17 de Novembre de 1.737

Este mati he anat en ma mare al mercat ,no volia fer-ho perquè si la

acompanyava no podia veure a Leonhard,el meu millor amic. Pareix

increïble que jo estiga perdudament enamorada d’ell i que ell em vuiga com

a una germana,es algo que no entenc,no se perque no me fa cas ,se que no

soc la xicona més bella del poble però hi han pijors que jo.Aço es molt dur

per a mi no se quan de temps pdre aguatar-lo.

Hui ha segut un dels pijors dies de la meua vida per que no sols he tingut

que anar en ma mare al mercat si no que anant ha començat a ploure i me

banyat tota.Per fi a arribat la vesprada i Leonhard ha vingut a vorem a

casa els senyors Euler han vingut a sopar a la casona i gracies a aixo he

pogut estar mes temps amb ell.

Es una cosa irònica però creec que la mare sap algo de el meu amor cap al

inteligent Leonhard Euler. Crec que ho sap per la forma en com el mire

pero esque no puc evitar-lo els seus ulls brillen com la lluna i el soroi del

seu somriere el que més m’agrada perque quan l’escolte se que es feliç.

Per hui pense queja esta bé, vaig a xitarme ,demà serà un altre día.

18 de Noviembre de 1737

No puc en el meu anima crec que morire si no hui demà .Perque me fas

aço Deu?No tnc dret a ser feliç?No hi havia un altre al pais? Perque

sen te que anar Leonhard al qui proposar-li anar a lúniversitat?Se que ell

es la persona més intel·ligent del mon i que te dret a desarollar-se com a

matemàtic i com a persona peró es injust que tinga que anrsen i deixarme

aci ,jo no tinc un altre amic i tampoc el vuic ,jo vuic que ell se quede en

mi,aci ,en el poble com tots estos anys.

H e estat pensnt en confesar-li el meu amor a Euler però una part del meu

cor diu que es un acte d’egoisme perque estic segura de que esta oportunitat

es el somni de Leonhard es anar a una Universitat per a donar classes als

xics que estan dispostos a aprendre.

Per aixo he decidit contar-li a la mare els meus sentiments cap a Euler

,ella

Me confesat que ja ho sabia ,que soc la seva filla i que no li podia

enganyar i també ma dit que si es el home que vuic per a la meua vida tinc

que lluitar per ell,aixo sempre meu ha dit Euler,que tinc que lluitar per les

coses que vuic ,i aixo ma fet pensar aniré i li confesarè els meus sentiments

.Pot ser no isca mal.

Tinc que deixar de escriure perque faig tard a fer el sopar esta nit pensaré

molt i se que tot va a canviar a partir de demà.

19 de novembre de 1737

El tinc decidit,vaig a viatjar per a dir-li que el vuic, encara que el meu pare

i el de Euler sopossen.

Però me done igual,jo vaig a lluitar per els meus sentiments i men dona

igual el que puga dir la gent, de que una dona mo puga anar a buscar a

un home.

Jo pensé que ell tambe sent alguna cosa per mi per la forma que te de

mirar-me, de fer-me riure, per la manera en la que me protegeix, això mo

es un comportament de germans i molt menys de amics, però també pot ser

una suposició meua, la meua il·lusió per a que estem junts.

No me imagine com podré estar sense ell,per això he decidit anar a per

ell,pot ser siga una egoista però encara que no torne amb mi li diré que

estic perduda sense ell. Te que saber-ho i que ell diga que fer...

Ja no tinc ganes d’escriure, demà serà un altre día i per lo veig serà molt

llarg.

Vaig a fer-me l’equipatge, pasada la nit eixirà el meu carruatge .

20th November 1737.

I arrived his university, it was very big, there was many people and I

couldn’t find him so I asked to someone. He was in a classroom so I

waited for him.

When he left of the class he was surprised and he asked me why I was

there. I confessed him my love, he stood there not knowing what to say.

Two minutes later, he react, he asked me that he love me too. I didn’t

know that say, my hear to beat very fast.

The first thing did see to kiss, he to ask that go my home, and I say I

would, but without the no.

But he to convince me, telling that he come back in nine month, I accept.

He me accompany until my carriage, and we found a passionate kiss.

When I was inside in the carriage, I dropped a few tears of happiness

and just wanted that to pass the nine months.

21th November 1737.

I arrived a my home, but I would not mind staying longer with Leonhard

in university, now that he feels the same as me, who loves me, but he say

too it that would working there in college, but I do not care I'll wait,

because when a person is in love do not mind waiting a lifetime, because he

knows his love is reciprocated, and that the other person is where this feels

the same you.

It feels new, I had always dreaded if ever found out what I feel for him

and did not want to know anything about me, but not been so, the opposite

has told me he loves me and that when the those words will get married

again not be able to forget, so much suffering in the end finished in a few

months he will return and we will be together for life, without which nothing

ever separate us.

My father and his father, and agree with our relationship, even they are

already planning something for our marriage, and my father is happy and

sad because I'm her only daughter, and thinks he will not come to dinner

on Sundays and not to eat with him at Christmas, I already have told me

that although we will gather case Euler's parents and mine and commit on

Sundays as a family we are going to be.

So much happiness is possible? Or is it a dream? If so do not want to

wake up ever.