Gerard Guix amb els exemplars de les seves darreres obres: ‘El prodigi’ i ‘Tot el que hauries de saber abans d’estimar-me’.

políticaentrevistaculturaentrevistasocietatentrevistaesportentrevistaeconomia

LA CONTRAGerard Guix escriptor i dramaturg vigatà

Un intent de lligar i un adolescent en plena crisi donen peu a les darreres obres de Guix

la primera part d’una trilogia, una novel·la juvenil. Jo tenia ganes de fer una novel·la diferent, després de “Tot el què hau-ries...”, que va ser un procés molt llarg, dur i fins i tot dolorós per haver posat coses autobiogràfiques. I tenia ganes de fer una cosa diferent, fres-ca, d’aventures... i va sorgir la idea de fer una novel·la, en principi pen-sada pel públic juvenil. Senzillament el que té és un ritme molt ràpid, és una història de fantasia, ficció, ter-ror, molta acció... Vaig fer El Prodigi i l’editorial em van proposar de fer aquesta trilogia de caire fantàstic. El protagonista és l’Axel de 14 anys que viu en un poble proper a Vic i se’n va a viure a Barcelona arran del divorci dels seus pares. I a partir d’aquí co-mença a tenir una crisi de identitat, a més dels canvis típics de l’ado-lescència de cos i ment, a més s’hi

sumen canvis més estranys: té més pèl al seu cos, li creixen ullals i té una crisi entorn a què s’està convertint. I comença l’acció i l’aventura. Parlem d’homes llop?Parlem una mica de tot. Surt de tot, diferents éssers fantàstics: homes llops, zombies..., però bàsicament es basa en una història de mitolo-gia nòrdica, del Déu Odin, portada a Barcelona i a l’actualitat i, per tant, molt propera. També et coneixem perquè ets un gran dramaturg. Encara estàs amb l’última “U, Due, Três”. Vam començar al 2009 quan en Jordi Arqués em va trucar per explicar-me que tenia un projecte amb un actor italià i un de portuguès per fer una obra, amb les tres llengües i barrejar-ho, i que necessitaven un dramaturg que els hi posés ordre a tot. Vam començar a assajar, a improvisar... i

a partir d’aquí va sorgir una història molt maca. Hem estat fent tempora-da a Lisboa, a Mirate, Madrid, Valèn-cia, Tàrrega, Granollers... i finalment vam guanyar el premi de la Mostra de Barcelona. Ara ja estem pensant en un nou espectacle, que en prin-cipi es produirà al teatre de Como, a Itàlia. Què serà el proper espectacle?L’únic que puc avançar és que anirà sobre el tema de la immigració, tant d’immigració com d’emigració. Per-què curiosament són tres països que en algun moment han estat colonit-zadors d’altres països, han viscut èpoques de crisi i han hagut d’emi-grar a altres països i ara tots estan rebent immigració d’altres països. Serà sobre la immigració i com l’ac-ceptem quan som els què marxem o els que en rebem. En principi està previst estrenar-lo al gener del 2012.

VIC | Montse Mir.- El vigatà Gerard Guix, escriptor i dramaturg, acaba de publicar dues novel·les: “Tot el què hauries de saber abans d’esti-mar-me” i “El prodigi”. El proper 15 d’abril serà a La Tralla de Vic per pre-sentar els llibres al públic de casa. La primera novel·la, “Tot el què hauries de saber...” és a mig camí entre la biografia i la ficció, què vol dir això?Vol dir que la història parteix d’un fet autobiogràfic i es desenvolupa una història. El protagonista es diu Gerard Guix, com jo, però allà hi barrejo realitat i ficció d’una manera molt original.El què hi ha de la realitat és que tu un dia camines per Londres i et ve una noia que et diu “Hola què tal, puc venir amb tu?”... Exacte, és una mica surrealista. Des-prés de la sorpresa inicial, vam anar caminant i em va explicar que era una estudiant russa que estava de vacances. Quan ens vam acomiadar ella em va donar el seu telèfon per si la volia trucar el dia següent i jo no la vaig trucar mai més. Conservo el seu telèfon però no sé què va pas-sar amb aquesta noia. A partir d’aquí vaig escriure una novel·la sobre què hauria passat si el dia següent jo l’hagués trucada. Comences a imaginar què ha pas-sat i passen coses molt estranyes, que desemboquen en crisi d’es-criptura, de parella...El rerefons de la novel·la és el fet que arriba un punt que tots patim una crisi d’identitat. A partir d’aquí, la novel·la estudia les crisis que pateix, i que a vegades les crisis professio-nals deriven en crisis personals o al revés. Al mateix temps que aquesta novel·la, has publicat “El prodigi”,

Gerard Guix (Vic, 1975) ha publicat fins ara cinc novel·les, les primeres són Memorias (sucias y hambrientas) (Edición personal, 2000), La deriva dels continents (Angle Editorial, 2005) i Dia de caça (Columna, 2007). Durant el 2011 publicarà amb Estrella Polar i La Galera (en català i castellà respectivament) la primera part d’una trilogia de caire fantàstic destinada al públic juvenil. També és un dels joves autors seleccionats per Lolita Bosch a l’antologia Veus (Empúries/Anagrama) Ha escrit 8 obres teatrals entre les quals destaquen Salveu les nostres ànimes (2004), El Cementiri (Premi Fundació Romea de Textos teatrals 2006), estrenada al Teatre Romea de Barcelona dins del 31è Festival Grec de Barcelona amb el títol de Gènesi 3.0 i Sóc una màquina, produïda per Teatre de Guerrilla. La seva darrera obra, U, Due, Três és una experiència multilingüe que fins ara s’ha presentat amb molt èxit a festivals i postres de Portugal, Itàlia i Espanya. Una obra amb què el novmebre del 2010 va guanyar la 15a Mostra de Teatre de Barcelona.