Diccionari de dret civiljusticia.gencat.cat/web/.content/documents/arxius/doc... · 2019. 3. 4. ·...

Diccionaride dret civil

Generalitat de CatalunyaDepartament de Justícia

Departament de JustíciaTERMCAT, Centre de Terminologia

Diccionaride dret civil

Generalitat de CatalunyaDepartament de Justícia

© GENERALITAT DE CATALUNYADepartament de Justícia www.gencat.net/justiciaPrimera edició: desembre de 2005Tiratge: 4.000 exemplarsProjecte gràfic: CASFotocomposició i impressió: Policrom, SAISBN: 84-393-6946-8Dipòsit legal: B–52.272–2005

Autors: Departament de JustíciaTERMCAT, Centre de Terminologia

Biblioteca de Catalunya. Dades CIP

Diccionari de dret civil. – (Termes jurídics ; 2)A la part superior de la portada: Departament de Justícia [i] TERMCAT, Centre deTerminologia. – Text en català, equivalències en castellà. – BibliografiaISBN 84-393-6946-8I. Colomer, Rosa (Colomer i Artigas y dir.) II. Graells Costa, Jordi, dir. III. Serra i Figueras,Montserrat IV. Cervera i Caminal, Anna V. Catalunya. Departament de Justícia VI. TERMCAT,Centre de Terminologia VII. Col·lecció: Termes jurídics ; 21. Dret civil – Diccionaris – Català 2. Dret civil – Diccionaris – Castellà347(038)

Direcció

TERMCAT

Rosa Colomer i Artigas

Departament de Justícia

Jordi Graells i Costa

Equip de treball

TERMCAT

Montserrat Serra i Figueras (coord.)

Mònica Clotet i SeralDolors Montes i Pérez

Departament de Justícia

Anna Cervera i Caminal (coord.)

Mireia Capdevila i SoleyJudith Vilar i Roca

Assessors

Esther Arroyo i AmayuelasDepartament de Dret CivilUniversitat de Barcelona

Esteve Bosch i CapdevilaDepartament de Dret Privat. Àrea de Dret Civil

Universitat Rovira i Virgili

Marc-Roger Lloveras i FerrerDepartament de Dret. Àrea de Dret Civil

Universitat Pompeu Fabra

Volem expressar també el nostre agraïment a totes aquelles persones que ens han ajudat aimpulsar-lo amb les seves gestions, ens han facilitat informació o han intervingut en el tractamento la revisió de les informacions en algun moment del procés d’elaboració del diccionari: Anna M. Casanovas (Departament de Dret Civil de la Universitat de Barcelona), Jordi Ribot (Àrea deDret Civil de la Universitat de Girona), Judith Solé (Departament de Dret Privat de la UniversitatAutònoma de Barcelona), Jaume Vernet (Universitat Rovira i Virgili), Agustí Pou, Enric Travesseti Encarna Tercero (Departament de Justícia), Albert Prieto (llatinista) i els terminòlegs OlgaCalatayud, Cristina Garcia, Josep A. Martín, Gemma Mas, Rosa Oliva, Lluís Rius, Susanna Savali Elisenda Torres.

Diccionari de dret civil | 5

Pròleg

El Diccionari de dret civil que ara us presento és el segon volum de lacol·lecció “Termes Jurídics” que el Departament de Justícia elabora conjun-tament amb el Centre de Terminologia TERMCAT. En aquesta col·lecció,calia tractar i afrontar la terminologia del dret civil amb una atenció prefe-rent, tant des del punt de vista cronològic com de dedicació de recursos.Primerament, perquè la regulació del dret civil és clau dins de qualsevolsocietat moderna, ja que regula les relacions de la ciutadania entre si coma persones i es converteix en conseqüència en un instrument de cohesió iestructuració social. En segon lloc, perquè Catalunya té un dret civil propi,característic, que el Govern i el Parlament amplien i modernitzen constant-ment, amb el decidit impuls del Departament de Justícia.

Espero que aquest Diccionari de dret civil serà de gran utilitat per al per-sonal de les oficines i òrgans judicials, operadors jurídics, estudiants i pro-fessors universitaris, traductors i correctors i, en general, per a tothom queestigui interessat en el dret civil. Confio, per tant, que serveixi per a impul-sar l’ús del català en general en l’àmbit jurídic i judicial. Finalment, vullagrair per endavant el compromís de tots els professionals que treballen enel món del dret d’usar i difondre aquesta terminologia.

Josep M. VallèsConseller de Justícia


Sumari

Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

Abreviacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

Arbre de camp . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

Diccionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

Índex castellà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 135

Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 155


Introducció

El dret civil va ser l’única branca del dret català que es va mantenir en vigordesprés que Felip V signés els decrets de Nova Planta l’any 1716 arran dela Guerra de Successió espanyola. Els decrets van abolir les institucionspolítiques catalanes, van unificar completament el dret públic, però van per-metre el manteniment de l’ordenament jurídic privat català. Tot i així, el dretcivil va haver de lluitar amb circumstàncies tan adverses com la supressiódels organismes creadors, que van impedir que evolucionés de maneranatural i que van comportar que les fonts del dret estiguessin disperses entextos jurídics de diferents col·leccions legals. Malgrat tot, el dret civil cata-là s’ha mantingut vigent fins als nostres dies.

Amb l’adveniment de la democràcia i amb l’aprovació de la Constitució,de primer, i de l’Estatut, després, que va reconèixer a Catalunya la com-petència exclusiva en la conservació, la modificació i el desenvolupa-ment d’aquest dret, a poc a poc el dret civil català s’ha anat enriquint idotant de la solidesa que necessita. Aquest procés de creixement i millo-ra és important perquè el dret civil és clau dins de qualsevol societatmoderna, ja que regula les relacions dels ciutadans dins l’àmbit privat ies converteix, en conseqüència, en un element d’identificació nacional i en un instrument de cohesió social. En aquest sentit, el 24 de gener de2000 el Departament de Justícia i el Centre de Terminologia TERMCATvan signar un conveni de col·laboració amb l’objectiu d’elaborar unDiccionari de dret civil, segon volum de la col·lecció “Termes Jurídics”,que aplega reculls terminològics de diferents àmbits del dret, el primerdels quals va ser el Vocabulari de dret penal i penitenciari, publicat elmateix any 2000.

Contingut del diccionari

El Diccionari de dret civil conté 1.160 termes catalans amb la seva catego-ria gramatical, definició i equivalències en castellà. A més, inclou també lesrelacions de sinonímia entre les denominacions catalanes i, quan s’ha con-siderat necessari, notes que completen la informació de les definicions (perexemple, a heretament mutual o terceria), localitzen una determinada figu-ra jurídica (a associació a compres i millores), posen en relació dos termes(com a esposalles i promesa de matrimoni), donen exemples per ajudar aaclarir el concepte (a comunitat prodivís), donen la traducció literal (com enel cas de llatinismes, per exemple, forma ad probationem), o bé doneninformació de tipus lingüístic (com a hereu -eva).

Com mostra l’arbre de camp (una esquematització de l’estructura interna deltreball que en delimita l’abast temàtic i en classifica els termes), que l’usuari tro-barà tot seguit d’aquesta introducció, el treball recull la terminologia relativa a

les cinc grans àrees clàssiques del dret civil: dret civil general, dret civil d’obli-gacions i contractes, drets reals, dret de família i dret de successions.

Aquest Diccionari no és un diccionari de dret civil català, perquè no es limi-ta tan sols al dret civil dictat per la Generalitat i exclusivament vigent aCatalunya, sinó que pretén estendre’s a tot el dret civil aplicable a aquestaComunitat Autònoma. Per tant, sense abastar tot el dret civil espanyol, n’in-clou alguns termes que corresponen a figures jurídiques que s’apliquen perdues vies, la general i directa i la supletòria.

Fonts

La documentació que ha servit per a l’elaboració de l’obra apareix citada al’apartat de bibliografia del final del diccionari, ordenada en tres blocs princi-pals d’acord amb la naturalesa del seu contingut: obres especialitzades,obres terminològiques i obres lexicogràfiques. Les obres especialitzadess’han utilitzat especialment com a font de buidatge i inclouen els textos legis-latius vigents a Catalunya, tant d’àmbit estrictament català com estatal, ialtres textos jurídics vigents escrits en català i en castellà. Ara bé, no s’hanbuidat textos de dret hipotecari ni de dret notarial, perquè s’ha consideratque per la seva especificitat mereixien un tractament a part1, tot i que s’hanentrat alguns termes relacionats amb les branques del dret civil tractades.

Les obres terminològiques i les obres lexicogràfiques han estat especial-ment útils en la fase de compleció, contrast i revisió de les informacions.Així mateix, hem de destacar les aportacions dels especialistes, sobretot enla definició dels conceptes, l’establiment de relacions de sinonímia i laconstatació de l’ús dels termes.

Revisió i criteris

Al llarg del procés de revisió i sistematització de les informacions de cadaarticle s’han establert diversos criteris terminològics:

• Quan una mateixa denominació catalana designa més d’un con-cepte, com és el cas de garantia o reclamació, s’ha tractat en arti-cles independents.

• La redacció de les definicions defuig l’afany enciclopèdic, de mane-ra que s’han seleccionat únicament els trets essencials per com-prendre el concepte i poder-lo distingir dels conceptes propers.

• En els termes que no són de dret civil català, la definició s’ha redac-tat només des de la perspectiva del dret civil aplicable a Catalunya.

10 | Diccionari de dret civil

1 Vegeu, en aquest sentit, TERMCAT, Centre de Terminologia. Terminologia notarial.Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2004. (Terminologies; 4)ISBN 84-393-6419-9

• Hi ha termes que corresponen a figures jurídiques catalanes queno tenen una equivalència establerta en castellà, sinó que en tex-tos castellans es documenten amb la forma catalana directamento amb la forma catalana adaptada al castellà. En el diccionari hitrobareu, doncs, equivalències com ara rabassa morta o agerma-nament. No s’han entrat com a equivalents figures jurídiquesespanyoles amb un contingut similar a les figures catalanes. Perexemple, com a equivalent de conlloc hi trobareu contrato de con-lloc i no contrato pecuario.

• Els termes que són totalment o parcialment en llatí van acom-panyats d’una nota amb la traducció literal del llatí. Per exem-ple, a concepturus o fideïcomís si sine liberis decesserit. Elscasos de termes llatins que són sinònims complementarisd’una denominació catalana equivalent no duen aquesta nota,com és el cas de negoci inter vivos, que remet a negoci entrevius.

• Els llatinismes, tant si són un terme com si en formen part, estanidentificats amb l’abreviació de la llengua de procedència entreclaudàtors (per exemple, interrogatio in iure [la], forma ad subs-tantiam [ad substantiam: la]). A més, llevat dels casos de sinònimscomplementaris d’una denominació catalana equivalent (com aranegoci inter vivos, que remet a negoci entre vius), se’n fa constarla traducció literal en una nota.

Normalització

Posteriorment a la revisió s’ha dut a terme un estudi aprofundit d’aquellesdenominacions catalanes que presentaven dubtes d’adequació lingüísti-ca o algun problema de tipus formal. Els termes estudiats s’han sotmès ala consideració del Consell Supervisor del TERMCAT, organisme que s’o-cupa de la normalització formal de la terminologia catalana i que estàintegrat per membres designats per la Secció Filològica de l’Institutd’Estudis Catalans i per membres del TERMCAT. Molts dels casos trac-tats pel Consell Supervisor tenen a veure amb la importància de la llen-gua llatina en l’àmbit del dret i la manera com el llenguatge jurídic catalàadopta la terminologia llatina, que és el mateix que dir com el dret catalàadopta les figures jurídiques del dret romà. Vegem alguns exemples determes normalitzats amb motiu de l’elaboració d’aquest Diccionari de dretcivil:

• Normalització en català de denominacions llatines: dolus bonus.

• Adaptació de llatinismes a la grafia catalana: adpromissió, expro-missió.

• Derivacions del llatí a la manera culta: declaració receptícia, tra-dir.


• Establiment de la forma catalana més adequada d’entre diversesalternatives denominatives: clàusula d’estabilització, computaciólegitimària, contracte en dany de tercer.

• Substantivació de participis: concursat -ada, cridat -ada, vocat -ada, promitent.

• Ampliació i especialització semàntica: col·lació, col·lacionar.

Forma de consulta

Els termes es presenten, tant al cos del diccionari com als índexs, segonsel seu ordre seqüencial (servitud de vistes, i no vistes, servitud de), isegueixen l’ordenació alfabètica discontínua, que evita interrupcions en elstermes d’una sèrie i segons la qual els espais en blanc precedeixen els sig-nes no alfabètics (principalment, apòstrofs i guionets), i els signes no alfa-bètics precedeixen els signes alfabètics:

ex. dret civildret d’acréixerdret d’opciódret d’úsdret de crèditdret realdrethavent

Els substantius es presenten en singular, llevat dels casos de plurals lexi-calitzats (arres penals, capítols matrimonials) i amb la terminació femeninaquan es tracta de noms de doble gènere (comodatari -ària, fiador -a). Elsadjectius, també en singular, es presenten amb la terminació femeninaquan en tenen (intestat -ada).

Les equivalències castellanes, quan n’hi ha més d’una, apareixen per ordrealfabètic. Per facilitar la consulta i la identificació dels conceptes, al final deldiccionari s’inclou un índex bilingüe castellà-català.

Pel que fa a la sinonímia, els sinònims considerats absoluts es remeten l’una l’altre amb l’indicatiu sin. El sinònim que per ordre alfabètic apareix en pri-mer lloc és el que duu la definició, les equivalències i la nota (per exemple,agermanament i pacte de mig per mig). En canvi, quan un dels sinònimss’ha considerat preferent, els sinònims complementaris s’hi han remès ambl’abreviatura veg. En aquest segon cas, el sinònim principal és el que duula definició, les equivalències i la nota, juntament amb la indicació dels seussinònims complementaris (per exemple, heretament, pacte successori icontracte successori).

Un treball que aplega i sistematitza la terminologia del dret civil, com enqualsevol branca del dret, no pot ser mai una obra tancada, sinó que had’estar sempre obert a l’actualització de les informacions que recull. En


efecte, els canvis i les novetats en la legislació impliquen també una reno-vació contínua dels conceptes i les denominacions. És per això que expres-sem el desig de mantenir al dia aquests continguts, i també de recollir lespropostes i suggeriments que els usuaris vulguin adreçar-nos a fi queaquest Diccionari sigui una eina útil i eficaç per impulsar l’ús d’una termi-nologia catalana adequada en l’àmbit jurídic.



Abreviacions

m substantiu masculíf substantiu femením i f substantiu masculí i femením pl substantiu masculí pluralf pl substantiu femení pluraladj adjectiuv tr verb transitiuv intr verb intransitiuadv adverbiloc adj locució adjectiva

sin. sinònimsin. compl. sinònim complementariveg. vegeu


Arbre de camp

Dret civil general

Les fonts del dret civilLa personaEl tempsEl negoci jurídic

Dret civil d’obligacions i contractes

L’obligació i el dret d’obligacions La responsabilitat civil extracontractual o culpa aquil·lianaEl contracte

Drets reals

Els títols adquisitiusLa pèrdua dels drets realsLa possessióLa propietatLes classes de drets realsEl registre de la propietat

Dret de família

El parentiuEls alimentsEl matrimoniLa filiacióEls sistemes de protecció dels menorsAltres unions

Dret de successions

La successió per causa de mort i altres successionsLes substitucions hereditàriesEl llegatEl testamentEls límits de la voluntat de disposarLa successió no testamentàriaEls efectes de la successió

a precari loc adja precario

Dit de la possessió d'un bé sense títol permera concessió graciosa del seu titular.

abintestat advab intestato

Sense haver fet testament.

abintestat mveg. judici d'abintestat m

abintestat -ada adjveg. intestat -ada adj

absència fausencia

Desaparició d'una persona del seu domici-li, la qual cosa permet, si no en té, el nome-nament d'un defensor que la representi enjudici i en negocis que no admeten demora.

absència legal fausencia legal

Absència que es declara un any després deles últimes notícies de la persona desapa-reguda o, si va deixar un apoderat, tres anysdesprés, i que s'inscriu al registre civil.

absent m i fausente

Persona que es troba en situació d'absèn-cia.

NOTA: Una persona desapareguda es considera ab-sent a partir del moment que hi ha una declaraciód'absència.

abús de dret mabuso de derecho

Acte o omissió que, per la intenció de l'au-tor, per l'objecte o per les circumstàncies enquè té lloc, sobrepassa manifestament elslímits normals de l'exercici d'un dret, ambdany per a una tercera persona.

acceptació a benefici d'inventari faceptación a beneficio de inventario

Acceptació d'herència en què l'hereu nomésrespon dels deutes del causant i de les cà-rregues hereditàries amb l'actiu hereditari ino es produeix confusió entre el patrimonipersonal de l'hereu i l'heretat.


A···

acceptació d'herència faceptación de herencia

Declaració expressa de voluntat o actuaciódel vocat, un cop té coneixement de la dela-ció, en virtut de la qual manifesta que vol es-devenir hereu i, en conseqüència, adquireixels béns i els drets que la componen i se sub-roga en les obligacions del causant que nos'extingeixen per la mort.

acceptació pura i simple faceptación pura y simple

Acceptació d'herència en què l'hereu res-pon dels deutes del causant i de les càrre-gues hereditàries amb els béns propis i elsheretats, que es confonen en un sol patri-moni.

accessió faccesión

Dret que té el propietari d'un bé d'adquirir totel que aquest produeix i tot el que li és in-corporat naturalment o artificialment de ma-nera voluntària o involuntària.

acció facción

Instrument mitjançant el qual es pretén el re-coneixement o la protecció d'un dret davantla justícia.

acció confessòria facción confesoria

Acció que correspon al propietari de la fin-ca dominant o al titular de la servitud per aobtenir el reconeixement i el respecte de quila discuteix o pertorba.

acció d'estat facción de estado

Acció que té l'objecte de protegir i reclamarl'estat civil d'una persona.

acció de cessació facción de cesación

Acció que té l'objecte de fer cessar una con-ducta contrària a la llei i prohibir-ne la rei-teració.

acció de devastació facción de devastación

Acció que permet al creditor hipotecarisol·licitar al jutge que doni compte del fetque el deutor titular d'una finca hipoteca-da l'està malmetent de manera dolosa oculposa, per tal d'obtenir mesures caute-lars que hi posin remei.

acció de filiació facción de filiación

Acció que té l'objecte de declarar unafiliació no determinada jurídicament od'eliminar-ne una que ja consta formal-ment.

NOTA: Si l'acció de filiació té l'objecte de declararla filiació, s'anomena acció de reclamació de filia-ció; si té l'objecte de destruir-la, s'anomena acciód'impugnació de la filiació.

acció de petició d'herència facción de petición de herencia

Acció que té l'objecte d'obtenir el reconei-xement de la qualitat d'hereu i la restituciódels béns del causant quan els posseeixuna altra persona en concepte d'hereu osense al·legar cap causa.

acció de reemborsament facción de reembolso

Acció que té una persona perquè se li rein-tegri el que ha pagat per compte d'una al-tra.


A

acció de regrés fsin. compl. acció de repetició facción de regreso; acción de repetición

Acció que té l'objecte de recuperar el ques'ha pagat.

acció de repetició fveg. acció de regrés f

acció declarativa de domini facción declarativa de dominio

Acció que té l'objecte de declarar la propie-tat del demandant sobre una cosa o un dret.

acció directa facción directa

Acció que concedeix al creditor el dret a re-clamar directament a una tercera personael que aquesta deu al seu deutor.

acció estimatòria fsin. compl. acció quanti minoris[quanti minoris: la] facción estimatoria; acción quanti minoris

Acció que té el comprador per sol·licitar unarebaixa proporcional del preu quan l'objec-te de la compravenda presenta vicis ocultsimportants.

NOTA: Acció quanti minoris significa literalment 'ac-ció per quant de menys'.

acció indirecta fveg. acció subrogatòria f

acció negatòria facción negatoria

Acció que té el propietari d'una finca o el ti-tular d'un dret real limitat que comporti pos-

sessió per a fer cessar les pertorbacions iimmissions il·legítimes del seu dret que nosiguin objecte de l'acció reivindicatòria i exi-gir que no se'n tornin a produir en el futur.

acció pauliana fveg. acció revocatòria f

acció per inoficiositat legitimària facción por inoficiosidad legitimaria

Acció que té l'objecte de rescindir els actesde disposició gratuïts realitzats pel causantquan han comportat que el valor de l'actiuhereditari líquid no sigui suficient per a sa-tisfer la llegítima del reclamant.

acció possessòria facción posesoria

Acció que té l'objecte de recuperar o retenirla possessió quan aquesta s'ha perdut o estroba amenaçada.

NOTA: L'acció possessòria, abans de l'entrada envigor de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'enjudicia-ment civil, es coneixia amb el nom d'interdicte.

acció quanti minoris [quanti minoris:la] fveg. acció estimatòria f

acció redhibitòria facción redhibitoria

Acció que té el comprador per sol·licitar larescissió d'un contracte de compravendai exigir la devolució del que ha pagat quanl'objecte de la compravenda presenta vi-cis ocults importants.

Nota: Eventualment l'acció redhibitòria pot inclou-re la indemnització per danys i perjudicis.

acció reivindicatòria facción reivindicatoria


A

Acció que té el propietari no posseïdor d'unbé contra el posseïdor no propietari per talde fer reconèixer el seu dret a la propietat iaconseguir-ne la restitució.

acció rescissòria facción rescisoria

Acció que té l'objecte de rescindir un con-tracte perquè és un frau o perquè ha causatuna lesió a una de les parts.

acció revocatòria fsin. compl. acció pauliana facción pauliana; acción revocatoria

Acció per la qual el creditor pot impugnar elsactes que el deutor realitzi en frau del seudret de crèdit.

acció subrogatòria fsin. compl. acció indirecta facción indirecta; acción oblicua; ac-ción subrogatoria

Acció que té el creditor per exercir tots elsdrets i accions del deutor, excloent-ne elsque siguin inherents a la seva persona, a fique entrin béns al patrimoni del deutor i elcreditor pugui satisfer els seus crèdits.

acensar v tracensar; acensuar

Imposar un cens sobre una finca.

acensat -ada adjacensado -da; acensuado -da

Dit de la finca que una persona ha rebut oha donat a cens.

acollidor -a m i facogedor -ra

Persona que n'acull una altra.

acolliment de menors macogida de menores; acogimiento demenores

Mesura que comporta confiar temporal-ment la guarda d'un menor a una personao a una família, o internar-lo en una insti-tució per procurar-li benestar moral i ma-terial.

acolliment de persones grans macogida de personas mayores; acogi-miento de personas mayores

Pacte en virtut del qual una persona o unaparella casada o unida de manera establees compromet a tenir cura d'una perso-na o una parella casada o unida de ma-nera estable, o una família monoparental,de més edat o amb una discapacitat, aconviure-hi i a prestar-li assistència en sen-tit ampli, en condicions semblants a les re-lacions de parentiu, a canvi d'una contra-prestació econòmica.

acolliment preadoptiu macogida preadoptiva; acogimiento pre-adoptivo

Acolliment de menors que es preveu comuna fase prèvia a l'adopció del menor.

acolliment simple macogida simple; acogimiento simple

Acolliment de menors que es preveu queacabi amb el retorn del menor a la seva fa-mília biològica.

acollit -ida m i facogido -da

Persona que es troba en situació d'aco-lliment.


A

acord constitutiu macuerdo constitutivo

Acte jurídic que conté la declaració de vo-luntat de creació d'una associació.

acreixement macrecencia; acrecentamiento; acreci-miento

Increment de la quota de l'herència o el lle-gat que correspon als cohereus o als col·le-gataris quan, per qualsevol causa, un o mésd'un no arriba a succeir.

acta facta

Document formal que constata un fet, unaobligació, un acord o una declaració de vo-luntat perquè en quedi constància.

acte macto

Fet realitzat per una persona, efecte d'unadeterminació de la voluntat.

acte d'administració macto de administración

Acte de conservació o d'explotació d'un pa-trimoni universal o de béns concrets, realit-zat d'acord amb la naturalesa dels béns, lallei o els poders atorgats.

acte d'última voluntat macto de última voluntad

Disposició que fa una persona dels seusbéns per a després de la seva mort.

acte de conservació macto de conservación

Acte jurídic que, en l'administració de patri-monis, té la finalitat de mantenir la utilitat o elvalor del bé.

acte de disposició macto de disposición

Acte jurídic mitjançant el qual se cedeix undret, es transmet un bé o es grava un im-moble o, en general, s'ultrapassa la simpleadministració.

acte fundacional macto fundacional

Acte jurídic que conté la declaració de vo-luntat de creació d'una persona jurídica.

acte il·lícit macto ilícito

Acte que viola un manament o una prohi-bició jurídica i que genera responsabili-tat.

acte jurídic macto jurídico

Fet humà voluntari amb contingut jurídic elsefectes del qual són determinats pel dret.

acte propi macto propio

Acte jurídic d'una persona que impossibi-lita l'admissió legal d'una pretensió pos-terior que estigui en contradicció amb elsentit d'aquell acte.

actiu hereditari msin. cabal hereditari m; cabal relictemactivo hereditario; caudal hereditario;caudal relicto


A

Conjunt de béns i de drets de caràcter pa-trimonial d'una persona difunta consideratcom a objecte de la successió per causa demort.

adir v tradir

Acceptar una herència.

adjudicació d'herència fadjudicación de herencia

Assignació a una persona de la part de l'herència que li correspon en la successiódel causant.

administració d'herència fadministración de herencia

Gestió del patrimoni del causant que s'hade dur a terme quan encara no ha tingutlloc l'acceptació d'herència o quan concor-ren simultàniament a la successió una plu-ralitat d'hereus que provoca una situacióde comunitat hereditària.

administrador -a m i fadministrador -ra

Persona encarregada, per disposició le-gal, per resolució judicial o per un actevoluntari d'una altra persona, d'admi-nistrar una part o la totalitat d'un patri-moni.

administrador -a patrimonial m i fadministrador -ra patrimonial

Persona encarregada d'administrar els bénsd'un menor o d'un incapacitat.

adopció fadopción

Institució jurídica que consisteix a prendrecom a fill el que no ho és per generació.

NOTA: D'una adopció se'n deriven relacions pràc-ticament iguals a les de la paternitat i filiació per na-turalesa.

adoptable m i fadoptable

Persona susceptible de ser adoptada.

adoptand -a m i fadoptando -da

Persona que està en procés de ser adoptada.

adoptant m i fadoptante

Persona que n'adopta una altra.

adoptar v tradoptar

Prendre com a fill el que no ho és per ge-neració.

adoptat -ada m i fadoptado -da

Persona que és adoptada.

adpromissió fadpromisión

Acord entre el creditor i un nou deutor, elqual passa a respondre, juntament amb eldeutor primitiu, del deute.

adquirent m i fadquirente; adquiriente

Persona que rep una cosa o un dret mitjan-çant un acte jurídic.


A

adquisició fadquisición

Acte jurídic pel qual una persona fa seva unacosa o un dret que abans no tenia.

adquisició a non domino [a non do-mino: la] fadquisición a non domino

Adquisició d'una cosa o d'un dret de qui non'és titular i no té poder de disposició so-bre la cosa o el dret que transmet.

NOTA: Literalment, 'adquisició no d'un senyor', 'ad-quisició d'un no senyor'.

adquisició d'herència fadquisición de herencia

Acte jurídic pel qual el successor que ha ac-ceptat una herència fa seus els béns que lisón assignats i els incorpora al seu patri-moni.

adquisició derivativa fadquisición derivativa

Adquisició d'una cosa o d'un dret del seupropietari o titular.

adquisició originària fadquisición originaria

Adquisició d'un cosa o d'un dret sense pro-pietari anterior.

adveració fadveración

Declaració, especialment davant l'autoritatjudicial, sobre la veritat d'un fet o l'autentici-tat d'un document.

adveració de testament fadveración de testamento

Adveració sobre el contingut d'un testament,feta per aquelles persones en presència deles quals, en circumstàncies extraordinàries,la llei autoritza a atorgar testament.

afectació fafectación

Subjecció d'un bé al compliment d'una obli-gació, que comporta la imposició d'una càr-rega.

afinitat fafinidad

Relació de parentiu que, a conseqüència delmatrimoni, s'origina entre un cònjuge i elsparents per consanguinitat de l'altre.

agermanament msin. pacte de mig per mig magermanament; pacto de mitad por mi-tad

Règim econòmic conjugal, que s'ha de pac-tar en capítols matrimonials, pel qual esconstitueix una comunitat universal i abso-luta dels béns del marit i la muller.

NOTA: L'agermanament és propi de la comarcade Tortosa.

agnició de bona fe fagnición de buena fe

Declaració que, dins de l'any de la signa-tura del contracte, fa el comprador d'haverfet l'adquisició en interès i amb diners de lapersona que designa.

aixovar majovar; ajuar


A

Aportació de béns que pot fer una dona almatrimoni i que consisteix en mobles, joiesi béns d'ús ordinari.

alienació fenajenación

Acte pel qual una persona transmet a unaaltra o a d'altres el domini o qualsevol altredret sobre una cosa.

alimentant m i falimentante

Persona obligada legalment a donar ali-ments.

alimentat -ada m i falimentado -da

Persona que té dret a demanar i rebre ali-ments.

aliments m plalimentos

Prestació econòmica constituïda per un con-junt de mitjans de subsistència que deter-minades persones estan obligades a com-plir envers familiars propers en cas denecessitat.

amollonament mveg. fitació f

amollonar v trveg. fitar v tr

anatocisme manatocismo

Producció d'interessos de l'interès ven-çut.

ànim de lucre mánimo de lucro

Intenció d'obtenir beneficis econòmics dedeterminats actes.

anotació preventiva fanotación preventiva

Assentament marginal de caràcter provisio-nal en el registre de la propietat amb la fi-nalitat de fer oposable la situació anotada aterceres persones.

anticresi fanticresis

Dret real que es constitueix sobre un béimmoble del deutor en garantia del com-pliment d'una obligació i que autoritzael creditor a percebre els fruits d'aquestbé immoble, i aplicar-los al pagament delsinteressos i a l'amortització del capital de-gut.

anticresista m i fanticresista

Titular d'un dret d'anticresi.

anul·labilitat fanulabilidad

Qualitat d'un acte o un negoci jurídic afectatper un vici o un defecte legal que el fa sus-ceptible de ser impugnat.

anul·lació fanulación

Acció i efecte de fer que un acte o un nego-ci deixi de tenir aquells efectes jurídics quela voluntat del subjecte o de les parts prete-nien aconseguir.


A

anul·lar v tranular

Fer que un acte o un negoci deixi de teniraquells efectes jurídics que la voluntat delsubjecte o de les parts pretenien aconse-guir.

any de plor msin. compl. any de viduïtat maño de viudedad

Dret del cònjuge supervivent, no separatjudicialment ni de fet i que no sigui usu-fructuari universal de l'herència, a ocupartot l'habitatge conjugal i a ser alimentat acàrrec del patrimoni del premort, d'acordamb el nivell de vida que tenia durant el ma-trimoni i amb la quantia d'aquest patrimo-ni, durant l'any següent a la mort del seucònjuge.

any de viduïtat mveg. any de plor m

apoderament mapoderamiento

Acció i efecte d'atorgar un poder.

apoderat -ada m i fapoderado -da

Persona a favor de la qual ha estat atorgatun poder que l'autoritza a actuar en nom oen interès del poderdant.

aponibilitat faponibilidad

Susceptibilitat d'una condició, un termini oun mode de poder ser afegit a un negocijurídic.

aprofitament comunal maprovechamiento vecinal

Benefici de què gaudeixen els membresd'una determinada comunitat local i queels permet d'aprofitar-se dels béns comu-nals.

aprofitament per torns maprovechamiento por turnos

Dret pel qual una persona adquireix l'ús ex-clusiu d'un allotjament turístic durant un nom-bre de setmanes cada any, generalment d'u-na a tres.

apropiació fapropiación

Acte pel qual una persona fa seva una co-sa o un dret, incorporant-lo al seu patrimo-ni amb intenció de gaudir-ne o de disposar-ne en concepte de propietari definitiu.

arrendador -a m i farrendador -ra

Persona que, a canvi d'una renda o un preu,cedeix l'aprofitament d'un bé o contracta larealització d'una obra d'altri o la prestació dedeterminats serveis.

arrendament1 msin. compl. contracte d'arrendamentm; contracte de lloguer m; lloguer2

malquiler; arrendamiento; contrato de al-quiler; contrato de arrendamiento

Contracte pel qual una persona s'obliga acedir a una altra l'ús d'un bé per un tempsdeterminat, o s'obliga a realitzar-li una acti-vitat, un servei o una obra a canvi d'una ren-da o un preu.


A

arrendament2 mveg. lloguer1 m

arrendament d'obres mveg. contracte d'obra m

arrendament de servei mveg. contracte de servei m

arrendament financer msin. lísing marrendamiento financiero; leasing

Combinació de l'arrendament amb la com-pravenda de béns mitjançant la qual s'ar-renda un bé, de manera que, un cop fina-litzat el termini d'arrendament, l'arrendatarité l'opció d'adquirir-lo en propietat a un preuequivalent al valor residual.

arrendament parciari marrendamiento parciario

Arrendament pel qual el propietari d'unafinca rústica cedeix temporalment a unagricultor aquesta finca o algun dels seusaprofitaments i aporta un màxim del 25%del cost de la producció, i acorda amb l'a-gricultor de repartir-se els fruits de l'ex-plotació per parts alíquotes, en proporcióa les seves aportacions respectives.

arrendament rústic marrendamiento rústico

Arrendament pel qual una persona cedeix auna altra una o diverses finques per al seuaprofitament agrícola, pecuari o forestal.

arrendament urbà marrendamiento urbano

Arrendament pel qual una persona cedeixa una altra l'ús d'un habitatge o d'un localde negoci.

arrendatari -ària m i farrendatario -ria

Persona que rep l'aprofitament d'un bé o querealitza una obra o presta un servei a favord'altri de qui té dret a percebre una rendao un preu.

arres f plarras

Quantitat de béns fungibles o suma de di-ners que quan es fa un contracte una partlliura a l'altra en garantia del compliment deles obligacions contretes.

arres confirmatòries f plarras confirmatorias

Arres que proven la perfecció d'un contrac-te i es consideren part del pagament que had'efectuar el deutor.

arres de desistiment f plveg. arres penitencials f pl

arres penals f plarras penales

Arres confirmatòries que al mateix tempspredeterminen la indemnització en cas d'in-compliment del contracte.

arres penitencials f plsin. compl. arres de desistiment fplarras de desistimiento; arras peniten-ciales

Arres lliurades reservant-se les parts la fa-cultat discrecional de desistir del contracte.

NOTA: Si és el comprador qui desisteix del con-tracte, perd les arres; si és el venedor, ha de tor-nar les arres duplicades.


A

ascendència fascendencia

Conjunt de parents de la línia ascendent.

ascendent m i fascendiente

Parent de la línia ascendent que precedeixen la successió genealògica.

assegurança fsin. compl. contracte d'assegurançamcontrato de seguro; seguro

Contracte aleatori pel qual una part garan-teix a l'altra, en cas que es produeixi l'es-deveniment el risc del qual és objecte decobertura, una indemnització, un capital,una renda o altres prestacions convingu-des a canvi del pagament d'un preu.

assemblea general fasamblea general

Òrgan d'una associació integrat per tots elsassociats, que en constitueix el màxim òr-gan deliberant i que té com a competèn-cies modificar-ne els estatuts, escollir-neels òrgans de govern, aprovar-ne el pres-supost i liquidar-lo, i prendre l'acord de dis-solució.

assentament masiento

Anotació que es fa als llibres del registrecivil, el registre de la propietat, etc.

associació fasociación

Unió lliure i voluntària de tres o més per-sones per aconseguir una finalitat comu-

na no lucrativa, d'interès general o parti-cular.

associació a compres i millores fasociación a compras y mejoras

Règim econòmic conjugal, que s'ha de pac-tar en capítols matrimonials, segons el qualcada cònjuge pot associar el seu consort ales compres i millores que realitzi durant elmatrimoni.

NOTA: L'associació a compres i millores és prò-pia del Camp de Tarragona.

associat -ada m i fasociado -da

Membre d'una associació.

autocontracte mautocontrato

Negoci jurídic bilateral en què intervé unasola persona, la qual formula una decla-ració de voluntat en nom propi i en nomd'una altra persona a la qual represen-ta.

autonomia de la voluntat fautonomía de la voluntad

Principi de dret privat pel qual es reconeixa una persona la llibertat d'establir els pac-tes, clàusules i condicions que cregui mésconvenients, sempre que no siguin con-traris a les lleis, a la moral o a l'ordre pú-blic.

autotutela fautotutela

Designació voluntària d'un càrrec tutelarque pot fer qualsevol persona amb capa-citat d'obrar, en previsió de ser declaradaincapacitada.


A

aval maval

Garantia per la qual una persona física o ju-rídica respon dels deutes o del complimentd'una obligació d'una altra.

avalador -a m i favalista

Persona física o jurídica que presta aval afavor d'una altra.


bé mbien

Objecte susceptible de ser regulat jurídi-cament i susceptible de dominació patri-monial.

NOTA: Es consideren béns les coses i els drets pa-trimonials.

bé arrel mveg. bé immoble m

bé col·lacionable mbien colacionable

Bé que un hereu ha rebut del causant,per actes entre vius i a títol gratuït, perpagar-li la llegítima o per voluntat del cau-sant, i que, llevat que aquest manifestiuna altra cosa, s'ha de computar i impu-tar a l'afavorit en fer la partició d'herèn-cia.

bé comú mbien común

Bé que constitueix una comunitat, atribuïdaproindivís a diverses persones.

bé comunal msin. compl. bé del comú mbien comunal; bien concejil; bien deaprovechamiento común

Bé la producció i el consum del qual no po-den ser objecte d'apropiació individual.

bé consumible mbien consumible

Bé que es destrueix o desapareix per l'ús.

bé del comú mveg. bé comunal m

bé fideïcomès mbien fideicomiso

Bé afecte a un fideïcomís imposat pel cau-sant, per tal d'afavorir successivament elsdiversos hereus o legataris cridats.

bé fungible mbien fungible

Bé moble que es pot reemplaçar per un al-tre de la mateixa espècie i qualitat.


B···

NOTA: Per exemple, els diners.

bé immaterial mveg. bé incorporal m

bé immoble msin. compl. bé arrel m; bé seent mbien inmueble; bien raíz; bien sedien-te

Bé que té una situació fixa i que no pot serdesplaçat sense malmetre's.

bé incorporal msin. compl. bé immaterial mbien incorporal; bien inmaterial

Bé que només té una existència intel·lectualo jurídica.

NOTA: Per exemple, el nom propi, els drets d'autor,etc.

bé indivisible mbien indivisible

Bé que no es pot dividir sense malmetre's.

bé moble msin. compl. bé movent mbien mueble

Bé que no té una situació fixa i que pot sertraslladat d'una banda a una altra sensemalmetre's.

bé movent mveg. bé moble m

bé no consumible mbien no consumible

Bé que es pot usar sense que es destruei-xi o malmeti la primera vegada.

bé no fungible mbien no fungible

Bé moble que no pot ser substituït per un al-tre de la mateixa espècie i qualitat.

bé privatiu mbien privativo

Bé que pertany exclusivament a un dels còn-juges.

bé relicte mbien relicto

Bé que una persona deixa en morir.

bé reservable mbien reservable; bien reservativo

Bé que el cònjuge supervivent ha de reser-var als fills que té amb el causant si contraunoves núpcies o si té altres fills.

bé seent mveg. bé immoble m

bé semovent mbien semoviente

Bé moble capaç de moure's per ell mateix.

NOTA: Per exemple, els animals.

bé troncal mbien troncal

Bé que una persona rep de la seva família,en contraposició als adquirits o guanyats pelpropi esforç.


B

bé vacant msin. bé vagant mbien mostrenco; bien vacante

Bé moble o semovent que no té propietari.

bé vagant msin. bé vacant m

benefici d'excussió msin. compl. benefici d'ordre m; ex-cussió fbeneficio de excusión; beneficio de or-den; excusión

Benefici que es concedeix a un fiador d'o-posar-se al pagament requerit per un credi-tor mentre l'obligat principal tingui béns.

benefici d'ordre mveg. benefici d'excussió m

benefici de divisió mbeneficio de división

Benefici que té qualsevol fiador en concur-rència amb altres cofiadors no obligats soli-dàriament, d'exigir que el creditor només reclami a cadascun la part que es va com-prometre a garantir.

benefici de l'habilitació d'edat mbeneficio de la habilitación de edad

Dret d'un menor d'edat, però major de set-ze anys, subjecte a tutela, a sol·licitar del jut-ge que la hi tregui per passar a ser consi-derat com si fos major d'edat.

benefici de la majoria d'edat mbeneficio de la mayoría de edad

Dret del menor d'edat, però major de setzeanys, subjecte a la potestat del pare i dela mare, a sol·licitar del jutge que la hi tre-gui per passar a ser considerat major d'e-dat.

benefici de separació de patrimonismbeneficio de separación de patrimo-nios

Dret dels creditors del causant i dels lega-taris de demanar al jutge que el patrimonihereditari sigui considerat separat del patri-moni de l'hereu i així poder cobrar abans queels creditors de l'hereu.

boïga fboïga

Contracte agrari pel qual se cedeix una fin-ca plantada de bosc per convertir-la en con-reu emprant per a això i com a adob sola-ment els boïcs o petits feixos de llenya, fetsde brancatges recoberts de gleves en dis-posició de fogar-los.

NOTA: La boïga es regeix per l'ús i pel costum lo-cal i acaba de dret en finalitzar el termini estipu-lat i, si no hi ha cap estipulació, en el que és usuala la comarca.

bona fe fbuena fe

Manera d'actuar honesta i lleial d'acord ambla diligència exigible segons les circums-tàncies.


B

cabal mcaudal

Conjunt de béns i drets que corresponen auna persona.

cabal hereditari msin. actiu hereditari m; cabal relicte m

cabal relicte msin. actiu hereditari m; cabal heredi-tari m

cabalatge mcabalatge

Institució consuetudinària per la qual, en elscapítols matrimonials, s'assigna una solda-da al cabaler que es casa amb una pubilla.

NOTA: El cabalatge és propi del Pla d'Urgell, la Se-garra i altres comarques.

cabaler msin. compl. fadristern msegundogénito; segundón

Fill no instituït hereu, normalment nascut el

segon, que rep el seu dret hereditari en unaquantitat de diners o cabal en contreure ma-trimoni o en morir els seus pares.

caducitat fcaducidad

Extinció d'una acció o d'un poder de confi-guració jurídica pel transcurs d'un cert lap-se de temps en determinades condicions.

cancel·lació registral fcancelación registral

Anul·lació d'un assentament en un registre.

capacitat d'obrar fcapacidad de obrar

Aptitud plena d'una persona per a ser titular dedrets i obligacions i poder-los exercir, que ge-neralment s'adquireix amb la majoria d'edat.

capacitat jurídica fcapacidad jurídica

Aptitud per a ser titular de drets i obligacions,que una persona adquireix amb el naixe-ment i que només s'extingeix per la mort.


C···

capacitat natural fcapacidad natural

Aptitud per a entendre i voler.

capacitat per a succeir fcapacidad para suceder

Aptitud d'una persona per a esdevenir suc-cessora per causa de mort d'una altra.

NOTA: Tenen capacitat per a succeir les personesfísiques nascudes o concebudes en el moment del'obertura de la successió, sempre que sobrevis-quin el causant i si no estan afectades per una pro-hibició legal de succeir. Les persones jurídiquestenen capacitat per a succeir si estan constituïdesen el moment de l'obertura de la successió o siel causant n'ordena la constitució.

capacitat per a testar fcapacidad para testar

Capacitat d'una persona per a atorgar vàli-dament testament, codicil o heretament.

capítols matrimonials m plcapitulaciones matrimoniales; capítu-los matrimoniales

Negoci jurídic accessori del matrimoni quepermet als cònjuges pactar el règim econò-mic conjugal i instituir hereu.

càrrega fsin. gravamen mcarga; gravamen

Obligació que afecta un bé moble o immo-ble en benefici d'una tercera persona.

càrrega hereditària fcarga hereditaria

Deute no heretat derivat de l'acceptació d'herència.

carta de gràcia fsin. compl. pacte de retrovenda mcarta de gracia; pacto de retroventa

Pacte accessori d'un contracte de compra-venda pel qual el venedor es reserva el dretde recuperar la cosa venuda durant un ter-mini determinat amb l'obligació de reem-borsar el preu fixat, les despeses del con-tracte i les despeses necessàries i útils fetessobre la cosa venuda.

carta de pagament fcarta de pago

Document on el creditor declara haver rebutdel deutor allò que aquest li devia.

carta fundacional fcarta fundacional

Document pel qual es constitueix una fun-dació privada, que ha de ser atorgat en es-criptura pública i inscrit en un registre de fun-dacions.

NOTA: La carta fundacional d'una fundació cata-lana s'inscriu al Registre de fundacions de la Ge-neralitat de Catalunya.

cas fortuït mcaso fortuito

Esdeveniment imprevisible i, per tant, in-evitable produït en l'entorn del deutor, ique l'eximeix del compliment d'una obli-gació.

casat -ada m i fcasado -da

Persona que ha contret matrimoni, el qualés vigent.

caució fcaución


C

Garantia del compliment d'una obligació mit-jançant jurament, penyora de béns propis ofiances d'una tercera persona.

causa de contracte fcausa de contrato

Element negocial necessari per a la valide-sa d'un contracte.

causa gratuïta fcausa gratuita

Justificació de l'obligació basada en el sa-crifici econòmic d'una de les parts.

causa onerosa fcausa onerosa

Justificació de l'obligació basada en la con-traprestació o promesa de l'altra part.

causahavent m i fsin. compl. drethavent m i fcausahabiente; derechohabiente

Persona física o jurídica que té un dret de-rivat o transmès d'una altra.

causant m i fsin. compl. de cuius [la] m i fcausante; de cuius

Persona física la mort de la qual obre la suc-cessió en tot el seu patrimoni.

NOTA: De cuius és la fórmula abreujada de l'ex-pressió llatina de cuius successione agitur, que, li-teralment, significa 'aquell de la successió del quales tracta'.

cedent m i fcedente

Persona que fa una cessió a favor d'una altra.

cedir v trceder

Transmetre un dret, una obligació o un bé auna altra persona.

cens mcenso

Prestació periòdica dinerària anual, de ca-ràcter perpetu o temporal, que es vincula ala propietat d'una finca, la qual respon di-rectament i immediata del pagament.

cens emfitèutic msin. compl. emfiteusi fcenso enfitéutico; enfiteusis

Cens de caràcter perpetu i redimible a vo-luntat del censatari que, a més de la pensióperiòdica anual, pot atorgar al censalista eldret de lluïsme o el dret de fadiga, si s'ha es-tipulat en el títol de constitució.

cens vitalici mcenso vitalicio

Cens de caràcter temporal i irredimible a vo-luntat del censatari, sens perjudici que ex-pressament se'n pugui pactar la redimibili-tat, que atorga al censalista el dret a rebreuna pensió periòdica anual durant la vidad'una o de dues persones que visquin en elmoment de la constitució del cens.

censal mcensal

Dret de crèdit a percebre i obligació conse-güent de pagar indefinidament una pensióperiòdica a una persona i els seus succes-sors com a contrapartida d'un capital rebut.

censalista m i fcensalista; censualista


C

Persona que té dret a rebre una pensió d'uncens o un censal.

censatari -ària m i fcensatario -ria

Persona obligada a pagar la pensió d'uncens o un censal.

certificat mcertificación; certificado

Document expedit per un funcionari públiccompetent o per una persona autoritzada le-galment que dóna fe d'un fet, del contingutd'un document o de les circumstàncies queconsten en arxius, registres, llibres d'actes,etc.

cessió fcesión

Transmissió que una persona fa d'un dret,una obligació o un bé a favor d'una al-tra.

cessió de béns fcesión de bienes

Cessió que un deutor fa de béns seus alscreditors, perquè aquests apliquin l'import lí-quid dels béns cedits a la satisfacció delsseus crèdits.

cessió de contracte fcesión de contrato

Cessió de la posició jurídica de part con-tractual.

cessió de crèdit fcesión de crédito

Cessió de la titularitat d'un crèdit.

cessionari -ària m i fcesionario -ria

Persona a favor de la qual es fa una cessió.

claraboia fsin. lluerna fclaraboya; lucerna; lucernario; traga-luz

Obertura feta al sostre d'una habitació o d'unsoterrani que serveix per a fer claror a l'inte-rior i que, com a servitud de llums, ha de te-nir una amplària constant en el parament ex-tern de 12 cm i una alçària mínima de 45 cmi màxima de 70 cm.

clàusula fcláusula

Cadascuna de les parts, separacions o dis-posicions de què pot constar un document.

clàusula abusiva fcláusula abusiva

Clàusula contractual, no negociada indivi-dualment, que, en contra de la bona fe, cau-sa un desequilibri important dels drets i obli-gacions derivats d'un contracte en perjudicidel consumidor.

clàusula d'estabilització fcláusula de estabilización; cláusula degarantía de valor; cláusula estabiliza-dora

Clàusula contractual que, prenent com a re-ferència un indicador estipulat, garanteix queuna quantitat de diners conservi el mateixvalor des que l'obligació neix fins que escompleix.

NOTA: Se sol prendre com a referència el valor delblat fixat pel Ministeri d'Agricultura, Pesca i Ali-mentació, l'índex de preus al consum fixat per l'Ins-titut Nacional d'Estadística o el preu de l'or fixat pel


C

Ministeri d'Economia i Hisenda, o bé qualsevol al-tre indicador no oficial que les parts acordin.

clàusula d'institució d'hereu -eva fcláusula de institución de heredero -ra

Clàusula que, excepte a Tortosa, ha de con-tenir necessàriament tot testament a Cata-lunya com a requisit de validesa, mitjançantla qual un testador nomena hereva una odiverses persones.

NOTA: La clàusula d'institució d'hereu no és neces-sària quan en el testament es nomena un marmes-sor universal.

clàusula de confiança fcláusula de confianza

Clàusula mitjançant la qual el testador de-lega en el cònjuge supervivent o en elsdos parents més pròxims la facultat detriar hereu entre els fills comuns o els seusdescendents o de distribuir l'herència en-tre tots ells d'acord amb les instruccionsrebudes.

clàusula de reversió fsin. compl. clàusula reversional fcláusula de reversión; cláusula rever-sional

Clàusula contractual en virtut de la qual lapropietat d'un bé torna al donant o a la per-sona que el donant designi.

clàusula penal fcláusula penal

Clàusula accessòria que s'afegeix a un con-tracte en virtut de la qual les parts preveuentotalment o parcialment una sanció en casd'infracció de l'obligació garantida.

clàusula rebus sic stantibus [rebussic stantibus: la] fcláusula rebus sic stantibus

Clàusula en virtut de la qual les obligacionsd'un contracte subsistiran mentre no s'hagiproduït, en el moment de complir-les, unaalteració o una extinció de les circumstàn-cies originals que provoqui una despropor-ció exorbitant entre les prestacions de lesparts.

NOTA: Literalment, 'clàusula mentre les coses si-guin així'.

clàusula resolutòria fcláusula resolutoria

Clàusula que comporta l'extinció i la inefi-càcia d'un negoci jurídic, si es dóna el su-pòsit de fet previst.

clàusula reversional fveg. clàusula de reversió f

cobrament mcobro

Acció de rebre un pagament.

cobrament de l'indegut mcobro de lo indebido

Quasicontracte que neix quan es rep algu-na cosa per error i que genera l'obligació derestituir la cosa rebuda.

codicil mcodicilo

Negoci jurídic formal, unilateral i revocable,en virtut del qual el causant, sense instituirhereu, regula de manera parcial la seva suc-cessió amb disposicions a títol particular.

codicil·lant m i fcodicilante

Persona que fa un codicil.


C

cofiador -a m i fcofiador -ra

Fiador juntament amb un altre o amb altresen una mateixa obligació.

cohereu -eva m i fcoheredero -ra

Hereu juntament amb un altre o amb altres.

col·lació fcolación

Consignació del valor dels béns rebuts gra-tuïtament del causant d'una successió quel'hereu que hi concorre amb un altre hereudel mateix causant ha de fer en l'actiu he-reditari en el moment de la partició d'herèn-cia.

col·lacionar v trcolacionar

Consignar el valor dels béns rebuts gratuï-tament del causant d'una successió que l'hereu que hi concorre amb un altre hereudel mateix causant ha de fer en l'actiu here-ditari en el moment de la partició d'herència.

col·lateralitat fcolateralidad

Parentiu de consanguinitat que uneix elsdescendents d'un antecessor comú no re-lacionats entre ells per línia directa.

col·legatari -ària m i fcolegatario -ria

Legatari juntament amb un altre o amb d'al-tres.

comís mcomiso; decomiso

Pèrdua de la finca en cas que el censatarideixi de pagar el cens o pèrdua de l'objectedonat en garantia en cas que el deutor nocompleixi l'obligació principal.

comissionista m i fcomisionista

Persona que treballa per compte d'altri enafers comercials.

comitent m i fcomitente

Persona que confia a una altra la cura delsseus interessos.

commoriència fconmoriencia

Mort o presumpció de mort simultània dedues o més persones que comporta l'ex-clusió de la transmissió de drets entre elles.

comodant m i fcomodante

Persona que deixa un bé en comodat.

comodat msin. compl. contracte de comodat m;préstec d'ús mcomodato; contrato de comodato; prés-tamo de uso

Contracte pel qual una part lliura a l'altra unbé no fungible perquè en faci ús durant unperíode de temps, transcorregut el qual tél'obligació de retornar-lo.

comodatari -ària m i fcomodatario -ria

Persona que es beneficia de l'ús d'un bé encomodat.


C

compensació fcompensación

Procediment que permet extingir totalmento parcialment les obligacions vençudes, nor-malment pecuniàries, entre persones alho-ra creditores i deutores, quan hi ha homo-geneïtat dels deutes.

compensació econòmica per raó detreball fcompensación económica por razónde trabajo

Quantitat de diners que, en cas de separa-ció judicial, divorci o nul·litat, té dret a cobrarel cònjuge que, sense retribució o amb unaretribució insuficient, ha treballat per a la ca-sa o en negocis de l'altre cònjuge, en el casque, per aquest motiu, s'hagi generat unasituació de desigualtat entre el patrimoni detots dos que impliqui un enriquiment injust.

complement de capacitat mcomplemento de capacidad

Declaració de voluntat del curador, el tutoro els pares que s'afegeix com a requisit d'e-ficàcia a la declaració de voluntat negocialde qui no té plena capacitat d'obrar.

compliment d'obligació mcumplimiento de obligación

Efecte natural d'extinció d'una obligació, queconsisteix en l'execució exacta i completade la prestació deguda.

compliment forçós mveg. execució forçosa f

comprador -a m i fcomprador -ra

Adquirent en una compravenda.

compravenda fsin. contracte de compravenda mcompraventa; contrato de compraventa

Contracte que obliga el venedor a lliurar unacosa determinada i el comprador a satisfer-ne el preu convingut, de manera que es pro-dueix transmissió de la propietat.

comptador -a partidor -a m i fsin. compl. partidor -a m i fcontador -ra partidor -ra; partidor -ra

Persona que, sense tenir la condició d'he-reu, és designada pel testador perquè du-gui a terme la partició d'herència.

compte de la tutela mcuenta de la tutela

Compte que ha de presentar el tutor al con-sell de tutela per a la seva censura i apro-vació, acompanyat dels documents justifi-catius corresponents.

NOTA: El compte de la tutela pot ser anual o final.

còmput civil mcómputo civil

Forma de comptar els terminis que no ex-clou els dies inhàbils.

NOTA: En els terminis assenyalats per dies ques'han de comptar des d'un dia determinat, aquestqueda exclòs del còmput, que comença el diasegüent. Si els terminis estan fixats per mesoso anys, es computen de data a data i, si no éspossible perquè en el mes de venciment no hiha equivalent a l'inicial del còmput, s'entén queel termini expira l'últim dia del mes.

computació legitimària fcomputación legitimaria

Operació de càlcul que es fa per a calcularla llegítima global.


C

comuner -a m i fcomunero -ra

Persona que forma part d'una comunitat.

comunitat fsin. cotitularitat fcomunidad; cotitularidad

Situació que es produeix quan la titularitatd'una cosa o d'un dret pertany en comú adues o més persones.

comunitat de propietaris fcomunidad de propietarios

Situació de copropietat respecte a un bé mo-ble o immoble.

comunitat en mà comuna fveg. comunitat germànica f

comunitat germànica fsin. compl. comunitat en mà comu-na fcomunidad en mano común; comuni-dad germánica

Comunitat en què els comuners no tenenquotes sobre el dret.

comunitat hereditària fcomunidad hereditaria

Situació que resulta de la concurrència si-multània a la successió d'una pluralitat d'hereus i que s'extingeix amb la partició d'herència.

comunitat ordinària fveg. comunitat romana f

comunitat ordinària indivisa fveg. comunitat romana f

comunitat per quotes fveg. comunitat romana f

comunitat prodivís fcomunidad pro diviso

Comunitat per meitats o parts materials d'unmateix objecte.

NOTA: Per exemple, una paret mitgera.

comunitat proindivís fveg. comunitat romana f

comunitat romana fsin. compl. comunitat ordinària f; co-munitat ordinària indivisa f; comunitatper quotes f; comunitat proindivís fcomunidad ordinaria; comunidad ordi-naria indivisa; comunidad por cuotas;comunidad pro indiviso; comunidad ro-mana

Comunitat en què els comuners són titularsd'una quota sobre el dret.

concebut msin. compl. nasciturus [la] mconcebido; nasciturus

Embrió o fetus humà durant el temps que vades de la concepció al naixement, però quees té per nascut per a tots els efectes civilsque li puguin ser beneficiosos.

NOTA: 1. El concebut no té la condició de perso-na física. 2. Nasciturus significa literalment 'qui hade néixer'.

concepte possessori mconcepto posesorio


C

Manera com es visualitza l'exercici d'un dreta través de la possessió.

NOTA: El concepte possessori es pot identificar apartir dels actes possessoris que fa la personasobre l'objecte.

concepturus [la] mconcepturus

Persona encara no concebuda.

NOTA: Literalment, 'qui s'ha de concebre'.

concurs de creditors mconcurso de acreedores

Procediment judicial d'execució col·lecti-va i ordenada d'acord amb les previsionslegals, obert a instància dels creditors odel mateix deutor, del patrimoni de la per-sona en situació d'insolvència patrimo-nial.

concursat -ada m i fconcursado -da

Deutor sotmès a un concurs de creditors.

condició fcondición

Element accidental consistent en una limita-ció que una persona afegeix a la seva de-claració de voluntat, que vincula l'eficàciad'un negoci jurídic o una obligació a la pro-ducció d'un fet concret.

condició resolutòria fcondición resolutoria

Condició afegida a un negoci jurídic o auna obligació en virtut de la qual, un copproduït el fet en què consisteix, el nego-ci o l'obligació deixarà de produir efectesi podrà provocar la restitució de les pres-tacions executades fins en aquell moment.

condició suspensiva fcondición suspensiva

Condició afegida a un negoci jurídic o a unaobligació en virtut de la qual, un cop produïtel fet en què consisteix, el negoci o l'obliga-ció desplegarà tots els efectes jurídics.

condicions generals de la contrac-tació f plcondiciones generales de la contrata-ción

Clàusules que una de les parts imposa d'in-corporar a un contracte, que han estat re-dactades amb la finalitat de ser incorpora-des a una pluralitat de contractes.

condomini mveg. copropietat f

condonació fcondonación

Causa d'extinció d'una obligació consistenten el perdó total o parcial que fa el creditordel seu dret de crèdit unilateralment i gra-tuïtament.

confirmació de negoci fconfirmación de negocio

Declaració de voluntat de caràcter unilate-ral que es fa per consolidar un negoci jurí-dic i renunciar a una acció d'impugnació.

cònjuge elector -a distribuïdor -a mi fcónyuge elector -ra distributario -ria

Cònjuge supervivent en qui el testador de-lega la facultat de triar hereu o de distribuirels béns de l'herència entre els fills i des-cendents comuns.


C

cònjuge sobrevivent m i fveg. cònjuge supervivent m i f

cònjuge supervivent m i fsin. compl. cònjuge sobrevivent mi fcónyuge sobreviviente; cónyuge su-pérstite; cónyuge superviviente

Cònjuge que sobreviu a la mort de l'altre còn-juge.

conlloc mcontrato de conlloc

Contracte entre un ramader i un propietaride pasturatge pel qual aquest cedeix al pri-mer el dret de pasturar el bestiar dins la te-rra de la seva propietat durant un termini es-tipulat.

NOTA: Es tracta d'una parceria pecuària i és un delscontractes regulats com a contracte d'integració.

consanguinitat fconsanguinidad

Parentiu que uneix les persones que tenenun ascendent comú.

consell de tutela mconsejo de tutela

Organisme familiar d'entre tres i cinc mem-bres nomenats per l'autoritat judicial, que téla funció de vetllar pel bon desenvolupamentd'una tutela.

consentiment mconsentimiento

Acord deliberat, conscient i lliure de la vo-luntat respecte a un acte extern, propi o es-trany.

consignació fconsignación

Dipòsit judicial que fa el deutor del bé objectede l'obligació quan el creditor és desconegut,no pot rebre el pagament o es nega injustifica-dament a rebre'l, el qual allibera el deutor de laseva obligació.

consignatari -ària m i fconsignatario -ria

Persona que rep, per acte judicial, una con-signació.

constitut possessori mconstituto posesorio

Tradició sense desplaçament material en vir-tut de la qual el transmissor es manté coma posseïdor del bé però no el posseeix ennom propi sinó en nom de l'adquirent.

consumidor -a m i fconsumidor -ra

Persona física o jurídica que adquireix bénsi contracta serveis per al seu consum o úsparticular.

contractant m i fcontratante

Qualsevol de les parts d'un contracte.

contractar v trsin. compl. pactar v trcontratar; pactar

Estipular, fer un contracte amb algú.

contracte msin. compl. pacte mcontrato; pacto


C

Acord de voluntats entre dues o més partsdirigit a crear, modificar o extingir una rela-ció jurídica entre elles.

contracte a càrrec de tercer msin. compl. contracte amb promesade fet aliè mcontrato a cargo de tercero; contratocon promesa de hecho ajeno

Contracte en què una part es comprometamb l'altra perquè una tercera persona li lliu-ri un bé o li presti un servei.

NOTA: Per exemple, el promotor que contractaamb els organitzadors d'una festa l'actuació d'ungrup musical.

contracte a favor de persona a de-signar mcontrato a favor de persona a desig-nar

Contracte en virtut del qual s'atorga a unade les parts la possibilitat d'escollir una per-sona que la substitueixi en la seva posiciócontractual durant un temps.

contracte a favor de tercer mcontrato a favor de tercero

Contracte en què una part es comprometamb l'altra a realitzar una prestació en be-nefici d'una persona aliena a la relació con-tractual.

contracte aleatori mcontrato aleatorio

Contracte en què el compliment de certesobligacions depèn de l'esdeveniment de fetsinvoluntaris o imprevisibles.

NOTA: Contracte aleatori s'oposa a contracte com-mutatiu.

contracte amb promesa de fet alièmveg. contracte a càrrec de tercer m

contracte atípic mcontrato atípico

Contracte que no té una regulació pròpia enel dret positiu, encara que la jurisprudènciao els usos puguin determinar-ne el règim le-gal i donar-li un nom.

contracte bilateral msin. contracte sinal·lagmàtic mcontrato bilateral; contrato sinalag-mático

Contracte en virtut del qual neixen obliga-cions recíproques per a totes dues parts.

contracte commutatiu mcontrato conmutativo

Contracte en què hi ha una correlació o equi-valència entre les prestacions, previstes desde la perfecció.

NOTA: Contracte commutatiu s'oposa a contractealeatori.

contracte consensual mcontrato consensual

Contracte que es perfà amb el simple con-sentiment.

contracte d'adhesió mcontrato de adhesión; contrato por ad-hesión

Contracte en què una de les parts fixa perendavant totes les clàusules i l'altra part nopot fer modificacions ni contraofertes, sinóque s'ha de limitar a acceptar o refusar elcontracte tal com se li ofereix.


C

contracte d'arrendament mveg. arrendament1 m

contracte d'assegurança mveg. assegurança f

contracte d'execució periòdica mcontrato de ejecución periódica

Contracte pel qual es generen obligacionsque són actes reiterats durant un cert temps.

contracte d'integració mcontrato de integración

Contracte en què una de les parts s'obliga aproporcionar el bestiar, els subministramentsnecessaris i la direcció tècnica de la produccióde béns pecuaris per a la reproducció, la criao l'engreix, i l'altra s'obliga a facilitar els es-pais, les instal·lacions i els serveis necessa-ris per a la producció, a canvi d'una remu-neració que aquella li ha de satisfer en relacióamb la producció obtinguda.

contracte d'obra msin. compl. arrendament d'obres marrendamiento de obra; contrato deobra

Contracte onerós en què una part s'obliga auna prestació de resultat, i l'altra s'obliga apagar un preu cert.

contracte de comodat mveg. comodat m

contracte de compravenda msin. compravenda f

contracte de consum mcontrato de consumo

Contracte entre una empresa i una personaque té la condició de consumidor.

contracte de dipòsit mveg. dipòsit m

contracte de fiança msin. compl. fiança2 fcontrato de fianza; fianza

Contracte en virtut del qual una tercerapersona diferent del deutor es comprometa complir una obligació en cas que el deu-tor no ho faci.

contracte de lloguer mveg. arrendament1 m

contracte de mandat msin. compl. mandat mcontrato de mandato; mandato

Contracte pel qual una persona actua ennom i interès d'una altra o en nom propi, pe-rò en interès d'una altra.

contracte de masoveria mveg. masoveria f

contracte de mutu msin. compl. mutu m; préstec mcontrato de mutuo; mutuo; préstamo

Contracte real quoad constitutionem en vir-tut del qual una persona dóna a una altra di-ners o un altre bé fungible perquè se'n ser-veixi i li torni després un altre tant de lamateixa espècie i qualitat.

contracte de servei msin. compl. arrendament de servei marrendamiento de servicios; contratode servicios


C

Contracte en virtut del qual una part s'obli-ga a la prestació d'un servei o una activitatper un temps indefinit o cert, i l'altra s'obligaa pagar un preu fixat de comú acord.

contracte de societat msin. societat fcontrato de sociedad; sociedad

Contracte en virtut del qual dues o més per-sones s'obliguen a posar en comú diners,béns o indústria amb la intenció de repartir-se els guanys obtinguts.

contracte en dany de tercer mcontrato en daño de tercero; contratoen perjuicio de tercero

Contracte mitjançant el qual es causa un danyintencionadament o no a una tercera perso-na, la qual no està obligada a consentir-lo.

contracte estàndard mveg. contracte tipus m

contracte forçós mcontrato forzoso

Contracte que la llei imposa i en virtut delqual les parts es vinculen sense o contrala seva voluntat.

contracte gratuït mcontrato gratuito

Contracte en què el benefici rebut per unade les parts no és correspost per cap sa-crifici.

contracte innominat mcontrato innominado

Contracte atípic que, sense adaptar-se alsque tenen nom en la llei, subscriuen les partsusant la llibertat de pactar.

contracte lleoní mcontrato leonino

Contracte en què una de les parts s'adjudi-ca avantatges desorbitats en detriment deles altres.

contracte nominat msin. contracte típic mcontrato nominado; contrato típico

Contracte que està regulat expressamenten l'ordenament jurídic, el qual en regu-la específicament els elements essen-cials.

contracte normat mcontrato normado

Contracte en què el legislador regula im-perativament alguna de les parts del con-tingut del contracte.

contracte obligacional mcontrato obligacional

Contracte que genera obligacions per auna de les parts contractants o per a to-tes dues.

contracte onerós mcontrato oneroso

Contracte que implica un sacrifici i un be-nefici per a totes dues parts.

contracte plurilateral mcontrato plurilateral

Contracte en què intervenen més de duesparts.

contracte real mcontrato real


C

Contracte que es perfà amb el lliurament d'a-llò que l'ha motivat.

contracte real quoad constitutionem[quoad constitutionem: la] mcontrato real quoad constitutionem

Contracte que, per al naixement de les obli-gacions, requereix el consentiment i el lliu-rament de la cosa.

NOTA: 1. Per exemple, el préstec, el comodat, lapenyora o el dipòsit. 2. Literalment, 'contracte re-al fins a la constitució'.

contracte real quoad effectum[quoad effectum: la] mcontrato real quoad effectum

Contracte que genera un dret real de ga-rantia.

NOTA: Literalment, 'contracte real fins a l'efecte'.

contracte simulat mcontrato simulado

Contracte que requereix que totes dues partsdeclarin externament i coneixent-ho algunacosa diferent del que volen i acorden real-ment entre elles.

contracte sinal·lagmàtic msin. contracte bilateral m

contracte successori mveg. heretament m

contracte típic msin. contracte nominat m

contracte tipus msin. compl. contracte estàndard m

contrato estándar; contrato-tipo

Contracte model que serveix com a base pera redactar el definitiu.

contracte unilateral mcontrato unilateral

Contracte en virtut del qual només una deles parts té obligacions envers l'altra, senseque hi hagi reciprocitat.

contractes connexos m plcontratos conexos

Contractes que formen un conjunt volgutcom un tot i que mantenen entre ells una re-lació de subordinació, dependència recíprocao alternativitat.

contractista m i fcontratista

Persona que, en un contracte d'obra, s'obli-ga a fer i lliurar l'obra segons el que s'ha pac-tat.

contraent m i fcontrayente

Persona que contreu matrimoni.

contraprestació fcontraprestación

Prestació que una part contractant deu perraó de la que ha rebut o ha de rebre de l'al-tra part.

convalidació de negoci fconvalidación de negocio

Declaració de voluntat de caràcter unilate-ral que es fa perquè un negoci jurídic anul·la-


C

ble produeixi efectes i s'assumeixin aquestsefectes a través de la seva confirmació.

conveni mconvenio

Acord de caràcter general que conté unspactes en relació amb una matèria o una co-sa determinada.

conveni regulador mconvenio regulador

Conveni que han d'establir els cònjuges enel cas de nul·litat, de separació o de divorcide comú acord sobre la cura dels fills, l'ha-bitatge familiar, la contribució a les càrreguesfamiliars, els aliments i la liquidació, quanescaigui, del règim econòmic conjugal.

conversió del negoci fconversión del negocio

Acció de convertir un negoci nul en un al-tre negoci jurídic vàlid.

convinença fsin. mitja guadanyeria f; pacte deconvinença mpacto de convinença

Associació de caràcter familiar que s'orga-nitza com a règim econòmic de comunitatde béns limitada.

NOTA: La convinença és pròpia de la Vall d'Aran.

convivència more uxorio [more uxo-rio: la] fconvivencia more uxorio

Convivència entre dues persones lligadesper vincles d'afectivitat anàlegs als conjugals.

NOTA: Literalment, 'convivència a la manera delmatrimoni', 'convivència de manera matrimonial'.

cooperativa fcooperativa

Unitat econòmica de producció, de co-mercialització o de consum que pertanyals mateixos usuaris dels seus serveis ique té per objecte l'ajut mutu i equitatiuentre els seus socis.

copartícip m i fcopartícipe

Persona que té participació amb una altraen una cosa.

coposseïdor -a m i fcoposeedor -ra; coposesor -ra

Posseïdor juntament amb un altre o amb al-tres.

copossessió fcoposesión

Possessió en comú d'una cosa o d'un dretentre dues o més persones.

copropietari -ària m i fcondueño; copropietario -ria

Propietari juntament amb un altre o amb al-tres.

copropietat fsin. compl. condomini mcondominio; copropiedad

Propietat en comú d'un bé entre dues o méspersones.

corporació fcorporación

Entitat pública constituïda per l'associació


C

permanent i obligatòria de persones físiqueso jurídiques per a l'administració i la defen-sa dels seus interessos.

NOTA: Una corporació pot ser estrictament pública(consell municipal o ajuntament, diputació, etc.) ode base privada (cambres agràries, col·legis pro-fessionals, etc.)

cosa fcosa

Objecte corporal susceptible de dominaciópatrimonial.

costum mcostumbre

Norma jurídica creada sobre la base d'un úsreiterat que ha generat consciència d'obli-gatorietat.

cotitularitat fsin. comunitat f

crèdit mcrédito

Prestació, dinerària o no, que algú deu a unapersona o entitat, i que el creditor té dret acobrar o exigir.

crèdit hipotecari mcrédito hipotecario

Crèdit per a l'obtenció del qual s'exigeix coma garantia un dret real d'hipoteca sobre unbé immoble.

crèdit litigiós mcrédito litigioso

Crèdit l'existència o titularitat del qual ésobjecte de controvèrsia davant els tribu-nals.

crèdit pignoratiu mcrédito pignoraticio

Crèdit per a l'obtenció del qual s'exigeix coma garantia una penyora.

crèdit privilegiat mcrédito privilegiado

Crèdit que té preferència de cobrament enun concurs de creditors.

crèdit refaccionari mcrédito refaccionario

Crèdit generat per un préstec destinat a laconservació i millora d'una construcció, fin-ca o enginy o pel valor dels treballs i mate-rials emprats en l'obra, per la qual cosa téun dret de preferència.

creditici -ícia adjcrediticio -cia

Relatiu o pertanyent al crèdit.

creditor -a m i facreedor -ra

Persona a favor de la qual es constitueix unaobligació i té dret a exigir el compliment deldeute i a anar contra el patrimoni del deutoren cas d'incompliment.

creditor -a hereditari -ària m i facreedor -ra hereditario -ria

Persona que pot reclamar el compliment d'u-na obligació o la satisfacció d'un deute delcausant o de la successió.

crida successòria fveg. vocació hereditària f


C

cridar v trllamar

Designar una persona en un títol successori.

cridat -ada m i fllamado -da

Persona designada en un títol successori.

culpa fsin. imprudència fculpa; imprudencia

Acció o omissió contrària a les normes de di-ligència o prudència, sense mala fe ni vo-luntat de causar dany, tot i que sigui cons-cient i voluntària.

culpa aquiliana fveg. culpa extracontractual f

culpa contractual fculpa contractual

Culpa en el compliment de la prestació d'uncontracte, que genera responsabilitat civilcontractual.

culpa extracontractual fsin. compl. culpa aquiliana fculpa aquiliana; culpa extracontractual

Culpa de la qual deriva un resultat danyós,que genera responsabilitat civil extracon-tractual.

culpa in contrahendo [in contrahen-do: la] fculpa in contrahendo

Culpa en el compliment dels deures pre-contractuals, que genera responsabilitat.

NOTA: Literalment, 'culpa en la contracció'.

culpa in eligendo [in eligendo: la] fculpa in eligendo

Culpa que es produeix perquè hi ha hagutmanca de cura en l'elecció d'una personaque posteriorment causa un dany.

NOTA: Literalment, 'culpa en l'elecció'.

culpa in vigilando [in vigilando: la] fculpa in vigilando

Culpa que es produeix quan hi ha manca decontrol de la persona que té encomanada lavigilància d'una altra.

NOTA: Literalment, 'culpa en la vigilància'.

curador -a m i fcurador -ra

Persona designada en un testament o ju-dicialment per exercir la curatela.

curador -a de fideïcomís m i fcurador -ra de fideicomiso

Persona, designada pel testador o subsi-diàriament pel jutge, que té la funció de re-presentar i defensar els interessos dels fi-deïcomissaris no nascuts ni concebuts, odels fideïcomissaris la personalitat dels qualsnomés és determinable per algun esdeve-niment futur.

curatela1 fcuraduría; curatela

Institució l'objecte de la qual és el comple-ment de capacitat en els negocis jurídics delsmenors emancipats, dels que han obtingutel benefici de la majoria d'edat i dels decla-rats judicialment pròdigs.

curatela2 fcuraduría; curatela


C

Mena de tutela que s'ocupa especialmentde la representació i l'administració dels in-teressos i els béns dels hereus no nascutsni concebuts o la personalitat dels quals no-més és determinable per algun esdeveni-ment futur, i també la dels béns d'una he-rència jacent.

custòdia fcustodia

Obligació de tenir cura dels béns o dels fills.

custodiar v trcustodiar

Tenir cura dels béns o dels fills.


C

dació en pagament fsin. compl. datio pro soluto [la] fdación en pago; datio pro soluto

Acte de compliment d'obligació mitjançantla realització d'una prestació diferent a l'es-tablerta inicialment, sempre que hi hagi unacord entre el deutor i el creditor.

dació per a pagament fsin. compl. datio pro solvendo [la] f;pagament per cessió de béns mdación para pago; datio pro solvendo;pago por cesión de bienes

Acte de compliment d'obligació mitjançantel qual el deutor cedeix als creditors els seusbéns perquè, amb el que obtinguin d'alienar-los, cobrin els crèdits.

dany mdaño

Lesió o pèrdua causada directament o indi-rectament per algú en la persona o els bénsd'altri.

dany emergent mdaño emergente

Pèrdua patrimonial efectiva nascuda d'unacte lesiu produït per dol o negligència enel compliment de les obligacions.

dany material mveg. dany patrimonial m

dany moral mdaño moral

Dany causat per l'angoixa que provoca enuna persona haver patit un dany patrimonialo personal.

dany patrimonial msin. compl. dany material mdaño material; daño patrimonial

Dany que afecta els béns o el patrimoni d'u-na persona o una institució.

dany personal mdaño personal

Dany que afecta la integritat física o psíqui-ca d'una persona.


D···

datio pro soluto [la] fveg. dació en pagament f

datio pro solvendo [la] fveg. dació per a pagament f

de cuius [la] m i fveg. causant m i f

declaració d'absència fdeclaración de ausencia

Resolució judicial en virtut de la qual es de-clara absent una persona, la qual cosa per-met nomenar-li un representant, adoptar me-sures respecte dels seus béns i obligacionsi iniciar-ne la recerca.

declaració d'hereu fdeclaración de heredero

Resolució judicial per la qual s'estableix l'or-dre successori d'un difunt que no ha deixattestament.

declaració de defunció fveg. declaració de mort f

declaració de desemparament fdeclaración de desamparo

Resolució motivada de caràcter adminis-tratiu per la qual es declara la situació dedesemparament.

declaració de mort fsin. compl. declaració de defunciófdeclaración de defunción; declaración defallecimiento; declaración de muerte

Resolució judicial per la qual es declara mor-ta una persona absent durant un temps pro-

longat o desapareguda en circumstànciesde perill per a la seva vida.

declaració de prodigalitat fdeclaración de prodigalidad

Resolució judicial per la qual es declara prò-diga una persona i es fixen uns actes que elpròdig no pot dur a terme sense l'assistèn-cia d'un curador.

declaració de voluntat fdeclaración de voluntad

Manifestació del consentiment en un ne-goci jurídic.

declaració receptícia fdeclaración recepticia

Declaració de voluntat que ha d'arribar a co-neixement d'un destinatari concret perquèpugui tenir efectes jurídics.

deferir l’herència v intrdeferir la herencia

Oferir l'herència o cridar el successor quecorrespongui segons l'ordre de crides suc-cessòries que estableix la llei o el testa-dor.

deixa fmanda

Atribució singular d'un o més drets o cosesordenada pel causant.

delació fdelación

Oferiment concret a una o diverses perso-nes del grup de les que reben vocació he-reditària per a acceptar una herència o re-pudiar-la.


D

delació diferida fdelación diferida

Delació que es produeix en un moment pos-terior a la mort del causant.

NOTA: La delació diferida es produeix en els casosen què es crida un hereu sotmès a condició sus-pensiva o quan es crida un concebut no nascut.

delació eventual fdelación eventual

Delació que es fa a una persona perquèsubstitueixi el delat preferent en cas queaquest no accepti l'herència.

delació immediata fdelación inmediata

Delació que es produeix en el mateix mo-ment de l'obertura de la successió.

delació successiva fdelación sucesiva

Delació que, en una mateixa successió, esprodueix després d'una altra.

delat -ada m i fdelado -da

Vocat amb legitimitat per a acceptar o re-pudiar una herència.

delegació fdelegación

Forma de novació de les obligacions per can-vi de creditor o de deutor.

delegat -ada m i fdelegado -da

Persona en qui es delega una facultat o unpoder.

delimitació fsin. partionament fdeslinde

Acció i efecte de determinar les línies divi-sòries d'un terreny o un terme.

desamortització fdesamortización

Acte jurídic pel qual els béns inalienablestornen a la condició de lliures per prescrip-ció legal.

desaparegut -uda m i fdesaparecido -da

Persona que ha abandonat el seu domicilio residència habitual.

descendència fdescendencia

Conjunt de parents de la línia descendent.

descendent m i fdescendiente

Parent de la línia descendent que segueixen la successió genealògica.

desemparament mdesamparo

Situació de risc en què es troba un menorperquè els pares o els tutors han incomplertgreument els deures de guarda.

desheretament mdesheredación; desheredamiento


D

Acte jurídic pel qual el causant priva de lallegítima, en testament o en heretament, al-gun legitimari, per les causes i en la formalegalment establertes.

desheretat -ada m i fdesheredado -da

Persona privada de la llegítima en la suc-cessió del causant.

desistiment mutu mdesistimiento mutuo; mutuo disenso

Extinció d'un contracte o una obligació perconformitat entre les parts.

desistiment unilateral msin. renúncia fdesistimiento unilateral; renuncia

Extinció d'un contracte o una obligació perdecisió d'una de les parts.

despeses de millora f plveg. despeses útils f pl

despeses familiars f plgastos familiares

Despeses necessàries per al mantenimentd'una família, especialment les originadesen concepte d'aliments, les d'adquisició i mi-llora de l'habitatge o altres béns d'ús de lafamília i les d'atenció mèdica.

despeses necessàries f plgastos necesarios

Despeses que calen per a conservar o man-tenir una cosa.

despeses sumptuàries f plgastos suntuarios

Despeses que, sense augmentar el rendi-ment econòmic d'una cosa, serveixen úni-cament per a embellir-la i ornar-la.

despeses útils f plsin. compl. despeses de millora f plgastos útiles; gastos de mejora

Despeses que es consideren d'administra-ció ordinària i que serveixen per a milloraruna cosa.

deure mdeber

Necessitat jurídica d'observar un determinatcomportament.

deute mdeuda

Deure jurídic de contingut patrimonial pelqual el deutor ha d'observar respecte del cre-ditor un determinat comportament consis-tent a donar, fer o no fer.

deute de diners mdeuda de dinero

Deute que consisteix en l'obligació de lliuraruna quantitat de diners en termes nominals,prescindint del seu valor.

NOTA: El deute de diners es regeix pel principi delnominalisme.

deute de valor mdeuda de valor

Deute que consisteix en l'obligació de lliuraruna quantitat de diners d'un determinat va-lor en termes reals.


D

deute hereditari mdeuda hereditaria

Obligació que en vida afectava el causant ique després de la seva mort recau en elshereus que han acceptat l'herència.

deutor -a m i fdeudor -a

Persona que, en una relació jurídica, té l'o-bligació de donar, fer o no fer alguna cosa.

dipòsit msin. compl. contracte de dipòsit mcontrato de depósito; depósito

Contracte real mitjançant el qual una partlliura temporalment una cosa a una altrapart, que la rep amb l'obligació de custo-diar-la, conservar-la i tornar-la en ser re-clamada per aquella o per algú amb dreta fer-ho.

dipòsit irregular mdepósito irregular

Dipòsit d'un bé fungible en què el dipositariestà obligat a tornar-ne una quantitat igual ide la mateixa espècie i qualitat.

dipositant m i fdepositante

Persona que fa un dipòsit.

dipositari -ària m i fdepositario -ria

Persona que rep en dipòsit.

discapacitat fdiscapacidad

Reducció o absència de la capacitat física omental d'una persona per a dur a terme unaactivitat dins dels límits que es considerennormals.

discapacitat -ada m i fdiscapacitado -da

Persona que té una deficiència física o men-tal que li impossibilita o dificulta de dur a ter-me una activitat dins dels límits que es con-sideren normals.

discerniment1 mdiscernimiento

Capacitat de distingir amb el pensament unacosa d'una altra.

discerniment2 mdiscernimiento

Nomenament judicial que habilita unapersona per a exercir un càrrec deter-minat.

dispensa fdispensa

Autorització que la mateixa llei atorga perdeixar de complir-la en alguns casos de-terminats.

dispensa d'edat fdispensa de edad

Autorització que permet contraure matrimo-ni a partir dels catorze anys.

disposició per causa de mort fdisposición por causa de muerte

Declaració d'última voluntat d'una perso-na.


D

divisió fdivisión

Acció i efecte de fer dues o més parts d'untot.

divorci mdivorcio

Dissolució legal d'un matrimoni vàlid feta envida de tots dos cònjuges.

divorciat -ada m i fdivorciado -da

Persona el vincle matrimonial de la qual s'ha dissolt per divorci.

doble venda fdoble venta

Venda de la mateixa cosa a diversos com-pradors.

dol mdolo

Engany que s'aconsegueix amb males artsi manipulant la informació rellevant d'una deles parts contractants que indueix l'altra aprendre la decisió de formalitzar un negocijurídic.

dolus bonus [la] mdolus bonus

Engany que s'inscriu dins dels marges tole-rats pel costum, que no és motiu per a la im-pugació d'un contracte.

NOTA: Literalment, 'dol bo'.

domicili mdomicilio

Lloc on legalment es considera establertauna persona o entitat per al compliment deles seves obligacions i per a l'exercici delsseus drets.

domicili familiar mdomicilio familiar

Domicili on conviuen habitualment els còn-juges o bé un d'ells i la major part de la fa-mília.

domini mveg. propietat f

donació fdonación

Acte de liberalitat pel qual el donant dispo-sa a títol gratuït d'una cosa o d'un dret a fa-vor del donatari, que l'adquireix quan l'ac-cepta.

donació esponsalícia fsin. compl. esponsalici mdonación esponsalicia; esponsalicio

Donació que es fan els futurs esposos perraó del matrimoni que s'ha de celebrar.

donació modal fsin. donació onerosa fdonación modal; donación onerosa

Donació en què el donant imposa al dona-tari o a una tercera persona una càrrega oun mode inferior al valor que s'ha donat.

donació onerosa fsin. donació modal f

donació per causa de mort fdonación por causa de muerte


D

Donació que fa una persona, que no es fa-rà efectiva fins després de la seva mort, queés revocable i es regeix per les regles delsllegats i, en part, per les de les donacionsentre vius.

donació propter nuptias [propter nup-tias: la] fveg. tantumdem [la] m

donació remuneratòria fdonación remuneratoria

Donació que fa una persona quan vol com-pensar al donatari els serveis prestats, sem-pre que no constitueixi un deute exigible.

donant m i fdonante

Persona que fa una donació.

donatari -ària m i fdonatario -ria

Persona que rep una donació.

dot mdote

Aportació voluntària de béns que fa la mu-ller al marit amb la finalitat de contribuir alsosteniment de les càrregues del matrimoni.

dotació fundacional fdotación fundacional

Patrimoni que consisteix en una aportacióde diners o de drets valorables econòmi-cament, suficients per a dur a terme les fi-nalitats d'una fundació i que han d'estar lliu-res de càrregues que impedeixin o limitind'una manera significativa la seva utilitat pera la fundació.

dret civil mderecho civil

Conjunt normatiu del dret privat que con-figura l'estatut jurídic de la persona i ques'estructura al voltant de la personalitat, l'es-tat civil, el matrimoni i la família, els dretsreals, les obligacions i els contractes, lasuccessió i les formes d'adquirir la propie-tat.

dret civil català mderecho civil catalán

Dret civil directament aplicable com a propia Catalunya.

dret civil foral mderecho civil foral

Dret civil propi d'algunes comunitats autò-nomes.

dret comú mderecho común

Conjunt de les lleis generals per a tot un te-rritori.

dret d'acréixer mderecho de acrecer

Dret d'un hereu o un legatari d'incrementarla seva part de l'herència o el llegat amb lad'un cohereu o un col·legatari quan, perqualsevol causa, aquest no arriba a suc-ceir.

dret d'adquisició preferent mderecho de adquisición preferente

Dret que dóna a la persona que es troba enuna situació jurídica determinada la facultatd'adquirir un bé amb preferència sobre unatercera persona.


D

dret d'atans msin. dret d'atansar mderecho de acercamiento

Dret real que té un propietari d'atansar la pa-ret que vol construir a la que el veí ja té fe-ta.

dret d'atansar msin. dret d'atans m

dret d'habitació mderecho de habitación

Dret real que té una persona d'ocupar, ambles persones amb qui conviu, la part de l'im-moble que s'indica al títol constitutiu o la partnecessària per a atendre les necessitats d'habitatge.

dret d'obligacions mderecho de obligaciones

Conjunt de normes que regulen la relació ju-rídica obligatòria.

dret d'opció mderecho de opción

Dret que concedeix al seu titular la facultatd'adquirir un bé dins del termini establert.

dret d'ús mderecho de uso

Dret real de posseir i utilitzar un bé aliè d'a-cord amb la seva naturalesa i de manerasuficient per a atendre les necessitats del'usuari i d'aquells que hi convisquin.

dret d'ús de l'habitatge familiar mderecho de uso de la vivienda familiar

Dret d'usar l'habitatge on vivia la famíliaabans d'una nul·litat, una separació o un di-vorci que, si no hi ha pacte, el jutge atribueixpreferentment al cònjuge que té la guardadels fills, mentre aquesta dura, i si no hi hafills, l'atribueix al cònjuge que en tingui mésnecessitat.

dret de crèdit mderecho de crédito

Dret subjectiu patrimonial que implica l'exi-gibilitat d'una conducta al deutor.

dret de família mderecho de familia

Conjunt de normes, en gran part imperati-ves, que tradueixen a la legislació ordinà-ria els principis constitucionals que afectenla família com a tal.

dret de predetracció mderecho de predetracción

Legitimació que s'atorga al cònjuge super-vivent perquè rebi uns determinats béns pro-pietat del premort.

dret de rectificació mderecho de rectificación

Dret que es reconeix a tota persona que esconsideri lesionada per la publicació d'unainformació inexacta a obtenir-ne la rectifica-ció.

dret de redimir mderecho de redimir

Dret del titular d'una finca a recuperar-la acanvi d'un preu en cas que l'hagi venuda mit-jançant una venda a carta de gràcia, siguiquina sigui la persona que en tingui la titu-laritat en el moment d'exercir aquest dret.


D

dret de retenció mderecho de retención

Dret real de garantia possessòria que per-met a una persona retenir un bé moble alièi negar-se a restituir-lo al deutor o a qualse-vol altra persona fins que no li hagin estatpagats totalment els deutes que han gene-rat la retenció.

dret de retracte mderecho de retracto

Dret d'adquisició preferent que correspon auna persona sobre una cosa venuda, en lesmateixes condicions del contracte de com-pravenda efectuat.

dret de successions mderecho de sucesiones

Conjunt de normes que regulen els efec-tes jurídics que es produeixen en l'esferapatrimonial a la mort d'una persona i s'o-cupa de la destinació dels béns un copdesaparegut el seu titular per aquesta cau-sa.

dret de superfície mderecho de superficie

Dret real limitat sobre una finca aliena quecorrespon a una persona que planta o edi-fica sobre el sòl d'una altra, i pot servir-sed'allò que ha plantat o edificat mitjançant elpagament d'un cànon periòdic.

dret de tanteig msin. compl. dret de tempteig mderecho de tanteo

Dret d'adquisició preferent d'una cosa queha de ser alienada a títol onerós amb pre-ferència a altres persones pel mateix preuque aquestes pagaven.

dret de tempteig mveg. dret de tanteig m

dret de transmissió successòria mderecho de transmisión sucesoria

Dret de l'hereu de poder succeir el causanten el dret d'acceptar o de repudiar una he-rència quan aquest mor sense haver-lo exer-cit.

dret de visita mderecho de visita

Dret del pare i la mare a relacionar-se per-sonalment amb un fill, quan aquest no con-viu amb cap d'ells o només conviu amb undels dos.

NOTA: El pare i la mare han de facilitar també la re-lació del fill amb altres parents, especialment elsavis.

dret de vol mderecho de vuelo

Dret real limitat sobre un edifici o un solaredificable d'augmentar l'alçada d'una cons-trucció fins a un límit determinat.

dret personalíssim mderecho personalísimo

Dret que és inherent a la persona i que, comque és intransmissible, s'extingeix amb lamort.

NOTA: El dret personalíssim, normalment, noméspot ser exercit per un mateix.

dret privat mderecho privado

Conjunt de normes que regulen els interes-sos i les relacions entre els individus.


D

dret públic mderecho público

Conjunt de normes que regulen l'ordre ge-neral de l'Estat i de les administracions pú-bliques, i les seves relacions amb els ciu-tadans.

dret real mderecho real

Dret que proporciona un poder immediat idirecte sobre una cosa, que pot ser ple olimitat i que pot fer-se valer davant de qual-sevol persona.

dret real limitat mderecho real limitado

Dret real que atorga sobre la cosa sobre laqual recau poders no plens o limitats.

dret subjectiu mderecho subjetivo

Conjunt de facultats i poders concrets atri-buïts al seu titular, a l'arbitri del qual es re-met el seu exercici.

dret subjectiu patrimonial mderecho subjetivo patrimonial

Dret que atorga al seu titular el poder d'ob-tenir una prestació determinada d'una altrapersona.

dret supletori mderecho supletorio

Conjunt de normes que s'apliquen en de-fecte d'unes altres normes.

dret transitori mderecho transitorio

Conjunt de normes dictades amb la finalitatde determinar els límits temporals de les lleis,antiga i nova, concurrents, quan es produeixun canvi legislatiu.

drethavent m i fveg. causahavent m i f

drets d'autor m plderechos de autor

Drets morals i d'explotació que té l'autor d'u-na obra literària, artística o científica.

NOTA: Els drets morals, en tant que indisponibles,són irrenunciables i inalienables, mentre que elsdrets d'explotació, en tant que disponibles, són ne-gociables i permeten que l'autor incideixi en la pu-blicació, la distribució o l'explotació de la seva obra,així com que faci constar el copyright. Els dretsd'autor formen part de la propietat intel·lectual.

drets de la personalitat m plderechos de la personalidad

Drets inherents a la persona relatius a l'es-fera física o jurídica, com ara la vida, la in-tegritat corporal i la llibertat, o relatius a l'es-fera moral, com ara l'honor i la fama, laintimitat, la imatge o els drets d'autor.


D

edat fedad

Període d'existència de la persona, des delmoment de la naixença fins al moment presen consideració.

eixermada feixermada

Contracte pel qual un conreador assumeixcom a obligació principal la millora d'una fin-ca o la seva transformació en finca de conreu.

NOTA: L'eixermada és un tipus de parceria.

emancipació femancipación

Estat civil intermedi entre la minoria i la ma-joria d'edat, caracteritzat per l'extinció de lapotestat del pare i de la mare i l'atorgamental menor d'una capacitat d'obrar com si fosmajor d'edat.

emancipar v tremancipar

Alliberar un menor més gran de setze anysde la potestat del pare i de la mare.

emancipat -ada m i femancipado -da

Menor més gran de setze anys que estàalliberat de la potestat del pare i de la ma-re.

emancipat -ada de fet m i fveg. menor de vida independent mi f

emfiteusi fveg. cens emfitèutic m

empenyorament1 msin. pignoració fempeño; pignoración

Dret real que es constitueix sobre un bé, ge-neralment moble, que es lliura al creditor oa una tercera persona per obtenir un crèdit,facultant aquests a retenir el bé i alienar-lo,un cop vençut el termini, si aquest crèditno és pagat.

empenyorament2 mveg. venda a carta de gràcia f


E···

empenyorar v trsin. pignorar v trempeñar; pignorar

Lliurar un bé, generalment moble, al credi-tor o a una tercera persona per obtenir uncrèdit, facultant aquests a retenir el bé i alie-nar-lo, un cop vençut el termini, si aquestcrèdit no és pagat.

empriu mbaldío; tierra del común

Dret d'aprofitament comunal de certs bénsrústics, en general pastures, boscos i aigües,que tenen els veïns d'un poble o comunitatrural.

engany a mitges msin. compl. lesió ultra dimidium [ul-tra dimidium: la] fengaño a medias; lesión ultra dimidium

Perjudici que experimenta una persona quans'ha fet una compravenda o qualsevol altrenegoci jurídic de caràcter onerós a un preuinferior a la meitat del seu preu just.

NOTA: 1. L'engany a mitges és causa de rescissiód'un contracte. 2. Literalment, 'lesió més enllà dela meitat'.

enriquiment injust msin. compl. enriquiment sense cau-sa menriquecimiento injusto; enriqueci-miento sin causa

Increment d'un patrimoni sense causa jurí-dica, en detriment d'un altre patrimoni.

enriquiment sense causa mveg. enriquiment injust m

error merror

Vici de la declaració de voluntat.

error de dol merror-dolo

Error que dóna lloc a una declaració de vo-luntat que no es correspon amb el desig deldeclarant, a causa de l'actuació d'una ter-cera persona.

error de dret merror de derecho

Error en el qual la ignorància o el coneixe-ment inexacte afecta una norma jurídica.

error de fet merror de hecho

Error en el qual la ignorància o el conei-xement inexacte afecta un fet o una cosaque no és norma jurídica, o bé una perso-na.

error de vici msin. compl. error propi merror propio; error-vicio

Error que dóna lloc a una declaració de vo-luntat que no es correspon amb el desig deldeclarant.

error en la declaració mveg. error obstatiu m

error impropi mveg. error obstatiu m

error obstatiu msin. compl. error en la declaració m;error impropi merror en la declaración; error impropio;error obstativo


E

Error que suposa una divergència entre allòque es pensa i allò que es declara, si bé lavoluntat interna està formada correctamenti no té vicis.

error propi mveg. error de vici m

escreix mesponsalicio

Donació de caràcter voluntari que el ma-rit fa a la muller, que compensa en certamanera el dot aportat per ella, per tal d'a-judar al sosteniment de les despeses fa-miliars, d'acord amb el règim de separa-ció de béns.

escriptura pública fescritura pública

Document en el qual es fa constar un acteo negoci jurídic atorgat davant notari.

esponsalici mveg. donació esponsalícia f

esposalles f plesponsales

Promesa mútua de casar-se, que no obli-ga al matrimoni però sí a la restitució deles donacions i a la reparació dels danyscausats, en el cas que no s'arribi a con-treure.

Nota: Vegeu també promesa de matrimoni.

estat civil mestado civil

Condició jurídica d'una persona, que deter-mina la seva capacitat d'obrar i li atribueixdrets i deures.

estatut personal mestatuto personal

Règim jurídic de les institucions que esvinculen directament amb la persona,tant física com jurídica, i que en confor-men la posició jurídica com a persona dedret.

estipulació a favor de tercer festipulación a favor de tercero

Prestació convinguda a favor d'una tercerapersona no contractant.

estirp festirpe

Conjunt de fills o descendents d'una per-sona.

evicció fevicción

Despossessió que sofreix el comprador, persentència ferma i en virtut d'un dret d'una al-tra persona anterior a la compra, de la cosacomprada o d'una part.

excusa fexcusa

Motiu al·legat que permet no exercir un càr-rec legal, com ara la tutela, la curatela o lamarmessoria.

excussió fveg. benefici d'excussió m

execució forçosa fsin. compl. compliment forçós mcumplimiento forzoso; ejecución for-zosa


E

Compliment d'obligació per via judicial al qualha de recórrer un creditor quan el deutor nocompleix voluntàriament.

executor -a testamentari -ària m i fveg. marmessor -a m i f

exercici ple dels drets civils mejercicio pleno de los derechos civiles

Plena capacitat d'obrar.

expectativa de dret fexpectativa de derecho

Situació de vocació al dret subjectiu que en-cara no existeix perquè el supòsit de fet ésincomplet.

expromissió fexpromisión

Acord entre el creditor i un nou deutor que,per iniciativa pròpia, es compromet a satis-fer el deute del deutor primitiu i a allibe-rar-l'en, sense necessitat que aquest hi con-senti.


E

facultat ffacultad

Possibilitat d'actuar d'una persona pel fet deformar part del contingut d'una situació jurí-dica.

fadiga ffadiga

Dret d'adquisició preferent que té el censa-tari i, si hi ha pacte, també el censalista, dela finca gravada amb un cens en cas d'a-lienació.

fadristern mveg. cabaler m

família ffamilia

Conjunt de persones unides per l'afecte, elmatrimoni o la filiació que viuen juntes i po-sen en comú els seus recursos econòmics.

fedatari -ària m i ffedatario -ria

Persona amb autoritat per a donar fe públi-ca, sigui judicial, notarial o mercantil.

fefaent adjfehaciente

Que fa fe, digne de fe.

fermança fveg. fiança1 f

fet jurídic mhecho jurídico

Esdeveniment al qual l'ordenament jurídicvincula conseqüències jurídiques.

fiador -a m i ffiador -ra

Persona que, en una fiança, està obligadaa complir una obligació en cas que el deu-tor no ho faci.

fiança1 fsin. compl. fermança ffianza


F···

Garantia personal en virtut de la qual unatercera persona diferent del deutor es com-promet a complir una obligació en cas queel deutor no ho faci.

fiança2 fveg. contracte de fiança m

ficció jurídica fsin. ficció legal fficción jurídica; ficción legal

Tècnica jurídica consistent a atribuir legal-ment a determinades persones o coses unaqualitat o una condició que no tenen per talde poder atorgar-los per raons d'equitat unsefectes determinats.

NOTA: Per exemple, la ficció de considerar nas-cut el concebut a tots els efectes civils que li pu-guin ser beneficiosos.

ficció legal fsin. ficció jurídica f

fideïcomès -esa adjfideicomiso -sa

Dit de l'herència o el llegat deixat en fideï-comís.

fideïcometre v trfideicometer

Establir un fideïcomís.

fideïcomís msin. fideïcomís de substitució m;substitució fideïcomissària ffideicomiso; fideicomiso de sustitución;sustitución fideicomisaria

Disposició successòria segons la qual unapersona, en testament o en heretament, dei-

xa tots els seus béns o una part a una altrapersona amb l'encàrrec que els conservi iels transmeti posteriorment a un fideïco-missari.

fideïcomís a termini mfideicomiso a plazo

Fideïcomís en què l'herència o el llegatpassa a l'hereu o el legatari successiu quanes compleix el termini que limita la titulari-tat del fiduciari sobre el patrimoni heredi-tari.

fideïcomís condicional mfideicomiso condicional

Fideïcomís en què l'herència o el llegat pas-sa a l'hereu o el legatari successiu quan esprodueix la condició prevista pel fideïcomi-tent.

NOTA: El fideïcomís condicional és el fideïcomístradicional català.

fideïcomís d'elecció mfideicomiso de elección

Fideïcomís en què el fiduciari gaudeix de lafacultat de poder escollir, entre les personesdesignades pel testador, qui ha d'entrar enl'herència en qualitat de fideïcomissari o coms'han de distribuir els béns entre els fideï-comissaris instituïts.

fideïcomís d'herència mveg. fideïcomís universal m

fideïcomís de distribució mfideicomiso de distribución

Fideïcomís en què el fideïcomitent atribueixal fiduciari la facultat de distribuir el conjuntde béns fideïcomesos entre els fideïcomis-saris.


F

fideïcomís de residu mfideicomiso de residuo

Fideïcomís en què el testador atorga al fi-duciari facultats de disposició més àmpliesdels béns fideïcomesos per actes entre viusi el fideïcomissari només rep la part de pa-trimoni de què no ha disposat el fiduciari.

NOTA: El fideïcomís de residu pot ser si aliquidsupererit, si el testador permet a l'hereu fiduciaril'alienació de tots els béns, o pot ser de eo quodsupererit, si el fiduciari ha de reservar una quartapart dels béns per al fideïcomissari.

fideïcomís de substitució msin. fideïcomís m; substitució fideï-comissària f

fideïcomís exprés mfideicomiso expreso

Fideïcomís en què el fideïcomitent qualificala substitució com a fideïcomissària.

fideïcomís familiar mfideicomiso familiar

Fideïcomís en què el fideïcomissari és un filldel fiduciari o un fill del primer fideïcomissaricridat a l'herència i les crides successòriessuccessives s'han de fer a favor de perso-nes que no passin de la segona generació.

fideïcomís particular mveg. fideïcomís singular m

fideïcomís si sine liberis decesserit[si sine liberis decesserit: la] mfideicomiso si sine liberis decesserit

Fideïcomís en què els béns passen al fideï-comissari només si el fiduciari mor sensefills.

NOTA: Literalment, 'fideïcomís si mor sense fills'.

fideïcomís singular msin. compl. fideïcomís particular mfideicomiso particular; fideicomiso sin-gular

Fideïcomís imposat al legatari que té per ob-jecte el mateix llegat o una part alíquota d'a-quest.

fideïcomís tàcit mfideicomiso tácito

Fideïcomís en què la voluntat d'ordenar-loes troba implícita.

fideïcomís universal msin. compl. fideïcomís d'herència mfideicomiso de herencia; fideicomisouniversal

Fideïcomís segons el qual l'hereu ha detransmetre tota l'herència a una tercera per-sona, per bé que té dret a retenir la quartatrebel·liànica i la llegítima.

fideïcomissari -ària m i ffideicomisario -ria

Persona a favor de la qual s'estableix un fi-deïcomís.

fideïcomitent m i ffideicomitente

Persona que ordena un fideïcomís.

fidúcia testamentària ffiducia testamentaria

Encàrrec fet pel testador al cònjuge super-vivent o als dos parents més pròxims per-què triïn hereu o distribueixin els seus bénsd'acord amb les instruccions rebudes.


F

fiduciant m i ffiduciante

Persona que concedeix a una altra la titula-ritat d'una cosa o d'un dret mitjançant un ne-goci fiduciari.

fiduciari -ària1 m i ffiduciario -ria

Hereu o legatari que ha de conservar i trans-metre al fideïcomissari els béns rebuts en fi-deïcomís.

fiduciari -ària2 m i ffiduciario -ria

Persona que rep una cosa o un dret mitjan-çant un negoci fiduciari.

filiació ffiliación

Lligam de parentiu que uneix una personaals seus ascendents.

finca fsin. compl. predi mfinca; predio

Propietat immoble, rústica o urbana.

finca dominant ffinca dominante

Finca a favor de la qual està constituïda unaservitud.

finca registral ffinca registral

Finca que obre foli en els llibres del registrede la propietat.

finca servent ffinca sirviente

Finca que presta una servitud.

fitació fsin. compl. amollonament mamojonamiento

Acció i efecte de posar els senyals que mar-quen els límits d'un terme o d'una propie-tat.

fitar v trsin. compl. amollonar v tramojonar

Posar els senyals que marquen els límitsd'un terme o d'una propietat.

foli registral mfolio registral

Conjunt d'assentaments d'un registre quecontenen les inscripcions, anotacions, can-cel·lacions i altres notes referents a unafinca, un bé o una societat, sigui quin siguiel nombre de pàgines o fulls en què cons-tin.

força major ffuerza mayor

Esdeveniment imprevisible o previst, peròsempre inevitable, sense cap relació amb lasituació del deutor, que eximeix del compli-ment d'una obligació.

forma fforma

Manera que cal emprar per exterioritzar omaterialitzar un acte, una norma o un negocijurídic amb exclusió de totes les altres pos-sibles.


F

NOTA: En certs casos, l'existència d'un dret o la va-lidesa d'un acte, una norma o un negoci jurídic de-pèn de l'observança de la forma.

forma ad exercitium [ad exercitium:la] fforma ad exercitium

Forma que s'exigeix per a l'exercici de lesobligacions nascudes d'un negoci jurídic.

NOTA: Literalment, 'forma conforme a l'exercici'.

forma ad probationem [ad probatio-nem: la] fforma ad probationem

Forma que és un mitjà de prova del fet ques'ha dut a terme un negoci jurídic.

NOTA: Literalment, 'forma conforme a l'aprovació'.

forma ad solemnitatem [ad solemni-tatem: la] fsin. forma ad substantiam [ad subs-tantiam: la] fforma ad solemnitatem; forma ad subs-tantiam

Forma que es requereix en un negoci jurí-dic com a requisit de validesa.

NOTA: 1. Forma ad solemnitatem significa literal-ment 'forma conforme a la solemnitat'. 2. Formaad substantiam significa literalment 'forma confor-me a la substància'.

forma ad substantiam [ad substantiam:la] fsin. forma ad solemnitatem [ad so-lemnitatem: la] f

frau mfraude

Intenció de perjudicar algú o d'aprofitar-sed'un error en benefici propi que tant pot apa-

rèixer en el moment d'iniciar-se un acte oun contracte com durant la seva execució.

frau de llei mfraude de ley

Acció feta emparant-se en una llei per elu-dir-ne una altra, ja sigui de l'ordenament ju-rídic del mateix país, ja sigui d'un altre.

fraudulent -a adjfraudulento -ta

Que empra el frau.

fruit mfruto

Benefici o profit que s'obté d'un bé sense al-terar-ne la substància.

NOTA: Els fruits d'una cosa són els seus productesi els altres rendiments que se n'obtenen conformeal seu destí; els fruits d'un dret són els rendimentsque se n'obtenen conforme al seu destí i els queprodueix en virtut d'una relació jurídica.

fruit civil mfruto civil

Fruit que produeix un bé com a conse-qüència d'haver-lo fet objecte d'una relaciójurídica.

NOTA: Generalment el fruit civil consisteix en unarenda.

fruit industrial mfruto industrial

Fruit que produeix un bé com a conse-qüència de la intervenció humana.

fruit natural mfruto natural


F

Fruit que produeix directament una cosa.

NOTA: Són fruits naturals els que espontàniamentprodueix la terra, un arbre, un animal, etc.

fundació ffundación

Persona jurídica que consisteix en un patri-moni organitzat sense finalitat lucrativa per

a la consecució d'una finalitat d'interès ge-neral.

fundador -a m i ffundador -ra

Persona que constitueix una fundació.


F

garant m i fgarante

Persona que garanteix el compliment d'unaobligació.

garantia fgarantía

Contracte accessori d'un de principal que téla finalitat d'assegurar al creditor el compli-ment d'una obligació.

garantia personal fgarantía personal

Garantia en virtut de la qual el mateix deu-tor o una altra persona respon subsidiària-ment del compliment d'una obligació ambel seu patrimoni personal en el cas que eldeutor no ho faci.

garantia real fgarantía real

Garantia que recau sobre un bé.

gaudi mdisfrute; goce

Acció de treure profit o avantatge d'una co-sa.

generació1 fgeneración

Cadascuna de les descendències succes-sives d'un individu.

generació2 fgeneración

Successió de descendents en línia directa.

gestió de negocis aliens fsin. compl. gestió de negocis d'altrifgestión de negocios ajenos

Quasicontracte que neix quan una personaté cura dels interessos d'una altra sense ha-ver-ne rebut l'encàrrec i sense l'obligació le-gal d'intervenir-hi.

gestió de negocis d'altri fveg. gestió de negocis aliens f


G···

grau mgrado

Distància que, en el parentiu, separa les per-sones entre les quals s'estableix el còmput.

NOTA: En línia recta hi ha tants graus com gene-racions o persones, sense comptar la de l'extremdel qual es parteix. En línia col·lateral hi ha tantsgraus com persones hi hagi entre ambdues línies,sense comptar la de l'extrem del qual es parteix.

gravamen msin. càrrega f

gravar v trgravar

Imposar una obligació que afecta un bé mo-ble o immoble en benefici d'una tercera per-sona.

guarda fguarda

Obligació que té una persona de vetllar perun menor, tenir-lo en companyia seva, ali-

mentar-lo, educar-lo i procurar-li una for-mació integral.

guarda de fet fguarda de hecho

Guarda transitòria d'un menor o de qualse-vol altra persona que, per raó de les sevescircumstàncies personals, pot ser declara-da incapaç, l'exercici de la qual no compor-ta un càrrec tutelar.

guardador -a m i fguardador -ra

Persona o institució a qui judicialment s'en-comana la guarda i custòdia d'un menor.

guardador -a de fet m i fguardador -ra de hecho

Persona o institució que té cura d'un menoro de qualsevol altra persona que, per raó deles seves circumstàncies personals, pot serdeclarada incapaç, sense que legalment hiestigui obligada.


G

herència fherencia

Conjunt de drets, béns i obligacions del cau-sant que no s'extingeixen per la mort i quees transmeten a l'hereu.

herència jacent fherencia yacente

Herència des del moment de la mort del cau-sant fins a la seva acceptació.

heretament msin. compl. contracte successori m;pacte successori mcontrato sucesorio; heredamiento; pac-to sucesorio

Institució contractual d'hereu que s'atorgaen capítols matrimonials, personalment omitjançant un poder especial.

NOTA: L'heretament pot ser a favor d'un o dels doscontraents, dels fills dels contraents o dels espo-sos mútuament.

heretament complex mveg. heretament cumulatiu m

heretament cumulatiu msin. compl. heretament complex mheredamiento complejo; heredamien-to cumulativo

Heretament a favor d'un contraent en virtutdel qual aquest adquireix la qualitat d'hereucontractual i la titularitat de tots els béns pre-sents de l'heretant.

heretament d'herència mveg. heretament simple m

heretament mixt mheredamiento mixto

Heretament simple a favor d'un contraentamb una donació singular de béns presents.

heretament mutual mheredamiento mutual

Heretament mitjançant el qual cada cònju-ge nomena hereu l'altre per al cas que el so-brevisqui.

NOTA: L'heretament mutual pot tenir caràcter pre-ventiu, en cas que l'heretant mori sense haver ator-gat cap altra disposició a títol universal.


H···

heretament prelatiu mheredamiento prelativo

Heretament a favor dels fills dels contraentsen virtut del qual es genera un dret d'insti-tució preferent d'hereu.

NOTA: L'heretament prelatiu no institueix hereu niatribueix cap dret successori directe.

heretament preventiu mheredamiento preventivo

Heretament a favor dels fills dels contraentsen què només s'institueix hereu per prevenirla successió intestada dels heretants i, pertant, només és eficaç si l'heretant no dispo-sa voluntàriament del seu patrimoni en virtutd'un testament o d'un heretament posterior.

heretament pur mheredamiento puro

Heretament en què s'institueix hereu el fillque reuneixi les condicions que han pre-vist els heretants o el fill que designi el còn-juge supervivent o els dos parents més prò-xims als fills.

heretament simple msin. compl. heretament d'herència mheredamiento de herencia; hereda-miento simple

Heretament a favor dels contraents, en vir-tut del qual l'heretant conserva la propietatde tot el patrimoni fins a la seva mort i no-més atribueix la qualitat d'hereu contractual.

heretant m i fheredante

Persona que atorga heretament.

heretar1 v trheredar

Succeir en la titularitat dels béns, els dretsi les obligacions d'un difunt.

heretar2 v trheredar

Fer hereu algú.

hereu -eva m i fheredero -ra

Persona que succeeix el causant d'una suc-cessió amb caràcter universal.

NOTA: També té la flexió de femení hereua.

hereu -eva aparent m i fsin. compl. hereu -eva putatiu -iva mi fheredero -ra aparente; heredero -raputativo -va

Persona que de bona fe creu que és l'hereuperquè té un testament a favor seu, tot i quelegalment no ho és perquè va acceptar l'he-rència sobre la base d'un títol d'hereu sobre-vingudament ineficaç.

hereu -eva contractual m i fheredero -ra contractual

Hereu en virtut d'un heretament.

hereu -eva de confiança m i fheredero -ra de confianza

Persona designada pel testador perquè do-ni als béns de l'herència la destinació queaquest li hagi encomanat confidencialment.

hereu -eva fiduciari -ària m i fheredero -ra fiduciario -ria

Hereu que té l'ús i gaudi dels béns amb l'en-càrrec de transmetre'ls a un altre.


H

hereu -eva intestat -ada m i fsin. compl. hereu -eva legítim -a m ifheredero -ra intestado -da; heredero -ra legítimo -ma

Hereu que, a manca d'hereu designat en tes-tament, és cridat a l'herència per disposi-ció legal.

hereu -eva legítim -a m i fveg. hereu -eva intestat -ada m i f

hereu -eva putatiu -iva m i fveg. hereu -eva aparent m i f

hereu -eva successiu -iva m i fheredero -ra sucesivo -va

Hereu per a després d'un altre.

hipoteca fhipoteca

Dret real de garantia que faculta el creditora sol·licitar l'alienació en subhasta públicadels béns hipotecats, en el cas d'incompli-ment de l'obligació.

hipotecant m i fhipotecante

Persona que grava un bé amb una hipote-ca.


H

il·lícit civil milícito civil

Acte o omissió que la llei penal no tipificacom a delicte o falta i que dóna lloc a res-ponsabilitat civil extracontractual.

immatriculació finmatriculación

Primera inscripció d'una finca en el registrede la propietat, que obre un foli registral.

immissió finmisión

Pertorbació jurídica o material del dret depropietat produïda per l'acció d'una tercerapersona des d'una altra finca, que consis-teix en la presència en l'aire, l'aigua, el sòl,etc. de substàncies, vibracions, sorolls, etc.que afecten una finca.

impediment mimpedimento

Circumstància que s'oposa a la realitzaciód'un negoci jurídic, a la designació d'una per-sona per a un càrrec públic, etc.

impediment dispensable mimpedimento dispensable

Impediment matrimonial que pot ser dis-pensat ja sigui per l'autoritat civil, ja sigui perl'autoritat eclesiàstica, segons els casos.

impediment matrimonial mimpedimento matrimonial

Circumstància relativa al consentiment o ales parts contraents que, en virtut d'una lleieclesiàstica o civil, invalida el matrimoni.

imprescriptible adjimprescriptible

No subjecte a prescripció.

imprudència fsin. culpa f

impúber m i fimpúber; impúbero -ra

Persona major de set anys i menor de dot-ze, si és dona, o de catorze, si és home.


I···

imputació de pagaments fimputación de pagos

Aplicació d'un pagament a un o més d'undeute quan són diversos i homogenis elsdeutes que un mateix deutor té envers unmateix creditor.

incapacitació fincapacitación

Acte jurídic pel qual es declara judicialmentque una persona és impedida de governar-se per ella mateixa, a causa de malaltia odeficiència persistent de caràcter físic o psí-quic, i es determina l'extensió i els límits dela seva incapacitat d'obrar.

incapacitat fincapacidad

Restricció de la capacitat d'obrar d'una per-sona per sentència judicial.

incapacitat -ada m i fincapacitado -da

Persona privada totalment o parcialment dela capacitat d'obrar per sentència judicial.

increment hereditari mincremento hereditario

Augment de la quota hereditària d'un delshereus, que té com a finalitat que no s'o-bri parcialment la successió intestada,quan un dels instituïts hereu no ha arri-bat a ser-ho efectivament i no pot tenirlloc el dret d'acréixer.

indemnització per danys i perjudi-cis findemnización por daños y perjuicios

Rescabalament econòmic que té per ob-

jecte compensar els perjudicis soferts i elsguanys deixats d'obtenir com a conse-qüència de la producció d'un dany perso-nal, patrimonial o moral.

indignitat successòria findignidad sucesoria

Exclusió d'una persona en la successió d'u-na altra perquè ha realitzat contra ella o al-guns parents seus algun dels actes il·lícitstipificats legalment.

indivisió hereditària findivisión hereditaria

Situació de cotitularitat sobre una herènciasense partir.

ineficàcia fineficacia

Qualitat d'un acte, un negoci jurídic ouna disposició normativa que provocaque no produeixin els efectes que elssón propis.

infracció finfracción

Transgressió, violació, d'un pacte, una llei,una regla.

ingratitud fingratitud

Conducta de la persona que oblida o menys-prea els beneficis rebuts, la qual és causade revocació de donacions.

inhabilitació finhabilitación

Pena consistent en la incapacitació per aexercir un càrrec públic o privat.


I

NOTA: La inhabilitació pot ser imposada com a ab-soluta o especial i com a pena principal o acces-sòria d'una altra.

inoficiós -osa adjinoficioso -sa

Dit dels actes d'última voluntat, dots o do-nacions, quan lesionen els drets de llegíti-ma.

inoficiositat finoficiosidad

Situació que es produeix quan el causant hadut a terme actes gratuïts de disposició quehan provocat la insuficiència de l'actiu he-reditari per a afrontar el pagament de les lle-gítimes, que té com a conseqüència la re-ducció o la supressió dels llegats i lesdonacions.

inquilí -ina m i finquilino -na

Arrendatari d'una propietat urbana o d'unapart d'aquesta propietat.

inscripció finscripción

Assentament principal fet en un registre.

insolvència finsolvencia

Situació en què es troba una persona queno pot afrontar el compliment de les sevesobligacions perquè el seu passiu exigible éssuperior a l'actiu realitzable.

instituir hereu -eva v trinstituir heredero -ra; instituir por he-redero -ra

Fer algú hereu per testament o heretament.

interès minterés

Guany que dóna a algú un capital que haprestat o que li deuen.

internament minternamiento

Reclusió en un centre mèdic, penitenciari,assistencial, una institució tutelar, etc.

interrogatio in iure [la] finterrogatio in iure

Mecanisme processal pel qual les personesinteressades en la successió poden sol·lici-tar al jutge que commini el delat a acceptaro repudiar l'herència en un termini màxim deseixanta dies sempre que hagin transcorre-gut trenta dies des de la delació a favor seu.

NOTA: 1. Si l'hereu cridat no respon en el terminide seixanta dies s'entén que repudia l'herència. 2.Literalment, 'interrogació en el dret'.

interversió possessòria fsin. inversió possessòria finterversión posesoria; inversión po-sesoria

Canvi o modificació en el concepte posses-sori.

intestat -ada adjsin. compl. abintestat -ada adjintestado -da

Sense testament o amb un testament queesdevé nul.

intimació de pagament fintimación de pago


I

Requeriment formal adreçat a un deutor per-què compleixi la seva obligació de paga-ment.

intimidació fintimidación

Acció i efecte d’infondre en l’ànim d’algú eltemor de sofrir un mal imminent i greu en lapròpia persona o en els propis béns, o en lapersona o béns del cònjuge, descendents oascendents, que provoca un vici del con-sentiment que permet la impugnació del ne-goci jurídic.

intromissió fintromisión

Acció d'intervenir en afers d'altri.

invalidar v trinvalidar

Declarar que un determinat contracte o ne-goci jurídic no produeix efectes i destruir elsque ha produït.

inventari minventario

Enumeració dels béns i drets que compo-nen un patrimoni.

inversió possessòria fsin. interversió possessòria f

irretroactivitat firretroactividad

Principi jurídic en virtut del qual una llei noes pot aplicar a supòsits de fet que es vanproduir i consumar abans de la seva entra-da en vigor.


I

joc mjuego

Contracte aleatori pel qual les parts s'obli-guen al fet que qui perdi en relació amb l'es-deveniment sobre el qual es contracta ha defer una determinada prestació en favor dela part que guanyi.

judici d'abintestat msin. compl. abintestat mabintestato; juicio de abintestato

Procediment judicial l'objecte del qual és de-clarar hereus i distribuir els béns de la per-sona que ha mort sense atorgar testament

o havent atorgat un testament nul o inefi-caç.

judici de testamentaria mjuicio de testamentaría

Procediment judicial l'objecte del qual és laliquidació i la partició d'una herència entreels successors del causant.

junta de propietaris fjunta de propietarios

Òrgan de govern de les comunitats de pro-pietaris.


I

J···

legalitat flegalidad

Principi segons el qual tot acte jurídic delsòrgans de l'estat s'ha de sotmetre a l'orde-nament jurídic vigent i, en especial, els re-glaments i actes administratius s'han d'a-dequar a la llei formal.

legatari -ària m i flegatario -ria

Persona a favor de la qual s'ha fet un llegat.

legatari -ària de confiança m i flegatario -ria de confianza

Persona a qui un testador encarrega quedestini els béns del llegat a la finalitat que liha encomanat confidencialment, de parau-la o per escrit.

legítim -a adjlegítimo -ma

Conforme a les lleis o al dret.

legitimació flegitimación

Habilitació d'una persona per exercir un cà-rrec o un ofici, o per dur a terme una acció.

legitimari -ària m i flegitimario -ria

Persona que té dret a reclamar una part delvalor dels béns de l'herència pel fet de serdescendent o pare o mare del causant.

lesió ultra dimidium [ultra dimidium:la] fveg. engany a mitges m

liberalitat fliberalidad

Disposició de béns a favor d'algú sense capcontraprestació.

lícit -a adjlícito -ta

Permès per la llei, no contrari a la moral.

línia flínea


L···

Sèrie de graus format cadascun per una ge-neració, que determina la proximitat o l'a-llunyament en el parentiu.

línia ascendent flínea ascendente

Línia que va de fills a pares.

línia col·lateral fsin. línia indirecta flínea colateral; línea indirecta

Línia entre les persones amb un avantpas-sat comú que no descendeixen l'una de l'al-tra.

línia descendent flínea descendente

Línia que va de pares a fills.

línia directa fsin. línia recta flínea directa; línea recta

Línia entre les persones que ascendeixen odescendeixen l'una de l'altra.

línia indirecta fsin. línia col·lateral f

línia materna flínea materna

Línia de parentiu determinada per la mare.

línia paterna flínea paterna

Línia de parentiu determinada pel pare.

línia recta fsin. línia directa f

línia troncal flínea troncal

Línia originada pel fill primogènit de l'estirpi continuada pels successius primogènits.

líquid -a1 adjlíquido -da

Dit de la quantitat, el sou o el preu que re-sulten un cop efectuades les reduccions opagaments de deutes que corresponen.

líquid -a2 adjlíquido -da

Dit de qualsevol bé o actiu financer fàcilmentconvertible en diner efectiu.

liquidació fsin. venda en liquidació fliquidación; venta en liquidación

Venda de caràcter excepcional i de finalitatextintiva de determinades existències de pro-ductes, en cas de cessació de l'activitat co-mercial o canvi en l'orientació del negoci.

liquiditat fliquidez

Qualitat d'un bé o un actiu financer fàcilmentconvertible en diner efectiu.

lísing msin. arrendament financer m

llegar v trlegar


L

Deixar un llegat a una persona.

llegat mlegado

Disposició per causa de mort que implicauna adquisició de béns a títol particular.

llegat amb eficàcia obligacional mlegado con eficacia obligacional

Llegat que imposa a algú una determinadaprestació a favor del legatari.

NOTA: La prestació pot consistir a lliurar una quan-titat al legatari o bé a fer o a deixar de fer una de-terminada acció en favor seu.

llegat amb eficàcia real mlegado con eficacia real

Llegat pel qual el legatari adquireix béns odrets reals o de crèdit del testador que nos'extingeixen amb la seva mort, o bé un dretreal que es constitueix per raó del llegat so-bre una cosa pròpia del testador.

llegat de part alíquota mlegado de parte alícuota

Llegat pel qual el testador atribueix al le-gatari el dret que li siguin adjudicats elsbéns de l'actiu hereditari líquid pel valor co-rresponent a la part alíquota fixada pel tes-tador.

NOTA: El llegat de part alíquota no comprèn el pas-siu hereditari, no atribueix la condició de succes-sor del causant i, a Catalunya, no dóna dret a pro-moure el judici de testamentaria.

llegítima flegítima

Dret d'obtenir un valor patrimonial en la suc-cessió d'un causant que, per ministeri dela llei, tenen alguns parents.

NOTA: A Catalunya, la llegítima és la quarta partd'una herència, que s'ha de repartir entre totsels legitimaris; el causant la pot atribuir per qual-sevol títol i l'hereu la pot pagar en béns o en di-ners.

llei fley

Norma jurídica de caràcter general i obliga-tori, dictada per un òrgan legislatiu, que ésla font més important del dret i que té la fun-ció de regular la vida d'una comunitat.

llei personal fley personal

Llei que s'aplica a les matèries integrants del'estatut personal.

llibertat de contractació flibertad de contratación

Principi segons el qual tota persona amb ca-pacitat suficient pot concloure contractes pri-vats amb plena autonomia sempre que noatemptin contra les lleis, la moral o els bonscostums.

llinda fsin. partió flinde; lindero

Línia o paret divisòria entre dues propietats.

lloguer1 msin. compl. arrendament2 malquiler

Preu estipulat en un contracte d'arrendament.

lloguer2 mveg. arrendament1 m


L

lluerna fsin. claraboia f

lluïsme mlaudemioQuantitat de diners que rep el censalistaen cada transmissió onerosa entre vius dela finca, tret dels casos exceptuats legal-ment.

lucre mlucro

Guany, benefici que es treu d'alguna cosa od'alguna activitat.

lucre cessant mlucro cesante

Lucre que el creditor deixa d'obtenir com aconseqüència de l'incompliment d'obliga-cions per part del deutor.


L

major d'edat m i fmayor de edad

Persona que, pel fet d'haver arribat a divuitanys d'edat, té plena capacitat d'obrar.

majoria d'edat fsin. compl. majoritat fmayor edad; mayoría de edad; mayo-ridad

Condició de major d'edat.

majoritat fveg. majoria d'edat f

mala fe fmala fe

Malícia amb la qual es fa alguna cosa, o esposseeix o deté algun bé.

mancomunitat fmancomunidad

Cotitularitat en el crèdit o en el deute en vir-tut de la qual cada cocreditor només potexigir una part de la prestació i el codeutor

només respon per la seva part en el com-pliment de l'obligació.

mandant m i fmandante

Persona que, d'acord amb un contracte demandat, dóna a una altra el poder d'actuaren nom i interès seu o en nom propi, peròen interès seu.

mandat mveg. contracte de mandat m

mandatari -ària m i fmandatario -ria

Persona que, d'acord amb un contracte demandat, accepta del mandant la gestió d'unafer determinat.

marmessor -a m i fsin. compl. executor -a testamenta-ri -ària m i f; testamentari -ària m ifalbacea; ejecutor -ra testamentario -ria; testamentario -ria

Persona nomenada pel causant i, de vega-


M···

des, pel jutge, perquè executi les disposi-cions de darrera voluntat.

marmessor -a particular m i falbacea particular

Marmessor que ha de complir un o mésencàrrecs relatius a una herència o exe-cutar disposicions testamentàries concre-tes.

marmessor -a universal m i falbacea universal

Marmessor que rep del testador l'encàrrecde lliurar l'herència en la seva totalitat a per-sones per ell designades o de destinar-la ales finalitats expressades en el testamento en la confiança revelada.

marmessoria falbaceazgo

Càrrec de marmessor.

masover -a m i fmasovero -ra

Persona que explota un mas propietat d'al-tri i que hi sol residir.

masoveria fsin. compl. contracte de masoveriamcontrato de masovería

Contracte de parceria pel qual una personas'obliga a conrear la finca d'una altra, viureen la propietat, lliurar-li la part pactada delsfruits i actuar com a administrador o apode-rat del propietari.

maternitat fmaternidad

Relació existent entre una mare i un fill, de-rivada de la relació biològica que comportala generació o d'un acte jurídic d'adopció.

matrimoni mmatrimonio

Unió de dues persones que dóna lloc a unvincle jurídic, que origina una comunitat devida en la qual aquestes s'han de respectari ajudar mútuament i actuar en interès de lafamília.

matrimoni canònic mmatrimonio canónico

Matrimoni religiós celebrat segons les nor-mes de l'Església catòlica.

matrimoni civil mmatrimonio civil

Matrimoni que se celebra davant un funcio-nari competent que pot ser el jutge encar-regat del registre civil o l'alcalde o un dele-gat designat reglamentàriament.

matrimoni en perill de mort msin. compl. matrimoni in articulo mor-tis [in articulo mortis: la] mmatrimonio en peligro de muerte; ma-trimonio in articulo mortis

Matrimoni que se celebra quan un dels con-traents o tots dos estan en perill de mort per-què estan greument malalts o en una situa-ció de perill imminent.

NOTA: Matrimoni in articulo mortis significa literal-ment, 'matrimoni en el moment de la mort'.

matrimoni in articulo mortis [in ar-ticulo mortis: la] mveg. matrimoni en perill de mort m


M

matrimoni per poders mmatrimonio por poderes

Matrimoni en què s'expressa el consenti-ment matrimonial per mitjà d'un apoderat.

matrimoni rat mmatrimonio rato

Matrimoni celebrat legítimament però queno ha arribat a consumar-se.

matrimoni religiós mmatrimonio religioso

Matrimoni en què s'expressa el consenti-ment matrimonial en la forma prevista peruna confessió religiosa inscrita perquè tin-gui efectes civils.

matrimoni secret mmatrimonio secreto

Matrimoni que se celebra sense publicitat ique ha de ser autoritzat pel Ministeri de Jus-tícia.

mediació familiar fmediación familiar

Mètode de resolució de conflictes entre còn-juges per arribar a un acord satisfactori mit-jançant la intervenció d'una tercera personaimparcial i experta, sigui a iniciativa de lesparts, sigui per indicació d'una autoritat ju-dicial.

memòria testamentària fmemoria testamentaria

Disposició de darrera voluntat escrita i sig-nada pel testador en al·lusió a un testamentanterior en què ordena disposicions refe-rents a diners que no excedeixin la vintenapart de l'actiu hereditari, a objectes perso-nals, joies, robes i parament de casa, o bé

a obligacions de moderada importància acàrrec dels hereus o els legataris.

menor d'edat m i fmenor de edad

Persona que, pel fet de no haver arribat en-cara a la majoria d'edat, no té plena capa-citat d'obrar.

menor de vida independent m i fsin. compl. emancipat -ada de fet mi femancipado -da de hecho; menor devida independiente

Menor més gran de setze anys que, senseestar emancipat legalment, viu de forma in-dependent amb el consentiment dels seuspares i té la mateixa capacitat d'obrar queun emancipat.

més-dient m i frematante

Persona que ofereix més en una venda, sub-hasta, etc.

minoria d'edat fsin. compl. minoritat fmenor edad; minoría de edad; minori-dad

Condició de menor d'edat.

minoritat fveg. minoria d'edat f

mitgeria fmedianería

Comunitat de propietat que els propietarisde finques veïnes tenen sobre parets, tan-ques i altres elements mitgers.


M

mitja guadanyeria fsin. convinença f; pacte de convi-nença m

mode1 mmodo

Càrrega imposada en un testament o en unadonació, que obliga a fer alguna cosa i ques'ha de complir per evitar una sanció.

mode2 mmodo

Lliurament que es fa d'un bé.

mora fmora

Retard temporal jurídicament rellevant en elcompliment d'una obligació.

NOTA: La mora pot imputar-se tant al creditor, quanes nega injustificadament a rebre la prestació ofer-ta pel deutor, com al deutor, quan retarda culpa-blement el pagament.

mort fmuerte

Fi de la vida que determina l'extinció de lapersonalitat civil.

mutu mveg. contracte de mutu m

mutuant m i fsin. compl. prestador -a m i fmutuante; prestamista

Persona que dóna el préstec en un contractede mutu.

mutuatari -ària m i fsin. compl. prestatari -ària m i fmutuario -ria; mutuatario -ria; presta-tario -ria

Persona que rep el préstec en un contractede mutu.


M

naixement mnacimiento

Acció de néixer, de sortir el fetus del si ma-tern.

Nota: Només si la persona viu vint-i-quatre horesseparada del si matern després de tallat el cordóumbilical, i té figura humana, adquireix capacitatjurídica.

nasciturus [la] mveg. concebut m

nascut -uda m i fnacido -da

Ésser amb forma i característiques huma-nes que ha viscut vint-i-quatre hores sepa-rat del si de la mare, un cop tallat el cordóumbilical.

negligència fnegligencia

Actitud o comportament de la persona quemanca de la deguda cura o diligència, quepot ser causa de responsabilitat civil o pe-nal.

negoci mveg. negoci jurídic m

negoci abstracte mnegocio abstracto

Negoci jurídic que no requereix causa per-què l'obligació que crea no necessita ser jus-tificada jurídicament.

negoci atípic mnegocio atípico

Negoci jurídic que neix de la voluntat delscontractants i que no correspon a un tipusdescrit legalment.

negoci dissimulat mnegocio disimulado

Negoci jurídic realment volgut, amagat pelnegoci simulat.

NOTA: Vegeu la nota del terme negoci simulat.

negoci en frau de creditors mnegocio en fraude de acreedores


N···

Negoci jurídic en què el deutor ha defu-git les seves obligacions i no pot satisferels crèdits i que pot ser objecte d'impug-nació.

negoci entre vius msin. compl. negoci inter vivos [intervivos: la] mnegocio inter vivos; negocio entre vi-vos

Negoci jurídic que produeix efectes en vi-da de les persones que hi intervenen.

negoci fiduciari mnegocio fiduciario

Negoci jurídic en virtut del qual una perso-na concedeix a una altra la titularitat d'u-na cosa o d'un dret amb una finalitat d'ad-ministració o de garantia que nomésconeixen les parts, amb una evident des-proporció entre la finalitat buscada i el mit-jà emprat.

negoci indirecte mnegocio indirecto

Negoci jurídic en virtut del qual s'aconse-gueixen, a més dels efectes típics, uns al-tres que no li són inherents, a causa dela manipulació que fan les parts del tipusnegocial que prenen com a punt de parti-da.

NOTA: Per exemple, un negoci mixt de compra-venda amb donació.

negoci innominat mnegocio innominado

Negoci atípic que no té un nom reconeguten l'ordenament jurídic.

negoci inter vivos [inter vivos: la] mveg. negoci entre vius m

negoci jurídic msin. compl. negoci mnegocio; negocio jurídico

Acte jurídic voluntari lícit, els efectes jurídicsdel qual deriven i són configurats per la vo-luntat.

negoci mixt mnegocio mixto

Negoci jurídic inicialment onerós en el qualla contraprestació és en part onerosa i enpart feta amb ànim de liberalitat.

negoci mortis causa [mortis causa:la] mveg. negoci per causa de mort m

negoci per causa de mort msin. compl. negoci mortis causa [mor-tis causa: la] mnegocio mortis causa; negocio por cau-sa de muerte

Negoci jurídic que produeix efectes desprésde la mort del declarant o d'alguna de lesparts.

negoci plurilateral mnegocio plurilateral

Negoci jurídic producte de les declaracionsde més de dues parts o que per la seva na-turalesa està obert a un nombre indefinit departs.

negoci simulat mnegocio simulado

Negoci jurídic aparent que no és el volgutrealment, que n'amaga un altre de realmentvolgut per les parts.

NOTA: El negoci simulat no és vàlid, només és và-lid el negoci dissimulat. Per exemple, si es fa unacompravenda simulada que amaga una donació,


N

només serà valida la donació, que és el negoci dis-simulat.

negoci típic mnegocio típico

Negoci jurídic que està regulat expressa-ment en l'ordenament jurídic, el qual en re-gula específicament els elements essencials.

nom mnombre

Mitjà d'identificació d'una persona.

Nota: El nom comprèn el nom propi i els doscognoms.

nominalisme mnominalismo

Principi que consisteix en la identitat de laprestació, segons el qual les alteracions enel poder adquisitiu del diner no han d'alterarla suma fixada en establir-se l'obligació.

Nota: Aquestes alteracions es poden corregir mit-jançant les clàusules d'estabilització i l'actualitza-ció.

norma jurídica fnorma jurídica

Regla de conducta emanada de qui està le-gitimat per dictar-la, l'observança de la qualés garantida pel poder coercitiu de l'Estat.

nota marginal fnota marginal

Assentament fet en un registre amb la fun-ció de relacionar entre si diferents assen-taments.

novació fnovación

Substitució d'una obligació per una altra denova, en virtut d'una causa preexistent, queextingeix o modifica la primera.

nu nua propietari -ària m i fnudo -da propietario -ria

Persona que té una propietat gravada ambun usdefruit.

nua propietat fnuda propiedad

Propietat gravada amb un usdefruit.

nul·litat fnulidad

Ineficàcia d'un negoci jurídic a causa d'ha-ver-se infringit les exigències legals respec-te de l'estructura negocial.

nul·litat matrimonial fnulidad matrimonial

Dissolució del vincle matrimonial quan con-corre alguna de les causes establertes le-galment i que comporta considerar el matri-moni com a inexistent, sens perjudici delsefectes que pugui produir a una tercera per-sona de bona fe o al cònjuge que va actuaramb bona fe.


N

obertura de successió fapertura de sucesión

Moment que té lloc quan mor el causant oquan adquireix fermesa la declaració de de-funció i que determina quines són les per-sones cridades a succeir-lo.

obertura de testament fapertura de testamento

Acte d'obrir un testament notarial tancat i deprotocol·litzar-lo en una acta atorgada perun notari davant de dos testimonis.

obligació fobligación

Situació jurídica en què una persona té undret que li permet d'exigir d'una altra perso-na una determinada conducta de contingutpatrimonial, consistent a fer, deixar de fer olliurar alguna cosa.

obligació a terme fobligación a plazo; obligación a térmi-no

Obligació en què els efectes han de co-mençar o deixar de produir-se en un mo-ment futur.

obligació alternativa fobligación alternativa

Obligació en la qual existeixen dues o mésprestacions però només cal que el deutor encompleixi una.

obligació condicional fobligación condicional

Obligació en què els efectes depenen de larealització d'un esdeveniment futur.

obligació de donar fobligación de dar

Obligació per la qual una persona es compro-met a lliurar una cosa a una altra o a trans-metre-li un dret.

obligació de fer fobligación de hacer

Obligació per la qual una persona es com-promet a dur a terme un acte o a prestar unservei.


O···

obligació de no fer fobligación de no hacer

Obligació per la qual una persona es com-promet a abstenir-se de dur a terme un ac-te o prestar un servei.

obligació específica fobligación específica

Obligació en què l'objecte de la prestació ésun bé o un servei concret i determinat indi-vidualment.

obligació facultativa fobligación facultativa

Obligació que té com a objecte una únicaprestació i que en el moment del pagamentconcedeix l'opció de realitzar una presta-ció diferent a la deguda.

obligació genèrica fobligación genérica

Obligació en què l'objecte de la prestació ésdeterminat únicament per la seva pertinen-ça a un gènere.

obligació mancomunada fobligación mancomunada

Obligació en què hi ha una pluralitat de deu-tors o de creditors i el deute es presumeix di-vidit en tantes parts iguals com creditors o deu-tors hi hagi, de tal manera que es considerendeutes diferents.

obligació natural fobligación natural

Obligació que no és exigible jurídicament.

obligació pecuniària fobligación pecuniaria

Obligació que consisteix en el lliurament d'u-na suma de diners.

obligació propter rem [propter rem:la] fobligación propter rem

Obligació en què el deutor és qualsevol per-sona que està en una posició jurídica de-terminada respecte d'una cosa.

NOTA: 1. Per exemple, l'obligació del propietari d'u-na finca que està gravada amb un cens de pagarla pensió al censalista. 2. Literalment, 'obligació acausa de la cosa'.

obligació pura fobligación pura

Obligació que no està subjecta a cap cir-cumstància que en limiti els efectes, com lacondició o el terme.

obligació recíproca fobligación recíproca

Obligació en què s'han convingut prestacionsper a totes dues parts, essent una la causade l'altra.

obligació solidària fobligación solidaria

Obligació en què, havent-hi una pluralitat dedeutors o de creditors, cadascun dels cre-ditors té dret a exigir la totalitat del deute ocada deutor és obligat a complir la totalitatde la prestació.

obligat -ada m i fobligado -da

Persona que ha de complir una obligació.


O

ocupació focupación

Forma originària d'adquirir la propietat con-sistent a apoderar-se de béns materials ex-terns que no pertanyen a ningú, amb la in-tenció d'apropiar-se'ls.

oferiment de pagament mofrecimiento de pago

Declaració de voluntat del deutor, dirigida alseu creditor, d'estar disposat a complir eldeute que té.

oferta foferta

Declaració receptícia que una persona faa una altra per establir un contracte.

NOTA: S'entén que s'ha formulat el contracte a par-tir del moment en què s'accepta l'oferta.

ordre públic morden público

Situació de respecte de les normes esta-blertes per la societat que permeten la con-vivència.

ordre successori intestat morden sucesorio intestado

Ordre fixat per la llei que segueixen les per-sones cridades a succeir quan no hi ha tes-tament ni heretament, i que es basa en elparentiu per consanguinitat o per adopció.

orfe òrfena m i fhuérfano -na

Persona menor d'edat que ha perdut el pa-re i la mare o algun dels dos.


O

pactar v trveg. contractar v tr

pacte mveg. contracte m

pacte addictio in diem [addictio indiem: la] mveg. pacte de millor comprador m

pacte anticrètic mpacto anticrético

Pacte en virtut del qual els fruits que pro-dueix un bé donat en penyora s'apliquen al'extinció d'un deute.

pacte comissori mpacto comisorio

Pacte en virtut del qual el creditor pignora-tiu adquireix la propietat del bé pignorat pera extingir el deute.

pacte d'igualtat de béns i guanys mpacto de igualdad de bienes y ganan-cias

Pacte convingut en capítols matrimonials envirtut del qual els cònjuges estipulen que elsproductes del dot no consumits i tot el ques'hagi adquirit amb ells sigui dividit a partsiguals entre tots dos.

NOTA: El pacte d'igualtat de béns i guanys és pro-pi del territori de l'antiga diòcesi de Girona.

pacte d'unitat econòmica familiar mpacto de unidad económica familiar

Pacte en virtut del qual l'heretant, l'hereu iles seves famílies contreuen l'obligació d'u-nir esforços sota la direcció i l'administra-ció del primer, i d'aportar a la comunitat fa-miliar tots els seus ingressos i les rendesdels seus béns per a atendre millor les ne-cessitats de la casa i les particulars dels seusmembres.

pacte de convinença msin. convinença f; mitja guadanyeriaf

pacte de desistiment mpacto de desistimiento

Pacte en virtut del qual s'acorda que una deles parts té la facultat de deixar sense efi-càcia el contracte, sense necessitat de re-querir el consentiment de l'altra.


P···

pacte de mig per mig msin. agermanament m

pacte de millor comprador msin. compl. pacte addictio in diem[addictio in diem: la] mpacto addictio in diem; pacto de mejorcomprador

Pacte en virtut del qual s'estableix que unavenda és ineficaç si després de dur-se a ter-me el venedor troba un altre comprador queli ofereix condicions més beneficioses per aell, i el primer comprador no les vol igualar.

NOTA: Pacte addictio in diem significa literalment'pacte d'adjudicació al dia'.

pacte de reserva de domini mpacto de reserva de dominio

Pacte en virtut del qual s'impedeix que unapersona esdevingui propietària del bé queja ha adquirit fins que no en pagui totalmentel preu.

pacte de retrovenda mveg. carta de gràcia f

pacte de supervivència1 mpacto de supervivencia

Pacte entre cònjuges que s'estipula en capí-tols matrimonials en virtut del qual el cònjugesupervivent renuncia la llegítima que li podriacorrespondre en la successió intestada del seufill impúber.

pacte de supervivència2 mpacto de supervivencia

Pacte entre cònjuges casats en règim de se-paració de béns en virtut del qual el cònju-ge supervivent esdevé el titular únic delsbéns comprats conjuntament i per meitat.

pacte reversional mpacto reversional

Pacte, que pot estipular-se en capítols ma-trimonials o en una donació entre vius, envirtut del qual, en complir-se una eventuali-tat prevista, retornen a l'heretant o al donantels béns transmesos però no els fruits quehagin pogut donar aquests béns.

pacte successori mveg. heretament m

pagador -a m i fpagador -ra

Persona que paga.

pagament mpago

Satisfacció del preu d'un bé que es compra.

pagament de l'indegut mpago de lo indebido

Pagament que es fa per error i que originael dret de restitució del bé, perquè jurídica-ment no hi ha cap causa que legitimi el co-brament.

pagament per cessió de béns mveg. dació per a pagament f

parador mparadero

Lloc on una persona es troba en un momentconcret.

parament de casa mmenaje de la casa


P

Conjunt de mobles i altres estris propis d'u-na casa.

parcer -a m i faparcero -ra

Persona que mena una terra en una parce-ria.

parceria faparcería

Contracte pel qual el propietari d'una fincarústica cedeix temporalment a un agricul-tor aquesta finca o algun dels seus aprofi-taments i aporta un mínim del 25% del costde la producció, i acorda amb l'agricultor derepartir-se els fruits de l'explotació per partsalíquotes, en proporció a les seves aporta-cions respectives.

parella de fet fpareja de hecho

Unió estable de dues persones que tenenuna relació afectiva anàloga a la conjugal.

parent -a m i fpariente -ta

Persona que és de la mateixa família queuna altra per consanguinitat, afinitat oadopció.

parentiu mparentesco

Vincle existent entre parents, per consan-guinitat, afinitat o adopció.

paret mitgera fsin. compl. paret mitjanera fmedianera; pared medianera

Paret comuna entre dues finques veïnesamb un règim especial d'indivisió que per-met a cada propietari de carregar i d'apro-fitar fins a la meitat del seu gruix.

paret mitjanera fveg. paret mitgera f

part alíquota fparte alícuota

Quantitat que és continguda en un tot unnombre exacte de vegades.

partició d'herència fsin. compl. partició hereditària fpartición de herencia; partición here-ditaria

Acció de dividir una herència entre els hereus,que provoca l'extinció de la comunitat here-ditària.

partició hereditària fveg. partició d'herència f

particular adjparticular

Relatiu a béns o drets concrets o específics.

partidor -a m i fveg. comptador -a partidor -a m i f

partió fsin. llinda f

partionament fsin. delimitació f


P

passiu hereditari mpasivo hereditario

Conjunt de deutes i de càrregues d'una per-sona difunta considerat com a objecte de lasuccessió per causa de mort.

paternitat fpaternidad

Relació existent entre un pare i un fill deri-vada de la relació biològica que comporta lageneració, d'un acte jurídic d'adopció o d'u-na presumpció legal, o bé com a conse-qüència d'haver donat el consentiment a lafecundació assistida de la mare.

pàtria potestat fveg. potestat del pare i de la mare f

patrimoni mpatrimonio

Conjunt de béns que jurídicament és consi-derat com una universalitat.

patró -ona m i fpatrón -ona

Membre del patronat d'una fundació.

patronat mpatronato

Òrgan de govern i de representació d'unafundació, al qual correspon d'acomplir elsfins fundacionals i d'administrar els béns iels drets que n'integren el patrimoni.

pensió alimentària fpensión alimenticia

Quantitat de diners que, per disposició con-vencional, testamentària, legal o judicial, hade pagar una persona a una altra per tal desubvenir a les seves necessitats.

pensió compensatòria fpensión compensatoria

Quantitat de diners que es paga per men-sualitats avançades i que rep el cònjuge debona fe en cas de nul·litat matrimonial o elcònjuge que, com a conseqüència d'un di-vorci o d'una separació judicial, veu més per-judicada la seva situació econòmica.

pensió periòdica fpensión periódica

Quantitat de diners que una persona ha depagar regularment a una altra durant untemps indefinit o vitalici.

pensió vitalícia fsin. violari mpensión vitalicia; violario

Dret de crèdit a percebre i obligació con-següent de pagar un pensió periòdica, du-rant el temps definit per la vida d'una per-sona o més d'una que visquin en elmoment de la constitució.

penyora fprenda

Garantia real sobre cosa moble que exigeixdesplaçament possessori, en virtut de laqual el creditor pignoratiu pot realitzar elvalor del bé pignorat en cas d'incomplimentdel deutor.

penyora sense desplaçament de lapossessió fprenda sin desplazamiento de la po-sesión

Garantia real a favor d'una tercera perso-na, en virtut de la qual el propietari del bépignorat es constitueix en el seu diposita-ri.


P

perdó mperdón

Remissió total o parcial d'una pena, un deu-te o una obligació pendent, per part de quité poder o facultat de concedir-la.

perfecció d'un contracte fperfección de un contrato

Acció i efecte de completar els requisits per-què un contracte tingui plena força jurídi-ca.

perfecció de la declaració de vo-luntat fperfección de la declaración de vo-luntad

Compleció dels requisits necessaris perquèl'ordenament consideri una declaració de vo-luntat apta per a produir efectes.

perfer v trperfeccionar

Completar els requisits perquè un acte civil,especialment un contracte, tingui plena for-ça jurídica.

període legal de concepció mperíodo legal de concepción

Primers cent vint dies del període de gesta-ció, que la llei presumeix que és de tres-centsdies.

permuta fpermuta

Contracte pel qual les parts s'obliguen a bes-canviar alguna cosa.

permutant m i fpermutante

Persona que fa una permuta.

persona física fpersona física

Tot ésser humà.

persona jurídica fpersona jurídica

Conjunt de persones o de béns reconegutcom a subjecte de dret amb personalitat in-dependent dels seus associats, o dels seusafavorits, que s'organitza per a la consecu-ció d'un fi permanent.

personalitat civil fpersonalidad civil

Qualitat de persona física o jurídica, des delpunt de vista del dret civil.

personalitat jurídica fpersonalidad jurídica

Capacitat que té una persona jurídica pera ser subjecte de relacions de dret.

pignorable adjpignorable

Que pot ser usat com a garantia en una pig-noració.

pignoració fsin. empenyorament1 m

pignorant m i fpignorante

Persona que fa una pignoració.


P

pignorar v trsin. empenyorar v tr

plec mpliego

Conjunt de documents que contenen lesclàusules d'un contracte.

poder mpoder

Facultat que posa la persona en estat de feralguna cosa.

poder de disposició mpoder de disposición

Poder per a alienar o gravar els drets patri-monials.

poderdant m i fpoderdante

Persona que ha atorgat un poder a una al-tra perquè actuï en nom seu.

posseïdor -a m i fposeedor -ra

Persona que frueix de la tinença materiald'una cosa o del gaudi d'un dret, tant si n'ésla propietària real com si no.

possessió fposesión

Tinença material d'una cosa o gaudi d'undret.

possessió civil fposesión civil

Possessió natural amb la intenció de teniruna cosa o un dret com a propis.

possessió civilíssima fposesión civilísima

Possessió que s’adquireix, per ministeri dela llei, sense necessitat d’aprehensió ma-terial dels béns hereditaris.

NOTA: A Catalunya la possessió civilíssima nomésla té el tenutari.

possessió d'estat fposesión de estado

Aparença pública, pacífica i continuada dela titularitat d'un estat civil.

possessió natural fposesión natural

Possessió que té una persona individual-ment.

pòstum -a m i fpóstumo -ma

Persona nascuda després de la mort d'a-quell de qui rep algun dret.

potestat fpotestad

Poder, facultat, domini que es té sobre unapersona o un bé.

potestat del pare i de la mare fsin. compl. pàtria potestat fpatria potestad; potestad del padre yde la madre

Obligació que tenen els pares de vetllar pelsfills, tenir-los en companyia seva, alimentar-los, procurar-los una formació plena i ínte-


P

gra, i representar-los i administrar-ne elsbéns mentre siguin menors d'edat no eman-cipats i també en la majoria d'edat si són in-capacitats.

precontracte mprecontrato

Contracte que compleix tots els requisits le-gals, però segons el qual una part o totesdues es reserven la facultat de posar-lo envigor en un moment posterior.

predi mveg. finca f

prelació de crèdits fprelación de créditos

Ordre legal de preferència amb què han deser satisfets els diversos crèdits d'un deutormorós insolvent que concorrin en cas d'e-xecució forçosa.

prelegatari -ària m i fprelegatario -ria

Persona beneficiada amb un prellegat.

prellegat mprelegado

Llegat ordenat a favor de l'hereu.

premoriència fpremoriencia

Mort d'una persona abans que una altra oabans d'un terme o una circumstància fixatsprèviament.

premort -a m i fpremuerto -ta

Persona que mor abans que una altra oabans d'un terme o una circumstància fixatsprèviament.

prescripció adquisitiva fsin. usucapió fprescripción adquisitiva; usucapión

Adquisició del dret de propietat o un altredret real mitjançant la possessió continua-da d'aquest dret durant un determinat perí-ode de temps fixat legalment.

prescripció extintiva fprescripción extintiva

Extinció d'un dret en el cas que el titular nodugui a terme cap activitat relativa a aquestdret durant un determinat període de tempsfixat legalment.

prestació fprestación

Conducta deguda, objecte d'una obligació,que consisteix a donar, fer o no fer algunacosa.

prestador -a m i fveg. mutuant m i f

prestatari -ària m i fveg. mutuatari -ària m i f

préstec mveg. contracte de mutu m

préstec d'ús mveg. comodat m

presumpció fpresunción


P

Deducció, feta per un jutge o per la llei, del'existència d'un fet o una circumstància des-coneguts a partir de la certesa o veritat d'unde conegut.

presumpció iuris et de iure [iuris etde iure: la] fpresunción iuris et de iure

Presumpció que no admet prova en contra.

NOTA: Literalment, 'presumpció de llei i des de la llei'.

presumpció iuris tantum [iuris tan-tum: la] fpresunción iuris tantum

Presumpció que es pot destruir amb una pro-va en contra.

NOTA: Literalment, 'presumpció només de llei'.

preterició fpreterición

Omissió del legitimari en el testament delcausant o menció sense fer-li cap atribuciópatrimonial en concepte de llegítima o im-putable a ella.

preterició errònia fpreterición errónea

Preterició que es dóna quan el testament nomenciona el fill o descendent del testadorque ha nascut o arribat a ser legitimari des-prés d'atorgat el testament o quan en testarel causant ignorava l'existència d'aquest le-gitimari.

Nota: La preterició errònia atorga al legitimari ac-ció per demanar la nul·litat del testament.

preterició intencional fpreterición intencional

Preterició que es dóna quan el testament nomenciona el legitimari i aquest no ha rebutcap donació en concepte de llegítima o im-putable a ella, o quan el menciona però nohi ha cap atribució a favor seu ni el deshe-reta.

NOTA: La preterició intencional atorga al legitimariacció per reclamar la llegítima.

preterir v trpreterir

Ometre el legitimari en el testament o men-cionar-lo sense fer-li cap atribució patrimonialen concepte de llegítima o imputable a ella.

preu mprecio

Relació de canvi entre dos béns econòmics,és a dir, nombre d'unitats d'un bé que cal lliu-rar per obtenir una unitat d'un altre bé.

preu alçat mprecio alzado; tanto alzado

Quantitat global fixada per a l'execució d'u-na obra sense un compte detallat.

principis generals del dret m plprincipios generales del derecho

Normes jurídiques de caràcter general quenormalment s'obtenen per deducció a partirde la interpretació de les normes de l'orde-nament jurídic, però que, en algun cas, po-den estar formulades expressament.

privadesa fprivacidad

Condició de les informacions que fan re-ferència o pertanyen a una persona físi-ca o jurídica, segons la qual no poden fer-se públiques sense el consentiment del'afectat.


P

privilegi mprivilegio

Disposició emanada del poder legislatiu envirtut de la qual s'atorga a una persona o auna categoria de persones un dret especialo un tracte de favor, diferent del que dóna lallei comuna, amb un cert caràcter de per-manència.

pròdig -a m i fpródigo -ga

Persona que dilapida el seu patrimoni.

prodigalitat fprodigalidad

Conducta de la persona que posa en perillel seu patrimoni, en perjudici de les perso-nes que tenen dret a rebre aliments.

progenitor -a m i fprogenitor -ra

Persona de la qual procedeix en línia direc-ta una altra.

prohibició de disposar fprohibición de disponer

Clàusula que un testador o un donant afe-geix a un títol lucratiu o limitació imposadalegalment o judicialment, que comporta laimpossibilitat d'alienar o gravar els béns so-bre els quals recau.

prohibició de succeir fprohibición de suceder

Prohibició que comporta que l'instituït hereuno pot succeir el testador a causa de les re-lacions que hi ha entre tots dos.

NOTA: Per exemple, no poden succeir el notari, elstestimonis ni cap altra persona que hagi intervin-gut en un testament.

promesa fpromesa

Compromís per a realitzar un acte o con-treure una obligació.

promesa de matrimoni fpromesa de matrimonio

Promesa unilateral de casar-se, que no obli-ga al matrimoni, però sí a la restitució de lesdonacions i a la reparació dels danys cau-sats, en el cas que no s'arribi a contreure.

NOTA: Vegeu també esposalles.

promissori -òria adjpromisorio -ria

Que conté una promesa.

promitent m i fpromitente

Persona que fa una promesa.

propietari -ària m i fpropietario -ria

Persona física o jurídica que té el títol de pro-pietat d'una cosa o d'un dret.

propietat fsin. compl. domini mdominio; propiedad

Dret d'usar, gaudir i disposar d'una cosa od'un dret de forma plena i exclusiva, sensemés limitacions que les que s'estableixena les lleis.


P

propietat horitzontal fpropiedad horizontal

Propietat de cada un dels diferents pisos olocals per persones distintes i copropietatconjunta dels elements comuns, en una co-munitat de veïns.

propietat industrial fpropiedad industrial

Dret que té l'inventor o creador de procedi-ments, models o dibuixos industrials i el quiadopta o patenta noms, marques, rètols, etc.,industrials o comercials, per explotar-los deforma exclusiva.

propietat intel·lectual fpropiedad intelectual

Conjunt de facultats que la llei concedeix al'autor d'una obra científica, artística o lite-rària, quant al poder exclusiu de publicar-la,modificar-la, explotar-la econòmicament idisposar-ne de qualsevol forma.

protectorat mprotectorado

Òrgan de l'Administració que té la funció devigilar l'actuació dels patrons d'una funda-ció.

protocol notarial mprotocolo notarial

Col·lecció ordenada cronològicament delsoriginals de les escriptures o de les actesautoritzades durant un any per un notari, ques'aplega en un o més volums enquadernatsi foliats.

NOTA: El protocol notarial conté dos índexs: un decronològic, relatiu als documents, i un d'alfabètic,relatiu a les persones que intervenen en els do-cuments i les que els atorguen. Quan una nota-ria canvia de titular dins d'un mateix any, el suc-

cessor continua la numeració del protocol del seupredecessor.

protocol·lització fprotocolización

Incorporació d'una escriptura o d'una actaal protocol notarial.

púber m i fpúber

Persona major de dotze anys, si és dona, ode catorze anys, si és home.

pubertat fpubertad

Moment de la vida d'una persona física du-rant el qual, estant subjecte encara a la mi-noria d'edat, ja pot intervenir en algun ne-goci jurídic o en actuacions judicials.

pubilla fheredera; pubilla

Filla primogènita, tradicionalment hereva delpatrimoni familiar.

publicitat fpublicidad

Inscripció i publicació del registre de la pro-pietat, civil, etc. per a donar a conèixer alsinteressats la situació jurídica dels immo-bles, etc.

pupil -il·la m i fsin. compl. tutelat -ada m i fpupilo -la; tutelado -da

Orfe menor d'edat o persona incapacitada,sota la cura d'un tutor.


P

quarta falcídia fcuarta falcidia

Quarta part de l'actiu hereditari líquid que tédret a retenir l'hereu si els llegats que el gra-ven en superen les tres quartes parts.

quarta trebel·liànica fcuarta trebeliánica

Quarta part dels béns relictes, un cop deduïtsels deutes del causant i les càrregues he-reditàries, les llegítimes i els llegats per a finsbenèfics, pietosos i docents, que l'hereu fi-duciari té dret a detreure del fideïcomís enconcepte de béns lliures.

quarta vidual fcuarta viudal

Quarta part de l'herència líquida del cònju-ge premort que el cònjuge supervivent tédret a exigir als seus hereus per tal de ga-rantir mitjans econòmics suficients per a laseva còngrua sustentació, atesos el nivellde vida que havien mantingut els cònjugesi l'actiu hereditari.

NOTA: La quarta vidual és compatible amb l'usdefruitvidual i no atribueix al cònjuge supervivent la qualitatd'hereu del premort ni el dret d'acréixer en la sevasuccessió.

quasicontracte mcuasicontrato

Acte jurídic, lícit i voluntari, que no és regu-lat per cap convenció expressa, però del qualresulten obligacions i efectes recíprocs en-tre les parts o envers una tercera personacomparables als d'un contracte.

quasipossessió fcuasiposesión

Possessió de drets.

quasiusdefruit mcuasiusufructo

Usdefruit de les coses consumibles, dels crè-dits o dels drets.

Querimònia fQuerimonia


P

Q···

Privilegi que reconeix el règim econòmic fa-miliar de la convinença i la torneria.

NOTA: La Querimònia és un privilegi que Jaume IIva concedir a la Vall d'Aran, que encara és vigent.

quota fcuota

Part o proporció de la participació que té ca-da titular en una situació de cotitularitat.


Q

rabassa morta frabassa morta

Contracte de conreu en virtut del qual el pro-pietari d'una finca en cedeix l'ús per conre-ar-hi vinya, durant el temps que visquin elsprimers ceps plantats, a canvi d'una rendaanual en fruits o diners.

rabassaire m i frabasaire

Persona que conrea una terra amb contractede rabassa morta.

ratificació fratificación

Declaració de voluntat per la qual es confir-men actes, paraules o escrits donant-los percerts o vàlids.

rebut mrecibo

Escrit signat en què es reconeix haver rebutd'algú diners o una altra cosa.

reclamació1 freclamación

Protesta, queixa, que presenta una perso-na per exigir la reparació d'una injustícia so-ferta o d'una irregularitat que li pot ser per-judicial.

reclamació2 freclamación

Document on consta una protesta o unaqueixa.

reconducció tàcita ftácita reconducción

Pròrroga d'un arrendament que es produeixautomàticament en el moment de l'extinciódel contracte si no es fa cap requeriment al'arrendatari perquè abandoni la finca i totesdues parts continuen complint normalmentles seves obligacions contractuals.

reconeixement de filiació mreconocimiento de filiación

Declaració en virtut de la qual el pare o lamare afirmen que una persona és filla seva.

redempció fredención


R···

Forma d'extinció d'un dret real en virtut de laqual el titular d'una càrrega l'elimina o l'extin-geix voluntàriament pagant-ne el valor a lapersona en favor de la qual està constituïda.

redhibició fredhibición

Acció d'un comprador d'anul·lar la venda d'u-na cosa i tornar-la al venedor en cas quehi descobreixi un vici ocult.

redhibir v trredhibir

Anul·lar un comprador la venda d'una cosai tornar-la al venedor en cas que hi desco-breixi un vici ocult.

rèdit mrédito

Interès que ret un capital.

reempenyorament mreempeño

Facultat que té el venedor a carta de gràciade vendre també a carta de gràcia el dret deredimir que s'havia reservat.

règim de comunitat de béns mrégimen de comunidad de bienes

Règim econòmic conjugal pel qual es con-sideren comuns els béns que adquireixenels cònjuges durant el matrimoni i, de ve-gades, també els que eren de cada un en elmoment de celebrar el matrimoni o conve-nir el règim.

règim de participació en els guanysmrégimen de participación en las ga-nancias

Règim econòmic conjugal que atribueix aqualsevol dels cònjuges, en el moment del'extinció del règim, el dret a participar en elsguanys obtinguts per l'altre durant el tempsen què el règim ha estat vigent.

règim de separació de béns mrégimen de separación de bienes

Règim econòmic conjugal en què cada còn-juge conserva la propietat, el gaudi, l'admi-nistració i la lliure disposició dels béns de quèera titular abans del matrimoni i dels que ad-quireix mentre duri.

NOTA: A Catalunya, a manca de pacte, hi són sub-jectes tots els matrimonis.

règim de societat de guanys mrégimen de gananciales; régimen desociedad de gananciales

Règim econòmic conjugal en què es con-sideren comuns als dos cònjuges els bénsadquirits a títol onerós durant el matrimo-ni.

règim econòmic conjugal msin. règim econòmic matrimonial mrégimen económico conyugal; régimeneconómico matrimonial

Organització econòmica del matrimoni quedetermina la manera de contribuir a les des-peses familiars, així com la legitimació delscònjuges per obligar-se i la responsabilitatper garantir el pagament de les obligacionsals creditors.

règim econòmic matrimonial msin. règim econòmic conjugal m

registrador -a1 m i fregistrador -ra

Funcionari encarregat d'un registre públic.


R

registrador -a2 m i fveg. registrador -a de la propietat mi f

registrador -a de la propietat m i fsin. compl. registrador -a2 m i fregistrador -ra; registrador -ra de lapropiedad

Funcionari encarregat d'inscriure i signar lesinscripcions en els llibres del registre de lapropietat.

registre civil mregistro civil

Registre públic on consten tots els fets re-latius a l'estat civil de les persones.

registre d'actes d'última voluntat mregistro de actos de última voluntad

Registre públic on s'inscriu l'atorgament detestament i d'altres actes d'última voluntat.

registre de la propietat mregistro de la propiedad

Registre públic on s'inscriuen les titularitatssobre els béns immobles i les càrregues quepuguin afectar-los.

regrés mregreso

Dret de reclamar i obtenir allò que s'haviaalienat o cedit.

relació jurídica frelación jurídica

Lligam existent entre dues o més personeso bé d'una o més persones amb una o méscoses.

relació jurídica obligatòria frelación jurídica obligatoria

Situació de poder i deure concrets que vin-cula persones determinades, de tal maneraque una d'elles pot exigir a l'altra una con-ducta determinada que aquesta ha d'ob-servar i al compliment de la qual pot ser obli-gada.

remissió fremisión

Condonació total o parcial d'un deute.

renda frenta

Profit periòdic, especialment en diner, queret un actiu material o financer per unitatde temps, o el pagament efectuat per l'ús,durant un període de temps determinat,d'un actiu que pertany a una altra perso-na.

rendició de comptes frendición de cuentas

Acció de presentar, davant qui correspon, larelació de despeses i ingressos d'una ad-ministració o gestió per tal que pugui seraprovada.

renúncia fsin. desistiment unilateral m

reparació freparación

Obligació que té el qui ha comès un dany derestablir l'equilibri patrimonial trencat, resti-tuint la cosa, complint una obligació o pa-gant una indemnització.


R

representació frepresentación

Legitimació que té una persona per a actuari decidir en nom i en interès d'una altra.

representació indirecta frepresentación indirecta

Legitimació que té una persona per a actuari decidir en nom propi, però en interès d'u-na altra persona.

representació successòria frepresentación sucesoria

Successió per estirps dels descendents d'u-na persona premorta, o bé declarada absento indigna, que són cridats a ocupar-ne el lloc.

representant m i frepresentante

Persona que té la legitimació per a actuar idecidir en nom i en interès d'una altra.

representat -ada m i frepresentado -da

Persona en interès de la qual actua un re-presentant.

repudiació d'herència frepudiación de herencia

Acte jurídic pel qual un delat renuncia for-malment l'herència.

repudiació de llegat frepudiación de legado

Acte jurídic pel qual un legatari renuncia for-malment un llegat.

rescabalament mresarcimiento

Reparació o compensació per la pèrdua oel dany que algú ha sofert.

rescabalar v trresarcir

Reparar o compensar la pèrdua o el danyque algú ha sofert.

rescindir v trrescindir

Invalidar voluntàriament o perquè ho impo-sa una sentència judicial un contracte, unaobligació, etc.

rescissió frescisión

Invalidació voluntària o imposada per sen-tència judicial d'un contracte, una obligació,etc.

rescissió per lesió frescisión por lesión

Facultat que té l'alienant de béns immoblesque ha sofert un engany a mitges, de res-cindir el contracte lesiu.

reserva binupcial fveg. reserva vidual f

reserva mental freserva mental

Intenció restrictiva d'una declaració, que noes manifesta en el moment de fer-la.

reserva per a testar freserva para testar


R

Conjunt de béns o de diners que un here-tant es reserva per disposar-ne lliurement.

reserva vidual fsin. compl. reserva binupcial freserva binupcial; reserva viudal

Obligació que la llei imposa al vidu o la ví-dua que hagi contret noves núpcies, hagi tin-gut un fill no matrimonial o n'hagi adoptat un,de reservar a favor dels fills del matrimonianterior o dels seus descendents, que vis-quin quan ell o ella mori, els béns adquiritsper qualsevol títol lucratiu del seu consort di-funt.

reservatari -ària m i freservatario -ria

Fill beneficiari d'una reserva vidual.

reservista m i freservista

Cònjuge vidu obligat a reservar els béns queha adquirit del causant premort en favor delsfills comuns.

residència fresidencia

Permanència, més o menys continuada, d'u-na persona en un lloc determinat per a viu-re-hi.

NOTA: Quan el lloc de residència és fix, s'anome-na domicili.

resolució de contracte fresolución de contrato

Acció de deixar sense efecte un contracte.

responsabilitat aquiliana fveg. responsabilitat civil extracon-tractual f

responsabilitat civil fresponsabilidad civil

Responsabilitat jurídica en virtut de la qualuna persona té l'obligació de respondre delsactes propis o d'altri, indemnitzant pels danysi perjudicis causats.

responsabilitat civil contractual fresponsabilidad civil contractual

Responsabilitat civil derivada de l'incompli-ment total o parcial de les obligacions d'uncontracte per una de les parts.

responsabilitat civil derivada de de-licte o falta fresponsabilidad civil derivada de deli-to o falta

Responsabilitat civil que genera la comissiód'un delicte o una falta.

responsabilitat civil extracontrac-tual fsin. compl. responsabilitat aquilianafresponsabilidad aquiliana; responsa-bilidad civil extracontractual

Responsabilitat civil que genera l'obligacióde reparar el dany causat a una altra per-sona encara que entre el causant del danyi el perjudicat no hi hagi cap vincle contrac-tual.

responsabilitat civil objectiva fresponsabilidad civil objetiva

Responsabilitat que genera l'obligació de re-parar el dany per part de qui el causa, ambindependència que hagi actuat negligent-ment.

responsabilitat civil per acte il·lícit fresponsabilidad civil por acto ilícito


R

Responsabilitat civil que genera la comissiód'un acte il·lícit que no sigui un delicte o unafalta.

responsabilitat civil per acte propifresponsabilidad civil por acto propio

Responsabilitat civil que correspon al cau-sant d'un dany per una acció.

responsabilitat civil per fet aliè fresponsabilidad civil por hecho ajeno

Responsabilitat civil en virtut de la qual unapersona respon per un acte d'una tercerapersona que està, en certs casos, sota la se-va responsabilitat.

responsabilitat civil subjectiva fresponsabilidad civil subjetiva

Responsabilitat civil que s'atribueix a unapersona pel fet d'haver causat un dany enel qual intervé culpa o dol.

retracte legal mretracto legal

Dret de retracte que té origen en la llei.

retracte voluntari mretracto voluntario

Dret de retracte que té origen en un pacte.

retroactivitat fretroactividad

Principi jurídic en virtut del qual una llei espot aplicar totalment o parcialment a supò-sits de fet que es van produir i consumarabans de la seva entrada en vigor.

retrocessió fretrocesión

Acte pel qual una persona torna a una al-tra un dret que abans havia rebut d'aques-ta.

retrodonació fretrodonación

Donació que fa el donatari al donant del ma-teix bé que havia rebut d'aquest.

retrovenda fveg. venda a carta de gràcia f

reversió freversión

Restitució de la propietat d'un bé al donanto a la persona que el donant designi.

revocació frevocación

Acció i efecte de deixar sense eficàcia un tí-tol o un negoci jurídic per voluntat unilateral.


R

sanció fsanción

Pena que la llei imposa a qui la infringeix.

sanejament msaneamiento

Obligació legal que té el venedor de garan-tir en un contracte de compravenda la in-existència de càrregues o defectes ocults enla cosa alienada i, per tant, de respondre da-vant del comprador de la possessió legal ipacífica de la cosa venuda, dels vicis i delsdefectes ocults.

separació matrimonial fseparación matrimonial

Suspensió de la vida conjugal sense rup-tura del vincle.

NOTA: La separació pot ser judicial o de fet.

separat -ada m i fseparado -da

Persona que ja no conviu amb el seu còn-juge per separació matrimonial.

servidor -a de la possessió m i fservidor -ra de la posesión

Persona que, sense ser posseïdora nicomportar-se com a tal, deté la cosa envirtut de la relació jurídica que la uneix ambel posseïdor.

servitud fservidumbre

Dret real limitat que grava parcialment unafinca, que és la servent, en benefici d'una al-tra, que és la dominant, que generalmentsón de titulars diferents.

servitud d'aqüeducte fservidumbre de acueducto

Servitud que consisteix en el dret a fer pas-sar les aigües que pertanyen a una perso-na per les finques veïnes fins a portar-les auna de pròpia.

servitud de degotís fservidumbre de vertiente de los tejados

Servitud que permet a un propietari de llen-çar les aigües pluvials del seu teulat sobrela propietat del veí.


S···

servitud de desguàs fservidumbre de desagüe

Servitud que té per objecte donar sortida al'aigua bruta o sobrant d'una finca veïna.

servitud de llums fservidumbre de luces

Servitud que consisteix en el dret de rebrela claror que ve del cel a través de la fincaveïna.

servitud de mitgera fservidumbre de medianería

Servitud consistent en la copropietat de laparet o de la tanca que separa dues pro-pietats contigües.

servitud de pas fservidumbre de paso

Servitud que es constitueix a favor d'una fin-ca situada entre d'altres de veïnes per po-der tenir accés directe a un camí públic.

servitud de vistes fservidumbre de vistas

Servitud que faculta a obrir forats i finestresper tal de gaudir de vistes a través d'una fin-ca veïna.

servitud de xarxes aèries i de con-duccions fservidumbre de redes aéreas y de con-ducciones

Servitud que consisteix en el dret a obteniraccés a una xarxa general de sanejament ode subministrament d'aigua, energia, co-municacions, serveis de noves tecnologieso altres serveis, mitjançant connexions aè-ries o subterrànies.

signatura electrònica ffirma electrónica

Fitxer, situat generalment al final d'un correuelectrònic, amb informació xifrada que n'i-dentifica l'autor i permet al receptor de com-provar-ne l'origen i la validesa i d'evitar-nela falsificació.

NOTA: La signatura electrònica té la mateixa finali-tat que la signatura manuscrita.

signatura manuscrita ffirma manuscrita

Nom i, generalment, rúbrica autògrafs ambquè una persona subscriu un document, unacarta, un rebut, etc. per certificar que n'ésl'autora o que n'aprova el contingut.

simulació fsimulación

Declaració de voluntat volguda únicamentper la seva formulació externa, sense in-tenció que es produeixin els efectes jurídicsque comporta.

NOTA: La finalitat de la simulació és l'engany a ter-ceres persones, la qual cosa no vol dir que hagide ser il·lícita ni que comporti necessàriament unfrau.

sòccida fveg. sòcita f

sòccita fveg. sòcita f

soci sòcia m i fsocio -cia

Persona que forma part d'una associació,organització comercial, industrial, benèfica,cultural, esportiva, etc.


S

societat fsin. contracte de societat m

sòcita fsin. compl. sòccida f; sòccita fcontrato de soccida; contrato de soc-cita

Contracte en virtut del qual una persona s'o-bliga a menar i a pasturar el bestiar d'una al-tra i es reparteixen entre elles els fruits i elsguanys.

soldada fsoldada

Crèdit que una pubilla estipula a favor delseu marit si no gaudeix de la condició d'hereu, i que per regla general deixa de pa-gar-se al cap de deu anys de celebració delmatrimoni, de manera que el marit noméspot disposar-ne en restar vidu o quan deixala casa.

Nota: La soldada es regula actualment a la Com-pilació del dret civil de Catalunya.

solidaritat fsolidaridad

Cotitularitat en el crèdit o en el deute, en vir-tut de la qual qualsevol creditor pot reclamarla totalitat de la prestació a qualsevol deu-tor, que està obligat a satisfer-la íntegrament,sens perjudici del repartiment que corres-pongui en les relacions internes.

solvència fsolvencia

Capacitat econòmica d'una persona o enti-tat mercantil.

sotsarrendament msin. compl. subarrendament msubarrendamiento; subarriendo

Arrendament fet per l'arrendatari a una ter-cera persona del bé arrendat.

subarrendament mveg. sotsarrendament m

subcontractista m i fsubcontratista

Subjecte que contracta amb un contractistaperquè, mitjançant un preu cert, executi unafeina o una obra o part d'una feina o una obraque té al seu càrrec.

subfiador -a m i fsubfiador -ra

Persona que garanteix el compliment de l'o-bligació d'un fiador.

subfiança fsubfianza

Fiança en què un subfiador garanteix el com-pliment de l'obligació d'un fiador davant d'uncreditor.

subhasta fsubasta

Venda pública al millor postor, especialmentfeta per manament d'una autoritat.

subllegat msublegado

Llegat amb què es grava el legatari.

subrogació real fsubrogación real

Substitució jurídica d'un bé per un altre enel patrimoni d'una mateixa persona, de ma-


S

nera que el bé nou ocupa el lloc de l'antic ise sotmet al mateix règim.

subrogar v trsubrogar

Posar una persona o un bé en el lloc d'unaltre.

subrogat -ada m i fsubrogado -da

Persona o bé que passa a ocupar el lloc d'unaltre.

substitució exemplar fsustitución ejemplar

Disposició testamentària ordenada per as-cendents d'un incapacitat que comprèn, ul-tra els béns deixats pel testador, els altresde l'incapacitat que no ha atorgat testamento heretament universal.

substitució fideïcomissària fsin. fideïcomís m; fideïcomís desubstitució m

substitució preventiva de residufsustitución preventiva de residuo

Disposició testamentària per la qual el tes-tador designa un hereu o un legatari per-què adquireixi els béns de l'herència o elllegat dels quals el primer hereu o legatarino ha disposat per actes entre vius o percausa de mort.

substitució pupil·lar fsustitución pupilar

Disposició testamentària ordenada pel pa-re o la mare d'un fill impúber que comprèn,ultra els béns deixats pel testador, els altres

del menor, en previsió que aquest no arribia l'edat de testar.

substitució vulgar fsustitución vulgar

Disposició testamentària per la qual es de-signa un substitut perquè rebi l'herència o elllegat en comptes de l'hereu o el legatari queno vulgui o no pugui ser-ho.

substituent m i fsustituyente

Persona que ordena una substitució.

substituït -ïda m i fsustituido -da

Hereu o legatari que queda reemplaçat perun substitut.

substitut -a m i fsustituto -ta

Hereu o legatari designat per a substituir ambcausa legítima el nomenat en primer lloc.

succeir v trsuceder

Ocupar la posició jurídica d'una persona enmorir i subrogar-se en la titularitat de tots elsseus béns, drets, obligacions o relacions ju-rídiques que no s'extingeixen per la mort.

successió fsucesión

Fenomen jurídic pel qual una persona, enmorir, és substituïda per una altra en la ti-tularitat de tots els seus béns, drets, obliga-cions o relacions jurídiques que no s'extin-geixen per la mort.


S

successió contractual fsin. compl. successió paccionada fsucesión contractual; sucesión pac-cionada

Successió regida pels pactes continguts enun heretament.

successió intestada fsin. compl. successió legal fsucesión intestada; sucesión legal

Successió regida per la llei a falta de suc-cessió contractual o testada.

successió legal fveg. successió intestada f

successió paccionada fveg. successió contractual f

successió per branques fveg. successió per estirps f

successió per caps fsin. compl. successió per personesfsucesión por cabezas; sucesión porpersonas

Successió per la qual cadascú hereta per laseva persona i no pas per cap representa-ció d'altri, i l'herència es divideix en tantesparts com individus hi són cridats.

successió per estirps fsin. compl. successió per branquesf; successió per representació fsucesión por estirpes; sucesión por ra-mas; sucesión por representación

Successió que es produeix quan un hereupremor al causant i, en conseqüència, suc-

ceeixen els seus fills, els quals es repartei-xen la part de l'herència que corresponia alseu pare.

successió per representació fveg. successió per estirps f

successió testada fveg. successió testamentària f

successió testamentària fsin. compl. successió testada fsucesión testada; sucesión testamen-taria

Successió regida pel testament del causant.

successor -a m i fsucesor -ra

Persona que se subroga a una altra en al-guna cosa que ha adquirit d'ella per qual-sevol títol de successió.

superficiari -ària m i fsuperficiario -ria

Persona titular d'un dret de superfície.

supervenció de fills fsupervención de hijos; supervenienciade hijos

Fet de néixer un fill després d’haver fet unadonació a una tercera persona, que permetde revocar-la.

suplement de llegítima msuplemento de legítima

Allò que l'hereu ha d'afegir a la quantitat dei-xada pel testador al legitimari perquè siguiigual al valor patrimonial que li correspon.


S

tantumdem [la] msin. compl. donació propter nuptias[propter nuptias: la] fdonación propter nuptias; tantundem

Donació d'una quantitat de diners igual aldot que el marit promet a l'esposa com a ga-rantia del mateix dot.

NOTA: 1. El tantumdem és propi del territori de l'an-tic bisbat de Girona i pot coexistir amb l'escreix. 2.Tantumdem significa literalment 'justament igual','justament de la mateixa grandària'. 3. Donaciópropter nuptias significa literalment 'donació percausa del matrimoni'.

tenuta ftenuta

Institució del dret familiar català que atribueixa la vídua, i successivament als fills que si-guin hereus de la mare, l'usdefruit de tots elsbéns del marit mentre no li sigui restituït eldot i pagat l'escreix, amb l'obligació de su-portar-ne les càrregues i d'alimentar els fillsmenors, els impossibilitats per al treball i elsque, fins i tot essent majors, el marit man-tenia a casa.

tenutari -ària m i ftenutario -ria

Persona que té dret a la tenuta.

teoria del títol i el mode fteoría del título y modo

Sistema translatiu sobre la base del qual latransmissió del domini i de la resta de dretsreals requereix un títol i un mode.

NOTA: Tots dos elements, títol i mode, han de con-córrer perquè la transmissió tingui efectes.

tercer mveg. tercera persona f

tercera persona fsin. compl. tercer mtercera persona; tercero

Persona que no és part en un litigi, en uncontracte o en una relació jurídica.

terceria ftercería

Intervenció en un procés judicial entre doso més litigants d'una tercera persona que noés ni la creditora ni la deutora, però que hité dret, per defensar el propi dret o ajudarun dels litigants.


S

T···

NOTA: Hi ha dues classes de terceria: la terceria dedomini, que serveix per a impedir que una sen-tència recaigui sobre el propi patrimoni, i la terce-ria de millor dret, que serveix per a impedir queminvi el patrimoni pel fet de desconèixer que hi haun dret preferent.

termini mplazo; término

Element accidental d'un negoci jurídic pelqual la persona o les persones que hi in-tervenen en limiten l'eficàcia.

NOTA: Un termini pot ser des d'un moment deter-minat (termini suspensiu) o fins a un moment de-terminat (termini resolutori).

terratge mterraje

Cessió d'un erm per a posar-lo en conreua canvi que el conreador, que en els pri-mers anys obtindrà la totalitat de les colli-tes, posteriorment en pagui al propietarila tercera o la quarta part, proporció queanirà augmentant a poc a poc fins a arribara la meitat de la collita.

NOTA: El terratge és propi del Camp de Tarragonai es pacta per un nombre determinat d'anys.

testador -a m i ftestador -ra

Persona que atorga testament o que desti-na els seus béns i drets a alguna personaper a després de la seva mort en un nego-ci jurídic d'última voluntat.

testament mtestamento

Negoci jurídic formal, unilateral, persona-líssim i revocable en virtut del qual el cau-sant regula la seva successió instituint un omés hereus i amb la possibilitat d'establiraltres disposicions per a després de la se-va mort.

testament davant rector mtestamento ante párroco

Testament obert caracteritzat pel fet que nos'atorga davant del notari, sinó que s'atorgadavant del rector de la demarcació parro-quial on es troba el testador o davant delsubstitut d'aquest.

NOTA: En els testaments davant rector s'obser-ven les solemnitats dels testaments notarialsoberts i és necessària la presència de dos testi-monis idonis, que han de signar juntament ambel rector.

testament hològraf mtestamento hológrafo; testamento oló-grafo

Testament escrit de pròpia mà d'un testadormajor d'edat sense altres formalitats que lad'expressar el lloc, l'any, el mes i el dia del'atorgament i d'autoritzar-lo amb la seva sig-natura, que ha de ser adverat i protocol·lit-zat després de la seva mort.

testament notarial obert msin. compl. testament nuncupatiu m;testament obert mtestamento abierto; testamento nota-rial abierto; testamento nuncupativo

Testament en el qual el testador manifestala seva voluntat, de paraula o per escrit, da-vant un notari i, si escau, testimonis, i el no-tari redacta el testament d'acord amb aques-ta voluntat.

testament notarial tancat msin. compl. testament tancat mtestamento cerrado; testamento nota-rial cerrado

Testament en el qual el testador manifestaal notari que el sobre tancat que li lliura con-té la seva darrera voluntat, cosa que aquestfa constar, però no la hi revela.


T

testament nuncupatiu mveg. testament notarial obert m

testament obert mveg. testament notarial obert m

testament tancat mveg. testament notarial tancat m

testament vital mtestamento vital

Document en el qual una persona expressales instruccions que caldrà tenir en comptequan es trobi en una situació mèdica que noli permeti expressar personalment la sevavoluntat.

testamentari -ària m i fveg. marmessor -a m i f

testar v intrtestar

Fer un negoci jurídic d'ultima voluntat.

títol mtítulo

Document que justifica la titularitat d'un dreto la manera com fou adquirit.

títol lucratiu mtítulo lucrativo

Títol adquisitiu que prové d'un acte de libe-ralitat.

títol successori mtítulo sucesorio

Títol en virtut del qual una persona adqui-reix béns en una herència.

titular m i ftitular

Persona a nom de la qual va un títol.

titularitat ftitularidad

Fet de pertànyer un bé o un dret a una per-sona determinada que n'és la titular.

torneria ftornería

Dret de retracte gentilici segons el qual quanuna persona vol vendre un bé immoble, had'oferir-lo en primer lloc als germans i altresparents col·laterals, i si aquests no volen ad-quirir-lo, el pot vendre després a qualsevolpersona.

NOTA: La torneria és pròpia de la Vall d'Aran i ésregulada pel privilegi de la Querimònia.

tracte successiu mtracto sucesivo

Continuïtat ininterrompuda de les transmis-sions entre els titulars successius d'una fin-ca o un dret en el registre de la propietat.

tradició ftradición

Transmissió de la propietat d'un bé a una al-tra persona bo i lliurant-l'hi.

tradir v trtradir

Transmetre la propietat d'un bé a una altrapersona bo i lliurant-l'hi.


T

transacció ftransacción

Contracte en virtut del qual les parts evitenel sorgiment d'un plet o bé en finalitzen unque ja havia començat.

translatiu -iva adjtranslativo -va; traslativo -va

Que transfereix la propietat o un altre dretsobre una cosa.

transmissor -a m i fsin. transmitent m i ftransmisor -ra; transmitente

Persona que transmet un bé a una altra.

transmitent m i fsin. transmissor -a m i f

tresor mtesoro

Qualsevol objecte de valor, amagat o colgatdes de temps, del qual, en el moment de serdescobert, ningú no pot demostrar el darrerpropietari.

NOTA: En principi, el tresor pertany al propietari dela finca on es descobreix.

troballa fhallazgo

Cosa moble trobada per un atzar o en el cursd'una investigació, unes recerques, etc.

troncalitat ftroncalidad

Privilegi pel qual els béns hereditaris d'unapersona, de natura familiar coneguda, re-verteixen a la branca familiar d'on proce-deixen, en casos de successió intestada decausant impúber.

tutela ftutela

Institució l'objecte de la qual és la guarda, laprotecció i la representació de la persona il'administració del patrimoni d'aquells quesón incapacitats o menors d'edat no eman-cipats.

tutela familiar ftutela familiar

Tutela en què la voluntat dels pares prevalen la designació de la persona que ha d'e-xercir la tutela.

tutelat -ada m i fveg. pupil -il·la m i f

tutor -a m i ftutor -ra

Persona en qui recau l'exercici de la tutela.

NOTA: En dret català, el tutor que només té curadels béns rep el nom d'administrador patrimonial.


T

unió funión

Resultat d'unir-se dues coses per voluntatdels propietaris o casualment.

NOTA: La Llei 25/2001, de 31 de desembre, de l'ac-cessió i l'ocupació, agrupa els supòsits clàssicsd'adjunció, commixtió i especificació sota el con-cepte d'unió.

universal adjuniversal

Relatiu a tot un conjunt de béns o de dretsque en un moment determinat es prenen enconsideració.

urbanització furbanización

Terreny delimitat artificialment on es fan lesoperacions necessàries per a poder edificar-hi un nucli de població.

ús muso

Conducta creada per l'actuació repetida, ge-neralitzada i uniforme d'un grup social o dela major part dels qui el componen, que su-posa un model de comportament.

usdefruit musufructo

Dret de gaudi que té una persona sobre unbé propietat d'altri, que consisteix a posseirel bé, usar-lo i percebre'n tots els fruits, si béamb les limitacions d'haver de conservar-nela forma i la substància.

usdefruit de regència musufructo de regencia

Usdefruit en favor del cònjuge vidu, el qualqueda com a regent de la casa amb unesfacultats sobre el patrimoni del premort quepot exercir en benefici de la comunitat fa-miliar.

usdefruit vidual intestat musufructo viudal intestado

Benefici successori que la llei atribueix alcònjuge supervivent, en cas de successióintestada, pel qual adquireix l'usdefruit de to-ta l'herència, sempre que no li corresponguisucceir a títol d'hereu perquè hi ha fills o des-cendents del causant.

usuari -ària m i fusuario -ria


T

U···

Persona física o jurídica que rep o utilitza unservei.

usucapient m i fusucapiente

Persona que usucapeix.

usucapió fsin. prescripció adquisitiva f

usucapir v trusucapir

Adquirir el dret de propietat o un altre dretreal mitjançant la possessió continuada d'a-quest dret durant un determinat període detemps fixat legalment.

usufructuar v trusufructuar

Tenir l'usdefruit d'una cosa.

usufructuari -ària m i fusufructuario -ria

Persona que té l'usdefruit d'una cosa.

usura fusura

Delicte comès per qui presta habitualmentdiner a un interès superior al que estableixla llei o al normal del mercat o obliga a uncontracte lleoní persones en situació de ne-cessitat o d'inexperiència.


U

veïnatge civil mvecindad civil

Condició de la persona amb nacionalitat es-panyola que determina l'aplicació d'un o al-tre dels ordenaments civils subsistents a l'Es-tat espanyol.

veïnatge local mvecindad local

Dependència d'una persona respecte d'u-na localitat que determina l'aplicació deles particularitats locals d'un ordenamentcivil.

venciment mvencimiento

Data en què s'ha de complir el termini d'u-na obligació, en què es conclouen els ter-mes estipulats per uns contractants o elsconcedits per la llei per a l'exercici de certsdrets.

venda a carta de gràcia fsin. compl. empenyorament2 m; re-trovenda f; venda amb pacte de re-trovenda fretroventa; venta a carta de gracia;

venta con carta de gracia; venta conpacto de retroventa

Venda que conté el pacte de carta de grà-cia.

venda a crèdit fventa a crédito

Venda en la qual el pagament es fa en untermini posterior al lliurament de la cosa ad-quirida o a la prestació del servei.

venda a distància fventa a distancia

Venda efectuada sense la presència físicasimultània del comprador i el venedor, permitjà d'una tècnica de comunicació a dis-tància i dins d'un sistema de comunicació adistància organitzat pel venedor.

venda a domicili fventa a domicilio

Venda personal en què un venedor visita elspossibles compradors al seu domicili des-prés de fer-ne una selecció.


V···

venda a pèrdua fventa a pérdida

Venda d'un producte o un servei a un preuinferior al del seu cost, adquisició o reposi-ció.

venda a preu rebaixat fventa a precio rebajado

Venda efectuada a un preu inferior al que éshabitual al mateix establiment.

venda a termes fveg. venda a terminis f

venda a terminis fsin. compl. venda a termes fventa a plazos

Venda a crèdit en la qual el pagament esrealitza fraccionadament, en quantitatsiguals o variables, a intervals regulars.

venda ad gustum [ad gustum: la] fventa ad gustum

Venda en què és costum provar les cosesabans de rebre-les, per la qual cosa esconsidera feta sota condició suspensi-va.

NOTA: Literalment, 'venda a gust'.

venda amb pacte de retrovenda fveg. venda a carta de gràcia f

venda ambulant fsin. compl. venda no sedentària fventa ambulante; venta no sedentaria

Venda efectuada per comerciants fora d'unestabliment comercial permanent, de ma-nera habitual, ocasional, periòdica o conti-

nuada als perímetres o llocs autoritzats de-gudament.

venda automàtica fventa automática

Venda al detall per mitjà de distribuïdors au-tomàtics que subministren un producte des-prés que el comprador n'ha pagat l'import.

venda de promoció fventa de promoción

Venda realitzada per un preu inferior o encondicions més favorables que les habitualsamb la finalitat de potenciar la venda de certsproductes o el desenvolupament d'un o mésd'un establiment.

venda de saldos fventa de saldos

Venda de productes la sortida dels quals noés possible als preus habituals del mercatperquè són obsolets, passats de moda, de-fectuosos, deteriorats o desaparellats.

venda en cadena fventa en cadena

Venda en què s'ofereix a un consumidor pro-ductes o serveis a preu reduït i fins i tot gra-tuït, condicionant aquests avantatges al fetque aquest consumidor aconsegueixi, di-rectament o indirectament, altres clients oun volum de vendes determinat.

venda en liquidació fsin. liquidació f

venda en piràmide fventa en pirámide

Venda que consisteix a aconseguir que unapersona compri, amb la promesa d'obtenir


V

beneficis substanciosos, mercaderies perrevendre-les a d'altres que, persuadides perpromeses semblants, han d’aconseguir no-ves adhesions a aquest sistema de venda.

NOTA: La venda en piràmide es considera una pràc-tica il·lícita.

venda en subhasta pública fventa en pública subasta

Venda que consisteix a oferir públicament ide manera irrevocable una cosa que s'ator-ga a la persona que ofereix el preu més altper sobre d'un mínim.

venda no sedentària fveg. venda ambulant f

venedor -a m i fvendedor -ra

Persona que s'obliga a lliurar la cosa al com-prador en una compravenda.

vici del consentiment mvicio del consentimiento

Alteració del consentiment, que afecta la lli-bertat o el coneixement, en un contracte oen un negoci jurídic per error, violència, in-timidació o dol.

vici ocult mvicio oculto

Defecte no manifest que té l'objecte del con-tracte que en fa disminuir el valor.

vidu vídua m i fviudo -da

Estat civil de la persona vàlidament casadaquan el matrimoni es dissol per mort del còn-juge.

violari msin. pensió vitalícia f

violència fviolencia

Coacció física o moral exercida sobre unapersona per tal d'obligar-la a una determi-nada acció o omissió.

vocació hereditària fsin. compl. crida successòria fllamamiento sucesorio; vocación he-reditaria

Crida que fa la llei o el causant en un títolsuccessori a tots els possibles successorsen el moment d'obertura de la successió.

vocat -ada m i fvocado -da

Cridat amb legitimitat per a succeir.


V

a precario; a precariab intestato; abintestatabintestato; judici d'abintestatabuso de derecho; abús de dretaccesión; accessióacción; accióacción confesoria; acció confes-

sòriaacción de cesación; acció de ces-

sacióacción de devastación; acció de

devastacióacción de estado; acció d'estatacción de filiación; acció de filia-

cióacción de petición de herencia;

acció de petició d'herènciaacción de reembolso; acció de

reemborsamentacción de regreso; acció de regrésacción de repetición; acció de re-

grésacción declarativa de dominio;

acció declarativa de dominiacción directa; acció directaacción estimatoria; acció esti-

matòriaacción indirecta; acció subroga-

tòriaacción negatoria; acció negatòriaacción oblicua; acció subroga-

tòria

acción pauliana; acció revocatòriaacción por inoficiosidad legiti-

maria; acció per inoficiositat le-gitimària

acción posesoria; acció posses-sòria

acción quanti minoris; acció es-timatòria

acción redhibitoria; acció redhi-bitòria

acción reivindicatoria; acció rei-vindicatòria

acción rescisoria; acció rescis-sòria

acción revocatoria; acció revo-catòria

acción subrogatoria; acció su-brogatòria

acensado -da; acensat -adaacensar; acensaracensuado -da; acensat -adaacensuar; acensaraceptación a beneficio de in-

ventario; acceptació a benefi-ci d'inventari

aceptación de herencia; accep-tació d'herència

aceptación pura y simple; ac-ceptació pura i simple

acogedor -ra; acollidor -aacogida de menores; acolliment

de menors


Índex en castellà

A•••

acogida de personas mayores;acolliment de persones grans

acogida preadoptiva; acollimentpreadoptiu

acogida simple; acolliment sim-ple

acogido -da; acollit -idaacogimiento de menores; acolli-

ment de menorsacogimiento de personas ma-

yores; acolliment de personesgrans

acogimiento preadoptivo; acolli-ment preadoptiu

acogimiento simple; acollimentsimple

acrecencia; acreixementacrecentamiento; acreixementacrecimiento; acreixementacreedor -ra; creditor -aacreedor -ra hereditario -ria; cre-

ditor -a hereditari -àriaacta; actaactivo hereditario; actiu heredi-

tariacto; acteacto de administración; acte

d'administracióacto de conservación; acte de

conservacióacto de disposición; acte de dis-

posicióacto de última voluntad; acte d'úl-

tima voluntatacto fundacional; acte fundacio-

nalacto ilícito; acte il·lícitacto jurídico; acte jurídicacto propio; acte propiacuerdo constitutivo; acord cons-

titutiuadir; adiradjudicación de herencia; adju-

dicació d'herènciaadministración de herencia; ad-

ministració d'herènciaadministrador -ra; administrador

-aadministrador -ra patrimonial;

administrador -a patrimonial

adopción; adopcióadoptable; adoptableadoptado -da; adoptat -adaadoptando -da; adoptand -aadoptante; adoptantadoptar; adoptaradpromisión; adpromissióadquirente; adquirentadquiriente; adquirentadquisición; adquisicióadquisición a non domino; ad-

quisició a non domino [a nondomino: la]

adquisición de herencia; adqui-sició d'herència

adquisición derivativa; adquisi-ció derivativa

adquisición originaria; adquisi-ció originària

adveración; adveracióadveración de testamento; ad-

veració de testamentafectación; afectacióafinidad; afinitatagermanament; agermanamentagnición de buena fe; agnició de

bona feajovar; aixovarajuar; aixovaralbacea; marmessor -aalbacea particular; marmessor -a

particularalbacea universal; marmessor -a

universalalbaceazgo; marmessoriaalimentado -da; alimentat -adaalimentante; alimentantalimentos; alimentsalquiler; arrendament1

alquiler; lloguer1

amojonamiento; fitacióamojonar; fitaranatocismo; anatocismeánimo de lucro; ànim de lucreanotación preventiva; anotació

preventivaanticresis; anticresianticresista; anticresistaanulabilidad; anul·labilitatanulación; anul·lació


anular; anul·laraño de viudedad; any de ploraparcería; parceriaaparcero -ra; parcer -aapertura de sucesión; obertura

de successióapertura de testamento; obertu-

ra de testamentapoderado -da; apoderat -adaapoderamiento; apoderamentaponibilidad; aponibilitatapropiación; apropiacióaprovechamiento por turnos;

aprofitament per tornsaprovechamiento vecinal; apro-

fitament comunalarras; arresarras confirmatorias; arres con-

firmatòriesarras de desistimiento; arres pe-

nitencialsarras penales; arres penalsarras penitenciales; arres peni-

tencialsarrendador -ra; arrendador -aarrendamiento; arrendament1

arrendamiento de obra; contrac-te d'obra

arrendamiento de servicios; con-tracte de servei

arrendamiento financiero; arren-dament financer

arrendamiento parciario; arren-dament parciari

arrendamiento rústico; arrenda-ment rústic

arrendamiento urbano; arrenda-ment urbà

arrendatario -ria; arrendatari -àriaasamblea general; assemblea ge-

neralascendencia; ascendènciaascendiente; ascendentasiento; assentamentasociación; associacióasociación a compras y mejo-

ras; associació a compres i mi-llores

asociado -da; associat -adaausencia; absència

ausencia legal; absència legalausente; absentautocontrato; autocontracteautonomía de la voluntad; auto-

nomia de la voluntatautotutela; autotutelaaval; avalavalista; avalador -a

baldío; empriubeneficio de división; benefici

de divisióbeneficio de excusión; benefici

d'excussióbeneficio de la habilitación de

edad; benefici de l'habilitaciód'edat

beneficio de la mayoría de edad;benefici de la majoria d'edat

beneficio de orden; benefici d'ex-cussió

beneficio de separación de pa-trimonios; benefici de sepa-ració de patrimonis

bien; bébien colacionable; bé col·lacio-

nablebien común; bé comúbien comunal; bé comunalbien concejil; bé comunalbien consumible; bé consumiblebien de aprovechamiento co-

mún; bé comunalbien fideicomiso; bé fideïcomèsbien fungible; bé fungiblebien incorporal; bé incorporalbien indivisible; bé indivisiblebien inmaterial; bé incorporalbien inmueble; bé immoblebien mostrenco; bé vacantbien mueble; bé moblebien no consumible; bé no con-

sumiblebien no fungible; bé no fungiblebien privativo; bé privatiubien raíz; bé immoblebien relicto; bé relictebien reservable; bé reservable


B•••

bien reservativo; bé reservablebien sediente; bé immoblebien semoviente; bé semoventbien troncal; bé troncalbien vacante; bé vacantboïga; boïgabuena fe; bona fe

cabalatge; cabalatgecaducidad; caducitatcancelación registral; cancel·la-

ció registralcapacidad de obrar; capacitat d'o-

brarcapacidad jurídica; capacitat ju-

rídicacapacidad natural; capacitat na-

turalcapacidad para suceder; capa-

citat per a succeircapacidad para testar; capacitat

per a testarcapitulaciones matrimoniales;

capítols matrimonialscapítulos matrimoniales; capítols

matrimonialscarga; càrregacarga hereditaria; càrrega here-

ditàriacarta de gracia; carta de gràciacarta de pago; carta de pagamentcarta fundacional; carta funda-

cionalcasado -da; casat -adacaso fortuito; cas fortuïtcaución; cauciócaudal; cabalcaudal hereditario; actiu heredi-

taricaudal relicto; actiu hereditaricausa de contrato; causa de con-

tractecausa gratuita; causa gratuïtacausa onerosa; causa onerosacausahabiente; causahaventcausante; causantcedente; cedentceder; cedir

censal; censalcensalista; censalistacensatario -ria; censatari -àriacenso; censcenso enfitéutico; cens emfitèu-

ticcenso vitalicio; cens vitalicicensualista; censalistacertificación; certificatcertificado; certificatcesión; cessiócesión de bienes; cessió de bénscesión de contrato; cessió de

contractecesión de crédito; cessió de crè-

ditcesionario -ria; cessionari -àriaclaraboya; claraboiacláusula; clàusulacláusula abusiva; clàusula abu-

sivacláusula de confianza; clàusula

de confiançacláusula de estabilización; clàu-

sula d'estabilitzaciócláusula de garantía de valor;

clàusula d'estabilitzaciócláusula de institución de here-

dero -ra; clàusula d'instituciód'hereu -eva

cláusula de reversión; clàusulade reversió

cláusula estabilizadora; clàusu-la d'estabilització

cláusula penal; clàusula penalcláusula rebus sic stantibus;

clàusula rebus sic stantibus [re-bus sic stantibus: la]

cláusula resolutoria; clàusula re-solutòria

cláusula reversional; clàusula dereversió

cobro; cobramentcobro de lo indebido; cobrament

de l'indegutcodicilante; codicil·lantcodicilo; codicilcofiador -ra; cofiador -acoheredero -ra; cohereu -evacolación; col·lació


C•••

colacionar; col·lacionarcolateralidad; col·lateralitatcolegatario -ria; col·legatari -àriacomisionista; comissionistacomiso; comíscomitente; comitentcomodante; comodantcomodatario -ria; comodatari -àriacomodato; comodatcompensación; compensaciócompensación económica por

razón de trabajo; compensa-ció econòmica per raó de tre-ball

complemento de capacidad;complement de capacitat

comprador -ra; comprador -acompraventa; compravendacomputación legitimaria; com-

putació legitimàriacómputo civil; còmput civilcomunero -ra; comuner -acomunidad; comunitatcomunidad de propietarios; co-

munitat de propietariscomunidad en mano común; co-

munitat germànicacomunidad germánica; comuni-

tat germànicacomunidad hereditaria; comuni-

tat hereditàriacomunidad ordinaria; comunitat

romanacomunidad ordinaria indivisa;

comunitat romanacomunidad por cuotas; comuni-

tat romanacomunidad pro diviso; comuni-

tat prodivíscomunidad pro indiviso; comu-

nitat romanacomunidad romana; comunitat ro-

manaconcebido; concebutconcepto posesorio; concepte

possessoriconcepturus; concepturus [la]concursado -da; concursat -adaconcurso de acreedores; concurs

de creditors

condición; condiciócondición resolutoria; condició

resolutòriacondición suspensiva; condició

suspensivacondiciones generales de la

contratación; condicions ge-nerals de la contractació

condominio; copropietatcondonación; condonaciócondueño; copropietari -àriaconfirmación de negocio; con-

firmació de negociconmoriencia; commoriènciaconsanguinidad; consanguinitatconsejo de tutela; consell de tu-

telaconsentimiento; consentimentconsignación; consignacióconsignatario -ria; consignatari

-àriaconstituto posesorio; constitut

possessoriconsumidor -ra; consumidor -acontador -ra partidor -ra; comp-

tador -a partidor -acontraprestación; contrapresta-

ciócontratante; contractantcontratar; contractarcontratista; contractistacontrato; contractecontrato a cargo de tercero; con-

tracte a càrrec de tercercontrato a favor de persona a

designar; contracte a favor depersona a designar

contrato a favor de tercero; con-tracte a favor de tercer

contrato aleatorio; contracte ale-atori

contrato atípico; contracte atí-pic

contrato bilateral; contracte bila-teral

contrato con promesa de hechoajeno; contracte a càrrec detercer

contrato conmutativo; contrac-te commutatiu


contrato consensual; contracteconsensual

contrato de adhesión; contracted'adhesió

contrato de alquiler; arrendament1

contrato de arrendamiento;arrendament1

contrato de comodato; comodatcontrato de compraventa; com-

pravendacontrato de conlloc; conlloccontrato de consumo; contracte

de consumcontrato de depósito; dipòsitcontrato de ejecución periódica;

contracte d'execució periòdicacontrato de fianza; contracte de

fiançacontrato de integración; con-

tracte d'integraciócontrato de mandato; masoveriacontrato de masovería; masove-

riacontrato de mutuo; contracte de

mutucontrato de obra; contracte d'o-

bracontrato de seguro; asseguran-

çacontrato de servicios; contracte

de serveicontrato de soccida; sòcitacontrato de soccita; sòcitacontrato de sociedad; contracte

de societatcontrato en daño de tercero; con-

tracte en dany de tercercontrato en perjuicio de tercero;

contracte en dany de tercercontrato estándar; contracte tipuscontrato forzoso; contracte for-

çóscontrato gratuito; contracte gra-

tuïtcontrato innominado; contracte

innominatcontrato leonino; contracte lleo-

nícontrato nominado; contracte no-

minat

contrato normado; contracte nor-mat

contrato obligacional; contracteobligacional

contrato oneroso; contracte one-rós

contrato plurilateral; contracteplurilateral

contrato por adhesión; contrac-te d'adhesió

contrato real; contracte realcontrato real quoad constitutio-

nem; contracte real quoadconstitutionem [quoad consti-tutionem: la]

contrato real quoad effectum;contracte real quoad effectum[quoad effectum: la]

contrato simulado; contracte si-mulat

contrato sinalagmático; contrac-te bilateral

contrato sucesorio; heretamentcontrato típico; contracte nomi-

natcontrato unilateral; contracte uni-

lateralcontratos conexos; contractes

connexoscontrato-tipo; contracte tipuscontrayente; contraentconvalidación de negocio; con-

validació de negociconvenio; conveniconvenio regulador; conveni re-

guladorconversión del negocio; conver-

sió del negociconvivencia more uxorio; convi-

vència more uxorio [more uxo-rio: la]

cónyuge elector -ra distributario-ria; cònjuge elector -a distri-buïdor -a

cónyuge sobreviviente; cònjugesupervivent

cónyuge supérstite; cònjuge su-pervivent

cónyuge superviviente; cònjugesupervivent


cooperativa; cooperativacopartícipe; copartícipcoposeedor -ra; coposseïdor -acoposesión; copossessiócoposesor -ra; coposseïdor -acopropiedad; copropietatcopropietario -ria; copropietari

-àriacorporación; corporaciócosa; cosacostumbre; costumcotitularidad; comunitatcrediticio -cia; creditici -íciacrédito; crèditcrédito hipotecario; crèdit hipo-

tecaricrédito litigioso; crèdit litigióscrédito pignoraticio; crèdit pig-

noratiucrédito privilegiado; crèdit privi-

legiatcrédito refaccionario; crèdit re-

faccionaricuarta falcidia; quarta falcídiacuarta trebeliánica; quarta tre-

bel·liànicacuarta viudal; quarta vidualcuasicontrato; quasicontractecuasiposesión; quasipossessiócuasiusufructo; quasiusdefruitcuenta de la tutela; compte de la

tutelaculpa; culpaculpa aquiliana; culpa extracon-

tractualculpa contractual; culpa contrac-

tualculpa extracontractual; culpa ex-

tracontractualculpa in contrahendo; culpa in

contrahendo [in contrahendo:la]

culpa in eligendo; culpa in eli-gendo [in eligendo: la]

culpa in vigilando; culpa in vigi-lando [in vigilando: la]

cumplimiento de obligación;compliment d'obligació

cumplimiento forzoso; execucióforçosa

cuota; quotacurador -ra; curador -acurador -ra de fideicomiso; cu-

rador -a de fideïcomíscuraduría; curatelacuratela; curatelacustodia; custòdiacustodiar; custodiar

dación en pago; dació en paga-ment

dación para pago; dació per a pa-gament

daño; danydaño emergente; dany emergentdaño material; dany patrimonialdaño moral; dany moraldaño patrimonial; dany patrimo-

nialdaño personal; dany personaldatio pro soluto; dació en paga-

mentdatio pro solvendo; dació per a

pagamentde cuius; causantdeber; deuredeclaración de ausencia; decla-

ració d'absènciadeclaración de defunción; de-

claració de mortdeclaración de desamparo; de-

claració de desemparamentdeclaración de fallecimiento; de-

claració de mortdeclaración de heredero; decla-

ració d'hereudeclaración de muerte; declara-

ció de mortdeclaración de prodigalidad; de-

claració de prodigalitatdeclaración de voluntad; decla-

ració de voluntatdeclaración recepticia; declara-

ció receptíciadecomiso; comísdeferir la herencia; deferir l'he-

rènciadelación; delació


D•••

delación diferida; delació diferidadelación eventual; delació even-

tualdelación inmediata; delació im-

mediatadelación sucesiva; delació suc-

cessivadelado -da; delat -adadelegación; delegaciódelegado -da; delegat -adadepositante; dipositantdepositario -ria; dipositari -àriadepósito; dipòsitdepósito irregular; dipòsit irregu-

larderecho civil; dret civilderecho civil catalán; dret civil ca-

talàderecho civil foral; dret civil foralderecho común; dret comúderecho de acercamiento; dret

d'atansderecho de acrecer; dret d'acréi-

xerderecho de adquisición prefe-

rente; dret d'adquisició prefe-rent

derecho de crédito; dret de crè-dit

derecho de familia; dret de famí-lia

derecho de habitación; dret d'habitació

derecho de obligaciones; dretd'obligacions

derecho de opción; dret d'opcióderecho de predetracción; dret

de predetraccióderecho de rectificación; dret de

rectificacióderecho de redimir; dret de re-

dimirderecho de retención; dret de re-

tencióderecho de retracto; dret de re-

tractederecho de sucesiones; dret de

successionsderecho de superficie; dret de

superfície

derecho de tanteo; dret de tan-teig

derecho de transmisión suce-soria; dret de transmissió suc-cessòria

derecho de uso; dret d'úsderecho de uso de la vivienda

familiar; dret d'ús de l'habitat-ge familiar

derecho de visita; dret de visitaderecho de vuelo; dret de volderecho personalísimo; dret per-

sonalíssimderecho privado; dret privatderecho público; dret públicderecho real; dret realderecho real limitado; dret real li-

mitatderecho subjetivo; dret subjectiuderecho subjetivo patrimonial;

dret subjectiu patrimonialderecho supletorio; dret supleto-

riderecho transitorio; dret transi-

toriderechohabiente; causahaventderechos de autor; drets d'autorderechos de la personalidad;

drets de la personalitatdesamortización; desamortitza-

ciódesamparo; desemparamentdesaparecido -da; desaparegut

-udadescendencia; descendènciadescendiente; descendentdesheredación; desheretamentdesheredado -da; desheretat -adadesheredamiento; desheretamentdesistimiento mutuo; desisti-

ment mutudesistimiento unilateral; desisti-

ment unilateraldeslinde; delimitaciódeuda; deutedeuda de dinero; deute de dinersdeuda de valor; deute de valordeuda hereditaria; deute heredi-

tarideudor -a; deutor -a


discapacidad; discapacitatdiscapacitado -da; discapacitat

-adadiscernimiento; discernimentdisfrute; gaudidispensa; dispensadispensa de edad; dispensa d'e-

datdisposición por causa de muer-

te; disposició per causa demort

división; divisiódivorciado -da; divorciat -adadivorcio; divorcidoble venta; doble vendadolo; doldolus bonus; dolus bonus [la]domicilio; domicilidomicilio familiar; domicili fami-

liardominio; propietatdonación; donaciódonación esponsalicia; donació

esponsalíciadonación modal; donació modaldonación onerosa; donació mo-

daldonación por causa de muerte;

donació per causa de mortdonación propter nuptias; tan-

tumdem [la]donación remuneratoria; dona-

ció remuneratòriadonante; donantdonatario -ria; donatari -àriadotación fundacional; dotació

fundacionaldote; dot

edad; edateixermada; eixermadaejecución forzosa; execució for-

çosaejecutor -ra testamentario -ria;

marmessor -aejercicio pleno de los derechos

civiles; exercici ple dels dretscivils

emancipación; emancipacióemancipado -da; emancipat -adaemancipado -da de hecho; me-

nor de vida independentemancipar; emanciparempeñar; empenyorarempeño; empenyorament1

enajenación; alienacióenfiteusis; cens emfitèuticengaño a medias; engany a mit-

gesenriquecimiento injusto; enri-

quiment injustenriquecimiento sin causa; en-

riquiment injusterror; errorerror de derecho; error de dreterror de hecho; error de feterror en la declaración; error obs-

tatiuerror impropio; error obstatiuerror obstativo; error obstatiuerror propio; error de vicierror-dolo; error de dolerror-vicio; error de viciescritura pública; escriptura pú-

blicaesponsales; esposallesesponsalicio; donació esponsalí-

ciaesponsalicio; escreixestado civil; estat civilestatuto personal; estatut per-

sonalestipulación a favor de tercero;

estipulació a favor de tercerestirpe; estirpevicción; eviccióexcusa; excusaexcusión; benefici d'excussióexpectativa de derecho; expec-

tativa de dretexpromisión; expromissió

facultad; facultatfadiga; fadigafamilia; famíliafedatario -ria; fedatari -ària


E•••

F•••

fehaciente; fefaentfiador -ra; fiador -afianza; contracte de fiançafianza; fiança1

ficción jurídica; ficció jurídicaficción legal; ficció jurídicafideicometer; fideïcometrefideicomisario -ria; fideïcomissa-

ri -àriafideicomiso; fideïcomísfideicomiso a plazo; fideïcomís a

terminifideicomiso condicional; fideï-

comís condicionalfideicomiso de distribución; fi-

deïcomís de distribuciófideicomiso de elección; fideïco-

mís d'elecciófideicomiso de herencia; fideï-

comís universalfideicomiso de residuo; fideïco-

mís de residufideicomiso de sustitución; fi-

deïcomísfideicomiso expreso; fideïcomís

exprésfideicomiso familiar; fideïcomís

familiarfideicomiso particular; fideïco-

mís singularfideicomiso -sa; fideïcomès -esafideicomiso si sine liberis de-

cesserit; fideïcomís si sine li-beris decesserit [si sine liberisdecesserit: la]

fideicomiso singular; fideïcomíssingular

fideicomiso tácito; fideïcomís tà-cit

fideicomiso universal; fideïcomísuniversal

fideicomitente; fideïcomitentfiducia testamentaria; fidúcia tes-

tamentàriafiduciante; fiduciantfiduciario -ria; fiduciari -àriafiliación; filiaciófinca; fincafinca dominante; finca dominantfinca registral; finca registral

finca sirviente; finca serventfirma electrónica; signatura elec-

trònicafirma manuscrita; signatura ma-

nuscritafolio registral; foli registralforma; formaforma ad exercitium; forma ad

exercitium [ad exercitium: la]forma ad probationem; forma ad

probationem [ad probationem:la]

forma ad solemnitatem; forma adsolemnitatem [ad solemnita-tem: la]

forma ad substantiam; forma adsolemnitatem [ad solemnita-tem: la]

fraude; fraufraude de ley; frau de lleifraudulento -ta; fraudulent -afruto; fruitfruto civil; fruit civilfruto industrial; fruit industrialfruto natural; fruit naturalfuerza mayor; força majorfundación; fundaciófundador -ra; fundador -a

garante; garantgarantía; garantiagarantía personal; garantia per-

sonalgarantía real; garantia realgastos de mejora; despeses útilsgastos familiares; despeses fa-

miliarsgastos necesarios; despeses ne-

cessàriesgastos suntuarios; despeses

sumptuàriesgastos útiles; despeses útilsgeneración; generaciógestión de negocios ajenos; ges-

tió de negocis aliensgoce; gaudigrado; graugravamen; càrrega


G•••

gravar; gravarguarda; guardaguarda de hecho; guarda de fetguardador -ra; guardador -aguardador -ra de hecho; guar-

dador -a de fet

hallazgo; troballahecho jurídico; fet jurídicheredamiento; heretamentheredamiento complejo; hereta-

ment cumulatiuheredamiento cumulativo; here-

tament cumulatiuheredamiento de herencia; he-

retament simpleheredamiento mixto; heretament

mixtheredamiento mutual; hereta-

ment mutualheredamiento prelativo; hereta-

ment prelatiuheredamiento preventivo; here-

tament preventiuheredamiento puro; heretament

purheredamiento simple; heretament

simpleheredante; heretantheredar; heretarheredera; pubillaheredero -ra; hereu -evaheredero -ra aparente; hereu -eva

aparentheredero -ra contractual; hereu

-eva contractualheredero -ra de confianza; hereu

-eva de confiançaheredero -ra fiduciario -ria; he-

reu -eva fiduciari -àriaheredero -ra intestado -da; he-

reu -eva intestat -adaheredero -ra legítimo -ma; hereu

-eva intestat -adaheredero -ra sucesivo -va; hereu

-eva successiu -ivaheredero -ra putativo -va; hereu

-eva aparent

herencia; herènciaherencia yacente; herència jacenthipoteca; hipotecahipotecante; hipotecanthuérfano -na; orfe òrfena

ilícito civil; il·lícit civilimpedimento; impedimentimpedimento dispensable; im-

pediment dispensableimpedimento matrimonial; im-

pediment matrimonialimprescriptible; imprescriptibleimprudencia; culpaimpúber; impúberimpúbero -ra; impúberimputación de pagos; imputació

de pagamentsincapacidad; incapacitatincapacitación; incapacitacióincapacitado -da; incapacitat -adaincremento hereditario; incre-

ment hereditariindemnización por daños y per-

juicios; indemnització perdanys i perjudicis

indignidad sucesoria; indignitatsuccessòria

indivisión hereditaria; indivisióhereditària

ineficacia; ineficàciainfracción; infraccióingratitud; ingratitudinhabilitación; inhabilitacióinmatriculación; immatricula-

cióinmisión; immissióinoficiosidad; inoficiositatinoficioso -sa; inoficiós -osainquilino -na; inquilí -inainscripción; inscripcióinsolvencia; insolvènciainstituir heredero -ra; instituir he-

reu -evainstituir por heredero -ra; instituir

hereu -evainterés; interèsinternamiento; internament


H•••

I•••

interrogatio in iure; interrogatioin iure [la]

interversión posesoria; interver-sió possessòria

intestado -da; intestat -adaintimación de pago; intimació de

pagamentintimidación; intimidacióintromisión; intromissióinvalidar; invalidarinventario; inventariinversión posesoria; interversió

possessòriairretroactividad; irretroactivitat

juego; jocjuicio de abintestato; judici d'a-

bintestatjuicio de testamentaría; judici de

testamentariajunta de propietarios; junta de

propietaris

laudemio; lluïsmeleasing; arrendament financerlegado; llegatlegado con eficacia obligacio-

nal; llegat amb eficàcia obli-gacional

legado con eficacia real; llegatamb eficàcia real

legado de parte alícuota; llegatde part alíquota

legalidad; legalitatlegar; llegarlegatario -ria; legatari -àrialegatario -ria de confianza; lega-

tari -ària de confiançalegítima; llegítimalegitimación; legitimaciólegitimario -ria; legitimari -àrialegítimo -ma; legítim -alesión ultra dimidium; engany a

mitgesley; lleiley personal; llei personal

liberalidad; liberalitatlibertad de contratación; llibertat

de contractaciólícito -ta; lícit -alinde; llindalindero; llindalínea; línialínea ascendente; línia ascendentlínea colateral; línia col·laterallínea descendente; línia descen-

dentlínea directa; línia directalínea indirecta; línia col·laterallínea materna; línia maternalínea paterna; línia paternalínea recta; línia directalínea troncal; línia troncalliquidación; liquidacióliquidez; liquiditatlíquido -da; líquid -allamado -da; cridat -adallamamiento sucesorio; vocació

hereditàriallamar; cridarlucerna; claraboialucernario; claraboialucro; lucrelucro cesante; lucre cessant

mala fe; mala femancomunidad; mancomunitatmanda; deixamandante; mandantmandatario -ria; mandatari -àriamandato; contracte de mandatmasovero -ra; masover -amaternidad; maternitatmatrimonio; matrimonimatrimonio canónico; matrimo-

ni canònicmatrimonio civil; matrimoni civilmatrimonio en peligro de muer-

te; matrimoni en perill de mortmatrimonio in articulo mortis;

matrimoni en perill de mortmatrimonio por poderes; matri-

moni per podersmatrimonio rato; matrimoni rat


J•••

L•••

M•••

matrimonio religioso; matrimo-ni religiós

matrimonio secreto; matrimonisecret

mayor de edad; major d'edatmayor edad; majoria d'edatmayoría de edad; majoria d'edatmayoridad; majoria d'edatmediación familiar; mediació fa-

miliarmedianera; paret mitgeramedianería; mitgeriamemoria testamentaria; memò-

ria testamentàriamenaje de la casa; parament de ca-

samenor de edad; menor d'edatmenor de vida independiente;

menor de vida independentmenor edad; minoria d'edatminoría de edad; minoria d'edatminoridad; minoria d'edatmodo; modemora; moramuerte; mortmutuante; mutuantmutuario -ria; mutuatari -àriamutuatario -ria; mutuatari -àriamutuo; contracte de mutumutuo disenso; desistiment mu-

tu

nacido -da; nascut -udanacimiento; naixementnasciturus; concebutnegligencia; negligèncianegocio inter vivos; negoci entre

viusnegocio; negoci jurídicnegocio abstracto; negoci abs-

tractenegocio atípico; negoci atípicnegocio disimulado; negoci dis-

simulatnegocio en fraude de acreedo-

res; negoci en frau de creditorsnegocio entre vivos; negoci en-

tre vius

negocio fiduciario; negoci fidu-ciari

negocio indirecto; negoci indi-recte

negocio innominado; negoci in-nominat

negocio jurídico; negoci jurídicnegocio mixto; negoci mixtnegocio mortis causa; negoci per

causa de mortnegocio plurilateral; negoci plu-

rilateralnegocio por causa de muerte;

negoci per causa de mortnegocio simulado; negoci simu-

latnegocio típico; negoci típicnombre; nomnominalismo; nominalismenorma jurídica; norma jurídicanota marginal; nota marginalnovación; novaciónuda propiedad; nua propietatnudo -da propietario -ria; nu nua

propietari -àrianulidad; nul·litatnulidad matrimonial; nul·litat ma-

trimonial

obligación; obligacióobligación a plazo; obligació a ter-

meobligación a término; obligació a

termeobligación alternativa; obligació

alternativaobligación condicional; obliga-

ció condicionalobligación de dar; obligació de

donarobligación de hacer; obligació de

ferobligación de no hacer; obliga-

ció de no ferobligación específica; obligació

específicaobligación facultativa; obligació

facultativa


N•••

O•••

obligación genérica; obligació ge-nèrica

obligación mancomunada; obli-gació mancomunada

obligación natural; obligació na-tural

obligación pecuniaria; obligaciópecuniària

obligación propter rem; obliga-ció propter rem [propter rem:la]

obligación pura; obligació puraobligación recíproca; obligació

recíprocaobligación solidaria; obligació so-

lidàriaobligado -da; obligat -adaocupación; ocupacióoferta; ofertaofrecimiento de pago; oferiment

de pagamentorden público; ordre públicorden sucesorio intestado; ordre

successori intestat

pactar; contractarpacto; contractepacto addictio in diem; pacte de

millor compradorpacto anticrético; pacte anticrè-

ticpacto comisorio; pacte comisso-

ripacto de convinença; convinen-

çapacto de desistimiento; pacte de

desistimentpacto de igualdad de bienes y

ganancias; pacte d'igualtat debéns i guanys

pacto de mejor comprador; pac-te de millor comprador

pacto de mitad por mitad; ager-manament

pacto de reserva de dominio;pacte de reserva de domini

pacto de retroventa; carta de grà-cia

pacto de supervivencia; pacte desupervivència

pacto de unidad económica fa-miliar; pacte d'unitat econò-mica familiar

pacto reversional; pacte rever-sional

pacto sucesorio; heretamentpagador -ra; pagador -apago; pagamentpago de lo indebido; pagament

de l'indegutpago por cesión de bienes; da-

ció per a pagamentparadero; paradorpared medianera; paret mitgerapareja de hecho; parella de fetparentesco; parentiupariente -ta; parent -aparte alícuota; part alíquotapartición de herencia; partició

d'herènciapartición hereditaria; partició

d'herènciaparticular; particularpartidor -ra; comptador -a parti-

dor -apasivo hereditario; passiu here-

ditaripaternidad; paternitatpatria potestad; potestat del pa-

re i de la marepatrimonio; patrimonipatrón -ona; patró -onapatronato; patronatpensión alimenticia; pensió ali-

mentàriapensión compensatoria; pensió

compensatòriapensión periódica; pensió periò-

dicapensión vitalicia; pensió vitalí-

ciaperdón; perdóperfección de la declaración de

voluntad; perfecció de la de-claració de voluntat

perfección de un contrato; per-fecció d'un contracte

perfeccionar; perfer


P•••

período legal de concepción; pe-ríode legal de concepció

permuta; permutapermutante; permutantpersona física; persona físicapersona jurídica; persona jurídi-

capersonalidad civil; personalitat ci-

vilpersonalidad jurídica; personali-

tat jurídicapignorable; pignorablepignoración; empenyorament1

pignorante; pignorantpignorar; empenyorarplazo; terminipliego; plecpoder; poderpoder de disposición; poder de

disposiciópoderdante; poderdantposeedor -ra; posseïdor -aposesión; possessióposesión civil; possessió civilposesión civilísima; possessió ci-

vilíssimaposesión de estado; possessió

d'estatposesión natural; possessió na-

turalpóstumo -ma; pòstum -apotestad; potestatpotestad del padre y de la ma-

dre; potestat del pare i de lamare

precio; preuprecio alzado; preu alçatprecontrato; precontractepredio; fincaprelación de créditos; prelació de

crèditsprelegado; prellegatprelegatario -ria; prelegatari -àriapremoriencia; premoriènciapremuerto -ta; premort -aprenda; penyoraprenda sin desplazamiento de

la posesión; penyora sensedesplaçament de la posses-sió

prescripción adquisitiva; pres-cripció adquisitiva

prescripción extintiva; prescrip-ció extintiva

prestación; prestacióprestamista; mutuantpréstamo; contracte de mutupréstamo de uso; comodatprestatario -ria; mutuatari -àriapresunción; presumpciópresunción iuris et de iure; pre-

sumpció iuris et de iure [iuriset de iure: la]

presunción iuris tantum; pre-sumpció iuris tantum [iuris tan-tum: la]

preterición; pretericiópreterición errónea; preterició

erròniapreterición intencional; preteri-

ció intencionalpreterir; preterirprincipios generales del dere-

cho; principis generals del dretprivacidad; privadesaprivilegio; privilegiprodigalidad; prodigalitatpródigo -ga; pròdig -aprogenitor -ra; progenitor -aprohibición de disponer; prohi-

bició de disposarprohibición de suceder; prohi-

bició de succeirpromesa; promesapromesa de matrimonio; prome-

sa de matrimonipromisorio -ria; promissori -òriapromitente; promitentpropiedad; propietatpropiedad horizontal; propietat

horitzontalpropiedad industrial; propietat in-

dustrialpropiedad intelectual; propietat

intel·lectualpropietario -ria; propietari -àriaprotectorado; protectoratprotocolización; protocol·litzacióprotocolo notarial; protocol no-

tarial


púber; púberpubertad; pubertatpubilla; pubillapublicidad; publicitatpupilo -la; pupil -il·la

Querimonia; Querimònia

rabasaire; rabassairerabassa morta; rabassa mortaratificación; ratificaciórecibo; rebutreclamación; reclamacióreconocimiento de filiación; re-

coneixement de filiacióredención; redempcióredhibición; redhibicióredhibir; redhibirrédito; rèditreempeño; reempenyoramentrégimen de comunidad de bien-

es; règim de comunitat de bénsrégimen de gananciales; règim

de societat de guanysrégimen de participación en las

ganancias; règim de partici-pació en els guanys

régimen de separación de bien-es; règim de separació debéns

régimen de sociedad de ganan-ciales; règim de societat deguanys

régimen económico conyugal;règim econòmic conjugal

régimen económico matrimo-nial; règim econòmic conjugal

registrador -ra; registrador -a1

registrador -ra; registrador -a dela propietat

registrador -ra de la propiedad;registrador -a de la propietat

registro civil; registre civilregistro de actos de última vo-

luntad; registre d'actes d'últi-ma voluntat

registro de la propiedad; registrede la propietat

regreso; regrésrelación jurídica; relació jurídicarelación jurídica obligatoria; re-

lació jurídica obligatòriarematante; més-dientremisión; remissiórendición de cuentas; rendició de

comptesrenta; rendarenuncia; desistiment unilateralreparación; reparaciórepresentación; representaciórepresentación indirecta; repre-

sentació indirectarepresentación sucesoria; re-

presentació successòriarepresentado -da; representat

-adarepresentante; representantrepudiación de herencia; repu-

diació d'herènciarepudiación de legado; repudia-

ció de llegatresarcimiento; rescabalamentresarcir; rescabalarrescindir; rescindirrescisión; rescissiórescisión por lesión; rescissió per

lesióreserva binupcial; reserva vi-

dualreserva mental; reserva mentalreserva para testar; reserva per

a testarreserva viudal; reserva vidualreservatario -ria; reservatari -àriareservista; reservistaresidencia; residènciaresolución de contrato; resolu-

ció de contracteresponsabilidad aquiliana; res-

ponsabilitat civil extracontrac-tual

responsabilidad civil; responsa-bilitat civil

responsabilidad civil contrac-tual; responsabilitat civil con-tractual


Q•••R•••

responsabilidad civil derivadade delito o falta; responsabi-litat civil derivada de delicte ofalta

responsabilidad civil extracon-tractual; responsabilitat civilextracontractual

responsabilidad civil objetiva;responsabilitat civil objectiva

responsabilidad civil por acto ilí-cito; responsabilitat civil peracte il·lícit

responsabilidad civil por actopropio; responsabilitat civil peracte propi

responsabilidad civil por hechoajeno; responsabilitat civil perfet aliè

responsabilidad civil subjetiva;responsabilitat civil subjectiva

retracto legal; retracte legalretracto voluntario; retracte vo-

luntariretroactividad; retroactivitatretrocesión; retrocessióretrodonación; retrodonacióretroventa; venda a carta de grà-

ciareversión; reversiórevocación; revocació

sanción; sanciósaneamiento; sanejamentsegundogénito; cabalersegundón; cabalerseguro; assegurançaseparación matrimonial; sepa-

ració matrimonialseparado -da; separat -adaservidor -ra de la posesión; ser-

vidor -a de la possessióservidumbre; servitudservidumbre de acueducto; ser-

vitud d'aqüeducteservidumbre de desagüe; servi-

tud de desguàsservidumbre de luces; servitud

de llums

servidumbre de medianería; ser-vitud de mitgera

servidumbre de paso; servitud depas

servidumbre de redes aéreas yde conducciones; servitudde xarxes aèries i de conduc-cions

servidumbre de vertiente de lostejados; servitud de degotís

servidumbre de vistas; servitudde vistes

simulación; simulaciósociedad; contracte de societatsocio -cia; soci sòciasoldada; soldadasolidaridad; solidaritatsolvencia; solvènciasubarrendamiento; sotsarrenda-

mentsubarriendo; sotsarrendamentsubasta; subhastasubcontratista; subcontractistasubfiador -ra; subfiador -asubfianza; subfiançasublegado; subllegatsubrogación real; subrogació

realsubrogado -da; subrogat -adasubrogar; subrogarsuceder; succeirsucesión; successiósucesión contractual; successió

contractualsucesión intestada; successió in-

testadasucesión legal; successió intes-

tadasucesión paccionada; successió

contractualsucesión por cabezas; succes-

sió per capssucesión por estirpes; successió

per estirpssucesión por personas; succes-

sió per capssucesión por ramas; successió

per estirpssucesión por representación;

successió per estirps


S•••

sucesión testada; successió tes-tamentària

sucesión testamentaria; succes-sió testamentària

sucesor -ra; successor -asuperficiario -ria; superficiari -àriasupervención de hijos; super-

venció de fillssuperveniencia de hijos; super-

venció de fillssuplemento de legítima; suple-

ment de llegítimasustitución ejemplar; substitució

exemplarsustitución fideicomisaria; fideï-

comíssustitución preventiva de resi-

duo; substitució preventiva deresidu

sustitución pupilar; substituciópupil·lar

sustitución vulgar; substitucióvulgar

sustituido -da; substituït -ïdasustituto -ta; substitut -asustituyente; substituent

tácita reconducción; reconduc-ció tàcita

tanto alzado; preu alçattantundem; tantumdem [la]tenuta; tenutatenutario -ria; tenutari -àriateoría del título y modo; teoria del

títol i el modetercera persona; tercera perso-

natercería; terceriatercero; tercera personatérmino; terminiterraje; terratgetesoro; tresortestador -ra; testador -atestamentario -ria; marmessor

-atestamento; testamenttestamento abierto; testament no-

tarial obert

testamento ante párroco; testa-ment davant rector

testamento cerrado; testamentnotarial tancat

testamento hológrafo; testamenthològraf

testamento notarial abierto; tes-tament notarial obert

testamento notarial cerrado; tes-tament notarial tancat

testamento nuncupativo; testa-ment notarial obert

testamento ológrafo; testamenthològraf

testamento vital; testament vitaltestar; testartierra del común; empriutitular; titulartitularidad; titularitattítulo; títoltítulo lucrativo; títol lucratiutítulo sucesorio; títol successoritornería; torneriatracto sucesivo; tracte successiutradición; tradiciótradir; tradirtragaluz; claraboiatransacción; transacciótranslativo -va; translatiu -ivatransmisor -ra; transmissor -atransmitente; transmissor -atraslativo -va; translatiu -ivatroncalidad; troncalitattutela; tutelatutela familiar; tutela familiartutelado -da; pupil -il·latutor -ra; tutor -a

unión; unióuniversal; universalurbanización; urbanitzacióuso; úsusuario -ria; usuari -àriausucapiente; usucapientusucapión; prescripció adquisiti-

vausucapir; usucapirusufructo; usdefruit


T•••

U•••

usufructo de regencia; usdefruitde regència

usufructo viudal intestado; us-defruit vidual intestat

usufructuar; usufructuarusufructuario -ria; usufructuari

-àriausura; usura

vecindad civil; veïnatge civilvecindad local; veïnatge localvencimiento; vencimentvendedor -ra; venedor -aventa a carta de gracia; venda

a carta de gràciaventa a crédito; venda a crèditventa a distancia; venda a dis-

tànciaventa a domicilio; venda a do-

miciliventa a pérdida; venda a pèrduaventa a plazos; venda a terminisventa a precio rebajado; venda

a preu rebaixatventa ad gustum; venda ad gus-

tum [ad gustum: la]

venta ambulante; venda ambulantventa automática; venda auto-

màticaventa con carta de gracia; ven-

da a carta de gràciaventa con pacto de retroventa;

venda a carta de gràciaventa de promoción; venda de

promocióventa de saldos; venda de sal-

dosventa en cadena; venda en cadenaventa en liquidación; liquidacióventa en pirámide; venda en pi-

ràmideventa en pública subasta; venda

en subhasta públicaventa no sedentaria; venda am-

bulantvicio del consentimiento; vici del

consentimentvicio oculto; vici ocultviolario; pensió vitalíciaviolencia; violènciaviudo -da; vidu víduavocación hereditaria; vocació he-

reditàriavocado -da; vocat -ada


V•••

OBRES ESPECIALITZADES

a) Legislació

Codi civil. Barcelona: Fundació Jaume Callís, 1991.ISBN 84-6040-592-3

Codi civil. Madrid: Ministerio de la Presidencia. Boletín Oficial del Estado,2004. (Textos Legals, 13)ISBN 84-340-1437-8

Código civil. 15a ed. Madrid: Aranzadi, 2005. (Códigos básicos)ISBN 84-9767-492-8

“Decret legislatiu 1/1992, de 10 de febrer, pel qual s'aprova el text refós de laLlei de cooperatives de Catalunya”. Diari Oficial de la Generalitat de Cata-lunya (2 març 1992), núm. 1563.

“Decret 188/1994, de 28 de juny, de creació de la Comissió d'assessorament isupervisió de les persones jurídiques sense ànim de lucre que tinguin atri-buïda la tutela de menors o d'incapacitats”. Diari Oficial de la Generalitat deCatalunya (5 agost 1994), núm. 1930.

“Decret 73/1995, de 7 de març, pel qual es regula la declaració d'associacionsi fundacions d'interès cultural”. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya(29 març 1995), núm. 2031.

“Decret 337/1995, de 28 de desembre, sobre l'acreditació i el funcionament deles institucions col·laboradores d'integració familiar i de les entitats col·labo-radores d'adopció internacional”. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya(12 gener 1996), núm. 2153.


Bibliografia

“Decret 313/1996, de 17 de setembre, pel qual es determina la capacitat san-cionadora en l'àmbit d'atenció i protecció de la infància i l'adolescència”.Dia-ri Oficial de la Generalitat de Catalunya (25 setembre 1996), núm. 2259.

EGEA FERNÁNDEZ, J.; FERRER RIBA, J. [eds.]. Legislació civil catalana: amb notesde concordança i jurisprudència. 10a ed. Barcelona: EUB, 2001.ISBN 84-8312-033-X

Ley de enjuiciamiento civil. 5a ed. València: Tirant lo Blanch, 2004.ISBN 84-8456-043-0

“Ley 26/1984, de 19 de julio, general para la defensa de los consumidores yusuarios”. Boletín Oficial del Estado (24 julio 1984), núm. 175.

“Ley 26/1984, de 19 de julio, general para la defensa de los consumidores yusuarios”. Boletín Oficial del Estado (24 julio 1984), núm. 176.

“Ley 7/1998, de 13 de abril, sobre condiciones generales de la contratación”.Boletín Oficial del Estado (24 abril 1998), núm. 89.

“Ley 42/1998, de 15 diciembre, sobre derechos de aprovechamiento por turnode bienes inmuebles de uso turístico y normas tributarias”. Boletín Oficialdel Estado (16 diciembre 1998), núm. 300.

Llei 1/2000, de 7 de gener, d’enjudiciament civil: text oficial en llengua catala-na. Barcelona: Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya,2001.

“Llei 24/1991, de 29 de novembre, de l'habitatge”. Diari Oficial de la Generali-tat de Catalunya (15 gener 1992), núm. 1541.

“Llei 3/1993, de 5 de març, de l’estatut del consumidor”. Diari Oficial de la Ge-neralitat de Catalunya (12 març 1993), núm. 1719.

“Llei 13/1996, de 29 de juliol, del Registre i el dipòsit de fiances dels contrac-tes de lloguer de finques urbanes i de modificació de la Llei 24/1991, de l'habitatge”. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (2 agost 1996), núm.2238.

“Llei 7/1998, de 8 de juny, de modificació de l’article 39 de la Llei 24/1991, de29 de novembre, de l'habitatge”. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya(18 juny 1998), núm. 2663.

“Llei 6/2000, de 19 de juny, de pensions periòdiques”. Diari Oficial de la Gene-ralitat de Catalunya (4 juliol 2000), núm. 3174.

“Llei 13/2000, de 20 de novembre, de regulació dels drets d’usdefruit, d’ús i d’habitació”. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (30 novembre 2000),núm. 3277.


“Llei 22/2000, de 29 de desembre, d’acolliment de persones grans”. Diari Ofi-cial de la Generalitat de Catalunya (12 gener 2001), núm. 3304.

“Llei 1/2001, de 15 de març, de mediació familiar de Catalunya”. Diari Oficialde la Generalitat de Catalunya (26 març 2001), núm. 3355.

“Llei 5/2001, de 2 de maig, de fundacions”. Diari Oficial de la Generalitat deCatalunya (15 maig 2001), núm. 3388.

“Llei 22/2001, de 31 de desembre, de regulació dels drets de superfície, deservitud i d’adquisició voluntària o preferent”. Diari Oficial de la Genera-litat de Catalunya (18 gener 2002), núm. 3556.

“Llei 23/2001, de 31 de desembre, de cessió de finca o d’edificabilitat a canvide construcció futura”. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (18 gener2002), núm. 3556.

“Llei 25/2001, de 31 de desembre, de l’accessió i l’ocupació”. Diari Oficial dela Generalitat de Catalunya (18 gener 2002), núm. 3556.

“Llei 19/2002, de 5 de juliol, de drets reals de garantia”. Diari Oficial de la Ge-neralitat de Catalunya (17 juliol 2002), núm. 3679.

“Llei 29/2002, de 30 de desembre. Primera llei del Codi civil de Catalunya”.Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (13 gener 2003), núm. 3798.

”Llei 2/2005, de 4 d'abril, de contractes d'integració”. Diari Oficial de la Gene-ralitat de Catalunya (4 abril 2005), núm. 4362.

“Llei 3/2005, de 8 d'abril, de modificació de la Llei 9/1998, del Codi de família, de laLlei 10/1998, d'unions estables de parella, i de la Llei 40/1991, del Codi de suc-cessions per causa de mort en el dret civil de Catalunya, en matèria d'adopció itutela”. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (19 abril 2005), núm. 4366.

“Projecte de llei de contractes de conreu”. Butlletí Oficial del Parlament de Ca-talunya (5 setembre 2005), núm. 216.

“Projecte de llei pel qual s'aprova el llibre cinquè del Codi civil de Catalunyarelatiu als drets reals”. Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (5 setem-bre 2005), núm. 216.

b) Manuals

BADOSA COLL, F. Dret d’obligacions. Barcelona: Publicacions de la Universitatde Barcelona: Barcanova, 1990. (Manuals universitaris; 1)ISBN 84-7875-307-9; 84-7533-569-1

BADOSA COLL, F., coord. Compendi de dret civil català. Barcelona; Madrid:EUB: Marcial Pons, 1999. (Manuales universitarios)ISBN 84-8338-148-6; 84-7248-713-X


BADOSA COLL, F., dir. Manual de dret civil català. Madrid: Marcial Pons, 2003.ISBN 84-9768-087-1

CASAS VALLÈS, R. Dret civil català. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya,2000.

DÍAZ MORENO, A., coord. Dret civil III. 2a ed. Barcelona: Universitat Oberta deCatalunya, 2003.ISBN 84-8429-999-6

DÍEZ-PICAZO, L.; GULLÓN, A. Sistema de derecho civil. Madrid: Tecnos, 2001-2004. 4 v.ISBN 84-309-0813-7

MALUQUER DE MOTES i BERNET, C.J., coord. Dret civil I. 4a ed. Barcelona: Uni-versitat Oberta de Catalunya, 2005.ISBN 84-9788-242-3

MIRALLES GONZÁLEZ, I.; ROCA TRIAS, E., coords. Dret civil IV. 2a ed. Barcelona:Universitat Oberta de Catalunya, 2002.ISBN 84-8429-563-X

PUIG I FERRIOL, L. Dret civil V. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya,1999.

PUIG I FERRIOL, L.; ROCA TRIAS, E. Institucions del dret civil de Catalunya. 5a ed.València: Tirant lo Blanch, 1998. 3 v.ISBN 84-8002-718-5

QUESADA GONZÁLEZ, M.C. [et al.]. Dret civil II. 4a ed. Barcelona: UniversitatOberta de Catalunya, 2002.ISBN 84-8429-533-8

RAMOS MÉNDEZ, F. Enjuiciamiento civil. Barcelona: Bosch, 1997. 2 v. ISBN 84-7698-465-0

ROCA TRIAS, E. Dret de danys. 3a ed. Barcelona: Universitat Oberta de Cata-lunya, 2005.ISBN 84-9788-236-9

OBRES TERMINOLÒGIQUES

Actes de la Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu. Barcelona: Ge-neralitat de Catalunya. Direcció General de Política Lingüística, 1986-1999.

ARCO TORRES, M.Á. del; PONS GONZÁLEZ, M. Diccionario de derecho civil. Pam-plona: Aranzadi, 1984. 2 v.ISBN 84-7016-257-8


CANALEJO, M.D. Diccionari de dret català. Barcelona: Edicions 62, 1998. (ElCangur; 261)ISBN 84-297-4410-X

Enciclopedia jurídica básica. Madrid: Civitas, 1995. 4 v. (Enciclopedias jurídi-cas Civitas)ISBN 84-470-0471-6

FUNDACIÓN TOMÁS MORO. Diccionario Espasa jurídico. Nueva ed. act. Madrid:Espasa Calpe, cop. 2001.ISBN 84-239-9461-9

GÓMEZ DE LIAÑO, F. Diccionario jurídico. 7a ed. Oviedo: Fórum, 2001. ISBN 84-87586-37-6

IL·LUSTRE COL·LEGI D’ADVOCATS DE BARCELONA. Diccionari jurídic català. Barcelo-na: Enciclopèdia Catalana, 1986.ISBN 84-7588-80-2

NICOLIELLO, N. Diccionario del latín jurídico. Barcelona: Bosch, 1999.ISBN 84-7698-546-0

Nueva enciclopedia jurídica. Barcelona: Francisco Seix, 1985.ISBN 84-85020-09-X

PERIS I JOAN, A. Locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana,2001. (El Calidoscopi)ISBN 84-412-0878-6

PUIG BRUTAU, J. Diccionario de acciones en derecho civil español. 2a ed. Bar-celona: Bosch, 1992.ISBN 84-7676-216-X

RIBÓ I DURAN, L. Diccionario de derecho: los conceptos del Derecho positivo,con sus variedades terminológicas en la América hispana y con referenciasa la sistemática del Derecho civil, mercantil, constitucional, administrativo,fiscal, laboral, penal, comunitario y procesales. Barcelona: Bosch, cop.1987. ISBN 84-7676-058-2

TERMCAT, Centre de Terminologia. Cercaterm [En línia]. Barcelona: TERMCAT,Centre de Terminologia, cop. 2000-2005.<http://www.termcat.net/>

UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEI DE LLENGUA CATALANA. Vocabulari de dret ci-vil. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1995. (Vocabularis bàsics per a l’a-lumnat. Vocabularis de dret; 1)


OBRES LEXICOGRÀFIQUES

Clave: diccionario de uso del español actual. 3a ed. Madrid: SM, 1999.ISBN 84-348-5193-8

Diccionari català-castellà. 3a ed. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001.ISBN 84-412-0738-0

Diccionari castellà-català. 4a ed. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2005.ISBN 84-412-1392-5

INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Pal-ma de Mallorca; València: Edicions 3 i 4: Edicions 62: Moll: Enciclopèdia Ca-talana: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995.ISBN 84-412-2477-3; 84-297-3981-5

Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2002.ISBN 84-412-0901-4

Gran diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana,1998.ISBN 84-412-2790-X

Gran Enciclopèdia Catalana. 2a ed. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-2001. 27 v.ISBN 84-85194-81-0

MOLINER, M. Diccionario de uso del español. 2a ed. Madrid: Gredos, 1998. 2 v.ISBN 84-249-1973-4

REAL ACADEMIA ESPAÑOLA. Diccionario de la lengua española. 22a ed. Madrid:Espasa-Calpe, 2001. 2 v.ISBN 84-239-6814-6


Diccionari de dret civiljusticia.gencat.cat/web/.content/documents/arxius/doc... · 2019. 3. 4. ·...

Documents

Transcript of Diccionari de dret civiljusticia.gencat.cat/web/.content/documents/arxius/doc... · 2019. 3. 4. ·...