-tes discográficas.

Pàg. 12

Pàg. 11

Tanto pagas,tanto vales

Pàg. 5

BADALONA Ptge Riu Congost, 5-11 bajos08917 Badalona. Ap.Co: nº 302, 08910 Bada-lona. Telf/Fax: 93 398 84 63 e-mail: [email protected] Plç Duc de Medinacelli, nº 6Entlo 1ª, 08002 BCN. Telf/Fax: 93 317 05 47 e-mail: [email protected]À DEL LLOBREGAT C/ Florida, 4008940 Cornellà del Llobregat. Ap.Co: nº 287,08940 Cornellà Telf/Fax: 93 375 58 53 e-mail:[email protected] Telf: 661 170 643 Fax: 93 73397 08. e-mail: [email protected] C/ Poeta Marquina, s/n 17600 Fi-gueres. Ap.CO: nº 103, 17600 Figueres.Telf/Fax: 97 267 32 88 e-mail: [email protected] Ap.Co: nº30, 08400 Granollers.e-mail: [email protected] DEL LLOBREGAT C/ Montseny 87,2º2ª 08904 L’Hospitalet de Llobregat. Telf: 93448 28 55 e-mail: [email protected] Pg. Verdaguer nº 122, 2º 08700Igualada. Ap.Co: nº 486, 08700 Igualada. e-mail: [email protected] Telf/Fax: 93 805 4191. LA BISBAL D’EMPORDÀ C/ Marimon Asper 16,2º, 17100 La Bisbal. Ap.Co: nº 29, 17100 La Bis-bal. E-mail: [email protected] Telf/Fax:97 264 53 98MANRESA C/Jorbetes, nº 15 08241 Manresa.e-mail: [email protected] Telf:615 402 071 / 652 628 146

MATARÓ Ap.Co: nº 277, 08301 Mataró. e-mail: [email protected] Telf/Fax: 93 536 1420 MENORCA-CIUTADELLA Sor Àgueda 5, 1er,Ap. Co: nº288, 07760 Ciutadella de Menorca.e-mail: [email protected] LLAGOSTA Rbla Països Cata-lans nº 57, 2ª Ap.Co: nº 87, 08120 La Llagosta.Telf: 610 83 26 92 e-mail:[email protected] C/ Alfons V, 6 17800 Olot. Ap.Co: nº 85,17800 Olot. Telf/Fax: 97 227 16 82 e-mail:[email protected] DE MALLORCA C/Palau Reial nº9,2º07001 Palma. Ap.Co: nº 1566, 07080 Palma.e-mail: [email protected] Telf/Fax: 971 726461LLEIDA-PONENT Rambla Ferran 30, 4º 1ª C.P.:25007 Lleida. Ap.Co: nº 847, 25080 Lleida.e-mail: [email protected] Telf: 627 13 36 96PREMIA DE MAR C/ del Nord 65, local. 08330Premià de Mar. Ap.Co: nº 187. e-mail:[email protected] Ptge. Edgardo Ricetti nº 16. Ap.Co:nº 2172, 08200 Sabadell. Telf: 93 717 53 01 e-mail: [email protected] C/ Cardenal Cervantes 18, 1-2ª.Ap.Co: nº 973, 43080 Tarragona. Telf: 605 1209 80 e-mail: [email protected] Ctra. Montcada nº 79, 08221 Te-rrassa. e-mail: [email protected] Telf: 93 733 9708.

Sol idaridad Obrera es el periódico bimestral de laConfederación Nacional del Trabajo en Catalunya

2

Editor: Comité Regional de CNT-AIT Cata-lunya i Balears.

Sede de Gestión: Crta. Montcada 79, 08221 Terrassa

Contacto:Telf./Fax: 93 733 97 08 Email: [email protected]

Distribución:Depósito Legal B.406-1978ISSN 1887-8660

Dirección y Administración:Elías D. Molins

Subdirección:Xavier Barceló Montañés

Colaboradores:Federación Local de Terrassa, JustCasas, Juanjo Escofet, Lluís Pérez,Ernest Robert y todos los Secretariosde Prensa de los sindicatos de laCNT-AIT Catalunya-Balears.

Aquestes alçades de lapel•lícula no ens hauriad’estranyar la doble moral i

la hipocresia del sistema capitalistai d’aquells que dirigeixen les nostresvides. No obstant, una cosa és queno ens sorprenguem, i una altracosa ben diferent que acceptemamb resignació o passivitat contí-nues notícies com les dels dirigentsbancaris i empresarials que deixenels càrrecs amb desorbitades grati-ficacions.

La patronal reclama un acomia-dament no sols lliure -com ja ho és aEspanya-, si no encara més baratodel que ja és, i això al mateix tempsque no tenen cap problema en fercontinus acomiadaments col•lec-tius, i mentre els empresaris es blin-den els contractes i s’imposenremuneracions astronòmiques.

És lògic que succeeixi això en unsistema econòmic que no funcionaper satisfer les necessitats socials, niper repartir la riquesa entre la po-blació, si no que necessita de laconcentració del capital, on elmotor de l’economia és la maximit-zació dels beneficis empresarials, ion la majoria de persones (les famí-lies treballadores) sols són costos sa-larials a minimitzar per fer mésrentables i productives les empre-ses.

El que no hauria de ser tan rao-nable és que molta gent hagi assu-mit el discurs del poder econòmic,i, defensant com a seus uns interes-sos que els són oposats, vegi com

inevitables els nombrosos acomia-daments i la pèrdua de drets labo-rals.

Els mal anomenats mitjans de co-municació ens volen vacunar dequalsevol resposta a aquests fetsamb l’estratègia de la saturació persobre-informació: bombardejantcontínuament amb notícies des-contextualitzades i sense cap mésanàlisis que les veus de l’elit econò-mica i política.

En una economia on la gran partde la població es deu al treball as-salariat, qualsevol acomiadament,amb algun dels pretextes legals(tecnològics, econòmics o produc-tius), o amb la sola excusa de lacrisi, i quan l’empresa no té ni tansols pèrdues, es a dir, simplementper incrementar o garantir els bene-ficis de l’empresa, és absolutamentinacceptable. És una imposició delbenefici privat empresarial persobre el dret a la vida dels treballa-dors/es i les seves famílies.

És més important que l’empresaripugui seguir fent-se ric, o que nodisminueixi beneficis, a què la per-sona assalariada pugui mantenir laseva feina gràcies a la qual viu, ipotser també la seva família.

Per això la CNT no accepta capacomiadament: per què el dret altreball, el dret a la vida, està persobre del suposat dret a la propie-tat privada dels beneficis empresa-rials. Mentre tan els fruits del treball,com els mitjans de producció i dis-tribució no siguin bens col•lectius isegueixin en mans de la classe ca-pitalista, aquesta haurà de garantirun treball digne -o els mitjans perviure- a tota persona. I si ens volenfer creure que les seves crisis cícli-ques no els ho permet fer-ho, queresponguin amb la gran riquesaque acumulen.

Més remuneracions empresarialsastronòmiques i més acomiada-

ments de treballadors/es

S.P. del Comitè Regional

Editorial

Habla el director

Comitè Regional de Catalunya i BalearsC/Alfons V, 6 - 17800 OlotTelf: 97 227 16 82 email: [email protected]

El periódico sólo se hace responsable de los artículos que vayan expresamentefirmados por la redacción o el director. El resto de los artículos son responsabili-dad de quien los firma.

Adelante, ¡¡COLABORA!!La nueva cuenta para realizar aportaciones es la siguiente:2100-1354-34-0200099516 (La Caixa) Titular: S.U.O.V. Terrassa

Como muchos ya esperába-mos, tras la reforma educa-

tiva del Plan de Bolonia, quedeteriora el nivel educativo de lascarreras universitarias a un nivel debachillerato, vaciando de conte-nido las carreras más críticas, y re-llenándolas de asignaturas tutifruti,se ha lanzado la esperada pro-puesta de ampliar la educaciónobligatoria hasta las 18 años.

¿Cuál es el principal objetivo deesta medida? Para entenderlo, hayque conocer las previsiones. Vienentiempos de crisis social, donde lastasas de desempleo aumentaránen gran medida y se prolongaránen el tiempo. Es por eso que se hacomenzado a implantar Boloniaeste año sí o sí. El sistema Bolonia

está creado para destruir el espíritucrítico de los estudiantes.

No interesan trabajadores críti-cos sabiendo que nos espera un fu-turo de crisis prolongada, seríanproblemas para los de arriba. Loque interesa es frenar las tasas dedesempleo, las estadísticas, paraque el Estado Español pueda seguirrecibiendo subvenciones europeasy no sea sancionado. Una medidaefectiva, ya empleada en otrosmomentos de la historia, es elevarla edad de incorporación al mer-cado de trabajo, lo que catalogaen las estadísticas a los jóvenescomo estudiantes y no como des-empleados.

Si con la ESO ya aburren a los es-tudiantes, con la nueva reformaeducativa lograrán un combo paraacabar de rematarlos.

Elías D. Molins

Punts de distribucióCerdanyola

Universitat Autónoma de BarcelonaFacultat de Lletres i Psicologia08193 Bellaterra

EsparregueraBiblioteca municipal Beat DomènecPl. de Santa Eulàlia nº308292 EsparregueraBar KlanPasseig del Castell nº108292 EsparregueraBar EsparracatC/ Maestro Feliu Munné nº1808292 EsparregueraBiblioteca Josep Roca i BrosC/Federico García Lorca, 1708630 Abrera

OlotLlibreria DòriaSant Tomàs, 617800 Olot (Girona)Biblioteca municipal d'OlotC/ Pati, 217800 Olot (Girona)Llibreria DracPasseig d´en Blai, 6117800 Olot (Girona)

FigueresOficines de l’INEM/OTGAnicet de pagès 10-1217600 FigueresHospital de Figueres(sala d’espera)Ronda Rector Aroles S/N17600 Figueres

TerrassaBar La RondaC/d’Albinyana nº25-2708223 TerrassaBiblioteca Central de TerrassaPasseig Lletres 108221 TerrassaAteneu CandelaC/Sant Gaietà nº 7308221 TerrassaAssociació de Veïns s.XXPlaça Segle XX, 1108223 TerrassaAmics de les Arts i Joventuts MusicalsCarrer Sant Pere 46, 1r.08221 TerrassaLlibreria Sant JordiCarretera Montcada 40608223 Terrassa

SabadellBiblioteca del NordRonda Navacerrada, 6008207 Sabadell

Els nostres sindicats

3Nº343 Novembre/Desembre 2009

Actualitat

nes -¡no se alarmen, no se trata deinyecciones de cocaína o heroína ode sangre azul para los directivos,altos ejecutivos, gestores y propieta-rios causantes de la crisis y de laruina de miles de familias! ¡No! Setrata de inyecciones de dinero, decapital, vaya de pasta, para enten-dernos.

Mientras tanto, África se hunde enla miseria. Algunos listos dirán que yales está bien, que los negros no tra-bajan, que los moros tampoco, quese espabilen y que no molesten consus problemas y sus necesidades,que ellos –los listos- lo arreglarían encinco minutos -¡esto si que es preci-sión, no en seis ni en cuatro! ¡encinco minutos, con un par! Pero sepresentan al menos un par de “pro-blemillas”. El primero, es el hecho in-negable que los países ricos–especialmente los europeos- hanexplotado África hasta la saciedaddurante muchos años cuando prác-ticamente todo el continente erauna serie de colonias maltratadas yexplotadas. Teniendo en cuentaademás, que la inmensa mayoría deindependencias africanas lo hansido con el visto bueno de los paísesricos para poder seguir ejerciendo elcontrol económico de sus econo-mías y recursos naturales de manera,que aunque oficialmente se trate depaíses “libres”, lo cierto, es que la ex-plotación sigue con la complicidadde nativos tiranos, dictadores, geno-cidas, ladrones…con el respaldo delos países ricos. Y si su independenciano ha tenido el visto bueno delmundo occidental y han pretendidocontrolar sus propias economías y re-cursos, dichos países se han sumer-

gido en inacabables guerras civilesalentadas por intereses extranjerosque han destrozado lo poco quehabía y que se podía aprovechar, ysi no, que se les pregunte a los habi-tantes de Angola, Mozambique, Bur-kina Faso, Dahomey, Costa de Marfil,Sudán, Somalia…

África, contiene a seis de cadadiez pobres de la humanidad; losafectados por el SIDA suman millo-nes; veinticinco de los treinta ynueve conflictos existentes ahoramismo en el Mundo se hallan allí; losdesplazados por el hambre, las gue-rras, la corrupción, las enfermeda-des, las represiones…se cuentantambién por millones…y además, esel continente más afectado por elcambio climático, un continente,que prácticamente no contaminacon CO2 porque su industria es insig-nificante y su parque móvil no sepuede comparar con el de ningúnotro.

Cambio climático que se hace

más que evidente con la progresivadesertización de amplias zonas y elcontinuo avance de los desiertos,sobre todo del Sahara, empujandoal Sahel –zona de transición a las sa-banas- cada vez más al Sur. Estoscambios, producen millones de des-plazados por hambre al perderse in-gentes cantidades de hectáreas decultivo…estallando guerras por unosrecursos alimenticios cada vez másescasos con armas vendidas por…lospaíses ricos que sacan tajada detodo y hasta las últimas consecuen-cias. Pues bien:¿Qué pasa conÁfrica? ¿Cuándo hablan de ella lasfamosas reuniones del G-7; FondoMonetario Internacional…? ¿Qué so-luciones podemos darles a nuestroshermanos africanos? ¿O ahora varesultar que no lo son? ¡A ver, los “lis-tillos”! ¡Venga! ¡Una solución “ex-prés” de cinco minutos!...pero queno pase por que se muerantodos…¿Qué porqué les pido la solu-ción a los “listillos”? ¡Pues porque vande listos y a lo mejor con sus tonteríasigual aciertan! Ya lo dice la sabiduríapopular: los borrachos y los niñossiempre dicen la verdad. Pues eso, aver si entre los “listillos” hay algunoque sea borracho y acierte.

Occidente, los países ricos, las an-tiguas potencias colonizadoras queejercieron –y siguen ejerciendo- enÁfrica su acción imperialista destru-yendo su medio ambiente, sus rique-zas naturales, sus economías, sussociedades…no pueden ni ética nimoralmente olvidar los males quehan causado –y que siguen cau-sando- y despacharse dando per-miso a cuatro ONG para queremienden y zurzan lo que necesitaser renovado y no remendado ni zur-cido. Tenemos que tener en cuentaademás, que de la acción imperia-lista occidental en África hemos “sa-cado tajada” todos los habitantesde dichos países ricos; ciertamente,unos más que otros, pero todos noshemos aprovechado de unas prime-

Nos machacan tanto con lasmismas que más bien pa-rece que se superará la cri-

sis por aburrimiento, que no con lasdecisiones que en las mismas se pue-dan tomar. Después de cada reu-nión, se suceden los comunicadosoficiales que los “correveidiles” de laprensa mundial políticamente co-rrecta no paran de anunciar y de re-petir: que si la Reserva FederalAmericana..., que si el Banco Euro-peo…, que si las economías emer-gentes…, que si el PIB…, que si el añoque viene la competitividad…, quesi Brasil…, que si China…, pero ahoraaparece la India como resultadode…

Ya lo ven ustedes estimados lecto-res: todo son especulaciones, creen-cias, supercherías varias, etc., perola crisis no se termina y el tiempo vapasando y la situación se agrava pormomentos, el paro aumenta y losdesequilibrios mundiales se hacenaún más evidentes. Y hablando dedesequilibrios, el continente africanoque ha pesar de todo y de todossigue existiendo aunque olvidado,va entrando rápidamente en untúnel si cabe, más largo, profundo yoscuro. Efectivamente, gran partedel desarrollo económico y socialafricano de los últimos años, era de-bido a las inversiones de los países“ricos” que dedicaban pequeñaspartes de su PIB a la lucha contra la“pobreza”. Pero ahora, en una situa-ción de crisis galopante como la ac-tual, no solamente han disminuidolas inversiones anteriormente indica-das –con graves perjuicios para el

continente africano- paralizándoseinfinidad de proyectos sociales rom-piendo así las ya escasas esperanzasde muchos pueblos para simple-mente poder sobrevivir, ahora tam-bién, se ha intensificado lasobreexplotación de la cual el conti-nente venía siendo objeto. En épo-cas de crisis los países ricosaumentan la explotación de los paí-ses pobres y por otro lado, las miga-jas de sus PIB que “dedicaban” apaliar mínimamente el daño que ha-cían –y que hacen- son retiradasapresuradamente: ya se sabe, se ne-cesita mucho dinero público paragarantizar unas mínimas prestacio-nes sociales como los carnés de paroy las cada vez más míseras pensio-nes…y tapar los agujeros –inmensosagujeros- que ha ido dejando laBanca por doquier, por no hablar delas fusiones de muchas Cajas deAhorro auspiciadas des del poderpara sanear sus cuentas y que tam-bién necesitan de avales e inyeccio-

África, ese continente olvidado

Just Casas Soriano*

ras materias baratas, de unas fuentesde energía asequibles –sí, es ciertoque las grandes compañías occi-dentales se enriquecen, pero nos-otros aún así podemos seguirpagando y aprovechándonos. Si di-chos países africanos controlaran suspropios recursos y tuvieran unos go-biernos no corruptos que fuesen real-mente democráticos y sepreocupasen por sus respectivospueblos, “otro gallo cantaría”. Peroni eso pueden hacer sin permiso oc-cidental.

Para finalizar: las grandes multina-cionales que explotan a los africanosestán sostenidas por sus respectivosgobiernos –occidentales-, gobiernos,que votan los habitantes de los paí-ses ricos y que en definitiva actúan“en nuestro nombre”, “para nuestrobienestar”. Pues bien, yo, particular-mente, no quiero que nadie en minombre desestabilice gobiernos, or-ganice guerras y matanzas, vendaarmas, de cobertura a unas empre-sas multinacionales y transnacionalescorruptas, mafiosas y asesinas, quesólo miran su beneficio y sus dividen-dos…y encima envenenan con losmedios de comunicación que con-trolan, incluso los públicos, dandomala imagen y tergiversando la rea-lidad de unos pueblos que han sido yson nuestras víctimas por que todosen menor o mayor medida somosresponsables, por acción o por omi-sión…o por cobardía. África -sus ha-bitantes, sus personas- no se merecelo que le está pasando. Un poco másde respeto para un continente quees víctima de todo y de todos: comomínimo, hacia aquellas personas quecon grandes sacrificios personales yfamiliares han conseguido, arries-gando sus vidas, estar entre nosotrosy que no siempre lo tienen.

*Profesor de Historia Contemporáneaen la UAB, afiliado a la CNT de Te-rrassa y presidente del Centre d’Estu-dis Llibertaris Francesc Sàbat.

Estamos tan acostumbrados últimamente a todo tipo de reuniones de los grandes “mandarines” económicos mundiales: G-7; Fondo Monetario In-ternacional…hasta el punto, que dichas reuniones más parecen reuniones familiares como las que se suelen celebrar por las Navidades o por AñoNuevo, que grandes forums donde se deciden “las cosas de comer” de la humanidad entera.

“los países ricos han explotado África hasta la sa-ciedad durante muchos años cuando práctica-mente todo el continente era una serie decolonias maltratadas y explotadas.”

4Actualitat

L'ombra d'unanova reforma

laboral

S'està gestant una nova re-forma laboral que ha de

adaptar el mercat laboral als in-teressos de la patronal espanyolaen el nou marc de crisi mundialgeneralitzada. Si, diem a la patro-nal única i exclusivament, comtotes les reformes laborals ques'han fet fins ara. Evidentment pervendre-la, de cara a la galeria iperquè el medis “d'informació”creïn una opinió favorable, diuenque es reduirà la temporalitat i fo-mentarà la creació de llocs detreball.

A cas les anteriors reformeshan assolit algun d'aquests ob-jectius?Al contrari, el 80% de con-tractes són temporals i aixòpermet als empresaris no haverd'abonar “plus d'antiguitat” i elmés important: abaratir la indem-nització per l'acomiadament.Només en aquesta direcció vanles reformes del mercat laboral,ja estan parlant de la no efectivi-tat dels convenis col•lectius i denegociació individual. En quinescondicions pot negociar un tre-ballador/a endeutat en un con-text d'atur desmesurat?

Alguns podran pensar que elssindicats sempre diem el mateix,només cal veure en que hanconsistit totes les reformes labo-rals des dels anys 70. Vivim en unsistema capitalista i per tant leslleis estan fetes per a l'empresari ial ric, no per al treballador/a, ésel primer que hem de veure iprendre consciència del nostrepaper dins del mercat laboral,simple mà d'obra, una mercade-ria més.

Esperem poder oferir en elspropers números amb més detall,dades de les diferents reformeslaborals i desemmascarar la quese'ns ve a sobre de nou per tal depoder fer-hi front amb argu-ments.

Redacció

¿Quién es el presidente de la CEOE,Gerardo Díaz Ferrán?

Periódico CNT

Gerardo Díaz Ferran, patrónde patrones es una de lasgrandes fortunas españo-

las.Presidente y consejero delegado

de numerosas empresas, entre lasque destacan Viajes Marsans SA,TRAPSA y Autobuses Urbanos del Sur.Su andadura empezó en 1967,cuando con su socio y amigo Gon-zalo Pascual Arias fundaron la em-presa TRAPSA, dedicada altransporte urbano en diferenteszonas de Madrid. En aquellos añosdel franquismo, igual que hoy en día,las licencias públicas se conceden adedo, fruto de los contactos, favoresy presiones entre empresarios y polí-ticos. Gerardo Díaz, no era una ex-cepción. Poco a poco, a base decontactos creó nuevas empresas,participó en otras y adquirió de nue-

vas, relacionadas en general con elturismo y el transporte, llegando a seruno de los empresarios más impor-tantes e influyentes de España.

Sin embargo su catapulta en elmundo de la organización patronal,viene dada en la Comunidad deMadrid, concretamente a través dela Confederación Empresarial Inde-pendiente de Madrid (CEIM). Es ele-gido vicepresidente de la misma el23 de abril de 1998, siendo elegidopresidente el 19 de junio de 2002. Afinales del mismo año, es elegidopresidente de Asintra, la patronal deltransporte de viajeros por carretera.Años después, en 2006 es elegido

presidente de Patronales de Capita-les Europeas, la cual reúne a los re-presentantes de 16 grandesciudades europeas.

Como todo empresario tiene sucara negativa, si es que hay algunade positiva. La parte más bochor-nosa de todas es la del caso de Ae-rolíneas Argentinas. El escándalosaltó por los aires cuando se supoque la empresa de Díaz Ferrán, des-vió fondos que le inyectó el go-bierno de José María Aznar a travésde la empresa pública SEPI (Socie-dad Española de Participaciones In-dustriales) para reflotar AerolíneasArgentinas. Se calcula que 329 millo-nes de dólares, es el dinero que laempresa de éste ilustre emprende-dor desvió en beneficio propio.

Con este tipo de actuaciones, nonos debe de extrañar que ante losinicios mediáticos de la crisis econó-mica actual, hiciera una de sus este-

lares declaraciones, pidiendo unapausa en la economía de libre mer-cado. Las críticas no se hicieron es-perar y llegaron hasta de su propiobando.

El presidente de la otra gran pa-tronal española (CEPYME), declaróque Díaz Ferrán “quiere traer a FidelCastro para que nos arregle los pro-blemas de España”.

Es en definitiva, la relación entrelas diferentes administraciones públi-cas y un gran número de empresa-rios, lo que determina elengrandecimiento de las empresasde estos últimos. Gran cantidad deconcursos, licencias y adjudicacio-

nes hacen que empresas como lasde Gerardo Díaz Ferrán crezcan acosta del erario público. Es por estemotivo que el empresariado nacio-nal apueste por encontrar nuevos ni-chos de mercado a través de laprivatización de los servicios públi-cos, de lo que el presidente de lapatronal española hace gala ha-ciendo declaraciones como la deque “se tienen que privatizar todaslas empresas públicas y la gestión detodos los servicios públicos”. El ejem-plo y el modelo a seguir para él ypara muchos de su calaña es el mo-delo Madrid. Comunidad autonó-mica donde el empeoramiento dela sanidad “pública” ha provocadoya diversas muertes y numerosas ne-gligencias.

En definitiva, dictadura liberal contintes hispanos.

“la empresa de Díaz Ferrán, desvió fondos a tra-vés de la empresa pública SEPI”

� Gerardo Díaz Ferrán.

Empresarios y diálogo social*

He leído reiteradas veces ensu periódico durante estosúltimos días que los costes

laborales en nuestro país están gra-vados, vía impuestos y SeguridadSocial, en proporciones mucho ma-yores que en otros países de nues-tro entorno. La guinda a estaafirmación es su editorial del día 16de julio en el que insta a Gobierno ysindicatos a hacer un esfuerzo, rei-terando una vez más este tema delos costes laborales. ¿Cómo sepuede hacer esta afirmación sinaportar ningún dato? No hay díaque no veamos, en su periódico oen cualquier otro, infinidad de grá-ficos con datos que ayudan a apo-yar las afirmaciones que se estánpresentando. ¿Por qué en el pre-sente caso se afirma sin una bús-queda previa de la información? Mivida laboral me ha llevado a tenerresponsabilidades de negocio enpaíses como Francia, Italia y Ale-mania, además de España. Puedodar un dato. En España, para cal-cular el coste para la empresa deun empleado se aplicaba un factorde 1,3 a 1,4, es decir, el coste eraentre un 30% y un 40% superior alsalario bruto del empleado. En los

otros países mencionados, el factorera de 1,5 a 1,6; es decir, un costenotablemente superior al de Es-paña. ¿No son Francia, Italia o Ale-mania los países con los que nostendríamos que comparar?

Otra afirmación muy generali-zada en estos tiempos de crisis esque el dramático aumento delparo en España, el mayor de todala UE, es debido a la rigidez denuestro mercado laboral.

¿Acaso no se despide a los tra-bajadores porque despedirlos escaro? ¿No será que con un despidomás barato el número de despedi-dos aún sería mayor? En España, eldespido es siempre posible, ya seavía ERE o vía despido improce-dente. Sin embargo, este no es elcaso en países como Francia, Italiay Alemania, donde puede ser ne-cesario presentar un plan social, lle-gar a un acuerdo particular con elo los afectados, y puede fácil-mente presentarse el caso de nollegar a este acuerdo y que la per-sona no pueda ser despedida. Escierto que el despido puede sermás caro en España, pero sólo enlos casos en que el empleado llevelargo tiempo en la empresa. Para

empleados que lleven menos deunos 10 años en la empresa, el des-pido es más barato en España.

Los temas sociolaborales nodeben ser tratados con ligereza ycon frases vacías haciendo falsascomparaciones con otros países. Setrata, en la mayoría de los casos,de dramas personales que no me-recen afirmaciones que no esténargumentadas y contrastadas.

*Carta de un lector a la editorial de LaVanguardia.

Atur: balanç

Tal i com preveiem en les pas-sades edicions, el passat mes

de setembre varem haver desumar 80.367 nous aturats arribanta un xifra total de 3.709.447 d’atu-rats. D’altra banda, l’afiliació a laSeguretat Social va baixar persota dels 18 milions de persones.

Segons els registres de l’INEM,en l’últim any, 1.084.079 personess’han quedat aturades. Això re-presenta un creixement interanualdel 41,2%.

I és que estem en un cicle queno sembla tenir fi, des del passatmés de setembre el nombre d'a-turats s'ha incrementat X. Aquestaxifra espectacular, reflexa les di-mensions de la crisi actual el falspronòstic a que ens té acostu-mats el PSOE, preveient unes mi-llores dels resultats sense capargument seriós, que no superenla simple barrera del sentit comú.

Redacció


SindicalS’ha de tornar als sindicats!

Xavier Barceló Montañés*

Diuen que una mentida, si esrepeteix moltes vegades,acaba tornant-se veritat.

Doncs no, continua sent mentida. Elque li dóna el valor de veracitat ésque ens creiem la mentida.

Això és més o menys aplicable ales afirmacions mil vegades repeti-des com per exemple, que la histò-ria ha arribat al seu fi; que l’èpocade les lluites laborals es va acabar;que les persones som conformistes,egoistes i materialistes i que això nocanviarà mai etc.etc.

Tantes vegades ens ho han repe-tit que el discurs ha calat, no solsa-ment en molts treballadors/es, sinóen vells militants obreristes que en elseu temps van creure en les seveslluites. Certament, el sistema haviaaconseguit alienar a molta gent enels últims 30 anys, gràcies a l’endeu-tament que ha permès un benestarfictici però que abans o despréss’havia d’acabar.

Trenta anys en que hem perdut, si.Però trenta anys no són res en la his-tòria d’un moviment obrer que en tédos-cents i que ha patit mil i un dal-tabaixos però de tots se n’ha sortit,precisament perquè les personessom lluitadores i solidaries, el contraridel que ens volen fer creure els po-derosos.

El que toca ara, és recuperar elque hem perdut i seguir endavant,aprenent les verdaderes lliçons de lahistòria i no quedant-nos amb tòpicsi fets concrets més o menys anecdò-tics, sinó observant en conjunt.

El que passa actualment és queels treballadors/es tenim por, ensveiem indefensos davant l’empresari

perquè hem perdut la nostra einamés preuada: el sindicat. I fins queno els tornem a aixecar, seguiremperdent una i altra vegada.

A aquestes alçades de la situa-ció, li pot quedar a algú el dubtedel perquè s'està podent entrar amatar contra els treballadors/es i elsnostres drets més elementals? Doncsperquè no hi ha cap sindicat. Si,CCOO i UGT no són sindicats, sóngestores empresarials, o a cas noens n'adonem que els discursos delsseus dirigents són els mateixos que eldels empresaris i el govern?

Reivindiquem el sindicat com aeina exclusiva dels treballadors/esper a la defensa dels nostres interes-sos com a tals. Però no només això,almenys a la CNT entenem el sindi-

“La Botiga del Pa” no paga als seus treballadors/esCNT Olot

La CNT d'Olot vol fer saber a l'o-pinió pública que la direcció dela cadena de fleques “La bo-

tiga del pa” està deixant de pagar -al-menys fins a la data de tancamentd'aquesta edició de SolidaridadObrera- part del salari mensual a diver-ses treballadores d'aquests establi-ments, amb botigues establertes aOlot, Banyoles, Figueres i Girona.

La direcció argumenta que última-ment no va gaire bé econòmicamenti que per això està retallant el sou acompanyes del sindicat i altres treba-lladores no afiliades. De totes maneres,des de CNT opinem que la direccióúnicament vol reestructurar l'empresa iels seus components i pensem que notenen tantes pèrdues com diuen i sim-plement han deixat de guanyar-hi tanti com que no arriben als objectius eco-nòmics fixats, estan disposats a fer elque calgui per fer fora a qui no elsagrada o fins hi tot a vendre algunade les botigues amb la possible pèr-dua de llocs de treball que això podriacomportar.

Nosaltres argumentem que una re-tallada salarial com aquesta no potdur-se a terme unilateralment des dela patronal. En primer lloc perquè mo-

El grupo MoraInternationalcierra MORA-

IPT,S.A

cat com a espai per compartir ex-periències, opinions, emocions i pro-blemes... El sindicat com a eina pera formar-nos culturalment i aprendreamb i dels demés companys. En de-finitiva, el sindicat com la verdaderaescola del poble.

No ens serveix de res l'erroni argu-ment que els sindicats són tots igualsde venuts, doncs no és cert. Ara mésque mai cal que tornem als verda-ders sindicats, militem i els fem créi-xer de nou però sobretot, cal que noels tornem a abandonar mai més,doncs ha estat un error que estempagant molt car.

*Afiliat a la CNT d’Esparreguera i mem-bre del Centre d’Estudis Llibertaris Fran-cesc Sàbat.

ralment és una vergonya que quan hiha beneficis no es reparteixen entre laplantilla i en canvi, quan hi ha pèrdues(si és que n'hi ha), no dubten a repar-tir-les. En segon lloc tampoc la direccióde l'empresa té cap base legal per re-tallar el sou d'aquesta manera, i és peraixò que CNT Olot ha iniciat les ac-cions legals oportunes per resoldre elproblema donada la negativa a resta-

blir el sou i les condicions anteriors alconflicte després d'una entrevista ambun dels representants de la direcció de“La botiga del pa”.

La patronal hauria de tenir clar queels treballadors no son responsables dela mala gestió en la direcció de “Labotiga del pa” i per tant els de la CNTestem disposats a portar el conflictefins on calgui. Què s'han pensat?! Queels i les treballadores no tenim despe-ses cada mes?! Que no passa res si noens paguen el que hem treballat?!Això sí, ells ven còmodes a les sevescases situades als millors llocs de l'Em-pordà i la Garrotxa...

Per altra banda, a dia de publica-ció d'aquesta notícia estem preparant

una campanya d'informació per a laresta d'empleats d'aquesta cadenade botigues per si hi ha algun altre casd'agressió patronal a les condicions detreball de la plantilla dispersa per laprovíncia de Girona. Entre altres cosessospitem que properament pot donar-se algun cas de “mobbing” a algundels treballadors donada la seva con-vicció de lluita pels seus drets.

A més, des de la Secretaria de Jurí-dica i Acció Sindical s'està valorant elfet d'iniciar una campanya amb car-tells als carrers i concentracions a lesdiferents botigues per informar a la po-blació dels abusos que s'estan duent aterme als esmentats establiments co-mercials per part de la patronal siaquesta no es decideix a cessar en laseva actitud prepotent i injustificable.

Per més informació permanentmentactualitzada de la situació del con-flicte podeu consultar a la web de CNTOlot.

Alegan que no pueden asu-mir el pago del 4º plazo del

convenio de acreedores del 2003,saliente de la suspensión de pagosdel 2002, adjuntando burofax dealgunos acreedores reclamandodicho pago, aluden a la crisis ac-tual, a la bajada de pedidos, fac-turación, etc.,y presentan unbalance abreviado de l 2009 ,concierre a 31/mayo/2009.(Que fuecuando estuvimos con el E.R.E. dereducción de jornada en un40%),una táctica, que como yaadvertimos en su día era la ante-sala del cierre, ya que solo sirvepara bajar aun más la facturacióny aumentar las deudas. Por esopiden la liquidación de dicho con-venio de acreedores, que suponeel cierre de la empresa, ya que laforma de liquidarlo es con la ventade bienes de la empresa para sal-dar las deudas.

Los abogados nos lo dejaronclaro desde el 1er momento, hayque hablar con los interventores,demostrarles que la empresa esviable, que esto es una deslocali-zación pura y dura, aprove-chando la crisis actual, paradeshacerse de la empresa, yaque los balances presentados enel registro mercantil los años ante-riores, son de beneficios (excepto2008) unos beneficios que “nues-tros queridos” ejecutivos de MORAno les son suficientes.”La empresano es rentable”, como nos comu-nico en el verano de 2007 el Direc-tor que había, a el Delegado dePersonal y el Delegado deCNT/AIT.

Comentaros que en Grenobleesta igual o peor otra empresa delgrupo, MORA Sillans, que tambiénla están cerrando. Para acabardeciros que las nóminas se siguenpagando, seguimos trabajando,facturando, etc.

Cuando empecemos cualquiertipo de presión contra el GrupoMora os lo comunicaremos, solici-tando vuestra solidaridad yapoyo.

“és una vergonya que quan hi ha beneficis no esreparteixen entre la plantilla”

CNT Cornellà

CNT d’Esparreguera:local provisional

Ens plau comunicar-vos que jatenim un despatx provi-

sional al poble gràcies a l’Associa-ció de Veïns de la Plana que ens hacedit l’espai.

Ens podreu trobar tots els diu-menges de 18 a 20h. La direcció es:

C/Joan XXIII núm. 7108292 Esparreguera

http://[email protected]

CNT Esparreguera

Més informació a:- http://cnt.cat/olot

6Sindical

Concentració a Cremalleras RubíCNT Terrassa/Redacció

El passat dimarts dia 15 de se-tembre, els companys de laCNT de Terrassa, ens varem

concentrar a les 18h en solidaritatamb els treballadors/es de CREMA-LLERAS RUBÍ, fàbrica de Rubí, on hitreballen afiliats i afiliades nostres.

Cremalleras Rubí es una em-presa en la qual l’administració dela pròpia porta anys cometentfraus legals, dels quals els treballa-dors/es surten directament perjudi-cats. Es per aquest motiu i pel fetde que els treballadors porten 2mesos sense cobrar, que la CNT vadecidir concentrar-se en solidaritatamb la meitat d’una plantilla de200 treballadors, entre ells les nos-tres afiliades i afiliats, que estanfent vaga per cobrar i per que esfaci un pla de viabilitat de l'em-presa.

Des de la CNT volem deixar benclar que donem suport obert aqualsevol iniciativa reivindicativaen els llocs de treball d’arreu i quevolem incentivar la solidaritat entrela classe treballadora, pel mateixmotiu pel que no pararem de recri-minar al sistema actual el que enssembla injust.

� Imatge de la concentració davant les portes de l’empresa.

Animem al conjunt de treballa-dors/es a que denunciïn els abusosempresarials i a organitzar-se perdefensar els seus drets. Recordemtambé que la CNT donarà el seu

suport a tots aquells que decideixinplantar cara a la injustícia i al des-potisme empresarial regnant a lamajoria de llocs de treball.

www.cnt.es/terrassa

Oferim assesso-rament jurídic la-

boral gratuït aqüalsevol treba-

llador/a

La CNT és l’únic sindicat queofereix assessorament jurí-

dic gratuït a qualsevol treballa-dor/a (afiliat o no) de maneradesinteressada.

La justícia és econòmicamentcara per als treballadors i elsempresaris ho saben bé. Peraixò vulneren reiteradament elsnostres drets com a treballa-dors/es i com a persones, sabentque rarament seran denunciats iels seus abusos quedaran impu-nes.

Per trencar amb aquestapràctica, des de la CNT animema tots els treballadors/es a asses-sorar-se per tal de veure si s’estàpatint abús per part de l’empre-sari/a, ja sigui a nivell salarial;contractes en frau de llei (la ma-joria ho són); acomiadaments,ERO (Expedients de Regulaciód’Ocupació); assetjaments etc.A partir d’aquí es poden iniciarles pressions o mesures necessà-ries per canviar la situació.

Folleto sobre elconvenio colectivo

del Metal deBarcelona

Desde la Coordinadoraprovincial del Metal de

Barcelona hemos editado unfolleto dirigido exclusivamentea aquellos compañero/as quedesempeñan el cargo de dele-gado sindical en su empresa oaquellos afiliados que nosiendo delegados sindicalesson un referente ante sus com-pañero/as en la defensa de susderechos. El folleto aclaraaquellas dudas que suelentener los trabajadores del sec-tor y que aparte de apuntaraquello que recoge el conve-nio colectivo, aparecen algu-nos artículos del Estatuto de losTrabajadores, de Sentencias deTribunales y de otras Leyes quenos afectan como trabajado-res.Os recomendamos que lopidáis a vuestro Sindicato ocontactad con la Coordina-dora para haceros llegar unejemplar.

Recibid un saludo. Coordi-nadora provincial del Metalde Barcelona.

Coordinadora Provincial del Metal

Delegado de CNT-AIT en Fundación IRIS despedidoCNT Cornellà/Redacció

Fundación Privada Iris: em-presa sin ánimo de lucro quetrabaja en favor de las per-

sonas con algún tipo de discapaci-dad. Para ello dispone de unaescuela de educación especial ydel Taller Iris, con un proyecto deresidencia para discapacitadosque en la actualidad está en fasede construcción.

El viernes 16 de octubre del pre-sente, la patronal, una vez más,vuelve a golpear sobre la SecciónSindical CNT-AIT en Fundación Pri-vada Iris al despedir al delegadode la sección. Los motivos expues-tos en la carta de despido son porcausas objetivas (organizativas yeconómicas). Según la Junta delPatronato de dicha empresa, ase-gura que en el ejercicio del 2007obtuvo unas pérdidas que ascien-den a 52.030,35 euros; que en elejercicio del 2008 obtuvo unas pér-didas que en este caso asciende-ron a 84.462,90 euros; y que lasprevisiones del 2009 (a fecha de 31de agosto) son unas pérdidas de25.575,80 euros. Sin embargo, laSección es conocedora que en laactualidad se está construyendouna residencia, la cual los terrenoslos cedió el ayuntamiento de SantVicenç dels Horts, y que la Genera-litat de Catalunya paga la mitadde dicha residencia. Por otro ladoatribuye, en causas organizativas,que las tareas desempeñadas porel delegado pueden ser desempe-ñadas por la oficial administrativade la escuela. A pesar de los moti-vos que la empresa expone, el de-legado ha optado por interponerdemanda por lo laboral, para queéste sea readmitido en su puestode trabajo.

La fundación, en más de unaocasión, ha cuestionado la legali-dad de la Sección Sindical, y porende al delegado. Se ha manifes-tado en escritos, que el delegadoha creado la sección sindical conel único fin de apropiarse con el di-nero de la escuela, etc.

La empresa se olvida de mencio-nar algunos hechos. Contrata a tra-bajadores aplicándoles elconvenio de Oficinas y Despachos(éste es más barato en cuanto sa-lario que el de Educación Espe-cial), que ha tenido y sigueteniendo ha trabajadores con unanómina inferior a la que le corres-ponde según las tablas salariales.Que el delegado ha tenido que in-terponer demandas por aplicarconvenios que no corresponden ala empresa, por categorías labora-les, por el no pago de horas extras,por no pagar en la totalidad la in-demnización del transporte que fi-gura en convenio, y pordiscriminación sindical. Que la sec-ción sindical ha denunciado a tra-vés de denuncias a inspección detrabajo o directamente a la direc-tora-gerente hechos como: pormotivos de seguridad e higiene, nopermitir que trabajadores acciden-tados en sus puestos de trabajospuedan acceder a la mutua,pagar con retraso los incrementosdel IPC del 2009, etc.

Esta situación, no es muy distintaa otras que podamos tener conoci-mientos en otras empresas, o en lamisma empresa donde trabajamos.¿Por qué cuando un trabajador/areclama lo que es suyo, inmediata-mente está en la “lista negra” desus jefes más inmediatos? ¿Por quécuando un trabajador/a hacealgún tipo de observación en ma-teria de seguridad e higiene a los

pocos días está mal visto por suspropios compañer@s de trabajo?¿Por qué cuando un trabajador/ainterpone demanda a su empresasea el motivo que sea le aplican undespido improcedente, o por cau-sas objetivas, disciplinario, etc.? Lahistoria se repite una vez más. Éstecaso sólo es uno más. Ni más impor-tante ni menos preocupante.

En CNT creamos las seccionessindicales con el fin de promover alos trabajadores/as que luchen porsus derechos, que debemos ser losparticipes de nuestras decisiones,ya que nos afectaran directa-mente a nosotr@s. En el sindicatode la CNT-AIT, somos de claseobrera, no aceptamos chantajes nide la patronal ni del gobierno. Enocasiones, l@s delegad@s y militan-cia pagamos muy duras las conse-cuencias, pero no por ello noscruzamos de brazos, ni nos queda-mos en casa viendo algún pro-grama de telebasura. Una vez másesta Sección Sindical saldrá a lacalle, esta vez para pedir la read-misión de su delegado, y no des-cartamos tomar todas las medidaslegales que creamos oportunas.

www.cnt.cat


Sindical

El sindicat CNT, davant la si-tuació de precarietat la-boral que sofr ien les

treballadores i treballadors de lesempreses MERCADONA i BUTANPALMA (REPSOL BUTANO MA-LLORCA) ha decidit crear dintrede les esmentades empreses sec-cions sindicals per a defensar elsdrets i l l ibertats laborals del seuampli col•lectiu obrer. La secciósindical és la representació delsindicat dintre de l 'empresa, de-fensant aquest els interessos delsseus afi l iats i dels treballadors/esen general, decidint aquests/esen assemblea, sense intermedia-r is, l 'estratègia d'acció i la de-fensa dels seus interessos.

Des dels inicis de la creaciód'aquestes empreses, la despre-ocupació cap als seus empleatsha estat la tònica general d'ac-tuació en l 'àmbit laboral: con-tractes en frau de l lei, aplicacióde convenis col•lectius equivo-cats, pagament de sous per sotade l 'est ipulat i una amenaçaconstant a peu d'acomiada-ment, que forma la més voraç deles estratègies d'assetjamentmoral en el treball que es conei-xen.

Són molt nombrosos els treba-lladors i treballadores de MERCA-DONA que s'acosten a CNT per adenunciar els abusos comesos enla majoria dels casos per partdels encarregats, que manquendel més mínim sentit de l 'èt ica ique a més, emparats per la polí-t ica repressiva de l’empresa noté objeccions a l'hora de realitzarpràctiques d'assetjament i mal-tractament, així com el robatoriconstant dels seus drets laborals(excessiu control en les baixesmèdiques, pressions per a signarla baixa voluntària, frau en lacontractació, frau en baixes mè-diques, frau en cobrament dequantitats, suspensió de paga-ments, etc.)

Els primers treballs que estandesenvolupant ja les seccions sin-dical es basen en l 'estudi de lesirregularitats contemplades en lacontractació laboral, així com enl'elaboració d'un pla per a la mi-l lora de la prevenció de riscos la-borals i mil lora del materialtècnic de les treballadores i tre-balladors. Així mateix l 'af i l iacióde CNT, juntament amb qui vul-gui l luitar, treballa i treballarà perl 'el iminació de totes les s itua-cions d' injust ícia que es viuendintre de l 'entorn laboral deambdues empreses

No més precarietat en MERCA-DONA i BUTAN PALMA, és horad'organitzar-se, l 'única l luita quees perd és la l luita que s'aban-dona!

Visca l’anarcosindicalisme!Visca la CNT!

Secretaria d’Acció Sindical de laCNT-AIT Ciutat de Mallorca

Constitució del Nucli Confederal de la CNT aPineda de Mar

CNT Pineda de Mar

Informem a tots els treballadors ia totes les treballadores de Pi-neda de Mar i comarca del

Maresme i a tota la Confederació,que el passat 7 d’octubre del 2.009es va constituir el nucli confederalde la CNT adherida a la AIT, a la lo-calitat de Pineda de Mar de la co-marca del Maresme. Aquest nuclis’ha constituït a partir d’afiliats i afi-liades de la CNT de Badalona queresidim a Pineda de Mar.

Històricament, la Confederacióva estar present en aquesta co-marca Barcelona, per exemple elcompany Germinal Esgleas a l’any1.919 va treballar i residir a les loca-litats properes de Malgrat, Calella iMataró, i va treballar en el ram dela fusta i del tèxtil, més tard, als anys30, va ser el company de la Fede-rica Montseny i ambdós van editarla Revista Blanca, entre d’altres ac-tivitats.

A l’any 1.936, segons la web de“La Alcarria Obrera” l’afiliació a laCNT a Pineda de Mar va ser moltnombrosa, doncs hi havien 317 afi-liats i afiliades, en una població de3.000 habitants aproximadament,segons l’Ajuntament de Pineda deMar. En altres localitats veïnestambé era nombrosa l’afiliació enaquell moment, respecte al nombred’habitants d’aquests pobles, perexemple: a Calella hi havia 130 afi-liats i afiliades, a Canet de Mar 425afiliats i afiliades, i a Arenys de Mar,500 afiliats i afiliades als SindicatsÚnics de la CNT.

Durant la dictadura, malgrat lagran repressió franquista amb farsesde judicis, empresonaments injustos,afusellaments..., la CNT va resistir,amb una afiliació de 30.000 afiliats iafiliades a tota Espanya i moltscompanys i companyes a l’exili, toti això, la Confederació va continuaren la lluita contra el feixisme i per lallibertat.

Amb el final del franquisme, es vareorganitzar la Confederació, i el 30d’octubre de 1.976 es va celebrar elprimer acte multitudinari “autorit-zat” a Catalunya, al Pavelló d’Es-ports de Mataró, va ser un mitin.Una mica més tard, el 27 de març

de 1.977 es va celebrar el primermitin massiu de la CNT a l’estat es-panyol va ser a San Sebastián de losReyes (Madrid) amb una assistènciade 30.000 persones i més tard, el 2de juliol de 1.977 va ser el Mitin deMontjuic a Barcelona amb una as-sistència de 200.000 persones, va serel mitin amb més afluència de pú-blic de tota la Península Ibèrica, al’any 1.978 la CNT va arribar a tenira tot l’estat espanyol entre 100.000 i300.000 afiliats i afiliades, segons di-verses fonts, doncs bé, ara hem d’a-nar endavant i mirar de cara alpresent i al futur, però mai oblidar elpassat.

En l’actualitat, a la comarca delMaresme i localitats properes hi hasindicats de la CNT, com ara Matarói Premià de Mar, etc, des d’aquestnucli confederal de Pineda de Marcelebrem que la CNT torni a tenirpresència en aquesta localitat del’Alt Maresme.

D’altra banda, volem agrair atots els sindicats de la CNT-AIT, itambé de la IWA, que ens han ma-nifestat el seu suport i recolzament aaquest nucli confederal.

Per últim, fem una crida a tots itotes els treballadors i les treballado-res de Pineda de Mar i poblacionsveïnes per a que s’organitzin en laConfederació Nacional del TreballCNT-AIT:

Un sindicat de classe, sense alli-berats que visquin sense treballar.

Un sindicat que no rep subven-cions de l’estat.

Un sindicat que dona la cara enla situació socio-econòmica actual,en la qual, tan la patronal com labanca com l’estat volen que la crisique ells han creat la paguem elstreballadors i les treballadores ambel vistiplau dels sindicats majoritaris.

Un sindicat que sigui una einaforta per lluitar en front de l’explota-ció empresarial, els acomiadamentsi l’atur.

Un sindicat federalista e interna-cionalista on la solidaritat entre elstreballadors i les treballadores no téfronteres.

Un sindicat en el qual ningú deci-deix per tu i on les decisions es pre-nen en assemblea.

Treballador, treballadora la CNTés el teu sindicat. Organitza’t illuita!!

+ info i contacte: Email:

[email protected]àgina web: Facebook de laCNT-AIT i cerca el nostre linkCNT-AIT de Pineda de Mar

Telf / fax: 93 398 84 63 (FL de Ba-dalona)

Creades SeccionsSindicals a Merca-dona S.A i Butan

Palma S.A.

A bombers de la Generalitat falta molta gentS. Sindical de Guàites Forestals

La secció sindical de GuaitesForestals (CNT-AIT) denunciapúblicament, una vegada

més, dos dels greuges laborals mésextensos dins la Direcció General dePrevenció, Extinció d'Incendis i Salva-ments (DGPEIS; D.Interior): els cente-nars de treballadors i treballadoresdel cos de bombers acomiadats encomençar la campanya forestald'estiu del 2009, i que fins i tot en aca-bar l'activitat de treball es repeteix elretràs en el pagament de salaris aprop d'un miler de persones, entreauxiliars de bomber forestal i guaitesforestals.

L'espectacular retallada de perso-nal ja va ser denunciada per CNT-AIT

en començar la feina d'estiu, aixícom l'alarmant falta de cobertura depunts de guaita fins a final de juliol.Pel què fa als pagaments de salari, eljuny treballat no es pagava fins la se-güent mensualitat, i ara els 15 diestreballats de setembre no es paguenfins a final de mes, i les persones afec-tades (quasi totes) han de buscaruna nova feina sense haver cobratl'anterior.

Mentrestant des del Departamentde Medi Ambient (15-09-2009) s'atri-bueixen els nombrosos incendis fores-tals de l'estiu 2009, que han crematunes 3.000 hectàrees de bosc i 6.000hectàrees de camp, al temps meteo-rològic. La secció sindical de CNT-AITen canvi atribueix els problemes auna clara precarietat laboral, en un

context de falta de planificació polí-tica a curt, mig i llarg termini.

L'Onze de Setembre la secció deCNT-AIT va produir un vídeo televisiuper a contrapesar la manipulació in-formativa del Departament d'Interiorsobre les càmeres de detecció defocs forestals, sistema regalat des d'A-lemanya, país on no ha prosperat.L'anunci esta adreçat a les televisionslocals i a la seva difusió per internet.

Sobre la prevenció feta abans del'estiu, com a valoració addicionaldes de CNT-AIT es veu molt immadurala neteja de boscos feta a la prima-vera 2009, a la qual s'han posat enmajor risc tots els boscos on ha que-dat la vegetació estassada a terramateix, de manera que s'asseca i es-devé més inflamable encara a l'estiu.

8

xer... a viure la pròpia vida!

3.- Existeix el fracàs escolar en els espaisd’educació lliure?

Què és el fracàs?Per mi l’important és que facin el que

tenen ganes de fer i siguin feliços ambaixò i amb ells mateixos.

En els espais d’educació lliure no hiha judici. No hi ha bons ni dolents, hi hapersones amb necessitats, maneres defer, vides, ritmes, emocions... diferents.

Tenim certa por a la incultura i a laanalfabetització, per això ens preocupael fracàs i fem rànquings per veure quinés el país més avançat, ja se sap la dita“l’educació és la inversió per al futur”.Però per mi la inversió són les persones,una persona feliç no farà mai mal aningú.

El fracàs només té sentit si algú ha fetuna projecció sobre un altre. Si jo vullque aquell nen aprengui a sumar el mesde març i no ha après, el nen ha fracas-sat?

4.- Per què és més important l'educacióen les emocions que en les lletres?

La importància la dóna cadascú i demanera diferent a les coses.

Al respectar que cada persona triïquè vol fer ja no sóc jo qui poso la im-portància sobre les lletres sinó ella.

Per mi no hi ha jerarquia, cadascútria.

Però sí que puc dir que quan un no estroba bé amb ell mateix és molt difícilque es trobi bé amb els altres, que estrobi bé amb les coses de fora (les lletres,la música, l’àlgebra...).

Per mi el repte del dia a dia és poderdonar resposta a les seves necessitats, si-guin quines siguin.

5.- Quin funcionament tenen?No hi ha classes, ni horaris comprimits.

Funcionem amb ambients.És a dir, preparem l’espai perquè ca-

dascú pugui fer el que desitja fer, sensemolestar ni interferir en les necessitatsdels altres.

Un element important per poderacollir tot això és que la ràtio varia molt,en aquests espais hi acostuma a haverun adult per cada 6 o 7 nens, en els pe-tits, i a mida que són més gran el nom-bre de nens s’amplia, però nosobrepassa els 10.

Els nens no estan agrupats per l’anyde naixement sinó per etapes madura-tives comunes, per tant els ambients espreparen per aquestes etapes madura-tives.

Així, amb els més petits podem trobarl’ambient motriu, l’ambient amb mate-rial plàstic, l’ambient de joc simbòlic,l’ambient d’experimentació, l’ambientdels contes,...

També es fan propostes. Els adults se-gons aquestes necessitats generals itambé individuals, dels nens que tenimal davant, proposem algun taller: demúsica, de fang,... I amb els grans co-

mencen a sorgir els grups de treball, ons’apunten segons temes d’interès i hi haun adult que els acompanya en el temaque han triat: sigui cuina, sigui idioma, si-guin matemàtiques,...

En general vivim el dia a dia, a partirdel que sorgeix avui i ara. I estant molten contacte amb la realitat: amb el quepodem tocar, olorar, sentir...

6.- Quin és el paper de l'educador/a? Iel dels pares?

L’adult acompanya, no dirigeix, noguia. L’adult està a l’escolta, no sedueix,no motiva, no interfereix si no li dema-nen. No ensenya, comparteix el quesap.

L’adult prepara els ambients i pre-para les propostes tenint en compte lesnecessitats de desenvolupament. I l’am-bient dia a dia es va modificant perquècada persona ens fa descobrir novesnecessitats, noves maneres de fer, altrescamins per arribar a la mateixa cosa,...

Durant el dia a dia acompanya. Unade les funcions més importants és soste-nir i acollir a cada persona, i una neces-sitat vital és la de rebre afecte, i l’adultestà per des de la seva presència donarseguretat i afecte quan cal.

1.- En què consisteix l'educació lliure?Què pretén?

L’educació lliure parteix d’un altraconcepció de l’individu i del seu procésde desenvolupament.

S’acull a la persona com un ésser sin-gular i únic, diferent a qualsevol altre, iamb el seu procés de desenvolupa-ment intern.

Partint d’aquesta base el que es pro-posa és respectar aquesta naturalesaamb què neix qualsevol ésser viu, la deser un mateix. Amb això canvia total-ment l’organització d’un espai educatiuon ja no tenen sentit processos d’ensen-yament, ja no hi ha objectius projectatssobre les persones, no hi ha currículumsni programacions, no existeixen les clas-ses, els llibres, les matèries, ni els exà-mens. Desapareix qualsevol tipus dejudici extern perquè són espais on ca-dascú pot ser qui és i desplegar el seupotencial intern.

Però, per sobre de tot, sí que es pro-dueixen processos d’aprenentatge oncadascú tria què vol fer, de quina ma-nera, quan i amb qui.

Aquest canvi de concepció confiaen l’ésser humà, parteix de l’accepta-ció de l’altre, dóna lloc a la diferència(necessitats, ritmes, interessos...), el cuidai el respecta.

2.- Quines diferències hi ha entre l'edu-cació lliure i l'Estatal (pública o pri-vada)?

Doncs principalment aquest canvid’enfocament, on cadascú té dret a serqui és i on prevalen les necessitats indivi-duals per sobre d’unes necessitats so-cials i culturals inventades.

A les escoles hi ha un currículumcompost per uns continguts pre-esta-blerts que no ha triat ningú que encaravisqui, i això fins quan seguirà? Hi ha unstemes i unes matèries i entre elles guar-den una jerarquia. Tots ja sabem que lesmatemàtiques i les llengües són el mésimportant que s’aprèn a l’escola, oi?

I això dia rere dia passa per sobre deles necessitats dels nens i les nenes queun dia quan eren petits encara teniencuriositat per descobrir els mil i un secretsd’aquest món. Però no, nosaltres elsdiem què és més important saber, dequina manera i per quan ho han d’a-prendre, ai! Volia dir memoritzar!

Perquè quan un ensenya només hofa des de la pròpia lògica i no deixa lloca l’aprenentatge. Només aprenem fenti quan surt des del propi interès. Per tant,des de la meva perspectiva a l’escolaels nens memoritzen coses que pocsdies després han oblidat.

Pressa, tenim pressa. Pressa perquèaprenguin, perquè consumeixin els seusdies i siguin adults. Ens oblidem que sónnens, no els deixem viure l’etapa que elscorrespon i d’aquesta manera es coar-ten drets bàsics i fonamentals; el dret al’expressió singular, el dret al moviment,el dret a jugar, a avorrir-se, a experimen-tar, a sentir, a crear, a aprendre, a créi-

I a part del sostenidor emocionaltambé seguritza l’espai. Protegeix l’am-bient perquè estigui relaxat i es puguindonar tots els processos de desenvolu-pament. I ara ens toca parlar de límits,perquè vull dir-ho ben clar: un espai d’e-ducació lliure no és un espai on els nensfan el que els dóna la gana! És un espaion fan el que tenen ganes de fer teninten compte que és un espai de convi-vència grupal i la teva llibertat s’acabaon comença la meva. Jo vull cridar,però si ho faig a l’ambient de contes l’a-dult em recordarà que NO puc cridaraquí, però sí que puc cridar en un altrelloc. Si cada necessitat està coberta,per ambients o materials, els nenspoden fer el que volen sense interferir enl’activitat de l’altre.

I quan entren en conflicte, vivim elconflicte i l’adult està present per donarforça a les persones que viuen el con-flicte i recordar que es pot fer de totmenys fer mal. És la consigna bàsica, nopodem fer mal a cap persona, a capésser viu, a cap material.

Per tant, la presència de l’adult sostél’activitat espontània de cada personai s’encarrega de cuidar perquè tot siguipossible.

I les famílies sostenen tot això també.

ReportatgeL’educació lliure:

Cultivant la felicitatEntrevistem a la Mireia, fundadora i educadora del Xerrac, un espai d’educació lliure situat a la localitat d’Esparreguera. El Xerrac, en els seus dosanys de vida, ja compta amb l’adhesió de setze famílies i segueix un model similar al de la famosa escola lliure Sumerhill . Són molts els dubtes queplanteja aquest tema, esperem que aquesta entrevista serveixi per donar a conèixer una realitat educativa diferent i vigent en l’actualitat.


Reportatge

XAVIER ARROYO MONSALVEProfesor de IES público35 años

El sistema educativo actual es totalmente compe-titivo y autoritario, y con un 30% sin el título de laESO y un 90% de chavales sumisos; un auténticoéxito para el sistema autoritario. Es bastante ilus-trativo que las propias chavalas consideren el ins-tituto como una prisión, y las mayores, como unaguardería. Pienso que la enseñanza libertaria (es-

colar, familiar y social) es tan o más necesaria como lo fue a principios delsiglo XX. Por ello creo que deberíamos apoyar y promover la creación denuestros propios Ateneos de enseñanza.

MIRIAM SORIANOContable21 años

En los espacios de enseñanza libre, los niños yniñas aprenden de una forma mucho más bonitade como lo hacen otros que no pueden gozarde este tipo de educación. Encuentro que lalabor de los monitores y profesores de estos es-pacios es muy positiva y necesaria, dado quepermite que los niños y niñas desarrollen su pro-

pio carácter y personalidad de forma totalmente natural. No se trata demandarles porque sí, si no de reconducirles, de guiarles. Encuentro muybonitos estos proyectos.

JORDI B. M.Estudiant18 anys

Veig molt positivament el treball que realitzen lesescoles lliures, ja que representen una alternativaal actual sistema educatiu.El sistema educatiu oficial está basat en l'autori-tat i la competivitat; no ensenya ni deixa desen-volupar cap mena de valor als alumnes, tals comel respecte, la solidaritat, el recolçament mutu, la

creativitat... formant així nois i noies sense valors comúns, sense valorscol·lectius.

THOMÁS VALDÉS VARASPanadero18 años

Me gusta escribir sobre este tema, ya que tengounos jóvenes 18 años y me hubiese (y me siguegustando) ver otro tipo de educación; como elde Ferrer i Guardia con otros tipos de enseñan-zas: racionalista y desde un punto sociable ycientífico.No es como el sistema educativo que tenemos

hoy en día ya que se éste solo se guía por una educación de sumisiónante el profesor y con clara desigual entre público y privado.

¿Qué opinan nuestros afiliados?

Perquè acompanyen també el procésde desenvolupament dels seus fills i filles.Per nosaltres és fonamental la coherèn-cia; treballem a l’hora, ens escoltem iens donem recolzament.

Si ens comuniquem les famíliestambé participen d’aquest espai, de fetla majoria d’impulsores de tots els pro-jectes d’educació lliure han estat les fa-mílies.

7.- A què és degut la falta de respecte,d'interès i agressivitat dels alumnes de lamajoria d'escoles Estatals (públiques oprivades)? La sol•lució és tornar a l'au-toritarisme del mestre?

Jo amb els nens no em trobo en gue-rra, quan estava a l’escola si que m’hitrobava. Hi havia 25 nens entre 4 paretsi un currículum a aplicar. I l’importanteren els resultats. Què importava el quevolia cadascú si tot ja estava pactat?Una guerra, això és el que sento que esviu a l’escola, una guerra de necessitats:les dels nens, les dels mestres, les de lesfamílies... I de qui és culpa? De cap d’a-

quests, tot això està escrit des de fa moltde temps i l’únic que es fa és seguir latradició, malgrat és evident que ningúno està bé!

El sistema és molt gran i està controlatdes de dalt, però a qui l’interessa que lespersones siguin elles mateixes, puguintriar, siguin diferents i tinguin la seva ma-nera de pensar? A l’Estat em semblaque, de moment, no!

La tasca és molt complicada per atots. Els nens per créixer necessiten laseva família ben a propet, ser estimats(acceptats com a ésser), ser respectatsi poder cobrir les seves necessitats. Però,on cap tot això en la societat d’avui endia? Diuen que l’escola és un mirall dela societat i a la inversa.

Les famílies han de treballar perpagar el consum que aquest sistemaens obliga de forma subliminal a realit-zar, ens trobem atrapats econòmica-ment, les jornades són llargues i dures,no hi ha temps per cobrir les necessitatspersonals, com poden doncs cobrir lesd’uns nens que demanen temps, aten-

ció, presència, joc, estima,...?Els nens es veuen abocats a un semi-

abandó en un entorn molt nociu per ellsque els hiper-estimula amb milers d’i-matges que s’allunyen de la realitat i elsdesconnecta de la seva naturalesa. I estroben en un estat hiperactiu perma-nent.

Des de l’escola hi ha uns quants artis-tes que fan el que poden, però tot aixòexplota. La tasca dels mestres, diuen, ésla de motivar els nens, però com moti-var a uns nens que estan drogats de lahiper-estimulació visual?

No és normal l’agressivitat en un en-torn que nega profundament la tevapersona, que no et dóna seguretat, devegades ni de supervivència, que no etrealitza i on les mostres d’afecte es tra-dueixen en regals supersònics?

En educació també seguim la llei delpèndol; de l’autoritarisme al lliberti-natge, i què ens ha portat de benestar?L’autoritarisme funciona a través delcodi de la por; abans aquest codi eraben evident, ara els mecanismes són si-lenciosos però no menys agressius, l’in-dividu se sotmet, passa a obeir el discursextern o es converteix en ovella negra.

I el llibertinatge ens abandona en unabisme sense principi ni fi on es fàcil per-dre’s, sense cap tipus de límits ni referenton ubicar-se i poder créixer amb tran-quil•litat.

Jo sincerament sento que aquestesdues maneres de fer fereixen a la per-sona i crec que necessitem un espai dellibertat per ser, per existir, per decidir,per triar. I perquè existeixi aquest espaiés fonamental que el puguem ubicar,és a dir, que tingui uns límits clars quepermetin conservar el meu espai senseferir el de l’altre.

8.- Els espais d’educació lliure són unaalternativa en ascens? Quantes n'hi ha aCatalunya?

Doncs, sí. La veritat és que en surtenper tots els racons de la geografia cata-lana, la majoria són iniciatives petites i

molt humils de pares i mares ajuntats perdonar resposta a la necessitat dels seusfills. D’aquest tipus n’hi ha un munt, noestan gaire estructurades són força dè-bils i sobreviuen com poden.

Però també hi ha altres que van aga-fant més força i altres que ja fa anys quefuncionen i que ja porten una llarga tra-jectòria. És el cas del Roure a Sant Joande Mediona que acompanyen nensdes dels 6 anys als 12, i on també des deles famílies s’ha organitzat un grup d’a-dolescents, només a Barcelona hi hauns deu espais d’educació lliure. Totsaquests projectes de caire alternatiuestem aglutinats per la XELL (Xarxa d’E-ducació Lliure).

Però també estan sorgint iniciativesdes de la pública que se les empesquentotes per trampejar el sistema, com elCEIP Martinet (Ripollet).

9.- Com sorgeix el Xerrac? amb quinobjectiu?

El Xerrac sorgeix de la combinacióentre la necessitat de les famílies i d’unaeducadora per acollir el procés de des-envolupament dels infants de forma res-pectuosa. Tot plegat va ser unaaventura, vam començar amb tresnens al parc i ara en som setze, i tenimmés solidesa.

El Xerrac està format pels infants, lesfamílies i les educadores. Són tres ele-ments fonamentals del projecte i cadas-cun té la seva implicació ja que lesfamílies a part de ser-ne usuàries partici-pen de la seva gestió i de l’educaciódels seus fills i filles.

Una altra finalitat que ens uneix és lade difondre aquesta altra manera defer les coses, amb el cor i seguint l’impulsde la naturalesa humana.

http://www.xerrac.es

10

Cultura

Redacció

¿Qué es laFundaciónAnselmoLorenzo?

Más información en:- http://cnt.es/fal

Feminisme

Fundación Anselmo LorenzoAnarcosindicalismo (Teoría y práctica)

El Anarquismo es una corrienteintelectual bien definida enla vida de nuestro tiempo,

cuyos partidarios propugnan la abo-lición de los monopolios económicosy de todas las instituciones coerciti-vas, tanto políticas como sociales,dentro de la sociedad. En vez delpresente orden económico capita-lista, los anarquistas desean el esta-blecimiento de una libre asociaciónde todas las fuerzas productivas,fundada en el trabajo cooperativo,cuyo único móvil sea la satisfacciónde las necesidades de cada miem-bro de la sociedad, descartando enlo futuro todo interés especial de lasminorías privilegiadas en la unidad

social. En lugar de las actuales orga-nizaciones del Estado, con su inertemecanismo de instituciones políticasy burocráticas los anarquistas aspi-ran a que se organice una federa-ción de comunidades libres, que seunan unas a otras por intereses so-ciales y económicos comunes y quesolventen todos sus asuntos pormutuo acuerdo y libre contrato.

La reedición de la obra de Rockeres imprescindible para todos aque-llos que desean llevar a la prácticael anarcosindicalismo en la actuali-dad de una manera coherente y efi-caz. Vemos como las propuestas deRocker continúan vigentes en la ac-tualidad.

Autor: Rudolf Rocker187 pàgines - Preu: 7€

Autor: Raúl Ruano Bellido415 páginas - Precio: 10€

Solicitar pedidos a:cnt.es/[email protected]

Sociología y anarquismo

En los años treinta del siglo XX,los anarquistas españoles edi-ficaron toda una cultura de

resistencia frente al sistema vigente.Para conocer esa cultura resulta im-prescindible conversar con los viejosmilitantes libertarios, los principalesprotagonistas de hechos que hansido decisivos en la historia españolay en la historia de la humanidad. Apartir de las autobiografías escritaspor obreros anarquistas y de unaserie de entrevistas en profundidadrealizadas a viejos y viejas anarquis-tas, hemos elaborado pequeñas his-torias de vida con la idea deconocer desde dentro el mundoanarquista. No hay que olvidar quepara muchos trabajadores ser anar-quista era en esos años una inequí-voca seña de identidad.

¿Cómo se fue forjando esa identi-dad? ¿Qué llevó a tantos trabaja-dores a identificarse con el

anarquismo? ¿Cuáles fueron los prin-cipios y los valores que movieron alos anarquistas? ¿Qué tipo de luchasy de sueños desencadenaron? Estosson algunos de los interrogantes querecorren el libro y a los que se in-tenta dar respuesta.

Con la recuperación de esta me-moria de resistencia se pretendetambién ayudar a pensar el pre-sente, porque paradójicamentepara entender lo que nos pasa hoyes preciso oír una voz silenciada, lavoz tenue de viejos anarquistas olvi-dados por una sociedad que ca-mina sin rumbo. La memoria nospermite saber con mayor agudezade dónde venimos y, por tanto, de-cidir con mayor libertad a dóndequeremos y podemos ir.

Un libro en el que se funde socio-logía, memoria e historia haciéndolode referencia obligada para cual-quier interesado en el tema.

ISBN 978-84-988-8073-1344 páginas - Preu: 8€

Mujeres ante la guerra.Desde donde estamos

He llegit fa poc "Mujeres antela guerra. Desde donde esta-mos" traduït de"From where

we stand.War, women's activism andfeminist analisys"obra escrita per la in-vestigadora i escriptora feminista an-glesa Cynthia Cockburn. Aquest llibrefa poc que ha arribat a les bibliote-ques.

L'obra es centra sobretot en laxarxa internacional antimilitarista"Dones de Negre"(Women in Black).Son grups de dones que protesten ensilenci en llocs cèntrics de les ciutatsmostrant cartells, vestides denegre,contra les guerres, encara queno és l'única estratègia que tenen.

Els primers grups es van formar a Is-rael integrades per dones jueves queprotestaven contra l'imperialisme is-raelià contra els palestins.

Cockburn investiga en altres orga-nitzacions de dones contra la guerra

de tot el món:a Sierra Leona, Colòm-bia, la India, els Balcans, Palestina/Is-rael, però també a Occident:NovaYork, San Francisco, Londres, Madrid iBarcelona (Dona x Dona).

Cockburn ens mostra les diferentsestratègies de tots aquests grups dedones, les seves reflexions i ideologies.La seva relació amb els homes, tantels criminals com els objectors. Tambéhi ha un anàlisis enfront el naciona-lisme i el racisme.

Especialment interessant es la mi-rada davant les relacions entre lesdones jueves i les palestines, tant lesrefugiades com les ciutadanes arabis-raelianes.

Es un llibre fantàstic que pot interes-sar tant a les dones activistes com alspacifistes i antiimperialistes d'ambdóssexes. Es útil perquè parla tant sobrela teoria com la pràctica ,ja quedona moltes idees.

La FAL es la Fundacióncultural de la CNT-AIT. Suactividad es diversa. Des

de la programación de activi-dades culturales; editora/distri-buidoras de libros hastaarchivo histórico del Movi-miento Libertario.

A lo largo de los últimosaños, la FAL ha ido recupe-rando parte del legado histó-rico de la CNT, dispersado y enel peor de los casos destruidodespués de la victoria fran-quista.

Actualmente, cuenta con elmayor archivo documental dela CNT, juntamente con el ar-chivo de Amsterdam, siendolugar de referencia para cual-quier estudioso del movimientolibertario.

El archivo de la FundaciónAnselmo Lorenzo está com-puesto por más de 5.000 libros,fotografías, pegatinas, carte-les, películas ... todos ellos rela-cionados con el pensamientoanarquista, la historia de lasideas anarquistas o las ideas li-bertarias.

Como siempre, los anarco-sindicalistas hemos dado igualimportancia a la pràctica sindi-cal como a la cultural, puesambas son inseparables paraconstruir una sociedad mejorque la que padecemos actual-mente, basada en las personasy no en la economía.

Pedimos a todos/as aquellosque tengáis documentaciónhistórica, publicaciones, imá-genes etc. que se pongan encontacto con la FAL, pues de-pende de su tarea el poder re-cuperar nuestra memoriahistórica así como transmitir alas futuras generaciones el le-gado cultural del espléndidomovimiento libertario que hahabido y hay en el estado es-pañol.


Cultura

Educació

res del FSLN, basades en les utilitzadesper Castro a Cuba, van desencade-nar en brutals represàlies per part de laGuardia Nacional de Somoza. Malgratles divisions interiors entre els tres gransgrups que composaven el moviment,la creixent revolta popular va fer quel’FSLN s’unís sota el lideratge de Danieli Humberto Ortega. Aquests encapça-laren la revolució que al juliol del 1979va derrocar la dictadura dels Somoza.

Un cop al poder, l’FSLN va crear laJunta General de Reconstrucción Na-cional i aquesta va fer de govern pro-visional fins a la convocatòriad’eleccions. La “Junta” estava for-mada per cinc representants de FSLN iDaniel Ortega, el comandant sandi-nista, va ser nomenat el seu coordina-dor. El nou govern va confiscar lespropietats dels Somoza, va nacionalit-zar les principals industries del país, elsistema financer i el comerç exterior,alhora que va derogar la constitucióSomoza.

El projecte polític del “Frente Sandi-nista” es basarà en el concepte d’uni-tat nacional de totes les forces delpaís. Dins aquest marc es produeix una

gran participació popular organitzadaque serà clau en el procés de transfor-mació social, en la millora de les con-dicions de vida del poble nicaragüenci en la construcció del nou ordre polí-tic.

El nou projecte de país del FSLN in-cloïa entre altres: la Cruzada Nacionalde Alfabetización, una reforma del sis-tema sanitari i una reforma agràriaque va agrupar als camperols en coo-peratives per treballar la terra i canviarl’antiga estructura latifundista.

L’any 1984 el FSLN convoca elec-cions generals i les guanya obtenint el67% del vots. El govern del “Frente San-dinista” va estar al poder des de l’any1984 fins l’any 1990. En aquest períodeel govern haurà de fer front al blo-queig econòmic dels EEUU i la lluitaamb “la Contra Nicaragüenca”, unexèrcit pagat per l’administració Rea-gan amb bases a Costa Rica i Hondu-res. Aquesta lluita desembocaria enuna cruenta guerra civil que va aca-bar l’any 1990.

En les eleccions generals de l’any1990 els sandinistes van perdre elpoder davant de la Unidad Nacional

En l’article anterior varem intro-duir el procés d’alfabetitzacióque es va produir durant la re-

volució sandinista, l’anomenada Cru-zada Nacional de Alfabetización. Ésnecessari, però, abans d’explicar enquè consistia la “Cruzada”, fer unabreu contextualització històrica.

El Frente Sandinista de LiberaciónNacional (FSLN) va ser fundat l’any1962 i dèu el seu nom a Augusto CésarSandino, heroi de la resistència nicara-güenca contra la ocupació nord-americana (1927-1933).

L’any 1934 Anastasio Somoza Gar-cía va fer executar a Sandino i va ins-taurar una cruel dictadura amb elrecolzament dels Estats Units. Un copmort Anastasio, exceptuant un breuperíode, el seus fills Luis i Anastasio elsucceïren consecutivament com adictadors fins l’any 1979.

Des d’un inici el FSLN va manifestar-se contrari a la dictadura de la famíliaSomoza, en contra de la influèncianord-americana i a favor d’establir unrègim socialista. Les tàctiques guerrille-

El context de la Cruzada Nacional de AlfabetizaciónLluís Pérez Bartrés*

*Afiliat a la CNT-AIT de Terrassa i mem-bre del Centre d’Estudis Llibertaris Fran-cesc Sàbat.

Casal y no otros chupópteros queaprovecharon ese momento y la pastade su familia para editar y subirse altren de la transgresión, por poneros unejemplo mencionare a Alaska, en fintodo esto lo cuento otro día, vamos alo que nos ocupa.

Las emisoras de radio buscaban pro-mesas y pagaban sus facturas a basede cuñas publicitarias, incluso algunoslocutores eran simplemente voluntariosque les gustaba el mundo del micro ytenían un oído excelente y eso queri-dos amigos, hacia de esas emisoras,grandes cadenas musicales muy escu-chadas, respetadas y con mucho crite-rio.

Por aquellos entonces también lasdiscográficas estaban al tanto de loque ocurría en las emisoras de radio,por ello tenían a los ya desaparecidoscazatalentos, aunque también eranmuchas las bandas que mandaban susmaquetas directamente a las disco-gráficas para que alguien con criterioles hiciera un buen contrato o por locontrario les mandara al carajo.

Si la banda era buena, la discográ-fica se cuidaba de que la copia de esamaqueta llegara a las principales ymas prestigiosas y respetadas emisorasde radio y claro, viniendo de una dis-

cográfica, los locutores ponían algomas de entusiasmo en ese nuevo ma-terial, todo ello sin cobrar ni un duro.

Lo que ocurre ahora es muy simple,viniendo a resumir:

Las discográficas forman a “ban-das”, les dicen que tocar, como vestir,como actuar y que hacer. Editan susdiscos, utilizando para ello a guionistaspara las letras y en muchas ocasionesmúsicos de estudio, también se utilizaen infinidad de veces un aparato lla-mado toner, el cual sirve para arreglarla voz del cantante en cuestión, aun-que haga gallos, la maquinita haceque el disco quede perfecto.

La discográfica se pone en con-tacto con la emisora con la que deseaque su “banda” sea lanzada y fijan unprecio, tanto pagas, tanto sonara tubanda en mi emisora y tan arriba lle-gara en mi lista de éxitos.

La finalidad es, bajo coste en la pro-ducción, mucha promoción en emiso-ras de radio, TV, “espaciosespecializados”, etc.… Y ya tenemos elproducto a la venta, sonando en la za-patería, tiendas de ropa, en las carro-zas de carnaval, en las carrozas denavidad, en los chiringuitos en verano,metiéndose en la cabeza de la genteinvitándoles al consumismo mas ab-

Está claro que por allá en los 60’s,70’s en las emisoras de radio tra-bajaban profesionales de ver-

dad, que tenían oído para poder elegirentre lo que se consideraba un bodrioo “la crema de las cremas”.

En esos tiempos las bandas tocabanen garajes en los que hacían sus ensa-yos, también estaban los bolos por losbares más cutres para poder, más ade-lante, pagarse la grabación de su ma-queta en un estudio y mandarla mástarde a cualquier emisora de radio enla que el profesional de turno decidía sirealmente valía la pena pinchar al-guna de sus canciones y dar salida aesa banda.

Así es amigos como funcionaba estode la música antiguamente y de ahy lasalida de Black Sabbath, Metallica, Kiss,Bee Gees, Eurithmics y asi hasta cientosde bandas, pasando eso también enla llamada “movida Madrileña” la cualempezó en la etapa de la “transi-ción”post franquista hasta más omenos 1981. Esa movida no es tal ycomo nos la han contado ya que susgrandes protagonistas fueron Cucha-rada, Leño, Asfalto o Barón Rojo porparte de Chapa, también el genio Tino

Ernest Robert Noguerol*

Crítica musical

*Periodista musical y afiliado a la CNT-AIT de Terrassa.

Tanto pagas, tanto vales

surdo.Todo esto no lo digo gratuitamente,

me he informado y he llamado a lamás importante Central Multimediapreguntando por las tarifas de preciospara que una de “mis bandas de midiscográfica” suene en una importanteemisora de radio conocida por todos ytodas. No tan solo no me han negadoque se deba pagar para sonar en suemisora, si no que además me handado un teléfono de su sede en Ma-drid y un nombre en concreto de unatrabajadora de la emisora, para hablardel tema.

Ya es hora de abrir los ojos, de queno nos dejemos engañar, nos tienentan sumergidos en el capitalismo queya nos dicen hasta lo que debemos es-cuchar.

Opositora, que va aconseguir la majo-ria absoluta amb la candidata VioletaBarrios (de Chamorro). La caiguda delbloc socialista i la guerra amb “la Con-tra” van influir enormement en la pèr-dua del poder per part del FSLN.

Amb aquesta breu contextualitza-ció històrica ens podrem fer una ideade la importància de la Cruzada Na-cional de Alfabetización i del canvi so-cial que va suposar.

12

MúsicaSolidaridad Obrera entrevista a

Habeas Corpus

tilos que aborda. Y todo ello no es másque producto de nuestra dilatada in-quietud musical, ya que han sido mu-chos los referentes estilísticos y lasinfluencias que nos han prendido a lolargo de nuestras vidas, no ya solocomo músicos sino como personas.De ahí lo variado de la elección al in-cluir versiones que van desde gruposabanderados del hardcore como Ag-nostic Front a otros que lo fueron delhardrcok melódico en el pasadocomo Sangre Azul. Si es descabelladoo no es algo que la gente debe consi-derar. Para nosotros no deja de seralgo lógico incluso emotivo en algu-nos casos muy concretos.

¿Hasta que punto ha influenciado lamúsica en las vidas privadas de Ha-beas Corpus?, ¿Creéis que sois comosois gracias a la música?La música es parte de nuestras vidas,parte fundamental además. Y no sóloen un sentido llamémosle profesional,no. Trasciende todo eso, superandocon creces el superfluo marco de unaafición o un “hobby”, tanto quepuede decirse que en nosotros resultauna pasión que nos ocupa y nos preo-cupa. La música y el mensaje que in-corpora parte de esta música quehemos ido escuchando a lo largo denuestras vidas nos ha motivado a po-sicionarnos en una dirección e invali-dar otras posibles. Pero no sólo lamúsica ha moldeado nuestras vidas.Hemos tenido otras inquietudes perso-nales propias, algunas han venidodadas por el propio contexto personalde cada uno. El despertar de unaconciencia crítica y antagonista espor tanto la suma de un cierto númerode circunstancias que convergen enuna actitud y en una forma de vida lomás acorde posible a todos esos va-riados referentes.

En este disco “Rarezas” tenéis un temallamado N.N, tiene que ver en algocon un anterior disco llamado igual?Decía que este último disco era va-riado en muchos sentidos y esta esuna muestra de ello. No sólo contieneversiones de otros grupos sino que in-cluye versiones de temas propios aun-que en este caso con laparticularidad de que no está inter-pretada por nosotros. Al tratarse deuna remezcla del tema aquel que sa-camos en nuestro segunda trabajo yque servía para darle título. Dos son lascanciones que se recogen en estenuevo disco “Rarezas” en clave de re-mezcla dub, “N.N.” y “Pompabronca”. Canciones que ya quedanmuy lejos del repertorio actual de labanda, pero que tienen un atractivopor cuanto suponen formalmente denovedoso.

He oído por ahí que tenéis afinidadcon un grupo catalán llamado KOP, si

no estoy equivocado incluso habéisversionado alguna canción de ellos,¿de donde os viene esa admiraciónpor esa gran banda?A lo largo de todos estos años hemostenido oportunidad de conocer a mu-chas bandas con las que a su vezhemos tenido posibilidad de tocar, yKOP es solo una de ellas. Una de lasgrandísimas bandas con las que des-pués de conocer hemos desarrolladouna cierta camaradería añadida,como pudo pasar con otras como In-adaptats, El Corazón del Sapo, He-chos Contra el Decoro en el pasado,o Mariachi Guerrilla y Escuela de Odiopor ponerte sólo un par de ejemplosen el presente. Menciono solo algunosde los más conocidos pero la lista seríainfinitamente ampliable. La relaciónen todos los casos siempre es conse-cuencia de ese conocimiento mutuo,de esa afinidad, cordialidad y ese enocasiones afecto mutuo que llega asurgir, y que no deja de ser una de lasmejores y más enriquecedoras cosasque pueden pasar dentro de la lla-mada escena.

Pasando a terrenos de actualidad so-ciopolítica, que se que también os va

Primero de todo, felicitaros por esaversión del “God save thequeen”, me ha sorprendido gra-

tamente. ¿Como surgió esa genialidea de Dios salve al rey?, ¿Os veis to-cándola en lo alto de una barcaza enel rio manzanares tal y como lo hicie-ron los Sex Pistols en el Támesis?Valoramos tu felicitación. Lo cierto esque aunque ninguno de nosotros ha-yamos sido nunca especialmente se-guidores de Sex Pistols, ésta canciónes como otras de su corto pero prolí-fico repertorio un auténtico clásico nosólo del punk sino de la música en ge-neral. Con semejante título el parale-lismo que se podía establecer entreaquella y la nuestra resultaba casi evi-dente. No sé cual era el plantea-miento ni el propósito de aquellacanción interpretada por Sex Pistols, siera el de polemizar, el de escandalizaro el de criticar. En nuestro caso es justoeste último.Criticar un hecho que nos viene dado,y consideramos que impuesto. Un ele-mento que habitualmente resulta im-permeable no ya a esa críticaintencionada sino simplemente al co-mentario, y en torno al cual existe unaclara y descarada censura. Entende-mos que la monarquía, la personifiquequien la personifique es un claro ana-cronismo y una verdadera aberraciónen tanto que contradice el sentido ló-gico y la razón política más elemental,por no hablar de la contradicción quesupone su figura en un régimen que sehace llamar democrático en el que lacúspide de su pirámide, la jefatura delEstado, no está sujeta ni a reelecciónni a revocación… y así, por los siglosde los siglos, amén.Obviamente nuestra versión en ningúncaso va a conseguir la trascendenciamediática que pudo tener en su mo-mento la original de los Sex Pistols, conlo cual no creo que vaya a hacer faltatransitar el Manzanares ni nada pare-cido. Somos mucho mas modestosque todo eso.

He visto álbumes de rarezas muy va-riados, versiones en plan heavy metalde Abba, Megadeth versioneando alos pistols, Gamma Ray versioneandoa Pet Shop Boys o los mismísimos Ma-chine Head versioneando a The Po-lice, pero no recuerdo ahora mismo aningún grupo conocido de la penín-sula haciendo versiones de grupos ex-tranjeros, ¿como surge esadescabellada pero original idea?,¿son todo versiones o hay algún temavuestro?Yo si recuerdo personalmente a al-guno, es el caso de Negu Gorriak ensu fantástico disco de despedida…Nuestro disco “Rarezas” es un discoabsolutamente ecléctico, en el sen-tido que recoge un disperso y variadomaterial. Disperso en el tiempo y va-riado en cuanto a las formas y los es-

el tema, os voy a hacer una serie depreguntas que últimamente hemoshecho a algunas de las bandas quehemos entrevistado, porque creemosque es son de interés general. ¿Qué osparece que se estén prohibiendo par-tidos de izquierdas en Euskal Herria yque los partidos de ultraderecha cam-pen impunemente por la península?Está claro que eso responde a unacalculada estrategia por parte del es-tado para eliminar al que tradicional-mente ha sido su mayor enemigo. Ycuando digo su mayor enemigo lodigo atendiendo estrictamente a laenvergadura y trascendencia de suproceder y de las acciones perpetra-das contra el. Desde luego quedesde otros sectores se ha cuestio-nado la legitimidad incluso la propiaexistencia del estado como tal, peronadie ha mostrado una actitud no yamayor sino igual de beligerante con-tra éste y sus aparatos. De ahí que larespuesta vaya en consonancia conesa trayectoria. Medidas económicasy políticas en los últimos tiempos hanvenido a suceder o más bien a coinci-dir en el espacio y en el tiempo con lasya tradicionales medidas policiales yjudiciales. El clima penal ha crecido

Ernest Robert, redactor de Solidaridad Obrera, entrevista a Habeas Corpus, popular grupo musical español de hardcore conocido por sus críticase impactantes canciones. La banda fue fundada en Madrid en 1993, y desde entonces ha publicado 10 álbumes con diferentes discográficas. Ensu último disco “Rarezas”, lanzado este año, se recogen canciones inéditas, así como remixes y versiones de otros grupos.


SuscripciónEspaña 12 eurosInternacional 15 euros

RedacciónTelf. / Fax: 93 398 84 63 Apartado de Correos nº 30208910 [email protected]

Órgano de la ConfederaciónNacional del Trabajo

Apdo. de Correos 385CP 10080 Cáceres

[email protected]

Música

en toda la máxima expresión de su tér-mino, afectando a todos los aspectosde aquel mundo. Se ha socializado elcastigo mas que nunca, y eso entreotras cosas indudablemente ha con-tribuido a un retroceso en las posicio-nes de un movimiento que ahora másque nunca se ve acosado en todossus frentes. La ley de partidos, comoforma de persecución política ha con-tribuido a ello enormemente, gene-rando un aislacionismo desconocidoanteriormente con graves consecuen-cias para quienes hasta entonces ha-bían tenido y se habían servido deuna cierta cobertura que les veníaproporcionada por su participaciónen las instituciones.Por qué no se aplica esa ley de parti-dos con la misma severidad hacia lospartidos de ultra derecha que escierto que cada vez más campan asus anchas… Eso al margen de cues-tiones estrictamente técnicas que tie-nen que ver con el Derecho, habríaque achacarlo a intereses políticosque tal vez consideren que debido ala escasa trascendencia (dicho entodos los sentidos aunque con mati-ces) de éstos vean innecesario “apa-gar un fuego que no existe”. Esohabría que preguntárselo a los mento-res de esa ley antidemocrática peroindudablemente eficaz de acuerdo asus intereses.

Habréis leído o visto en los medios decomunicación mas o menos manipu-ladores del país, que últimamente seestán programando varias consultasindependentistas, ¿veis licito que a unciudadano se le diga lo que tiene o loque debe ser?, es decir, si un ciuda-dano no se siente español, ¿lo tieneque ser por decreto ley?, es mas, ¿nocreeis que se debería hacer una con-sulta republicana de una vez portodas?

En primer lugar qué es algo que sedice “licito”. Si atendemos al Derechodesde luego que es lícito que se tratende impedir esas consultas, o que almenos no se les confiera carácter vin-culante alguno. Si por el contrarioatendemos a una valoración ética omoral incluso de lo que es o no es lí-cito, este tipo de medidas prohibicio-nistas no lo serían, al menos desde mipunto de vista. Porque aquí entramosen el terreno de la subjetividad. En ge-neral, como norma propia y en parti-cular en el caso al que tu hacesmención en tu pregunta, consideraréinjusta cualquier tipo de autoridadque impida la propia definición y lapropia voluntad de las personas. Difí-cilmente la conciencia y el sentir denadie pueda llegar a estar legítima-mente regulado y peor aun negadopor ley. En cuanto a la segunda pre-gunta, decirte que sería algo ilógicopor parte del estado propiciar unaconsulta de ese tipo en tanto quecontradice sus propios principios. Conlo cual es ilógico considerar tal posibi-lidad. De todos modos, tengo mis se-rias dudas en torno a en qué sentidopodría contribuir la hipotética instau-ración de un modelo de estado comoel republicano para la solución denuestros problemas y la verdadera sa-tisfacción de nuestras necesidades.Existe un mito entre la izquierda, el delrepublicanismo, que sería oportunomatizar incluso desenmascarar. Y paraello es imprescindible conocer la histo-ria, y si, saber valorar sus aportacionesmás acertadas pero indudablementedenunciar esos otros aspectos que ensu momento demostraron cual era ysería hoy su misma esencia: el ejerciciodel poder por una clase política igualo similar a la actual. Y como dice eldicho “para ese viaje sobran las alfor-jas”.

Hablando de reyes del mambo, otrapregunta que frecuentemente le ha-cemos a algunas bandas: ¿Cómo veisel tema de la SGAE?, ¿alargan mas lamano de lo que deberían?, ¿Tienendemasiado poder?La SGAE es un claro ejemplo de lo quees una gestión que en beneficio pro-pio como institución desatiende lle-gado el caso incluso los pareceres y ladeterminación de sus propios asocia-dos. Es decir, gobierna de alguna ma-nera de espaldas a muchos de ellos,entre los que me cuento. A grandesrasgos, considero legítima en primerlugar la valoración así como la protec-ción de la obra de los artistas. Peroigualmente considero que la voluntadde cada artista debe prevalecer porencima de la propia institución a laque casi de forma imperativa se veobligada a pertenecer por serlo y co-mercializar y hacer pública su obra. LaSGAE contradice sin embargo comodigo incluso la voluntad de sus asocia-dos haciendo tabla rasa de la criticade algunos de éstos, por no decir dela mayoría de gentes que no entien-den y desaprueban sus “rapiñosas”maneras y fórmulas recaudatorias. Setrata de un monopolio que efectiva-mente ostenta mucho, demasiadopoder en función de la legitimidadque se le ha conferido.

La gente solo se preocupa por simisma, el futbol, gran hermano, factorX, fama, son solo algunos ejemplos dela nueva ola de borreguismo socialque están afectando a la península,¿Creéis que la lucha por unos idealeses algo que ya ha pasado a la historiay que nos esta afectando demasiadola incultura?Todo esto no es nada nuevo. Desdeque los romanos inventasen aquellodel “pan y circo” esta definición no hahecho sino mudar de piel y adaptarsea cada momento con una precisiónque asombra a quienes se cuestionanla realidad que acontece a su alrede-dor y fascina a quienes huyen de esarealidad, o llegan a pensar que esemundo idílicamente competitivo es enverdad el suyo. Está claro que el éxitodel lavado de cerebros es casi ro-tundo y absoluto. Quedando rele-gado el espíritu crítico a un segundoplano, incluso a un papel estricta-mente testimonial y casi anecdótico.Los valores mutan en cuanto sus for-mas pero no en lo que al fondo se re-fiere. El éxito personal, la consecucióndel propio triunfo pero sobre todo elmediático, la materialización deldeseo más superfluo y efímero hoycomo en cualquier otro momento,pero quizá más aun hoy, por la tras-cendencia de los canales de comuni-cación, priman y compiten entre ellosy solo entre ellos en un combate ficti-cio porque todos a su vez pertenecen

y dan forma a esa cultura del esca-pismo que impera. Por eso son nece-sarios la proclamación de aunque tansolo sean pequeños oasis individualesy colectivos en los que los valores y portanto los intereses que primen seanotros, más positivos para todos los quenos oponemos a la mediocridad y alos convencionalismos adquiridos.

Habréis visto últimamente la noticia delos conflictos laborales con grandesempresas fabricantes de vehículos,¿Qué opináis acerca de que algunosafiliados tengan y cobren horas sindi-cales y que las dediquen a ir al cine ode compras y que luego se venda alcurrante a la patronal negociando asus espaldas?Yo creo que a estas alturas ya todosconocemos cual es el papel que jue-gan las grandes centrales sindicales yjunto a ellas las de muchos de sus re-presentantes. Su propia existencia, y por tanto sulabor es fundamentalmente cada vezmas testimonial. Hasta el punto de ha-berse convertido en un aparato másdel estado, incapaz lógicamente decuestionar a este porque de hacerlose estaría cuestionando a si mismo.Esta panda de arrastrados y advene-dizos que se acercan al olor de lasprevendas y que se comportan comocuasi funcionarios contribuyen a la le-gitimidad de un estado en el que lascuestiones sociales son gestionadas através de ellos de modo que nuncatrasciendan mas allá de lo política-mente aconsejable. Contribuyendo aeso que llaman la paz social y que noes sino un eufemismo que enmascarala entrega absoluta de los trabajado-res a la voluntad de patrones y direc-tores de orquesta de toda índole.Suponen un elemento de desactiva-ción social, un auténtico apagafue-gos en el organigrama social. Unosmás que fieles fieles burócratas, máspreocupados en mantener su cuotade poder y privilegios, que los tienen,que en la defensa de las posicionesde aquellos a los que históricamentedicen representar. Si luego usan sushoras sindicales en irse a jugar al mus oal salón de belleza a hacerse la pedi-cura es lo menos trascendente,puesto que de algo tan sumamentepodrido difícilmente puede obtenersenada bueno. Por supuesto que hay personas válidasdentro de ellos, ha de haberlos, aun-que a nivel de base y sin que su criterioprevalezca nunca sobre el de la direc-ción.

Eso es todo, os dejo unas líneas paraque os dirijáis a nuestros lectores.Gracias por contar con nosotros y ser-virnos de alta voz con vuestras pági-nas.Salud para todos y todas.

14

OpinióQüestió ecològica: un tema banal?

el funcionament del model aplicant co-rreccions i mesures al mateix? Tal comdiuen els defensors del model, medi am-bient i capitalisme, poden viure i con-viure perfectament, la tecnologia podràsempre resoldrà el problema acompan-yat de mesures correctores de protec-ció. Altres diuen, cal protegir el modelper davant de tot, ja que el progrés noes pot aturar, dóna riquesa i garanteix lallibertat individual de promoció. El lliuremercat ja posa els mecanismes ade-quats per a afrontar els desequilibris am-bientals i socials, i no cal la intervencióde ningú… i així podríem fer una llargallista de justificacions al model.

Alguns defensors del model, a qual-sevol crítica al mateix, acusen a tots elsdetractors de ser uns ecologistes radi-cals, contraris al progrés i que volen im-posar un model fonamentat en laprecarietat, obsolet i camperol, senzilla-ment en la Prehistòria. Moltes crítiquesmoltes vegades provenen de col•lec-tius diferents amb opcions polítiques iideològiques diverses, que senzillamentdefensen el sentit comú i que veuenque el model es totalment fora de lloc ique les seves repercussions posen en riscla mateixa existència del planeta, pertant, el risc és elevat i cal fer una reflexióprofunda d’on volem anar i si el modelha de ser canviat per un altre que recu-peri l’equilibri i vagi a un altre conceptede progrés, on les persones puguin viureamb uns recursos bàsics, on no calguiconsumir recursos de forma il•limitada,on les persones siguin el centre de les ne-

cessitats i no tan els bens de consum , onpersones i natura convisquin en equilibrii bona relació, canviant el model pro-ductiu no tant per a obtenir recursos in-necessaris sinó per a satisfer necessitatsbàsiques, i canviant el model de con-sum fonamentat en consumir bens perconsumir en comptes de consum per anecessitats bàsiques.

Per tant, el que és segur és que les ac-cions ambientals segur que comporta-ran canvis i inconvenients, i això s’ha dedir amb totes les conseqüències, clara-ment i sense embuts, però s’ha de ferpedagogia, s’ha d’educar en valorsambientals i s’ha d’estar disposat a re-nunciar i a canviar les actituds i els hà-bits, posant aquests valors en posició dejerarquia i prioritat. Hem de deixar depensar a curt termini i de satisfer interes-

sos puntuals. Cada cop tenim més bensde consum, cada cop estem més hipo-tecats, i vivim de les sensacions de serlliures, en canvi cada cop som menyslliures, tenim més dependències i menyscapacitat de decisió, per tant, més graud’injustícia i precarietat. Podem tenir uncotxe més gran, un habitatge, més estrisi mobles, més…, però ho hem de pagaramb trenta, quaranta…anys… per tant?Moltes vegades els treballadors ens tro-bem davant de decisions complexes,en funció de l’àmbit de treball on esti-guem, entrant en grans contradiccions,un exemple és la d’aquells que treballen una central nuclear, Garoña. El go-vern ha de decidir tancar-la, els treba-lladors i la direcció de l’empresa esmanifesten conjuntament en contrad’aquesta decisió, ja que afectarà auns a la garantia de mantenir el lloc detreball, i a la direcció de l’empresa a ga-rantir els seus beneficis immediats. Catenir en compte que els treballadorsd’una central nuclear estan ben pagatssi mirem la mitjana de convenis, per tant,miren el problema des d’una perspec-tiva de curta mirada i els interessos am-bientals els importen molt poc, llavorscom resolem aquesta i moltes altres si-tuacions similars que es donaran, comfer que els treballadors es donin compted’aquesta greu contradicció i siguin ca-paços d’anar més enllà, i ser més exi-gents. Veritablement, els interessos delstreballadors son similars als de les direc-

La necessitat d’obtenir recursos i latransformació dels mateixos enfunció de les seves necessitats, ha

anat tenint un impacte progressiu enfunció d’aquestes necessitats. El canvidel model caçador a un model més se-dentari va anar forçant unes necessitatsd’explotació de recursos cada cop mésgran, però mantenia un cert equilibri en-tres aquesta explotació i la natura.

Amb la societat capitalista i la indus-trialització al Segle XVIII aquest equilibries comença a trencar, cada cop es ne-cessiten més recursos i per tant, cal ob-tenir quantitat de matèries primeres pera ser transformades en bens de consum.Cal transformar recursos energètics pera obtenir energia per la indústria trans-formadora, la contaminació de les ciu-tats (aire, aigua, sòl) comença a ser unaltre element important i les condicionsde vida dels treballadors i de les classessocials baixes seran molt precàries. Unfals concepte de progrés fonamentaten un sistema econòmic injust i depre-dador comença a posar-se en marxa,el sistema capitalista. Per tant, des delS.XVIII fins als nostres dies, o sigui, en dossegles hem consumit més recursos queamb milions d’anys d’existència i funcio-nament del nostre planeta, hem gene-rat més índex de contaminació, hemtrencat l’equilibri ecològic forjat al llargde segles i segles, hem perdut espèciesi estem posant en perill l’únic planetaque tenim, perquè vivim en un espai

amb recursos finits i ens hem creat unesnecessitats infinites i moltes vegades fic-tícies resultat del model de consum i deprogrés mal entès. Segons els experts,pel model de consum , de necessitatsenergètiques i de recursos que els païsosdel “anomenat món industrialitzat, ric,avançat…”, consumeixen, la seva pet-jada ecològica ens obligaria a disposarde quatre planetes, i com és evident,només en disposem d’un. Això vol dir,que un terç del planeta consumeix totsels recursos de la resta, a un ritme moltelevat i amb poc temps. Això posa enrisc al conjunt i a les generacions prope-res.

El model capitalista d’economia iproducció pot conviure amb els interes-sos medi ambientals del planeta? Lesactuacions ambientals poden garantir

Salvador Pérez Riera*

cions empresarials? Segur que no, pertant, com resolem aquestes situacionsper a garantir que els valors ambientalssiguin els fonamentals i recondueixin lasituació, i quan una situació com Ga-roña es produeixi, disposem de sortidesalternatives que garanteixin els interes-sos ambientals amb els laborals, i no espermeti que els interessos empresarialsfonamentats en el guanyi immediat,mantingui una estratègia de confronta-ció utilitzant als treballadors com a forçade xoc en detriment dels interessos am-bientals.

La tradició anarquista i tenim moltsexemples, Reclús, Ferrer i Guàrdia…,sempre ha defensat la necessitat de ga-rantir aquest equilibri ambiental, la na-tura era un valor bàsic i fonamental, pertant, a més de criticar al model capita-lista per la seva injustícia, explotació i mi-sèria, generador de desigualtats,precisament es fonamenta en lamanca de llibertat individual i col•lec-tiva, tot i que el seu discurs de d’AdamSmith fins els actuals s’omplin la boca dellibertat individual com a essència, senzi-llament garanteixen la llibertat dels rics,els pobres i classes mitges estan subjec-tes a la llibertat condicional que els sec-tors dirigents exerceixen, i l’estat és elmillor instrument per a garantir-lis el seudomini i pervivència.

*Afiliat a la CNT de Terrassa i al Centred’Estudis Llibertaris Francesc Sàbat

El planeta i els seus recursos s’han fet al llarg de milions d’anys, la natura ha anat fet el seu procés i ha anat adequant les seves necessitats i transformacionsamb un cert equilibri. L’aparició d’animals i sobretot dels homes i dones, va comportar un canvi important, ja que aquests han anat adequant canvis en l’úsdel territori i transformacions en el mateix.

“s’ha d’educar en valors ambientals i s’ha d’estar dispo-sat a renunciar i a canviar les actituds i els hàbits.”

Formulario de suscripciónNombre:

Dirección:

Ciudad:

País:

Tipo de suscripción:

Modo A: Suscripción anual ordinaria de 6 números + envío 10€ ANUALES

Modo B: Suscripción anual de apoyo al periódico + Libro de Regalo72€ ANUALES

Forma de pago:Ingreso o transferencia a la cuenta del periódico.2100-1354-34-0200099516 de “La Caixa” indicando el nombre de lapersona que realiza la suscripción.Enviar el formulario a: Crta. Montcada 79, 08221 Terrassa


sentència, a més, condemna ac-cions sindicals com un boicot. Aixòés tornar a principis del segle XX. Iara s’aplicarà la directiva de les ETT.

Què representa aquesta directivaeuropea de les ETT?

Legalitza que les ETT actuïn a sec-tors on abans no estaven permeses,com la construcció o l’administraciópública. Les relacions laborals sónde generalització de la precarietat.A l’Estat espanyol, hi ha més d’unmilió i mig de treballadors que noestan coberts: un milió de treballa-dors que no tenen permís de treball,els falsos becaris a qui s’hauria d’a-plicar el conveni col•lectiu i els fal-sos autònoms que realment no hosón sinó que els obliguen a ser-hoper no assumir costos.

Quines sorpreses ens esperen?Una petició de les patronals serà

rebaixar la indemnització o crear unnou contracte temporal per tresanys. Seria una autèntica salvatjadaque CCOO i UGT ho acceptessin.Proposen ampliar el contracte tem-poral a dos o tres anys, amb una in-demnització de 20 dies per anytreballat en cas d’acomiadament.Hi ha una altra proposta més tram-posa encara: si t’acomiaden durantels primers dos anys, et paguen vuitdies per any, el tercer any et pa-guen setze dies i, a partir del tercerany, et paguen 24 dies per any tre-ballat. Però hi haurà tres o quatretemes que segurament acceptaran:major control de la situació d’inca-pacitat temporal (baixes), la inter-venció de les ETT a tots el sectors,trencar amb el principi de jerarquiade la negociació col•lectiva. El queestà demanant la patronal és queels convenis d’empresa puguin sercontraris o diferents als convenis desector.

Entrevista a Vidal Aragonés, advocat laboralistadel Col•lectiu Ronda

Hi ha alguna reglamentaciódels expedients de regulacióde l’ocupació (ERO) per impe-

dir que les empreses amb beneficispuguin acomiadar treballadores?

Aquesta és la contradicció delsERO, que no cal que hi hagi una si-tuació de pèrdues, únicament hande garantir la viabilitat futura o que,amb la mesura, es millorarà la com-petitivitat.

Durant els darrers anys hi ha hagutuna gran quantitat d’ERO, com s’ex-plica?

Els càlculs sobre els ERO del darrerany mostren que s’han multiplicatper quinze. Una de les coses quemés m’ha cridat l’atenció d’a-questa etapa és que els ERO d’extin-ció han estat al mateix nivell que elsde suspensió, però això és unatrampa. Els ERO de suspensió famolts anys que existeixen, però nocom s’estan produint ara.

Per què dius que els ERO de suspen-sió són una trampa?

Amb els ERO de suspensió nos’han d’abonar retribucions durantun període determinat i no tenencap tipus de cost. Això suposa queun percentatge de treballadors, sil’ERO és continuat, vagi a buscaruna altra feina i, llavors, ja no esconsidera acomiadament i no s’in-demnitza.

És legal que s’acomiadin més treba-lladores d’un determinat sindicat,com a la Nissan?

Legalment, a l’hora d’acomiadar,la filiació sindical no compta. L’ac-ció discriminatòria es dóna si hi haun percentatge més elevat d’aco-

miadaments d’un determinat sindi-cat. Dos casos paradigmàtics hanestat els de Seat i Nissan, on –curio-sament– els acomiadats de la USOCi la CGT tenien un percentatge su-perior al dels afiliats a la UGT iCCOO. Hi ha una sentència del Tri-bunal Superior de Justícia de Cata-lunya que declara que elstreballadors acomiadats de Seat faalguns anys eren en la seva majoriaafiliats de la CGT. El Tribunal va de-clarar discriminatòria la inclusió d’unnúmero desproporcionat d’afiliatsde la CGT. Hi ha una actitud de vio-lència encaminada a la destrucciód’un sindicalisme de defensa delstreballadors.

La CGT va denunciar CCOO i la UGTde cobrar per cada ERO que sig-nen…

En la negociació dels ERO hi haun mecanisme clàssic a les empre-

ses grans i mitjanes: l’empresa va ala federació sindical, es reuneix ambel responsable i exposa l’ERO. Quanveuen que s’ha de fer el paripé, lesfederacions no van acompanyadesde tècnics, advocats o economistesa la negociació, sinó que hi van di-rectament com a representants delsindicat i negocien l’ERO. Després,cobren una quantitat per la partici-pació a la negociació. El 93% delsERO acaben amb acord.

Per què hi ha tants problemes ambCCOO i la UGT?

El problema és la transformaciód’organitzacions obreres creadesper defensar els drets dels treballa-dors en organitzacions on les direc-cions opten per la negociació i lapèrdua de drets com a dinàmicahabitual i no per la mobilització delstreballadors.

Fes-nos un repàs dels canvis legalsde les darreres dècades…

Un primer eix són les reformessobre l’acomiadament i la tempora-litat. La primera va ser l’any 1984.Des de llavors, s’ha disminuït paulati-nament la indemnització per aco-miadament, els supòsitsd’acomiadament objectiu (justifi-cat) s’han ampliat i s’ha possibilitateliminar els salaris de tramitació. Elscontractes temporals, majoritària-ment, estan fets en frau de llei, quevol dir que no existeix causa de tem-poralitat perquè realment el con-tracte hauria de ser indefinit.

La temporalitat depèn de la faci-litat econòmica i legal que tinguil’empresari per acomiadar-te. Elsempresaris, en el pitjor dels casos, sihi ha demanda i perden el judici,

hauran de pagar el mateix que enun acomiadament improcedent. Elsegon eix serien els salaris. S’ha anatlegalitzant la doble escala salarial,que permet que dos treballadorscobrin salaris diferents per fer la ma-teixa feina. El tercer eix és sobre ladesregularització de les condicionsde treball.

La contrareforma laboral del 1994va permetre que actualment espugui modificar qualsevol cosa. D’a-cord amb l’article 41 de l’estatutdels treballadors, sempre que siguiper millorar la competitivitat, les em-preses podran variar l’horari, el sa-lari, el règim de torns i qualsevolcondició de treball.

No pinta gaire bé…Hi ha tres grans mites que es repe-

teixen i que són falsos. El primer ésque l’acomiadament, a l’Estat es-panyol, és car. Això no és veritat. La

mitjana del cost dels acomiada-ments del darrer any és de dinoudies per any treballat. El 60% delsacomiadaments van ser per acaba-ment de contracte temporal, ambun cost de vuit dies per any. Això noho expliquen els empresaris.El segonmite és que els treballadors tenenunes retribucions molt altes. Tambéés fals. Ens trobem amb un 63% delstreballadors que cobren menys de1.100 euros bruts. A la pràctica, lamajoria dels treballadors són inframi-leuristes. El tercer mite és que tenimuna negociació col•lectiva i unescondicions de treball molt rígides iaixò és totalment fals. Només cal lle-gir l’article 41 de l’estatut dels treba-lladors.

El sector públic està gaire millor?A causa dels acomiadaments

massius a les empreses privades, perprimera vegada a la història, l’admi-nistració pública supera l’empresaprivada en contractació temporal,sobretot a sectors importants coml’ensenyament, la sanitat o la justí-cia. És curiós que, tenint uns serveiscol•lapsats, s’opti per això.

Avui dia, les principals reformesvénen d’Europa. Què suposa per lestreballadores?

Durant molt anys, a la UE, s’haconsiderat que el dret del treball eraun element de progrés, però els da-rrers tres o quatre anys, hi ha hagut –com a mínim– dues o tres directivesque han demostrat clarament queanaven contra del drets dels treba-lladors. Hi ha tres sentències del Tri-bunal de Justícia de la UE que fantremolar, especialment la sentènciaRüffert, que diu que no cal aplicar elconveni col•lectiu del lloc on treba-lla l’empresa si aquesta té la seufora perquè el principi de llibertatd’empresa està per sobre del prin-cipi de negociació col•lectiva. Éscom si, als EUA, es pogués aplicar lalegislació laboral d’Haití. Alguna

Vidal Aragonés és un d’aquells advocats del Col•lectiu Ronda que treballen a totes hores perquè la gent tingui unes millors condicions de treball.Li hem demanat que ens faci una radiografia de la crisi i dels abusos que es cometen avui i que es preparen per demà. Adriana Jarrín i RogerRovira. Redacció Setmanari Directa*.

� Extret del blog: http://blogs.publico.es/manel.

“Ens trobem amb un 63% dels treballadors quecobren menys de 1.100 euros bruts. A la pràctica,la majoria dels treballadors són inframileuristes.”

*Entrevista publicada al núm. 153 delsetmanari La Directa.

Entrevista

¡Sudoku!

Especial

Nivel de dificultad:

¿Cómo funciona esto?

1. Un número sólo puedeaparecer una vez en cadafila.

2. Un número sólo puedeaparecer una vez en cadacolumna.

3. Un número sólo puedeaparecer una vez en cadaregión.

Experto

Últimos datos de la situación física y legalde Amadeu Casellas

blece que el máximo de tiempo son 30años.

En cuanto a los beneficios peniten-ciarios que tendría que haber disfru-tado Amadeu, y en contestación a larespuesta al manifiesto hecho por Tura,no se le está aplicando hacia Amadeu,es decir, según la normativa legal vi-gente, se han cumplido 3/4 partes dela pena y, se haya satisfecho la respon-sabilidad civil derivada del delito, el in-terno tiene derecho a la libertadcondicional, y es más que evidenteque Amadeu ha cumplido de sobra las3/4 partes de la pena. Asimismo, nosiempre es necesario que se haya satis-fecho la responsabilidad civil derivadadel delito para que se pueda dar la li-bertad condicional.

Siguiendo con la contestación emi-tida por la Sra. Tura, donde se habla delprocedimiento que todavía tieneabierto Amadeu por el tema de lasdrogas, él manifiesta que los hechos noson ciertos y que se le está acusandosin motivos ni fundamentos.

En ningún momento, durante el añoanterior le habían hecho ningún regis-tro, ni le habían puesto ningún partedisciplinario, además él estaba traba-jando de albañil dentro la prisión y locontinuó haciendo sin que nadie le di-jera que tenía ninguna causa nuevaabierta, es decir, que de lo contrario,seguramente le habrían negado el de-recho a trabajar y le habrían regresadode grado.

Manifiesta asimismo que cuandoTura expone que Amadeu ha disfru-tado de beneficios penitenciarios, con-sistentes en permisos, no han sidonunca otorgados por la Dirección Ge-neral de Instituciones Penitenciarias,pues estos siempre se los han negado,y que si ha conseguido algún permisoha sido gracias al recursos que él hahecho ante el Juzgado y que ha sido laAudiencia Provincial de Barcelona y lade Girona la que finalmente le hadado los permisos de salida.

Por otro lado, le han comentado aAmadeu, que a Cuatro Caminos no lollevarán.

Finalmente y en cuanto al estado fí-sico de Amadeu, este ha recuperadocolor de la cara.

Está a la espera de que le hagan laspruebas, que en principio le debíanhacer la semana pasada y todavía nole han hecho, hecho por el cual, la Dra.Prats que es quien le atendió ha pe-dido con urgencia que se le practi-quen las referidas pruebas.

Según comenta Amadeu esta Dra.se preocupa mucho por estado deAmadeu y se lo mira todo con lupa.

Ya ha recuperado 3 kgs desde quedejó la huelga de hambre, pues sepasa las 24h del día con suero, que lecambian cada 6 horas (son botellas demedio litro).

Ayer por comida le dieron arroz her-vido, pescado y un yogur, dice que poralmuerzo le dan leche con galletas.

Todavía está débil, y sigue sintener sensibilidad a las piernas,pues ya le dijeron que son secue-

las irreversibles. Ya ha recuperado 3 kgsdesde que dejó la huelga.

Nos comenta Amadeu que lunes lofue a ver un inspector de la SecretaríaGeneral de Instituciones Penitenciarias,enviado por Albert Batlle.

Amadeu le comentó que queríaque le fuera a visitar un conocido le-trado preocupado por la situación y ledijeron que ningún problema, quecuando quiera ya puede ir, y que si esnecesario ya le llamarán ellos directa-mente. De todas formas, Amadeu diceque si el día que va le ponen algún in-conveniente que llame a la Direccióngeneral.

Este inspector le dijo que en breve lequitarían la restricción de aislamiento,pues quieren acabar cuando antesmejor con esta situación. Seguramentetodo esto es debido al resultado me-diático de todo el que ha ido saliendopor los diferentes medios de comunica-ción.

Asimismo el Sr. Inspector le dijo queen cuanto al tema de las preventivasque le aplicaron en todos los procedi-mientos que tiene abiertos, se debendescontar de las penas a que fue con-denado por sentencia.

Me comentó que en preventiva es-tuvo durante 5 años y medio en Vina-rós, en Figueres un año y medio,también en Granollers y al tema de Vic,también estuvo en preventiva.

Así entonces, y teniendo en cuentaque Amadeu lleva 23 años encerradoen la prisión, que se le aplicó una re-dención de 9 años, es decir, que lleva32 años cumpliendo condenas y atodo esto se le debe restar el tema delas preventivas, tendría que estar en lacalle.

Con todo esto se está incumpliendotanto el Código Penal antiguo, dóndesegún el artículo 71.2, el máximo queuna persona puede está privado de li-bertad eran 20 años, y el Código Penalactual, dónde el artículo 76.1 esta-

llibertatamadeu.blogspot.com

La dietista que lo lleva le dijo queestá aceptando bien la comida que ledan y que si todo sigue igual de bien enun par o tres de días podrá tomar loque quiera por comida.

lo que también le preocupa a losmédicos es la tensión pues no le au-menta, siento que normalmente está a7/5, aun cuando mientras le estaba vi-sitando le tomaron la tensión y le habíasubido a 10/6, seguramente debido alhecho de que está todo el día consuero.

En cuanto a los ojos, se los tiene queir limpiando con como venía haciendohasta ahora.

En cuanto al estado psicológicoAmadeu está muy bien, fuerte comosiempre y con ganas de seguir lu-chando por conseguir sus objetivos.

¡LIBERTAD INMEDIATA PARA AMADEU CASELLAS!

"Se'm nega la llibertat perquè jo no sóc submís amb un sistema penal i penitenciari podrit i corrupte, tal com es demostra en el dia a dia, en què aquestaconstitució i aquestes lleis catalanes i espanyoles de què tant parlen els polítics i els jutges no s'apliquen. Per què no em concedeixen la limitació de con-demna? La resposta és molt senzilla: perquè vaig néixer pobre, com tants altres companys" - Amadeu Casellas

¡Adheriros!Adheriros a la solicitud de liber-tad inmediata para Amadeu Ca-sellas Ramon por razoneshumanitarias, porque ya ha cum-plido la mayor parte de su con-dena y porque, además, reúnetodas las condiciones para saliren libertad.

[email protected]

S’ha de tornar als sindicats! - Solidaridad Obrera

Documents

Transcript of S’ha de tornar als sindicats! - Solidaridad Obrera